UOM 2013_Carme Mas - Universitat de les Illes Balears

Anuncio
MILLORA DEL
FUNCIONAMENT COGNITIU:
MOTIVACIÓ, ATENCIÓ I
MEMÒRIA
UOM 2013
Diploma Salut i qualitat de vida
Dra. Carmen Mas
[email protected]
http://gabinetcarmenmas.blogspot.com/
ÍNDICE
12345-
Presentaciones e informaciones.
Ejercicio inicial.
Motivación y salud.
La memoria y la atención.
Variables a tener en cuenta para mejorar el
funcionamiento mental o cognitivo.
6- Los olvidos cotidianos.
7- Recapitulación final.
8- Vídeos y comentario.
1
Presentacions
Materials
Avaluació
EJERCICIO INICIAL
MEMORIA = ¿?
MOTIVACIÓN = ¿?
2
“Un home amb un motiu és un home empès a viure”
SALUT MOTIVACIONAL, SALUT COGNITIVA
Dr Jaume Rosselló Mir
Dra Carme Mas Tous
Departament de Psicologia
Universitat de les Illes Balears
Guió
1. Introducció conceptual a la psicologia de la motivació.
1.1. El perquè de la conducta.
1.2. Els components de la conducta motivada: activació i direccionalitat.
1.3. Instints, impulsos, incentius.
1.4. Les categories de la motivació: els sistemes motivacionals
1.5. Els conflictes motivacionals.
1.6. Motivació i rendiment.
1.7. Motivació intrínseca i motivació extrínseca.
1.8. Les expectatives, les atribucions causals i la indefensió apresa.
2. Motivació i salut:
2.1. Motivació, satisfacció emocional i salut integral.
2.2. Motivació i salut física.
2.3. Motivació i salut mental/cognitiva.
2.4. Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran
3
LA MOTIVACIÓ: EL “PERQUÈ” DE LA CONDUCTA
-Etimològicament, prové de “moure” (ben igual que emoció). Aristòtil ja
deia que era el que “movia” l’ànima.
-Concepte molt extès en el registre col·loquial però difícil de definir des
d’un punt de vista científic. Divergència de definicions.
-De manera orientativa, es podria definir com “el conjunt de factors
innats (biològics) i apresos (cognitius, afectius i socials) que
inicien, dirigeixen, mantenen i/o aturen la conducta.“
-Relació indissoluble amb els processos emocionals: l’emoció ens motiva, la
motivació ens afecta.
ELS COMPONENTS DE LA CONDUCTA MOTIVADA
1. ACTIVACIÓ: Es refereix al component energitzador, que fa que sorgeixi l’estat
motivat. És un component inespecífic.
Al llarg de la història s’ha provat d’identificar aquest component amb:
1.La producció de conducta - però pot haver-hi motivació i no haver-hi conducta
observable.
2.La taxa o la intensitat de la conducta - però aquests paràmetres poder no ser
funció directa del grau d’activació motivacional, sinó producte de l’aprenentatge.
3.La persistència - També pot ser funció de l’aprenentatge i del nombre
d’alternatives disponibles.
2. DIRECCIONALITAT: Més específica. Es refereix a cap a on es dirigeix la conducta
motivada, és a dir, al seu objectiu. Té a veure amb les nostres preferències, que
depenen de l’aprenentatge (hàbits), anticipacions cognitives i expectatives, el
nombre d’alternatives, etc.
4
TRES CONCEPTES MOTIVACIONALS BÀSICS:
INSTINT: Força motivacional innata (heretada), altament estereotipada i
força independent de l’experiència.
IMPULS: Força motivacional originada internament (força de dins a fora)
a partir d’un desequilibri fisiològic. Funció homeostàtica. L’impuls activa el
comportament. La direccionalitat d’aquest comportament sovint ve
determinada per l’aprenentatge, pels hàbits.
INCENTIU: Força motivacional que produeix un estímul extrísenc (força
de fora a dins). Funció “hedònica”. Implica anticipació cognitiva,
expectatives, propòsits, intencions,... Concepte cabdal per a la motivació
humana.
LES CATEGORIES DE LA MOTIVACIÓ: ELS SISTEMES MOTIVACIONALS
-PRIMARIS O BIOGÈNICS- Innats (almenys en part), ajuden a satisfer les
necessitats biològiques de l’individu i de l’espècie. Lligats directe amb l’homeostasi i
l’adaptació, i, per tant, amb la salut (complement de reaccions fisiològiques).
Exs: Fam, fams específiques, set, regulació de la temperatura, son, sexe,
agressivitat, por, motivació epistèmica (exploració i curiositat),...
-SECUNDARIS O PSICOSOCIOGÈNICS- Adquirits, apresos, depenen de l’educació,
de l’experiència, de factors socioculturals, etc.:
-Motivació de guany (rendiment, competència, efectància, etc.)
-De poder.
-D’afiliació (pertinença grupal, amistat, amor, etc.)
-D’evitació (de l’ansietat, de la incongruència, del fracàs, del rebuig, etc.)
-Altruïsme i motius prosocials.
.
5
La piràmide de Maslow
A. PER L’ESTÈTICA
A. PER LA COMPRENSIÓ
AUTOREALITZACIÓ
A. PEL CONEIXEMENT
AUTOESTIMA
PERTENÈNCIA (SOCIALS)
PROTECCIÓ I SEGURETAT
FISIOLÒGIQUES
Autorealització, benestar i salut es troben estretament vinculats (vincle recíproc)
MODEL DE MASLOW
Parteix de dues premisses:
1. Només influeixen en la conducta les necessitats no satisfetes.
2. Les necessitats estan sotmeses a una jerarquia (piràmide de Maslow):
2.1. Necessitats inferiors:
a- fisiològiques.
b- de protecció i seguretat.
c- socials (pertinença grupal, amistat,
amor,...)
