Març 2015 - Casal de Gent Gran d`Horta

Anuncio
Butlletí informatiu
del Casal de Gent Gran d’ Horta
NÚM.40
Març 2015
ASSEMBLEA DE SOCIS
El proper 18 de Març, a les 17 hores, estàs convidat a l'assemblea anual
del Casal.
PARTICIPA!
És important, l'assemblea és l'espai on construir el casal al qual aspirem
tots.
L'assemblea és l'àmbit en el qual a través de la participació, se’ns dóna
la possibilitat a tots els socis de preguntar, prendre decisions, implicarnos, proposar, col·laborar, recolzar o criticar actuacions,…
A continuació transcric la carta per a l'assemblea de socis.
Benvolgut soci/a del Casal de Gent Gran d’Horta,
El convidem a l’Assemblea anual del casal el:
Dia 18 de Març de 17 a 18 hores
a la sala d’actes del Casal. Es prega puntualitat.
A partir de les 16 hores la sala d’actes restarà oberta.
Es començarà puntualment a les 17 hores
L’ordre del dia serà el següent:
Presentació de la Comissió gestora del casal
Informar de les altes i les baixes dels socis
Resum activitats curs 2014.
Informar de la situació econòmica curs 2014.
Projectes de futur
Altres
Precs i preguntes
És imprescindible la presentació del carnet de sòcia o soci per poder
assistir a l’assemblea, si encara no el té, s’ha de recollir abans del dia
de l’assemblea.
Esperem saludar-lo aquest dia, rebi una cordial salutació
Juanjo
ACTIVITAT LITERÀRIA
Molt poques vegades, els que escrivim en aquest Butlletí, tenim la
satisfacció de anunciar una noticia com aquesta, considerant que, per al
nostre Casal, qualsevol experiència intergeneracional és bona per sí
mateixa, independentment del resultat.
La experiència la duran a terme els alumnes de 6è del Col·legi de La
Salle i els components de Gent Gran Lectora, del nostre Casal. Consistirà
en la lectura del llibre La Colla dels 10 i la posterior posta amb comú.
Les expectatives
són grans i complexes, doncs permetrà poder
contrastar els diferents punts de vista de ambdós generacions i també
mantenir el debat corresponent.
Les trobades serán els dies 9 i 23 de març al Col·legi La Salle i
posteriorment, la posada en comú serà el dia 28 d’abril a les 11h.
Es presenten particularment atractives les reunions entre nens i avis, així
com un intercanvi d’opinions que hi pugui haver entre aquests dos
col·lectius que, a vegades els costa una mica escoltar però que
gaudeixen molt de ser escoltats.
En els propers Butlletins, dintre del espai d’Activitat Literària anirem
informant de com es va desenvolupant aquesta nova experiència i us
tindrem al corrent.
El obispo
Si desitgeu participar en aquesta secció cal que deixeu els vostres escrits amb les vostres dades a la
bústia del Casal o al e-mail [email protected]. Els escrits no han de superar més de 35 línies.
EL GUARDIAN DE LAS PALABRAS
No es mejor guardián el que se hace notar, ni es más efectivo el controlador empalagoso y
excesivamente servicial que, a fuerza de recomendaciones desvía intenciones o cambia
voluntades. Estas circunstancias, son tan ajenas a nuestro personaje, que bien podría decirse que
es el paradigma de humildad y el ejemplo de la discreción, reconozco no haber descubierto la
calidad humana de nuestro amigo, hasta que nuestra mutua afición por la lectura nos puso en
contacto; a su alrededor, tres mil libros perfectamente clasificados y catalogados, dan cuenta de
su infinita paciencia y encomiable dedicación, su perseverancia, forjada a golpe de fe en la
cultura, le confieren la peculiaridad de notario del interés por la lectura de nuestros socios y
testigo y depositario de las tendencias que fueron motivo de lectura en muchos de nuestros
hogares.
