Escola Universitària d`Infermeria Gimbernat Treball final de Grau

Escola Universitària d'Infermeria
Gimbernat
Treball final de Grau
Curs acadèmic 2014-2015
EL ROL D’INFERMERIA A L’ÀREA DE TRIATGE
D’URGÈNCIES: Revisió de la literatura
Anna Canela Cano
Miriam Sánchez Aymerich
TUTOR: Francesc Xavier Montes Hidalgo
Sant Cugat del Vallès, Juny 2015
1 ESCOLES UNIVERSITÀRIES GIMBERNAT GRAU D´INFERMERIA PRESENTACIÓ TREBALL FINAL DE GRAU Nom i Cognoms autor/a: Anna Canela Cano, Miriam Sánchez Aymerich Títol treball: EL ROL D’INFERMERIA A L’ÀREA DE TRIATGE D’URGÈNCIES: Revisió de la literatura Nom i cognoms tutor/a: Francesc Xavier Montes Hidalgo Autoritzo a que aquest sigui presentat el proper mes de : Maig (signatura) Sant Cugat del Vallès, 2 RESUM
Antecedents: El triatge és un procés dinàmic per assegurar una avaluació de
la condició dels pacients des de la seva arribada a urgències. La funció
principal és la identificació de les condicions urgents i la determinació del nivell
de prioritat de les cures, excloent, així, la realització del diagnòstic mèdic. És
per això que el professional d’infermeria està capacitat per dur-lo a terme.
Objectiu: Justificar el rol d’infermeria en el sistema de triatge i donar així el
valor a la professió d’ infermeria.
Mètode: Es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura nacional i
internacional sobre el triatge als Serveis d’Urgències Hospitalàries durant els
mesos Febrer, Març i Abril de 2015.
Resultats: Entre els estudis més rellevants s’identifica que el procés de triatge
és intuïtiu i es constitueix en un element de la pràctica d’infermeria, àrea on és
possible reorganitzar el flux d’assistència d’usuaris als SUH i a més, determinar
l’ordre d’atenció ja que no es realitzen diagnòstics, sinó que s’assigna un nivell
de gravetat. Existeix una heterogeneïtat d’informació envers la necessitat
d’experiència i formació a nivell de triatge realitzat pel personal d’infermeria. No
obstant, es confirma que l’experiència a urgències segueix sent relativament
important en el desenvolupament de la formació.
Conclusions: Es compleixen els dos objectius de l’estudi: el personal
d’infermeria valora a l’usuari des d’una perspectiva holística i realitza el triatge
d’una manera efectiva i segura. No obstant, es valora positivament un
abordatge interdisciplinar en els quadres de major rellevància clínica. Malgrat
es descriuen desavantatges en aquest canvi, els avantatges tenen un gran pes
que donen valor a la professió d’infermeria.
Paraules clau: Infermeria, Triatge , Rol
3 ABSTRACT
Background: Triage is a dynamic process to ensure the evaluation of the
patient’s condition from their arrival in the emergency room. The main function
is to identify critical conditions and to determine the priority level of care,
excluding, as well the completion of a medical diagnosis. That is why the nurse
is able to carry it out.
Objective: To justify the role of nursing triage system and thus give value to the
nursing profession.
Method: A systematic review of national and international bibliography related
with triage in Hospital Emergency Services was conducted between February
and April 2015.
Results: The most relevant studies identified that the process of triage is
intuitive and constitutes an element to the nursing practice, an area where you
can rearrange the flow of assistance of users to the Hospital Emergency
Services and also determine the care order; this is because no diagnostic is
made, but severity level is assigned. There is a diversity of information about
the experience and academic training requirements of triage conducted by
nursing staff. However, it is broadly assured that professional experience in the
emergency room is relatively important along with training development.
Conclusions: The two objectives of the study are achieved: the nursing staffs
values the user from a holistic perspective and carries out triage in an effective
and safe way. However, an interdisciplinary approach for the most relevant
clinical cases is highly valued. Although several disadvantages come from this
change, the advantages give value to the nursing profession.
Keywords: Nurse, Triage, Role.
4 ÍNDEX
RESUM................................................................................................................3
ABSTRACT..........................................................................................................4
Índex de Taules...................................................................................................7
Índex de Figures..................................................................................................8
Sigles i abreviatures.............................................................................................9
1. INTRODUCCIÓ.............................................................................................10
2. OBJECTIUS...................................................................................................18
3. MATERIAL I MÈTODE...................................................................................19
3.1 Disseny..............................................................................................19
3.2 Criteris d’elegibilitat...........................................................................19
3.3Recerca i fonts d’informació...............................................................20
3.4 Selecció i avaluació de la qualitat metodològica...............................21
4. ASSAJOS INCLOSOS I RESULTATS PRINCIPALS....................................22
4.1 Assajos inclosos................................................................................22
4.2 Resultats Principals...........................................................................22
5. DISCUSSIÓ...................................................................................................24
5.1Limitacions de l’estudi........................................................................26
5.2 Implicacions dels resultats per a la pràctica clínica, les polítiques
sanitàries i la investigació........................................................................27
6. CONCLUSIONS.............................................................................................28
AGRAIMENTS...................................................................................................30
BIBLIOGRAFIA..................................................................................................31
ANNEXES..........................................................................................................36
5 ANNEXOS
ANNEX 1. Taules paraules clau........................................................................36
ANNEX 2. Taules Anàlisi Crític..........................................................................40
6 ÍNDEX DE TAULES
-
Taula1. Classificació segons nivell de prioritat ......................................13
-
Taula2. Criteris d’elegibilitat....................................................................19
7 ÍNDEX DE FIGURES
-
Figura 1. Procés de recerca i extracció de documents de Internet.........20
8 ABREVIATURES I SIGLES
-
ATS: Australian Triage Scale. Escala de Triatge Australià.
-
CTAS: Canadian Triage and Acuity Scale.
-
ECA: assajos controlats aleatoris.
-
ECC: Assajos clínics controlats.
-
ESI: Índex de Severitat d’Emergències
-
MAT: Model Andorrà de Triatge
-
MTS: Manchester Triage Scale. Escala de Triatge de Manchester.
-
NTS: National Triage Scale for Australian Emergency Departments.
Escala Nacional de Triatge del Departament d’Emergències Australià.
-
PAT: Programa de ajuda al triatge.
-
RAC: recepció, acollida i classificació de pacients.
-
SCMU: Societat Catalana de Medicina d’Urgències.
-
SEMES: Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències
-
SET: Sistema Espanyol de Triatge
-
SUH: Serveis d’Urgències Hospitalàries
-
SVa: Sede València.
-
SVII: Sede Villarroel.
-
TICS: Tecnologies de la Informació i Comunicació
9 1. INTRODUCCIÓ
El triatge
El terme triatge és un neologisme que prové de la paraula francesa trier 1, que
es defineix segons l’Enciclopèdia Catalana com “Procediment de classificació
d'accidentats o de malalts que ingressen al servei d'urgències d'un hospital
d'acord amb la gravetat de les seves lesions i la disponibilitat assistencial
existent, a fi que puguin rebre el tractament més adequat”.
La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola no accepta aquest vocable ni
tampoc apareix en altres diccionaris consultats, però sembla ser equivalent a la
selecció o classificació en l’àmbit hospitalari, fent referència a la categorització
dels malalts del servei d’urgències de manera que, siguin atesos segons la
seva gravetat i amb independència de l’ordre d’arribada, es faci amb uns temps
d’espera raonables per a cada un d’ells.
El primer professional de la salut a utilitzar el terme "triar" va ser el baró
Dominique-Jean Larrey (1766-1842), metge cirurgià militar. Durant les guerres
napoleòniques va crear el transport en ambulància i va introduir els principis de
la sanitat militar moderna, realitzant els primers triatges com un sistema de
classificació per tractar als ferits en el camp de batalla 2.
Des de l’inici de la seva utilització a les batalles napoleòniques, i amb el pas del
temps, aquest terme ha anat evolucionant i adquirint propietats dins del sistema
de salut. Avui en dia, ja no és exclusiu dels conflictes bèl·lics si no que, s’ha
estandaritzat i protocol·litzat a tots els hospitals i centres de salut
independentment del model de classificació i del nivell sanitari que tinguin.
L'evolució del triatge ha estat modelada adaptant-se a les necessitats i eines
que s'han disposat durant el pas del temps. En aquest moment, donada l'època
i les eines que tenim a l'abast, a Barcelona trobem la implantació de les
Tecnologies de la Informació i Comunicació (Tics) al triatge, aquesta eina ha
arribat de la mà del projecte SmartCity. Aquest té com objectiu traslladar al
situation room (sistema informàtic de l'Ajuntament de Barcelona) informació
sobre l'estat assistencial: volums i demores del nivell assistencial dels serveis
10 d'urgències d'adults: hospitalàries (SUH), d'Atenció primària (CUAP) i dels
d'urgències pediàtriques3.
Les Tics ofereixen una transformació a l'actual sistema sanitari oferint un ampli
ventall de possibilitats per a la renovació i millora de les relacions entre
ciutadans, pacients i professionals sanitaris.
Amb la finalitat de sostenir un dels pilars fonamentals del benestar, els
sistemes de salut han reaccionat a la recerca de noves formes d'organització i
gestió en les maneres de proporcionar serveis de salut, optimitzant els recursos
existents i proporcionant una millor qualitat en l'assistència.
Així mateix, trobem que actualment el triatge es desenvolupa a través de les
TICS mitjançant sistemes informàtics de cada model de triatge, les quals aplica
el personal d'infermeria com a instruments que reforcen, ajuden i milloren
l'atenció, els processos de comunicació i la gestió de recursos4.
En què es basa?
El triatge és un procés que ens permet una gestió del risc, consolidant-se com
un sistema eficaç d’organització de la tasca assistencial, per donar resposta
immediata a la demanda massificada dins dels serveis d’urgències, facilitant la
tasca al personal i disminuint l’ansietat dels malalts i familiars5. És a dir, és una
eina de priorització que ajuda tant al professional com al pacient, fent del
procés una tasca eficient i eficaç.