2.2. Necessitats superiors:
a- d’autoestima i valoració
b- d’autorealització:
- pel coneixement
- per la comprensió
- per l’estètica
* Només apareixen les necessitats superiors quan les inferiors estan satisfetes
6
-Sovint, es dóna un conflicte entre els motius primaris i els secundaris. A
l’espècie humana resulta habitual que els segons inhibeixin, controlin o
modulin els primers.
A l’espècie humana es tracta d’un continuum més que d’una dicotomia.
Varia segons la persona i la cultura.
Tº Sed Hambre Sueño
Mots
/ /
/
/
biogénicas
Sexo Agre.
/
/
Logro
Altruismo
/
/
/
Mots
Poder
Psico soc
7
Cervell
“racional”
Cervell
“emocional”
Encèfal “reptilià”: funcions
bàsiques de supervivència
Els conflictes motivacionals
• Els conflictes motivacionals consisteixen en
l'existència de dues (o més) tendències d'acció
de la mateixa intensitat, però incompatibles
entre si.
• Aquest conflicte provoca una tensió que es
caracteritza per la vacil·lació, la fatiga, els
bloquejos…
8
Tipus
• Aproximació-aproximació: la persona ha de
decidir entre dues opcions, les dues amb
valència emocional positiva (per exemple decidir
entre dues destinacions atractives per passar les
vacances).
• Evitació-evitació: que implica dues tendències
(opcions) amb valor emocional negatiu (p.e.
anar al dentista tot i tenir-li por o patir el mal de
queixal que ens està fent tant de mal).
Tipus
• Aproximació-evitació: a la persona se li presenta una
decisió que implica al mateix temps tendències
emocionalment positives, com negatives.
Seria el cas d’una persona que no vol anar a un sopar amb
ex-companys d’escola per evitar veure un company que
li va fer la vida impossible, però vol al mateix temps vol
veure als seus amics de la infància.
• Doble conflicte d’aproximació-evitació: El subjecte ha
d’escollir entre dues opcions, amb tendències
aproximatives com evitatives cada una d’elles.
Podria ser un exemple haver de decidir entre dues ofertes
de feina amb pros i contres cada una d’elles.
9
Ressolució
• Aproximació-aproximació: els més fàcils de resoldre.
• Evitació-evitació: situació d'equilibri estable que fa
necessari més temps per prendre la decisió. En la
vida real, es produeix sempre que s'obligui una
elecció entre les dues opcions proposades, ja que en
la majoria d'ocasions, la persona, si pot, el que fa és
intentar evitar el conflicte motivacional fugint de la
situació.
• Aproximació-evitació: complexitat.
El gradient d'aproximació o evitació augmenta
segons la proximitat de la meta
Guió
1. Introducció conceptual a la psicologia de la motivació.
1.1. El perquè de la conducta.
1.2. Els components de la conducta motivada: activació i direccionalitat.
1.3. Instints, impulsos, incentius.
1.4. Les categories de la motivació: els sistemes motivacionals
1.5. Els conflictes motivacionals.
1.6. Motivació intrínseca i motivació extrínseca.
1.7. Motivació i rendiment.
1.8. Les expectatives, les atribucions causals i la indefensió apresa.
2. Motivació i salut:
2.1. Motivació, satisfacció emocional i salut integral.
2.2. Motivació i salut física.
2.3. Motivació i salut mental/cognitiva.
2.4. Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran
10
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA I MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
Motivació extrínseca: Parlam de motivació extrínseca per dur a terme una
tasca o activitat quan la motivació de fer-la es suscitada per un incentiu
independent de la tasca en sí.
Motivació intrínseca: Parlam de motivació intrínseca quan l’activitat per sí
mateixa és motivant. L’incentiu seria, doncs, la pròpia realització de la tasca.
-És preferible estar motivats intrínsecament per fer una activitat determinada
perquè la motivació intrínseca:
1. Augmenta el sentiment d’autodeterminació.
2. Augmenta el sentiment de competència.
3. Millora l’autoestima.
4. Fomenta l’autoregulació del comportament i l’estil atribucional
intern—> Orientació cap a l’autonomia.
5. Augmenta la satisfacció i la salut emocional.
La motivació intrínseca
Estil atribucional
intern
Sentiment de
competència
MOTIVACIÓ
INTRÍNSECA
Si l’execució
és bona.
Sentiment
d’autodeterminació
Autoestima i satisfacció.
Percepció de control.
Benestar i salut emocional
11
Gaudir de motivació intrínseca envers una activitat determinada té importants
avantatges quant a rendiment i salut psíquica. Per això, resulta aconsellable, en
primera instància, provar de motivar o d’automotivar-se intrínsecament.
Algunes estratègies per afavorir l’aparició de motivació intrínseca:
1.Fomentar la participació.
2.Donar la possibilitat de triar.
3.Atorgar responsabilitats.
4.Dificultat simulada.
5.Transmetre bones expectatives.
6.Plantejar reptes.
7. Dificultat progressiva
8. Utilització de models
9. Suggestió verbal
10. Actitud positiva i autoregulació: importància de les emocions positives i
del sentit de l’humor.
S’han d’evitar els conflictes interpersonals, els quals solen minvar la nostra
motivació intrínseca.
LES RELACIONS ENTRE MOTIVACIÓ I RENDIMENT
-No es tracta habitualment d’una relació lineal...
Rendiment
No!!!
