SUM_220:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd

CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ
OFICIAL
Número 220
BOLETÍN
VIII Legislatura
SUMARI
OFICIAL
València, 14 de febrero de 2014
SUMARIO
I. TEXTOS APROVATS
I. TEXTOS APROBADOS
A. LLEIS I ALTRES NORMES
A. LEYES Y OTRAS NORMAS
– Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a l’exercici
2014. Correcció d’errades ................................................. 44.697
– Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa y
financiera y de organización de la Generalitat para el ejercicio 2014. Corrección de errores ..................................... 44.697
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
– Proposició de llei de proposició de llei de reforma de la
Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament
de les comunitats autònomes. Proposta de retirada ........... 44.697
– Proposición de ley de proposición de ley de reforma de la
Ley orgánica 8/1980, de 22 de septiembre, de financiación
de las comunidades autónomas. Propuesta de retirada ......... 44.697
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la valoració de manera positiva de l’informe de la
CRIM amb relació a la delinqüència organitzada, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.020) ............................................................................. 44.702
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la valoración de manera positiva del informe de
la CRIM en relación con la delincuencia organizada, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 73.020) ................................................................. 44.702
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’adopció de les mesures necessàries per a garantir
la gratuïtat dels llibres de text a tota la població escolar
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la adopción de las medidas necesarias para
garantizar la gratuidad de los libros de texto a toda la
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.693
que curse els estudis obligatoris en centres mantinguts
amb fons públics, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.086) ..................................... 44.704
población escolar que curse los estudios obligatorios en
centros mantenidos con fondos públicos, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.086) 44.704
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la repulsa cap als partits que es financen
il·legalment, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.087) ...................................... 44.705
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la repulsa hacia los partidos que se financian ilegalmente, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.087) ..................................... 44.705
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la rescissió, pel Consell, de la concessió administrativa a l’empresa que gestiona el departament de salut de
Dénia, DKV-Marina Salut, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.088) ................ 44.705
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la rescisión, por el Consell, de la concesión
administrativa a la empresa que actualmente gestiona el
departamento de salud de Dénia, DKV-Marina Salut, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 73.088) ................................................................ 44.705
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el pagament pel Consell dels interessos de mora a
les entitats i les persones afectades pels retards en el pagament de la Generalitat i que s’han vist forçades a demanar
crèdits i pòlisses als bancs, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.089) ................. 44.707
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el pago por el Consell de los intereses de mora
a las entidades y las personas afectadas por los retrasos en
el pago de la Generalitat y que se han visto forzadas a
pedir créditos y pólizas a los bancos, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.089) .... 44.707
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la paralització i la comprovació de les declaracions
tributàries especials presentades i que es troben afectades
per un procés penal en marxa relacionat amb l’objecte de
la declaració, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.090) ...................................... 44.707
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la paralización y la comprobación de las declaraciones
tributarias especiales presentadas y que se encuentran afectadas por un proceso penal en marcha relacionado con el objeto de la declaración, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.090) ............................................ 44.707
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el trasllat immediat de la ubicació del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a altres
dependències que complesquen els criteris de seguretat
d’un lloc de treball, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.091) ...................................... 44.709
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el traslado inmediato de la ubicación del
Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana
a otras dependencias que cumplan los criterios de seguridad de un puesto de trabajo, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.091) .............. 44.709
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’aprovació de modificacions legals per a introduir
la dació en pagament del deute hipotecari i garantir, a través de l’IVHSA, l’accés a un habitatge digne mitjançant
el lloguer a preus que no superen un quart dels ingressos
familiars, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.092) ......................................................... 44.710
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la aprobación de modificaciones legales para
introducir la dación en pago de la deuda hipotecaria y
garantizar, a través del IVVSA, el acceso a una vivienda
digna mediante el alquiler a precios que no superen un
cuarto de los ingresos familiares, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.092) .............. 44.710
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’aprovació d’un pla d’acció contra els abusos de les
entitats bancàries que tenen oficines al territori valencià,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.093) ......................................................................... 44.712
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la aprobación de un plan de acción frente a los
abusos de las entidades bancarias que cuentan con oficinas en el territorio valenciano, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.093) .............. 44.712
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig de l’esborrany actual del Pla hidrològic
del Xúquer, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.253) ......................................................... 44.714
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo del borrador actual del Plan hidrológico del Júcar, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.253) ...................................... 44.714
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’oposició a qualsevol reducció del servei ferroviari per part de Renfe, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.254) ...................................... 44.718
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la oposición a cualquier reducción del servicio
ferroviario por parte de Renfe, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.254) ............... 44.718
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la promoció i la regulació pel Govern d’Espanya de
la instal·lació de sistemes d’autoconsum amb balanç net
energètic, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.255) ......................................................... 44.721
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la promoción y regulación por el Gobierno de
España de la instalación de sistemas de autoconsumo con
balance limpio energético, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.255) .............. 44.721
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.694
– Proposició no de llei de tramitació especial de urgència
sobre la inclusió del respecte a la seguretat jurídica i la
valoració de la revisió de les mesures aprovades per a
reduir el dèficit tarifari dins el Reial decret que regularà la
connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.256) ...................................... 44.723
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la inclusión del respeto a la seguridad jurídica y
la valoración de la revisión de las medidas aprobadas para
reducir el déficit tarifario dentro del Real decreto que
regulará la conexión a la red de instalaciones de producción de energía eléctrica, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.256) ............... 44.723
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’ampliació del catàleg de ZEPA al territori valencià
amb la inclusió adequada del catàleg IBA de
SEO/Birdlife, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.257) ...................................... 44.725
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la ampliación del catálogo de ZEPA en el territorio valenciano recogiendo adecuadamente el catálogo
IBA de SEO/Birdlife, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.257) .............. 44.725
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la posada en marxa d’un pla de xoc contra la pobresa energètica, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.280) ...................................... 44.726
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la puesta en marcha de un plan de choque contra la pobreza energética, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.280) ............... 44.726
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’inici, pel Consell, de les actuacions necessàries
per tal de disminuir l’IVA cultural, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.313) ................. 44.727
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el inicio, por el Consell, de las actuaciones necesarias para disminuir el IVA cultural, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.313) .... 44.727
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la retirada pel govern d’Espanya de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa i l’obertura d’un
procés de diàleg entre tota la comunitat educativa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.314) ............................................................................. 44.728
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la retirada por el gobierno de España de la Ley
orgánica de mejora de la calidad educativa y la apertura
de un proceso de diálogo entre toda la comunidad educativa, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 73.314) ......................................................... 44.728
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la sol·licitud, per la Conselleria d’Economia i
Administració Pública a les entitats financeres d’establir
les mesures oportunes perquè el tancament d’oficines
bancàries garantesca uns serveis mínims, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.315) ........ 44.730
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la solicitud, por la Conselleria de Economía y
Administración Pública a las entidades financieras de establecer las medidas oportunas para que el cierre de oficinas
bancarias garantice unos servicios mínimos, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.315) ... 44.730
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig a l’informe de la Comissió per a la Reforma
de les Administracions Públiques (CORA) pel que fa a la
supressió de la Sindicatura de Comptes, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 73.448) .............. 44.731
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el rechazo al informe de la Comisión para la Reforma
de las Administraciones Públicas (CORA) respecto a la
supresión de la Sindicatura de Comptes, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.448) ... 44.731
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el lliurament de tota la documentació relativa als
estudis trimestrals d’opinió pública en l’àmbit de la
Comunitat Valenciana als diputats i les diputades de les
Corts, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 73.449) ......................................................... 44.732
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la entrega de toda la documentación relativa a
los estudios trimestrales de opinión pública en el ámbito
de la Comunitat Valenciana a los diputados y diputadas de
Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 73.449) ............................... 44.732
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el suport i la solidaritat amb les poblacions afectades pels sismes derivats del projecte Castor, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
73.451) ............................................................................. 44.733
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el apoyo y la solidaridad con las poblaciones
afectadas por los seísmos derivados del proyecto Castor,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 73.451) ......................................................... 44.733
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’adopció pel Consell d’una partida econòmica que
cobresca les ajudes atorgades per la Generalitat en matèria d’habitatge, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 73.452) ............................... 44.734
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la adopción por el Consell de una partida económica que cubra las ayudas otorgadas por la Generalitat en
materia de vivienda, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.452) ......... 44.734
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el desistiment per part del Govern d’Espanya de
reformar la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el desistimiento por parte del Gobierno de
España de reformar la Ley orgánica 2/2010, de 3 de
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.695
sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de
l’embaràs, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 73.453) ............................................... 44.735
marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción
voluntaria del embarazo, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.453) ......... 44.735
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la modificació de la Llei de 18 de juny de 1870, de
regles per a l’exercici de la gràcia d’indult, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 73.536) .......... 44.737
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la modificación de la Ley de 18 de junio de 1870, de
reglas para el ejercicio de la gracia de indulto, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE 73.536) .................... 44.737
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig al projecte del Pla hidrològic del Tajo pel
que fa al manteniment del transvasament Tajo-Segura,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
73.537) ............................................................................. 44.738
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo al proyecto del Plan hidrológico del
Tajo por lo que respecta al mantenimiento del trasvase
Tajo-Segura, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 73.537) ......................................................... 44.738
5. Propostes de creació de comissions
5. Propuestas de creación de comisiones
– Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a
aclarir els diversos motius i les conseqüències relacionats
amb el tancament de RTVV, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 74.021) ................. 44.741
– Propuesta de creación de una comisión de investigación
para aclarar los diversos motivos y consecuencias relacionados con el cierre de RTVV, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 74.021) ............... 44.741
– Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a
conèixer l’ús que la Fundación Agua y Progreso de la
Comunitat Valenciana ha donat a les subvencions que la
Generalitat hi ha atorgat durant el període comprès entre
els anys 2005 i 2012, ambdós inclosos, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.209) ........... 44.741
– Propuesta de creación de una comisión de investigación
para conocer el uso que la Fundación Agua y Progreso de la
Comunitat Valenciana ha dado a las subvenciones que la
Generalitat le ha otorgado en el período comprendido entre
los años 2005 y 2012, ambos incluidos, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.209) .......... 44.741
– Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre
el procés i les condicions en què s’ha fet l’externalització
de la sanitat a la Comunitat Valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.663) .......... 44.742
– Propuesta de creación de una comisión de investigación
sobre el proceso y las condiciones en que se ha realizado
la externalización de la sanidad en la Comunitat
Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario 44.742
Socialista (RE número 74.663) .........................................
– Proposta de creació d’una comissió d’investigació
sobre l’accident de metro esdevingut a València el 3 de
juliol de 2006, on moriren 43 persones i resultaren ferides 47, per tal d’aclarir les noves informacions aparegudes, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 74.887) ...................................................... 44.743
– Propuesta de creación de una comisión de investigación
sobre el accidente de metro ocurrido en Valencia el 3 de
julio de 2006, donde murieron 43 personas y resultaron
heridas 47, para aclarar las nuevas informaciones aparecidas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE núm. 74.887) ................................................... 44.743
– Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre
l’accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol de
2006, per a investigar i conèixer nous elements que poden
donar una visió diferent sobre els fets i variar les conclusions a què va arribar la comissió primigènia, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.896) ..... 44.744
– Propuesta de creación de una comisión de investigación
sobre el accidente de metro ocurrido en Valencia el 3 de
julio de 2006, para investigar y conocer nuevos elementos
que pueden dar una visión diferente sobre los hechos y
variar las conclusiones a las que llegó la primigenia comisión, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista 44.744
(RE número 74.896) .........................................................
– Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a
conèixer la gestió del Consell relativa a l’accident de
metro de València en data 3 de juliol de 2006 en què van
morir 43 persones, a la vista de la recent decisió de
l’Audiència Provincial de reobrir el cas, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 75.304) ....... 44.745
– Propuesta de creación de una comisión de investigación
para conocer la gestión del Consell relativa al accidente
de metro de Valencia en fecha 3 de julio de 2006 en el que
murieron 43 personas, a la vista de la reciente decisión de
la Audiencia Provincial de reabrir el caso, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 75.304) 44.745
– Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre
la participació i la implicació de la Generalitat en la celebració de la V Trobada Mundial de la Família, amb motiu
de la visita del papa Benet XVI a València en juliol de
2006, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 77.987) ................................................................. 44.746
– Propuesta de creación de una comisión de investigación
sobre la participación e implicación de la Generalitat en la
celebración del V Encuentro Mundial de la Familia, con
motivo de la visita del papa Benedicto XVI a Valencia en
julio de 2006, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista ( RE número 77.987) ........................................ 44.746
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.696
H. PREGUNTES TRAMITADES
PER LA MESA DE LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS
POR LA MESA DE LES CORTS
1. Preguntes a respondre oralment en el ple
1. Preguntas a responder oralmente en el pleno
a) Preguntes que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
– Preguntes números 1.717 a 1.785 .................................. 44.747
– Preguntas números 1.717 a 1.785 .................................. 44.747
d) Retirada de preguntes
d) Retirada de preguntas
– Preguntes números 1.623 i 1.624 amb sol·licitud de resposta oral en ple formulades per la diputada Rosario
Margarita Sanz Alonso. Retirades ..................................... 44.766
– Preguntas números 1.623 y 1.624 con solicitud de respuesta oral en pleno formuladas por la diputada Rosario
Margarita Sanz Alonso. Retiradas .................................... 44.766
2. Preguntes a respondre oralment
en la comissió corresponent
2. Preguntas a responder oralmente
en la comisión correspondiente
a) Preguntes que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
– Preguntes números 1.148 a 1.160 .................................. 44.766
– Preguntas números 1.148 a 1.160 .................................. 44.766
III. INFORMACIÓ
III. INFORMACIÓN
b) Activitat parlamentària
b) Actividad parlamentaria
– Acord de la Mesa de les Corts sobre el calendari d’activitats del ple i de les comissions per al període de sessions
comprés entre l’1 de febrer i el 30 de juny ....................... 44.770
– Acuerdo de la Mesa de Les Corts sobre el calendario de
actividades del pleno y de las comisiones para el período de
sesiones comprendido entre el 1 de febrero y el 30 de junio 44.770
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.697
I. TEXTOS APROVATS
I. TEXTOS APROBADOS
A. LLEIS I ALTRES NORMES
A. LEYES Y OTRAS NORMAS
Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a l’exercici
2014. Correcció d’errades
Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat para el
ejercicio 2014. Corrección de errores
Advertida una errada material en la Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de
la Generalitat, aprovada pel Ple de les Corts en la sessió del
17 de desembre de 2013 i publicada en el DOCV número
7.181 i en el BOC número 212, escau la correcció següent:
Advertido un error material en la Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat, aprobada por el Pleno de Les Corts
en sesión del 17 de diciembre de 2013 y publicada en el
DOCV número 7.181 i en el BOC número 212, corresponde la siguiente corrección:
En l’article 146:
En el artículo 146:
On diu:
Es modifica la disposició addicional segona, de la Llei
11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais
Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, que queda
redactada com segueix:
«Disposició addicional segona
L’espai natural protegit del Desert de les Palmes es declara parc natural en aplicació de l’article 3.1 d’esta llei»,
Donde dice:
Se modifica la disposición adicional segunda, de la Ley
11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios
Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, que queda redactada como sigue:
«Disposición adicional segunda
El espacio natural protegido del Desert de les Palmes se declara parque natural en aplicación del artículo 3.1 de esta ley»,
Ha de dir:
Es modifica l’apartat 2 de la disposició addicional segona, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana,
que queda redactada com segueix:
«Disposició addicional segona
2. L’espai natural protegit del Desert de les Palmes es
declara parc natural en aplicació de l’article 3.1 d’esta
llei».
Debe decir:
Se modifica el apartado 2 de la disposición adicional segunda, de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat
Valenciana, que queda redactada como sigue:
«Disposición adicional segunda
2. El espacio natural protegido del Desert de les Palmes
se declara parque natural en aplicación del artículo 3.1 de
esta ley».
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
Proposició de llei de proposició de llei de reforma de la
Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament
de les comunitats autònomes. Proposta de retirada
Proposición de ley de proposición de ley de reforma de la
Ley orgánica 8/1980, de 22 de septiembre, de financiación
de las comunidades autónomas. Propuesta de retirada
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 4 de febrer de
2014, ha tingut coneixement de l’escrit RE 77.345, presentat pel Grup Parlamentari Popular, que té per objecte el
pronunciament del Ple de les Corts sobre la retirada de la
Proposició de llei de reforma de la Llei orgànica 8/1980, de
22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, i, si escau, la retirada d’aquesta iniciativa del Congrés
dels Diputats.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 4 de febrero de
2014, ha tenido conocimiento del escrito RE 77.345, presentado por el Grupo Parlamentario Popular, que tiene por
objeto el pronunciamiento del Pleno de Les Corts sobre la
retirada de la Proposición de ley de reforma de la Ley orgánica 8/1980, de 22 de septiembre, de financiación de las
comunidades autónomas, y, en su caso, la retirada de esta
iniciativa del Congreso de los Diputados.
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.698
En aquest sentit, la Mesa, vist el que s’estableix en
l’article 128 del RC, n’acorda l’admissió a tràmit i la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts.
En este sentido, la Mesa, visto lo establecido en el
artículo 128 del RC, acuerda su admisión a trámite y su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que estableix l’article 128 del RC, té
l’honor de presentar la proposta de retirada de proposició
de llei següent, que té com a objecte el pronunciament del
Ple de Les Corts i, si escau, la retirada del Congrés dels Diputats de la Proposició de llei de les Corts Valencianes de
reforma de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de
finançament de les comunitats autònomes, corresponent al
número d’expedient 125/000018 de la IX legislatura del
Congrés, publicada en el BOCG número 19-1, del 28 de
desembre de 2011.
Exposició de motius
En el Ple del dia 21 de febrer de 2008, el Ple de les
Corts va aprovar, amb 52 vots a favor, 32 en contra i 5 abstencions, el dictamen de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de La Generalitat referit a la Proposició de llei de proposició de llei de la reforma
de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, presentada pel Grup
Parlamentari Popular, segons RE 02907, de data 1
d’octubre de 2007.
Presentada la dita iniciativa en el Congrés dels Diputats,
va ser publicada en el Butlletí Oficial de les Corts Generals
número 19-1, i fins a aquest moment no ha estat presa en
consideració pel Ple del Congrés.
La iniciativa esmentada té com a objectiu la reforma de
l’article 16, apartat 10, de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de
setembre, de finançament de les comunitats autònomes, a fi
que en el dit precepte s’establesca que «les inversions que
efectuen directament l’Estat i el sector públic estatal
s’inspiraran en el principi de solidaritat i equitat. Els criteris d’acord amb què es determinen aquestes inversions seran els mateixos per a totes les comunitats autònomes i
s’aplicaran uniformement a totes elles».
Jorge Bellver Casaña, síndic del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo que establece el artículo 128 del RC,
tiene el honor de presentar la siguiente propuesta de retirada
de proposición de ley, que tiene por objeto el pronunciamiento del Pleno de Les Corts y, en su caso, la retirada del Congreso de los Diputados de la Proposición de ley de las Corts
Valencianes de reforma de la Ley orgánica 8/1980, de 22 de
septiembre, de financiación de las comunidades autónomas,
correspondiente al número de expediente 125/000018 de la
IX legislatura del Congreso, publicada en el BOCG número
19-1, del 28 de diciembre de 2011.
Exposición de motivos
En el Pleno celebrado el día 21 de febrero de 2008, el
Pleno de Les Corts aprobó, con 52 votos a favor, 32 en
contra y 5 abstenciones, el dictamen de la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de
La Generalitat referido a la Proposición de ley de proposición de ley de la reforma de la Ley orgánica 8/1980, de 22
de septiembre, de financiación de las comunidades autónomas, presentada por el Grupo Parlamentario Popular, según
RE 02907, de fecha 1 de octubre de 2007.
Presentada dicha iniciativa en el Congreso de los Diputados, fue publicada en el Boletín Oficial de las Cortes Generales número 19-1, y hasta el momento presente no ha
sido tomada en consideración por el Pleno del Congreso.
La citada iniciativa tiene por objeto la reforma del
artículo 16, apartado 10, de la Ley orgánica 8/1980, de 22
de septiembre, de financiación de las comunidades autónomas, con el fin de que en dicho precepto se establezca que
«las inversiones que efectúen directamente el Estado y el
sector público estatal se inspirarán en el principio de solidaridad y equidad. Los criterios de acuerdo con los que se
determinen tales inversiones serán los mismos para todas
las comunidades autónomas y se aplicarán uniformemente
a todas ellas».
Como quiera que en estos momentos se están celebrando
reuniones en el seno del Consejo de Política Fiscal y Financiera del Ministerio de Hacienda para las que se estudia un
nuevo modelo de financiación de las comunidades autónomas inspirado en criterios de solidaridad y equidad, que garantice los servicios básicos de las políticas sociales de todas
las comunidades y que a su vez prime a las personas atendiendo a las respectivas poblaciones, el grupo parlamentario
proponente considera que resulta innecesaria ahora la proposición de ley a la que nos referimos, incluso que podría distorsionar el objetivo que se persigue, y es por ello por lo que
elevamos al Pleno de Les Corts la siguiente propuesta:
«Las Corts Valencianes acuerdan dirigirse al Congreso
de los Diputados para proceder a la retirada de la Proposición de ley de proposición de ley de reforma de la Ley
Com que en aquests moments s’estan fent reunions en el
si del Consell de Política Fiscal i Financera del Ministeri
d’Hisenda per a les quals s’estudia un nou model de finançament de les comunitats autònomes inspirat en criteris
de solidaritat i equitat, que garantesca els serveis bàsics de
les polítiques socials de totes les comunitats i que al seu
torn prime les persones atenent les poblacions respectives,
el grup parlamentari proponent considera que resulta innecessària ara la proposició de llei a què ens referim, fins i tot
que podria distorsionar l’objectiu que es persegueix, i és
per això pel que elevem al Ple de Les Corts la proposta
següent:
«Les Corts Valencianes acorden dirigir-se al Congrés
dels Diputats per a procedir a la retirada de la Proposició
de llei de proposició de llei de reforma de la Llei orgànica
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.699
8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, publicada en el Butlletí Oficial de les Corts
Generals número 19-1, de data 28 de desembre de 2011».
orgánica 8/1980, de 22 de septiembre, de financiación de
las comunidades autónomas, publicada en el Boletín Oficial
de las Cortes Generales número 19-1, de fecha 28 de diciembre de 2011».
Palau dels Borja, 3 de febrer de 2014.
Jorge Bellver Casaña
Palau dels Borja, 3 de febrero de 2014.
Jorge Bellver Casaña
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 4 de febrer de
2014, oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 4 del RC, ha acordat trametre al Ple
les proposicions no de llei de tramitació especial
d’urgència següents:
La Mesa de las Cortes, en la reunión del 4 de febrero de
2014, oído la Junta de Síndicos y de conformidad con los
artículos 160 y 161 puntos 1 y 4 del RC, ha acordado enviar al Pleno las siguientes proposiciones no de ley de tramitación especial de urgencia:
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la valoració de manera positiva de l’informe de la
CRIM amb relació a la delinqüència organitzada, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.020).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la valoración de manera positiva del informe
de la CRIM en relación con la delincuencia organizada,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.020).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’adopció de les mesures necessàries per a garantir la
gratuïtat dels llibres de text a tota la població escolar que
curse els estudis obligatoris en centres mantinguts amb
fons públics, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.086).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la adopción de las medidas necesarias para garantizar la gratuidad de los libros de texto a toda la población escolar que curse los estudios obligatorios en centros
mantenidos con fondos públicos, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.086).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la repulsa cap als partits que es financen il·legalment,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.087).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la repulsa hacia los partidos que se financian
ilegalmente, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.087).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la rescissió, pel Consell, de la concessió administrativa a l’empresa que gestiona el departament de salut de Dénia, DKV-Marina Salut, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.088).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la rescisión, por el Consell, de la concesión administrativa a la empresa que actualmente gestiona el departamento de
salud de Dénia, DKV-Marina Salut, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.088).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el pagament pel Consell dels interessos de mora a les
entitats i les persones afectades pels retards en el pagament
de la Generalitat i que s’han vist forçades a demanar crèdits
i pòlisses als bancs, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.089).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el pago por el Consell de los intereses de mora
a las entidades y las personas afectadas por los retrasos en
el pago de la Generalitat y que se han visto forzadas a pedir
créditos y pólizas a los bancos, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.089).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la paralització i la comprovació de les declaracions
tributàries especials presentades i que es troben afectades
per un procés penal en marxa relacionat amb l’objecte de la
declaració, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.090).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la paralización y la comprobación de las declaraciones tributarias especiales presentadas y que se encuentran afectadas por un proceso penal en marcha
relacionado con el objeto de la declaración, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.090).
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.700
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el trasllat immediat de la ubicació del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a altres dependències que complesquen els criteris de seguretat d’un
lloc de treball, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.091).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el traslado inmediato de la ubicación del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana a
otras dependencias que cumplan los criterios de seguridad
de un puesto de trabajo, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.091).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’aprovació de modificacions legals per a introduir la
dació en pagament del deute hipotecari i garantir, a través
de l’IVHSA, l’accés a un habitatge digne mitjançant el lloguer a preus que no superen un quart dels ingressos familiars, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 73.092).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la aprobación de modificaciones legales para
introducir la dación en pago de la deuda hipotecaria y garantizar, a través del IVVSA, el acceso a una vivienda digna mediante el alquiler a precios que no superen un cuarto
de los ingresos familiares, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.092).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’aprovació d’un pla d’acció contra els abusos de les
entitats bancàries que tenen oficines al territori valencià,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.093).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la aprobación de un plan de acción frente a los
abusos de las entidades bancarias que cuentan con oficinas
en el territorio valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.093).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig de l’esborrany actual del Pla hidrològic del
Xúquer, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 73.253).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo del borrador actual del Plan hidrológico del Júcar, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.253).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’oposició a qualsevol reducció del servei ferroviari
per part de Renfe, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.254).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la oposición a cualquier reducción del servicio
ferroviario por parte de Renfe, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.254).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la promoció i la regulació pel Govern d’Espanya de
la instal·lació de sistemes d’autoconsum amb balanç net
energètic, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.255).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la promoción y regulación por el Gobierno de
España de la instalación de sistemas de autoconsumo con
balance limpio energético, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.255).
– Proposició no de llei de tramitació especial de urgència sobre la inclusió del respecte a la seguretat jurídica i la
valoració de la revisió de les mesures aprovades per a reduir el dèficit tarifari dins el Reial decret que regularà la
connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia
elèctrica, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.256).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la inclusión del respeto a la seguridad jurídica
y la valoración de la revisión de las medidas aprobadas
para reducir el déficit tarifario dentro del Real decreto que
regulará la conexión a la red de instalaciones de producción
de energía eléctrica, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.256).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’ampliació del catàleg de ZEPA al territori valencià
amb la inclusió adequada del catàleg IBA de SEO/Birdlife,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.257).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la ampliación del catálogo de ZEPA en el territorio valenciano recogiendo adecuadamente el catálogo
IBA de SEO/Birdlife, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.257).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la posada en marxa d’un pla de xoc contra la pobresa
energètica, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.280).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la puesta en marcha de un plan de choque
contra la pobreza energética, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.280).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’inici, pel Consell, de les actuacions necessàries per
tal de disminuir l’IVA cultural, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.313).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el inicio, por el Consell, de las actuaciones necesarias para disminuir el IVA cultural, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.313).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la retirada pel govern d’Espanya de la Llei orgànica
de millora de la qualitat educativa i l’obertura d’un procés
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la retirada por el gobierno de España de la Ley orgánica
de mejora de la calidad educativa y la apertura de un proceso
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.701
de diàleg entre tota la comunitat educativa, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.314).
de diálogo entre toda la comunidad educativa, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.314).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la sol·licitud, per la Conselleria d’Economia i Administració Pública a les entitats financeres d’establir les mesures oportunes perquè el tancament d’oficines bancàries
garantesca uns serveis mínims, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.315).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la solicitud, por la Conselleria de Economía y
Administración Pública a las entidades financieras de establecer las medidas oportunas para que el cierre de oficinas
bancarias garantice unos servicios mínimos, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.315).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig a l’informe de la Comissió per a la Reforma
de les Administracions Públiques (CORA) pel que fa a la
supressió de la Sindicatura de Comptes, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 73.448).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el rechazo al informe de la Comisión para la Reforma de
las Administraciones Públicas (CORA) respecto a la supresión
de la Sindicatura de Comptes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.448).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el lliurament de tota la documentació relativa als estudis trimestrals d’opinió pública en l’àmbit de la Comunitat Valenciana als diputats i les diputades de les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
73.449).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la entrega de toda la documentación relativa a
los estudios trimestrales de opinión pública en el ámbito de
la Comunitat Valenciana a los diputados y diputadas de Les
Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 73.449).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el suport i la solidaritat amb les poblacions afectades
pels sismes derivats del projecte Castor, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 73.451).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el apoyo y la solidaridad con las poblaciones
afectadas por los seísmos derivados del proyecto Castor,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 73.451).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’adopció pel Consell d’una partida econòmica que
cobresca les ajudes atorgades per la Generalitat en matèria
d’habitatge, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 73.452).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la adopción por el Consell de una partida
económica que cubra las ayudas otorgadas por la Generalitat en materia de vivienda, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.452).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el desistiment per part del Govern d’Espanya de reformar la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de
l’embaràs, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 73.453).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el desistimiento por parte del Gobierno de España de reformar la Ley orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de
salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria
del embarazo, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 73.453).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la modificació de la Llei de 18 de juny de 1870, de
regles per a l’exercici de la gràcia d’indult, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 73.536).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la modificación de la Ley de 18 de junio de 1870, de reglas para el ejercicio de la gracia de indulto, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE 73.536).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig al projecte del Pla hidrològic del Tajo pel
que fa al manteniment del transvasament Tajo-Segura, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
73.537).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo al proyecto del Plan hidrológico del Tajo
por lo que respecta al mantenimiento del trasvase Tajo-Segura, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
73.537).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de
les Corts i alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi
poden presentar esmenes fins una hora abans del començament de la reunió del Ple en què hagen de debatre’s, la data
de la qual es comunicarà oportunament.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de
les Corts i al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta una hora
antes del comienzo de la reunión del Pleno en què deban
debartise, cuya fecha se comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.702
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la valoració de manera positiva de l’informe de la
CRIM amb relació a la delinqüència organitzada, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.020)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la valoración de manera positiva del informe
de la CRIM en relación con la delincuencia organizada,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 73.020)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent, pel procediment d’urgència
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos
160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no
de ley de tramitación por el procedimiento de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Comissió especial sobre la delinqüència organitzada,
la corrupció i el blanqueig de diners (CRIM) va ser creada
l’any 2012 arran de l’aprovació de la Resolució del Parlament Europeu sobre la delinqüència organitzada a la Unió
Europea el 25 d’octubre de l’any 2011. Els objectius
d’aquesta comissió són l’estudi i l’anàlisi dels fenòmens
delictius esmentats i l’elaboració d’un pla de lluita orgànic
i estructurat a nivell europeu.
Les competències de la CRIM són, entre d’altres, analitzar i avaluar la magnitud de la delinqüència organitzada, la
corrupció i el blanqueig de diners i l’impacte que tenen a la
Unió i els estats membres; analitzar i avaluar l’aplicació actual de la legislació europea en matèria de delinqüència organitzada, corrupció i blanqueig de diners, i, mitjançant totes aquestes avaluacions de risc, proposar mesures
adequades perquè la Unión Europea puga prevenir aquestes
amenaces i reaccionar-hi en els diferents nivells d’actuació
abans esmentats.
El passat dimecres 23 d’octubre el Parlament Europeu
va aprovar, en sessió plenària, per 526 vots a favor, 25 en
contra i 87 abstencions, l’informe de la CRIM sobre la delinqüència organitzada, la corrupció, el blanqueig de diners
i les recomanacions sobre les accions o les iniciatives que
s’haurien de dur a terme. En aquest informe la CRIM deixa
palès, d’una banda, que les organitzacions delictives han
anat ampliant de manera progressiva el radi d’acció, aprofitant la globalització econòmica, les noves tecnologies i
també mitjançant l’establiment d’aliances amb grups delictius de diferents països per establir un repartiment de mercats i zones d’influència. D’altra banda han eixamplat i diversificat les activitats, barrejant-les: narcotràfic, tracta
d’éssers humans, immigració il·legal, tràfic d’armes i blanqueig de capitals.
També posa l’accent l’informe en les amenaces que la
corrupció i la delinqüència organitzada comporten quant al
cost que representen per a l’economia i en els creixents ingressos i capacitat d’infiltració de les organitzacions delictives. Considera l’informe de la CRIM que aquestes organitzacions ja estan presents en molts sectors,
majoritàriament dependents del control de l’administració
pública. Així, es considera que les organitzacions delictives
poden establir aliances per dur a terme algunes activitats
amb delinqüents de coll blanc tals com funcionaris públics
a tots els nivells de presa de decisions que, malgrat ser
aliens a l’estructura de les organitzacions delictives, estableixen amb aquestes relacions de negocis lucratives per a
ambdues parts.
Considera així mateix l’informe de la CRIM que, essent
cada vegada més freqüents les oportunitats de contacte i les
La Comisión Especial sobre la Delincuencia Organizada,
la Corrupción y el Blanqueo de Dinero (CRIM) fue creada el
año 2012 a raíz de la aprobación de la Resolución del Parlamento Europeo sobre la delincuencia organizada en la
Unión Europea el 25 de octubre del año 2011. Los objetivos de esta comisión son el estudio y el análisis de los
mencionados fenómenos delictivos y la elaboración de un
plan de lucha orgánico y estructurado a nivel europeo.
Las competencias de la CRIM son, entre otras, analizar y
evaluar la magnitud de la delincuencia organizada, la corrupción y el blanqueo de dinero y su impacto en la Unión y sus
estados miembros; analizar y evaluar la aplicación actual de
la legislación europea en materia de delincuencia organizada, corrupción y blanqueo de dinero y, mediante todas estas
evaluaciones de riesgo, proponer medidas adecuadas para
que la Unión Europea pueda prevenir estas amenazas y reaccionar ante ellas en los diferentes niveles de actuación antes
mencionados.
El pasado miércoles 23 de octubre el Parlamento Europeo aprobó, en sesión plenaria, por 526 votos a favor, 25 en
contra y 87 abstenciones, el informe de la CRIM sobre la
delincuencia organizada, corrupción, blanqueo de dinero y
recomendaciones sobre las acciones o iniciativas que se deberían llevar a cabo. En este informe la CRIM deja patente,
por una parte, que las organizaciones delictivas han ido ampliando de manera progresiva su radio de acción, aprovechando la globalización económica, las nuevas tecnologías
y también mediante el establecimiento de alianzas con grupos delictivos de diferentes países para establecer un reparto de mercados y zonas de influencia. Por otro lado han
ampliado y diversificado sus actividades, mezclándolas:
narcotráfico, trata de seres humanos, inmigración ilegal,
tráfico de armas y blanqueo de capitales.
También pone el acento el informe en las amenazas que
la corrupción y la delincuencia organizada suponen en
cuanto al coste que representan para la economía y en los
crecientes ingresos y capacidad de infiltración de las organizaciones delictivas. Considera el informe de la CRIM que
estas organizaciones ya están presentes en muchos sectores,
mayoritariamente dependientes del control de la administración pública. Así se considera que las organizaciones delictivas pueden establecer alianzas para llevar a cabo algunas actividades con delincuentes de cuello blanco tales
como funcionarios públicos a todos los niveles de toma de
decisiones que, a pesar de ser ajenos a la estructura de las
organizaciones delictivas, traban con ellas relaciones de negocios lucrativas para ambas partes.
Considera asimismo el informe de la CRIM que, siendo
cada vez más frecuentes las oportunidades de contacto y las
BOC número 220
14.02.2014
fórmules d’integració entre el sector públic i el sector privat i que, per tant, les situacions que presenten un risc potencial de conflicte d’interessos són cada vegada més comunes, això implica que, en molts casos, per a la
delinqüència organitzada, la corrupció dels funcionaris públics és intrínseca al funcionament del seu propi tràfic en la
mesura en què permet, entre altres coses, l’accés a informació confidencial, obtenir documents falsos, dirigir les adjudicacions mitjançant licitacions públiques, blanquejar els
seus ingressos i eludir les accions de repressió de les autoritats judicials i policials.
L’informe de la CRIM quantifica en almenys vint milions els casos de corrupció de poca envergadura en els sectors públics de la Unión Europea, amb la repercussió que
això té en l’administració pública dels estats membres (i els
corresponents polítics) que són responsables de la gestió de
fons de la Unión Europea i d’altres interessos financers. La
corrupció consumeix la confiança dels ciutadans en les institucions democràtiques i la capacitat dels governs electes
per preservar l’estat de dret, car genera privilegis i desigualtats socials, i la conseqüència és que, en temps de crisis
econòmiques greus com la que patim actualment, la desconfiança dels ciutadans envers els polítics augmenta de
manera considerable.
D’entre les recomanacions que fa la CRIM, podem assenyalar-ne la que insta els estats membres que incorporen als seus ordenaments jurídics tots els instruments normatius europeus i internacionals en vigor en matèria de
delinqüència organitzada, corrupció i blanqueig de diners.
També la que demana que es preveja com a causa
d’exclusió d’un operador econòmic de la participació en
un contracte públic a tota la Unión Europea haver estat
objecte d’una sentencia ferma, amb força de cosa jutjada,
per corrupció o qualsevol altre delicte greu contra
l’interès públic si aquests delictes soscaven la capacitat
fiscal de l’Estat o causen danys socials.
Sobre l’administració pública l’informe de la CRIM
considera que els titulars d’alts càrrecs han de ser adequadament controlats, entre d’altres, per les autoritats fiscals. I
recomana que els titulars de càrrecs públics estiguen obligats a lliurar declaracions d’activitats, ingressos, responsabilitats i interessos.
Sobre els partits polítics, com a responsables de proposar candidats i, en particular, de la formació de les llistes
electorals a tots els nivells, recorda el deure de supervisar
la qualitat dels candidats mitjançant codis ètics i de conducta. També demana que no haurien de ser elegibles al
Parlament Europeu, ni exercir funcions en altres institucions i òrgans de la Unión Europea, aquelles persones que
hagen estat objecte d’una sentencia condemnatòria ferma
per corrupció, i recomana als estats membres la previsió
com a element integrant del seu règim de sancions la no inclusió en les llistes de candidats d’aquelles persones que
hagen estat objecte d’una sentencia condemnatòria ferma
per corrupció, entre altres delictes. Aquesta sanció considera l’informe de la CRIM que hauria d’aplicar-se com a mínim durant un període de cinc anys i incloure, en el mateix
període, la impossibilitat d’accedir a càrrecs públics de
qualsevol nivell.
La CRIM es mostra favorable que els partits polítics siguen més transparents en allò referent als seus pressuposts,
mitjançant el reforç de les seues obligacions d’informació
sobre ingressos i despeses. Demana un major control dels
finançaments públic i privat, i garantir també la responsabi-
Pàg. 44.703
fórmulas de integración entre el sector público y el sector
privado y que, por tanto, las situaciones que presentan un
riesgo potencial de conflicto de intereses son cada vez más
comunes, eso implica que, en muchos casos, para la delincuencia organizada, la corrupción de los funcionarios públicos es intrínseca al funcionamiento de su propio tráfico
en la medida en que permite, entre otras cosas, el acceso a
información confidencial, obtener documentos falsos, dirigir las adjudicaciones mediante licitaciones públicas, blanquear sus ingresos y eludir las acciones de represión de las
autoridades judiciales y policiales.
El informe de la CRIM cuantifica en por lo menos veinte millones los casos de corrupción de poca envergadura en
los sectores públicos de la Unión Europea, con la repercusión que ello tiene en la administración pública de los estados miembros (y los correspondientes políticos) que son
responsables de la gestión de fondos de la Unión Europea y
otros intereses financieros. La corrupción carcome la confianza de los ciudadanos en las instituciones democráticas
y la capacidad de los gobiernos electos por preservar el estado de derecho, pues genera privilegios y desigualdades
sociales, y la consecuencia es que, en tiempos de crisis
económicas graves como la que sufrimos actualmente, la
desconfianza de los ciudadanos hacia los políticos aumenta
de manera considerable.
De entre las recomendaciones que hace la CRIM podemos señalar la que insta a los estados miembros a que incorporen a sus ordenamientos jurídicos todos los instrumentos normativos europeos e internacionales en vigor en
materia de delincuencia organizada, corrupción y blanqueo
de dinero. También la que pide que se contemple como
causa de exclusión de un operador económico de la participación en un contrato público en toda la Unión Europea haber sido objeto de una sentencia firme, con fuerza de cosa
juzgada, por corrupción o cualquier otro delito grave contra
el interés público si estos delitos socavan la capacidad fiscal del Estado o causan daños sociales.
Sobre la administración pública el informe de la CRIM
considera que los titulares de altos cargos deben ser adecuadamente controlados, entre otros, por las autoridades
fiscales. Y recomienda que los titulares de cargos públicos
estén obligados a entregar declaraciones de actividades, ingresos, responsabilidades e intereses.
Sobre los partidos políticos, en tanto que responsables
de proponer candidatos y, en particular, de la formación de
las listas electorales a todos los niveles, recuerda su deber
de supervisar la calidad de los candidatos mediante códigos
éticos y de conducta. También demanda que no deberían
ser elegibles al Parlamento Europeo, ni ejercer funciones
en otras instituciones y órganos de la Unión Europea, aquellas personas que hayan sido objeto de una sentencia condenatoria firme por corrupción, y recomienda a los estados
miembros la previsión como elemento integrante de su régimen de sanciones la no inclusión en las listas de candidatos de aquellas personas que hayan sido objeto de una sentencia condenatoria firme por corrupción, entre otros
delitos. Esta sanción considera el informe de la CRIM que
debería aplicarse como mínimo durante un período de 5
años e incluir, en el mismo período, la imposibilidad de acceder a cargos públicos de cualquier nivel.
