EUFÒRIA -DOSSIER-VLC-DEF

EUFÒRIA
de Roberto García.
Amb Pau Blanco i Xavo Giménez
Una producció de
Finalista de la XVª Edició dels Premis Max en la
categoria de Premi Max al MILLOR
ESPECTACLE REVELACIÓ.
INDEX
1. PRESENTACIÓ I SINOPSI.
2. JOC NARRATIU.
3. POSADA EN ESCENA.
4. . BREU RECORREGUT DES DE LA SEUA ESTRENA
5. FITXA ARTÍSTICA
6. ALGUNES IMATGES
7. EQUIP
8. PREMIS
9. LA CRÍTICA HA DIT …
10.CONTACTE
EUFÒRIA
1. SINOPSI
EUFÒRIA és un espectacle que segurament no donarà resposta a preguntes com:
Amb la que està caient, veurem algun dia la llum al final del túnel? Anem directes al
cataclisme? Eren els nibelungos hermafrodites?... A falta de resoldre satisfactòriament
estes i d’altres qüestions importants, el que si podem fer és ajuntar-nos durant més
d’una hora al teatre i viure una catarsi estúpidament intel·ligent. O intel·ligentment
estúpida.
I és que, siguem realistes, s’ha acabat l’alegria, s’ha acabat la tristesa, ara només
queden la depressió... o l’eufòria.
PRESENTACIÓ
EUFÒRIA és un espectacle de l’Horta Teatre escrit i dirigit per Roberto García i
interpretat per Xavo Giménez i Pau Blanco. Amb ell, la companyia vol donar un pas
endavant en el seu camí d’exploració de noves fronteres escèniques tractant de
connectar, alhora, amb un ampli espectre d’espectadors.
EUFÒRIA és un espectacle d’autoajuda col·lectiva on dos actors, en continua
interacció amb el públic, tractaran de salvar als espectadors de la depressió en la qual
estem immersos per culpa de la crisi econòmica.
I és que la bombolla immobiliària i la posterior crisi financera s’han endut per
davant la sinuosa línia que ens feia transitar de manera natural de l’alegria a la tristesa.
Un vaivé vital i profundament humà que, des de fa anys, ha estat substituït per una
terrorífica muntanya russa que ens porta de l’eufòria a la depressió i viceversa.
EUFÒRIA és un espectacle terapèutic, balsàmic, recomanat per Col·legi Oficial
de Metges per combatre els símptomes d’esta malaltia macroeconòmica amb mestàstasi
social accelerada pels mitjans de comunicació. Símptomes que afecten seriosament al
nostre estat d’ànim, personal i col·lectiu, i per descomptat a les nostres pràctiques
sexuals, personals i col·lectives.
Com es pot intuir, per baix d’este plantejament hi haurà una important càrrega
d’ironia i humor. De la mà de la comèdia, el muntatge dibuixarà un retrat per moments
ridícul, per moments tràgic, per moments desbaratat, de com som i a on hem arribat.
Però tampoc amb això ens allunyarem dels nostres propòsits inicials.
Al cap i a la fi, no és el riure la millor medicina per a l’esperit?
2. JOC NARRATIU.
Tanta urgència tenim per fer les coses que ens oblidem de l’únic important:
viure.
EUFÒRIA, fent conya de la velocitat i fragmentació a la que ens aboca el món
actual, serà un espectacle “multitarea”. Este terme, cada vegada més de moda, que ve
de l’ús que fem de l’ordinador i la connexió a Internet, s’està convertint en tot un estil
de vida. Un estil que ens porta a botar d’una tasca a una altra, d’una informació a una
altra, minimitzant a la nostra parella per maximitzar una feina com faríem amb les
finestretes dels programes del nostre ordinador. Tot molt dinàmic, molt modern. Una
existència digital basada en la continua distracció que en realitat ens està fent més
idiotes i superficials.
Això implica que la narració a l’espectacle s’obrirà successivament com les
branques d’un arbre per tornar al tronc inicial. Branques que seran, com passa a alguns
llibres d’autoajuda, petites històries, paràboles, opinions personals, números musicals,
desdoblament en altres personatges, manipulació del temps, aportacions del públic, etc,
que serviran per exemplificar i reforçar el discurs central.
Un discurs aparentment positiu i contagiós basat en un algoritme irrefutable. Hi
ha esperança? No. Anem directes al cataclisme? Sens dubte. Però podem ajuntar-nos
durant més d’una hora al teatre i viure una catarsi estúpidament intel·ligent. O
intel·ligentment estúpida.
Al cap i a la fi, la felicitat és el present. Angoixats pel passat i preocupats pel
futur... on queda el present? Vivim immersos en un temps mental que no és real. I tot el
que podem experimentar de veritat és el ara. Però mai habitem eixe lloc. EUFÒRIA ens
convida a refugiar-nos una bona estona en un destrellatat present .
3. POSADA EN ESCENA.
El camp de batalla de l’espectacle serà un espai despullat que potencie la
capacitat interpretativa dels actors i el seu poder de persuasió. Un poc a la manera de les
posades en escena austeres dels Personal Coach on el poder curatiu de la paraula i la
presencia de l’orador és el centre de la representació.
Complementant i enriquint esta essencialitat, el muntatge farà servir tota una
sèrie de recursos tecnològics amb els quals l’Horta Teatre porta experimentant des de fa
anys a espectacles com “Pica, ratlla, tritura”, “Moby Disc” o “La pell de gallina”.
D’esta manera reforçarem la representació amb elements audiovisuals, musicals
i sonors. En este sentit, mitjançant l’ utilització de software, hardware i samplers farem
que el públic siga protagonista actiu de l’espectacle ja que se li demanarà que aporte
puntualment una sèrie de mostres sonores que s’incorporaran a l’univers sonor de
l’obra. D’esta manera remarcarem el caràcter col·lectiu i interactiu d’esta experiència
teatral. De fet, este és un dels objectiu fonamentals d’EUFÒRIA: que el públic, més
enllà d’assistir com a espectadors passius a la narració d’una història, puga viure-la
immers dins d’ella fent que cada funció siga única.
