Assumpte: Al.legacions a les NNSS i CC del Municipi de Santa

Assumpte: Al.legacions a les NNSS i CC del Municipi de Santa Eulària del Riu
Joan Carles Palerm Berrocal, en nom i representació del GEN-GOB Eivissa, entitat
legalment constituida, amb domicili a efectes de notificacions a l’apartat de correus
1185, 07800, Eivissa, Illes Balears, en periode d’exposició pública de les NNCC i SS
de Santa Eulària des Riu, (BOIB de 31/12/2003), presenta les al.legacions següents:
PRIMERA: Les NNCC i SS incompleixen l’Ar. 33 de les Directrius d’Ordenació
Territorial.
Les NNCC i SS que es tramiten augmenten la superficie de sòl urbà en més del
45% respecte del planejament en vigor, passant de 472’01 has a 687’7 has,
impedint l’acompliment allò disposat a l’Art. 33 de les Directrius d’Ordenació
Territorial, que estableix :
“Els Plans Territorials parcials (ara insulars), limitaran l’increment de sòl classificat
com a urbaitzable o apte per a la urbanització, destinat a ús residencial, turístic o
mixt,…per cada minicipi segons els percentatges màxims per illa que s’indiquen a
continuació, els quals tendran un horitzó temporal de 10 anys….. c) Illes d’Eivissa i
de Formentera: 10%”
De la mateixa manera, tot i que la DT 4 de les DOT contempla la possibilitat que
fins l’entrada en vigor dels plans territorials parcials es puguin realitzar
modificacions del planejament vigent a un municipi que impliquin increment de
sòl urbà, aquest increment no podran superar, en cap cas, el que resulti d’aplicar
un 3 % del sòl urbà existent, en el terme municipal, a l’entrada en vigor de les
DOT. En qualsevol cas, aquest creixement serà a compta del que finalment
autoritzi el Pla Territorial quan s’aprovi.
Els criteris per delimitar el sòl urbà que segueixen les NNCC i SS presentades, tal i
com s’admet a l’apartat 5.3 de la memòria que les acompanya, es basen en el contingut
del PDSU aprovat per l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu en data 23 d’octubre de
1988, que va ser declarat nul de ple dret pels tribunals de justícia, i que per tant no té
eficàcia legal alguna, no podent ser invocat a l’hora de redactar una normativa
urbanística provissional, fins la aprovació de la modificació de l’instrument d’aplicació
que és el PGOU del Municipi de Santa Eulària.
L’esmentat PDSU, que recollia àmplies zones de sòl rústic com a sòl urbà, va ser
declarat nul a la sentència 426/1997 de 31 de juliol. Així i tot, des de les hores i fins dia
d’avui, s’estan consolidant obres d’urbanització a diferents zones del municipi,
emparades en llicències municipals atorgades en base a aquest instrument i que son,
per tant, il.legals. És igualment falsa la afirmació que es fa sobre que la delimitació de
sòls urbans feta a aquest PDSU tingui vigència alguna, en no haver-se seguit en cap
moment la tramitació necessària per a la seva aprovació i entrada en vigor Ara, amb
aquestes NNSS i CC que es tramiten des del Consell Insular, es preten donar cobertura
legal a aquests sòls il.legalment consolidats al marge del planejament en vigor, única
ferramenta en la qual es pot basar la normativa que es presenta i que és el Pla General
d’Ordenació Urbana de Santa Eulària, aprovat definitivament per la Comissió
Provincial d’Urbanisme el 23 d’octubre de 1981, amb les limitacions que estableixen
ara les Directrius d’Ordenació Territorial i les modificacions a que obliga la Llei 1/91
d’Espais Naturals de les Illes Balears.
D’acord amb el PGOU del Municipi de Santa Eulària, son sòl urbà un total de 472’01
has i constitueixen el sòl urbanitzable o apte per a la urbanització un total de 891’18
has, reduides, després de descontar l’afectació de la LEN i els sòls desclassificats com a
conseqüència de l’entrada en vigor de les DOT, a un total de 387’22 has. Aquestes
dades figuren a l’informe emès pels serveis tècnics de la Direcció General de Ordenació
Territorial del Govern Balear i de la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell Insular,
i que va ser degudament remès a l’Ajuntament de Santa Eulària, per acord de la CIU.
Tant a la normativa com a la jurisprudència es considera sòl urbà aquell que en el
moment d’aprovació del planejament, (1981), tingués les característiques per ser
considerat com a tal i aquell que, d’acord amb el previst al planejament aprovat al
seu moment, hagués consolidad aquesta condició. No es pot considerar urbà aquell
rústic que, en contra de l’establert al planejament d’aplicació, (PGOU), hagi estat
dotat dels serveis propis del sòl urbà, altra postura suposaria “premiar” les
infraccions urbanístiques que haguessin tingut com a resultat la urbanització i
transformació del sòl qualificat com a rústic. Resulta obvi que en aquest moment,
donades les limitacions que suposa l’obligat compliment de les DOT, només es pot
qualificar com sòl urbà aquell que contempla el PGOU, aquell urbanitzable que,
en aplicació del PGOU, s’hagi dotat dels serveis per ser considerat com a tal i, en
tot cas, fins a un màxim del 3% més que haurà de ser descomptat del que autoritzi
finalment el PTI corresponent; per a la resta de sòl urbanitzat al marge de la
legalitat s’haurà d’estar a allò que disposa la normativa en matèria de disciplina
urbanística o, cas que hagi prescrit la infracció, s’hauran de declarar les
urbanitzacions com a fora d’ordenació amb totes les conseqüències que això
comporta.