El triatge es basa en un conjunt d’activitats com són: recepció i acollida,
valoració, classificació i distribució dels pacients. Per a la seva realització, és
necessari l’accés a una escala de classificació vàlida, útil i reproduïble amb una
estructuració física, professional i tecnològica, que ens permeti la utilització
d’aquesta eina amb eficàcia, eficiència i qualitat6.
Dins l’àmbit d’urgències s’ha introduït el terme RAC (Recepció, Acollida i
Classificació) que avui dia modificaria la paraula triatge. La RAC és una
correcta comprensió del problema de salut dels pacients des d’una vessant
holística. Aquest terme es defineix com una activitat pròpia d’infermeria, com
així reconeixen els articles 52, 53 y 54 del Reial Decret 1231/2001, de 8 de
11 novembre, per el que s’aproven els Estatuts generals de la Organització
Col·legial d’Infermeria d’Espanya, del Consell General i d’Ordenació de
l’activitat professional d’infermeria i la Llei 44/2003, de 21 de novembre,
d’ordenació de les professions sanitàries en els seus articles 5.1, a) b) y c);
article 7.1 y 2 a)7.
Per poder realitzar la tasca d’una manera efectiva i eficient, és necessari la
instauració de sistemes de classificació de pacients validats i consensuats, a
més de mantenir i realitzar un reforç de la relació sanitari-pacient8.
En primer lloc, la recepció és l’inici de la relació sanitari-usuari. En aquest
moment, el professional realitza la identificació, la valoració primària i aplica les
mesures assistencials d’urgència. En aquesta primera valoració es realitza una
declaració del problema, el reconeixement immediat dels signes vitals i es duu
a terme una actuació immediata.
En segon lloc, l’acollida. Aquesta fase es desenvolupa quan l’emergència és
descartada, realitzant una valoració secundaria per sistemes, fent un anàlisi de
les dades obtingudes, decidint si cal trasllat a altres nivells assistencials i
efectuant una valoració del nivell de gravetat i prioritat.
Per últim la classificació, on s’estableix un nivell d’assistència al pacient segons
criteris estructurats, portant-nos a una actuació determinada5.
12 Tipus de Triatge
Els tipus de triatge són diversos depenent de la situació i hospital, però tots ells
fan referència a una classificació segons el nivell de prioritat
Taula1. Classificació segons nivell de prioritat9
COLOR TEMPS
CLASSIFICACIÓ
D’ESPERA
I
Immediat
Emergència o urgència amb risc vital imminent
(Pacient Emergent)
II
Menys
de
15 Urgència no crítica(Pacient Preferent)
de
60 Urgència demorable (Pacient Urgent)
minuts
III
Menys
minuts
IV
En menys de 4 Urgència no objectivable (Pacient Banal)
hores
V
240 minuts
No urgència (Pacient no urgent)
Font: Arcos, P. Manual de Medicina de Urgencia y Emergencia. 1ª ed.Oviedo: Universidad de
Oviedo; 2005.
Durant els anys seixanta als EEUU es va desenvolupar un sistema de
classificació de tres nivells de categories(emergent, urgent i no urgent), el qual
va ésser modificat l’any 1995 per un de quatre categories. A la vegada, a
Austràlia es va anar consolidant l’escala Nacional de Triatge (National Triage
Scale for Australian Emergency Departments, és a dir la NTS) que va néixer de
l’evolució d’una escala prèvia de cinc nivells de priorització. Però no és fins
l’any 2000, que va ésser revisada i recomanada com a l’Escala Australiana de
Triatge(ATS) 10-11.
13 És per això, que a diferents països del món s’han anat desenvolupant models i
sistemes de triatge estructurat més convenients per a la implantació dins del
seu sistema.
A l’actualitat existeixen en el món cinc models de RAC estructurat:
•
Australian Triage Scale (ATS). L’any 2000, la NTS va ser revisada i
reanomenada com a Escala Australiana de Triatge.
•
Canadian Triage and Acuity Scale (CTAS) 1995. Utilitzen la NTS com a
referent.
•
Manchester Triage Scale (MTS) 1996. Utilitza la NTS com a referent.
•
Emergency Severity Index (ESI) 1999. Utilitza el MTS com a referent.
•
Model Andorrà de Triatge (MAT) 2000. Utilitza el CTAS com a referent.
Adoptat per la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y
Emergencias (SEMES) com a estàndard de triatge estructurat espanyol
(SET), i per la Societat Catalana de Medicina d’Urgència (SCMU)
•
Sistema Espanyol de Triatge (SET). Adopta el sistema MAT 12-13.
A nivell de l’Estat Espanyol podem veure que els models de sistemes de triatge
que han assolit més difusió són: el MAT i MTS, encara que també romanen
amb altres adaptacions com pot ser el Sistema Donostiarra de triatge i el
sistema de la xarxa pública d’hospitals de Navarra14.
El Model Andorrà de Triatge va néixer d’una adaptació conceptual del sistema
Canadenc, convertint-se en una escala basada en categories simptomàtiques o
de presentació amb discriminants clau i amb algoritmes clínics en format
electrònic. Aquest és un model integrador dels aspectes més rellevants i
destacables dels altres sistemes 15.
Entre els últims deu i quinze anys ha hagut un augment significatiu de la
demanda d’atenció d’urgència, fet que ha provocat lògicament, una
massificació continuada dels Serveis d’Urgències Hospitalaris(SUH)16-17. A
més, tot i que és variable de cada centre, prop de quasi el 50% dels pacients
que consulten els SUH ho fan per motius poc complexes que podrien ser
resolts en altres centres assistencials. Aquesta sobreocupació dels serveis
14 d’urgències ha provocat un retard en l’atenció que reben els pacients que
consulten en ells 18.
Els SUH són serveis que es regeixen en funció del temps i on el principal
objectiu terapèutic és resoldre el motiu de consulta, la urgència, en el mínim de
temps possible.
Davant aquesta problemàtica, els propis Serveis d’Urgències han buscat
estratègies i canvis interns amb l’objectiu de respondre a les situacions de
dèficit assistencial que s’ha generat en altres nivells assistencials, resoldre la
massificació dels SUH i buscar una assistència més efectiva i eficient en els
propis serveis per millorar l’atenció que reben els seus usuaris. Tota aquesta
transformació ha comportat un increment en la complexitat organitzativa dels
SUH, però a la vegada, una heterogeneïtat en la organització dels propis
serveis dels diferents hospitals de l’Estat Espanyol17.
Objectius del triatge
Amb el triatge com a eina el que volem aconseguir és:
•
Una valoració i detecció ràpida dels principals problemes de salut del
pacient i una identificació d’aquells que tinguin risc vital.
•
Un servei d’urgències de qualitat i eficaç que proporcioni la resposta
adequada a cada usuari.
•
Priorització de l’atenció dels pacients que presenten una complicació de
l’estat de salut, evitant les demores.
•
Proveir de la informació sobre la situació i temps d’espera a pacients i/o
familiars per aconseguir una disminució de la seva ansietat i nerviosisme
front el procés.
•
Millorar el flux de pacients i alhora del servei d’urgències, classificant i
traslladant als pacients en diferents àrees segons el motiu de consulta i
l'estructura del servei 19-20.
15 Qui duu a terme el triatge?
Actualment els professionals d’infermeria són els que realitzen amb més
freqüència el triatge, malgrat durant anys aquesta tasca ha estat realitzada per
professionals mèdics. El triatge des dels seus inicis és un eina preparada per
infermeria, ja que no només es basa en la realització de diagnòstics, sinó que
s’aconsegueixen molt bons resultats de les escales dels nivells de prioritat dels
pacients. D’altra banda, existeix controvèrsia amb aquest fet (Sistema de
triatge Donostiarra, per exemple) on únicament un metge experimentat en
medicina d’urgències pot exercir aquesta tasca.
Alguns estudis conclouen que el triatge d’infermeria amb el recolzament d’un
metge, és a dir el triatge multidisciplinar, és més eficient per a pacients d’alta
urgència i complexitat que el realitzat únicament per infermeria. A més a més,
altres models es basen en el triatge avançat, on existeixen directrius mèdiques
com protocols, ordres, procediments, tractaments i circuits que el personal
d’infermeria pot executar de manera autònoma després del triatge inicial18.
El triatge a nivell d’urgències és un tema molt destacable actualment en el món
infermer. Degut a la estandardització de sistemes i models resolutius trobem un
augment de les publicacions enfront a l'eficiència del personal degudament
format i els beneficis de les implementacions dels models per al pacient.
La paraula rol segons el Diccionari de la llengua catalana es defineix com
“model de comportament que, en una societat determinada, hom espera d’una
persona amb relació amb el seu estatus”. Així mateix, també definim rol
professional com la persona que segueix un model de comportament d’acord
amb els drets i els deures d’una professió o ètica professional. I seguidament el
rol d’infermeria, com
el comportament que la societat espera dels
professionals d’infermeria, d’acord amb la seva ètica professional1.
És per això que, el rol assistencial d’infermeria engloba dues dimensions: el
rol autònom i el rol de cooperació. El rol autònom integra el conjunt de
competències i actuacions, és a dir, destresa, actituds, coneixements i valors
associats al servei específics que ofereixen en la seva pràctica professional de
cures. D‘altra banda, el rol de cooperació integra les intervencions que la
16 infermera desenvolupa en complementarietat amb la resta dels membres de
l’equip multidisciplinar, per donar suport a la persona en els seus problemes
de salut relacionats amb el diagnòstic i tractament amb altres aspectes no
exclusius de l'àmbit infermer ja que la infermera posseeix unes competències
professionals que es relacionen amb cada un dels rols de la professió21-22.
Treballar
en
col·laboració
requereix
d'un
equip
configurat,
conduït
apropiadament i suportat per una organització que inverteix recursos en els
factors que condueixen a l'èxit. Els equips que es perceben com a més efectius
solen prendre més accions per millorar la qualitat assistencial. Per tant, la
consolidació d'un bon equip conduirà a un rol de col·laboració d'infermeria
efectiu23.