Santiago Batalla.- Que así se llama nuestro amigo, nació antes de lo que su aspecto y su gran
lucidez hacen parecer, pues fue en el año 1927 cuando se asomó al mundo en una de las calles
del llamado ensanche Barcelonés, la peripecia de la guerra la vivió a golpe de racionamiento y no
pocos sobresaltos, posteriores avatares lo trajeron a vivir al barrio de Horta, donde crecieron sus
dos hijas, por las que siente un extraordinario cariño e infinito orgullo. Me cuenta, que la
biblioteca nació con cien libros que se trajo con él desde la antigua sede en la llamada Santas
Creus, a partir de aquí, el fondo bibliófilo se ha ido enriqueciendo con donaciones y aportaciones
de socios y simpatizantes, aunque goza también con un apartado especial de lectura para
mayores, donado por la caja de ahorros en los que el tamaño de letra y sus caracteres están
especialmente diseñados para compensar posibles deficiencias visuales. Me comenta los
interesantísimos debates semanales que, a modo de tertulia, mantiene un grupo de socios sobre
un libro previamente señalado, del que extraen párrafos y estudian secuencias y como anécdota
me cuenta que son muchas más las señoras asiduas a la biblioteca que el número de hombres,
pues estos, no sobrepasan nunca el veinte por ciento. Me recomienda un libro muy apropiado
para nuestra edad, El hombre de la maleta, al tiempo que me confiesa que sería deseable un
mayor número de lectores, porque para muchos, la biblioteca es una perfecta desconocida.
La charla con nuestro amigo Santi, es extraordinariamente agradable, su trayectoria al frente de
un comercio de sastrería para caballero, ubicado en las mismísimas ramblas Barcelonesas, vieron
desfilar por sus probadores a importantes militares y prohombres de la política, lo que le ha
permitido ser testigo directo de la historia y evolución de la vida en la ciudad Condal. Mientras
hablamos, ha levantado la vista varias veces reparando en uno de los rótulos que coronan las
estanterías:
Nací cuando me besó
Viví mientras vivió
Morí cuando me dejó
Es su recuerdo permanente y entrañable a Florentina la que fue su esposa y compañera hasta
hace nueve años.
J. Hernández
L’ALCALDE I EL MOSSÈN
A Pinsavall, on Crist va perdre l’espardenya, l’alcalde i el rector de la
parròquia eren les autoritats supremes. Fins i tot quan en el poble hi arribava
una ordre dels governadors de la província, si calia, l’alcalde es feia l’orni, i si
l’ordre era del Bisbat, el rector o sospesava, poc disposat a dir si senyor, i
arxivava l’ordre a la paperera. Tot i així, aquest poble apartat del món, un dia
va començar a tenir problemes. La població envellia i al mossèn i l’alcalde
eren cada cop més rondinaires i perepunyetes.
El mossèn tot sol va decidir que a la seva parròquia no hi hauria als matins
més missa de set perquè a l’ hivern feia massa fred per llevar-se d’hora, i a
l’estiu no calia córrer perquè el dia era prou llarg. Més endavant, va començar
una discussió per Setmana Santa, durant el Viacrucis. Pels carrers hi havia
neu , tot el poble esperava davant l’Església des de les set del matí, fins i tot
el Sant Crist, pobret, amb tant poca roba també estava esperant.
El rector no va aparèixer fins a tres quarts de vuit, l’alcalde va interessar-se
pel que li podia haver passat al capellà, però ell li va contestà amb males
maneres -- no res, hem feia mandra .llevar-me! cosa que el va enervar. Els
homes més joves de la processó, van aconseguir posar pau. Des d’aquell dia
es repetien petites diferències, per qualsevol cosa. El capellà, un dia va fer un
sermó a mitja missa, havia decidit que com el vi ell el tolerava malament,
des de aquell dia feia la Consagració amb cervesa. El problema va anar
creixent i creixent fins el punt que alcalde i mossèn ja no congeniaven gens,
més endavant van deixar de parlar-se, i més tard l’alcalde va decidir que no
volia saber res més d’aquell vell rondinaire perquè li sortia urticària cada cop
que el veia. No havia passat ni un any de tot això quan el rector es va posar
malat de varicel·la. El doctor que va venir d’un altre poble a visitar-lo, només
va comentar que no se’n sortiria. Aquesta malaltia a una edat tant avançada
no tenia bon pronòstic! I va tenir raó, la parròquia es va quedar sense
director espiritual perquè es va morir. Però el poble sencer que creien que
enterrant-lo, s’acabava el problema; van acabar tots empipats per les
tossuderies de l’alcalde que se li va ficar al cap que no volia que l’enterressin
al cementiri del poble, perquè, - oi que és aragonès el mossèn?,- doncs que el
portin al seu poble- ell allí no el volia, no fos cas que tan a prop encara tindria
malsons. Com que no hi trobaven solució bona per a tothom, alguns veïns
varen decidir enterrar-lo d’amagat sense fer soroll, de nit, sota un avet que
hi havia prop. Es va dir pel poble que el mossèn se’n havia anat al cel a peu,
tot sol, per evitar més baralles. Es clar què ningú s’ho va creure, però el
problema estava resolt, i per no fer més safareig tot es va quedar així.
