Any XI - Hemeroteca Digital

7
illiiHiiiiiiiMBHl
P E R I O D I C H QUINZENAL, A R T I S T I C H , L I T E R A R I Y C I E N T I F I C H
Any XI
Barcelona, 31 de Janer de
SEMESTRE
PREUS DE SUSCRIPCIO
Espanya
¿"aissos de i'Unió Postal. . .
1 TRIMESTRE
8 pessetas i 4*50 pesseta^í
Números solts , i pesíeta. — Anuncis, á preus convencioiíals
Se pLiblica'ls días 15 y últim de cada jnes
F u n d a d o r : Carlos Sanpons y Carbó
DiUKCTOR
FRANCESCH
Núm.
1890
MATHEU
Administració: Gran Vía, 220.—Teléfono 130
PREUS DE SUSCRIPCIO, PAGANT EN OR
Cuba y P u e r t o - R i c o
'
Filipinas, Mégich y Riu de la Plata. . . .;
5 pesos forts
6
•>
»
Srs. Saavedra germans, Taitbout, 55, París
^^í.Crónica geiieral, per JacíiUo Laport;i.—Nostres
grabáis.—
i-o timbal del ¡imch (conunuació', per Antón Vila.—
Tardor
(poesía), per Francisco de Febrer.—Los Coloinins^ per Rafel Sans
a'Urpí.— Cor y sancli (continuació), novela per Antoni Careta.—
Mouía¡egre [\,o^Ú7C), per Joseph M. V i d a l . — R x c i i r s i ó p e r Sabadell^ per L . García del Real.— Revista de teatres, per X . —Llibres
rebuts.
G R A R A T S . - Z r í rey d'Ks/>a>iya, Don Alfons XIII, p e r j . Pahissa.—
iJoii Fructuós Canonje, perThomá-s Pijollu.—Don Francisco X. de
Febrer, per Thomás Y^VyoWn. — Gerona. Porta de Sant Fere de
^'alligans, per P. Coromina.-—Fspera/it la barca, quadro de Plasencia.— Una Jlamenca,
per J. Llovera.— Unvell
iiiariner,
per
^ - B a i x e r a s . — ¿ « j ÍÍCÍZÍ, composició d e C.Juiz.—Mazart,^szM\\.wxa.
en marbre.— Un pint per dos.—Lo poitt de Cap sanes.
(GENERAL
La crisis ministerial ([ue \ a niarejar tants dícs al
'^"'on polítich de Madrid, ja's va resoldre, si no á
'stacció de tothom, que axó fora demanar imposles, á gust deis que van ésser cridats á desemPenyar los alts cárrechs de Conscllers de la Corona,
^o president va teñir de vencer no poques dificul^ts pera constituhir lo nou Ministeri, y sembla que
1 est haurá de sufrir algunas embestidas parlamentes, de les quals n'exirá com Deu será servit.
T
. ^^ "T-^c han rebut lo desengany de no veures conats á formar part dal nou Gabinet, se (juexan de
solució y auguran al senyor Sagasta una próxima
yguda; los que'ns mirem de llunj' y scns interés
gros ni petit la comedia política (pie anys há's ve
epresentant, aquests no pronostitiuem, ni'ns ijuero> ni volem entretenirnos en pensar de tpiína
'i'ianera s'hauría arreglat millor la cosa, perqué no
Podem teñir confiansa en lo régimen qu'está avuy
e moda, ni en les persones cpie fan per ara'ls ]3rinPa s papers en la ¡lolítica esijanyola; aspirem á rcormes de mes importancia, y volem moltes coses
4ue segons quí no'ns les ])ot donar, iienpie tampoch
"OS hi podríam entendre; per ara esperem ab calma
o que un día ó altre haurá de venir, )• es alió que
"^iiihen: un bon diñar fa de bon es]jerar.
*
/•£ a-r
•í pesos forts
3'5o .
Los linichs encarregats de rebre'ls anuncis extrangers son lo.s
SUMARI
CRÓNICA
229
JC^
fíSíSf
LO REY Ü'ESPANYA, I). ALFONS XIII, ITCR J. PAHISSA'
LA I L U S T R A C I O
Kn una de les sales de la «Lliga de Catalunya»,ha
comensat á donar l'advocat senyor Puig Samper
un curs Uiure de dret cátala, ocupantse en sa primera conferencia de las «Fonts de les institucions
jurídiques de Catalunya»; los concurrents, qu'eran
en bon número, y estudiants la majorla, van ajilaudir calurosament al conferenciant, demostrantli ab
axó, entre altres coses, que la classe escolar barcelonina agraheix al senyor Puig Samper la tasca que
s'ha imposat de suplir la deficiencia de l'ensenyansa
oficial, (¡ue permet que'ls advocats que han de
exercir en aquesta térra, surtin de les aules desconexent gayre bé la legislació especial de Catalunya.
Clracies á Deu C[ue algú ha comensat á practicar
lo que temps há era aquí un desitj general nía}' satisfet
regionalisme, figurant com un deis mes
distingits socis del "\'alencianista Rat-Fenaf, (¡ual secció d'Arqueología li havía
conferit sa ¡presidencia, y va escriure ab
preferencia en valencia, logrant ses composicions les mes senyalades recom]:)enses
en los ¡joétichs certámens de la ciutat del
Turia.
Kn Tortosa ha mort l'actiu é inteligent
periodista don Lluís Bernis; dedicat desde
molt jove á la ¡)rem¡osa, era devot convensut de la nostra literatura, havent escrit moltes composicions ¡J0(!:tiques en
dialecte tortosí, qu'estudiá ab afany, logrant reunir la mes com¡3lerta colecció de
refrans y modismes es¡)ecials del llenguatje d'a(¡uella ciutat.
A la publicació del cartell deis Jochs Floráis, ha
seguit l'anunci de la próxima celebrado d'altres
certámens, entre'ls (jue figuran lo de la sécelo catalanista de la «Joventut Católica», de Barcelona, que's
celebra periódicament ja fá alguns anys; lo de la
«Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción», y \m altre de la «Sociedad Colombina ünubense», de Huelva.
«
* *
*
L'ilustre home d'Estat d'lnglatcrra Mr. Cladstonc
está á punt de tancarse ima llarga tem]Jorada en
rUniversitat d'Oxford, pera entregarse tranquilament á ses tast[ues literaries; diu que axó ser;i tot
seguit c[ue s'haja casat son fill mes jove. Mentres
tant, Mr. Gladstone dirigeix y ajuda no poch al treball de transi)ortar á la biblioteca que ha fet instalar los 18.000 volums que componían la del castell
de Hawarden.
Aquí'ls ffrtJ//s cstadistí's, com (¡ue ja deuhen ser
prou sabis, no solen retirarse pera fins semblants
ais que persegueix Tingles; la salut de la patria tal
vegada reclama d'ells altra mena de sacrijicis.
*
* *
Ab la denominació de «República Centro-Americana», se constituhiráuna nova repiiblica formada
per les de Guatemala, Salvador, Costa-Rica, Nicaragua y Honduras, en virtut d'un pacte que comensará á regir lo 15 del vinent mes de setembre y será
provisional durant deu anys, tenint dcsprés carácter
definitiu. Quan lo referit conveni estiga en vigor,
cada una de les actuáis repiibli(iues qu'en ell han'
entrat, constituhirá un estat de la nova República
federal.
La {|üestió anglo-jjortuguesa, en mala hora promoguda yjer l'egoisme y la superbia d'una nació
poderosa que intenta fer valer la forsa per demunt
de la rahó, es probable que s'arregle pacíficament;
no's conta que hi haja necessitat d'aprofitarse l'ardor
bélich qu'entre'ls lusitans s'ha desjjertat ab a(iuell
conflicte, y axí hauría d'ésser sem]jre, c]uedant empero cada hu en lo lloch que li [¡ertoca y no pcrmetent les altres nacions (¡ue les coses se resolgan
en sentit favorable al fort, ¡)erjudicantse al feble,
tant si es de Uey com no. Que's donga la rahó á
(¡ui la tinga; (¡\ie's negocien les coses ab ¡prudencia,
y (¡tie's desterre, ¡¡er ranci y ¡jcr inmoral, lo ])rocediment d'acudir á les armes.
L'inspirat poeta don Víctor Iranzo y Simón ha
mort desjjrtís d'una llarga y penosa malaltía. Aragonés per sanaxensa, era valencia \>ex ses afeccions;
entusiasta a]>óstol de la renaxensa literaria comensada aquí y empellada aviat en l'antich regne de
Valencia, consagra son talent á la propaganda del
Tom XI
CATALANA
;;;/.„;^^
Produhint ¡Dcr tota l'Italia la sensació
(¡u'era natural en semblant cas, se va escampar la nova de la mort d'Amadeo de
Saboya, ex-rey d'Espanya, al que s'han
fet les solemníssimes exe(¡uies que á sa
categoría ¡)ertocavan. Aquí va causar lo
/
sentiment (¡ue'era de Uey la ¡jérdua d'aquell
Lo día 13 d'aquest mes
¡3rínce¡), del qual n'ha de guardar Es])anya gratíssims
recorts.
Y está \'ist (¡ue ¡)era Italia comensa malament presentant á S. M. lo rey Carnestoltes, vestit ab un trajo
aquesta anyada. En pochs díes ha hagut de doldres Uampant, montat á caball y mes serio que si's tractés de
aquella nació de la mort d'alguns de sos distingits reconquistar lo Sant Sepulcre? ¿Qui no sab que á n'en Ca,
filis, entre'ls (¡ue citarém á Jose¡3h Brentano, jove nonje fon degut lo Uuhiment que va anar adquirint lo Carnaval en líarcelona, puig qu'ell comensá á atraure l'atenció
artista vencedor en lo certamen universal ])era consdel jovent cap exa festa?
truhir una nova fatxada al Duomo; lo compositor
iiTots aquestos recorts representa lo Canonje d"aquell
A¡)ollini, autor de üEbrca y altres aplaudides ope- temps. Períj lo Canonje d'avuy no es lo director deis «satéres; Alexandre Rinaldi, un deis mtís notables pin- lites» llimpiabotas, ni lo rey Carnestolendas: lo Canonje
tors de l'escola milanesa; Franceschi, l'autor del d'avuy es un personaije de debo, ab la pitrera cuberta de
¡Mojecte del monument que ha d'alsarse en Nápols condecoracions que li han doiiat alguns monarcas. En Caá la memoria del rey Víctor Manuel; tots ells y al- nonje ha corregut mon; pero sempre ha tornat al Born,
tres que no citem per no allargar massa aquesta teatro deis seus primers triunfos.
sSi en Canonje hagués nascut en los Estats Units, passatrista secció de la Crónica, han desaparegut d'entre
ría
per un tipo complet del carácter yanqui. Aquí n'hi
'Is vius qiian encara prometían donar mes gloria á
há molts com ell: homes que de la foscuria han pujat fins á
sa ¡íátria, que ¡llora amargament tan grossa ¡i(;rdua.
J. LAPORTA.
NOSTRES GRA.BATS
Lo r e y d ' E s p a n y a , D. Alfons XIII
Ab motiu de la malaltía que últimament ha sofen, ha
sigut gran la tspectació y gran l'afany de saber las últimas
noticias de lo que passava en lo palau Real de Madrid.
Apart de la trascendencia que podía teñir per la nació la
mort d'aquest tendré infant, l'atenciíS general eslava fixada
en aquella augusta mare que no's movía del capsal del Hit,
cuydant á son fill, seguint nit y dia'l curs variable de l'enfermetat, concentrada l'ánima en aquell ser que veya insegur entre la vida y la mort.
Afortunadam;nt, aquesta vegada la mort no ha pogut
fer presa. Aquella mare ha vist acabarse sos turments, y la
débil criatura torna á viure y jugar com abans!
Quan tots ne parlan, no es pas per demés que L A II.US.
I RACió CATALANA li dedique la primera plana d'aquest
número.
D. F r u c t u ó s
Canonge
<í¿A quánts filis de Catalunya escampáis per las Américas
la sola menció d'aquest nom no'ls portará recorts de temps
felissos que passaren? ¿Quants d'ells al sentir lo nom
d'en Canonje, no veurán ab los ulls de la imaginado una
renglera de cadiras de llimpiabotas col-locadas al llarch de
la paret del Gran Café que formava un recó en la Rambla,
prop de la entrada deis Escudillers, y allí, passejant ab ayrc
marcial, devant deis dotze satélites que enlliistravan sabatas, dirigint las operacions d'aquell petit exércit ab la gravetat d'un general, vestit ab un ampie raglán y ab los
bigotis refilats, la figura típica d'en Canonje?
»¿Y qui no s'en recorda de haverlo vist en Carnaval, re-
rebrer los raigs del sol de la publicitat y de la fama. Ne
diuhen aquí self-made mcn, homes que s'han fet per sí matexos, y generalment la seva carrera es tan variada y atzarosa com la del fill de Catalunya qu'ens ocupa.
jNasqué en Fructuós l'any 1824, en Montbrió,poblet de
la provincia de Tarragona, y encara que sa modesta familia
no pogué donarli una educació esmerada, ell logra á forsa de
persistencia y de constancia apendre per ell mateix á llegir
y escriure.
»En Barcelona comensá sa «vida pública» enllustrant botas; pero en Canonje era amich de donarse Ilustro á sí
mateix, y per lo tant no'l satisfeya aquell ofici. La noble
ambició qu'omplenaba son pit, lo portava á mes enlayradas
esferas; ell aspirava á descollar per sobre los caps deis homes, en compte d'ajupirse á netejarlshi'ls peus. Per axo
el Aeyem desde jove fer lo paper de rey Carnestoltes, y en
honor de la veritat sia dit, la memoria deis seus reynats
passará á la Historia sense cap taca, y la posteritat designará á n'en Canonje com un modelo de reys.
iL'afició d'en Canonje al ofici de rey era molt marcada.
Un any va organisar una gran cabalgata que representava
'Is tres Reys magos del Orient. Ell era un deis reys, y los
tres, montáis á caball y seguits de una nombrosa comitiva
ab atxas encesas y muías enflocadas y carregadas de fardos,
se passejaren la nit del 5 de Janer per los carrers de Barcelona.
