diari de sessions de la comissió de turisme del parlament de les

DIARI DE SESSIONS DE LA
COMISSIÓ DE TURISME
DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
DL. PM. 352-1992
Fq.Con.núm. 33/27
VIII legislatura
Any 2012
Núm. 27
Presidència
de l'Honorable Sr. Josep Torres i Cardona
Sessió celebrada dia 8 de novembre del 2012
Lloc de celebració: Seu del Parlament
SUMARI
PROPOSICIONS NO DE LLEI:
1) RGE núm. 5812/12, presentada pel Grup Parlamentari Socialista, relativa a paralització de la reducció de l'horari operatiu de Son
Bonet.
326
2) RGE núm. 6971/12, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a pagament del deute acumulat pel Govern de les Illes Balears a les
companyies navilieres que operen les rutes marítimes entre les distintes illes de l'arxipèlag en relació amb el descompte de resident.
330
326
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
EL SR. PRESIDENT:
Senyores i senyors diputats, començam la sessió d’avui i en
primer lloc els demanaria si es produeixen substitucions?
EL SR. BONED I ROIG:
Sr. President, Joan Boned substitueix Francina Armengol.
LA SRA. AGUILÓ I GARCIAS:
Sr. President, Aina Aguiló substitueix Eulàlia Llufriu.
EL SR. CARBONERO I MALBERTI:
Sr. President, Jaume Carbonero substitueix Pilar Sansó.
EL SR. PRESIDENT:
A continuació passam al debat de les proposicions no de llei
previstes a l’ordre del dia d’avui RGE núm. 5812/12, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista, relativa a paralització de la
reducció de l’horari operatiu de Son Bonet; i RGE núm.
6971/12, presentada pel Grup Parlamentari Socialista, relativa
a pagament del deute acumulat pel Govern de les Illes Balears
a les companyies navilieres que operen a les rutes marítimes
entre les distintes illes de l’arxipèlag en relació amb el
descompte de resident.
1) Proposició no de llei RGE núm. 5812/12, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista, relativa a paralització de
la reducció de l'horari operatiu de Son Bonet.
Per defensar la Proposició no de llei RGE 5812/12, per part
del Grup Parlamentari Socialista té la paraula l’Hble. Sr.
Carbonero per un temps de deu minuts.
EL SR. CARBONERO I MALBERTI:
Moltes gràcies, Sr. President. Bon dia a tots. El mes de juny
o el mes de juliol, més aviat, un grup de diputats socialistes i
d’altres grups parlamentaris vàrem assistir a una reunió a la seu
de Comissions Obreres amb els sindicats i representants dels
treballadors de Son Boned. Allà ens vàrem assabentar de la
situació que estava a punt de crear-se pel tancament de
l’aeroport de Son Bonet, a partir de les 4 de l’horabaixa, de
les16 hores.
Va semblar, i jo crec que és una bona notícia, que tots els
grups, sense excepció, estàvem d’acord a intentar que no es
produís aquest tancament, donada la situació que es creava, com
molt bé varen explicar els representants dels treballadors; i fruit
d’aquella reunió, nosaltres vàrem creure que seria convenient
presentar una proposició no de llei que pogués ser debatuda i
tenir el suport del ple, en principi pensàvem que era una cosa de
ple, i la vàrem presentar amb caràcter d’urgència. Doncs, les
dinàmiques parlamentàries duen que ara es vegi en comissió i
després d’haver passat en escreix la data prevista del tancament
horari de l’aeroport, ja sabem que aquest s’ha produït, però que
es té una actitud flexible quant al seu compliment i, per tant, les
seves conseqüències no són tan dures com en aquell moment es
preveien. Per tant, en principi no és tan urgent ni dramàtic com
se’ns va fer veure que hi hagi una resolució parlamentària en
aquest sentit.
Tot i això, jo crec que si poguéssim reproduir el consens que
jo vaig creure entendre que s’estava produint a la seu del
sindicat Comissions Obreres, estaria bé que junts diguéssim a
AENA que a Son Bonet se produeixen una sèrie de
circumstàncies que s’han de tenir en compte.
Son Bonet és un aeroport d’interès general, segons l’article
149.1.20 de la Constitució i el Reial Decret 2858/1981, de 27 de
novembre. És un aeroport civil de categoria OACI-2B. El Pla
director de l’aeroport de Son Bonet està aprovat per l’ordre
FOM 2550/2011, de 31 d’agost de 2011. El 28 de juny de 2012,
la ministra de Foment va presentar el Pla d’eficiència
aeroportuària per adequar l’oferta de serveis a la demanda real
i en aquest pla es decideix el tancament de l’aeroport de Son
Bonet a partir de les 16 hores. Això en principi era a l’estiu i no
hi havia una previsió exacta del que passaria a l’hivern.
Aquesta previsió de tancament va en contra dels interessos
de les Illes Balears pels següents motius. Son Bonet, igual que
Cuatro Vientos a Barajas i Sabadell a El Prat, té la seva raó de
ser principal com aeroport per alleugerir l’aeroport de Palma, en
què la capacitat dels aeroports és limitada. En els aeroports
grans on existeix congestió és millor que el trànsit lleuger, no
comercial, es pugui redireccionar a un altre aeroport, per donar
cabuda a més trànsit comercial. Per altra banda, la molt saturada
plataforma d’aviació general de l’aeroport de Palma no pot
donar cabuda a l’excedent procedent de Son Bonet.
Son Bonet és un aeroport de trànsit visual i, per tant, obre de
sol a sol. El tancament afecta principalment la temporada alta,
és a dir, precisament quan més demanda hi ha. És curiós
ressaltar que si una reducció del 30% de l’horari operatiu, 4,5
hores, afecta un 30% d’operacions, quasi 4.500 operacions de
vols, on hi ha l’adequació de l’oferta a la demanda real que
pareixia que era el motiu d’aquesta reducció horària?
A les hores punta de l’aeroport de Palma, el centre de
control es veu obligat a regular les operacions perquè la
demanda de trànsit de vols és major que la que l’aeroport pot
admetre. La capacitat de l’aeroport de Palma és de 65
moviments totals per hora, 35 arribades i 35 sortides. A les
hores punta el centre de control sol regular 33 moviments durant
3 o 4 hores per adequar la demanda a la capacitat. Això suposa
que cada avió per damunt d’aquests 33 moviments provoqui que
tots els vols en aquesta hora pateixin una demora d’1,8 minuts.
