Libro 1.indb

Anuncio
MAIG 2007
MAYO
A
news
46
B O L E T Í N I N F O R M AT I V O D E L A A I Q S
B U T L L E T Í I N F O R M AT I U D E L ’ A I Q S
AS O CIA CI Ó N DE Q U ÍM ICO S E IN G E NI EROS DEL INSTITUTO QUÍMIC O DE S A R R I À
Asamblea General Ordinaria
2006 y entrega de insignias
MONTSE LÁZARO Y LIDIA SIRERA,
LAS SECRETARIAS DE LA A-IQS Y EL
ROSTRO DE LA ORGANIZACIÓN
ASOCIACIÓN DE ANTIGUOS ALUMNOS
DEL IQS DE BOLIVIA
PREMIOS P. SALVADOR GIL 2006
46
SUMARI
4
30
SUMARIO
3.
Editorial / Editorial
4.
Assemblea General Ordinària / Asamblea General Ordinaria
6.
Lliurament Premis P. Salvador Gil / Entrega Premios P. Salvador Gil
7.
Lliurament insígnies / Entrega insiginias
9.
Lliurament diplomes / Entrega diplomas
10.
Entrevista / Entrevista
14.
Grups Professionals /
33
Grupos Profesionales
29.
Comissió de Joves / Comisión de Jóvenes
33.
Explica’ns la teva afició / Explícanos tu afición
37
43
45.
38
36.
Notícies / Noticias
40.
Serveis / Servicios
42.
Cicles de Formació AIQS / Ciclos de Formación AIQS
Acadèmia de Principals Alimentaris /
Academia de Principales Alimentarios
48.
Premis P. Salvador Gil, S.I /
Premios P. Salvador Gil, S.I.
60.
Petit Anecdotari /
Pequeño Anecdotario
46
JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ
A-IQS es
miembro
de la
FEDERACIÓN
ESPAÑOLA DE
INGENIEROS
QUÍMICOS
2
President:
Jaume Árboles Muntadas
Vicepresident:
Josep Beulama Griñó
Secretari:
José Luis Zeichen Stern
Vicesecretari:
Josep Albert Jover Serra
Tresorera:
Remei Areny Joval
Sotstresorer:
Josep Carrera Sansa
Vocals:
Francesc Xavier Castañé
Sitjas
Josep Mosquera Arias
Albert Palomer Benet
Albert Puyuelo Gómez
Rafael Queralt Teixidó
Berta Vega Sánchez
Teresa Vidal Lluciá
A-IQS
Via Augusta, 390
08017 Barcelona
Tel. 93 267 20 12
93 267 20 00
Tel. i fax directe
93 280 42 76
Web: http://www.aiqs.es
E-mail: [email protected]
Coordinació editorial i disseny: BPMO Edigrup
Dipòsit legal: B-37419-97
Maig de 2007
A-IQS es
miembro de
la EUROPEAN
FEDERATION
OF CHEMICAL
ENGINEERING
desde 1974
Presiden
EDITORIAL
EDITORIAL
Aquest número de la revista News
és una petita mostra del dinamisme
de la nostra Associació.
Resulta significativa la combinació d’activitats formatives amb les
relacionades amb l’oci i que ens
ajuden a potenciar les nostres relacions amb el que això representa de positiu per al vigor del nostre
Col·lectiu.
Volem agrair molt especialment la col·laboració del
Dr. Lluís Victori, S.J. en una nova secció que s’inicia
en aquesta edició del News i en la qual es rememoren fets poc coneguts de l’Institut que ens ajudaran
a conèixer amb més profunditat el seu recorregut durant aquests últims cent anys.
Addicionalment a la activitat interna que desenvolupem, també volem subratllar dues activitats que
enforteixen la nostra presència exterior i que potencien propostes que jutgem molt positives:
• L’Associació de Químics i Enginyers de l’IQS ha
donat suport a l’acte acadèmic protagonitzat per
empresaris i la societat civil catalana, celebrat a
l’IESE, per reclamar un impuls important per a
l’aeroport del Prat com una infraestructura clau
per al futur de l’economia catalana.
• L’A-IQS par ticipa en el Consell Promotor de
Barcelona Ciència 2007, que conté un programa d’activitats de format molt variat que s’aniran
succeint al llarg de l’any per tota la ciutat amb
l’objectiu de promoure una major reflexió i un debat al voltant de les ciències i el seu impacte a la
nostra societat.
Creiem que aquesta combinació d’activitats –tant
internes com les relacionades amb la nostra presència exterior– reflecteix la vitalitat del nostre Col·lectiu
i us convidem a realitzar noves propostes que canalitzarem amb els recursos de la nostra Associació, el
rostre visible de la qual són les Sres. Montse Lázaro
y Lidia Sirera a qui podrem conèixer millor en l’entrevista que figura en aquesta edició del News. �
Este número de la revista News
es una pequeña muestra del dinamismo de nuestra Asociación.
Resulta significativa la combinación de actividades formativas con
las relacionadas con el ocio y que
nos ayudan a potenciar nuestras
relaciones con lo positivo que ello
representa para el vigor de nuestro
Colectivo.
Queremos agradecer muy especialmente la colaboración del Dr. Lluís Victori, S.J. en una nueva sección
que se inicia en esta edición del News y en la que se
rememoran hechos poco conocidos del Instituto que
nos ayudarán a conocer con una mayor profundidad
su recorrido durante estos últimos cien años.
Adicionalmente a la actividad interna que desarrollamos, también queremos subrayar dos actividades
que fortalecen nuestra presencia exterior potenciando propuestas que juzgamos muy positivas:
• La Asociación de Químicos e Ingenieros del IQS ha
apoyado el acto académico protagonizado por empresarios y sociedad civil catalana, celebrado en
el IESE, para reclamar un importante impulso para
el aeropuerto de El Prat como una infraestructura
clave para el futuro de la economía catalana.
• La A-IQS par ticipa en el Consell Promotor de
Barcelona Ciència 2007, que contiene un programa de actividades de formato muy variado que
se irán sucediendo a lo largo del año por toda
la ciudad con el objetivo de promover una mayor
reflexión y un debate en torno a las ciencias y su
impacto en nuestra sociedad.
Creemos que esta combinación de actividades tanto
internas como las relacionadas con nuestra presencia
exterior refleja la vitalidad de nuestro Colectivo y os
invitamos a realizar nuevas propuestas que canalizaremos con los recursos de nuestra Asociación cuyo
rostro visible son las Sras. Montse Lázaro y Lidia Sirera a quienes podremos conocer mejor en la entrevista
que figura en esta edición del News. �
Jaume Árboles Muntadas
President
Jaume Árboles Muntadas
Presidente
3
46
ASSEMBLEA
ASAMBLEA
ASSEMBLEA A-IQS 2006
ASAMBLEA A-IQS 2006
El passat dia 15 de desembre es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de l’Associació a la Sala
Multimèdia de l’Institut Químic de Sarrià. Com s’ha
estat fent cada any, va haver un balanç de totes les
activitats que s’han dut a terme des de l’Associació
i es van lliurar els Premis Pare Salvador Gil i les insígnies commemoratives a les promocions del 1956,
1981 i 1994, així com els diplomes corresponents a
la promoció del 1946 i anteriors. �
El pasado día 15 de diciembre tuvo lugar la Asamblea General Ordinaria de la Asociación en la Sala
Multimedia del Instituto Químico de Sarrià. Como se
viene haciendo cada año, se hizo balance de todas las
actividades que se han llevado a cabo desde la Asociación y se entregaron los Premios Padre Salvador Gil
y las insignias conmemorativas a las promociones de
1956, 1981 y 1994, así como los diplomas correspondientes a la promoción de 1946 y anteriores. �
José Luis Zeichen, Josep Beumala, Jaume Árboles i Enric Julià a la presidència
de l’Assemblea General Ordinària
José Luis Zeichen, Josep Beumala, Jaume Árboles y Enric Julià en la presidencia
de la Asamblea General Ordinaria
Vista general de l’Assemblea
Vista general de la Asamblea
4
ASSEMBLEA
ASAMBLEA
46
Jaume Árboles, Enric Julià, Remei Areny i Albert Palomer
Remei Areny i Berta Vega
Vestíbul de sortida de l’Assemblea General Ordinària
Vestíbulo de salida de la Asamblea General Ordinaria
Sopar vistes generals
Cena vistas generales
5
LLIURAMENT DE PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
ENTREGA DE PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
LLIURAMENT DE PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
ENTREGA DE PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Ariadna Verdaguer Ferrer, Premi P. Salvador Gil del Departament
de Química Analítica
Ariadna Verdaguer Ferrer, Premio P. Salvador Gil del Departamento
de Química Analítica
Núria Martínez Mas, Premi P. Salvador Gil del Departament de
Química Orgànica i Bioquímica
Núria Martínez Mas, Premio P. Salvador Gil del Departamento de
Química Orgánica y Bioquímica
Sonsoles de Olano Biada, Premi P. Salvador Gil del Departament
d’Enginyeria Química
Sonsoles de Olano Biada, Premio P. Salvador Gil del Departamento de Ingeniería Química
Rodrigo Hernández Vera, Premi P. Salvador Gil del Departament
d’Enginyeria Industrial
Rodrigo Hernández Vera, Premio P. Salvador Gil del Departamento
de Ingeniería Industrial
46
Eulàlia Peri Esplà, Premi P. Salvador Gil de l’Àrea d’Economia.
Recull el premi el seu pare, Lluís Peri
Eulàlia Peri Esplà, Premio P. Salvador Gil del Área de Economía.
Recoge el premio su padre, Lluís Peri
6
LLIURAMENT D’INSÍGNIES
ENTREGA DE INSIGNIAS
PROMOCIÓ 1994
PROMOCIÓN 1994
Francisco González Batlle
Jordi Pont Camps
Mónica Vallejo Delgado
Laura Vicente Delgado
PROMOCIÓ 1981
PROMOCIÓN 1981
Maria Lluïsa Diu Masferrer
Pere Domingo Costejà
Agustín Montolio Mora
Alba Puigdomènech Cantó
46
7
46
LLIURAMENT D’INSÍGNIES
ENTREGA DE INSIGNIAS
PROMOCIÓ 1956 / PROMOCIÓN 1956
Promoció 1956. D’esquerra a dreta: Sr. José Ferrer Radresa,
Sr. Juan Montal Canyadell, Sr. Jaume Árboles, Sr. Emilio Baldrich
Agustí i Sr. Javier Ochoa Olarte
Promoción 1956. De izquierda a derecha: Sr. José Ferrer Radresa,
Sr. Juan Montal Canyadell, Sr. Jaume Árboles, Sr. Emilio Baldrich
Agustí y Sr. Javier Ochoa Olarte
Felipe Laffite Ysasi
Joan Verdura Tusquellas
PROMOCIONS FOTOS DE GRUP / PROMOCIONES FOTOS DE GRUPO
Promoció 1956
Promoción 1956
Promoció 1994
Promoción 1994
8
Promoció 1981
Promoción 1981
LLIURAMENT DE DIPLOMES
ENTREGA DE DIPLOMAS
LLIURAMENT DE DIPLOMES
ENTREGA DE DIPLOMAS
José Mª Espinós Tayá
José Mª Faura Castellet i la seva filla Maite Faura Messa
José Mª Faura Castellet y su hija Maite Faura Messa
Jordi Masiá Mas-Bagá
P. Rafael Queralt Teixidó
46
9
46
E N T R E V I S TA
Montse Lázaro
Montse Lázaro
“EL QUE MÉS M’AGRADA DE LA MEVA FEINA
ÉS LA INDEPENDÈNCIA I L’AUTONOMIA QUE
EM DONEN A L’HORA DE REALITZAR-LA”.
“LO QUE MÁS ME GUSTA DE MI TRABAJO ES
LA INDEPENDENCIA Y AUTONOMÍA QUE ME
DAN A LA HORA DE REALIZARLO”
FA MÉS DE
10
E N T R E V I S TA
30
ANYS QUE TREBALLA A L ’A SSOCIACIÓ I EL
H ACE
MÁS DE
30
AÑOS QUE TRABAJA EN LA
A SOCIACIÓN
QUE MÉS VALORA DE LA SEVA FEINA ÉS L ’ AUTONOMIA I CON -
Y LO QUE MÁS VALORA DE SU TRABAJO ES LA AUTONOMÍA Y
FIANÇA QUE , DIA RERE DIA , DIPOSITEN EN ELLA .
CONFIANZA QUE , DÍA TRAS DÍA , DEPOSITAN EN ELLA .
L A M ONTSE
M ONTSE
ÉS UNA AMANT DE L ’ AIRE LLIURE , DE LA JARDINERIA I DELS
ES UNA AMANTE DEL AIRE LIBRE , DE LA JARDINERÍA Y DE LOS
PASSEIGS PER LA MUNTANYA O A LA VORA DEL MAR .
PASEOS POR LA MONTAÑA O A LA ORILLA DEL MAR .
Com van ser els teus inicis en aquesta casa?
Vaig començar a treballar aquí l’any 74 i ja en fa gairebé
33 que sóc en aquesta casa. Els inicis van ser bons i la
veritat és que no em puc queixar del temps que he passat treballant aquí. Gaudeixo amb la meva feina. Durant
aquests anys he conegut molta gent i també hi he fet
bons amics. Fins i tot hi he trobat la meva parella.
¿Cómo fueron tus inicios en esta casa?
Empecé a trabajar aquí en el año 74 y ya son casi 33
en esta casa. Los inicios fueron buenos y la verdad es
que no me puedo quejar del tiempo que he pasado trabajando aquí. Disfruto con mi trabajo. Durante estos
años he conocido a mucha gente y también he hecho
buenos amigos. Incluso he encontrado a mi pareja.
Què t’agrada més de la feina que fas?
La varietat de temes que toco i el contacte amb la
gent. També m’agrada tenir certa autonomia a l’hora
d’organitzar-me la feina i de marcar-ne les prioritats.
Això, al mateix temps, em dóna més responsabilitat.
D’altra banda, la meva feina és molt variada, des de
dur temes de facturació fins a organitzar jornades i
activitats lúdiques per als associats i també la borsa
de treball. Per tant, cap dia és igual i no hi ha gaire
temps per avorrir-se.
¿Qué es lo que más te gusta de tu trabajo?
La variedad de temas que toco y el contacto con la
gente. También me gusta tener cierta autonomía a
la hora de organizarme el trabajo y de marcar las
prioridades del mismo. Eso me da, al mismo tiempo, más responsabilidad. Por otro lado, mi trabajo es
muy variado, desde llevar temas de facturación hasta organizar jornadas y actividades lúdicas para los
asociados y también la bolsa de trabajo. Por tanto,
ningún día es igual y no hay tiempo de aburrirse.
Canviaries cap aspecte de la teva feina?
No. Hi ha dies més bons que d’altres, però, en general, hi estic a gust.
¿Cambiarías algún aspecto del trabajo?
No. Hay días mejores que otros, pero, en general,
estoy a gusto.
Què valores més a l’hora de treballar a l’A-IQS?
La independència que ens donen i la confiança que
dipositen en nosaltres, ja que això demostra que,
¿Qué es lo que más valoras de trabajar en la A-IQS?
La independencia que nos dan y la confianza depositada en nosotros, ya que eso demuestra que, de
E N T R E V I S TA
E N T R E V I S TA
d’alguna manera, ens aprecien i ens estimen. D’altra banda, el fet de treballar amb llum natural, fa
que treballem en un ambient molt agradable. També tenim un bon ambient de treball, que és molt
impor tant.
alguna manera, nos aprecian y nos quieren. Por otra
parte, el hecho de trabajar con luz natural hace que
trabajemos en un ambiente muy agradable. También
tenemos un buen ambiente de trabajo, que es muy
importante.
Fa més de 30 anys que treballes per a l’Associació.
Explica’ns alguna anècdota que recordis d’una manera especial.
Ja fa alguns anys, durant l’època de Nadal, un transportista ens va portar un munt de caixes i les va deixar al mig de l’oficina. Per la manera com estaven
col·locades i per la quantitat que hi havia, semblaven
Llevas más de 30 años trabajando para la Asociación. Explícanos alguna anécdota que recuerdes
con especial afecto.
Hace algunos años, durante la época de Navidad,
un transpor tista nos trajo un montón de cajas y las
dejó en medio de la oficina. Por la cantidad que
había y su colocación, parecían un gran árbol de
un gran arbre de Nadal, i la Lidia i jo vam tenir una
gran idea: a cada persona que entrava a la oficina li
donàvem un retolador perquè hi fes un dibuix o un escrit. Així, amb la col·laboració de tothom, vam aconseguir tenir un gran arbre de Nadal, molt original, molt
especial.
Navidad, y Lidia y yo tuvimos una gran idea: a cada
persona que entraba en la oficina le dábamos un
rotulador para que hiciera un dibujo o un escrito.
Así, con la colaboración de todos, conseguimos tener un gran árbol de Navidad, muy original, muy
especial.
Quan surts de la feina, com t’agrada gaudir del teu
temps lliure?
Sóc una persona que gaudeix molt a l’aire lliure, per
això, m’apassiona tot allò que està relacionat amb
la muntanya o amb el mar. M’agrada passejar per
relaxar-me, i una altra de les aficions que tinc és la
jardineria. M’encanten les plantes. �
Al salir del trabajo, ¿cómo te gusta disfrutar de tu
tiempo libre?
Soy una persona que disfruta mucho al aire libre,
por eso me apasiona todo lo que tiene que ver con
la montaña o con el mar. Me gusta pasear para relajarme, y otra afición que tengo es la jardinería. Me
encantan las plantas. �
46
11
46
E N T R E V I S TA
E N T R E V I S TA
Lidia Sirera
Lidia Sirera
“AQUESTA FEINA REQUEREIX QUE
SIGUIS ORGANITZAT, RESPONSABLE
I TREBALLADOR”
“ESTE TRABAJO REQUIERE QUE
SEAS ORGANIZADO, RESPONSIBLE
Y TRABAJADOR”
D ES
DE L ’ ANY
90
TREBALLA A L ’A SSOCIACIÓ
IQS
I ACTUAL -
MENT ÉS RESPONSABLE DE LES PUBLICACIONS I REVISTES .
LA
12
L IDIA
ES DEFINEIX COM UNA PERSONA ORGANITZADA ,
D ESDE
EL AÑO
90
TRABAJA EN LA
A SOCIACIÓN IQS
Y
ACTUALMENTE ES RESPONSABLE DE LAS PUBLICACIONES Y
REVISTAS .
L IDIA
SE DEFINE COMO UNA PERSONA ORGANIZA -
RESPONSABLE AMB LA FEINA , AMANT DEL GIMNÀS , LA LEC -
DA , RESPONSABLE EN EL TRABAJO , AMANTE DEL GIMNASIO ,
TURA , LA SEVA FAMÍLIA I TE L ’ AFICIÓ DE COL · LECIONAR
LA LECTURA , SU FAMILIA Y TIENE LA AFICIÓN DE COLECCIO -
MUSSOLS .
NAR BÚHOS .
Com van ser els teus inicis en aquesta casa?
Bé, és bastant curiós. Vaig començar a treballar a
l’Associació ara ja fa uns 17 anys, perquè la meva
tieta, que va conèixer la germana de la Montse en un
viatge a Romania i es van fer amigues, es va assabentar que necessitaven una noia per cobrir un lloc
de treball, i em vaig presentar. Vaig començar fent
feines temporals, fins que finalment em van fer fixa.
¿Cómo fueron tus inicios en esta casa?
Bueno, es bastante curioso. Empecé a trabajar en la
Asociación hace unos 17 años porque mi tía, que conoció a la hermana de Montse en un viaje a Rumanía
y se hicieron amigas, se enteró de que necesitaban a
una chica para cubrir un puesto de trabajo y me presenté. Empecé haciendo trabajos temporales, hasta
que al final me hicieron fija.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Actualment sóc la responsable de les revistes i publicacions de l’Associació i el que més m’agrada és la
diversitat de tasques que he de realitzar i, sobretot,
l’autonomia que em donen per decidir en quin ordre
he de realitzar-les.
¿Qué es lo que más te gusta de tu trabajo?
Actualmente soy la responsable de las revistas y
publicaciones de la Asociación y lo que más me gusta es la diversidad de tareas que debo realizar y,
sobre todo, la autonomía que me dan para decidir
el orden en que debo realizarlas.
Canviaries algun aspecte de la feina?
No canviaria res de la meva feina, m’ho passo bé treballant. L’únic que m’empipa és haver de fer servir
el transport públic o venir amb cotxe, ja que visc una
mica lluny de la feina, i tots sabem com va el trànsit
o el transport públic a aquelles hores.
¿Cambiarías algún aspecto del trabajo?
No cambiaría nada de mi trabajo, disfruto trabajando. Lo único que me molesta es tener que usar el
transporte público o venir en coche, porque vivo un
poco lejos del trabajo y todos sabemos cómo está el
tráfico o el transporte público a esas horas.
E N T R E V I S TA
E N T R E V I S TA
Què és el que més valores de treballar a l’A-IQS?
L’autonomia a l’hora de realitzar la feina, el bon ambient de treball i tot el que he après en aquests anys
treballant, que m’han fet créixer i canviar molt com a
persona des que vaig començar fins ara.
¿Qué es lo que más valoras de trabajar en la A-IQS?
La autonomía a la hora de realizar el trabajo, el buen
ambiente y todo lo que he aprendido en estos años
trabajando, que me han hecho crecer y cambiar mucho como persona desde que comencé hasta ahora.
Portes des de l’any 90 treballant per a l’Associació.
Explica’ns alguna anècdota que recordis amb especial afecte.
Fa alguns anys, durant un mes de juliol, vaig rebre
un xec d’un associat que pagava la quota, posem
que llavors era de 4.000 pessetes. La persona que
va escriure el xec es va equivocar i va escriure 4
milions de pessetes en comptes de 4.000. Vaig trucar de seguida a l’associat, que era del País Basc,
per explicar-li amb el que m’havia trobat i m’ho va
agrair moltíssim. Al cap d’un temps, l’associat i jo
vam coincidir en una assemblea i ens vam conèixer
personalment. Em va fer molta il·lusió conèixer-lo i
comprovar que encara recordava el que havia passat feia uns anys.
Llevas desde el año 90 trabajando para la Asociación. Explícanos alguna anécdota que recuerdes
con especial afecto.
Hace algunos años, durante un mes de julio, recibí
un cheque de un asociado que pagaba su cuota,
pongamos que por aquel entonces fuera de 4.000
pesetas. La persona que envió el cheque se equivocó y escribió 4 millones de pesetas en lugar de
4.000. Llamé en seguida al asociado, que era del
País Vasco, para explicarle con lo que me había
encontrado y me lo agradeció muchísimo. Al cabo
de un tiempo, el asociado y yo coincidimos en una
asamblea y nos conocimos personalmente. Me hizo
mucha ilusión conocerle y comprobar que todavía se
acordaba de lo que había pasado hacía unos años.
Al sortir de la feina, com t’agrada gaudir del teu
temps lliure?
El primer que faig quan sur to de la feina és anar
corrent cap a casa. Dos o tres dies a la setmana,
vaig al gimnàs a descarregar tota l’adrenalina carregada durant el dia. També m’agrada relaxar-me
llegint un bon llibre, passejant i, com no, fent de
mare. A par t d’això, col·lecciono mussols des de
fa anys. �
Al salir del trabajo, ¿cómo te gusta disfrutar de tu
tiempo libre?
