Càlcul del resultat en escons

• Calcula el resultat en escons dels diversos partits suposant que l' assignació d'escons es porta a terme en una
única circumscripció (País Basc) Suposem, alhora, que el sistema de divisors és:
• La llei d'Hondt
• La fórmula de Sainte−Laguë
Els resultats en escons dels diferents partits polítics si l'assignació d'aquests és en una única circumscripció,
Euskadi, seria:
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
LLEI D'HONDT
33
18
13
7
4
FÓRMULA SAINTE−LAGUË
32
17
14
8
4
PARTITS POLÍTICS
PNB−EA
PP
PSE−EE
EH
EB−EU
• Calcula el mateix resultat en escons suposant dues circumscripcions: Biscaia i la resta. Calcula−ho utilitzant
els dos sistemes de divisors esmentats en la pregunta anterior.
Els resultats en escons dels diferents partits polítics si l'assignació d'aquests és en la circumscripció de Biscaia
seria:
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
LLEI D'HONDT
12
6
4
2
1
FÓRMULA SAINTE−LAGUË
11
6
5
2
1
PARTITS POLÍTICS
PNB−EA
PP
PSE−EE
EH
EB−EU
Els resultats en escons dels diferents partits polítics si l'assignació d'aquests és en la circumscripció d'Àlaba i
Guipúscoa:
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
LLEI D'HONDT
22
11
9
6
2
FÓRMULA SAINTE−LAGUË
21
11
9
6
3
PARTITS POLÍTICS
PNB−EA
PP
PSE−EE
EH
EB−EU
Els resultats en escons suposant dues circumscripcions: Biscaia i la resta, en el total d'Euskadi seria:
PARTITS POLÍTICS
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
1
PNB−EA
PP
PSE−EE
EH
EB−EU
LLEI d'HONDT
34
17
13
8
3
FÓRMULA SAINTE−LAGUË
32
17
14
8
4
• Ara calcularem els resultats en unes altres dues circumscripcions: Àlaba i la resta. Utilitza també els dos
sistemes de divisors esmentats.
Els resultats en escons dels diferents partits polítics si l'assignació d'aquests és en la circumscripció d'Àlaba
seria:
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
LLEI D'HONDT
9
9
5
1
1
FÓRMULA SAINTE−LAGUË
9
8
5
2
1
PARTITS POLÍTICS
PNB−EA
PP
PSE−EE
EH
EB−EU
Els resultats en escons dels diferents partits polítics si l'assignació d'aquests és en la circumscripció de Biscaia
i Guipúscoa:
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
LLEI D'HONDT
23
11
9
5
2
FÓRMULA SAINTE−LAGUË
22
11
9
5
3
PARTITS POLÍTICS
PNB−EA
PP
PSE−EE
EH
EB−EU
Els resultats en escons suposant dues circumscripcions: Àlaba i la resta, en el total d'Euskadi seria:
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
ASSIGNACIÓ D'ESCONS
LLEI D'HONDT
32
20
14
6
3
FÓRMULA SAINTE−LAGUË
31
19
14
7
4
PARTITS POLÍTICS
PNB−EA
PP
PSE−EE
EH
EB−EU
• Comenta els resultats obtinguts. Quin factor creus que és més determinant, la mida de la circumscripció o el
sistema de divisors? Quin seria el millor escenari pels partits nacionalistes? I quin pels partits
2
constitucionalistes?
Abans de res m'agradaria comentar la diferència en la magnitud de les circumscripcions basques, sobretot
d'Àlaba, respecte les altres dues províncies què provoca que hi hagi una sobrerepresentació de la zona menys
poblada en contraposició d'una infrarepresentació de les més poblades. Per tant, és desproporcional el nombre
d'escons que té cada circumscripció en relació al seu cens electoral. Així, a fi de mantenir cert equilibri
territorial, la circumscripció d'Àlaba té assignat un nombre d'escons desproporcional en relació a la seva
demografia.
Pel que fa a la mida de la circumscripció tenint en compte la llei actual, els partits nacionalistes sortirien
beneficiats si hi hagués dues circumscripcions, Biscaia i la resta, on tant el PNB−EA com EH guanyarien un
escó. Referent als partits constitucionalistes, vetllarien també per dues circumscripcions, en aquest cas, Àlaba
i la resta, on tant el PP com el PSE−EE guanyarien dos i un escó respectivament. Per EB−EU el millor seria
una única circumscripció, ja que és l'únic cas on arribaria als quatre escons.