7)Per() com axij y lo Carnestolles no era mes que un cop
cada any, no hi trobava en Canonje prou esbarjo á las sevas reyals aspiracions. Per consegUent, se feu actor dramalich y empressari d'un teatro que, si no recordem mal, se
deya del Orienl, corresponent á la oriental imaginado del
paysá nostre, y allí solía fer papers de rey, qu'eran los que
mes li agradavan y los que millor feya, per la experiencia
que del ofici tenía.
sMentrestant, en los ratos desocupáis s'entrelenía en Canonje á fer jochs de mans, mostrant una gran facibtat eu
lo maneig de las cartas. Quant visitaren Barcelona los celebres prestidigitadora PJOSCO, Mac AUister y altres, en Canonje csludiava'ls seus jochs, y després los imitava ab una
LA
Tora XI
gran destresa. Una vegada, lo célebre Hermana va anunciar
una sort dificilissima, y oferí una cantitat de diners al que
la fes com ell la feya. I,o Teatro Principal eslava pié. En
Ilermann feu la sort, y axis qu'acabá, s'axecá en Canonje
y demaná permís pera probar de feria. En afecte, feu lo
joch ab la matexa llimpiesa qu'en Ilermann, y encara que
aquest va refusar pagar lo que havíaofert, los tribunals fallaren en favor d"en Canonje, y aquest, ab un desprenement
que l'lionra, feu donalíu de la suma al Hospital.
>En una de las bullangas de Harcelona, en Canonje, vestit de bisbe, assisii en una de las barricadas; per aquest fct
fou deslerrat y s'embarcá cap á l'América del Sud. Pero
eix viatje li valgué un iriumfo, puig á Montevideo. Buenos
Ayres y en altres ciutats de la Repiíblica Argentina y del
Uruguay, arreplegá grans aplausos, mefiallas, títols y distincions per los seus jochs de mans.
jAvuy en Canonje es un artista consumat en la prestidigitado, y pochs extrangers hi liá que l'igualin en la lleugeresa y llimpiesa deis seus jochs. En quant á las cartas, com
qu'hi ha reys, en Canonje las ha dominadas per complert,
y se pot dir ben alt qu'es lo rey de las cartas, lo q\ial equival á ésser «rey de reys», com Agamemnon.
»En Canonje es cátala fins al molí deis ossos. Quant vol
parlar castellá, la Uengua se li entrebanca y alguns deis discursos ab que explica los jochs de mans son notables. Per
exemple, quant acaba una sort, diu; «Caballeros y caballeras; ahora la señora música nos tocará una pieza.;/
»Peró es tal lo seu mérit, que no necessita parlar ni distraure al públich quant fa una sort; los seus dits parlan per
ell. Per axó la Reyna Isabel lo premia fentlo caballer de
la ordre de Isabel la Católica, quals insignias li regalaren
lo Marqués de Llobregat y lo Marqués de Monistrol, y lo
Rey Amadeo lo feu caballer de Carlos III.
»Als mérits esmentats ne reuneix en Canonje un altre
que val per tots. lo entranyable amor que té á sa mare.
i otser axó es lo secret de la fama que ha adquirit. Qui es'ima á sa mare, estima á sa patria, y qui estima á sa patria,
procura dexarli un nom honrós.i
Axo deya anys enrera un periódich parlant del célebre
prestidigitador cátala. Desd'allavors res de nou hi ha hagut
en sa vida, que ha sigut sempre la d'un home honrat. En
Canonje, després d'haver tteballat molt, ha mort pobre. Al
cel sil
Don F r a n c i s c o d e F e b r e r .
«Aclaparats encara pe'l dolor de sa mort, lant soptada•nent vinguda, nos limitem á donar á nostres leclórs la
trista nova de que, per voluntat inescrutable de Deu Nostre
•Senyor, s'acabaren los días de D. Francisco X. de Febrer.
>Una aguda congestió pulmonar ha agotat las forsas d'
una naturalesa que no contava sino 39 anys.
>'Era'l Sr. de Febrer un de nostres millors amichs, y'l
"its ferm company de causa catalanista que en aquesta ciu'at teníam. Compréngas, donchs, nostre pesar.
"Nostra ciutat li deu valiosos esforsos en favor de la
bona administrado; lo Circol Literari, son concurs entussiasta y fecond en toda mena d'ajuda; '1 mohiment anis'ich, cooperado desinteressada fins al sacrifici;'l Museo Arqueologich lo precios monetari, que es una de ses joyes; la
' eratura, narracions y poesíes, hermoses com la seva ánima.
>I)e sa familia'n fou ángel tutelar; de sa ciutat, fill aman'ssim; de sa patria catalana, enamorat y defensor entusiasta; del Eshart deis poetes vigatans, constant y gloriós
'at; del Circol Literari, protector decidit, y treballador
y tiistingit individuo; de la Caritat, tan ignorat com fe<^ond instrument y apóstol incansable; de no.saltres fou
sempre amich estimadissim, company lleal y decidit, conce«r 1 -lustrat y recte, devot constant y sense flaqueses de
"ostra obra de propaganda.
'^Tahsvitafinis
«el just.»
ita. Sa mort fou verdaderament.la mort
^ Axis s'expressa La Veu del Montserrat, al donar compte
e la mort del nostre amich. Nosdtres, tot plorantlo, enviem á sa familia'l pésam mes sentit.
Gerona. P o r t a d e St. P e r e d e Galligans
na e las joyas de la inmortal ciutat, es sens dupte la
amosa iglesia de Sant Pere de Galligans, y una de las
3^°yas d aquesta iglesia, la porta que, d.buxada pe'l Sr. Coomina, publiquem en altre lloch del present numero. No
ai lerhi historia ni omplir ratllas ab sa explicado. Lo gral^at parla miUor que las lletras.
ILUSTRACIO
CATALANA
platja guaytant enllá si ovira la barca de casa, la que'ls hi
ha de portar, ab lo pá de cada día, lo marit y'l pare.
Aquestas angunias, sois conegudas de la gent de marina,
fan d'aquexa rassa suferta una de las mes creyents: ¿com
no creure qui's veu obligat á tol'hora á pregar pe'ls seusi'
Una
flamenca
Un altre tipo flamench d'en Llovera, un altre embarras
per nosaltres al explicarlo. ^Qué n'hem de dir, sino lo mateix qu'hem dit de tots los seus? Las matexas qualitats de
sempre, lo mateix do especial de copiarla gracia, la volupluositat d'aqueixa rassa que fa un quant temps está de
moda en lo nostre país.
Un vell m a r i n e r
Lo Sr. Uaixeras es un ahre arlista d'aijuells que podrían
ben estalviarse de firmar sos quadros; d'un'hora lluny se"l
coneix. L'estudi qu'ha fet de la nostra gent de mar y la
costum de retratar sos tipos y sas costums, li han donat
com un privilegi en aquest rain, qu'ell sab conservar ab
iota la dignitat ab que un noble conserva'! seu escut.
Lo tipo de vell mariner que roproduhim en aquest número, es un de tants estudis com contenen sas carteras, en
las quals hi te'I llevat de molis de sos quadros fets y per
fer.
Las ocas
Aquesta composició plena de frescor y moviment, es del
conegut pintor alemany Caries Jutz, un deis que mes han
estudiat la vida y costums deis animáis, y que ho reprodueix admirablement en sos quadros. Lo que avuy publiquem es deis mes bonichs qu'ha produhit son pinzell.
Mozart
Es un marbre nolable'l que copiem avuy, representantlo
busto del diví Mozart, un deis princeps de la Música en lo
sigle passat. Com á obra d'art que perpetúa la memoria d'
un gran artista, li donem cabuda en las nosiras planas.
Un p l a t p e r d o s
Un altre tpiadret d'interior de casa, una escena de familia, assumptos sempre agradables al públich ilustrat. Los
autors aleinanys hi teñen molla tirada, y iio'ls ensabem pas
reconvenir. Aquesta criatura, per exemple, sorpresa peí familiar gatet que se li menja las sopas, y la mare que somriu
de la escena que contempla, segura de que la mixeta cap
mal ha de fer á la nena, son unas figuras que componen admirablement lo quadro y despertan la simpatía del aficionat.
Lo p o n t d e C a p s a n e s
Aquesta obra imporiant se troba situada prop del poblé
d'aquell nom, en lo kilónietre 160 del ferrocarril en construcció de La Zaida á Reus, de la Companyía de Tarragona á Barcelona y Fransa, terminal lo qual, s'escursará
considerablement la distancia entre Barcelona y Zaragossa,
permetent sas excelents condicions de trassat una rapidíssima comunicado entre ditas ciutats.
1,0 viadiicte té per objecle salvar lo barranch de Pradell,
que, naxent al peu de la célebre Afola de Colldijotí, va á
morir en lo riu Ciurana, poch abans de sa confluencia ab
l'Ebro á García.
La obra alcansa una altura de 34 metres sobre'l barranch,
y una llargada de 150 .metres, inclús los murs d'acompanyainent deis estreps; distribuhinlse la llum en 8 archs de 12
metres cada un, descansant sobre S pilas ordinarias y 2
pilas estreps que ab los dos estreps mencionáis forman
los 9 apoyos de la obra.
Se comensá la cimentada en juliol de 1888, y queda del
tot acabada la obra'l 31 de desembre del any passat, haventhi invertit uns 11.000 metres cúbichs de pedra y mes
de 700,000 mahons.
Aquesta obra ha sigut projectada y dirigida per lo distingit Enginyer Gefe de la conslrucció d'aquella Co.-npanyia D. Eduart Maristany y Giberl, y realisada per lo repulat constructor D. Ramón Miralles.
.ü
'i'LMBAL
DKl,
KLCH
(Acabainent)
E s p e r a n t la b a r c a
a mar s'ha esvaloiat; las onadas rompen á cada mo' " ' ""^ ""^^ f°'-«'>. y la familia del pescador es tota á la
Pero no'ns mogucm del assumpto. Deu ho sab
qué va tocarse en aquell día nostre héroe, y quines
foren les notes que surtiren d'aquell miraculós tim-
19
bal de la Yerge deis Dolors: lo cert es (lUe aíjuells
sóns, ressonant per aquella Covadonga catalana,
foren pe'ls filis d'aquexa térra com laven enttissiasta y enérgica de la inare patria, que'ls animava á
la Iluyta, com l'esguart hermós y rialler de la Verge
de Montserrat (jue devallava de son palau \>cx cenyir
los seus fronts, ab los Uorers de la victoria; ensemps
que ]3e'ls soldats francesos, eran notes feréstegues y
rudes que'ls aterrorisavan, eran com la veu ronca y
enérgica del 1 )eu de les venjanscs, que'ls anunciava
que havían d'ésser aquells turons del lirtich la resclosa que detingués aquella torrentada, que amenassava engolir los ce])tres y les corones de tot lo
mon. Tots los historiadors confirman la relació de
la Gaceta ja citada: «apenas los franceses oyeron el
ruido de la caja de los de Samiiedor (jue, creídos
venía tropa de línea, se entregaron á la más vergonzosa fuga». Aquella vanguardia enemiga que fins
aleshores havía atacat y perseguit ais sometents, se
va posar á fugir á correcuyta, ¡jortant la confusió y
l'esporuguiment al eos del exércit (jue, com hem dit,
s'havía quedat menjant lo ranxo á retaguardia; y
com que á cada moment per tots aquells camins y
corriols del Bruch anavan arribant noves forses de
sometents, tot seguit varen serhi allí dalt los l)raus
de Sallent, capitanejats per lo seu senyor Rector,
Rnt. Dr. T). Antón Toll y nou refors deis de Manresa, dirigits pe'l Canonge de la Seu, Mossen Montanya, y part de la intrépida estudiantina de Vich,
capitanejada per 1). Ramón de Abadal, y tots
aquells intrépits catalans embestiren al enemich
sense considerar lo niimero superior de les seves
forses, Unytant com braus lleons á la vista d'aquell
Senyor de les batalles, d'aquell miraculós Sant Crist
deis d'Igualada, animáis també per nostre héroe,
(|ue entremitx de tots ells, fent giravoltar les batjuetes d'aquell timbal de la Verge deis Dolors, devía
semblar l'ángel hermós de nostra Catalunya. Lo cert
es (¡ue'ls fraiK-esos varen es])antarse de mala manera, )• posaiitse una grossa vena :ils uUs del (General
Schwartz, creyent (jue (jiii l'atacaA'a axis d'una
manera tan brus(.'a no j)odían ésser de cap modo
a(juells hrigants (ju'ell s'afigurava derrotáis y espar,gits, sillo mes aviat algún exércit de troj)a re,gular,
com semblava (jue ho indicavan los sóns d'aquell
timbal (jue ressonant per acjuelles timbes y roques,
seniblavan exits de diferentes caxes de guerra, va
manar formar lo (juadro jjcr por de ésser enrotllat,
y tot seguit, cambiant de jjensament, va fugir á
correcuyta j)erseguit sémjjre j)e'ls nostres sometents,
fentli j)assar los vehins d'.Ksj)arraguera lo carrer
d'amargura al atravessar aquella jioblació, tirantli
dessobre seu una pluja de bales y mobles )• teules,
(jue va aumentar mes y mes la seva confusió y esporuguiment, y arribant á la ciutat comtal ab lo vilijiendi d'aijuella solemne derrota que va costarli al
exércit de Napoleón la pérdua d'tins 320 homes
d'infantería, d'uns 63 de caballería, d'un cañó, d'algunes águiles imperials, y d'altres despulles militars,
y sobre tot la d'atjuell títol y renoin d'invencibles
ab que fins aleshores s'havían ab orgull anomenat
aquells filis de la victoria.