És a dir, un sol avió que no pugui entrar a Son Bonet i ho hagi
de fer a Palma, en una hora punta, sobre les 18 hores, pot arribar
a provocar unes demores acumulades en el trànsit comercial de
207,9 minuts. Les companyies aèries xifren en un 82 euros per
minut el cost de les seves demores en l’operació. Per tant,
aplicant el que he explicat abans, una avioneta de Son Bonet
que hagi d’anar a Palma, costarà a les companyies aèries
17.047,8 euros i al passatger quasi 3,5 hores de demora.
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
Qui més pateix la reducció de l’activitat de Son Bonet seran
les 6 escoles d’aviació instalAlades a l’aeroport, juntament amb
altres 13 empreses ubicades en els quatre hangars allà establerts.
Passar de la categoria 3 a la categoria 2, o 1 en contra-incendis
incompleix la normativa nacional i internacional sobre aviació
civil. Segons la ministra, l’aviació general sols inclou els
treballs aeris, vols de pràctica i aviació esportiva. Aquesta
definició és falsa, ja que es tracta de fer pensar que l’aviació
general no hi ha passatgers i, per tant, es pot reduir la categoria
dels serveis contra incendis. Les tripulacions també pateixen
incendis, però a més, l’aviació general inclou aviació privada
amb passatgers, aviació de negocis amb passatgers, aerotaxis
amb passatgers, vols escola, etc.
El Pla director de Son Bonet, aprovat dia 26 de setembre de
2011 proposa unes inversions de 144 milions d’euros, entre
altres coses, per adequar-lo a la normativa de seguretat
operacional. Però també per saturació de la seva plataforma
d’estacionament, passant de 43 a 63 estands. No pareix que
sigui adequat en aquest pla director tancar, encara que sigui a
partir d’una certa hora, l’aeroport de Son Bonet.
I una darrera qüestió que té a veure amb la seguretat no
només de l’aeroport, sinó amb la seguretat que tenim tots els
ciutadans i que tenen les nostres illes. Què passarà si a partir de
les 16 de l’horabaixa es necessiten els avions contra incendis,
utilitzaran l’aeroport de Palma com a base, amb el consegüent
perjudici del trànsit comercial? S’utilitzarà el sistema FPR, que
suposa pagar més del doble? Si al final s’obrirà pagant FPR, no
seria millor oblidar aquest pretès tancament i deixar com abans
operatiu l’aeroport de Son Bonet de sol a sol?
En definitiva, senyores i senyors diputats, Sr. President,
nosaltres creim que aquesta situació sobrevinguda va en contra
dels interessos de la comunitat autònoma, els interessos
turístics, els interessos generals i, per tant, hauríem d’adreçarnos a AENA per tal que no se produís el tancament que AENA
pretén.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Diputat. En torn de fixació de posició per
part del Grup Parlamentari PSM-Iniciativaverds-Entesa i Més
per Menorca té la paraula diputada Sra. Mascaró per un temps
de deu minuts.
327
I des del punt de vista econòmic tampoc no té per on agafarse, perquè Son Bonet és un dels aeroports de petites dimensions
d’AENA més rendibles, el tercer amb menys pèrdues i la meitat
de personal, només hi ha 14 persones en plantilla. I les pèrdues
de fet no són pèrdues perquè els beneficis de Son Sant Joan
d’alguna manera s’expliquen per la seva no congestió, a la qual
hi contribueix Son Bonet.
En canvi, hem vist com el Partit Popular ha premiat en els
pressuposts generals de 2013 el controvertit aeroport de Castelló
sense avions, ni vols programats en 17 milions d’euros. I aquí
ens tanquen una cosa que funciona.
Més enllà de l’operativitat, també perillen nombrosos llocs
de feina de les empreses, que hi fan feina perquè si no poden
operar els horabaixes, l’escola de pilots Panamedia, Cespa,
Aviation Center, ...
Per tant, nosaltres donarem suport a aquesta proposició no
de llei, de fet, dia 6 de juliol vàrem assistir conjuntament tots els
grups parlamentaris i els sindicats i empreses involucrades a una
reunió. Havíem entès que presentaríem una proposta conjunta,
però el PSOE la va presentar el mateix dia i ja vàrem decidir
que no era necessari fer-ne dues, que ja ens sumaríem a la seva.
I amb aquest compromís que vàrem assumir de donar suport a
les reivindicacions d’empreses, treballadors i gent relacionada
amb l’aeroport de Son Bonet, nosaltres hi donam suport; i
constatar una vegada més que en certa manera és un poc ridícul
tenir una secretària d’estat de Turisme i que en temes turístics
com aquest de Son Bonet, que ens afecta molt directament, o els
descomptes aèries que parlam setmana rera setmana, o les
freqüències i que Madrid no ens faci cas. Jo crec que comença
a ser hora de reivindicar fort i exigir que ens tenguin una mica
més en compte i que no llevin aquelles coses que funcionen.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sra. Diputada. Per part del Grup
Parlamentari Popular té la paraula l’Hble. Diputat Sr.
Veramendi per un temps de deu minuts.
EL SR. VERAMENDI I MESTRE:
Gracias, Sr. Presidente. Efectivamente, el Grupo
Parlamentario Socialista presentó una iniciativa antes de que lo
presentaran el resto de los grupos, pero entraré en el contenido.
LA SRA. MASCARÓ I MELIÀ:
Moltes gràcies, Sr. President. Aquest és un tema molt greu,
entenem que aquesta decretada en forma de retallada d’hores
operatives al funcionament de l’aeròdrom de Son Bonet que han
decretat AENA i el Ministeri de Foment, perjudica i molt una
vegada més les Illes Balears, perquè no és ni operatiu ni lògic
que els vols d’avionetes, aerotaxis, etc. es desviïn cap a Son
Sant Joan, sobretot en temporada alt, que ja va prou saturat i que
pateix alguns problemes, especialment en temporada d’estiu.
El aeródromo de Son Bonet, como bien se ha dicho, está
situado aquí en Mallorca, en el término municipal de Marratxí,
con una superficie de 80.000 metros cuadrados, posee una pista,
4 hangares, oficinas, almacenes y aulas, siendo accesible, como
bien indica, en transporte público de carretera. Es un aeropuerto,
antiguamente llamado aeródromo, existente de los años 20 y en
1959 se traslada el tráfico comercial a Son San Juan.
328
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
Forma parte, efectivamente, de la Red de aeropuertos de
AENA, clasificado de tercera categoría, o grupo 3, presta
servicio fundamentalmente para aviación civil no comercial, de
horario diurno, sin servicio de control, ni servicio específico
para pasajeros, con una media anual de unos 14.000 vuelos,
básicamente tráfico nacional y estacional concentrado en
verano.
