INDEX:
−Biografia de l'autor .......................................................1
−Resum del llibre .........................................................2−3
−Introducció sobre l'home i la natura .............................4
−La tecnologia d'un món feliç .........................................5
Dades sobre Aldous Huxley:
Aldous va nèixer a Godalming (Surrey) a l'any 1894. Escriptor anglès. Va estudiar a Eton i a Oxford. Al 1915
es va graduar en anglès. Conreà el periodisme i la poesia.
Va viure a Itàlia on es va fer famós amb novel.les satíriques com Crome Yellow (1921).
En l'obra El món feliç (Brave new world) tracta una visió futurista.
Es va instal.lar a Califòrnia cap al 1937 i va publicar assaigs sobre temes filosòfics, històrics i científics.
Obres traduïdes al català:
−Brave new world (El món feliç)
−Two or three graces (Dues o tres gràcies)
−Island (Illa)
Resum del llibre:
Estem parlant d'un món on hi trobem la tecnologia més avançada. Concretament se situa a Londres, en un
centre, el Centre d'Incubació i Condicionament. Aquest pretén crear la societat. El centre, mitjançant una
tecnologia molt avançada, crea vida humana; és a dir, fa persones. No persones normals: aquestes tenen
infermeres en lloc de mares, i de pares... simplement no en tenen.
Políticament, hi ha un control de les masses; i en el context social s'organitza artificialment la societat.
El centre a més de crear−los, els classifiquen en estaments: Betes, Alfes... I dintre d'aquests grups hi ha uns
sub−grups: Més, Menys...
Just el moment en què els nens surten del ventre de la mare, comencen a percebre sensacions i a tenir estímuls
amb determinades respostes. La societat que ens presenta l'autor, és totalment fictícia, és una societat on els
treballadors del centre creen els estímuls i busquen determinades respostes, és a dir, les máquines provoquen
les reaccions que hauríen de tenir amb les mares. Un exemple que he trobat és el de les flors i els llibres. El
nen està totalment condicionat. Aquests en diferència amb els nens actuals tenen més vivències, experimenten
més coses, són més lliures. Un exemple molt clar és quan deixen els nens al jardí i ells estan amb les nenes de
la seva edat, experimenten coses de tipus sexual, jocs sexuals, que els infants de la nostra societat, amb la
mateixa edat, no han experimentat. A més passen situacions creades artificialment. I per conseqüència tenen
reflexes condicionats.
1
Un fet relacionat amb les relacions que estableixen entre ells, és quan una criatura passa a ser noia, doncs és
mal vist que vagi sempre amb un mateix home, en aquesta societat la cosa més normal és tenir relacions de
curta durada, fins i tot d'una sola nit.
Quan una d'aquestes persones es troba o estableix relació amb individus de la nostra societat, veuen estrany el
que fan. No entenen que les dones puguem tenir fills, o que puguem superar els problemes sense la necessitat
de prendre'ns droga (soma). I molts altres fets no comuns en el seu món.
Una cosa que cal destacar és que l'única cosa que trenca l'harmonia és la desobediència d'un inferior respecte
una persona amb una categoria més elevada. També hem de dir que en el llibre hi ha un control sobre la
llibertat dels individus.
Introducció sobre l'home i la natura:
En l'evolució de l'home, aquest sempre ha intentat adaptar−se al medi. Els primers homes ja s'adaptaven al
medi: fent foc per escalfar−se o per protegir−se de les feres, cuinar, utilitzant la natura per a protegir−se... En
resum, els primers homes feien servir la natura per sobreviure.
A poc a poc l'home ha anat dominant la tecnologia (quan l'home va agafar una pedra, la va polir i esmolar fins
a aconseguir una arma per matar i tallar els animals). Aquí ja hi havia el progrés de la tecnologia.
Actualment hi ha la Revolució tecnològica, on hi ha canvis constants, aquesta és imparable. Es creen moltes
màquines i estris, tots ells aparentment tots amb una gran utilitat. Els canvis constants que va experimentant la
nostra societat degut a l'evolució de la tecnologia són positius però alhora aporten coses negatives: Els
problemes ambientals degut a l'afany que té l'home per a dominar−ho tot i a la manca de respecte. Tot i així
l'aplicació de la tecnologia és una necessitat que tenim i no la podem suprimir, però sí controlar−la.
En el llibre la tecnologia que utilitzen no és per pura necessitat sinó perquè volen dominar el món. Ho volen
controlar tot i no es paren a pensar si realment la utilitzen per necessitat.
La tecnologia d'un món feliç:
−Què és la tècnica en el llibre? Quan apareix?
La tècnica apareix en la societat quan volen crear la vida... Són les màquines que porten tot el procés i
substitueixen l'ésser humà com a treballador. L'home de la societat creada per l'autor, l'únic que fa és controlar
que no hi hagi cap error, res més.
TECNOLOGIA: Els coneixements de la ciència s'utilitzen per desenvolupar nous artefactes. Gràcies a això
hem pogut evolucionar d'una manera considerable. En el cas del llibre els coneixements de la ciència
s'utilitzen, també, artefactes, però aquests són per crear el món. Aquest control del món l'aconsegueixen
gràcies a les màquines que han creat, volen dominar−lo. La tecnologia hi és present no pas en funció de la
necessitat o de la supervivència, sinó que es fa present per portar a terme el projecte del control. Utilitzen la
tecnologia per un sol projecte en concret.
La tècnica ha tingut moltes repercussions que s'escapen de tota precisió i que ens ha fet adonar−nos d'un perill
que antigament no existia. En el llibre els personatges es converteixen en la tecnologia. Aquesta té un paper
molt més important del que avui en dia ens podríem imaginar, és a dir, actualment la nostra tecnologia ha
arribat fins uns màxims que són: la creació dels mòbils, els ordinadors portàtils; en el camp de la medicina, els
medicaments per curar càncers o malalties que abans no es podien curar. Fins i tot hem arribat a clonar, en
genètica. Però tot això es crea i no es controla el suficient.
2
El tema de la clonació humana és el que més s'acosta a la tecnologia que ens presenta Adous Huxley.
BIBLIOGRAFIA:
−Llibre de filosofia 1º B.A.T.
−Un món feliç. Columna edicions. Barcelona. 1999.
−Enciclopèdia Catalana. Volum 8. Barcelona. 1975.
Un móm feliç (Aldous Huxley)
.
B.A.T. −B−
3
0