17 2. OBJECTIUS
Com a objectius d’aquest anàlisi, es troben:
Objectiu principal:
-
Justificar el rol d’infermeria en el sistema de triatge
Objectiu secundari:
-
Donar valor de la professió infermera
18 3. MATERIAL I MÈTODE
3.1 Disseny
Es va dur a terme una revisió bibliogràfica.
3.2 Criteris d'elegibilitat
Es van incloure tots els articles que complissin amb els següents criteris
l’elegibilitat:
Taula2. Criteris d’inclusió i exclusió
Criteris d’inclusió
Criteris d’exclusió
Es van considerar els estudis que no Tots aquells documents que han estat
sobrepassessin
els
12
anys
de publicats anteriorment al 2003
publicació ja que la biografia anterior Que no continguin informació sobre el
a l'any 2003 difereix de la situació rol d'infermeria al triatge o al servei
actual del triatge. És a dir es van d'urgències, que són els nostres
incloure diferents tipus de disseny objectius.
d'estudis posteriorment al 2003 fins al
2015.
Van quedar inclosos articles científics
en els idiomes català, espanyol i
anglès
amb
informació
sobre
el
personal sanitari adequat per realitzar
el triatge, el rol d’infermeria al triatge o
al servei d’urgències.
3.3 Recerca i fonts d'informació
Es va efectuar una recerca de literatura científica de producció nacional i
internacional posterior a l’any 2003. El procés per recol·lectar aquesta
informació es va realitzar els mesos de Febrer, Març i Abril de 2015.
19 Les bases de dades on s’ha fet la recerca són les següents:
‐
Bases de dades
o Scielo
o Pubmed
o Dialnet
o Cochrane
o Google Acadèmics
- També s'ha fet ús de consulta de referències bibliogràfiques dintre dels
articles trobats(Recerca inversa).
El procés d’identificació dels resultats de la recerca bibliogràfica es descriuen
en la Figura 1.
Figura 1. Procés de recerca i extracció de documents de Internet
S’observen 10 articles vàlids per passar el procés d'Anàlisi Crític, però en la
recerca de les diferents bases de dades hi ha articles duplicats, per tant, el
total d’estudis que passen al procés d'Anàlisi Crític són 8.
20 3.4 Selecció i avaluació de la qualitat metodològica
Després de la realització de la cerca segons els criteris d'elegibilitat van quedar
inclosos un total de 8 articles.
Un cop finalitzat el procés de cerca es van seguir les diferents etapes:
1. De la cerca total, els revisors van preseleccionar aquells estudis que
complien amb els ja anunciats criteris d'elegibilitat.
2. Posteriorment per avaluar la qualitat metodològica d'aquests i així poder
realitzar l'anàlisi segons l'evidència, es va utilitzar la plataforma FLC
2.0(Lectura Crítica), que a més de proporcionar una síntesi dels articles
mitjançant taules de dades, permet analitzar la qualitat dels diferents
articles i així determinar la validesa d'aquest per a l'anàlisi. Cadascuna
de les lectures va obtenir un nivell d'evidència valorat segons : Alt, Mig,
Baix o Ns/No classificable.
3. L’avaluació de l’evidència d’aquesta revisió la van realitzar dos revisores
de forma independent. Es van establir dues reunions per els desacords
que es van resoldre per consens.
4. Un cop obtingut el nivell d'evidència i l'avaluació de tots els documents
que complien criteris es van reportar els resultats utilitzant una síntesi
narrativa tenint en compte la qualitat metodològica.
21 4. ASSAJOS INCLOSOS I RESULTATS PRINCIPALS
4.1 Assajos inclosos
Els estudis que s’han inclòs no han sobrepassat els 12 anys de publicació, ja
que la biografia anterior a l'any 2003 difereix de la situació actual del triatge.
En la recerca final es van identificar 8 publicacions en les bases de dades
comentades anteriorment. D’aquestes publicacions tres varen ser revisions
sistemàtiques, un
treball màster en gestió, tres estudis observacionals
transversals i un estudi descriptiu observacional
Un cop finalitzat el procés de cerca es va procedir a realitzar l’anàlisi de
l’evidència dels documents, que com a resultat tres van ser classificats com
d'evidència alta, tres van ser classificats com a evidència Mitja, un com a Baixa
i un com a NS/No classificable. Hi ha articles que malgrat en el procés d’anàlisi
crític tenen un nivell d’evidència baix i que per motius inherents de la mateixa
eina s’han emprat en aquest treball.
A més, es va evitar biaix de cerca ja que l’elecció dels documents no es va
enfocar en una sola base de dades. S’ha inclòs articles que es centren en
diferents models de triatges i s’enfoca en documents que redacten el rol o
paper d’infermeria en el triatge, independentment de la cultura, idioma o països
pròxims. Per ampliar la cerca de la literatura es va realitzar recerca inversa de
les referències localitzades en els estudis. També, es va evitar l’error sistemàtic
de centralització de la cerca en un sol idioma.
4.2 Resultats principals
Existeix una gran homogeneïtat en els resultats obtinguts als articles. Trobem
heterogeneïtat en el camp de la formació per al triatge ja que molts autors
afirmen que el suport del programa informàtic de triatge és suficient per a la
realització d'aquesta tasca per part de la infermera, encara que d’altres
estableixen un mínim de dos anys i mig de treball a l'àmbit d'urgències.
22 En els darrers anys s’ha produït un augment de la demanda d’assistència a
urgències i de massificació dels serveis d’urgències hospitalàries. Aquesta
continuïtat ha creat la necessitat d’implantació de nous sistemes de
classificació de pacients per assegurar la prestació d’una assistència d’acord
amb la gravetat de l’afecció que presenta l’usuari.
Als serveis d’urgències hospitalàries s’ha d’utilitzar el terme RAC (Recepció,
Acollida i Classificació de pacients) que és competència d’infermeria en la
majoria de centres actualment. Per a que aquesta activitat sigui efectiva i
eficient, s’ha d’aplicar uns sistemes de classificació de pacients vàlids i
consensuats. Malgrat que el triatge es duu a terme amb aplicacions de
diagrames informàtics, no s’ha d’excloure el manteniment i reforç de la relació
interpersonal entre usuari/víctima i professional sanitari. No es descarta en cap
moment un abordatge multidisciplinar en aquesta àrea, però és necessari el
consens dels nivells de gravetat segons cada institució.
El procés de triatge és intuïtiu i es constitueix en un element de la pràctica
d’infermeria, àrea des de la que és possible reorganitzar el flux d’assistència
d’usuaris als SUH i determinar l’ordre d’atenció ja que en el triatge no es
realitzen diagnòstics, sinó que s’assigna un nivell de gravetat.
El personal d’infermeria presenta un ampli enfocament a la seva assistència
que permet valorar a l’usuari des d’una perspectiva holística, veient el patiment
d’aquest, més enllà de l'accident o de la malaltia.
Existeix una heterogeneïtat d’informació envers la necessitat d’experiència i
formació a nivell de triatge realitzat pel personal d’infermeria. Es confirma que
l’experiència
a
urgències
segueix
sent
relativament
important
en
el
desenvolupament de la formació. En contrapartida es diu que la nova
adquisició de diagrames de presentació no requereix un alt coneixement per
part de l’usuari ja que ofereix el suport necessari per a dur a terme el procés de
triar.
23 5. DISCUSSIÓ
Soler5 afirma, donat que el triatge no es fonamenta en diagnòstics es reivindica
des de els seus inicis per infermeria, la qual aconsegueix molts bons resultats.
Actualment és infermeria qui ho realitza amb més freqüència i ha demostrat
capacitat per dur a terme el triatge, però es valora positivament un abordatge
interdisciplinar en els quadres de major rellevància clínica.
López i Linares24 exposen que segons la seva cerca bibliogràfica, les
competències infermeres amb pràctiques avançades durant l'atenció urgent,
estan centrades en l'abordatge de casos aguts lleus, també catalogats amb
freqüència com ús inadequat dels serveis d'urgències. Afirmen que infermeria
presenta un ampli enfocament a la seva assistència que permet valorar el
patiment del pacient, més enllà de l'accident o de la malaltia. Per tant, la
implantació de competències avançades en la pràctica infermera constitueix
una necessitat per al desenvolupament dels serveis d'urgències, el triatge i de
consulta.
Cubero- Alpízar25 en la seva revisió de la literatura, menciona que a nivell
hospitalari existeixen dos professionals encarregats de la classificació dels
pacients: els metges i les infermeres, dels quals no hi ha diferencia en la
classificació realitzada pel professional d’infermeria i pel professional mèdic.
Amb el triatge realitzat per infermeria assenyala que, en primer lloc s’ha
aconseguit un millor control del flux de pacients en el SUH. En segon lloc, l’ús
del manual de triatge i unitat ambulatòria ha suposat una unificació de criteris,
major seguretat en el personal d’infermeria que els utilitza i millor assignació de
les prioritats al atendre a pacients. En tercer lloc, s’ha incrementat la satisfacció
percebuda pel pacient i la seva família al ser atesos just quan s’arriba al SUH,
apart de que ha disminuït el número de reclamacions. I per finalitzar, aquest
sistema avançat de jerarquització de necessitats estalvia diners, però a més,
també amplia les funcions del professional dels SUH, encara que estan
capacitats per a això. Es conclou que el procés de triatge és intuïtiu, apart de
que es constitueix en un element de la pràctica d’infermeria, àrea des de la que
és possible reorganitzar les cues i determinar qui ha de ser atès primer.
24 Lo exposat anteriorment es ratifica en l’estudi de Salmerón18 que afirma que la
derivació sense visita mèdica portada a terme pel personal d’infermeria des del
triatge del SUH és efectiva i segura.
En quan a les proves diagnòstiques sol·licitades per infermeria en el triatge,
Rowe26 afirma que les sol·licitades per la infermera de triatge semblen ser una
intervenció eficaç per reduir la durada de l'estada en urgències, especialment
en pacients amb lesions sospitoses fractura.