Lo primero que hago cuando salgo del trabajo es
ir corriendo a casa. Dos o tres días a la semana
voy al gimnasio a descargar toda la adrenalina del
día. También me gusta relajarme leyendo un buen
libro, paseando y, cómo no, haciendo de madre.
Apar te de eso, soy coleccionista de búhos desde
hace años. �
46
13
G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I
SOM EL QUE MENGEM?
S OTA EL TÍTOL D ’A LIMENTACIÓ , PUBLICITAT I ESTILS DE
VIDA , EL G RUP P ROFESSIONAL A LIMENTARI I EL M ÀSTER
EN Q UÍMICA I E NGINYERIA A LIMENTÀRIA DE L ’IQS VAN
VOLER REFLEXIONAR SOBRE QUINES IMPLICACIONS TENEN
B AJO EL TÍTULO DE A LIMENTACIÓN , PUBLICIDAD Y ESTILOS DE
VIDA , EL G RUPO P ROFESIONAL A LIMENTARIO Y EL M ÁSTER
EN Q UÍMICA E I NGENIERÍA A LIMENTARIA DEL IQS QUISIERON
REFLEXIONAR SOBRE QUÉ IMPLICACIONES TIENEN LOS CAM -
ELS CANVIS EN ELS ESTILS DE VIDA DELS CONSUMIDORS
BIOS EN LOS ESTILOS DE VIDA DE LOS CONSUMIDORES EN EL
EN EL SECTOR ALIMENTARI DES DE LA PERSPECTIVA DE LA
SECTOR ALIMENTARIO DESDE LA PERSPECTIVA DE LA PUBLI -
PUBLICITAT I EL MÀRQUETING DE PRODUCTES .
CIDAD Y EL MARKETING DE PRODUCTOS .
T OT AIXÒ DE
LA MÀ DELS PROFESSORS DE PUBLICITAT DE LA F ACULTAT DE
C OMUNICACIÓ DE B LANQUERNA DE LA U NIVERSITAT R AMON
L LULL , V ÍCTOR C URTO I J OAN S ABATÉ .
Si bé poden semblar dos conceptes allunyats, química i comunicació comparteixen el fet de ser sovint
dos termes amb interpretacions pejoratives. Víctor
Curto iniciava amb aquesta reflexió una jornada dirigida a aprofundir en el paper de la publicitat i el
màrqueting en el sector de l’alimentació. Partint del
fet que l’afirmació som el que mengem “és més certa que mai”, va parlar també de l’acte de la compra
com una de les dues maneres que té l’ésser humà
de manifestar el seu pensament i mostrar com entén
el món, juntament amb el vot.
Tot això en un escenari complex en què l’alimentació ha evolucionat al llarg de la història, passant
de tenir la funció “d’atipar-nos” a sofisticar-se, per
exemple, a través d’incloure un valor afegit des del
punt de vista de la salut. La tercera fase de l’evolució de la funció de l’alimentació, segons Curto, passa per suplir amb ella mancances de tipus racional
(com pot ser reduir l’índex de colesterol consumint
una determinada margarina) o emocional, “un terreny més difícil en el qual trobem mancances de
comportament ètic, com la compra de productes de
comerç just, de recolzament, com les vitamines, o de
14
¿SOMOS LO QUE COMEMOS?
T ODO
ELLO DE LA
F ACULTAD
C OMUNICACIÓN DE B LANQUERNA DE LA U NIVERSITAT
R AMON L LULL , V ÍCTOR C URTO Y J OAN S ABATÉ .
MANO DE LOS PROFESORES DE PUBLICIDAD DE LA
DE
Aunque pueden parecer dos conceptos lejanos,
química y comunicación comparten el hecho de ser,
frecuentemente, dos términos con interpretaciones
peyorativas. Víctor Curto iniciaba con esta reflexión
una jornada dirigida a profundizar en el papel de la publicidad y el marketing en el sector de la alimentación.
Partiendo de que la afirmación somos lo que comemos “es más cierta que nunca”, habló también del
acto de la compra como una de las dos maneras que
tiene el ser humano de manifestar su pensamiento y
mostrar cómo entiende el mundo, junto con el voto.
Todo esto, en un escenario complejo en el que la
alimentación ha evolucionado a lo largo de la historia, pasando de tener la función “de atiborrarnos”
a sofisticarse, por ejemplo, a través de incluir un
valor añadido desde el punto de vista de la salud.
La tercera fase de la evolución de la alimentación,
según Curto, pasa por suplir con ella carencias de
tipo racional (como puede ser reducir el índice de
colesterol consumiendo una determinada margarina)
o emocional, “un terreno más dificil en el que encontramos carencias de comportamiento ético como la
compra de productos de comercio justo, de refuerzo,
G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O
compromís ecològic, que es supleixen per mitjà dels
aliments que porten aquesta etiqueta”, va afegir el
propi vocal del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya.
Més exigències
Aquest paper substitutiu que han passat a jugar
els aliments, associat a un progressiu increment
de les exigències dels consumidors, va portar Víctor Cur to a reflexionar sobre “si estem demanant
massa a l’alimentació”. Tot això en el marc d’una
cultura de la compensació (o self-indulgence) de les
mancances de l’home que s’està imposant avui dia
en la nostra societat i que comporta una sèrie de
riscos associats. Entre aquests riscos, com va explicar el propi ponent, figura, per exemple, “el de
convertir els aliments en substituts de la medicació
per reduir el nivell de colesterol” o “l’excés d’informació al qual estan sotmesos els consumidors
actualment”.
Ciència i comunicació, de la mà
Tenint com a teló de fons la cada vegada més present cultura del wellness, que inclou el fet d’alimentar-se com una part més del sentir-se bé, el vincle
entre alimentació i ciència és més estret que mai.
Això implicarà, com va apuntar Víctor Curto, “que el
científic hagi de fer un esforç per fer-se entendre davant d’un públic amb poca informació de base”. Tot
això amb les dificultats implícites de conèixer a quin
sector s’està adreçant en una societat amb creences i objectius molt diferenciats.
como las vitaminas, o de compromiso ecológico, que
se suplen a través de los alimentos que llevan esta
etiqueta”, añadió el propio vocal del Colegio de Publicitarios y Relaciones Públicas de Cataluña.
Más exigencias
Este papel sustitutivo que han pasado a desempeñar los alimentos, asociado a un incremento progresivo de las exigencias de los consumidores, llevó
a Víctor Curto a reflexionar “si estamos pidiendo demasiado a la alimentación”. Todo, en el marco de
una cultura de la compensación (o self-indulgence)
de las carencias del hombre, que se está imponiendo hoy en día en nuestra sociedad y que conlleva
una serie de riesgos asociados. Entre estos riesgos,
como explicó el propio ponente, figura, por ejemplo,
“el de conver tir los alimentos en sustitutos de la
medicación para reducir el nivel de colesterol” o “el
exceso de información al que están sometidos los
consumidores de hoy en día”.
Ciencia y comunicación, de la mano
Con el telón de fondo de la, cada vez más presente, cultura del wellness, que incluye el hecho de alimentarse como una parte más del sentirse bien, el
vínculo entre investigación y ciencia es más estrecho
que nunca. Esto implicará, como apuntó Víctor Curto,
“que el científico deba hacer un esfuerzo para hacerse entender ante un público con poca información de
base”. Todo esto con las dificultades implícitas de
conocer a qué sector se está dirigiendo en una sociedad con creencias y objetivos muy diferenciados.
15
G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I
Els ponents Víctor Curto i Joan Sabaté amb els assistents a la conferència
Los ponentes Víctor Curto y Joan Sabaté con los asistentes a la conferencia
Reprenent aquest fil, Joan Sabaté va iniciar la seva
intervenció catalogant el mercat actual “de metàfora
no cruenta de la guerra” que té lloc entre les diferents marques d’un mateix producte. En aquest punt
és on entren en joc el màrqueting i la publicitat, que
tenen com a objectiu “fer de mediador entre producte i consumidor”, va afegir.
Si bé fins ara la sociografia era el sistema utilitzat per la publicitat per definir aquests grups, per
exemple a partir de criteris preestablerts com el sexe o el nivell socieconòmic, aquest concepte s’està
veient relegat avui dia pel sistema d’estils de vida,
que permet identificar amb més exactitud els grups
d’individus i d’entendre com són com a consumidors. “Conèixer-los millor –segons Joan Sabaté– fa
possible aconseguir una publicitat que recordin amb
més facilitat, cosa que amb el model social era impossible”.
“No obstant això, i si bé aquest tipus de segmentació dóna un grau d’eficiència a la publicitat, la dificultat que presenta el sistema d’estils de vida és que
estan en canvi constant”, va afegir el professor de la
Universitat Ramon Llull. Per exemple, entre la multitud d’aquests estils de vida en constant evolució,
figura el dels singles, grup que a Espanya ja suposa
un 23% de la població i que, aplicat en el camp de
l’alimentació, ha estat un dels propulsors del mercat
de productes monodosi.
16
Siguiendo esta línea, Joan Sabaté inició su intervención catalogando el mercado actual “de metáfora
no cruenta de la guerra” que tiene lugar entre las
diferentes marcas de un mismo producto. En este
punto es en el que entran en juego el marketing y la
publicidad, que tienen como objetivo “hacer de mediador entre producto y consumidor”, añadió.
Aunque hasta ahora la sociografía era el sistema
utilizado por la publicidad para definir a estos grupos, por ejemplo a partir de criterios preestablecidos
como el sexo o el nivel socioeconómico, este concepto se está viendo relegado hoy en día por el sistema
de estilos de vida, que permite identificar con más
exactitud a los grupos de individuos y entender cómo
son como consumidores. “Conocerlos mejor –según
Joan Sabaté– permite conseguir una publicidad que
recuerden con más facilidad, lo que con el modelo
social era imposible”.
“No obstante, y aunque este tipo de segmentación
da un un grado de eficiencia a la publicidad, la dificultad que presenta el sistema de estilos de vida es
que están en cambio constante”, añadió el profesor
de la Universitat Ramon Llull. Por ejemplo, entre la
multitud de estos estilos de vida en constante evolución, figura el de los singles, grupo que en España ya
supone un 23% de la población y que, aplicado en el
campo de la alimentación, ha sido uno de los propulsores del mercado de productos monodosis.
G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O
Neurociència i publicitat
La sofisticació entorn de la publicitat i el màrqueting
té el seu millor reflex en la incorporació de la neurociència. I és que als Estats Units, l’estudi de l’estructura, funció, desenvolupament, química, farmacologia
i patologia del sistema nerviós s’aplica per tal d’entendre, com va explicar Joan Sabaté, “unes guerres
entre marques per aconseguir la seva part del mercat, de les quals el cervell s’autodefensa oblidant els
missatges que ha rebut. D’aquesta manera, i vinculada a la publicitat, l’objectiu passa per aconseguir que
no es produeixi aquest oblit mitjançant la repetició,
perquè el consumidor aprengui els beneficis del producte veient els anuncis moltes vegades”. �
Neurociencia y publicidad
La sofisticación en torno a la publicidad y el marketing tiene su mejor reflejo en la incorporación de la
neurociencia. Y es que en Estados Unidos, el estudio
de la estructura, función, desarrollo, química, farmacología y patología del sistema nervioso se aplica para entender, como explicó Joan Sabaté, “unas guerras
entre marcas para conseguir su parte del mercado,
de las que el cerebro se autodefiende olvidando los
mensajes que ha recibido. De esta manera, y vinculado a la publicidad, el objetivo pasa por conseguir que
no se produzca este olvido mediante la repetición,
para que el consumidor aprenda los beneficios del
producto viendo los anuncios muchas veces”. �
Vista general de la conferència
Vista general de la conferencia
17
G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I
ELIECER LÓPEZ
E NGINYER
U NIVERSITAT DE C ÒRDOVA I
Q UALITAT PER LA UPC, E LIECER
L ÓPEZ ÉS EL RESPONSABLE DE R ECERCA , D ESENVOLUPAMENT
I I NNOVACIÓ T ECNOLÒGICA DE L ’ ÀREA AGRÀRIA DE L ’ EM PRESA A PPLUS +, QUE S ’ ENCARREGA DEL CONTROL I LA
U NIVERSIDAD DE C ÓRDOBA
C ALIDAD POR LA UPC,
E LIECER L ÓPEZ ES EL RESPONSABLE DE I NVESTIGACIÓN ,
D ESARROLLO E I NNOVACIÓN T ECNOLÓGICA DEL ÁREA AGRA RIA DE LA EMPRESA A PPLUS +, QUE SE ENCARGA DEL CON -
CERTIFICACIÓ DE PRODUCTES I DE PROCESSOS PRODUCTIUS
TROL Y LA CERTIFICACIÓN DE PRODUCTOS Y DE PROCESOS
DESTINATS A L ’ OBTENCIÓ D ’ ALIMENTS .
PRODUCTIVOS DESTINADOS A LA OBTENCIÓN DE ALIMENTOS .
MÀSTER EN
18
ELIECER LÓPEZ
AGRÒNOM PER LA
G ESTIÓ
DE LA
I NGENIERO
AGRÓNOMO POR LA
Y MÁSTER EN
G ESTIÓN
DE LA
Quines normes de seguretat alimentària existeixen
en l’àmbit europeu?
La producció d’aliments està molt menys normalitzada que altres sectors més industrials, a causa que
els aliments i el processos que els originen tenen
molta més variabilitat que altres productes industrials tradicionals. Actualment, destaquen a Europa les
normes IFS i BRC promogudes, respectivament, per
dues agrupacions de minoristes franco-alemanyes i
britàniques i, des de fa menys temps, s’ha començat
a parlar de la norma ISO 22000:2005 com a garant
d’empreses que han implantat sistemes de gestió de
la innocuïtat d’aliments.
¿Qué normas de seguridad alimentaria existen en el
ámbito europeo?
La producción de alimentos está mucho menos normalizada que otros sectores más industriales, debido
a que los alimentos y los procesos que los originan
tienen mucha más variabilidad que otros productos
industriales tradicionales. Actualmente, destacan en
Europa las normas IFS y BRC promovidas, respectivamente, por dos agrupaciones de minoristas franco-alemanas y británicas y, desde hace menos tiempo, se
ha empezado a hablar de la norma ISO 22000:2005
como garante de empresas que han implantado sistemas de gestión de la inocuidad de alimentos.
Quines són les principals diferències entre les auditories BRC i IFS?
No existeixen gaires diferències quant a requisits
per complir, però sí hi ha algunes diferències pel
¿Cuáles son las principales diferencias entre las auditorías BRC e IFS?
No existen demasiadas diferencias en cuanto a requisitos a cumplir, pero sí existen algunas diferencias en
G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O
que fa a criteris de valoració i nivell d’obligatorietat
d’aquests requisits. En el cas de l’IFS, es pot optar
a una certificació segons el nivell bàsic o superior,
a més d’haver-hi determinades recomanacions de
bones pràctiques, mentre que en el cas de la BRC,
igualment destinada a fabricants d’aliments, el pas
següent dels quals és el supermercat o la comercialització directa, només es pot aconseguir un únic
nivell de certificació i tots els requisits són de compliment obligatori.
Per la seva banda, quines novetats aporta l’ISO
22000?
L’ISO 22000 és una norma
de requisits per a qualsevol organització en la cadena alimentària, per la qual
cosa s’aplica des d’explotacions agropecuàries,
indústries o magatzems,
fins a restaurants. Aquesta norma no estableix un
llistat de requisits, sinó
que és la pròpia empresa
la que estableix els processos de control destinats a
avaluar els propis riscos,
derivats de la seva activitat. Així, l’objectiu de l’ISO
22000 no és el de substituir altres normes, sinó
que té el seu propi camp
d’aplicació en aquells sectors per als quals l’IFS i
la BRC no estan pensats,
per exemple empreses de
càtering, serveis o sectors
més primaris.
Quins criteris hauria d’utilitzar una empresa per escollir entre les normes existents?
Normalment sol ser una exigència dels propis compradors del producte, que marca uns terminis per certificar. Així, si el mercat de destinació d’un fabricant és
el britànic, li exigiran, possiblement, que compleixi la
BRC, i si subministra la distribució franco-alemanya,
que està més present al nostre país, possiblement
li exigiran que compleixi l’IFS. Si, pel contrari, no té
una exigència IFS o BRC per part del seu comprador,
possiblement sigui perquè el client li enviarà els seus
auditors perquè vegin com controla el risc.
cuanto a criterios de valoración y niveles de obligatoriedad de dichos requisitos. En el caso de la IFS, se puede
optar a una certificación según el nivel básico o superior, además de existir determinadas recomendaciones
de buenas prácticas, mientras que en el caso de la
BRC, igualmente destinada a fabricantes de alimentos
cuyo siguiente paso en la cadena es el supermercado
o la comercialización directa, sólo se puede optar a un
único nivel de certificación y todos los requisitos son de
obligado cumplimiento.
Por su par te, ¿qué novedades apor ta la ISO
22000?
La ISO 22000 es una norma de requisitos para cualquier organización en la
cadena alimentaria, por lo
que se aplica desde explotaciones agropecuarias,
industrias o almacenes,
hasta restaurantes. Esta
norma no establece un
listado de requisitos, sino
que es la propia empresa
quien establece los procesos de control destinados
a evaluar los propios riesgos, derivados de su actividad. Así, el objetivo de la
ISO 22000 no es el de sustituir a otras normas, sino
que tiene su propio campo
de aplicación en aquellos
sectores para los que la
IFS y la BRC no están pensados, por ejemplo empresas de catering, servicios
o sectores más primarios.
¿Qué criterios tendría que utilizar una empresa para
escoger entre las normas existentes?
Normalmente suele ser una exigencia de los propios
compradores del producto, que marca unos plazos para
certificar. Así, si el mercado de destino de un fabricante
es el británico, se le exigirá, posiblemente, cumplir la
BRC, y si suministra a la distribución franco-alemana,
que está mas presente en nuestro país, posiblemente
se le exija cumplir la IFS. Si, por el contrario, no tiene
una exigencia IFS o BRC por parte de su comprador, posiblemente sea porque su cliente le mandará a sus propios auditores para que vean cómo controla su riesgo.
19
G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I
Quin altre tipus de certificacions existeixen?
EUREPGAP és un estàndard comunament acceptat i
molt demanat en el cas de l’exportació de fruites i
hortalisses. Es tracta d’un manual de bones pràctiques agrícoles extès a nivell mundial, que té com a
objectiu l’obtenció de productes amb unes garanties de qualitat, seguretat alimentària i que han estat
produïts a partir de pràctiques i actuacions respectuoses amb el medi ambient. D’una altra banda, la
certificació privada, a través de marques pròpies del
fabricant és una altra opció que consisteix en l’establiment d’un plec de condicions, desenvolupades
per l’interessat, que haurà de complir el producte
que és objecte de la certificació, juntament amb una
programa de control desenvolupat per una entitat
certificadora que ha de cobrir aquests requisits i permetre verificar-los. És important saber que la certificació privada ha de fer-se sempre sobre la base del
compliment de la norma EN-45011 per a entitats de
certificació de producte. �
20
¿Qué otro tipo de certificaciones existen?
EUREPGAP es un estándar comúnmente aceptado
y muy demandado en el caso de la exportación de
frutas y hortalizas. Se trata de un manual de buenas
prácticas agrícolas extendido a nivel mundial, que
tiene como objetivo la obtención de productos con
unas garantías de calidad, seguridad alimentaria y
que han sido producidos a partir de prácticas y actuaciones respetuosas con el medio ambiente. Por
otro lado, la certificación privada, a través de marcas
propias del fabricante es otra opción que consiste
en el establecimiento de un pliego de condiciones,
desarrolladas por el interesado, que tendrá que cumplir el producto objeto de la certificación, junto con
un programa de control desarrollado por una entidad
certificadora que debe cubrir dichos requisitos y permitir verificarlos. Es importante saber que la certificación privada debe hacerse siempre basándose en
el cumplimiento de la norma EN-45011 para entidades de certificación de producto. �
B LGEÍ A
G R U P O P R O F E S I O N A L D E B I O Q U Í M I C A Y B I O T EA
C SNAOM
LO
BIET’2007
E LS
16 I 17 DE MAIG , TINDRÀ LLOC EL
BIET’2007, COM A CONCEPTE NOU DE LES TRA DICIONALS J ORNADES D ’A PLICACIONS I NDUSTRIALS DELS
E NZIMS , QUE ES CENTREN EN EL SECTOR DE PANIFICACIÓ I
AFINS . U NA CITA BIANUAL AMB 24 ANYS D ’ HISTÒRIA QUE
S ’ HA CONVERTIT EN UN REFERENT PER A LA INDÚSTRIA I ELS
INVESTIGADORS , ORGANITZADA PEL G RUP P ROFESSIONAL
DE B IOQUÍMICA I B IOTECNOLOGIA DE L ’A SSOCIACIÓ DE
Q UÍMICS I E NGINYERS DE L ’IQS.
PROPERS DIES
MEETING
BIET’2007 és el nou concepte que el Grup Professional de Bioquímica i Biotecnologia de l’A-IQS
presenta a la indústria i a la investigació per a la
propera edició de les anteriors Jornades d’Aplicacions Industrials dels Enzims.
Durant els 24 anys que fa que organitzem bianualment aquest esdeveniment internacional, ens hem
consolidat en l’àmbit europeu com a punt de trobada
de fabricants, usuaris, investigadors i distribuïdors
d’enzims. L’àmbit de la panificació i afins ha demostrat ser un dels camps líder en innovació tecnològica
i dinamisme industrial, fruit de demandes noves i
de necessitats en el desenvolupament de les aplicacions industrials dels enzims. Basant-se en això, el
Grup Professional de Bioquímica i Biotecnologia de
l’Associació de Quimics i Enginyers de l’Institut Químic de Sarrià, sensible al progrés de la investigació,
la tecnologia i les demandes de la indústria, presenta un concepte nou basat en:
• Un enfocament nou: ingredients, enzims i tecnologies de la panificació – BIET.
• Un format nou: conferències + tallers.
BIET’2007 pretén potenciar el concepte de fòrum
de les jornades, per la qual cosa les sessions científiques i tècniques, que constitueixen l’eix central de l’esdeveniment, estaran complementades
per una sèrie de tallers monogràfics impar tits per
especialistes reconeguts de la indústria i en els
quals es presentaran aplicacions tecnològiques
innovadores de gran interès per als professionals
del sector, tant amb demostracions pràctiques
com establint un diàleg amb els par ticipants.
El fet de comptar ja amb 8 de les principals empreses europees del sector que recolzen les jornades
i presenten les seves novetats fa que pensem que
aquest nou enfocament i el programa de sessions seran d’un gran interès per als assistents, tant del sector industrial com de la investigació... Els esperem.
46
BIET’2007
L OS
16 Y 17 DE MAYO TENDRÁ LUGAR
BIET’2007, COMO NUEVO CONCEPTO DE LAS
TRADICIONALES J ORNADAS DE A PLICACIONES I NDUSTRIALES
DE LAS E NZIMAS , QUE SE CENTRAN EN EL SECTOR DE PANI FICACIÓN Y AFINES . U NA CITA BIANUAL CON 24 AÑOS DE
PRÓXIMOS DÍAS
EL MEETING
HISTORIA QUE SE HA CONVERTIDO EN UN REFERENTE PARA
LA INDUSTRIA Y LOS INVESTIGADORES , ORGANIZADA POR EL
G RUPO P ROFESIONAL DE B IOQUÍMICA Y B IOTECNOLOGÍA
A SOCIACIÓN DE Q UÍMICOS E I NGENIEROS DEL IQS.