La CRIM se muestra favorable a que los partidos políticos sean más transparentes en lo referente a sus presupuestos, mediante el refuerzo de sus obligaciones de información sobre ingresos y gastos. Pide un mayor control de las
financiaciones públicas y privadas, y garantizar también la
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.704
lització dels partits polítics i dels qui els donen suport
econòmic. En cas de violació de les lleis sobre finançament
dels partits polítics i les campanyes electorals, s’han
d’imposar controls rigorosos, complets i adequats, amb
sancions dissuasòries.
I és per tot això que presentem la següent:
responsabilización de los partidos políticos y de quienes les
dan apoyo económico. En caso de violación de las leyes sobre financiación de los partidos políticos y las campañas
electorales, se deben imponer controles rigurosos, completos y adecuados, con sanciones disuasorias.
Y es por todo ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts valoren de manera positiva l’informe de la
CRIM sobre la delinqüència organitzada, la corrupció, el
blanqueig de diners i les recomanacions sobre les accions o
les iniciatives que s’haurien de dur a terme, aprovat pel
Parlament Europeu el passat 23 d’octubre.
2. Les Corts acorden complir les recomanacions de
l’informe de la CRIM sobre corrupció en l’àmbit dels partits polítics i de l’administració pública en les institucions
valencianes.
3. Les Corts insten el Consell que presente un pla específic de lluita contra la corrupció inserit en el pla d’acció
europeu contra la delinqüència organitzada, la corrupció i
el blanqueig de diners que demana la CRIM a la Comissió
Europea.
1. Les Corts valoran de manera positiva el informe de la
CRIM sobre la delincuencia organizada, corrupción, blanqueo de dinero y recomendaciones sobre las acciones o iniciativas que se deberían llevar a cabo aprobado por el Parlamento Europeo el pasado 23 de octubre.
2. Les Corts acuerdan cumplir las recomendaciones del
informe de la CRIM sobre corrupción en el ámbito de los
partidos políticos y de la administración pública en las instituciones valencianas.
3. Les Corts instan al Consell a que presente un plan específico de lucha contra la corrupción insertado en el plan de
acción europeo contra la delincuencia organizada, la corrupción y el blanqueo de dinero que pide la CRIM a la Comisión Europea.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Enric Xavier Morera i Català
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Les Corts, 2 de enero de 2014
Enric Xavier Morera i Català
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’adopció de les mesures necessàries per a garantir la gratuïtat dels llibres de text a tota la població escolar que curse els estudis obligatoris en centres mantinguts amb fons públics, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.086)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la adopción de las medidas necesarias para garantizar la gratuidad de los libros de texto a toda la población
escolar que curse los estudios obligatorios en centros mantenidos con fondos públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.086)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que hi ha disposat en
els articles 160 i concordants del Reglament de les Corts,
presenta la proposició no de llei següent, de tramitació pel
procediment d’urgència:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los
artículos 160 y concordantes del Reglamento de Les Corts,
presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación
por el procedimiento de urgencia:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓN NO DE LEY
1. Les Corts insten el Consell a prendre, de manera immediata i urgent, les mesures necessàries per a garantir la
gratuïtat total dels llibres de text a tota la població escolar
que curse els estudis obligatoris en centres mantinguts amb
fons públics.
2. Les Corts insten el Consell a incloure en cadascun del
exercicis pressupostaris, començant per l’exercici 2014, les
partides pressupostàries necessàries per a garantir la gratuïtat total dels llibres de text a tota la població escolar que
curse els estudis obligatoris en centres mantinguts amb
fons públics.
3. Les Corts insten el Consell a dur a terme la corresponent modificació pressupostària i la modificació de l’Ordre
21/2012 per garantir la gratuïtat total dels llibres de text a
la població escolar que curse els estudis obligatoris en centres mantinguts amb fons públics.
1. Les Corts instan al Consell a tomar, de manera inmediata y urgente, las medidas necesarias para garantizar la
gratuidad total de los libros de texto a toda la población escolar que curse los estudios obligatorios en centros mantenidos con fondos públicos.
2. Les Corts instan al Consell a incluir en cada uno del
ejercicios presupuestarios, empezando por el ejercicio
2014, las partidas presupuestarias necesarias para garantizar la gratuidad total de los libros de texto a toda la población escolar que curse los estudios obligatorios en centros
mantenidos con fondos públicos.
3. Les Corts instan al Consell a llevar a cabo la correspondiente modificación presupuestaria y modificación de la
Orden 21/2012 para garantizar la gratuidad total de los libros de texto a la población escolar que curse los estudios
obligatorios en centros mantenidos con fondos públicos.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Mònica Oltra i Jarque
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.705
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la repulsa cap als partits que es financen
il·legalment, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.087)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la repulsa hacia los partidos que se financian
ilegalmente, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.087)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con aquello dispuesto
en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación por el procedimiento de urgencia:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts manifesten la seua repulsa cap als partits que
es financen il·legalment, que admeten suborns de les empreses a través de donacions il·legals, que reparteixen diners negres entre els seus dirigents, que destrueixen proves
essencials en processos judicials i que tenen dirigents que
menteixen en els parlaments a la ciutadania i insten el Consell a adoptar les decisions en l’àmbit judicial i polític necessàries per a posar fre a aquestes pràctiques.
Les Corts manifiestan su repulsa hacia los partidos que
se financian ilegalmente, que admiten sobornos de las empresas a través de donaciones ilegales, que reparten dinero
negro entre sus dirigentes, que destruyen pruebas esenciales en procesos judiciales y que cuentan con dirigentes que
mienten en los parlamentos a la ciudadanía e instan al Consell a adoptar las decisiones en el ámbito judicial y político
necesarias para poner freno a dichas prácticas.
Les Corts, 1 d’octubre de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 1 de octubre de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la rescissió, pel Consell, de la concessió administrativa a l’empresa que gestiona el departament de salut
de Dénia, DKV-Marina Salut, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.088)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la rescisión, por el Consell, de la concesión administrativa a la empresa que actualmente gestiona el
departamento de salud de Dénia, DKV-Marina Salut,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 73.088)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, presenta a l’empara dels articles 160 i
concordants del RC, la proposició no de llei, de tramitació
pel procediment d’urgència, basada en la següent:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, presenta al amparo de los artículos 160
y concordantes del RC, la proposición no de ley de tramitación por el procedimiento de urgencia, basada en la siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En les últimes setmanes, han eixit a la llum pública diversos casos que exemplifiquen quina està sent la gestió de
la sanitat pública a la Marina Alta, encomanada per contracte públic de la Generalitat Valenciana a l’empresa Marina Salut, SA. És el cas del jove al qual van enviar a sa casa
després de ser operat d’un tumor, tot i els dolors que sentia,
o l’últim que hem conegut en el qual una dona de seixantaquatre anys, després de tres dies en urgències, va haver
d’anar-se’n sense que se li haguera practicat cap prova. A
més, diversos ajuntaments, entre ells els de Dénia i Xàbia,
amb les majors poblacions de la comarca i farts de suportar
aquesta situació, han demanat al govern valencià que rescindesca el contracte amb Marina Salut i recupere la gestió
directa en aquesta àrea de salut.
Des que aquesta empresa es fa càrrec de la gestió de la
sanitat a aquesta comarca, la qualitat dels serveis i l’atenció
a la ciutadania s’ha vist, i en molts casos dramàticament,
reduïda. Com a exemple, s’està vulnerant de forma conscient i repetida el dret a assistir a l’Hospital de la Pedrera
En las últimas semanas, han salido a la luz pública varios casos que ejemplifican cuál está siendo la gestión de la
sanidad pública en la Marina Alta, encomendada por contrato público de la Generalitat Valenciana a la empresa Marina Salut, SA. Es el caso del joven al que enviaron a su
casa después de ser operado de un tumor, pese a los dolores
que sentía, o el último que hemos conocido en el que una
mujer de sesenta y cuatro años, después de tres días en urgencias, tuvo que irse sin que se le hubiera practicado ninguna prueba. Además, varios ayuntamientos, entre ellos los
de Dénia y Jávea, con las mayores poblaciones de la comarca y hartos de soportar esta situación, han pedido al gobierno valenciano que rescinda el contrato con Marina Salut y recupere la gestión directa en esta área de salud.
Desde que esta empresa se hace cargo de la gestión de la
sanidad en esta comarca, la calidad de los servicios y la atención a la ciudadanía se ha visto, y en muchos casos dramáticamente, reducida. Como ejemplo, se está vulnerando de forma consciente y repetida el derecho a asistir en el Hospital de
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.706
els malalts crònics i pal·liatius de la Marina i es tenen pacients d’altres comarques amb qui obté grans beneficis,
atès que factura a la Generalitat per pacients que no formen
part de la població de referència del contracte, que és la
Marina Alta. També es vulnera el dret a ser derivats a
l’hospital de referència per a ser tractats de patologies i
pluripatologies, el dret a assistir a un centre d’atenció
primària en urgències nocturnes, el dret a ser tractat amb
medicaments i material sanitari al qual tenen accés la resta
de departaments de la xarxa pública i, per si fóra poc, han
convertit l’Hospital de Dénia en líder en temps d’espera en
el servei d’urgències.
Per altra banda, la gestió de recursos humans quant a
professionals sanitaris és la causa d’una gran preocupació
entre els ciutadans, que veuen com els metges i el personal
d’infermeria no poden mantenir el seu criteri professional
davant el criteri de pur interès econòmic de l’empresa.
Això, lligat a les constants amenaces d’acomiadaments,
l’escassesa de personal, l’absència repetida de substitucions
i, en definitiva, l’assetjament moral al qual està sotmesa la
plantilla de Marina Salut, SA, ha convertit els centres sanitaris en llocs on impera la por i la desconfiança i on els treballadors se senten segrestats per una empresa que no mostra el mínim respecte per ells, ni com a persones ni com a
professionals; fet que òbviament repercuteix en la qualitat
del servei. Per tot açò, els ciutadans i les ciutadanes de la
Marina Alta se senten captius i maltractats per una empresa
aliena a ells, imposada per la Generalitat Valenciana sense
haver estat prèviament consultats, que no té cap tipus de legitimitat democràtica ni participativa i que l’únic interès
–com ha demostrat i demostra cada dia– és el benefici
econòmic a costa dels nostres imposts.
Els fets exposats anteriorment posen de manifest
l’incompliment reiterat de les obligacions de l’empresa i
obliguen, de manera urgent, el govern de la Generalitat Valenciana a actuar de manera immediata per tal de garantir a
la població de la Marina Alta el dret a ser assistida dignament i a recuperar la confiança en la sanitat.
A més a més, el fet que es recupere la gestió a causa
dels evidents incompliments per part de l’empresa en el
plec de condicions, no suposaria cap despesa addicional a
les arques públiques.
Per tot el que s’hi ha exposat, presentem la següent:
la Pedrera a los enfermos crónicos y paliativos de la Marina,
teniendo a pacientes de otras comarcas con quien obtiene
grandes beneficios, dado que factura a la Generalitat por pacientes que no forman parte de la población de referencia del
contrato, que es la Marina Alta. También se vulnera el derecho a ser derivados al hospital de referencia para ser tratados
de patologías y pluripatologías, el derecho a asistir a un centro de atención primaria en urgencias nocturnas, el derecho a
ser tratado con medicamentos y material sanitario al que tienen acceso el resto de departamentos de la red pública y, por
si fuera poco, han convertido el Hospital de Dénia en líder en
tiempo de espera en el servicio de urgencias.
Por otro lado, la gestión de recursos humanos en cuanto a
profesionales sanitarios es la causa de una gran preocupación
entre los ciudadanos, que ven como los médicos y personal de
enfermería no pueden mantener su criterio profesional ante el
criterio de puro interés económico de la empresa. Ello, unido a
las constantes amenazas de despidos, la escasez de personal, la
ausencia repetida de sustituciones y, en definitiva, el asedio
moral al que está sometida la plantilla de Marina Salut, SA, ha
convertido los centros sanitarios en lugares donde impera el
miedo y la desconfianza y donde los trabajadores se sienten
secuestrados por una empresa que no muestra el mínimo respeto por ellos, ni como personas ni como profesionales; lo que
obviamente repercute en la calidad del servicio. Por todo esto,
los ciudadanos y ciudadanas de la Marina Alta se sienten cautivos y maltratados por una empresa ajena a ellos, impuesta
por la Generalitat Valenciana sin haber sido previamente consultados, que no tiene ningún tipo de legitimidad democrática
ni participativa y que el único interés –como ha demostrado y
demuestra cada día– es el beneficio económico a costa de
nuestros impuestos.
Lo expuesto anteriormente pone de manifiesto el
incumplimiento reiterado de las obligaciones de la empresa
y obliga, de manera urgente, al gobierno de la Generalitat
Valenciana a actuar de manera inmediata para garantizar a
la población de la Marina Alta el derecho a ser asistida dignamente y a recuperar la confianza en la sanidad.
Además, el hecho de que se recupere la gestión a causa
de los evidentes incumplimientos por parte de la empresa
en el pliego de condiciones no supondría ningún gasto adicional a las arcas públicas.
Por todo lo expuesto, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a rescindir la concessió
administrativa a l’empresa que actualment gestiona el departament de salut de Dénia, DKV - Marina Salut i que la
Generalitat Valenciana recupere la gestió directa per poder
garantir als ciutadans i ciutadanes de la Marina Alta la màxima qualitat assistencial, gestionada amb criteris
d’honestedat, equitat, eficàcia i professionalitat.
2. Les Corts insten el Consell a exigir a l’empresa Marina Salut la reobertura immediata dels serveis d’urgències
nocturnes que es van tancar a les poblacions de Gata, Ondara, el Verger i Pedreguer.
3. El Consell retrà compte d’aquest acord en el proper
ple de les Corts.
1. Les Corts instan al Consell a que rescinda la concesión administrativa a la empresa que actualmente gestiona
el departamento de salud de Dénia, DKV - Marina Salut y
que la Generalitat Valenciana recupere la gestión directa
para poder garantizar a los ciudadanos y ciudadanas de Marina Alta la máxima calidad asistencial, gestionada con criterios de honestidad, equidad, eficacia y profesionalidad.
2. Les Corts instan al Consell a que exija a la empresa
Marina Salut la reapertura inmediata de los servicios de urgencias nocturnas que se cerraron en las poblaciones de
Gata, Ondara, El Verger y Pedreguer.
3. El Consell dará cuenta de este acuerdo en el próximo
pleno de Les Corts.
Les Corts, 10 de juliol de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 10 de julio de 2013
Mònica Oltra i Jarque
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.707
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el pagament pel Consell dels interessos de mora a
les entitats i les persones afectades pels retards en el pagament de la Generalitat i que s’han vist forçades a demanar crèdits i pòlisses als bancs, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.089)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el pago por el Consell de los intereses de mora
a las entidades y las personas afectadas por los retrasos
en el pago de la Generalitat y que se han visto forzadas
a pedir créditos y pólizas a los bancos, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.089)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, presenta a l’empara de l’article 160 i
concordants del RC la Proposició no de llei, de tramitació
pel procediment d’urgència, basada en la següent:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, presenta al amparo del artículo 160 y
concordantes del RC la Proposición no de ley, de tramitación
por el procedimiento de urgencia, basada en la siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El retard en el pagament a les entitats que atenen el sector de les persones amb discapacitat de les quantitats relatives al 60 % corresponents a l’anualitat 2012 els ha generat
un endeutament impropi tant a les pròpies entitats pels interessos generats pels crèdits sol·licitats, com als treballadors
del sector, que no han cobrat durant mesos les seues nòmines, i per altra banda han hagut de fer front als pagaments
ordinaris, com a hipoteques, alimentació i altres per a subsistir.
Atès que la responsabilitat d’aquesta gravíssima circumstància recau sobre el Consell, és aquest el que ha de
respondre fent-se càrrec del pagament dels interessos del
deute generat, perquè en cas contrari el cost del seu retard
està repercutint-se en els que n’han estat víctimes i no en
els seus responsables.
De manera coetània el Consell ha imposat al sector un
model de finançament aprovat sense consens i que suposa
condemnar a la precarietat el sector i un intent d’abaratir
costos d’un servei social i essencial a la comunitat.
1. Les Corts Valencianes insten el Consell a:
a) El pagament dels interessos de mora a les entitats i
les persones afectades pels retards en el pagament de la Generalitat Valenciana, que han de pagar als bancs com a conseqüència dels crèdits, pòlisses i d’altres formes de finançament que s’han vist obligats a demanar.
b) El pagament immediat del 40 % que resta per pagar
corresponent a l’any 2012 i tota la resta de quantitats endeutades.
c) La negociació de bona fe amb la Mesa per la discapacitat d’un nou model consensuat de finançament que garantesca la continuïtat i estabilitat dels centres i projectes i els
dignifique.
2) El Consell retrà compte davant les Corts en el termini
de tres mesos des de l’aprovació de la resolució.
El retraso en el pago a las entidades que atienden al sector de las personas con discapacidad de las cantidades relativas al 60 % correspondientes a la anualidad 2012 les ha
generado un endeudamiento impropio tanto a las propias
entidades por los intereses generados por los créditos solicitados, como a los trabajadores del sector, que no han cobrado durante meses sus nóminas, y por otra parte han debido hacer frente a los pagos ordinarios, como hipotecas,
alimentación y otros para subsistir.
Teniendo en cuenta que la responsabilidad de esta gravísima circunstancia recae sobre el Consell, es este el que
debe responder haciéndose cargo del pago de los intereses
de la deuda generada, para que en caso contrario el coste de
su retraso está repercutiéndose en los que han sido víctimas
del mismo y no en sus responsables.
De manera coetánea el Consell ha impuesto al sector un
modelo de financiación aprobado sin consenso y que supone condenar a la precariedad al sector y un intento de abaratar costes de un servicio social y esencial a la comunidad.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell a:
a) El pago de los intereses de mora a las entidades y las
personas afectadas por los retrasos en el pago de la Generalitat Valenciana, que deben pagar a los bancos como consecuencia de los créditos, pólizas y otras formas de financiación que se han visto obligados a pedir.
b) El pronto pago del 40 % que resta por pagar correspondiendo al año 2012 y todo el resto de cantidades endeudadas.
c) La negociación de buena fe con la Mesa por la discapacidad de un nuevo modelo consensuado de financiación
que garantice la continuidad y estabilidad de los centros y
proyectos y los dignifique.
2) El Consell dará cuenta ante Les Corts en el plazo de
tres meses desde la aprobación de la resolución.
Les Corts , 8 de novembre de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts , 8 de noviembre de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la paralització i la comprovació de les declaracions tributàries especials presentades i que es troben
afectades per un procés penal en marxa relacionat amb
l’objecte de la declaració, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.090)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la paralización y la comprobación de las declaraciones tributarias especiales presentadas y que se encuentran
afectadas por un proceso penal en marcha relacionado con
el objeto de la declaración, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.090)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.708
A LA MESA DE LES CORTS
A MESA DE LES CORTS
Mónica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent de tramitació pel procediment d’urgència.
Mónica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación por el procedimiento de
urgencia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La disposició addicional primera del Reial decret llei
12/2012, de 30 de març, regula la declaració tributària especial, nom formal atorgat a la coneguda «amnistia fiscal»,
desenvolupada per l’Ordre de 31 de maig de 2012.
La disposició final primera del citat Reial decret llei
12/2012, de 30 de març, introdueix la modificació de la
Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària:
«S’introdueixen les modificacions següents en la Llei
58/2003, de 17 de desembre, general tributària:
U. S’introdueix un nou apartat 2 en l’article 180, i es remuneren els actuals 2 i següents, amb la redacció següent:
La disposición adicional primera del Real decreto ley
12/2012, de 30 de marzo, regula la declaración tributaria
especial, nombre formal otorgado a la conocida «amnistía
fiscal», desarrollada por la Orden de 31 de mayo de 2012.
La disposición final primera del citado Real decreto ley
12/2012, de 30 de marzo, introduce la modificación de la
Ley 58/2003, de 17 de diciembre, general tributaria:
«Se introducen las modificaciones siguientes en la Ley
58/2003, de 17 de diciembre, general tributaria:
Uno. Se introduce un nuevo apartado 2 en el artículo
180, renumerándose los actuales 2 y siguientes, con la siguiente redacción:
2. Si la Administración Tributaria estimase que el obligado
tributario, antes de que se le haya notificado el inicio de actuaciones de comprobación o investigación, ha regularizado su
situación tributaria mediante el completo reconocimiento y
pago de la deuda tributaria, la regularización practicada lo
exoneraría de su responsabilidad penal, aunque la infracción
en su día cometida pudiera ser constitutiva de delito contra la
Hacienda Pública, y la Administración podrá continuar con el
procedimiento administrativo sin pasar el tanto de culpa a la
autoridad judicial ni al Ministerio Fiscal.
Así mismo, los efectos de la regularización prevista en
el párrafo anterior, resultarán aplicables cuando se satisfagan deudas tributarias una vez prescrito el derecho de la
Administración a su determinación”.
Dos. Se modifica la letra c del apartado 1 del artículo
221, que queda redactada de la siguiente forma:
“c) Cuando se hayan ingresado cantidades correspondientes a deudas o sanciones tributarias después de haber
transcurrido los plazos de prescripción. En ningún caso se
devolverán las cantidades pagadas que hayan servido para
obtener la exoneración de responsabilidad en los supuestos
que prevé el apartado 2 del artículo 180 de esta ley.”
La exención de responsabilidad penal introducida por el
gobierno del Partido Popular no puede aplicarse a aquellos
casos en los que ya se ha iniciado un proceso penal que
afecta a los bienes declarados.
Al marco normativo expuesto tenemos que sumarle el contenido del informe sobre varias cuestiones relativas al procedimiento de regularización derivado de la presentación de la declaración tributaria especial, de 27 de junio de 2012, emitido
por la Secretaría de Estado de Hacienda, Dirección general de
Tributos, informe en el que se afirma lo siguiente:
“17) Posibilidad de efectuar una comprobación aislada
por la Administración Tributaria de la propia declaración
tributaria especial.
Al respecto, se considera que no procede la comprobación
aislada de la declaración tributaria especial puesto que esta, a
pesar de tener la naturaleza de declaración tributaria, no se
presenta en cumplimiento de una obligación tributaria (en los
términos del artículo 19 y siguientes de la Ley general tributaria), ni siquiera de carácter informativo, sin perjuicio que, una
vez invocada por el obligado tributario en el curso de un procedimiento de comprobación de una obligación tributaria con-
“2. Si l’Administració Tributària considera que l’obligat
tributari, abans que se li haja notificat l’inici d’actuacions
de comprovació o investigació, ha regularitzat la seua situació tributària mitjançant el complet reconeixement i pagament del deute tributari, la regularització practicada
l’exonera de la seua responsabilitat penal, encara que la infracció comesa en el seu moment poguera ser constitutiva
de delicte contra la hisenda pública, i l’administració pot
continuar amb el procediment administratiu sense passar el
tant de culpa a l’autoritat judicial ni al Ministeri Fiscal.
Així mateix, els efectes de la regularització que preveu
el paràgraf anterior, són aplicables quan es satisfacen deutes tributaris una vegada prescrit el dret de l’administració
a la seua determinació.”
Dos. Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article
221, que queda redactada de la següent manera:
“c) Quan s’ha gen ingressat quantitats corresponents a
deutes o sancions tributaris després d’haver transcorregut
els terminis de prescripció. En cap cas es retornen les quantitats pagades que hagen servit per a obtenir l’exoneració
de responsabilitat en els supòsits que preveu l’apartat 2 de
l’article 180 d’aquesta llei.”
L’exempció de responsabilitat penal introduïda pel govern del Partit Popular no pot aplicar-se a aquells casos en
els quals ja s’ha iniciat un procés penal que afecta els béns
declarats.
Al marc normatiu exposat hem de sumar-li el contingut
de l’informe sobre diverses qüestions relatives al procediment de regularització derivat de la presentació de la declaració tributària especial, de 27 de juny de 2012, emès per la
Secretaria d’Estat d’Hisenda, Direcció General de Tributs,
informe en el qual s’afirma el següent:
“17) Possibilitat d’efectuar una comprovació aïllada per
l’Administració Tributària de la pròpia declaració tributària
especial.
Respecte d’això, es considera que no procedeix la comprovació aïllada de la declaració tributària especial ja que
aquesta, malgrat tenir la naturalesa de declaració tributària,
no es presenta en compliment d’una obligació tributària (en
els termes de l’article 19 i següents de la Llei general tributària), ni tan sols de caràcter informatiu, sense perjudici
que, una vegada invocada per l’obligat tributari en el curs
d’un procediment de comprovació d’una obligació tributà-
BOC número 220
14.02.2014
ria concreta (concepte i període definits), l’administració
tributària puga efectuar la dita comprovació a l’efecte de
verificar l’ajust a la realitat que hi ha manifestada.”
Resulta evident que aquesta manifestació efectuada en
l’informe prometent la no comprovació aïllada pretén ser
un ganxo perquè els defraudadors s’animen a fer ús del
procés d’amnistia fiscal.
No obstant això, aquesta afirmació no pot ser interpretada en el sentit que l’administració no complesca el seu treball de verificació que l’usuari de l’amnistia fiscal presenta
la documentació necessària, i especialment que aquesta
siga real i coincident amb les seues afirmacions en el model de sol·licitud. Açò prova que no s’està produint un nou
frau a l’administració tributària per una persona que se sap
defraudadora, i que precisament per això ha hagut d’acudir
a aquest mecanisme.
De la mateixa manera, és necessari confrontar les dades
a fi de conèixer si aquell que es pretén emparar en
l’amnistia fiscal té en marxa un procediment penal, com seria el popular cas de Luis Bárcenas, o administratiu sancionador iniciat per part de l’Agència Tributària, i per tant no
pot ser-li d’aplicació la declaració tributària especial.
Pàg. 44.709
Atès que les declaracions del ministre d’Hisenda han
evidenciat que aquesta tasca no ha estat executada per part
de l’Administració Tributària, i sent aquest fet d’enorme
gravetat, és necessari abordar una solució urgent a fi
d’evitar que aquells que es troben en processos penals ja
iniciats o sota expedients sancionadors o de revisió, no es
beneficien del despropòsit fiscal que ja per si mateix significa l’amnistia fiscal, en la vulneració flagrant del principi
d’igualtat i de contribució tributària en funció de la capacitat econòmica.
Per tot això presentem la següent:
creta (concepto y periodo definidos), la administración tributaria pueda efectuar dicha comprobación a efectos de verificar el
ajuste a la realidad que hay manifestada.”
Resulta evidente que esta manifestación efectuada en el
informe prometiendo la no comprobación aislada pretende
ser un gancho para que los defraudadores se animen a hacer
uso del proceso de amnistía fiscal.
Sin embargo, esta afirmación no puede ser interpretada
en el sentido que la administración no cumpla su trabajo de
verificación de que el usuario de la amnistía fiscal presenta
la documentación necesaria, y especialmente de que ésta
sea real y coincidente con sus afirmaciones en el modelo de
solicitud. Esto prueba que no se está produciendo un nuevo
fraude a la administración tributaria por una persona que se
sabe defraudadora, y que precisamente por eso ha tenido
que acudir a este mecanismo.
Del mismo modo, es necesario confrontar los datos con
objeto de conocer si aquel que se pretende amparar en la
amnistía fiscal tiene en marcha un procedimiento penal,
como sería el popular caso de Luis Bárcenas, o administrativo sancionador iniciado por parte de la Agencia Tributaria, y por lo tanto no puede serle de aplicación la declaración tributaria especial.
Dado que las declaraciones del ministro de Hacienda
han evidenciado que esta tarea no ha sido ejecutada por
parte de la Administración Tributaria, y siendo este hecho
de enorme gravedad, es necesario abordar una solución urgente con objeto de evitar que aquellos que se encuentran
en procesos penales ya iniciados o bajo expedientes sancionadores o de revisión, no se beneficien del despropósito
fiscal que ya por si mismo significa la amnistía fiscal, en la
vulneración flagrante del principio de igualdad y de contribución tributaria en función de su capacidad económica.
Por todo esto presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell perquè aquest, alhora, inste
el Govern de l’Estat a:
– Iniciar un procés urgent de comprovació de les declaracions tributàries especials presentades a fi de paralitzar
aquelles en les quals hi haja un procés penal en marxa que
guarde relació amb l’objecte de la declaració.
– Donar vista dels expedients a la fiscalia a l’objecte de
comprovar si hi ha diligències penals d’investigació obertes
pel Ministeri Públic.
– Iniciar un procés urgent de comprovació de les declaracions tributàries especials presentades a fi de paralitzar
aquelles en les quals hi haja un procediment sancionador de
revisió en marxa per part de l’Administració Tributària o
qualsevol altra administració, que guarde relació amb
l’objecte de la declaració.
Les Corts instan al Consell para que éste, a la vez, inste
al Gobierno del Estado a:
– Iniciar un proceso urgente de comprobación de las declaraciones tributarias especiales presentadas con objeto de
paralizar aquellas en las que haya un proceso penal en marcha que guarde relación con el objeto de la declaración.
– Dar vista de los expedientes a la fiscalía al objeto de
comprobar si hay diligencias penales de investigación
abiertas por el Ministerio Público.
– Iniciar un proceso urgente de comprobación de las declaraciones tributarias especiales presentadas con objeto de
paralizar aquellas en las que haya un procedimiento sancionador de revisión en marcha por parte de la Administración
Tributaria o cualquier otra administración, que guarde relación con el objeto de la declaración.
Les Corts, 5 de febrer de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 5 de febrero de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el trasllat immediat de la ubicació del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a altres dependències que complesquen els criteris de seguretat d’un lloc de treball, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.091)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el traslado inmediato de la ubicación del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana
a otras dependencias que cumplan los criterios de seguridad de un puesto de trabajo, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.091)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.710
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei
següent, de tramitació pel procediment d’urgència:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación por el procedimiento de
urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Són molt conegudes les denúncies de la representació
dels empleats públics i dels usuaris sobre el lamentable estat de l’edifici en què es troba el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Recentment ha caigut part
del sostre, afortunadament fora de l’horari laboral. Els inconvenients s’acumulen a l’edifici. Cables per terra, expedients amuntegats als corredors, taulells solts, forats a terra,
innaccessibilitat per a persones amb capacitat de mobilitat
reduïda, il·luminació deficient o inexistència de renovació
del mobiliari són alguns dels problemes quotidians als
quals s’enfronten els empleats, les empleades i la resta
d’usuaris del deteriorat edifici.
Els empleats estan angoixats per haver de prestar servei
en un lloc que no té els elements bàsics de seguretat, sabedors que la conselleria està posant en perill la seua integritat física i incomplint les obligacions que recauen sobre
ella, disposades en la Llei de prevenció de riscs laborals
31/1995.
En el moment en què es produesca algun dany a qualsevol usuari de l’edifici, la responsabilitat econòmica del perjudici causat recaurà en l’administració pública i la política, en el govern que ha desatès les múltiples denúncies
efectuades.
Per això presentem la següent:
Son muy conocidas las denuncias de la representación de
los empleados públicos y de los usuarios sobre el lamentable
estado del edificio que alberga el Tribunal Superior de Justicia
de la Comunitat Valenciana. Recientemente ha caído parte del
techo, afortunadamente fuera del horario laboral. Los inconvenientes se acumulan en el edificio. Cables por el suelo, expedientes amontonados en los pasillos, azulejos sueltos, agujeros
en el suelo, inaccesibilidad para personas con capacidad de
movilidad reducida, iluminación deficiente o inexistencia de
renovación del mobiliario son algunos de los problemas cotidianos a los que se enfrentan los empleados, empleadas y el
resto de usuarios del deteriorado edificio.
Los empleados están angustiados por tener que prestar
servicio en un lugar que no tiene los elementos básicos de
seguridad, sabiendo que la conselleria está poniendo en peligro su integridad física e incumpliendo las obligaciones
que recaen sobre la misma, dispuestas en la Ley de prevención de riesgos laborales 31/1995.
En el momento en que se produzca algún daño a cualquier usuario del edificio, la responsabilidad económica del
perjuicio causado recaerá en la administración pública y la
política, en el gobierno que ha desatendido las múltiples
denuncias efectuadas.
Por ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
– Traslladar immediatament la ubicació del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a altres dependències que complesquen els criteris de seguretat d’un
lloc de treball.
– Iniciar el procés de rehabilitació de l’edifici en què en
l’actualitat es troba el Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana a fi que complesca amb la seua finalitat i garantesca els drets de salut i seguretat de les persones que hi treballen i de les persones usuàries.
Les Corts instan al Consell a:
– Trasladar de inmediato la ubicación del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana a otras dependencias que cumplan con los criterios de seguridad de
un puesto de trabajo.
– Iniciar el proceso de rehabilitación del edificio que en
la actualidad alberga el Tribunal Superior de Justicia de la
Comunitat Valenciana para que cumpla con su finalidad,
garantizando los derechos de salud y seguridad de las personas que trabajan y las personas usuarias.
Les Corts, 19 d’abril de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 19 de abril de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’aprovació de modificacions legals per a introduir la dació en pagament del deute hipotecari i garantir, a través de l’IVHSA, l’accés a un habitatge digne
mitjançant el lloguer a preus que no superen un quart
dels ingressos familiars, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.092)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la aprobación de modificaciones legales para
introducir la dación en pago de la deuda hipotecaria y
garantizar, a través del IVVSA, el acceso a una vivienda
digna mediante el alquiler a precios que no superen un
cuarto de los ingresos familiares, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.092)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.711
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència.
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación por el procedimiento de
urgencia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Fa mesos el Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
va constituir un grup de treball per a agilitar la justícia. Durant vuit mesos, sis magistrats de diferents punts de la
península, coordinats pel vocal del CGPJ Manuel Almenar,
van produir un document de 85 folis amb 40 propostes
(Propuestas para la reforma y agilización de los procesos
civiles) i un annex dedicat en exclusiva a la qüestió dels
desnonaments.
L’annex «Propuestas en materia de sobreendeudamiento
familiar y medidas de protección del deudor frente a las
consecuencias de la ejecución hipotecaria (deuda, aval y
pérdida de vivienda)» és un document en què es denuncien
els abusos del sistema de desnonaments espanyol i s’hi proposen reformes. Es parla de mala praxi dels bancs, de «comercialización irresponsable, cuando no engañosa, de productos financieros complejos», de la necessitat de
flexibilitzar una legislació de 1909 que deixa en situació
d’indefensió els deutors front als bancs.
Els presidents de les audiències provincials demanaven el
desenvolupament de la dació en pagament el mateix dia que el
drama del desnonament oferia la pitjor cara. A Granada, José
Miguel Domingo, de 53 anys, es penjava en el seu domicili
quan estava a punt de ser desnonat. I a Burjassot, València,
Manuel G. es llançava al buit moments abans que la procuradora arribara al seu habitatge amb l’ordre de desnonament.
En un país en què el diners públics s’estan destinant a
salvar als bancs, no és tolerable que es mantinga una legislació que aprofundeix en la desigualtat entre l’entitat hipotecària i la ciutadania, que té més d’un segle i que s’allunya
de la legislació europea, una legislació qualificada unànimement d’injusta i que està sent part activa en el drama social que vivim a Espanya.
El contingut de l’informe elaborat pels jutges que segueixen el procés de desnonaments ha de ser tingut en
compte pels legisladors, representants de la sobirania del
poble i, per tant, les persones responsables d’actualitzar la
normativa i donar resposta a les demandes ciutadanes.
En l’actualitat s’estan arreplegant firmes per a una iniciativa legislativa popular sobre la dació en pagament, com
a solució a les execucions hipotecàries en què, després de
l’embargament i la subhasta en què el banc s’adjudica
l’habitatge pel 50 o 60 % del valor, t’obliguen a continuar
pagant el deute restant per un bé que ja no posseeixes.
Tanmateix, aquesta dació en pagament el que suposa és
que les persones es queden al carrer.
Per això, a banda de canviar la normativa i adequar-la al
nostre entorn respecte de la dació en pagament, els poders
públics han d’anar més enllà i garantir el compliment efectiu de l’article 47 de la Constitució espanyola
Per tot això presentem la següent:
Hace meses el Consejo General del Poder Judicial
(CGPJ) constituyó un grupo de trabajo para agilizar la justicia. Durante ocho meses, seis magistrados de diferentes
puntos de la península, coordinados por el vocal del CGPJ
Manuel Almenar, produjeron un documento de 85 folios
con 40 propuestas (Propuestas para la reforma y agilización
de los procesos civiles) y un anexo dedicado en exclusiva a
la cuestión de los desahucios.
El anexo «Propuestas en materia de sobreendeudamiento familiar y medidas de protección del deudor frente a las
consecuencias de la ejecución hipotecaria (deuda, aval y
pérdida de vivienda)» es un documento en el que se denuncian los abusos del sistema de desahucios español y se proponen reformas. Se habla de mala praxis de los bancos, de
«comercialización irresponsable, cuando no engañosa, de
productos financieros complejos», de la necesidad de flexibilizar una legislación de 1909 que deja en situación de indefensión a los deudores frente a los bancos.
Los presidentes de las audiencias provinciales pedían el
desarrollo de la dación en pago el mismo día que el drama del
desahucio ofrecía su peor cara. En Granada, José Miguel Domingo, de 53 años, se colgaba en su domicilio cuando estaba
a punto de ser desahuciado. Y en Burjassot, Valencia, Manuel
G. se lanzaba al vacío momentos antes de que la procuradora
llegara a su vivienda con la orden de desahucio.
En un país en el que el dinero público se está destinando
a salvar a los bancos, no es tolerable que se mantenga una
legislación que profundiza en la desigualdad entre la entidad hipotecaria y la ciudadanía, que tiene más de un siglo y
que se aleja de la legislación europea, una legislación calificada unánimemente de injusta y que está siendo parte activa en el drama social que vivimos en España.
El contenido del informe elaborado por los jueces que
siguen el proceso de desahucios debe ser tenido en cuenta
por los legisladores, representantes de la soberanía del pueblo y, por tanto, las personas responsables de actualizar la
normativa y dar respuesta a las demandas ciudadanas.
En la actualidad se están recogiendo firmas para una iniciativa legislativa popular sobre la dación en pago, como solución a las ejecuciones hipotecarias en las que, después del
embargo y la subasta en la que el banco se adjudica la vivienda por el 50 o 60 % de su valor, te obligan a continuar
pagando la deuda restante por un bien que ya no posees.
Sin embargo, esta dación en pago lo que supone es que
las personas se queden en el calle.
Por ello, aparte de cambiar la normativa y adecuarla a
nuestro entorno respecto de la dación en pago, los poderes
públicos deben ir más allá, garantizando el efectivo cumplimiento del artículo 47 de la Constitución española
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell:
1. Que inste el govern de l’Estat a:
a) Assumir l’annex «Propuestas en materia de sobreendeudamiento familiar y medidas de protección del deudor
frente a las consecuencias de la ejecución hipotecaria (deuda, aval y pérdida de vivienda)» i posar en marxa les modi-
Les Corts instan al Consell a:
1. Que inste al gobierno del Estado a:
a) Asumir el anexo «Propuestas en materia de sobreendeudamiento familiar y medidas de protección del deudor
frente a las consecuencias de la ejecución hipotecaria (deuda, aval y pérdida de vivienda)» y poner en marcha las mo-
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.712
ficacions legislatives que s’hi proposen, necessàries per a
donar resposta al drama social que cada vegada pateixen
més ciutadans i ciutadanes.
b) Aprovar les modificacions legals per a introduir en el
nostre marc legislatiu la dació en pagament del deute hipotecari.
2. A garantir, a través de l‘IVHSA, l’accés a un habitatge digne mitjançant el lloguer a preus que no superen un
quart dels ingressos familiars quan aquests, dividits pels
membres de la unitat familiar, no superen l’SMI.
dificaciones legislativas propuestas en el mismo, necesarias
para dar respuesta al drama social que cada vez sufren más
ciudadanos y ciudadanas.
b) Aprobar las modificaciones legales para introducir en
nuestro marco legislativo la dación en pago de la deuda hipotecaria.
2. Garantizar, a través del IVVSA, el acceso a una vivienda digna mediante el alquiler a precios que no superen
un cuarto de los ingresos familiares cuando estos, divididos
por los miembros de la unidad familiar, no superen el SMI.
Les Corts, 5 de novembre de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 5 de noviembre de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’aprovació d’un pla d’acció contra els abusos de
les entitats bancàries que tenen oficines al territori valencià, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.093)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la aprobación de un plan de acción frente a los
abusos de las entidades bancarias que cuentan con oficinas en el territorio valenciano, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.093)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la proposición
no de ley siguiente, de tramitación por el procedimiento de
urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En la nostra societat la relació amb els bancs genera
pràctiques abusives sustentades en la diferència de posició
de les parts, el desconeixement dels drets dels usuaris i la
inacció dels governs que, a pesar de ser coneixedors
d’aquestes pràctiques abusives, no fan res per frenar-les.
En nuestra sociedad la relación con los bancos genera
prácticas abusivas sustentadas en la diferencia de posición
de las partes, el desconocimiento de los derechos de los
usuarios y la inacción de los gobiernos que, a pesar de ser
conocedores de estas prácticas abusivas, no hacen nada
para frenarlas.
En los últimos años han proliferado los instrumentos
con prácticas y productos totalmente incomprensibles para
la mayoría de personas, además de haberse multiplicado las
comisiones e incrementado bruscamente su cuantía. La información es escasa, compleja y difusa.
Uno de los ejemplos es el IRPH de bancos y cajas (índice de referencia de préstamos hipotecarios). En 2011 se
tomó la decisión de que el IRFP no fuera objeto de publicación mensual en el BOE a partir del 28.04.2013, fijándose
un plazo de un año para que desapareciera completamente
y con todos los efectos. En dicho plazo se debería haber establecido el régimen transitorio para los préstamos afectados. Y eso es lo que no ha ocurrido; ahora mismo se encuentra en fase de estudio la definición del régimen
transitorio. La consecuencia es que los IRPH de bancos y
cajas se van a continuar utilizando para que se les considere aptos a todos los efectos y bancos y cajas seguirán aplicando los valores publicados por el Banco de España.