Motivació
12
La relació sol seguir la llei de Yerkes y Dodson: es tracta d’una relació en
forma d’U invertida.
Segons la llei de Yerkes & Dodson, el nivell òptim de motivació canvia segons
el grau de dificultat de la tasca:
-Un grau òptim de motivació facilita molt l’aprenentatge, la manifestació
d’allò après (l’execució) i la satisfacció amb el que feim.
13
Les expectatives
• Les
expectatives
son
anticipacions
cognitives de futurs esdeveniments que
determinen
l’estat
emocional
i
motivacional de la persona envers la
conducta futura.
• Bandura (1977) va proposar la classificació
de les expectatives en dues grans
categories:
Tipus d’expectatives
• Expectatives d’autoeficàcia: La creença
respecte a la pròpia capacitat per dur a
terme
amb
èxit
un
determinat
comportament
(o
seqüència
de
comportaments), en un moment donat.
• Expectatives de resultat: L’anticipació de
fins a quin punt la realització d’aquesta
determinada conducta anirà acompanyada
dels resultats esperats/esperables.
14
Diferents combinacions d’expectatives d’eficàcia i expectatives de resultats,
produiran efectes psicològics, comportamentals i afectius diferents
15
EXERCICI
• Na Maria està convençuda de que si deixa
de fumar millorarà la seva capacitat
pulmonar, però no es veu capaç de fer-ho.
Segons aquest exemple, com són les
expectatives d’autoeficàcia de na Maria
(altes/baixes)? I les de resultat? En funció
d’aquesta combinació d’expectatives, quin
serà l’estat emocional de na Maria?
Atribucions causals
• La persona comuna en la seva vida
quotidiana, actua com un “psicòleg
ingenu” que busca de manera espontània
causes o explicacions de les accions
alienes i pròpies.
• “Procés intern d’una persona per tal
d’intentar explicar per què ha tingut lloc
un esdeveniment o un comportament,
d’un mateix o dels altres”
16
Autoatribucions: 4 moments
1) valoració dels èxits i resultats (passats) a
partir de l’autoobservació de la pròpia
actuació;
2) atribució causal (interpretació) d’aquests;
3) expectatives i emocions derivades de les
atribucions, i
4) motivació i rendiment futur.
Dimensions de les atribucions
• Internalitat/externalitat, segons el locus de
control del comportament se situï en la mateixa
persona o en terceres persones o en
esdeveniments ambientals o situacionals.
• Estabilitat/inestabilitat, segons la causa del
comportament s’atribueixi a factors estables en
el temps o a fets puntuals.
• Controlabilitat/incontrolabilitat, on la causa del
comportament es pot atribuir a causes que
estan sota el control del subjecte i aquelles que,
tot i ser internes no estan sota el seu control.
17
CAUSES
D
I
M
E
N
S
I
O
N
S
Capacitat
Esforç
Sort
Dificultat tasca
Locus
intern
intern
extern
extern
Estabilitat
estable
inestable
inestable
estable
Controlabilitat
incontrolable
controlable
incontrolable
incontrolable
Atribucions i expectatives
• la estabilitat de l’atribució és la dimensió que
major efecte té sobre les expectatives, de forma
que, les atribucions de fracàs a factors estables
(independentment de les altres dimensions)
seran les que en major mesura provocaran una
reducció de les expectatives,
• mentres que les atribucions inestables del fracàs
seran les que amb menor probabilitat reduiran
las expectatives.
• les altres dues dimensions afecten principalment
a les emocions experimentades per la persona
18
Emocions derivades de les atribucions
EXPECTATIVES
METES
ATRIBUCIONS
19
Exercici
• Na Carme ha decidit fer dieta, el seu
objectiu es perdre 1 Kg per setmana
durant 5 setmanes; avui, finalitzada la
primera setmana quan s’ha pesat a vist
que només havia perdut 200 grs, segons
ella per que no s’ha esforçat prou.
Determina quin tipus d’atribució ha fet na
Carme i explica i raona com afectarà
aquest fracàs a les seves expectatives
d’autoeficàcia, a les seves metes futures i
al seu estat emocional.
Solució
• Na Carme fa una atribució interna, inestable i controlable
del seu fracàs.
• La dimensió d’estabilitat és la que té una major
influència sobre les expectatives d’autoeficàcia; en
aquest cas com l’atribució feta per na Carme és
inestable, les seves expectatives futures no es veuran
gaire afectades i la pròxima vegada podrà afrontar la
meta amb unes certes expectatives d’èxit.
• Per la seva part, les altres dues dimensions afecten
principalment a les emocions experimentades per la
persona, en aquest cas la Carme fa una atribució interna
i controlable del seu fracàs pel que experimentarà culpa
i remordiments per no haver-se esforçat suficient.
20
Indefensió apresa
• La indefensió apresa és un fenomen amb
conseqüències conductuals i emocionals
sobre la persona, degut principalment a la
manca de control sobre les situacions de
la vida diària i les atribucions que fem de
les mateixes.
Indefensió apresa i atribucions
• Abramson, Seligman i Teasdale, amb la intenció
d’explicar el fenomen de la indefensió apresa a
partir de les atribucions causals, parteixen de la
teoria de Weiner però en fan algunes
modificacions. Adopten les dimensions de locus
de control i d’estabilitat, i afegeixen una altra
dimensió:
• Globalitat: una causa serà considerada global
si afecta a diferents situacions o àmbits de la
vida, mentre que si la atribució només es fa en
situacions concretes, serà considerada una
causa específica.
21
Indefensió apresa
• situació molt aversiva,
+
• una atribució interna, estable i global
de la seva causa
Quin tipus d’atribució seria més convenient?