Heusacjuí, donchs, una mal girbada descripció
d'aquexa batalla, perqué per fcrho degudament,
fora menester teñir la jíaleta de nostres grans jsintors, ó bé l'estre de nostres grans jjoetes. Fon la
primera guanyada contra'l francés en atjuella heroica guerra de la lnde])endencia, puig la celebérrima
batalla de Bailen tingué lloch quaranta (juatre díes
mes tari, ó sigui lo día KJ del mes de Juliol. Es iinpossible jjonderar la seva trascendencia y los seus
maravellosos efectes. He dit en \\\{xc indret, y no'm
cansaría en rej)etirho, que jícr j)oca íé (jue's tinga,
s'ha de confessar cjue va ésser tot'ella un gran y
continuat miracle. A Deu Nostre Senyor, donchs,
cal atribuhir tot l'honor y tota la gloria, com ho varen fer ja'ls matcxos héroes d'acjuella brillant jornada, celébrant tot seguit los de Manresa solemnes
festes en honor de la Purissima é Limaculada Con-
1). FRANCISCO X. 1)F: FF:P.RF:R, t Á Vicn, 1.1) iliA 2 i)'A(jL:i:sr MKK
.-«S<v ^Xr-í 4.-
CníROXA. PORTA D F SAXT PFRK DI'. CAl.l.ICAXS, PKR 1'. C^nkoMiNA
ESPERAiNT LA BARCA, CUADRO UK PLASJÍNCIA
LA I L U S T R A C M O
cepció de María, y'ls d Igualada en honor del seu
miraculós Sant Crist, y'ls de Sampedor, en honra
de la gloriosa Santa Anna, nostra Patrona y advocada; tcnint, ademes, acjtiells bons católichs }' braus
patriéis lo felís acert y devot pensament de fundar
é instituhir en exes poblacions festes anyals conmcmoratives d'aqtieix fet gloriosíssim, les mes ])0]nilars y sim])áti(iues y agradables ais ulls de tot bon
patrici. 'i'ots los ])obles, donchs, que hi prengueren
part, poden justamént gloriarse d'havcrsigut Instruments de Deu ])er aquella gran empresa, )• jiarlant
de la gloria que baix aípieix líunt de vista á quiscun
d'ells li corres])on, diu l'escrijjtor Crómez d'Arteche
les segiicnts (¡araules; «La gloria es igual ])ara todos, y la tienen común Manresa, Igualada y Sampedor, cuyos somatenes, dirigidos por sacerdotes,
propietarios, labriegos é industriales, acudieron llenos de ardimiento adonde los llamaba el fuego del
enemigo y el honor de la patria. Si las circunstancias de tiempo hicieron á unos llegar, antes que á
otros, ó los manresanos antes que los de Sampedor,
que fueron á ])unto, sin embargo, de decidir con sus
mejores armas y su insigne tambor el avance sobre
Casa-Massana, representando en acjucl día un iKt]X'l
tan brillante como decisivo, toca á los de Igualada,
iniciadores de la marcha en el valle alto del Noya,
el acabar la victoria con la enérgica acción de sus
contingentes.» Pero jo, tal volta'm só a|.)artat del
punt ]3rinci])al de la ([üestió, allargant un xiquet
massa eix trcball. Altrament, donchs, tornant al
assumpto, y á lo qtie deyam de que alió d'haver sigut lo timbaler del Pruch un soldat desertor, degué
dirho l'escriptor militar Gabanes de pura pensa, y
ab lo desitj de donar partici])ació á l'element militar en a<iuella brillant jornada, tinch de dir, que si
fos menester apoyar les observacions (^ue só fet, ¡podría encara afegirhi, que no es gcns ni mica probable (jue un soldat desertor de Barcelona, marxant
cap al Bruch, s'hagués trobat casualment ab lo sometent de Sampedor, puig estant situada nostra
vila part d'amunt de Manresa, pe'l cantó de SaUent y Berga, lo caml que desde aquí estant va cap
al Bruch, es ben vice-versa del que hi va de Barcelona enfora, y sent axis, lo mes prol)al)le hagucra
sigut que aqucU tambor hagués topat abans y s'hagués agregat, per lo tant, ab algún altre somctent
d'algun deis pobles de la part de baix del Bruch.
A mes de que, alió mateix que diu lo P. Ferrer en
lo text ja citat, (juan s'extran)'a ([tie no hagués sigut
reconegut lo mérit del timbaler, y que ell no hagués
sortit en lloch á reclamar la gloria (jue de dret li
pertocava,'s pot dir qu'es un argumcnt en favor
nostre; puig si hagués sigut tm soldat 1'héroe de
aquella jornada, aleshores sí que haguera tingut
rahó de sobres per extranyarse d'axo eix escriptor;
pero sent aquell ballet un pobre pageset de nostra
vila, ja s'explica molt bé que després s'en tornes á
casa seva, acabant en la pau del Senyor los seus
díes, sense cuydarse de lo (pie la famad'cll publicava, y de lo que comensava d'inventar la rica imaginació del jioble per cubrir ab les sombres del misteri, la seva humil é interessant persona. Encara c[ue
no tinguessem á Sampedor en favor nostre res mes
que la tradició, ja'm sembla que ella sola bastaría,
mes que mes, (}uan segons acabo de fer veure res
de cert y ])ositiu ]JOt presentarse contra d'ella, sino
tot lo mes alguna opinió sense cap fonament sólit
ni rahonable; i)eró la veritat es (pie tenim, ademes,
un curios document histórich que convé ])ublicar.
Es aquella hermosíssima relació de les festes que's
celebraren en nostra vila,'ls díes 6, 7 y 8 de Novembre del any 1808, publicada en forma de carta
en lo Diari de Manresa, del día ] (; del mateix mes
y any. A^euselacpií copiada d'un número d'a(peix
diari, cpic tinch en mon poder, y no la traduhiré
perqué no perdi res de la seva originalitat:
«Samj^edor, 9 de Noviembre.
sApenas el Ayuntamiento y Junta Gubernativa
CATALANA
de esta Anilla recibiíj la orden de la junta Central
de hacer la iluminación y reiii(|iie de campanas por
el feliz acontecimiento de su instalación y las rogativas para implorar de Dios la pronta restauración
en su trono de nuestro amado rey I'ernando Vil, el
acierto en las determinaciones de la Junta y la felicidad de nuestras armas; cuando de común acuerdo
con el Cabildo Eclesiástico, aplazó los días 6, 7 y 8
del corriente mes de noviembre para la iluminación,
y los mismos )' siguientes para las rogativas, cantando en el primero un solemne 'T(-Deiiiii y Misa
con manifiesto, asistencia del Magistrado y numeroso concurso del ])ueblo, continuando las rogativas
en los siguientes días, finando éstas con unas \'ísperas y aniversario solemne de difuntos en sufragio de
nuestros militares y migueletes muertos en la presente guerra.
»Para dar impulso á la iluminación mandada, no
se hubo menester más que la insinuación del Gura
párroco en la INIisa, y liastó el sonido de la trompeta para excitar los ánimos al más vivo regocijo }'
ponerse las gentes en estado de desempeño. Efectivamente, jamás se vio en esta villa un entusiasmo
semejante: llegada la noche del dia seis, el repiíiue
general de campanas dio a\-iso de \^estir toda la
villa la deljida gala de luces, (pie fué tomando mayor incremento en las dos noches siguientes, y he
aquí que la loljreguez de la noche se convierte en
un día claro y luminoso; las calles estuvieron tan
bellas, que no es fácil ex])licarse, atendiendo á la
varia disposición, que colmaba el gusto; aquí se reparaban unos arcos vestidos de verdes brillantes,
ondeados de luz, con sus transparentes inscripciones
de ¡Viva Fernando! una máquina ambulante cjue presentaba una hermosa variedad de sombras; una estatua de Fernando en medio de una guirnalda luminosa; acullá un Témpano adornado de ])irámides
y vasos transjjarentes de varios colores, ([ue al reverbero de la luz formaban una hermosa decoración; á esta parte
pero sería nunca acabar, y así
basta decir que era tanta la multitud de faroles, hachas y luces, con (pie se adornaron los balcones y
ventanas, formando cada cual variedad en la distribución, que ofrecían á la curiosidad el más plausible y brillante objeto, manifestando hasta los más
indigentes los mayores rasgos de patriotismo y fidelidad, coronando sus ventanas con el alumbrado
que permitían sus facultades, causando esta sencillez el más tierno espectáculo. Durante la iluminación, el magnifico Baile y Ayuntamiento iban de
ronda por las calles, precedidos de una buena orquesta de músicos, y varios mozos armados haciendo salvas, á que correspondían los de las casas con
truenos y cohetes; alternaban con los músicos los
dos famosos tambores dignos de eterna fama: el uno
de la Congregación de la Virgen de los Dolores,
que los somatenes de esta villa llevaban el 6 de
funio cuando atacaron á los soberbios vencedores
de Marengo en la famosa batalla de Casa-Massana
y Bruch, el que les causó tal temor y espanto, (pie
apenas lo oyeron perdieron el timbre de vencedores, pues se entregaron á la más vergonzosa fuga y
derrota; y el otro, que en la misma batalla cogieron
estos naturales á los franceses y entraron en triunfo
en esta villa, pieza verdaderamente apreciable por
ser el primer trofeo militar (pie en España han
abandonado las águilas imperiales de Napoleón en
la presente guerra. Por estos motivos, el estrepitoso
sonido de dichas cajas parece que electrizaba los
ánimos de estas gentes y daba todo el realce al
entusiasmo y patriotismo ([ue reinalja en los corazones de todo este vecindario en medio de la iluminación, que se finalizó con ruedas de fuegos artificiales en la facltada de la Gasa Consistorial, (pie
también estaba vistosamente iluminada con hachas.
Este festejo, que llenó las calles del mayor concurso, no ])rodujo el menor desorden, dejando á todos
los moradores en el mayor contento, con los deseos
de acreditar al señor Fernando VH (que Dios guar-
'Pom XI
de) y á la Junta Central los afectos del amor y lealtad (pie les profesa. F. T. V ,M. P. D.»
Veritat es que a(pieix interessantíssim document
no ])orta lo nom del sampedorench que va tocar lo
timbal en exa batalla, com tamjDOch cita lo nom
del rector, ni del batUe, ni del capitá de la partida, ni cap altre nom propi; ]3eró diu ben ciar que
acpiell celebérrim timbal era lo timlial de la Congregado deis Dolors de nostra vila, tirant ab axó
completament per térra tot lo fals fonament de las
demés opinions, y naturalment, ja"s compren tot seguit (pie si 1 sometent de nostra vila va marxar cap
al Bruch ab un timbal, senyal (pie entréis seus individuos devía anarhi algún timbaler, algún de mes
ó menos instruhit y entes en aqueix art. A mes de
(pie, com recordarán mos lectors, segons testimoni
del P. Ferrer, los nostres avis, los matexos héroes
d'a(piella brillant jornada, reclamavan ja en aquell
temps la gloria d'ésscr compatricis d'aquell celebérrim timbaler. ¿Góm se deya, donchs, aquell bon
sampedorench: Se deya Isidro Joseph y Joan Llussá y Casanovas, y segons la se\'a ])artida de baptisme, va náxer en nostra vila lo día 14 de mars del
any i7()i, y no lo día 15, com digué lo Sr. Aliró.
\'eus aciuí la partida de baptisme. «En aquesta iglesia |)arro(]uial de Sampedor, bisbat de Vich, ais
(piinze días del mes de mars del any mil setcents
noranta un, jo h'rancisco de Tallada y Mola, Vicari
de dita parro(piia, he batejat segons lo ritu de l'lglesia "Romana á Isidro, Joseph y Joan, nat lo día
abans á las sis de la tarde, fill Uegítim y natural de
Joan Llussá, ]jagés, y de Paula Casanovas, conjugues. Foren ])adrins, Isidro Casanovas, perayre, y
Ignés Idussá )• l''eixas, tots de Sampedor.» Era nostre héroe lo mes gran d'una numerosa germandat,
composta de deu, entre germans y germanas. Son
pare, fadrí extern del Mas Llussá, situat mitja horeta de Sampedor, casantse, va venir á viure á dins
de la vila; y son hereu, com c|ue era molt escaygut
y guapo, va conquistarse lo nom de bufó, y de aleshores ensá á casa seva ne digueren com ne diuhen
encara avuy día á cal Bufó. Lo Sr. Miró, com recordarán mos lectors, ajjoyat en la tradició, diu que
morí bastant jove, sense pendre estat, en nostra vila. Ningú sabía dirme ab certesa lo temps de la seva mort, )', mirant lo Uibre d'obits del arxiu.'m
]jenso haver trobat la seva partida de defunció;
veusalaquí: «Día set d'abril del mil vuytcents y nou,
en lo cementiri de la parroquial iglesia de Sampedor, bisbat de Vich, s'ha donat sepultura á Joseph
Llussá, fadrí dit lo Bufó, (pie havía mort lo día preceden t, rebuts los Sagraments de Eucaristía y Extremaunció. Se li ha fet enterro de capellá, celebrat
missa y cantat lo Ofici per los següents Preberes»,
y a(iuí cita'ls noms deis capellans que hi assistiren
y de l'almoyna cpie reberen. A(piexa, dich, ha d'ésser per forsa, puig no se'n troba cap altra, la verdadera partida de defunció de nostre héroe, á qui
s'anomena ab lo segon nom de Joseph, cosa, segons
me diuhen, molt comuna aleshores en nostra vila.