Desde octubre de 2012 se autorizó a bancos el uso de
IRS (interest rate swap a 5 años). Teóricamente, es una permuta financiera, un contrato por el que dos partes se comprometen a cambiar unas cantidades de dinero en fechas futuras, referenciados a tipo de interés IRS. El swap es un
instrumento financiero derivado y su valor se basa en el
precio de otro activo. Son productos altamente especulativos, que en ningún caso se debería permitir comercializar.
Con respecto a los gastos derivados de la contratación de la
hipoteca, existe opacidad y desconocimiento que los bancos
Els últims anys han proliferat els instruments amb pràctiques i productes totalment incomprensibles per a la majoria de persones, a més d’haver-se multiplicat les comissions
i incrementat bruscament la quantia. La informació és escassa, complexa i difusa.
Un dels exemples és l’IRPH de bancs i caixes (índex de
referència de préstecs hipotecaris). El 2011 es va prendre la
decisió que l’IRFP no fóra objecte de publicació mensual
en el BOE a partir del 28.04.2013, i es va fixar un termini
d’un any perquè desapareguera completament i amb tots els
efectes. En aquest termini s’hauria d’haver establert el règim transitori per als préstecs afectats. I això és el que no
ha ocorregut; ara mateix es troba en fase d’estudi la definició del règim transitori. La conseqüència és que els IRPH
de bancs i caixes es continuaran utilitzant perquè es consideren aptes a tots els efectes i bancs i caixes continuaran
aplicant els valors publicats pel Banc d’Espanya.
Des d’octubre de 2012 es va autoritzar a bancs l’ús
d’IRS (interest rate swap a 5 anys). Teòricament, és una
permuta financera, un contracte pel qual dues parts es comprometen a canviar unes quantitats de diners en dates futures, referenciats a tipus d’interès IRS. El swap és un instrument financer derivat i el seu valor es basa en el preu d’un
altre actiu. Són productes altament especulatius que en cap
cas s’hauria de permetre comercialitzar.
Respecte a les despeses derivades de la contractació de
la hipoteca, hi ha opacitat i desconeixement, que els bancs
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.713
aprofiten. Un dels exemples de l’abús ha estat la clàusula
sòl recentment declarada nul·la per la Unió Europea. Així
també respecte a la taxació, la gent desconeix que es pot i
se n’ha de negociar el preu. Respecte a la comissió
d’obertura (hi ha bancs que ho denominen despeses
d’estudi), els indicadors varien del 0,85 a l’11,5 %. Per la comissió per cancel·lació anticipada, cobren del 0,5 % al 3 %,
quan a vegades és zero. La comissió per canvi d’hipoteca
(subrogació) hauria de ser zero també.
Les despeses de notaria, registre i imposts jurídics documentats estan estipulats legalment. L’abús està en el fet que
la gestoria, la imposa el banc per a formalitzar l’operació i
no són imports petits.
Quant als mitjans de pagament, es donen supòsits de
concessió de targetes sense haver-les sol·licitades, per les
quals es cobren posteriorment comissions mai advertides.
El banc cobra comissions al comprador i al venedor.
D’igual manera, en el contracte ja indiquen que poden modificar les condicions signades informant-te, sense necessitat que atorgues el teu consentiment davant una modificació d’un contracte signat.
S’han incrementat abusivament les comissions amb un
empitjorament dels serveis. Cada usuari paga anualment de
mitjana, en una operativa bancària bàsica, 176 euros en comissions. També cobren 0,37 euros per rebut, carta, comunicació, etc., que trameten al nostre domicili.
Igualment, el contracte inclou clàusules abusives amb
què les entitats s’eximeixen de responsabilitat de l’ús i interessos d’usura davant impagament i refinançament.
La protecció a l’usuari es recull en la recomanació
88/590/CE, que les associacions de bancs i caixes van acceptar complir el 1990, i ampliada per la recomanació
97/489/CE, de 10.07.1997: «La responsabilitat del titular
per utilització fraudulenta o sostracció va quedar fixada en
150 euros límit màxim de responsabilitat del consumidor
fins al moment del robatori o pèrdua de la seua targeta».
Quant a la contractació d’assegurances del banc en concedir-te un préstec o una altra operació a crèdit, no permeten subscriure’l amb una altra entitat asseguradora que concedesca condicions més favorables al client, amb la qual
cosa s’incompleix la legislació vigent.
El govern és coneixedor de totes aquestes pràctiques
abusives que es fan en perjudici dels usuaris. Avui tots sabem que el descontrol quant a les pràctiques bancàries i el
seu afany de lucre desmesurat ha portat a la situació de fallida els bancs mateixos, i han arrossegat les finances de
l’Estat, que és qui, finalment, ha sufragat els errors de
bancs i caixes amb els imposts de tota la ciutadania: la banca sempre guanya.
I és per això que presentem la següent:
aprovechan. Uno de los ejemplos del abuso ha sido la cláusula
suelo recientemente declarada nula por la Unión Europea. Así
también con respecto a la tasación, la gente desconoce que se
puede y se debe negociar su precio. Con respecto a la comisión de apertura (hay bancos que lo denominan gastos de estudio) los indicadores varían del 0,85 al 11,5 %. Por la comisión
por cancelación anticipada, cobran del 0,5 % al 3 % cuando en
ocasiones es cero. La comisión por cambio de hipoteca (subrogación) debiera ser cero también.
Los gastos de notaría, registro e impuestos jurídicos documentados están estipulados legalmente. El abuso está en
que la gestoría, la impone el banco para formalizar la operación y no son importes pequeños.
En cuanto a los medios de pago, se dan supuestos de
concesión de tarjetas sin haberlas solicitado, por las que se
cobran posteriormente comisiones nunca advertidas. El
banco cobra comisiones al comprador y al vendedor. De
igual manera, en el contrato ya indican que pueden modificar las condiciones firmadas informando, sin necesidad de
que otorgues tu consentimiento ante una modificación de
un contrato firmado.
Se han incrementado abusivamente las comisiones con un
empeoramiento de los servicios. Cada usuario paga anualmente de media, en una operativa bancaria básica, 176 euros en
comisiones. También cobran 0,37 euros por recibo, carta, comunicación, etc., que envían a nuestro domicilio.
Igualmente, el contrato incluye cláusulas abusivas con
las que las entidades se eximen de responsabilidad del uso
e intereses de usura ante impago y refinanciación.
La protección al usuario se recoge en la recomendación
88/590/CE, que las asociaciones de bancos y cajas aceptaron cumplir en 1990, y ampliada por la recomendación
97/489/CE, de 10.07.1997: «La responsabilidad del titular
por utilización fraudulenta o sustracción quedó fijada en
150 euros límite máximo de responsabilidad del consumidor hasta el momento del robo o pérdida de su tarjeta».
En cuanto a la contratación de seguros del banco al concederte un préstamo u otra operación a crédito, no permiten
suscribirlo con otra entidad aseguradora que conceda condiciones más favorables al cliente, incumpliendo la legislación vigente.
El gobierno es conocedor de todas estas prácticas abusivas que se producen en perjuicio de los usuarios. Hoy todos
sabemos que el descontrol en cuanto a las prácticas bancarias y su afán de lucro desmesurado ha llevado a la situación de quiebra a los propios bancos, arrastrando con ellos
las finanzas del Estado, que es quien, finalmente, ha sufragado los errores de bancos y cajas con los impuestos de
toda la ciudadanía: la banca siempre gana.
Y es por ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a aprovar un pla d’acció
contra els abusos de les entitats bancàries que tenen oficines al nostre territori, que incloga inspeccions contínues relatives a les seues actuacions, una campanya informativa a
la ciutadania sobre els seus drets i sobre on i com reclamar,
i que elabore un informe final que incloga propostes per a
evitar que es cometen els abusos que detecten.
1. Les Corts instan al Consell a aprobar un plan de acción frente a los abusos de las entidades bancarias que
cuentan con oficinas en nuestro territorio, que incluya inspecciones continuas relativas a sus actuaciones, una campaña informativa a la ciudadanía sobre sus derechos y sobre dónde y cómo reclamar, y que elabore un informe final
que incluya propuestas para evitar que se cometan los abusos que detecten.
2. Les Corts instan al Consell a reforzar el papel de las
asociaciones de consumidores a través del Consejo de Consumidores y Usuarios de la Comunitat Valenciana.
2. Les Corts insten el Consell a reforçar el paper de les
associacions de consumidors a través del Consell de Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana.
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.714
3. Les Corts insten el Consell que aquest alhora inste el
govern central a:
– Elaborar una proposta legislativa de regulació de la
banca que separe clarament les entitats de dipòsit de les entitats d’inversió i pose fre als actuals abusos i la situació de
desigualtat contractual de la ciutadania que moltes vegades
els duu a la indefensió.
– Proposar una legislació per a prohibir expressament
les pràctiques abusives exposades, fins i tot prohibir les
modificacions de la relació de servei unilateralment.
– Establir les mesures necessàries per a impedir les
pràctiques bancàries abusives, realitzant inspeccions, sancionant-ne la pràctica i legislant amb major duresa.
– Establir les mesures necessàries que garantesquen la
protecció dels drets dels usuaris, garantint que reben la informació necessària i que contracten lliurement els serveis
de l’entitat bancària.
– Realitzar campanyes d’informació sobre els drets de la
ciutadania contra els abusos de la banca en col·laboració
amb les associacions de la Comunitat Valenciana.
4. El Consell retrà compte, davant les Corts, del compliment d’aquesta resolució en el termini de dos mesos des
que s’aprove.
3. Les Corts instan al Consell a que este al mismo tiempo inste al gobierno central a:
– Elaborar una propuesta legislativa de regulación de la
banca que separe claramente las entidades de depósito de
las entidades de inversión y ponga freno a los actuales abusos y la situación de desigualdad contractual de la ciudadanía que en muchas ocasiones los lleva a la indefensión.
– Proponer una legislación para prohibir expresamente
las prácticas abusivas expuestas, incluso prohibir las modificaciones de la relación de servicio unilateralmente.
– Establecer las medidas necesarias para impedir las
prácticas bancarias abusivas, realizando inspecciones, sancionando su práctica y legislando con mayor dureza.
– Establecer las medidas necesarias que garanticen la
protección de los derechos de los usuarios, garantizando
que reciben la información necesaria y que contratan libremente los servicios de la entidad bancaria.
– Realizar campañas de información sobre los derechos
de la ciudadanía frente a los abusos de la banca en colaboración con las asociaciones de la Comunitat Valenciana.
4. El Consell dará cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de dos meses desde su aprobación.
Les Corts, 19 de setembre de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 19 de septiembre de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig de l’esborrany actual del Pla hidrològic
del Xúquer, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.253)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo del borrador actual del Plan hidrológico del Júcar, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.253)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan Ignacio Ponce Guardiola, portaveu adjunt del Grup
Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els
articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de
llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència:
Juan Ignacio Ponce Guardiola, portavoz adjunto del
Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la
siguiente proposición no de ley de tramitación por el procedimiento de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 7 d’agost passat es va publicar en el BOE l’anunci
del període de consulta pública del Projecte del pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, al mateix
temps que es feien públics els documents corresponents a
la pàgina web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
El 7 de agosto pasado se publicó en el BOE el anuncio
del período de consulta pública del Proyecto de plan hidrológico de la demarcación hidrográfica del Júcar, al mismo tiempo que se hacían públicos los documentos correspondientes a la página web de la Confederación
Hidrográfica del Júcar.
Hay que decir que el plan propuesto no resuelve los
principales problemas –sobreexplotación cuantitativa y
cualitativa de las masas de agua– que afectan la cuenca del
Júcar y vuelve a repetir los errores del nefasto plan de 1998
cuando se repartió más agua de la que había en el río, por
lo que el conflicto está servido. Este plan incumple la Directiva marco del agua, que tiene como principal objetivo
la consecución del buen estado ecológico de las masas de
agua, ríos, acuíferos y zonas húmedas.
Este borrador de plan continúa incrementando las presiones provocadas por los usuarios privativos y económicos, beneficiando principalmente al lobby del agua y también a los regantes de la Mancha oriental, en detrimento de
los usos comunes y de la recuperación ambiental de ríos,
acuíferos y zonas húmedas. Además, esta propuesta no resuelve el problema de los abastecimientos de la Ribera, que
Cal dir que el pla proposat no resol els principals problemes –sobreexplotació quantitativa i qualitativa de les
masses d’aigua– que afecten la conca del Xúquer i torna a
repetir els errors del nefast pla de 1998 quan es va repartir
més aigua de la que hi havia al riu, cosa per la qual el conflicte està servit. Aquest pla incompleix la Directiva marc
de l’aigua, que té com a principal objectiu l’assoliment del
bon estat ecològic de les masses d’aigua, els rius, els aqüífers i les zones humides.
Aquest esborrany de pla continua incrementant les pressions provocades pels usuaris privatius i econòmics, beneficiant principalment el lobby de l’aigua i també els regants
de la Manxa oriental, en detriment dels usos comuns i de la
recuperació ambiental dels rius, els aqüífers i les zones humides. A més, aquesta proposta no resol el problema dels
proveïments de la Ribera, que queden clarament discrimi-
BOC número 220
14.02.2014
nats respecte a la resta de proveïments i que estan condicionats a una permuta per la qual s’haurà de pagar.
Xúquer-Vinalopó
L’esborrany publicat obri la porta a un nou transvasament des de Cortes de Pallars. El canvi terminològic de
«recursos sobrants», que apareixia en l’anterior pla, per
«recursos excedents», amaga la possibilitat que aquests excedents es puguen produir no al final del riu –en cas dels
sobrants–, sinó aigües amunt, atès el conjunt d’aigua emmagatzemada als embassaments. La definició de què són
«excedents» es difereix a unes normes d’explotació que
s’elaboraran posteriorment a l’aprovació del pla, sense garanties de transparència i participació.
Tal i com figura en l’esborrany, en situació de normalitat, seria jurídicament possible fer transvasaments d’aigua
cap a Alacant des de Cortes de Pallars o des d’Antella; la
qual cosa posaria en clar perill tant l’Albufera com el propi
Xúquer, a l’igual que els regadius de la Ribera Baixa. A
més, es contemplen altres 70 hm3/any com a demandes no
ateses amb recursos propis, fet que possibilita nous transvasaments o incrementar els prevists.
Manxa oriental
Respecte al principal problema del Xúquer, pel que fa a
la disminució del seu cabal en les últimes dècades,
l’esborrany deixa les coses exactament com estaven. Beneeix la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa oriental i,
per tant, la del riu mateix, ja que els cabals base –en estat
natural– de la conca mitjana i baixa depenien de les aportacions subterrànies d’aquest aqüífer.
Si en l’anterior pla s’assignaven 400 hm 3 /any (320
d’aigües subterrànies, més 80 d’aigües superficials per
substitució de bombeigs), la situació queda exactament
igual: no es disminueix ni un metre cúbic, encara que el document mateix reconeix que la recàrrega de l’aqüífer està
entorn als 240 hm3/any. En poques paraules, es planifica la
sobreexplotació indefinida –d’almenys 80 hm 3/any– de
l’aqüífer de la Manxa oriental i, per tant, del riu; en contra
del que exigeix la Directiva marc de l’aigua.
Els regadius de la Manxa tindran 400 hm 3 /any
d’assignació, als quals cal afegir uns altres 65 hm3/any de
reserva d’aigües superficials per atendre els drets d’aigua
atorgats des de 1998 fins ara; és a dir, 320 hm 3 /any
d’aigües subterrànies més 145 hm3/any de superficials.
L’assoliment de l’objectiu de bon estat quantitatiu per
aquest aqüífer es retarda a 2027: es planteja una reducció
de les extraccions fins als 260 hm 3/any «condicionat a
l’existència de recursos externs». Cal recordar que els recursos disponibles en aquests aqüífers són molt inferiors a
la recàrrega –ja que els cabals base del Xúquer depenen de
l’aqüífer– i aquesta és inferior a les planejades «extraccions
sostenibles». És a dir, no sols es retarda la reducció de la
sobreexplotació de l’aqüífer dotze anys més, sinó que
l’objectiu de reducció proposat en aquest horitzó és clarament insuficient. I encara més si tenim en compte que els
escenaris de canvi climàtic consideren molt plausible una
reducció important dels recursos hídrics en la conca del
Xúquer.
Cabals ecològics
Els cabals ecològics són els grans sacrificats d’aquest
pla: d’exigus o inexistents. Per posar un exemple, en
l’últim tram del riu, a partir de l’assut de la Marquesa, el
Xúquer es deixarà pràcticament sec, ja que el cabal proposat és de 0,5 m3/segon i redueix a la meitat el metre cúbic
contemplat en la proposta inicial, que ja era insignificant.
Pàg. 44.715
quedan claramente discriminados respecto al resto de abastecimientos y que están condicionados a una permuta por la
que se deberá pagar.
Júcar-Vinalopó
El borrador publicado abre la puerta a un nuevo transvase
desde Cortes de Pallás. El cambio terminológico de «recursos
sobrantes», que aparecía en el anterior plan, por «recursos excedentes», esconde la posibilidad de que estos excedentes se
puedan producir no al final del río –en caso de los
sobrantes–, sino aguas arriba, teniendo en cuenta el conjunto
de agua almacenada en los embalses. La definición de qué
son «excedentes» se difiere a unas normas de explotación
que se elaborarán posteriormente a la aprobación del plan,
sin garantías de transparencia y participación.
Tal y como figura en el borrador, en situación de normalidad, sería jurídicamente posible hacer transvases de agua
hacia Alicante desde Cortes de Pallás o desde Antella; lo
que pondría en claro peligro tanto la Albufera como el propio Júcar, al igual que los regadíos de la Ribera Baixa.
Además, se contemplan otros 70 hm3/año como demandas
no atendidas con recursos propios, lo que posibilita nuevos
transvases o incrementar los previstos.
Mancha oriental
En cuanto al principal problema del Júcar, respecto a la
disminución de su caudal en las últimas décadas, el borrador deja las cosas exactamente como estaban, bendiciendo
la sobreexplotación del acuífero de la Mancha oriental y,
por tanto, la del propio río, ya que los caudales base –en estado natural– de la cuenca media y baja dependían de las
aportaciones subterráneas de este acuífero.
Si en el anterior plan se asignaban 400 hm3/año (320 de
aguas subterráneas, más 80 de aguas superficiales por sustitución de bombeos), la situación queda exactamente igual:
no se disminuye ni un metro cúbico, aunque el propio documento reconoce que la recarga del acuífero está entorno
a los 240 hm3/año. En pocas palabras, se planifica la sobreexplotación indefinida –de por lo menos 80 hm3/año– del
acuífero de la Mancha oriental y, por tanto, del río; en contra de lo que exige la Directiva marco del agua.
Los regadíos de la Mancha tendrán 400 hm3/año de asignación, a los que hay que añadir otros 65 hm3/año de reserva
de aguas superficiales para atender los derechos de agua
otorgados desde 1998 hasta ahora; es decir, 320 hm3/año de
aguas subterráneas más 145 hm3/año de superficiales.
La consecución del objetivo de buen estado cuantitativo
por este acuífero se retrasa al 2027: se plantea una reducción de las extracciones hasta los 260 hm3/año «condicionado a la existencia de recursos externos». Hay que recordar que los recursos disponibles en estos acuíferos son muy
inferiores a la recarga –ya que los caudales base del Júcar
dependen del acuífero– y esta es inferior a las planeadas
«extracciones sostenibles». Es decir, no solo se retrasa la
reducción de la sobreexplotación del acuífero doce años
más, sino que el objetivo de reducción propuesto en este
horizonte es claramente insuficiente. Y aún más si tenemos
en cuenta que los escenarios de cambio climático consideran muy plausible una reducción importante de los recursos
hídricos en la cuenca del Júcar.
Caudales ecológicos
Los caudales ecológicos son los grandes sacrificados de
este plan: de exiguos o inexistentes. Por poner un ejemplo, en
el último tramo del río, a partir del azud de la Marquesa, el Júcar se dejará prácticamente seco, ya que el caudal propuesto es
de 0,5 m3/segundo, reduciendo a la mitad el metro cúbico contemplado en la propuesta inicial, que ya era insignificante.
BOC número 220
14.02.2014
Els cabals ecològics establerts sols es refereixen al component del règim hidrològic anomenat «cabals mínims»,
però no incorpora cabals màxims que no han de sobrepassar-se, ni cabals de crescuda o les taxes de canvi, fonamentals per a prevenir els canvis bruscs de cabals. A més a
més, els cabals mínims establerts estan, en general, molt
per sota dels cabals mínims absoluts dels rius en règim natural. De manera que a Antella el cabal ecològic proposat
és de 1,8 m3/segon o a l’assut de Cullera d’1,5.
Pel que fa a afluents com l’Albaida o el Magre, els cabals mínims, a més de ser ínfims –0,2 m3/segon–, es fixen
en les seues parts altes amb la finalitat d’atendre exclusivament les necessitats agrícoles de les zones més baixes, sense establir cabals mínims en les parts mitjanes o baixes
d’aquests rius; per la qual cosa continuaran assecant-se a
determinades èpoques de l’any.
El cabal ecològic assignat a l’Albufera, de 167 hm3/any –encara que superior al de l’anterior pla, estimat en 100 hm3/any–
està molt per baix de les necessitats reals del llac per a recuperar-lo –almenys, 250 hm3/any d’aigua de bona qualitat, sense
fòsfor, per recuperar el llac. A més, només justifica la procedència de 74 hm3/any del total. De la resta, a l’igual que en
l’anterior pla, no se’n concreta l’origen i se’n deixa el compliment a un seguiment i a l’aplicació de mesures no especificades en el cas que no es puga arribar als cabals fixats.
Cal assenyalar que l’actual pla contempla una reducció
de 192 hm3 per als regadius tradicionals de la Ribera respecte a l’anterior pla; fet que no ha suposat una compensació ni un increment significatiu dels cabals ecològics del
riu o de l’Albufera.
Proveïments de la Ribera i aqüífers contaminats
Els proveïments de la Ribera estaran lligats a intercanvis i clarament discriminats amb la resta de proveïments.
Per als proveïments dels pobles de la Ribera es fixa una assignació de 10 hm3/any, però lligada a una permuta amb els
pous de sequera dels regants, el funcionament dels quals
hauran de pagar els proveïments. Aquesta pretesa «solució»
discrimina clarament els proveïments de la Ribera respecte
els de València, Albacete i Sagunt, que no tenen aquesta
dependència. Es dóna la circumstància que València aconsegueix uns altres 31,5 hm3/any més d’assignació del Xúquer, fins arribar a 126 hm3/any; o Albacete i Sagunt passen a tenir assignacions de 24 i 17,1 hm 3/any, quan en
l’anterior pla sols eren reserves.
Uns altres 21,5 hm3/any queden com a reserva per als
proveïments de la Ribera, però condicionats a la disponibilitat de nous recursos; fet que, en les circumstàncies actuals, suposa més una reserva virtual que real, ja que difícilment es podrà fer efectiva o es farà dependre de
transvasament d’altres demarcacions, amb els conflictes
que això comporta.
A més a més, el pla –igual que el pla del 98– no aborda
cap mesura per avançar en la solució definitiva i real pels
proveïments de la Ribera: la recuperació dels aqüífers contaminants. El pla sols contempla de manera molt limitada
el problema de l’excés de nitrats, però no l’actual contaminació per pesticides. La recuperació d’aquests aqüífers i el
bon estat s’ajorna en el cas de l’aqüífer de la serra de les
Agulles a 2027 i el de la Plana Sud de València es queda
sense data de recuperació, ja que ni es planteja assolir-ne la
recuperació química per aquesta data.
Pàg. 44.716
Los caudales ecológicos establecidos solo se refieren al
componente del régimen hidrológico denominado «caudales mínimos», pero no incorpora caudales máximos que no
deben sobrepasarse, ni caudales de crecida o las tasas de
cambio, fundamentales para prevenir los cambios bruscos
de caudales. Además, los caudales mínimos establecidos
están, en general, muy por debajo de los caudales mínimos
absolutos de los ríos en régimen natural. De manera que en
Antella el caudal ecológico propuesto es de 1,8 m3/segundo
o en el azud de Cullera de 1,5.
Respecto a afluentes como el Albaida o el Magre, los caudales mínimos, además de ser ínfimos –0,2 m3/segundo–, se
fijan en sus partes altas con la finalidad de atender exclusivamente las necesidades agrícolas de las zonas más bajas, sin establecer caudales mínimos en las partes medias o bajas de estos ríos; por lo que se continuarán secando en determinadas
épocas del año.
El caudal ecológico asignado a la Albufera, de 167
hm3/año –aunque superior al del anterior plan, estimado en
100 hm3/año– está muy por bajo de las necesidades reales
del lago para su recuperación –por lo menos, 250 hm3/año
de agua de buena calidad, sin fósforo, para recuperar el
lago. Además, sólo justifica la procedencia de 74 hm3/año
del total. Del resto, al igual que en el anterior plan, no se
concreta su origen, dejándose su cumplimiento a un seguimiento y a la aplicación de medidas no especificadas en
caso de que no se pueda llegar a los caudales fijados.
Es necesario señalar que el actual plan contempla una
reducción de 192 hm3 para los regadíos tradicionales de la
Ribera respecto al anterior plan; lo que no ha supuesto una
compensación ni un incremento significativo de los caudales ecológicos del río o de la Albufera.
Abastecimientos de la Ribera y acuíferos contaminados
Los abastecimientos de la Ribera estarán ligados a intercambios y claramente discriminados con el resto de abastecimientos. Para los abastecimientos de los pueblos de la Ribera se fija una asignación de 10 hm3/año, pero ligada a una
permuta con los pozos de sequía de los regantes cuyo
funcionamiento deberán pagar los abastecimientos. Esta pretendida «solución» discrimina claramente los abastecimientos de la Ribera respeto a los de Valencia, Albacete y Sagunto, que no tienen esta dependencia. Se da la circunstancia de
que Valencia consigue otros 31,5 hm3/año más de asignación
del Júcar, hasta llegar a 126 hm3/año; o Albacete y Sagunto
pasan a tener asignaciones de 24 y 17,1 hm3/año, cuando en
el anterior plan solos eran reservas.
Otros 21,5 hm3/año quedan como reserva para los abastecimientos de la Ribera, pero condicionados a la disponibilidad de nuevos recursos; lo que, en las circunstancias actuales, supone más una reserva virtual que real, ya que
difícilmente se podrá hacer efectiva o se hará depender de
transvase de otras demarcaciones, con los conflictos que
ello comporta.
Además, el plan –igual que el plan del 98– no aborda
ninguna medida para avanzar en la solución definitiva y
real para los abastecimientos de la Ribera: la recuperación
de los acuíferos contaminantes. El plan solo contempla de
manera muy limitada el problema del exceso de nitratos,
pero no la actual contaminación por pesticidas. La recuperación de estos acuíferos y su buen estado se aplaza en el
caso del acuífero de la Serra de les Agulles al 2027 y el de
la Plana Sud de Valencia se queda sin fecha de recuperación, ya que ni se plantea alcanzar su recuperación química
para esta fecha.
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.717
Aigua de paper
De nou, com el pla anterior, s’assignen i reserven recursos molt superiors als existents els últims 20 anys i encara
més si considerem les fortes disminucions que es poden esperar en els propers 20 anys com a conseqüència del canvi
climàtic; cosa que portarà a nous conflictes en el futur. És a
dir, es reparteix «aigua de paper»: drets o demandes que,
sumades, estan molt per damunt de la disponibilitat física
dels recursos hídrics.
Si més que dubtosos són els 400 hm3/any destinats a
la Manxa, en l’apartat de reserves figuren demandes de
140 hm3/any per a les quals es diu que no hi ha recursos
actuals i que es podran satisfer d’acord amb la disponibilitat futura.
Però el súmmum en aquest sentit és l’article 33 del pla,
anomenat Demandes no ateses amb recursos propis. És a
dir, es reconeixen demandes totals de 245 hm3/any per a les
quals no hi ha recursos disponibles i de les quals es diu que
serà el Pla hidrològic nacional el que determinarà la procedència externa per a satisfer aquestes demandes, o siga,
més transvasaments.
Per totes aquestes raons presente la següent:
Agua de papel
De nuevo, como el plan anterior, se asignan y reservan
recursos muy superiores a los existentes los últimos 20
años y aún más si consideramos las fuertes disminuciones
que se pueden esperar en los próximos 20 años como consecuencia del cambio climático; lo que llevará a nuevos
conflictos en el futuro. Es decir, se reparte «agua de papel»:
derechos o demandas que, sumadas, están muy por encima
de la disponibilidad física de los recursos hídricos.
Si más que dudosos son los 400 hm3/año destinados a la
Mancha, en el apartado de reservas figuran demandas de
140 hm3/año para las que se dice que no hay recursos actuales y que se podrán satisfacer de acuerdo con la disponibilidad futura.
Pero la guinda en este sentido es el artículo 33 del plan,
denominado Demandas no atendidas con recursos propios.
Es decir, se reconocen demandas totales de 245 hm3/año
para las que no hay recursos disponibles y de las que se
dice que será el Plan hidrológico nacional el que determinará la procedencia externa para satisfacer estas demandas,
o sea, más transvases.
Por todas estas razones presento la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Manifestar el rebuig amb el contingut de l’actual esborrany de Pla hidrològic del Xúquer, que no resol els principals problemes del Xúquer i torna a repetir els mateixos
errors del pla de 1998 quan es va repartir més aigua de la
que hi havia a la conca del riu. Aquest pla, en la redacció
actual, compleix la Directiva marc de l’aigua que té com a
principal objectiu l’assoliment del bon estat de les masses
d’aigua, els rius, els aqüífers i les zones humides, com
també evitar tot deteriorament addicional.
2. Manifestar que el nou pla del Xúquer ha de tancar la
possibilitat de transvasaments des de qualsevol punt del riu
que no siga l’assut de la Marquesa per al transvasament Xúquer-Vinalopó, únic punt que compta amb el necessari consens dels regants i de la societat civil de la Ribera. Aquesta
transferència ha de limitar-se a un màxim de 80 hm3/any.
3. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
prenga les mesures adients per la recuperació i pervivència
del Xúquer, per la qual cosa és imprescindible una disminució important de les extraccions de l’aqüífer de la Manxa
oriental, actualment sobreexplotat, sense que aquestes siguen en cap cas superiors a la recàrrega actual –establerta
en 238 hm3 anuals–; al qual hauria de deduir el corresponent cabal ecològic necessari per la recuperació del Xúquer
a Albacete. Igualment aquesta disminució no s’ha de compensar amb aigües superficials, ja que aquesta detracció
acaba afectant, i de manera immediata, la situació del riu.
4. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
els cabals ecològics mínims del riu i de l’Albufera
s’incrementen significativament i que s’establesca la resta
de components del règim ecològic de cabals establerts en la
legislació, per tal de complir la Directiva marc de l’aigua i
recuperar-ne el bon estat ecològic.
Les Corts instan al Consell a:
1. Manifestar su rechazo con el contenido del actual borrador del Plan hidrológico del Júcar, que no resuelve los
principales problemas del Júcar y vuelve a repetir los mismos errores del plan de 1998 cuando se repartió más agua
de la que había en la cuenca del río. Este plan, en la redacción actual, no da cumplimiento a la Directiva marco del
agua que tiene como principal objetivo la consecución del
buen estado de las masas de agua, ríos, acuíferos y zonas
húmedas, así como evitar todo deterioro adicional.
2. Manifestar que el nuevo plan del Júcar debe cerrar la
posibilidad de transvases desde cualquier punto del río que
no sea el azud de la Marquesa para el transvase Júcar-Vinalopó, único punto que cuenta con el necesario consenso de
los regantes y de la sociedad civil de la Ribera. Esta transferencia debe limitarse a un máximo de 80 hm3/año.
3. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
tome las medidas convenientes para la recuperación y pervivencia del Júcar, por lo que es imprescindible una disminución importante de las extracciones del acuífero de la Mancha oriental, actualmente sobreexplotado, sin que estas sean
en ningún caso superiores a la recarga actual –establecida en
238 hm3 anuales–; al que debería deducir el correspondiente
caudal ecológico necesario para la recuperación del Júcar en
Albacete. Igualmente esta disminución no se debe compensar con aguas superficiales, ya que esta detracción acaba
afectando, y de manera inmediata, la situación del río.
4. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
los caudales ecológicos mínimos del río y de la Albufera se
incrementen significativamente y que se establezca el resto
de componentes del régimen ecológico de caudales establecidos en la legislación, para dar cumplimiento a la Directiva marco del agua y recuperar el buen estado ecológico de
los mismos.
5. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
la asignación de agua superficial del Júcar para los abastecimientos de la Ribera debe tener la misma consideración
que la asignación otorgada a Albacete, Sagunto y Valencia
y su área metropolitana, sin estar condicionada a permutas
onerosas con otros usuarios. Esta concesión debería ser es-
5. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
l’assignació d’aigua superficial del Xúquer per als proveïments de la Ribera ha de tenir la mateixa consideració que
l’assignació atorgada a Albacete, Sagunt i València i la
seua àrea metropolitana, sense estar condicionada a permutes oneroses amb altres usuaris. Aquesta concessió hauria
BOC número 220
14.02.2014
de ser establerta fins a 31 hm3, la capacitat de la potabilitzadora en construcció, amb l’objectiu de millorar substancialment la qualitat de les aigües de proveïment de les poblacions afectades, com també de poder atendre en el futur
noves poblacions que així ho requeresquen, ja que la recuperació dels aqüífers contaminants durarà, previsiblement,
dècades. Igualment, s’ha de considerar una prioritat la recuperació dels aqüífers contaminats i establir terminis més
curts per a ella amb l’adopció de les mesures pertinents.
6. Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
les assignacions i les reserves establertes en el pla s’ajusten
a la disponibilitat real, una vegada descomptats els cabals
ecològics i no per damunt d’aquestes disponibilitats. En
aquest sentit, el pla hidrològic haurà de tenir en compte les
previsions de reducció d’aportacions hídriques en el futur,
motivades pel canvi climàtic.
7. Retre comptes davant les Corts del compliment
d’aquesta resolució en el termini de dos mesos des que
s’aprove.
Pàg. 44.718
tablecida hasta 31 hm3, la capacidad de la potabilizadora en
construcción, con el objetivo de mejorar sustancialmente la
calidad de las aguas de abastecimiento de las poblaciones
afectadas, así como de poder atender en el futuro nuevas
poblaciones que así lo requieran, ya que la recuperación de
los acuíferos contaminantes tomará, previsiblemente, décadas. Igualmente, se debe considerar una prioridad la recuperación de los acuíferos contaminados, estableciendo plazos más cortos para la misma con la adopción de las
medidas pertinentes.
6. Exigir a la Confederación Hidrográfica del Júcar que
las asignaciones y reservas establecidas en el plan se ajusten a la disponibilidad real, una vez descontados los caudales ecológicos y no por encima de estas disponibilidades.
En este sentido, el plan hidrológico deberá tener en cuenta
las previsiones de reducción de aportaciones hídricas en el
futuro, motivadas por el cambio climático.
7. Dar cuenta ante Les Corts del cumplimiento de esta
resolución en el plazo de dos meses desde su aprobación.
Les Corts, 19 de setembre 2013
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Les Corts, 19 de septiembre 2013
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’oposició a qualsevol reducció del servei ferroviari per part de Renfe, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.254)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la oposición a cualquier reducción del servicio
ferroviario por parte de Renfe, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.254)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan Ignacio Ponce Guardiola, portaveu del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent, de tramitació per el procediment
d’urgència.
Juan Ignacio Ponce Guardiola, portavoz del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación por el procedimiento de
urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 7 de març de 2013 el Ministeri de Foment publica un
llistat de serveis ferroviaris que té previst suprimir, en retirar-los l’obligació de servei públic, per tenir una ocupació
menor del 15 %. A la fi d’aquest mes de juny es pretén suprimir un total de 40.500 trens anuals, el 25 % dels quals
circulen en mitjana distància. D’aquests, 2.200 trens connecten la Comunitat Valenciana amb altres comunitats, sobretot Aragó i Castella-la Manxa, la qual cosa representa
entre 35 i 40 trens setmanals, un 9% dels que circulaven
anteriorment.
Les obligacions de servei públic per al transport comporten l’obligatorietat per a l’Estat de fer-se càrrec dels
costs d’aquest servei, encara que no es consideren rendibles
amb criteris purament econòmics. Per sobre d’aquest, s’ha
de garantir el servei a la població, per facilitar així la cohesió territorial. Sense perjudici d’aquest objectiu immediat,
s’ha d’incidir sobre la millora d’aquests serveis i de la seua
programació per a fomentar un major ús del ferrocarril.
El Ministeri de Foment havia publicat, amb data 27 de
novembre de 2012, el document Procés de declaració
d’obligació de servei públic per als serveis de mitjana
distància convencional referenciats per comunitat autònoma. Aquest document es basa en un estudi realitzat per
INECO sobre l’eficiència dels serveis ferroviaris de mitja-
El 7 de marzo de 2013 el Ministerio de Fomento publica
un listado de servicios ferroviarios a suprimir, al retirarles
la obligación de servicio público, por tener una ocupación
menor del 15 %. A finales de este mes de junio se pretende
suprimir un total de 40.500 trenes anuales, el 25 % de los
cuales circula en media distancia. De ellos, 2.200 trenes conectan la Comunitat Valenciana con otras comunidades, sobre todo Aragón y Castilla-La Mancha, lo que representa
entre 35 y 40 trenes semanales, un 9% de los que circulaban anteriormente.
Las obligaciones de servicio público para el transporte
suponen la obligatoriedad para el Estado de hacerse cargo de
los costes de este servicio, aunque no se consideren rentables
con criterios puramente económicos. Por encima del mismo,
se debe garantizar el servicio a la población, facilitando así
la cohesión territorial. Sin perjuicio de este objetivo inmediato, se debe incidir sobre la mejora de estos servicios y de
su programación para fomentar un mayor uso del ferrocarril.
El Ministerio de Fomento había publicado, con fecha 27
de noviembre de 2012, el documento Proceso de declaración de obligación de servicio público para los servicios de
media distancia convencional referenciados por comunidad
autónoma. Este documento se basa en un estudio realizado
por INECO sobre la eficiencia de los servicios ferroviarios
BOC número 220
14.02.2014
na distància, basat fonamentalment en el nivell d’ocupació
dels trens, que sembla dirigit a justificar una decisió prèviament presa, el tancament de línies, ja que no hi preveu alternatives de millora.
Les dades que s’utilitzen són exclusivament les de mitjana distància convencional, i es deixen de banda les de
mitjana distància d’alta velocitat, sense que s’expose la justificació d’aquesta limitació.
La metodologia emprada no té en compte altres hipòtesis, com ara l’adaptació del tren a les necessitats dels usuaris de l’autobús o de l’automòbil privat, tenint-ne en compte les freqüències, els horaris, els temps de viatge i les
tarifes.
La intenció de tancar línies i eliminar serveis contrasta
amb les polítiques adoptades per altres països del nostre entorn (Alemanya, França…), que, durant les últimes dècades, han reforçat els serveis regionals mitjançant la modernització de les línies, la introducció de nous trens de
disseny adequat als traçats, l’adaptació dels serveis als horaris demandats i la contenció o la reducció de tarifes.
Aquesta millora dels serveis s’ha esdevingut després d’una
adequada reflexió i amb la concertació i el consens amb les
autoritats regionals i les poblacions locals. Els motius són:
Major eficiència energètica. El ferrocarril convencional
és el mitjà que amb menor despesa d’energia és capaç de
transportar un major nombre de persones i mercaderies.
Menor impacte atmosfèric, a causa del menor consum
de combustibles fòssils, principals causants de l’efecte
d’hivernacle, la pluja àcida, les malalties respiratòries, i
també de la contaminació acústica.
Menor impacte paisatgístic i menor efecte de barrera, i
menor ocupació de l’espai per a transportar el mateix nombre de persones i mercaderies que altres mitjans de prestacions similars.
Avantatges socials. El ferrocarril és el mitjà de transport
més segur, i també el més adequat per a la integració de
col·lectius de persones amb mobilitat reduïda. Suprimir una
línia de tren causa un greu dany als pobles i a les comarques als quals presta servei, aprofundeix injustícies i accentua la tendència al despoblament de les zones rurals.
Avantatges econòmics. Si al compte de resultat dels diferents transports, s’hi imputaren els costs externs, aquests
serien significativament més favorables al ferrocarril convencional que a qualsevol un altre mitjà, particularment a
la carretera.
Les anteriors clausures de línies, el tancament
d’estacions, la supressió de serveis i la falta de manteniment i renovació del material, han estat les principals causes de la pèrdua d’usuaris, conseqüència de polítiques de
transport que han beneficiat la carretera, en lloc de plantejar-se la consecució d’un sistema equilibrat de mobilitat a
mitjà i llarg termini.
Segons el document Transporte ferroviario de servicio
público en la Unión Europea: una perspectiva general, publicat al novembre de 2011 per la Comunitat de Ferrocarrils
Europeus, CER, i recollit en el tercer informe sobre el seguiment de l’evolució del mercat ferroviari de la Comissió
Europea, «el 90 % del mercat domèstic de passatgers tindria obligacions de servei públic»:
En el Pla d’infraestructures, transport i habitatge 20122024, PITH, l’esborrany del qual va presentar el Ministeri
de Foment el passat 26 de setembre, s’estableixen cinc
grans objectius estratègics que són contraris a la supressió
de línies o serveis ferroviaris:
Pàg. 44.719
de media distancia, basado fundamentalmente en el nivel
de ocupación de los trenes, que parece dirigido a justificar
una decisión previamente tomada, el cierre de líneas, ya
que no contempla alternativas de mejora para las mismas.