Exercici: la crisi
• ens deixem portar, impotents, sense
reaccionar?
• el peix ja està venut? I res ni ningú podrà
fer canviar la situació actual?
• Les experiències prèvies en forma de
protestes i vagues no han donat cap fruit,
i les expectatives futures sempre són de
fracàs?
• Tanmateix?
22
La piràmide de Maslow
A. PER L’ESTÈTICA
A. PER LA COMPRENSIÓ
AUTOREALITZACIÓ
A. PEL CONEIXEMENT
AUTOESTIMA
PERTENÈNCIA (SOCIALS)
PROTECCIÓ I SEGURETAT
FISIOLÒGIQUES
Autorealització, benestar i salut es troben estretament vinculats (vincle recíproc)
EXEMPLES DE FORMES DE SATISFER LES DIFERENTS NECESSITATS:
-Fisiològiques: Sou just, condicions de feina, habitatge, etc., salubres, horaris
adequats, climatització adequada, prou hores de son i descans, etc.
-Protecció i seguretat: mesures de protecció contra els danys físics i psíquics,
assegurances, evitar la incertesa, els riscos innecessaris, la indefensió, la
precarietat, corporativisme, etc.
-Socials: col·laboració, participació, activitats lúdiques grupals, feines en grup,
esbarjo compartit, etc.
-Autoestima i valoració: retroalimentació progressos, (auto)reconeixement del
mèrits, plantejar-se reptes i acceptar responsabilitats, promoure la capacitat de
decisió i la tria entre eleccions possibles, suggestió verbal, etc.
-Autorealització: formació, anàlisi en profunditat d’un tema d’interès, noves
iniciatives, solució de problemes, innovació, activitats creatives...
23
Motivació i salut
Motivació – Satisfacció – Rendiment*- Salut biopsicosocial
Entre d’altres coses, la motivació fa que la gent:
1. Faci feina i visqui més a gust (benestar emocional)
2. Sigui més participativa socialment.
3. Sigui més col·laboradora i més solidària amb els altres.
4. Tengui més capacitat de fixar i assolir metes personals.
5. Més capacitat d’autoregulació i fer front al fracàs (resiliència, etc.)
___________________________________________________
Tot això:
1. Millora la qualitat de vida.
2. Millora la salut (física, psíquica, social).
3. Disminueix les conductes de risc envers la salut (hábits alimentaris,
alcohol, drogues, etc.)
4. Afavoreix l’autoestima i les conductes de salut.
24
La roda de la salut i la salut integral
INTEL·LECTUAL
EMOCIONAL
ESPIRITUAL
SOCIAL
FÍSICA
OCUPACIONAL
Motivació i salut integral (“biopsicosocial”)
Efectes genèrics de la falta de motivació:
1. Disminució del benestar emocional. Increment de les emocions
negatives.
2. Disminució de la capacitat d’aprenentatge.
3. Déficits en l’atenció (distraccions, lapsus, actes fallits) i en la
memòria.
4. Frustració, menor resistència al distrès, pensaments irracionals i
atribucions errònies (o negativistes). Menor percepció de control i
menor autoregulació.
5. Disminució de l’activitat. Apatia. Aïllament social.
6. Disminució de l’autoestima, baix estat d’ànim, propensió a l’ansietat.
7. En casos extrems, “crisi existencial”, burn-out, trastorns depressius.
8. Pitjor salut física, mental, cognitiva i social.
25
Motivació i salut integral (“biopsicosocial”)
Efectes genèrics d’una motivació òptima:
1. Benestar emocional. Satisfacció vital. Increment de les emocions i
sentiments positius.
2. Millora de la capacitat d’aprenentatge.
3. Millora de l’atenció (processament més global) i de la memòria.
4. Resistència a la frustració i al distrès. Resiliència. Processament de la
informació “imparcial”, estil atribucional adapttiu, optimisme. Major
percepció de control i millor autoregulació.
5. Augment de l’activitat, de les relacions socials, etc
6. Millora de l’autoconcepte i de l’autoestima, bon estat d’ànim.
7. Millor adaptació cognitivoafectiva a les malalties cròniques físiques,
menor victimització (recuperació més òptima i més ràpida)
8. Millor salut física, mental, cognitiva i social.
Efectes de la falta de motivació sobre la salut física:
Alteracions hormonals ->Immunodeficiència
-Propensió a patir més malalties infeccioses
-Major risc d’hipertensió arterial
-Major risc de problemes cardiovasculars i ictus cerebrals
-Major risc de problemes renals
-Major risc de patir problemes dermatològics
-Major risc de patir problemes gastrointestinals
-Menor tolerància al dolor
-Accelera la progressió de les malalties immunitàries
-Sembla empitjorar el curs de les malalties autoimmunitàries (?)
26
Efectes de la motivació òptima sobre la salut mental i cognitiva:
-Protecció genèrica sobre una bona part de trastorns psicopatològics.
-Resiliència elevada, bona recuperació i creixement postraumàtic.
-Millor adaptació cognitivoafectiva a les malalties cròniques, bio o
psicogèniques, menor victimització (recuperació més òptima i més
ràpida)
-Disminució dels sentiments de culpa, vergonya, ira i pors immotivades.
-Alenteix la progressió de les malalties neurodegeneratives.
-Contribueix a la neurogènesi hipocampal en la mesura en que evita el
distrès.
-Segons alguns estudis (Langer et al. 2010), pot millorar fins i tot la
nostra agudesa sensorial.
Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran
-A diferència del control cognitiu, la capacitat de regulació emocional
sol millorar amb l’edat.
