Treball del Basquet

Anuncio
Treball del Basquet
TERRENY DE JOC:
Dimensions, superficie de joc, dibuix i mides:
El terreny de joc fa 26m. De llarg i 14m. D'ample, és de sòl dur i lliure d'obstacles. Les cistelles, situades al
centre de les dues bandes, són construïdes per un cèrcol metàl.lic del qual penja una xarxa oberta per la part
inferior; cada cistella va fixada a un tauler de forma rectangular aguantat per un suport fixat fora del terreny
de joc i que la manté a una altura de 3,05 m. De terra. Cada canasta feta més enlla de la linia de 6,25m val tres
punts.
El sostre del pavallo a destar a una distancia minima de 7m d'altura.
La cistella te un radi de 45cm.
EQUIPS:
Jugadors: En un partit nomes poden jugar 5 jugadors, entre aquets 5 jugadors en deveri dos Pivots, dos
Al.lers i un Base.
Suplents: En un equip poden haveri un maxim de 10 jugadors, 5 jugadors jugan a la pista i un altres 7 a la
banqueta.
Entrenadors: Acostume haveri un sol entrenador en un equip, els entrenador desideixent tot qui juga i qui no
jugar, les jugades, etc.
LA PILOTA:
Material: La pilota basquet és de cautxu perque es un materia molt lleuger i també molt resistent.
Temany: La pilota es esferica i te una circunferencia de 74,9cm a 78cm.
Pes: La pilota pesa ente 567gr. i 650gr. Aproximadament.
REGLES DELS PASOS:
Tres segons: Aquesta regle es compleix quan un equip esta atecan i entre a la botella de l'altre equip, nomes
esta permes que i estiguin tres segons, perque si es dona el cas de que estas més de tres segons la pilota pasa a
l'equip contrari.
Cinc segons: Aquesta norma es dona el casquan la pilota surt fora de banda, nomes tenen cinc segons per
pasar−la, sino la pilota pasa a l'equip contrari.
Deu segons: Aquesta norma es compleix quan despres d'una canasta de l'equip contrari, i han de sacar tenen
deu segons per a pasa de mitg camp.
Trenta segons: Aquesta norma és el temps maxim per a fer una jugada i tenir la posisio de la pilota, si pasent
aquests trenta segons la pilota pasa a l'equip contrari.
1
TEMPS DE JOC
El temps del pertit es divideix en quatre parts de deu minuts cada una. Un partit consta de quatre quarts, i aixo
vol dir que son quaranta minuts, de pertit, més els temps morts, les fores i les intorupcions que pogui tenir un
pertit.
SISTEMA D'ANOTACIÓ
Un pertit consta de tres sistemes d'anotacións, que són :
• Cada cistella és contará dos punts si esta feta d'una distancia més petita de la linia de 6,25m.
• Cada cistella feta més enllá de la linia de 6,25 conterá tres punts.
• Si et fan una falta personal i tens dos tirs lliures contaran un punt cada cistella.
CARACTERÍSTIQUES DELS JUGADORS EN LES SEVES DIFERENTS POSICIONS
Base: És l'encarregat de dirigui el pertit.( les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Està situat devant de
la linia de 6'25, i des d'ella maneja tot el joc.
Escolta: Son encaregats de anotar desde el perimetre de la ampolla, solen ser mes alts que els bases i tambe
son els que mes tirs tenen que rebre. Solen ser jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que juga per dintre
de la linia de 6,25.
Al.lers: Són els encarregats de viguilar les bandes i de ajudar el base i el pibot a penetrar dints la linia de tir.
Estan situats un a cada banda de la linia de 6'25, una mica més endins quels bases.
Pivots: Són els encarregats de agafar els revots i de viguila que l'equip contrari no penetri dins de la linia de
tir. Estan situats un a cada canto de la botella, gairebé sota la canasta.
GESTIONS TÈCNIQUES BÀSIQUES
Joc sense pilota:
Arrancada o sortida:
Quant és produeix amb pilota comença apartir d'un pase de banda o de sota cistella. Quan és produeix sense
pilota, és produeix molt sobin. Conciteix en començar una jogada, el base és qui normalment indica quant s'ha
de aturar o sortir.
2
Ex. Un que es trataba d' arancar i per el mig camp el compañ feia un pase, et parabes i se la tornabes per que
entres a anotar.