Los datos que se utilizan son exclusivamente los de media distancia convencional, dejando de lado los de media
distancia de alta velocidad, sin que se exponga la justificación de esta limitación.
La metodología empleada no tiene en cuenta otras hipótesis, como la adaptación del tren a las necesidades de los
usuarios del autobús o del automóvil privado, teniendo en
cuenta las frecuencias, los horarios, los tiempos de viaje y
las tarifas.
La intención de cerrar líneas y eliminar servicios contrasta con las políticas adoptadas por otros países de nuestro entorno (Alemania, Francia…), que en las últimas décadas han reforzado sus servicios regionales mediante la
modernización de las líneas, la introducción de nuevos trenes de diseño adecuado a los trazados, la adaptación de los
servicios a los horarios demandados y la contención o reducción de tarifas. Esta mejora de los servicios se ha producido después de una adecuada reflexión y con la concertación y el consenso con las autoridades regionales y las
poblaciones locales. Los motivos son:
Mayor eficiencia energética. El ferrocarril convencional
es el medio que con menor gasto de energía es capaz de
transportar a un mayor número de personas y mercancías.
Menor impacto atmosférico, a causa del menor consumo
de combustibles fósiles, principales causantes del efecto invernadero, lluvia ácida, enfermedades respiratorias, así
como de la contaminación acústica.
Menor impacto paisajístico y menor efecto barrera, y
menor ocupación del espacio para transportar el mismo número de personas y mercancías que otros medios de prestaciones similares.
Ventajas sociales. El ferrocarril es el medio de transporte
más seguro, así como el más adecuado para la integración de
colectivos de personas con movilidad reducida. Suprimir una
línea de tren causa un grave daño a los pueblos y comarcas a
los que presta servicio, profundiza injusticias y acentúa la
tendencia al despoblamiento de las zonas rurales.
Ventajas económicas. Si a la cuenta de resultado de los
diferentes transportes se le imputaran los costes externos,
estos serían significativamente más favorables al ferrocarril
convencional que a cualquiera otro medio, particularmente
a la carretera.
Las anteriores clausuras de líneas, el cierre de estaciones, la supresión de servicios y la falta de mantenimiento y
renovación del material, han sido las principales causas de
la pérdida de usuarios, consecuencia de políticas de transporte que han beneficiado a la carretera, en vez de plantearse la consecución de un sistema equilibrado de movilidad a
medio y largo plazo.
Según el documento Transporte ferroviario de servicio
público en la Unión Europea: una perspectiva general, publicado en noviembre de 2011 por la Comunidad de Ferrocarriles Europeos, CER, y recogido en el tercer informe sobre
el seguimiento de la evolución del mercado ferroviario de la
Comisión Europea, «el 90 % del mercado doméstico de pasajeros tendría obligaciones de servicio público»:
En el Plan de infraestructuras, transporte y vivienda
2012-2024, PITVI, cuyo borrador presentó el Ministerio de
Fomento el pasado 26 de septiembre, se establecen cinco
grandes objetivos estratégicos que son contrarios a la supresión de líneas o servicios ferroviarios:
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.720
Optimitzar la utilització de les capacitats existents
Contribuir a un desenvolupament econòmic equilibrat
Promoure una mobilitat sostenible compatibilitzant els
seus efectes econòmics i socials amb el respecte al medi
ambient
Reforçar la cohesió territorial i l’accessibilitat de tots els
territoris de l’Estat a través del sistema de transports
Afavorir la integració funcional del sistema de transports en conjunt mitjançant un enfocament intermodal
Com a conclusió, entenem que:
L’informe fet per INECO manca de rigor metodològic i
sembla orientat a justificar l’eliminació de serveis i el tancament de línies en lloc d’analitzar el problema i aportar propostes per a solucionar-lo; a més no té en compte el ferrocarril
com a servei públic que responga a les necessitats de mobilitat
de la població i vertebrador del territori i intenta dirigir els
usuaris a la carretera.
Aquestes mesures deixen amb un servei precari, encara
més si pot ser, les poblacions intermèdies entre ValènciaTerol i València-Conca.
Hi ha a més multitud d’alternatives que podrien potenciar l’ús d’aquest mitjà de transport, com ara l’augment de
freqüències i disminució de temps de viatge, la potenciació
del turisme a les comarques afectades i l’ús compartit dels
combois amb les bicicletes.
Hauria d’establir-se un pla d’aprofitament de les infraestructures ferroviàries, tant amb trens de mercaderies com
de llarga distància, de mitjana distància i rodalia, i del manteniment i la millora de les infraestructures ferroviàries
convencionals.
Així mateix, davant la decisió del Consell de Ministres
el 22 de febrer d’enguany, de dividir Renfe en quatre empreses i Adif en dues, encaminades a la privatització del
servei públic ferroviari, saltant-se el debat i el control parlamentaris, manifestem la necessitat d’un debat social ampli, en el qual estiguen representats tots els sectors involucrats i la societat en general.
És per tot això que presentem la següent:
Optimizar la utilización de las capacidades existentes
Contribuir a un desarrollo económico equilibrado
Promover una movilidad sostenible compatibilizando
sus efectos económicos y sociales con el respeto al medio
ambiente
Reforzar la cohesión territorial y la accesibilidad de todos
los territorios del Estado a través del sistema de transportes
Favorecer la integración funcional del sistema de transportes en su conjunto mediante un enfoque intermodal
Como conclusión, entendemos que:
El informe realizado por INECO carece de rigor metodológico y parece orientado a justificar la eliminación de
servicios y el cierre de líneas en vez de analizar el problema
y aportar propuestas para solucionarlo; además no tiene en
cuenta al ferrocarril como servicio público que responda a
las necesidades de movilidad de la población y vertebrador
del territorio e intenta dirigir a los usuarios a la carretera.
Estas medidas dejan con un servicio precario, más si
cabe, a las poblaciones intermedias entre Valencia-Teruel y
Valencia-Cuenca.
Existen además multitud de alternativas que podrían potenciar el uso de este medio de transporte, y que pasarían
desde el aumento de frecuencias y disminución de tiempo de
viaje a la potenciación del turismo en las comarcas afectadas
y el uso compartido de los convoyes con las bicicletas.
Debería establecerse un plan de aprovechamiento de las
infraestructuras ferroviarias, tanto con trenes de mercancías como de larga distancia, de media distancia y cercanías, así como del mantenimiento y mejora de las infraestructuras ferroviarias convencionales.
Asimismo, ante la decisión del Consejo de Ministros el
22 de febrero de este año, de dividir Renfe en cuatro empresas y Adif en dos, encaminadas a la privatización del
servicio público ferroviario, saltándose el debate y el control parlamentarios, manifestamos la necesidad de un debate social amplio, en el que estén representados todos los
sectores implicados, así como la sociedad en general.
Es por todo ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a:
– Oposar-se a qualsevol reducció del servei ferroviari
per part de Renfe.
– Cercar alternatives que permeten l’augment de
freqüències i la millora del servei per incrementar
l’ocupació dels trens.
– Establir un pla de foment de la utilització del ferrocarril
convencional en les relacions de mitjana distància, mantenir
i incrementar els serveis que es pretén suprimir, fer estudis
de viabilitat que aposten per aquest mitjà de transport social i
ecològic, a més de potenciar les línies en perill de futures supressions, com ara les de Xàtiva-Alcoi i València-Vinaròs.
– Rebutjar completament la fragmentació de Renfe en
quatre empreses i Adif en dues, encaminades a la privatització del servei públic ferroviari.
2. El Consell retrà compte davant les Corts del compliment d’aquesta resolució en el termini de tres mesos des
que s’aprove.
1. Les Corts instan al Consell a:
– Oponerse a cualquier reducción del servicio ferroviario por parte de Renfe.
– Buscar alternativas que permitan el aumento de frecuencias y mejora del servicio para incrementar la ocupación de los trenes.
– Establecer un plan de fomento de la utilización del ferrocarril convencional en las relaciones de media distancia manteniendo e incrementando los servicios que se pretende suprimir, realizando estudios de viabilidad que apuesten por este
medio de transporte social y ecológico, además de potenciar
las líneas en peligro de futuras supresiones, como las de Xàtiva-Alcoy y Valencia-Vinaròs.
– Rechazar completamente la fragmentación de Renfe
en cuatro empresas y Adif en dos, encaminadas a la privatización del servicio público ferroviario.
2. El Consell rendirá cuentas ante Les Corts del cumplimiento de esta resolución en el plazo de tres meses desde
su aprobación.
Les Corts, 2 de gener 2014
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Les Corts, 2 de enero de 2014
Juan Ignacio Ponce Guardiola
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.721
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la promoció i la regulació pel Govern d’Espanya
de la instal·lació de sistemes d’autoconsum amb balanç
net energètic, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.255)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la promoción y regulación por el Gobierno de
España de la instalación de sistemas de autoconsumo
con balance limpio energético, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.255)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan Ignacio Ponce Guardiola i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència:
En els últims anys el cost energètic s’està convertint en
una de les principals despeses en el dia a dia d’edificis públics, privats i empreses.
Els sistemes d’autoconsum suposen una oportunitat real
i efectiva de reduir considerablement aquesta despesa i utilitzen tecnologies com l’energia solar (majoritàriament),
l’energia eòlica i la cogeneració.
Per a açò, diferents organitzacions porten anys requerint
al govern, concretament des de l’any 2011, l’aprovació
d’un sistema regulatori d’autoconsum amb balanç net similar al d’altres països del nostre entorn com Itàlia, Portugal,
Alemanya, Dinamarca, Brasil, Canadà, nombrosos estats
d’Estats Units, etc., i consideren aquest sistema com una
font d’estalvi energètic, millora de les xarxes elèctriques i
generació d’ocupació estable.
Cal diferenciar l’autoconsum instantani de
l’autoconsum amb balanç net. En el primer, la instal·lació
consumeix directament l’energia generada, mentre que en
el segon s’injecta a la xarxa l’energia excedentària per a
prendre posteriorment la que es necessite, i es computa la
diferència entre energia consumida i energia generada a
l’efecte de cobrament. L’autoconsum instantani és viable
en instal·lacions amb consums durant les hores de sol (hotels, hospitals, comerços, indústria, oficines, etc.), mentre
que l’autoconsum amb balanç net és viable en instal·lacions
amb els pics de consum en moments diferents de les hores
de sol, principalment usos residencials.
Aquest sistema de producció descentralitza i multiplica
els punts de producció elèctrica i facilita l’estalvi i el consum eficient perquè genera un sistema distribuït de generació elèctrica que redueix la necessitat d’invertir en noves
xarxes i redueix les pèrdues d’energia pel transport de
l’electricitat a través de la xarxa.
La incorporació d’instal·lacions de balanç net suposa reduir la dependència de les companyies elèctriques, introduiria en el sistema energètic major competència, disminuiria la factura energètica tant d’Espanya com de les
empreses, organismes o particulars que adopten aquest sistema i milloraria considerablement la competitivitat i la
transparència del mercat elèctric. A més, l’engegada impulsarà diversos sectors empresarials.
Cal afegir que l’avanç dels sistemes d’autoconsum amb
balanç net potenciaria la instal·lació d’energies renovables;
la qual cosa permetria a l’Estat espanyol aconseguir els objectius inclosos en el PANER 2011-2020, els quals seran
molt difícils d’aconseguir si no es regula convenientment
aquest sistema.
La proposta de reial decret de regulació de
l’autoconsum d’energia elèctrica enviada el passat 18 de juliol pel Govern d’Espanya a la Comissió Nacional de
l’Energia, en lloc de fomentar aquest tipus d’instal·lacions
beneficioses tant per a la sostenibilitat del sistema elèctric
Juan Ignacio Ponce Guardiola y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación por el procedimiento de urgencia:
En los últimos años el coste energético se está convirtiendo en uno de los principales gastos en el día a día de
edificios públicos, privados y empresas.
Los sistemas de autoconsumo suponen una oportunidad
real y efectiva de reducir considerablemente este gasto y
utilizan tecnologías como la energía solar (mayoritariamente), la energía eólica y la cogeneración.
Para esto, diferentes organizaciones llevan años requiriendo al gobierno, concretamente desde el año 2011, la
aprobación de un sistema regulatorio de autoconsumo con
balance limpio similar al de otros países de nuestro entorno
como Italia, Portugal, Alemania, Dinamarca, Brasil, Canadá,
numerosos estados de Estados Unidos, etc., y consideran
este sistema como una fuente de ahorro energético, mejora
de las redes eléctricas y generación de empleo estable.
Hay que diferenciar el autoconsumo instantáneo del autoconsumo con balance limpio. En el primero, la instalación
consume directamente la energía generada; mientras que en
el segundo se inyecta en la red la energía excedentaria para
tomar posteriormente la que se necesite y se computa la diferencia entre energía consumida y energía generada al efecto
de cobro. El autoconsumo instantáneo es viable en instalaciones con consumos durante las horas de sol (hoteles, hospitales, comercios, industria, oficinas, etc.), mientras que el
autoconsumo con balance limpio es viable en instalaciones
con los picos de consumo en momentos diferentes de las horas de sol, principalmente usos residenciales.
Este sistema de producción descentraliza y multiplica
los puntos de producción eléctrica y facilita el ahorro y
consumo eficiente porque genera un sistema distribuido de
generación eléctrica que reduce la necesidad de invertir en
nuevas redes, reduciendo las pérdidas de energía por el
transporte de la electricidad a través de la red.
La incorporación de instalaciones de balance limpio supone reducir la dependencia de las compañías eléctricas,
introduciría en el sistema energético mayor competencia,
disminuiría la factura energética tanto España como de las
empresas, organismos o particulares que adoptan este sistema y mejoraría considerablemente la competitividad y la
transparencia del mercado eléctrico. Además, la puesta en
marcha impulsará diversos sectores empresariales.
Hay que añadir que el avance de los sistemas de autoconsumo con balance limpio potenciaría la instalación de
energías renovables; lo cual permitiría al Estado español
conseguir los objetivos incluidos en el PANER 2011-2020,
los cuales serán muy difíciles de conseguir si no se regula
convenientemente este sistema.
La propuesta de real decreto de regulación del autoconsumo de energía eléctrica enviada el pasado 18 de julio por
el Gobierno de España a la Comisión Nacional de la
Energía, en lugar de fomentar este tipo de instalaciones beneficiosas tanto para la sostenibilidad del sistema eléctrico
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.722
com per a l’eficiència en costs de les instal·lacions de centenars d’empreses, particulars i institucions, suposa un important fre a la seua implantació. S’hi proposen, a més dels
peatges per connectar a la xarxa inclosos en el terme de
potència de la factura elèctrica, recentment modificats per a
incloure-hi les despeses fixes, els anomenats peatges de suport, que graven el consum instantani d’energia elèctrica
produïda per fonts pròpies; la qual cosa representa la inviabilitat d’aquest tipus d’instal·lacions i un greuge comparatiu amb la resta d’instal·lacions de generació elèctrica.
como para la eficiencia en coste de las instalaciones de
cientos de empresas, particulares e instituciones, supone un
importante freno a su implantación. En la misma se proponen, además de los peajes por conectar en la red incluidos
en el término de potencia de la factura eléctrica, recientemente modificados para incluir los gastos fijos, los llamados peajes de respaldo, que graban el consumo instantáneo
de energía eléctrica producida por fuentes propias; lo cual
representa la inviabilidad de este tipo de instalaciones y un
agravio comparativo con el resto de instalaciones de generación eléctrica.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a exigir al Govern
d’Espanya que, amb urgència, promoga, facilite i regule la
instal·lació de sistemes d’autoconsum amb balanç net
energètic; una regulació que, perquè de debò siga una aposta per un sistema descentralitzat, ecològic i barat de producció i consum energètic, ha de:
– Eximir l’autoconsum del pagament de peatges per
l’accés a les xarxes ja que no s’estan usant; mentre que
l’intercanvi d’energia propi del balanç net només ha
d’abonar els peatges que li corresponguen per l’ús efectiu d’aquestes, com són els ja inclosos en les factures de
consum.
– Promoure que els sistemes ajusten la producció al
consum, l’únic límit de potència del qual siga la potència
elèctrica contractada amb la distribuïdora, per a afavorir-ne
l’aplicació en nombrosos edificis del sector terciari, instal·lacions industrials i explotacions agràries, per a aconseguir una millora en la competitivitat.
– Autoritzar l’autoconsum compartit, de manera que diversos consumidors puguen beneficiar-se d’una mateixa
instal·lació, com ocorreria en una comunitat de veïns o un
polígon industrial.
– Permetre que el titular de la instal·lació i el de la superfície on aquesta se situa siguen diferents, a fi de permetre models de negoci propis de les empreses de serveis
energètics i evitar que les rigideses contractuals impedesquen artificialment la introducció d’una major competència
en el sistema elèctric.
– Reduir al mínim necessari les tramitacions administratives, evitar el retard dels projectes i els sobrecosts derivats i fixar un cost de connexió a la xarxa que no supose
una barrera d’entrada.
– Desenvolupar un tractament fiscal específic, diferent
al reservat als productors industrials, de règim especial o de
cogeneració, que permeta l’autoconsum amb balanç net,
garantesca la venda de l’excedent a la xarxa a preus de
mercat i afavoresca la inversió en la instal·lació, la connexió a la xarxa i el manteniment.
– Establir mesures que, d’acord amb ajuntaments i comunitats autònomes, aprofiten les possibilitats del desenvolupament de l’autoconsum amb balanç net per a estimular
la rehabilitació d’edificis i barris, el poblament rural i el
desenvolupament d’activitats econòmiques derivades
d’aquesta tecnologia.
Les Corts instan al Consell a exigir al Gobierno de España que, con urgencia, promueva, facilite y regule la instalación de sistemas de autoconsumo con balance limpio
energético; una regulación que, para que de verdad sea una
apuesta por un sistema descentralizado, ecológico y barato
de producción y consumo energético, tiene que:
– Eximir el autoconsumo del pago de peajes por el acceso a las redes ya que no se están usando; mientras que el intercambio de energía propio del balance limpio solo debe
abonar los peajes que le correspondan por el uso efectivo
de las mismas, como son los ya incluidos en las facturas de
consumo.
– Promover que los sistemas ajusten la producción al
consumo, cuyo único límite de potencia sea la potencia
eléctrica contratada con la distribuidora, para favorecer la
aplicación en numerosos edificios del sector terciario, instalaciones industriales y explotaciones agrarias, para conseguir una mejora en la competitividad.
– Autorizar el autoconsumo compartido, de manera que
diversos consumidores puedan beneficiarse de una misma
instalación, como ocurriría en una comunidad de vecinos o
un polígono industrial.
– Permitir que el titular de la instalación y el de la superficie donde esta se sitúa sean diferentes, con el fin de
permitir modelos de negocio propios de las empresas de
servicios energéticos y evitar que las rigideces contractuales impidan artificialmente la introducción de una mayor
competencia en el sistema eléctrico.
– Reducir al mínimo necesario las tramitaciones administrativas, evitando el retraso de los proyectos y los sobrecostes derivados y fijar un coste de enganche a la red que
no suponga una barrera de entrada.
– Desarrollar un tratamiento fiscal específico, diferente
al reservado a los productores industriales, de régimen especial o de cogeneración, que permita el autoconsumo con
balance limpio, garantice la venta del excedente a la red a
precios de mercado, favoreciendo la inversión en la instalación, enganche a la red y mantenimiento.
– Contemplar medidas que, de acuerdo con ayuntamientos y comunidades autónomas, aprovechen las posibilidades del desarrollo del autoconsumo con balance limpio para
estimular la rehabilitación de edificios y barrios, la población rural y el desarrollo de actividades económicas derivadas de esta tecnología.
Les Corts, 3 de setembre 2013
Enric Xavier Morera i Català
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Les Corts, 3 de septiembre 2013
Enric Xavier Morera i Català
Juan Ignacio Ponce Guardiola
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.723
Proposició no de llei de tramitació especial de urgència
sobre la inclusió del respecte a la seguretat jurídica i la
valoració de la revisió de les mesures aprovades per a
reduir el dèficit tarifari dins el Reial decret que regularà la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció
d’energia elèctrica, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.256)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la inclusión del respeto a la seguridad jurídica
y la valoración de la revisión de las medidas aprobadas
para reducir el déficit tarifario dentro del Real decreto
que regulará la conexión a la red de instalaciones de
producción de energía eléctrica, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.256)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan Ignacio Ponce Guardiola i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent, de tramitació pel procediment
d’urgència:
Juan Ignacio Ponce Guardiola y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley de tramitación por el procedimiento
de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Ministeri d’Indústria està treballant en el Projecte de
reial decret de balanç net que regularà la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica.
L’actual projecte afecta de forma molt greu el sector fotovoltaic, per la moratòria de l’energia renovable, i sofreix el
major ajust de tot el sector elèctric. Una reducció de la redistribució de prop del 30 % fins a 2013, i un 10 % durant
la resta de la vida útil de les instal·lacions. El sector fotovoltaic sofreix més del 60 % de la retallada aplicada a tot el
sector elèctric per l’anterior executiu per lluitar contra el
dèficit i és la tecnologia més perjudicada per la moratòria
de les energies renovables aprovada l’any passat per
l’actual govern.
Ateses les recents notícies que asseguren que el govern
del PP pensa tornar a canviar les regles de retribució de la
producció de les plantes fotovoltaiques, la Coalició Compromís es manifesta a favor de la seguretat jurídica. Atès
que el moment triat pel govern per a canviar, de nou, les regles del joc a mitjan partit és especialment dolent, ja que
aquest tipus de decisions afecten també la imatge de l’Estat
espanyol com a destinació segura per a inversions a llarg
termini. Sobre aquest tema, ja ha expressat la seua preocupació la Comissió Europea, i fins i tot podem recordar les
recents declaracions del secretari d’estat d’Energia de Portugal, en què afirmava: «Portugal no és com Espanya; nosaltres respectem els inversors en energia».
Primer el govern Aznar (2004) i després Zapatero
(2007) van promoure un sistema d’incentius a la producció
fotovoltaica que va encoratjar la inversió en el sector i va
atreure productors estrangers. Les regles que definien inicialment la remuneració d’aquest tipus d’inversions es van
definir en els reials decrets 661/2007 i 1578/2008. Al desembre del 2010, tres anys més tard, l’anterior govern del
PSOE, va aprovar el Reial decret llei 14/2010, pel qual es
limitaven les hores amb dret a prima. El resultat va ser que
els inversors acollits al 661/2007 van perdre una mitjana
d’un 35 % d’ingressos durant els anys 2011, 2012 i gairebé
un 15 % amb caràcter permanent.
La Comunitat Europea va fer arribar al Ministeri
d’Indústria el seu rebuig a aquests canvis retroactius i va
condemnar l’aprovació de lleis per part del govern que posaven en dubte la seguretat jurídica de qualsevol país membre de la UE. Tres comunitats autonòmiques governades
pel PP van presentar recursos d’inconstitucionalitat. A més
es van generar desenes de milers de reclamacions i diversos
inversors internacionals van presentar recursos emparant-se
El Ministerio de Industria está trabajando en el Proyecto
de real decreto de balance neto que regulará la conexión a
la red de instalaciones de producción de energía eléctrica.
El actual proyecto afecta de forma muy grave al sector fotovoltaico, por la moratoria de la energía renovable, y sufre
el mayor ajuste de todo el sector eléctrico. Una reducción
de la redistribución del orden del 30 % hasta 2013, y un
10 % durante el resto de la vida útil de las instalaciones. El
sector fotovoltaico sufre más del 60 % del recorte aplicado
a todo el sector eléctrico por el anterior ejecutivo para luchar contra el déficit y es la tecnología más perjudicada por
la moratoria de las energías renovables aprobada el pasado
año por el actual gobierno.
Ante las recientes noticias que aseguran que el gobierno
del PP va a volver a cambiar las reglas de retribución de la
producción de las plantas fotovoltaicas, la Coalició Compromís se manifiesta a favor de la seguridad jurídica. Dado
que el momento elegido por el gobierno para cambiar, de
nuevo, las reglas del juego a mitad de partido es especialmente malo, ya que este tipo de decisiones afectan también a la
imagen del Estado español como destino seguro para inversiones a largo plazo. Sobre este tema, ya ha expresado su preocupación la Comisión Europea, e incluso podemos recordar
las recientes declaraciones del secretario de estado de Energía
de Portugal, en las que afirmaba: «Portugal no es como España; nosotros respetamos a los inversores en energía».
Primero el gobierno Aznar (2004) y después Zapatero
(2007) promovieron un sistema de incentivos a la producción fotovoltaica que alentó la inversión en el sector y atrajo a productores extranjeros. Las reglas que definían inicialmente la remuneración de este tipo de inversiones se
definieron en los reales decretos 661/2007 y 1578/2008. En
diciembre de 2010, tres años más tarde, el anterior gobierno del PSOE, aprobó el Real decreto ley 14/2010, por el
que se limitaban las horas con derecho a prima. El resultado fue que los inversores acogidos al 661/2007 perdieron
una media de un 35 % de ingresos durante los años 2011,
2012 y casi un 15 % con carácter permanente.
La Comunidad Europea hizo llegar al Ministerio de Industria su rechazo a estos cambios retroactivos y condenó
la aprobación de leyes por parte del gobierno que ponían en
duda la seguridad jurídica de cualquier país miembro de la
UE. Tres comunidades autonómicas gobernadas por el PP
presentaron recursos de inconstitucionalidad. Además se
generaron decenas de miles de reclamaciones y diversos inversores internacionales presentaron recursos amparándose
BOC número 220
14.02.2014
en el Tractat sobre la carta de l’energia. Menys de dos anys
després del primer decretàs a la rendibilitat de les plantes
fotovoltaiques, el govern del PP es proposa donar el colp
de gràcia als inversors que van optar per aquest tipus
d’inversions regulades per l’Estat, baixant-ne de nou la retribució.
El Reial decret 1699/2011, de 18 de novembre, pel qual
es regula la connexió a xarxa d’instal·lacions de producció
d’energia elèctrica de petita potència estableix les bases per
a l’autoconsum instantani, la qual cosa facilita la incorporació d’instal·lacions d’aprofitament d’energies renovables
i la generació distribuïda, tal com recull la Directiva
2009/28/CE, relativa al foment de l’ús d’energia procedent
de fonts renovables.
Un pas més en aquesta línia, necessari per a donar compliment a aquesta directiva, tant en l’esperit com en
l’articulat, és el d’establir els mecanismes adequats per a
afavorir la generació distribuïda mitjançant balanç net. La
normativa que regule el balanç net ha d’establir costs
d’accés a les xarxes adequats i proporcionats a l’ús que
se’n fa, especialment tenint en compte que l’electricitat generada i no consumida en el mateix instant a la xarxa interior a la qual es troba la instal·lació generadora es consumirà als voltants, sense fer ús, per tant, de la xarxa de
transport. L’article 16.2.c de la Directiva 2009/28/CE estableix que els estats membres velaran perquè s’adopten les
mesures operatives en relació amb la xarxa i el mercat a fi
de minimitzar les restriccions de l’electricitat produïda per
fonts d’energia renovables. Així mateix, l’article 16.7 estableix que els estats membres hauran de garantir que les tarifes de transport i distribució no representen una discriminació de l’electricitat procedent de fonts d’energia
renovables, i l’article 16.8 que aquestes tarifes reflectesquen els beneficis realitzables en matèria de costs que podrien resultar de l’ús directe de la xarxa de baixa tensió.
Per tot això presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Pàg. 44.724
en el Tratado sobre la carta de la energía. Menos de dos
años después del primero decretazo a la rentabilidad de las
plantas fotovoltaicas, el gobierno del PP se propone dar el
golpe de gracia a los inversores que optaron por este tipo
de inversiones reguladas por el Estado, bajando de nuevo
su retribución.
El Real decreto 1699/2011, de 18 de noviembre, por el
que se regula la conexión a red de instalaciones de producción de energía eléctrica de pequeña potencia establece las
bases para el autoconsumo instantáneo, lo que facilita la incorporación de instalaciones de aprovechamiento de
energías renovables y la generación distribuida, tal como
recoge la Directiva 2009/28/CE, relativa al fomento del uso
de energía procedente de fuentes renovables.
Un paso más en esta línea, necesario para dar cumplimiento a esta directiva, tanto en su espíritu como en su articulado,
es el de establecer los mecanismos adecuados para favorecer la generación distribuida mediante balance neto. La
normativa que regule el balance neto debe establecer costes
de acceso a las redes adecuados y proporcionados al uso
que se hace de ellas, especialmente teniendo en cuenta que
la electricidad generada y no consumida en el mismo instante en la red interior en la que se encuentra la instalación
generadora se consumirá en los alrededores, sin hacer uso,
por tanto, de la red de transporte. El artículo 16.2.c de la
Directiva 2009/28/CE establece que los estados miembros
velarán por que se adopten las medidas operativas en relación con la red y el mercado con el fin de minimizar las
restricciones de la electricidad producida por fuentes de
energía renovables. Asimismo, el artículo 16.7 establece
que los estados miembros deberán garantizar que las tarifas
de transporte y distribución no supongan una discriminación de la electricidad procedente de fuentes de energía renovables, y el artículo 16.8 que estas tarifas reflejen los beneficios realizables en materia de costes que podrían
resultar del uso directo de la red de baja tensión.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a sol·licitar al Govern
d’Espanya que respecte la seguretat jurídica i valore la revisió de les mesures aprovades per reduir el dèficit tarifari
dins del Reial decret que regularà la connexió a la xarxa
d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica mitjançant
balanç net, i que, així mateix, aquesta norma establesca uns
costs d’accés suficients i raonables per a l’energia consumida en diferit, de manera que s’assegure la promoció
d’instal·lacions de generació elèctrica procedent de fonts
renovables, segons el que es disposa en la normativa europea d’aplicació, que el límit de la potència de les instal·lacions que puguen acollir-se al balanç net siga almenys
de 500 kW, i que es consideren alternatives per a la compensació de l’energia excedentària generada que no haja
pogut ser consumida en el termini màxim que es marque,
inclosa la compensació econòmica o el traspàs a tercers.
Així mateix, hauran de descartar-se tant l’aplicació de
mesures que afecten retroactivament la rendibilitat i les
condicions de les instal·lacions d’energies renovables, com
el sistema de contingents per a la instal·lació d’aquestes.
2. El Consell retrà compte del compliment d’aquesta resolució en el termini de dos mesos des que s’aprove.
1. Les Corts instan al Consell a solicitar al Gobierno de
España que respeto la seguridad jurídica y valore la revisión
de las medidas aprobadas para atajar el déficit tarifario dentro
del real decreto que regulará la conexión a la red de instalaciones de producción de energía eléctrica mediante balance
neto, y que, asimismo, esta norma establezca unos costes de
acceso suficientes y razonables para la energía consumida en
diferido, de manera que se asegure la promoción de instalaciones de generación eléctrica procedente de fuentes renovables, según lo dispuesto en la normativa europea de aplicación, que el límite de la potencia de las instalaciones que
puedan acogerse al balance neto sea por lo menos de 500 kW,
y que se consideren alternativas para la compensación de la
energía excedentaria generada que no haya podido ser consumida en el plazo máximo que se marque, incluyendo su compensación económica o su traspaso a terceros.
Asimismo deberán descartarse tanto la aplicación de medidas que afecten retroactivamente a la rentabilidad y condiciones de las instalaciones de energías renovables, como al sistema de contingentes para la instalación de las mismas.
2. El Consell rendirá cuenta del cumplimiento de esta
resolución en el plazo de dos meses desde su aprobación.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Enric Xavier Morera i Català
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Les Corts, 2 de enero de 2014
Enric Xavier Morera i Català
Juan Ignacio Ponce Guardiola
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.725
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’ampliació del catàleg de ZEPA al territori valencià amb la inclusió adequada del catàleg IBA de
SEO/Birdlife, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.257)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la ampliación del catálogo de ZEPA en el territorio valenciano recogiendo adecuadamente el catálogo
IBA de SEO/Birdlife, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.257)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Xavier Morera i Català i Juan Ignacio Ponce
Guardiola, síndic i portaveu adjunt, respectivament, del
Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha
disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la
proposició no de llei següent, de tramitació d’urgència.
Enric Xavier Morera i Català y Juan Ignacio Ponce Guardiola, síndico y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto
en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Arran d’un contenciós administratiu interposat per
l’empresa promotora dels parcs eòlics de la zona 14 del Pla
eòlic valencià, amb l’objecte de desprotegir la serra
d’Alfaro com a zona d’especial protecció per a les aus
(ZEPA) per a poder instal·lar-hi un parc eòlic, el Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va dictar la
sentència de 16 de gener de 2013, STJV 108/2013, número
de recurs: 298/2009, que declara la nul·litat parcial de
l’Acord de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de 5 de juny de 2009, en el qual
s’arreplega l’ampliació de la ZEPA Muntanyes de la Marina.
Aquesta decisió del TSJ significa deixar desprotegida la
serra d’Alfaro, que està inclosa en l’inventari IBA (Important Bird Areas) de SEO/Birdlife; que, des de juny de 2009,
està catalogada com a ZEPA, i que també està inclosa en
l’inventari de la Xarxa Natura 2000, i alberga actualment
poblacions d’àguila daurada (Aquila chysaetos) i falcó pelegrí (Falco peregrinus), i és àrea d’acampament de
l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) entre altres
espècies d’avifauna protegida, per la qual cosa és inadmissible que es descatalogue.
Anteriorment, per sentència del Tribunal de Justícia Europeu de 28 de juny de 2007 –incompliment d’Estat de la
Directiva 79/409/CEE–, l’Estat espanyol va haver
d’ampliar les àrees catalogades com a ZEPA, en considerar-se incomplertes les obligacions derivades de la directiva
esmentada per haver traslladat una proposta insuficient, entre altres, en el territori valencià.
En l’apartat 13 de la sentència esmentada, al·legacions
de parts sobre la designació de les ZEPA, s’arreplega que la
Comissió considera que l’Estat espanyol “no ha classificat
com a ZEPA territoris suficients, en nombre i en superfície,
tenint en compte les zones importants per a la conservació
de les aus identificades en l’inventari ornitològic publicat
el 1998 (IBA 98)”.
Aquest inventari ornitològic és l’elaborat per
SEO/Birdlife i incloïa la serra d’Alfaro en les zones que
s’han de protegir pel seu valor per a la conservació de
l’avifauna. Aquesta ampliació en compliment de sentència
es va efectuar el 2009, i es va incloure la serra d’Alfaro entre les noves ZEPA.
Les IBA establertes per SEO/Birdlife estan reconegudes
per la Comissió Europea.
Reduir les zones catalogades com a ZEPA, com és el cas
després de la desprotecció de la serra d’Alfaro, va en contra
de l’adequat compliment de la sentència de 28 de juny de
2007 del TJE.
A raíz de un contencioso-administrativo interpuesto por
la empresa promotora de los parques eólicos de la zona 14
del Plan eólico valenciano, con objeto de desproteger la
sierra de Alfaro como zona de especial protección para las
aves (ZEPA) para poder instalar un parque eólico sobre la
misma, el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat
Valenciana dictó la sentencia de 16 de enero de 2013, STJV
108/2013, número de recurso 298/2009, que declara la nulidad parcial del Acuerdo de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda de fecha 5 de junio
del 2009, en el que se recoge la ampliación de la ZEPA
Montañas de La Marina.
Esta decisión significa dejar desprotegida la sierra de
Alfaro, que está incluida en el inventario IBA (Important
Bird Areas) de SEO/Birdlife; que, desde junio de 2009, está
catalogada como ZEPA, y que también forma parte del inventario de la Red Natura 2000, albergando actualmente
poblaciones de águila real (Aquila chysaetos) y halcón peregrino (Falco peregrinus), y es área de acampada del águilaazor perdicera (Hieraaetus fasciatus) entre otras especies
de avifauna protegida, por lo que es inadmisible su descatalogación.
Anteriormente, por sentencia del Tribunal de Justicia
Europeo de 28 de junio de 2007 –incumplimiento de Estado de la Directiva 79/409/CEE–, el Estado español debió
ampliar las áreas catalogadas como ZEPA, al considerarse
incumplidas las obligaciones derivadas de la directiva mencionada por haber trasladado una propuesta insuficiente,
entre otros, en el territorio valenciano.
En el apartado 13 de dicha sentencia, alegaciones de
partes sobre la designación de las ZEPA, se recoge que la
Comisión considera que el Estado español “no ha clasificado como ZEPA territorios suficientes, en número y en superficie, teniendo en cuenta las zonas importantes para la
conservación de las aves identificadas en el inventario ornitológico publicado en 1998 (IBA 98)”.
Este inventario ornitológico es el elaborado por
SEO/Birdlife e incluía la sierra de Alfaro en las zonas a
proteger por su valor para la conservación de la avifauna.
Esta ampliación en cumplimiento de sentencia se efectuó el
2009, incluyéndose la sierra de Alfaro entre las nuevas
ZEPA.
Las IBA establecidas por SEO/Birdlife están reconocidas por la Comisión Europea.
Reducir las zonas catalogadas como ZEPA, como es el
caso después de la desprotección de la sierra de Alfaro, va
en contra del adecuado cumplimiento de la sentencia de 28
de junio de 2007 del TJE.
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.726
El govern valencià no ha recorregut davant el TS la
sentència, malgrat que anava en contra del seu propi acord,
i que redueix els espais protegits a través de la seua catalogació com a ZEPA.
Per contra, sí que ha recorregut la sentència que l’obliga
a ampliar les zones protegides com a ZEPA, com és el cas
de la serra d’Énguera.
Desprotegir un espai natural, valuós i com a tal reconegut en una figura de protecció, és un precedent que ens retrotrau als pitjors moments de la bombolla de la rajola, que
tan desastroses conseqüències per a la societat, l’economia
i el patrimoni natural valencià ha produït, i significa no haver comprés els avantatges, també socials i econòmics,
d’apostar per un model socioeconòmic sostenible i respectuós amb el patrimoni natural.
Per totes aquestes raons, presentem la següent:
El gobierno valenciano no ha recorrido ante el TS la
sentencia, a pesar de que iba en contra de su propio acuerdo, y que reduce los espacios protegidos a través de su catalogación como ZEPA.
Por contra, sí ha recorrido la sentencia que le obliga a
ampliar las zonas protegidas como ZEPA, como es el caso
de la sierra de Enguera.
Desproteger un espacio natural, valioso y como tal reconocido en una figura de protección, es un precedente que
nos retrotrae a los peores momentos de la burbuja del ladrillo, que tan desastrosas consecuencias para la sociedad, la
economía y el patrimonio natural valenciano, ha producido,
y significa no haber comprendido las ventajas, también sociales y económicas, de apostar por un modelo socioeconómico sostenible y respetuoso con el patrimonio natural.
Por todas estas razones presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten al Consell a:
1. Ampliar el catàleg de ZEPA al territori valencià, amb
la inclusió adequada del catàleg IBA de SEO/Birdlife.
2. Respectar de forma efectiva els espais naturals protegits i no conculcar-ne la protecció mitjançant l’autorització
d’infraestructures que amenacen les espècies i els hàbitats i
la reducció del nivell de conservació d’aquests espais.
3. Tornar a iniciar l’expedient de declaració de la ZEPA
de la serra d’Alfaro, per tal de donar així compliment adequat a la sentència del Tribunal de Luxemburg de data 28
de juny de 2007, que exigeix que siga ampliada la xarxa de
ZEPA arreplegant les àrees previstes en el catàleg IBA elaborat per SEO/Birdlife, en el qual està inclosa la serra
d’Alfaro.
4. Retre compte davant les Corts del compliment d’aquesta
resolució en el termini de dos mesos des que s’aprove.
Les Corts instan al Consell a:
1. Ampliar el catálogo de ZEPA en el territorio valenciano, recogiendo adecuadamente el inventario IBA de
SEO/Birdlife.
2. Respetar de forma efectiva los espacios naturales protegidos, no conculcando su protección mediante la autorización de infraestructuras que amenacen las especies y los hábitats reduciendo el nivel de conservación de estos espacios.
3. Volver a iniciar el expediente de declaración de la
ZEPA de la sierra de Alfaro, dando así cumplimiento adecuado a la sentencia del Tribunal de Luxemburgo de fecha
28 de junio de 2007, que exige sea ampliada la red de
ZEPA recogiendo las áreas contempladas en el catálogo
IBA elaborado por SEO/Birdlife, en el que está incluida la
sierra de Alfaro.
4. Dar cuenta ante Les Corts del cumplimiento de esta
resolución en el plazo de dos meses desde su aprobación.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Enric Xavier Morera i Català
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Enric Xavier Morera i Català
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la posada en marxa d’un pla de xoc contra la pobresa energètica, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.280)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la puesta en marcha de un plan de choque
contra la pobreza energética, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.280)
A LA MESA DE LES CORTS
A MESA DE LES CORTS
Fran Ferri i Fayos i Mónica Oltra i Jarque, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles
160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei
següent de tramitació especial d’urgència.
Fran Ferri i Fayos y Mónica Oltra i Jarque, diputado y
portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La pobresa energètica és un concepte que fa referencia a
la incapacitat d’una llar de pagar una quantitat d’energia
suficient per a la satisfacció de les necessitats domèstiques,
o a una càrrega excessiva de les despeses associades a
l’energia en el global d’una família amb pocs recursos
econòmics.
Aquesta problemàtica sempre ha estat present però
s’està accentuant en els últims anys degut a diversos factors
La pobreza energética es un concepto que hace referencia a la incapacidad de un hogar de pagar una cantidad de
energía suficiente para la satisfacción de sus necesidades
domésticas, o a una excesiva carga de los gastos asociados
a la energía en el global de una familia con pocos recursos
económicos.
Esta problemática siempre ha estado presente pero se
está acentuando en los últimos años debido a varios facto-
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.727
com ara l’augment de les tarifes d’energia o la reducció del
poder adquisitiu de les persones.