-Les persones grans sanes solem orientar-se més envers la motivació
intrínseca.
-També es gaudeix de més capacitats d’automotivació.
-La selectivitat de la memòria envers els records positius augmenta (a
vegades, via distorsió mnèsica).
-Aprenen i recorden millor que els joves el que resulta afectivament
agradable.
-Avantatge de l’experiència i de la història d’aprenentatges per fer
front a situacions desmotivants o afectivament negatives.
27
Moltes gràcies!!!
28
¿PODEMOS MEJORAR
NUESTRA MEMORIA?
MITO
Se nace con buena o mala memoria.
Hay un secreto para tener una memoria
maravillosa.
REALIDAD
La memoria se mejora utilizando
estrategias y técnicas que se pueden
aprender, pero requieren práctica y
esfuerzo. No hay una “pastilla” para la
memoria.
29
¿MITO O REALIDAD?
LOS MAYORES TIENEN
MALA MEMORIA
MITO
“Tengo mala memoria”
REALIDAD
Hay muchos tipos de memoria y en
cada persona están más
desarrollados unos tipos que otros.
30
REALIDAD
Sólo algunos tipos de memoria se ven
afectados por la edad.
Aumento del conocimiento simultáneo
al declive en algunos aspectos del
procesamiento.
PERO......
31
LAS QUEJAS DE MEMORIA
Tener una palabra en la punta de la lengua.
No saber dónde ponemos las cosas.
Comprobar lo que acabamos de hacer.
Olvidar lo que nos dijeron ayer y pedir que
nos lo repitan.
No recordar un cambio en las actividades.
Olvidar cuándo sucedió algo.
Olvidar lo que se acaba de decir.
Olvido de nombres.
¿PERO POR QUÉ SOMOS TAN
QUEJICAS?
32
REALIDAD
Las quejas de memoria son debidas a
varios factores y no siempre va a
encontrarse relación directa entre
manifestar problemas de memoria y
padecer alteraciones de memoria.
Ante una queja de memoria debemos
pararnos a pensar si hay un fallo real.
Causas de las quejas de memoria
Malos resultados reales en memoria.
Comparación con resultados anteriores
(idealización de la juventud).
Prejuicios acerca de la edad: la profecía
autocumplida.
Estado de ánimo bajo (depresión) o
hipocondria (personas que se quejan de
su salud en general).
Preocupaciones y ansiedad
33
MITO
Las personas mayores ya no pueden
mejorar su memoria.
REALIDAD
A cualquier edad
se puede mejorar la memoria.
REALIDAD
La hipoestimulación
lleva a la atrofia.
34
MEMORIA y ATENCIÓN
¿Qué es la memoria?
Realidades sobre la memoria.
Tipos y fases de la memoria.
La ATENCIÓN.
Variables a considerar para mejorar la
memoria.
Recomendaciones finales.
EJERCICIO PREGUNTA INICIAL
35
¿Qué es la memoria?
La memoria es la capacidad de almacenar,
retener y recuperar información.
Ejercicio cadena
36
Definición de memoria 1
La memoria es un complicado sistema de
procesamiento de la información que
opera a través de procesos de
almacenamiento,
codificación,
construcción,
reconstrucción
y
recuperación de la información.
Definición de memoria 2
La memoria es la capacidad de evocar y
actualizar acontecimientos, vivencias y
aprendizajes que formaron parte de
nuestra vida, actualizarlos y adaptarlos a
nuevas situaciones, rememorar y activar
nuestra identidad y facilitar nuestra
capacidad creativa, al poder combinar lo
ya existente, conocido y vivido con lo
novedoso y espontáneo.
37
Realidades sobre la memoria -11)
2)
3)
La memoria es una CAPACIDAD que se puede
mejorar. Es un proceso en el que interviene todo
el sistema mental, no es algo aislado, y está
ampliamente distribuida por todo el cerebro.
La memoria se mejora utilizando estrategias y
técnicas que se pueden aprender, pero requieren
práctica y esfuerzo. No hay una “pastilla” para la
memoria.
La memoria recuerda aquello que ha hecho el
esfuerzo de memorizar. Memorizar bien para
recordar bien.
Realidades sobre la memoria -24)
5)
6)
7)
La memoria es un proceso activo en el que interviene
todo el sistema mental, por lo que puede reconstruir o
transformar la información según diferentes variables
personales.
Los recuerdos cambian en función del prisma
emocional con que los observamos.
Hay muchos tipos de memoria y en cada persona
están más desarrollados unos tipos que otros.
Sólo algunos tipos de memoria se ven afectados por la
edad. Aumento del conocimiento simultáneo al declive
en algunos aspectos del procesamiento.
A cualquier edad se puede mejorar la memoria.
Importancia de la estimulación y de un estilo de vida
activo.
38
Realidades sobre la memoria -38)
9)
10)
Olvidar es necesario y todo el mundo olvida
muchas cosas. Nuestra memoria tiene la
capacidad de olvidar y es una gran ventaja. El
problema está en recordar lo realmente
importante y olvidar todo lo que no sirve para
nada.
Todos recordamos menos sucesos cuanto más
alejados se encuentran en el tiempo. Algunos
sucesos se grabaron muy bien (contenido afectivo
o recuerdo posterior), lo que puede dar una falsa
impresión.
La ansiedad, preocupaciones, la falta de ejercicio
mental... pueden alterar la memoria.
TIPOS DE MEMORIA
MEMORIA SENSORIAL (ocupa toda la
información que nos llega a través de los
sentidos).
MEMORIA A CORTO PLAZO (es la memoria del
momento que utilizamos constantemente).