4. BREU RECORREGUT DES DE LA SEUA ESTRENA:
L'espectacle des de la seua estrena el 24 de març de 2011 en la Sala L´Horta de
València ha realitzat una exitosa gira per la Comunitat Valenciana i ha visitat uns quants
festivals de teatre, amb una excel·lent acollida en tots ells, la Mostra de Teatre d'Alcoi,
la Mostra de Teatre Espanyol d'Autors Contemporanis d'Alacant, l'Escènia de
Foios i la Fira de Teatre de Manacor. Ha sigut seleccionat per a representar a la
Comunitat Valenciana en la Xarxa Alcover 2012.
L´espectacle ha estat sel·leccionat en representació de la Comunitat valenciana com a
finalista de la XVª Edició dels Premis Max en la categoria de Premi Max al Millor
Espectacle Revelació.
La companyia valenciana L´Horta Teatre al llarg de la seua trajectòria de més de
trenta sis anys ha produït més de vint espectacles i ha arreplegat importants premis i
reconeixements de la crítica. Entre els seus muntatges cal destacar Moby Disc, que va
rebre el premi abril al millor espectacle de teatre i el premi del públic al millor
espectacle de l'any. L'obra Pica, ratlla , tritura, nominada als premis Max com a
espectacle revelació, va obtindre el premi Max Aub al millor autor i a la millor actriu, el
premi de la Crítica Valenciana, i el premi a la millor Concepció Plàstica en els premis
Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana.
Recentment la companyia L´horta teatre ha rebut el Premi de la crítica de l'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana a tota la seua trajectòria .
5. FITXA ARTÍSTICA
ESPAI SONOR, TEXT I DIRECCIÓ:
Roberto García.
INTÈRPRETS:
Xavo Giménez.
Pau Blanco.
ESCENOGRAFIA:
L’Horta Teatre.
VESTUARI:
Cristina Perpinyà
EFECTES SONORS - IPAD:
Roberto García.
LLUMS - PROGRAMACIÓ
SOFTWARE SONOR:
Juan Pablo Mendiola.
DISSENY GRÀFIC:
Assad Kasab.
FOTOGRAFIA:
Iaia Cárdenas
MÚSICA:
Xavo Giménez, Roberto García
DVD:
Salva Meseguer.
TÈCNIC DE GIRA:
JuanVicente Lairón,
REALITZACIÓ GRÀFICA :
Imprempta Romeu
ADMINISTRACIÓ:
Bea López.
COMUNICACIÓ - DISTRIBUCIÓ
Laura Marín.
AJUDANT DE DIRECCIÓ:
Juan Pablo Mendiola.
PRODUCCIÓ EXECUTIVA:
Alfred Picó
Col·labora 10diezyseis interiorismo
5. ALGUNES IMATGES
6. EQUIP:
ROBERTO GARCIA.
AUTOR, DIRECTOR ESCÈNIC I GUIONISTA
València, 1968.
Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Comença treballant com a
actor en algunes companyies valencianes com Bajo Par Teatre, Ananda Dansa i Taller
94.Posteriorment es decanta cap a l’Escriptura Teatral, la Direcció Escènica i el Guió
Audiovisual.
OBRES ESCRITES, PUBLICADES I DIRIGIDES.
-“NOTICIAS DEL DESORDEN” (1993) Coescrita amb Alejandro Jornet. Accèssit del
Premio Durango Baqué de Textos Teatrales de Durango de 1994. Publicada per
l’Editorial Estro.
-“LA CANCHA”. (1994) Estrenada per la companyia del mateix nom. Aquest
espectacle rep una nominació als Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana 1995
en l’apartat de millor interpretació femenina. Dirigida per Roberto García.
-“HELP!” (1994) Estrenada per la companyia Boig Teatre. Dirigida per Roberto
García.
-“LES BAVES DE LEE MARVIN” (1995) Guanyadora del Premi Àngel Guimerà de
Tarragona de 1995. Publicada per l’Editorial Mediterrani.
-“EL DIARI DE NOA” (1995) Estrenada per l’Escola Municipal de Teatre de Mislata.
Dirigida per Roberto García.
-“SCOUT” (1996) Accèssit del Premi Nacional Marqués de Bradomín de 1996.
Publicada per l’Institut Nacional de la Joventut. D’aquesta obra es fa una lectura dins
d’un cicle de nous autors a la Sala Beckett de Barcelona al 1998.
-“SALSA KURDA” (1996) Estrenada per l’Escola Municipal de Teatre de Mislata.
Dirigida per Roberto García.
-“INSULINA” (1997) Peça curta publicada al primer volum de la col·lecció de Teatre
Segle XX de la Universitat de València. D’aquesta peça es fa una lectura dramatitzada a
la sala Moratín de València al 1998.
-“CRÒNIC” (1997) Estrenada per la companyia Malpaso. Dirigida per Roberto García.
-“ÒXID” (1998) Estrenada per la companyia Malpaso i dirigida per Roberto García.
Aquest espectable rep quatre nominacions als Premis de Teatre de la Generalitat
Valenciana en els apartats de Millor Espectacle, Millor Director (Roberto García),
Millor Autor (Roberto García) i millor Interpretació Masculina. Obra publicada al setè
volum de la col·lecció Teatre Segle XX de la Universitat de València.
-“JOAN EL CENDRÓS” (1998) Coescrita amb Carles Alberola. Estrenada per la
companyia Albena a la Sala Escalante de València. Publicada per l’Editorial Bromera.
-“L’ANY QUE VE” (1998) Coescrita amb Carles Alberola. Obra fruit d’un encàrrec de
la companyia Dagoll Dagom.
-“BESOS” (1999) Coescrita amb Carles Alberola. Estrenada per la companyia Albena
Teatre. Premi al Millor Espectacle als Premis de Teatre de la Generalitat Valenciana
2.000. Premi MAX al Millor Text en Català 2001. Producció posterior a Argentina i
Mèxic. Publicada per l’Editorial Bromera.
-“23 CENTÍMETRES” (1999) Coescrita amb Carles Alberola fruit d’un encàrrec per a
una coproducció entre Bitó Produccions i Albena Produccions. Fa temporada durant el
2.000/01 al Teatre Poliorama de Barcelona. Producció posterior de Pentación
Espectáculos S.A. amb gira per tota Espanya. Producció posterior a Mèxic, Xile,
Argentina, Puerto Rico, Colòmbia i Finlàndia. Publicada per l’Editorial 3 i 4 i per la
col·lecció Teatroautor de SGAE.