Aturades:
Normalment les a senyala el base, ell diu quant em de parar i quant em de començar.
Ex. Un que cuan la profesora tocaba el xiulet totom feia una aturada o de 2 temps o d' u temps.
Pivots:
És el moviment en el qual pots moure un peu en totes direccions, mentres que l'altre está quiet al terra. Aquest
moviment s'anomena pivot.
Ex. Un que cuan la profesora tocaba el xiulet teniem que pivotar cap a la dreta o l'esquerra.
Canvis de direcció:
És també un canvi de ritme, peró es fa normalment amb la pilota, es bota cap un costat i de cop, canvias la
direcció, aixó deigue el contrari sense poder reaccionar.
Ex. Cuan la profesora tocaba el xiulet teniem que fer un cambi de direccio, encararal defensa i superarlo.
Canvis de ritme:
És fa per guanyar el contrari i deixar−lo enrrera. És fa normalment de baixa velocitat a alta velocitat, aixó no
deixar reaccionar bé el contrari i el deixes enrrera.
Ex. Cuan la profesora tocaba el xiulet arrancabem a corre i can el tornaba a tocar parabem, tot aixo botant la
pilota.
Fintes:
Una finta és un canvi de direcció i un canvi de ritme. És fa per obtenir un pase o per sorpendre el contrari i
agafar−li la pilota. Conciteix en fer un canvi de direcció i un canvi de ritme el mateix moment.
Ex. Un 1 contra 1 amb el compañ, començant desde camp contrari.
Passades:
Pase per darrera l'esquena:
És fa quan tens el contrari molt aprop teu pel davant. La pilota es pasa pel darrera diriginla cap el costat
oposat i amb un moviment del cos cap el costat on es volgui dirigui la pilota.
Ex. Mai l em fet, pero es un pase molt utilitzat cuan tens un defensa molt a sobre.
Pase d'entrega:
És fa en distàncies curtes, i el pase gairebé es produeix tocant el company. Es col.loca la pilota en un costat i
amb una má s'agafa la pilota i amb l'altre es proteigeix del contrari, desprès el teu company agafara la pilota
de la teva má.
3
Ex. Fent dos files i en una fila, cuan pasabes t' anabes a latre fila, i aixi suxecibament, amb aquest estil de
pase.
Pase de beisbol:
És utilitzades en pases llargs i ràpids, és molt edient en contreatacs. LA pilota es col.loca a un costat del cap
agafade amb les dues mans, i es llença amb una má, mentres l'altre má aguanta la pilota.
Ex. Igual que el de pase de entrega, pero amb aquesta modalitat.
Pase de ganxo:
És fa servir en pases llargs, o en pases directes cap a la cistella , o també amb direcció el pivot. Els pivots
normalment el fan servi per a tirar directament a cistella.
Ex. Igual que en el pase de beisbol pero en aquesta modalitat.
Pase de pit:
És fa en distàncies no gaire curtes peró tampoc molt llargues, sinó una distància moderada. Concisteix en un
pase fort i directe al pit del company, el pase es fa amb totes dues mans.
Ex. Igual que en el pase de ganxo pero en aquesta modalitat.
Pase picat:
Normalment és fa per entra a cistella, és fa gairebé sempre en direcció els pivots. Aquest pase es fa quant el
pivot a guanyat la posisió, i a deixat el contrari al seu darrera, despres el Base o L'al.ler li fa un pase pica (
amb un bot al terra). I el pivot se la juga un 1 cotre 1.
Aquest pase pt ser amb una má o bé amb totes dues mans, i és fan de la mateixa manera.
Ex. Igual que en el pase de pit pero amb aquesta modalitat.
Pase per sobre el cap:
És produeix normalment a la linia de saque, per tirarla més lluny i amb bastanta força.
És col.loca la pilota a sobre el cap agafada per totes dues mans, despres amb una mica d'agut de les cames el
cos i els braços, es pase a algun company.
Ex. Igual que en el pase picat pero amb aquesta modalitat.
Dribling:
Hi ha dos classes de dribling:
Per velocitat:
És produeix quan no tens cap contrari al devant i vas directe a la cistella per a mercar un basquet. És bota amb
posisió vertical i una mica endavant per poder corre més.
4
Ex. Un contra u fins aribar a canasta i tirar, sense entrar.