Segons l’estudi Pobreza energética en España, editat per
l’Associació de Ciències Ambientals, en 2010 i a nivell estatal la pobresa energètica afectava a més de 4 milions de
persones, que representaven un 10% de les llars. Segons el
mateix estudi, la pobresa energètica a nivell valencià està
associada, a més de a la manca de recursos econòmics, a un
aïllament i calefacció deficients dels habitatges en les setmanes més fredes de l’any.
Precisament, l’estudi estima que entre 2.300 i 9.300
morts prematures de persones d’edat avançada podrien ser
evitades a través de l’eradicació de la pobresa energètica.
Una circumstància que té especial incidència en el nostre
territori on la taxa de mort associada a l’hivern és la quarta
més alta de les comunitats autònomes de l’Estat.
Els poders públics no poden romandre aliens a aquesta
problemàtica que causa una mortalitat més elevada que, per
exemple, els accidents de trànsit.
Per això presentem la següent:
res como por ejemplo el aumento de las tarifas de energía o
la reducción del poder adquisitivo de las personas.
Según el estudio Pobreza energética en España, editado
por la Asociación de Ciencias Ambientales, en 2010 y a nivel estatal la pobreza energética afectaba a más de 4 millones de personas, que representaban un 10% de los hogares.
Según el mismo estudio, la pobreza energética a nivel valenciano está asociada, además de a la carencia de recursos
económicos, a un deficiente aislamiento y calefacción de
las viviendas en las semanas más frías del año.
Precisamente, el estudio estima que entre 2.300 y 9.300
muertes prematuras de personas de edad avanzada podrían
ser evitadas a través de la erradicación de la pobreza energética. Una circunstancia que tiene especial incidencia en nuestro territorio donde la tasa de muerte asociada al invierno es
la cuarta más alta de las comunidades autónomas del Estado.
Los poderes públicos no pueden permanecer ajenos a esta
problemática que causa una mortalidad más elevada que, por
ejemplo, los accidentes de tráfico.
Por eso presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes acorden instar el Consell a:
1. Posar en marxa un pla de xoc contra la pobresa
energètica que contemple l’assumpció per part de la Generalitat del sobrecost energètic associat a l’hivern per a les
persones i les famílies més vulnerables.
2. Associar el pla de xoc contemplat en l’apartat anterior
a una política a mitjà termini de rehabilitació i aïllament
dels habitatges dels col·lectius que pateixen la pobresa
energètica.
3. Impulsar la realització d’un estudi específic sobre les
característiques i les causes de la pobresa energètica en les
llars valencianes en col·laboració amb les universitats públiques valencianes.
4. Retre comptes a les Corts sobre el compliment
d’aquesta resolució com a màxim en els tres mesos des que
s‘aprove.
Las Corts Valencianes acuerdan instar al Consell a:
Poner en marcha un plan de choque contra la pobreza
energética que contemple la asunción por parte de la Generalitat del sobrecoste energético asociado al invierno para
las personas y las familias más vulnerables.
2. Asociar el plan de choque contemplado en el apartado
anterior a una política a medio plazo de rehabilitación y
aislamiento de las viviendas de los colectivos que sufren la
pobreza energética.
3. Impulsar la realización de un estudio específico sobre
las características y las causas de la pobreza energética en
los hogares valencianos en colaboración con las universidades públicas valencianas.
4. Rendir cuentas a Les Corts sobre el cumplimiento de
esta resolución como máximo a los tres meses desde su
aprobación.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Fran Ferri i Fayos
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 2 de enero de 2014
Fran Ferri i Fayos
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’inici, pel Consell, de les actuacions necessàries
per tal de disminuir l’IVA cultural, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.313)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el inicio, por el Consell, de las actuaciones necesarias
para disminuir el IVA cultural, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.313)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de
llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència.
La mesura presa pel Govern de l’Estat de pujar l’IVA
sobre els béns i serveis culturals en 13 punts (del 8 % al
21 %) contravé l’establert en l’article 44.1 de la nostra
Constitució, el qual literalment diu: «Els poders públics
promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual tots tenen dret».
Aquesta mesura afecta negativament la indústria cultural, la qual genera a Espanya 503.700 ocupacions i suposa
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación por el procedimiento de urgencia.
La medida tomada por el Gobierno del Estado de subir
el IVA sobre los bienes y servicios culturales en 13 puntos
(del 8 % al 21 %) contraviene lo establecido en el artículo
44.1 de nuestra Constitución, el cual literalmente dice:
«Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a
la cultura, a la que todos tienen derecho».
Esta medida afecta negativamente a la industria cultural,
la cual genera en España 503.700 empleos y supone el 4 %
BOC número 220
14.02.2014
el 4 % del PIB. La pujada de l’IVA sobre béns i serveis culturals al 21 % dificulta l’accés a la cultura a les capes
menys acomodades de la societat i suposa un fre al desenvolupament dels sectors productius vinculats a la cultura, i
entre aquests especialment les anomenades indústries culturals: un sector econòmic amb potencial i amb capacitat de
produir ocupació de qualitat.
La cultura si bé a nivell social és un mitjà ineludible per
a generar cohesió social, des d’una perspectiva econòmica
és d’un valor estratègic fonamental per a generar interès, riquesa i ocupació. Durant el 2012 es constata una important
recessió en les arts escèniques, la música i el cinema, per
tant, atenent al context actual de greu crisi econòmica que
estem patint a l’estat espanyol, aquestes potencialitats de
generar valor afegit que gaudeixen els productes culturals
de cap de les maneres no les hem de menystenir.
Pàg. 44.728
Altrament, la pujada de l’IVA al 21 % disminueix la
competitivitat del nostre mercat en l’àmbit europeu. Mentre
que en aquest marc la contribució de les indústries culturals
al PIB se situa entorn del 3 %, on països veïns, com França,
fins i tot han proposat un tipus superreduït per al llibre del
2 %.
En l’informe publicat el 2011, la Comissió de Cultura i
Educació del Parlament Europeu demana, literalment:
«l’harmonització de les mesures relatives a l’IVA com una
de les possibles vies per al futur desenvolupament de la legislació fiscal en la UE». I, d’altra banda, la Comissió Europea es planteja una reforma d’aquest impost amb vista a
reforçar la seua coherència amb el mercat interior (Llibre
verd sobre el futur de l’IVA, 1.12.2010).
Com veiem, aquestes iniciatives tendeixen a una harmonització europea dels béns i serveis amb IVA reduït; perd
sentit, per tant, aquesta pujada tan important del gravamen
a Espanya, oposada a les polítiques dels altres països del
seu entorn. Si apostem clarament per l’accés universal a la
cultura, entesa com un bé comú per a tots els ciutadans, a
més de contribuir a llur desenvolupament personal i professional, contribuïm a la riquesa i competitivitat del país. És
per això que demanem encaridament un esforç polític i una
rectificació a la baixa de l’import de l’IVA aplicat a la cultura, per situar-lo al 4 %, d’acord amb les directrius seguides pels membres de l’UE que més aposten per la riquesa
cultural.
del PIB. La subida del IVA sobre bienes y servicios culturales al 21 % dificulta el acceso a la cultura a las capas menos
acomodadas de la sociedad y supone un freno al desarrollo
de los sectores productivos vinculados a la cultura, y entre
estos especialmente las llamadas industrias culturales: un
sector económico con potencial y con capacidad de producir
empleo de calidad.
La cultura si bien a nivel social es un medio ineludible
para generar cohesión social, desde una perspectiva económica es de un valor estratégico fundamental para generar
interés, riqueza y empleo. Durante el 2012 se constata un
importante receso en las artes escénicas, la música y el
cine, por tanto, teniendo en cuenta el contexto actual de
grave crisis económica que estamos sufriendo en el estado
español, estas potencialidades de generar valor añadido que
gozan los productos culturales de ninguna de las maneras
no las debemos menospreciar.
De otro modo, la subida del IVA al 21 % disminuye la
competitividad de nuestro mercado en el ámbito europeo.
Mientras que en este marco la contribución de las industrias
culturales al PIB se sitúa en torno al 3 %, donde países vecinos, como Francia, incluso han propuesto un tipo superreducido para el libro del 2 %.
En el informe publicado en 2011, la Comisión de Cultura y Educación del Parlamento Europeo demanda, literalmente: «la armonización de las medidas relativas al IVA
como una de las posibles vías para el futuro desarrollo de la
legislación fiscal en la UE». Y, por otra parte, la Comisión
Europea se plantea una reforma de este impuesto de cara a
reforzar su coherencia con el mercado interior (Libro verde
sobre el futuro del IVA, 1.12.2010).
Como vemos, estas iniciativas tienden a una armonización europea de los bienes y servicios con IVA reducido;
pierde sentido, por tanto, esta subida tan importante del
gravamen en España, opuesta a las políticas de los otros
países de su entorno. Si apostamos claramente por el acceso universal a la cultura, entendida como un bien común
para todos los ciudadanos, además de contribuir a su desarrollo personal y profesional, contribuimos a la riqueza y
competitividad del país. Es por ello que pedimos
encarecidamente un esfuerzo político y una rectificación a la
baja del importe del IVA aplicado a la cultura, por situarlo al 4 %,
de acuerdo con las directrices seguidas por los miembros
de la UE que más apuestan por la riqueza cultural.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell per tal que aquest inste, al
mateix temps, el govern de l’Estat a iniciar les actuacions
necessàries per tal de disminuir l’IVA cultural i situar-lo
amb el que està succeint en altres estats europeus.
Les Corts instan al Consell para que este inste, al mismo
tiempo, al Gobierno del Estado a iniciar las actuaciones necesarias para disminuir el IVA cultural y situarlo con lo que
está sucediendo en otros estados europeos.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 2 de enero de 2014
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la retirada pel govern d’Espanya de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa i l’obertura
d’un procés de diàleg entre tota la comunitat educativa,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.314)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la retirada por el gobierno de España de la
Ley orgánica de mejora de la calidad educativa y la
apertura de un proceso de diálogo entre toda la comunidad educativa, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.314)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.729
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Xavier Morera i Català, Josep Maria Pañella i
Alcàcer, síndic i diputat del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent de tramitació
pel procediment d’urgència.
Davant la tramitació en Les Corts Generals de la Llei
orgànica per a la millora de la qualitat de l’educació volem
manifestar:
Aquesta llei deixa patent la incapacitat del Govern
d’Espanya per buscar un consens que puga donar estabilitat
al nostre sistema educatiu, menyspreant la comunitat educativa i els interlocutors socials i polítics amb els quals mai
s’ha comptat, només que per demanar-los la seua adhesió al
projecte de llei.
2. Instrumentalitza les legítimes aspiracions de millora
del sistema educatiu per imposar una contrareforma segregadora i intervencionista i que resulta inútil per resoldre els
problemes reals de l’educació.
3. No disposa d’una memòria econòmica creïble i deixa
a un dubtós finançament europeu la cobertura dels crèdits
que genera la reforma.
4. Conculca el principi de igualtat en produir segregació, permetre la publicació de rànquings i afavorir
l’exclusió de l’alumnat amb dificultats.
5. Promou un sistema de revàlides amb efectes punitius
per davant de la formació, que fomenta la desconfiança cap
al professorat i limita la formació integral de l’alumnat.
9. Limita la participació de la comunitat educativa en
buidar de competències els consells escolars i postula una
autonomia dels centres intervencionista respecte a les condicions laborals de les persones treballadores.
10. Lesiona l’acreditada equitat del nostre sistema educatiu públic sense millorar la qualitat i instal·la un model
econòmic elitista, economista e impropi d’un Estat aconfessional.
Enric Xavier Morera i Català, Josep Maria Pañella i
Alcàcer, síndico y diputado del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación por el procedimiento de urgencia.
Ante la tramitación en Las Cortes Generales de la Ley
orgánica para la mejora de la calidad de la educación queremos manifestar:
Esta ley deja patente la incapacidad del Gobierno de España para buscar un consenso que pueda dar estabilidad a
nuestro sistema educativo, menospreciando a la comunidad
educativa y los interlocutores sociales y políticos con los
que nunca se ha contado, más que para pedirles su adhesión
al proyecto de ley.
2. Instrumentaliza las legítimas aspiraciones de mejora
del sistema educativo para imponer una contrarreforma segregadora e intervencionista y que resulta inútil para resolver los problemas reales de la educación.
3. No dispone de una memoria económica creíble y deja
a una dudosa financiación europea la cobertura de los créditos que genera la reforma.
4. Conculca el principio de igualdad al producir segregación, permitir la publicación de rankings y favorecer la
exclusión del alumnado con dificultades.
5. Promueve un sistema de reválidas con efectos punitivos por delante de la formación, que fomenta la desconfianza hacia el profesorado y limita la formación integral
del alumnado.
6. Devalúa el sistema de FP, la necesidad de impulso y
apoyo, y organiza una clasificación de asignaturas arbitraria, con una ordenación académica incongruente y antipedagógica que deja fuera del currículo a importantes áreas
formativas como el EPC y otros imprescindibles para la
formación del alumnado.
7. Niega la diversidad lingüística de las comunidades autónomas en lengua propia y atenta contra el modelo de inmersión lingüística que garantiza el conocimiento del catalán y el
castellano al acabar la formación y que ha sido fundamental
para la cohesión social y la convivencia lingüística.
8. Impone la recentralización al promover un cambio en
la distribución de competencias y otorgar al gobierno del
Estado el total control de ciertas áreas estructurales y una
mayor capacidad para determinar el currículo y las nuevas
reválidas.
9. Limita la participación de la comunidad educativa al
vaciar de competencias los consejos escolares y postula una
autonomía de los centros intervencionista con respecto a
las condiciones laborales de las personas trabajadoras.
10. Lesiona la acreditada equidad de nuestro sistema
educativo público sin mejorar la calidad e instala un modelo económico elitista, economista e impropio de un Estado
aconfesional.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Govern d’Espanya a la retirada de la
Llei orgànica de millora de la qualitat educativa i a obrir un
procés de diàleg en el qual junt amb el Ministeri
d’Educació participe tota la comunitat educativa.
Les Corts instan al Gobierno de España a la retirada de
la Ley orgánica de mejora de la calidad educativa y a abrir
un proceso de diálogo en el que junto al Ministerio de Educación participe toda la comunidad educativa.
Les Corts, 18 de juny de 2013
Josep M.ª Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 18 de junio de 2013
Josep M.ª Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
6. Devalua el sistema de FP, la necessitat d’impuls i suport, i organitza una classificació d’assignatures arbitrària,
amb una ordenació acadèmica incongruent i antipedagògica
que deixa fora del currículum importants àrees formatives
com l’EPC i altres imprescindibles per la formació de
l’alumnat.
7. Nega la diversitat lingüística de les comunitats autònomes en llengua pròpia i atempta contra el model
d’immersió lingüística que garanteix el coneixement del
català i el castellà en acabar la formació i que ha estat fonamental per la cohesió social i la convivència lingüística.
8. Imposa la recentralització en promoure un canvi en la
distribució de competències i atorgar al govern de l’Estat el
total control de certes àrees estructurals i una major capacitat per determinar el currículum i les noves revàlides.
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.730
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la sol·licitud, per la Conselleria d’Economia i Administració Pública a les entitats financeres d’establir
les mesures oportunes perquè el tancament d’oficines
bancàries garantesca uns serveis mínims, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.315)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la solicitud, por la Conselleria de Economía y
Administración Pública a las entidades financieras de
establecer las medidas oportunas para que el cierre de
oficinas bancarias garantice unos servicios mínimos,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 73.315)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Xavier Morera i Català, Josep Maria Pañella i
Alcàcer, síndic i diputat del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència.
El procés de reestructuració del sistema financer ha suposat i sembla que seguirà suposant, entre altres coses, el
tancament d’oficines de les entitats bancàries allí on resulten menys rendibles econòmicament. Això afecta de manera fonamental, com ja hem pogut comprovar en algunes
ocasions i com s’ha anunciat a les localitats menys poblades i de l’interior de la Comunitat Valenciana, la qual cosa
suposarà un greu impacte en aquestes, que veuran incrementada aquesta llista llarga de retallades en els serveis. En
el cas de les caixes d’estalvis i cooperatives de crèdit és
més lamentable perquè, pel seu origen i naturalesa, han tingut sempre el caràcter social o rural. I molt més sagnant i
injust és el cas de les entitats que han rebut fortes injeccions d’ajudes públiques.
Qui s’ha beneficiat de la societat no pot deixar-ne de
costat sense més una part important. Els nostres pobles més
petits i d’interior, ja de per sí han estat maltractats i relegats
tantes vegades, no poden sobreviure si cada dia veuen retallats els serveis i les oportunitats per als seus veïns, en
aquest cas el servei bancari, tan necessari per a l’activitat
d’empreses i autònoms, tan bàsic per al conjunt de la ciutadania i que en cas de desaparèixer resulta tan tràgic per a
molta gent gran que ni tan sol té capacitat per traslladar-se
fora de la seua localitat. Els poders públics no poden ser
aliens a aquesta qüestió i han de veure’s obligats moralment i políticament a buscar solucions que compaginen els
interessos econòmics i els socials, els particulars i els generals, en tots els casos i especialment en aquells en que han
estat garants i rescatadors de les entitats financeres.
Enric Xavier Morera i Català, Josep Maria Pañella i
Alcàcer, síndico y diputado del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley, de tramitación por el procedimiento de urgencia.
El proceso de reestructuración del sistema financiero ha
supuesto y parece que seguirá suponiendo, entre otras cosas, el cierre de oficinas de las entidades bancarias allí donde resulten menos rentables económicamente. Eso afecta de
manera fundamental, como ya hemos podido comprobar en
algunas ocasiones y como se ha anunciado en las localidades menos pobladas y del interior de la Comunitat Valenciana, lo cual supondrá un grave impacto en estas, que
verán incrementada esta lista larga de recortes en los
servicios. En el caso de las cajas de ahorros y cooperativas
de crédito es más lamentable porque, por su origen y naturaleza, han tenido siempre el carácter social o rural. Y muy
más sangrante e injusto es el caso de las entidades que han
recibido fuertes inyecciones de ayudas públicas.
Quien se ha beneficiado de la sociedad no puede dejar de
lado sin más a una parte importante de la misma. Nuestros
pueblos más pequeños y de interior, ya de por sí han estado
maltratados y relegados tantas veces, no pueden sobrevivir si
cada día ven recortados los servicios y las oportunidades
para sus vecinos, en este caso el servicio bancario, tan necesario para la actividad de empresas y autónomos, tan básico
para el conjunto de la ciudadanía y que en caso de desaparecer resulta tan trágico para mucha gente mayor que ni tan
solo tiene capacidad para trasladarse fuera de su localidad.
Los poderes públicos no pueden ser ajenos a esta cuestión y
deben verse obligados moralmente y políticamente a buscar
soluciones que compaginen los intereses económicos y los
sociales, los particulares y los generales, en todos los casos y
especialmente en aquellos en que han sido garantes y rescatadores de las entidades financieras.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten la Conselleria d’Economia i Administració Pública a sol·licitar a les entitats financeres que
pensen o que estiguen disposades a dur a terme el tancament d’oficines bancàries a poblacions poc poblades i
d’interior, de manera contundent a aquelles que han rebut
ajudes públiques, a establir les mesures oportunes perquè
es garantesquen uns serveis bancaris mínims, suficients i
dignes en tot el territori.
2. Les Corts insten la Conselleria d’Economia i Administració Publica a informar a les entitats financeres que
pensen o que estiguen disposades a dur a terme el tancament d’oficines bancàries a poblacions poc poblades i
d’interior, que la conselleria donarà suport per mitja de
dipòsit preferent dels fons líquids, que aquesta conselleria
manté distribuïts en les diferents entitats financeres en
aquelles entitats que millor sàpiguen garantir el servei ban-
1. Les Corts instan a la Conselleria de Economía y Administración Pública a solicitar a las entidades financieras
que piensan o que estén dispuestas a llevar a cabo el cierre
de oficinas bancarias a poblaciones poco pobladas y de interior, de manera contundente a aquellas que han recibido
ayudas públicas, a establecer las medidas oportunas porque
se garantesquen unos servicios bancarios mínimos, suficientes y dignos en todo el territorio.
2. Les Corts instan a la Conselleria de Economía y Administración Publica a informar a las entidades financieras que
piensan o que estén dispuestas a llevar a cabo el cierre de oficinas bancarias en poblaciones poco pobladas y de interior,
que la conselleria dará apoyo por medio de depósito preferente de los fondos líquidos, que esta conselleria mantiene distribuidos en las diferentes entidades financieras en aquellas entidades que mejor sepan garantizar el servicio bancario en los
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.731
cari als municipis més afectats per l’exclusió bancària, especialment els xicotets municipis de l’interior.
municipios más afectados por la exclusión bancaria, especialmente los pequeños municipios del interior.
Les Corts, 30 de maig de 2013
Josep M.ª Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 30 de mayo de 2013
Josep M.ª Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el rebuig a l’informe de la Comissió per a la Reforma
de les Administracions Públiques (CORA) pel que fa a la
supressió de la Sindicatura de Comptes, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 73.448)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el rechazo al informe de la Comisión para la Reforma
de las Administraciones Públicas (CORA) respecto a la supresión de la Sindicatura de Comptes, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.448)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Ignacio Blanco Giner, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV presenta la proposició no de llei següent,
de tramitació especial d’urgència:
Ignacio Blanco Giner, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes del RCV presenta la siguiente proposición no de
ley, de tramitación especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El passat 5 de desembre, el Ministeri d’Hisenda va fer
públic un informe de la Comissió per a la Reforma de les
Administracions Públiques (CORA) en el qual entre altres
mesures es suggereix a les comunitats autònomes
l’eliminació dels organismes de fiscalització dels comptes i
els defensors del poble autonòmics. L’estudi del departament que dirigeix Cristóbal Montoro cita els casos de la
Sindicatura de Comptes i de la Sindicatura de Greuges.
La Sindicatura de Comptes, òrgan previst en l’Estatut
d’autonomia de la Comunitat Valenciana, és un element fonamental en el nostre sistema democràtic. La seua principal
funció és, per delegació de les Corts Valencianes, realitzar
el control extern de la gestió economicofinancera del sector
públic valencià, mitjançant la fiscalització dels comptes de
les entitats que integren aquest, com també pronunciar-se
sobre si s’ha complert amb la legalitat vigent en la gestió
dels fons públics.
La Sindicatura de Comptes està considerada com una de
les millors entitats d’aquestes característiques a l’estat espanyol i l’única que compleix els estàndards d’auditoria internacional (ISSAI).
En els pressupostos de la Generalitat Valenciana per al
2014, la Sindicatura de Comptes ha comptat amb una partida de 6,12 milions d’euros, la qual cosa suposa un 0,03 per
cent del pressupost autonòmic total.
Per la qual cosa presentem la següent
El pasado 5 de diciembre, el Ministerio de Hacienda hizo
público un informe de la Comisión para la Reforma de las
Administraciones Públicas (CORA) en el que entre otras medidas se sugiere a las comunidades autónomas la eliminación
de los organismos de fiscalización de las cuentas y los defensores del pueblo autonómicos. El estudio del departamento
que dirige Cristóbal Montoro cita los casos de la Sindicatura
de Comptes y de la Sindicatura de Greuges.
La Sindicatura de Comptes, órgano previsto en el Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana, es un elemento fundamental en nuestro sistema democrático. su
principal función es, por delegación de las Corts Valencianes, realizar el control externo de la gestión económico-financiera del sector público valenciano, mediante la fiscalización de las cuentas de las entidades que integran el
mismo, así como pronunciarse sobre si se ha cumplido con
la legalidad vigente en la gestión de los fondos públicos.
La Sindicatura de Comptes está considerada como una
de las mejores entidades de estas características en el estado español y la única que cumple los estándares de auditoría internacional (ISSAI).
En los presupuestos de la Generalitat Valenciana para el
2014, la Sindicatura de Comptes ha contado con una partida de 6,12 millones de euros, lo cual supone un 0,03 por
ciento del presupuesto autonómico total.
Por lo que presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes acorden expressar el seu frontal
rebuig a l’informe de la Comissió per a la Reforma de les
Administracions Públiques (CORA) fet públic pel Ministeri
d’Hisenda concretament, a la proposta d’eliminar la Sindicatura de Comptes.
Així mateix, les Corts Valencianes fan un reconeixement de la importància de la Sindicatura de Comptes per a
l’autogovern valencià i donen suport a la seua continuïtat
sense retallada dels mitjans materials i humans necessaris
per a desenvolupar la seua tasca de control extern de la
contractació i la despesa en tot el sector públic valencià.
Las Corts Valencianes acuerdan expresar su frontal rechazo al informe de la Comisión para la Reforma de las
Administraciones Públicas (CORA) hecho público por el
Ministerio de Hacienda concretamente, a la propuesta de
eliminar la Sindicatura de Comptes.
Asimismo, las Corts Valencianes hacen un reconocimiento de la importancia de la Sindicatura de Comptes para
el autogobierno valenciano y dan apoyo a su continuidad
sin recorte de los medios materiales y humanos necesarios
para desarrollar su tarea de control externo de la contratación y el gasto en todo el sector público valenciano.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Ignacio Blanco Giner
Les Corts, 2 de enero de 2014
Ignacio Blanco Giner
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.732
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el lliurament de tota la documentació relativa als
estudis trimestrals d’opinió pública en l’àmbit de la Comunitat Valenciana als diputats i les diputades de les
Corts, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 73.449)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la entrega de toda la documentación relativa a
los estudios trimestrales de opinión pública en el ámbito
de la Comunitat Valenciana a los diputados y diputadas
de Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 73.449)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Ignacio Blanco Giner, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenta la proposició no de llei següent,
de tramitació especial d’urgència:
Jesús Ignacio Blanco Giner, portavoz adjunto del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y
siguientes del RCV, presenta la siguiente proposición no de
ley de tramitación especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El passat 15 de maig es va publicar en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana la formalització del contracte
número CNMY13/DGAPP/1, relatiu a un servei de realització d’estudis trimestrals d’opinió pública en l’àmbit de la
Comunitat Valenciana, amb l’empresa GFK Emer Ad Hoc
Research, SL, per un import de 119.790 euros. El contracte
esmentat tindrà una durada d’un any i es podrà prorrogar
per un altre més, circumstància que faria augmentar
l’import total en 239.580 euros.
Segons l’anunci de licitació d’aquest contracte, «en cada
estudi trimestral es faran un total de 2.000 entrevistes distribuïdes per tot el territori de la Comunitat Valenciana. La
finalitat principal de les enquestes és conèixer l’opinió dels
ciutadans sobre qüestions d’actualitat i conjuntura social,
econòmica i política, com també conèixer-ne les valoracions, les preocupacions i les prioritats».
Atès l’interès d’aquests estudis per a conèixer la realitat
socioeconòmica i política del nostre territori, el Grup Parlamentari Esquerra Unida ja va sol·licitar, en octubre de
2012, còpia íntegra i literal dels qüestionaris, els creuaments de dades, els informes de resultats i les fitxes tècniques dels estudis d’opinió pública referits a l’acció quotidiana del Consell, realitzats per la Generalitat Valenciana al
llarg de l’any 2012, en virtut d’un contracte amb objecte
idèntic adjudicat a l’empresa Simple Lógica Investigación
(DOCV número 6.351, 09.09.10); Lógica Investigación
(DOCV número 6.351, 09.09.10).
Tant a aquesta petició como a d’altres iniciatives parlamentàries, el conseller de Presidència i vicepresident del
Consell ha afirmat repetidament que «es tracta
d’instruments de caràcter auxiliar per a l’elaboració
d’informes interns de l’administració» i que «en cap cas
aborden qüestions relacionades amb la intenció de vot ni
amb les valoracions personals de líders polítics». Tanmateix, a través d’un mitjà de comunicació que ha publicat
part del contingut d’un dels qüestionaris, hem pogut comprovar que les afirmacions del senyor Ciscar són falses, ja
que la majoria de les preguntes són de caràcter polític, partidista i electoral, incloent-hi record de vot i valoració de líders polítics i de partits.
Per la qual cosa presentem la següent:
El pasado 15 de mayo se publicó en el Diari Oficial de
la Comunitat Valenciana la formalización del contrato número CNMY13/DGAPP/1, relativo a un servicio de realización de estudios trimestrales de opinión pública en el ámbito de la Comunitat Valenciana, con la empresa GFK
Emer Ad Hoc Research, SL, por un importe de 119.790 euros. Dicho contrato tendrá una duración de un año y se
podrá prorrogar por otro más, circunstancia que haría aumentar el importe total en 239.580 euros.
Según el anuncio de licitación de este contrato, «en cada
estudio trimestral se harán un total de 2.000 entrevistas distribuidas por todo el territorio de la Comunitat Valenciana.
La finalidad principal de las encuestas es conocer la opinión de los ciudadanos sobre cuestiones de actualidad y coyuntura social, económica y política, así como conocer sus
valoraciones, preocupaciones y prioridades».
Dado el interés de estos estudios para conocer la realidad socioeconómica y política de nuestro territorio, el Grupo Parlamentario Esquerra Unida ya solicitó, en octubre del
2012, copia íntegra y literal de los cuestionarios, cruce de
datos, informes de resultados y fichas técnicas de los estudios de opinión pública referidos a la acción cotidiana del
Consell, realizados por la Generalitat Valenciana a lo largo
del año 2012, en virtud de un contrato con objeto idéntico
adjudicado a la empresa Simple Lógica Investigación
(DOCV número 6.351, 09.09.10); Lógica Investigación
(DOCV número 6.351, 09.09.10).
Tanto a esta petición como a otras iniciativas parlamentarias, el conseller de Presidencia y vicepresidente del Consell
ha afirmado repetidamente que «se trata de instrumentos de
carácter auxiliar para la elaboración de informes internos de
la administración» y que «en ningún caso abordan cuestiones
relacionadas con la intención de voto ni con las valoraciones
personales de líderes políticos». Sin embargo, a través de un
medio de comunicación que ha publicado parte del contenido de uno de los cuestionarios, hemos podido comprobar que
las afirmaciones del señor Ciscar son falsas, dado que la mayoría de las preguntas son de carácter político, partidista y
electoral, incluyendo recuerdo de voto y valoración de líderes políticos y de partidos.
Por ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Lliurar tota la documentació relativa als estudis trimestrals d’opinió pública en l’àmbit de la Comunitat Valenciana als diputats i les diputades d’aquesta cambra que
l’han sol·licitat a l’empara de l’article 12 del reglament.
Les Corts instan al Consell a:
1. Entregar toda la documentación relativa a los estudios
trimestrales de opinión pública en el ámbito de la Comunitat
Valenciana a los diputados y diputadas de esta cámara que lo
han solicitado al amparo del artículo 12 del reglamento.
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.733
2. Publicar en la pàgina web de la Generalitat Valenciana els estudis trimestrals d’opinió pública en l’àmbit de la
Comunitat Valenciana de què disposa el Consell, incloenthi els qüestionaris, els creuaments de dades, els informes
de resultats i les fitxes tècniques, tal i com fa el Centre
d’Investigacions Sociològiques (CIS) o el Centre d’Estudis
d’Opinió (CEO) de Catalunya.
3. Retre compte del compliment d’aquesta resolució en
un període màxim d’un mes des que s’aprove.
2. Publicar en la página web de la Generalitat Valenciana los estudios trimestrales de opinión pública en el ámbito
de la Comunitat Valenciana de los que dispone el Consell,
incluyendo los cuestionarios, cruce de datos, informes de
resultados y fichas técnicas, tal y como hace el Centro de
Investigaciones Sociológicas (CIS) o el Centro de Estudios
de Opinión (CEO) de Cataluña.
3. Rendir cuenta del cumplimiento de esta resolución en
un período máximo de un mes desde su aprobación.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Les Corts, 2 de enero de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el suport i la solidaritat amb les poblacions afectades pels sismes derivats del projecte Castor, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
73.451)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el apoyo y la solidaridad con las poblaciones
afectadas por los seísmos derivados del proyecto Castor,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.451)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei següent,
de tramitació especial d’urgència:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos
160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición
no de ley de tramitación especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El projecte Castor és un dipòsit estratègic artificial de gas
natural situat davant de les costes de Castelló i Tarragona, en
aigües territorials espanyoles de la mar Mediterrània. És el cinquè i més gran dels que hi ha a Espanya i és propietat de
l’empresa Escal UGS. Creat per a suplir la demanda energètica
espanyola de gas natural en cas d’escassetat o cessament de les
importacions, té capacitat per a emmagatzemar un màxim de
1.900 milions de metres cúbics de gas natural, suficient per a
subministrar l’equivalent a 50 dies de consum a Espanya.
Les operacions van començar al maig de 2012 i la primera injecció de gas es va iniciar el 10 d’abril de 2012.
Aquest mateix mes hi va haver un terratrèmol de 3,1 en
l’escala Richter prop de la plataforma d’injecció i des de
setembre de 2013 hi ha hagut centenars de terratrèmols a la
zona on el projecte Castor estava injectant gas. L’1
d’octubre hi va haver un sisme de 4,2 en l’escala de magnitud de moment, que va causar alarma a les poblacions properes. A Alcanar, Benicarló, les Cases d’Alcanar, Cervera
del Maestrat, Càlig, Peníscola, Sant Carles de la Ràpita i
Vinaròs va ser sentit amb una intensitat de grau III.
Segons l’empresa, els treballs d’injecció de gas van ser
paralitzats el 16 de setembre després de les primeres sacsejades i va reconèixer que els terratrèmols podien estar
vinculats al projecte.
Malgrat que la Comissió Europea ha afirmat que el Castor va passar al moment oportú tots els controls i totes les
proves fixades per la llei, aquests terratrèmols demostren
que són insuficients i que hauria d’haver-se realitzat un estudi sismològic com demanava l’Observatori de l’Ebre, ja
que, atesa la proximitat de la falla d’Amposta, era molt
probable que els moviments sísmics representaren un gran
risc per a la població.
Sembla que el govern valencià no va fer cap advertència
sobre això ni va aconsellar la realització d’estudis sísmics
quan va ser consultat per part del Ministeri de Medi Ambient en el procés d’autorització ambiental del magatzem
El proyecto Castor es un depósito estratégico artificial de gas
natural situado frente a las costas de Castellón y Tarragona, en
aguas territoriales españolas del mar Mediterráneo. Es el quinto
y más grande de los existentes en España y es propiedad de la
empresa Escal UGS. Creado para suplir la demanda energética
española de gas natural en caso de escasez o cese de las importaciones, tiene capacidad para almacenar un máximo de 1.900
millones de metros cúbicos de gas natural, suficiente para suministrar el equivalente a 50 días de consumo en España.
Las operaciones empezaron en mayo de 2012, iniciándose la primera inyección de gas el 10 de abril de 2012. Ese
mismo mes se produjo un terremoto de 3,1 en la escala Richter en las proximidades de la plataforma de inyección y desde septiembre de 2013 se han producido cientos de terremotos en la zona donde el proyecto Castor estaba inyectando
gas. El 1 de octubre se produjo un seísmo de 4,2 en la escala
de magnitud de momento, causando alarma en las poblaciones próximas. En Alcanar, Benicarló, Les Cases d’Alcanar,
Cervera del Maestre, Cálig, Peñíscola, Sant Carles de la Ràpita y Vinaròs se sintió con una intensidad de grado III.
Según la empresa, los trabajos de inyección de gas fueron paralizados el 16 de septiembre tras los primeros temblores, reconociendo que los terremotos podían estar vinculados al proyecto.
A pesar de que la Comisión Europea ha afirmado que el
Castor pasó en su momento todos los controles y pruebas
fijadas por la ley, estos terremotos demuestran que son insuficientes y que debería haberse realizado un estudio sismológico como solicitaba el Observatorio del Ebro, ya que,
dada la proximidad de la falla de Amposta, era muy probable que los movimientos sísmicos representaran un gran
riesgo para la población.
Parece que el gobierno valenciano no hizo ninguna advertencia al respeto ni aconsejó la realización de estudios
sísmicos cuando fue consultado por el Ministerio de Medio
Ambiente en el proceso de autorización ambiental del al-
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.734
de gas, a pesar de situar-se sobre una falla de 51 quilòmetres i tot i que col·lectius de la zona sí que havien traslladat
la seua preocupació pel perill de terratrèmols.
El ministeri va traslladar el projecte a quatre direccions generals (Qualitat Ambiental, Medi Natural, Pesca i Patrimoni
Cultural), però els seus informes es van limitar a assenyalar
l’existència d’espais naturals, hàbitats protegits i afeccions a la
Xarxa Natura 2000, entre altres qüestions. El president del
Consell, Alberto Fabra, va afirmar recentment, després de ser
preguntat sobre el motiu de no recomanar un estudi sísmic en
aquesta fase, que la Generalitat no va participar en el procés i
que va ser «potestat exclusiva» del govern central.
El 3 d’octubre la Fiscalia de Castelló va obrir una investigació d’ofici per aclarir si el projecte Castor està relacionat
amb els sismes registrats a la zona durant aquestes setmanes.
Fins ara s’han recollit unes 30.000 signatures que demanen el tancament de la planta del Castor a través d’un conegut portal d’Internet.
A Ohio –Estats Units– es va prohibir la injecció de gas
en un magatzem subterrani després d’haver-hi un sisme
d’una intensitat més baixa que la registrada en els terratrèmols del nord de Castelló. A més, científics nord-americans
acrediten sismes després de transcorreguts 18 anys de la injecció d’hidrocarburs i, segons Geology, un sisme de 5,7 en
l’escala Richter a Oklahoma tenia l’origen en un magatzem
subterrani de gas.
Des d’Esquerra Unida hem rebutjat frontalment aquest
tipus de pràctiques d’emmagatzematge de gas i altres de similars d’extracció, com ara la fracturació hidràulica.
Aquest rebuig i la preocupació pels efectes d’aquest tipus
de projectes, els compartim amb les organitzacions ecologistes i amb les comunitats afectades.
Per la qual cosa presentem la següent:
macén de gas, a pesar de ubicarse sobre una falla de 51
kilómetros y aunque colectivos de la zona sí habían trasladado su preocupación por el peligro de terremotos.
El ministerio trasladó el proyecto a cuatro direcciones generales (Calidad Ambiental, Medio Natural, Pesca y Patrimonio Cultural), pero sus informes se limitaron a señalar la existencia de espacios naturales, hábitats protegidos y afecciones a
la Red Natura 2000, entre otras cuestiones. El presidente del
Consell, Alberto Fabra, afirmó recientemente, tras ser preguntado sobre el motivo de no recomendar un estudio sísmico en
esta fase, que la Generalitat no participó en el proceso y que
fue «potestad exclusiva» del gobierno central.
El 3 de octubre la Fiscalía de Castellón abrió una investigación de oficio para aclarar si el proyecto Castor está relacionado
con los seísmos registrados en la zona durante estas semanas.
Hasta ahora se han recogido unas 30.000 firmas pidiendo el cierre de la planta del Castor a través de un conocido
portal de Internet.
En Ohio –Estados Unidos– se prohibió la inyección de
gas en un almacén subterráneo después de que se produjera
un seísmo de una intensidad más baja que la registrada en
los terremotos del norte de Castellón. Además, científicos
norteamericanos acreditan seísmos después de transcurridos
18 años de la inyección de hidrocarburos y, según Geology,
un seísmo de 5,7 en la escala Richter en Oklahoma tenía su
origen en un almacén subterráneo de gas.
Desde Esquerra Unida hemos rechazado frontalmente
este tipo de prácticas de almacenamiento de gas, así como
otras similares de extracción como la fractura hidráulica.
Este rechazo y la preocupación por los efectos de este tipo
de proyectos, los compartimos con las organizaciones ecologistas y con las comunidades afectadas.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts manifesten el seu suport i la seua solidaritat amb
les poblacions afectades pels sismes derivats del projecte Castor i lamenten no haver-s’hi pronunciat abans en contra.
Així mateix, les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Exigir al Govern d’Espanya la paralització absoluta de
l’activitat del projecte Castor i el seu desmantellament total i
definitiu, sense que represente una despesa addicional per a
les arques públiques, atès l’evident risc sísmic que comporta.
2. Emprendre totes les mesures legals per a exigir la responsabilitat patrimonial a l’empresa Escal UGS, per la possible ocultació de dades sobre el risc sísmic de l’explotació
del dipòsit de gas, i contra les autoritats, els funcionaris i
els tècnics que van avalar, van informar favorablement o
van aprovar el projecte.
3. Exigir al Govern d’Espanya l’aturada de tots els projectes d’emmagatzematge subterrani de gas, en virtut del
principi de precaució que regeix la normativa europea.
El Consell retrà compte d’aquesta resolució en un període màxim d’un mes des que s’aprove.
Les Corts manifiestan su apoyo y solidaridad con las poblaciones afectadas por los seísmos derivados del proyecto Castor
y lamentan no haberse pronunciado antes contra el mismo.
Asimismo, las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. Exigir al Gobierno de España la paralización absoluta de
la actividad del proyecto Castor y el desmantelamiento total y
definitivo del mismo, sin que suponga un gasto adicional para
las arcas públicas, dado el evidente riesgo sísmico que supone.
2. Emprender todas las medidas legales para exigir la
responsabilidad patrimonial a la empresa Escal UGS, por la
posible ocultación de datos sobre el riesgo sísmico de la
explotación del depósito de gas, así como contra las autoridades, funcionarios y técnicos que avalaron, informaron favorablemente o aprobaron el proyecto.
3. Exigir al Gobierno de España la paralización de todos
los proyectos de almacenamiento subterráneo de gas, en virtud
del principio de precaución que rige la normativa europea.