-“FOLLOW ME” (2000) Estrenada per la companyia L’Horta Teatre. Dirigida per
Roberto García.
-“LES TRES PORQUETES” (2001) Espectacle infantil per a la companyia L’Horta
Teatre. Dirigida per Roberto García.
-“MISS CEUTA” (2002) Per a la companyia L’Horta Teatre. Dirigida per Roberto
García.
-“SPOT” (2002) Coescrita amb Carles Alberola. Estrenada per la companyia Albena
Teatre. Publicada per l’Editorial Bromera.
- “IGLÚ” (2002) Espectacle infantil per a la companyia l’Horta Teatre. Dirigida per
Ramón Moreno.
- “INDECENT” (2003) No estrenada. Premi Ciutat d’Alcoi 2003. Publicada a la
Col·lecció El Galliner/Teatre d’EDICIONS 62. (Volum194).
Premi de Teatre 2005 de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
- “PELUSSA, LA INTRUSA” (2003) Espectacle infantil per a la companyia l’Horta
Teatre. Dirigida per Roberto García.
- “LOVE ME TENDRE” (2003) Finalista del Premi Micalet de Teatre 2003.
- “HIP HOP” (2003) Finalista dels Premis Octubre de Teatre 2003.
- “MARIA FIDEUS” (2004) Espectacle infantil per a la companyia l’Horta Teatre.
Dirigida per Roberto García.
- “PERFECT” (2004) Per a la companyia Albena Teatre. Dirigida per Roberto García a
partir del seu text “Love me tendre”.
- “PICA, RATLLA, TRITURA” (2005) Coproducció de Teatres de la Generalitat
Valenciana i L’Horta Teatre dins del cicle Noves Dramatúrgies. Dirigida per Roberto
García. Publicada per Teatres de la Generalitat Valenciana.
- “LA BELLA DORMENT” (2006) Espectáculo infantil para la compañía l’Horta
Teatre. Dirigida por Juan Pablo Mendiola.
- “COMBUSTIÓ” (2006) No estrenada. Primer Premi de Teatre en els Premis Literaris
Ciutat d’Alzira. Publicada per l’Editorial Bromera.
- “ORAL” (2008) Espectacle produït i exhibit pel Festival VEO de València 2008.
Dirigit per Roberto García.
- “MOBY DISC” (2008) Per a la companyia L’Horta Teatre. Dirigit per Roberto
García. Premi Abril 2009 al Millor Espectacle Teatral d’Adults i Premi Abril del Públic
al Millor Espectacle de la Temporada. Nominat als Premis de les Arts Escèniques de la
Generalitat Valenciana coma a Millor Text i Millor Espectacle.
-“L’ART DE LA FUGA” (2009) Per a la companyia Dramaturgia 2000. Dirigit per
Roberto García. En els Premis Abril 2010 rep els Premi al millor Autor, Premi al Millor
Actor i Premi al Millor Espectacle d’Adults. Estrenada a Roma amb producció de Pino
Tierno i interpretada per Massimiliano Giovanetti.
- “LA VOLTA AL DIA EN 80 MONS” (2009) Espectacle infantil per a la companyia
L’Horta Teatre. Dirigida per Roberto García.
-“LA PELL DE GALLINA” (2010) Espectacle infantil per a la companyia L’Horta
Teatre. Dirigida per Roberto García.
TREBALLS COM A GUIONISTA PER A TELEVISIÓ.
-“CASTING”. (1998) Sitcom coescrita amb Carles Alberola per a la Productora
Drimtim.
-“DINAMITA” (1999) Squetxos per a la telecomèdia coescrita amb Carles Alberola per
a TV3 de Catalunya, Tricicle i Ovídeo TV.
-“MONCLOA, ¿DÍGAME?” (2.000/2.001) Sitcom per a El Terrat Produccions,
Diagonal TV i Tele 5.
- “CUCA” (2002) Sitcom coescrita amb Jordi Galceran i Carles Alberola per a TV3 de
Catalunya.
- “S.O.S. LIBÉLULAS” (2.003) Sèrie de dibuixos animats coproducció Canal 9,
Chanel 5 de França i Canadà.
- “AUTOinDEFINITS” (2.005) Squetxos per a la sèrie d’humor de
coproduïda per Albena Produccions i Conta Conta Producions.
Canal 9,
- “MANIÀTICS” (2.006/2.007) Guionista i Coordinador de guions. Sitcom per a Canal
9 coproduïda per Albena Produccions i Conta Conta Produccions.
- “DA CAPO” (2009-2010). Dramèdia per a Canal 9 coproduïda per Albena
Produccions i Conta Conta Produccions.
-“CUARENTAYTONTOS” (2010). Bíblia i Capítol Pilot. Projecte de sitcom d’Albena
Produccions i Conta Conta Produccions.
- “BON DIA, BONICA” (2011). Dialoguista. Telenovel·la per a Canal 9.
ALTRES TREBALLS COM AUTOR.
- Guió coescrit amb Carles Alberola i Adjunt de Direcció de la Gala de los Premios
Max de las Artes Escénicas 2.000, celebrada el 8 de maig del 2.000 al Teatre de la
Maestranza de Sevilla.
- Guió i Direcció de la Gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2003.
- Autor del llibre commemoratiu dels 10 anys de la companyia Albena Teatre
“ALBENA TEATRE. 10 ANYS AMB EL SOMRIURE D’UN BES”. Publicada en
Bromera-Gran Teatre (2004).
- Guionista de la Gala Inaugural de la XXVI Mostra de València Cinema del
Mediterrani 2005.
- Guió i Direcció de la Gala de Cloenda del Festival Inquiet de Cinema en Valencià.
Picassent, Edició 2009 i 2010.