DE
LA
BIET’2007 es el nuevo concepto que el Grupo Profesional de Bioquímica y Biotecnología de la A-IQS
presenta a la industria y a la investigación para la
próxima edición de las anteriores Jornadas de Aplicaciones Industriales de las Enzimas.
A lo largo de los 24 años en que venimos organizando bianualmente dicho evento internacional, nos hemos consolidado en el ámbito europeo como punto de
encuentro de fabricantes, usuarios, investigadores y
distribuidores de enzimas. El ámbito de la panificación
y afines ha demostrado ser uno de los campos líderes
en innovación tecnológica y dinamismo industrial, fruto de nuevas demandas y necesidades en el desarrollo de las aplicaciones industriales de las enzimas. En
base a ello, el Grupo Profesional de Bioquímica y Biotecnología de la Asociación de Químicos e Ingenieros
del Instituto Químico de Sarrià, sensible al progreso
de la investigación, la tecnología y las demandas de la
industria, presenta un nuevo concepto basado en:
• Un nuevo enfoque: ingredientes, enzimas y tecnologías de la panificación – BIET.
• Un formato novedoso: conferencias + talleres.
BIET’2007 pretende potenciar el concepto de foro
de las jornadas, por lo que las sesiones científicas
y técnicas, que constituyen el eje central del evento,
serán complementadas por una serie de talleres monográficos impartidos por reconocidos especialistas
de la industria y en los que se presentarán aplicaciones tecnológicas innovadoras de alto interés para los
profesionales del sector, tanto con demostraciones
prácticas como estableciendo un diálogo con los participantes.
El hecho de que ya contamos con 8 de las principales
empresas europeas del sector que apoyan las jornadas
y presentan sus novedades nos hace pensar que este
nuevo enfoque y el programa de sesiones serán de un
gran interés para los asistentes, tanto del sector industrial como de la investigación... Les esperamos.
21
46
GRUP PROFESSIONAL DE BIOQUÍMICA I BIOTECNOLOGIA
Les activitats s’agrupen en:
Las actividades se agrupan en:
• Conferències d’especialistes reconeguts d’universitats, centres d’investigació i indústries
sobre les tendències de futur en ingredients,
enzims i tecnologies per a la panificació.
• Xerrades de representants de la indústria que
presenten les últimes novetats al mercat o productes de proper llançament.
• Tallers monogràfics impar tits per empreses patrocinadores.
• Sessions de presentació de pòsters ober ts als
par ticipants durant la trobada. �
• Conferencias de reconocidos especialistas de
universidades, centros de investigación e industrias sobre las tendencias de futuro en ingredientes, enzimas y tecnologías para la panificación.
• Charlas de representantes de la industria, presentando sus últimas novedades en el mercado
o productos de próximo lanzamiento.
• Talleres monográficos impartidos por empresas
patrocinadoras.
• Sesiones de presentación de pósters abiertas a
los participantes durante el encuentro. �
Grup Professional de Bioquímica i Biotecnologia
22
Grupo Profesional de Bioquímica y Biotecnología
Programa de conferències
EMPRESES QUE RECOLZEN EL BIET’2007
• Views on current trends in enzyme usage
in bread and other baker y products and
ideas for novel applications in the future.
• SENSARITE®: reducción del contenido
en sal.
• Productos de panadería novedosos y
saludables con alto valor añadido: perspectiva industrial, realidad tecnológica y
actitud del consumidor.
• Ingredients for improving frozen baker y
products. An application which meets
one of the consumer and market needs.
• New kneading processes – optimal
dough proper ties and high quality baked
products.
• Optimization of a ripening chamber including energy recovers – Innovative
possibilities for the ripening control.
• PANATURA®: Convenient modern baking
meets natural fine tradition.
• Potencial tecnológico de las mezclas
de fibras en la obtención de productos
horneados saludables y sensorialmente
aceptables.
• Dough modification and enhanced baking per formance with new enzymes.
• La enfermedad celíaca: bases inmunológicas y genéticas, métodos diagnósticos, aspectos clínicos y estudios
epidemiológicos.
EMPRESAS QUE DAN SU APOYO AL BIET’2007
GRUPO PROFESIONAL DE MARKETING
BENVOLGUT COMPANY,
BENVOLGUDA COMPANYA
D UES LÍNIES PER SALUDAR - TE COM A NOVA PRESIDENTA DEL
GPMK –G RUP P ROFESSIONAL DE M ARQUÈTING I G ESTIÓ
C OMERCIAL DE L ’A-IQS–, POSICIÓ QUE OCUPO DES DEL
PASSAT MES DE FEBRER A PROPOSTA DE L ’ ANTERIOR PRESI DENT I FUNDADOR DEL G RUP , J OSEP M OSQUERA .
El GPMK ja té cinc anys. Durant aquest temps, el
Grup s’ha consolidat i, alhora, ha consolidat unes
línies d’actuació que han demostrat ser molt útils
per als i per a les membres del Grup, en particular,
i per al conjunt de l’A-IQS, en general. Cal esmentar, en aquest sentit, les “Xerrades” per al GPMK,
conferències–debat impartides per diferents experts
o exper tes que, amb una orientació eminentment
pràctica, incideixen en diversos aspectes d’interès
per al Grup. D’aquestes “Xerrades”, se’n celebren
diverses cada any, i tenen lloc a la sala de reunions
dels locals de l’A-IQS.
Aquest any, les “Xerrades” tractaran de les característiques culturals que cal tenir en compte en les
negociacions amb persones de països diferents. Actualment, el cicle és a càrrec de Blanca Fransitorra, i
la primera sessió farà referència a l’Àsia.
De la mateixa manera, el GPMK organitza cada any
tot un seguit de Conferències que, sota un lema concret, incideixen en aspectes d’interès per al conjunt
de l’A-IQS. Aquests cicles de Conferències tenen lloc
a la Sala Blava de l’IQS. Aquest any, la coordinació de
les Conferències és a càrrec de Josep Mosquera. Sota el lema d’Iniciativa Emprenedora, les Conferències
incidiran en els diferents camins i circumstàncies que
deriven en la creació d’una empresa. Es compta amb
la participació l’AGFE, Associació de Graduats de la
Facultat d’Economia de l’IQS i de diversos membres
de l’A-IQS que, d’una altra manera i en circumstàncies
ben diferents, han creat la seva pròpia empresa.
L’any 2006, el GPMK va celebrar la I Edició de
les Jornades sobre Innovació, coordinada per Josep
Mosquera i organitzada conjuntament amb l’ECMSA
–The European Chemical Marketing and Strategy
Association– (Associació Europea de Màrqueting i
Estratègia del Sector Químic). Sota el títol Profiting
from Innovation (Rendibilitzant la Innovació), les Jornades van tenir lloc els dies 2 i 3 de febrer a la Sala
Multimèdia de l’IQS i van reunir més d’un centenar
d’assistents de diversos països de tot el món. Està
previst que la II Edició de les Jornades sobre Inno-
ESTIMADO COMPAÑERO,
ESTIMADA COMPAÑERA
D OS LÍNEAS PARA SALUDARTE COMO NUEVA PRESIDENTA DEL
GPMK –G RUPO P ROFESIONAL DE M ARKETING Y G ESTIÓN
C OMERCIAL DE LA A-IQS–, POSICIÓN QUE OCUPO DESDE
EL PASADO MES DE FEBRERO A PROPUESTA DEL ANTERIOR
PRESIDENTE Y FUNDADOR DEL
G RUPO , J OSEP M OSQUERA .
El GPMK ha cumplido cinco años. Durante este
tiempo, el Grupo se ha consolidado y, a la vez, ha
consolidado unas líneas de actuación que se han demostrado muy útiles para los y las miembros del Grupo, en particular, y para el conjunto de la A-IQS, en
general. Cabe destacar, en este sentido, las “Charlas” para el GPMK, conferencias-debate impartidas
por diferentes exper tos o exper tas que, con una
orientación eminentemente práctica, inciden en diversos aspectos de interés para el Grupo. Se celebran
diversas “Charlas” como estas cada año, y tienen lugar
en la sala de reuniones de los locales de la A-IQS.
Este año, las “Charlas” versarán sobre las características culturales que deben tenerse en cuenta en
las negociaciones con personas de diferentes países. Actualmente, el ciclo corre a cargo de Blanca
Fransitorra, y su primera sesión se referirá a Asia.
Asimismo, el GPMK organiza cada año una serie
de Conferencias que, bajo un lema concreto, inciden
en aspectos de interés para el conjunto de la A-IQS.
Estos ciclos de Conferencias tienen lugar en la Sala
Azul del IQS. Este año, Josep Mosquera está a cargo
de la coordinación de las Conferencias. Bajo el lema
de Iniciativa Emprendedora, las Conferencias incidirán en los diferentes caminos y circunstancias que
derivan en la creación de una empresa. Se cuenta
con la participación de la AGFE, Asociación de Graduados de la Facultad de Economía del IQS, y de
diversos miembros de la A-IQS que, de manera y en
circunstancias diferentes, han creado su empresa.
En el año 2006, el GPMK celebró la I Edición de las
Jornadas sobre Innovación, coordinadas por Josep Mosquera y organizadas conjuntamente con la ECMSA –The
European Chemical Marketing and Strategy Association–,
(Asociación Europea de Marketing y Estrategia del Sector Químico). Bajo el título Profiting from Innovation (Rentabilizando la Innovación), las Jornadas tuvieron lugar
los días 2 y 3 de febrero en la Sala Multimedia del IQS
y reunieron a más de un centenar de asistentes de diversos países de todo el mundo. La celebración de la II
Edición de las Jornadas sobre Innovación, que coordino
23
GRUP PROFESSIONAL DE MÀRQUETING
vació, que coordino jo mateixa, es celebri la segona
quinzena de maig de 2008 i es centrarà en la Química Sostenible.
Nous productes, noves reaccions i processos, i
biotecnologia industrial seran, a grans trets, els eixos de la Jornades, juntament amb un quart eix que
abordarà aspectes generals, com ara la comunicació
o les possibilitats de finançament de la inversió en
innovació referida a la Química Sostenible. L’objectiu
de les Jornades és apropar a totes les empreses, les
grans i també les mitjanes i petites que conformen
el gruix del teixit industrial al nostre país, els nous
recursos que ens ofereix la tecnologia. Casos reals i
experiències pràctiques mostraran la rendibilitat dels
nous enfocaments.
En el moment d’escriure aquestes línies ha confirmat la participació en l’organització de les Jornades
Petequs, la Plataforma Espanyola de Química Sostenible, i també comptem amb la col·laboració dels
Departaments d’Enginyeria Química i de Química Orgànica i Bioquímica de l’IQS.
Nous projectes, doncs; noves iniciatives pensades
per ajudar a superar amb èxit els reptes que ha d’afrontar la indústria química. Des d’aquí et convido a participar-hi i també a fer-nos arribar les propostes que creguis
oportunes per aconseguir els objectius proposats.
Ben cordialment, �
yo misma, está prevista para la segunda quincena de
mayo de 2008; esta edición se centrará en la Química
Sostenible.
Nuevos productos, nuevas reacciones y procesos,
y biotecnología industrial serán, a grandes rasgos,
los ejes de las Jornadas, junto con un cuarto eje que
abordará aspectos generales como la comunicación
o las posibilidades de financiación de la inversión
en innovación referida a la Química Sostenible. El
objetivo de las Jornadas es acercar a todas las empresas, a las grandes y también a las medianas y pequeñas que conforman el grueso del tejido industrial
en nuestro país, los nuevos recursos que nos ofrece
la tecnología. Casos reales y experiencias prácticas
mostrarán la rentabilidad de los nuevos enfoques.
En el momento de escribir estas líneas ha confirmado la participación en la organización de las Jornadas Petequs, la Plataforma Española de Química
Sostenible, y contamos también con la colaboración
de los Departamentos de Ingeniería Química y de
Química Orgánica y Bioquímica del IQS.
Nuevos proyectos, pues; nuevas iniciativas pensadas
para ayudar a superar con éxito los retos que debe afrontar la industria química. Desde aquí te invito a participar
y también a hacernos llegar las propuestas que creas
oportunas para conseguir los objetivos propuestos.
Muy cordialmente, �
Concepció Roca
Presidenta GPMK (Prom. 1979)
Concepció Roca
Presidenta GPMK (Prom. 1979)
Drets i d’esquerra a dreta: Ramón Viñas, Xavier Clotet, Pere Farrés, Josep Mª Guilera, José
Mosquera, Jordi Rius, Blanca Fransitorra i Antoni Puig. Asseguts i d’esquerra a dreta: Concepció
Roca, Jordi Parés, Josep Beumala, Olga Pratginestós i Josep Albert Jover
De pie y de izquierda a derecha: Ramón Viñas, Xavier Clotet, Pere Farrés, Josep Mª Guilera,
José Mosquera, Jordi Rius, Blanca Fransitorra y Antoni Puig. Sentados y de izquierda a derecha:
Concepció Roca, Jordi Parés, Josep Beumala, Olga Pratginestós y Josep Albert Jover
24
GRUPO PROFESIONAL DE MEDIO AMBIENTE
ENERGIA I INDÚSTRIA, UN EQUILIBRI
SOSTENIBLE?
EL
S ALA M ULTIMÈDIA DE L ’IQS VA
J ORNADA E NERGIA I I NDÚSTRIA , UN EQUILI BRI SOSTENIBLE ?, ORGANITZADA PEL G RUP P ROFESSIONAL
DE M EDI A MBIENT DE L ’A-IQS, AMB L ’A GRUPACIÓ DE
F ABRICANTS DE C IMENT DE C ATALUNYA , E NERGIS I L ’A GÈN CIA DE R ESIDUS DE C ATALUNYA COM A PATROCINADORS . L A
PROCEDÈNCIA DIVERSA DELS PONENTS VA PERMETRE QUE
DE FEBRERO , LA S ALA M ULTIMEDIA DEL IQS
J ORNADA E NERGÍA E I NDUSTRIA , ¿ UN EQUILIBRIO
SOSTENIBLE ?, ORGANIZADA POR EL G RUPO P ROFESIONAL
DE M EDIO A MBIENTE DE LA A-IQS, CON LA A GRUPACIÓN
DE F ABRICANTES DE C EMENTO DE C ATALUÑA , E NERGIS Y LA
A GENCIA DE R ESIDUOS DE C ATALUÑA COMO PATROCINADO RES . L A PROCEDENCIA DIVERSA DE LOS PONENTES PERMITIÓ
ELS PARTICIPANTS CONEGUESSIN L ’ ESTAT ACTUAL DEL MARC
QUE LOS PARTICIPANTES CONOCIERAN EL ESTADO ACTUAL DEL
ENERGÈTIC DES DE DIFERENTS PERSPECTIVES .
MARCO ENERGÉTICO DESDE DIFERENTES PERSPECTIVAS .
DIA
8
DE FEBRER , LA
ENERGÍA E INDUSTRIA, ¿UN EQUILIBRIO
SOSTENIBLE?
ACOLLIR LA
EL
DÍA
8
ACOGIÓ LA
Jordi Caldés, Josep M. Rovira i Mariona Coll
El Sr. Josep M. Rovira, director general d’Endesa
a Catalunya, va inaugurar la Jornada amb una anàlisi de la situació energètica actual de Catalunya i del
context espanyol, un diagnòstic global del sector
elèctric i va destacar aquells aspectes que s’han
de considerar en el futur del sector energètic i la
indústria.
El Sr. Rovira va indicar que els últims 6 anys s’ha
produït a Catalunya un augment tant de la demanda
d’energia com de la potència contractada. En el primer cas, la demanda energètica ha augmentat un
16,2% (de 41.420 GWh l’any 2001 s’ha passat a
48.168 GWh el 2006) i, respecte a la potència, l’augment s’ha xifrat en un 26,3% (de 6.733 MW s’ha
passat a 8.505 MW durant el mateix període).
El Sr. Josep M. Rovira, director general de Endesa
en Cataluña, inaguró la jornada con un análisis de
la situación energética actual de Cataluña y del
contexto español, un diagnóstico global del sector
eléctrico y destacó aquellos aspectos que deben
considerarse en el futuro del sector energético y la
industria.
El Sr. Rovira indicó que en los últimos 6 años se
ha producido en Cataluña un aumento tanto de la
demanda de energía como de la potencia contratada. En el primer caso, la demanda ha aumentado un
16,2% (de 41.420 GWh en el año 2001 a 48.168
GWh en 2006) y, respecto a la potencia, el aumento
se ha cifrado en un 26,3% (de 6.733 MW se ha pasado a 8.505 MW durante el mismo periodo).
25
GRUP PROFESSIONAL DE MEDI AMBIENT
Alhora, va destacar que a Catalunya Red Eléctrica
de España (REE) no disposa de les adequades infraestructures que són necessàries per al transport
d’energia, especialment en les zones de Girona i la
Costa Daurada. Tot això ve provocat pel retard en la
construcció de diferents línies previstes per a abans
de l’any 2005, que estaven en la planificació oficial
2002-2011, com ara el nus de 400 kV del Garraf i la
línia de 400 kV Sentmenat-Vic-Bescanó. Val a dir que
en el context nacional, durant l’any 2005, va haver-hi
una dependència energètica de l’exterior del 79%.
Finalment, va concloure que per a l’adaptació de la
indústria al nou entorn energètic global caldria:
Al mismo tiempo, destacó que en Cataluña Red Eléctrica de España (REE) no dispone de las infraestructuras
adecuadas necesarias para el transporte de energía,
especialmente en las zonas de Girona y la Costa Daurada. Todo ello está provocado por el retraso en la
construcción de varias líneas previstas para antes del
año 2005, que estaban en la planificación oficial 20022011, tales como el nudo de 400 kV del Garraf y la línea
de 400 KV Sentmenat-Vic-Bescansó. Cabe destacar que
en el contexto nacional, durante el año 2005, hubo una
dependencia energética del exterior del 79%.
Finalmente, concluyó que para la adaptación de la
industria al nuevo entorno energético se precisaría:
Joan Ramon Farré, Ignacio Machimbarrena, Isabel Hernández, Enric Elias, Miguel Ruiz i Francisco Torres
• Assumir que un consum energètic que creix per
sobre del PIB i unes tarifes elèctriques per sobre
dels costos reals ja no són sostenibles a curt
termini.
• Prendre consciència que Espanya té un clar dèficit de fonts d’energia primària, i que l’increment
mundial dels preus de l’energia, juntament amb
la liberalització de les tarifes elèctriques i de gas,
suposarà un increment dels costos de producció
dels processos intensius amb energia.
• Per tant, és urgent realitzar actuacions per a una
millor gestió energètica integral augmentant l’eficiència energètica, incorporant avaluacions energètiques en tots els processos i replantejant aquells
que siguin d’alta intensitat energètica, i aplanant
la corba de la demanda al costat d’altres mesures
de gestió de la demanda d’energia.
26
• Asumir que un consumo energético que crece por
encima del PIB y unas tarifas eléctricas por encima de los costes reales ya no son sostenibles a
corto plazo.
• Tomar conciencia de que España tiene un claro déficit de fuentes de energía primaria y que el incremento mundial de los precios de la energía, junto
con la liberalización de las tarifas eléctricas y de
gas, supondrá un incremento de los costes de producción de los procesos intensivos con energía.
• Por tanto, es urgente realizar actuaciones para una
mejor gestión energética integral aumentando la
eficiencia energética, incorporando evaluaciones
energéticas en todos los procesos y replanteando
aquellos que sean de alta intensidad energética,
y rebajando la curva de la demanda junto a otras
medidas de gestión de la demanda de energía.
GRUPO PROFESIONAL DE MEDIO AMBIENTE
Luis Leyda, Luis Sánchez, Steven Trogisch, Hans Schweiger i Joan Vicent Doménech
La Sra. Mariona Coll (cap de la Unitat d’Assessorament Energètic, ICAEN) ens va parlar de com s’emmarca el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 en
l’escenari energètic de Catalunya. També va fer un incís en les ajudes públiques per destacar les principals
actuacions subvencionables per a edificis i indústria.
El Sr. Francisco Torres (cap del Programa d’Eficiència Energètica a la Indústria, ICAEN) va explicar
l’eficiència energètica a la indústria (marc, estratègies i metodologies), i va ressaltar les estratègies
de resposta a la crisi energètica en què l’eficiència
energètica té un paper destacable, especialment en
la indústria, on recau el 34% (2003) del consum.
La Sra. Isabel Hernández (subdirectora general de
Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, DGQA) va incidir sobre les assignacions i drets
d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, el seu marc
normatiu i els mecanismes per tal de garantir un comerç de drets d’emissió equitatiu.
El Sr. Enric Elias (cap del Departament Tècnic de
l’Agència de Residus de Catalunya) va fer una reflexió sobre els combustibles derivats de residus i els
possibles canvis que s’entreveuen respecte a la valorització energètica de residus a Catalunya.
El Sr. Miguel Ruiz (director d’Operacions d’Energis
Valorización de Residuos, S.A.) va explicar les característiques del procés de fabricació del ciment i el
gran consum energètic que això implica, per centrar
després l’exposició en l’estratègia de Holcim España
per utilitzar combustibles alternatius procedents de
residus i així reduir la dependència energètica dels
La Sra. Mariona Coll (jefa de la Unidad de Asesoramiento Energético, ICAEN) nos habló de cómo se enmarca
el Plan de Energía de Cataluña 2006-2015 en el escenario energético de Cataluña. También hizo un inciso
sobre las ayudas públicas, destacando las principales
actuaciones subvencionables para edificios e industria.
El Sr. Francisco Torres (jefe del Programa de Eficiencia Energética en la Industria, ICAEN) explicó la eficiencia energética en la industria (marco, estrategias y
metodologías), resaltando las estrategias de respuesta en la crisis energética donde la eficiencia tiene
un papel destacable, especialmente en la industria,
donde recae el 34% (2003) del consumo.
La Sra. Isabel Hernández (subdirectora general de
Prevención y Control de la Contaminación Atmosférica, DGQA) incidió sobre las asignaciones y derechos
de emisión de gastos de efecto invernadero, su marco normativo y los mecanismos para garantizar un
comercio de derechos de emisión equitativo.
El Sr. Enric Elias (jefe del Departamento Técnico de
la Agencia de Residuos de Cataluña) hizo una reflexión sobre los combustibles derivados de residuos y
los posibles cambios que se entrevén respecto a la
valorización energética de residuos en Cataluña.
El Sr. Miguel Ruiz (Director de Operaciones de Energis Valorización de Residuos, S.A.) explicó las características del proceso de fabricación del cemento y el
gran consumo energético que esto implica, centrando después la exposición en la estrategia de Holcim
España para utilizar combustibles alternativos procedentes de residuos, para reducir la dependencia
27
GRUP PROFESSIONAL DE MEDI AMBIENT
combustibles tradicionals i contribuir al desenvolupament sostenible.
El Sr. Ignacio Machimbarrena (director tècnic d’Uniland Cementera) va explicar amb més profunditat les
peculiaritats del sector cimenter espanyol quant a
l’eficiència energètica i el medi ambient i les mesures
que s’han produït en els darrers anys per millorar-la.
L’assignatura pendent respecte a d’altres països europeus és augmentar aquesta eficiència amb la utilització, en major mesura, de combustibles alternatius.
El Sr. Luis Sánchez (EQTEC) ens va presentar les
seves experiències en gasificació a la planta de biomassa de Móra d’Ebre. El Sr. Steven Trogisch (cap
de Desenvolupament de Protecma Energía y Medio
Ambiente, S.L.) va explicar-nos els avantatges de les
piles de combustible en l’aprofitament de biogàs.