Protecció:
És produeix quant algu testa defenen i tu proteigeixes la pilota amb una má tocan el contrari, i l'altre má
botant la pilota.
Ex. Posant 2 homes, i els dos intentante treure la pilota, mentres tu fas el bo te proteccio.
Tir:
Tir lliure o personal:
És bastant fracuent fer−lo des de la posició de triple amanaça.
Acustument a fer 1 a 2 bots avanç de tirar per enganyar o tranquilitzar el contrari. El jugador es col.loca a la
seva posició, fa un o dos bots, flexiona les cames, es col.loca la pilotaper devan la cara en forma de triple
amanaça, i finalment tira.
Tir en suspenció:
Aqust tir esprodueix a l'aire, aixó ajuda a que el contrari no et pugui fer un tap. Peró en el moment de saltar la
pilota i l'angle recte del tir no és podent col.loca del tot rectes i avagades el tir no surt gaire parfecte.
Tir en ganxo:
L'acostument a fer els pivots, des de dins de la botella, servei per a tira amb una certa comoditat i perque el
contrari no et pugui fer cap tap.És col.loca la pilota a la má amb la que bolguis tira, és col.loca contrari el
costat de la canasta, i per sobre el cap es pasa esl braç amb la pilota per a tira a cistella.
Ex. May l'hem entrenat, pero s'utilitza bastant, en una situaciode u contra u.
Contraatac:
Aquest mobiment es basa en la recuperasio, interseptacio, o perdua de la pilota, per part del atacant, es
cuan el que defensaba, pasa a atacar el mes rapidament posible, per agafar a la defensa desprebinguda.
Ex. La profesora tiraba la pilota i el dels 2 que l' agafaba abans surtia al contratac, per acabant entrar
a la sistella.
Rebers:
Concepte:
Es trata de botar amb una ma, i al aribar debant del defensa, posrli la cama de la ma on estas botant,
cambirte la pilta de ma, vigilant que el defensa no es mogui, i posnt la cama cap a la direccio a serir, i
seguir corent. Aquesta tecnica, sutilitza molt cuan estas a prop del defnsor, i ancara pots botar.
Ex. Dos homes es posaben en linia, i a un tenies que ferli un rebers per l' squerra i a l'altre per la dreta.
Rebot:
5
Hi ha dos classes de rebots els de defensa, i els d'atacs:
Els que defensan s'han de posar al devant de l'atacant per evitar que agafi el rebot i marqui una cistella.
Quant ataques, has de ser més rapid que el contrari, perque sinó no et deixera pasar, las de deixar el teu
derrera sense deixar−lo pasar i poder obtenir la pilota.
DEFENSA:
Posició basica:
És fa amb les cames flexionades, els peus una mica separats, l'esquena ( el tronc ), anclinat cap el devant i el
cap a l'altura de la pilota i miran endavant per tenir una total visió dels teus companys i el teu etversari.
Ex. Defensant per lo llarg de la cancha un jugador es posaba en posicio defensiba, i l' atre intentaba superarlo.
DEFENSA INDIVIDUAL:
Concepte:
És una defensa individual, cada jugador defensa a un atacant, hi ha desta en tot moment amb ell per evitar que
li pasein la pilota o bé pugui fer alguna jugada, només el pot deixa quan li pren la pilota i els papers
s'entrcanvian.
Ex. Un dels ultims exercicis que vem fer va ser un minipartit, fent serbir aquesta defensa, que es trataba de
tenir vigilat al teu i fer un triangle sistella − jugador teu − home amb la pilota
CONCEPTE DE COSTATS:
Punt fort:
El punt fort es el costat on esta la pilota. Aquest punt el dirigeix normalment el Base. Aquest punt es el punt
on pasen totes les jugades, i es on hi ha el moviment del joc.
Punt dèbil:
El punt dèbil, és el costat de la pista on no hi ha la pilota, és el punt dèbil perque el base manda la jugada cap a
l'altre costat. És el punt on no hi ha gairebé moviment.
DEFENSA EN ZONA:
Concepte:
Cada jugador, té un tros del camp per a defensar, a devitar que entrin o pasin els contraris. És una de les
defènsa mes bona que hi ha, perque hi col.lavorant mes jugadors i costa mes que un contrari panetri en el
camp contrari.