ACTOR
PAU BLANCO
LLICENCIAT EN ART DRAMÀTIC PER L’ESCOLA SUPERIOR D’ART
DRAMÀTIC (E.S.A.D.) DE VALÈNCIA, ANY – 1999 CURS DE POSTGRAU
ID’ESPECIALITZACIÓ PROFESSIONAL UNIVERSITÀRIA: DIPLOMA DE
TEATRE A L’EDUCACIÓ.MEMBRE FUNDADOR DE LA COMPANYIA
“purnateatre”
TEATRE: (treballs a destacar)
" La volta al dia en 80 mons" de Roberto Garcia. L'Horta Teatre. Dir. Roberto
Garcia
" Trifàsic" de Xavo Jimenez. purnateatre. Dir.- Emiliano Bronzino i Dani
Machancoses
"La rabia que em fas" de Juli Disla. Teatres de la Generalitat. Dir.-Jaume Perez
"Yo os declaro" Copia Izquierda. Dir Eva ZaPico
“Va de bo” creació propia La Dependent. Dir. Pep Cortes
“Merteuil” Copia Izquierda. Dir. Eva Zapico
“H2O” creació propia La Dependent. Dir. Pep Cortes
“La Mujer de Amianto” Copia Izquierda. Dir. Eva Zapico
“Variacions Goldberg” de Geoge Tabori amb Teatres de la Generalitat Valenciana.
Dir.- Josep Maria Mestres.
“Lilith” de Antonio de Paco amb Teatres de la Generalitat Valencia. Idea i direcció.Eva Zapico
“Tris Tras Trus una història de sentits” de Juli Disla i Estafania Roldan amb
Combinats Produccions. Dir.- Joanmi Reig
“Galgos” de Xavi Puchades i Arturo Sanchez amb Copia izquierda. Dir. Eva
Zapico.
“Pelussa la intrusa” de Roberto Garcia amb el grup L’Horta Teatre. Dir. Roberto
Garcia.
“Iogurt per a Tres” de Vicent Vila amb el grup de teatre La Caixeta. Dir. Pep Cortés.
“Rondalles” amb la companyia Pot de Plom. Dir. Xavi Castillo
“Parelles de Fet, de Fet Parelles” de Carles Pons, amb el Grup de Teatre de la
Universitat de València. Dir. Raúl Torrent, Juanjo Prats, Cesca Salasar, Juli Cantó, i
Pep Cortés.
“Va per Elles!!” del grup purnateatre. Monòleg de creació pròpia amb música en
directe. Dir. Pau Blanco
“De Pau Ni Un Duro” del grup purnateatre. Monòleg de creació pròpia. Dir.Pau
Blanco
T.V:
Actor de repartiment a "Per Nadal Torrons" C9 TVV. Conta Conta/Albena
Actor de repartiment a "Evolució" C9 TVV. Conta Conta/Albena
Actor de repartiment a "Socarrats Nadal" C9 TVV. Conta Conta/Albena
Personatge episodic a la serie Maniatics a C9. Conta Conta/ Albena
Actor de repartiment al programa infantil "Mon Borik" Punt 2 TVV. LaGranota
produccions
Manipulació de guiyols al programa Cuorelandia de Canal 9
Presentador i reporter al programa d’estiu Bona Nit de Canal 9
Humorista-Monologista al programa “Aci pintem tots” de INFOTV
CINEMA:
“Pacient 33” . Actor de repartiment Dir. Silvia Quer
“AQUITANEA”. . Actor de rapartiment amb el personatge de AGUSTÍN.
TRIVISION.Dir. Rafa Montesinos
“La Tarara del Chapao” de Carles Pons i Toni Canet. Actor de rapartiment, amb el
personatge de PEPON. NISA PRODUCCIONS. Dir. Enric Navarro
CURTMETRAGES:
“Una vidalita para un gil” Dir.- Alvaro Olavarria. Gaia produccions (guanyador
premis Tirant 2006)
“Una historia del Carmen” Dir.- Jordi Talens Siesta produccions
“Lo mas hermoso que tengo” Dir.- Jordi Talens. Siesta produccions
ACTOR
XAVO GIMÉNEZ
Programes de televisió:
“Sambòrik”. Programa infantil. Punt Dos. Presentador.
“Monborik”. Programa infantil. Punt Dos. Presentador.
“Esport Divertit”. Programa juvenil. Punt Dos. Presentador.
“La pantalla de la sort”. Programa de cine. Punt Dos. Actor.
“Un milió en joc”. Concurso. Canal Nou. Presentador.
“Autoindefinits”. Programa de humor. Canal Nou. Actor.
“Socarrats”. Programa de humor. Canal Nou. Actor.
“Per Nadal Torrons”. Programa de humor. Canal Nou. Actor.
“Check-in Hotel”. Programa de humor. Canal Nou. Actor.
Cine:
“Faltas Leves”. Dacsa Producciones. Dirigida por Manuel Valls y Jaume Bayarri.
Actor.
“Cos Mortal”. Dacsa Producciones. Dirigida por Carles Chiner y Antonio
Cendra. Actor.
“Bestezuelas”. Gaya Producciones. Dirigida por Carles Pastor. Actor.
“Mi camiseta. Tus zapatillas. Sus vaqueros”. Dirigida por Gabi Ocho. Festival VEO.
Actor.
“Chocapaquete”. Dirigida por Juanjo Moscardó.
Espectáculos de Teatro:
“Tartufo”. Compañía Da Capo Producciones. Dirección de Josep Manuel Gil.
“Entremeses de Calderón”. Compañía Da Capo Producciones. Dirección de Josep
Manuel Gil.
“Mesura per mesura”. Compañía Da Capo Producciones. Dirección de Josep Manuel
Gil.
“Ñaque, de piojos y actores”. Compañía Tronco Teatro. Dirección de Xavo Giménez
(Yo).
“Teloneries”. Compañía La Dependent. Dirección de Pep Cortés. Autor y actor.
“Ra-ta-ta-ta”. Compañía La Dependent. Dirección de Pep Cortés. Autor y actor.
“H2O”. Compañía La Dependent. Dirección de Pep Cortés. Autor y actor.
“Va de bo!”. Compañia La Dependent. Dirección de Pep Cortés. Autor y actor.
“Mala Ratxa”. Compañía Ornitorrincs. Dirección de Carles Sanjaime. Actor.
“Crisis de identidad”. Compañía La Pavana. Dirección de Rafa Calatayud.
“El Narciso en su opinión”. Teatres de la Generalitat. Dirección de Rafa Calatayud.
Actor.
“Trifàsic”. Purna Teatre. Dirección de Emiliano Bronzino. Autor y actor.
“Todas Muertas”. Dirigida por Abel Zamora. Oscura Teatre.
“Niño muerto vestido de Payaso”. Dirigida por Sergio Caballero. Oscura Teatre.