A mes de (pie en lo Ilibre deis congregáis de Nostra Senyora deis Dolors, s'ha trobat (pie lo día n
de mars del any 1806 \'a entrar en dita Congregad o un tal joseph Llussá, fadrí, dit lo Jepet, y coro
que he vist (pie'l pare y la mare y los altres germans
de nostre timbaler eran tots congregats deis Dolors,
y ell ab lo seu primer nom de Isidro no hi figura
en dites llistes, estich fermament convensut (]ue
a(pieix Joseph Llussá, qual partida de defunció he
copiat, es nostre héroe, (pie li deyan lo scgon nom,
tal volta per distingirlo d'un altre germá seu mes
petit, cpie's deya també Isidro, nat lo día 26 de sctembre del any 1797. Molt poch temps, donchs, va
viure nostre héroe després d'aquella gloriosa jornada, morint al cap de deu mesos y emportantselen axis Deu Nostre Senyor tan aviat d'aqueix mon,
tal volta perqué no hagués de veure com, mentres
encara lo pobre poblé espanyol Iluytava ab fé y entussiasme en defensa deis sagrats drets de:D.6U y de
LA I L U S T R A C I O
rom X]
la patria, pro aris d focis, filis bordissenchs, miserables afrancesáis, anavan escribint en aquelles
Corts de Cádiz los articlcs d'aquella Constitució espanyola, copia literal, com din l'inmortal Balmes,
de les impíes y revolucionarios Constitucions franceses
Pero at[ueix treball va fentse ja massa llarch y
pesat, y es menester concloure. La natural curiositat de mos lectors los obligará á preguntarme: ;Y lo
timbal del Bruch, existeix encara en Sampedor? Ab
recansa tinch de confessar que no. Se diu que
quan á l'any 23 varen entrar en nostra Espanya
aquells exércits francesos, anomenats de la Santa
Lliga, y á Barcelona \ a haverhi un desarme general
deis milicianos, los de Sampedor varen cometre
l'imprudencia d'anarhiab lo tambor del Bruch,y que
aleshores va desaparéxer aquella joya. Axó diu lo
senyor Miró, y axó hem sentit tambe á contar nosaltres en nostra vila. N'obstant, ja recordarán mos
lectors que en atpiella relació de les festes que's
varen fer en Sampedor, després d'a([uclla batalla, se
parla de dos timbáis, l'un lo célebre timbal del
Bruch, y l'altrc a([uell timbal (¡ue'ls nostres passats
prengueren ais francesos en aquella brillant jornada. A Barcelona, donchs, va desaparéxer un de
aquells dos timbáis, que era lo timbal jjres ais
francesos y (pie se l'havian fet seu los milicianos de
nostra vila, puig lo timbal de la Verge deis 1 Jolors,
lo verdader y pro])i timbal del Bruch, es prou sapigut de totes les persones de mitja edat de nostra
vila, que va desaparéxer durant la guerra deis matiners un día que una partida va entrar en la vila,
emportantsen totes les armes que hi havía, y aquexa malaguanyada joja histórica. Sentó moltíssim
teñir que concloure ab a([uexes tristes veritats tan
amargues, sobre tot ])er un sam])cdorench. Un dato,
n obstant, \\x\\ consignar aquí mes hermós y falaguer, com ja vaig ferho en lo articlet publicat fará
cosa d'uns dos anys en a([ucix mateix setmanari, y
es que en la casa ahont va náxer y morir nostre héroe, en lo arrabal avuy carrer de Manresa, número
6, hi ha en lo frontis, entremitj d'un balconct de
fusta d' aquells antichs sense pedra ([ue surtí á delora, y d'una senzilla finestreta, una bonica rajóla de
Valencia, ab les montan}es de Montserrat y l'imatge de l'hermosa Morcneta. Segons m'ha dit un bon
vellet, varen posarla allá los de la familia, com á
hermós recort d'aquella brillant jornada de gloria,
venmt á ser com una especie de senzill y modest,
pero poétich )• significatiu monument conmemoratiu, axecat á la memoria de nostre héroe, de nostre
"-lustre compatrici Isidro Llussá y Casanovas, lo celebérrim timljaler del Bruch.
ANTÓN VII.A, PJSRÍÍ.
Sant Fructiiós de Eages, 24 Desembre 1889.
CATALANA
y á dalt d'aquellas cimas enlayradas
clapeja blanca neu.
IV
Ja de las aus las dolsas cantarellas
per tot s'han acabat,
y fins aqiiell briU pur de las estrellas
no's veu tan argentat.
Al veure en mon entorn tanta tristesa,
també sentó tristor;
los somnis benhaurats de jóvenes
se'm gélan dins del cor.
VI
Totas las ilusions que m'han dat vida,
ja Uuny las veig volar,
y deis recorts l'imatge ja marcida
me dol lo contemplar.
VII
De la tardó la vida apesarada
n'es freda y trista ensemps.
Deu vulgui qu'una volta ja passada
torni á flori'l bon temps.
f FRANCISCO DE FEBRER.
19 de octubre de 18
LOS COLOMINS
(Fulles del álbum d'un aprenent.—Apuntacions per un quadret.)
Asstunpto del quadret.—Es fer conexer la vida y
costums deis ramblers ó comerciants de mules, residents de molts anys en la vila de Santa Coloma de
Queralt: d'ahont los ve lo nom de Colomins, célebre en tot Catalunya, y singularment al Lrgell,
ahont tractan mes que en altre lloch.
Mer aficionat ()' encara no gayre), quan m'ho diu
l'humor y tinch vagarosa una estona, prench lo 11apis y apunto... qualsevol cosa.
En altre temps, los artistas no feyan peí públich
mes que obres senceres. Avuy publiquen en les
Ilustracions Ueugeres apuntacions fetes á corre-cuyta en son álbum, preliminars per un quadro que
volen fer. Jo publico les apuntacions de mon álbum de mer aficionat, sens ánimo de fer may cap
obra sencera. Sentó que no hi tinch vocació.
TARDOR
ARRIBADA DK LA COLLA
I
La roja llum del sol ja vá ponentse
entre boyrinas d'or;
la freda tramontana, tot desfentse,
porta sobtat remor.
II
Ja per térra rodolan secas fullas
del bosch abants jemat,
—¡Quina colla de mules los ha arribat ais Richs!
—¿Del l'aitó? (Foitu, L'ranga.)
—No sé si del Paitó ó del l^iamont. A la vista
me semblan del l^aitó. IJCS del I^iamont no solen teñir tanta mida ni tantes carns com les (pi'arribavan.
—¿Quí les menava?
—Lo Marianet; á mitja tarde arribavan.
—Serán del Paitó.
ENTRE SOCIS
y fins las flors, caygudas sas despullas,
s'han totes escampat.
III
Per sobre las vehinas serraladas
s'axeca'I Pyrineu,
—¿Cóm ha anat, Marianet?
—Tots tornam vius.
—:Y sencers?
—Y sencers, grat sia á I3eu.
—Me'n alegro. ¿Y la compra?
—Una quarantena.
23
—¿Y'l preu?
—Cares: no cal dir mes; hi vaig trobar lo Mixeta, lo ÍJcbreta, lo Jaumató; hi havía ademes uns
comjjradors de 'l'olosa, y encara algún altre.
—¡Malament!
—Sembla mentida: los pagesos del Paitó, com
si's diguessen peí telégrafo la arribada de cada comprador, tot ho saben al moment; podeu contar quins
ánimos per demanar...
—jBé ho sé prou! I^a darrera vegada (pie hi vaig
anar... oy, hi havía ton y^are, nos hi yam trobar ab
uns compradors de Pau, (pie'ns varen amohinar...
Ben bé vint duros mes cares per cai^ nos varen costar... Aquesta tordilla es una bona muía... fa una
brassada d'anques... ])er mil franchs ja's ])odría
pendre...
—Mes ne costa: aípiesta y les dues del seu costat
costan 6.900 franchs.
—Y després los gastos de viatjes, correduría,
aduana... ¿Quín corredor Tas enganxar?
—Lo Janot (Jeannot) de I^atour.
— ¡Quín gitano! Prou sab una i)er una totes les
mules ([ue hi há al J^aitó... mes un no se'n pot fiar
gayre.
—¡Bé ho sé ])rou! Aquest viatje me sembla que
m'ha servit bé; pero l'altra vegada me volía á totes
passades endossar una muía molt gua]3a, y al preu;
mes, si no me'n adono, tenía ayguarols... ¡jo quedo
lluhit!
—Per corredor de confiansa no hi há com en
Fierre; jo ja havía rondat ab son pare, y fins havla
conegut al seu avi; mes estava á la darrera carta; y
ja no treballava... jo era un gallastrassot; jo comensava y ell acabava. Gent de bé tots. Mes ara están
calents (richs)\ y no's donan tanta manya com lo Janot. ;Y'l Mixeta, cpi'ha compratr
—Vintiquatrc mules... serán per nosaltres; les
portará á Verdú... pagarem gastos y comissió.
—¿la sab (piant li costan?
—Una per una, lo Janot m'ho va dir, y no'm va
cnganyar, ])er(pie també ho sé de moltcs pels matexos pagesos venedors.
—'l'renta cjue'n tenim á Vcrdú, trentacinch que'n
teníam ací, (¡uaranta que'n portas, vintiquatre del
Mixeta, son unes 1:30 mules... ni há poques per la
fira de Verdú...
—Hi farán cap lo IJebreta, lo Jaumató, lo Ricart, tots los montanyesos, los solsonins... será molt
(pie no pugan aumentar la colla.!. I'rou n'hauría
portat mes... los preus me van espantar... ¡Xo Muhi11a! Aípiell dimoni de muía, cansada del camí, encara borneja: la primera jornada semblava una cabra...
la vam haver d'acuar y desacuar no sé (plantes vegades...
—¿Es mansa?
—Com un gos... totes ho son prou... toquéules
per hont vulgau... Cansats de mudarla de lloch, la
vam aviar... lo dimoni de la muía comensa á fer cabrioles y's posa á galopar com esverada cap á la
seua térra; me pensava haverla de tornar á buscar
al Paitó. Lo 'l"on, be'n té de cama; se va fer un fart
de correr... sort d'uns pagesos que la van girar... una
hora y mitja ben bona nos va fer perdre deturats al
mitj del camí...
—¿Y'l pas del port?
*
—Regular. Al darrer poblé de l'altra banda,
vaig pendre tres homcns ab les pales y picots; en
alguna reconada vam haver de fer ])as ab les pales;
¡quln fret!... á l a b a x a d a moltes relliscades en la neu
glassada; en algún pas molt pendent nos van fer servey los picots, y fins vam haver d'extendre les
mantés damunt del glas per poder fer passar les
mules... tot va anar bé, grat sia á Deu... ¿No voleu
passarhi revista?
—Es massa tart; demá les veurém. M'alegro del
bon viatje. Au revoir, garlón.
—Bon soir, monsieur.
l.A I l A l S T R A C l O
24
(^\T.\1,ANA
Tom XI
¡I lll
ir
Ui af
f
,XJ"
nfeWj-JiHJiLb J-JlL*LuJi;:_„=.-¿¡ll.LilÜi:i3iJ.:u!.arr;il
UNA FLAMENCA, PI;R J. LI.OVIÍRA
II
LA CANgO DICL MULATI'.R
—Ix) sol ja toca al recó del corral.
Yol dir (|u'es l'hora del estríjol y del ras]3all.
¡Au, Tarda! tu la primera...
¡Com t'has posat de cascarres y fanch!...
¡Xo! ¡quieta! fins cjue t'haja posat com lo cavall
del amo lo día de Sant Antoni...
Ningú'm passava la má ¡¡er la cara aquell día; lo
meu cavall, ó del amo, tot s'es hu, era lo mes guapo
y'l mes ben arreat y enfiocat... casi tots los altres
tina sahatay una cspardeiiya; lo meu, totes las cintes
blaves; blau lo gran floch de la cna, blaus los fioquets de la brida, blava la cinta de la manteta...
tot ell net ([ue's podía Uepar, lluhent que's podía untar ab una gota d'oli.
¡Cóm me mirava la Marieta! Prou me ve al darrera... ahir, com si ho sabes, tan bont punt vaig arribar, encara desacuava les nuiles al carrer y ja ella
passava tota prisada, cenalla á la má per dcvant del
estable. Y'l día de .Sant Antoni, quan donavam los
toras, ella de eos present al brancal de la porta, ab
la mitja rialla, ben composta y pcntinada... No cal
que't canses, Marieta, que no cobrarías.
¡.Si'm volgués la Sileta! aíjuella sí... També vatreure'l cap á la finestra quan donavam la passada, mitj
amagada darrera'l test de moradui.x... Casi n'estich
cert (jue'm va mirar... pero si acás molt dissimuladament... ])er forsa m'havía de veure... tot nou, flamant, la gorra vermella ab la ^•ira negra, corbatí
de seda, camisa ben planxada, vestit de vellut que
llavores l'estrenava, es|)ardenya nova, mitjons com
una neu... ben pentinat, ben afeitat... es ciar quc'm
va veure...
¡Que bé (|u'estaríam tots dos! Jo, á.wQ's,peles cada
día; ella, prou treballadora, alguna coseta mes pels
mal-gastos... una caseta ben ])etita y ben blanca, de
pochs diners... y mes avant jo compraría un paren
de sonreres ])er mon compte, despre's una muía,
des]irés ducs, després quatre... altres mossos com jo
Tom XI
LA I T A J S T K A C I O
25
CA'I'ALANA
UN VELLMARINER, IM;R 1). JJ..\ixi.;k..vs
ho han fet... ¿qui'ns empataría la basa? Després
arribo de viatje, pujo á casa sense fer soroll, la trobo descu_\-dada cosint alguna cosa... se'n adona y ja
ía tinch penjada al coll: Ton com ^-a, Ton com \ e ,
¿qu'estás cansat? ¿que t'has mullat? ¿(jué ])endrás?
¿vols assó? ¿vols alió? Ton assí, Ton allá... Ni'l re\'
no'ns guanyaría... Vamos... ha de ser ella... lo cor
m'ho diu, lo cor la vol...
iQuieta, Parda!
Prou me recordó de la masía ahont la vam comprar... ¡Quina jornada aquell día! y per postres aque"a pujada d'un hora y mitja; oh, ben bé un hora }'
niitja,.. ¡Cóm la pujavam! lo cavall del amo al trot,
y JO devant d'ell, amunt, amunt sempre, com una
cabra. ¿Qué ho deu fer, qu'abans me cansara tant,
y ara com si jugás? Ara les costes m'agradan, com
si'm posessen ales ais ¡icus, ¡amunt! ¡amunt vá! y
després veus mitj mon y'l cor se't axampla...
¡També se m'axampla ¡luan pensó ab la Sileta!
Apa, Ton; ¡amunt! ¡amunt! La rondaré, la veuré,
l'aturaré; hay de comensar tirantli alguna indirecta... Jo prou voldría anar á galo])... lo qu'cs per ganes, prou li diría de dret á dret: Sileta, me voldría
casá'ab tu. ¿Me vols? Sí. Donchs jo també; amonestacions desseguida, al altar del Roser, y sí, I'arc: sí.
Pare, y tot llest... Fos rich com los amos, no'm caldría anar per la marrada... Y ben mirat, bé tinch
mes qu'ella... ¿qué li pot donar son pare? ¿cinquan-
ta, cent Iliures de dot? í-o doble y redoble meguarda la calaxera del amo, y ben afanyat ab les inetics
suadcs... Que demanejí de mí al amo, millor, a,\ó
voldría... ¡¡eró ¡cá! |)rou ho saben, prou me conexen...
-Me \'oldrá, me voldrá, lo cor m'ho diu, lo cor ho
vol... ¡(¡uína vida!
¡Au, Parda, al ten lloch! Anem per altra.
III
HIMNE
r> UN
RAMliLERET
Avuy mateix, día 19 d'Abril, al exir de missa (y
Deu no m'ho tinga \>\ix retret) m'he deturat al
26
brancal de la porta de casa, per ^•eure la marxa
d'en Queralt á la fira de A'erdü.
Eran les vuyt del matí: lo cel sens cap ntívol: les
pedrés del carrer suavan de bonanza: bellíssima
matinada de ])rima\era.