El Sr. Hans Schweiger (gerent d’EnergyXperts.BCN)
ens va obrir el ventall de possibilitats de l’energia solar-tèrmica. Finalment, el Sr. Joan Vicent Doménech
(Tecnovasol Energía Solar, S.L.U.) va assessorar-nos
sobre com rendibilitzar les super fícies mitjançant
plaques fotovoltaiques. �
energética de los combustibles tradicionales y contribuir al desarrollo sostenible.
El Sr. Ignacio Machimbarrena (director técnico de
Uniland Cementera) explicó en profundidad las peculiaridades del sector cementero español en cuanto a la
eficiencia energética y el medio ambiente y las medidas
que se han producido en los últimos años para mejorarla. La asignatura pendiente respecto a otros países
europeos es aumentar esta eficiencia con la utilización,
en mayor medida, de combustibles alternativos.
El Sr. Luis Sánchez (EQTEC) nos presentó sus experiencias en gasificación en la planta de biomasa
de Móra d’Ebre. El Sr. Steven Trogisch (jefe de Desarrollo de Protecma Energía y Medio Ambiente, S.L.)
nos explicó las ventajas de las pilas de combustible en el aprovechamiento de biogás. El Sr. Hans
Schweiger (Gerente de EnergyXper ts.BCN) nos
mostró el abanico de posibilidades de la energía
solar térmica. Finalmente, el Sr. Joan Vicent Doménech (Tecnovasol Energía Solar, S.L.U.) nos asesoró sobre cómo rentabilizar las super ficies mediante
placas fotovoltaicas. �
Jordi Caldés, President GPMA (Prom. 1999)
Joan Ramon Farre, Membre del GPMA
Jordi Caldés, Presidente GPMA (Prom. 1999)
Joan Ramon Farre, Miembro del GPMA
Públic
Público
28
COMISSIÓ DE JOVES
VISITA A LA FONT MÀGICA
EL
PASSAT
28
D ’ OCTUBRE , L ’A SSOCIACIÓ VA ORGANITZAR
F ONT M ÀGICA DE M ONTJUÏC , LA MERA VELLOSA FONT D ’ AIGUA I COLOR DISSENYADA PEL GENI AL C ARLES B UIGAS (1898-1979) PER A L ’E XPOSICIÓ
I NTERNACIONAL DE B ARCELONA DEL 1929.
UNA VISITA A LA
Era dissabte per la tarda,
un dia trist i ventós. Ens va
rebre i acompanyar durant
la visita el nostre company
i col·lega José Luis Chesa,
cap de la contracta de les
fonts de Barcelona. Vam
accedir a les entranyes de
la font per una porta mig
amagada i, on esperàvem
trobar penombra, humitat
i una infinitat de goteres,
vam trobar passadissos
amples per fectament illuminats, grans cambres i ni una gota d’aigua al terra (això sí, en una paret penja una barca llesta per
utilitzar “per si de cas”).
Iniciem la visita per la part antiga, que conserva
els primitius armaris elèctrics i quadres de comandament de l’any 1929 conservats tal com eren per
l’Ajuntament de Barcelona (no tot ho fan malament,
oi?). Els quadres disposen d’uns grans comptadors
de coure amb mànec de fusta, fusibles (res de diferencials...), uns amperímetres enormes, ara en “posició de descans”, tot muntat sobre uns plafons de
marbre grandiosos. Des d’aquí, per un llarg passadís amb un pendent suau, arribem al cor de l’invent:
exactament sota del plat central de la font, per sota
del raig principal, una àmplia sala circular plena de
grans canonades, moltes bombes i, a dalt de tot, uns
prismes pentagonals giratoris amb uns focus a l’interior i uns vidres pintats com a laterals, els que donen
l’efecte màgic de llum i color a l’aigua ejectada. És
veritablement impressionant estar en un lloc on saps
que sobre del teu cap hi ha més de tres milions de
litres d’aigua en moviment.
José Luis ens va informar que la font ha estat restaurada en diverses ocasions: el 1954-1955, dirigida pel propi Buigas; als anys setanta, i als noranta
amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. Però la més
important i profunda, tenint en compte el deteriorament general i la proliferació d’avaries, es va iniciar
COMISIÓN DE JÓVENES
46
VISITA A LA FONT MÀGICA
EL
PASADO
28
UNA VISITA A LA
DE OCTUBRE ,
F ONT M ÀGICA
LA
DE
A SOCIACIÓN ORGANIZÓ
M ONTJUÏC , LA MARAVI -
LLOSA FUENTE DE AGUA Y COLOR DISEÑADA POR EL GENIAL
C ARLES B UIGAS (1898-1979) PARA LA E XPOSICIÓN
I NTERNACIONAL DE B ARCELONA EN 1929.
Era un sábado por la tarde,
un día tristón y ventoso. Nos
recibió y acompañó durante
la visita nuestro compañero
y colega José Luis Chesa,
jefe de la contrata de mantenimiento de las fuentes
de Barcelona. Accedimos a
las entrañas de la fuente por
una puerta medio oculta, y
donde esperábamos encontrar penumbra, humedad y
un sinfín de goteras, encontramos anchos pasillos perfectamente iluminados, amplias estancias y ni una gota
de agua en el suelo (eso sí, en una pared hay colgada
una pequeña barca lista para usar, “por si acaso”).
Iniciamos la visita por la parte antigua, que conserva
los primitivos armarios eléctricos y cuadros de mando
del año 1929 conservados tal y como eran por el Ayuntamiento de Barcelona (no todo lo hacen mal, ¿verdad?). Los cuadros están provistos de unos grandes
contadores de cobre con mango de madera, fusibles
(nada de diferenciales...), unos enormes amperímetros,
ahora “en posición descanso”, todo montado sobre
unos grandiosos paneles de mármol. De ahí, por un
largo pasillo con suave pendiente, llegamos al corazón
del invento: exactamente debajo del plato central de la
fuente, debajo del chorro principal, una gran sala circular
llena de amplias tuberías, multitud de bombas, y, en las
alturas, unos prismas pentagonales giratorios con unos
focos en su interior y unos vidrios coloreados como laterales, los que dan el mágico efecto de luz y color al agua
eyectada. Es verdaderamente impresionante estar en
un lugar en el que sabes que encima de tu cabeza hay
más de tres millones de litros de agua en movimiento.
José Luis nos informó de que la fuente ha sido restaurada en varias ocasiones: en 1954-1955, dirigida
por el propio Buigas; en los años setenta, y en los
años noventa con motivo de los Juegos Olímpicos de
1992. Pero la más importante y profunda, a la vista
del deterioro general y de la proliferación de averías,
29
46
COMISSIÓ DE JOVES
COMISIÓN DE JÓVENES
el 1996 i va finalitzar al juny del 1998. En totes les
intervencions es va respectar la idea i filosofia de
Buigas, fins al punt que molts dels motors i bombes
són els originals restaurats.
Posteriorment, ens vam traslladar a la sala de control, una espaiosa sala envidrada amb una impressionant vista sobre la font i les cascades que baixen
del Palau Nacional. El control de bombes, vàlvules,
llums, música, etc., actualment està totalment informatitzat i automatitzat. Des d’aquesta sala també
s’actua sobre les cascades que baixen des del Palau
Nacional i les fonts de l’avinguda Maria Cristina.
No puc resistir-me de divulgar un petit secret que
ens va explicar José Luis: així com les fonts tenen
un horari de funcionament establert i programat, el
tema de la música és diferent. Si no recordo malament, ens va comentar que tenien sis peces de
música clàssica adaptada i els efectes de llum i color
anaven igualats respecte de la música. Doncs bé,
escollir una peça o una altra no depèn d’un planning
establert, sinó de l’estat anímic del responsable de
Control en aquell moment. És meravellós que en un
món tan programat existeixi encara una escletxa per
a la resposta personal.
Per finalitzar, vam sortir a la terrassa situada sobre
l’antic restaurant La Pérgola, per poder gaudir durant
una bona estona de l’espectacle fascinant. No cal
dir que les nostres càmeres de fer fotos treien fum.
La visita va tenir tant d’èxit que l’Associació va haver de programar una segona per satisfer l’elevada
demanda. �
se inició en 1996 para finalizar en junio de 1998. En
todas las intervenciones se respetó la idea y filosofía
de Buigas, hasta el punto de que muchos de los motores y bombas son los originales restaurados.
Posteriormente, nos trasladamos a la sala de control, una espaciosa sala acristalada con una impresionante vista sobre la fuente y las cascadas que
bajan del Palau Nacional. El control de bombas, válvulas, luces, música, etc., actualmente está totalmente
informatizado y automatizado. Desde esta sala también
se actúa sobre las cascadas que bajan desde el Palau
Nacional y las fuentes de la avenida María Cristina.
No puedo resistirme a divulgar un pequeño secreto
que nos contó José Luis: así como las fuentes tienen
un horario de funcionamiento establecido y programado, el tema de la música es algo distinto. Si no
recuerdo mal, nos comentó que disponían de seis
piezas de música clásica adaptada y los efectos de
luz y color corren parejos con el devenir de la música.
Pues bien, el escoger una pieza u otra no depende
de un planning establecido, sino del estado anímico
del responsable de Control en aquel momento. Es
maravilloso que en un mundo tan programado exista
todavía un resquicio para la respuesta personal.
Para finalizar, salimos a la terraza situada sobre
el antiguo restaurante La Pérgola, para poder disfrutar durante un buen rato del fascinante espectáculo.
Huelga decir que nuestras cámaras fotográficas sacaban humo. La visita tuvo tal éxito que la Asociación
tuvo que programar una segunda para dar satisfacción a la elevada demanda. �
Agustí Massó
(Prom. 1971)
Agustí Massó
(Prom. 1971)
José Luis Chesa, Valentín Canadell i muller, Eduard Martí, muller i fill, Àfrica
Teixidó i marit, Sonia Montanyà i marit, Iñaki Borrell, Lydia Cabeza, Yolanda
Ruano, Natàlia Garcés, Jordi Vidal, Lluís Sala i fill, Agustí Massó i muller
José Luis Chesa, Valentín Canadell y esposa, Eduard Martí, esposa e hijo, Àfrica
Teixidó y esposo, Sonia Montanyà y esposo, Iñaki Borrell, Lydia Cabeza, Yolanda
Ruano, Natàlia Garcés, Jordi Vidal, Lluís Sala e hijo, Agustí Massó y esposa
30
COMISSIÓ DE JOVES
‘GREASE’
COMISIÓN DE JÓVENES
‘GREASE’
El passat 2 de desembre de 2006, a les 22.30 h,
al Teatre Victòria, es van trobar 10 associats amb els
seus acompanyants; en total, un grup de 23 persones, que junts van gaudir del musical més engominat
dels que s’han fet i es faran, Grease.
El pasado 2 de diciembre de 2006 a las 22.30 h,
en el Teatro Victòria, se encontraron 10 asociados con
sus acompañantes; en total, un grupo de 23 personas
que juntos disfrutaron del musical más engominado
de los que se han hecho y se harán, Grease.
Dins del teatre, abans que es pugés el teló
Dentro del teatro, antes de que se levantara el telón
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Mireia Martín,
José Luis Chesa, David Bernardos (el marit d’Ana Jiménez),
Ana Jiménez i Xavi Ragás
De izquierda a derecha y de arriba a abajo: Mireia Martín,
José Luis Chesa, David Bernardos (el marido de Ana Jiménez),
Ana Jiménez y Xavi Ragás
‘TRANUITES CIRCUS’
El passat 13 de gener de 2007, a les 21.30 h, al
Teatre Nacional de Catalunya, es van trobar 9 associats amb els seus acompanyants; en total, un grup
de 27 persones, per gaudir de l’espectacle de teatre
visual que va ser l’obra Tranuites Circus, dirigida per
Lluís Danés. Una agradable vetllada amenitzada per la
música en directe de Lluís Llach. �
46
‘TRANUITES CIRCUS’
El pasado 13 de enero de 2007, a las 21.30 h, en
el Teatre Nacional de Catalunya, se encontraron 9
asociados con sus acompañantes; en total, un grupo
de 27 personas, para disfrutar del espectáculo de
teatro visual que fue la obra Tranuites Circus, dirigida
por Lluís Danés. Una agradable velada amenizada
por la música en directo de Lluís Llach. �
31
46
COMISSIÓ DE JOVES
COMISIÓN DE JÓVENES
‘LA PETITA FLAUTA MÀGICA’
‘LA PEQUEÑA FLAUTA MÁGICA’
El passat 4 de març de 2007 a les 10.45 h, a l’Auditori de Cornellà, es van trobar 14 associats amb els
seus acompanyants; en total, un grup de 51 persones. Va ser una trobada molt agradable i familiar, ja
que hi van assistir els associats amb els seus fills.
L’obra La Petita Flauta Màgica es una adaptació
pensada per al públic infantil a partir de 6 anys, d’un
dels grans clàssics de la òpera, La Flauta Màgica de
Mozart. Representada pels Comediants, cantant en
català i acompanyats només per una flauta i un piano, van fer que grans i petits s’ho passessin d’allò
més bé. �
El pasado 4 de marzo de 2007, a las 10.45 h, en
el Auditorio de Cornellà, se encontraron 14 asociados con sus acompañantes; en total, un grupo de 51
personas. Fue un encuentro muy agradable y familiar,
pues asistieron los asociados con sus hijos.
La obra La Pequeña Flauta Mágica es una adaptación pensada para el público infantil a partir de 6
años, de uno de los grandes clásicos de la ópera, La
Flauta Mágica de Mozart. Representada por Els Comediants, cantando en catalán y acompañados únicamente por una flauta y un piano, hicieron disfrutar
mucho a grandes y pequeños. �
Josep Lluís Viladot i la seva família, Tais Arp i la seva família, Marta Cilleruelo i la seva família, Josep Mosquera i els seus tres fills
Josep Lluís Viladot y su familia, Tais Arp y su familia, Marta Cilleruelo y su familia, Josep Mosquera y sus tres hijos
32
E X P L I C A ’ N S L A T E VA A F I C I Ó
EXPLÍCANOS TU AFICIÓN
Doctor Josep Obiols
Doctor Josep Obiols
“QUAN PROVES EL PITCH & PUTT,
T’ENGANXA”
“CUANDO PRUEBAS EL PITCH & PUTT,
TE ENGANCHA”
D ES
M ARTIN W HITELAW EL VA INTRODUIR A FINALS DE
LA DÈCADA DELS 80, EL P ITCH & P UTT HA ANAT GUANYANT
ADEPTES A C ATALUNYA . U N D ’ AQUESTS ADEPTES ÉS EL
DOCTOR I PROFESSOR EMÈRIT DE L ’I NSTITUT Q UÍMIC DE
S ARRIÀ , J OSEP O BIOLS , QUE COMBINA LES FUNCIONS PRO FESSIONALS AMB LA PRÀCTICA D ’ AQUEST ESPORT .
QUE
Diu ser “un dels professors vius més antics de
l’IQS”, però el seu vincle amb l’Institut va molt més
enllà. De fet, ja hi va entrar a estudiar l’any 1950 i,
després d’acabar la carrera el 1955, va col·laborar
en empreses industrials, i l’any 1959 va passar a
formar part del professorat de l’entitat. Una funció
docent que ja no abandonaria fins a jubilar-se el
1999. Durant aquests anys, han estat nombroses
les aportacions que ha realitzat el Doctor Obiols en
el dia a dia de l’IQS; per exemple, la fundació del
Màster en Química Alimentària.
L’afició que sent per l’esport també ha marcat el
seu tarannà professional i assegura haver-la inculcat
sempre entre els alumnes que ha tingut durant la
seva etapa com a docent. “M’agradava organitzar
equips de futbol i sempre he tingut una estima especial per aquells alumnes que han sabut combinar
l’esport i l’estudi”, explica el propi Doctor Obiols. �
46
D ESDE QUE LO INTRODUJERA A FINALES DE LA DÉCADA DE
LOS 80 M ARTIN W HITELAW , EL P ITCH & P UTT HA IDO
GANANDO ADEPTOS EN C ATALUÑA . U NO DE ELLOS ES EL
DOCTOR Y PROFESOR EMÉRITO DEL I NSTITUTO Q UÍMICO DE
S ARRIÀ , J OSEP O BIOLS , QUE COMBINA SUS FUNCIONES
PROFESIONALES CON LA PRÁCTICA DE ESTE DEPORTE .
Dice ser “uno de los profesores vivos más antiguos
del IQS”, pero su vínculo con el Instituto va mucho
más allá. De hecho, ya entró a estudiar en el año
1950 y, después de acabar la carrera en 1955, colaboró en empresas industriales, y el año 1959 pasó a
formar parte del profesorado de la entidad. Una función docente que no abandonaría hasta su jubilación
en 1999. Durante estos años han sido numerosas
las aportaciones que ha realizado el Doctor Obiols
en el día a día del IQS; por ejemplo, la fundación del
Máster en Química Alimentaria.
Su afición por el deporte también ha marcado su
perfil profesional y asegura haberla inculcado siempre entre sus alumnos durante su etapa como docente. “Me gustaba organizar equipos de fútbol y
siempre he tenido un especial aprecio por aquellos
alumnos que han sabido combinar el deporte y el
estudio”, explica el propio Doctor Obiols. �
33
46
34
E X P L I C A ’ N S L A T E VA A F I C I Ó
EXPLÍCANOS TU AFICIÓN
ENTREVISTA
ENTREVISTA
Com s’introdueix en el món del Pitch & Putt?
He practicat futbol, futbol sala, tennis, esquí i, ara,
el Pitch & Putt. Va ser un antic company de col·legi,
de l’equip de futbol de l’IQS i actual president de la
Federació Catalana de Pitch & Putt, Josep Maria Enciso, qui em va introduir en aquest esport ara fa quatre
anys. I de seguida em va agradar.
¿Cómo se introduce en el mundo del Pitch & Putt?
He practicado fútbol, fútbol sala, tenis, esquí y, ahora, Pitch & Putt. Fue un antiguo compañero de colegio, del equipo de fútbol del IQS y actual presidente
de la Federación Catalana de Pitch & Putt, Josep
Maria Enciso, quien me introdujo en este deporte
hace cuatro años. Y en seguida me gustó.
Què ha trobat en el Pitch & Putt que no li oferien
aquests altres esports?
És una disciplina que, una vegada la proves, t’enganxa. De seguida em va agradar perquè em permet
seguir practicant un esport a l’aire lliure, amb unes
partides que no són gaire llargues –d’unes dues o
tres hores– i que requereixen un esforç físic que està al meu abast. També m’agrada que es tracti d’un
esport en què el jugador competeix contra si mateix
i les seves habilitats no interfereixen amb la resta
de companys de joc. Això t’obliga a superar-te i a
millorar dia a dia.
¿Qué ha encontrado en el Pitch & Putt que no le
ofrecieran esos otros deportes?
Es una disciplina que, una vez que la pruebas, te
engancha. En seguida me gustó porque me permite
seguir practicando un deporte al aire libre, con unas
partidas que no son muy largas –de unas dos o tres
horas– y que requieren un esfuerzo físico que está
a mi alcance. También me gusta que se trate de un
deporte en el que el jugador compite contra sí mismo y sus habilidades no interfieren con el resto de
compañeros de juego. Eso te obliga a superarte y a
mejorar día a día.
E X P L I C A ’ N S L A T E VA A F I C I Ó
EXPLÍCANOS TU AFICIÓN
Podríem dir que Catalunya és una de les meques de
l’esport que practica?
La Federació Catalana de Pitch & Putt té més de
13.000 llicències concedides i l’any 2006 es va proclamar campiona del món. El fet que tinguem més
de 50 camps demostra que a Catalunya hi ha molta
afició a aquest esport.
¿Podríamos decir que Cataluña es una de las mecas
del deporte que practica?
La Federación Catalana de Pitch & Putt tiene más de
13.000 licencias concedidas y en el año 2006 se
proclamó campeona del mundo. El hecho de que tengamos más de 50 campos demuestra que en Cataluña hay mucha afición a este deporte.
Quina és la seva principal dificultat?
Des de fora es pot veure com un esport senzill, però no ho és tant. Una de les coses que més m’ha
sorprès descobrir ha estat que el Pitch & Putt no és
només una cosa de gent gran, sinó que als camps
t’hi trobes des de nois de 15 anys fins a persones
de 90. A més a més, requereix una actitud mental i
una gran concentració, ja que cada cop és diferent a
l’anterior i no hi ha dos camps iguals.
¿Cuál es su principal dificultad?
Desde fuera puede verse como un deporte sencillo,
pero no lo es tanto. Una de las cosas que más me
ha sorprendido descubrir ha sido que el Pitch & Putt
no es sólo una cosa de gente mayor, sino que en
los campos te encuentras desde niños de 15 años
hasta personas de 90. Además, requiere una actitud
mental y una gran concentración, ya que cada vez es
diferente a la anterior y no hay ningún campo igual.
Però la pràctica de l’esport no l’ha allunyat de les
seves funcions professionals...
No. Tot i que ara tinc més temps lliure, sóc el president de l’Associació Catalana en Ciències de l’Alimentació (ACCA) i també col·laboro amb Peinusa,
que vaig fundar i que és una empresa dedicada a
canalitzar els estudis i treballs que l’IQS realitza per
a les indústries i per a les empreses. Per exemple,
en aquests moments estic coordinant un exercici entre laboratoris de 46 centrals europees en matèria
d’anàlisi d’aigües. �
Pero la práctica de deporte no le ha alejado de sus
funciones profesionales...
No. Aunque ahora tengo más tiempo libre, soy el
presidente de la Asociación Catalana en Ciencias de
la Alimentación (ACCA) y colaboro también con Peinusa, que fundé y que es una empresa dedicada a
canalizar los estudios y trabajos que el IQS realiza
para las industrias y las empresas. Por ejemplo, en
estos momentos estoy coordinando un ejercicio entre laboratorios de 46 centrales europeas en materia
de análisis de aguas. �
46
35
46
NOTÍCIES
NOTICIAS
ASSOCIACIÓ D’EXALUMNES A BOLÍVIA
EL
5 DE FEBRER , DURANT EL VIATGE A B OLÍVIA
D R . E NRIC J ULIÀ , D IRECTOR G ENERAL DE L ’IQS, VA
TENIR LLOC UN SOPAR A L A P AZ AMB 12 ANTICS ALUMNES
DE L ’IQS.
PASSAT
DEL
ASOCIACIÓN DE EX ALUMNOS EN BOLIVIA
EL
5 DE FEBRERO , DURANTE EL VIAJE A B OLIVIA
D R . E NRIC J ULIÀ , DIRECTOR GENERAL DEL IQS, TUVO
LUGAR UNA CENA EN L A P AZ CON 12 ANTIGUOS ALUMNOS
DEL IQS.
PASADO
DEL
L’ Illimani nevat, un símbol
El Illimani nevado, un símbolo
En aquesta reunió es va decidir refundar l’associació i es van aprovar, amb la signatura de tots els
assistents, els seus nous estatuts, que properament
es registraran perquè l’associació tingui personalitat
jurídica.
La seu de l’associació estarà en el Laboratori de
Biologia del Col·legi San Calixto a La Paz, obra del P.
Javier Cerdá (e.p.d.), impulsor de les relacions amb
l’IQS i vincle de tots els antics alumnes bolivians de
l’IQS. L’associació disposa de la ratificació escrita
del conveni de cessió de local al Laboratori, actualment dirigit per la Sra. Karina Rodríguez.
Així mateix, es va decidir que els membres bolivians de l’associació aportin una quota de 100 bolivians anuals i l’IQS hi contribuirà amb l’equivalent
a 500 USD anuals al funcionament de l’associació.