Díaz6 també afirma que la recepció, acollida i classificació(RAC) és una
activitat pròpia d’infermeria. Perquè aquesta activitat sigui efectiva i eficient,
s’ha d’aplicar uns sistemes de classificació de pacients vàlids i consensuats,
però a més ha de mantenir i reforçar la relació interpersonal entre
usuari/víctima i professional sanitari. Com a avantatges per infermeria del
sistema RAC Bello27 i Diaz6 coincideixen en ressaltar el prestigi professional i
per tant, també formar part activa i fonamental del servei. A més, conèixer més
a fons la problemàtica de l’organització de l’assistència a urgències i així
augmentar la seva implicació en la gestió de la unitat. També exposen que no
és necessària el requisit d’una gran experiència a urgències per manejar-lo
correctament ja que els diagrames de presentació clínica són senzills,
coherents i eviten la variabilitat de l’observador.
Com a desavantatges de la classificació l’assumeixi infermeria, en primer lloc
es troba que a vegades és interpretada com una càrrega de treball afegida. A
més, pot suposar un obstacle més en el circuit del pacient abans d’ésser vist
per un metge. En segon lloc, hi ha certes dificultats en assumir la
responsabilitat que implica la classificació de pacient i encara i així, hi ha
desavinences per part del metges per a que aquest circuit sigui organitzat per
infermeres. En tercer lloc, el programa està obert a nous diagrames de
presentació clínica, però actualment està limitat i pot haver situacions que no
encaixin bé en la classificació. I per finalitzar, hi ha usuaris amb patologia
menys o no urgent que interpreten la classificació com un obstacle més per a
ser vist per un metge.
25 Malgrat això, Bello27 té la percepció de que infermeria no ho té consolidat com
a rol propi. Una de les causes que sigui així, és una mena de seguretat i
recolzament, cosa que podrien millorar amb una formació i informació
adequada. El triatge fet per infermeria als SUH de molts hospitals catalans és
un exemple d’aquest tipus de conflictes que es poden crear. Són els
infermers/es els que han d’assumir-ho com a rol propi i incloure-ho dins les
seves competències professionals.
En contrapartida altres autors6,27 afirmen que, un avantatge del triatge és que
no és necessària la precisió d’una gran experiència a urgències per manejar-lo
correctament. Considine28 exposa que per assolir el desenvolupament d'aquest
rol en el triatge infermeria, s'ha de tenir en compte la formació del personal.
Una premissa de molts programes de formació en el triatge és que l'adquisició
de coneixement millorarà les decisions. No obstant això, durant molts
programes de formació, s'aconsegueix el coneixement i l'adquisició, mentre que
l'experiència segueix sent relativament constant en el desenvolupament de la
formació. L'exploració de les funcions específiques dels coneixements i
l'experiència
en
la
presa
de
decisions,
poden
informar
sobre
el
desenvolupament futur dels programes de formació triatge i les estratègies
d'avaluació que poden mostrar els resultats en la presa de decisions
demostrables.
5.1 Limitacions de l'estudi
Un cop realitzada la revisió sistemàtica es van poder consensuar les limitacions
trobades en aquest anàlisi.
En primer lloc, entre les limitacions de l'anàlisi exposat trobem l'accés a la
totalitat de la literatura. Per a poder realitzar un adequat anàlisi de l'evidència
va ser necessari l'accés al document sencer.
En segon lloc, la plataforma d'Anàlisi Crític malgrat ha servit per poder avaluar
la qualitat científica de les nostres recerques no ofereix un gran ventall de tipus
d'estudi.
26 En tercer lloc, el resultat de qualitat de l’evidència donat no descarta els
documents emprats en l’anàlisi, ja que la informació donada és vàlida, però la
metodologia emprada per la realització del procés d’anàlisi crític era insuficient.
En quart lloc, la majoria de literatura trobada a la cerca és de tipus descriptiu.
Això limita la cerca d'estudis, encara i sent de tipus descriptiu hi ha poca
literatura referent a aquesta matèria.
Finalment, una limitació important a l'anàlisi és la poca literatura d’investigació
referent al rol d'infermeria en el triatge ja que hi ha una manca de publicacions
en relació al rol que aquest desenvolupa.
5.2 Implicacions dels resultats per a la pràctica clínica, les polítiques
sanitàries i la investigació
El personal que realitza el triatge té a l’abast diagrames de presentació clínica
senzills, coherents i que eviten la variabilitat de l’observador 29. Per aquesta raó
el personal d’infermeria té un bon suport per a dur a terme un rol eficaç en
l’àrea de triatge.
Les institucions sanitàries deixen a l’abast del personal
protocols i guies actualitzades permanentment com a assistència i manteniment
de les seves competències 30.
L’actualització i investigació permanents són condicions indispensables per a
un bon desenvolupament en aquesta àrea. Juntament amb l’evidència
científica, que és una altre eina que permet l’actualització amb els últims
coneixements a l’àrea. S'ha de fomentar la investigació a la professió infermera,
no obstant, s'ha de tenir en compte el recolzament de les institucions i afavorir
el reconeixement per part d'aquestes27.
27 6. CONCLUSIONS
Finalment, després de la cerca realitzada s’ha obtingut la informació sobre la
situació actual del triatge, la tasca a realitzar, les eines i recursos disponibles,
els sistemes i models a aplicar i els professionals relacionats amb aquest.
Sabent les competències que inclou la professió d'infermeria i les tasques a
realitzar a l'àrea de triatge, podem dir que la RAC realitzada en els SUH és
pròpia d'infermeria, tal i com ho justifica aquest anàlisi.
L’objectiu principal d’aquesta revisió que era justificar el rol d’infermeria en el
sistema de triatge s’ha vist complert en la mesura que la literatura afirma que el
personal d’infermeria té una visió holística veient el patiment d’aquest, més
enllà de l'accident o de la malaltia. No obstant, es valora positivament un
abordatge interdisciplinar en els quadres de major rellevància clínica.
La Societat Espanyola d’Infermeria defineix la RAC com el primer contacte de
l’usuari-personal sanitari a les portes d’urgències dels hospitals. La RAC
classifica en funció dels símptomes i manifestacions subjectives del pacient per
una priorització en l’atenció mèdica i de cures d’infermeria, d’acord amb els
recursos materials i humans posats per l’entitat responsable i prestadora de
l’assistència sanitària
27
. Això no implica la determinació d’un diagnòstic mèdic;
es tracta d’elaborar una constatació clínica referent al grau de gravetat
potencial del problema de salut, és a dir, identificar les condicions que
amenacen la vida de l’usuari i aquelles que comporten uns riscos
d’agreujament i després, assegurar que el pacient és tractat corresponentment.
El sistema de triatge també serveix d’informació, d’alleujament i d’educació,
funcions les quals infermeria les té com a competències.
Indirectament, l’objectiu secundari de donar valor a la professió infermera es
compleix, però no només amb aquesta revisió bibliogràfica, sinó amb el canvi
de professional a realitzar el triatge en aquests darrers anys. Malgrat es
descriuen desavantatges en aquest canvi com ser
interpretada com una
càrrega de treball afegida, suposar un obstacle més en el circuit del pacient
abans d’ésser vist per un metge, certes dificultats en assumir la responsabilitat
que implica la classificació de pacient, desavinences per part del metges per a
28 que aquest circuit sigui organitzat per infermeres, etc., els avantatges tenen un
gran pes que donen valor a la professió infermera com: ressaltar el prestigi
professional i per
tant, també formar part activa i fonamental del servei,
conèixer més a fons la problemàtica de l’organització de l’assistència a
urgències i així augmentar la seva implicació en la gestió de la unitat i la no
necessària precisió d’una gran experiència a urgències per manejar-lo
correctament, ja que els diagrames de presentació clínica són senzills,
coherents i eviten la variabilitat de l’observador.
Per finalitzar aquest anàlisi podem concloure que infermeria té a l'abast les
competències i visió necessàries per dur a terme el triatge. Per això, és
necessari promoure la investigació i publicació dins de la professió i els rols
d'infermeria ja que atorgarà el valor i l'evidència que mereix.
29 AGRAÏMENTS
Volem agrair en primer lloc al professor Xavier Montes Hidalgo pel suport,
atenció i paciència que ha tingut amb nosaltres durant la realització d'aquest
Treball Final de Grau.
En segon lloc, agrair l'esforç del personal de la Biblioteca per fer-nos arribar els
articles que necessitàvem el més aviat possible.
Agraïm als lectors d’aquest treball per a que puguin valorar l’esforç que han fet
les autores d’aquest Treball de Fi de Grau
I en especial a la nostra família, parelles, companys i amics per la paciència i
amor que ens han mostrat en tot aquest procés.
30 BIBLIOGRAFIA
1. Girald J. Diccionari de la llengua Catalana [Pàgina Web]. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana; 2015 [ Consultat el 8 de febrer 2015] Disponible
a: http://www.enciclopedia.cat/
2. Puigblanqué E, Noheras M, Nogueras M, Perapoch N. El triaje en el
servicio de urgencias. Enfermería Clínica [Internet] 2008 [Consultat el 15
d’abril 2015]; 18 (01). Disponible a:
http://www.elsevierinstituciones.com/ei/ctl_servlet?_f=1012&id_articulo=
13114740&idinst=238
3. Cosialls D. Projecte estratègic TICS 2015 -2017 [Internet]. Barcelona:
Consorci Sanitari de Barcelona; 2015 [Consultat el 15 d’abril 2015].
Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/botss/pdf/prjest.pdf
4. Tejada FJ, Ruiz MR. Aplicaciones de Enfermería basadas en TIC ́s.
Hacia un nuevo Modelo de Gestión. ENE Revista de Enfermería
[Internet] 2010 [Consultat el 15 d’abril 2015], 4(2): [10-18]. Disponible a:
http://enfermeros.org/revista
5. Soler, W, Gómez Muñoz M, Bragulat E, Álvarez A. El triaje: herramienta
fundamental en urgencias y emergencias. Anales Sistema Sanitario de
Navarra [Internet] 2010[Consultat el 8 de febrer 2015]; 33, s.1.