Avuy en Queralt prou ha matinejat: les mules
ben fartes, ben abeurades, ben pentinades y lien
acuades, frissoses per empendre la marxa, joguinejavcn gojoses, movent en ondes de serp la llarga
filera.
¡(^uín goig que feyan!
La Mundeta, es la no^a gran, fresca com una
rossa Y macissa com l'alsina, aguantara peí ronsal,
arrant del morro á la muía de sella, la del cap de
la colla; mentres son pare, vestit de mitja-gala, ab
la darrera mossada del esmorzá en la boca, donava
la darrera estrevada á la singla; )' posant lo ]ieu al
estrc]), muntava en la mansa }' robusta cavalgadura.
—A Deu siau—diu á les dones.
—A Deu, y Sant Antoni te guardi de mal—diu
la muller.
—A Deu siau, y bon viatje—diuhen lesdues filies.
Y totes tres desde'l brancal de la jjorta seguexen
ab la vista la llarga cumia, fins (]ue desapareix la
darrera muía al ca]) d'amunt del carrer
Ja es fora \ila: arrepetellat en la sella guarnida
de la flonja pell de moltó, cntortolliga á Tansa
d'aquella lo corrcig de la indispensable xurriaca característica del qfici; trau del infernet la suada ])etaca; caragola destre entre sos dits ennegrits del
fum lo sabrós cigarret, y'l crema entre es])csses glopades del .fum aromátich; mentres ^•a marxant ab
escayent iiegligé y respirant ab alegría l'ayre tebi
primaveral que omple enter son ampie ])ulmó.
No ven les belleses del cel y del paisatje, com
ho veu un artista, es ciar: la rienta vora del riu que
reflexa com ciar espill los desfuUats roures: la severa silueta de la montanya coronada de rústich poblé y al cim la deseantellada torre del castell mitj
vestit d'eura sempre fresch: la llcu l)0)rina que
Uansa la húmida térra, com inmens encenscr tjue
agraheix al bon Deu lo sol, lo bel! y benéfich sol
que li regala: ho veu, mes no ho admira; ho sent á
sa manera; ho sent en la alegre expansió d'un cor
content, d'un eos ([ue va á ])laher y disfruta d'un
dia esplendif; y canta y poetisa axis:
—¡Día d'Angclsl
¡Quina gentada á la firal No s'hi cabrá.
Lo país no está malament.
Vendré bé.
Lo qu'es la negreta
bona muía, bona ¡ler tot
al menos deu onses y mitja; pot ser onze
hi tinch
de guanyar ló ó 20 duros
está ben comprada.
La tordilla ja la poso á banda, ha de ser peí Felipot
estará ben servit; fesla llaurar, es la millor
llauradora; ]3Ósala al carro, com si no hagués fet
may altra cosa; carrégala
Per muntar sí qu'es fexuga
pero ell no la vol per axó
ab la somereta'n té prou
n'estará content. \^ bon pagador; es
un gust; puntual
son bona gent.
¡Arri, Castanya!
Eenmirat, d'altres n'hi há que tañen mes mal ofici
aquells dos pobres pagesos qu'estan fangant
deuhen ser d'aquella masía
fanga que fanga, tot
lo sant día y tot l'any clavats á la térra com un
térros
Y ves mirant lo texidor: xech-catatxech,
xech-catatxech, tot lo dia de Deu, del dematí fins al
vespre.
Só de mitja edat, y tinch seguida tota Catalunya
si's vegés reunida tota la gent (pie conech
á tot arreu tinch coneguts
y amichs
Arriljo
avuy á Verdú, la mestresa ja'm té la cambra cndressada; lo Jaumet, lo estable á punt
es un gust,
com si fos á casa inci/a, allí mano y disposo, tots estan per mí, com si fos Tamo. A les Borges lo mateix, á Arbeca lo mateix, casi á tota rreu lo raateix.
Pobre cávale quan ens vam casar, he avansat
LA I L U S T R A C I O
CATALANA
prou
una caseta me\-a, i|ue r)eu n'hi dó, ben
assoleyada
ara mateix com s'hi deuhen rabejar
al sol la dona y la ([uitxalla!.... bon estable, un corralet ben regular y acjuesta colleta de mules
axó
sí; tantaraiifeiia, lot ¡o que Hiich porto á rcsíjiiciia;
ben ])oca cosa m'ha quedat á la calaxera; perú bon
grapat d'onses val la colleta que'm segueix darrera;
á la fira, ])er mal (]ue vaja, algunes ne cobraré; y
després de la fira, á fer la ruta
aqucst plech de
vales (jue porto á la cartera, alguna coseta val
del Toni de la Yall, com si tingues los diners á la
má; del Masot, lo mateix; del Campell, lo mateix;
del Crassó, lo mateix, y de tots ne cobraré poch ó
molt
\o flistós del jepet, ¡quín maula! ¡ícró li faré
por; li diré ben enfadat (pie no vull mes remansos,
ni cstich mes per cansons, o son diners, ó l'engego
al Procurador.... Tot junt tinch un capitaló, casa,
térra
y una doneta de la bona mena, que sal) estalviar y no vaga de treballar
y la quitxalleta
¡oh! y tinch de ]3ensar.ab los turrons
¡([ué contents estarán!....
¡Es tm día d'Arngels!
¡Arri, Castanya!
RAFEL SANS D'URPÍ.
(Acabará)
COR Y SANCH
((.ontiiniaclój
11.—L'ENKICII Y'I.S SEUS
Lo jove Enrich Dalmau era orfe desde xiciuet;
sa mare va morir (pi'ell tot just havía fet quatre
anys, y'l deixá son pare quan encara no'n tenía set.
Lo patrimoni que heretá. sens esser una gran fortuna, no era cosa de menysprearse, puig consistía
en una fábrica de sederías molt acreditada y ab un
galant capitalet y una casa al carrer del Carme, que
produhía doble de lo qac li costava la que tenía á
lloguer. A n'aquets bens cal afegirhi l'elecció d'un
marmessor com lo sen)'or Francesch, amich íntim
del difunt y ])adrí del noy, al cpii estimava entranyablemcnt. Aquest bon lióme ja havía i)legat sa fabriqueta, y vivía en pau ab la muller y la noya, que
tot just era nada, de la renda que li davan nou mil
Iliuras; mes al saber la disposicio del finat, va resoldre tornar al negoci posantse al davant de la casa, á
fí de conservar los bens del noy y aumentarlos si's
pegues, com ho feu trevallanthi mes de lo que hauría fet en cosa propia y aplicanthi'ls grans coneixements que possehía del art y sas mokas coneixensas
per Espanya y fóra d'ella.
A])art d'agó, cuydá d'instruhir bé al noy, fentli estudiar gramática Uatina, catalana y castellana, retórica, matemáticas y francés, y dura una i)orció
d'an)s (pie'l feya anar cada día, en sortint d'estudi,
árebre Uissó del mcstre de capella de la Seu, ab lo
([ue arriba á ser un galant músich, en termes qu'en
algunas funcions bonas de la mateixa, havía tocat
de primer violí. «La ociositat es la mare de tots los
vicis», diul'aforisme, y, comprenenthoaixís, lo senyor
Francesch no deixava vagar gayre á son fillol, puig
(pian fou un xich grandet, al temps (jue acabava
d'apcndre una cosa, ja ell n'hi feya ensenyar un'altra; á estonas ana adestrando en rofici, y, com ja
havía a])rés de dibuix, fou un bon veler teórich y
práctich, com va dcmostrarho en l'exámen de mestría (pie, sens cap necessitat y sois per volerho'l bon
padrí, feu davant del Col-legi del art major de la
seda.
Aixís se trobava á l'etat de vint anys lo jove En.
rich, al qui ademes afavorían sa galant figura, sas
maneras finas y reposadas y'l respecte que sempre y
en tot duya á son padrí. Tenía inolts amichs, pero
no gayres companys; era de natural (piiet, y son esperit se trobava mes bé conccntrantse en la lectura
Tom XI
d'ohras de imaginacicj (pie no ])as en manifestarse en
sas relacions ab lo mon exterior. Agó feya que alguns lo tinguessen per orgullos, (pian, ben al revés,
era la mateixa humilitat; mes, acjó sí, tenía un amor
])ropi deUcadíssim, (pie al mes xich senyal de mancamcnt ja estava ferit.
L'ünich i)arent que l'Enrich tenía era una germana de sa mare, la tía Agustina, ja de molts anys
cambrera de casa Piguillem, hont ell anava sovint.
D'allí li vingué la coneixcnsa ab lo confés de sa tía,
lo pare Arcángel, que n'era molt entrant, y ]3er esta
última rahó dona aquell encárrech al jove, qui'l cum¡)h' gustosament.
Y puig ara ve be, y l'historia qu'estem contant ho
demana aixís, parlém un xich de las personas que
componían esta familia y de sas relacions ab en
Dalmau.
I I I . — L A FAMILIA PIGUILLEM
Don Joan de Piguillem era un sen)'or de qua^
ranta cinch anys, alt, gros y de maneras altívolas.
En sa joventut havía sigut militar; mes deixá la carrera, á causa de no ])oder obtenir los ascensos que
sa ambició sens mida li fe\a somniar, y com era
bastant rich pera darse bon to, estigué mes á pler y
mes pié de considcracions dintre Barcelona, en la
vida civil, de lo que ma)' hauría sigut en la milicia.
En son carácter hi havía algún contrasentit, fill, sens
dupte, del ])Och talent )• de la molta vanitat; devegadas era huma, senzill }' caritatiu; á voltas, déspota y
crudel; y mentres havía sigut admirador \ergonyant
de la República francesa, y continuava essentho
d'afpiella societat, se creya superior á tothom que
no vingués de noble prosapia. Ell assegurava i)ertanye á una familia (jue obtingué son títol i^er alguns alts fets en guerra de Creuhadas; mes los vells
de totas condicions que n'estavan al corrent, deyan
á tothom (pii volgués sentirho (]ue son besavi era
un hotiflcr á (]ui Felip V ennoblí en pach d'ha\'er
anat contra la causa de sa térra.
Mes, deixant a(;ó en banda }• tornant al cas, don
Joan, al deixar lo serve}', va enamorarse de donya
(Gertrudis Villablanca, filia, com ell, de Barcelona,
pero (pie descendía de pares castellans y fins comptava ab llarga parentela entre l'aristocracia de Madrid; se varen casar, y deis filis que nasqueren d'est
matrimoni, sois resta una noya que ja tenía disset
anys y's deya Concepció.
¡Concepció! Nom bellíssim que li esqueya com á
la flor una gota de ]3erlejant rosada, nom (pie respira idealisme celestial, nom santificat per la puríssima Verge Mare del Redemptor nostre! May ningú
ha dut un nom cpie li fos tan ])ropi com la noble
donzella, puig sa hermosura no tenía res de las beIlesas paganas, sino tots los encisos, tots los atractius ab (pi'en horas de mística anyoransa, esmaginem
ais cpierubins que voltan al Senyor en sa posada
eterna.
Voldríam darne encar que no fos mes C[ue una
xica idea. Ho provarém.
Era de bona mida, en quan á l'alsaria; tot'ella
primeta, pero de formas arrodonidas y de perfil grados; sa pell, blanca ab trasparent rosat; sos cabelle,
casi rossos, formavan onas; sos uUs, grossos y blaus,
uns cops s'obrían com volent travessar lo firmament,
y á voltas, mig coberts pe'ls parpres, indicavan
meditació, mes son esguart franch y modest cativava; son ñas era bufó y corréete, y sa boca xicpieta
com no podía serho mes, semblava una flor de magrana y tenía un mig-riure melancónich com lo desig del infinit.
Havía sigut educada en un convent é instruhida á
casa seva per bons mestres; son ])are va tindre l'acert
de ferli conrear l'inteligencia mes de lo que s'acostumava á fer ab las senyoras d'aquell temps; sens
las habilitáis propias de sa condició de dona, dibuixava bastant be del natural y tocava'l piano, duas
cosas no tan comunas Uavors com avuy día.
Toni XI
Tocant á qualitats moráis, era bona, religiosa y
soferta cora sa mare (c]ui, fóra d'ai^ó y de teñir
molt arrelats los hábits d'economía, no's feya notar
per res mes que certa hermosura vulgar); de son
pare n'hcretá la distinció en lo vestir y en las maneras; pero tenía mes senzillesa (¡u'ell y mes inteligencia que caji deis dos,
Ab estas qualitats y la de ser filia única, no cal
dir si'ls seus pares la tindrían contemplada; pot
afigurarsho cada hu, mes que mes considerant l'estat social d'aquella familia, que disposava de tem]3s
y diners pera ferho. Essent xi([ueta, tenía joguinas
per valor d'un dineral, entre ellas, fins un altaret ab
la Verge, obra del reputat escultor Amadeu, y una
nina,que á tot cost havía sigut feta ])cl no menys
hábil artista Gurri.
Ja havem dit que TAgustina feya molts anys
cju'estava de cambrera á la casa, y (lue, ab tal motiu, l'Enriquet hi era entrant. En la primera etat, y
mes que mes quan se té un cor bo, las criaturas no
s'adonan de las diferencias socials que han de separarlos algún día, y s'entregan á las expansions
naturals propias del seu temps; tal succehí ab la
Concepció y l'Enrich: ella tenía joguinas ¡lu'exitavan la cobdicia d'ell, pero li mancava algú pera
compartir l'alegría deis jochs, puig en tots los temps
de la vida, fins la vida mateixa, no es res si no hi
ha un esser íntim, un'ánima bessona que'ns acompanye en las penas y en las satisfaccions. Los
scnyors hi consentían en que fossen amichs, y
de vegadas envia\'an á cercar al Enricpet pera
que jugues ab sa filia, fins ([ue, comcnsant á ser
grans y acabantse'ls jochs, no's vejeren tant sovint; mes per agó, la simpatía amistosa de l'un
per l'altre, no deixava d'existir, sois ciue's contenía en los límits de la prudencia, á lo que també
ajudava'l tractament de «vosté» que l'Agustina feya donar peí jove á la senyoreta.