Aquestes quantitats s’ingressaran al compte bancari
que ja té l’associació.
Com a primeres activitats, es pretén organitzar
cursos de formació en els quals participin conjuntament membres de l’associació i professors de l’IQS,
seguint la línia dels cursos fets pels doctors Eduard
Barberà i Julià Sampere el passat any a la Universidad Católica Boliviana a La Paz, que van tenir una
acollida important i poden ser una via perquè l’associació es doni a conèixer. Els temes d’aquests cursos que més interès poden suscitar a Bolívia són els
relacionats amb el medi ambient (aigua, sòl i aire) i
amb la industrialització dels aliments. L’associació
36
En esta reunión se decidió refundar la asociación y
se aprobaron, con la firma de todos los asistentes,
sus nuevos estatutos, que próximamente se registrarán a fin de que la asociación tenga personalidad
jurídica.
La sede de la asociación estará en el Laboratorio de
Biología del Colegio San Calixto en La Paz, obra del P.
Javier Cerdá (e.p.d.), impulsor de las relaciones con
el IQS y vínculo de todos los antiguos alumnos bolivianos del IQS. La asociación dispone de la ratificación
escrita del convenio de cesión de local al Laboratorio,
actualmente dirigido por la Sra. Karina Rodríguez.
Asimismo, se decidió que los miembros bolivianos
de la asociación aporten una cuota de 100 bolivianos anuales y el IQS contribuirá con el equivalente
a 500 USD anuales al funcionamiento de la asociación. Dichas cantidades se ingresarán en la cuenta
bancaria de la que ya dispone la asociación.
Como primeras actividades, se pretende organizar
cursos de formación en los que participen conjuntamente miembros de la asociación y profesores del
IQS, en la línea de los cursos dictados por los doctores Eduard Barberà y Julià Sempere el pasado año
en la Universidad Católica Boliviana en La Paz, que
tuvieron una importante acogida y pueden ser una vía
para que la asociación se dé a conocer. Los temas de
dichos cursos que más interés pueden despertar en
Bolivia son los relacionados con el medio ambiente
(agua, suelo y aire) y la industrialización de los alimen-
NOTÍCIES
NOTICIAS
46
L’associació d’exalumnes de l’IQS a Bolívia durant el sopar de reconstitució
La asociación de ex alumnos del IQS en Bolivia en la cena de reconstitución
se n’encarregarà de l’organització i podran ser una
forma de finançament.
Per últim, es va elaborar el primer directori de
l’associació que, amb els estatuts i la còpia de
l’Acta fundacional, s’enviaran a l’IQS. S’espera que
aquest directori ser veixi de nexe de comunicació
entre els membres de l’associació amb l’IQS (publicacions periòdiques) i l’A-IQS (AFINIDAD, News),
associació mare a Barcelona amb la qual es manifesta que es vol establir una, sens dubte evident,
connexió. �
tos. La asociación se encargará de su organización y
podrán ser una forma de financiación de la misma.
Por último, se confeccionó el primer directorio de
la asociación que, junto con los estatutos y la copia
del Acta fundacional, se enviarán al IQS. Se espera
que este directorio sirva de nexo de comunicación
entre los miembros de la asociación con el IQS (publicaciones periódicas) y la A-IQS (AFINIDAD, News),
asociación madre en Barcelona con la que se manifiesta que se desea establecer una, a todas luces
evidente, conexión. �
Dr. Xavier Tomàs Morer (Prom.1970)
Secretari General de l’Institut Químic de Sarrià
Dr. Xavier Tomàs Morer (Prom.1970)
Secretario General del Instituto Químico de Sarrià
A
¡Ánimo!
Desde la AIQS queremos dar la bienvenida a los miembros de la refundada
Asociación de Antiguos Alumnos del IQS en Bolivia y animarles a que nos envíen
artículos, noticias, reseñas... de las actividades que organicen, ya sean cursos,
encuentros, cenas, etc. para compartirlas con nuestros asociados y tenerlos más
presentes en nuestro News.
Asimismo, y por extensión, nos gustaría mucho recibir noticias de nuestros
asociados residentes en cualquier punto del planeta y poder compartir vivencias y
experiencias.
¡Ánimo! Esperamos con ilusión vuestros comunicados.
37
46
NOTÍCIES
INAUGURACIÓ DEL LABORATORI SEAT DE
L’AUTOMÒBIL DE L’IQS
E L PASSAT 22 DE GENER ES VA INAUGURAR EL L ABORATORI
SEAT DE L ’A UTOMÒBIL DE L ’I NSTITUT Q UÍMIC DE S ARRIÀ
ORIENTAT A L ’ ÀREA MECÀNICA DELS ESTUDIS D ’E NGINYERIA
I NDUSTRIAL .
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de
la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet i Biosca,
va inaugurar un nou laboratori, ubicat al costat de
la zona d’aparcament de l’IQS. També van assistir
a l’acte el secretari general d’Indústria del Ministeri d’Indústria, Joan Trullén, els vicepresidents de
Recursos Humans de SEAT, Ramón Paredes, i de Recerca i Desenvolupament del Centre Tècnic de SEAT,
Frank Bekemeier, acompanyats pel director general
de l’IQS, el Dr. Enric Julià.
L’Institut Químic de Sarrià té, des d’aquest curs
acadèmic, un laboratori modern orientat a l’àrea
mecànica dels estudis d’Enginyeria Industrial: el
Laboratori SEAT de l’Automòbil de l’IQS.
El laboratori s’ha materialitzat gràcies a l’acord
de col·laboració signat el passat mes d’abril entre
SEAT i l’IQS. Aquest acord ha estat promogut des
del Depar tament d’Enginyeria Industrial de l’IQS
en col·laboració directa amb l’àrea de Recursos
Humans i el Centre Tècnic de SEAT.
El conseller Josep Huguet va celebrar l’esdeveniment com a par t essencial i de futur en el camp de
la innovació que possibilita el desenvolupament i
la creació d’empreses, i val sol·licitar també pos-
Vista del Laboratori SEAT del pàrquing de l’IQS
Vista del Laboratorio SEAT del parking del IQS
38
NOTICIAS
INAUGURACIÓN DEL LABORATORIO SEAT DEL
AUTOMÓVIL DEL IQS
E L PASADO 22 DE ENERO SE INAUGURÓ EL L ABORATORIO
SEAT DEL A UTOMÓVIL DEL I NSTITUTO Q UÍMICO DE S ARRIÀ
ORIENTADO AL ÁREA MECÁNICA DE LOS ESTUDIOS DE
I NGENIERÍA I NDUSTRIAL .
La placa que commemora la inauguració
La placa que conmemora la inauguración
El consejero de Innovación, Universidades y Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet i
Biosca, inauguró el nuevo laboratorio, ubicado junto a
la zona de aparcamiento del IQS. También asistieron
al acto el secretario general de Industria del Ministerio de Industria, Joan Trullén, los vicepresidentes
de Recursos Humanos de SEAT, Ramón Paredes, y
de Investigación y Desarrollo del Centro Técnico de
SEAT, Frank Bekemeier, acompañados por el director
general del IQS, Dr. Enric Julià.
El Instituto Químico de Sarrià cuenta, desde este
curso académico, con un moderno laboratorio orientado al área mecánica de los estudios de Ingeniería
Industrial: el Laboratorio SEAT del Automóvil del IQS.
El laboratorio se ha materializado gracias al acuerdo de colaboración firmado el pasado mes de abril
entre SEAT y el IQS. Este acuerdo ha sido promovido
desde el Departamento de Ingeniería Industrial del
IQS en colaboración directa con el área de Recursos
Humanos y el Centro Técnico de SEAT.
El consejero Josep Huguet celebró el acontecimiento como parte esencial y de futuro en el campo
de la innovación que posibilita el desarrollo y creación de empresas, solicitando también posibles
NOTÍCIES
NOTICIAS
sibles camins d’integració de la universitat amb la
formació professional.
El director de l’IQS, després d’assenyalar la capacitat de col·laboració de l’IQS amb les empreses, va
agrair a SEAT el seu interès i l’ajut per potenciar la
docència de l’Enginyeria de l’Automoció en aquest
laboratori i com a pas previ per iniciar la recerca i
innovació en el sector.
Per la seva banda, el vicepresident de R+D de SEAT
va subratllar “el benefici multiplicador que comporta
l’apropament institucional com una entitat acadèmica de prestigi com l’IQS de cara a la transferència
tecnològica, en un moment que resulta transcendental per a SEAT potenciar les activitats de R+D+I per
assegurar la seva competitivitat”.
El nou laboratori, dirigit pel professor Josep Antoni
Jiménez, té com a objectius oferir formació pràctica
als alumnes d’Enginyeria Industrial de l’IQS en l’àrea
de la mecànica de l’automòbil i potenciar la recerca
en aquest camp per fomentar el desenvolupament
tecnològic. �
46
caminos de integración de la universidad con la formación profesional.
El director del IQS, tras señalar la capacidad de
colaboración del IQS con las empresas, agradeció a
SEAT su interés y la ayuda para potenciar la docencia
de la Ingeniería de la Automoción en este laboratorio
y como paso previo para iniciar la investigación e innovación en el sector.
Por su par te, el vicepresidente de I+D de SEAT
subrayó “el beneficio multiplicador que comporta el
acercamiento institucional con una entidad académica de prestigio como el IQS de cara a la transferencia
tecnológica, en un momento que resulta trascendental para SEAT potenciar las actividades de I+D+i a fin
de asegurar su competitividad”.
El nuevo laboratorio, dirigido por el profesor Josep
Antoni Jiménez, tiene como objetivos ofrecer formación práctica a los alumnos de Ingeniería Industrial
del IQS en el área de la mecánica del automóvil y potenciar la investigación en este campo para fomentar
el desarrollo tecnológico. �
Prof. Josep Antoni Jiménez Bargalló, del Departament d’Enginyeria Tèrmica
i de Fluids de l’IQS, el Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la
Generalitat de Catalunya, Josep Huguet i Biosca, i el Director General de l’IQS,
Dr. Enric Julià Danés
Prof. Josep Antoni Jiménez Bargalló, del Depar tamento de Ingeniería
Térmica y de Fluidos del IQS, el Consejero de Innovación, Universidades
y Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet i Biosca, y el
Director General del IQS, Dr. Enric Julià Danés
39
46
SERVEIS
CURS DE VELA
40
SERVICIOS
CURSO DE VELA
SERVEIS
SERVICIOS
46
41
46
CICLES DE FORMACIÓ AIQS
PERILLS REALS DEL POLONI 210.
INCÒGNITES DEL ‘CAS LITVINENKO’
A MB AQUEST TÍTOL EL PASSAT 19 DE MARÇ I A PETICIÓ DE
L ’A-IQS, EL D R . V ICTORI VA FER UNA XERRADA EMMARCA DA EN ELS C ICLES DE F ORMACIÓ DE L ’A-IQS AMB L ’ OB JECTIU D ’ APORTAR UNA MICA DE LLUM A AQUEST CAS QUE
TANTS COMENTARIS HA PROVOCAT .
Al voltant d’aquest assumpte s’han escrit moltes
barbaritats. Si es consulta poloni 210 a Internet,
es poden trobar mes d’un milió d’entrades, moltes de les quals no tenen cap base científica. Fins
i tot es poden trobar llocs on comprar-ne amb
enviament inclòs al propi domicili. Així doncs, la
xerrada del Dr. Victori es va estructurar seguint
l’esquema següent: en començar ens va refrescar
coneixements sobre tipus d’emissors radioactius,
per passar a comentar els perills reals del poloni
210, tot apor tant dades quantitatives que ens van
permetre fer-nos càrrec dels ordres de magnitud
que s’empraven. Finalment, va exposar una sèrie
d’incògnites que planen sobre el cas Litvinenko i
va acabar amb una pregunta prou reveladora que
plantejarem al final.
42
CICLOS DE FORMACIÓN AIQS
PELIGROS REALES DEL POLONIO 210.
INCÓGNITAS DEL ‘CASO LITVINENKO’
C ON
19 DE MARZO Y A PETICIÓN
A-IQS, EL D R . V ICTORI DIO UNA CHARLA ENMARCA EN LOS C ICLOS DE F ORMACIÓN DE LA A-IQS CON EL
ESTE TÍTULO EL PASADO
DE LA
DA
OBJETIVO DE ARROJAR UN POCO DE LUZ SOBRE ESTE CASO
QUE TANTOS COMENTARIOS HA PROVOCADO .
Se han escrito muchas barbaridades acerca de
este asunto. Si escribimos polonio 210 en Internet,
podremos encontrar más de un millón de entradas,
muchas de las cuales no tienen ninguna base científica. Incluso se pueden encontrar sitios en los que
se puede comprar este elemento químico con envío
al propio domicilio incluido. Así pues, la charla del Dr.
Victori se estructuró siguiendo el esquema siguiente:
al empezar nos refrescó conocimientos sobre tipos
de emisores radioactivos, para pasar a comentar los
peligros reales del polonio 210, apor tando datos
cuantitativos que nos permitieron hacernos cargo de
las órdenes de magnitud que se empleaban. Finalmente, expuso una serie de incógnitas que planean
sobre el caso Litvinenko y acabó con una pregunta
bastante reveladora que plantearemos al final.
CICLES DE FORMACIÓ AIQS
Seguint el fil argumental de la xerrada, el Dr. Victori va comentar els tres tipus d’emissors radioactius
més significatius i va deixar de banda els altres, ja
que el propòsit de l’acte era donar una visió acurada, però no exhaustiva, que provoqués una reflexió
sobre el que ha succeït.
Principals tipus d’emissors de radioactivitat
El primer que es va comentar és el produït per
par tícules α, que són nuclis d’heli i provoca una
forta ionització molt localitzada. El segon tipus és el
produït per partícules β-, que correspon a electrons
i provoca una ionització més estesa però menys
energètica. El tercer tipus comentat va ser la radiació γ, provocada per l'emissió de fotons d’alta
energia. Tanmateix, es va fer referència als efectes
fotoelèctric i Compton.
Unitats de mesura
A continuació, es van recordar les unitats en què
s’acostuma a mesurar la radioactivitat. Des del punt
de vista d’emissió s’utilitza el curi (1 Ci és equivalent
a la radiació emesa per 1 g Ra natural, element descobert pel matrimoni Curie i que els va proporcionar
la distinció amb un Premi Nobel, i és equivalent a la
quantitat de substància radioactiva que pateix 3,7 ·
1010 desintegracions per segon) i el Becquerel (Bq);
des del punt de vista de recepció s’utilitza el rad i el
sievert (1 Sv = 100 rads). També es pot mesurar el
seu efecte biològic en rem, que correspon a la radiació
expressada en rads multiplicada pel factor de qualitat
(FQ), i en Sv equivalent man, que correspon a la radiació expressada en Sv multiplicada pel FQ. El factor de
qualitat per a la radiació β, γ i X té un valor d’1, mentre
que per a la radiació α val 10. Les dosis permeses per
l’OMS es situen entre 0,5 i 5 rems/any.
CICLOS DE FORMACIÓN AIQS
46
Siguiendo el hilo argumental de la charla, el Dr. Victori comentó los tres tipos de emisores radioactivos
más significativos, dejando a un lado los otros, ya
que el propósito del acto era dar una visión precisa,
pero no exhaustiva, que provocase una reflexión sobre lo que ha sucedido.
Principales tipos de emisores de radioactividad
El primero que se comentó fue el producido por
partículas α, que son núcleos de helio y provoca una
fuerte ionización muy localizada. El segundo tipo es
el producido por par tículas β-, que corresponde a
electrones y provoca una ionización más extendida
pero menos energética. El tercer tipo comentado fue
la radiación γ, provocada por la emisión de fotones
de alta energía. De la misma manera, se hizo referencia a los efectos fotoeléctrico y Compton.
Unidades de medida
A continuación, se recordaron las unidades con las
que se acostumbra a medir la radioactividad. Desde
el punto de vista de emisión se utiliza el curio (1 Ci es
equivalente a la radiación emitida por 1 g Ra natural,
elemento descubierto por el matrimonio Curie y que
les proporcionó la distinción con un Premio Nobel, y
es equivalente a la cantidad de sustancia radioactiva
que sufre 3,7 · 1010 desintegraciones por segundo)
y el Becquerel (Bq); desde el punto de vista de recepción se utilizan el rad y el sievert (1 Sv = 100 rads).
También se puede medir su efecto biológico en rem,
que corresponde a la radiación expresada en rads
multiplicada por el factor de calidad (FC), y en Sv equivalent man, que corresponde a la radiación expresada
en Sv multiplicada por el FC. El factor de calidad para
la radiación β, γ y X tiene un valor de 1, mientras que
para la radiación α vale 10. Las dosis permitidas por
la OMS se sitúan entre 0,5 y 5 rems/año.
Radioactividad α
Poco peligrosa en el exterior; lo es si el emisor es
ingerido. A modo de ejemplo, podríamos llevar en el
bolsillo un emisor α envuelto en una hoja de periódico y su radiación no nos llegaría, ya que le sería
imposible atravesar la hoja de periódico. Su peligrosidad varía en función del tiempo de permanencia i
del órgano donde se asimila. Cuando se ingiere un
emisor α, directamente se elimina aproximadamente un 94% de la cantidad ingerida, por tanto se fija
aproximadamente el 6%. Esta cantidad va bajando
por la propia eliminación biológica y decaimiento radioactivo, y su acción trae unas consecuencias que
se manifestarán con el tiempo.
43
46
CICLES DE FORMACIÓ AIQS
CICLOS DE FORMACIÓN AIQS
Radioactivitat α
Poc perillosa a l'exterior; ho és si l’emissor és ingerit. A tall d’exemple, podríem portar a la butxaca un
emissor α embolicat en un full de diari i la seva radiació no ens arribaria, ja que li seria impossible travessar el full de diari. La seva perillositat varia en funció
del temps de permanència i de l’organ on s’assimila.
Quan s’ingereix un emissor α, directament s'elimina
aproximadament un 94% de la quantitat ingerida, per
tant s’hi fixa aproximadament el 6%. Aquesta quantitat va baixant per la pròpia eliminació biològica i
decaïment radioactiu, i la seva acció porta unes conseqüències que es manifestaran amb el temps.
Vistes generals
Vistas generales
Polonio 210
Poloni 210
És un emissor α pur monoenergètic (5,3 MeV) que
està present al sòl, al mar i a l’aire. No és tòxic químicament parlant. Es fixa principalment a la melsa,
als ronyons i al fetge. Descarrega la seva energia en
poc temps (té un període de semidesintegració de
138,4 dies).
Es un emisor α puro monoenergético (5,3 MeV) que
está presente en la tierra, en el mar y en el aire. No
es un tóxico químicamente hablando. Se fija principalmente en el bazo, los riñones y el hígado. Descarga
su energía en poco tiempo (tiene un periodo de semidesintegración de 138,4 días).
Dudas razonables
Segons les dades que s’obtenen de les informacions aparegudes en premsa en referència al cas
de l’exespia rus Alexander Litvinenko, podem fer el
següent càlcul aproximat: sembla que en 20 dies
va rebre uns 6 Mrem; suposant que va prendre uns
mil·ligrams de sal de poloni. La dosi màxima acceptada per l’OMS és d’1,5 rems per any. Ara bé: es va
trobar malament l’endemà de prendre el te (segons
hem comentat en cas de contaminació radioactiva,
els efectes s’haurien de manifestar passat un temps
considerable, en aquest cas poden ser alguns mesos), però actualment es desconeix la toxicitat per
dosis molt altes. Així mateix, l’altre comensal va donar senyals de poloni i, aparentment, no li va passar
res. Alhora, es van filtrar notícies com que havien trobat poloni a l’estadi de l’Arsenal. Com s’ha comentat,
aquesta és una radiació d’un abast molt limitat, pocs
centímetres. S’hauria d’haver posat el detector pràcticament damunt de la font. Altres notícies van indicar
que s’havia trobat poloni en alguns avions, cosa que
va causar alarma entre els usuaris.
Finalment, el Dr. Victori va indicar que hi ha un antídot específic efectiu al 100% per al tractament de
contaminació per poloni que es pot trobar a les farmàcies (també té altres efectes com a medicament) i
va acabar aquesta exposició preguntant: Per què no li
van donar l’antídot específic a base de bismut? �
Según los datos que se obtienen de las informaciones
aparecidas en prensa en referencia al caso del ex espía
ruso Alexander Litvinenko, podemos hacer el siguiente
cálculo aproximado: parece que en 20 días recibió unos
6 Mrem; suponiendo que tomó unos miligramos de sal
de polonio. La dosis máxima aceptada por la OMS es
de 1,5 rems por año. Ahora bien: se encontró mal a la
mañana siguiente de haber tomado el té (según hemos
comentado en caso de contaminación radioactiva, los
efectos se deberían manifestar pasado un tiempo considerable, en este caso pueden ser algunos meses),
pero actualmente se desconoce la toxicidad por dosis
muy altas. Asimismo, el otro comensal dio señales de
polonio y, aparentemente, no le pasó nada. Al mismo tiempo, se filtraron noticias como que habían encontrado
polonio en el estadio del Arsenal. Como se ha comentado, esta es una radiación de un alcance muy limitado,
pocos centímetros. Se debería de haber puesto el detector prácticamente encima de la fuente. Otras noticias
indicaron que se había encontrado polonio en algunos
aviones, cosa que causó alarma entre los usuarios.
Finalmente, el Dr. Victori indicó que hay un antídoto
específico efectivo al 100% para el tratamiento de
contaminación por polonio que se puede encontrar en
las farmacias (también tiene otros efectos como medicamento) y terminó esta exposición preguntando:
¿Por qué no le dieron el antídoto específico a base
de bismuto? �
Josep Albert Jover (Prom. 1984)
Josep Albert Jover (Prom. 1984)
Dubtes raonables
44
A C A D È M I A D E P R I N C I PA L S A L I M E N TA R I S
ACADÈMIA DE PRINCIPALS
ALIMENTARIS, APA
L’ ANY 1988
A C A D E M I A D E P R I N C I PA L E S A L I M E N TA R I O S
ACADEMIA DE PRINCIPALES
ALIMENTARIOS, APA
UN GRUP D ’ AMICS , QUE HABITUALMENT COIN -
EN
EL AÑO
1988,
UN GRUPO DE AMIGOS QUE HABITUAL -
CIDÍEM EN LES REUNIONS CIENTÍFIQUES I TÈCNIQUES SOBRE
MENTE COINCIDÍAMOS EN LAS REUNIONES CIENTÍFICAS Y
QÜESTIONS ALIMENTÀRIES , VAM CONSTITUIR L ’ AUTOANOME -
TÉCNICAS SOBRE CUESTIONES ALIMENTARIAS , CONSTRUI -
NADA
A CADÈMIA
DE
P RINCIPALS A LIMENTARIS ,
46
PER TENIR
MOS LA AUTODENOMINADA
A CADEMIA
DE
P RINCIPALES
UN ALTRE TIPUS DE TROBADES AL MARGE DELS FORMA -
A LIMENTARIOS ,
LISMES CONVENCIONALS I PRACTICAR EL QUE ANOMENEM
MARGEN DE LOS FORMALISMOS CONVENCIONALES , PRACTI -
“ PENSAMENT LATERAL ” ON
L ’ ENGINY SOBRE EL RIGOR
CANT LA CIÈNCIA FICCIÓ .