Disponible a:
http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S113766272010000200008&lng=es&nrm=iso
6. Diaz JF. La enfermera de recepción, acogida y clasificación en
urgencias. Enfermería Global [Internet] 2005 [Consultat el 8 de febrer
2015]; 6: [1-12]. Disponible a:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1210903
7. Ayuso MC, Pérez N, Simarro MJ, Escobar F. Valoración de un proyecto
de "triage" de urgencias por enfermería en atención primaria. Revista
Clínica Médica Familiar [Internet] 2013 [Consultat el 8 de febrer 2015] ;
6(3). Disponible a:
http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S1699695X2013000300005&script=s
ci_arttext
31 8. Sociedad Española de Urgencias y Emergencias [Sede WEB]. Sevilla:
CiberRevista; Junio 1999 [Última revisió febrer 2014; Consultat 9 de
gener 2015].
Disponible a:
http://enfermeriadeurgencias.com/documentos/fundamentos/RAC.pdf
9. Arcos, P. Manual de Medicina de Urgencia y Emergencia. Oviedo:
Universidad de Oviedo; 2005.
10. Gómez J. Clasificación de pacientes en los servicios de urgencias y
emergencias: Hacia un modelo de triaje estructurado de urgencias y
emergencias. Emergencias.[Internet] 2003 [Consultat el 8 de febrer
2015]; 15: [165-174]. Disponible a:
http://www.triajeset.com/acerca/archivos/revision_triaje_estructurado.pdf
11. Gómez J. Triaje estructurado y análisis de causística (case mix) en base
a la urgencia: Un nuevo modelo de gestión para los servicios de
urgencias. Gaceta Sanitaria [Internet] 2004 [Consultat el 8 de febrer
2015]; 18 (5): [2]. Disponible a:
http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S021391112004000700013&script=s
ci_arttext
12. Serrano RA. Sistema De Triaje En Urgencias Generales [Tesis]. Sevilla:
Universidad
Internacional
de
Andalucía;
2013.
Disponible
a:
http://dspace.unia.es/bitstream/handle/10334/2764/0561_Serrano.pdf?se
quence=1
13. López J, Montiel MD, Licona R. Triage en el servicio de urgencias.
Medicina Interna [Internet] 2006 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 22 (4):
[7].
Disponible
a:
http://www.medigraphic.com/pdfs/medintmex/mim-
2006/mim064k.pdf
14. Sánchez R, Cortés C, Rincón B, Fernández E, Peña S, De las Heras
EM. El triaje en urgencias en los hospitales españoles. Revista de la
Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias [Internet]
2013 [Consultat el 15 d’abril 2015]; 25 (1): [66-70]. Disponible a:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4153479
32 15. Sánchez M. El mat com eina de triatge i alguna cosa més [Internet].
Barcelona: Consorci Sanitari de Barcelona; 2011 [Consultat el 15 d’abril
2015]. Disponible a:
http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3661/2011_07_14_miquel_s
anchez.pdf
16. Gómez J. Sistema Español de Triaje: grado de implantación y
posibilidades
de
desarrollo
futuras.
Emergencias.[Internet]
2011
[Consultat el 8 de febrer 2015]; 23: [344-345]. Disponible a:
www.semes.org/revista_EMERGENCIAS/descargar/sistema-espanol-detriaje-grado-de-implantacion-y-posibilidades-de-desarrollofuturas/force_download/+&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es
17. Sánchez M, Salgado E, Miró O. Mecanismos organizativos de
adaptación y supervivencia de los Servicios de Urgencias. Emergencias.
[Internet] 2008 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 20: [48-53]. Disponible a:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2533898
18. Salmerón J, Jiménez L, Miró O, Sánchez M. Análisis de la efectividad y
Seguridad de la derivación sin visita médica desde el triaje del servicio
de urgéncias hospitalario por personal de enfermería acreditado
utilizando el Programa de Ayuda al Triaje del Sistema Español de Triaje.
Emergencias. .[Internet] 2011 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 23: [345355]. Disponible a:
http://www.triajeset.com/acerca/archivos/Derivabilidad_Emergencias.pdf
19. Irigaray RM. Evaluación y mejora de la asistencia en las urgencias
médico-quirúrgicas
del
Hospital
de
Manacor
[Tesis]
Mallorca:
Departamento de Ciencias Sociosanitarias Facultad de Medicina; 2012.
Disponible a:
http://www.um.es/calidadsalud/TRABAJOS%20FINALES/ROSA%20IRIG
ARAY/Trabajo%20m%C3%A1ster%20R.%20Irigaray-2.pdf
20. Gallego E, Macías J, Díez MI. Protocolo de triaje en el servicio ccuu del
hospital virgen del rocio de sevilla. Ciber Revista [Internet] 2012
[Consultat
el
8
de
febrer
2015];
(25):
[11].
Disponible
a:
http://www.enfermeriadeurgencias.com/ciber/mayo2012/pagina11.html
21. Laín A. El tutor d’infermería: perfil, funcions i competències [Tesis].
Cartagena: Escuela Universitaria de enfermeria de Cartagena; 2005.
33 22. Col·legi oficial d'infermeria de Barcelona. Consideraciones del col·legi
oficial d’infermeria de barcelona a la publicación de la propuesta: el
papel de la enfermería en la atención a las patologías agudas, publicado
en el forum virtual del portal ics del institut català de la salut [Internet]
Barcelona: COIB; 2005 [Consultat el 15 d’abril 2015]. Disponible a:
http://www.coib.cat/uploadsBO/Noticia/Documents/plhivcastell1.PDF
23. Bautista E, Devesa A, Guitart M, Palma MA, Pérez M. Enfermería:
¿Trabaja
En
Equipo?
[Tesis]
Barcelona:
Escola
Universitaria
D´Infermeria Santa Madrona De la Fundació “La Caixa”; 2008.
Disponible en:
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/21603/1/2008_2.pdf
24. López Alonso S, Linares Rodríguez C. Enfermera de Práctica Avanzada
para el triage y la consulta finalista en los servicios de urgencias. Index
de Enfermería, 2012 Jun; 21(1-2). Disponible a:
http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S113212962012000100001&script=sci_arttext
25. Cubero-Alpízar C. Los sistemas de triage: respuesta a la saturación en
las salas de urgencias. Enfermería Actual en Costa Rica. [Internet] 2014
[Consultat el 15 d’abril 2015]. (27) [1-12] Disponible a:
http://www.revistas.ucr.ac.cr/index.php/enfermeria/article/view/16145
26. Rowe BH1, Villa-Roel C, Guo X, Bullard MJ, Ospina M, Vandermeer B,
et al. The role of triage nurse ordering on mitigating overcrowding in
emergency departments: a systematic review [PubMed]. Canada:
Academic Emergency Medicine; 2011, [Consultat el 8 de febrer 2015]
Disponible a:http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21692901
27. Bello C, Madrid M, Pareja A, Prat M. Infermeria de RAC, una realitat.
[Tesis] Barcelona: Escola Universitaria D´Infermeria Santa Madrona
De
la
Fundació
“La
Caixa”;
2007.
Disponible
a:
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/21569/1/2007_4.pdf
28. Considine J. Do Knowledge and Experience Have Specific Roles in
Triage Decision-making [PubMed]. Australia: Academic emergency
Medicine; Nov 2006 [Última revisió abril 2007; [Consultat el 26 de març
2015] Disponible a:
http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1197/j.aem.2007.04.015/pdf.
34 29. De La Cruz A, Olmo MR, Jara G, Rodenas MD, Ruiz MV, Torrente MR et
al. Organización y funcionamiento del sistema de triaje y circuitos
asistenciales del servicio de urgencias del CHUA [Internet]. Albacete:
Complejo Hospitalario Universitario Albacete; 2012 [Consultat el 8 d’abril
de 2015]. Disponible a:
http://www.chospab.es/publicaciones/protocolosEnfermeria/documentos/
810a238395cd12f504ead38274bd51a8.pdf
30. González N, Martínez FJ, Ureta C, Alonso S. Protocolo de triage o
Recepción, Acogida y Clasificación (RAC) de Enfermería en Urgencias
del Hospital Do Salnés. Enferurg.com [Internet] 2005 [Consultat el 8
d’abril de 2015]: [1-11]. Disponible a:
http://www.ics.gencat.net/forum/plahivern/documents_suport/5_rac.pdf
35 ANNEX 1
36 KEYWORDS
Nurs$ AND triage AND ROL$
PubMed
Cerca Keywords:
485 Articles totals
Filtre posterior any 2003:
336 Articles
Després lectura títols:
19 Articles
Després lectura abstracts i resums:
2 passen procés de Lectura Crítica.
KEYWORDS
Triaje AND enferm*
SciELO
Cerca Keywords:
20 Articles totals
Filtre posterior any 2003:
20 Articles
Després lectura títols:
6 Articles
Després lectura abstracts i resums:
2 passen procés de Lectura Crítica.
37 KEYWORDS
Triaje AND enferm*
Dialnet
Cerca Keywords:
31 Articles totals
Filtre posterior any 2003:
31Articles
Després lectura títols:
16 Articles
Després lectura abstracts i resums:
2 passen procés de Lectura Crítica.
KEYWORDS
Nurs* AND triage AND ROL*
COCHRANE
Cerca Keywords:
13 Articles totals
Filtre posterior any 2003:
6 Articles
Després lectura títols:
4 Articles
Després lectura abstracts i resums:
0 passen procés de Lectura Crítica.
38 KEYWORDS
Enfermería AND TRIAJE AND ROL
GOOGLE ACADÈMICS
Cerca Keywords:
635 Articles totals
Filtre posterior any 2003:
557 Articles
Després lectura títols:
22 Articles
Després lectura abstracts i resums:
2 passen procés de Lectura Crítica.
39 ANNEX 2
40 1.DIALNET. Los sistemas de triaje: los sistemas de saturación de las salas de urgencias REF
ESTUDIO
Cita
abreviada:
CuberoAlpízar 2014
Objetivos:
Encontrar
evidencia sobre
los sistemas de
clasificación de
usuarios en los
servicios de
urgencias, los
profesionales
que participan,
así como de la
capacitación que
deben tener
para
implementarlos,
de manera que
se agilice la
atención de
aquellas
personas,
quienes acuden
con patologías
que
comprometen
seriamente su
vida.