Russafa Escénica.
“Ártico”. Autor y director. Espacio Inestable.
PRODUCTOR
ALFRED PICÓ TAMARIT
Titulat per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València (1983-1986). Membre de L'Horta
Teatre des de l'any 1976. Productor dels espectacles de L’Horta Teatre des de 1988.
Ha participat com actor, entre altres, en els següents espectacles i companyies de teatre:
1985 - "ALLO QUE TAL VEGADA S'ENDEVINGUE..." amb el Ventall Teatre.
1986 - "MOMO" de Ximo Vidal amb el Pluja Teatre.
1987 - "ROMEO Y JULIETA" amb la Fundació Shakespeare.
1988 - "TARZAN" per a la Sala Escalante (Dipu. de València)
1988 - "CUMPLEAÑOS FELIZ" amb la Companyia Vaganovos.
1988 - "CUENTO PARA EL LOBO" amb la Companyia Vaganovos.
1988/9 - "VIU COM VULGUES" de Carles Alberola i Alfred Picó, amb L'Horta
Teatre.
1991 - "O TU O RES", de Carles Alberola i Ferran Torrent, amb L'Horta Teatre.
1993 - "NIT I DIA", de Carles Alberola i Ferran Torrent, amb L'Horta Teatre.
1995 - "TRES FORASTERS DE MADRID" de E. Escalante, dirigida per L.G.
Berlanga.Producciò de Teatres de la Generalitat Valenciana.
1995 - "ESTIMADA ANUCHKA" de Carles Alberola, amb Albena Teatre.
1996 - "ELS VIATGES DE MARCO POLO" per a la Sala Escalante .
1996 - "BEATRIUS" de P. Alapont, amb L'Horta Teatre / La Dependent.
1998 - "SOUVENIR" de Ximo Llorens amb L’Horta Teatre / La Dependent..
1999 - "BESOS" de C.Alberola i R.García, amb Albena Teatre.
2002 - "SPOT" de C.Alberola i R.García, amb Albena Teatre.
2005 - "PERFECT" de R.García, amb Albena Teatre.
2006 - " 13 " de C.Alberola, amb Albena Teatre.
2008 – “ MOBY DISC “ de Roberto Garcia, amb L’Horta Teatre.
2010 – “ QUE TINGUEM SORT “ de C. Alberola, amb Albena Teatre.
2011 - “ART “ de Yasmina Reza , amb Tornaveu,Albena i Ajunt. Valencia.
Ha participat com presentador:
-
"JOCS DE PARELLA" per a Canal 9 TVV.
Ha participat com actor de cinema i televisiò :
- " EL HOMBRE DE LA NEVERA " de Vicent Tamarit. Cinema
- " BEST SELLER " de Carlos Pérez Ferré. Cinema
- " NADIE COMO TU " de Criso Renovell. Cinema
- " BLASCO IBAÑEZ " de Luis G. Berlanga per a Canal 9
- " ENTRE NARANJOS " de Josefina Molina per a Canal 9
-“ A FLOR DE PELL" (Teleserie) per a R.T.V.V. Canal 9.
-“ HOSPITAL CENTRAL “ i “EL COMISARIO” per a Tele 5.
- “ EL ROBO MAS GRANDE JAMAS CONTADO “ de Daniel Monzón. Cinema
- “ AUTO INDEFINITS”, Conta Conta i Albena Teatre per a R.T.V.V.Canal 9.
- “ LA VIDA ABISMAL “ de Ventura Pons . Cinema
- “ MANIÀTICS” . Sitcom de Conta Conta i Albena Teatre per a R.T.V.V.Canal 9.
- ”SOCARRATS”, Conta Conta i Albena Teatre per a R.T.V.V.Canal 9.
- “CHECK IN HOTEL “, Conta Conta i Albena Teatre per R.T.V.V.Canal 9.
- “ CUENTAME “ , Ganga de Producciones per a T.V. 1 .
- “ DONDE EL OLOR DEL MAR NO LLEGA “ de Lilian Rosado. Cinema.
-“ FUERA DE JUEGO “ de David Marquès. Cinema.
_Curriculum l’horta teatre
1988-2011
(Muntatges com a Companyia Professional)
1988.- "VIU COM VULGUES" de C. Alberola i A. Picó.
1991.- "O TU O RES" de F. Torrent i C. Alberola.
1993.- "NIT I DIA" de C. Alberola i F. Torrent.
1994.- "LLEGENDA DE BANDOLER" d'Eduard Zamanillo.
1996.- "BEATRIUS" de Pasqual Alapont
1997.- "MERLÍ I EL JOVE ARTÚS" de Carles Pons. Coproducció amb la
SalaEscalante. - Premi al millor vestuari- Premi a la critica
1998.- “SOUVENIR” La Dependent- L’Horta. Inspirat en “Un viatge de familia”de
Ximo Llorens.
1999.- “ANGEL” de Juli Disla. Ha participat en F.E.T.E.N 99
2000.- “FOLLOW-ME” de Roberto García: Premi a la millor escenografía,Teatres de la
Generalitat Valenciana
2001.- “LES TRES PORQUETES” de Roberto García.
- Recomanada per la Xarxa Nacional De Teatres i Auditoris.
2001.- “MISS CEUTA” de Roberto García. Coproducció amb Teatres de la Generalitat
Valenciana.
2002.- “IGLÚ” a partir d´una idea i dramaturgia de Roberto García , dirigida per Ramón
Moreno.
2003.- “PELUSSA LA INTRUSA” de Roberto García. Gran acollida en el F.E.T.E.N 0
2004.- “MARIA FIDEUS” de Roberto García. F.E.T.E.N 05
2005.- “PICA, RATLLA, TRITURA” de Roberto García. Coproducció amb Teatres de
la Generalitat Valenciana. Nominació als premis Max com a Espectacle Revelació de la
Comunitat Valenciana, Premi Max Aub al Millor Autor i a la Millor Actriu en els
Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2006, Premis de la Crítica
Valenciana 2006 a la Millor Actriu i a la Millor Concepció Plàstica
2006.- “LA BELLA DORMENT” de Juan Pablo Mendiola i dramatúrgia de Roberto
García. Nominació en els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana
2007 al millor espectacle infantil. F.E.T.E.N 07
2007.- “ELS CACELTINS PERDUTS” text i direcció de Juan Pablo Mendiola. Premio
Abril dels Arts Escèniques professionals de la Comunitat Valenciana , en la categoria
de “ Millor espectacle Infantil “.