En sus instalaciones están ubicadas y prestan servicios
empresas del sector aeronáutico, entre las que destacan las
escuelas privadas de pilotos, empresas de helicópteros, de
fotografía aérea, de vuelos turístico-deportivos, así como
empresas de mantenimiento de aeronaves y la empresa de
suministro de su combustible. También existe un servicio de
extinción de incendios del Govern, cuyas aeronaves tienen su
base en este aeródromo, además de instalaciones de la Guardia
Civil y del Consell Insular de Mallorca. La propia AENA
reconoce que los servicios de emergencia allí ubicados están
garantizados. Por lo tanto, Sr. Carbonero, AENA deja muy clara
su duda, está resuelta. Además hay empresas de servicios
complementarios, como las aseguradores de aeronaves y de las
actividades que allí se llevan a cabo.
Una de las inquietudes que el sector trasladó al Govern
desde su llegada, fue que había margen para optimizar el uso de
Son Bonet en su vertiente aeroportuaria y las instalaciones de
servicios complementarias deportivas allí ubicadas. Por ello,
desde el primer momento el Govern recogió esa inquietud y en
el paquete de 13 medidas aeroportuarias que la Conselleria de
Turismo entregó a la ministra de Fomento el 24 de enero, recién
llegada a su ministerio, hacía escasamente un mes que había
sido nombrada, estaba la desclasificación del aeropuerto de Son
Bonet. Esta medida ya había sido estudiada, efectivamente, por
anteriores governs, pero para el actual govern este tema ha sido
uno de los aspectos tratados en materia aeroportuaria con el
Ministerio de Fomento y se sigue negociando.
Desde la Conselleria de Turismo, además del documento
inicial mencionado, se remitieron tres comunicaciones
reiterando la inquietud de que el aeródromo de Son Bonet fuera
desclasificado y traspasado a nuestra comunidad autónoma.
Estas comunicaciones, reiterando la petición fueron motivadas
por la decisión de que AENA Aeropuertos hizo públicas a
finales de junio de una adecuación horaria de su actividad
aeroportuaria, que se prolongaba en todo caso para poner un
horario restringido hasta las 16 horas a este aeropuerto de Son
Bonet, según el Plan nacional de eficacia aeroporturia puesto en
marcha por el Ministerio de Fomento. Y que con 3 ejes de
actuación afecta en total a 17 aeropuertos y 2 helipuertos, para
asegurar su viabilidad y reducir en un 50% las pérdidas y
contribuir a aminorar al deuda acumulada, debido al agujero de
14.942 millones de euros encontrado en AENA por los
derroches y la mala gestión del anterior gobierno socialista, con
un coste anual de 340 millones sólo en intereses de esa deuda,
suponiendo este plan un ahorro estimado de unos 50 millones de
euros.
Desde AENA se comunicó al Gobierno que la situación real
de dicho aeropuerto exacta, resultado de esta nefasta política
socialista en las dos últimas legislaturas en materia
aeroportuaria es la siguiente: el aeródromo tuvo en el 2011 último gobierno socialista- un resultado de explotación negativo
de -1,62 millones de euros; tiene el aeródromo de Son Bonet
una inversión pendiente de amortizar de 17,72 millones de
euros; y tiene el aeródromo de Son Bonet una deuda imputable
de 19,91 millones de euros. Esta es la realidad de Son Bonet,
éstos son los números de Son Bonet, resultado de esta nefasta
gestión de los últimos 8 años. Suponiendo estimado un ahorro
en esta medida de unos 100.000 euros.
Tras su publicación en la normativa AIP, entraron en vigor
los nuevos horarios de aeropuertos del grupo 3, entre ellos Son
Bonet, para que otros horarios de operaciones, previa atención,
se atenderían de forma puntual, como usted, Sr. Carbonero, ha
reconocido y sabe que se están efectuando.
La Dirección General de Puertos y Aeropuertos del Govern
remitió el 9 de julio y el 27 de julio, RGS 8470 y 10147
respectivamente, escritos a la dirección de AENA, resaltando la
importancia de que este aeródromo y el mantenimiento de su
horario para nuestra comunidad, entre otros motivos para
favorecer la conectividad debido a nuestra insularidad
solicitando que se dejara en la misma situación el horario que
tenía Son Bonet hasta este momento. Aquí he traigo las cartas,
he pedido solicitud de documentación y como usted ve, es lo
mismo que usted pide en la PNL y que el Govern ya ha
efectuado con antelación.
Tras esta decisión de AENA Aeropuertos, desde la
Conselleria de Turismo se mantuvieron diversas reuniones,
tanto con representantes de empresas ahí ubicadas, como con
los sindicatos de los trabajadores del aeropuerto. De tales
reuniones, la Conselleria de Turismo sacó varias conclusiones:
una, efectivamente hay 14 empresas del sector privado
prestando sus servicios en Son Bonet; dos, una tercera parte de
la actividad del aeropuerto se desarrolla a partir de las 16 horas
y hasta el ocaso, por lo que la reducción horaria supone una
merma en la actividad empresarial, bien entendido que existe
esta flexibilidad que AENA ha permitido que con antelación se
permitan tales vuelos. El 90% de los alumnos de las escuelas de
vuelo son no residentes, nacionales y extranjeros, de alto poder
adquisitivo, según manifiestan, por que no sólo repercute
directamente en las academias de aviación, sino que también
hacen uso de nuestra oferta hotelera y complementaria a un
nivel alto de gasto, siendo una entrada de usuarios de alto poder
adquisitivo.
Cuarto, existe posibilidad de optimizar la explotación de los
hangares e instalaciones complementarias, así como de la propia
operativa aeroportuaria. Punto cinco. Existe incluso la
inquietud de abrir un museo aeronáutico en las instalaciones de
Son Bonet, tal como han manifestado.
Por todo ello, la Conselleria de Turismo consideró que era
posible un nuevo enfoque del tema. Así se le trasladó a AENA
y al Ministerio de Fomento. Destacar que en este camino el
Govern va acompañado, y así se lo han hecho saber por escrito,
del sector empresarial ubicado en Son Bonet, Colegio oficial de
asociación de ingenieros técnicos aeronáuticos, usuarios y
trabajadores del propio Son Bonet, así como la Real Federación
Aeronáutica Española.
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
Al Govern le consta que desde AENA Aeropuertos se ha
trabajado para que toda petición de uso de sus instalaciones
posteriores a les 16 horas que se han cursado durante estos
meses han sido atendidas, como usted mismo ha reconocido, Sr.
Carbonero.