Periodo de
búsqueda:
05/199905/2014
Diseño:
Se revisó toda
aquella
evidencia
POBLACIÓN
INTERVENCIÓN
COMPARACIÓN
RESULTADOS
CONCLUSIÓN
Población:
Triaje
hospitalario
Intervención:
Aplicar un sistema
estructurado de
clasificación en
contraste con la
atención aleatoria
por llegada
Comparación:
Contraste con la
atención aleatoria
por llegada
Nº de estudios y pacientes:
De 5000 resultados obtenidos en el proceso de selección de artículos,
después de la lectura de título restan 4000. Después de la lectura del
resumen restan 100, a los cuales se les aplica el proceso de lectura crítica.
Magnitud del efecto:
Acerca de la saturación de los servicios de urgencias: es importante
mencionar que toda la literatura revisada coincide en que hay saturación
en las salas de urgencias a nivel hospitalario, así como en que los sistemas
de triaje ofrecen una respuesta a ese problema. Existe una demanda que
excede las capacidades de las salas de urgencias a nivel hospitalario, en
diferentes latitudes a nivel mundial, un fenómeno que no es nuevo: los
servicios de urgencias son un vértice en la pirámide asistencial, en los que
son atendidas aquellas personas que vienen de otros niveles así como los
que llegan por propia iniciativa, lo cual desemboca en un colapso del
servicio. El uso de estos servicios ha aumentado significativamente en los
últimos años, sobre todo en los países desarrollados. Los sistemas de triaje
responden a un desmedido aumento en la demanda de atención en ciertos
horarios de los servicios de urgencias, cuyo fin es ordenar las necesidades
reales de asistencia y mejorar los tiempos de espera, ambas medidas de
control de la calidad del servicio prestado en estas instancias hospitalarias.
Se afirma que el proceso de clasificación de los pacientes que acuden a los
servicios de urgencias hospitalarios se ha convertido en una necesidad
debido a la gran demanda de atención y a la saturación que, en ocasiones,
sufren dichos servicios. Finalmente, tras revisar la saturación en los
servicios de urgencias hospitalarios, la saturación de los SUH es un
problema global que afecta a millones de pacientes cada día.
Sistemas de clasificación : clasificar: categorizar y triar. También se
aborda el tema de la evolución histórica de los sistemas de TRIAJE.
Existen cinco modelos de triaje en el mundo: escala de triaje
australiano(ATS), triaje del Departamento de Urgencias de Canadá (CTAS),
sistema de triaje de Manchester (MTS), índice de gravedad de urgencia
(ESI) y el modelo de triaje andorrano. Se estructuran a partir de cinco
niveles de clasificación y son un instrumento valioso de ayuda a la gestión
de la asistencia del servicio de urgencias, el cual colabora en la eficiencia
Conclusiones:
Los sistemas de
triaje se
constituyen en
la mejor
alternativa para
dar respuesta a
la saturación
que existe
actualmente en
los servicios de
urgencias a nivel
hospitalario. Se
concluye que
para obtener el
efecto deseado
en la aplicación
de los sistemas
de triaje, deben
ser aplicados por
personal
debidamente
entrenado para
tal efecto, entre
el que se
destaca el
profesional de
enfermería. Se
requiere más
investigación en
cuanto a la
efectividad de
los sistemas
hospitalarios de
CALIDAD DE
LA
EVIDENCIA
Calidad de la
evidencia:
Alta
41 1.DIALNET. Los sistemas de triaje: los sistemas de saturación de las salas de urgencias publicada
durante los
últimos 15 años,
y que incluya
observación del
personal que los
aplica, los tipos
de sistema de
triage, así como
los tiempos de
espera antes de
la atención y la
calidad de la
atención
brindada al
paciente. La
estrategia de
búsqueda se
utilizó para
identificar
estudios clínicos
en diferentes
bases de datos
como Pubmed,
Cochrane library,
EBSCO y google
académico.
del servicio y aporta un orden justo en la asistencia, basado en la
urgencia/gravedad de los pacientes
Personal que realiza el triaje: existen dos profesionales en salud
encargados de la clasificación, los médicos y las enfermeras (consideran
que no hay diferencia en la clasificación realizada por el profesional de
enfermería y la efectuada por el médico)por otra parte, además hacen
hincapié en que muchas de las personas que asisten a estos servicios,
actúan por iniciativa propia y con problemas de salud de poca importancia
que pudieron ser resueltos en otro nivel de salud. Como parte de la
evidencia respecto de la ejecución del triaje, por parte de los profesionales
de enfermería entrenada, señala que: Se ha conseguido mejor control del
flujo de pacientes en el Servicio de Urgencias, el uso del manual de triage
y unidad ambulatoria ha supuesto una unificación de criterios, mayor
seguridad en el personal de enfermería que los utiliza y mejor asignación
de las prioridades al atender pacientes, se ha incrementado la satisfacción
percibida por el paciente y su familia al ser atendido justo cuando llega al
Servicio de Urgencias, aparte de que ha disminuido el número de reclamos
, este sistema avanzado de jerarquización de necesidades, realizado por
los enfermeros de cada entidad de salud, ahorra dinero, pero también
amplía las funciones del profesional de las salas de urgencias hospitalarias
(SUH), aunque está capacitado para ellos . Tradicionalmente el proceso de
triaje es intuitivo, aparte de que se constituye en un elemento de la
práctica de enfermería, área desde la que es posible reorganizar las colas
y determinar quién debe ser atendido de primero.
la conclusión más importante es que la derivación sin visita médica llevada
a cabo por el personal de enfermería desde el triaje del SUH es efectiva y
segura.
Mortalidad y tiempos de espera La saturación en los servicios de
urgencias tiene dos componentes más, los tiempos de espera y la
mortalidad, elementos acerca de los que concluyen que los tiempos de
espera más largos se asocian con un mayor riesgo de muerte a corto
plazo; aparte, se refieren a los pacientes que se van sin ser vistos (por los
largos tiempos de espera), quienes también tienen un riesgo elevado de
sufrir alguna complicación. En los que respecta a este tema también
establece un aumento en la mortalidad asociada a mayores tiempos de
espera, aunque hay diversas variables que intervienen al respecto.
triage, y cómo
influye el
entrenamiento
de las personas
que lo aplican.
42 2. Dialnet. Analisis de la efectividad y seguridad de la derivación sin visita médica REF
ESTUDIO
POBLACIÓN
INTERVENCIÓN
COMPARACIÓN
Cita
abreviada:
Salmeron
2011
Objetivos:
Investigar la
efectividad y la
seguridad de la
derivación sin
visita médica
desde el triaje
del servicio de
urgencias
hospitalario en
base a la
evaluación inicial
realizada por
enfermería
acreditada
utilizando el
Programa de
Ayuda al Triaje
(PAT)
Periodo de
búsqueda:
01/03/200928/02/2010
Diseño: Si
Población:
El Hospital Clínic
de Barcelona es
un hospital
general
universitario
terciario con una
población de
referencia
cercana a las
550.000
personas de la
ciudad de
Barcelona. A
excepción de la
pediatría, que se
atiende en el
Hospital de Sant
Joan de Déu
para la misma
población de
referencia,
dispone de todos
los servicios para
el manejo de las
todas las
patologías de
adultos.
Intervención:
Se analizaron los
resultados del
primer año de
aplicación del PAT
en el SUH del
Hospital Clínic de
Barcelona, sede
Villarroel (SVll), en
todas las consultas
sometidas a triaje
y en las consultas
asignadas y
derivadas para
visita al
dispensario de
urgencias de la
calle Valencia
(Sede Valencia,
SVa).
Comparación:
Ns/No aplicable
RESULTADOS
CONCLUSIONES
COMENTARIOS
Nº de estudios y pacientes:
102.063 episodios(75.872 pacientes)
Magnitud del efecto:
De 102.063 consultas en SVll, 64.425 se
realizaron cuando la SVa estaba operativa, y
a ella se asignaron 3.589 (3,5%) de las que
3.384 (94,3%) realmente acudieron. El nivel
V de triaje, la residencia externa a la ciudad
de Barcelona y los periodos
vacacionales tuvieron valor predictivo
independiente para la no consumación de la
visita
en la SVa. Se dio el alta a 3.270 pacientes
(96,6%) de la SVa y 114 (3,4%) necesitaron
traslado a otros centros. Los antecedentes
de consulta previa en la SVll, la edad
más avanzada, día laborable y el nivel V de
triaje tuvieron valor predictivo independiente
de necesidad de traslado a otros centros.
Únicamente 11 de estos traslados (10%)
necesitaron ingreso (0,3% del total de las
consultas derivadas). No hubo variables
predictivas de ingreso hospitalario y ningún
paciente falleció.
Conclusiones:
La derivación sin visita
médica llevada a cabo por
el personal de enfermería
desde el triaje del SUH es
efectiva
y
segura.
Especialmente
relevante
es el hecho de que este
resultado
se
obtiene
cuando el criterio de
derivación se fundamenta
en un sistema objetivo y
estructurado de evaluación
a la llegada al SUH.
Comentarios:
No es una revisión
sistemática, pero
no se podía
clasificar de otra
manera.
CALIDAD DE LA
EVIDENCIA
Calidad de la
evidencia:
Media
43 1. Gloogle Acadèmics. ENFERMERA DE RECEPCIÓN ACOGIDA Y CLASIFICACIÓN REF
Cita
Díaz
2005
ESTUDIO
POB
INTERVENCIÓN
RESULTADOS
CONCLUSIONES
Objetivos
Clarificar
el
concepto triaje
Clarificar
el
concepto RAC,
quien
lo
realiza y su
procedimiento
Periodo
de
búsqueda:
No
hay
Diseño:
Artículo
descriptivo
observacional
Població
n:
El triaje
hospitalari
o en el
Hospital
General
Universitar
io Reina
Sofia
Intervención:
Necesidad de clarificar
concepto de triaje
Necesidad de clarificar
el concepto RAC ,
quien lo realiza y su
procedimiento
Comparación:
No hay comparación
Nº de estudios y pacientes: No
Magnitud del efecto: En los hospitales públicos hay un
preocupante y constante aumento de demanda de asistencia en los
SUH. Ante esta situación, es necesario equilibrar la oferta y la
demanda y para ello han utilizado el triaje. Pero triaje ha sido
sustituido por el término RAC: recepción, acogida y clasificación, que
mejora la calidad y la eficiencia, ordena, clasifica y distribuye, aplica
ciertas técnicas básicas, presta aproximación humana y profesional,
facilita estabilidad y confort, presta apoyo emocional y ayuda
psicológica. Esta actividad es propia de enfermería. En el artículo se
utiliza el MTS(que clasifica con 52 motivos diferentes), pero no en
función diagnóstica, sino en función de síntomas y signos. Se ha
creado y validado una plataforma informática basada en el Sistema
Manchester para atenuar la variabilidad interobservador y permitir
obtener estadísticas a tiempo real para adecuar los medios a las
necesidades reales y los recursos a las desviaciones puntuales.