Pero després, aprenent l'un y l'altre de dibuix y
nuísica, los era un plaher mostrarse'ls avansaments
que feyan, y, afectantsc los dos casi á un mateix
temps á Uegir novelas y poesías, trobavan goig en
paríame y's deixavan mútuament papers y Uibres.
l^er 50, cada cop que l'Enrich anava á veure á sa
tía, la Concepció ho deixava tot per darli conversa,
y, sía pera (pie la feyna no quedas en l'ayre, sía perqué fessen de mal veure las ignocentas relacions
deis joves, lo cert es que donya Gertrudis tot seguit cridava á sa filia. Mes tota la fatlera y la vigilancia de la senyora no impedían c^ue l'hora mes
impensada s'entreguessen ab Ilibertat á sos ignocents col-loquis, ni varen esser prou per evitar un
disgust que, si be fou de considerado, podría haverho sigut molt mes encara.
Succehí cpie peí Setembre los senyors anaren á
Passar alguns días á una seva hisenda del Hospitalet, y ab lo pretext de veure á sa tía, per la festa de
la mare de Déu, lo minyó va presentarse allí. Justament va escaures que uns senyors coneguts eran
á la casa de visita, y'ls dos jovenets varen surtir
al defora. Com ningú'ls deya res, sens adonarsen,
caminant, caminant, arribavan ais fruyterars de vo'^a 1 riu; y la Concepció, ab tota la senzillesa, sens
mácula, de pecat, cuUí un préssech d'una branca que
casi tocava á térra; pero en aquell moment surtía
un guardia, que després d'arrebassarli la fruyta, va
tractar á la noya de mala manera. L'Enrich, á pesar d'esser encara un noy, no pogué sentirho ab
calma, y com millor sapigué va demanar la fruyta
al guardia, pagant tot lo que valgués, reprenentli,
c pasada, algunas paraulas. L'home, (pie era prou
rustech, l'etgegá en mal'hora y li dona un revés;
lavors lo minyó, fora de sí, va tirárseli al damunt;
pero l'altre, desfentsen d'una revolada, recula uns
quants passos, y disparantli la escopeta, lo ferí del
oras. Ais crits de la noya, lo barquer del Prat acudía,
y mentres lo guardia s'amagava per evitar las
conseqüencias que poguessen esdevindre, lo barquer anava al poblet á cercar draps y venas per
I.A I L U S T R A C I O
CATALANA
deturar la sancli del ferit, al ([ui trova desmayat;
y ais prechs de la noya que's desesjjerava, entre
ell y un altre deis curiosos (juc l'havían segiiit, lo
dugueren á pes de brassos fins á la torra deis senyors. 1^0 disgust que hi hagué á la casa fou molt
gran, tant mes (piant la ferida's presentava ab mal
aspecte; pero, després de moltas alternativas, lo
minyó va curarse, y no hagué d'escoltar ])ochs
renys, en especial de la seva tía!
Desd'aquest fet, aixís com sempre allí l'havían
tractat familiarment de íu, comensaren á dirli vosfi',
á pesar d'ell no volerho. Ln día, al eixir de la casa,
bromejavan sobre'l ]jarticular ell )' la senyora; esta
ja s'havía ficat dins, després de saludar, (juant la
Conce]jci6, (juc allí era escoltantho, mentres l'Agustina obría la ])orta, va dir rient:
—No sabría com ferho per tractarte aixís; jo
sempre seré de tu.
Lo jove s'esforsá per riure; mes lo cor li dona un
tom. ¡Ah, ([uántas vegadas després fins va desvetllarlo'l desig de desxifrar lo misteri d'aíiuell joch de
paraulas!
ANTONI
CARKTA
^' VlDAT.
(Sfgiurá.)
MONTALEGRE
Miráus' á Montalegre de fatxa gegantina,
en mitx de flors y arbredas alsarse com regina,
dexantli per corona lo sol sos raigs de llum;
los hoscos li regalan sas sombras falagueras,
las tendres aucelladas, sas cantigas Ueugeras,
las ñors son dolg peifum.
Verdejan entorn d'ella las vinyas pampolosas
los camps allí sou fétils las selvas mes frondosas,
las flors arreu escampan sas flayres com de mel,
los tarongers ostentan sos fruyts de primavera
y sembla la Cartoixa l'h'ermosa jardinera
d'algun jardí del cel.
Passáu la suau catifa de verda y fresca molsa,
deixáu, deixáu enrera la canticela delga
qu'entona I'aucellada grontxantse dintre'ls pins;
del món delicias follas, sens ferne remembranga,
serena vostra pensa y'l cor pie d'esperanga
entráu, entráu á dins.
Veuréu claustres espléndits, parets enderrocadas
hont l'eura entortoUiga sas fullas retalladas
com si lo poch que resta temes que li fugís;
y las humils arcadas vuuréu mitx destruhidas
que ais jorns que passan mostran sas pedras ennegridas,
recorts d'un temps felis.
Voltant sos claustres restan, com nius sens I'aucellada,
los arbres fentlos sombra gronxantne sa brancada,
las celdas hont moraren los frares cartoixants;
1 mes, ay 1 que las tempestas de Ilibertat bramaren
y ab furia jamay vista los homes destrogaren
aquells estatges sants....!
Arrebatáis en alas disparassió febrosa
veuréu debaix la volta del claustre majestuosa
algarse la figura d'un venerable anciá;
son ayre auster y noble convida al sacrifici,
sa pensa no's recorda del mundanal bullici
pensant sois en resá'.
Aucells damunt sa testa sas alas han esiesas;
corrandas que li contan del cel las han apresas;
lo frare las escolta pres d'éxta.ssis diví,
y'ls aucells s'entornan volant y van y venen
y al cel, cantant alegres, son vol de nou empreñen
com vola un serafí.
Recorts que altre jorn foren, visions que's desvanexen,
los frares tots son fore, y'ls aucellets se quexan
quan voltan los dos claustres y'ls troban frets y sois;
27
no troban los bons frares per ferlos companyia,
y tristos d'anyoranga sos cántichs d'alegría,
se tornan greus condols.
Y avuy ; oh gran Cartoixa 1 tos claustres solitaris,
tas celdas arrunadas que un jorn foren sagraris
de las virtuts heróycas de fe y d'huinilitat,
avuy encar se monstran com Iliris de puresa
y al cor del hora incrédul son bálsam dolg fa presa
Uansant sa inicpiitat.
Veníu, homes del segle', los qui cerquen las glorias
y'ls verts llorers que dona lo món en sas victorias;
veníu aquí á apágame la set de vostre cor;
y aquí, la pau y ditxa que avuy cerquen debadas,
en aquest clos sens dupte que las liauréu trobadas...
veníuhi sens temor.
JosEPH M.'' VIDAL Y POMAR
EXCURSIONS P E R SABADELL
Seguexen las visitas industriáis.—Senyora Iluda y Jllls de Diirán.—
Altre escriptor fabricant.—Senyor.i Vütda y/ills de J. Cometma.—
Tricots.—Don Joscph Cornerina I''ayré.—Senyora Viuda de y.
ñlaynw.—Harrejas de llana y seda.—Don Joan Morabas'.—Un
aniich d'en Roca y Roca.—Fábrica de don Baudili Vüa.—Lo coló.—
Visita á la fábrica de don Joseph Prat y Companyia.— Los senyors
Alguersuari.—Fretenlo carrer del Sol.—Capas.—Lo nom Tiirull.—
Recort d'una tertidia molt agradable.—Un comprador molt conegut.
—Panyetia de Campana, Margarit y Companyia.—Soler y Colomer.—Joan Batista Nnct.—AlaTedra Cofina.—La Embaladora
Moderna, de Barcelona.—L'Art á Sabadell.—L'Academia.—Don
Ramón (.ínery'i senyor Vil.-i.—Ceiámica.—Don Mavián Bin-gués.
Abans de continuar en 1'industria, he de repetir
lo (pie vaig consignar al comens'amcnt, axó es: ipie
'm vaig ocupant de fábricas y tallers ab arreglo al
ordre de mos recorts y notas, sens ¡pie senyali la
mes petita preferencia lo ijue tracti d'uns abans
que d'altrcs, ja ipie com en a(piexas cosas no hi
cap un ordre rigurós, á causa de diversas circunstancias, m'ha succehit de vegadas en mos viatjcs que
he vist á última liora lo que merexía ser vist primer
que tot. Lo ([ue sí prometo es no dexarmc en lo
tinter res de lo (pie m'ha imjjressionat, y mes aviat
ó mes tart, a(pií hi anirá exint tot lo ([ue s'ho valga.
La casa de la senyora Viuda de Duran, y filis es
una de las principáis y mes antigás en la fabricado
llanera, oferintse'm ocasió, la tarde (pie vaig visitarla, de comprobar (pie sa anomenada en géneros
de novedat té per base un gran conexement de la
industria ipie teñen entre mnns, un afirny incansable pera dotarhi sa macpiinaria de totas las perfcccions, y estimular al obrer, y un gust exquisit que
acreditan en la confecciíj del mostruari.
Un deis senyors filis d'en Duran, company nostre en la ])rempsa, en Lo Catalanista y altras publicacions, hi maneja la ploma ab tant garbo y
competencia com combina en la fábrica lo dibuix
de las ])essas. Nos plau felicitarlo desde aquest
Uoch, com també á sa distingida familia.
Igual felicitado envió á la senyora Viitiia y filis
de J. Comeruia, ([ual fábrica tinguí'l gust de visitar
seguidament, admiranthi sos panyos y novedats, y
sobre tot, aípiells selectcs géneros, tant d'istiu com
d'hivern, de variadas classes, en (juc oferexen un
precios mostruari pera terns. Per aquest motiii, la
casa de la senyora Viuda y filis de J. Coincnna es
una de las predilectas deis compradors inteligents.
Son nom me recorda (pie vaig fer també una visita á la fábrica d'un altre conegut industrial que
's diu don Joseph Comerma Farrf, molt reputat
en artides de novctat y espccialment per sos tricots,
deis (pie'n vegí hermosíssimas pessas.
Y á propósit de tricots, es de justicia consignar
(pie's distingdx molt en acjuest género la scliyora
Viuda de Joan Mayinó, en (pial fábrica del carrer
de la Creu s'hi elaboran varis géneros de llana,
seguinthi las corrents de la novetat ab lo gust y
acert (pie acreditan sas mostras.
Parlant de tricots, conservo un bon recort de- la
recomanable y acreditada fábrica de don Joan Mo-
>
>
>
o
l . A S O C A S , COMPÜSICIJ DE C. JUTZ
X
Tom XI
LA I L U S T R A C I O
2Q
CATALANA
,^^/X<^
mk.
MOZART
U:N PLA'l' L'LR DOS
3°
/•(íg'ijs, que'ls produhcix molt notables, tant ab llana
cora ab barrejas de seda }' estám, }' també altres
géneros d'alta novetat.
Pe rcert ¡lue'! company que té en son despatx
lo senyor Moragas, y de qual nom sentó molt no
recordannen en acjucix moment, me feu mes agradable la estona, evidenciantse tan entes en Arts y
Lletras com en Industria. M.e parla del popular
Roca y Roca, de cpii es coral amich, y com á tais,
encaxárem al despedirnos.
])es])rés m'acompanyarcn a visitar la reputada
fábrica de filats y texits de llana de donHu/zi/i// Vila,
que's distingeix per sa especialitat en tajjabocas y
tricots, y que m'cnsenyá un mostruari tant bó com
variat.
Encara fjue'n la industria de Sabadell hi predomina la llana—me digueren—hi ha també fábricas
de texits de coto, algunas d'ellas de molta importancia, com la deis senyors Filis de Brotan, y la de
áoví/oscfh Prat y Companyía.
Tinguí ocasió de veure la segona, que té son
magatzem á Barcelona, en la R era de Sant Joan,
y la vaig trobar perfectament montada y servida, y
ab maquinaria que revela un gran avens y un género del millor. Per axó vaig dar la:enhorabona al
sen3'or Prat y Companyía, que sab, ab sa inteligencia y laboriositat, sostindre bcn alt lo pabelló de
nostra industria cotonera. Continuant tot seguit ab
la llana, vaig entrar en la acreditada fábrica de novetats de don Franccsch Algiiersuari y Jcnná, que
's distingeix especialment en son género ab moliair.
y m'ensenyaren mostras molt notables. Allá hi tinguí'l pler de saludar á son oncle don Pau Alguersuari, qu'ha honrat á Sabadell ab la invenció de sos
telers mecánichs, y es un professor de texits qu'ha
ensenyat ja á duas generacions aquest difícil art.
Guardo memoria de (lue'm va parlar d'un model
tant im])ortant com curios que ])reparava pera una
fábrica de mantelería.
—¡()m'n iret fa aquexa tarde!—va exclamar lo
amich que m'acom])anyava.
—Y axó que'ns trobem en lo carrer del Sol—vaig
res])ondre, reparant en lo lletrero del que ¡lassavani.
—A ])ro])ósit—digné ell;—en acjuest mateix carrer hi há una fábrica ahont no s'hi fa res mes que
panyo per capas. Es la de don Salvador Arderías.
Hi anarem, y en efecte, lo senyor Arderius, ab
molta amabilitat, va ensenyarnos hermosos ])anyos
blaus y anialí pera tant estimables pessas d'abrich.
Lo nom 'i'uruU es un deis mes ilustres y antichs
en la industria llanera, y á Sabadell hi va adscrit á
algunas fábricas de las mes importants. De manera
que aquest nom patronímich re])resenta sempre pera
'1 comers crédit y progrés.
Recordó que'n lo carrer de la Creuheta, al entrar
á la fábrica de don Enrích Turall, vaig trobarhi á
un veterano y ]jeritíssim comprador, molt conegut
deis princ¡]3als fabricants; es biscahí, y s'anomena
don Ci])riá ^birtínc/.. Referintse al mostruari ipie ii
ensenvavan, vaig sentir com deya:
—Aíjuí'l triar es molt difícil. Sería precís emportarsen molt mes género del que's pot. De la
matexa manera hauría pogut parlar en la fábrica
en (jue tinguí la satisfacció de enrahonar y felicitar
á un jove, (pial tráete plascent é instructiu, m'havía
honrat varias vegadas en la taula del Circuí, ahont
se reunían en Campman_\', en Rafel Llonch, en
Quim Casanovas, los germans Pújala y molts altres minyons, tots ilustráis y ocurrents, y ab los
que conversava agradabilíssimament sol)re las costums y lo ])ervindre d'aquella estimada y hermosís.sima tcrra en cjue hi nasqueren mos filis. Lo jove
á qui'm referexo es don Joa/i Tiinill Sallares.
Conexía jo lo gran crédit de una fábrica de
LA ILUSTT^ACIO
CATALANA
Tom XI
panyos que hi há á Olesa de Montserrat, la deis tés ab recursos ])era montar un establiment en gran
sen)-ors Campaíiá, Margarít y Companyía, y no ha- y ab treballadors enteses en dibuix pera ajudarlo,
vent pogut anarhi, vaig"]M'esentarmealmagatzcmque no hauría de temer la competencia de la cerámica
teñen en la Rambla de Sabadell, casa de don Pcre d'Italia ni d'Alemanya.
Sítjcs, qui tingué la atenció d'ensenyarme un mosl''ill d'un modestíssim lerrisser ¡(piants sacrificis
truari tant rich )' variat, que confirma plenament la y aíanys li ha costal proporcionarse'ls medis pera
idea que jo tenía de la seva fama; panyos pera ca- estudiar y fer ])ujar sos productes cerámichs á la alpas y uniformes, elasticotins, panyets, castors y tu- tura (pie evidencia noslra Exposició! Mes, afortunapelins negres; cuyros-panyos, y bayetas blancas y damenl, pera dil fí contava lo senyor Burgués ab
panyos verts pera taulas de billar; y ademes géne- una voluntat de ferro, ]josada al servey de sa insros aplicables á la maquinaria de varias industrias. ])iració y bon gust, y després d'haver visilat detinL n xich mes amunt, en la matexa Rambla ,s'hi gudamenl alguns eslablimenls renomenals d'Espatroba lo despaig deis senyors Soler y Colomer, repu- nya y del Exlranger, si avuy no's Iroba, ]jer los motáis fabricants de géneros de llana y noveláis d'es- tius qu'hem apunlal anteriorment, en estat de protám, )• ([ue també m'ensenyaren un mostruari lant duhir en gran, demostra ab sas admirables obras
([ue, aislal y tot, sab aguantarse en lloch molt hobonich com complert.
norífich
entre nostres artistas industriáis.
En la acera del devant hi há una casa, la de don.
Joan Palista Ahiet, que s'ha acreditat igualment en
Eins á un allre día.
la confecció de noveláis en llana, y casi á son cosI,. (T,41ÍCÍA DEL RE.A.L
tal, la de panyos y noveláis de áonjoseph Alavedra
Gorina, que m'cnsenyá algunas preciosas pessas. Lo
senyor Alavedra no es un fabricant en gran; pero
REVISTA DE TEA'ITIES
den ser cital en justicia entre'ls (pie saben dar lluhiho lealre Princi]3al ha inaugural la tem])orada de
ment á son Ireball.
En alguns magalzems y en la eslació he vist (|ue Carnestollas ab la companyía de la Tubau, que
hi té bástanla feyna La Embaladora Moderna, de acaba d'arribar d'América, ahont ha fcl una lluhiBarcelona, establiment d'embalatjes en gran, (pie di- díssima campanya.
La obra escullida pera'l debut fou lo drama de
rigeix don Antón Tarrago, en lo carrer Non de la
Rambla, núm. 88. Lo senyor Tarrago ha sabut aco- Dumas (fill). La Extiangcra, coneguda ja de nostre
blar tant bé en son servey la economía del parro- püblich per haverla representada al tras companyías,
(¡uiá y la resistencia y seguritat del embalalje, tant entre ellas la de la Tessero.
Entre milj deis aplausos de la nit del estreno, y
pels géneros fins com pels ordinaris, que cada día va
de la apropiada presentado del drama, me sembla
crexent lo crédit de sa Embaladora.
notar deficiencias en la companyía, la qual, encara
*
que Ireballi ab bona voluntat, no es tot lo arrodo* *
nida que íora del cas.
En liceo, Messalina á tot drap. Y'l piiblich corY ara, encara (]ue som á Sabadell, que alterniun
xich i'Art ab la industria. May olvidaré ma visita respon ais esforsos de la Empresa y s'afanya á omal Ateneo, y sobre tot ala Academia de Bellas Arts. ])lir lo gran colisseu, sobre tot en los días de festa en
establerla en lo segorn^úsodelrmaleix-edifici. Lo (jue tot sovint s'ha de ])enjar á la fresca lo cpiadret
Ateneo la ajuda, cediritli'l local; pero la creació de aquell (pie tanta nosa fá ais empresaris tancat dins
la Academia se den principalment á la iniciativa y de la taquilla.
jMolts artistas de la companyía d'ópera que hi acenlussiasme d'alguns artistas y aficionáis, adevant
tuavan,
han siguí contraclats y han marxat ja á fundeis quals figuran dos ]:iinlors, (pial reputació merexería mes exlens camp del ([ue avuy té (y de lo cionar en Valencia, baix la direció delMestreGoula.
Romea continúa ab la serie de beneficis deis acque ne té sois la culpa sa excessiva modestia); l'un
s'anomena don Ramón Q)uer, velera en l'Arl y ac- lors y las representacions de Lo monjo negre y Lo
tual president déla Academia, y l'allre don J- Vila, padrí. Sembla (pie definitivamenl á principis del
(pie, á pesar de sa jovenesa, ])ol també ser contal mes enlranl s'eslrenará la tragedia de (kiimerá AVj'
entre'ls ^•eteranos per son domini del jjinzell y del r monjo, de la que linch molt bonas noticias. Tamllápis. Abdós son mestres (pie merexen gran respec- bé s'ha verifica! la funció á benefici del popular
te y considerado. En aepiella Academia, ahont bo- autor Frederich Soler (Pitarra), ab Lo monjo negre,
rnes y noys, en sa majoría treballadors, hi aprenen (pie valgué molls aplausos al autor é intérpretes del
desde'ls rudiments del dibuix fins á la copia del drama.
natural, la nil que vaig estarhi vaig véurels IrebaEn Noveláis s'ha reproduhit lo drama de gran esllant activamenl, fixa la atenció en una noya d'uns pectacle, escril per Perillán Buxó, El maldito ó un
dotze anys, (pie acabavan de rebre com á model. río de oro, en lo quin lo senj'or Capdevila alcansa
La escena era curiosa. A la noya, milj avergo- gran popularilat ab las coplas de circunstancias que
nyida y ab las gallas vermellas, vestida pobrement, canta acompanyal'per una quaranlena de criaturas.
si be ab molla condicia, li costava algún treball Lo senyor Tulau ha fet son benefici cstrenanl un
aguantarse inmóvil á peu dret, sense cambiar de ])0- drama original de (lomila. Más allá de lo digno, y
sició sobre bentarimat, y mirava tímidament per la la comedia en dos acles L.os langostinos, que ha
cua del ull á la rodona de copiants que la envolta- tingut gran éxit en Madrid.
Catalunya ó Eldorado no presenta res mes de
va, mentres (]ue d'allá, un xich apartada, desd'un
nou (pie'l benefici del director senyor Bosch, en (pie
recó, sa pobre mare no hi treya'ls uUs de sobre.
Vaig dirigirme á en Vila, ([ue en pochs instante s'eslrenaren duas ol)ras Artistas á Cala y Medimn
feya l'esbós pcrfecle, ab carbó, de la infantil y gra- oyente, que si foren celebradas, las pobretas tot s'ho
han de ben menester. Larcvista ¡ABuenos Aires! esciosa figura, y va dirnie:
—Nos ha costal molí obtenir lo consenlimenl de trenada darrerament, no val pas molí mes, ni en
la mare, encara qne ho paguem bé. Eslava frissosa (pianl á Uetra ni en quanl á música. Lo únich que
y s'está aquí pera convéncers de que no li ])assará meres(jué aplausos de bó, fou una americana y las
(pialre decoracions])inladasper los senyors Moragas
res de mal á sa filia.
y
Urgellés, especialment la (pie re]jresenta lo molí
Soci d'aquesta Academia n'es també un artista
de
la Riba, en nostre pon, y rentrcpont d'un barco
de notable mérit, que adquirí renomenada en la Exd'emigranls.
Ijosició Universal de Barcelona ab obras de ceráLo Nou Retiro ha tornal á obrir sas portas ab una
mica, preciosos jerros y allres objectes d'adorno,
companyía
de Sarsuela (pie té per cap la senyora
([ue transportavan, á cpiants s'aturavan á contemMartí
de
Moragas.
S'ha posat Doña. Juanita y C/Mplarlos, á l'época del Renaxement. Aludexo al terteati
Margaux.
risser de Sabadell don ^LarianBurgués,que si cora])-
LA I L U S T R A C i O
Tom XI
31
CATALANA
LLIBRES REBUTS
Tívoli veu afavoridas sas funcions per numerosa
Lo
nitrógeno
e n l a s a y g u a s minerals,
concurrencia, que no's cansa d'aplaudir á la compa¿obra
per
acció
propia
ó per s u s t r a c c i ó d'oxinyía del senyor Colomé y senyora Matheu. S'ha estrcnat una pessa catalana, arreglada del francés pe'l g e n o ? — I . o D o c t o r A. Masó Brt'i, director del establiment d'ayguas n i t r o g e n a d a s de Barcelona, propietat de D .
senyor Colomé, titulada ¡i.ooo duros!, que fá riure
R a m ó n Corominas, h a publicat u n a interessant monografía
de bó y mellor, algunas vegadas á costa de lo (lue sobre'l p u n t científicli, indicat en lo títol. Aquest tema
no deuría atacarse ma)- en lo teatre.
fou desenrotllat p e r lo Doctor A . Masó Brú en lo ConFinalment, Calvo-Vico representa ab concurren- grés médich internacional que's celebra á Barcelona á
cia La Pata de Cabra, qu'ara niateix ja deu comen- primers d e Setembre del any i 8 8 8 a b motiu de la Exposició Universal, pera la q u e fou nombrat lo Doctor Masó
sar á ser dura de pelar.
Acabo acjuesta Revista dedicant un recort al Brú r e p r e s e n t a n t de la Direcció general de Beneficencia y
pintor de teatres, senyor Planella, mort lo día 12, y Sanitat y J u r a t de la Agrupació de Medecina p e r lo Ministeri de F o m e n t .
á qui L A ILÜSTRACIÓ CATALANA tributará l'homc-
N a z a r e t h . p e r Mossen Jascinio
Verdaguer. Aquesta
nova joya ab que'l mistich poeta h a enriquit nostra literatura, n o s h a d o n a t un b o n N a d a l . Porta'1 sobre nom de Je'
síís infant y está inspirada en la vista deis llochs Sants que
perfuma lo Rederaptor a b sa presencia.
natgeque's mereix per sa antigüetat y i^er son mérit.
¡Dcu l'haja perdonat!
X.
| » p ^ L Quinium Labarraque, única prepa«i|MÍ|; ración de este género APROBADA por la
Wi^^^
AcADiíMiA de MEDICINA de PARÍS, es el
(S^^i^i vino de quina en su más alto grado de
concentración y de potencia.
<t El Quinium LaTsarraaue es uno de los mejores
tónicos que pueden emplearse para combatir la debilidad
de constitución ó aquella que es consecuencia de diversas
enfermedades s
<t La administración del Quinium seguida durante
quince diai-, un mes y aun más, según et grado de
deterioro físico á que los enfermos habian llegado, ha
producido una t o n i f i c a c i ó n g r a d u a l , un aumento
de p o t e n c i a d i g e s t i v a , y por consiguiente una
mejoría tan rápida que no era posible dudar de la acción
del Quinium. v
TALLERS DE REPRODUCCIONS ARTÍSTICAS
TELÉFONO N.° 156
T^OIQ^S § C
j
LAURIA, 144
BARCELONA
LLIBRERiA D' A, VERDAGUER
V e n d a de obras catalanas deis principáis
autors.
Suscripció á tots los periódichs catalans,
(Ilustracions, Revistas, Diari.s).
Rambla
woTOGrTi.J^'BJ^rn Y iPOTOTiiei^
RepToiJacciona t.pográficas d e dibuixos d e totas classes, cartas geográficas, planos, música,
n- WAHU
Médico principal de los Hospitales de Argelia.
Nota. — E n razón á su energía y á la capacidad d e
los frascos, este vino es de u n precio m o d e r a d o y m á s
barato q u e la mayor p a r t e d e los productos s i m i l a r e s .
Basta e n g e n e r a l , t o m a r u n a copa de las de licor d e s p u é s
de cada comida.
del Mitj,
¡.—Barcelona
ACABA D E S O R T I R
estampería,
f o n d o s d' a c c l o n s , etz., etz.
Novjíi.A nií
PROCEDIMENT NOU DE GRABAT QUÍMICH
pera la reprodúcelo directa d' objectes presos del natural,
vistas, monuments, quadros, aquarelas, bronzes, medallas, tapicerías
y tota classe de catálechs artístichs é industriáis
JOSEPH PIN Y SOLER
Se ven en totas las llibrerías
Preu: 4 ptas.
Góliohs, Diarrea, Bisseiiterm\
JAQUECAS-NEURALGIAS
DK
BARCELONA
— FEBRER 1 8 9 0 —
Linea de l a s Antillas, N e w - Y o r k
y Veracruz:
Lo día 10, de Cádiz, á Fiiertn-Rico. Hab;ii
Vfracruz, lo v.ipor C I U D A D D E CÁDIZ.
Lo día 20, de SaiUíuider, a ». oruña, l'iierinRi00,. Habana y Veracruz, lo vapor R E I N A MARÍA CRISTINA.
Lo día 30, de Cádiz, á las Palmas, Pnflrlo-Kicn,
Habana y Veracruz, lo vapor M O N T E V I D E O
^9Uest vapoj' sortirá de Bai-celoiia '¡ 25
^o s'adjnet carica la- vigilia de la soriida.
Linea d e Colón: LO día 2,, de Vigo.á Puer-
to-Rico, Habana, Santi.aEO de Cuba, La Guayra,
Puerto-Cabello, Sabar.illa, t.artagena y Colón,
lo vapor R E I N A M E R C E D E S .
4f/uest rajjor son;ra de Burcelona '¡ 15,'
iVo s'admeí carga la z'igilia de la soriida.
L i n e a d e F i l i p i n a s : LO día 7, de Barcelona,
^ Port-Said, Aden, Colombo, Singapoore y Manila, lo vapor S A N IGNACIO D E LOYOL a..
^0 s'adinet carga la i'igilia de la surtida.
Linea de B u e n o s Aires: LO día i de
Mar,, de Cádiz, á Santa Cruz de Tenerife, Montevideo yBuenos Aires, lo vapor A L F O N S O XII.
jl'jfuest vapor sortirá do Barcelona'! 24.
-it> s'adjHct carga la 7ñgilia de la surtida.
S e r v e y s d'África.-Linea del Mar
r o c h : Lo día i8, de Barcelona, á .Malaga, Ceuta,
Cádiz, Tánger, L;
Ivabat, Casablanca,
^azagán y Mogador, lo vapor B A B A T
o e r v e y d e T á n g e r : iJe Cádiz á Tánger los
'umenges, diniecres
y de Tánger á
Ulunien,.».
A:
_y
.. divendres,
.TCád
A'Mr*'^*^ dilluns, dijons y dissaptes, lo vapor
L a Paulinia F o u r n i e r á la dosis de un pac[uete ó de dos sellos, cura
i n s t a n t á n e a m e n t e la jaqueca ó neuralgia la más violenta.
VINO-GSSIAN-HEINRY. —SIMPLE Ó FERRUGINOSO
El más eficaz, r e p a r a d o r . — El mejor de los Ferruginosos.
I N S T I T U T O D E F R A N C I A : P R E M I O MONTYON
EN ESPAÑA EN TODAS LAS FARMACIAS
C OIVI P
Las mas altas dr-itina .m
en todas ¡as Srandes Exposiciones
Internacionales desde 1867.
FUERA DE CONCURSO DESDE 1885
LIEBIG
.
UANGUIDEZ, ANEMIA, e t c .
"'"<:/j,,s iimtacioacs; debe, pues, oxigirse\
la llrma CATILLON.
EoDlevard Saint-Martín, París
y BU :3s buenas farmacias
ae GRIMAULT Y C.^^, (le Paiís
Lo Bismut es un medicainent heioich
empleat a b éxit indiscuiible contra'ls
culichs, diarreas, dissenterías, gastritis,
gastralgias, inñors, dolors dVstómach,
ulceracions del intestino y diarreas colériformes.
Iva Crema ofereix sobre'ls p o l v o s - d e
Bisnuit la ventatja d ' o b r a r mes rápidainenL, de trobarse en estat de divisió extrema y de formar ab Taygua una agradable beguda láctea.
A PAIilS, 8, meVivienmsy m las iiriiirijiiils Faniüiciaü
VERDL» EXTRACTO
deCARNE L I E B I G
NO
E n Barcelona d i n y u s e á los Síes. ,-\ A.,éraa y J e a n b e r n a t agentes, 12 l'aseo de Crac.a
ÜBTIÉNlíSH
UN SUENO REPARADOR
IOIIUUHIO al :icosl,-irȟ
:s ó -l
iupsuUnaa
S^ííXT-AM>HE,
I^EUROSiS
ENFERM'EDADES
FERFUimA-ORIZA L. LlGRAl
MAS
Picailuras de Moruna
Caldo concentrado de carne de vaca útilísimo y nutritivo para las familias y enfermos.
Exieir la firma del inventor Barón L I E B I G de tinta azu' en la ettqueta.
Se vende en las principales Droguerias, Farmacias y Casas de Comestibles de España.
iJarabe-GÉlineau
.'!^^J.tÚ,8romuro,Cioral
Vur<¡<losmÁ3
I>KSIÍTA.S F.L MF.DIO F R A S C O -
207, r u é St.-Honoré, P A R Í S
LLISTA DK
PfiliFL'MS CONCRETS
^ i
PERFUI«S-ORIZA SOLIDIFICÁIS g
I n t e r e s s a n t Descubi-iment P a r i s i é n
12 OLORS
Yiolstte í/u Czar.
;Jasffi/n d'Espagne.
inlornivs, ,i Bai-celonii, los Sm. Ripol,) Héliotrope blanc.
Comp." plassa de PaJacJo, oantoniidn ¡ü cairer de
DELICIOSOS
Lilas de Mai.
la Marqi;es.t
e n forma d e llapis y p a s t i l l a s
Foin coiipi.
Jíasía fregar lieugerament los objectes per perfuOriza lys.
marlos jcstantáneament
¡Jockey-Club. Bonc¡net.
lil ViWO fie
DUSGONFIISS DE US fALSI-FJCÁClONS
Id.
PEPTONA
CATILLONI
Opoponax
Id.
restaljlece las fuerzas,
I Caroline
Se v e n á E s p a n y a en t o t a s l a s P e r f u m e r í a s
ias digestiones, el apetito.
Id.
iMignardise.
y Perruquerias
I lis el mejor reconstituyenle de I
Id.
'jmpératrice
Ji f.,) I , '''^ personas debilitadas por I
i Oriza-Derby Id.
LO CATÁLECH-BIJOU S' ENVÍA GRATIS
'" lu.ia, el ereeimiento, las enfermedades |
DEL E L _ _ .
CREWlÁDEBlSiiUT
JESÚS INFANT - * - N A Z A R E T H
Ultima obra de Mossen Jacinto Verdaguer
En
totes l e s Uibreríes: i pesseta.
ThÉopieRoeilBrBr.PReis
GLADIATEUH CABALLO
Única Medalla 1'Clase, Exp. Univ. Paris1867
MedallasdeOro,Exp.MHavre3Melbourne
Primeras Recompensas, Exp^^ Burdeos
Filadelfía, o Porto, Santiago, eto.
Casa f i l i e n 1B64
DE VENTA EN CASA DE L h a r d y .
Gafé RestaurantdeFornos, CaféínsléS,
j demás Casas friMifales íe Badriii j ProviucUs.
[
Agente
General
:LÍOH P. AUBEY, 25, Une Bergére, PAKIS,
LA
32
ILUSTRACIO
CATALANA
Tom XI
Encara qu'cn conjunt lo nou llibret de
Mossen Verdaguer (ilibret en quant á tamany) no arriba á sosIdiiisy canis místichs^
ne conlé de tan primorosos y delicats com
Dolsa Cári-e^a^ Herbas y aticeUs, La Cardina
y altres que merexen posarse en lo punt
mes alt de la alabansa. No dexen nostres
lectors d'adquirir lo nou Uibre de tan ilustre
poeta.
N i o b e , novela catalana per yoseph Pin
y Soler.—Acabem de rebre aquest Uibre,
qual tast oferirem números passats á nostres
suscriptors, y'ls hi recomanem de valent, segurs de que'ns han d'agrahír nostre concell.
La darrera novela del senyor Pin, qual argument es continuació de Jaume y, per consegüent, de La familia deis Garrigas, se
recomana com aquestas per las matexas
qualitats que li foren aplaudidas en sa inesperada aparició al mon literari cátala. Naturalitat en Testil, claretat d'exposició, jusiesa en
la pintura, bailesa en las escenas y enginy
en la trama, fan de Niobe un bell Uibre y de
sos capi'tols una serie, en progressió crexent,
de notables quadros de costums, entre'ls
quals merexen justos elogis La Sania Casa
y lo darrer de tots, en que's justifica lo títol
de la novela y ab lo qual se guanyari'a lo
senyor Pin (si noU tingues ja guanyat) lo
renom de insigne novelista. La novela de
que tractem, impresa en L^a Renaixensa^ passa de 400 planas y se ven en las principáis
llibrerías á 4 pessetas.
LO P O N T DE CAPSANES, EN LO FERRO-CARRIL DE L A ZAYDA Á REÜS, DIRUIX DE M. SÜNÉ
PASTA PECTORAL DEL DOCTOR ANDREU
ID:E
Remey
segur pera tots los que pateixen
Aquest remey es tan positm.que 111 en un
sol cas h a n faliat sos bons resultáis. A las
primeras íovias d ' aquesta pasta, lo malalt
sent j a im gran alivi qiie'l sorpreny anima.
P e í a probar la virtut y valer d' aquesta pasta, basta dir
que molts facuitatius de E s p a n y a , quals noms som autorisats
per publicar, hati curat ia tos a b eixa pasta pectoral, després
de havcr rccorregut á totas las fórmulas mes conegudas, per
qual r a h ó la prescriuhen constantment á sos malalts, deis
quals rebem cada día mostras de verdadera graiitut
gratitut y
y aiecce.
afecte
Es també lo medicament mes cómodo
y agradable q u e 's coneix; no molesta en
io mes mínim al malalt. y son sabor balsámich es molt agradable.
TOS
TOS
catarros,
Bj^E,G:EXjOi;r-¿^
ronqueras
y constipáis
rebeldes,
etz., íacilitant
sempre la
Alivi y curació
ó sofocació d e t o t a
clase de
¡BOCA! GRAN REMEY ¡BOCA!
at) los cigarrillos íalsámiclis y
espectoració
ASMA
L' elixir higiénich del célebre metje alemán D r . Gutler, preparat pe'l D r . Andreu, de
Barcelona, es lo mellor dentífrich q^ue 's coneix en lo món. Aquest elixir obra d ' u n a manera
segura y admirable, y sos efectes son sempre los segücnts:
F u m a n t un sol cigarrillo fins en los atachs mes forts del
I: Calma y evita '1 dolor de caixal. — 2: Extingeix lo mal a l é y dona frescura á la boca. asma, se sent al inst&nt un gran alivi. L a espectoració 's pro— 3: Neteja y emblanqueix 1' esmalt de la dentadura.— 4: L)eté las caries y cura radícalmeut duheix mes fácilment, la tos s' alivia, lo pit bat a b mes regu]' escorbut.— 5: Dona fi.xesa á las dents y caixals, puix vigorisa las genivas de tal manera, laritat, y '1 malalt acaba per respirar librement.
que las fa insensibles ais accesos de calor y fret.
per la nít se calman al instant ab los
LOS ATACHS D'
Aquestas y altras ventatjas se consegeixen sempre ab 1' us del elixir del sabi alemán docpapers azoats, cremantne un dins 1' hator Gutler, essent d ' absoluta necessitat a totas las familias que estimen en alguna cosa la imbitació, de modo q u e M malalt que 't
portan! salut de la boca. — Se venen tots eíxos medicaments en las mellors farmacias d e las
troba privat de descansar, sent ben
principáis poblacions d' Espanya y i^mérica, aíxí com Fransa é Italia, Inglaterra y Portugal.
prompte un agradable benestar que
PROSPECTES GRATIS
's converteix en lo mes apacible somni.
ASMA
TÁLLEBS D'EBANISTERÍA
y DECORAT
D'
HABITACIONS
siAceiíe'=Hogg
Recetado hace 40 años
Mobles d' art de totas épocas y estils, y
mobles económichs de fantasía y capritxo.
MonuoeriSS
y 13b, eiiíre 'I de Mallorca y Proveiifss
BARCELONA
VI D E
TAULA
Cnllita particular le r liiseaia" INDMO"
EN EL MUNDO E N T E R O
y Medalla d ' or en la de Rarcelona 1888
i P o r Mayor: 40 y 42, r . S t - L a z a r e , P a r i s
P A R Í S , HOGG
Rué de Castiglione,
2,
EN
TODAS
l_AS
DEPÓÓITO Eíi 1.AS PRINCU'ALES FARMACIAS.
2
FARMACIAS.
El mejor dentrifíco
vas agradaJ3íe y. soüre
todo, mas Higiénico:
En todas las Perfumerías y Peluquerías
de Francia y del Extranjero
|Aguad.Fliilíppe
FABRICA DE LICORS DE JOAN PARERA
empleada con la
Boria, 22 y Princesa, 7
BARCELONA
liA
BRAYAIS
Se v e n d e s o l a m e n t e e n i r a s c o s t r i a n g u l a r e s .
P r e u : 50 céntims ampolla
Venta per tots ios punís en barrils y botellas de
tots tamanys.
A mes de las classes que la casa anuncia, segon>
nota de preus, se n faráii d' altras, quals preus estarán en relació ab la calitat que convíngaal comprador.
T é correspousals en tots los punís productors, y
especialment per R o m , Cognac, Absenta, vins Champagne y Hurdeos.
'
r línaayado por los mejores niériicos del ^
nmndo, pasa iinucdiatauíenlc & la econoiiiia sin causar tipsórdeues,Reconstituye
L y vuelve á dar á la sangre el color y
I vigor necesarios.
Cuidado con las falsificaciones y i
vuyryo^aa iynitncinnes.
'
E x i g i r la firma ii. BRAVAIS. en r o j o .
V
Plassa del Duch de Medlnaceli, 6
BARCFLONA
ANEMIA - CLOROSIS
contra las enfermedades del Pecho,
Tos, Niños Raquíticos, Humores,
Erupciones del cutis, Personas
débiles, Pérdidas blancas, etc. El
ACEITE de BACALAO de H O G G es
el más abundante en materia de
banes
aetiviis.
PRE:MXAT
ati Medalla de Plata, en la Exposició Aragoocsa de ISlíJ
'
especial
PREPARADO
Al-
BISMUXO.
Por C H . F A Y , Perfumista
R - U © C i é iR, P a i 3 c . © , F J ^ K - I S
Odonlaüoa
PASTA DENTARIA, VERDADERO
CAhM N DE LA BOCA
HERMUlN,24,r.il'Enghieii
CHARHIERESSE
Polvos
retrigeranitís,
el «f n o n plus u l t m » de los polvos paní lii belleza. Su coiujiosicion abíiolutameiite
nut^va.
üiijo eí p u n t o de VIMÍÍ de la lu^nenc, MI íiuur;., su uiiLUo-sidad y su perfecta adherencia, reco
mlendan su uso parn las facciones mas delicadas. Refresca la piel, disimula las a r r u g a s , ría á ia tez ia blancura mate, suave , y discreta de la camella y b a c e de.-^aparocer como por encanto todus las Imperfecciones ÍP^*^^*
paOos, rojeces, etc.) i»ara baile ó espectácuio domio h a y mucha luz, pídase la C H A R M E R E S S ' ^ C O W C E W T R E E J solldllicnda, en estuche, m u y n d l i r r c n i r . ; G r a n novedad!
— BUSSERjnyentOP
á£ueJ.-J,'IíoUíísefin,n'
J,/^(ii'í«.thA)iiíriea, eittijdj^sJasi'erliiiueruM. .Waí/rtíi; MELCHOR GARCÍA, y en las ÍVrrumeriasPasoual, F r e r a , I n g l e s a , U r q u i c l a . e l c — i í a r t f í o í t a ; VICLNTt FEHRER.deposilanü.yeDlasPerfuiHcriasdttLaront. ew.
iiiip. .le !••. Giró, Gran-Vía, 212 bU (prtjp la Uuiveisitiit.)
I
S'envidn
números de tnostra /ora de Barcelona
'isi-rz'itfi- /¡-s drctx lit: reproducció nriistica y liit'rur'i