CANDO LO QUE LLAMAMOS
PREDOMINA LA IMAGINACIÓ I
CIENTÍFIC , FINS I TOT PRACTI -
PARA TENER OTRO TIPO DE ENCUENTROS AL
“ PENSAMIENTO
LATERAL ”, DONDE
PREDOMINA LA IMAGINACIÓN Y EL INGENIO SOBRE EL RIGOR
CIENTÍFICO INCLUSO PRACTICANDO LA CIENCIA FICCIÓN .
Benet Oliver-Rodés lliura un ram de flors al president de l’APA,
Robert Xalabarder
Benet Oliver-Rodés entrega un ramo de flores al presidente de la
APA, Robert Xalabarder
L’any 2006 i després de la 50a sessió de l’Acadèmia, vam decidir clausurar –no pas dissoldre– l’activitat
i espaiar en el temps les trobades. Els 18 acadèmics
que formem aquest grup estem realment molt satisfets d’haver trobat una activitat que, al marge de les
responsabilitats professionals de cada un, facilita el
diàleg amistós. És per això que recomanem fomentar
iniciatives d’aquest tipus.
Les tres convocatòries anuals de l’APA s’acostumen
a celebrar a l’IQS, i segueixen un protocol semblant al
de les acadèmies convencionals, on la figura del president (R. Xalabarder) és fonamental. En cada sessió
es llegeixen les aportacions dels acadèmics que relacionen el tema proposat amb els aliments, com ara la
truita, l’alimentació monàstica, l’antologia del pa amb
tomàquet, el Quixot i els aliments, etc.
Cada un dels 18 acadèmics s’identifica amb el nom
d’un principi alimentari i ha d’explicar el perquè juntament amb el discurs d’ingrés a l’APA. El recull de discursos ha donat lloc a tres llibres de difusió reduïda entre
els membres de l’Acadèmia. Les fotografies corresponen a l’homenatge fet a l’Il·lustre President Triptòfan el
passat 17 de gener de 2007. �
En el año 2006, y después de la 50ª sesión de la
Academia, decidimos clausurar –no disolver– la actividad y espaciar los encuentros. Los 18 académicos que
formamos este grupo estamos realmente satisfechos
de haber encontrado una actividad que, al margen de
las responsabilidades profesionales de cada uno, facilita el diálogo amistoso, por lo que recomendamos
fomentar iniciativas de este tipo.
Las tres convocatorias anuales de la APA se acostumbran a celebrar en el IQS y siguen un protocolo parecido al de las academias convencionales, donde la figura
del presidente (R. Xalabarder) es fundamental. En cada
sesión se leen las aportaciones de los académicos que
relacionan el tema propuesto con los alimentos, como
por ejemplo la tortilla, la alimentación monástica, la antología del pan con tomate, El Quijote y los alimentos, etc.
Cada uno de los 18 académicos se identifica con el
nombre de un principio alimentario y ha tenido que explicar el porqué junto con el discurso de ingreso en la APA.
La colección de discursos ha dado lugar a tres libros de
difusión reducida entre los miembros de la Academia.
Las fotografías corresponden al homenaje al Ilustre Presidente Triptófano el pasado 17 de enero de 2007. �
45
46
A C A D È M I A D E P R I N C I PA L S A L I M E N TA R I S
Diploma d’homenatge de tots els membres de l’APA
al seu President
Diploma de homenaje de todos los miembros de la APA
a su Presidente
A C A D E M I A D E P R I N C I PA L E S A L I M E N TA R I O S
Els membres de l’APA sopant
Los miembros de la APA cenando
LLISTA DE MEMBRES PER ORDRE
D’ANTIGUITAT
LISTA DE MIEMBROS POR ORDEN
DE ANTIGÜEDAD
Rober t Xalabarder Coca, Triptòfan
Mercè Centrich Sureda, Lecitina
Josep Obiols Salvat, Sodi
Josep Mestres Lagarriga, Caseïna Kappa
Jordi Carbonell Casas, Teobromina
Mª del Carmen de la Torre Boronat, Hesperidina
Andreu Sánchez Soriano (†), Tocoferol
Jordi Marques Olivella, Lactil
Benet Oliver-Rodes i Clapes, Aigua
Rafael Tauler Mar tín, Cafeïna
Abel Mariné Font, Alcohol Pelargonílic
Agusti Contijoch (†), Alginat
Enric Botey Agell, Esperit de vi
Ramon Clotet Banus, Àcid Glutàmic
Alber t Garcia Gallardet, Àcid Làctic
Alber t Sabater Mir, Àcid Eicosapentenoic
Enric Riera, Pirazina
Ramón Viader Guixá, Octacosanol
Luis Alber to García-Ramos Patiño, Silicium
Rober t Xalabarder Coca, Triptófano
Mercè Centrich Sureda, Lecitina
Josep Obiols Salvat, Sodio
Josep Mestres Lagarriga, Casseina Kappa
Jordi Carbonell Casas, Teobromina
Mª del Carmen de la Torre Boronat, Hesperidina
Andreu Sanchez Soriano (†), Tocoferol
Jordi Marques Olivella, Lactil
Benet Oliver-Rodes i Clapes, Agua
Rafael Tauler Mar tin, Cafeína
Abel Mariné Font, Alcohol Pelargonílico
Agusti Contijoch (†), Alginato
Enric Botey Agell, Alcohol Etílico
Ramon Clotet Banus, Ácido Glutámico
Alber t Garcia Gallardet, Ácido Láctico
Alber t Sabater Mir, Ácido Eicosapentenoico
Enric Riera, Pirazina
Ramón Viader Guixá, Octacosanol
Luis Alber to Garcia-Ramos Patiño, Silicio
Drets d’esquerra a dreta: Teobromina, Àcid
Làctic, Caseïna Kappa, Cafeïna, Lactil, Àcid
Eicosapentaenoic, Àcid Glutàmic, Hesperidina,
Octacosanol, Aigua. Asseguts d’esquerra a dreta:
Sodi, Lecitina, Triptòfan
De pie de izquierda a derecha: Teobromina, Ácido
Láctico, Caseína Kappa, Cafeína, Lactil, Ácido
Eicosapentaenoico, Ácido Glutámico, Octacosanol,
Agua. Sentados de izquierda a derecha: Sodio,
Lecitina, Triptófano
46
NOTÍCIES
INCORPORACIONS DES DEL 07/03/06
FINS AL 31/12/06
INCORPORACIONES DESDE EL 07/03/06
HASTA EL 31/12/06
Alegret Garcia, Ma Carmen (04)
Álvarez Bosch, Mireia (06)
Álvarez Clemares, Isabel (06)
Arnaiz Zuazquita, Ana (06)
Ar tigas Alomà, Mar ta (06)
Aznar Ibáñez, Mar ta (01)
Bauzá Perelló, Guillem (03)
Benito Aguilar, Jordi (05)
Burgués Ros, Mar ta (05)
Canal Ponsico, Anna (06)
Canals Morera, Maria Teresa (05)
Carrillo Marcos, Óscar (98)
Carrión Or tueta, Francisco Ramón (96)
Cazador Casas, Marina (05)
Colomer Pruna, Gerard (05)
Corominas Tomàs, Xavier (Màster Gestió
Empresa Industrial 06)
Creus Armengol, Alber t (05)
De Armas Oramas, Daibel (Màster Tecnologia
Química 06)
Del Barrio López, Rober to (06)
Domingo López, Laura (Màster Gestió Empresa
Industrial 97)
Esquius Giménez, Carmen (87)
Farrés Llansana, Mireia (05)
Faura Messa, José Maria (82)
Filella Manonelles, Loida (05)
Florenza Ferrer, Silveri (05)
Galván París, Gemma (05)
Gallo Sallent, Federico (86)
García Toscano, Ber ta (04)
Genové Corominas, Elsa (02)
Gil Mañero, Gloria (91)
Grimalt Obrador, Joan (78)
Guillén Sánchez, Antoni (Màster Química
Agroalimentària 93)
Hernández Vera, Rodrigo (05)
Jiménez-Asenjo Sotomayor, Álvaro (Màster
Gestió Empresa Industrial 06)
Laffite Ysasi, Felipe (56)
Luengo Piqueras, Xavier (06)
Luna González, Alber t (05)
Lladós Peiró, Joan Maria (Màster Gestió
Empresa Industrial 06)
Marí Lladós, Ferran (02)
Marín Sanz, Álex (02)
Marsh, Göran (Llic. Ciències Químiques Dr. per la Universitat d’Estocolm 04)
Mar tínez Antolín, Ferran (03)
Mar tínez Hernández, Laura (05)
Miró Calvo, Susana (97)
Montesinos Bolorino, Miguel (05)
Montoya Molina, Julio Raúl (Màster Tecnologia
Química 96)
Palacín Farré, Pere (Màster Prevenció Riscos
Laborals)
Peirats Masià, Joan Jordi (03)
Pérez Fernández, Míriam (04)
Quintana Frigola, Lluís (03)
Ribalta Gabernet, Glòria (06)
NOTICIAS
46
Roca Casas, Concepció (79)
Roma Giber t, Àngels (05)
Rubí Vélez, Núria (06)
Rubio Romero, Noemí (98)
Sagarra Por ta, Ramon (70)
Sala Mar tín, Joan (99)
Sampé Maurell, Xavier (78)
Santacana Osete, Marina (05)
Sendrós de la Fuente, Jacob (Màster Gestió
Empresa Industrial)
Suñer Llaberia, Elisabet (04)
Torruella Castañer, Sònia (Màster Química i
Enginyeria Agroalimentaria 01)
Tricàs Rosell, Núria (01)
Usandizaga Carrasco, Pedro (04)
Vacarisas Grau, Joan (Màster Gestió Empresa
Industrial)
DEFUNCIONS TANT DE SOCIS COM
NO SOCIS DES DEL 07/03/06 FINS
AL 31/12/06
DEFUNCIONES TANTO DE SOCIOS COMO
NO SOCIOS DESDE EL 07/03/06 HASTA
EL 31/12/06
Juan-Julio Bonet Sugrañes (Prom. 1960),
el dia 20/04/06
Marcelino Cercós Esteve (Prom. 1946),
el dia 19/12/06
Xavier Domingo Campos (Prom. 1968),
el dia 20/11/06
Juan Fábregas de Palau (Prom. 1952),
juliol de 2006
Manuel Ferrer Mar tín (Prom. 1964),
el dia 20/08/06
Carlos Gallar t Boada (Prom. 1969),
el dia 12/12/06
Francesc García Estar tús (Prom. 1944),
el dia 28/08/06
José Ma Jené Cusí (Prom. 1948),
el dia 06/05/06
Luis Lecumberri Acedo (Prom. 1965),
el dia 11/10/06
Ramón López Borrás (Prom. 1966),
el dia 07/07/06
Joaquín Mumbrú Muns (Prom. 1950),
el dia 16/11/06
Tomás Navajas Marcilla (Prom. 1962),
el dia 05/06/06
Antonio Luis Palomo Coll (Prom. 1946),
el dia 02/05/06
Alfredo Pujalte Botella (Prom. 1963),
el dia 30/12/06
Juan José Sáez-Torres Rodríguez (Prom. 1960),
el dia 02/07/06
Jaume Sanfeliu Marimon (Prom. 1945),
el dia 16/12/06
José Vicente Torres Candela (Prom. 1974),
el dia 08/12/06
Juan Vilanova Sagnier (Prom. 1952),
el dia 24/07/06
Ignacio Xuclá Bas (Prom. 1945),
el dia 30/06/06
47
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics,
el dia 12 d’abril de 1959,
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedit als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
NÚRIA MARTÍNEZ HA GUANYAT EL
PREMI PARE SALVADOR GIL 2006 DEL
DEPARTAMENT DE QUÍMICA ORGÀNICA
I BIOQUÍMICA
NÚRIA MARTÍNEZ HA GANADO EL
PREMIO PADRE SALVADOR GIL 2006 DEL
DEPARTAMENTO DE QUÍMICA ORGÁNICA
Y BIOQUÍMICA
Planas: “Núria està fent una feina excel·lent”
Planas: “Núria está haciendo un trabajo excelente”
N ÚRIA M ARTÍNEZ M AS (M ANRESA , 1981) ESTUDIA A
L ’IQS DES DEL 1999. E S VA LLICENCIAR EL 2004 EN
L ’ ESPECIALITAT DE Q UÍMICA O RGÀNICA . H A FET PRÀCTIQUES
EN ALGUNES EMPRESES I LABORATORIS , ENTRE ELS QUALS
HI HA M EDICHEM . A CTUALMENT , REALITZA EL SEGON DELS
QUATRE ANYS DE LA SEVA TESI , LA CONTINUACIÓ DEL TFC,
C LONACIÓN Y EXPRESIÓN DE GLICOSILTRANSFERASAS DE
M YCOPLASMA GENITALIUM . L ES SEVES PERSPECTIVES DE
FUTUR SÓN ENTRAR AL MERCAT LABORAL EN L ’ ÀREA DE
R+D+I. H A TINGUT COM A TUTOR EL D R . A NTONI P LANAS
(B ARCELONA , 1959), CATEDRÀTIC DE BIOQUÍMICA I DIREC TOR DEL NOU D EPARTAMENT DE Q UÍMICA B IOLÒGICA I
B IOTECNOLOGIA DE L ’IQS.
48
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos,
el día 12 de abril de 1959,
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919),
director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
N ÚRIA M ARTÍNEZ M AS (M ANRESA , 1981) ESTUDIA EN
EL IQS DESDE 1999. S E LICENCIÓ EN 2004 EN LA
ESPECIALIDAD DE Q UÍMICA O RGÁNICA . H A HECHO PRÁC TICAS EN ALGUNAS EMPRESAS Y LABORATORIOS , ENTRE
ELLOS M EDICHEM . A CTUALMENTE , REALIZA EL SEGUNDO
DE LOS CUATRO AÑOS DE SU TESIS , LA CONTINUACIÓN DE
SU TFC, C LONACIÓN Y EXPRESIÓN DE GLICOSILTRANSFE RASAS DE M YCOPLASMA GENITALIUM . S US PERSPECTIVAS
FUTURAS SON ENTRAR EN EL MERCADO LABORAL EN EL
I+D+ I . S U TUTOR HA SIDO EL D R . A NTONI
P LANAS (B ARCELONA , 1959), CATEDRÁTICO DE BIOQUÍ MICA Y DIRECTOR DEL NUEVO D EPARTAMENTO DE Q UÍMICA
B IOLÓGICA Y B IOTECNOLOGÍA DEL IQS.
ÁREA DE
Què és el Mycoplasma genitalium?
Núria Martínez: És un microorganisme, un bacteri
molt diferent de la resta, que afecta els humans, els
animals i les plantes. Existeixen antibiòtics contra la
majoria dels bacteris, però el Mycoplasma genitalium
n’és immune. El meu TFC va consistir, i consisteix,
a buscar alguna cosa diferent i exclusiva per lluitar
contra les infeccions d’aquest bacteri.
¿Qué es el Mycoplasma genitalium?
Núria Martínez: Es un microorganismo, una bacteria
muy diferente del resto, que afecta a los humanos,
a los animales y a las plantas. Existen antibióticos
contra la mayoría de las bacterias, pero el Mycoplasma genitalium es inmune a ellos. Mi TFC consistió,
y consiste, en buscar algo diferente y exclusivo para
luchar contra las infecciones de esta bacteria.
De quina manera i on afecta aquest bacteri?
N.M.: Pel nom ja podem imaginar on afecta... aquest,
en concret, causa infeccions d’uretra. Existeixen moltes famílies en aquest micoplasma. Per exemple,
n’hi ha un, anomenat Mycoplasma neumoniae, que
causa un tipus de pneumònia molt greu. S’ha com-
¿De qué manera y dónde afecta esta bacteria?
N.M.: Por el nombre podemos imaginar dónde afecta...
ésta, en concreto, causa infecciones de uretra. Existen
muchas familias dentro de este micoplasma. Por ejemplo, hay uno llamado Mycoplasma neumoniae, que causa un tipo de neumonía muy grave. Se ha comprobado
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
provat que els immunodeprimits, els afectats per la
sida, són més propensos perquè aquest bacteri els
ataqui, ja que tenen les defenses més baixes. També
és un bacteri amb molta presència contaminant als
cultius hospitalaris. D’aquí la importància de trobar
un tractament per combatre-la.
que los inmunodeprimidos, los afectados por el sida,
son los más propensos a ser atacados por esta bacteria, porque tienen las defensas más bajas. También es
una bacteria con mucha presencia contaminante en los
cultivos hospitalarios. De ahí la importancia de encontrar un entrenamiento para combatirla.
Què són les glicosiltransferases?
N.M.: Són els enzims responsables de la biosíntesi de
glicoconjugats, d’afegir estructures de carbohidrats a
altres molècules. La idea és buscar algun compost
que inactivi l’activitat d’aquests enzims perquè no puguin sintetitzar aquestes molècules, que són primordials per a la vida del bacteri. Si inactives els enzims,
les molècules no sintetitzaran i, per tant, moriran.
¿Qué son las glicosiltransferasas?
N.M.: Son las enzimas responsables de la biosíntesis de
glicoconjugados, de añadir estructuras de carbohidratos
a otras moléculas. La idea es buscar algún compuesto
que inactive la actividad de estas enzimas para que no
puedan sintetizar estas moléculas, que son primordiales para la vida de la bacteria. Si inactivas las enzimas,
las moléculas no sintetizarán y, por tanto, se morirán.
Quin és l’estat actual del projecte?
N.M.: Ens trobem en un estat molt inicial, no sabem
ni com ha de ser la molècula que desactivi l’activitat
dels enzims; ara estem estudiant les característiques
de les glicosiltransferases. S’han clonat tres gens i
identificat la funció d’un d’ells, una glicosiltransferasa que sintetitza els glicolípids de membrana del
Mycoplasma genitalium.
¿Cuál es el estado actual del proyecto?
N.M.: Nos encontramos en un estado muy inicial, no
sabemos ni cómo ha de ser la molécula que desactive
la actividad de las enzimas; ahora estamos estudiando
las características de las glicosiltransferasas. Se han
clonado tres genes e identificado la función de uno de
ellos, una glicosiltransferasa que sintetiza los glicolípidos de membrana del Mycoplasma genitalium.
Antoni Planas: De totes maneres, la hipòtesi de treball que tenim és que aquestes glicosiltransferases
poden ser noves dianes terapèutiques contra infeccions de micoplasmes.
Antoni Planas: De todas formas, la hipótesis de trabajo que tenemos es que estas glicosiltransferasas
puedan ser nuevas dianas terapeúticas contra infecciones de micoplasmas.
Com ha estat la relació
amb el teu tutor?
N.M.: L’Antoni, des del
començament, m’ha anat
guiant i també a la resta de
companys. He anat llegint
llibres i aprenent a desenvolupar-me al laboratori.
En aquest sentit, la funció
de l’Antoni ha estat la de
dirigir el projecte. Jo he fet
els passos, he descobert
coses per mi mateixa, però quan t’encalles, és ell qui
s’encarrega d’assessorar-te, de prendre decisions i
de conduir enfocaments nous.
¿Cómo ha sido la relación
con tu tutor?
N.M.: Antoni, desde el
principio, me ha ido guiando a mí y al resto de los
compañeros. He ido leyendo libros y aprendiendo a
desenvolverme en el laboratorio. En este sentido, la
función de Antoni ha sido
dirigir el proyecto. Yo he
dado pasos, he descubierto cosas por mí misma, pero cuando te encallas, él
se encarga de asesorarte, tomar decisiones y conducir nuevos enfoques.
Quantes hores al dia passes al laboratori?
N.M.: Moltes. El fet de treballar amb éssers vius condiciona molt la teva presència al laboratori. Si fas
un cultiu, el microorganisme necessita un nombre
d’hores determinat per créixer i això condiciona molt.
No pots apagar la màquina i anar-te’n a casa. Si el
¿Cuántas horas al día pasas en el laboratorio?
N.M.: Muchas. El hecho de trabajar con seres vivos
condiciona mucho tu presencia en el laboratorio. Si
haces un cultivo, el microorganismo necesita un determinado número de horas para crecer y eso condiciona
mucho. No puedes apagar la máquina e irte a casa.
49
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
microorganisme està creixent hi has d’estar. A més
a més, el Mycoplasma genitalium creix molt a poc a
poc. Has de fer cultius de quatre dies per tenir quatre
cèl·lules i poder-hi treballar. Són moltes hores però
no m’importa, gaudeixo de la feina.
Si el microorganismo está creciendo tienes que estar ahí. Además, el Mycoplasma genitalium crece muy
lentamente. Debes hacer cultivos de cuatro días para
tener cuatro células y trabajar con ellas. Son muchas
horas pero no me importa, disfruto del trabajo.
Has fet algun pas significatiu des que el projecte va
començar?
N.M.: Quan vam començar a treballar, sabíem que
hi havia tres possibles enzims encarregats de sintetitzar les molècules. És a dir, teníem tres candidats.
Ara sabem que, dels tres, n’hi ha un que és el que
realment les sintetitza. També estem analitzant quin
paper desenvolupen els altres dos. Aquest ha estat
el pas més important: conèixer quin enzim sintetitza
aquest tipus de molècules, analitzar-ne l’estructura i
saber les primeres passes que desenvolupa.
¿Has dado algún paso significativo desde que comenzó el proyecto?
N.M.: Cuando comenzamos a trabajar, sabíamos que
había tres posibles enzimas encargadas de sintetizar las moléculas. Es decir, teníamos tres candidatas.
Ahora sabemos que, de las tres, hay una que es la que
realmente las sintetiza. También estamos analizando
cuál es el papel de las otras dos. Este ha sido el paso
más importante: conocer qué enzima sintetiza este tipo de moléculas, analizar su estructura y saber cuáles
son los primeros pasos que desarrolla.
Com es diu aquest enzim?
N.M.: Monoglucosildiacilglicerolsintasa (monoglucosil diacilglicerol sintasa). Aquesta és la funció
que fa. L’enzim, com a tal, encara no té nom.
¿Cómo se llama esta enzima?
N.M.: Monoglucosildiacilglicerolsintasa (monoglucosil diacilglicerol sintasa). Esta es su función, la
enzima, como tal, todavía no tiene nombre.
Hi ha més gent involucrada en el projecte?
N.M.: Al laboratori hi treballen tres persones en el
projecte. El dirigim en col·laboració amb un grup de
la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament
de l’Institut de Biomedicina i Bioenginyeria.
A.P.: És un projecte finançat pel pla nacional de biotecnologia del Ministeri d’Educació i Ciència.
¿Hay más gente involucrada en el proyecto?
N.M.: En el laboratorio trabajamos tres personas en el
proyecto. Lo dirigimos en colaboración con otro grupo
de la Universitat Autònoma de Barcelona, concretamente del Instituto de Biomedicina y Bioingeniería.
A.P.: Es un proyecto financiado por el plan nacional de
biotecnología del Ministerio de Educación y Ciencia.
A nivell personal, què has après
fins ara?
N.M.: He après que, sovint,
quan t’encalles i no et surt res,
te n’adones que és a causa
d’errors molt petits, de ximpleries. Hi ha dies que et desanimes una mica en veure que no
et surt res bé, però els errors,
tot sovint són coses que es poden resoldre fàcilment.
A.P.: Està fent una feina excellent. Amb una formació de
par tida com a química, s’ha
introduït en un camp tan diferent com el de la biologia molecular, ha agafat embranzida
molt de pressa, i ha aconseguit resultats molt bons. Segur
que la tesi continuarà estant a
l’altura. �
50
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
A nivel personal, ¿qué has aprendido hasta ahora?