El Consell dará cuenta de esta resolución en un período
máximo de un mes desde su aprobación.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 2 de enero de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’adopció pel Consell d’una partida econòmica
que cobresca les ajudes atorgades per la Generalitat en
matèria d’habitatge, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 73.452)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la adopción por el Consell de una partida
económica que cubra las ayudas otorgadas por la Generalitat en materia de vivienda, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.452)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.735
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, respectivament, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent, de tramitació especial d’urgència:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo
160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley, de tramitación especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Unes 50.000 famílies valencianes estan afectades pels
impagaments de les ajudes corresponents a actuacions protegides en matèria d’habitatge de la Generalitat, tant
d’aquelles conegudes com a xec habitatge com aquelles
destinades al lloguer i a la rehabilitació. L’import del deute
s’aproxima als 250 milions d’euros.
Aquestes ajudes no es paguen des de març de l’any 2009, el
que podria concloure a la seua prescripció durant l’any 2013,
transcorreguts quatre anys. Davant d’aquesta eventual prescripció
la conselleria roman callada, sense aclarir la situació, ni reconèixer el deute, ni tampoc comprometre’s a realitzar aquests pagaments en un calendari acordat amb la Plataforma d’Afectats.
L’únic pas que ha donat el Consell en aquest sentit ha estat
l’Acord de 5 d’octubre de 2012, pel qual s’autoritza un ajust
en l’annex de transferències de capital del programa 431.10,
Arquitectura i habitatge, per a habilitar una línia de subvenció
nominativa distribuïda que done cobertura a subvencions
concedides en aplicació del Decret 66/2009, pel qual es va
aprovar el Pla autonòmic d’habitatge de la Comunitat Valenciana 2009-2012, el pagament del qual va ser anticipat per
entitats financeres, amb un import de 5.528.769,84 euros
(DOCV de 15 d’octubre de 2012). Aquest acord però, tal i
com va confirmar la conselleria en resposta a pregunta parlamentària, no suposa la cobertura total de les subvencions concedides en aplicació del Decret 66/2009.
Per la qual cosa, presentem la següent:
Unas 50.000 familias valencianas están afectadas por
los impagos de las ayudas correspondientes a actuaciones
protegidas en materia de vivienda de la Generalitat, tanto
aquellas conocidas como cheque vivienda como aquellas
destinadas al alquiler y a la rehabilitación. El importe de la
deuda se aproxima a los 250 millones de euros.
Estas ayudas no se pagan desde marzo del año 2009, lo que
podría concluir a su prescripción durante el año 2013, transcurridos cuatro años. Ante esta eventual prescripción la conselleria permanece callada, sin aclarar la situación, ni reconocer la
deuda, ni tampoco comprometerse a realizar estos pagos en un
calendario acordado con la Plataforma de Afectados.
El único paso que ha dado el Consell en este sentido ha
sido el Acuerdo de 5 de octubre de 2012, por el que se autoriza un ajuste en el anexo de transferencias de capital del programa 431.10, Arquitectura y vivienda, para habilitar una línea de subvención nominativa distribuida que dé cobertura a
subvenciones concedidas en aplicación del Decreto 66/2009,
por el que se aprobó el Plan autonómico de vivienda de la
Comunitat Valenciana 2009-2012, cuyo pago fue anticipado
por entidades financieras, con un importe de 5.528.769,84 euros (DOCV de 15 de octubre de 2012). Este acuerdo sin embargo, tal y como confirmó la conselleria en respuesta a pregunta parlamentaria, no supone la cobertura total de las
subvenciones concedidas en aplicación del Decreto 66/2009.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a habilitar una
partida econòmica que cobresca, de forma íntegra, les ajudes atorgades per la Generalitat corresponents a actuacions
protegides en matèria d’habitatge, tant d’aquelles conegudes com a xec habitatge com aquelles destinades al lloguer
i a la rehabilitació, que no han estat abonades.
El Consell retrà compte del compliment d’aquesta resolució en un període d’un mes des de la seua aprovació.
Las Corts Valencianes instan al Consell a habilitar una
partida económica que cubra, de forma íntegra, las ayudas
otorgadas por la Generalitat correspondientes a actuaciones
protegidas en materia de vivienda, tanto aquellas conocidas
como cheque vivienda como aquellas destinadas al alquiler
y a la rehabilitación, que no han sido abonadas.
El Consell dará cuenta del cumplimiento de esta resolución en un período de un mes desde su aprobación.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 2 de enero de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el desistiment per part del Govern d’Espanya de
reformar la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut
sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de
l’embaràs, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 73.453)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el desistimiento por parte del Gobierno de España de reformar la Ley orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción
voluntaria del embarazo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 73.453)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Marga Sanz Alonso i Esther López Barceló, síndica i
diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, respectivament, a l’empara de l’article 160 i següents del RCV pre-
Marga Sanz Alonso y Esther López Barceló, síndica y
diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo 160 y siguientes del RCV
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.736
senten la proposició no de llei següent de tramitació especial d’urgència:
presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación
especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 25 de gener de 2012, el ministre de Justícia, en la
seua compareixença en el Congrés dels Diputats va dir, literalment «Vamos, por tanto, a reformar la Ley orgánica de
3 de marzo de 2010 de salud sexual y reproductiva y de la
interrupción voluntaria del embarazo, que fue aprobada en
la anterior legislatura sin consenso y con la opinión desfavorable de los órganos consultivos.
Les quiero decir de forma muy esquemática pero muy
rotunda que para esa propuesta de reforma que tramitaremos –insisto– ante la Comisión de Justicia como tradicionalmente –con la excepción última– se ha venido realizando en el Congreso de los Diputados nos inspiraremos en la
doctrina ya definida por el Tribunal Constitucional cuando
tuvo ocasión y obligación de pronunciarse sobre la primera
ley que regulaba el aborto.
Y también les anuncio que algunos principios anunciados por nuestro partido –como es la exigencia del consentimiento paterno con relación a los menores– estarán incluidos en este proyecto de ley.»
Quasi dos anys després, el ministre continua insistint a reformar la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i
reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, i a
principis de setembre de 2013 va afirmar que el Consell de
Ministres l’aprovarà «abans que acabe octubre».
Si bé és cert que el Partit Popular s’havia compromès en
el programa electoral a modificar la llei vigent, ho va fer
amb una fórmula ambigua. De fet, sols incloïa una referència al canvi d’aquesta per a «reforçar la protecció del dret a
la vida, i també la dels menors», sense més detalls. I el Govern d’Espanya, actualment del mateix partit, continua instal·lat en l’ambigüitat.
En les intervencions inicials, el ministre Gallardón havia
deixat clara la seua pretensió d’acabar amb la Llei de terminis
de l’any 2010 per a tornar a una norma en la qual sols es puga
interrompre l’embaràs sota una sèrie de supòsits, com succeïa
amb la Llei de 1985. Tanmateix, la incertesa amb relació al calat de la reforma anunciada és absoluta, doncs posteriorment
ha insinuat que tornar a la Llei de 1985 no seria suficient i es
buscarien fórmules més restrictives.
Al respecte, cal tenir present que el recurs
d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular en 2010
contra la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, considerava
que el supòsit d’avortament per malformació fetal suposa
una discriminació entre individus sans i malalts, i que això
no pot admetre’s. «No sembla que resulte conforme mantenir un supòsit de despenalització de l’avortament que clarament distingeix entre vides més o menys valuoses i del que,
a més, s’ha fet una aplicació eugenèsica en el pitjor sentit
de la paraula (per exemple, ja no neix el 90% dels xiquets
amb síndrome de Down dels que naixien fa uns anys)»,
deia aquell recurs, advocant implícitament per l’eliminació
del supòsit.
L’ambigüitat calculada en aquest aspecte del supòsit de
malformació fetal és absoluta. Primer va dir que l’eliminaria,
després va canviar la paraula «malformació» per «discapacitat». I en maig del 2013 va suggerir que la llei faria una distinció entre les malformacions gravíssimes i la «discapacitat»,
encara que no explicà que entén per discapacitat. Establir categories de malformacions, unes motiu d’avortament i unes altres no, és d’una gravetat extraordinària, ja que sols una dona
El 25 de enero de 2012, el ministro de Justicia, en su
comparecencia en el Congreso de los Diputados dijo, literalmente «Vamos, por tanto, a reformar la Ley orgánica de
3 de marzo de 2010 de salud sexual y reproductiva y de la
interrupción voluntaria del embarazo, que fue aprobada en
la anterior legislatura sin consenso y con la opinión desfavorable de los órganos consultivos.
Les quiero decir de forma muy esquemática pero muy
rotunda que para esa propuesta de reforma que tramitaremos –insisto– ante la Comisión de Justicia como tradicionalmente –con la excepción última– se ha venido realizando en el Congreso de los Diputados nos inspiraremos en la
doctrina ya definida por el Tribunal Constitucional cuando
tuvo ocasión y obligación de pronunciarse sobre la primera
ley que regulaba el aborto.
Y también les anuncio que algunos principios anunciados por nuestro partido –como es la exigencia del consentimiento paterno con relación a los menores– estarán incluidos en este proyecto de ley.»
Casi dos años después, el ministro continúa insistiendo en
reformar la Ley orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo, y a principios de septiembre de 2013 afirmó que el Consejo de Ministros lo aprobará «antes de que acabe octubre».
Si bien es cierto que el Partido Popular se había comprometido en el programa electoral a modificar la ley vigente, lo
hizo con una fórmula ambigua. De hecho, sólo incluía una referencia en el cambio de ésta para «reforzar la protección del
derecho a la vida, y también la de los menores», sin más detalles. Y el Gobierno de España, actualmente del mismo partido, continúa instalado en la ambigüedad.
En las intervenciones iniciales, el ministro Gallardón había
dejado clara su pretensión de acabar con la Ley de plazos del
año 2010 para volver a una norma en la que sólo se pueda interrumpir el embarazo bajo una serie de supuestos, como sucedía con la Ley de 1985. Aun así, la incertidumbre en relación al calado de la reforma anunciada es absoluta, pues
posteriormente ha insinuado que volver a la Ley de 1985 no
sería suficiente y se buscarían fórmulas más restrictivas.
Al respecto, hay que tener presente que el recurso de inconstitucionalidad presentado por el Partido Popular en
2010 contra la Ley orgánica 2/2010, de 3 de marzo, consideraba que el supuesto de aborto por malformación fetal
supone una discriminación entre individuos sanos y enfermos, y que esto no puede admitirse. «No parece que resulte
conforme mantener un supuesto de despenalización del
aborto que claramente distingue entre vidas más o menos
valiosas y del que, además, se ha hecho una aplicación eugenésica en el peor sentido de la palabra (por ejemplo, ya
no nace el 90% de los niños con síndrome de Down de los
que nacían hace unos años)», decía aquel recurso, abogando implícitamente por la eliminación del supuesto.
La ambigüedad calculada en este aspecto del supuesto de
malformación fetal es absoluta. Primero dijo que lo eliminaría,
después cambió la palabra «malformación» por «discapacitado». Y en mayo del 2013 sugirió que la ley haría una distinción entre las malformaciones gravísimas y la «discapacidad»,
aunque no explicó que entiende por discapacidad. Establecer
categorías de malformaciones, unas motivo de aborto y otras
no, es de una gravedad extraordinaria, puesto que sólo una
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.737
sap si pot afrontar la malaltia del fill, si és compatible amb la
seua vida, independentment de la gravetat.
En tot cas, l’experiència demostra que una dona que desitja
avortar no renuncia a les seues intencions, per la qual cosa una
norma regressiva abocarà les dones amb capacitat econòmica al
«turisme abortiu», mentre que aquelles sense recursos usaran
mètodes clandestins que posaran en perill la seua salut. Una
possibilitat que, a més d’indesitjable és, ara per ara, amb la crisi
econòmica que estem patint, més que probable.
En definitiva, la substitució d’una llei de terminis com
la que està vigent –coherent amb el sistema democràtic de
drets i llibertats públiques, i amb el nostre entorn–, per la
penalització de l’avortament amb l’excepció d’una sèrie de
supòsits, suposaria una regressió pel que fa al dret de les
dones a decidir sobre el propi cos.
El Grup Parlamentari d’Esquerra Unida considera, a
més a més, que cal avançar en el desplegament reglamentari de la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i
reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.
És per això que presentem la següent
mujer sabe si puede afrontar la enfermedad del hijo, si es compatible con su vida, independientemente de la gravedad.
En todo caso, la experiencia demuestra que una mujer que
desea abortar no renuncia a sus intenciones, por lo cual una norma regresiva abocará a las mujeres con capacidad económica al
«turismo abortivo», mientras que aquellas sin recursos usarán
métodos clandestinos que pondrán en peligro su salud. Una posibilidad que, además de indeseable es, hoy por hoy, con la crisis económica que estamos sufriendo, más que probable.
En definitiva, la sustitución de una ley de plazos como
la que está vigente –coherente con el sistema democrático
de derechos y libertades públicas, y con nuestro entorno–,
por la penalización del aborto con la excepción de una serie
de supuestos, supondría una regresión en cuanto al derecho
de las mujeres a decidir sobre su propio cuerpo.
El Grupo Parlamentario de Esquerra Unida considera,
además, que hay que avanzar en el despliegue reglamentario
de la Ley orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y
reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo.
Es por eso que presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Govern d’Espanya a no culminar la
reforma de la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut
sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de
l’embaràs, per considerar-la un retrocés en els drets fonamentals de les dones.
Així mateix, Les Corts insten el Govern d’Espanya a
desplegar reglamentàriament la llei, establint les vies que
garanteixen els drets sexuals i reproductius i la pràctica de
la interrupció voluntària de l’embaràs dins del sistema públic de salut.
Es donarà trasllat d’aquest acord al president del Govern d’Espanya, al ministre de Justícia, a la ministra de
Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, al president del
Congrés dels Diputats, als grups parlamentaris en el
Congrés dels Diputats i al president del Senat.
Les Corts instan al Gobierno de España a no culminar la
reforma de la Ley orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud
sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del
embarazo, por considerarla un retroceso en los derechos
fundamentales de las mujeres.
Así mismo, Les Corts instan al Gobierno de España a
desplegar reglamentariamente la ley, estableciendo las vías
que garantizan los derechos sexuales y reproductivos y la
práctica de la interrupción voluntaria del embarazo dentro
del sistema público de salud.
Se dará traslado de este acuerdo al presidente del Gobierno de España, al ministro de Justicia, a la ministra de
Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, al presidente del
Congreso de los Diputados, a los grupos parlamentarios en
el Congreso de los Diputados y al presidente del Senado.
Les Corts, 2 de gener de 2014
Marga Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 2 de enero de 2014
Marga Sanz Alonso
Esther López Barceló
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la modificació de la Llei de 18 de juny de 1870, de
regles per a l’exercici de la gràcia d’indult, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 73.536)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la modificación de la Ley de 18 de junio de 1870, de
reglas para el ejercicio de la gracia de indulto, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE 73.536)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Antonio Torres Salvador, síndic del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenta la
proposició no de llei següent, pel procediment especial
d’urgència.
Antonio Torres Salvador, síndico del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presenta la siguiente proposición no de ley por el procedimiento especial de urgencia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La figura de l’indult en el nostre dret està regulada per
la Llei de 18 de juny de 1870, de regles per a l’exercici de
la gràcia d’indult, amb només unes modificacions introduïdes per la Llei 1/1988, de 14 de gener, per la qual es modifica la llei de 18 de juny de 1870 establint regles per a
l’exercici de la gràcia d’indult. Es tracta, per tant, d’una
norma vuitcentista, fruit d’un marc institucional, polític i
La figura del indulto en nuestro derecho está regulada
por la Ley de 18 de junio de 1870, de reglas para el ejercicio de la gracia de indulto, con apenas unas modificaciones
introducidas por la Ley 1/1988, de 14 de enero, por la que
se modifica la ley de 18 de junio de 1870, estableciendo reglas para el ejercicio de la gracia de indulto. Se trata, pues,
de una norma decimonónica, fruto de un marco institucio-
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.738
social que en res s’assembla al de l’Espanya democràtica
del segle XXI.
La llei de 1870 mateixa establia ja determinades directrius
per a concedir l’indult, és a dir, el perdó de la pena imposada a
una persona. Parlava de justícia, equitat i conveniència social
com a elements claus per a justificar aquell perdó.
En l’actualitat vivim temps de desafecció de la societat
cap a la política i cap als polítics. Els nombrosos casos de
corrupció que s’han succeït a Espanya, i amb singular
freqüència i gravetat a la Comunitat Valenciana, han creat
una alarma ciutadana sense precedents en la nostra democràcia i han obert una bretxa de desconfiança entre la
societat i els polítics que és urgent restaurar. Està en joc la
credibilitat mateixa del nostre sistema institucional.
La societat està especialment sensibilitzada amb els delictes relacionats amb la corrupció. Considera que els polítics no fem prou per a perseguir-los i té la sensació que les
responsabilitats dels culpables desapareixen o es dilueixen
entre els amagatalls del nostre sistema. Per això la societat
no entén de cap manera que es puga perdonar la pena de
qui incorre en aquest tipus de conductes. Qualsevol mesura
en aquest sentit no faria sinó incrementar la sensació
d’impunitat que el ciutadà atribueix als autors d’aquests delictes, i incrementaria la fractura social entre els polítics i
els ciutadans.
Per això els responsables polítics de les diferents institucions hem d’actuar amb contundència i determinació en
l’àmbit de les nostres competències. Es va fer així amb la
reforma del Codi penal de 2010, en què es van endurir el
tractament i la tipificació, entre altres, dels delictes la causa
dels quals era la corrupció pública o privada, reforma en
què el Grup Popular es va abstenir.
I creiem oportú actuar ara assegurant el compliment de
les penes dels culpables d’aquests delictes, sense que càpiga, per tant, el seu perdó a través de l’indult. Assistim
aquests dies amb greu preocupació a una sèrie d’iniciatives
tendents a instar el perdó de condemnats per aquests
menyspreables delictes, i estem convençuts que els ciutadans estan totalment en contra que els responsables eludesquen la pena a què justament han estat condemnats.
Per això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
nal, político y social que en nada se parece al de la España
democrática del siglo XXI.
La propia ley de 1870 establecía ya determinadas directrices
para conceder el indulto, es decir, el perdón de la pena impuesta
a una persona. Hablaba de justicia, equidad y conveniencia social como elementos claves para justificar ese perdón.
En la actualidad vivimos tiempos de desafección de la sociedad hacia la política y hacia los políticos. Los numerosos
casos de corrupción que se han sucedido en España, y con singular frecuencia y gravedad en la Comunitat Valenciana, han
creado una alarma ciudadana sin precedentes en nuestra democracia y han abierto una brecha de desconfianza entre la sociedad y los políticos que es urgente restaurar. Está en juego la
propia credibilidad de nuestro sistema institucional.
La sociedad está especialmente sensibilizada con los delitos relacionados con la corrupción. Considera que los
políticos no hacemos lo suficiente para perseguirlos y tiene
la sensación de que las responsabilidades de los culpables
desaparecen o se diluyen entre los entresijos de nuestro sistema. Por eso la sociedad no entiende de ninguna manera
que se pueda perdonar la pena de quien incurre en este tipo
de conductas. Cualquier medida en este sentido no haría
sino incrementar la sensación de impunidad que el ciudadano atribuye a los autores de estos delitos, e incrementaría la
fractura social entre los políticos y la ciudadanía.
Por ello los responsables políticos de las diferentes instituciones debemos actuar con contundencia y determinación en el ámbito de nuestras competencias. Se hizo así con
la reforma del Código penal de 2010, en la que se endurecieron el tratamiento y la tipificación, entre otros, de los
delitos cuya causa era la corrupción pública o privada, reforma en la que el Grupo Popular se abstuvo.
Y creemos oportuno actuar ahora asegurando el cumplimiento de las penas de los culpables de estos delitos, sin
que quepa, por tanto, el perdón de las mismas a través del indulto. Asistimos estos días con grave preocupación a una serie
de iniciativas tendentes a instar al perdón de condenados por
estos despreciables delitos, y estamos convencidos de que los
ciudadanos están totalmente en contra de que los responsables
eludan la pena a la que justamente han sido condenados.
Por ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la
siguiente
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
1. Dirigir-se al govern central per instar-lo a modificar la
Llei de 18 de juny de 1870, de regles per a l’exercici de la gràcia d’indult, a fi que no es puga concedir l’indult en casos relacionats amb delictes de corrupció.
2. Que, mentrestant s’aprove la reforma legislativa citada, no
concedesca cap tipus d’indult, total o parcial, en aquests casos.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
1. Dirigirse al gobierno central instándole a modificar la
Ley de 18 de junio de 1870, de reglas para el ejercicio de la
gracia de indulto, a fin de que no se pueda conceder el indulto en casos relacionados con delitos de corrupción.
2. Que, entretanto se apruebe la reforma legislativa citada, no
conceda ningún tipo de indulto, total o parcial, en estos casos.
Corts Valencianes, 2 de gener de 2014
Antonio Torres Salvador
Corts Valencianes, 2 de enero de 2014
Antonio Torres Salvador
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig al projecte del Pla hidrològic del Tajo
pel que fa al manteniment del transvasament Tajo-Segura, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 73.537)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el rechazo al proyecto del Plan hidrológico del Tajo
por lo que respecta al mantenimiento del trasvase TajoSegura, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 73.537)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Rafael Rubio Martínez, Francesc Signes Núñez i María
Vicenta Crespo Domínguez, portaveu adjunt, diputat i
Rafael Rubio Martínez, Francesc Signes Núñez y María Vicenta Crespo Domínguez, portavoz adjunto, diputado y
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.739
diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista,
d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició
no de llei següent, pel procediment especial d’urgència:
diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista,
de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente
proposición no de ley por el procedimiento especial de urgencia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El transvasament Tajo-Segura va ser aprovat l’any 1933
per les Corts Espanyoles dins del Pla nacional d’obres
hidràuliques per a assegurar el subministrament d’aigua al
sud d’Alacant i Múrcia. Finalment, les obres es van iniciar
el 1966 i van finalitzar l’any 1979.
El transvasament és gestionat pel Govern d’Espanya a
través de la Comissió d’Explotació i, d’acord amb la normativa actual en vigor, quan als embassaments de capçalera del
Tajo hi ha una reserva de 240 hm3 o menys no hi ha possibilitat de realitzar transvasaments a la demarcació hidrogràfica
del Segura, és a dir, a Alacant, Múrcia i Almeria.
D’acord amb la Llei 21/1971, la quantitat d’aigua que es
pot transvasar des del Tajo al Segura és fins a un màxim de
600 hm3 cada any, amb prioritat garantida per al subministrament a la població, fonamentalment realitzat a través de la
Mancomunidad de los Canales del Taibilla, i fins a 400
hm3/any es poden destinar a regadiu. Però la realitat posa de
manifest que en tota la vida de l’aqüeducte Tajo-Segura la
mitjana dels transvasaments realitzats ha estat de 350 hm3/any,
encara que durant la meitat dels anys de vida de l’aqüeducte
no s’ha arribat a transvasar aquesta quantitat mitjana.
Així doncs, els transvasaments han servit per a garantir el
subministrament d’aigua al sud d’Alacant, el dèficit hídric estructural del qual és incontestable, i acompanyar amb garanties el desenvolupament econòmic, social i mediambiental
d’Alacant i Múrcia, en aquestos trenta-cinc anys de democràcia, i amb una important contribució a l’activitat econòmica,
a l’ocupació i al conjunt de les exportacions agroalimentàries
d’Espanya. Per això, el transvasament Tajo-Segura és imprescindible per al sud de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Almeria i per a tot l’Estat espanyol.
Recentment en el Ple de les Corts Generals, per acord
de tots els grups parlamentaris, s’ha aprovat una declaració
institucional en suport de la Mancomunidad de los Canales
del Taibilla en la qual s’insta a mantenir l’actual model de
gestió en la mancomunitat, com també la gestió de cabals i
fonts de recurs. Aquest suport s’ha manifestat també per
part de la Diputació d’Alacant i de tots els ajuntaments interessats. Com és sabut, una gran part del subministrament
realitzat per la mancomunitat es fonamenta en cabals transvasats des del riu Tajo.
D’altra banda, l’activitat agrària i la indústria agroalimentària més avançada i capdavantera d’Espanya també
s’ubica en el territori destinació del transvasament. Una
gran part de les exportacions agroalimentàries espanyoles
provenen de territoris regats per aigües del transvasament.
A la Comunitat Valenciana les exportacions agroalimentàries representen més del 20 % del total i el sector agroalimentari és el primer sector exportador. Però bona part de les produccions i les indústries associades es localitzen al sud
d’Alacant, amb total dependència del transvasament.
A pesar de tot, el Govern d’Espanya va publicar el
passat dia 20 de març de 2013 la proposta de projecte del
Pla hidrològic de la conca del Tajo, que redueix a la meitat les possibilitats de transvasar aigua a la província
d’Alacant i fa impossible el manteniment del transvasament Tajo-Segura.
El pla de conca proposa, entre altres coses, elevar de
240 hm3 a 400 hm3 la reserva mínima no transvasable als
El transvase Tajo-Segura fue aprobado en el año 1933
por las Cortes Españolas dentro del Plan nacional de obras
hidráulicas para asegurar el abastecimiento de agua al sur
de Alicante y Murcia. Finalmente, las obras se iniciaron en
1966 y finalizaron en el año 1979.
El transvase es gestionado por el Gobierno de España a
través de la Comisión de Explotación y, de acuerdo con la
normativa actual en vigor, cuando en los embalses de cabecera del Tajo hay una reserva de 240 hm3 o menos no hay
posibilidad de realizar trasvases a la demarcación hidrográfica del Segura, es decir, a Alicante, Murcia y Almería.
De acuerdo con la Ley 21/1971, la cantidad de agua que se
puede trasvasar desde el Tajo al Segura es de hasta un máximo
de 600 hm3 cada año, con prioridad garantizada para el abastecimiento a la población, fundamentalmente realizado a
través de la Mancomunidad de los Canales del Taibilla, y hasta 400 hm3/año se pueden destinar a regadío. Pero la realidad
pone de manifiesto que en toda la vida del acueducto Tajo-Segura, la media de los trasvases realizados ha sido de 350
hm3/año, aunque durante la mitad de los años de vida del
acueducto no se ha llegado a trasvasar esa cantidad media.
Así pues, los trasvases han servido para garantizar el suministro de agua al sur de Alicante, cuyo déficit hídrico estructural es incontestable, y acompañar con garantías el desarrollo económico, social y medioambiental de Alicante y
Murcia, en estos treinta y cinco años de democracia, y con
una importante contribución a la actividad económica, al
empleo y al conjunto de las exportaciones agroalimentarias
de España. Por ello, el transvase Tajo-Segura es imprescindible para el sur de la Comunitat Valenciana, Murcia, Almería y para todo el Estado español.
Recientemente en el Pleno de Les Corts, por acuerdo de todos los grupos parlamentarios, se ha aprobado una declaración
institucional en apoyo de la Mancomunidad de Canales del
Taibilla en la que se insta a mantener el actual modelo de gestión en la mancomunidad, así como de la gestión de caudales
y fuentes de recurso. Este apoyo se ha manifestado también
por parte de la Diputación de Alicante y de todos los ayuntamientos interesados. Como es conocido, una gran parte del suministro realizado por la mancomunidad se fundamenta en
caudales trasvasados desde el río Tajo.
Por otro lado, la actividad agraria y la industria agroalimentaria más avanzada y puntera de España también se
ubica en el territorio destino del transvase. Una gran parte
de las exportaciones agroalimentarias españolas provienen
de territorios regados por aguas del transvase.
En la Comunitat Valenciana, las exportaciones agroalimentarias representan más del 20 % del total y el sector agroalimentario es el primer sector exportador; pero buena parte de
las producciones e industrias asociadas se localizan en el sur
de Alicante, con total dependencia del trasvase.
A pesar de todo, el Gobierno de España publicó el pasado día 20 de marzo de 2013 la propuesta de proyecto del
Plan hidrológico de la cuenca del Tajo, que reduce a la mitad las posibilidades de trasvasar agua a la provincia de
Alicante y hace imposible el mantenimiento del trasvase
Tajo-Segura.
El plan de cuenca propone, entre otras cosas, elevar de
240 hm3 a 400 hm3 la reserva mínima no trasvasable en los
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.740
embassaments de capçalera del Tajo. Una mesura com
aquesta significa incrementar considerablement els períodes en què no es pot transvasar aigua a Alacant, Múrcia i
Almeria i fa perillar la viabilitat del transvasament. Aquesta, junt amb altres mesures i previsions, com la
d’incrementar en un 25 % les necessitats de la conca del
Tajo en els pròxims 15 anys, mantenir uns mòduls mitjans
de reg de més de 8.300 m3/hectàrea i any o no tenir en
compte la necessitat d’invertir en estalvi i eficiència, estan
dirigides a liquidar el transvasament.
A més, les manifestacions dels consellers responsables
de les administracions autonòmiques afectades, que clarament han expressat «la seua preocupació ja que la futura
regulació del Pla hidrològic del Tajo pot suposar un perjudici per al transvasament Tajo-Segura, concretament pel
que fa als volums transvasables, la qual cosa provocarà un
dany important en els regadius vinculats a la conca del Segura», no sols no són tranquil·litzadores, sinó que provoquen inseguretat i futur incert.
Així doncs i ateses les manifestacions d’organitzacions
agràries, representants de les cooperatives i de la indústria
agroalimentària, de representants de comunitats de regants
i entitats de reg, de responsables municipals, associacions
d’usuaris i de representants de la societat civil, es pot dir
que la proposta de Pla hidrològic del Tajo no té en compte
els interessos generals, és insolidària, no resol els problemes de dèficit hídric del sud d’Alacant, genera inseguretat i
destrueix el present i el futur de gran part de la primera
economia exportadora d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, és a dir, del sector agroalimentari.
Per tot això el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
embalses de cabecera del Tajo. Una medida como esta significa incrementar considerablemente los periodos en los
que no se puede trasvasar agua a Alicante, Murcia y Almería, haciendo peligrar la viabilidad del trasvase. Esta,
junto con otras medidas y previsiones, como la de incrementar en un 25 % las necesidades de la cuenca del Tajo en
los próximos 15 años, mantener unos módulos medios de
riego de más de 8.300 m 3/hectárea y año o no tener en
cuenta la necesidad de invertir en ahorro y eficiencia, están
dirigidas a finiquitar el trasvase.
Además, las manifestaciones de los consejeros responsables de las administraciones autonómicas afectadas, que
claramente han expresado «su preocupación ya que la futura regulación del Plan hidrológico del Tajo puede suponer
un perjuicio para el trasvase Tajo-Segura, concretamente en
lo que afecta a los volúmenes trasvasables, lo que provocará un daño importante en los regadíos vinculados a la
cuenca del Segura», no solo no son tranquilizadoras, sino
que provocan inseguridad y futuro incierto.
Así pues y recogiendo las manifestaciones de organizaciones agrarias, representantes de las cooperativas y de la industria agroalimentaria, de representantes de comunidades de regantes y entidades de riego, de responsables municipales,
asociaciones de usuarios y de representantes de la sociedad civil, se puede decir que la propuesta de Plan hidrológico del
Tajo no tiene en cuenta los intereses generales, es insolidaria,
no resuelve los problemas de déficit hídrico del sur de Alicante, genera inseguridad y destruye el presente y el futuro de
gran parte de la primera economía exportadora de España y de
la Comunitat Valenciana, es decir, del sector agroalimentario.
Por todo ello el Grupo Parlamentario Socialista presenta
la siguiente:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes reconeixen el paper fonamental i la importància que, per als valencians en general i per
als alacantins de les comarques del Baix Segura, el Camp
d’Elx, el Vinalopó i l’Alacantí, té mantenir el transvasament Tajo-Segura en les condicions actuals i manifesten el
rebuig al projecte del Pla hidrològic del Tajo, publicat el 20
de març de 2013, pel que fa al manteniment del transvasament Tajo-Segura.
2. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
a) Expressar el rebuig al projecte del Pla hidrològic del
Tajo en els termes en què està redactat pel que fa al manteniment del transvasament Tajo-Segura.
b) Emprendre les mesures que calguen per a garantir la
permanència del transvasament Tajo-Segura en les condicions actuals i evitar que es veja compromès el subministrament a les poblacions i els recursos necessaris per a garantir el reg al sud d’Alacant.
c) Sol·licitar al Govern d’Espanya, a fi de solucionar de
forma definitiva el dèficit hídric estructural del sud
d’Alacant, un programa clar, definit i quantificat de totes
les mesures necessàries per a garantir el subministrament
d’aigua, actual i futur, per a tots els usos –urbà, industrial,
mediambiental, agrari, etc.– a la província d’Alacant.
3. El Consell de la Generalitat retrà compte a les Corts
del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini
màxim de tres mesos.
1. Las Corts Valencianes reconocen el papel fundamental y la importancia que, para los valencianos en general y
para los alicantinos de las comarcas de la Vega Baja, el
Camp d’Elx, el Vinalopó y L’Alacantí, tiene mantener el
trasvase Tajo-Segura en las condiciones actuales y manifiestan su rechazo al proyecto del Plan hidrológico del
Tajo, publicado el 20 de marzo de 2013, en lo que afecta al
mantenimiento del trasvase Tajo-Segura.
2. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
a) Expresar su rechazo al proyecto del Plan hidrológico
del Tajo en los términos en que está redactado en lo que
afecta al mantenimiento del transvase Tajo-Segura.
b) Emprender cuantas medidas sean necesarias para garantizar la permanencia del trasvase Tajo-Segura en las
condiciones actuales evitando que se vea comprometido el
abastecimiento a las poblaciones y los recursos necesarios
para garantizar el riego en el sur de Alicante.
c) Solicitar del Gobierno de España y con el fin de solucionar de forma definitiva el déficit hídrico estructural del sur de
Alicante, un programa claro, definido y cuantificado de todas
las medidas necesarias para garantizar el suministro de agua,
actual y futuro, para todos los usos –urbano, industrial, medioambiental, agrario, etc.– en la provincia de Alicante.
3. El Consell de la Generalitat dará cuenta a Les Corts
del grado de cumplimiento de la presente resolución en el
plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 2 de gener de 2014
Rafael Rubio Martínez
Francesc Signes Núñez
M.ª Vicenta Crespo Domínguez
Corts Valencianes, 2 de enero de 2014
Rafael Rubio Martínez
Francesc Signes Núñez
M.ª Vicenta Crespo Domínguez
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.741
5. Propostes de creació de comissions
5. Propuestas de creación de comisiones
Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a
aclarir els diversos motius i les conseqüències relacionats amb el tancament de RTVV, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 74.021)
Propuesta de creación de una comisión de investigación
para aclarar los diversos motivos y consecuencias relacionados con el cierre de RTVV, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 74.021)
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 4 de febrer de
2014, ha acordat proposar al Ple de les Corts, de conformitat amb allò establert en l’article 53 del RC, la creació
d’una comissió d’investigació per a aclarir els diversos motius i les conseqüències relacionats amb el tancament de
RTVV, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 74.021).
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 4 de febrero de
2014, ha acordado proponer al Pleno de Les Corts, de conformidad con lo establecido en el artículo 53 del RC, la
creación de una comisión de investigación para aclarar los
diversos motivos y consecuencias relacionados con el cierre de RTVV, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 74.021).
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Xavier Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 53 del RC, proposa
al Ple de les Corts:
La creació d’una comissió d’investigació a les Corts Valencianes que haurà d’aclarir:
– La gestió econòmica durant els anys d’existència de
RTVV que l’han portada a la situació d’anunci de tancament per part del Consell.
– Les pressions que han denunciat els treballadores i les
treballadores de l’ens, per tal de silenciar o manipular les
informacions.
– Els interessos econòmics privats que pot haver-hi darrere
del tancament i la liquidació de RTVV. Les conseqüències
econòmiques per al teixit social, esportiu, cultural i empresarial que es derivaran del tancament.
– Les responsabilitats polítiques i patrimonials que es
puguen derivar de les investigacions.
La comissió d’investigació acabarà els treballs en el termini màxim de tres mesos.
Enric Xavier Morera i Català, síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 53 del RC,
propone al Pleno de Les Corts:
La creación de una comisión de investigación en las
Corts Valencianes que deberá aclarar:
– La gestión económica en los años de existencia de
RTVV que la han llevado a la situación de anuncio de cierre por parte del Consell.
– Las presiones que han denunciado los trabajadores y
las trabajadoras del ente, para silenciar o manipular las informaciones.
– Los intereses económicos privados que puede haber
detrás del cierre y liquidación de RTVV. Las consecuencias
económicas para el tejido social, deportivo, cultural y empresarial que se derivarán del cierre.
– Las responsabilidades políticas y patrimoniales que se
puedan derivar de las investigaciones.
La comisión de investigación acabará sus trabajos en el
plazo máximo de tres meses.
Les Corts, 21 de novembre de 2013
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 21 de noviembre de 2013
Enric Xavier Morera i Català
Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a
conèixer l’ús que la Fundación Agua y Progreso de la
Comunitat Valenciana ha donat a les subvencions que la
Generalitat hi ha atorgat durant el període comprès entre els anys 2005 i 2012, ambdós inclosos, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.209)
Propuesta de creación de una comisión de investigación
para conocer el uso que la Fundación Agua y Progreso de
la Comunitat Valenciana ha dado a las subvenciones que la
Generalitat le ha otorgado en el período comprendido entre
los años 2005 y 2012, ambos incluidos, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.209)
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 4 de febrer de
2014, ha acordat proposar al Ple de les Corts, de conformi-
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 4 de febrero de
2014, ha acordado proponer al Pleno de Les Corts, de con-
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.742
tat amb allò establert en l’article 53 del RC, la creació
d’una comissió d’investigació per a conèixer l’ús que la
Fundación Agua y Progreso de la Comunitat Valenciana ha
donat a les subvencions que la Generalitat hi ha atorgat durant el període comprès entre els anys 2005 i 2012, ambdós
inclosos, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 74.209).
formidad con lo establecido en el artículo 53 del RC, la
creación de una comisión de investigación para conocer el
uso que la Fundación Agua y Progreso de la Comunitat Valenciana ha dado a las subvenciones que la Generalitat le
ha otorgado en el período comprendido entre los años 2005
y 2012, ambos incluidos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.209).
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Antonio Torres Salvador i Francesc de Borja Signes
Núñez, síndic i diputat, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 53 del RC, proposen al Ple de les Corts la creació d’una comissió no
permanent d’investigació per conèixer l’ús que la Fundación Agua y Progreso de la Comunitat Valenciana ha donat a les subvencions que la Generalitat hi ha atorgat durant el període comprès entre els anys 2005 i 2012,
ambdós inclosos.
Les normes de funcionament i de treball de la comissió
seran les fixades pel RC.
La comissió, una vegada constituïda, conclourà els treballs en el termini màxim de tres mesos i en presentarà les
conclusions al Ple de la cambra.
Antonio Torres Salvador y Francesc de Borja Signes
Núñez, síndico y diputado, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 53 del
RC, proponen al Pleno de Les Corts la creación de una comisión no permanente de investigación por conocer el uso
que la Fundación Agua y Progreso de la Comunitat Valenciana ha dado a las subvenciones que la Generalitat le ha
otorgado en el período comprendido entre los años 2005 y
2012, ambos incluidos.
Las normas de funcionamiento y de trabajo de la comisión serán las fijadas por el RC.
La comisión, una vez constituida, concluirá sus trabajos
en el plazo máximo de tres meses y presentará sus conclusiones al Pleno de la cámara.
Corts Valencianes, 9 de gener de 2014
Antonio Torres Salvador
Francesc de Borja Signes Núñez
Corts Valencianes, 9 de enero de 2014
Antonio Torres Salvador
Francesc de Borja Signes Núñez
Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre el
procés i les condicions en què s’ha fet l’externalització de
la sanitat a la Comunitat Valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.663)
Propuesta de creación de una comisión de investigación
sobre el proceso y las condiciones en que se ha realizado
la externalización de la sanidad en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.663)
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 4 de febrer de
2014, ha acordat proposar al Ple de les Corts, de conformitat amb allò establert en l’article 53 del RC, la creació
d’una comissió d’investigació sobre el procés i les condicions en què s’ha fet l’externalització de la sanitat a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.663).
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 4 de febrero de
2014, ha acordado proponer al Pleno de Les Corts, de conformidad con lo establecido en el artículo 53 del RC, la
creación de una comisión de investigación sobre el proceso
y las condiciones en que se ha realizado la externalización
de la sanidad en la Comunitat Valenciana, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.663).
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.743
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Antonio Torres Salvador i Juan Ignacio Loyola Subías
Ruiz de Villa, síndic i diputat, respectivament, del Grup
Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 53 del RC,
proposen al Ple de les Corts la creació d’una comissió no
permanent d’investigació per a investigar el procés i les
condicions en què s’ha fet l’externalització de la sanitat a la
Comunitat Valenciana.
Les normes de funcionament i de treball de la comissió
seran les fixades en el RC.
La comissió acabarà els treballs en el termini màxim de
sis mesos des que se n’aprove la constitució i en presentarà
les conclusions al Ple de la cambra.
Antonio Torres Salvador y Juan Ignacio Loyola Subías
Ruiz de Villa, síndico y diputado, respectivamente, del
Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo
53 del RC, proponen al Pleno de Les Corts la creación de
una comisión no permanente de investigación para investigar el proceso y las condiciones en que se ha realizado la
externalización de la sanidad en la Comunitat Valenciana.
Les normas de funcionamiento y de trabajo de la comisión serán las fijadas en el RC.
La comisión acabará sus trabajos en el plazo máximo de
seis meses desde su constitución y presentará sus conclusiones al Pleno de la cámara.
Corts Valencianes, 14 de gener de 2014
Antonio Torres Salvador
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa
Corts Valencianes, 14 de enero de 2014
Antonio Torres Salvador
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa
Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre
l’accident de metro esdevingut a València el 3 de juliol
de 2006, on moriren 43 persones i resultaren ferides 47,
per tal d’aclarir les noves informacions aparegudes,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 74.887)
Propuesta de creación de una comisión de investigación
sobre el accidente de metro ocurrido en Valencia el 3 de
julio de 2006, donde murieron 43 personas y resultaron
heridas 47, para aclarar las nuevas informaciones aparecidas, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE núm. 74.887)
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 4 de febrer de
2014, ha acordat proposar al Ple de les Corts, de conformitat amb allò establert en l’article 53 del RC, la creació
d’una comissió d’investigació sobre l’accident de metro esdevingut a València el 3 de juliol de 2006, on moriren 43
persones i resultaren ferides 47, per tal d’aclarir les noves
informacions aparegudes, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 74.887).