Per més abundament amb l’exposat a aquesta al-legació, ens remetem a la Sentència
dictada per la Sala del Contenciòs Administratiu del Tribunal Suprem, de
23/10/2002, sobre el recurs 11803/1998, molt clarificadora de la qüestió que mos ocupa
i que diu:
“2º.- Las partes demandadas y aquí recurrentes han venido en este
proceso interpretando erróneamente el artículo 10-b) del TRLS-92 (78b) del TRLS-76). Según este precepto "constituirán el suelo urbano los
terrenos que en ejecución del Plan lleguen a disponer de los mismos
elementos de urbanización a que se refiere el párrafo anterior". De
aquí parecen deducir las partes que el planificador "puede clasificar
como suelo urbano uno aún no completamente urbanizado pero que por su
previsión y durante la ejecución del mismo, llegará a disponer de
cuantos servicios son exigibles". Pero las cosas no son así. El
planificador puede clasificar como suelo urbano el que lo sea
efectivamente en el momento en que el Plan se formule, y ninguno otro…
3º.- Lo que el Ayuntamiento de Piélagos afirma es que "en 1998, es
decir, cinco años después de la aprobación del Plan General de 1993
los terrenos litigiosos tenían materialmente el carácter de urbanos".
Es decir, son urbanos porque se ha ejecutado un Plan ilegal.
Pues bien, la vinculación a la realidad a la hora de clasificar el
suelo urbano no puede ser de tal naturaleza que se imponga al
planificador incluso en aquellos casos en que los servicios o la
consolidación de la edificación sean ilegales. El artículo 225, en
relación con los artículos 184 a 187 del TRLS de 9 de Abril de 1976
obliga, en caso de actuaciones urbanísticas substantivamente ilegales,
a la restauración del ordenurbanístico perturbado (véase también el
artículo 51-1-1 del Reglamento de Disciplina Urbanística).
Cabe, pues, preguntarse si, siendo las cosas así, el planificador está
obligado a clasificar como urbano un suelo que ha sido urbanizado
ilegalmente y cuyo destino, por lo tanto, por medio de la restauración
delorden infringido, ha de ser la desaparición de los servicios o de
la edificación, es decir, la pérdida del carácter de urbano.
…
Así pues, lo que procede en principio es que la Administración
urbanística
ejerza
sus
potestades
de
restauración
del
orden
urbanístico y de disciplina urbanística, en lugar de aceptar a ciegas
o mantener la urbanización ilegal.
SEGONA: Es comtempla l’ús urbanístic del Sòl Rústic
A bona part del sòl rústic del Municipi de Santa Eulària s’estableix, com a única
limitació a l’edificació, l’existència d’una parcel.la mínima, sense vinculació amb els
usos agrícoles i tradicionals a que ha de ser destinat aquets tipus de sòl. A l’actual Ley
6/1998, de 13 de Abril, sobre Régimen del Suelo y Valoraciones, diu, al seu art. 20.1:
“Los propietarios de suelo clasificado como no urbanizable tendrán derecho a usar,
disfrutar y disponer de su propiedad de conformidad con la naturaleza de los terrenos,
debiendo destinarla a fines agrícolas, forestales, ganaderos, cinegéticos u otros
vinculados a la utilización racional de los recursos naturales…”. També a aquest
respecte existeix jurisprudència, concretament, el Tribunal Constitucional, a la sentència
164/2001, d’onze de Juliol, referent a aquest art 20 de la Ley 6/98, diu: El art. 20.1,
párrafo 2, LRSV tan sólo se refiere al suelo no urbanizable ordinario…Para esta
subclase de suelo no urbanizable (común, ordinario o general) admite el art. 20.1,
párrafo 1, LRSV, ciertos usos constructivos excepcionales: aquéllos que sirven a
actuaciones específicas de interés público. La expresa previsión de aquellos usos
excepcionales no impide la existencia de otros usos constructivos menores que, por ser
conformes “con la naturaleza de los terrenos”, integren…las facultades urbanísticas de
los propietarios de suelo no urbanizable común”….” Esta norma prevee la agregación
de valor económico a la propiedad de suelo no urbanizable común cuando en este
suelo se autoricen actuaciones de interés público. La mera previsión de agregaciones
de valor, posible en todo suelo no urbanizable ordinario, supone una igualación
mínima de todos los propietarios de aquella clase de suelo. La igualación queda
precisamente asegurada al disponer la propia LRSV que las actuaciones urbanísticas
de interés público ( y las consiguientes agregaciones de valor económico) son
excepcionales; esto es, espacíficas, de interés público y expresamente autorizadas.
Estas condiciones estatales son calificables de básicas y respetuosas con las
competencias urbanísticas de las Comunidades Autónomas….Además, debe recordarse
que la clasificación del suelo como no urbanizable común no viene impuesta por la
LRSV. De tal manera que cuando la opción urbanística del órgano competente consista
en la transformación sistemática y lucrativa del suelo ( en lugar de simples actuaciones
específicas y de interés público) bastará con adoptar la clasificación del suelo más
adecuada a aquella opción: suelo urbanizable.
Davant l’exposat es sol.licita la modificació dels requisits exigits a les NNCC i SS
presentades per a les edificacions en sòl rústic, per a que s’incloguin, a les condicions
per a l’edificació, la de la forçosa vinculació als usos tradicionals del sòl rústic, amb la
finalitat d’impedir-ne la especulació i els usos purament residencials o turístics que es
dónen actualment i que el converteixen en tota una urbanització.
Per a que constin, siguin preses en consideració i, conseqüentment es realitzin les
modificacions que pertoquin a les NNCC i SS que tramita el Consell Insular per al
Municipi de Santa Eulària, per adaptar-les a la legislació vigent, tant de caire
autonòmic com balear, es presenten aquestes al.legacions.
Eivissa, 20 de Gener de 2004
.