El Govern pretende dar un paso más hacia el mantenimiento
de la actividad de Son Bonet similar a lo que ha decidido AENA
para los aeródromos de Cuatro Vientos en Madrid o de
Sabadell, que además no dan cobertura como el nuestro a una
situación insular.
La desclasificación va en esa linia, optimizar la gestión de
la instalación aeroportuaria que redundará en un aumento de la
actividad empresarial, el mantenimiento y ampliación de
puestos de trabajo y la mejora de nuestra conectividad.
Por ello, como ven, lo que piden ya está hecho desde hace
tiempo. Usted literalmente dice: “instar al Govern de les IB que
solicite de forma inmediata al Govern de l’Estat la paralización
de la reducción”, por tanto, como usted bien pide, el Govern ha
efectuado los trámites, lo ha solicitado, sigue negociándolo, se
han dirigido hasta tres escritos diferentes y, en base al texto que
usted nos ha redactado que, a pesar de que lo haya cambiado en
su intervención diciendo que se insta un consenso, ya se solicitó
como pretende, incluso se ha reiterado varias veces por escrito
y ha habido reuniones al respecto.
La repercusión es cierto que no ha sido tan grande debido a
esa flexibilidad horaria, por tanto, cabe en todo caso que retiren
este texto porque se insta al Govern que pida, el Govern ya
desde julio lo pidió. Por tanto, si el texto fuera diferente
evidentemente lo que se hablo en diferentes reuniones no es lo
que ustedes han presentado, si no fuera así, de retirarse, veo que
intentan romper un consenso alcanzado entre grupos, no
quedaría más remedio que votarlo en contra.
La voluntad del Govern balear y por supuesto del grupo
parlamentario que le da apoyo es que se mantenga ese horario
y así se ha solicitado, independiente de que haya esa
proposición no de ley, y así se está insistiendo a AENA. De
hecho es que la flexibilidad ha sido fruto incluso de la
intervención de este gobierno y en concreto de la Conselleria de
Turismo. Por eso le pediría que, si quiere, la retiráramos, y si
quiere que hiciéramos algún texto de apoyo o de cualquier
situación, usted sabe que le quedó claro que tanto el Grupo
Parlamentario Popular como los otros grupos y el Govern están
trabajando en ello.
EL SR. CARBONERO I MALBERTI:
Sí, moltes gràcies, Sr. President. La veritat és que no
m’estranya ja, no em produeixen sorpresa aquestes
intervencions que sembla que donen la raó, però al final diuen
que bé, com que tanmateix el Govern ho fa o ho retira o ho
votarem en contra. Idò no, no ho retirarem perquè, en definitiva,
efectivament, el Sr. Veramendi ha fet una constatació dels fets
en la primera frase de la seva intervenció, el Grup Socialista va
presentar aquesta proposició no de llei, no en vàrem veure
d’altra, nosaltres sí, nosaltres ens havíem compromès, sí la
vàrem presentar. I precisament la vàrem presentar perquè. tot i
les bones paraules, tot i que en aquella reunió es veia que hi
havia negociacions, fins i tot telefòniques, però crèiem que
passaria el que ha passat, que és que l’aeroport, la mesura de
tancar l’aeroport a partir de les quatre de l’horabaixa s’ha fet
efectiva, amb uns certs condicionants, però s’ha fet efectiva i,
del que es tractava era que no es fes efectiva.
Jo em deman: què més, què millor podria tenir el Govern
que una proposició de la Cambra, una iniciativa parlamentària
a la Cambra unànime per poder acompanyar a aquests escrits
que ens diu el Sr. Veramendi que s’han enviat a AENA i que es
continua negociant, però, fins quan? És a dir, quins resultats,
quina efectivitat ha tengut tota aquesta negociació? Que
semblava, per les cridades telefòniques que es produïen en
aquell mateix moment, que seria immediata, que
immediatament el Govern tendria capacitat suficient per fer
entendre a Madrid que aquest tancament no s’havia de produir.
Doncs, va passar la data corresponent, han passat una sèrie de
mesos i seguimos negociando.
Per tant, crec que si realment hi hagués voluntat d’explicar
a Madrid que la situació del Govern i del Parlament, que no és
el mateix -del Govern i del Parlament-, estan a favor de
mantenir obert de sol a sol l’aeroport de Son Bonet, per les
raons ja explicades, per mi mateix, per la portaveu del grup del
PSM i pel portaveu Popular, per aquestes mateixes raons,
coincidim en les raons per les quals ha d’estar obert, idò molta
més força tendria el Govern, el conseller de Turisme, qui fos, a
l’hora de poder defensar aquestes posicions si fos una petició
unànime d’aquest parlament. Per tant, no la retiraré, a l’inrevés,
deman al Grup Popular que reflexioni, que li doni suport, si
tanmateix està en la mateixa línia que li doni suport perquè, si
no, sí que sembra dubtes importants als treballadors, als
operadors aeronàutics i també al sector turístic. En
conseqüència, mantenim la proposició no de llei i lògicament la
votarem a favor.
Gracias.
EL SR. PRESIDENT:
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Diputat.
Gràcies, Sr. Diputat. Vol fer ús de la paraula per
contradiccions el grup proposant? Té la paraula el Sr.
Carbonero, per un temps de cinc minuts.
329
EL SR. VERAMENDI I MESTRE:
¿Me permite, Sr. Presidente? Sólo para fijar una posición.
Le he pedido si podíamos hacer un texto de transacción, ¿no?,
si me indica que no podemos hacer ningún texto de
transacción...
330
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
EL SR. PRESIDENT:
Creo que ha dejado claro que no...
EL SR. VERAMENDI I MESTRE:
Que está pidiendo que se solicite de forma inmediata al
Govern la paralización, yo digo que no tiene objeto pedirle al
Govern una cosa que ya ha hecho.
EL SR. PRESIDENT:
Sr. Diputat, crec que ha deixat ben clar que no accepta una
transacció i per tant, haurem de passar a votació.
Sr. Carbonero, no accepta la transacció? D’acord.
Llavors passam a la transacció de la Proposició no de llei
RGE núm. 5812/12.
Vots a favor?
Vots en contra?
Abstencions?
En conseqüència, queda rebutjada la Proposició no de llei
RGE núm. 5812/12, relativa a la paralització de la reducció de
l’horari operatiu de Son Bonet, per vots a favor 5 i en contra 9.
2) Proposició no de llei RGE núm. 6971/12, del Grup
Parlamentari Socialista, relativa a pagament del deute
acumulat pel Govern de les Illes Balears a les companyies
navilieres que operen les rutes marítimes entre les distintes
illes de l'arxipèlag en relació amb el descompte de resident.