2008.- “MOBY DISC” de Roberto García.
Premios abril 2009:MILLOR ESPECTACLE DE TEATRE DE SALA
I PREMI DEL PÚBLIC AL MILLOR ESPECTACLE de l´any.
NOMINACIONS:PREMIS ABRIL 2009:
MILLOR ACTOR , ,MILLOR ACTRIU, MILLOR TEXT, MILLOR MÚSICA,
PREMIS TEATRES DE LA GENERALITAT VALENCIANA 2009:
MILLOR ESPECTACLE,PREMI MAX AUB, MILLOR TEXT,
2009.- “LA VOLTA AL DIA EN 80 MONS” de Roberto García.
2010 -“LA PELL DE GALLINA” (2010) Espectacle infantil per a la companyia
L’Horta Teatre. Dirigida per Roberto García.
7. PREMIS:
PREMIS L´HORTA TEATRE:
Premi de les Ajudes a Promocions Teatrals i Musicals 1981 de la Diputació de
València.
Premi de les Ajudes a Promocions Teatrals i Musicals 1982 de la Diputació de
València.
Premi a les Ajudes de Produccions Teatrals i Musicals de la Diputació de València en
1983.
Premi de les Arts escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana, al millor vestuari
per l'espectacle "MERLÍ I EL JOVE ARTÚS" en 1998.
Premi de la Critica Valenciana, per l'espectacle "MERLÍ I EL JOVE ARTÚS" en 1998.
Premi Micalet al millor text teatral 1999 per “Beatrius”.
Premi de les Arts escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana, a la millor
escenografia, per l'espectacle “FOLLOW-ME” en 2000.
Premi de les Arts escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana, Premi Max Aub al
millor autor, Roberto Garcia, per l'espectacle “PICA RATLLA TRITURA” en 2006.
Premi de les Arts escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana, a la millor actriu
protagonista, Maribel Bravo, per l'espectacle “PICA RATLLA TRITURA” en 2006.
Premi de la Crítica Valenciana a la millor concepció plàstica, per l'espectacle “PICA
RATLLA TRITURA” en 2006.
Premi de la Crítica Valenciana a la millor actriu, Maribel Bravo, per l'espectacle “PICA
RATLLA TRITURA” en 2006.
Premi de les Arts escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana, al millor
espectacle infantil, per “LA BELLA DORMENT” en 2007.
“LA BELLA DORMENT” de Juan Pablo Mendiola i dramatúrgia de Roberto García en
2006. Nominació en els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana
2007 al millor espectacle infantil.
Premis abril, al millor espectacle infantil, per l'espectacle “ELS CALCETINS
PERDUTS” en 2007.
Premi abril 2008 al millor espectacle infantil.
Premis abril, premi al millor espectacle de Teatre de Sala per l'espectacle “MOBY
DISC” en 2009.
Premis abril, premi del públic al millor espectacle de l'any, per l'espectacle “MOBY
DISC” en 2009.
Premi de la crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana a tota la
seua trajectòria .
PREMIS EQUIP ARTÍSTIC:
ROBERTO GARCÍA, AUTOR I DIRECTOR:
-“LES BAVES DE LEE MARVIN” (1995) Obra guanyadora del Premi Àngel Guimerà
de Tarragona de 1995. Publicada per l'Editorial Mediterrani
-“SCOT” (1996) Accèssit del Premi Nacional marqués de Bradomín de 1996.
-“BESOS” (1999) Coescrita amb Carles Alberola. Estrenada per la companyia Albena
Teatre. Premi al Millor Espectacle en els Premis de Teatre de la Generalitat Valenciana
2.000. Premi MAX al Millor text en català 2001
- “INDECENT” (2.003). Premi de Teatre 2005 de l'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalana.
- “MOBY DISC” (2008). Premi Abril 2009 al Millor Espectacle Teatral d'Adults i
Premi abril del Públic al Millor Espectacle de la Temporada.
“l'ART DE LA FUGA” (2009). En els Premis abril 2010 rep els Premis a Millor Autor
i Premi al millor Espectacle d'Adults.
JUAN PABLO MENDIOLA, AJUDANT DE DIRECCIÓ i ACTOR:
“ELS CALCETINS PERDUTS” ( 2007) En els Premis abril 2008 rep el Premi a Millor
Espectacle Infantil. Dirigit per Juan pablo Mendiola.
“RAS” (2008) Premi Especial del Jurat “ Noves propostes escèniques” FETEN 2010
9. LA CRÍTICA HA DIT:
Una terapia peligrosa
ENRIQUE HERRERAS
VALENCIA «Eufòria»
Teatre Micalet (valencia) 29.12.2011.Levante EMV
Int: Xavo Giménez, Pau Blanco. Iluminación y programación software sonoro: Juan
Pablo Mendiola. Espacio sonoro, texto y dirección: Roberto García. Producción:
L´Horta Teatre.
De un tiempo a esta parte, Roberto García se ha propuesto indagar sobre las múltiples
posibilidades que ofrece la creación de un universo sonoro. Se puede hablar ya de
investigación tecnológica. Pero, si hay gente que confunde este término con «lo
moderno», «lo raro» o, incluso, «lo hermético», con el actual director artístico de
L´Horta Teatre, adquiere el significado de búsqueda de nuevas fronteras escénicas.
Así ha sido en los anteriores espectáculos, y también en el presente. Con la diferencia de
que este último está pensado, y resuelto, para atender a un mayor espectro de
espectadores. La historia es menos abstracta que en otras ocasiones. Su eje es una
terapia sorprendente, a partir de dos personajes. El primero es una especie de animador
o showman, y el segundo, alguien que necesita ser casi reanimado, dada la coyuntura
actual, presumiblemente por la crisis económica. Desde ese contexto, surgen una serie
de situaciones que llegan bien al espectador, no sólo por el propio ingenio de las
mismas, sino también por los recursos que se utilizan, como la mágica manipulación de
grabaciones en directo, y las efectistas imágenes a través de un tablet.