N.M.: He aprendido que, a menudo, cuando te encallas y nada
sale, te das cuenta de que es a
causa de errores muy pequeños,
de tonterías. Hay días en que te
desanimas un poco al ver que
nada te sale bien, pero los errores suelen ser cosas que se pueden resolver con facilidad.
A.P.: Está haciendo un trabajo
excelente. Con una formación
de partida como química se ha
introducido en un campo tan diferente como el de la biología
molecular y ha cogido carrerilla
muy deprisa, consiguiendo muy
buenos resultados. Seguro que
su tesis seguirá estando a la
altura. �
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics,
el dia 12 d’abril de 1959,
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedit als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos,
el día 12 de abril de 1959,
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919),
director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
SONSOLES DE OLANO HA GUANYAT EL
PREMI PARE SALVADOR GIL 2006 DEL
DEPARTAMENT D’ENGINYERIA QUÍMICA
SONSOLES DE OLANO HA GANADO EL
PREMIO PADRE SALVADOR GIL 2006 DEL
DEPARTAMENTO DE INGENIERÍA QUÍMICA
Balcells: “Cada cop hi ha més alumnes que
aposten per l’intercanvi”
Balcells: “Cada vez hay más alumnos que
apuestan por el intercambio”
S ONSOLES
O LANO B IADE (B ARCELONA , 1979) VA
90 I EL 2006 ES VA LLI CENCIAR EN L ’ ESPECIALITAT D ’ ENGINYERIA QUÍMICA . A QUELL
ANY , VA PRESENTAR EL TFC, P REPARATION AND CHARACTE RIZATION OF STABLE NANOCOLLOIDS , QUE VA DESENVOLUPAR
ÍNTEGRAMENT A M ICHIGAN DURANT 9 MESOS SOTA LA DIREC CIÓ DE LA D RA . M ERCEDES B ALCELLS . A CTUALMENT , TRE BALLA A R IETER S AIFA , MULTINACIONAL DEDICADA A PRODUIR
INSONORITZANTS ACÚSTICS PER A AUTOMÒBILS .
DE
INGRESSAR A L ’IQS A FINALS DELS
Què són els nanocol·loides?
Sonsoles de Olano: Les nanopartícules són partícules molt petites.
Els nanocol·loides són partícules
una mica més grans. Estan constituïts per base polimèrica mitjançant
un mètode anomenat electrospinning, que els crea a partir de voltatge. Es creen agafant un polímer
soluble en aigua i barrejant-lo amb
d’altres polímers insolubles en aigua. Els nanocol·loides es generen
per aquest mètode i, un cop s’han
creat, s’exposen a llum ultraviolada.
D’aquesta manera, polimeritzen i
creen una xarxa interpenetrant de
tal forma que el que és soluble es
queda dins la xarxa i l’altre hi polimeritza al voltant.
S ONSOLES DE O LANO B IADE (B ARCELONA , 1979) INGRE SÓ EN EL IQS A FINALES DE LOS 90 Y EN 2006 SE LICEN CIÓ EN LA ESPECIALIDAD DE I NGENIERÍA Q UÍMICA . E SE AÑO
PRESENTÓ SU TFC, P REPARATION AND CHARACTERIZATION
OF STABLE NANOCOLLOIDS , QUE DESARROLLÓ ÍNTEGRAMEN TE EN M ICHIGAN DURANTE 9 MESES BAJO LA DIRECCIÓN
DE LA DRA . M ERCEDES B ALCELLS . A CTUALMENTE TRABAJA
EN R IETER S AIFA , MULTINACIONAL DEDICADA A PRODUCIR
INSONORIZANTES ACÚSTICOS PARA AUTOMÓVILES .
¿Qué son los nanocoloides?
Sonsoles de Olano: Las nanopartículas son par tículas muy pequeñas. Los nanocoloides son
partículas un poco más grandes.
Están hechos por base polimérica
mediante un método llamado electrospinning, que los crea a partir
de voltaje. Se crean cogiendo un
polímero soluble en agua y mezclándolo con otros polímeros insolubles en agua. Los nanocoloides
se generan por este método y, una
vez hechos, se exponen a luz ultravioleta. Así polimerizan creando
una red interpenetrante de tal forma que el que es soluble se queda
dentro de la red y el otro polimeriza
alrededor.
51
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
52
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
I això, amb quina finalitat?
S.O.: El polímer és biocompatible i, en un futur, es vol
utilitzar per injectar medicaments en zones específiques
del cos. És a dir, es pretén
crear nanocol·loides que continguin dues fases diferents;
una, composta pel medicament, i l’altra, per la cèl·lula
específica. I han de ser estables en l’aigua perquè el cos
és un 90% aigua. Així s’evita
que el nanocol·loide solubilitzi en el moment de posar la
injecció i desprengui el medicament en qualsevol lloc.
D’altra banda, si és insoluble
i precipita, quedaria un coàgul i no es dirigiria al target
determinat.
Mercedes Balcells: Un exemple de les aplicacions que
se’n poden fer: si una persona té càncer, a dia d’avui,
se li aplica quimioteràpia o radioteràpia. El que passa
és que, amb aquests tractaments, no només es malmeten les cèl·lules canceroses sinó també tot el cos.
Aquest projecte pretén crear una administració selectiva dels medicaments per la qual la partícula actuï,
només, en la cèl·lula cancerosa.
Y esto, ¿con qué finalidad?
S.O.: El polímero es biocompatible y se quiere utilizar en
un futuro para inyectar medicamentos en zonas específicas del cuerpo. Es decir, se
pretende crear nanocoloides
que contengan dos fases diferentes, una compuesta por
el medicamento y la otra por
la célula específica. Y tienen
que ser estables en agua
porque el cuerpo es un 90%
agua. Así se evita que el nanocoloide solubilice al poner
la inyección y desprenda el
medicamento en cualquier
lado. Por otra parte, si es insoluble y precipita, quedaría
un coágulo y no se dirigiría al
target determinado.
Mercedes Balcells: Un ejemplo de su aplicación: si
una persona tiene cáncer, hoy en día le aplican quimioterapia o radioterapia. Lo que pasa es que, con
esos tratamientos, no sólo se dañan las células cancerosas sino también todo el cuerpo. Este proyecto
pretende crear una administración selectiva de las
medicaciones por la que la partícula actúe únicamente en la célula cancerosa.
Per què vas decidir fer aquest projecte?
S.O.: Abans de viatjar a Michigan, vaig llegir els articles
que la universitat havia publicat i em van semblar molt
interessants. Un cop allà, em van presentar el grup de
laboratori i em van mostrar els projectes que tenien en
curs. Aquest va ser el que més em va interessar. El vaig
realitzar juntament amb un doctorand coreà, Kyung-Ho.
Tenia un anglès i un accent molt entenedor. Jo, en
aquells moments, no tenia un gran nivell i això també
va ser un factor perquè em decidís per aquest treball. A
la Universitat de Michigan hi ha un munt d’asiàtics.
M.B.: El 60% dels estudiants d’enginyeria química a
Michigan són asiàtics.
¿Por qué decidiste hacer este proyecto?
S.O.: Antes de viajar a Michigan leí los artículos que
había publicado la universidad y me parecieron muy
interesantes. Una vez allí me presentaron al grupo
de laboratorio y me mostraron los proyectos que tenían en curso. Éste fue el que más me interesó. Lo
llevé junto con un doctorando coreano, Kyung-Ho. Tenía un inglés y un acento muy comprensible. Yo por
entonces no tenía un gran nivel, y eso también fue un
factor para que me decidiese por este trabajo. En la
Universidad de Michigan hay un montón de asiáticos.
M.B.: El 60% de los estudiantes de Ingeniería Química en Michigan son asiáticos.
Com es va desenvolupar la vostra col·laboració durant els 9 mesos que va durar el projecte?
M.B.: Abans de res, ens vam entrevistar a Barcelona
i jo vaig recomanar-li d’anar a Michigan a treballar
amb el professor alemany Joerg Lahann. Vam ser
companys de postdoctorat i seguim col·laborant en
diversos projectes. Ell va dirigir el TFC i jo vaig actuar
de suport, via e-mail. Amb Sonsoles, quan vaig treba-
¿Cómo se desarrolló vuestra colaboración durante
los 9 meses que duró el proyectó?
M.B.: Al principio nos entrevistamos en Barcelona
y yo le recomendé ir a Michigan a trabajar con el
profesor alemán Joerg Lahann. Fue compañero mío
del posdoctorado y seguimos colaborando en varios
proyectos. Él dirigió su TFC y yo actué de apoyo, vía
e-mail. Trabajé más intensamente con Sonsoles al
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
llar més intensament, va ser a l’inici i al final del TFC.
El gruix del projecte el va tutelar Lahann.
inicio y al final del TFC. El grueso del proyecto lo tuteló Lahann.
Què destacaries de l’aprenentatge a Michigan?
S.O.: La tecnologia i l’accessibilitat que té. Vaig tenir
la sort d’escollir un mètode, l’electrospinning, molt
ràpid i fàcil de fer servir. Generava milers i milers
de nanocol·loides. Era com fer crispetes. Després,
la qüestió més important era agafar les partícules i
caracteritzar-les. El més maco d’allà és que ho pots
fer per tu mateixa. La universitat estava molt ben
equipada i els docents et donen llibertat per treballar
amb les màquines. Moltes estan disponibles les 24
hores del dia. Si et sorgeix cap problema, ho comentes directament amb el professor, però ell dóna via
lliure per treballar.
¿Qué destacarías del aprendizaje en Michigan?
S.O.: La tecnología y la accesibilidad a ella. Tuve la
suerte de elegir un método, el electrospinning, que
era muy rápido y fácil de utilizar. Generaba miles y miles de nanocoloides, era como hacer palomitas. Luego, la cuestión importante era coger las partículas
y caracterizarlas. Lo bonito de allí es que lo puedes
hacer todo por ti misma. La universidad estaba muy
bien equipada y los docentes te dan libertad para
trabajar con las máquinas, muchas de ellas están
disponibles las 24 horas del día. Si te surge algún
problema lo comentas directamente con el profesor,
pero él te da vía libre para trabajar.
Recordes quin va ser el moment més difícil del
projecte?
S.O.: Hi va haver molts moments bons i dolents. Hi
va haver una època en què no era capaç de veure les
partícules que generava. Això era perquè utilitzava un
tint fluorescent que desapareixia a l’hora d’exposar-lo
als raigs ultraviolats. És a dir, els nanocol·loides hi
eren quan els examinava amb el microscopi, però no
els veia. Vaig canviar el tint i vaig aconseguir veure’ls.
¿Recuerdas cuál fue el momento más difícil del
proyecto?
S.O.: Hubo muchos momentos buenos y malos. Hubo
una época en la que no era capaz de ver las partículas que generaba. Se debía a que utilizaba un tinte
fluorescente que desaparecía a la hora de exponerlo
a los rayos ultravioleta. Es decir, los nanocoloides
estaban cuando los examinaba con el microscopio,
pero no los veía. Cambié el tinte y los conseguí ver.
I quin va ser el millor moment?
M.B.: Et van oferir quedar-te a fer la tesi, oi?
S.O.: Sí, si Michigan fos aquí al costat, m’hi hagués
quedat tota la vida però... Un moment que recordo
especialment, encara que no té res a veure amb el
TFC, va ser el dia que vaig començar a parlar.
¿Y cuál fue el mejor momento?
M.B.: Te ofrecieron quedarte a hacer la tesis, ¿verdad?
S.O.: Sí, si Michigan estuviese aquí al lado, me hubiera quedado toda la vida, pero... Un momento que recuerdo con cariño, aunque no tiene nada que ver con
el TFC, fue el día en que comencé a hablar inglés.
Quants projectes dirigeixes ara, Mercedes?
M.B.: Actualment, tutelo quatre estudiants a Boston
i dos a Michigan
en col·laboració
amb el professor
Joerg Lahann. De
moment, he dirigit i he col·laborat
amb altres professors de l’IQS, en
uns 50 projectes.
Cada cop hi ha
més alumnes que
aposten per l’intercanvi i molts
comencen a quedar-se allà per fer
el doctorat. �
¿Cuántos proyectos estás dirigiendo ahora, Mercedes?
M.B.: Actualmente estoy tutelando a cuatro estudiantes en Boston y
dos en Michigan en
colaboración con el
profesor Joerg Lahann. De momento
he dirigido y he colaborado con otros
profesores del IQS
en unos 50 proyectos. Cada vez hay
más alumnos que
apuestan por el
intercambio y muchos ya comienzan
a quedarse allí a hacer el doctorado. �
53
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics,
el dia 12 d’abril de 1959,
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedit als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
54
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos,
el día 12 de abril de 1959,
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919),
director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
RODRIGO HERNÁNDEZ HA GUANYAT EL
PREMI PARE SALVADOR GIL 2006 DEL
DEPARTAMENT D’ENGINYERIA INDUSTRIAL
RODRIGO HERNÁNDEZ HA GANADO EL
PREMIO PADRE SALVADOR GIL 2006 DEL
DEPARTAMENTO DE INGENIERÍA INDUSTRIAL
Semino: “Aquest projecte ha tirat endavant gràcies
a la tenacitat de Rodrigo”
Semino: “Este proyecto ha salido adelante por la
tenacidad de Rodrigo”
R ODRIGO H ERNÁNDEZ V ERA (M ÈXIC , 1980), GRADUAT EN
E NGINYERIA Q UÍMICA , HA ESTAT UN DELS GUANYADORS DEL
P REMI P. S ALVADOR G IL 2006. E L TFC QUE VA REALITZAR ,
D ESIGN AND FABRICATION OF A NEW BIOREACTOR FOR VAS CULAR TISSUE ENGINEERING , S ’ HA ANAT DESENVOLUPANT A
CAVALL ENTRE B ARCELONA I ELS E STATS U NITS I ES REVELA
COM UNA POSSIBLE SOLUCIÓ CONTRA EL CÀNCER .
R ODRIGO H ERNÁNDEZ V ERA (M ÉXICO , 1980), GRADUADO
EN I NGENIERÍA Q UÍMICA , HA SIDO UNO DE LOS GANADORES
DEL P REMIO P. S ALVADOR G IL 2006. S U TFC, D ESIGN
AND FABRICATION OF A NEW BIOREACTOR FOR VASCULAR
TISSUE ENGINEERING , SE HA DESARROLLADO A CABALLO
ENTRE
B ARCELONA
Y
E STADOS U NIDOS
Y SE REVELA COMO
UNA POSIBLE SOLUCIÓN CONTRA EL CÁNCER .
En què consisteix el teu projecte?
Rodrigo Hernández: En el disseny d’un bioreactor que
permet cultivar cèl·lules sota condicions de fluxe intersticial per estudiar la morfogènesi capil·lar. És a dir, es
tracta d’una petita càpsula (el bioreactor) que permet
l’estudi del procés de formació de vasos sanguinis.
¿En qué consiste tu proyecto?
Rodrigo Hernández: En el diseño de un biorreactor que
permite cultivar células bajo condiciones de flujo intersticial para estudiar morfogénesis capilar. Es decir, se trata
de una pequeña cápsula (el biorreactor) que permite el
estudio del proceso de formación de vasos sanguíneos.
Quines aplicacions pot tenir?
R.H.: Es pot utilitzar per desenvolupar noves teràpies
contra el càncer i per intervenir en processos fisiològics on sigui necessari promoure o contrarestar la
formació de nous vasos.
¿Qué aplicaciones puede tener?
R.H.: Puede utilizarse para el desarrollo de nuevas
terapias contra el cáncer y para inter venir en procesos fisiológicos donde sea necesario promover o
contrarrestar la formación de nuevos vasos.
Com?
R.H.: Els tumors necessiten sang per créixer i mantenir-se vius. Si s’evita que el tumor es connecti als
vasos sanguinis i deixi d’alimentar-se, aquest no es
desenvolupa i és incapaç de fer metàstasi. Si assolim
comprendre tots els detalls del procés de formació
dels vasos sanguinis podem dissenyar compostos
que inhibeixin o afavoreixin aquest procés segons
sigui el cas.
¿Cómo?
R.H.: Los tumores necesitan sangre para crecer y
mantenerse vivos. Si se evita que el tumor se conecte
a los vasos sanguíneos y deje de alimentarse, éste no
se desarrolla y es incapaz de hacer metástasis. Si logramos comprender todos los detalles del proceso de
formación de los vasos sanguíneos podemos diseñar
compuestos que inhiban o favorezcan este proceso
según sea el caso.
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
Carlos Semino: Els tumors no respecten la informació
que els envia l’organisme, són anàrquics, l’únic que
volen és créixer. Es connecten als vasos sanguinis i
roben l’oxigen i els nutrients, alhora que produeixen
substàncies que afavoreixen la creació de nous vasos
cap a ells. En aquest procés intervenen fenòmens biològics i biofísics. El que Rodrigo va fer és crear un
model experimental perquè reproduís això.
Carlos Semino: Los tumores no respetan la información que les envía el organismo, son anárquicos, sólo
quieren crecer. Se conectan a los vasos sanguíneos y
roban el oxígeno y los nutrientes, a la vez que producen
sustancias que favorecen la creación de nuevos vasos
hacia ellos. En este proceso intervienen fenómenos
biológicos y biofísicos. Lo que Rodrigo hizo fue crear un
modelo experimental para que reprodujera esto.
Es podrà aplicar el projecte en éssers humans?
R.H.: Sí, de fet, les cèl·lules que hem fet servir han
estat cèl·lules humanes i el nostre objectiu és que el
resultat pugui extrapolar-se a les persones.
¿El proyecto será aplicable en seres humanos?
R.H.: Sí, de hecho las células que hemos utilizado
han sido humanas y nuestro objetivo es que el resultado se pueda extrapolar a las personas.
I es podrà?
C.S.: Sí, tenim llest el model. Ara estem estudiant
quins mecanismes indueixen determinats comportaments en les cèl·lules per poder establir possibles targets terapèutics. És un treball que pot dur-nos anys,
però amb Rodrigo s’ha obert una gran porta.
¿Y se podrá?
C.S.: Sí, tenemos el modelo listo. Ahora estamos estudiando qué mecanismos inducen determinados comportamientos en las células para poder establecer posibles
targets terapeúticos. Es un trabajo que puede llevarnos
años, pero con Rodrigo se ha abierto una gran puerta.
Abans ningú havia desenvolupat un projecte així?
R.H.: És una eina nova. No som els únics treballant en aquest camp, però comptem amb l’avantatge que hi estem afegint un munt de factors
fisiològics més: fenòmens de difusió, fenòmens
d’intercanvi...
C.S.: No amb bioreactors com aquest.
¿Nadie había desarrollado un proyecto así antes?
R.H.: Es una herramienta novedosa. No somos los
únicos trabajando en el campo, pero corremos con
la ventaja de que estamos añadiendo un montón de
factores fisiológicos más: fenómenos de difusión, fenómenos de intercambio...
C.S.: No con biorreactores como este.
Actualment, en quin estat es troba el projecte?
R.H.: La línia d’investigació segueix viva, però la dirigeix en Carlos. Ara, jo estic centrat en el meu doctorat.
C.S.: Estem treballant Contínuament amb companyies farmacèutiques dels Estats Units. Tenen molt
d’interès en el projecte. D’altra banda, és interessant veure que, tot i que vam començar el projecte
¿En qué estado se encuentra actualmente el proyecto?
R.H.: La línea de investigación sigue viva, pero la dirige Carlos. Ahora yo estoy centrado en mi doctorado.
C.S.: Estamos trabajando conjuntamente con compañías farmacéuticas estadounidenses. Tienen
mucho interés en el proyecto. Por otra parte, es interesante ver que, si bien empezamos con el proyecto
55
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
com un model de mor fogènesi capil·lar, ara també s’està aplicant per a
la regeneració de teixits,
sobretot en os.
56
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
como modelo de morfogénesis capilar, ahora se está aplicando también para
la regeneración de tejidos,
sobre todo en hueso.
Per què vas decidir fer
aquest projecte?
R.H.: Durant la carrera
m’interessava l’àrea de
materials. Tanmateix,
l’últim any de la carrera,
vaig assistir a unes jornades a l’IQS on vaig presenciar una ponència del
Carlos i el seu equip on
van presentar les línies
d’investigació centrades
en biomaterials. No sabia
gaire sobre el tema però,
a arrel d’aquesta exposició, l’interès que hi tenia
va anar creixent. Em vaig
apropar a parlar amb en
Carlos aquell mateix dia
i després m’hi vaig entrevistar. Vam tenir bona química des del principi i per això vaig optar per tirar
endavant aquest projecte.
¿Por qué decidiste hacer
este proyecto?
R.H.: Durante la carrera
me interesaba el área de
materiales. Sin embargo, en el último año de
la carrera, asistí a unas
jornadas en el IQS en
las que presencié una
ponencia de Carlos y su
equipo en la que presentaron sus líneas de
investigación centradas
en biomateriales. Conocía poco sobre el tema
pero, a raíz de su exposición, mi interés creció.
Me acerqué a hablar con
Carlos aquel día y luego me entrevisté con él.
Hicimos buena química
desde el principio y por ello opté por tirar adelante
este proyecto.
Vas passar per algun moment realment difícil?
R.H.: La veritat és que sí. Les primeres setmanes
als Estats Units van ser força dures. Al fet d’adaptar-se al lloc s’hi van afegir moltes experiències de
treball que m’eren desconegudes i noves. Mai havia
treballat amb cèl·lules ni amb res viu. Hi va haver moments complicats en què semblava que el projecte
no tiraria endavant.
¿Pasaste por algún momento especialmente difícil?
R.H.: La verdad es que sí. Las primeras semanas en
Estados Unidos fueron bastante duras. Al hecho de
adaptarse al lugar se le sumaron muchas experiencias de trabajo que eran nuevas y desconocidas para
mí. Yo nunca había trabajado con células ni con nada
vivo. Hubo momentos complicados en que parecía
que el proyecto no iba a seguir adelante.
Recordes quin va ser el millor moment?
R.H.: Sí, quan vam veure que el bioreactor servia per
al que havia de servir.
C.S.: S’ha de destacar que si aquest projecte ha
tirat endavant, ha estat per la tenacitat del Rodrigo i
per les ganes de treballar que tenia cada dia. Venia
amb alegria al laboratori, fins i tot en els moments
més crítics del projecte. He de reconèixer que, fins
i tot quan no sor tia res, es va mantenir ferm. Al
final, les ganes de treballar han estat la clau de tot.
Quan tot va començar a funcionar, el Rodrigo es va
sentir molt segur de si mateix. Va ser un moment
molt maco. �
¿Recuerdas cuál fue el mejor momento?
R.H.: Sí, cuando vimos que el biorreactor servía para
lo que tenía que servir.
C.S.: Hay que destacar que si este proyecto ha
salido adelante ha sido por a tenacidad de Rodrigo y por sus ganas de trabajar todos los días. Él
venía con alegría al laboratorio aun en los momentos más críticos del proyecto. He de reconocer que
incluso cuando nada salía, él se mantuvo firme.
Al final, las ganas de trabajar han sido la clave.
