DSCCV 12 (Comisión de Sanidad y Consumo

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 12
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2012
COMISSIÓ DE SANITAT I CONSUM
realitzada el dia 30 d’octubre de 2012
Presidència de la Il·lustre Diputada
Senyora Esther Mártires Franco Aliaga
SUMARI
(Comença la reunió a les 16 hores i 36 minuts)
Preguntes.................................................................................................................................................................
Pregunta 353 al conseller de Sanitat, que respon la secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut,
senyora Manuela García Reboll, sobre la supressió del servei de lactància materna a la Marina Baixa, que formula
la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) (RE número 28.436, BOC número 96)
Pregunta 364 al conseller de Sanitat, que respon la secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de
Salut, senyora Manuela García Reboll, sobre el centre de salut d’Oriola i El Rabaloche, que formula la
diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) (RE número 28.447, BOC número 96)
Pregunta 370 al conseller de Sanitat, que respon la secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut,
senyora Manuela García Reboll, sobre el futur hospital de la Vall d’Uixó, que formula el diputat senyor Juan
Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa (GP Socialista) (RE número 28.549, BOC número 96)
Pregunta 371 al conseller de Sanitat, que respon la secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut,
senyora Manuela García Reboll, sobre el concurs de teleoperadors dels CICU, que formula el diputat senyor
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa (GP Socialista) (RE número 28.550, BOC número 96)
pàgina 3
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
Pregunta 372 al conseller de Sanitat, que respon la secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut,
senyora Manuela García Reboll, sobre els serveis sense metge dels SAMU, que formula el diputat senyor
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa (GP Socialista) (RE número 28.551, BOC número 96)
Pregunta 374 al conseller de Sanitat, que respon la secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de
Salut, senyora Manuela García Reboll, sobre l’actualització de la llista de medicaments, que formula la
diputada senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís) (RE número 30.069, BOC número 96)
Pregunta 391 al conseller de Sanitat, que respon la secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut,
senyora Manuela García Reboll, sobre la reforma de la interrupció voluntària de l’embaràs, que formula la
diputada senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís) (RE número 30.607, BOC número 96)
Pregunta 395 al conseller de Sanitat, que respon la secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut,
senyora Manuela García Reboll, sobre la cobertura sanitària als majors de vint-i-sis anys sense cotització,
que formula el diputat senyor Francesc Xavier Ferri Fayos (GP Compromís) (RE número 30.787, BOC
número 96)
(S’alça la reunió a les 17 hores i 57 minuts)
Pàgina 2
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
Comissió de Sanitat i Consum realitzada el dia 30
d’octubre de 2012. Comença la reunió a les 16 hores i 36
minuts. Presideix la diputada senyora Esther Mártires
Franco Aliaga. Reunió número 12.
La senyora presidenta:
Vamos a dar comienzo a la comisión de sanidad. Para
ello tenemos que saber si existe quórum.
Señor secretario, por favor.
(El secretari passa llista per tal de comprovar si hi ha quòrum)
Gracias, hay quórum.
Por tanto, señorías, si les parece pasamos al primer punto del orden del día: lectura y aprobación del acta anterior.
¿Tenemos alguna duda? ¿La damos por aprobada? Muy
bien.
Preguntes
La senyora presidenta:
Aprobada el acta de la reunión anterior, el primer punto
del orden del día, pasamos al punto número dos.
Pregunta número 353 al conseller de Sanidad, en este
caso está la secretaria autonómica para dar respuesta a las
preguntas, sobre la supresión del servicio de lactancia materna en la Marina Baixa, formulada por la diputada, en
este caso, Marina Albiol. Tiene la palabra por cinco minutos.
La senyora Albiol Guzmán:
Gràcies, en primer lloc felicitar-nos perquè almenys ací
en Les Corts tenim llum, no sé si a estes hores en la Conselleria de Sanitat n’hi haurà llum o no n’hi haurà llum, perquè
sembla que ja no paguen ni la llum i igual l’han de tallar.
Aquesta és una pregunta sobre uns fets que van ocórrer
en el mes de març, però, clar, la dinàmica de les Corts Valencianes i els (inintel·ligible) ... parlamentaris han fet que
aquest tema vinga a Les Corts molts mesos després quan la
situació realment ja és una altra. Jo he de dir que no he volgut retirar la pregunta, perquè la situació no és encara la
que hauria de ser per a donar un bon servei i, per tant, mantinc aquesta pregunta.
En març de 2012, la infermera de pediatria del centre de
salut de l’Alfàs del Pi, que durant més d’una dècada ha coordinat el grup de lactància reunint-se amb el centre de salut totes les vesprades del primer dimecres de cada mes i
que ha realitzat consultes de lactància materna a qualsevol
mare o pare de l’àrea de la Marina Baixa de forma voluntària i fora del seu horari de treball o atenent un horari de
consulta, però sense cita, o mitjançant el seu telèfon mòbil
particular, comunica a la seua coordinadora del centre de
salut que no continuarà més amb aquest projecte d’atenció
a la lactància materna, ja que el servei el realitza de forma
voluntària i en l’administració a ningú li interessa i ella
posa el seu temps i el seu telèfon.
Quan va ocórrer açò, les mares del grup de lactància,
que sabien de tot l’esforç que estava fent aquesta professional per a continuar amb aquest servei, es van mobilitzar.
Moltes mares van presentar fulls de reclamació en els diferents centres de salut de l’àrea, una reclamació donant suport a la lactància materna i una sol·licitud de recursos a
aquest servei, demanant evidentment que no se deixara de
prestar eixe servei en el centre de salut l’Alfàs del Pi. Tam-
Pàgina 3
bé es van menejar els mitjans de comunicació, les dones es
van negar a participar en el concurs de fotografia i lactància materna en recolzament a aquesta professional. Nosaltres mateixa vam dur preguntes ací a les Corts Valencianes
i amb tot aquest moviment el servei es va reprendre millorant, però sense estar encara a l’altura.
Els dies de reunió del grup de recolzament a la lactància, la infermera treballa per la vesprada i tots els dies en la
seua agenda té cites per atendre els casos de lactància. Cal
dir, també, que les reclamacions van tardar dos mesos en
contestar-les.
La pregunta és per què s’havia tancat aquest servei, no
estaria mal que se contestara, encara que sé que s’ha représ.
Però, sobretot, estaria bé saber si van a canviar la situació
actual o si les coses se van a quedar com estan, perquè realment la situació no és la idònia per a aquest servei.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señora Albiol.
Tiene la palabra la secretaria autonómica, señora García
Reboll.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats, bona tarda.
Senyora Marina Albiol, m’alegre que ja estiga solucionat, perquè això és senyal que quan els ciutadans reclamen
una cosa que és legítima i és justa i que nosaltres, els gestors, estem per a solucionar-lo, evidentment, si es pot, immediatament es troba solució.
Tal com el conseller de Sanitat va tindre l’oportunitat
d’exposar davant d’esta cambra, a través de les seues diferents iniciatives parlamentàries, en el departament de salut
de Marina Baixa no s’ha suprimit el grup de suport a la lactància materna. Els responsables del departament de salut
l’única cosa que han plantejat ha sigut la reorganització de
l’horari de treball a fi de millorar l’atenció dispensada a les
mares lactants d’aquella zona.
Així, des del passat mes d’abril, com vosté havia dit, el
centre de salut d’Alfàs del Pi, dins del programa de salut
infantil, en el qual s’enquadra el mencionat grup, no sols ha
incrementat l’horari destinat a l’atenció de les mares lactants, que continua reunint-se regularment una vegada al
mes, sinó que a més a més ha instaurat una hora diària de
dedicació exclusiva i individualitzada a cada una de les
mares que ho sol·liciten. La dita activitat la continua assumint el persona d’infermeria pediàtrica. I quant als objectius assistencials dels programes s’han mantingut els mateixos que es van definir en el seu origen: potenciar esta
pràctica, oferir suport emocional, social i institucional a les
mares lactants i resoldre els dubtes que es puguen plantejar.
D’altra banda, vull destacar també que el grup de suport
continua oferint els seus servicis no sols al centre de salut
d’Alfàs del Pi sinó també a altres centres assistencials del
departament, com Tomás Ortuño, el Racó de Loix, la cala
de Benidorm o el centre de salut integral L’almàssera de
Tonda. Reitere que en tots estos centres una vegada a la
setmana el personal sanitari promou tallers de suport a la
lactància materna i estimulació infantil en què participen
mares de tota la comarca de la Marina Baixa.
M’agradaria també destacar que la direcció d’este departament de salut recolza des de fa temps iniciatives de
promoció de la lactància i, com a exemple d’això, cal re-
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
cordar la concentració de suport a la lactància materna que
va organitzar el centre Alfàs del Pi, precisament, en 2011.
Per tant, senyories, les mares lactants de la Marina Baixa no sols tenen una major atenció, ja que s’ha incrementat
en una hora mensual la reunió amb el grup de mares sinó
que a més disfruten d’una millor atenció al realitzar-se la
consulta, no sols a nivell grupal sinó també de manera individualitzada, com els hi he explicat.
La Conselleria de Sanitat, senyoria, sempre ha recolzat i
va a continuar recolzant la lactància materna per ser una
font de salut per al xiquet i per a la mare. I la posada en
marxa en 2010 del primer banc de llet materna d’esta comunitat, concretament en l’hospital La Fe de València, avala esta informació i denota l’interés per promoure este tipus
de pràctiques, així com la sol·licitud de més de cinc hospitals públics i dos centres de salut per a ser acreditats per
l’OMS i l’Unicef com a hospital IHAN, Iniciativa per a la
humanització de l’assistència al naixement i la lactància,
del qual l’hospital de Vila-real, l’hospital de la Plana, està
ja molt avançat en fase d’autoavaluació. Per la qual cosa és
requisit indispensable aplicar el decàleg de bones pràctiques de la lactància materna.
Moltes gràcies.
I, sí, senyora Albiol, tenim llum a la Conselleria de Sanitat, no l’hem deixat de tindre en tot el matí.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Tiene la palabra la señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Sí. Gràcies.
Em sembla que en altres conselleries no està igual el
tema, han tallat la llum semblava que en Benestar Social,
en Justícia. I vosaltres, en Conselleria de Sanitat, hi havia
una amenaça que els funcionaris no pujaren en l’ascensor
perquè probablement anaven a tallar la llum al llarg del
matí pels impagaments de la conselleria. Però, bé, m’alegre
que a hores d’ara encara hi haja llum.
La situació actual no és exactament la que vosté ens
ha definit. El servei continua estant en la corda fluixa.