L’alcalde no va sospitar mai, però esternudava cada cop que s’apropava al
avet.
Montse. R.
SUDOKUS
EL ABUELO
(La salida)
Se lo llevan ya los hijos
Con sus mudas y trebejos
Mas que había el de hacer
Si están solo cuatro viejos
El charlar con sus vecinos
A la fresca del verano
Recordando chascarrillos
Entre el tute y el cigarro
Aguantó más por los hijos
Pues todos han ido lejos
Y los años ya son muchos
Y los brazos ya van viejos
Peregrina a cada hijo
Y a todos ve que molesta
Y escucha alguno que dijo:
Más que abuelo es una cesta
Tié las tierras abandonás
El huerto todo en barbecho
La tená pa que contarte
Si ya no tiene ni techo
Que agradeces si está llena
Y vacía te molesta
Y no le encuentran rincón
Ni silla donde estar puesta
Las cochineras sin madres
Y en la cuadra ya no hay heno
Pues las vacas al fin fueron
En camión al matadero
¿Dónde dejaron sus hijos
Aquellas promesas hechas
Cuando le vieron sufrir
Al darse mal la cosecha?
Y entelada está la jarcia
Pues las arañas tendieron
Sus tules en las ventanas
Queriendo filtrar el viento
¿De qué sirvió el sacrificio
De darles a todos carrera
Si del tener hacen vicio
Y del amor la quimera?
(El retorno)
¡Hay! Gran casona de piedra
Dote de su casamiento
Paridera de zagales,
Y nidal de su sustento
Volvió la vista hacia atrás
Y ahogando en pena su alma
Pidió a Dios regresar ya
A la tierra con su amada
Anclado quedó el cerrojo
Y ahogado fue su lamento
Recordando a su mujer
Ausente desde hace tiempo.
Se vio pronto en su sillón
Dormitando en la cancela
Su fiel perro, como no
A sus pies; lamió su pena
(En la ciudad)
Llegado a la gran ciudad
Y roto el primer encuentro
Sus hijos no lo son ya
Son los padres de sus nietos.
Y acariciando su lomo
Vagó su mente; serena
Y recordó casi todo
Más todo con cierta pena.
Añora su lindo pueblo
El de estorninos a cientos
Y el agua de su arroyuelo
Y su olor a menta intenso
Durmió su sueño profundo
En su casa, en su hacienda
Cerrando el libro del mundo
Abrió el de la conciencia.
J. Hernández
VI CONCURS DE POESIA DEL CASAL
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
El Casal de G.G. d’Horta convoca el 6è concurs de Poesia, en llengua
catalana i castellana, obert a socis i no socis del C.G.G.Horta.
S’admetrà un únic treball per concursant a cadascuna de les categories.
No es podran presentar poemes guardonats en altres certàmens. Hi
podran participar totes les persones que no hagin obtingut el primer
premi en l’edició anterior, tinguin un mínim de 50 anys i siguin
residents al districte d’Horta – Guinardó.
La temàtica és lliure. La extensió del poema ha de ser d’un mínim de 14
versos i un màxim de 40. Els treballs es presentaran escrits en lletra
mida 12, en full DIN A4 per una sola cara.
Els originals, sense signar, es disposaran dins d’un sobre,on, en el seu
exterior s’indicarà “Per al 6è Concurs de Poesia del Casal de Gent Gran
d’Horta”, en el seu interior hi haurà una plica (sobre petit), en el seu
exterior s’hi escriurà el títol del poema, a l’interior hi haurà les dades
següents de l’autor: nom i cognoms, adreça postal, telèfon de contacte,
direcció de correu electrònic per a la seva possible localització i número
de soci del Casal en cas de ser-ho.
Els originals es podran entregar a mà en el mateix Casal, en una bústia
especial situada a la entrada o per correu ordinari (no certificat) a Casal
de Gent Gran d’Horta, Carrar Feliu Codina, 37 – 43, 08031
BARCELONA, indicant en el sobre “Per al 6è Concurs de Poesia del
Casal de Gent Gran d’Horta”, indicant si és o no soci del Casal.
Premis:
1r premi en català i 1r premi en castellà per a socis del Casal.
1r premi en català i 1r premi en castellà per a NO SOCIS residents al
Districte Horta-Guinardó.
El termini d’admissió d’originals quedarà tancat el dia 10 D’Abril de
2015.
El dia 23 d’Abril, a la Festa de Sant Jordi del Casal, es donaran a
conèixer els finalistes que optaran als premis en cadascuna de les
categories. El lliurament dels quals es farà a la sala d’actes del Casal de
Gent Gran d’Horta en el mateix acte.
El jurat estarà format per voluntaris del CGGH que no participaran en el
concurs.
Qualsevol imprevist que pugui sorgir, l’interpretarà i resoldrà,
exclusivament, l’Organització del Concurs.
La participació al concurs suposa l’acceptació d’aquestes bases.
Seran desestimats aquells treballs que no reuneixin totes les condicions
aquí demanades.
El obispo
EL CASAL TAMBIEN SUFRE
El telón de la alegría parece recogido en nuestro centro, hay un halo de
tristeza en la mirada de los más involucrados en el voluntariado y en
muchos de los asiduos de nuestro casal.
El fallecimiento de José López, ha sido un trago duro de pasar, pues su
enorme voluntad de colaboración lo convertía en protagonista involuntario
de todo tipo de actividades, su buena relación con los compañeros, han
hecho de su fallecimiento una loa a la confraternización, marcando muy
claramente lo que es el sentir por la buena gente y el pesar cuando se
pierde al buen amigo y compañero.
José se encargaba principalmente de organizar las sesiones de baile, que
se celebran los sábados y domingos en nuestro centro y participaba en
cuantos festejos o acontecimientos fuera requerido. Nos dicen que vino a
Barcelona desde su Lugo natal para trabajar duro, echándole un pulso al
futuro hasta constituir una familia que, junto con su esposa Flora y sus
nietos se incorporaban a todos los actos de nuestro centro, en los que
pudieran colaborar participando en comisiones organizativas y todo tipo
de eventos; podemos decir por tanto que, José incorporó y proyectó hacia
el centro su concepto de familia, pocas veces la sensación del sentido de
la amistad ha calado tan hondo, quizá sea éste el mensaje que nuestro
amigo José quiso dejarnos como recuerdo y sea éste el mejor homenaje
que podemos hacerle.
Al hilo de este escrito, me llega otra triste noticia, Sebastián Ruiz
también
nos ha dejado, otro extraordinario organizador que deja un
vacío insondable entre los habituales de los juegos de mesa y colaborador
habitual en las sesiones de informática, no será fácil cubrir su hueco,
como tampoco lo será olvidar sus salidas organizadas con meticulosidad
organizativa y la primorosa manera de montar el organigrama de los
distintos campeonatos, la sala de juegos hoy parece haber enmudecido.
Para las familias, nuestro sentido abrazo, para nuestro casal, su lección
de entrega y servicio a los demás.
Descansen los dos en paz.
J. Hernández
ESTUDIO PERIODÍSTICO
A raíz de la lección del jueves pasado en la Facultad, referente a la asignatura
Psicología Social, se nos planteó, el hacer una evaluación de varias portadas de
periódicos editados en España, contrastando las noticias.
En el presente trabajo, sólo se pretende demostrar, que adoptando una serie de
valores puede considerarse un estudio de naturaleza científica, manejando
sistemáticamente la información obtenida, siguiendo las siguientes pautas:
1.
EXACTITUD = Cuidado y precisión al recoger la información
2.
OBJETIVIDAD = Evaluar libre de sesgos la información
3.
ESCEPTICISMO = Aceptar hallazgos tras varias verificaciones
4.
AUSENCIA DE PREJUICIOS = Cambiar la propia visión si se contradice
con las evidencias.
El método que se ha seguido es el correlacional, el cual, se basa en que el
investigador observa sistemáticamente, dos o más variables para determinar si los
cambios en una de ellas, se acompañan de cambios en la otra.
El trabajo de campo, ha consistido en analizar las diferentes portadas de los
periódicos de un día determinado, en ese caso fue el 10-10-2013, concretamente:
El País, ABC, El Mundo, La Razón, La Vanguardia y El Periódico de Catalunya.
Habiéndose desgranado cada una de las diversas noticias, así como, las cuñas
publicitarias que se desprendieran de todos ellos. Seguidamente, se ha hecho un
cálculo por superficie utilizada, en las diferentes portadas, encasillándolas en el
lugar adecuado para formar las diversas variables, de donde sacamos la
información, obteniendo:
Número de noticias por periódico.
Superficie en la portada de la noticia.
Superficie en la portada de publicidad (teniendo en cuenta la superficie
del nombre del periódico).
Obtención de gráficos, donde se evalúan: afinidad de noticias en
portada, gráfica de noticias por periódico, según colores, gráfica de superficie
empleada por periódico, gráfica de superficie empleada por noticias/periódico
y gráfica por totales/noticia periódicos.
Con todo este manejo de datos, se llega a las siguientes conclusiones:
a) El País y la Vanguardia como los periódicos más plurales.
b)
La Vanguardia seguido de El Mundo como los periódicos más sociales.
c)
El País y El Mundo como los más críticos con la Monarquía Española
d)
La Vanguardia, el periódico más localista
e)
La Vanguardia, el más afectivo-emotivo
f)
El Mundo y la Razón, los más sensacionalistas
g)
La publicidad en portada es muy similar en todos los estudiados
h)
ABC, resalta como el más monográfico,
Espero haya despertado su interés, gracias.
Joan Costa
RECORDANT VELLS TEMPS
Sembla mentida, però ja ha passat un mes del passat Butlletí del nostre
Casal, i segueixo amb la meva petita col·laboració, explicant històries del
nostre barri. Aquesta vegada seguint amb les anècdotes del Dtr Castellanos.
No volia passar per alt, altres actes dignes d’ evocar del Dtr. Castellanos.
Són records d’altres persones, amigues personals meves, que m’ha les han
explicat, amb emoció.
Quan el doctor visitava malalts, amb escasses possibilitats econòmiques, no
els volia cobrar la visita. Moltes vegades davant la insistència dels familiars
de voler-li pagar, acceptava la bona voluntat. Però al acomiadar-se del
pacient enllitat, amb molta cura deixava, amagat sota el coixí, els diners que
havia rebut.
Un altre pacient seu, va viure en primera persona, un fet que avui encara
agraeix, commoguda. La seva germana gran, de sobte va patir un malurat
atac. La seva mare desesperada, volia anar a buscar al doctor, però no podia
deixar a la malalta sola. Llavors va haver de recorre a la filla petita, que era
una nena molt joveneta. Aquesta criatura esglaiada, va córrer amb ànsia cap
a casa del Dtr. Castellanos. Va trucar tímidament, i li va obrir la porta la
esposa del doctor, que al veure-la tant angoixada, la va fer passar fins el
menjador on el seu marit, estava dinant amb tota la família. Al assabentarse del que passava es va aixecar rapit de taula i amb una revolada va agafa
el seu maletí i amb la nena de la mà, van marxar a corre-cuita per auxiliar
a la malalta.
Podria seguir amb una llista molt llarga, però crec que amb aquest
esdeveniments queda ben clar, perquè el nostre metge de capçalera, serà
sempre recordat. A més li hem d’agrair que ens ha deixat una saga
important de metges, fills i nets, que segueixen el camí que ell els va
mostrar. Gràcies Dr. Castellanos.
Dit això no vull pas, passar per alt, els altres metges que hi havien a la
barriada, els Dtrs. Iglesias, Laporta, Casas, els germans Puig, i d’altres que
no he conegut mai. I segurament hauran sigut els millors del món, per els
seus pacients. Fins el proper Butlletí amb diferents històries dels hortencs.
Rosa M. Ducet
L’11 de MARÇ dinar canvi de torn
El 11 de marzo el CGG Horta prepara un acto para conmemorar el 8 de
Marzo, Día Internacional de la Mujer.
El Día Internacional de la Mujer, fue propuesto por primera vez en la
Segunda Conferencia Internacional de Mujeres Socialistas, celebrada en
Copenhague, Dinamarca en el año 1910, a la que asistieron más de 100
delegadas de 17 países. Se aprobó por unanimidad crear una fecha para
conmemorar la lucha de las mujeres por sus reivindicaciones:
- El derecho al voto
- El derecho a la ocupación de cargos públicos
- El derecho a la formación profesional
- El derecho al trabajo y a la no discriminación laboral
En el año 1975, la Asamblea General de la Organización de Naciones Unidas
(ONU), proclamó el 8 de Marzo, como Día Internacional de la Mujer
Trabajadora.
En el año 1931, en España se proclama la Segunda República, las mujeres
podían ser elegidas pero no pueden votar. CLARA CAMPOAMOR, fue elegida
diputada y lucha por los derechos de la mujer. El 1 de octubre de 1931 en su
discurso en Las Cortes, Clara Campoamor consigue su objetivo: el voto para
la mujer queda aprobado en España.
DINAR “CANVI DE TORN”
En el Casal celebramos el Día de la Dona con el “Dinar: Canvi de torn”.
Consiste en una comida servida exclusivamente por Hombres del Casal que,
con mucha pulcritud y profesionalidad, desfilan por el salón sirviendo los
platos que las mujeres degustan, haciéndoles pasar un divertido Día de la
Dona.
La comida será en el Casal, el miércoles 11 de Marzo, a las 13:30 horas.
MENÚ: amanida, fideuá, postres i begudes – Precio: 11 €
Venta de entradas: del 25 de febrero al 9 de marzo de 10 a 12 y de 16 a 18h
Magda
PROGRAMACIÓ MENSUAL
EXCURSIONS
Sortida cultural “La Pedrera”
Dijous, 12 de març
Inscripcions: dimarts de 12 a 13.30 i dilluns i dijous de 17 a 19h. Places limitades. Preu: 12€
Punt de trobada: davant del casal a les 15.15 h
Excursió “Sardinada al Port de la Selva”
Dijous, 19 de març
Inscripcions: dilluns i dijous de 17 a 19h. Places limitades. Preu: 42.5€
Passejada Ruta al Castell de Torre Baró
Dijous, 19 de març
No cal inscripció.
Punt de trobada: 9.45h. Casal de Gent Gran d’Horta
XERRADES I CONFERÈNCIES
“Tots junts prevenim”
Dimarts, 3 de març a les 12 h
A càrrec de FATEC
“La Pedrera”
Dimarts, 10 de març a les 11.30 h
A càrrec d’Ildefons Valls i Torné
“Tertúlies sobre el sentit de la vida: pèrdues, guanys i dols”
Dimarts, 24 de març a les 11.30 h
A càrrec de Concepció Poch i Abellán, filòsofa, psicopedagoga, escriptora i membre del grup
d’Ètica i Educació (ICE-UAB). Col·labora Progess. Dins projecte “Bon tracte a les persones
grans”
“Consells de Seguretat”
Dimecres, 25 de març a les 17 h
A càrrec de Xavier Ibarz. Col·labora Mossos d’Esquadra
ALTRES
Dinar “Canvi de Torn” Celebrem el 8 de març, Día Internacional de la Dona
Dimecres, 11 de març a les 13.30 h
Inscripcions i venda d’entrades: del 25 de febrer al 9 de març de 10 a 12 i de 16 a 18 h
“Assemblea de socis”
Dimecres, 18 de març a les 17 h
“Recital de poesia” a càrrec del taller de “Poesia i Declamació”, col·labora grup de
sevillanes “Azahares”
Dijous, 26 de març a les 17.30 h
INSCRIPCIONS
Recollida de números
Del 16 a l 17 de març de 10 a 12 i de 16 a 18 h
Sorteig
7 d’abril a les 12 h
Inscripcions segons ordre del sorteig
8, 9 o 10 d’abril
Descargar