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 4 de febrero de
2014, ha acordado proponer al Pleno de Les Corts, de conformidad con lo establecido en el artículo 53 del RC, la creación
de una comisión de investigación sobre el accidente de metro
ocurrido en Valencia el 3 de julio de 2006, donde murieron
43 personas y resultaron heridas 47, para aclarar las nuevas
informaciones aparecidas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 74.887).
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, segons l’article 53 del RCV i amb
el vistiplau del grup parlamentari, compareix i diu:
El programa Salvados del diumenge 28 d’abril de 2013,
titulat Los olvidados. MetroValencia: el accidente silenciado, ha tret a la llum noves revelacions, en forma de testimonis, que no es van tenir en compte en la comissió parlamentaria que va tenir lloc l’agost de l’any 2006. Un d’ells
apunta que l’accident es podria haver evitat i, en tot cas,
que la tragèdia –en cost de vides humanes– podria haver
estat menor. També ha deixat al descobert les pressions
exercides sobre els familiars de les víctimes per alguns
membres del Consell i assenyala el que aleshores era conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Juan Cotino, com
el seu responsable; pressions impròpies d’un estat de dret.
Rosario Margarita Sanz Alonso, sindica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, según el artículo 53 del RCV y con
el visto bueno del grupo parlamentario, comparece y dice:
El programa Salvados del domingo 28 de abril de 2013, titulado Los olvidados. MetroValencia: el accidente silenciado,
ha sacado a la luz nuevas revelaciones, en forma de testigos,
que no se tuvieron en cuenta en la comisión parlamentaria que
tuvo lugar en agosto del año 2006. Uno de ellos apunta que el
accidente se podría haber evitado y, en todo caso, que la tragedia –en coste de vidas humanas– podría haber sido menor.
También ha dejado al descubierto las presiones ejercidas sobre
los familiares de las víctimas por algunos miembros del Consell, señalando al entonces conseller de Agricultura, Pesca y
Alimentación, Juan Cotino, como responsable de las mismas,
impropias de un estado de derecho.
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.744
En definitiva, la gravetat de les acusacions del reportatge de La Sexta ha deixat palès la necessitat de reobrir la
Comissió d’Investigació de l’Accident Ocorregut el Passat
Dia 3 de Juliol de 2006 en la Línia 1 de MetroValència, per
tal d’aclarir els fets i poder arribar a la veritat, a la justícia i
a la reparació que demanen les víctimes i els familiars i,
per suposat, per tal de depurar les responsabilitats polítiques que escaiguen. En aquest mateix sentit, la Fiscalia de
València va sol·licitar, el passat 22 de juliol, la reobertura
de la investigació judicial de l’accident de metro.
A hores d’ara, l’Audiència Provincial de València ha estimat parcialment els recursos contra l’arxiu de l’ampliació
de la investigació de l’accident i ha ordenat que es practiquen onze noves diligències sobre el cas basades en
l’existència d’elements nous dels quals «no s’informà el
jutjat i el pèrit».
Per això sol·licita:
La creació d’una comissió d’investigació en les Corts
sobre l’accident de metro esdevingut a València el 3 de juliol de l’any 2006, on moriren 43 persones i resultaren ferides 47, per tal d’aclarir les noves informacions aparegudes.
Així mateix, el grup parlamentari proposa que l’acord
de creació establesca el període de sessions que finalitza en
desembre com a termini màxim per finalitzar els treballs de
la comissió especial.
En definitiva, la gravedad de las acusaciones del reportaje de La Sexta ha dejado patente la necesidad de reabrir la
Comisión de Investigación del Accidente Ocurrido el Pasado Día 3 de Julio de 2006 en la Línea 1 de MetroValencia,
para aclarar los hechos y poder llegar a la verdad, a la justicia y a la reparación que piden las víctimas y sus familiares
y, por supuesto, para depurar las responsabilidades políticas
que correspondan. En este mismo sentido, la Fiscalía de
Valencia solicitó, el pasado 22 de julio, la reapertura de la
investigación judicial del accidente de metro.
En estos momentos, la Audiencia Provincial de Valencia
ha estimado parcialmente los recursos contra el archivo de
la ampliación de la investigación del accidente y ha ordenado que se practiquen once nuevas diligencias sobre el caso
basadas en la existencia de elementos nuevos de los que
«no se informó al juzgado y al perito».
Por ello solicita:
La creación de una comisión de investigación en Les Corts
sobre el accidente de metro ocurrido en Valencia el 3 de julio
del año 2006, donde murieron 43 personas y resultaron heridas 47, para aclarar las nuevas informaciones aparecidas.
Asimismo, el grupo parlamentario propone que el acuerdo de creación establezca el período de sesiones que finaliza en diciembre como plazo máximo para finalizar los trabajos de la comisión especial.
Les Corts, 23 de gener de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 23 de enero de 2014
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre
l’accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol de
2006, per a investigar i conèixer nous elements que poden donar una visió diferent sobre els fets i variar les
conclusions a què va arribar la comissió primigènia,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 74.896)
Propuesta de creación de una comisión de investigación
sobre el accidente de metro ocurrido en Valencia el 3 de
julio de 2006, para investigar y conocer nuevos elementos que pueden dar una visión diferente sobre los hechos
y variar las conclusiones a las que llegó la primigenia
comisión, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 74.896)
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 4 de febrer de
2014, ha acordat proposar al Ple de les Corts, de conformitat amb allò establert en l’article 53 del RC, la creació
d’una comissió d’investigació sobre l’accident de metro
ocorregut a València el 3 de juliol de 2006, per a investigar
i conèixer nous elements que poden donar una visió diferent sobre els fets i variar les conclusions a què va arribar
la comissió primigènia, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 74.896).
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 4 de febrero de
2014, ha acordado proponer al Pleno de Les Corts, de conformidad con lo establecido en el artículo 53 del RC, la creación
de una comisión de investigación sobre el accidente de metro ocurrido en Valencia el 3 de julio de 2006, para investigar y conocer nuevos elementos que pueden dar una visión
diferente sobre los hechos y variar las conclusiones a las
que llegó la primigenia comisión, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 74.896).
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Antonio Torres Salvador i Francesc Signes Núñez, síndic i diputat, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, davant d’aquesta Mesa compareixen i diuen:
Antonio Torres Salvador y Francesc de Borja Signes
Núñez, síndico y diputado, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, ante esa Mesa comparecen y dicen:
BOC número 220
14.02.2014
El 3 de juliol de 2006, va tenir lloc a València el major
accident de metro ocorregut a Espanya i que es va saldar
amb quaranta-tres morts i quaranta-set ferits.
Aquest fet va motivar la creació d’una comissió
d’investigació en aquestes Corts, comissió que va desenvolupar els treballs en només cinc dies i que encara avui se
segueixen qüestionant tant per la forma en què va transcórrer com pels resultats i per les conclusions.
Al llarg d’aquests més de set anys, tanmateix, s’han anat
coneixent nous elements i noves circumstàncies que llavors
no va tenir en compte la comissió i que hom creu que s’han
de valorar, com són l’alliçonament als compareixents en la
comissió d’investigació de les Corts a través d’instruccions
elaborades per l’empresa HM&Sanchis, contractada per
FGV, que, a manera d’argumentari, els instruïa sobre què
contestar davant les possibles preguntes; la desaparició de
documents rellevants, com ara el llibre d’avaries del maquinista i totes les còpies; reportatge fotogràfic del material
sinistrat; expedient mèdic del maquinista; registre de telefonemes del dia de l’accident; accidents previs en les unitats abans de l’ocorregut el 3 de juliol de 2006, etc.
Pàg. 44.745
Per tot això, d’acord amb l’article 53 del RC, el Grup
Parlamentari Socialista proposa al Ple de les Corts la creació d’una comissió no permanent d’investigació sobre
l’accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol de
2006, a l’objecte d’investigar i conèixer nous elements que
poden donar una visió diferent sobre els fets i variar les
conclusions a què va arribar la primigènia comissió.
La comissió es constituirà abans que finalitze l’actual
període de sessions, conclourà els treballs en el termini màxim de tres mesos des que es constituesca i presentarà les
conclusions al Ple de la cambra.
El 3 de julio de 2006, tuvo lugar en Valencia el mayor
accidente de metro ocurrido en España y que se saldó con
cuarenta y tres muertos y cuarenta y siete heridos.
Este hecho motivó la creación de una comisión de investigación en estas Cortes, comisión que desarrolló sus
trabajos en tan solo cinco días y que, todavía a fecha de
hoy, se siguen cuestionando tanto por la forma en que
transcurrió como por sus resultados y conclusiones.
Sin embargo, a lo largo de estos más de siete años se
han ido conociendo nuevos elementos y circunstancias que
entonces no tuvo en cuenta la comisión y que se cree que se
deben valorar, como son el aleccionamiento a los comparecientes en la comisión de investigación de Les Corts a
través de instrucciones elaboradas por la empresa
HM&Sanchis, contratada por FGV, que, a modo de argumentario, les instruía sobre qué contestar ante las posibles
preguntas; la desaparición de documentos relevantes, como
el libro de averías del maquinista y todas sus copias; reportaje fotográfico del material siniestrado; expediente médico
del maquinista; registro de telefonemas del día del accidente; accidentes previos en las unidades antes del ocurrido el
3 de julio de 2006, etc.
Por todo ello, de acuerdo con el artículo 53 del RC, el Grupo Parlamentario Socialista propone al Pleno de Les Corts la
creación de una comisión no permanente de investigación sobre el accidente de metro ocurrido en Valencia el 3 de julio de
2006, al objeto de investigar y conocer nuevos elementos que
pueden dar una visión diferente sobre los hechos y variar las
conclusiones a las que llegó la primigenia comisión.
La comisión se constituirá antes de que finalice el actual
período de sesiones, concluirá sus trabajos en el plazo máximo de tres meses desde su constitución y presentará sus
conclusiones al Pleno de la cámara.
Corts Valencianes, 21 de gener de 2014
Antonio Torres Salvador
Francesc de Borja Signes Núñez
Corts Valencianes, 21 de enero de 2014
Antonio Torres Salvador
Francesc de Borja Signes Núñez
Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a
conèixer la gestió del Consell relativa a l’accident de
metro de València en data 3 de juliol de 2006 en què van
morir 43 persones, a la vista de la recent decisió de
l‘Audiència Provincial de reobrir el cas, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 75.304)
Propuesta de creación de una comisión de investigación
para conocer la gestión del Consell relativa al accidente de
metro de Valencia en fecha 3 de julio de 2006 en el que
murieron 43 personas, a la vista de la reciente decisión de
la Audiencia Provincial de reabrir el caso, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 75.304)
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 4 de febrer de
2014, ha acordat proposar al Ple de les Corts, de conformitat amb allò establert en l’article 53 del RC, la creació
d’una comissió d’investigació per a conèixer la gestió del
Consell relativa a l’accident de metro de València en data 3
de juliol de 2006 en què van morir 43 persones, a la vista
de la recent decisió de l’Audiència Provincial de reobrir el
cas, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 75.304).
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 4 de febrero de
2014, ha acordado proponer al Pleno de Les Corts, de conformidad con lo establecido en el artículo 53 del RC, la
creación de una comisión de investigación para conocer la
gestión del Consell relativa al accidente de metro de Valencia en fecha 3 de julio de 2006 en el que murieron 43 personas, a la vista de la reciente decisión de la Audiencia
Provincial de reabrir el caso, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 75.304).
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.746
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Morera i Català, Mònica Oltra i Jarque, Juan Ponce Guardiola, Francesc Xavier Ferri Fayos, Mireia Mollà
Herrera, Josep M.ª Pañella Alcàcer, síndic, portaveus adjunts i diputats, respectivament, del Grup Parlamentari
Compromís, d’acord amb l’article 53 del RC, proposen al
Ple de les Corts:
La creació d’una comissió especial d’investigació que
tinga per objecte conèixer la gestió del Consell relativa a
l’accident del metro de València en data 3 de juliol de 2006
en què van morir 43 persones, a la vista de la recent decisió
de l’Audiència Provincial de València de reobrir el cas.
La comissió d’investigació acabarà els seus treballs en
el termini màxim de tres mesos.
Enric Morera i Català, Mònica Oltra i Jarque, Juan Ponce Guardiola, Francesc Xavier Ferri Fayos, Mireia Mollà
Herrera, Josep M.ª Pañella Alcàcer, síndico, portavoces adjuntos y diputados, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 53 del RC, proponen al Pleno de Les Corts:
La creación de una comisión especial de investigación que
tenga por objeto conocer la gestión del Consell relativa al accidente del metro de Valencia en fecha 3 de julio de 2006 en el
que murieron 43 personas, a la vista de la reciente decisión de
la Audiencia Provincial de Valencia de reabrir el caso.
La comisión de investigación acabará sus trabajos en el
plazo máximo de tres meses.
Les Corts, 23 de gener de 2014
Enric Morera i Català
Mònica Oltra i Jarque
Juan Ponce Guardiola
Francesc Xavier Ferri Fayos
Mireia Mollà Herrera
Josep M.ª Pañella Alcacer
Les Corts, 23 de enero de 2014
Enric Morera i Català
Mònica Oltra i Jarque
Juan Ponce Guardiola
Francesc Xavier Ferri Fayos
Mireia Mollà Herrera
Josep M.ª Pañella Alcacer
Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre
la participació i la implicació de la Generalitat en la celebració de la V Trobada Mundial de la Família, amb
motiu de la visita del papa Benet XVI a València en juliol de 2006, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 77.987)
Propuesta de creación de una comisión de investigación
sobre la participación e implicación de la Generalitat en
la celebración del V Encuentro Mundial de la Familia,
con motivo de la visita del papa Benedicto XVI a Valencia en julio de 2006, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista ( RE número 77.987)
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió de l’11 de febrer de
2014, ha acordat proposar al Ple de les Corts, de conformitat amb allò establert en l’article 53 del RC, la creació
d’una comissió d’investigació sobre la participació i la implicació de la Generalitat en la celebració de la V Trobada
Mundial de la Família, amb motiu de la visita del papa Benet XVI a València en juliol de 2006, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 77.987).
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 11 de febrero de
2014, ha acordado proponer al Pleno de Les Corts, de conformidad con lo establecido en el artículo 53 del RC, la creación
de una comisión de investigación sobre la participación e implicación de la Generalitat en la celebración del V Encuentro
Mundial de la Familia, con motivo de la visita del papa Benedicto XVI a Valencia en julio de 2006, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista ( RE número 77.987).
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Antonio Torres Salvador i Ana Barceló Chico, síndic i
diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, a la vista de les informacions que estableixen una relació entre l’administració autonòmica valenciana i la Fundació V Trobada Mundial de la Família, d’acord amb
l’article 53 del RCV, proposen al Ple de les Corts la creació d’una comissió no permanent d’investigació sobre la
participació i la implicació de la Generalitat en la celebració del V Trobada Mundial de la Família, amb motiu de la
visita del Papa Benet XVI a València en juliol de 2006.
La comissió es conformarà i establirà les pròpies regles
d’organització, d’acord amb el que estableix el RCV.
Antonio Torres Salvador y Ana Barceló Chico, síndico y
diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, a la vista de las informaciones que establecen una relación
entre la administración autonómica valenciana y la Fundación
V Encuentro Mundial de la Familia, de acuerdo con el artículo
53 del RCV, proponen al Pleno de Les Corts la creación de
una comisión no permanente de investigación sobre la participación e implicación de la Generalitat en la celebración del V
Encuentro Mundial de la Familia, con motivo de la visita del
Papa Benedicto XVI a Valencia en julio de 2006.
La comisión se conformará y establecerá sus propias reglas
de organización, de acuerdo con lo establecido en el RCV.
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.747
Les Corts la dotaran dels recursos materials i humans
suficients, sempre d’acord amb el RCV.
La comissió, una vegada constituïda, conclourà els treballs en el termini màxim de tres mesos des que es constituesca i presentarà les conclusions mitjançant un dictamen
al Ple de la cambra per debatre’l i aprovar-lo.
Les Corts la dotarán de los recursos materiales y humanos suficientes, siempre de acuerdo con el RCV.
La comisión, una vez constituida, concluirá sus trabajos
en el plazo máximo de tres meses desde su constitución,
presentando sus conclusiones mediante dictamen al Pleno
de la cámara para su debate y aprobación.
Corts Valencianes, 6 de febrer de 2014
Antonio Torres Salvador
Ana Barceló Chico
Corts Valencianes, 6 de febrero de 2014
Antonio Torres Salvador
Ana Barceló Chico
H. PREGUNTES TRAMITADES
PER LA MESA DE LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS
POR LA MESA DE LES CORTS
1. Preguntes a respondre oralment en el ple
1. Preguntas a responder oralmente en el pleno
a) Preguntes que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 11 de febrer
de 2014, d’acord amb el que hi ha establert en els articles
153 i 155 del RC, ha admès a tràmit les preguntes que, tot
seguit, s’especifiquen, perquè es formulen i es responguen
davant el Ple.
La Mesa de les Corts, en la reunión del día 11 de febrero
de 2014, de acuerdo con lo establecido en los artículos 153
y 155 del RC, ha admitido a trámite las preguntas que, seguidamente, se especifican, para que sean formuladas y respondidas ante el Pleno.
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Popular, números 1.751 a 1.784 (RE 78.291 a 78.324).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas del
GP Popular, números 1.751 a 1.784 (RE 78.291 a 78.324).
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Socialista, números 1.717, 1.718, 1.724, 1.728 a 1.734,
1.736 a 1.739, 1.745, 1.747, 1.750 i 1.785 (RE 76.185,
76.198, 76.763, 76.865 a 76.871, 76.925 a 76.928, 77.768,
77.962, 78.290 i 78.336).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas
del GP Socialista, números 1.717, 1.718, 1.724, 1.728 a
1.734, 1.736 a 1.739, 1.745, 1.747, 1.750 i 1.785 (RE
76.185, 76.198, 76.763, 76.865 a 76.871, 76.925 a 76.928,
77.768, 77.962, 78.290 i 78.336).
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Compromís, números 1.719 a 1.723, 1.725 a 1.727, 1.741,
1.742, 1.744 i 1.746 (RE 76.308, 76.738 a 76.741, 76.788,
76.824, 76.838, 77.604, 77.605, 77.647 i 77.787).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas
del GP Compromís, números 1.719 a 1.723, 1.725 a 1.727,
1.741, 1.742, 1.744 y 1.746 (RE 76.308, 76.738 a 76.741,
76.788, 76.824, 76.838, 77.604, 77.605, 77.647 y 77.787).
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Esquerra Unida, números 1.735, 1.740, 1.743, 1.748 i
1.749 (RE 76.911, 77.343, 77.640, 77.992 i 77.993).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas
del GP Esquerra Unida, números 1.735, 1.740, 1.743, 1.748
y 1.749 (RE 76.911, 77.343, 77.640, 77.992 y 77.993).
Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí
Oficial de Les Corts.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
95.1 del RC, se ordena publicar estas preguntas en el Butlletí Oficial de Les Corts.
Palau de les Corts
València, 11 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 11 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.748
Pregunta número 1.717 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Carmen Martínez
Ramírez, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i
Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre l’actuació
del gerent de l’EPSAR (RE número 76.185)
Pregunta número 1.717 con solicitud de respuesta oral en
el Pleno, formulada por la diputada Carmen Martínez
Ramírez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con
el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre la actuación
del gerente de la EPSAR (RE número 76.185)
Quina és l’opinió del Consell sobre l’actuació del gerent
de l’EPSAR amb relació a les pròrrogues dels contractes
d’adjudicacions, relatives a «servei de control, seguiment i
inspecció dels abocaments d’aigües residuals industrials a
la província de València», el «servei de control del funcionament i manteniment de les instal·lacions gestionades o finançades per l’EPSAR a les zones: IV (València centre) i V
(València sud i Alacant nord)», firmades pel gerent el 2013
i adjudicades a empreses amb les quals el representant legal
guarda relació de parentiu en segon grau de consanguinitat?
Quines mesures pensa prendre el Consell amb relació a la
petició de nul·litat formulada per aquesta diputada dels actes administratius esmentats?
¿Cuál es la opinión del Consell sobre la actuación del
gerente de la EPSAR en relación a las prórrogas de los contratos de adjudicaciones, relativas a «servicio de control,
seguimiento e inspección de los vertidos de aguas residuales industriales en la provincia de Valencia», el «servicio de
control del funcionamiento y mantenimiento de las instalaciones gestionadas o financiadas por la EPSAR en las zonas: IV (Valencia centro) y V (Valencia sur y Alicante norte)», firmadas por el gerente en 2013 y adjudicadas a
empresas con las que el representante legal guarda relación
de parentesco en segundo grado de consanguinidad? ¿Qué
medidas piensa tomar el Consell en relación a la petición
de nulidad formulada por esta diputada de los actos administrativos mencionados?
València, 21 de gener de 2014
Carmen Martínez Ramírez
Valencia, 21 de enero de 2014
Carmen Martínez Ramírez
Pregunta número 1.718 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Rafael Rubio Martínez,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre els procediments de responsabilitat dels empleats públics (RE número 76.198)
Pregunta número 1.718 con solicitud de respuesta oral en
el Pleno, formulada por el diputado Rafael Rubio Martínez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con
el artículo 155 del RC, al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre los procedimientos de responsabilidad de los empleados públicos (RE número 76.198)
Quins procediments segueix el Consell per a determinar
possibles responsabilitats en actuacions dels seus empleats
públics?
¿Qué procedimientos sigue el Consell para determinar
posibles responsabilidades en actuaciones de sus empleados públicos?
València, 27 de gener de 2014
Rafael Rubio Martínez
Valencia, 27 de enero de 2014
Rafael Rubio Martínez
Pregunta número 1.719 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre les mesures per a
reduir l’atur (RE número 76.308)
Pregunta número 1.719 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre las medidas
para reducir el paro (RE número 76.308)
Com valora el Consell l’eficàcia de les mesures adoptades pel seu govern per a reduir l’atur al nostre territori?
¿Cómo valora el Consell la eficacia de las medidas
adoptadas por su gobierno para reducir el paro en nuestro
territorio?
València, 14 de gener de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 14 de enero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.720 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre la Llei
d’interrupció voluntària de l’embaràs (RE número
76.738)
Pregunta número 1.720 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la Ley de interrupción voluntaria del embarazo (RE número
76.738)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.749
Com valora el Consell l’anunciada reforma de l’actual
govern central sobre la interrupció voluntària de l’embaràs?
¿Cómo valora el Consell la anunciada reforma del actual gobierno central sobre la interrupción voluntaria del
embarazo?
València, 28 de gener de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 28 de enero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.721 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre la situació de la coberta del Palau de les Arts (RE número 76.739)
Pregunta número 1.721 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la situación
de la cubierta del Palau de les Arts (RE número 76.739)
Com explica el Consell la seua gestió sobre la situació
de la coberta del Palau de les Arts, de la ciutat de València,
com i per quina empresa es va dur a terme la instal·lació
efectiva del trencadís i quines mesures s’adoptaran a la vista dels fets ocorreguts?
¿Cómo explica el Consell su gestión sobre la situación
de la cubierta del Palau de les Arts, de la ciudad de Valencia, cómo y por qué empresa se llevó a cabo la instalación
efectiva del trencadís y qué medidas se van a adoptar a la
vista de los hechos ocurridos?
València, 28 de gener de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 28 de enero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.722 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre l’emigració dels
treballadors valencians (RE número 76.740)
Pregunta número 1.722 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la emigración de los trabajadores valencianos (RE número
76.740)
Com valora el Consell l’elevada emigració dels treballadors i de les treballadores valencians a altres comunitats
autònomes i a l’estranger a buscar feina?
¿Cómo valora el Consell la elevada emigración de los
trabajadores y trabajadoras valencianos a otras comunidades autónomas y al extranjero en búsqueda de trabajo?
València, 28 de gener de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 28 de enero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.723 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre el nivell dels salaris (RE número 76.741)
Pregunta número 1.723 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre el nivel de
los salarios (RE número 76.741)
Com valora el Consell que tres de cada deu valencians
perceben salaris per sota del salari mínim interprofessional?
¿Cómo valora el Consell que tres de cada diez valencianos perciban salarios por debajo del salario mínimo interprofesional?
València, 28 de gener de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 28 de enero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.724 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista,
amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre
la distribució territorial dels diners de la PAC (RE número 76.763)
Pregunta número 1.724 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre la distribución territorial del dinero de la PAC (RE
número 76.763)
En la reunió sectorial del passat 20 i 21 de gener sobre
la distribució territorial dels diners de la PAC per al període
2014-2020, a la Comunitat ens han assignat, des de la Unió
En la reunión sectorial del pasado 20 y 21 de enero sobre la distribución territorial del dinero de la PAC para el
período 2014-2020, a la Comunitat nos han asignado, desde
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.750
Europea i el govern central, 204 milions d’euros fins al
2020 en concepte de fons rurals.
Té intenció la conselleria de demanar fons compensatoris per al camp valencià i el món rural per a arribar, com a
mínim, a la mateixa quantitat que teníem assignada per a
aquesta finalitat el període anterior?
la Unión Europea y el gobierno central, 204 millones de
euros hasta el 2020 en concepto de fondos rurales.
¿Tiene intención la conselleria de pedir fondos compensatorios para el campo valenciano y el mundo rural para
llegar, como mínimo, a la misma cantidad que teníamos
asignada para tal finalidad en el período anterior?
València, 23 de gener de 2014
María Vicenta Crespo Domínguez
Valencia, 23 de enero de 2014
María Vicenta Crespo Domínguez
Pregunta número 1.725 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre la Comissió de Suport a les Famílies de Nadons Robats (RE número
76.788)
Pregunta número 1.725 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la Comisión
de Apoyo a las Familias de recién nacidos Robados (RE
número 76.788)
Com valora el Consell la tasca desenvolupada per la Comissió Interdepartamental de Suport a les Famílies Biològiques de Nadons Robats?
¿Cómo valora el Consell la labor desarrollada por la Comisión Interdepartamental de Apoyo a las Familias Biológicas de Bebés Robados?
València, 29 de gener de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 29 de enero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.726 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francesc Xavier Ferri
Fayos, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller d’Economia,
Indústria, Turisme i Ocupació sobre la derogació del
Decret 157/2002 (RE número 76.824)
Pregunta número 1.726 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francesc Xavier
Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía,
Industria, Turismo y Empleo sobre la derogación del
Decreto 157/2002 (RE número 76.824)
Quin efecte tindrà sobre el servei de la inspecció tècnica
de vehicles la derogació del Decret 157/2002, pel qual
s’aprova el Reglament sobre la prestació de la inspecció
tècnica de vehicles?
¿Qué efecto tendrá sobre el servicio de la inspección
técnica de vehículos la derogación del Decreto 157/2002,
por el que se aprueba el Reglamento sobre la prestación de
la inspección técnica de vehículos?
València, 30 de gener de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Valencia, 30 de enero de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Pregunta número 1.727 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre la reobertura del
centre social del Grau de València (RE número 76.838)
Pregunta número 1.727 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la reapertura del centro social de El Grau de Valencia (RE número
76.838)
Quan té previst el Consell la reobertura i la posada en
funcionament del centre social del Grau, a la ciutat de
València?
¿Cuándo tiene previsto el Consell la reapertura y puesta
en funcionamiento del centro social de El Grau, en la ciudad de Valencia?
València, 31 de gener de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 31 de enero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.728 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Ana María Besalduch Besalduch, del Grup Parlamentari Socialista, amb
el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre
la ubicació de la depuradora de Borriol (RE número
76.865)
Pregunta número 1.728 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Ana María Besalduch Besalduch, del Grupo Parlamentario Socialista,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre la ubicación de la depuradora de Borriol (RE número 76.865)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.751
Va decidir la conselleria, o cap altre organisme que en
depenga, on s’havia d’ubicar la depuradora de Borriol?
¿Decidió la conselleria, o algún otro organismo de ella
dependiente, dónde se debía ubicar la depuradora de Borriol?
València, 23 de gener de 2014
Ana María Besalduch Besalduch
Valencia, 23 de enero de 2014
Ana María Besalduch Besalduch
Pregunta número 1.729 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Juan Ignacio Subías
Ruiz de Villa, del Grup Parlamentari Socialista, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat sobre la
retirada del model de privatització sanitària (RE número 76.866)
Pregunta número 1.729 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Juan Ignacio
Subías Ruiz de Villa, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad sobre la retirada del modelo de privatización sanitaria (RE número 76.866)
Després de la paralització de la privatització de la sanitat a la Comunitat de Madrid pel Tribunal Superior de
Justícia de Madrid i la decisió del seu govern autònom de
retirar el model de privatització sanitària que va plantejar,
prendrà la conselleria alguna decisió per a revocar el model
de concessió administrativa (privatització) implantat a la
nostra comunitat?
Después de la paralización de la privatización de la sanidad en la Comunidad de Madrid por el Tribunal Superior
de Justicia de Madrid y la decisión de su gobierno autónomo de retirar el modelo de privatización sanitaria que planteó, ¿va la conselleria a tomar alguna decisión para revocar
el modelo de concesión administrativa (privatización) implantado en nuestra comunidad?
València, 30 de gener de 2014
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Valencia, 30 de enero de 2014
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Pregunta número 1.730 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Juan Ignacio Subías
Ruiz de Villa, del Grup Parlamentari Socialista, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat sobre la
situació de l’Hospital Provincial de Castelló (RE número 76.867)
Pregunta número 1.730 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Juan Ignacio
Subías Ruiz de Villa, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad sobre la situación del Hospital Provincial de Castellón (RE número 76.867)
Quina és, en data de resposta, la situació financera i de
gestió global de l’Hospital Provincial de Castelló i quines
mesures pensa prendre la conselleria respecte d’això?
¿Cuál es, a fecha de respuesta, la situación financiera y
de gestión global del Hospital Provincial de Castellón y
qué medidas piensa tomar la conselleria al respecto?
València, 27 de gener de 2014
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Valencia, 27 de enero de 2014
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Pregunta número 1.731 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francisco Toledo Lobo,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Economia, Indústria, Turisme
i Ocupació sobre el preu de la inspecció tècnica de vehicles (RE número 76.868)
Pregunta número 1.731 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francisco Toledo
Lobo, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el precio de la inspección técnica de vehículos (RE número 76.868)
Per què resulta tan cara la inspecció tècnica de vehicles
a la Comunitat Valenciana, en comparació amb la resta de
comunitats, i què pensa fer la conselleria perquè no siga
així?
¿Por qué resulta tan cara la inspección técnica de
vehículos en la Comunitat Valenciana, en comparación
con el resto de comunidades, y qué piensa hacer la conselleria para que no sea así?
València, 31 de gener de 2014
Francisco Toledo Lobo
Valencia, 31 de enero de 2014
Francisco Toledo Lobo
Pregunta número 1.732 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francisco Toledo Lobo,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Economia, Indústria, Turisme
i Ocupació sobre l’impacte de la Llei del sector elèctric
(RE número 76.869)
Pregunta número 1.732 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francisco Toledo
Lobo, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el impacto de la Ley
del sector eléctrico (RE número 76.869)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.752
En quant valora l’impacte negatiu que tindrà al llarg de
2014 la Llei del sector elèctric sobre els distints sectors de
l’economia valenciana?
¿En cuánto valora el impacto negativo que tendrá a lo
largo de 2014 la Ley del sector eléctrico sobre los distintos
sectores de la economía valenciana?
València, 31 de gener de 2014
Francisco Toledo Lobo
Valencia, 31 de enero de 2014
Francisco Toledo Lobo
Pregunta número 1.733 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francisco Toledo Lobo,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Economia, Indústria, Turisme
i Ocupació sobre l’activitat creditícia de l’Institut Valencià de Finances (RE número 76.870)
Pregunta número 1.733 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francisco Toledo
Lobo, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre la actividad crediticia
del Instituto Valenciano de Finanzas (RE número
76.870)
Com valora la conselleria l’activitat creditícia de
l’Institut Valencià de Finances al sector privat durant 2013?
¿Cómo valora la conselleria la actividad crediticia del
Instituto Valenciano de Finanzas al sector privado durante
2013?
València, 31 de gener de 2014
Francisco Toledo Lobo
Valencia, 31 de enero de 2014
Francisco Toledo Lobo
Pregunta número 1.734 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Modesta Salazar
Agulló, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera de Benestar Social
sobre les campanyes de prevenció de la violència de gènere (RE número 76.871)
Pregunta número 1.734 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Modesta Salazar
Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Bienestar
Social sobre las campañas de prevención de la violencia
de género (RE número 76.871)
Quina prioritat tenen per al Consell les campanyes sobre
prevenció de la violència de gènere i els assassinats de dones i els seus fills i filles per aquesta causa?
¿Qué prioridad tienen para el Consell las campañas sobre prevención de la violencia de género y los asesinatos de
mujeres y sus hijos e hijas por esta causa?
València, 23 de gener de 2014
Modesta Salazar Agulló
Valencia, 23 de enero de 2014
Modesta Salazar Agulló
Pregunta número 1.735 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Jesús Ignacio Blanco
Giner, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i
Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre la investigació interna per filtracions de documents (RE número
76.911)
Pregunta número 1.735 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Jesús Ignacio
Blanco Giner, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre la investigación interna por filtraciones de documentos (RE número 76.911)
Quin ha estat el resultat de la investigació interna sobre
les filtracions de documents referits a contractacions o despeses de la Conselleria de Presidència o de la Presidència
de la Generalitat?
¿Cuál ha sido el resultado de la investigación interna sobre las filtraciones de documentos referidos a contrataciones o gastos de la Conselleria de Presidencia o de la Presidencia de la Generalitat?
València, 31 de gener de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Valencia, 31 de enero de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Pregunta número 1.736 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Josep Lluís Moreno Escrivà, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre el cost de les
retransmissions de Fórmula 1 per RTVV (RE número
76.925)
Pregunta número 1.736 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Josep Lluís Moreno Escrivà, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de
Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua
sobre el coste de las retransmisiones de Fórmula 1 por
RTVV (RE número 76.925)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.753
Quin ha estat el cost exacte de les retransmissions dels
grans premis de Fórmula 1 a través de RTVV, i el cost dels
honoraris en assessorament i defensa jurídica dels litigis
que han resultat d’aquesta contractació?
¿Cuál ha sido el coste exacto de las retransmisiones de
los grandes premios de Fórmula 1 a través de RTVV, así
como el coste de los honorarios en asesoramiento y defensa
jurídica de los litigios resultantes de dicha contratación?
València, 3 de febrer de 2014
Josep Lluís Moreno Escrivà
Valencia, 3 de febrero de 2014
Josep Lluís Moreno Escrivà
Pregunta número 1.737 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francisco Toledo Lobo,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre el compte de pèrdues i guanys de les empreses públiques (RE número 76.926)
Pregunta número 1.737 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francisco Toledo
Lobo, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Hacienda y
Administración Pública sobre la cuenta de pérdidas y
ganancias de las empresas públicas (RE número 76.926)
Com valora el compte de pèrdues i guanys de les empreses públiques de la Generalitat que s’arreplega en l’informe
de fiscalització del compte general de 2012 de la Sindicatura de Comptes?
¿Cómo valora la cuenta de pérdidas y ganancias de las
empresas públicas de la Generalitat que se recoge en el informe de fiscalización de la cuenta general de 2012 de la
Sindicatura de Comptes?
València, 3 de febrer de 2014
Francisco Toledo Lobo
Valencia, 3 de febrero de 2014
Francisco Toledo Lobo
Pregunta número 1.738 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francisco Toledo Lobo,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Economia, Indústria, Turisme
i Ocupació sobre el creixement de les exportacions (RE
número 76.927)
Pregunta número 1.738 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francisco Toledo
Lobo, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el crecimiento de las
exportaciones (RE número 76.927)
Com valora el creixement de les exportacions a la
província de València l’any 2013 respecte a 2012?
¿Cómo valora el crecimiento de las exportaciones en la
provincia de Valencia en el año 2013 respecto al 2012?
València, 3 de febrer de 2014
Francisco Toledo Lobo
Valencia, 3 de febrero de 2014
Francisco Toledo Lobo
Pregunta número 1.739 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francisco Toledo Lobo,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Economia, Indústria, Turisme
i Ocupació sobre les previsions de creixement de
l’economia de la CV (RE número 76.928)
Pregunta número 1.739 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francisco Toledo
Lobo, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre las previsiones de crecimiento de la economía de la CV (RE número 76.928)
Com valora les previsions de creixement de l’economia
de la Comunitat Valenciana per a 2014?
¿Cómo valora las previsiones de crecimiento de la economía de la Comunitat Valenciana para 2014?
València, 3 de febrer de 2014
Francisco Toledo Lobo
Valencia, 3 de febrero de 2014
Francisco Toledo Lobo
Pregunta número 1.740 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Lluís Torró Gil, del
Grup Parlamentari Esquerra Unida, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient sobre la sentència referida a la
ZAL del port de València (RE número 77.343)
Pregunta número 1.740 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Lluís Torró Gil,
del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre la sentencia referida a la ZAL del puerto de Valencia (RE número 77.343)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.754
Què pensa fer el Consell amb l’espai de la Punta destruït
per l’ampliació de la zona d’activitats logístiques del port
de València ara que el TSJ ha anul·lat el projecte?
¿Qué piensa hacer el Consell con el espacio de La Punta
destruido por la ampliación de la zona de actividades logísticas del puerto de Valencia ahora que el TSJ ha anulado el
proyecto?
València, 3 de febrer de 2014
Lluís Torró Gil
Valencia, 3 de febrero de 2014
Lluís Torró Gil
Pregunta número 1.741 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francesc Xavier Ferri
Fayos, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació,
Cultura i Esport sobre les retallades en ajudes a la investigació (RE número 77.604)
Pregunta número 1.741 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francesc Xavier
Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre los recortes en ayudas a
la investigación (RE número 77.604)
Per què el Consell continua retallant les ajudes al foment de la investigació científica i el desenvolupament tecnològic?
¿Por qué el Consell continúa recortando las ayudas al
fomento de la investigación científica y el desarrollo tecnológico?
València, 3 de febrer de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Valencia, 3 de febrero de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Pregunta número 1.742 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat sobre la
sentència 10/2014 del Jutjat Contenciós Administratiu
Número 6 (RE número 77.605)
Pregunta número 1.742 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad sobre
la sentencia 10/2014 del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo Número 6 (RE número 77.605)
Com valora el Consell la resolució de la sentència número 10/14, de 15 de gener de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu Número 6?
¿Cómo valora el Consell la resolución de la sentencia
número 10/14, de 15 de enero de 2014, dictada por el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo Número 6?
València, 3 de febrer de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 3 de febrero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.743 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Marina Albiol
Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, amb
el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera
d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre les
prospeccions petrolíferes projectades a l’entorn de les
Columbretes (RE número 77.640)
Pregunta número 1.743 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Marina Albiol
Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre las
prospecciones petrolíferas proyectadas en el entorno de
las Columbretes (RE número 77.640)
Quines són les gestions que ha realitzat el Consell amb
el govern central per tal d’aturar les prospeccions petrolíferes projectades per Cairn Energy a l’entorn de les illes Columbretes?
¿Cuáles son las gestiones que ha realizado el Consell
con el gobierno central para paralizar las prospecciones petrolíferas proyectadas por Cairn Energy en el entorno de las
islas Columbretes?
València, 4 de febrer de 2014
Marina Albiol Guzmán
Valencia, 4 de febrero de 2014
Marina Albiol Guzmán
Pregunta número 1.744 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre el nomenament del
nou conseller del CJC (RE número 77.647)
Pregunta número 1.744 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre el
nombramiento del nuevo conseller del CJC (RE número
77.647)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.755
Quins són els motius del nomenament de Federico
Fernández Roldán com a nou conseller del Consell Jurídic
Consultiu, segons la Llei 10/1994?
¿Cuáles son los motivos del nombramiento de Federico
Fernández Roldán como nuevo consejero del Consell Jurídic Consultiu, según la Ley 10/1994?
València, 3 de febrer de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 3 de febrero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.745 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Juan Ignacio Subías
Ruiz de Villa, del Grup Parlamentari Socialista, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat sobre el
pagament a l’IVO de l’atenció a pacients oncològics
(RE número 77.768)
Pregunta número 1.745 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Juan Ignacio
Subías Ruiz de Villa, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad sobre el pago al IVO de la atención a pacientes oncológicos (RE número 77.768)
En quina clàusula del contracte subscrit entre la conselleria i les UTE que gestionen els departaments de salut per
concessió administrativa s’estableix que la conselleria es fa
càrrec del pagament a l’IVO de l’atenció de pacients oncològics dels departaments gestionats mitjançant el model
esmentat?
¿En qué cláusula del contrato suscrito entre la conselleria y las UTE que gestionan los departamentos de salud por
concesión administrativa se contempla que la conselleria se
hace cargo del pago al IVO de la atención de pacientes oncológicos de los departamentos gestionados mediante el citado modelo?
València, 5 de febrer de 2014
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Valencia, 5 de febrero de 2014
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Pregunta número 1.746 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Josep Maria Pañella
Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació,
Cultura i Esport sobre el diccionari normatiu de l’AVL
(RE número 77.787)
Pregunta número 1.746 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Josep Maria
Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Educación, Cultura y Deporte sobre el diccionario normativo de la AVL (RE número 77.787)
Quina és la posició de la consellera amb relació a la publicació i el contingut del Diccionari Normatiu Valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua?
¿Cuál es la posición de la consellera en relación a la publicación y el contenido del Diccionari Normatiu Valencià
de la Acadèmia Valenciana de la Llengua?