La infermera de pediatria del centre de salut de l’Alfàs
del Pi atén qualsevol persona en la comarca en horari de
consulta. Però allò que va començar sent cites exclusives
per atendre els casos de lactància, que vosté ha dit que hi
havia una hora al dia, això ja no és així, ja no és una
hora exclusiva per a lactància materna. Ara això ja ha
canviat i això no s’està produint així. Per tant, vostés al
principi, aquest servei va estar en perill, se va arribar a
eliminar; la mobilització, la pressió social va fer que el
servei continuarà. El servei va continuar, se suposa que
amb unes millores com aquesta, però que en realitat a
hores d’ara això tampoc és així.
Nosaltres, des d’Esquerra Unida, el que reclamem realment és que hi haja realment un recolzament a la lactància
materna i que se millore i molt en el cas d’aquesta comarca, de la Marina Baixa. Estem parlant que la infermera que
atén aquestos casos continue utilitzant el seu telèfon mòbil
per a les consultes, el seu particular, que era una de les
queixes que teníem des del principi. A més, cal recordar
que no hi ha sala de lactància en el centre de salut de
l’Alfàs del Pi, on se suposa que se dóna eixe servei.
Per tant, jo crec que hi ha moltíssimes coses que millorar. Està bé que el servei haja continuat, però, evidentment, ja no està ni tan sols com estava en el mes
Pàgina 4
d’abril quan es va reprendre. Per tant, la nostra exigència queda ahí damunt la taula.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Esta presidencia quiere dejar constancia de que nos ha
llegado, dentro de las incidencias que acaban de entregarnos, que la pregunta 353, la que su señoría acaba de formular y defender, había sido retirada, la 353. Sí, sí, la tenemos
aquí. (Remors) Vale, perfecto, ha sido una confusión de la
mesa.
Seguimos. Tiene la palabra la señora secretaria.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gràcies, senyora presidenta.
Només contestar-li a la senyora Albiol que la seua font
d’informació no dubte que siga la correcta per a vosté però
jo, com comprendrà, la meua font d’informació és el gerent, el màxim representant de la sanitat en eixe departament. I precisament aquest matí, per si de cas hi havia alguna novetat mentre ens vam preparar la pregunta, tot i que
estem centrant-nos en el mes d’abril, em diu el gerent del
departament, el senyor José Antonio Viudas, que «todos los
días hay una hora de atención a madres lactantes para la enfermera de pediatría en la consulta en horario de programa
de salud infantil, por lo que hemos aumentado el servicio,
dedicando todos los tiempos de consulta de enfermería para
la lactancia materna para solventar los problemas que puedan surgir, apoyar a las madres, etcétera, etcétera».
Gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señora García Reboll.
La pregunta número 362 ha sido retirada.
Pasamos a la pegunta 364, que se realiza sobre el centro
de salud de Oriola y El Rabaloche, formulada por la diputada Marina Albiol. Tiene la palabra por cinco minutos, señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Després d’haver-se publicat en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana la resolució de la Direcció General
de Règim Econòmic de la Sanitat per la qual es renuncia a
la celebració del contracte de l’expedient de licitació
175/2011, construcció del centre de salut Oriola 1, El Rabaloche, li preguntem: quin és el motiu pel qual la conselleria
renuncia a la construcció d’aquest centre de salut?
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Albiol.
Tiene la palabra, señora García Reboll.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats.
Senyora Albiol, la Conselleria de Sanitat no ha renunciat a construir el centre de salut d’Oriola 1, El Rabaloche,
sinó que s’ha vist condicionada a posposar la seua realitza-
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
ció. Quan existisca disponibilitat pressupostària per a cometre infraestructures continuarem amb el projecte. No
obstant això, mentre este moment arriba, s’han pres alternatives per a respondre a les necessitats assistencials que
són la nostra prioritat.
Com el conseller de Sanitat ha destacat, cada vegada
que les seues senyories li han formulat alguna petició sobre
este tema, la Conselleria de Sanitat està realitzant un esforç
de contenció del gasto que ens ha portat entre altres coses a
prioritzar aquelles infraestructures sanitàries que considerem més urgents o que es troben en un avançat estat de desenrotllament. Al contrari, aquelles obres que es troben en
fase de licitació del projecte d’obra o en les que a penes
s’ha avançat en el seu desenrotllament, han quedat posposades fins que l’estabilitat pressupostària permeta abordarles, sense comprometre la sostenibilitat del sistema de salut
valencià.
Encara que en estos moments no puga concretar la data
de realització d’esta obra, sí voldria destacar que el Consell
manté el seu compromís d’abordar-la com més prompte
millor, contemplant totes les possibilitats plantejades i
triant la més avantatjosa per al conjunt de la Generalitat valenciana i, per descomptat, del mateix municipi i els seus
ciutadans.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Tiene la palabra la señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Moltes gràcies.
En la pràctica sí han renunciat a la construcció d’aquest
centre de salut. En la pràctica han renunciat, primer, perquè
ja li he dit que va aparéixer en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la resolució per la qual renunciava a la celebració del contracte de l’expedient de licitació d’aquest
centre de salut, però també perquè el conseller ens va contestar a una pregunta escrita en la qual deia que és impossible concretar una data. Per tant, si ja han renunciat a la celebració del contracte, si damunt ens diuen que no tenen
data, però sobretot si damunt no apareix el centre de salut
en els pressupostos d’enguany, jo crec que en la pràctica és
una renúncia a construir aquest centre de salut.
I, mire, jo no sé si vosté ho sap, però jo vaig a recordarli-ho, perquè ens ho diuen pràcticament cada setmana, cada
vegada que parlem amb algú d’aquesta ciutat, d’Oriola, ens
diuen quin és el periple pel que han hagut de passar els
usuaris d’aquest centre de salut.
Mire, en 2004, els van prometre la construcció d’un nou
centre de salut, perquè l’anterior tenia uns problemes
d’estructura. Això en l’any 2004. En 2005 es van haver de
traslladar a un local comercial, que es deia la colchonería,
amb unes condicions realment nefastes. No sols això. Després de la colchonería se’n van haver d’anar a uns barracons... –això en l’any 2009– a uns barracons que estaven en
unes condicions absolutament deplorables per a l’atenció
sanitària i que, evidentment, són ja el súmmum de la precarietat en sanitat. No garantixen unes mínimes condicions
per a tindre una assistència sanitària de qualitat. Estan en
barracons, vull dir, estan sent atesos en barracons directament.
I a açò, cal sumar totes les promeses i més promeses per
part de la conselleria quant a aquest centre de salut, no sols
per part de la conselleria, és que la senyora Lorente va dir
Pàgina 5
que en maig de 2010, en maig de 2010 es posaria la primera pedra del nou centre de salut. Encara estem esperant, encara estem esperant.
I no sols això, si és que damunt en els pressupostos...,
que ja sabem que els pressupostos són la gran mentida,
però ho sabem nosaltres. La ciutadania no ho sap. La ciutadania veu que n’hi ha una partida en l’any 2010 de 100.000
euros i pensen que van a començar a construir un centre de
salut! I, després, arriba l’any 2011 i torna a estar eixa partida de 100.000 euros, i la gent pensa que és que els pressupostos, doncs bé, si ahí posa una quantitat, és que van a
construir alguna cosa. Però resulta després que és mentida.
Aquests pressupostos són una gran mentida i que vostés els
utilitzen per a enganyar a la gent, perquè la gent es confie i
es pense que van a construir un centre de salut, quan en realitat no van a construir-lo, almenys, en molts mesos a la
vista, en molts.
Però açò no és allò greu, que és molt greu, és molt greu,
però no és el més greu. El més greu és que a tres setmanes,
a tres setmanes de les eleccions municipals i autonòmiques
van publicar la licitació de la construcció de la demandada
infraestructura. A tres setmanes van publicar eixa licitació.
I em pareix absolutament lamentable i em pareix que vostés estan enganyant la gent d’Orihuela i estan fent electoralisme pur i dur, pur i dur.
Porten des de l’any 2004 en un periple de la colchonería
als barracons sense saber què passarà en el seu centre de
salut. Però tres setmanes abans de les eleccions, ahí sí, ahí
trauen vostés eixa licitació, que després evidentment s’ha
paralitzat i que després no van a construir, però a tres setmanes trauen eixa licitació perquè la gent pense que «mira,
ara sí que van a fer el centre de salut». Això és enganyar la
gent per vots, per vots. Perquè si no, ja m’explicarà vosté
per què van traure eixa licitació, perquè evidentment la situació econòmica ja era la mateixa. La situació econòmica
quan vostés van traure eixa licitació a tres setmanes de les
eleccions, a tres setmanes, ja era la mateixa. Afortunadament, la gent d’Orihuela ja no se deixa enganyar.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señora Albiol.
Tiene la palabra la señora García Reboll.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gràcies, presidenta.
Senyora Albiol, el que vosté diu que el conseller va dir
que no era possible, però que es renunciava, em remet a les
preguntes 286/2012 d’Esquerra Unida, emesa per... crec
que vosté mateixa, i la 11.205 del Grup Parlamentari Compromís, en la qual el conseller va donar resposta en els mateixos termes que jo li he donat avui, «la conselleria no ha
renunciado a la construcción del centro de salud», encara
que lògicament no podem donar data.
Mire, el que segur que no es farà és si en els pressupostos no és reflectix. La nostra intenció quan posem una partida pressupostària en els pressupostos –no sé si l’any que
ve tindrem per a Rabaloche– la nostra intenció és que es
faja. L’única forma que no es farà, és que no estiga en els
pressupostos. Eixe és requisit indispensable, la qual cosa
no vol dir que estant en els pressupostos, puguem fer-ho a
final d’any. Eixa és l’evidència.
Però..., que no està el què? Enguany estava en els pressupostos. Nosaltres quan posem una partida pressupostària,
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
igual que el centre de Peníscola, Onda, Benalua, el que
hem fet és no enganyar la gent i eixir publicat en DOCV
que no anava ni tan sols a licitar-se, que se parava el concurs, perquè no hi havia partida pressupostària.
Per tant, el que vosté diu «barracons», nosaltres li diem
mòduls prefabricats, i són absolutament dignes quan ho són
per a altres coses. Per exemple, en altres hospitals, quan hi
ha hagut un problema d’infraestructures, perquè nosaltres
ens dediquem al (inintel·ligible) ... de la sanitat i, ara, per a
obra, no n’hi ha diners, estan els mòduls prefabricats, els
nostres professionals no ens han manifestat en cap moment
que estiguen incòmodes; tot el contrari, reunixen tots els
requisits.