Memoria de trabajo.
MEMORIA A LARGO PLAZO (es el almacén de los
datos que no queremos olvidar).
39
TIPOS DE MEMORIA
según contenido
SUCESOS (memoria episódica).
CONOCIMIENTOS (memoria semántica).
CÓMO SE HACEN LAS COSAS (memoria
procedimental).
Cognición y envejecimiento
Cambios asociados al envejecimiento:
-
-
-
enlentecimiento en el procesamiento de
información.
Disminución de la capacidad atencional
(especialmente atención dividida).
Declive en algunos aspectos de la memoria
(memoria de trabajo y memoria episódica,
especialmente para hechos recientes).
40
EJERCICIO RECADO
Fases de la memoria:
LAS 3 R
REGISTRAR.
RETENER.
RECUPERAR.
41
Interés, motivación
Actitud positiva
Atención, concentración
Comprensión, dar significado
Organizar, relacionar
Asociar, visualizar
Esfuerzo y repetición (práctica)
Recuerdo
Fases de la memoria:
LAS 3 R: REGISTRAR
REGISTRAR
percepción,
concentración y atención
RETENER.
RECUPERAR.
42
REGISTRO
(adquisición, codificación)
Es la recepción de la información captada
por nuestros sentidos.
Es adquirir la información o lo que
queremos guardar en la memoria.
Importancia de la atención, concentración
y percepción.
ATENCIÓN
Ejercicio 1
¿Qué es la atención?
Factores que influyen.
¿Cómo mejorarla?
43
¿Qué es la atención?
“Atención es la actitud consciente dirigida a la
observación de una cosa”. Es dirigir nuestra
mente a una tarea, a un objetivo determinado.
La atención permite la comprensión de un
objeto.
La atención es necesaria para recibir
información, por lo tanto para una de las etapas
del funcionamiento de la memoria: el registro.
La atención es el medio por el cual entra la información en
nuestra memoria.
LA ATENCIÓN ES LA PUERTA DE NUESTRA CONCIENCIA
TIPOS DE ATENCIÓN
ATENCIÓN SELECTIVA FOCALIZADA
ATENCIÓN DIVIDIDA
ATENCIÓN SOSTENIDA
44
EJERCICIO 2
FACTORES INFLUYENTES -1El ambiente en el que nos encontramos, es
decir, los estímulos del exterior: ruidos, colores…
que pueden producir distracción.
Cansancio, somnolencia, ansiedad, es decir, el
nivel de activación.
Ley de Yerkes-Dodson: un nivel de activación bajo,
por ejemplo debido a la somnolencia o el cansancio,
dificulta la atención; si el nivel es alto también
disminuye la capacidad de atención (una persona con
un estado de ansiedad muy elevado tampoco puede
atender correctamente).
45
FACTORES INFLUYENTES -1El ambiente en el que nos encontramos, es
decir, los estímulos del exterior: ruidos, colores…
que pueden producir distracción.
Cansancio, somnolencia, ansiedad, es decir, el
nivel de activación.
Ley de Yerkes-Dodson: un nivel de activación bajo,
por ejemplo debido a la somnolencia o el cansancio,
dificulta la atención; si el nivel es alto también
disminuye la capacidad de atención (una persona con
un estado de ansiedad muy elevado tampoco puede
atender correctamente).
FACTORES INFLUYENTES -2Atender a varias cosas a la vez.
La preocupación excesiva por algo:
problemas
personales,
familiares
o
laborales, conflictos, enfermedades o
dolor…
Una actitud pasiva ante lo que nos rodea
o la falta de motivación o interés por lo
que está ocurriendo a nuestro alrededor.
46
¿CÓMO MEJORAR LA ATENCIÓN?
-1En la medida de lo posible, controlar la
estimulación ambiental (evitando ruidos y
estimulaciones distractoras).
Aprender a relajarnos y conocer lo que perturba
nuestra atención (preocupaciones, una actitud
pasiva ante lo que nos rodea, etc.).
Mantener unos niveles de activación óptimos:
descansar bien y practicar técnicas de control de
la ansiedad (rendimos mejor cuando estamos
bien despiertos aunque relajados). La ansiedad
excesiva y el estrés son enemigos de la
atención.
Realizar descansos.
¿CÓMO MEJORAR LA ATENCIÓN?
-2Mantener una actitud activa procurando prestar atención
a lo que nos rodea. Todos nosotros somos capaces de
regular nuestra atención, es decir, de dirigirla hacia
donde nos interesa (recordemos que la atención es en
gran parte voluntaria, es como una “puerta a nuestra
conciencia”).
Procurar hacer una sola cosa cada vez. En el caso de
que tengamos que hacer varias cosas, será importante la
práctica para intentar automatizar alguna de ellas en la
medida de lo posible.
Realizar ejercicios para aumentar la capacidad de
concentración y orientar nuestra atención.
Evitar la monotonía.
47
LAS FUNCIONES EJECUTIVAS
LOS LÓBULOS FRONTALES:
FUNCIONES EJECUTIVAS
El término “funciones ejecutivas” hace
referencia de forma genérica al control
de la cognición y a la regulación de la
conducta y de los pensamientos a
través
de
diferentes
procesos
cognitivos relacionados entre sí.
48
PLANIFICACIÓN Y SECUENCIACIÓN
CONTROL DE LA INTERFERENCIA
INHIBICIÓN
DE
RESPUESTAS
AUTOMATIZADAS
CAMBIO ATENCIONAL
MEMORIA y ATENCIÓN
¿Qué es la memoria?
Realidades sobre la memoria.
Tipos y fases * de la memoria.