Cuando todo comenzó a funcionar Rodrigo sintió
mucha seguridad en sí mismo. Fue un momento
muy bonito. �
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics,
el dia 12 d’abril de 1959,
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedit als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos,
el día 12 de abril de 1959,
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919),
director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
EULÀLIA PERI HA GUANYAT EL PREMI PARE
SALVADOR GIL 2006 DE L’ÀREA D’ECONOMIA
EULÀLIA PERI HA GANADO EL PREMIO PADRE
SALVADOR GIL 2006 DEL ÁREA DE ECONOMÍA
Ríos: “Lali és llesta, una gran treballadora, una
alumna excel·lent i una gran professional”
Ríos: “Lali es lista, una gran trabajadora, una
excelente alumna y una gran profesional”
E ULÀLIA P ERI (25 ANYS ) COMENÇA LA CARRERA A L ’IQS
EL 2000 I S ’ ESPECIALITZA EN QUÍMICA ANALÍTICA . E L SEU
TFC, P ROCESO DE ELIMINACIÓN DE CONTAMINANTES EN
CUALQUIER TIPO DE AGUA UTILIZANDO LA TÉCNICA ISCO,
S ’ HA CENTRAT EN L ’ ÀREA DE G ESTIÓ DEL P RODUCTE , EN
LA PART ECONÒMICA , I HA ESTAT DIRIGIDA PEL D R . J OSEP
R ÍOS . E L 2006 SE TRASLLADA A P RINCETON PER TREBA LLAR A LA FMC C HEMICAL C ORPORATION I , ACTUALMENT ,
ESTÀ ESTUDIANT UN MÀSTER EN E NGINYERIA I G ESTIÓ
M EDIAMBIENTAL A M ADRID .
E ULÀLIA P ERI (25 AÑOS ) COMIENZA SU CARRERA EN EL IQS,
EN 2000, DONDE SE ESPECIALIZA EN QUÍMICA ANALÍTICA .
S U TFC, P ROCESO DE ELIMINACIÓN DE CONTAMINANTES EN
CUALQUIER TIPO DE AGUA UTILIZANDO LA TÉCNICA ISCO,
SE HA CENTRADO EN EL ÁREA DE G ESTIÓN DE P RODUCTO ,
EN LA PARTE ECONÓMICA , Y HA SIDO DIRIGIDA POR EL D R .
J OSEP R ÍOS . E N 2006 SE TRASLADA A P RINCETON PARA
TRABAJAR EN FMC C HEMICAL C ORPORATION Y ACTUALMEN TE ESTÁ ESTUDIANDO UN MÁSTER EN I NGENIERÍA Y G ESTIÓN
M EDIOAMBIENTAL EN M ADRID .
En què consisteix el teu
projecte?
Eulàlia Peri: El meu projecte consta de dues parts.
La part tècnica, on he desenvolupat el procediment
de degradació de contaminants orgànics en un medi
aquós aplicant la tècnica
ISCO (In Situ Chemical
Oxidation), i la part econòmica, on analitzo i represento els costos d’aplicar
aquesta tècnica per al seu ús a la indústria. Vaig fer
la part experimental als Estats Units i l’econòmica a
Barcelona. En total, van ser vuit mesos de feina.
¿En qué consiste tu proyecto?
Eulàlia Peri: Mi proyecto
consta de dos partes. La
parte técnica, en la que
he desarrollado el proceso
de degradación de contaminantes orgánicos en un
medio acuoso aplicando la
técnica ISCO (In Situ Chemical Oxidation). Y la parte
económica, en la que analizo y represento los costes
de aplicar esta técnica para su uso en la industria. Hice
la parte experimental en Estados Unidos y la económica
en Barcelona. En total, fueron ocho meses de trabajo.
Què té d’especial la tècnica ISCO?
E.P.: És una tècnica que, en aquest cas, és utilitzada
per sulfat sòdic. És molt eficient ja que un període de
¿Qué tiene de especial la técnica ISCO?
E.P.: Es una técnica, en este caso, utilizada por sulfato
sódico. Es muy eficiente porque en un periodo de tiem57
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
temps molt breu pràcticament
pots eliminar tot el contaminant que hi ha. No aconsegueixes aigua potable apta
per al consum humà però sí,
per exemple, aigua de regadiu
o per al consum en animals.
Es pot aplicar a qualsevol
contaminant refractari.
58
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
po muy breve puedes eliminar
prácticamente todo el contaminante existente. No consigues agua potable apta para
el consumo humano pero sí,
por ejemplo, agua de regadío
o para el consumo en animales. Es aplicable a cualquier
contaminante refractario.
Ja existia aquesta tècnica?
E.P.: És molt recent. El govern dels Estats Units està
impulsant-la i, va ser gràcies
a aquest impuls que l’FMC
Chemicals va rebre una subvenció per a la investigació
de la qual en vaig sortir beneficiada. Allà, les subvencions
en investigació són molt importants. Crec que el govern
ha apostat per inver tir tant
perquè ha comprovat que, realment, tenen un gran problema amb la contaminació.
Josep Ríos: Consumeixen molta energia, ja que tenen molta indústria; com a conseqüència, hi ha molta
contaminació als Estats Units. Aquest és l’exemple
del petroli. Gasten el de Texas i, a una escala més
gran, l’exterior.
¿Esta técnica ya existía?
E.P.: Es muy reciente. El gobierno de los Estados Unidos
la está impulsando y fue gracias a este impulso que FMC
Chemicals recibió una subvención para la investigación
de la que me vi beneficiada.
Allí, las subvenciones en investigación son muy importantes. Creo que el gobierno
ha apostado en invertir tanto
porque ha comprobado que,
realmente, tienen un gran problema con la contaminación.
Josep Ríos: Consumen mucha energía ya que tienen
mucha industria; en consecuencia, la contaminación
es grande en Estados Unidos. Este es el ejemplo del
petróleo. Gastan el de Texas y, en mayor escala, el
exterior.
Com era la forma de treballar?
J.R.: Quan la Lali estava a Princeton ens comunicàvem per correu electrònic i, de vegades, per telèfon.
Malgrat la distancia, va ser una feina activa. El meu
paper consistia a assessorar-la i guiar-la, sobretot,
en la part econòmica del projecte.
¿Cómo era la forma de trabajo?
J.R.: Cuando Lali estaba en Princeton nos comunicábamos por correo electrónico y a veces por teléfono.
Fue un trabajo activo pese a la distancia. Mi papel
era el de asesorarla y guiarla, sobre todo, en la parte
económica del proyecto.
Creieu que el nostre país està molt contaminat?
J.R.: Falta consciència de no contaminar. Es parla
molt sobre preser var el medi ambient però, a l’hora de la veritat, la rendibilitat de l’empresa pesa
molt. Quanta gent separa els residus a casa seva? Poca, molt poca; i en l’àmbit de les empreses,
igual. La solució no és netejar i reciclar, sinó no
contaminar.
¿Creéis que nuestro país está muy contaminado?
J.R.: Falta conciencia de no contaminar. Se habla
mucho sobre preservar el medio ambiente pero, a
la hora de la verdad, la rentabilidad de la empresa
pesa mucho. ¿Cuánta gente separa los residuos en
su casa? Poca, muy poca; y en el ámbito de las empresas, igual. La solución no es limpiar y reciclar,
sino no contaminar.
Ara tens cap altre projecte en ment que segueixi
aquesta línia?
E.P.: No, però m’agrada aquest camp i m’agradaria
seguir buscant solucions per eradicar la contaminació en qualsevol àmbit.
¿Ahora tienes algún otro proyecto en mente en esta
línea?
E.P.: No, pero me gusta este campo y me gustaría
seguir en la búsqueda de soluciones para erradicar
la contaminación en cualquier ámbito.
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
Recordes en especial algun moment del TFC?
E.P.: Uns quants. Per exemple, recordo especialment
la primera vegada que vaig fer servir el cromatògraf
de gasos. Era un aparell que no havia fet servir físicament i em va agradar molt. I, després, vaig viure
una anècdota graciosa als Estats Units...
¿Recuerdas especialmente algún momento del TFC?
E.P.: Unos cuantos. Por ejemplo, recuerdo con cariño
la primera vez que utilicé el cromatógrafo de gases.
Era un aparato que nunca había utilizado físicamente
y me gusto mucho. Y, después, viví una anécdota
graciosa en Estados Unidos...
Què va passar?
E.P.: FMC em va cedir una targeta de crèdit perquè pogués adquirir el material necessari per desenvolupar
el projecte. La primera vegada que la vaig fer servir,
que va ser en una compra telefònica, estava tan nerviosa i agitada que, quan la senyora que m’atenia em
va demanar el número de referència del producte que
desitjava, li vaig donar el de la targeta. La senyora es
va tornar boja buscant un producte que no existia!
¿Qué pasó?
E.P.: FMC me cedió una tarjeta de crédito para que
pudiera adquirir todo el material necesario para el
desarrollo del proyecto. La primera vez que la usé,
que fue en una compra telefónica, estaba tan nerviosa y agitada que, cuando la señora que me atendía
me pidió el número de referencia del producto que
deseaba, yo le di el de la tarjeta. ¡La señora se volvió
loca buscando un producto que no existía!
Com va ser la teva aventura americana?
E.P.: Bé, molt bé, vaig aprendre molt. Compartia laboratori amb dos alumnes de Princeton que tenien
una gran formació. A més a més, sempre estava tutelada per un responsable de laboratori que es preocupava molt per nosaltres. Em va ensenyar molt i em
va ajudar a guanyar molta confiança en mi mateixa.
¿Cómo fue tu aventura americana?
E.P.: Bien, muy bien, aprendí mucho. Compartía laboratorio con dos alumnos de Princeton que tenían una
gran formación. Además, siempre estaba tutelada
por un responsable de laboratorio que se preocupaba mucho por nosotros. Me enseñó mucho y me ayudó a ganar mucha confianza en mí misma.
Què significa aquest premi per a tu?
E.P.: M’ha fet molta il·lusió rebre’l.
J.R.: El treball està perfecte, molt ben elaborat i la
seva aplicació és real, però és que, a més, la Lali té
una gran virtut, que és la de saber vendre les seves
idees. És una bona comercial! Això és important, perquè no serveix de res fer alguna cosa bona si no ho
saps promocionar, vendre, etc. En el seu cas, ho va
vendre molt bé, a tots. Enhorabona. �
¿Qué significa este premio para ti?
E.P.: Me ha hecho mucha ilusión recibirlo.
J.R.: El trabajo está per fecto, muy bien elaborado
y su aplicación es real, pero es que, además, Lali
cuenta con una gran virtud, que es la de saber vender sus ideas. ¡Es una buena comercial! Eso es importante, porque no sirve de nada hacer algo bueno
si no lo sabes promocionar, vender, etc. En su caso
lo vendió muy bien, a todos. Enhorabuena. �
59
46
60
P E T I T A N E C D O TA R I
P E Q U E Ñ O A N E C D O TA R I O
PRESENTACIÓ DE LA NOVA SECCIÓ
PETIT ANECDOTARI
PRESENTACIÓN DE LA NUEVA SECCIÓN
PEQUEÑO ANECDOTARIO
Abans de res voldria agrair el Dr. Lluís Victori, S.J.
que acceptés col·laborar de forma fixa en una secció
del News.
Aquest nou apar tat que encetem en aquest número, pretén fer un recull d’anècdotes de la història de l’IQS, perquè no caiguin en l’oblit i ser veixin
per explicar, en alguns casos, i per recordar, en
d’altres, fets puntuals de la nostra història.
Quan vaig anar al despatx del Dr. Victori a proposar-li aquesta col·laboració, recordo que va acceptar
immediatament i em va dir que li feia molta il·lusió.
He de reconèixer que a mi també em va il·lusionar
una resposta tant positiva. Després, vam estar co-
Antes de nada, me gustaría agradecer al Dr. Lluís
Victori, S.J. que aceptase colaborar de forma regular
en una sección del News.
Este nuevo apartado que comenzamos en este número pretende recoger anécdotas de la historia del
IQS, para que no caigan en el olvido y sirvan para
explicar, en algunos casos, y para recordar, en otros,
hechos puntuales de nuestra historia.
Cuando fui al despacho del Dr. Victori a proponerle
esta colaboración, recuerdo que aceptó inmediatamente y me dijo que le hacía mucha ilusión. Debo
reconocer que a mí también me ilusionó una respuesta tan positiva. Después, estuvimos comentando
P E T I T A N E C D O TA R I
P E Q U E Ñ O A N E C D O TA R I O
mentant diferents anècdotes que anava recordant,
però em va dir que s’hauria de fer una petita presentació de la secció a tall d’introducció per tal de centrar –o potser sigui més adequat dir posar en context
històric– les anècdotes que ens anirà comentant. Per
fer-ho, qui més documentat sobre el tema que ell mateix? Després que hagués escrit el llibre del Centenari, no se m’acut ningú millor.
Pel que em va anar explicant, hauríem de fer esment a tres grans períodes ben diferenciats.
El primer seria el que es va donar sota la direcció
del Pare Eduardo Vitoria, des de la fundació del Laboratori Químic de l’Ebre, el 1905, en què es podria
dir que es donava una relació molt estreta entre els
components de l’IQS, tant alumnes com professors.
El centre era com una casa pairal i el P. Vitoria el seu
pal de paller. S’ha de tenir en compte que els primers
estudis que oferia l’IQS no eren com ara entenem
una carrera universitària, eren més bé uns estudis
de postgrau amb un molt fort vessant pràctic. Per la
seva pròpia idiosincràsia, la gent es relacionava com
en una segona família en la qual les fortes relacions
personals i la companyonia eren els seus trets principals. El període que estem comentant es va allargar
fins al 1934, ja a Sarrià des del 1916, que va ser
quan el P. Vitoria va deixar la direcció de l’IQS al seu
successor, el Pare Salvador Gil.
El P. Gil va dirigir el centre fins al 1957, moment en
què, ja molt malalt (moriria l’any següent), va deixar
la direcció de l’institució. D’aquest període cal destacar l’obertura de l’IQS al seu vessant enginyeril i de
col·laboració amb la indústria.
El tercer període que voldria comentar és el que
sota la direcció del Pare Pedro Ferrer Pi es va perllongar des del 1957 fins al 1970 i que va ser el
que va orientar l’IQS en el seu vessant més acadèmic, amb canvis en els plans d’estudis que els
adequaven a les necessitats de l’entorn d’aquell
temps. Tot això va por tar que l’any 1965 es reconegués l’IQS com a Centre d’Ensenyament Tècnic
Superior. Posteriorment, les direccions del Pare Miquel Montagut, el Dr. Miquel Gassiot i el Dr. Enric
Julià han continuat millorant fins a arribar a com és
el nostre IQS avui dia.
Espero que gaudireu tant com jo de les anècdotes
que el Dr. Victori ens anirà regalant a cada número.
He tingut la sor t de llegir d’avançada aquesta primera i ja tinc ganes que vingui la propera. Moltes
gràcies, Lluís. �
diferentes anécdotas que iba recordando, pero me dijo que se tenía que hacer una pequeña presentación
de la sección a modo de introducción para centrar –o
puede que sea más adecuado decir poner en contexto histórico– las anécdotas que nos irá comentando.
Para hacerlo, ¿quién más documentado sobre el tema que él mismo? Después de que escribiera el libro
del Centenario, no se me ocurre nadie mejor.
Por lo que me fue explicando, deberíamos hacer
mención a tres grandes periodos bien diferenciados.
El primero sería el que tuvo lugar bajo la dirección del
Padre Eduardo Vitoria, desde la fundación del Laboratorio Químico del Ebro, en 1905, en el que se podría
decir que había una relación muy estrecha entre los
componentes del IQS, tanto alumnos como profesores. El centro era como una casa solariega y el P.
Vitoria su sostén. Se debe tener en cuenta que los
primeros estudios que ofrecía el IQS no eran como entendemos ahora una carrera universitaria, eran más
bien unos estudios de posgrado con un fuerte vertiente práctica. Por su propia idiosincrasia, la gente se
relacionaba como en una segunda familia en la que
las fuertes relaciones personales y el compañerismo
eran sus rasgos principales. El periodo que estamos
comentando se alargó hasta 1934, ya en Sarrià desde 1916, cuando el P. Vitoria dejó la dirección del IQS
a su sucesor, el Padre Salvador Gil.
El P. Gil dirigió el centro hasta 1957, cuando, ya muy
enfermo (moriría el año siguiente), dejó la dirección
de la institución. De este periodo destaca la apertura
del IQS en su vertiente ingenieril y de colaboración
con la industria.
El tercer periodo que querría comentar es el que,
bajo la dirección del Padre Pedro Ferrer Pi, se prolongó desde 1957 hasta 1970 y que orientó al IQS
en su ver tiente más académica, con cambios en
los planes de estudios, adecuando éstos a las necesidades del entorno de aquellos tiempos. Todo
esto llevó a que, en el año 1965, se reconociera
al IQS como Centro de Enseñanza Técnica Superior. Posteriormente, las direcciones del Padre Miquel Montagut, Dr. Miquel Gassiot y Dr. Enric Julià
han continuado mejorando hasta llegar a lo que es
nuestro IQS hoy en día.
Espero que disfrutéis tanto como yo de las anécdotas que el Dr. Victori nos irá regalando cada número. He tenido la suerte de leer el adelanto de esta
primera, y ya tengo ganas de que llegue la próxima.
Muchas gracias, Lluís. �
Josep Albert Jover
(Prom. 1984)
Josep Albert Jover
(Prom. 1984)
46
61
46
62
P E T I T A N E C D O TA R I
P E Q U E Ñ O A N E C D O TA R I O
EL SORTEIG DE NADAL
LA LOTERÍA DE NAVIDAD
L’anècdota que explicarem avui va passar el
Nadal del 1947, precisament en un moment en
què el P. Salvador Gil, aleshores director del Centre, passava per problemes econòmics seriosos.
Pocs dies abans del sor teig, els pares d’un estudiant de l’IQS resident a València van telefonar el P.
Gil dient-li que li enviaven per correu una par ticipació de 50 ptes. del número que jugaven i, a més a
més, li van comunicar quin número era.
Quan va arribar el dia 22 i, sense que Correus
hagués lliurat la car ta amb l’esmentada par ticipació, el número en qüestió va resultar premiat amb
la grossa. La notícia va provocar una gran emoció
a l’Institut i al mateix temps una for ta inquietud
pel fet que encara no hagués arribat la car ta. La
notícia va córrer de seguida per tot Sarrià, que
aleshores encara era com un poble; la gent deia
pel carrer: “Als Pares els ha tocat el sor teig”, i
la recepció va començar a omplir-se de curiosos.
Aquest fet indica la for ta vinculació que tenia l’IQS
amb la gent del barri.
Quan va ser l’hora que arribés el correu, tota la
comunitat va baixar a la recepció per a reclamar la
carta, però el carter va assegurar que no la tenia;
aleshores va començar a sentir-se en veu baixa el
comentari que, potser, el carter, en saber-ne el contingut, havia fet fonedissa la carta; ell va marxar molt
molest. L’endemà, a la mateixa hora, encara hi havia
més gent esperant i el carter va arribar amb la carta
La anécdota que hoy explicaremos sucedió la
Navidad de 1947, precisamente en un momento
en el que el P. Salvador Gil, entonces director del
Centro, pasaba por serios problemas económicos.
Pocos días antes del sor teo, los padres de un estudiante del IQS, residente en Valencia, llamaron
por teléfono al P. Gil diciéndole que le enviaban
una par ticipación de 50 pesetas del número que
jugaban y le dijeron qué número era.
Llegado el día 22 y, sin que Correos hubiera entregado la carta con la citada participación, el número en cuestión resultó premiado con el gordo. La
noticia provocó una gran emoción en el Instituto y,
al mismo tiempo, una fuerte inquietud por el hecho
de que no hubiera llegado la carta. La noticia fue
corriendo enseguida por todo Sarrià, que entonces
aún era como un pueblo; la gente decía por la calle:
“a los Padres les ha tocado la lotería”, y la recepción comenzó a llenarse de curiosos. Este hecho
muestra la fuerte vinculación que tenía el IQS con
la gente del barrio.
Cuando llegó la hora de que llegara el correo, toda
la comunidad bajó a la recepción a reclamar la carta,
pero el cartero aseguró que no la tenía; entonces comenzó a oírse en voz baja el comentario de que, quizá el cartero, al enterarse del contenido, había hecho
desaparecer la carta; él se fue muy molesto. Al día
siguiente, a la misma hora, aún había más gente esperando y el cartero llegó con la carta en la mano y la
P E T I T A N E C D O TA R I
P E Q U E Ñ O A N E C D O TA R I O
a la mà i la va tirar amb gest malagradós damunt del
taulell de recepció; després va marxar esperitat.
Quan el P. Gil va obrir la carta i va mostrar amb
alegria la participació premiada, hi va haver un gran
aplaudiment i, tot seguit, es va formar una gran cua
a la porta del seu despatx amb persones que l’anaven a felicitar per la sort que havia tingut i, al mateix temps, a exposar-li els problemes que tenien i
a demanar-li una petita participació com a regal de
Nadal. La situació no va ser fàcil de resoldre ja que
la negativa del P. Gil va provocar una forta indignació,
per la seva manca de generositat i solidaritat amb la
problemàtica del barri. Hi va haver, fins i tot, amenaces serioses de calar foc a l’Institut.
Amb tot, el que, al meu parer, resulta més entranyable és el final de la història. La comunitat es va
reunir per a deliberar i, com que la família jugava
molts diners en el número premiat, van arribar a la
conclusió que no estaria fora de lloc demanar als
senyors valencians una participació una mica més
elevada. Dit i fet. Per dur a terme aquesta gestió
tan delicada, van enviar a València el Germà Riera,
que era amic de la família. Els va trobar tots al llit,
víctimes de l’ensurt. En va tenir cura uns quants dies i, quan s’hagueren refet, li van donar les gràcies
ben expressivament i va tornar a Barcelona amb les
mans buides, com era d’esperar.
Quan un dia de 1961 el Germà Riera m’ho va explicar ens vam fer un bon tip de riure. El resultat, amb
tot, va ser positiu per l’IQS ja que les 375.000 ptes.
del sorteig van arribar com caigudes del cel per poder
acabar la construcció de la Sala d’Actes en un moment en què el P. Gil es veia molt ofegat. �
tiró, con gesto desagradable, sobre el mostrador de
recepción; después se marchó corriendo.
Cuando el P. Gil abrió la carta y mostró con alegría
la participación premiada, hubo un gran aplauso y,
acto seguido, se formó una gran cola en la puerta
de su despacho con personas que iban a felicitarle
por la suerte que había tenido y, al mismo tiempo,
exponiéndole sus problemas y pidiéndole una pequeña participación como regalo de Navidad. La situación no fue fácil de resolver, pues la negativa del
P. Gil provocó una gran indignación, por su falta de
generosidad y solidaridad con la problemática del
barrio; hubo, inluso, serias amenazas de prender
fuego al Instituto.
Con todo, lo que a mí me resulta más entrañable
fue el final de la historia. Se reunió la comunidad para
deliberar y, puesto que la familia jugaba mucho dinero en el número premiado, llegaron a la conclusión
de que no quedaba fuera de lugar pedir a los señores
valencianos un poco más de participación. Dicho y
hecho. Para llevar a cabo esta gestión tan delicada,
enviaron a Valencia al Hermano Riera, que era amigo de la familia. Los encontró a todos en la cama,
víctimas del susto; les cuidó unos cuantos días y,
cuando se repusieron, le dieron las gracias más expresivas y volvió a Barcelona con las manos vacías,
como era de esperar.
Cuando un día de 1961 el Hemano Riera me lo explicó, pasamos un buen rato riéndonos. El resultado, a pesar de todo, fue positivo para el IQS, ya que las 375.000
pesetas del premio llegaron como caídas del cielo para
poder acabar la construcción del Salón de Actos en un
momento en el que el P. Gil estaba muy ahogado. �
Lluís Victori, SJ
Lluís Victori, SJ
46
63
Descargar