A continuació passam al debat de la segona proposició no de
llei RGE núm. 6971/12, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista relativa a pagament del deute acumulat pel Govern de
les Illes Balears a les companyies navilieres que operen les rutes
marítimes entre les distintes illes de l’arxipèlag en relació amb
el descompte de residents.
Per defensar aquesta proposició no de llei té la paraula
l’Hble. Diputat Sr. Borràs, per un temps de deu minuts.
EL SR. BORRÀS I BARBER:
Gràcies, president. Bon dia, bastant sovint en aquest
parlament acabam parlant de transport aeri que és un dels
problemes principals que tenim a la nostra comunitat i d’alguna
manera oblidam, també molt sovint, un transport també molt
important, també per a la cohesió social i econòmica i també per
a la nostra competitivitat, el transport marítim. Avui parlarem
del transport marítim entre illes, d’un problema que afecta les
navilieres que operen les rutes entre les illes de la nostra
comunitat i que fa que la seva solvència sigui amenaçada.
El mes de gener passat el conseller Delgado, a una reunió
del dia 24 de gener al ministeri, demanava, a la ministra Sra.
Pastor, la possibilitat que el percentatge, el 25%, del descompte
de resident que a les rutes entre illes es paga en aquests
moments amb les arques de la nostra comunitat, fos assumit
íntegrament pel ministeri, és a dir, que així com passa al
transport aeri passés al transport marítim.
Aquesta petició la va formular el Sr. Delgado a la ministra
i dia 28 de març la Comissió de Medi Ambient va aprovar per
unanimitat, tot i que el Partit Popular que era el que presentava
la proposició no de llei no va acceptar les esmenes que li van
formular des de l’oposició, que concretaven la petició, vam
aprovar per unanimitat, deia, una proposta que donava suport a
l’actuació del Govern d’aquesta reivindicació, que tots
compartíem i compartim, però que a més parlava, donava
pràcticament per fet aquesta situació.
Parlava la portaveu en aquell moments, Sra. Pons i Fullana,
del Partit Popular que el famós fòrum dels arxipèlags, Balears
i Canàries, s’havia parlat també i s’havia fet aquesta petició,
petició de la qual no n’hem sabut mai res més, i la Sra. Pons i
Fullana deia que hi havia a porta oberta i gran sensibilitat
demostrada pel ministeri i deia que la coincidència d’objectius
polítics entre el Govern balear i el Govern de la nació faria
possible l’aplicació d’aquesta petició. Hi ha tot un calendari de
feina feta i unes gestions iniciades, en aquest sentit, deia que no
era una mera declaració d’intencions, sinó que s’havia de tenir
confiança amb els que governaven i que per tant, tot aniria com
una seda.
El resultat és que a dia d’avui d’aquesta possibilitat no
n’hem sentit parlar mai més, han passat ja molts de mesos, el
Govern ha consignat pressupostàriament la partida corresponent
als pressupostos per a l’any que ve, en l’esborrany de
pressupostos que veurem la setmana que ve, i el ministeri no tan
sols no ha assumit el descompte de resident del 25% que en
aquests moments paga el Govern tal i com li demanaven, sinó
que ha posat la mateixa cautela en els pressupostos, a la
disposició addicional vuitena punt 2, on indica, al pressupostos
del 2013, que es podrà posar també un sostre al descompte de
residents que paga de transport marítim i per tant, amenaça
també, no només el transport aeri, sinó també el transport
marítim, el descompte per a residents.
En aquest escenari veim que a la Mesa de transport marítim
de les Illes Balears del mes de setembre les navilieres es van
plantar i van plantejar al Govern de les Illes Balears que o bé
pagava urgentment part, almanco, dels 15 milions que en
aquells moments, a setembre, devia a les navilieres de les Illes
Balears, o bé alguna d’elles hauria de prendre mesures
dràstiques com deixar d’operar les rutes que ara operen.
En aquest sentit, hi ha també en el mes de setembre
d’enguany un acord pres pel Consell Insular de Formentera, que
és la illa més afectada per aquesta situació, on, amb l’abstenció
del Grup Popular del Consell de Formentera, es va aprovar
instar el Govern a pagar el deute que tenia amb les navilieres o
començar a pagar aquest deute, a crear un pla de pagaments en
aquest deute.
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
En aquest sentit, ja avisava el Consell de Formentera que la
situació podria ser dramàtica perquè hi havia companyies a les
quals es devia una gran quantitat de doblers, companyies petites
de capital formenterenc i que tenint en compte que d’aquests 15
milions, 12, perdó, 9 milions, el 60%, és un deute que afecta la
ruta Eivissa-Formentera que és la més estratègica del nostre
arxipèlag perquè no té cap via alternativa de comunicació,
posaven en perill, en greu perill, aquesta situació, no?
És cert que han passat coses d’aquell moment ençà, és cert
que el darrer Consell de Govern ha aprovat un pagament d’una
mica més de 2 milions, 2.314.283,38 euros, per pagar a
l’empresa Eurolineas Marítimas SA una part del deute d’aquests
15 milions que s’acumulaven.
És cert que enguany -s’ha de reconèixer- el Govern als
pressupostos, a l’esborrany de pressupostos que han presentat
en aquest parlament, incorpora 8,5 milions d’euros, una
quantitat que en principi s’entén suficient per tal de fer front als
pagaments de l’anualitat de l’any que ve de descompte per a
residents, això també implica que si hi posa 8,5 milions d’euros
la quantitat total no vol dir que ja renuncia o dóna per fet que el
ministeri no pagarà la part del 25% que li havien demanat que
pagués perquè si no, si tengués aquesta confiança i certesa que
compliria el ministeri no seria necessari haver consignat aquesta
quantitat de 8,5 milions, amb un 25% manco hauria estat
suficient. Aquestes coses, és cert que han passat, que el Govern
deu haver pagat o deu estar a punt de pagar aquests 2.300.000
euros a aquesta companyia, però així i tot queda una part
important d’aquest deute per fer front a la liquiditat i a les
necessitats que tenen de recursos les companyies per poder
operar.
