61 CU8flTO i HI UT6R[ITURU D6 CORD8I

Anuncio
61 CU8flTO
i HI UT6R[ITURU D6 CORD8I
(Contribución al estudio universat del Cuento)
(Continuación)
Picant a tort i a dret,
que tot ho ha deixat net.
Los canons dartilleria
van dispará tot lo dia.
Barricadas a desdí,
ne varen alsar allí.
Mes la pusa, sense solta
contra tots ells sc revolta.
À1 últim va aná a pará
al poble de Tortellá.
Quan la van veure tan blanca,
tothom las portas li tanca.
Pensant fé una maravella
ne va entrar a dins dEstella.
y,1 general avinet
de matarla te gran set.
Mes lo pobre va morí
de picadas a desdí.
Ve prompte un altre esquadró
y la ataca a discreció.
Mes dan bots daquí y dallá
a set ne vá matá...
Veyent no estaba cansada
váren tocá & retirada.
Pues a tots haguera mort
perqué picaba mol fort.
Van cridá gent de Turquía
de Bretanya y Àlmería.
Que siguem covarts els cou
en aquet sitgle dinou.
Pera que tothom sescusa
de matar aquesta pusa.
Partes va rebrer la tropa
dÀsia, Àfrica y Europa.
Dient quels ajudarán
ab tot lo que ells podrán.
Y si sacosta per allí
farán fé mala fI...
Tot lo mon está buscán
al lloch que la trobarán.
Pero ella sen adona,
hils hi dona mico y mona.
li
Y es fica a una catedral
que alsa set pams lo portal.
Àl véurela ja la gent
cap al carré fuig corrent.
Y la pusa sescapá
destruint lo campaná.
La segueixen mes de mil
y ella fa cap al carril,
que aquell moment va pasá
y el va fé descarrilá.
Va se tan de sopeton
que va fe ensorrar un pon
que tenia sols dalsada
vin mil pams y una pulgada.
Mes veyén que res pot fé
venen los del estrangé.
Carregat de municions
ab trenta mil batallons.
Cuatrasens cuarantacuatra
daquells aue tot ho fan batra.
Buscantla per tot arreu
pero ningú en lloch la veu.
Mes al últim lhan trobada
en una plassa assentada.
Àb la boca auberta un pam
y menjant ab molta fam.
Set quintás de pa moreno
que descubrí un sereno.
Quels tenían pels seus flns
per enviá an als •carlins.
Veyent questaba distreta
deseguit diu un corneta.
Deixeuvos de fer mes foch
qui lha de matá jo soch,
y sense dir mes paraula
si acosta fen lo maula.
Y a dintra sa boca es flca
que & fe de dell no era xica.
Quan va ser dintra sa pancha
pensaba que era al Ensancha.
Perque segons ell a dit
ere més gran que Madrit.
Y ab cautela la matá
punchantlil rebost del pá.
Y per lo cul va surtí
que tothom lo va seguí.
Y mentres ho esplícaba,
lo diarí ja ho portaba.
Àcudix lo ajuntament
en aquell mateix moment.
Per disposá sens molestia
lo ques fará de la bestia.
Cuatre mil estelladós
varen fe vení ls senyós.
Comensanla desfallá
per poguerla aprofitá.
De la pell sola, creurian
Cosa, que may ho dirian;
ne van fe deu mil botinas
per las senyoretas flnas,
de las camas, una manobra
que per desgracia era pobra.
Duas casas ne va fé
Y las vigas varen sé.
Las tripas eran tan llargas
que ni habia moltas cargas.
Y una cordan van fe ab manya
que va voltá tota Espanya.
S ense cap nús ni afeixit,
segons aqui ho trobo escrit.
Lo cap segons diu Simon
sembla la bola del mon.
Y,l van dú a la esposicíó
de Segovia o de Lió.
Las costellas ajuntadas
ben netas y emblanquínadas
ne serveixen a vuy dia
en una ciutat dHungría.
Per palacio del Baró
que li deyan del bastó.
Lo demés que va quedá
o tél qui la va matá.
Orellas, unglas, y amés
catorse o setse panés,
que tenia en un recó
plens dampollas de vi bo.
L ectors, aquí fatx, la creu:
escolteu, y perdoneu...
Tot aixó mo esplicá
una jaya de Serviá.
Un ivern aprop del foch
cuant yo era chabalot.
Y jo com que soch prudent
aquí acabo y djch ament.
Y aquí jo dono fl
vinga al trago y a dormí
perque may acabaria,
ni que estésdos anys y un dia.
Probablemente el mismo Ferrer a
quien creemos autor del romance lo
vertió al castellano. La traducción no
debió gozar de tanto favor como el
original, puesto que de éste conocemos
varias ediciones y de la traducción tan
solo poseemos una (20).
E scuchad caros lectores
un caso particular
que es muy digno de contar
de una pulga y sus furores.
En la ciudad no se cuantos
yo no ine acuerdo en qué dia
una pulga allí corria
aI afío de mil y tantos.
Prestadme ahora atención
que mi voluntad delira
de una verdad cual mentira
haceros la relación.
La pulga estaba brincando
para buscar su sustento,
y en aquel mismo momento
halló lo que íba buscando.
Pasaba una gran sefíora
por una calle desierta...
la pulga dijo: «alerta,
que ya ha Ilegado mi hora».
De un brinco le salta al pie,
y le subió pierna arriba;
sefíores & donde iba...
francamente, no lo sé.
La sefíora empieza a voces,
a gritos; según discurro,
y se puso como un burro
repartiendo dos mil coces.
Àcudió la vecindad
a ver Io que sucedía,
pues la sefíora pedía
socorro con ansiedad.
La pulga temiendo un trueno
de donde estaba escapó,
y de un salto se metió
en la nariz de un sereno.
(20)
Relación verídica —sino me enafio, de una
pulga fenómeno— que Aizo gran daño. Tan grande
¡ué, que si todos me escucAan lo explicaré. ReuB.
8.
Descargar