I si en estos moments l’ajuntament..., que per cert, ha dit
que va a fer-se també, no sé quina intencionalitat de vots hi
haurà també, però l’altre dia la tinent d’alcalde de
l’ajuntament va dir en premsa que «el Consell convertirá
los antiguos juzgados en un centro de salud», quan això no
ha eixit del despatx d’un grup de persones que ens dediquem a la gestió, però també és un ajuntament que diu que
va a fer-se una cosa, que siga en una situació o en una altra,
no ho sé, però també és realitat que un polític diu alguna
cosa que no està en absolut tancat.
Doncs bé, eixos mòduls prefabricats o barracons, com
vosté diu, estan funcionant perfectament. Els ciutadans tenen una solució. Els professionals estan treballant amb perfectes condicions, amb calefacció i aire condicionat quan fa
falta, i si hem de canviar eixos mòduls prefabricats no és
perquè els mòduls no complisquen els requisits, és perquè
el mateix ajuntament ens ha dit que necessita ampliar
l’ajuntament i hem d’eixir del costat. Perquè, mentrestant,
l’assistència s’està donant.
I li assegure que no està en la intenció de ningú enganyar els ciutadans, ni molt menys. Quan nosaltres diem que
volem fer un centre de salut és perquè considerem, primera,
que és necessari i, segona, que els ciutadans ho demanen.
La situació no és la mateixa d’aleshores, vosté ho sap,
ningú de nosaltres tenia la mateixa situació a casa, ningú
dels ciutadans d’esta comunitat, per tant, el que abans es
podia fer, ara no es pot fer. Si en el 2004 es va prometre i
durant el temps no s’ha pogut fer, també hi han altres centres i altres prioritats.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Formulada la pregunta, pasamos a la número 370, que
pregunta sobre el futuro hospital de la Vall d’Uixó, formulada por el diputado Juan Ignacio Subías, del Grupo Parlamentario Socialista.
Tiene usted la palabra, señor Subías.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señora García, buenas tardes.
Señoras, señores diputados.
Mal día hoy para venir a una comisión de sanidad, habiendo presentado los presupuestos esta mañana, señora secretaria general.
En fin, teniendo en cuenta que el futuro hospital de la Vall
d’Uixó lleva presupuestado más de seis años y que a día de
hoy todavía no se ha iniciado sus obras, ¿cuándo prevé la conselleria que pueda iniciarse dichas obras y entrar en funcionamiento? Y, ¿qué características tendrá dicho centro?
Gracias.
Pàgina 6
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Tiene la palabra para contestar la señora García Reboll.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gracias, presidenta.
Buenas tardes, señor Subías.
Tal y como ha venido reiterando el conseller de Sanidad
en los últimos meses, el actual contexto socioeconómico ha
obligado al Consell a realizar un fuerte reajuste en sus previsiones, como hemos visto también, en el centro de salud
de Rabaloche. Este reajuste ha marcado el actual ejercicio
económico y va a marcar también el próximo, como usted
bien ha dicho.
Dicho reajuste nos ha obligado a replanificar todas las
obras que teníamos pendientes, entre ellas, la del hospital
de la Vall d’Uixó.
En las actuales circunstancias, a los poderes públicos se
nos exige que apliquemos políticas de austeridad y, por tanto, control del gasto público. Sanidad no ha quedado exenta
en absoluto de esta obligación, por eso hemos tenido que
modificar nuestra política de infraestructuras, dejando paralizados algunos proyectos que veníamos presupuestando en
ejercicios anteriores.
No obstante, el compromiso del Consell es cumplir con
lo comprometido, pero evidentemente se hará cuando la recuperación económica de nuestra comunidad sea una realidad. Mientras tanto, es absolutamente imposible concretar
la fecha de dicha obra.
Gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Señor Subías, tiene la palabra.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señora García, la verdad es que toda la argumentación
que voy a hacer ahora casi da igual después de lo que usted
ha dicho, sinceramente. Pero, mire, sí que quiero decir una
serie de cosas.
Hace tiempo que venimos denunciando el déficit de camas hospitalarias (so d’un telèfon mòbil) de la Comunidad
Valenciana; de hecho, como usted muy bien sabe, tenemos
dos camas públicas por mil habitantes frente a tres camas
públicas del estado. Ustedes lo suelen justificar con la cirugía de corta estancia, la cirugía ambulatoria, la hospitalización de día, la domiciliaria, pero, como usted muy bien
sabe, esto, que a nosotros nos parece bien..., pero evidentemente se hace en todas las comunidades y se hace en cualquier país.
Le quiero recordar que acaba de aparecer un informe de
Eurostat que indicaba que somos –la Comunidad Valenciana– la región de Europa con menor número de camas hospitalarias.
Después de este pequeño preámbulo, decir que el hospital
de Vall d’Uixó, como usted muy bien sabe, porque, entre otras
cosas, es de esta provincia, está ubicado en el departamento de
la Plana, que tiene un único hospital, el hospital de la Plana, de
Villarreal, 250 camas para casi 200.000 habitantes, una ratio
de 1,3 camas por mil habitantes, absolutamente insuficiente
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
para las necesidades del departamento.
Desde hace más de diez años, diez años, existe un compromiso del Partido Popular de realizar este hospital. Ustedes, en cada ocasión que se acercaban por la Vall d’Uixó,
hablaban del hospital como una realidad.
El hospital lleva presupuestándose más de seis años, es
verdad, hasta el 2012, que no lo presupuestaron, ya en el
2012. Y en el 2013, estoy seguro que se conoce usted los
presupuestos, pero tampoco lo vuelven a presupuestar.
Previamente a las elecciones, es decir, hace un año, ustedes ya no lo presupuestan, octubre de 2011. Pero unos
meses antes, muy pocos meses antes, y antes de las elecciones, aparecieron por la Vall d’Uixó, enseñaron una maqueta
y les dijeron a los ciudadanos: «Aquí está el hospital». Pusieron un cartel en un sitio allí, pusieron un cartel enorme
donde dijeron: «Aquí está el hospital». El cartel les costó
55.000 euros. No han puesto ustedes ni una sola piedra.
Mire, esto, les guste o no les guste, es un engaño a los
ciudadanos y, además, es un fraude electoral. Porque ir pocos días antes de unas elecciones, enseñar una maqueta y
decir: «Aquí está el hospital» y, después, si te he visto no
me acuerdo, pues, ¿qué quiere que le diga?
Recuerdo que cada vez que venía un presupuesto del
conseller de turno y decía, «y este año empezaremos el
hospital» de la Vall d’Uixó, de Onteniente, de Benidorm,
también dijeron en un momento determinado uno en Alicante, el de Peñíscola. Nada de nada.
Ahora hablan ustedes de las circunstancias económicas.
Pero, mire, las circunstancias económicas..., no llevamos
diez años con estas circunstancias económicas. Luego lo
que no ha habido es una voluntad, lo que ha habido es simplemente una promesa política no cumplida, lo cual es un
engaño, porque no se puede decir a los ciudadanos y que
los ciudadanos crean que se va a hacer algo que ustedes saben durante todo ese tiempo que no se va a hacer.
Pero, ¿sabe por qué? Porque ustedes no han priorizado a
pesar de lo que digan en sanidad, porque han tenido otras
prioridades, porque han despilfarrado, porque se han gastado lo que no tenían en lo que no debían en lugar de realizar
gasto social y productivo.
A pesar de todo eso, ya sé por lo que usted ha dicho que
no van a hacer el hospital este año y hay que decírselo a los
ciudadanos. No se va a hacer el hospital en el 2012, ni en el
2013, y a saber cuándo. Esa es su idea, no la nuestra evidentemente, pero esa es su idea y lo tienen que decir.
Pero yo le pido, como representante de la conselleria,
que inicien este hospital, a pesar de todo, en el año 2013 y
le pido además, porque eso sí que lo podrán hacer, porque
cuando se hace algo habrá una planificación, le pido que
me diga: ¿cuándo cree usted que pueden empezar? ¿Qué
características tendrá el hospital –número de camas, personal, servicios médicos, quirúrgicos, centrales, de urgencias–? ¿Qué prestaciones va a dar a los ciudadanos este
hospital? No puede ser un minihospital, como han dicho en
algunas ocasiones, con 30 camas, tal. Esto no es serio. Es
evidente que es un nuevo engaño y que es insuficiente para
las necesidades de la población.
Les pido que hablen con claridad, que cumplan. Les recuerdo que fueron ustedes los que fueron a Vall d’Uixó, los
que enseñaron... pocos meses antes, enseñaron una maqueta y dijeron: «Aquí está». ¿Dónde estará la maqueta? Lo
que sí está es el cartel.
Y les pido, evidentemente, insisto, que lo comiencen en
el 2013 y que expliquen con claridad el modelo de hospital
que quieren hacer en Vall d’Uixó.
Muchas gracias.
Pàgina 7
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señor Subías.
Para contestar, tiene la palabra.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gracias, presidenta.
Señor Subías, a la razón antes aducida, habría que añadir otros factores colaterales que condicionan su construcción, y estos son dos.
Lo primero, la dotación del suelo para su construcción.
La futura parcela donde se ubicará el centro depende de la
aprobación del plan especial de la urbanización y edificación del sector Muntanyeta-Fosaret, que en la actualidad
está recurrido ante la jurisdicción contencioso-administrativa en fase de conclusiones.
Por otro lado, y ya desde el punto de vista técnico, que
es en lo que más cómoda me encuentro, un análisis de los
indicadores de actividad y calidad de la zona no justifican
en modo alguno que dicha obra se priorice respecto a otras,
lo cual no quiere decir que no se vaya a hacer el hospital de
la Vall d’Uixó. Quiere decir que, en el 2013, con el presupuesto que tenemos, priorizaremos, y es obligación de los
gestores públicos hacer el mejor dinero y optimizar hasta el
último céntimo del dinero público. Y le aseguro que, en la
actualidad, el hospital de la Vall d’Uixó, con los indicadores que tiene el hospital de la Plana, en absoluto es una
prioridad para esta conselleria.
Mire, en el año 2009, la Generalitat valenciana invirtió
8.302.800 euros en la ampliación de más de 60 habitaciones nuevas en el hospital de la Plana que, como usted bien
sabe, es el hospital cabecera de ese departamento de salud.
En estos momentos, el índice de ocupación del hospital
de la Plana se mantiene en 79,8%. Como usted bien sabe,
fue uno de los primeros hospitales que permitió la optimización de camas después del verano, pudiendo mantener
camas cerradas sin utilizar. Por lo tanto, visto lo visto, ha
bajado el número de urgencias. Como todos ustedes saben,
seguro que no les pilla de nuevo, ha bajado la población de
la Comunidad Valenciana.
Por lo tanto, si yo tuviera un solo céntimo para invertir
en los presupuestos en el año 2013, le aseguro, señor
Subías, que tenemos otras muchas prioridades, no para nosotros, para los ciudadanos de la Comunidad Valenciana.
Gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Pasamos a la pregunta 371, que también la realiza el
señor Subías, que dice, «pregunta sobre el concurso de teleoperadores de los CICU, formulada el señor Subías, del
Grupo Parlamentario Socialista.
Tiene usted cinco minutos.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señora secretaria, permítame que haga un comentario.
Sus prioridades son tan pocas que para el año que viene no
han presupuestado ni un solo hospital, ni un solo hospital
nuevo, y centros de salud nuevos han presupuestado dos
para toda la Comunidad Valenciana, dos nuevos centros.
Esas son sus prioridades por lo que está diciendo.
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
En fin, ¿cómo valora la conselleria las consecuencias de
la anulación del concurso de adjudicación de teleoperadores de los CICU y, en su lugar, poner en marcha la recepción de llamadas de una plataforma telemática a través del
112?
Gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Tiene la palabra la señora García Reboll.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gracias, presidenta.
Señor Subías, hace apenas unos meses, concretamente
el pasado 16 de mayo, en una sesión del pleno de esta cámara, el conseller de Sanitat tuvo la oportunidad de contestar ampliamente a todas las dudas que había suscitado los
cambios que la Conselleria de Sanidad tenía previstos realizar con los CICU y, en concreto, en su sistema telefónico.
Meses después, y aprovechando esta comparecencia,
voy a dar cuenta, no solo del estado actual de este proyecto,
sino que también voy a reiterar los motivos que adujeron
para explicar esta medida.
En primer lugar, quiero resaltar que la integración el 112
del servicio de atención telefónica a las urgencias y emergencias sanitarias responde a criterios de gestión y, en concreto, de racionalización de los recursos públicos.
El Consell se ha propuesto mejorar el tiempo de respuesta en cada intervención, y para ello ha decidido integrar en un único número los dos sistemas de atención telefónica las urgencias y emergencias con que hoy cuenta La
Generalitat.
La finalidad de esta medida es mejorar, por tanto, la eficiencia y calidad del servicio.
Nos sumamos, de esta forma, a países de la Unión Europea y comunidades autónomas como: Madrid, CastillaLeón, Castilla-La Mancha, Extremadura, Murcia o La Rioja, que han seguido esta misma línea de actuación con
anterioridad.
Evidentemente, esta iniciativa, además de mejorar la
eficacia del servicio, va a permitir un ahorro a las arcas de
La Generalitat, pues al racionalizar el uso de los recursos
públicos vamos a reducir los costes.
En cuanto al estado de la situación del proyecto, en estos momentos estamos trabajando, junto con la Conselleria
de Gobernación, en la integración de ambos servicios.
El grupo de trabajo que lidera este proyecto, y del que
forman parte técnicos de Sanidad y de Gobernación, se
haya en una fase de transición que va a culminar el próximo mes de marzo de 2013.
Por esas fechas, si las previsiones se mantienen, todas
las llamadas de urgencia y emergencia sanitarias realizadas
por ciudadanos de esta comunidad serán atendidas por el
Centro de Coordinación de Emergencias de La Eliana, centro dependiente de la Conselleria de Gobernación y en el
que, como sabe, se ubica el 112.
En concreto, se está trabajando en la integración de los
sistemas de información CoordCom, de Gobernación, con
el Cordex de Sanidad.
Una vez se haya realizado esta integración técnica, se iniciará a lo largo del primer trimestre de 2013 un proceso de formación de las teleoperadoras del 112 que van a dar este servicio.
Una vez culmine ese proceso que –como antes indiqué– prevemos para marzo de 2013, la integración será
Pàgina 8
una realidad.
El servicio telefónico centralizará todas las llamadas pasando a trabajar de forma coordinada los CICU de la Conselleria de Sanidad.
En este punto, debe destacar que la integración no debe
suscitar duda alguna entre los valencianos, pues cabe recordar que el 112 Comunidad Valenciana cuenta con una certificación, AENOR, y, desde el año 2002, con el certificado
ISO, el primer 112 de toda España en recibirlo. Estos certificados avalan la calidad del servicio que se viene prestando.
Por tanto, señoría, le reitero que esta iniciativa busca
mejorar la eficiencia con que gestionamos los recursos públicos procurando, eso sí, que esto no repercuta en la calidad del servicio prestado. Esto lo vamos a lograr gracias a
la optimización del servicio de atención telefónica al ciudadano, que exista hasta el momento.
La integración de los dos sistemas aludidos va a permitir no solo acabar con las duplicidades actuales, sino también mejorar el tiempo de respuesta, y, por tanto, nuestra
capacidad para movilizar los recursos existenciales ante
una urgencia o una emergencia sanitaria.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Tiene la palabra el señor Subías.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Muchas gracias.
Señora García, mire, una de las facetas que ha de tener
una atención sanitaria integral, evidentemente, es la atención de urgencias y emergencias a los diversos niveles:
hospitalario; de atención primaria, tanto en el centro de salud como en el domicilio; o la atención de urgencia y emergencia donde se requiera, en el domicilio, vía urbana, interurbana o en situaciones de catástrofes. Para todo ello
hacen falta recursos a todos los niveles, tanto humanos
como materiales como de transporte adecuado.
Ante estos recursos humanos –que comento–, además
del personal médico, enfermería, auxiliares, celadores, conductores, etcétera, hay unas personas preparadas, receptoras de llamadas ante una urgencia, que sean capaces de discernir, de informar y de distribuir adecuadamente para una
gestión eficaz de la urgencia: los teleoperadores.
Desde hace unos quince años, en el Centro de Información y Coordinación de Urgencias Sanitarias están trabajando médicos coordinadores, locutores y teleoperadores en
estrecha colaboración. ¿Qué gestionan? La emergencia extrahospitalaria; el transporte urgente no asistido; el transporte interhospitalario; la visita médica domiciliaria fuera
del horario de atención continuada; la consulta médica; el
código ictus; la alerta hemodinámica; la labor al recibir la
llamada; clasificarla; dar respuesta protocolizada; asignar
recursos y hacer seguimiento hasta su finalización.
Una central como la que les describo debe de gestionar
las llamadas, por lo que la figura del teleoperador o la teleoperadora es la puerta de entrada al sistema y, sin duda, tiene un papel muy importante.
Este planteamiento –que comento–, y que ha ido desarrollando progresivamente, ha demostrado la evidencia
científica de buen funcionamiento.
Pues, bien, ante la anulación del concurso de adjudicación de teleoperadores de los CICU y la posible puesta en
marcha –como usted comenta– de la respuesta a través de la
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
plataforma telemática 112, quisiera recordar que los teleoperadores tienen que recibir la llamada, abrir una incidencia en
la aplicación informática Codex, recoger la máxima información en el mínimo tiempo manejando un árbol de decisiones
con preguntas y datos para que el sistema otorgue la respuesta adecuada en cada caso. Las fichas son fichas más complejas de las que se pueden rellenar en el 112 como ficha sanitaria, y fichas, además, que terminan siendo también un
documento legal ante cualquier tipo de reclamación.
De la exactitud y la rapidez de la información dependerá
en gran parte el resultado final del proceso, dado que uno
de los objetivos debe ser el disminuir al máximo el tiempo
de respuesta –como usted comentaba–. Así mismo, los teleoperadores efectúan otro tipo de ayudas, por protocolo,
cuando la información inicial es incompleta, u otras a petición del médico coordinador cuando se acumulan muchos
servicios a la vez.
Mire, en once meses, solamente en un CICU, en el de
Castellón, por ejemplo, se recibieron, en once meses del
año pasado, casi 142.000 llamadas y se realizaron 352.000.
¿Cómo podrá un médico y un locutor o locutora, que serán
los únicos que estarán físicamente en el CICU, resolver las
llamadas y rellamadas en un accidente grave, pues los teleoperadores desaparecen de dicho espacio? Llamar a la
Guardia Civil, bomberos, médicos más próximos, recibir
información de los equipos asistenciales SAMU, llamar a
hospitales. ¿Cómo se puede hacer si el teleoperador está en
otro espacio físico? ¿Cómo se puede hacer el seguimiento?
¿Cómo se coordinará si a la vez hay otras emergencias ordinarias? En la actualidad, al estar en el mismo espacio, teleoperadora y teleoperadora, con una indicación comunica
inmediatamente y sabe, además, cuándo el médico está libre o no está libre en ese sitio. ¿Cómo lo va hacer alguien
que está en otro lugar?
No hace falta ser muy perspicaz para entender que habrá
problemas de comunicación, y en emergencias los problemas de comunicación originan costes sanitarios, y no me
refiero a costes ecológicos.
Hay cartas de los profesionales de los CICU que indican
que no se sentirán corresponsables de esa situación, pues
estos cambios van a producir un claro deterioro del servicio
con consecuencias para los usuarios. Insisto, esto es una
carta, por ejemplo, de profesionales de los CICU.
Quisiera recordar, también, que en los CICU los teleoperadores realizan función de información a otros niveles:
farmacias de guardia, horarios de centros de salud..., en fin,
información normal.
Por todo ello, insisto, los profesionales opinan que los
teleoperadores deben de estar en los CICU y no en el 112,
pues, si no, será muy difícil desarrollar la gestión de emergencia sanitaria con un mínimo de calidad. Y el planteamiento que propone la conselleria provoca múltiples situaciones de riesgo para los pacientes.
Por todo ello, le pido que escuchen, que rectifiquen y
que siga el CICU trabajando de forma integral y unitaria y
que paralicen esta separación y esta desestructuración que
provocaría una serie de consecuencias que ninguno –seguro– queremos.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señor Subías.
Tiene la palabra...
Pàgina 9
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gracias, señora presidenta.
Vamos a ver, evidentemente se nota que usted es médico, está perfectamente informado, no solo representa a un
partido político, sino que como médico ha descrito perfectamente la situación. Es cierto que nos consta que hay
algún profesional que desconfía de la medida. Si bien –me
reitero– existen otras comunidades autónomas en que esto
ha sucedido y no ha pasado absolutamente nada.
Lo que tampoco tiene ningún sentido –y se lo digo por
experiencia como usuaria– es que uno llame al 061 –donde
se llamaba antes–, te tomen unos datos con un sistema informático y, luego, te trasladen... o, al revés, perdón, que
llames al 112, te tomen los datos y, luego, te pasen con el
061, te vuelven a tomar los mismos datos para conseguir el
mismo objetivo.
Las teleoperadoras, señor Subías, no van a desaparecer.
Lo que desaparecerá será la señora con nombres y apellidos, probablemente, de la empresa que actualmente sirve a
Sanidad. Pero el 112 va a englobar, va a evitar las duplicidades, va a optimizar los recursos, y en vez de tener dos
concursos para emergencias, uno, para emergencias civiles,
y, otro, para sanitarias, lo que hará es un servicio perfectamente acreditado y cualificado en normas de calidad, va a
asumir todo el servicio que es Gobernación.