Finalment, també és una paradoxa, és una paradoxa que el
Govern acabi acumulant aquest deute. Vostè segur que em dirà,
el portaveu o la portaveu del Grup Popular, que evidentment
que això és culpa del pacte de progrés que no va pagar les
companyies, etc., però si feim números veurà que els números
no quadren per més que se’ls vulguin fer quadrar. Es dóna la
paradoxa també que, evidentment, les companyies operen
aquestes rutes, operen majoritàriament o almanco un 50% en
ports dependents de Ports de les Illes Balears, i per tant aquestes
companyies paguen religiosament les taxes a Ports de les Illes
Balears, que després no retorna el descompte de resident que
han avançat les companyies tot i ser Ports de les Illes Balears en
aquests moments dependent de la mateixa conselleria, el mateix
conseller, Sr. Delgado, responsable d’abonar el descompte a les
companyies. Per tant, els cobra el que toca, religiosament, però
no els paga el que els toca ni religiosament ni paganament.
En aquest sentit, no demanam el pagament immediat, sabem
que hi ha dificultats econòmiques, sabem que hi ha problemes,
sinó que demanam simplement dues coses: una, que pacti el
Govern -em diran que ja ho ha fet, no ho sabem, en tot cas si ho
ha fet que ho digui públicament, que ho expliqui el Govern- un
calendari de pagament a les companyies i que el compleixi.
331
I demanam també, entenem que serà bo, que s’arbitrin
mecanismes d’acord amb les companyies per garantir que
aquest pagament, que aquest calendari es complirà, però que, a
més de complir-se aquest calendari, hi haurà una estabilitat en
el sistema que permeti a través de compromisos ferms del
Govern, comprometi que en el futur, per a noves despeses de
futur, els problemes de liquiditat o problemes pressupostaris, no
afectin la viabilitat econòmica de les companyies, perquè el
transport aeri és fonamental tant per a les persones com per a les
mercaderies de la nostra comunitat.
En el cas de Formentera és doblement important, és crec jo
el primer problema o un dels primers problemes que pateix
Formentera, la inestabilitat de les comunicacions. No és només
el problema d’aquest pagament que pateixen a Formentera en
qüestions de transport marítim, n’hi ha d’altres que tindrem
oportunitat de parlar-ne, però aquest sí que afecta greument
l’economia de les companyies. I evidentment si les companyies
no poden suportar aquest sistema se’n veurà afectada la nostra
competitivitat i també se’n veurà afectada la nostra indústria
turística.
En aquest sentit, crec que reconeixent que en aquests
moments hi ha hagut un primer pagament d’aquests 2.300.000
euros, reconeixent un avanç, i reconec que d’1,5 milions que
s’havien pressupostat l’any passat amb una partida tancada, és
a dir, que no permetia fer-la créixer davant les necessitats durant
l’any, enguany, almanco per a l’any que ve i si en el procés
pressupostari no s’autoesmena el Partit Popular, perquè els
altres grups estic convençut que no farem aquesta esmena, hi
haurà recursos suficients consignats en els pressuposts per
pagar, entenem que serà per pagar deute, però que almanco ni
que sigui així trampejant podrem anar... les companyies podran
anar sortint endavant.
Però crec que, tot i el que diguin els pressupostos del 2013,
serà bo que estableixin un pacte amb les companyies, un
calendari de pagament així com va dir el Govern que ho faria
amb els bancs, així com va dir que ho faria amb els proveïdors,
les companyies també són proveïdors, de manera indirecta, de
la comunitat autònoma i per tant, també és bo que facin un pla
de pagaments i que donin mecanismes d’estabilitat perquè les
companyies tenguin la certesa que els impagaments, els
retardaments del Govern no posaran en perill la seva viabilitat
econòmica, sobretot i especialment les empreses petites de les
nostres illes, capital illenc, com és el cas d’algunes de
Formentera, que sí que tenen molt manco capacitat de suportar
endeutaments que no les grans companyies navilieres que
operen a tot el Mediterrani.
Gràcies, president.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Diputat. En torn de fixació de posicions
per part del Grup Parlamentari PSM-Iniciativaverds-Entesa i
Més per Menorca té la paraula l’Hble. Sra. Mascaró, per un
temps de deu minuts.
332
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
LA SRA. MASCARÓ I MELIÀ:
Moltes gràcies, Sr. President. Realment el tema del transport
i les bonificacions o no del transport entre illes i a la península
a part de ser un tema recorrent podria ser motiu d’una opereta
còmica si no fos que és preocupant com afecta les butxaques
dels ciutadans i l’economia de les navilieres i també l’economia
de les empreses que necessiten moure’s d’una banda a l’altra.
Avui parlam de transport en vaixell, i hem parlat molt de
temps de transport aeri; és ver que el Govern de les Illes Balears
no va pressupostar allò que necessitava per a enguany i per tant,
ja devia fer comptes no pagar tot el que suposava. I és cert
també que els pressupostos de l’Estat de cara a l’any que ve
preveuen manco doblers que allò gastat el 2011, però hi han
afegit una cueta que diu “per pagar també allò del 2013 i anys
anteriors”, per tant, també hi deu haver doblers pendents
d’arribar del Ministeri de Foment, o sigui de Madrid.
Nosaltres hi donarem suport, sabem que el Consell de
Govern va aprovar no fa gaire, devia ser la setmana passada,
avançar..., bé avançar, començar a pagar alguna d’aquestes
coses, però sí que és cert que com a mínim quan no hi ha
doblers per pagar-ho tot s’hauria d’establir un calendari. Això,
a part de donar una seguretat a les empreses per saber quan
cobraran, també dóna una miqueta de confiança si hi ha una
altra persona que és una altra empresa o un banc que espera
cobrar de les empreses.
Aquest calendari de pagaments havia estat una gran promesa
del president Bauzá el juliol no d’enguany, de l’any passat:
“farem un calendari de pagaments i tothom sabrà quan pot...”;
i els calendaris de pagaments no han aparegut enlloc. Ens és
igual si no el fan públic, però almanco privadament el podrien
pactar amb tots i cadascun dels sectors o de les empreses.
Com dic nosaltres hi donarem suport perquè pensam que és
imprescindible que existeixin aquestes bonificacions per als
ciutadans, per a les empreses de les Illes, per al turisme també,
i si existeixen aquestes bonificacions es poden mantenir unes
certes línies que també poden fer que venguin visitants que no
vendrien si no hi hagués aquestes línies marítimes ni aèries. Per
tant, el nostre suport.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Diputada. Per part del Grup Parlamentari
Popular té la paraula l’Hble. Diputada Sra. Bosch, per un temps
de deu minuts.
LA SRA. BOSCH I ACARRETA:
Gràcies, Sr. President. Buenos días, señoras y señores
diputados. ¡Que frases tan bonitas! Leyendo su proposición no
de ley alguien que no supiera nada de su gestión pasada
pensaría, caramba, estos políticos de la oposición qué sensibles
son con todo el tema del transporte, y con las compañías
navieras y con su situación económica, porque, la verdad, las
compañías navieras dan trabajo a mucha gente y son
imprescindibles en nuestra comunidad autónoma, ¿qué
responsables, verdad?.