Ex. Cada jugador tenia que entrar i el seu defensor ( el que estaba em la seba zona, sortia a tocarlo ), abegades
fent algun bloqueig.
Anticipasio:
6
Es un moviment que es basa en agafar un pase que un jugador contrari a fet, per sortir rapidament al contratac,
o sortir des de derere, d' una forma ordenada.
Ex. Un triangle amb un home dintre tratant d' interceptar les pilotes.
Tipus:
Hi ha molts tipus de defensa amb zona, com per exemple:
2−1−2 : Un sistema, bastant ofensiu, com mostra deixar dos avançats.
2−3 : Sistema mig ofensiu, deixant 2 homes avais, i amb 3 mig avançats.
1−2−2 : Un sistema molt ofensiu, nomes deixant 1 home derere amb 4 avançats ( clarament per sortir al
contracop ).
3−2 : Un sistema clarament defensiu, per que posa 3 homes derere i 2 mig avançats.
1−3−1 : Un sistema no ofensiu ni defensiu, deixant 1 home avaix, 1 avançat, i els altres tres en el mig.
Introduccio
És un joc de conjunt practicat entre dos equips, de cinc jugadors cadascun, que cerquen d'introduir una pilota
dins una cistella defensada per l'equip contrari. El terreny de joc és de sòl dur i lliure d'obstacles.Hi ha dues
cistelles, una a cada punta del camp.El basquet sorgí com a joc reglamentari el 1891, inventat per James A.
Naismith, professor de cultura física de la IYMCA Training School de Springfiel ( Massachusetts). A
Catalunya fou introduït l'any 1922 per l'escolapi Eusebio Millan, que n'aprengué la pràctica a Cuba i l'ensenyà
als seus slumnes del col.legi de Sant Antoni, de Barcelona. L'any 1924 fou creada la federació Catalana de
Basquet ( FCB ). Entrem els equips més notables cal esmentar el Joventut de Badalona, el Futbol Club
Barcelona, el TDK Manresa, El Caprabo Lleida, etc. Quant al basquet femení hom pot esmentar, entre
d'altres, l'Ignis de Mataró, el Futbol Club Barcelona, l'Evax, etc. A la temporada 1984−85 fou intoduït a la
lliga estatal el sistema del play−off en la lliga masculina i aquest esport començà una expanció desconeguda
fins llavors. Hom introduí, també, algues modificacions en el reglament, com ara la cistella de tres punts per
als llançaments des de més enllà de línia de 6,25m, el tir u més u contra l'equip que supera les set personals o
impossibilitat d'ésser més de tres segons dins l'àrea contrària en una acció ofensiva. Aquests canvis anaven
encaminats a acostar−se a l'espectacularitat del basquet de la NBA ( lliga de basquet professional
nord−americana).
Conclusions
A estat un treball, forsa interesant, encara que dificil de fer, per que les regles es cambien cada any, pero he
apres bastant de el basquet, tant com esport, com a un joc colectiu, hon encara que un jugador destaqui el grup
a de estar conpenetrat, per un total funcionament.
He apres coses que no sabia, com aixo dels rebers, ni les parades d'un i dos temps, que son basiques en aquest
esport.
Tambe he apres a jugar millor les regles, que no totes me les sabia, tambe hon es va inventar el basquet,...
Ha estat un credit interesant, gens avorrit, amb partits, entrades, entreteniment,...
Ha estat un credit, sorprenent, per que hem pensaba que fariem bastants resums, actibitats, esquemes, pero ha
7
estat molt mes practic que teoric.
Jo crec que ho he fet be, encara que alguns dies, estigues despistat, pero crec que ho he fet el millor posible,
tant en el treball, com en el treball diar, i en l' examen.
Bibliografia
Atlas Encarta 99, CD1 i CD2.
Pagina de la federacio de enjoc: htt://www.enjoc.com .
Enciclopedia del estudiante Interactiba 2000.
Llibre de Educacio Fisica del 2 Cicle.
Gran enciclopedia Larouse, 1999 ( Actualizada ).
8
9
Tim Duncan de els San Antonio sPURS
Tim Duncan de los San Antonio Spurs
Tracy McGrady de els Orlando Magic
Tim Hardaway dels Dallas Maveriks
Reggie Miller dels Indiana Pacers
Shakile O'nile de Los Angeles Leakers
10
Documentos relacionados
Descargar