* La ATENCIÓN.
Variables a considerar para mejorar la
memoria.
Recomendaciones finales.
49
Fases de la memoria:
LAS 3 R: RETENER
REGISTRAR.
RETENER
estrategias de memoria
RECUPERAR.
RETENCIÓN
(almacenamiento)
Es almacenar los sucesos o la información,
guardarlos bien. Para ello, convertimos los
estímulos sensoriales en información significativa
y asimilable por los sistemas de memoria.
Mediante esta fase, se disminuyen y
transforman los datos, etiquetando el material
importante y reduciendo el superfluo.
En esta fase es importante la utilización de
diferentes herramientas o estrategias que nos
permiten organizar y almacenar correctamente
la información.
50
OBJETOS
Las estrategias de memoria
REPETICIÓN: útil para el registro y retención de la
información, aunque si no la combinamos con otras
estrategias, la información se procesa de forma superficial y
se pierde rápidamente.
ASOCIACIÓN: consiste en relacionar o unir algo que
queremos recordar con lo que ya sabemos. Es asociar lo
nuevo con lo ya conocido.
VISUALIZACIÓN: es ver mentalmente lo que queremos
recordar.
CATEGORIZACIÓN Y ORGANIZACIÓN de la información:
consiste en agrupar el material a recordar empleando para
ello alguna de sus características comunes. Ello favorece el
almacenamiento correcto de la información y facilita su
posterior recuperación.
Utilización del LENGUAJE y la lógica. Una consigna básica a
tener en cuenta es que “si no entiendo bien algo, no lo puedo
recordar”, ya que la información se almacena en la memoria
sobre todo por su significado. Importancia de ejercitarlo.
51
Fases de la memoria:
LAS 3 R: RECUPERAR
REGISTRAR.
RETENER.
RECUPERAR
buscar referencias
o indicios, “tirar del hilo”, repensar.
RECUPERACIÓN
(evocación, recuerdo)
Es traer las cosas otra vez a la mente,
recordar la información.
Es la operación que permite localizar y
acceder posteriormente a los datos que
hemos almacenado previamente. Es el
momento de reproducir la información
registrada, es traer la información otra
vez a la mente para poder utilizarla de
forma organizada.
RECUERDO,
RECONOCIMIENTO
Y
REAPRENDIZAJE.
52
RECUPERACIÓN
(evocación, recuerdo)
Parece muy simple, pero la recuperación
humana, el proceso de extraer información de
la memoria no es tan sencillo ni tan fiable.
¿Cómo facilitar este proceso? Podemos buscar
referencias o indicios, “tirar del hilo”, repensar
utilizando referencias espaciales o temporales.
Por ejemplo, si no recordamos un mensaje que
queremos transmitir, debemos buscar el
contexto referencial: la persona que nos lo
dijo, el lugar dónde se recibió el mensaje, en
qué momento...
Interés, motivación
Actitud positiva
Atención, concentración
Comprensión, dar significado
Organizar, relacionar
Asociar, visualizar
Esfuerzo y repetición (práctica)
Recuerdo
53
VARIABLES A TENER EN
CUENTA PARA MEJORAR
NUESTRA MEMORIA
ESTRATEGIAS DE MEMORIA.
LOS PROCESOS COGNITIVOS BÁSICOS:
Percepción.
ATENCIÓN.
Lenguaje.
MOTIVACIÓN Y EMOCIONES:
Estrés y ansiedad / depresión.
Esfuerzo / Falta de ejercicio mental.
Expectativas y atribuciones ante el rendimiento.
Pensamientos negativos sobre la propia capacidad.
ASPECTOS PSICOSOCIALES:
Prejuicios acerca de la edad e idealización de la juventud.
Aislamiento y disminución de las relaciones con los demás.
ESTIMULACIÓN GENERAL.
SALUD GENERAL.
54
SI ESPERO QUE ME VA A SALIR MAL,
ME SALDRÁ MAL:
las expectativas influyen en el esfuerzo, el
uso de estrategias y la relajación y
concentración necesarias para afrontar
una tarea
IMPORTANCIA DE PENSAR EN
POSITIVO
LAS
ATRIBUCIONES
QUE
HAGAMOS
INFLUYEN EN NUESTRAS EXPECTATIVAS
FUTURAS Y, POR TANTO, EN NUESTRA
CONDUCTA FUTURA.
LA MANERA COMO INTERPRETAMOS Y
PENSAMOS SOBRE LAS COSAS QUE NOS
PASAN DETERMINA CÓMO NOS SENTIMOS
ANTE ELLAS.
NO ES LA SITUACIÓN LO QUE NOS HACE
SENTIR
MAL,
SINO
CÓMO
LA
INTERPRETAMOS (“Todo depende del
color del cristal con que se mira”)
55
“LA PRÓXIMA VEZ SALDRÁ MEJOR, ES
CUESTIÓN DE PRÁCTICA”.
“NADIE NACE ENSEÑADO”.
“LA PACIENCIA ES LA MADRE DE LA
CIENCIA”.
“LO IMPORTANTE ES INTENTARLO”.
“SI ME ESFUERZO PUEDO HACERLO”.
“¡PORQUE YO LO VALGO!”.
LOS OLVIDOS COTIDIANOS
Para que no se olvide:
ATENCIÓN.
VERBALIZACIÓN-REPETICIÓN.
VISUALIZACIÓN-ASOCIACIÓN.
Para recordarlo después:
REPENSAR.
BUSCAR REFERENCIAS E INDICIOS.
VOLVER AL ÚLTIMO LUGAR.