Insisto, los sistemas de información Cordex de Sanidad
–que usted también ha descrito– y que, efectivamente, es
nuestra gran fortaleza, se va a integrar –de hecho, hay un
grupo de trabajo en el cual informáticos están formando
parte de él–, el sistema Cordex se va a integrar en el sistema CoordCom, y, desde el sistema CoordCom se invocará
al sistema Cordex con todas las preguntas que quedarán registradas, de la misma forma y con la misma seguridad
para los profesionales de ahora.
Si bien es cierto, aunque lo hemos intentado, las teleoperadoras que hoy en día están en la empresa que sirve a
Sanidad van a desaparecer, por desgracia, porque no es el
mismo objeto de contrato. Pasarán a realizarlo las del 112
que, por supuesto, podrán ampliar su plantilla en base a las
necesidades.
En definitiva, los ciudadanos tienen una solución, que le
aseguro que va a ser la mejor posible, y lo único que consiste es una gestión del cambio y ganar la confianza de sus
profesionales que hoy tienen las dudas.
Gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Pasamos a la pregunta 372, que dice, «pregunta sobre
los servicios sin médico de los SAMU, formulada por el diputado señor Subías».
Tiene la palabra, señor Subías.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señora secretaria, señora García.
Desde hace tiempo se han producido denuncias sobre
que las SAMU en la comunidad, pero básicamente en la
provincia de Valencia, han realizado servicios sin médico.
¿Qué razones puede justificar tal situación y qué decisiones ha tomado ante estas circunstancias, si es que se ha
tomado alguna decisión?
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
Gracias.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Subías.
Tiene la palabra la señora García.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gracias, presidenta.
Señor Subías, en relación a la situación que describe en
su pregunta, lo primero que debo indicar es que la sustitución del personal de los servicios de emergencia sanitaria
se realiza sin ninguna incidencia en las categorías de enfermero SAMU y conductor camillero. No obstante, en la categoría del médico SAMU la conselleria tiene dificultades
de carácter coyuntural a la hora de realizar alguna sustitución. Esto, señorías, es debido a la ausencia de candidatos
de esta categoría profesional en la bolsa de trabajo de instituciones sanitarias de la Conselleria de Sanidad.
Lógicamente, cuando se produce una urgencia o una
emergencia sanitaria, la actividad asistencial se organiza
del modo más eficiente posible, activándose inmediatamente aquellas unidades SAMU que se hallan más próximas al
lugar del incidente.
En el caso hipotético de que la unidad a movilizar no
cuente en ese momento con el facultativo, el médico coordinador del Centro de Información y Coordinación de Urgencias, CICU, de acuerdo con los protocolos establecidos
al efecto y en función de las características de cada caso,
puede movilizar, si es necesario, un médico de atención primaria de cualquier centro de salud de la zona perfectamente cualificado.
En este sentido, debo recordar que todos los departamentos de salud cuentan, como mínimo, con una unidad de
soporte vital avanzada completa, medicalizada por tanto;
dos, que los CICU pueden movilizar, además, otros recursos asistenciales como los soportes vitales básicos que también podrían ser medicalizados en caso de necesidad con
personal sanitario de los centros de salud; y, por último,
que este tipo de profesional de atención primaria está plenamente capacitado –como he mencionado antes– para
atender cualquier urgencia o emergencia sanitaria.
Al respecto, quisiera recordar a su señoría que el Real
decreto 836/2012, de 25 de mayo, en el que se regulan las
características técnicas, el equipamiento sanitario y la dotación de personal de los vehículos de transporte sanitario en
carretera dentro del Sistema Nacional de Salud, establece
dos requisitos básicos que han de cumplir todas las comunidades autónomas: que las ambulancias asistenciales de
clase C, es decir, los soportes vitales avanzados, deben contar, al menos, con un conductor que esté en posesión del título de Formación Profesional de Técnico en Emergencias
Sanitarias y un enfermero que ostente el título universitario
de Diplomado en Enfermería o título de grado que habilite
para el ejercicio de la profesión regulada de enfermería.
Así mismo, esta norma indica, también, que cuando la asistencia a prestar lo requiera deberá contar con un médico
que esté en posesión del título universitario de licenciado
en Medicina o título de grado que habilite para el ejercicio
de la profesión regulada de médico.
Por tanto, señoría, en la Comunidad Valenciana estamos
cumpliendo estrictamente con lo estipulado en la normativa
nacional. No obstante, debo reconocer que nuestra normativa autonómica supera estos requisitos mínimos previendo
una dotación para los soportes vitales avanzados de un médico SAMU, un enfermero, un conductor camillero SAMU.
Pàgina 10
Por desgracia, la falta de profesionales de esta categoría en
bolsa de trabajo de la conselleria nos impide en momentos
puntuales realizar las sustituciones, y, por tanto, cubrir la
dotación del personal que prevé nuestra normativa autonómica.
Sin embargo, quiero dejar muy claro que la prestación
de la atención urgente extrahospitalaria en nuestra comunidad en ningún caso queda desatendida o retrasada por la
falta coyuntural de un facultativo en las unidades SAMU.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Señor Subías, tiene usted la palabra.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Muchas gracias, señora secretaria.
Mire, sin duda, la atención de urgencia y emergencia
forma parte de una de las áreas asistenciales importantes
dentro del sistema sanitario. Como he comentado en otras
ocasiones, es fundamental la dotación de medios humanos
y materiales.
La urgencia hospitalaria tiene problemas estructurales,
problemas funcionales y problemas de personal que, en
muchas ocasiones, lleva a retrasos a la hora de atender al
paciente, al excesivo tiempo dentro de la propia urgencia, y
muchas veces el excesivo tiempo hasta que se le da una
cama hospitalaria cuando eso ocurre.
La urgencia extrahospitalaria, además de los problemas
de personal y estructurales, tiene el problema de falta de
medios técnicos, en ocasiones, que si los hubiere podrían
solucionar más problemas en la propia urgencia y evitar derivaciones al hospital –muchas veces– que no serían necesarias si tuvieran esos recursos.
Por fin, la atención de urgencia y emergencia tanto
–como he dicho antes– en vías urbanas, interurbanas, domiciliarias o en la atención ante catástrofe, pues ahí es donde juega uno de los papeles las SAMU, evidentemente.
Las SAMU suelen actuar ante situaciones vitales, y, por
lo tanto, es fundamental: que haya una información adecuada para poder hacerlo; que la actuación se produzca en el
menor tiempo posible, pues dependerá de este menor tiempo y de esta atención, y la rapidez en la misma, el pronóstico del paciente; que el vehículo tenga el material apropiado, lógicamente, para este tipo de atenciones; y el personal
suficiente y preparado.
Señora secretaria, si cuando llega una urgencia a emergencias, se llega sin médico, vamos a retrasar lógicamente
mucho la atención en un momento determinado, aunque se
busque otra solución intentando llamar a otro sitio, intentando tal. Luego, por tanto, este tipo de situaciones no debieran de producirse.
El tema, insisto, a mí me parece un tema peliagudo, me
parece un tema complejo, me parece un tema que hay que
abordar. Yo he recibido de las tres provincias, pero básicamente quejas de la provincia de Valencia y del área metropolitana de Valencia, y no… ni una, ni dos, ni tres.
Hace unos días, estaba en una reunión donde personal
de la SAMU me volvió a comentar este tipo de problemas.
Mire, problemas (inintel·ligible) …, en primer lugar, para
el paciente, por las razones que le he dicho, porque ante
una urgencia vital, si la atención no la realiza el personal
adecuado, el médico que tiene que realizarla con la preparación para este tipo de situaciones, pues el resto del personal que puede estar allí puede verse sobrepasado con las
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
consiguientes consecuencias.
En segundo lugar, el propio personal que tiene que atender en estas circunstancias, trabajar sin el médico correspondiente, tiene mayor presión, lógicamente y trabaja en
una situación de estrés superior por esta superación, por estas situaciones que tienen que vivir.
Las razones…, usted ha explicado algunas de las razones, es decir, es falta de personal. Pero, claro, además de
falta de personal en algunos momentos…, bueno, usted ha
dicho que no tienen en la bolsa para poder sustituir y tal,
¿eh?, falta de personal, de hecho, en ocasiones han hecho
que médicos tengan que cubrir horarios, dentro, en la
SAMU por encima de su horario normal. Lo que pasa es
que eso hay que pagarlo aparte y, después de meses, y meses y meses sin cobrar, hubo un momento en que dijeron
que «basta ya», también.
Además de la falta de personal, además del déficit y tal,
además hubo un impago durante bastantes meses al personal
de las SAMU. Y esto fue así, esto fue así durante meses.
Comprenderán que una SAMU sin médico, yo entiendo
que no es presentable, y difícilmente puede cumplir con la
misión que tiene de servicios sanitarios de urgencias y de
estas características.
Además usted ha tocado otro tema, que es verdad, que
es el Real decreto 836/2012, sobre características de equipamiento y dotación de personal de vehículos de transporte
sanitario. Yo creo que el tema se complica, efectivamente,
con este real decreto.
Es más, cuando habla del transporte asistencial –no digo
el no asistencial, el asistencial– y dividen en soporte vital
básico y soporte vital avanzado, resulta que en el vital básico únicamente pone como condición un conductor con título de formación de técnico en emergencia sanitaria y, como
ayudante, otro conductor, otra persona de las mismas características. Ya es dudoso que ahí no debiera haber, como mínimo, personal de enfermería, según mi criterio.
Y en el soporte vital avanzado, un conductor, un enfermero y, cuando se requiera, un médico. A mí me parece que
esta discrecionalidad no tiene sentido, ya que en el soporte
vital básico, la mayor parte de las ocasiones… –va a hacer
falta en el soporte vital avanzado, perdón–, va a hacer falta
el personal médico.
Una SAMU no puede salir sin médico; si no, no es
SAMU. Y si no se toman las decisiones pertinentes, puede
haber consecuencias, y seguro que todos las queremos evitar.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señor Subías.
Señora García Reboll, tiene usted la palabra.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gracias, presidenta.
Señor Subías, está en su derecho de discrepar de un real
decreto a nivel estatal, pero es lo que pone y es lo que
pone. No obstante, reitero que nuestra legislación autonómica superaba con creces estos parámetros, y nosotros sí
decimos que haya un médico SAMU, probablemente, porque coincidamos en eso con usted.
No tenemos falta de personal. El personal es el adecuado. Lo que tenemos es falta de sustitutos cuando una de estas personas se pone enferma. Qué más quisiéramos nosotros, si encuentra usted…, siempre lanzamos..., aunque por
desgracia en estos momentos, ya lo encontraríamos proba-
Pàgina 11
blemente, pero qué más quisiéramos nosotros que tener
gente formada que estuviera disponible en el caso de una
sustitución por la causa que fuera. No lo fue así. Es cierto
que hubo una demora en el pago, porque la fórmula legislativa para poder pagar a estas personas cuando hacían…, se
extralimitaba. Usted sabe que no disponen de guardias las
personas del servicio SAMU y, por lo tanto, tenían que
pagárseles por jornadas, jornadas que excedían, y que se
tenían que reintegrar de una forma diferente.
El problema del reintegro fue única y exclusivamente
motivos jurídicos. Es cierto que llegaron a una situación
muy delicada en la que en cuanto se dispuso de la fórmula
legal para poderlo solucionar, se les reintegró lo que se llama un resarcimiento. Insisto, no es falta de personal.
Insisto, nuestra legislación económica supera con creces, porque los valencianos consideramos que así tenía que
ser en su día, pero no estaríamos obligados a hacerlo. No
obstante, quédese usted absolutamente tranquilo, porque
mientras podamos y tengamos sustitutos, nuestras SAMU
saldrán con un médico. Si bien, insisto, que cuando la situación lo requiera se puede perfectamente activar el médico de atención primaria más próximo.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Pasamos a la pregunta número 374 sobre la actualización del listado de medicamentos, formulada por la diputada Mónica Oltra, del Grupo Parlamentario Compromís.
Tiene la palabra, señora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora secretària autonòmica, en realitat esta pregunta
demanava la valoració del conseller de Sanitat, que òbviament no està entre nosaltres hui, però, en qualsevol cas, jo
vull saber la valoració del Consell i del conseller de Sanitat
al voltant del que ha vingut a anomenar-se el «medicamentazo» o l’eufemisme que han utilitzat vostés de
l’actualització del llistat de medicaments que queden exclosos de la prestació farmacèutica en el Sistema Nacional de
Salut.
Estic referint-me en concret al que ha segut l’exclusió
de medicaments, per exemple, perquè afecten malalties menors, que crec que és molt preocupant, estic referint-me a la
gran quantitat de retalls que han patit els usuaris en la prestació farmacèutica.
I m’agradaria saber quina valoració fan, més enllà de la
resposta que me van donar per escrit quan jo vaig fer esta
pregunta per escrit i que no responia al que jo estava preguntant, sinó que me parlaven d’una qüestió informàtica
que no té res a vore amb açò. Vull dir, no estic preguntantli per res informàtic, no? Aleshores, si me va a contestar
això, doncs no és això.
Estic preguntant-li sobre quina valoració fan de
l’impacte que té en la ciutadania que, en este moment, al
seu abast, amb cobertura pública, hi haja un muntó de medicaments que no estan ja a l’abast amb cobertura pública
de la ciutadania.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Oltra.
Señora García Reboll, tiene usted la palabra.
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora Oltra, com bé vosté ha matisat al final, sí estan
a l’abast, el que no estan és finançats.
El govern de la nació... –no vaig a contestar-li en termes
informàtics, ni molt menys– el govern de la nació ha actuat
amb responsabilitat i visió de futur.
Senyories, el passat 1 de setembre, en desplegament de
les directrius arreplegades en el Reial decret 16/2012, de
mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema
Nacional de Salut, va entrar en vigor la resolució de la direcció general de cartera bàsica de serveis per la qual es
procedia a l’actualització de la llista de medicaments que
queden exclosos del finançament públic.
No obstant això, el Ministeri de Sanitat, Igualtat i Polítiques Socials, per a determinades patologies greus i cròniques, com el càncer o algunes síndromes, contempla excepcions. Per tant, en determinats casos es manté el
finançament públic dels mateixos fàrmacs en funció de per
a què patologia estiguen destinats.
Senyoria, la revisió del nomenclàtor respon a una modernització del Vademècum dels fàrmacs finançats pel Sistema Nacional de Salut que no es revisava des de feia deu
anys i que no suposa cap risc per a la salut.
Es contribuïx a aconseguir una major racionalització de
la prestació farmacèutica i una major eficiència del sistema.
Esta mesura permet revisar el finançament d’una sèrie
de fàrmacs de baixa utilitat terapèutica o indicats per a
símptomes menors i, en el seu lloc, poder incorporar al finançament públic els medicaments més nous i amb major
utilitat terapèutica que també tenen un major cost per als
usuaris. En tot cas, repetisc que afecta a fàrmacs de preus
baixos per a símptomes lleus.
La prioritat és poder incorporar medicaments d’última
generació d’alt impacte econòmic per a malalties greus o
invalidants que sí posen en risc la vida. Per això es deixen
de finançar una sèrie de medicaments obsolets que ja no estan finançats a Europa o que tenen un valor terapèutic menor. Açò generarà un estalvi a Espanya calculat de 458 milions d’euros; per a la Comunitat Valenciana, més de 40
milions d’euros.
La majoria de governs europeus porten anys fent revisions exhaustives dels medicaments finançats i actualitzant
les prestacions farmacèutiques.
El nombre de presentacions finançades del qual s’ha revisat és prou davall de 456, si es compara amb els 20.000
medicaments autoritzats a Espanya i pels més de 15.000
que compten amb finançament públic.
També es tracta d’un número xicotet si es compara amb
anteriors revisions del nomenclàtor. El govern de Felipe
González va desfinançar 740 fàrmacs comuns.
A pesar de les propostes de certs sectors industrials, s’ha
decidit mantindre en el finançament dos grups importants
de fàrmacs: analgèsics d’ús sistèmic, com l’ibuprofén i el
paracetamol, i les estatines contra el colesterol.
Per tot allò que s’ha exposat, considere la mesura molt
positiva i absolutament coherent.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Señora Oltra, tiene usted la palabra.
Pàgina 12
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora secretària autonòmica, en realitat vosté m’ha
contestat amb la primera frase, «no és que no estiguen a
l’abast, el que passa és que no estan finançats». El que veig
que l’abast de la seua contestació és, si me permet, molt
preocupant, perquè jo no sé si vosté sap el que suposa, per
exemple, viure amb 400 euros al mes. Segurament vosté no
ho sap, però podria tindre, almenys, la sensibilitat mínima
d’intentar imaginar-ho. I, aleshores, no me contestaria vosté diguent que no és que no estan a l’abast, no estan finançats. Perquè per a una família que viu amb 400 euros no estan a l’abast, si no estan finançats. No se poden permetre
comprar-se un mucolític, un antidiarreic o un analgèsic, si
no està finançat, o l’Almax.
Aleshores, a mi m’agradaria que este govern tinguera un
poquet més de sensibilitat amb la gent que menys té. Jo ja
sé que és difícil per a una persona que té el seu salari imaginar-se el que és viure amb 400 euros, però ho hem
d’intentar, perquè vostés governen per a tot el món, no només per al que té diners per a pagar-se els mucolítics.
I, aleshores, quan vostés diuen que açò és positiu i coherent, perquè Felipe González..., ja no és Zapatero, ara ja no
és Zapatero, ara ja és Felipe González el culpable de les seues decisions, que ja té pelendengues la cosa, eh? Felipe
González no està en este món –en el de la política vull dir–
des de fa molts anys, eh? I, ara, va i resulta que se justifica
el que ha fet Rajoy pel que va fer Felipe González en el
Pleistocé? Açò, li pareix a vosté una contestació que la ciutadania puga entendre? Vosté li sembla que si no fóra perquè açò que parlem ací no s’entera ningú, vosté podria contestar això amb la gent davant que s’ha quedat sense la
cobertura sanitària sense que la gent mos tirara ací tomates?
És que la gent que no té determinats medicaments, que
han desaparegut tots de la llista, segons el decret, tots els
que estan indicats en el tractament de símptomes menors,
el que per a vosté són símptomes menors, està tot fora! Des
de l’Almax fins a determinats mucolítics, antidiarreics, que
ja no se van a dispensar finançats. Òbviament un va a la
farmàcia i ho paga..., mire, açò és com tot, quan un té diners per a pagar, pot comprar-s’ho tot. Si el problema és no
tindre’ls, val? I, aleshores, vostés diuen: «Símptomes menors.» Ja, però per a la gent que usa Almax i l’utilitza tots
els dies perquè li fa mal l’estómac si no, o altres protectors
gàstrics, antigripals com el Codeisan, laxants, que vostés
eliminen sense que a més no estiguera en el seu programa
electoral!
El senyor Rajoy no es va presentar a les eleccions diguent que anava a llevar l’Almax de la cobertura de finançament sanitari públic. No ho va fer. No va dir que anava a
fer un «medicamentazo». No ho va fer. Perquè a la millor
la gent s’ho haguera pensat. I vostés poden burlar-se tot el
que vullguen, que vostés vénen ací a burlar-se, però és molt
important el que la gent..., (veus) –sí, vostés seguisquen,
seguisquen burlant-se, que ja vorem el que se van a riure
vostés– quan un se presenta a les eleccions, li ha de dir a la
gent el que va a fer. I vostés açò no ho digueren i, a més, ho
aprovaren en els mesos d’estiu, amb..., en fi, no amb nocturnitat, sinó en això que..., exacte, amb agostitat.
Aleshores, per què no li expliquen a la gent... o per què
no s’imaginen el que per a vostés són símptomes menors,
perquè tenen butxaca per a pagar-s’ho, el que és conviure
amb un mal d’estómac? El que pot tindre com a conse-
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
qüència..., jo no sóc metge, votes sabran més d’açò, però
una diarrea pot ser molt perillosa si no se tenen medicaments per a pal·liar-la. I no només desapareix el Fortasec,
sinó tots els antidiarreics que un coneix estan exclosos.
Aleshores, el que per a vostés són símptomes menors, el
problema és que no són símptomes menors. El problema és
que qui té diners, s’ho podrà curar, i el que no, haurà
d’aguantar-se, i això és baixar la qualitat de vida.
I a mi me pareix immoral –i acabe, senyora presidenta–
que s’escude que han llevar els antidiarreics per a poder curar el càncer, que sí que posa en perill la vida de la gent.
No, en perill..., la qualitat de vida ho posa tot, i un «medicamentazo» com este posa en perill la qualitat de vida tots
els dies.
Moltíssimes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias, señora Oltra.
Tiene la palabra la señora García Reboll.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gràcies, senyora presidenta.
No sé per què deia vosté que la gent venia a riure’s. Li
assegure que jo no em ric en absolut. (Veus) Això sí, li reitere que, com a secretària autonòmica, com a ciutadana valenciana i com a metge, considere la mesura molt positiva i
absolutament coherent.
Dit això, sóc metge, especialitzada en aparell digestiu, i
li assegure que ningun malalt empitjora la qualitat de vida,
ni és mor, ni li pot passar res per no prendre un almax, perquè un malalt, si pot pagar-s’ho, si a un malalt li fa mal
l’estómac no li donem almax, en absolut, senyora Oltra, se
li dóna el medicament per l’úlcera d’estómac, per la gastritis o pel que siga, li ho assegure.
Quan alguns professionals i experts han decidit que estos medicaments són per a símptomes lleus, quant? Quan la
malaltia és lleu, perquè no és el mateix un acidesa
d’estómac en un malalt sa que en un malalt que tinga un
procés crònic, en estos casos sí estarà finançat, li assegure
que és absolutament coherent.
Mire, jo treballe tots els dies, absolutament tots els dies
pensant en el ciutadà que cobra 400 euros al mes, no en el
que cobra 100.000 euros que no té ni dret a assegurament,
li ho assegure, si no està cotitzant. Treballem sempre en
eixa sensibilitat. I precisament perquè eixa gent se mereix
el millor i els impostos que paguem, encara que haja pujat
l’IVA, són els mateixos, perquè la gent no pot pagar més
impostos, els assegure que la caixa en què se sustenta la sanitat en el pressupost que tenim és la que tenim. I, per tant,
si incloem medicaments com els de l’hepatitis C, com els
del càncer de pròstata, com el de l’esclerosi múltiple, que
no estaven l’any passat, senyora Oltra, i enguany han suposat de gener a agost, han suposat la friolera de 8.500.000,
no estaven l’any passat, comprendrà vosté que si nosaltres
incorporem per als ciutadans que cobren 400 i pels que cobren més, que són malalties molt greus, molt greus, i estem
parlant de paraules majors, crega’m, per a esta gent, precisament per respecte a esta gent, jo he d’obrir l’espita i desfinançar medicaments que no siguen absolutament prescindibles per la seua salut perquè hi ha altres alternatives que
sí estan finançades.
Per tant, per a pagar estos 8.500.000 euros hem hagut de
desfinançar, no nosaltres, sinó el govern de la nació, una
sèrie de fàrmacs que experts sanitaris consideren que no
Pàgina 13
són imprescindibles per la salut. Sí, és possible que vullguen prendre’s directament. Però li assegure que ningun malalt amb dolor d’estómac, cobre 400 o cobre 40.000 euros,
se quedarà sense la seua medicació per a l’estómac. Això
sí, quan siguen per símptomes lleus, com és un almax, com
és per a l’estrenyiment com és per les hemorroides, com és
determatitis del bolquer, com és per la psoriasis quan són
símptomes lleus, totes estes malalties, tots estos símptomes
estan pal·liats per fàrmacs que han demostrat millor evidència científica.
Per tant, estem pensant amb el ciutadà que cobra 400 i
en el que cobra 40.000. Governem per a tot el món, li ho
assegure. La meua obligació com a gestora pública és fer
dels seus diners, dels meus, dels de tots els valencians la
millor gestió. Però no puc demanar més diners, el pressupost és el que tinc. Per tant, si obrim l’aixeta dels nous fàrmacs que sí han demostrat evidència, que un govern de la
nació ha autoritzat de forma anticipada, com és Telaprevir,
Boceprevir, Abiraterone, Fingolimod, jo he d’obrir l’espita
i desfinançar alguns fàrmacs, no jo, el govern. Però si jo estiguera en el govern li assegure que ho faria també, perquè
és de sentit comú, perquè el nomenclàtor és una cosa dinàmica, com fan tots els països del món. Obcecar-se en els
pressupostos que se pague tot és absolutament impossible.
Tan social és el que jo li estic dient com el que vosté està
defenent.
Jo protegisc els ciutadans, vosté també. Hi ha un món
millor, però és molt més car. Per tant, les nostres prioritats
com a metges, com a gestors, han d’estar ahí, en prioritzar
les coses que realment els nostres ciutadans, cobren el que
cobren en la nòmina, tinguen dret a rebre.
Li assegure que hem de protegir al màxim el core de la
sanitat en les malalties greus. I el que siga més –entenguen– superficial –i no vull frivolitzar– haurem de desfinançar-ho, perquè tot no cap, no cap.
Qui li ha dit que Felipe González és el culpable? Si jo
l’he posat com a model d’algú que també ho va fer. És a
dir, el que he intentat és despolititzar este tema. Li estic
dient que siga qui siga el govern, quan hi ha un tècnic,
quan hi ha una persona que recomana les coses i ho assessora, ho fa igual un president del govern, que me mereix
tota la credibilitat i el respecte, com era Felipe González,
com un president del govern, com és ara Mariano Rajoy.
I li torne a dir, senyora Oltra, si li fa mal l’estómac no se
conforme amb l’Almax, vaja a un digestòleg que li donarà
alguna cosa millor.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
La senyora Masip Sanchis:
Senyora presidenta, senyora presidenta.
Per al·lusions ens agradaria, si ens permet deu segons.
La senyora presidenta:
No, esta presidenta considera que no ha habido alusión,
ha habido un comentario...
La senyora Masip Sanchis:
Ens agradaria només aclarir, presidenta, que en cap moment, si es fa referència a algun somriure de la senyora
Martínez i meu, en cap moment eixe somriure significa
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
burla cap a ningú. I és important per a nosaltres que quede
constància, per això li agraïm...
La senyora presidenta:
Bien, esta presidencia deja constancia de que realmente
no era… ustedes estarían, se supone, haciendo su comentario, nada tenía que ver con lo que la señora Oltra estaba diciendo, porque esta presidencia entiende que nadie se ríe de
una situación como la que tenemos en la actualidad.
Bien, pasamos a la pregunta 391, pregunta sobre la reforma de la interrupción voluntaria del embarazo, formulada por la diputada Mónica Oltra, del Grupo Parlamentario
Compromís.
Señora Oltra, tiene usted la palabra por cinco minutos.
La senyora Oltra Jarque:
Sí. I mire que esta és una pregunta que en principi no té
contingut econòmic, veritat, com l’anterior. Perquè, clar, posats a descatalogar, doncs podien haver-mos descatalogat la
fórmula 1 i l’Àgora i haguérem tingut els fàrmacs per a hepatitis C i el càncer durant vint anys. Perquè si són 8,5 milions, doncs en el que han costat estes dos coses, per a vint
anys! Per a vint anys! De gener a agost. Perquè com he sigut
generosa me sobraven diners. O siga, vint anys de fàrmacs si
hagueren descatalogat unes coses tan inútils com l’Àgora i la
fórmula 1. Així que, anem a una pregunta sense contingut
econòmic, que a la millor ací mos entenem millor.
I és que m’agradaria que me diguera si l’anunciada reforma del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, este
gran extremocentro, que només s’ha quedat ja d’extremo
d’ell, respecte a la interrupció voluntària de l’embaràs tindrà algun efecte sobre proves diagnòstiques prenatals, i
m’agradaria que fóra absolutament sincera.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Tiene la palabra para dar respuesta a la pregunta, la
señora García Reboll.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gràcies, senyora presidenta.
En estos moments no és possible concretar l’efecte que
provocarà en la xarxa pública valenciana l’anunci realitzat
pel ministre de Justícia en la Comissió de Justícia del Congrés el passat mes de gener sobre les interrupcions voluntàries d’embaràs. En el cas que es produïsca un canvi normatiu, la Conselleria de Sanitat va a aplicar-ho, com no pot ser
d’una altra forma, procurant mantindre la qualitat de
l’atenció dispensada i preservant en tot moment el dret de
les gestants a ser informada de les alternatives de tractament que es puga disposar en cada cas.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Señora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Sí, a mi m’agradaria que vosté concretara una resposta, i
és que si finalment, perquè sembla que en el Codi penal, en
la reforma del Codi penal el senyor Gallardón no ha inclòs
Pàgina 14
la reforma anunciada de la interrupció voluntària de
l’embaràs, feliçment, eh, perquè quan més tarden a aplicarla molt millor. I ara diu que ho farà en la modificació de la
Llei de salut sexual i interrupció voluntària de l’embaràs.
A mi m’agradaria que vosté se comprometera ací, davant de totes les dones valencianes, que no pensen utilitzar
eixa nova normativa arcaica, de l’Edat Mitjana, que ens situa una altra vegada en la part més fosca, que farà que
aquelles que puguen anar-se’n, com abans se n’anaven a
Londres, podran interrompre l’embaràs i aquelles que no
hauran de carregar amb el que vinga. En fi, tot açò que ha
anunciat el senyor Gallardón, que ens vol dur una altra vegada aleshores a l’Edat Mitjana, en una mà, en l’altra mà
lleva les ajudes a la dependència en el govern del qual forma part.
M’agradaria que vosté se comprometera que en el servei
de salut a la nostra comunitat no s’alteraran les proves diagnòstiques. Perquè, com vostés, tots els seus camins conduïxen a la retallada, a mi no m’agradaria pensar que ací a
més, com se va a canviar una legislació atacant una llibertat
de les dones, a més a més se diga, total com aneu a haver
de tindre el que vinga, perquè ja no podreu interrompre
l’embaràs per malformacions del fetus, perquè això ja estarà prohibit i penalitzat pel Codi penal, doncs per què voleu
fer-vos l’amniocentesi si isca el que isca ho heu de parir
igual. Val?
Perquè açò és al que olora la política del Partit Popular,
que fa, com dic, no està fent economia, està fent ideologia,
val? I quan Gallardón diu que les dones no podran interrompre el seu embaràs en cas de malformacions fetals, jo
vull saber si vostés van a mantindre les proves prenatals. O
això serà l’excusa per a eliminar les proves prenatals. I vull
a més saber-ho una a una. Quines proves llevarien vostés,
si van a llevar l’amniocentesi, si van a llevar la Doppler, si
van a llevar el pliegue nucal, totes estes proves que se fan
durant el diagnòstic prenatal, si van a mantindre’s tal com
estan. I si van a seguir els criteris mèdics de l’amniocentesi
per a determinats casos d’embarassos de risc, depenent de
l’edat, depenent de com hagen eixit altres proves, depenent
de com haja eixit la prova de plec nucal. Tot això jo vull
que vosté diga ací hui que no s’alterarà malgrat que Gallardón ho duga a terme i el Congrés dels Diputats, amb el vot
de la dreta i d’aquells que mos volen dur enrere en la història, aproven una modificació de la interrupció voluntària de
l’embaràs que atempte contra la llibertat de les dones.
Si això el Partit Popular ho fa, les proves prenatals seguiran igual, sí o no? Totes les proves prenatals? Eliminaran
proves amb l’excusa d’estalviar-se diners perquè total...? I
la que puga que vaja al metge privat i se pague si vol la
prova prenatal o si vol una amniocentesi, i la que no que se
fastidie. Això és el que van vostés a aprovar?