En el sistema de divisors, si apliquem la fórmula de Sainte−Lagüe en els diferents resultats electorals
obtinguts el 2001 amb les diverses mides de circumscripcions proposades, es pot comprovar com generalment
es redueix en un el nombre d'escons del partit que ha obtingut més vots i a la vegada, aquest escó s'incrementa
en un dels partits més minoritaris.
En aquest sentit, si apliquem aquesta llei al conjunt del territori basc i repartim els setanta−cinc escons en
relació als vots obtinguts al Parlament basc l'any 2001, els partits que en sortirien més beneficiats serien
partits més minoritaris, en aquest cas EH i PSE−EE. En canvi, el partit més perjudicat tant pel que fa a la
totalitat del territori d'Euskadi, única circumscripció, com havent−t'hi dues circumscripcions, seria PNB−EA,
on en tots els casos excepte en el tercer cas (dues circumscripcions: Àlaba i la resta) perdria un escó. En
aquest cas, el PNB−EA quedaria amb els mateixos escons i l'escó el perdria el PP, segon partit i amb igual
escons que la coalició PNB−EA.
Exactament els mateixos resultats es reflecteixen pel que fa al partit que guanya un escó, què sol ser un dels
menys votats, EH en el primer cas (una sola circumscripció); PSE−EE i EB−EU en el segon cas (dues
circumscripcions: Biscaia i la resta) i EH i EB−EU en el tercer cas (dues circumscripcions: Àlaba i la resta).
L'escó perdut pels partits majoritaris, generalment el PNB−EA, és recuperat doncs, per un dels minoritaris.
Vists tots aquests resultats es pot concloure que tot i utilitzar dos sistemes electorals proporcionals que
utilitzen un divisor, ambdues fórmules afavoreixen d'alguna manera als partits més grans, tot i que aquest
avantatge és més pronunciat en la fórmula electoral d'Hondt. Així doncs, la fórmula electoral de
Sainte−Lagüe, com s'ha pogut observar en les diferents comparacions, afavoreix una mica més a les minories
polítiques en detriment del partit més votat. Tanmateix, aquesta fórmula modificada redueix l'avantatge als
partits petits.
Pels partits polítics nacionalistes i majoritaris, el PNB−EA, el millor escenari respecte el sistema de divisors
és amb la llei electoral actual, la llei d'Hondt, ja que si se li aplica la fórmula de Sainte−Lagüe perd, en gairebé
tots els casos, un escó que va a parar a un partit polític minoritari. En canvi pel partit polític nacionalista
minoritari d'Euskadi, EH, és més favorable la fórmula de Sainte−Lagüe, amb la qual en ocasions guanya un
escó, però mai el perd. Referent a la mida de la circumscripció, és preferent dues circumscripcions,
concretament Biscaia i la resta on els dos partits guanyen un escó aplicant la llei d'Hondt i si apliquem la
fórmula de Sainte−Lagüe l'escó tan sols el guanya EH.
En canvi pels partits polítics constitucionalistes, l'escenari també varia en funció de si és majoritari o
minoritari, tot i que cal dir que les diferències són mínimes. Així, el PP, segona força política, surt més
beneficiat a l'igual que passava amb el PNB−EA amb la llei d'Hondt, ja que tot i que generalment no varien
els escons, si aquests varien ho fan a la baixa, és a dir, perdent un escó, com és el primer cas, al conjunt
3
d'Euskadi i el tercer cas a Àlaba com a una de les circumscripcions. Pel que fa al PSE−EE i a EB−EU és a
l'inrevés, al tractar−se de partits polítics minoritaris amb la fórmula de Sainte−Laguë en ocasions guanyen un
escó. En la mida de la circumscripció els és preferible dues circumscripcions, concretament Àlaba i la resta.
Tenint en compte només la circumscripció, el PP només surt beneficiat apart del cas esmentat amb les tres
circumscripcions que hi ha actualment, a diferència del PSE−EE que depèn de la fórmula que s'utilitzi surt
beneficiat en més casos.
Crec que davant aquests resultats no es pot determinar si és més important la mida de la circumscripció o el
sistema de divisors, ja que tots els casos varien de molt poc, en un escó amunt i avall, i en algun cas aïllat de
dos escons, s'observa doncs que depenent del quin s'esculli afavoreix a un o altre partit polític en la mateixa
mesura. És per tant una qüestió de qui es pretén afavorir, si els partits més votats, els partits minoritaris, els
nacionalistes o els constitucionalistes, és per aquest motiu que és difícil obtenir el consens per modificar la llei
electoral.
4