Sí señor, ahora resulta que el PSOE está muy preocupado
por el transporte marítimo y por los ciudadanos de las Islas
Baleares, por las navieras, por las deudas... ¿En serio? Lo digo
por aquello de obras son amores y no buenas razones, a ver si se
van a creer que son unos recién llegados de currículum
inmaculado, porque ustedes, Sr. Borràs, Sra. Mascaró, tienen un
pasado que odian que mencionemos, que se indignan cuando se
lo sacamos, pero lo tienen, vaya si lo tienen, y bien reciente, de
hace apenas un año y medio.
Veamos, hagamos un poquito de memoria. ¿Qué hicieron
durante su mandato, repito, hace escasamente año y medio?, ¿se
acuerdan del regalito que nos dejaron? Ahora a lo mejor se me
despistan, porque fueron tantos regalos, ¿verdad? El Palacio de
Congresos paralizado por falta de pagos; el bluf de Playa de
Palma, en el que se gastaron 17 millones de euros que no
sabemos dónde han ido a parar; el sobrecoste de 280 millones
de euros del hospital que jamás iban a construir; los 900
millones de euros de deuda a proveedores... ¡Claro!
Pues miren, en concreto nos referimos a los 9,5 millones de
euros de deuda a las compañías navieras que este gobierno del
Partido Popular se encontró en junio de 2011. Hacía más de un
año que ustedes no pagaban a las compañías navieras, más de un
año que..., a ver cómo lo dicen en su PNL..., sí, que fueron
incapaces de garantizar que el pago de las bonificaciones de
residencia a las compañías navieras no perjudicasen la situación
económica de las mismas. ¿Porque ustedes creen que deber 9,5
millones de euros no perjudicó, y muy gravemente, la situación
económica de estas empresas, vitales para el transporte de los
ciudadanos de Baleares? ¿Ustedes creen que deber 9,5 millones
de euros no dañó gravemente la estabilidad del sistema?
¿Ustedes creen que deber 9,5 millones de euros no minó la
confianza y seguridad de los ciudadanos? ¿Ustedes creen que
dejando a deber 9,5 millones de euros no boicotearon la
igualdad de oportunidades de acceso a la sanidad, la cultura y la
educación? ¿Ustedes se pueden creer que además de dejar 9,5
millones de euros de deudas a las compañías navieras ni
siquiera dejaron ningún plan de pagos?
¿Exactamente de qué son las lecciones que nos quieren dar
hoy? De pagos a navieras no será, ¿verdad?, será una broma, ¿o
es simplemente una cuestión de hipocresía? Ustedes dejaron 9,5
millones de euros al aire. ¿Les molesta que se lo recordemos?
Pues van a tener que oírlo hasta que hayamos logrado saldar
todas sus deudas. Más nos molesta a nosotros ver la situación de
semi-quiebra en la que han dejado a tantas y tantas empresas.
Vamos a votar que no a su proposición, porque lo que
ustedes quieren es ponerse ahora la medalla a costa del arduo
trabajo del Partido Popular, cuando lo que hicieron en su
momento fue poco menos que hundir los barcos, en sentido
alegórico, claro. Ustedes piensan en medalla en forma de
titulares de prensa; nosotros pensamos en los usuarios del
transporte, en los trabajadores de las compañías marítimas y en
las navieras. Mientras ustedes se llenan de boca de frases
grandilocuentes nosotros trabajamos por un futuro mejor que el
que ustedes dejaron para esta comunidad autónoma. Pero la
lamentable realidad es que en el año 2009 destinaron 1 euro a
esta partida que ahora les preocupa tanto; en el año 2010
presupuestaron 8 euros a sus motivos de preocupación; y en el
año 2011 prorrogaron presupuestos. ¿Qué me dirá ahora en su
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
turno, Sr. Borràs?, ¿que eran partidas ampliables?, ¿ampliables
a qué?, ¿a menos 9,5 millones de euros?
Su propuesta llega tarde, se la tenían que haber hecho
ustedes mismos en la legislatura pasada; ahora en otra situación
nos encontraríamos. Afortunadamente, a diferencia de ustedes,
este govern sí está preocupado por las empresas de transporte
marítimo, por sus trabajadores y por sus usuarios, pero de
verdad, con hechos. Ha sido el Partido Popular quien ha dotado
presupuestariamente el dinero que el PSOE y el PSM no
presupuestaron. Ha sido el Partido Popular quien ha reanudado
la rueda de pagos. Ha sido el Partido Popular quien ha
reconocido crédito presupuestario por valor de 10,5 millones de
euros. Ha sido gracias al Partido Popular que actualmente se
están tramitando las obligaciones de pago. Es el Partido Popular
el que está dando la cara por los impagos del pacte. El Partido
Popular, el que está en reuniones constantes con el sector
naviero, que en todo momento ha estado informado; las
compañías saben que tendremos liquidez y que avanzaremos en
los pagos. El fondo de liquidez autonómico garantiza la
disponibilidad económica de ese dinero.
Y no ha cambiado la normativa que da derecho a la
obtención de esas bonificaciones. El pasado 22 de octubre el
director general de Puertos y Aeropuertos de Baleares, Antonio
Deudero, anunciaba que se había conseguido llevar a cabo una
ampliación de crédito de 10,5 millones de euros para poder
firmar todas las liquidaciones presentadas por las navieras que
nos prestan servicio. Cada expediente tiene una tramitación
complicada, y tal y como afirmó él esperamos que a finales del
año esté liquidada la gran parte de la totalidad de la deuda.
Este govern está haciendo un importante esfuerzo para
garantizar que el pago de las bonificaciones de residencia a las
compañías navieras no perjudique la situación económica de
éstas, aporte estabilidad al sistema y confianza y seguridad a los
ciudadanos de las Islas Baleares en el buen funcionamiento del
transporte marítimo.
Por último desde aquí queremos dar las gracias a las
compañías navieras, que han mantenido un servicio público a
pesar de que la administración no les pagaba por culpa de la
nefasta gestión del PSM y del PSOE.