Ventajas para enfermería: pasa a ser parte más activa y
fundamental del servicio, puede suponer un obstáculo ,prestigio
profesional, conoce a fondo la problemática de la organización de la
asistencia en urgencias. Aumenta su implicación en la gestión del
servicio y los diagramas son sencillos y coherentes, evita la
variabilidad del obsrvador (sin sustituir el juicio clínico), por lo que
no es preciso una gran experiencia en urgencias.Desventajas para
enfermería: puede ser interpretada a veces como una carga de
trabajo añadida, puede suponer más un obstáculo en el circuito del
paciente(visto
por
un
médico),
dificultades
en
asumir
responsabilidad de clasificación, por parte de médicos hubo ciertas
reservas a que la RAC la realizara enfermería, hay situaciones de
clasificación que no encajan bien en el diagrama y quejas de
usuarios (sobre todo los de patología menos o no urgente) que
interpretan clasificación como un obstáculo más antes de ser vistos
por un médico.
El constante aumento de
demanda de asistencia
de urgencias y la
masificación de los
servicios de SUH. Es por
ello que se utiliza el
triaje. Triaje y RAC son
distintos. En el ámbito
de las urgencias
hospitalarias debe
utilizarse el término
RAC, que además es
competencia de
enfermería e implica una
relación interpersonal
entre usuario y
profesional sanitario, en
la que deben
establecerse conexiones
empáticas y éticas. Los
sistemas de clasificación
de pacientes deben
estar validados o como
mínimo consensuados
en la unidad donde se
vayan a implantar.
COMENTARI
OS
Comentarios
Artículo
descriptivo
observacional
CALIDAD DE
LA
EVIDENCIA
Calidad de la
evidencia:
Media
44 2. Google Acadèmics. INFERMERIA DE RAC REF
Cita
Bello
2007
ESTUDI
POBLACIÓ
INTERVENCIÓ
COMPARACIÓ
RESULTATS
CONCLUSIONS
COMENTARIS
Objectius:
General:
Analitzar la relació entre
formació i informació
d’infermeria respecte la
consolidació del triatge com un
rol propi.
Específics:
-Corroborar el triatge com a
rol propi d’infermeria.-Analitzar
la relació entre un protocol
sistematitzat de triatge i la
seguretat i motivació
d’infermeria.
-Analitzar la relació entre
formació i informació versus
motivació satisfacció i
seguretat de la infermera de
triatge
-Detectar el grau de formació
de les infermeres de triatge.
-Detectar el grau d’informació
del personal d’infermeria de
triatge.
Periode de cerca: durant el
període des de 1 de desembre
de 2006 fins a 31 de gener de
2007.
Disseny: Estudi observacional
de tipus transversal. Anàlisi
descriptiu de les variables i
posterior anàlisi multivariant a
traves del càlcul de les
puntuacions dels qüestionaris.
Població:
Diplomades
d’infermeria
que treballin
habitualment
al servei
d’urgències
dels hospitals:
Hospital
Municipal de
Badalona,
Hospital
General de
Granollers,
l’Hospital
General de
l’Hospitalet,
Hospital de
l’Esperit Sant i
Corporació
Taulí (hospital
General)i
durant el
període des de
1 de desembre
de 2006 fins a
31 de gener
de 2007.
Intervenció:
Dues enquestes
prèviament
validades (una
als directius dels
centres d’estudi i
una altra
realitzada als
professionals
d’infermeria
d’urgències
segons mostra.)
Comparació:
Aplicació
d’estudi
transversal per
observar si hi ha
una correlació
entre formació i
informació en el
tenir el triatge
com un rol
propi.
Nº de estudis
i pacients:
96 enquestes
Conclusions:
La majoria de les persones enquestades fa més de 4
anys que treballen al SUH, i treballant amb RAC des de
fa més de 4 anys. Les condicions laborals són en un
79,2% amb contracte fixa i amb una satisfacció del lloc
de treball valorada com a bona i molt bona. Un 99%
refereix conèixer les funcions d’infermeria a la RAC. Ens
indica que la mostra té un elevat nivell d’expertesa al
servei d’urgències i les respostes són donades amb
criteri. Aquesta informació concorda amb el fet de què
les dues edats més freqüents dels professionals
enquestats (40 i 46) sense distinció de sexe. Aquestes
dades confirmen les dades observades en la nostra
sanitat catalana actual, on el perfil de infermeria és
d’edat avançada. A nivell formatiu, s’observa que en
general els professionals han fet formació
complementària en estudis de postgrau generals (cursos,
postgraus, màsters).Pel que fa a la formació específica
en RAC, hi ha més del 60% de professionals informats i
formats en l’eina de treball i observem la paradoxa de
què la formació en RAC està considerada com a bona o
molt bona i en canvi l’eina utilitzada està considerada
com a bona- regular. Tot i que en un principi els models
utilitzats semblen bons teòricament, a la pràctica,
s’observa que molts hospitals no l’utilitzen correctament
o amb els recursos que aquests demana (per exemple:
falta de personal triant, infraestructura incorrecte per
realitzar-lo, no revalorització,...).A nivell formatiu també
hem observat un punt dèbil que és el coneixement de la
cobertura legal, on un 51,1% no coneix quina cobertura
legal té la infermeria de RAC.Com ja hem expressat en el
marc teòric, s’observa un buit respecte aquest tema,
àdhuc per part del Col·legi d’infermeria, al·legant que ha
anat més ràpid el procés de instauració de la RAC feta
Comentaris:
Estudi
observacional de
tipus
transversal.
Anàlisi descriptiu
de les variables i
posterior anàlisi
multivariant a
traves del càlcul
de les
puntuacions dels
qüestionaris.
Aplicació
d’estudi
transversal per
observar si hi ha
una correlació
entre formació i
informació en el
tenir el triatge
com un rol
propi.
Magnitud de
l’efecte:
S’observa que la
hipòtesi queda
corroborada, en
tant que està
ben relacionada
la formació amb
la concepció de
la RAC com a
rol propi, amb
un 54.8% i una
Chiquadrat de
Pearson de
0.000.
QUALITAT DE
L’EVIDÈNCIA
Qualitat de
l’evidència:
Alta
45 2. Google Acadèmics. INFERMERIA DE RAC per infermeria que la normativa legal, segurament causat
per la pressió assistencial. Un cop creuades les dades ja
donades a l’apartat de resultats, hem arribat a la
conclusió de què els professionals d’urgències estan a
favor de la RAC feta per infermeria (74,7%) així com que
és considerat com a rol propi d’infermeria en un 75,3%.
Cal destacar que la mostra obtinguda de l’hospital E són
els professionals amb menys formació i els qui també
tenen menys percepció de què la RAC sigui un rol
d’infermeria. Queda així corroborada la nostra hipòtesi de
què una bona formació i informació consolida la RAC com
a rol propi d’infermeria.
46 1.Pubmed. THE ROLE OF TRIAGE NURSE ORDERING ON MITIGATING OVERCROWDING IN EMERGENCY DEPARTMENTS REF
Cita
Rowe
2011
ESTUDIO
Objetivos:
El objetivo fue
evaluar la eficacia
de la enfermera de
triaje, en mitigar el
efecto de
superpoblación en
urgencias.
Periodo de
búsqueda:
10/2004 - 05/2009
Diseño:
Paralelo o
agrupados
aleatorizados,
controlados
aleatorios ( ECA),
ensayos clínicos
controlados (ECC ),
prospectivos o
estudios de
cohortes
retrospectivos
analíticos , series
de tiempo ,
estudios de casos y
controles(C-C),y
diseños antes después(B-A).
POBLACIÓN
Población:
Triaje
enfermero.
INTERVENCIÓN
COMPARACIÓN
RESULTADOS
CONCLUSIONES
COMENTARIOS
Intervención:
La enfermera de
triaje y la solicitud
de pruebas
diagnósticas y
pruebas
solicitadas en el
servicio de
urgencias .
Comparación:
Tablas de evidencia
para dar información
sobre cada artículo,
diseño del estudio,
población de
estudio, el
tratamiento de los
grupos y los
resultados.
Los análisis se
centraron en
urgencias, LOS (La
duración de la
estancia), PIA
(Valoración inicial
del médico) y la
proporción de las
radiografías
ordenadas por las
enfermeras de triaje.
Nº de estudios y pacientes:
De los 14 estudios incluidos, 12 eran
publicaciones de revistas.
14-25 era un resumen
26 y uno era una tesis reporte.
27 mayoría de ellos eran de un solo
Centro de Estudios de la disfunción
eréctil, y uno fue un estudio
multicéntrico estudio16 (Tabla 1 ) .
Tres eran ECA , uno era un CCT ,
dos eran estudios de cohortes
retrospectivos , tres fueron
prospectivos estudios de cohortes ,
dos eran estudios C -C , y tres eran
estudios B -A
Magnitud del efecto:
Los resultados de los estudios
individuales se presentan como las
diferencias de medias con intervalos
de confianza del 95 % ( IC) para las
variables continuas y las razones de
riesgo (RR) con un 95 % IC para las
variables dicotómicas .
El pequeño número de los estudios
incluidos en esta revisión impidieron
generación estimaciones combinadas
para algunos resultados .
Los análisis fueron divididos por el
diseño del estudio (ECA vs. otros
diseños ) , y análisis de subgrupos
por lesión estado fractura /
sospechosa. Evaluación global de la
calidad ( j = 0,66) .
Conclusiones:
La evidencia respecto a las
intervenciones de peticiones de la
enfermera de triaje se deriva de
un pequeño número de estudios
con metodologías de investigación
variables y resultados variables
presentación de informes.
Sin embargo , los solicitados por la
enfermera de triaje parecen ser
una intervención eficaz para
reducir la duración de la estancia
en urgencias , especialmente en
pacientes con lesiones
sospechosas fractura.
Además, esta probabilidad de
éxito se puede lograr utilizando las
enfermeras de triaje.
Los estudios futuros deben
centrarse en un enfoque más
integral en la descripción de los
factores contextuales que rodean
estas intervenciones y en explorar
el efecto de la enfermera de triaje
en la petición y en otros
indicadores de calidad, además de
la superpoblación con la
prestación de atención de salud.
Comentarios:
Rol autónomo de
la enfermera de
triaje, así como el
desarrollo de
competencias
dentro de éste.
CALIDAD DE
LA
EVIDENCIA
Calidad de la
evidencia:
Alta
47 2. Pubmed. DO KNOWLEDGE AND EXPERIENCE HAVE SPECIFIC ROLES IN TRIAGE DECISION-MAKING REF
ESTUDIO
POBLACIÓN
INTERVENCIÓN
COMPARACIÓN
RESULTADOS
CONCLUSIONES
Cita
abreviada:
Considine
2007
Objetivos:
Examinar
la
independencia de
funciones
del
conocimiento
y
experiencia fáctica
en las decisiones
de triaje
Periodo
de
búsqueda:
MEDLINE (1966 2005) and CINAHL
databases (1982 2005)
Diseño:
Revisión
sistemática
Población:
Todos
los
artículos
citados
en
esta revisión
fueron
trabajos
de
investigación
que
examinaron la
relación entre
las decisiones
de triaje y el
conocimiento
y
/
o
experiencia
de
las
enfermeras
de triaje.
Intervención:
Las decisiones de triaje
son fundamentales en la
determinación
de
la
trayectoria de la atención
de emergencia.
La
precisión
de
las
decisiones de triaje son de
gran influencia en los
resultados del paciente .
Las decisiones de triaje
pueden clasificarse como
primaria y decisiones de
triaje secundarias.
Las decisiones primarias
se refieren a la evaluación
del triaje, la asignación de
una
categoría,
y
la
ubicación adecuada para
el tratamiento.
Las decisiones secundarias
se relacionan con el inicio
de las intervenciones para
agilizar la atención y
promover la comodidad.
La discusión en este
artículo pertenece al triaje
en decisiones primarias.
Comparación:
En el Triaje la toma
de decisiones ha
sido estudiada desde
un
número
de
perspectivas.
Nº de estudios
y pacientes:
Cuatro estudios
revisados
examinaron el
efecto de los
hechos con el
conocimiento de
las decisiones de
triaje.
Conclusiones:
Una premisa de muchos programas de
formación de triaje es que la adquisición de
conocimiento mejorará las decisiones en éste.
Sin embargo, durante muchos programas de
formación de triaje, se consigue el
conocimiento y la adquisición, mientras que la
experiencia
sigue
siendo
relativamente
constante en el desarrollo de la formación.
Aunque el conocimiento de hechos y
conocimientos adquiridos por la experiencia
están
inextricablemente
unidos,
el
conocimiento
de
los
hechos
parece
desempeñar un papel más importante en las
decisiones de triaje que los años de
experiencia en enfermería de emergencias o
experiencia de triaje.
El conocimiento de los hechos también ha
mantenido una influencia clave en las
decisiones de triaje con independencia de los
métodos de evaluación y la toma de
decisiones. poco se sabe sobre el papel
específico del conocimiento de los hechos en
la toma de decisiones del triaje, y la relación
entre las decisiones de triaje y la experiencia
no ha sido establecida.
La exploración de las funciones específicas de
los conocimientos y la experiencia en la toma
de decisiones, pueden informar sobre el
desarrollo futuro de los programas de
formación en triaje y las estrategias de
evaluación que pueden mostrar los resultados
en la toma de decisiones demostrables.
La coherencia de las
decisiones
ha
estudiado el uso de
los evaluadores y la
fiabilidad intraratio
como medidas de
resultado.
Otros investigadores
han examinado las
influencias en la
toma de decisiones,
incluyendo
las
características
de
enfermería, la carga
de trabajo en el
servicio
de
urgencias,
los
incentivos
financieros, y las
poblaciones
de
pacientes.
Cinco de los
estudios
revisados
examinaron el
efecto del triaje
y la experiencia
de la enfermera
de triaje en la
toma de
decisiones.
Magnitud del
efecto:
Ns/No aplicable
COMENTARIOS
Comentarios:
Rol autónomo y
toma de
decisiones en
triaje enfermero.
CALIDAD DE
LA EVIDENCIA
Calidad de la
evidencia:
Baja
48 1. Scielo. ENFERMERA DE PRÁCTICA AVANZADA PARA EL TRIAGE Y LA CONSULTA FINALISTA EN LOS SERVICIOS DE
URGENCIAS. REFERENCIA
Cita
abreviada:
López 2012
ESTUDIO
Objetivos:
Conocer el
estado y la labor
de la enfermera
de Práctica
Avanzada para el
triage y la
consulta finalista
en los servicios
de urgencias.
Describir la
situación
sanitaria actual
en los servicios
de urgencias.
Periodo de
búsqueda:
2012
Diseño:
No descrito.
POBLACIÓN
Población:
Enfermeras en
proceso de triaje
INTERVENCIÓN
Intervención:
Tipo observacional
COMPARACIÓN
Comparación:
Ns/No aplicable
RESULTADOS
Nº de estudios y
pacientes:
No
Magnitud del
efecto:
Ns/No aplicable
CONCLUSIONES
COMENTARIOS
Conclusiones:
La enfermera presenta un amplio
enfoque en su asistencia que permite
valorar el sufrimiento del paciente, más
allá del accidente o de la enfermedad.
Así, la urgencia puede complicarse por
factores culturales, emocionales o
sociales, ya que el sufrimiento incluye
aspectos tan importantes como la
necesidad de ayuda, el miedo a la
enfermedad, el dolor y su somatización.
La efectividad de esta aproximación en
la atención urgente está siendo muy
satisfactoria,
especialmente
para
poblaciones frágiles.
Comentarios:
No es un tipo de
estudio, para
analizar en lectura
crítica. No cumple
los criterios de
evidencia de un
estudio, pero si para
publicar en revista
científica como
observacional.
CALIDAD DE
LA EVIDENCIA
Calidad de la
evidencia:
No clasificable
Por
todo,
la
implantación
de
competencias avanzadas en la práctica
enfermera constituye una necesidad
para el desarrollo de los servicios de
urgencias, triage y consulta, dado el
creciente
volumen
de
demandas
inadecuadas de atención urgente y la
ineludible eficiencia que debe regir en
los sistemas sanitarios, especialmente
en los públicos.
49 2. Scielo. . EL TRIAJE: HERRAMIENTA FUNDAMENTAL EN URGENCIAS Y EMERGENCIAS. REFERENCIA
Cita
abreviada:
Soler 2010
ESTUDIO
POBLACIÓN
Objetivos:
Describir el término
triaje, sus
funciones y los
distintos sistemas,
centrándose en los
de más
implantación: SET
y MTS analizando
además el sistema
elaborado de
Navarra que se
integra en la HCI.
Población:
Los
distintos
sistemas de triaje,
centrándose en: El
sistema español de
triaje (SET) y el
sistema de triaje
Manchester (MTS)
son
los
dos
sistemas
normalizados
de
mayor implantación
en nuestro país,
pero
analizamos
también el sistema
de triaje elaborado
en Navarra que se
integra
en
la
historia
clínica
informatizada (HCI)
y que se utiliza en
toda la red pública
hospitalaria
de
Navarra.
Describir el
personal que lleva
a cabo el triaje y
los elementos de
monitorización de
calidad empleados.
Periodo de
búsqueda:
2010
Diseño:
No
INTERVENCIÓN
Intervención:
Descripción
de
modelos de triaje
COMPARACIÓN
los
Descripción de quien
lleva a a cabo el triaje:
Dado que el triaje no se
fundamenta
en
diagnósticos
y
la
concordancia
interobservador hallada
en las diferentes escalas
ha
resultado
muy
satisfactoria, el triaje es
reivindicado desde sus
inicios por enfermería,
que
consigue
muy
buenos
resultados
incluso con escalas de 4
niveles de prioridad.
Comparación:
Se compara con
los distintos
sistemas como el:
MAT, SET y MTS
RESULTADOS
Nº de estudios y
pacientes:
Parcialmente
Magnitud del efecto:
Los actuales sistemas de
triaje
deben
ser
estructurados y basados
en
escalas
de
clasificación de cinco
niveles. La asignación de
dichos
niveles
debe
fundamentarse
en
decisiones
objetivas,
apoyarse en algoritmos
y sistemas informáticos
que automaticen estas
decisiones y permitir al
mismo tiempo ajustes
por parte del profesional
que lo realiza.
CONCLUSIONES
COMENTARIOS
Conclusiones:
Los
profesionales
de
enfermería han demostrado
capacidad para llevara cabo el
triaje
pero
se
valora
positivamente la participación
del médico en las decisiones
relativas a los cuadros de
mayor relevancia clínica.
Comentarios:
Artículo descriptivo
observacional
CALIDAD DE LA
EVIDENCIA
Calidad de la
evidencia:
Media
El triaje se ha convertido en el
sello de identidad del servicio
de urgencias hospitalario que
lo aplica, siendo además una
herramienta
objetiva
que
permite medir, evaluar y
mejorar el funcionamiento y el
rendimiento de dicho servicio.
Hay,
sin
embargo,
sistemas que defienden
que debe ser un médico
experimentado
de
urgencias el encargado
de realizarlo (sistema
donostiarra de triaje).
50