Jo vull que vosté se pronuncie clarament sobre açò, i
que ho diga hui ací, i que conste en el Diari de Sessions.
No, no anem a canviar les proves prenatals. No anem a retallar-les. Òbviament si eixen proves prenatals més noves,
menys invasives i en una analítica de sang se pot detectar
una síndrome de Down, com sembla ser que ja fan a Alemanya, això ho incorporarem.
Me referisc si no van a tindre menys, a menys sempre
podem anar. Vostés pensen retallar les proves prenatals si
Gallardón perpetra l’atemptat contra la llibertat de les dones de tornar enrere en la legislació d’interrupció voluntària de l’embaràs, sí o no? I si és que sí, quines proves pensen eliminar per a, no només estalviar-se diners, sinó per a
atemptar contra la llibertat de les dones?
I m’agradaria que fóra clara en açò i que conste en el
Diari de Sessions.
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
Pàgina 15
El senyor Ferri Fayos:
La senyora presidenta:
Muy bien. Muchas gracias, señora Oltra.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora Oltra, em sap greu però se n’anirà prou decebuda,
perquè jo a l’únic que em comprometré és a complir la llei.
No obstant això, jo no sé si plourà la setmana que ve,
senyora Oltra, no ho sé. Jo sé el que ha dit el senyor Gallardón, però no sé el que passarà la setmana que ve. I qui diu
la setmana que ve, diu d’ací dos anys, tres anys, cinc anys,
jo què sé.
La Conselleria de Sanitat fins aleshores, que és l’únic
que m’importa en estos moments, té establerts diversos documents i guies basades en l’evidència científica i en la
pràctica que determinen els controls prenatals recomanats
d’acord amb la legislació vigent.
En el cas que es produïra un canvi normatiu, la Conselleria de Sanitat va a aplicar-ho, com no pot ser d’una altra
manera. Mentrestant, no patisca, la llei del supòsit de
l’avortament continua exactament en vigor.
I només un comentari, de veritat que no és un sarcasme,
el plec nucal no és més que una medició d’una simple ecografia, no és una prova excepcional. (Veus)
La senyora presidenta:
Señora Oltra, por favor.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Senyora Oltra, com anem a llevar les ecografies en un
embaràs!
La senyora presidenta:
Señora Oltra, por favor, escuche.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
I el diagnòstic de síndrome de Down no és fa a Alemanya, al seu voltant, mitjançant un FISH es pot fer el diagnòstic de síndrome de Down en unes anàlisis, la qual cosa
no vol dir que es faça perquè el cost és molt alt i
l’amniocentesi dóna més informació. Però quan és necessari és un FISCH i se determina una cromosomapatia.
Mentrestant la Conselleria de Sanitat continuarà amb
tots els documents basats en l’evidència científica, que són
els que estan en vigor, complint la normativa vigent. Ho
sent molt, però no trauran ningun altre compromís, més que
anem a complir la llei.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Pasamos a la pregunta 395, sobre la cobertura sanitaria
a los mayores de veintiséis años sin cotización, formulada
por el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo
Parlamentario Compromís.
Tiene la palabra por cinco minutos.
Sí, moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyora secretària autonòmica.
La pregunta té a vore amb una intervenció que va tindre
el senyor conseller en un ple d’estes Corts a una altra pregunta que li vaig realitzar.
Sé que han canviat les condicions, però de tota manera li la
faré i vosté me contesta el que siga, i després ja debatem sobre
la resta. Perquè sí que hi ha algunes coses m’interessen.
La pregunta és: quantes targetes SIP s’han enviat de forma automàtica als valencianes i les valencianes majors de
vint-i-sis anys per a evitar que es queden sense cobertura
sanitària?
La senyora presidenta:
Muchas gracias.
Tiene la palabra, señora secretaria.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gracias, señora presidenta.
Senyor Ferri, per a respondre a la seua pregunta vaig a
remetre’m a la literalitat de l’article 5, apartat 1, del Reial
decret 1.192/2012, de 3 d’agost, en el qual es regula la condició d’assegurat i beneficiari, que, com sap, determina qui
pot ostentar en el nostre país estes condicions.
Com sap la seua senyoria, la dita norma entra en vigor el
passat 4 d’agost i en el precepte al qual al·ludix s’indica de
forma explícita que les persones majors de vint-i-sis anys
que residisquen a Espanya, no sols espanyols, sinó amb residència legal, i que a la data abans indicada disposaren de
targeta sanitària individual com a beneficiària d’una persona
assegurada, veurien reconeguda la seva condició
d’assegurat de forma automàtica, d’ofici. El dit reconeixement seria realitzat per l’INSS, per l’institut de seguretat social o, si és el cas, per l’Institut Nacional de la Marina, i òbviament després de comprovar que l’assegurat no té
ingressos superiors a cent mil euros en el còmput anual ni
cobertura obligatòria de la prestació sanitària per altra via.
Per tant, la Conselleria de Sanitat no s’ha vist en la necessitat d’expedir a este col·lectiu targeta sanitària alguna,
atés que les condicions que ja tenien continuen sent vàlides.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Tiene la palabra el señor Ferri.
El senyor Ferri Fayos:
Moltes gràcies.
La pregunta ve a col·lació de l’entrevista que va fer el
senyor conseller en què dia que les targetes sanitàries a totes aquestes persones que no compliren els requisits..., no,
les que sí que compliren els requisits, perquè no la tenien
pel que fóra, se’ls enviaria de forma automàtica.
La qüestió és que al final s’ha inventat un nou mecanisme per part de la conselleria, que és a través d’una pàgina
web –que, per cert, amb un procediment prou millorable–,
en què després d’emplenar les teus dades, et diu si tens o
no tens dret a la cobertura sanitària. Si et diuen que no tens
dret, has d’acudir als centres de salut i tramitar-la en base
que no tens els recursos necessaris. Per tant, el web no està
Comissió de Sanitat i Consum
30.10.2012
funcionant massa bé. Si complixes els requisits, has d’anar
encara així a un centre de salut.
De totes maneres, continua sense ser el que va dir el senyor conseller en aquell moment, que es faria de forma automàtica. I, bé... I a més, el conseller en aquell moment em
va dir a mi alarmista, perquè dia que tot el món estaria cobert. I de fet, el ministeri va haver de rectificar amb posterioritat la llei –vosté m’ha dit que va ser el 3 d’agost el decret–, després de la presentació d’aquesta pregunta.
I ho va fer perquè, tal i com li vaig dir en el Ple, en la
sessió del 6 de juny, segons la redacció original del decret,
les persones majors de vint-i-sis anys sense cotització no tenien cobertura. I el decret es va modificar després. I a mi em
van dir alarmista per tot això.
Però, bé, ja que vostés no han enviat les targetes automàticament, sí que tinc una sèrie de preguntes que m’agradaria
que em responguera, si pot ser. Per exemple, a quantes incidències ha hagut de fer front la Conselleria de Sanitat, quan
el mecanisme diu que una persona amb menys de 100.000
euros d’ingressos no té cobertura sanitària. La següent pregunta que m’agradaria que em responguera és com s’han
solucionat aquestes incidències. I, per últim, què passa amb
els que volen obtindre la targeta sanitària europea i l’han
vist denegada.
Res més.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Señora secretaria autonómica.
La senyora secretària autonòmica de l’Agència Valenciana de Salut:
Gràcies, senyor Ferri.
Jo comprenc que la complexitat del reial decret
d’assegurament fa malentendre algunes coses, dos grans coses. Una, no vol dir que els que cobren més de 100.000 euros no tinguen dret a assegurament. Tenen dret a assegurament a Espanya tots els espanyols i residents amb permís de
residència legal i situacions especials, com són exiliats, tracta de sers humans, menors de díhuit anys, embarassades,
part i postpart, sempre i quan no tinguen ingressos de més
de... És a dir, tots aquells que cotitzen a la Seguretat Social i
complisquen estos requisits, tenen assegurament.
Ara bé, aquells que no complisquen això i cobren més de
100.000 euros, no tenen assegurament, perquè tenen suficient diners com per a pagar-se el seu assegurament. Aleshores, si un espanyol cobra més de 100.000 euros i està cotitzant, té assegurament, o un estranger amb residència
legal. Això per banda de 100.000 euros.
Pàgina 16
Per una altra banda, no ha canviat res. El reial decret
d’assegurament, al principi, quan es deia que no seria beneficiari els majors de vint-i-sis anys, literalment es deia:
«Serà beneficiari el menor de vint-i-sis anys», la qual cosa
no vol dir el contrari.
Què és el que ha canviat en estos moments? Que la persona major de vint-i-sis anys, que, per desgràcia, no té faena, a més a més, i que està en casa, deixa de ser beneficiari
de la seua família, passa a ser un assegurat propi. És a dir, la
seua targeta SIP que ja tenia com a beneficiari de son pare o
de sa mare, o de qui fóra, m’és igual, deixa de ser un beneficiari, passa a tindre assegurament propi. Eixa és l’única diferència.
Tots aquells que abans de l’entrada en vigor del 4
d’agost tingueren eixa condició, no necessiten justificar res.
De forma automàtica continuen sent ja. Canvia, en compte
de beneficiari, ara vosté ja és un assegurat. Ja no depén de
son pare, depén de vosté mateix. Al no tindre recursos, no hi
ha cap problema, perquè és espanyol o residència legal.
Ara bé, tot aquells que complisquen vint-i-sis anys a partir de l’entrada en vigor del reial decret del 4 d’agost, sí tenen estos requisits i no tenen ingressos, hauran d’anar a demanar la seua targeta com a assegurat, perquè abans no
sabíem la seua situació. Però la data, el tall està en el 4
d’agost. Tots els d’abans, d’ofici, de forma automàtica. Tots
els nous, han de justificar..., han de demanar la seua targeta
d’assegurament.
No canvia res, en absolut. L’únic que hem fet és encasellar a cada u en el seu lloc, però no ha canviat res. Ni ningú
ens ha fet canviar d’opinió ni s’ha rectificat res. Els majors
de vint-i-sis anys, extrapoleu vosté a les divorciades, inclús
divorciades. Tenen exactament el mateix dret si tenen una
pensió del seu exmarit, o exdona, en este cas. No ha canviat
res, senyor Ferri, en absolut. L’únic que han canviat són els
criteris a partir de la data de tall del 4 d’agost.
Espere haver-li-ho aclarit, si és que encara tenia algun
dubte. I si no, li demane excuses per haver segut tan explícita.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Muchísimas gracias.
Señorías, la pregunta número 396 ha sido retirada.
Por lo tanto, habiendo cumplido con el orden del día, se
levanta la sesión.
(S’alça la reunió a les 17 hores i 57 minuts)