56
PARA QUE QUEDE BIEN GRABADO
EN NUESTRA MEMORIA
ATENCIÓN: Prestar siempre una especial atención a lo
que estamos haciendo. Debemos estar siempre
concentrados en lo que realmente nos interesa recordar,
evitando distracciones.
REPETICIÓN: Al realizar la acción es muy importante
repetir en voz alta lo que se está haciendo. De este
modo, la memoria graba tanto el acto como el lenguaje.
VISUALIZACIÓN: Cuando se está realizando la acción,
esta estrategia permite fijar la escena y convertirla en
una imagen empleando el mayor número de detalles
para hacer más intenso el recuerdo.
ASOCIACIÓN: Al asociar lo que es difícil de recordar por
ser nuevo con algo ya perfectamente conocido, se
facilita el recuerdo.
PARA RECORDARLO (O RECUPERARLO)
CUANDO LO NECESITEMOS
REPENSAR: Es tratar de evocar la información
de modo que un detalle nos traiga el resto de la
historia o de la acción a recordar. Para esto
traemos a nuestra mente las imágenes que
antes visualizamos o parte de la conversación
que mantuvimos o las asociaciones que
realizamos.
VOLVER AL ÚLTIMO LUGAR FÍSICA O
MENTALMENTE: Al hacerlo, encontramos
elementos de referencia para recordar lo que
habíamos olvidado.
57
Recomendaciones finales para
mantener activa su memoria
Fíjese en sus fallos de memoria (olvidar dónde ha
guardado ciertos objetos, olvido de nombres, de los
recados...), para buscar soluciones.
Preste especial atención a las tareas que está
realizando, y procure hacer una sola cosa cada
vez Y CON TRANQUILIDAD (“poc a poc i tira a
tira”)
Relacione lo que quiere aprender con lo ya
conocido; por ejemplo, el nombre “Rosa” con la flor
o con aquella amiga que se llamaba Rosa, el
nombre Julio con el mes de julio...
Visualice: transforme en imágenes lo que quiera
recordar, como si fuese una película.
Verbalice, diga en voz alta o para sí mismo lo
que está haciendo; por ejemplo, “apago el gas”,
para no tener que comprobarlo dos veces.
Pregunte si no entiende bien algo; por
ejemplo, si no entiende bien un recado, después
no podrá recordarlo y transmitirlo
correctamente.
Repase mentalmente al final del día lo que ha
hecho durante el mismo y las cosas pendientes
de hacer.
Ponga en práctica las estrategias de memoria
con ejercicios de recuerdo.
Realice actividades de estimulación mental:
pasatiempos, juegos de mesa, acudir a cursos o
conferencias, grupos de tertulia…
58
No olvide leer todos los días (periódicos,
revistas, novelas...) y seguir atentamente cada
día un informativo de radio o televisión.
Evite el aislamiento social: no se quede en
casa, salga con los amigos, vaya al cine, etc.
Mantenga un estilo de vida activo y
saludable.
Practique técnicas de control de la
ansiedad y piense en positivo.
Utilice ayudas externas en los casos
necesarios.
NO
OLVIDE
SU
MEMORIA,
MANTÉNGALA ACTIVA.
TODO LO QUE SE EJERCITA SE
MEJORA; TODO LO QUE NO SE
EJERCITA SE PIERDE.
59
VÍDEOS
La paradoja de la sabiduría
Pon en forma tu cerebro
LA PARAULA ÉS VOSTRA!!
FACTORES PROTECTORES PARA
LAS DEMENCIAS
Factores genéticos (apolipoproteínas E-2 y E-3).
Factores adquiridos modificables (encaminados a
potenciar los hábitos de vida saludables):
Actividad intelectual- alto nivel educativo-RESERVA
COGNITIVA- estimulación cognitiva.
Actividad funcional, social y cultural.
Ejercicio físico moderado.
Dieta saludable: hipocalórica, rica en antioxidantes
(vitaminas A, C y E) y ácidos grasos omega 3 (pescado
azul).
Consumo moderado de alcohol (2 vasitos de 100 ml de
vino, 2 vasitos de 200 de cerveza, 1 copita whisky).
*
Estrógenos y estatinas: ↓colesterol → ↓ depósito βamiloide.
60
¿QUÉ ES EL APRENDIZAJE?
Cambio relativamente permanente en los
mecanismos de conducta y/o en los
esquemas
de
conocimiento
como
resultado de la experiencia con los
acontecimientos ambientales.
Es un proceso activo y constructivo.
Cambio = esfuerzo.
¿QUÉ PROCESOS MENTALES SON
NECESARIOS PARA APRENDER?
MOTIVACIÓN
APRENDIZAJE
EMOCIÓN
GENERALIZACIÓN,
TRANSFERENCIA Y
APLICACIÓN
RECUPERACIÓN
DE LA INFORMACIÓN:
-Memoria.
-Dependencia del
contexto y del estado.
-Pensamiento y lenguaje
REGISTRO DE LA
INFORMACIÓN:
-Percepción
-Atención
COMPRENSIÓN:
-Pensamiento
-Lenguaje
ADQUISICIÓN:
-Almacenamiento
en la memoria.
-Organización
61
ASPECTOS A TENER EN CUENTA
Motivación.
Atención.
Memoria.
62
CONSIGNAS BÁSICAS
PARA MEJORAR NUESTRA
MEMORIA
ATENCIÓN.
ESFUERZO.
EJERCICIO…
…Y SENTIDO DEL HUMOR!!!!
¡MANOS A LA OBRA!
GRÀCIES PER LA VOSTRA
ATENCIÓ
http://gabinetcarmenmas.blogspot.com/
63
Descargar