La dirección de García mima al máximo los detalles y los efectos. Los intérpretes, Xavo
Giménez y, sobre todo, Pau Blanco, brillan en un trabajo muy medido, dentro de una
matemática repleta de sutiles bombas de profundidad.
El único problema es que todo está tan perfectamente armado que, a veces, falta
frescura. Problema que queda compensado por la ironía reinante, ya que el divertido
cambio que se produce, de la depresión a la euforia, acaba siendo una terapia peligrosa,
ya que se deja en evidencia el grado de simpleza que podemos llegar los ciudadanos con
tal de solucionar, de huir de las situaciones que nos incomodan. Parafraseando a Ortega
y Gasset, por buscar lo urgente, solemos olvidar o disfrazar lo importante. Algo que
queda bien explícito en el cartel, en esa tarjeta de crédito nadando en una copa de
helado. Fina ironía.
Personal Coach.
Nel Diago. Cartelera Turia
EUFÒRIA, de Roberto García.
Teatre Micalet
Roberto garcía es sin duda, un creador(autor y director) que ha sabido elaborar con el
correr de los años un estilo muy personal basado fundamentalmente en la exploración
de los recursos tecnológicos audiovisuales aplicados a la escena. Desde Joan el
Cendrós, pasando por Pica, ratlla, tritura, Oral o Moby disc, hasta la presente
producción de L´horta Teatre hay un largo recorrido plagado de brillantes y eficaces
hallazgos. Pero lo interesante de Eufòria es que todo ello se utiliza a qui para narrar una
propuesta con voluntad crítica( se nos habla de la presente crisis económica: el
protagonista es un parado de larga duración, sin prestaciones, al que su esposa ha
abandonado),provista de un humor inteligente (esto es una redundancia : el humor
siempre es inteligente;la comicidad, no necesariamente)que nos dibuja una sonrisa
inevitable y deja una puerta abierta a la esperanza.
Planteado como un proceso de coaching , el montaje es c9onducido por un entrenador (
Xavo Giménez) que maneja hábilmente la imagen(magnífica la idea de la tableta) y el
sonido (toca la guitarra, además) y que sabe encontrar las palabras justas para sacar de
su ensimismamiento al deprimido bancario( Pau Blanco) y llevarlo a la euforia. Por
demás está decir que uno y otro actor, lejos de los alocados y divertidos excesos de
otros trabajos suyos (Yes We Camps ) realizan aquí una interpretación modélica. Muy
recomendable
CRÍTICA NONADA.ES
I després de l´eufòria, què?
Guillem Sanchis
Hem viscut durant anys per damunt de les nostres possibilitats. I després de la festa,
què? Aquest és el plantejament de l’última obra de L’Horta Teatre, ‘Eufòria’, que es
representa fins al 8 de gener al Teatre El Micalet de València. Xavo Giménez i Pau
Blanco encarnen dues actituds diferents davant la crisi que tot ho esguita.
No és només una crisi econòmica. És una crisi de valors que fa que canvien les
actituds front a la pròpia vida. Javier Lorenzo (Xavo Giménez) irromp a l’escenari i
pareix un bocamoll que vol vendre la moto de l’optimisme i l’actitud positiva. En un
dels múltiples intercanvis de papers, que porten els personatges a ser espectadors i
protagonistes de l’obra, apareix Pau López (Pau Blanco), convidat a pujar a l’escenari.
Pau és un ex treballador d’una sucursal bancària, acomiadat, que porta dos anys en
l’atur i que ha sigut abandonat per la seva muller. És la víctima prototípica i també,
en part, el culpable de l’eufòria econòmica i la ressaca posterior. A partir d’aquest
moment comença un diàleg en que Pau i Javier intercanvien els papers i fan partícip
d’aquest drama al públic, que riu quasi per no plorar.
En el viatge transformador intervenen ferramentes multimèdia, com un iPad, distorsions
de la veu o gravacions de les reaccions del públic que es llancen des del control. Totes
aquestes ferramentes, en paraules de Pau Blanco, “triomfen perquè no són el motor de
l’obra, que es podria fer sense elles”, però aporten un element innovador que ha sigut la
marca de la carrera del director, Roberto García, reconegut per la seua aposta per la
innovació de l’escena. “Quan estrena algun treball, sempre hi ha expectació per veure
per on ha eixit”, explica Blanco.
Del ‘rol playing’ a l’estrena
El procés de creació del guió d”Eufòria’ ha estat curiós. Segons explica Blanco, el
director només tenia clar per on havia d’anar el fil de l’acció. Però els va deixar als dos
actors omplir els buits: “Dels dos mesos que vam estar preparant l’obra, el primer
va ser tot d’improvisacions”, en les que se’ls donava total llibertat a ell i a Xavo
Giménez per despullar-se i els demanava que adquiriren diferents rols que al final han
acabat en el text.
“Allò em va servir molt per a portar l’obra a l’escenari posteriorment”, conta l’actor
d’Alcàsser, que ha fet un parèntesi com a monologuista per endinsar-se en un paper
complex que fa aflorar un gran intèrpret: “M’ha encantat el procés de madurar el
personatge, d’interioritzar-lo”, explica. “Roberto ja ens coneixia, i quan ens va contar
el que tenia en ment, jo pensava que seria l’altre protagonista, que pareix que s’adapte
més a la meva trajectòria”. Pero no. García ens ensenya un Pau Blanco amb un
ventall ampli de registres, que enganxa l’espectador. La química amb Xavo Giménez
és evident i permet un diàleg sòlid que, unit a la irrupció d’elements com la música o la
tecnologia, mantenen l’espectador enganxat a la butaca.
‘Eufòria’ és, al remat, una reflexió oberta i desenfada sobre la crisi, que no és
exclusivament econòmica, i no ha estat provocada només per l’economia. No deixa
sentències fermes sobre com afrontar-la ni superar-la, però ens permet riure’ns d’ella i
de com l’encaixen dos personatges ambivalents que adopten actituds fàcils de
reconéixer per al propi públic. Tal vegada perquè encara no sabem on ens portarà la
situació actual, no deixa cap alternativa clara, ni tan sols una finestreta oberta a
l’optimisme i l’esperança, però tampoc aboca a la desesperació. I això s’agraeix.