333
EL SR. BORRÀS I BARBER:
Sí, amb molt de gust, president. Amb molt de gust faré ús de
la paraula, perquè hem vingut aquí -ho vull dir abans de res- a
defensar una cosa estratègica per a la nostra comunitat que és el
transport regular, un servei públic, el transport regular entre
ports de la nostra comunitat. Últimament veim que és més
important el transport irregular que no el transport regular, el
transport irregular amb illes; m’he deixat una illa de la nostra
comunitat abans, m’he deixat l’illa de Cabrera, que és una illa
en què el Govern de les Illes Balears en aquests moments té
posades moltes preocupacions en el seu transport irregular, per
anar a fer qüestions no de servei públic sinó que crec que
d’interès més tost privat.
Cadascú és lliure de la seva consciència i lliure de la
memòria, però parlar de passat en aquests moments, tal dia com
avui a la nostra comunitat, crec que és una cosa que com a
mínim, si no llegeixen els Diaris de Sessions, com a mínim la
premsa diària bé podria llegir-la el Partit Popular i veuria de
quin passat s’està parlant i on s’està parlant en aquest moment.
De qui i on s’està parlant en passat...
(Remor de veus)
...i on s’està parlant en passat, perquè sembla que, passat, només
en té segons qui i que el món va començar un dia determinat...
(Més remor de veus)
...un dia...
EL SR. PRESIDENT:
Per favor, senyora... Per favor, senyors diputats, està en ús
de la paraula el Sr. Borràs.
EL SR. BORRÀS I BARBER:
...perquè, evidentment, que el Grup Socialista hagi d’assumir la
responsabilitat d’un govern, que l’assumeix i n’està orgullós, de
com ho va fer, en uns moments molt delicats, ho assumeix...
(Continua la remor de veus)
Muchas gracias.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Diputada. Vol fer ús de la paraula per
contradiccions? Té la paraula el Sr. Borràs, per un temps de cinc
minuts.
...és una qüestió que és un passat onerós, i en canvi el que ha
estat ventilat i s’està ventilant i es ventilarà, que el ventilador
rodarà, i molt, encara, sobre el Partit Popular, en canvi no és
passat, no ho assumeix el Partit Popular.
(Més remor de veus)
Francament, és que em sembla molt seriós, perquè parlar i
acusar de deutes d’aquesta comunitat el Grup Socialista..., vol
que li tregui el Palma Arena i el milió d’euros que va costar la
gala d’inauguració del Palma Arena?
(Petit aldarull)
Què vol que li digui?
334
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
EL SR. PRESIDENT:
Per favor, els pregaria un poc de silenci, que està en ús de la
paraula el Sr. Borràs.
EL SR. BORRÀS I BARBER:
Perdoni, president...
EL SR. PRESIDENT:
Pot continuar.
EL SR. BORRÀS I BARBER:
Estic parlant del passat, vull dir que tothom pot parlar del
passat; sembla que el passat només en tengui (...)
Passats, n’hi ha molts, i el govern actual va demanar que
assumeixi el Govern de Rajoy el 25% de descompte; no ho ha
aconseguit. Com a mínim, ja que no ho ha aconseguit, ja que
cada vegada que viatja a Madrid tornam, torna el Govern amb
un pitjor finançament amb pitjors condicions per a les Illes
Balears, ho hem vist en el pressupost de l’any que ve del
Govern de l’Estat, tenen l’oportunitat en el torn del Senat de
presentar una esmena per demanar que la integritat del
descompte de resident del transport marítim de les Illes sigui
assumida pel Ministeri de Foment. Presentin-la; si la presenten
estic segur que els grups de l’oposició la votaran. El problema,
però, és que evidentment avui en dia vostès tenen molt poques
oportunitats de presentar res enlloc perquè tenen la credibilitat
cada vegada més minvada, cada vegada més tirant a zero.
Gràcies, president.
EL SR. PRESIDENT:
(Més remor de veus)
No...
Gràcies, Sr. Diputat. Passam a la votació de la Proposició no
de llei RGE núm. 6971/12.
EL SR. PRESIDENT:
Vots a favor?
Pot continuar.
Vots en contra?
EL SR. BORRÀS I BARBER:
Abstencions?
Gràcies, president. Si no volen escoltar-me sentir parlar de
passat llegeixin actes judicials i llegeixin aquestes qüestions, i
entendran que el passat s’escriu de moltes maneres, però
sobretot queda escrit, i molt fermament, a través de les
sentències judicials, i sentències judicials jo crec que aquí no és
el moment de parlar-ne, ni el lloc, però sí que, si treuen passat,
passat en tenim tots, en tenim tots i cadascú que assumeixi la
part alíquota de responsabilitat sobre el passat que li correspon,
i en aquests moments poden imputar al govern del Sr. Antich
moltes coses, però evidentment imputacions judicials crec que
encara no estan en condicions de fer-ne vostès, i imputacions
judicials sí que en cauen damunt els governs del Partit Popular.
I en càrrecs de l’actual legislatura, i en càrrecs de l’actual
legislatura.
I evidentment el Govern ha començat a pagar, faltaria més,
que comencin a pagar, però les xifres no em surten, que ha dit
la portaveu del Partit Popular, perquè si a final del mes de
setembre hi havia un deute de 15 milions i vam deixar 9,5
milions, i n’hi havia pressupostats 1,5, crec que les xifres no
acaben de quadrar, però en tot cas, de deutes, tots els governs
n’han de pagar. Pressupostos de 2013 de la comunitat de les
Illes Balears, pressupost de la Conselleria d’Administracions
Públiques, 20.800.000 euros per pagar peatge a l’ombra de les
carreteres a Eivissa fetes pel Sr. Matas i la Sra. Cabrer, la Sra.
Cabrer que és present i és passat, 20.800.000 euros. Açò és un
deute que s’ha de pagar cada any i cada any creix, i que es
pagarà durant molts d’anys, tots els ciutadans, 25 anys, tots els
ciutadans de les Illes Balears a compte d’unes carreteres
innecessàries, faraòniques, i que a més no van crear més que
conflicte, més que polèmica, i que a més pagarem sine die, 25
anys tots els ciutadans de les Illes Balears del nostre pressupost.
En conseqüència, per 5 vots a favor i 9 vots en contra, queda
rebutjada la Proposició no de llei RGE núm. 6971/12, relativa
a pagament del deute acumulat pel Govern de les Illes Balears
a les companyies navilieres que operen a les rutes marítimes
entre les distintes illes de l’arxipèlag en relació amb el
descompte de resident.
Una vegada esgotat l’ordre del dia d’avui, i no havent-hi
més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió.
TURISME / Núm. 27 / 8 de novembre del 2012
335
DIARI DE SESSIONS
DEL
PARLAMENT
DE LES
ILLES BALEARS
Redacció i Administració
PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
C/ Palau Reial, 8
07001 PALMA
Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma