N - MENORCA atlas náutico

Anuncio
Véase la escala gráfica en láminas anteriores o posteriores
PLETA DE
SA MARINA
MARINA DE SA PUNTA
CARREGADOR DE BAIX
SALINES NOVES
PINEDA
Albufèra
ES CANYAR
PARAT DE BAIX
PINEDA
M
PARAT DE DALT
Moll de ses Salines Noves
a
Caló des Francès
in
ar
03
F
06
03
Al
13
ta
Al
CASETES VELLES
r
ta
e
rp
E
n
Pu
Al
08
09
09
r
ue
o
sc
l
Bo
s
de
g
Se
CARREGADOR
DE PROP
Carregador de la Mar
a
nt
Pu
Punta des Carregador des Guix
Moll des Guix
sa
Al
04
PINEDA
de
Al
MARINA DE SES
CASETES NOVES
a
Cala
Blanca
S’ALBUFERA
st
03
Co
En Vaca
SALINES NOVES
de
de
Llosa d’en Paquet
Fo
Moll de sa
Paret Blanca
2
04
us
04
rn
en
Al
l
Ca
j
Ro
Pu
nt
07
Al
09
07
Punta des
Cagalló
Escull des Cagaires
Al
12
AFo
Al
29
5
Bol de sa Cova
33
Al
02
3
19
14
AFo
Badia de Fornells
37
Al
a
d’
N
a
Ba
08
19
a
03
En Paquet
08
Al
a
nc
A
En
Fo
Cala Teulera
15
es
03
Al
cs
d
la
ng
Fo
Sa Punteta
ri
A
S’Era
Sa Fonteta
Xò
s
Se
01
18
a
Bl
iu
la
N
ca
Es
03
04
sc
Moll d’en Miami
49
Es Molí
Al
04
01
Bol de ses Salpes
Al
44
52
04
AFo
19
En la misma se encuentran emplazados el Club Náutico Fornells, varias escuelas de vela y de submarinismo. Sobre esta última actividad se vuelve a recalcar que la zona es una reserva marina y no se puede acceder
libremente a la práctica de este deporte en la zona delimitada por la misma. El mayor calado se encuentra entre la Illa Sargantana y la población, en que a unos 500 metros de tierra se encuentran 18 de profundidad.
La mayoría de embarcaciones de recreo encuentran espacio en la mayor parte de la bahía, eso sí, teniendo en cuenta que en su margen oriental que señaliza la presencia de una boya amarilla advierte que, por tratarse de reserva marina, el uso del ancla no está autorizado por el daño que puede originar a la pradera submarina. Todas las calitas pueden visitarse utilizando una neumática debido al escaso calado. Saliendo de Fornells
CARTA
20
Menorca. Atlas náutico
C25
19
ESTANY DE
BINIDONAIRE
rra
Port de
Sanitja
de
t
ca
A
set
Platja
a
Véase la escala gráfica en láminas anteriores o posteriores
61
SANTA TERESA
ES
PUJOLÀS
39
PA
Co
sa
Platgeta des Reclau
3
Sa
a
ol
Vi ent
la n
Ca Po
de
25
a
A
e
rs
là
Santa
Teresa
av
21
ga
Urbanització
CALA TIRANT
A
dr
03
AP
a
lm
A
Fo
02
eta
eu
Cr
Sa
A
s’A
N
PA
de
de
07
Refugi dels
Pescadors
có
Torrent
Te
Fo
P
26
Es
115
SES PENYES
BLANQUES
45
on
Tr
139
68
P
c
163
126
94
181
186
P
23
22
P
245
Es
Ci
pr
s
rim
Es P
79
Al
84
Pe
Ma
ca
r
de
s
Pu
nta
66
PAl
124
119
P
13
10
132
P
nf
sse
ós
Cova de sa Font
En Batista
Na Rastinyosa
Sa Sivina alta
Es Llenegall
s’A
Fo
17
r
231
P
56
199
PA
294
28
30
343
PA
264
23
354
30
Al
A
34
P
P
21
34
20
1
37
37
171
148
127
0,5
0,4
0,3
0,2
P
0,1
0
0,5 milla
P
P
21
PA
371
384
31
PAl
107
P
PA
277
Al
27
132
Sa Mitgera
ar
es Mac
Cova d
52
109
de
267
9
A
82
10
22
126
68
166
P
Macar
Gran
P
107
106
er
P
P
13
37
102
Al
66
89
261
283
Sa Punta Negra
22
29
Sa Punta Negra
lla
56
44
38
16
79
Es
371
PA
12
18
54
PA
Sa Font d’ets Escalons
Llarga
BINIDONAIRET
Macar
a
iet
aT
Al
ala
119
PAl
va
198
52
tit
62
Escull des Macar
64
132
Co
Punta d’en Batista
se
72
P
P
P
152
28
131
10
PA
Escull de
sa Satgetia
Sa
le
En
6
P
71
261
t
181
Punta de sa Cova
32
Lloses de sa
Punta Llarga
S’O
SANTA INÈS
Menorca. Atlas náutico
Macar
Gran
Cova des Macar
ga
llu
9
PA
09
Punta
21
r
37
Escull des Macar
Be
143
11
CARTA
P
25
Escull de
sa Talaieta
59
P
64
A
221
3
P
PA
rí
on
Sa Trona
s’A
TERRES DES
BARRANQUELL
d’e
Ma
P
de
PAl
ell
Cala Viola
de Llevant
P
nP
có
BINIDONAIRE
sV
nta
Ra
37
25
Punta d’en Palet
6
Macar
37
Es Mar
ès
de
Pu
SANTA TERESA
Macar de
sa Talaieta
TIRANT NOU
34
ta
ge
t
Pla
Sa Mitgera
Cala Tirant
Llosa de s’Arenal
Escull de s’Arenal
Codolar
36
68
Na
18
va
57
68
TERRA DES XOC
Co
BINIDONAIRET
A
Macar
SES PENYES BLANQUES
23
PA
29
En Rabassa
Esculls des
Pujolàs
96
Urbanització
PLATGES DE FORNELLS
NA SANS
DES PI
59
57
Punta de sa Cova de ses Ovelles
Es Reclau
Dins es Guix
51
A
C26
Es
75
Ra
Urbanització
BINIDONAIRE
nta
Pu
Arenal de
Tirant
127
112
17
64
y continuando la costa hacia el W, una vez rebasada Sa Punta Mala, se llega hasta la ensenada que se forma entre el Coll de sa Cabra y Sa Font dels Escalons, muy apta para fondear y tomar un refrescante baño al
tratarse de un fondo de arena. Continuando la navegación hacia el W se llega a cala Tirant, una playa de arenas blancas que, en caso de oleaje, presenta numerosas rompientes. Al acceder a ella es necesario dar
resguardo a unas lajas y piedras llamadas Lloses de sa Punta Llarga, donde naufragara en la década de los 80 el mercante “Benil”, del cual permanecen bajo el agua desde un par de metros escasos numerosos restos
del mismo. Existen en el interior de la cala en su flanco W varios “macars” (playas de cantos rodados) muy bellos pero que, para aproximarse, se deberán de tomar las debidas precauciones. El Macar de sa Talaieta es
PAl
222
1.000 m
800
241
600
400
252
200
284
0
32
PA
P
373
N
1 km
163
recóndito, al igual que el Macar Petit. El Macar Gran es de un vistoso color negro como consecuencia del tipo de roca existente. Cuando se intente llegar a tierra, en los últimos metros es necesario vigilar atentamente
por la proa debido a la existencia de varias piedras ahogadas. En pleno verano, la permanencia en tierra puede resultar penosa si no se lleva calzado adecuado pues la temperatura alcanzada es extremadamente alta.
A partir de este punto el litoral remonta directamente hacia el N en busca del Cap de Cavalleria, el más septentrional de la Isla. La costa se va haciendo desde entonces más alta, llegando al máximo al pie del mismo
faro, una instalación de primer orden y el más potente de la Isla. En toda esta zona no existe ni una sola playa, tan sólo una pequeña porción de arena en En Saler.
CARTA
22
Menorca. Atlas náutico
C27
276
PA
371
272
167
P
0,2
0,1
400
PA
200
0
438
al
375
C28
23
Menorca. Atlas náutico
Blocao
a
ni
tj
Sa Creueta
Macaret
Cap de sa Paret
Platgeta
Macaret
Macaret
Pesquera de
sa Mata
Macaret
rr
Es Brau
e
Punta des Brau
Sa
de
nt
a
Pu
Macaret
Punta de s’Almadrava
Racó de sa Caseta
Macaret
de
Vi
ol
a
x
rit
la
Cà
r
es
Ca
cu
lls
d
ad
Is
394
Pica
PAl
20
P
148
23
Al
13
Cala
Roja
PAl
72
10
A
175
215
241
tr
M
es
1 km
sa
os
600
s
dor
Ets
275
0,5
N
Gr
PA
22
372
366
a
800
366
165
Al
PA
PA
P
S’Olla de sa Punta es limpia y muy profunda. Al pie del faro se puede observar a través de las aguas la Llosa d'ets Ocellers, pero queda profunda y muy cercana a tierra. Conocida también como de Sanitja, la Illa des
Porros es limpia en sus márgenes SW, W y N, corriendo muy cerca de sus orillas el veril de los 30 metros, pero por sus márgenes E y S es necesario destacar la presencia del peñasco denominado Escull des Vaixell,
muy cerca de su orilla E, y de otro conocido como Llosa d’en Pedral que, con 1,4 metros de agua sobre piedra, se halla a unos 150 metros al S de la punta SE. Con este bajo deberán contar todas las embarcaciones
que deseen tomar el freu que forma la isla con el Cap de Cavalleria, salvando al mismo tiempo todos los escollos que rematan dicho cabo por su parte más rasa, sobre todo con presencia de viento y mar. Desde el Cap
0,4
0,3
P
0,2
374
1.000 m
413
800
236
386
404
ny
1.000 m
21
Co
416
Pe
PCo
Illa des
Porros
07
PAl
de
s
0,5 milla
321
451
Na B
ona
425
a
PCo
0
82
276
392
423
S’
0,3
Co
381
13
Sa
0,4
P
351
415
N’Esquitxa
Cap de Fora
441
et
car
Ma
15
372
Cap de Llebeig
PAl
Punta des Vernís
PA
Escull des Vaixell
58
207
351
ei
312
376
28
o-r
P
421
CARTA
d-l
08
87
PAl
PA
P
18
Pesquera des Vicari
42
PAl
25
SA CAVALLERIA
43
17
331
ar
P
376
25
PCo
Gu
401
0,5
Es
Pu
148
Esculls i Lloses
des Favató
107
30
372
91
22
Co
448
34
Punta de Cala Roja
10
395
10
62
En Favató
359
Al
Punta d'ets Picadors
ers
142
266
En Cobròmbol
20
221
Escullet de Cala Roja
ell
395
148
52
211
u
Cala Torta
253
296
Al
10
Ets Blaus
Dé
183
Es Llenegall
S’Escullet
de
Oc
23
Racó de
s’Alga
Es Maresos
ts
PAl
129
Al
222
Escull des Passet
Es Passet
81
46
Punta des Marès
P
d'e
re
Pas de
s’Escull
25
312
22
John
ra d’en
Pesque
52
Llosa Escapçatimons
Na Foradada
B
PAl
136
Pesquera de l’Amo
P
Ma
98
sa
oca
Escull des Vernís
334
371
nta
Es Còdol
Llosa d’en Pedral
431
La
Pu
Llosa d'ets Ocellers
Cap de Cavalleria
296
Na Capallot
Cova des Coloms
Ses Tres pedres
252
396
Esquitxaculs
Far de Cavalleria
Torre de Sanitja
136
Escull de Sanitja
(o d’en Mora)
30
216
30
P
288
PA
197
P
326
413
A
Na Plana fluixa
Ull de Sol
37
135
PAl
Na Riutort
134
Pu
281
19
To
40
de
nta
SANTA TERESA
(Anglaterra, 1800)
52
151
35
Al
62
181
23
Na Plana forta
251
des
25
351
245
Es Dormidors
Na Rita
nta
Pu
202
233
Punta de na Dos Diners
Cova d’en Mora
PCo
P
Punta d’en Cent
Es Penyalets
25
o
ca
Blo
20
Na Dos Diners
SANTA TERESA
t
Por
68
23
de
Al
Al
ta
Cap-roig
P
P
159
S’Olla de
sa Punta
lle
103
S’O
Na
Gi
l
63
423
287
Es Fort d’en Farnés
211
17
de
28
112
sa
394
Punta de ses Gomes
20
Na Freda
P
Ses Galeres
199
86
Co
Al
Punta de ses Faves
P
as
Llosa des Patró Pere
Sa Coveta
127
1
t
271
Sa
1
07
de
236
Al
Fo
rra
CANAL DES
CÀRRITX
61
ja
t
i
n
05
Te
Es Cagarró
196
43
351
Sa Colàrsega
02
a
Cov
Sa
291
185
Na Blanca
N
A
Santa
Teresa
Es
P
Sa Pesquera de xucles i mores
Es Vermells
P
283
Cova des Coloms
199
414
Punta des Moro
30
Cova des Coloms
A
nt
a
Cova de sa Font
294
PAl
30
Refugi dels
Pescadors
354
Platgeta
Po
ne
nt
128
Sa Pesquera de xucles i mores
22
17
241
Es
P
231
P
Punta de ses Faves
Lloses d’en
Cagarro
358
Dins es Guix
600
0,1
Al
400
200
292
0
0
Al
0,5 milla
A
PA
A
30
351
A
1 km
374
de Cavalleria hasta la Illa de ses Bledes resulta un tramo de costa muy sucio si se pretende navegar cerca de tierra debido a las diferentes piedras ahogadas existentes bastante separadas de la línea de litoral, aunque
dentro del veril de los 20 metros de fondo. Haciendo de freu al Port de Sanitja se encuentran un islote denominado Escull de Sanitja (o d’en Mora), que actúa como un perfecto rompeolas dando seguridad al puerto
mencionado, que es estrecho y sirve de abrigo para embarcaciones pequeñas, aún cuando no cuente con ningún tipo de recurso. Su máximo calado está en su eje longitudinal, en que se forma un canal con lecho de
algas hasta, más o menos, la mitad de su recorrido, a partir de donde disminuye rápidamente hacia su Colàrsega. En su margen W está situada una torre de defensa fácilmente marcable. De interesar pasar la noche
en este punto conviene dejar un ancla por proa y otra por popa. A partir del Port de Sanitja se llega hasta la playa de Cavalleria, de arenas muy doradas, teniendo la precaución de tener presente el Escull d’en Ferragut.
CARTA
24
Menorca. Atlas náutico
C29
Macar
de
tja
Pla lairó
Sa
SON NADAL
0,4
0,2
ixa
alo
Co
20
24
es
ret
211
221
24
132
P
PA
242
265
26
PA
284
0,5
Al
0,4
0,3
0,2
0,1
1.000 m
275
CARTA
C30
25
Menorca. Atlas náutico
351
800
600
38
400
200
346
0
P
258
1 km
N
A partir de ahí la costa se vuelve más sucia y son de destacar Cala Mica, las piedras despedidas hacia el N del denominado Enderrossall Mal, hasta una distancia de 400 metros de la costa (a tener en cuenta) en que
alcanza el veril de los 10 metros. También y muy próximos a éstas, se encuentran flanqueándolas las denominadas Lloses d’en Valent, hacia el E, y el Escull des Francès, hacia el W. Es necesario tomar precaución si
se desea acceder a la Platja de Binimel·là, que deberá realizarse por su margen de levante puesto que su fondo es muy irregular. Al N de Cales Morts y al E de S’Escull Llarg de Cala Pregonda, a unos 600 metros de
ambos, en el veril de los 10 metros, se encuentra el bajo de piedra conocido como Sa Nau, muy peligroso, que tiene 0,2 metros de agua encima, y que rompe muy fácilmente con cualquier tipo de ola. La zona existen-
1.000 m
34
800
34
600
P
PA
0
rd
S’Escullot
ló
Ca
18
P
22
27
24
191
272
Llosa de ses Bledes
33
40º 04’ 30,3 N
4º 01’ 83,1 E
291
27
200
40º 04’ 50,1 N
4º 01’ 56,6 E
154
0,5 milla
31
400
Baix des Coloms
P
336
A
PAl
18
PA
0
P
P
Illa de
ses Bledes
P
30
Illa des
Coloms
10
16
20
29
78
P
P
27
PA
N
PCo
Baixos
i Lloses
PAl
PA
PA
s
Es Pa
PAl
14
A
264
283
Ve
Fr
21
P
ló
176
PA
25
Ca
eró
sp
s’E
de
nta
eg
pN
ed
re
ue
esq
sP
191
A
P
Cap de Mestral
192
Cap de Salairó
ny
A
S’Olleta
S’Olleta
132
P
PA
P
Pu
23
PAl
a
Baixos i Lloses
de cala Barril
ns
flu
na
Pla
14
21
Al
163
P
Penyes Blanques
PCo
P
Ca
PCo
193
25
64
13
nta
162
192
52
et
Al
PA
Se
181
de
na
P
eu
65
53
Go
147
P
Cr
P
PAl
Na
nta
176
Sa
Cala
Barril
P
de
164
12
38
na
Na
Al
158
40º 03’ 53,2 N
4º 02’ 97,6 E
147
0,5 milla
06
Pu
Lloses de
cales Morts
132
02
P
86
ta
132
02
for
13
224
184
Punta de na Pregonda
PAl
P
0
75
PA
Al
0,1
Escull Pregondó
PAl
10
10
20
27
S’Escull Llarg
Pla
na
Al
163
87
PAl
02
239
PA
S’ALAIRÓ
56
Punta des Vermells
87
25
A
87
162
0,3
Al
A
4
Platja de na
Pregonda
34
Pu
Punta de na Batle
ll
sa
er
s’E
de
PAl
373
0,5
A
27
P
PAl
P
n
Pu
P
Cala de na
Pregonda
184
132
P
de
na
Fr
40º 03’ 53,2 N
4º 02’ 97,6 E
Escull de sa Nau
261
292
ta
Escull de sa Nau
86
167
Al
Punta de sa Marineta
Macaret
al
lM
al
ss
ro
a
nt
A
34
C
87
a
ed
a
al
Al
A
24
de
A
P
P
P
PA
P
S
32
PAl
87
P
a
nc
d
Na
Escull des Bitlo
itg
er
M
an
al
Pedres
247
22
P
on
PA
Escull des Caló Fred
PAl
20
152
30
23
E
75
86
Lloses de
s’Enderrossall
Pu
ts
P
Escull des
Francès
P
nd
rs
Pic
ad
o
241
P
96
Al
247
PA
P
ro
s
152
P
er
141
A
8
P
PENYALS FOGUERS
11
12
PA
al
P
Al
Punta i lloses
de Binimel·là
Ca
87
76
Lloses
d’en Valent
nd
a
nt
PA
P
04
P
7
de
Punta i lloses
de Binimel·là
P
A
Platgeta
Pu
Punta des Marès
C
Ma
ca
ret
ès
ar
M
127
76
06
s
A
A
06
P
5
PA
148
Es Maressos
23
A
S’E
215
Platja de
Binimel.là
P
83
86
P
us
A
Al
Escull d’en Valent
10
PAl
en
P
82
Escullet de Cala Roja
Bla
77
Cova des Pont
PLETA DE
SA MÈRLERA
Co
16
Platgeta
d’
Ets
Co
A
Macaret
nt
175
PA
83
62
75
le
A
P
P
Va
Punta des Picadors
E
El Pico
5
a
t
un
P
de
123
sM
a
ja
a
nt
81
51
P
r
ca
Pu
Ro
A
Cala Mica
P
PAl
A
sM
le
7
A
32
Lloses de cala Mica
PAl
la
62
Punta d’en Farragut
72
Ca
Font des Mart
Escull d’en Farragut
de
P
tes
PAl
06
t
s
t
or
a
Al
Cala
Roja
a
45
ta
ere
+
SON AMETLLER
A
et
07
Al
nt
qu
P
3
g
at
15
PAl
Pu
Pes
Platja
ge
26
+
06
Pl
So atg
n eta
M
er de
ca
do
ne
Pl
de
PAl
Ses
d'en Farragut
75
Platja
A
at
Punta de Llevant
Platja
Platja
Cavalleria
Pl
Macar
A
Macar
24
Torren
t
ROQUES
D’EN MICA
04
Lloses de
cales Morts
TANCA DE LA MAR
Co
Punta de sa Marineta
de
R
UE
G
FO
S’ARENAL
FERRAGUT
Platja de Binimel.là
SA
CAVALLERIA
ER
ST
CO
s’A
lai
ró
P
S’Embarcador
PLA VERMELL
Cales Morts
PLA VERMELL
332
28
262
P
1 km
32
te entre la Illa de ses Bledes, la Illa des Coloms y Cala Barril, ya en tierra firme, es tremendamente sucia, con innumerables bajos y escollos que dificultan sobremanera la navegación. Así son de destacar la Llosa de
ses Bledes, situada al 315º de la isla del mismo nombre, al N del Cap de Salairó, y a unos 200 metros de distancia. Este bajo de piedra tiene una sonda mínima de 3,3 metros. Por el S de la Illa des Coloms existe una
restinga de piedras y altinas que impiden totalmente el paso desde el interior de Cala Barril hacia el W a embarcaciones de cualquier tipo, salvo neumáticas que acierten con el paso y en condiciones meteorológicas
excepcionales. El acceso a Cala Barril desde el E y por el freu de la Illa de ses Bledes y el Cap de Salairó, al igual que la salida de esta cala para tomar rumbo a Cala Pregonda y el Cap de Cavalleria, es extremada-
333
PA
CARTA
26
Menorca. Atlas náutico
C31
S’ARENAL
ALFORÍ DE DALT
car
SON AMETLLER
52
PA
64
72
s
ell
rm
P
Sa
a
25
er
61
PA
PA
113
PA
Esculls i
Lloses
72
78
12
13
t
PAl
154
24
236
24
306
30
PCo
274
32
29
30
0,3
CARTA
C32
27
Menorca. Atlas náutico
600
162
PCo
26
PCo
27
PA
32
P
PA
261
272
337
338
0,2
293
P
PCo
224
PCo
P
PCo
PA
P
0,1
A
0
0,5
0,5 milla
400
34
359
200
P
0
357
365
P
0,4
0,3
351
0,2
0,1
0
0,5 milla
28
30
365
800
225
24
PCo
20
33
366
P
1.000 m
212
20
359
A
0,4
15
Co
P
PA
P
0,5
187
141
253
34
24
33
141
16
PA
36
P
P
PCo
PCo
87
PA
P
PA
PCo
22
10
34
32
PA
23
PCo
62
PAl
Escull de sa Teula
PA
PA
PAl
Illot de sa Teula
PCo
132
262
34
32
331
27
309
PA
32
PA
Co
P
13
P
94
121
161
30
272
82
A
166
148
14
Macar de
sa Teula
A
PA
132
A
PCo
P
279
279
40º 04’ 50,1 N
4º 01’ 56,6 E
119
A
72
Illa del
Pilar
A
PA
14
10
234
P
PAl
PA
82
84
76
87
PCo
PCo
P
26
PA
Baix des Coloms
127
179
P
PA
154
87
54
82
76
PAl
148
231
262
A
Co
23
23
23
PA
45
178
24
P
20
P
126
78
Maresos d'ets Alocs
PCo
17
92
DE
PA
10
PA
161
E
81
93
PA
Co
10
81
A
93
P
226
PCo
Lloses
PA
20
PA
P
18
Lloses
43
Es R
inco
no
er
Co
PAl
P
Illa des
Coloms
ld
167
74
PA
et
65
eu
52
Ca
P
46
P
Cr
P
68
Ve
82
Punta de cala Moragues
de
Esculls
des Piló
Cala Moragues
t
n
Sa
en
97
P
Es Piló
Punta des Vermells
Jordi
la
P
86
P
n
i
sR
P
P
PA
cs
lo
51
ca
22
PAl
P
sA
et
d'
PAl
P
ot
PAl
72
P
Codolar
n
co
PAl
a
nt
de
P
53
À
LF
DA
I
N
BI
Pu
a
21
P
P
P
96
nt
Baixos i Lloses
de cala Barril
Codolar
Llosa
Pu
12
PENYALS
41
ar
ol
Cala del
Pilar
52
Baixos
i Lloses
68
29
32
P
Sa Bombarda
Codolar
A
P
Ets Aloquets
72
olar
Ets Alocs
d
Co
NA
GRAN
Cod
Escull des Barco
M
PAl
SERRA
ROSSA
27
Es Pont Caigut
ossall
P
o
Enderr
ar
ac
Codolar
ssall
Cala en
Calderer
Enderr
SANT JORDI
5
BINIDALFÀ
28
C
A
COSTER
BLANC
SON ERMITÀ
Punta de sa Roca de sa Sal
34
26
rs
la
o
od
Platja
32
Lloses de sa Roca de sa Sal
A
SON ERMITÀ
COSTER
GRAN
Punta des Castellets
Platja
Ma
TERRA NOVA
DE BAIX
Punta des Carregador
ES
CALDERER
PA
1 km
N
mente peligrosa debido a que Es Pas está salpicado de bajos ahogados y piedras que velan, por lo que es mejor evitarlo y navegar por fuera de la Illa de ses Bledes con lo que se evitarán complicaciones, salvo que se
sea práctico en la zona. Desde cala Barril hacia el W, la zona próxima a la costa continúa siendo sucia y peligrosa debido a los bajos existentes, especialmente en los aledaños de Es Piló, formado por numerosas piedras
que velan o están ahogadas, muy cerca de Cala en Calderer. Otro bajo se encuentra situado en el centro del acceso a Cala Moragues, que se trata de un macar sin importancia. Destacables igualmente los de la Roca
de sa Sal y los situados entre Ets Alocs y la Punta de l’Anticrist (Muntanya Mala). Pasados Ets Alocs existen numerosos bajos y escollos, destacando el Escull des Barco y la Illa del Pilar, en su acceso a esta hermosa
N
1.000 m
361
P
800
600
400
35
200
PA
0
PA
P
342
35
1 km
368
playa, donde también existen altinas y lajas próximas a su orilla que rompen fácilmente con vientos del primer y cuarto cuadrante; los denominados Illot y Escull de Sa Teula, que se prolongan hasta unos 200 metros de
la costa, sobresalen del agua entre 2 y 3 metros sobre fondos de 5 a 6 metros, limitando por el E al macar que tiene las piedras redondeadas más grandes y hermosas de Menorca. Cuando se encuentre al través del
Cap Gros, que es el saliente redondeado y prominente marcable desde mucha distancia, se llegará al límite por el W de la Reserva Marina.
331
CARTA
28
Menorca. Atlas náutico
C33
ALFORÍ DE DALT
86
Escull de ses Vínjoles
14
TAMARELLS DE
PLA DE MAR
92
PAl
96
SA
67
143
P
C
9
YAL
PAl
S
211
P
P
P
253
174
P
211
23
262
23
PA
261
29
Punta de l’Anticrist
224
284
0,5
0,4
0,3
26
1.000 m
C34
0,1
BLANQUES
69
P
16
PAl
75
16
PCo
176
era
0,5
PA
des
ES
DOR
OLA
ESM
21
196
P
169
Fra
res
PCo
24
PA
31
163
319
P
PA
PAl
321
PAl
30
26
261
Al
237
272
34
342
0,5 milla
P
PA
235
324
316
209
PCo
241
30
P
PAl
20
246
316
Ro
214
284
26
0
76
92
20
PA
ca
Seques de
Punta Roja
PAl
87
143
259
29
a
pl
146
Esculls
des Frares
qu
PAl
30
E
na
P
PCo
32
332
251
0,4
0,3
0,2
0,1
0
0,5 milla
335
331
CARTA
0,2
Pes
PAl
29
30
at
r
o
sF
10
146
DE
26
18
86
Punta de cala en Carbó
O
FERR
P
PAl
PCo
235
316
PA
CA
9
PCo
32
PAl
de
P
Punta Roja
86
138
Punta de s’Alga
161
PA
321
rbó
PAl
24
96
24
P
P
P
96
PCo
272
30
Ca
Es Pontet
PA
29
en
Racó de s’Alga
10
PAl
18
15
Enderrossall
P
176
Sa Rocota
P
En
d
PCo
P
PA
Sa Roca
84
246
19
ll
er
r
os
sa
172
PAl
16
72
Ca
4
Enderrossall
ll
sa
En
de
rr
os
72
18
la
Cap Gros
Enderrossall
en
a
ov
C
20
217
146
8
d’
P
PCo
8
Platgeta
Racó de s’Aram
20
et
Pe
br
e
124
56
62
PA
rin
162
fu
162
176
106
Al
P
d’
PEN
14
PAl
Punta Pres
PAl
87
143
86
ló
PCo
P
r
la
o
od
118
Sa Llengua
147
28
87
LA
CA
DAL
T
Enderrossall
141
E
D
Ses Eres
SA BASSA VERDA
86
s
92
PCo
9
Ets Esculls
PAl
CAR
BÓ
19
Al
20
10
Enderrossall
10
153
P
có
87
A
A
Codolar
T
N
U
M
AN
EN
118
Pesquera de s’Ombrívol
YA
Ets Esculls
Racó de ses
Xàvegues
m
ET
9
en
ya
IN
7
Ll
OR
car
Ma
7
Ca
Punta des Carregador
PAl
LF
P
MUNTANYA
MALA
86
Escull de sa Teula
PCo
75
PAl
D’A
92
Ra
Illot de sa Teula
Sa Bombarda
PCo
Macar
d’Alfurinet
162
187
P
LS
PAl
P
Cala
Algaiarens
PAl
PAl
A
NY
Macar de
sa Teula
MARINA DE LA VALL
PE
PLA DE
MAR
14
Cova de
ses Bruixes
MA
LA
Sa Mina
32
ALFORINET
FALCONERA
D’ALFORINET
10
Punta des Llaüt
ALGAIARENS
NA
GRAN
A
29
Menorca. Atlas náutico
34
800
600
P
400
36
200
PA
PA
0
331
PCo
1 km
342
N
Desde la Cala en Calderer hasta alcanzar el Macar d’Alfurinet, también conocido como Pla de Mar, la costa resulta bastante interesante pues es totalmente virgen y si se navega en sus proximidades habrá que recelar
de las Lloses de sa Roca de sa Sal y de las existentes a partir de la Punta d’ets Alocs. El Macar de Ets Alocs es sucio. La Cala del Pilar alberga la playa del mismo nombre que es otra belleza sin par. Bastante separada de tierra y frente a su extremo E se encuentra la Illa del Pilar, sobresaliendo algo más de 2 metros del agua. La Punta des Carregador tiene varias piedras formando restinga hacia el N. Una vez rebasada se puede
acceder a la playa de cantos rodados más grandes existentes en la costa de Menorca. También el Macar d’Alfurinet cuenta con este tipo de material, que resulta realmente espectacular. A partir de este punto el acan-
1.000 m
PA
800
600
289
400
200
0
PAl
PCo
PCo
1 km
tilado cobra gran altura, lo cual será lo normal hasta llegar prácticamente al puerto de Ciutadella, salvo contadas calas o playas. Alrededor de la llamada Punta de l’Anticrist, es de señalar la presencia de diversos bajos
y piedras peligrosas en todo su contorno hasta doblar los pelotes denominados En Frare, al través de la Punta de cala en Carbó. Algunas de ellas llegan a internarse en aguas supuestamente libres, hasta 125 metros
de la costa. Una preciosa cala de color totalmente ocre es Cala en Carbó, muy natural y, a partir de ésta, la costa se vuelve sucia, con piedras sueltas que velan y abren de la orilla hasta unos 200 metros en dirección
NW. Las Seques de Punta Roja, también muy peligrosas, son tres y se hallan al rumbo NW de Punta Roja, a unos 150 metros de ésta. Cala Algaiarens tiene dos playas en su interior, la Platja des Bot y la Platja des
34
N
CARTA
30
Menorca. Atlas náutico
C35
SES FONTANELLES
MORELL DE DALT
COSTER DE SES
FONTANELLES
tja
Pla
Sa Fina
281
24
sia
lé
s’E
sg
s’E
de
de
Co
va
Ro
n
va
De
42
os
la
s
Et
E
213
PA
ne
Po
251
26
251
236
de
28
nta
30
272
Pu
Lloses
u
sc
Punta de s’Escullar
l
rel
Mo
243
PA
P
32
Baix d’en Morell
10
31
PCo
PCo
326
223
PCo
243
363
361
P
PCo
363
37
PA
27
331
40
312
0,5 milla
Cu
PA
30
416
413
35
PA
s
te
ss
P
241
241
18
có
148
lla
55
P
236
P
La Reïna
216
nt
De
va
de
nt
Mo
la
P
PAl
es
rel
l
Co
ll
da
er
242
221
ció
pl
an
a
P
Cova de
s’Escullar
P
m
un
154
Racó de
s’Agulla
xt
re
Ro
c
a
da
Sa
Devant es Pas
Pas des Mosquits
Cova des Surets
Roca de sa Llagosta
Fe
17
Cova
Pas des Corral
ca
PA
M
Punta de Fra Bernat
t
sa
ES
on
ES
sP
OR
da
nt
er
M
Po
de
D
LA
MO
sa
es
de
0
P
va
Codolar
de
ar
co
0,1
nt
a
sa
0,2
m
nt
e
td
0,3
17
20
236
0,4
Lloses
PAl
226
P
32
PCo
146
0,5
10
an
221
213
P
Cova
ev
P
209
Seca llarga
rra
PA
176
126
22
Ll
20
22
PA
P
de
23
21
s
PAl
187
167
P
a
193
P
263
re
241
187
09
P
lls
nt
ra
Es Ll
eneg
a
Pu
P
10
Sa Cova
10
09
Racó de
Fra Bernat
167
sF
Caseta de
Corniola
166
P
PAl
85
P
PCo
24
de
56
146
91
183
19
Pu
r
DE
Na Cent
PCo
Cala en Carbó
P
C
241
86
A
OL
I
N
OR
24
lo
Sa
la
Cova d’en Guardia
Co
PCo
76
do
166
PAl
20
97
Co
ES
S
Punta de Corniola
183
10
sa
PA
145
74
va
AL
va
Na Bordó
Al
PAl
de
P
ca
NY
19
19
Seques de
Punta Roja
Cul
Cova
P
20
de
PE
232
NQU
32
PAl
189
PAl
86
PA
131
P
Es Coll
176
Punta Roja
10
142
PAl
P
PA
PAl
BLA
CORNIOLA
76
77
Es
Punta des Campanar
Fort des Coll
A
153
A
PAl
172
Co
187
116
131
Sa Cova
De
187
P
MARINA
Co
PAl
Codolar de
Corniola
nt
10
PA
84
8
PA
Punta des Llaüt
Cova de
ses Bruixes
A
va
30
9
67
Ses Torretes
84
Cala
Morell
82
Lle
14
86
P
10
96
A
PAl
de
A
89
Pu
nta
6
41
Cova
Sa Llosa
A
Cova
28
A
Urbanització
CALA MORELL
Forn de calç
PA
P
A
Punta de Ponent de sa cova de sa Merda
Platja des Bot
Blanca
Cova
3
Seca des Frares
A
Punta
Codolar de
Biniatram
2
Escull des Frares
76
69
P
P
65
TERRA NOVA
Lloses de
Corniola
13
12
89
la
33
62
Seca de Corniola
P
P
ca
31
Seca de Corniola
97
Cala
d’Algaiarens
Es
Es Reclau
Al
Es Vernís
A
S’
Co
Punta de
Ses Fontanelles
Baix de ses Fontanelles
5
6
Escull de ses Vínjoles
78
Punta d’Enmig
A
PAl
Coves de
ses
Fontanelles
Al
6
Mar Blava
4
TERRA
NOVETA
ca
Ses Fo
ntanel
le s
Platja des
Tancat
PUIG
TREMOLOR
Ma
PAl
P
15
car
2
Es Barranc
A
PINEDA
SON MORELL GRAN
Es Canaló
Caseta
des senyor
Punta de s’Aprés
SON ÀNGEL
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0
0,5 milla
P
1.000 m
18
CARTA
C36
31
Menorca. Atlas náutico
800
196
600
400
32
200
0
282
PCo
30
27
1 km
PCo
32
N
Tancat, siendo la primera de ellas la más limpia pues es de fondo de arena. La segunda tiene una parte de piedra y diversos bajos. Se encuentran separadas por una pequeña loma llamada Puig Tremolor que tiene
varias piedras y lajas en su fachada E. Más hacia el W se encuentra Ses Fontanelles, un refugio de pescadores al amparo del Escull de ses Vinjoles. El Baix de ses Fontanelles se encuentra situado en la Cala d’Algaiarens,
y es una piedra que se encuentra a flor de agua, a unos 80 metros al N de la Punta d’Enmig. Desde este punto hasta la Punta de Fra Bernat la costa se irá haciendo progresivamente más alta, encontrando el Codolar
de Biniatram, el Codolar de Curniola y las Lloses de Curniola a las cuales habrá que dar el debido resguardo. La Seca de Corniola es un bajo de piedra situado a unos 200 metros al 300º de la Punta de Fra Bernat, con
P
1.000 m
359
800
600
40
400
407
200
0
P
365
PCo
PA
1 km
P
fondo mínimo de 0,9 metros y, entre él y la costa existe un peñasco denominado Escull des Frares casi pegado a tierra. Unos 400 metros más o menos al N de la Punta de Llevant de cala Morell se encuentra el Baix
d’en Morell, de piedra y con 5,5 metros de agua por encima. Deja un paso entre él y tierra de 18 metros de agua. Cala Morell dispone de una pequeña playa en torno a la cual se ha construido una urbanización. En su
interior se deberá de vigilar la presencia del bajo denominado Sa Llosa. En la prolongación de la Punta de s’Escullar existe una restinga de piedras ahogadas y que velan, denominadas Ets Escullassos, que abren hasta
150 metros al N de la punta, con una sonda máxima de 4,1 metros, a las que conviene dar suficiente resguardo. A partir de este punto hasta Punta Nati, donde se ubica el faro del mismo nombre, existen varios codolars
414
N
CARTA
32
Menorca. Atlas náutico
C37
Creu des vapor
General Chanzy
SON TRIAY
SON TRIAY
34
43
40
P
341
402
PA
PCo
392
P
P
P
P
P
361
Punta des Cingle
326
36
P
326
41
PA
PCo
43
376
463
52
PCo
46
P
43
PCo
40
516
361
PA
42
363
PA
511
47
C38
33
Menorca. Atlas náutico
526
446
800
45
0,2
0,1
562
0
487
P
479
52
53
508
400
50
200
0
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
543
556
1 km
N
con numerosas piedras sueltas y ahogadas a las que convendrá dar suficiente resguardo, hasta ganar los denominados Escull de cala des Morts, Escull de cala des Pous y Escull d’en Nati. Toda la costa es muy alta
salvo muy determinados casos. Entre la Punta des Llosar y la Punta de cala des Morts se encuentra la ensenada del Codolar de Torrenova, donde naufragara el vapor francés “Général Chanzy” en 1910, con más de
100 víctimas entre muertos y desaparecidos, resultando de la catástrofe tan sólo 1 superviviente. Se puede observar al fondo de la ensenada y en su parte superior una cruz sobre túmulo perpetuando el trágico suceso
marítimo. La Cala des Morts tiene bastante fondo, al igual que Cala des Pous y entre ambas se elevan los dos peñascos mencionados anteriormente. El Escull d’en Nati se halla a 360 metros al 236º de Punta Nati y
N
1.000 m
PA
800
PA
600
400
54
521
200
0
519
PA
0
562
PCo
516
563
0,5 milla
543
600
40
PA
50
0,3
Bufador de Son Salomó
37
P
491
PCo
54
PCo
CARTA
PCo
32
54
50
1.000 m
36
PA
PA
P
0,4
337
30
P
0,5
33
50
45
413
386
P
421
PCo
PA
Escull d’en Nati
PCo
55
45
45
Sa Tenaça
417
516
557
PCo
PCo
Punta Nati
PCo
PCo
426
PA
416
PA
363
Ses
Cap
elle
s
P
52
272
345
PA
48
50
Es Cingle
342
s
33
34
25
352
lle
402
P
P
Baix d’en Nati
336
Es Cocó
P
Cala
des
Morts
Es Selló
a
t
un
de
336
es
A
Far de
Punta Nati
Fo
Sa Pesquereta
ià
l
Ju
Cova
ra
PA
286
Senallera
Es Cony de s’Amarador
J
có
Cova d
e ses B
aldritx
Punta de cala des Pous
PA
ià
ul
ig
m
En
d’
P
407
PA
P
ad
es P
ous
Pesqueres
ta
n
Pu
27
Di
Ju
Pu
372
321
lià
a
nt
266
de
ran
Cova
Cal
402
407
33
Racó de ses Rebutjades
346
Pesqueres
Es Grec
Na Freda
Ull de Sol
P
ns
20
P
Bar
Escull de cala des Pous
Es Llosar
Es Grec
Na Freda
Ull de Sol
xa d
e s’
Ull
de S
ol
Enc
let
Na
Did
als
Na Freda
Lloses des Rafal
Es Devalloi
Sa Campana
Encletxa de s’Ull de Sol
Sa Roca bona
Es Raconet
Na Ximarro
P
411
PA
32
30
40
257
331
361
r
P
328
e
Se
Punta de s’Escullar
30
20
147
C
ses
PA
356
364
336
236
22
244
P
321
42
251
275
272
Es L
losa
a
t
un
va
de
30
Ets
Escullassos
218
346
A
Co
ES
JULIANS
137
Punta des Morrut
P
156
10
r
la
o
od
Pun
P
P
20
Sa Capella
Enderrossall
Es Cucó
242
147
PA
P
22
P
Codolar de
Torrenova
75
Punta des Llosar
254
172
d’en
r
Punta de Son Escudero
P
P
Punta de s’Aljub de Son Escudero
236
Punta de na Gallamina
La Reïna
Lloses
32
PAl
Cova de
s’Escullar
Devant es Cucó
148
Cova de s’Església
P
20
18
Codola
126
20
Barrancó
Cova des
Codolar
có
Roca de s’Extremunció
Racó de
s’Agulla
P
u
Bo
72
Ra
18
168
163
144
P
TORREVELLA
P
t
rru
Mo
Es
Sa Roca plana
Cova
145
Racó de sa Cova
12
Rocas de darrera des Degotadís
res
que
Pes
136
Sa Millor
Cova
Punta des Degotadís
86
Na Morera
ES PLA
P
25
Pu
Ju nta
ga d
do es
r
de
Pl
Codolar
Cova de sa
Torrenova
MORELL DE DALT
35
Darrera es Cingle
Es Barrancó
Escull de cala des Morts
SON ESCUDERO
SON SALOMÓ
TORRENOVA
ta d
e ca
la d
es M
orts
SON ANGLADÓ
0,5 milla
516
P
1 km
consiste en un peñasco de 7 metros de elevación, con dirección NE-SW que forma freu con la costa. El Faro de Punta Nati se encuentra retirado unos 70 metros del acantilado y consiste en una torre tronco piramidal
elevada entre dos edificaciones que constituían la antigua vivienda de los torreros. A partir de este punto la costa queda orientada al W y discurre en dirección prácticamente N-S. En toda la costa W de Menorca no
existen más que uno o dos puntos significativos a tener en cuenta en cuanto a peligros se refiere. Su aspecto es de acantilado que irá perdiendo altura a medida que nos vayamos aproximando hacia el Cap d’Artrutx.
La profundidad sí es acusada, en torno a los 20 metros o incluso una profundidad superior a ras de acantilado hasta alcanzar la Calanca de s’Amarador, con fondos mayoritariamente de arena.
PA
53
CARTA
34
Menorca. Atlas náutico
C39
SON SALOMÓ
SES TRUQUERIES
or
Coves
ad
m
ar
s’A
de
En
Bl
d’
cl
an
en
et
c
xa
Sa
a
st
re
S’
ra
Fo
de
er
gu
Fi
s
Se
iny
rp
in
rp
yà
PA
Pe
284
Pe
a
àd
272
nt
Pu
eD
A
ins
40
446
36
323
376
23
A
276
nta
341
30
Pu
354
s
et
e
a
Pa
re
t
sa
Pesquera
PA
34
244
226
PA
386
có
A
264
na
Perpinyanet
33
36
Calanca de
s’Amarador
PA
A
147
20
Punta de ses Dones
Cova
183
ov
342
256
A
A
nt
a
A
Cala Be
Na Dama
C
PA
A
Na Bony
Coves
Pu
PA
352
19
A
166
Ra
341
A
de
Punta de
na Borderola
Ca
p
30
156
Cova de s’Aigua
Cova
des Tabac
Punta Espardina
Punta des Jugador de Ple
328
Ses Covetes
25
Es Cocons
l
Bufador de Son Salomó
el
Cova Petita
223
241
N’Esquitxador
ad
rr
Po
336
263
u
Po
Barraca
Llosa de sa Cova
Na
Coves
C
So ova
n
Sa de
lo
m
ó
va
Co
A
ló
na
Ca
221
s
de
326
A
382
A
469
A
PA
A
PA
416
347
362
PA
376
347
A
463
37
0,5
N
1.000 m
50
519
CARTA
C40
35
Menorca. Atlas náutico
0,4
800
0,3
600
0,2
A
442
0,1
0
0,5 milla
432
400
200
0
A
375
382
40
1 km
A
Esta zona de costa suele estar dominada por fuertes corrientes, un fenómeno bastante habitual. Cala Be, Punta Espardina, Punta Perpinyà de Fora y Punta Perpinyà de Dins son limpias y no disponen en sus proximidades de ningún tipo de refugio en caso de irrumpir algún temporal por lo que, de encontrarse en esta zona, lo más práctico es continuar hasta Ciutadella o la Cala de Santandria. La Calanca de s’Amarador tiene en su
ribera S un fondo bastante sucio, salpicado de lajas y piedras, mientras que en la zona más adentrada en tierra abundan las cuevas y grutas sobre fondo de arena. Allí se encuentra el Racó de s’Amarador, que es un
accidente sin apenas importancia. El terreno de la costa continúa manteniendo los aspectos de aridez y escaso de vegetación típicos de la mayor parte de la costa N. La punta que se adentra hacia el mar y que es visi-
Descargar