TRICICLE VA COMENTAR EN LA SEUA PÀGINA DE
FACEBOOK DESPRÉS D´ASSISTIR A L´ESTRENA AL
MICALET:
"Anoche estuvimos en el estreno de EUFORIA en Valencia y nos encantó. Dos
actorazos, una puesta en escena moderna, lo último en tecnología, mensaje, divertida, lo
tiene todo...."
MOSTRA DE Teatre Espanyol d´AUTORS CONTEMPORANIS,
Alacant:
El autor, el predicador y el mago de los sonidos
Tecnología y palabra se dan la mano en la última producción de L’Horta Teatre. En
'Eufòria', Pau Blanco y Xavo Giménez comparten con el espectador, de la mano de
Roberto García, un manual de autoayuda que reflexiona sobre tecnología, infelicidad y
crisis económica desde un prisma de subyugante actualidad.
Javier Sahuquillo - 28 marzo, 2011
Noche cerrada y amenaza de lluvia eran las compañeras de
estreno de la última producción de L’Horta Teatre:
Eufòria, de Roberto García. Entorno siempre particular el
de esta sala al otro lado del Turia que se asemeja a aquel
reducto de invencibles galos dibujados por Uderzo y que
tienen por enemigo a un césar alopécico. Bonita metáfora
para un sector cada vez más ahogado por otro alopécico
que, por muchas sandalias de pescador que trate de
mostrar, no es cordero de Dios sino feroz depredador
cultural.
La tecnología jugó mala pasada al que suscribe que llegó
casi sobre la bocina impidiéndole gozar de las charlas
previas a la función. Uno se pregunta si el oscuro poder de
la “Generalidad” alcanza los gps o se detiene sólo sobre chalecos alpinos y facturas
irregulares. Pero la Providencia, y nunca mejor dicho, transmutada en campanario
silencioso indicó el camino para alcanzar este oasis de exhibición teatral bajo el amparo
de San Martín de Porres, patrón universal de la paz.
El texto y la dirección corren a cargo de Roberto García (Pica, ratlla, tritura, Moby
disk), quien tenía difícil misión tras haber enamorado a público y crítica, en compañía
del genial Casany, con su rítmica y melodiosa L’art de la fuga. La expectación era alta
como demostraba una platea totalmente llena a la espera del inicio litúrgico. Y apareció
el sacerdote. Traje gris reflectante, polo rojo y guitarra en mano, Xavo Giménez fue el
encargado de representar a Dios, es decir, al dramaturgo, en la tierra.
Pero antes de pasar revista a la dupla Giménez-Blanco, ¿qué es Eufòria? Eufòria es una
locura tecnológica elevada a la potencia de realidad esperpéntica que rompe la
cotidianeidad abusiva en la que nos hallamos inmersos para proporcionarnos píldoras
para soñar. “¿Rojo o azul?” Parece preguntarse el espectador en todo momento con la
constante cascada de referencias culturales incluso freaks o geeks. El programa de mano
anuncia dos intérpretes, pero sería injusto no señalar que existe un tercero, un robot, el
primer robot en teatro, la maravilla tecnológica de Apple: un ipad. Xavo maneja este
instrumento como si fuera uno más de sus apéndices corporales. Con él hacen chistes,
generan tensión, sueño, magia. García hilvana de forma espléndida el instrumento de un
modo tan preciso que lo convierte en un personaje más de la pieza. Tecnología y
tradición se dan la mano en esta eufòria colectiva que Giménez trata de provocar en el
espectador y en su compañero de reparto. El texto tiene ritmo, humor, mensaje, en
ocasiones un tanto explícito, efectos especiales, viajes a mundos imposibles, dolor,
catarsis, participación, jolgorio, estupefacción y la London Simphony Orchestra y todo
ello en el desnudo escenario de L’Horta teatre.
Tal vez el texto desencantó a los analfabetos funcionales que no se reciclaron cuando
cayó en el olvido la última Olivetti, pero la arriesgada apuesta textual ha superado la
prueba. Era difícil imaginar la introducción tan limpia de la tecnología en el teatro para
potenciar aún más este mundo de sueños. Digo era porque Roberto García lo ha
convertido en realidad aplastante. El texto podía perder fuerza por la introducción de los
tecnogags pero no es así. Muchos se mostrarán escépticos ante la propuesta pero los
jóvenes gozarán como chinos con un espectáculo destinado, tal vez no en la intención
del autor, a convertirse en la delicia de ese gran público abandonado: los adolescentes.
Para los amantes de la poeticidad chejoviana no será una de sus piezas favoritas pero
cumple todas las funciones de la comedia: hacer reír, añadiéndole el hándicap de la
introducción de estos elementos tan novedosos como presentes en nuestro día a día. Tal
vez el texto, en ocasiones, adolece de algunos chistes excesivamente recurrentes y
manidos, pero que en la dosis justa proporcionan efectividad al espectáculo.
La dirección ha resultado impecable en el apartado gestual. La presión y concentración
que requiere la obra, cargada de movimientos, sonidos, cambios de luces, gestos y la
dependencia del tablet hacen que el director se halla centrado fundamentalmente en
limpiar los movimientos de los intérpretes. Esfuerzo sin duda recompensando por el
aplauso final que provocó la cuarta salida.
Mención aparte requiere Juan Pablo Mendiola que sin duda ha sido un excelente
comodoro para el almirante García. Mendiola ha sido el encargado de que la magia sea
posible y ha ideado un sistema de grabación en directo de diferentes frases y
expresiones que Xavo arranca al público y que después son utilizadas de forma muy
eficaz durante el espectáculo. Este sistema permite que cada representación cobre un
cariz diferente, sorpresivo y participativo en el espectador, además de dotarla de una
inmediatez extraordinaria.
En definitiva, una apuesta arriesgada, novedosa, anárquica y efectiva que sin duda no
acarreará mucho esfuerzo a Alfred Picó para que sea programada por doquier. Roberto
García en el primer número de la revista Ukränia soñaba con que Crucifixió sería un
espectáculo capaz de atraer a un público diferente y joven. Esperamos que Eufòria sea
la primera piedra para sacar de sus casas a jóvenes y no tan jóvenes y reconducirlos al
sinuoso camino teatral.
CONTACTE:
Laura Marín
609 69 42 62 – 96 375 96 43
[email protected]
www.lhortateatre.com
Espectacle produït per L’ Horta Teatre amb la col·laboració de :