València, 5 de febrer de 2014
Josep Maria Pañella Alcàcer
Valencia, 5 de febrero de 2014
Josep Maria Pañella Alcàcer
Pregunta número 1.747 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francisco Toledo Lobo,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Economia, Indústria, Turisme
i Ocupació sobre la reestructuració de la plantilla de
Coca-Cola (RE número 77.962)
Pregunta número 1.747 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francisco Toledo
Lobo, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre la reestructuración de
la plantilla de Coca-Cola (RE número 77.962)
Com valora la conselleria la reestructuració que Coca-Cola
pretén fer en les embotelladores de la Comunitat Valenciana,
amb el tancament de la planta d’Alacant i l’acomiadament
d’un 27 % de treballadors de la planta de Quart de Poblet, i
quines mesures adoptarà davant d’aquesta situació?
¿Cómo valora la conselleria la reestructuración que
Coca-Cola pretende hacer en las embotelladoras de la Comunitat Valenciana, con el cierre de la planta de Alicante y
el despido de un 27 % de trabajadores de la planta de Quart
de Poblet, y qué medidas va a adoptar ante esta situación?
València, 6 de febrer de 2014
Francisco Toledo Lobo
Valencia, 6 de febrero de 2014
Francisco Toledo Lobo
Pregunta número 1.748 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Lluís Torró Gil, del
Grup Parlamentari Esquerra Unida, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller d’Economia, Indústria,
Turisme i Ocupació sobre els instituts tecnològics de la
Xarxa Redit (RE número 77.992)
Pregunta número 1.748 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Lluís Torró Gil,
del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre los institutos tecnológicos de la Red Redit (RE número 77.992)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.756
Segons denuncien els treballadors dels instituts,
l’IVACE ha modificat els requisits que s’exigeixen als instituts tecnològics de la Xarxa Redit per a accedir a les seues
subvencions. Per la qual cosa, pregunte:
Quins són els nous requisits, quina justificació té aquesta modificació i quines conseqüències preveu la conselleria
que tindran les modificacions sobre el funcionament dels
instituts?
Según denuncian los trabajadores de los institutos, el
IVACE ha modificado los requisitos que se exigen a los
institutos tecnológicos de la Red Redit para acceder a sus
subvenciones. Es por ello por lo que pregunto:
¿Cuáles son les nuevos requisitos, qué justificación tiene esta modificación y qué consecuencias prevé la conselleria que tendrán las modificaciones sobre el
funcionamiento de los institutos?
València, 6 de febrer de 2014
Lluís Torró Gil
Valencia, 6 de febrero de 2014
Lluís Torró Gil
Pregunta número 1.749 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Lluís Torró Gil, del
Grup Parlamentari Esquerra Unida, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació, Cultura
i Esport sobre el diccionari normatiu de la AVL (RE número 77.993)
Pregunta número 1.749 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Lluís Torró Gil,
del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Educación,
Cultura y Deporte sobre el diccionario normativo de la
AVL (RE número 77.993)
Segons les informacions publicades en els mitjans de
comunicació, el president Fabra us va encomanar la realització d’unes gestions per a canviar la denominació del valencià en el diccionari normatiu de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua. Per la qual cosa, pregunte:
Quines gestions heu realitzat a aquest respecte i quin
n’és el resultat?
Según las informaciones publicadas en los medios de
comunicación, el presidente Fabra le encomendó la realización de unas gestiones para cambiar la denominación del
valenciano en el diccionario normativo de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. Es por ello por lo que pregunto:
¿Qué gestiones ha realizado a este respeto y cuál es el
resultado de las mismas?
València, 6 de febrer de 2014
Lluís Torró Gil
Valencia, 6 de febrero de 2014
Lluís Torró Gil
Pregunta número 1.750 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Eva Martínez Ruiz,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura,
Pesca, Alimentació i Aigua sobre el nomenament de la
secretària autonòmica de Comunicació (RE número
78.290)
Pregunta número 1.750 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Eva Martínez
Ruiz, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y
Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el
nombramiento de la secretaria autonómica de Comunicación (RE número 78.290)
Quins són els motius pels quals es va produir el nomenament de la senyora Dolores Johnson com a secretària autonòmica de Comunicació?
¿Cuáles son los motivos por los que se produjo el
nombramiento de la señora Dolores Johnson como secretaria autonómica de Comunicación?
València, 7 de febrer de 2014
Eva Martínez Ruiz
Valencia, 7 de febrero de 2014
Eva Martínez Ruiz
Pregunta número 1.751 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Elisa Díaz González, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre el foment de
la participació ciutadana en l’àmbit municipal (RE número 78.291)
Pregunta número 1.751 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Elisa Díaz
González, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y
Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el fomento de la participación ciudadana en el ámbito municipal (RE número 78.291)
Quines mesures està adoptant o impulsant el Consell per
al foment de la participació ciutadana en l’àmbit municipal?
¿Qué medidas está adoptando o impulsando el Consell
para el fomento de la participación ciudadana en el ámbito
municipal?
València, 3 de febrer de 2014
Elisa Díaz González
Valencia, 3 de febrero de 2014
Elisa Díaz González
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.757
Pregunta número 1.752 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Miguel Zaragoza
Fernández, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i
Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre l’impuls
del marisqueig en el litoral valencià (RE número
78.292)
Pregunta número 1.752 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Miguel Zaragoza
Fernández, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y
Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el impulso del marisqueo en el litoral valenciano (RE número 78.292)
Quines actuacions està desenvolupant el Consell per a
recuperar i impulsar l’activitat de marisqueig tradicional en
el litoral valencià?
¿Qué actuaciones se están desarrollando por parte del
Consell para recuperar e impulsar la actividad de marisqueo tradicional en el litoral valenciano?
València, 3 de febrer de 2014
Miguel Zaragoza Fernández
Valencia, 3 de febrero de 2014
Miguel Zaragoza Fernández
Pregunta número 1.753 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Eduardo Ovejero Adelantado, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre les ajudes a la
subscripció d’assegurances agràries (RE número
78.293)
Pregunta número 1.753 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Eduardo Ovejero Adelantado, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de
Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua
sobre las ayudas a la suscripción de seguros agrarios
(RE número 78.293)
Com pensa la Conselleria de Presidència i Agricultura,
Pesca, Alimentació i Aigua orientar la seua política
d’ajudes a la subscripció d’assegurances agràries, a fi de
potenciar al màxim possible el suport al sosteniment de les
rendes dels agricultors valencians?
¿Cómo piensa la Conselleria de Presidencia y Agricultura,
Pesca, Alimentación y Agua orientar su política de ayudas a
la suscripción de seguros agrarios, con el fin de potenciar al
máximo posible el apoyo al sostenimiento de las rentas de los
agricultores valencianos?
València, 3 de febrer de 2014
Eduardo Ovejero Adelantado
Valencia, 3 de febrero de 2014
Eduardo Ovejero Adelantado
Pregunta número 1.754 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Andrés Antonio Ballester Costa, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i
Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre el sosteniment de les activitats agràries en el Fondo d’Elx (RE
número 78.294)
Pregunta número 1.754 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Andrés Antonio
Ballester Costa, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el
sostenimiento de las actividades agrarias en el Hondo de
Elche (RE número 78.294)
Quines mesures està prenent la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua per a garantir
la compatibilitat entre la promoció dels valors ambientals
del Fondo d’Elx i el sosteniment de les activitats agràries?
¿Qué medidas está tomando la Conselleria de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua para garantizar la compatibilidad entre la promoción de los valores
ambientales del Hondo de Elche y el sostenimiento de las
actividades agrarias?
València, 3 de febrer de 2014
Andrés Antonio Ballester Costa
Valencia, 3 de febrero de 2014
Andrés Antonio Ballester Costa
Pregunta número 1.755 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Fernando Giner Giner,
del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura,
Pesca, Alimentació i Aigua sobre l’impuls de l’activitat
de l’IVIA (RE número 78.295)
Pregunta número 1.755 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Fernando Giner
Giner, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y
Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el impulso de la actividad del IVIA (RE número 78.295)
Ha pres la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua alguna mesura per a impulsar
l’activitat de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries,
¿Ha tomado la Conselleria de Presidencia y Agricultura,
Pesca, Alimentación y Agua alguna medida para impulsar
la actividad del Instituto Valenciano de Investigaciones
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.758
al servei del sector agroalimentari de la Comunitat Valenciana?
Agrarias, al servicio del sector agroalimentario de la Comunitat Valenciana?
València, 3 de febrer de 2014
Fernando Giner Giner
Valencia, 3 de febrero de 2014
Fernando Giner Giner
Pregunta número 1.756 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Fernanda
Vidal Causanilles, del Grup Parlamentari Popular, amb
el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre
l’adopció de mesures en matèria de transparència (RE
número 78.296)
Pregunta número 1.756 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Fernanda
Vidal Causanilles, del Grupo Parlamentario Popular,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre la adopción de medidas en materia de transparencia
(RE número 78.296)
Després de l’aprovació de la llei estatal de transparència, accés a la informació pública i bon govern, té previst el
govern valencià l’adopció de mesures en matèria de transparència?
Tras la aprobación de la ley estatal de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, ¿tiene previsto el gobierno valenciano la adopción de medidas en
materia de transparencia?
València, 3 de febrer de 2014
María Fernanda Vidal Causanilles
Valencia, 3 de febrero de 2014
María Fernanda Vidal Causanilles
Pregunta número 1.757 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María del Pilar Sol
Cortés, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre el procés de trasllat al complex administratiu 9 d’Octubre (RE número 78.297)
Pregunta número 1.757 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María del Pilar
Sol Cortés, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Hacienda y
Administración Pública sobre el proceso de traslado al
complejo administrativo 9 de Octubre (RE número
78.297)
Els trasllats i la posada en marxa del complex administratiu 9 d’Octubre han seguit els paràmetres prevists. Com
s’ha desenvolupat el procés i quins nous estalvis generarà?
Los traslados y la puesta en marcha del complejo administrativo 9 de Octubre han seguido los parámetros previstos.
¿Cómo se ha desarrollado el proceso y qué nuevos ahorros
va a generar?
València, 3 de febrer de 2014
María del Pilar Sol Cortés
Valencia, 3 de febrero de 2014
María del Pilar Sol Cortés
Pregunta número 1.758 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Fernanda
Vidal Causanilles, del Grup Parlamentari Popular, amb
el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Hisenda
i Administració Pública sobre la contractació
d’assegurances per la central de compres (RE número
78.298)
Pregunta número 1.758 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Fernanda
Vidal Causanilles, del Grupo Parlamentario Popular,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre la contratación
de seguros por la central de compras (RE número
78.298)
La central de compres de la Generalitat comprendrà
l’adquisició centralitzada dels productes necessaris per al
funcionament de l’administració, des de material d’oficina
o serveis postals a serveis de neteja o vigilància, entre
d’altres.
Recentment el Consell va adoptar un acord per a incloure la contractació d’assegurances en la seua central de compres. Com s’està desenvolupant aquesta iniciativa?
La central de compras de la Generalitat abarcará la adquisición centralizada de los productos necesarios para el
funcionamiento de la administración, desde material de oficina o servicios postales a servicios de limpieza o vigilancia, entre otros.
Recientemente el Consell adoptó un acuerdo para incluir
la contratación de seguros en su central de compras. ¿Cómo
se está desarrollando esta iniciativa?
València, 3 de febrer de 2014
María Fernanda Vidal Causanilles
Valencia, 3 de febrero de 2014
María Fernanda Vidal Causanilles
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.759
Pregunta número 1.759 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Antonio Vicente Peral
Villar, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre el model centralitzat de gestió de
les TIC (RE número 78.299)
Pregunta número 1.759 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Antonio Vicente
Peral Villar, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Hacienda y
Administración Pública sobre el modelo centralizado de
gestión de las TIC (RE número 78.299)
Quins han estat els principals resultats de la implantació
d’un nou model centralitzat de gestió de les tecnologies de
la informació i les comunicacions (TIC) en la Generalitat?
¿Cuáles han sido los principales resultados de la implantación de un nuevo modelo centralizado de gestión de las
tecnologías de la información y las comunicaciones (TIC)
en la Generalitat?
València, 3 de febrer de 2014
Antonio Vicente Peral Villar
Valencia, 3 de febrero de 2014
Antonio Vicente Peral Villar
Pregunta número 1.760 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Vicente Betoret Coll,
del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Economia, Indústria, Turisme
i Ocupació sobre l’Institut Valencià de Competitivitat
Empresarial (RE número 78.300)
Pregunta número 1.760 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Vicente Betoret
Coll, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el Instituto Valenciano
de Competitividad Empresarial (RE número 78.300)
Una economia dinàmica ha de ser capaç de reinventar-se
a si mateixa per mitjà de l’aparició de noves activitats
econòmiques adaptades als canvis, i aquest és un dels pilars
fonamentals del creixement econòmic.
Per això, la creació de noves empreses i la capacitat de
les que hi ha d’adaptar-se constantment al canviant marc
competitiu són elements fonamentals per al futur de la comunitat.
Una de les principals dificultats a què s’enfronten les
empreses, i especialment les iniciatives emprenedores, és
l’obtenció dels recursos financers necessaris per a la posada en marxa o el desenvolupament de la seua activitat.
En aquest marc, amb la creació i la posada en marxa de
l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE)
quines iniciatives desenvoluparà el Consell per a millorar
el finançament empresarial i aconseguir que cap projecte
viable quede sense finançament?
Una economía dinámica debe ser capaz de reinventarse
a sí misma por medio de la aparición de nuevas actividades
económicas adaptadas a los cambios, siendo éste uno de los
pilares fundamentales del crecimiento económico.
Por ello, la creación de nuevas empresas y la capacidad
de las existentes de adaptarse constantemente al cambiante
marco competitivo son elementos fundamentales para el futuro de la comunidad.
Una de las principales dificultades a que se enfrentan las
empresas, y especialmente las iniciativas emprendedoras,
es la obtención de los recursos financieros necesarios para
la puesta en marcha o el desarrollo de su actividad.
En este marco, con la creación y puesta en marcha del
Instituto Valenciano de Competitividad Empresarial (IVACE) ¿qué iniciativas va a desarrollar el Consell para mejorar la financiación empresarial y lograr que ningún proyecto viable quede sin financiación?
València, 3 de febrer de 2014
Vicente Betoret Coll
Valencia, 3 de febrero de 2014
Vicente Betoret Coll
Pregunta número 1.761 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Yolanda Violeta
García Santos, del Grup Parlamentari Popular, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller d’Economia,
Indústria, Turisme i Ocupació sobre el Pla d’acció exterior de la CV (RE número 78.301)
Pregunta número 1.761 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Yolanda Violeta
García Santos, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía,
Industria, Turismo y Empleo sobre el Plan de acción exterior de la CV (RE número 78.301)
La internacionalització econòmica ofereix importants oportunitats per a les empreses en l’actual conjuntura, alhora que
suposa la possibilitat de captar oportunitats d’inversió i rendibilitzar les infraestructures de la comunitat.
El Consell realitza una labor d’estreta col·laboració amb
els organismes del govern central de suport a la internacionalització, d’optimització de la xarxa exterior i de suport a
la marca Espanya i la imatge de la comunitat.
Junt amb tot això, s’ha posat en marxa el Consell
d’Acció Exterior de la Comunitat Valenciana, que incorpora, junt amb representants sectorials i institucionals, grans
empreses amb protagonisme exportador.
La internacionalización económica ofrece importantes
oportunidades para las empresas en la actual coyuntura, al
tiempo que supone la posibilidad de captar oportunidades de
inversión y rentabilizar las infraestructuras de la comunidad.
El Consell viene realizando una labor de estrecha colaboración con los organismos del gobierno central de apoyo
a la internacionalización, de optimización de la red exterior
y de apoyo a la marca España y la imagen de la comunidad.
Junto a todo ello, se ha puesto en marcha el Consejo de
Acción Exterior de la Comunitat Valenciana, que incorpora, junto a representantes sectoriales e institucionales, a
grandes empresas con protagonismo exportador.
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.760
Per tot això, quines noves iniciatives desenvoluparà el
Consell per a afavorir la internacionalització empresarial i
atraure fluxos inversors a la comunitat, a través del Pla
d’acció exterior de la Comunitat Valenciana?
Por todo ello, ¿qué nuevas iniciativas va a desarrollar el
Consell para favorecer la internacionalización empresarial
y atraer flujos inversores a la comunidad, a través del Plan
de acción exterior de la Comunitat Valenciana?
València, 3 de febrer de 2014
Yolanda Violeta García Santos
Valencia, 3 de febrero de 2014
Yolanda Violeta García Santos
Pregunta número 1.762 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María del Pilar Sol
Cortés, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller d’Economia, Indústria,
Turisme i Ocupació sobre el nou pla estratègic del SERVOF (RE número 78.302)
Pregunta número 1.762 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María del Pilar
Sol Cortés, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre el nuevo plan estratégico del SERVEF (RE número 78.302)
El president de la Generalitat va anunciar en l’últim debat de política general el ple convenciment que, en el marc
del procés de recuperació de l’activitat econòmica, la comunitat finalitzaria l’any 2013 amb menys parats que el
2012.
De fet, la desocupació registrada s’ha reduït el 2013 en
més de 22.000 persones, i s’ha complert, per tant, l’anunci
del president i serà la primera vegada en sis anys que acaba
un exercici amb menys desocupació que l’any anterior.
No obstant aquestes dades positives, és cert que les xifres han de constituir un motiu no per a l’eufòria, sinó per a
continuar treballant en polítiques d’ocupació que siguen capaces d’integrar a tots en el mercat de treball, amb atenció
especial a aquells col·lectius amb majors riscs d’exclusió i
dificultat en l’accés a l’ocupació.
Per això, aquest grup parlamentari li pregunta al conseller: Què suposarà el nou pla estratègic del SERVOF de
cara a l’impuls i la renovació de les polítiques actives
d’ocupació a la comunitat?
El presidente de la Generalitat anunció en el último debate de política general su pleno convencimiento de que, en
el marco del proceso de recuperación de la actividad
económica, la comunidad finalizaría el año 2013 con menos parados que en 2012.
De hecho, el paro registrado se ha reducido en 2013 en
más de 22.000 personas, cumpliéndose por tanto el anuncio
del presidente y siendo la primera vez en seis años en que
finaliza un ejercicio con menos paro que el año anterior.
No obstante esos datos positivos, es cierto que las cifras
deben constituir un motivo no para la euforia, sino para
continuar trabajando en políticas de empleo que sean capaces de integrar a todos en el mercado de trabajo, con atención especial a aquellos colectivos con mayores riesgos de
exclusión y dificultad en el acceso al empleo.
Por ello, este grupo parlamentario le pregunta al conceller: ¿Qué supondrá el nuevo plan estratégico del SERVEF
de cara al impulso y la renovación de las políticas activas
de empleo en la comunidad?
València, 3 de febrer de 2014
María del Pilar Sol Cortés
Valencia, 3 de febrero de 2014
María del Pilar Sol Cortés
Pregunta número 1.763 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Rafael Ferraro Sebastiá, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació, Cultura
i Esport sobre el procés de privatització de la VIU (RE
número 78.303)
Pregunta número 1.763 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Rafael Ferraro
Sebastiá, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Educación,
Cultura y Deporte sobre el proceso de privatización de
la VIU (RE número 78.303)
La VIU, com altres entitats públiques de la Generalitat,
ha passat per un procés de redimensionament i, en aquest
cas, d’entrada de capital privat. En quin moment es troba el
procés? Quin ha estat el procés que s’ha dut a terme?
La VIU, como otras entidades públicas de la Generalitat, ha pasado por un proceso de redimensionamiento y, en
este caso, de entrada de capital privado. ¿En qué momento
se encuentra el proceso? ¿Cuál ha sido el proceso que se ha
llevado a cabo?
València, 3 de febrer de 2014
Rafael Ferraro Sebastiá
Valencia, 3 de febrero de 2014
Rafael Ferraro Sebastiá
Pregunta número 1.764 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Elena Bonet
Mancheño, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació,
Cultura i Esport sobre el model de formació professional dual (RE número 78.304)
Pregunta número 1.764 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Elena Bonet Mancheño, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Educación, Cultura y Deporte sobre el modelo de formación profesional dual (RE número 78.304)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.761
La Comunitat Valenciana està sent una de les primeres
comunitats a implantar el model de formació professional
dual. Com estan responent les empreses valencianes a
aquesta col·laboració i quines són les pròximes iniciatives
que posarà en marxa la Conselleria d’Educació, Cultura i
Esport en aquesta matèria?
La Comunitat Valenciana está siendo una de las primeras comunidades en implantar el modelo de formación profesional dual. ¿Cómo están respondiendo las empresas valencianas a esta colaboración y cuáles son las próximas
iniciativas que va a poner en marcha la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte en esta materia?
València, 3 de febrer de 2014
María Elena Bonet Mancheño
Valencia, 3 de febrero de 2014
María Elena Bonet Mancheño
Pregunta número 1.765 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Trinidad María
Miró Mira, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació,
Cultura i Esport sobre la recuperació del Circuit Teatral (RE número 78.305)
Pregunta número 1.765 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Trinidad María
Miró Mira, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Educación,
Cultura y Deporte sobre la recuperación del Circuito
Teatral (RE número 78.305)
La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a través de
CulturArts, ha recuperat el Circuit Teatral. Quants municipis formen part d’aquest projecte? En què consisteix i quines novetats inclou respecte a edicions anteriors?
La Conselleria de Educación, Cultura y Deporte, a
través de CulturArts, ha recuperado el Circuito Teatral.
¿Cuántos municipios forman parte de este proyecto? ¿En
qué consiste y qué novedades incluye respecto a ediciones
anteriores?
València, 3 de febrer de 2014
Trinidad María Miró Mira
Valencia, 3 de febrero de 2014
Trinidad María Miró Mira
Pregunta número 1.766 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Soledad Linares Rodríguez, del Grup Parlamentari Popular, amb
el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera
d’Educació, Cultura i Esport sobre el pressupost destinat a educació (RE número 78.306)
Pregunta número 1.766 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Soledad
Linares Rodríguez, del Grupo Parlamentario Popular,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Educación, Cultura y Deporte sobre el presupuesto destinado a educación (RE número 78.306)
Els pressuposts del govern d’Alberto Fabra mostren la
importància de les polítiques socials ja que gran part d’ells
es destina a aquest fi. Pel que fa a educació, quina quantitat
destina la Generalitat Valenciana a aquest fi? Amb quin objectiu?
Los presupuestos del gobierno de Alberto Fabra muestran la importancia de las políticas sociales ya que gran
parte de los mismos se destina a este fin. Por lo que respecta a educación, ¿qué cantidad destina la Generalitat Valenciana a este fin? ¿Con qué objetivo?
València, 3 de febrer de 2014
María Soledad Linares Rodríguez
Valencia, 3 de febrero de 2014
María Soledad Linares Rodríguez
Pregunta número 1.767 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Carmen
Amorós Granell, del Grup Parlamentari Popular, amb
el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat
sobre el balanç del programa de transplantaments (RE
número 78.307)
Pregunta número 1.767 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Carmen
Amorós Granell, del Grupo Parlamentario Popular,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad sobre el balance del programa de transplantes (RE
número 78.307)
Quin balanç pot fer la Conselleria de Sanitat del programa de trasplantaments realitzat durant l’any 2013 i quins
objectius s’han plantejat per a 2014?
¿Qué balance puede hacer la Conselleria de Sanidad del
programa de trasplantes realizado durante el año 2013 y
qué objetivos se han planteado para el 2014?
València, 3 de febrer de 2014
María Carmen Amorós Granell
Valencia, 3 de febrero de 2014
María Carmen Amorós Granell
Pregunta número 1.768 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Esther Mártires
Franco Aliaga, del Grup Parlamentari Popular, amb el
Pregunta número 1.768 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Esther Mártires
Franco Aliaga, del Grupo Parlamentario Popular, pre-
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.762
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat sobre
l’augment del pressupost per a sanitat (RE número
78.308)
vio conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad
sobre el aumento del presupuesto para sanidad (RE número 78.308)
El pressupost de la Conselleria de Sanitat ha augmentat
en un 8,8 % per a l’any 2014, la qual cosa situa la Comunitat Valenciana com la que major augment registra per a
aquest exercici. Quina interpretació realitza el Consell
d’aquestes dades i quines conseqüències tenen en l’atenció
que reben els valencians?
El presupuesto de la Conselleria de Sanidad ha aumentado en un 8,8 % para el año 2014, lo que sitúa a la Comunitat Valenciana como la que mayor aumento registra para
el presente ejercicio. ¿Qué interpretación realiza el Consell
de estos datos y qué consecuencias tienen en la atención
que reciben los valencianos?
València, 3 de febrer de 2014
Esther Mártires Franco Aliaga
Valencia, 3 de febrero de 2014
Esther Mártires Franco Aliaga
Pregunta número 1.769 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Rosa Roca
Castelló, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat sobre el programa de prevenció del càncer de còlon (RE número
78.309)
Pregunta número 1.769 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Rosa
Roca Castelló, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad
sobre el programa de prevención del cáncer de colon
(RE número 78.309)
Quines són les previsions de la Conselleria de Sanitat
respecte a la implantació del programa de prevenció de
càncer de còlon a la Comunitat Valenciana?
¿Cuáles son las previsiones de la Conselleria de Sanidad
respecto a la implantación del programa de prevención de
cáncer de colon en la Comunitat Valenciana?
València, 3 de febrer de 2014
María Rosa Roca Castelló
Valencia, 3 de febrero de 2014
María Rosa Roca Castelló
Pregunta número 1.770 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Vicente Soria Mora, del
Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ
del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155
del RC, al conseller de Sanitat sobre el Pla d’atenció a
l’ictus (RE número 78.310)
Pregunta número 1.770 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Vicente Soria
Mora, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad sobre
el Plan de atención al ictus (RE número 78.310)
Quins són les principals mesures adoptades per la Conselleria de Sanitat respecte al Pla d’atenció a l’ictus a la
Comunitat Valenciana 2011-2015?
¿Cuáles son las principales medidas adoptadas por la
Conselleria de Sanidad respecto al Plan de atención al ictus
en la Comunitat Valenciana 2011-2015?
València, 3 de febrer de 2014
Vicente Soria Mora
Valencia, 3 de febrero de 2014
Vicente Soria Mora
Pregunta número 1.771 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María José García
Herrero, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat sobre els
nous hospitals de Gandia i Llíria (RE número 78.311)
Pregunta número 1.771 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María José
García Herrero, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad
sobre los nuevos hospitales de Gandia y Llíria (RE número 78.311)
El pressupost d’inversions per a l’any 2014 duplica el
destinat a aquest mateix apartat l’any anterior. Aquesta dotació permetrà que s’avance en la construcció i la remodelació d’importants infraestructures a la Comunitat Valenciana. En quina fase es troben les infraestructures
programades i, en especial, els hospitals de Gandia i de Llíria?
El presupuesto de inversiones para el año 2014 duplica
el destinado a este mismo apartado en el año anterior. Esta
dotación permitirá que se avance en la construcción y remodelación de importantes infraestructuras en la Comunitat
Valenciana. ¿En qué fase se encuentran las infraestructuras
programadas y, en especial, los hospitales de Gandia y de
Llíria?
València, 3 de febrer de 2014
María José García Herrero
Valencia, 3 de febrero de 2014
María José García Herrero
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.763
Pregunta número 1.772 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Antonio Vicente Peral
Villar, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient sobre el manteniment de la
xarxa viària autonòmica (RE número 78.312)
Pregunta número 1.772 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Antonio Vicente
Peral Villar, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre el mantenimiento de la red viaria autonómica (RE número
78.312)
Quines mesures està adoptant la conselleria en matèria
de manteniment i adequació de la xarxa viària autonòmica?
¿Qué medidas está adoptando la conselleria en materia de
mantenimiento y adecuación de la red viaria autonómica?
València, 3 de febrer de 2014
Antonio Vicente Peral Villar
Valencia, 3 de febrero de 2014
Antonio Vicente Peral Villar
Pregunta número 1.773 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Elisa Díaz González, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient sobre el Programa extraordinari de lloguer d’interès social (RE número 78.313)
Pregunta número 1.773 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Elisa Díaz
González, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre el Programa extraordinario de alquiler de interés social (RE número
78.313)
Quins són els resultats del Programa extraordinari de
lloguer d’interès social a la Comunitat Valenciana?
¿Cuáles son los resultados del Programa extraordinario
de alquiler de interés social en la Comunitat Valenciana?
València, 3 de febrer de 2014
Elisa Díaz González
Valencia, 3 de febrero de 2014
Elisa Díaz González
Pregunta número 1.774 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Juan Mariano Castejón
Chaler, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient sobre el control de les espècies
exòtiques invasores (RE número 78.314)
Pregunta número 1.774 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Juan Mariano
Castejón Chaler, del Grupo Parlamentario Popular,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre el
control de las especies exóticas invasoras (RE número
78.314)
Quines mesures està prenent el Consell per al control de
les espècies exòtiques invasores que afecten els ecosistemes naturals de la Comunitat Valenciana?
¿Qué medidas está tomando el Consell para el control
de las especies exóticas invasoras que afectan a los ecosistemas naturales de la Comunitat Valenciana?
València, 3 de febrer de 2014
Juan Mariano Castejón Chaler
Valencia, 3 de febrero de 2014
Juan Mariano Castejón Chaler
Pregunta número 1.775 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Juan Mariano Castejón
Chaler, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient sobre el servei del TRAM de
Castelló entre l’UJI i el Grau (RE número 78.315)
Pregunta número 1.775 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Juan Mariano
Castejón Chaler, del Grupo Parlamentario Popular,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre el
servicio del TRAM de Castellón entre la UJI y El Grau
(RE número 78.315)
Quina és la previsió d’inici del servei del TRAM de
Castelló entre l’UJI i el Grau?
¿Cuál es la previsión de inicio del servicio del TRAM
de Castellón entre la UJI y El Grau?
València, 3 de febrer de 2014
Juan Mariano Castejón Chaler
Valencia, 3 de febrero de 2014
Juan Mariano Castejón Chaler
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.764
Pregunta número 1.776 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat David Serra Cervera,
del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, a la consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient sobre el tram entre Manises i Riba-roja
de Túria de la línia 5 de Metrovalència (RE número
78.316)
Pregunta número 1.776 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado David Serra
Cervera, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre el tramo
entre Manises y Riba-roja de Túria de la Línea 5 de
Metrovalencia (RE número 78.316)
Quina és la previsió d’inici del tram de la línia 5 de Metrovalència entre Manises i Riba-roja de Túria?
¿Cuál es la previsión de inicio del tramo de la línea 5 de
Metrovalencia entre Manises y Riba-roja de Túria?
València, 3 de febrer de 2014
David Serra Cervera
Valencia, 3 de febrero de 2014
David Serra Cervera
Pregunta número 1.777 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Ricardo Martínez
Rodríguez, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera de Benestar Social sobre els mitjans per a atendre les situacions de
conflictivitat familiar (RE número 78.317)
Pregunta número 1.777 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Ricardo Martínez Rodríguez, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Bienestar Social sobre los medios para atender las situaciones de conflictividad familiar (RE número 78.317)
Davant de l’increment de les dificultats en les relacions
paternofilials que deriven cap a situacions de conflictivitat
familiar, quins són els recursos i els mitjans que la Conselleria de Benestar Social està posant a disposició de l’àmbit
social i de justícia juvenil?
Ante el incremento de las dificultades en las relaciones
paternofiliales que derivan hacia situaciones de conflictividad familiar, ¿cuáles son los recursos y medios que la Conselleria de Bienestar Social está poniendo a disposición del
ámbito social y de justicia juvenil?
València, 3 de febrer de 2014
Ricardo Martínez Rodríguez
Valencia, 3 de febrero de 2014
Ricardo Martínez Rodríguez
Pregunta número 1.778 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat César Sánchez Pérez,
del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, a la consellera de Benestar Social sobre la
programació de l’IVAJ en l’àmbit europeu (RE número
78.318)
Pregunta número 1.778 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado César Sánchez
Pérez, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Bienestar
Social sobre la programación del IVAJ en el ámbito europeo (RE número 78.318)
Entre les funcions de l’Institut Valencià de la Joventut
Generalitat Jove està la de promocionar l’associacionisme i
el voluntariat juvenils d’àmbit nacional i de la Unió Europea. Què s’ha programat des de l’IVAJ GVA Jove per a
l’any de 2014 en l’àmbit europeu?
Entre las funciones del Instituto Valenciano de la Juventud Generalitat Jove está la de promocionar el asociacionismo y el voluntariado juveniles de ámbito nacional y de la
Unión Europea. ¿Qué se ha programado desde el IVAJ
GVA Jove para el año de 2014 en el ámbito europeo?
València, 3 de febrer de 2014
César Sánchez Pérez
Valencia, 3 de febrero de 2014
César Sánchez Pérez
Pregunta número 1.779 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Manuel Miguel Bustamante Bautista, del Grup Parlamentari Popular, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera de Benestar Social sobre els menors en situació de risc social (RE número 78.319)
Pregunta número 1.779 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Manuel Miguel
Bustamante Bautista, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Bienestar Social sobre los menores en situación de riesgo social (RE número 78.319)
Quines són la política preventiva i les línies d’actuació
de la Conselleria de Benestar Social amb menors en situació de risc i inadaptació social?
¿Cuáles son la política preventiva y las líneas de actuación de la Conselleria de Bienestar Social con menores en
situación de riesgo e inadaptación social?
València, 3 de febrer de 2014
Manuel Miguel Bustamante Bautista
Valencia, 3 de febrero de 2014
Manuel Miguel Bustamante Bautista
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.765
Pregunta número 1.780 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Carmen
Amorós Granell, del Grup Parlamentari Popular, amb
el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera de Benestar Social sobre l’atenció als fills de víctimes de la
violència de gènere (RE número 78.320)
Pregunta número 1.780 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Carmen
Amorós Granell, del Grupo Parlamentario Popular,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Bienestar Social sobre la atención a los hijos de víctimas
de la violencia de género (RE número 78.320)
Quines són les mesures adoptades pel Consell de la Generalitat per a fer efectiva l’atenció psicosocial dels fills i
les filles de les dones víctimes de violència?
¿Cuáles son las medidas adoptadas por el Consell de la
Generalitat para hacer efectiva la atención psicosocial de
los hijos e hijas de las mujeres víctimas de violencia?
València, 3 de febrer de 2014
María Carmen Amorós Granell
Valencia, 3 de febrero de 2014
María Carmen Amorós Granell
Pregunta número 1.781 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Teresa Parra Almiñana, del Grup Parlamentari Popular, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Governació i
Justícia sobre la promoció de la pilota valenciana (RE
número 78.321)
Pregunta número 1.781 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Teresa
Parra Almiñana, del Grupo Parlamentario Popular,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Gobernación y Justicia sobre la promoción de la pelota valenciana (RE número 78.321)
Quines actuacions ha realitzat el Consell per a impulsar
i promoure la pilota valenciana?
¿Qué actuaciones ha realizado el Consell para impulsar
y promover la pelota valenciana?
València, 3 de febrer de 2014
María Teresa Parra Almiñana
Valencia, 3 de febrero de 2014
María Teresa Parra Almiñana
Pregunta número 1.782 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Verónica Marcos
Puig, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Governació i Justícia sobre els plans de prevenció d’incendis forestals (RE
número 78.322)
Pregunta número 1.782 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Verónica Marcos
Puig, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Gobernación
y Justicia sobre los planes de prevención de incendios
forestales (RE número 78.322)
Quines actuacions ha realitzat el Consell i continuarà
realitzant en matèria de plans de prevenció d’incendis forestals de demarcació?
¿Qué actuaciones ha realizado el Consell y va a seguir
realizando en materia de planes de prevención de incendios
forestales de demarcación?
València, 3 de febrer de 2014
Verónica Marcos Puig
Valencia, 3 de febrero de 2014
Verónica Marcos Puig
Pregunta número 1.783 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Verónica Marcos
Puig, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Governació i Justícia sobre el Pla d’intervenció en edificis judicials (RE
número 78.323)
Pregunta número 1.783 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Verónica Marcos
Puig, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Gobernación
y Justicia sobre el Plan de intervención en edificios judiciales (RE número 78.323)
Quines actuacions es preveuen en el Pla d’intervenció
en edificis judicials (PIEJ) i quin és el seu objectiu?
¿Qué actuaciones se contemplan en el Plan de intervención en edificios judiciales (PIEJ) y cuál es su objetivo?
València, 3 de febrer de 2014
Verónica Marcos Puig
Valencia, 3 de febrero de 2014
Verónica Marcos Puig
Pregunta número 1.784 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Alfredo Castelló Sáez,
del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller de Governació i Justícia sobre
la xarxa de comunicacions mòbils COMDES (RE número 78.324)
Pregunta número 1.784 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Alfredo Castelló
Sáez, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Gobernación
y Justicia sobre la red de comunicaciones móviles
COMDES (RE número 78.324)
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.766
Quines actuacions ha realitzat la Conselleria de Governació i Justícia per a integrar als serveis d’emergències i
seguretat en la xarxa de comunicacions mòbils digitals
d’emergència i seguretat de la Comunitat Valenciana
(COMDES)?
¿Qué actuaciones ha realizado la Conselleria de Gobernación y Justicia para integrar a los servicios de emergencias y seguridad en la red de comunicaciones móviles digitales de emergencia y seguridad de la Comunitat
Valenciana (COMDES)?
València, 3 de febrer de 2014
Alfredo Castelló Sáez
Valencia, 3 de febrero de 2014
Alfredo Castelló Sáez
Pregunta número 1.785 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Rafael Rubio Martínez,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura,
Pesca, Alimentació i Aigua sobre les despeses de la caixa
fixa de presidència (RE número 78.336)
Pregunta número 1.785 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Rafael Rubio
Martínez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y
Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre los gastos de la caja fija de presidencia (RE número 78.336)
Quin tipus de despesa s’imputa a la caixa fixa de la
Conselleria de Presidència?
¿Qué tipo de gasto se imputa a la caja fija de la Conselleria de Presidencia?
València, 7 de febrer de 2014
Rafael Rubio Martínez
Valencia, 7 de febrero de 2014
Rafael Rubio Martínez
d) Retirada de preguntes
d) Retirada de preguntas
Preguntes números 1.623 i 1.624 amb sol·licitud de resposta oral en ple formulades per la diputada Rosario
Margarita Sanz Alonso. Retirades
Preguntas números 1.623 y 1.624 con solicitud de respuesta oral en pleno formuladas por la diputada Rosario Margarita Sanz Alonso. Retiradas
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 11 de febrer
de 2014, ha admès a tràmit l’escrit RE número 77.642 presentat per la diputada Rosario Margarita Sanz Alonso, en
què sol·licita la retirada de les preguntes amb petició de
resposta oral en ple números 1.623 i 1.624 (RE números
73.470 i 73.471).
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 11 de febrero de 2014, ha admitido a trámite el escrito RE número
77.642 presentado por la diputada Rosario Margarita Sanz
Alonso, en el que solicita la retirada de las preguntas con
petición de respuesta oral en pleno números 1.623 y 1.624
(RE números 73.470 y 73.471).
Palau de les Corts
València, 11 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 11 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
2. Preguntes a respondre oralment
en la comissió corresponent
2. Preguntas a responder oralmente
en la comisión correspondiente
a) Preguntes que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 11 de febrer
de 2014, d’acord amb el que hi ha establert en els articles
La Mesa de les Corts, en la reunión del día 11 de febrero
de 2014, de acuerdo con lo establecido en los artículos 153
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.767
153 i 156 del RC, ha admès a tràmit les preguntes que
s’especifiquen, perquè es formulen i es responguen davant
les comissions següents:
y 156 del RC, ha admitido a trámite las preguntas que se
especifican, para que sane formuladas y respondidas ante
las siguientes comisiones:
– Comissió de Sanitat i Consum, preguntes número
1.148, 1.159 i 1.160 (RE 75.809, 77.279 i 77.280).
– Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, preguntes número 1.149, 1.150, 1.153, 1.154 i
1.156 (RE 76.202, 76.203, 76.892, 76.893 i 76.895).
– Comissió d’Educació i Cultura, pregunta número
1.151 (RE 76.755).
– Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, pregunta número 1.152 (RE 76.789).
– Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació del
Territori, pregunta número 1.155 (RE 76.894).
– Comissió d’Indústria i Comerç, Turisme i Noves Tecnologies, pregunta número 1.157 (RE 76.896).
– Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de la Generalitat, pregunta número 1.158 (RE
76.912).
– Comisión de Sanidad y Consumo, preguntas número
1.148, 1.159 y 1.160 (RE 75.809, 77.279 y 77.280).
– Comisión de Política Social, Empleo y Políticas de
Igualdad, preguntas número 1.149, 1.150, 1.153, 1.154 y
1.156 (RE 76.202, 76.203, 76.892, 76.893 y 76.895).
– Comisión de Educación y Cultura, pregunta número
1.151 (RE 76.755).
– Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda,
pregunta número 1.152 (RE 76.789).
– Comisión de Medio Ambiente, Agua y Ordenación del
Territorio, pregunta número 1.155 (RE 76.894).
– Comisión de Industria y Comerio, Turismo y Nuevas
Tecnologías, pregunta número 1.157 (RE 76.896).
– Comisión de Coordinación, Organización y Régimen
de las Instituciones de la Generalitat, pregunta número
1.158 (RE 76.912).
Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí
Oficial de Les Corts.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
95.1 del RC, se ordena publicar estas preguntas en el Butlletí Oficial de Les Corts.
Palau de les Corts
València, 11 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 11 de febrero de 2014
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Pregunta número 1.148 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Sanitat i Consum, formulada pel diputat Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156 del RC,
al conseller de Sanitat sobre la gestió de les malalties
professionals dels empleats públics (RE número 75.809)
Pregunta número 1.148 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Sanidad y Consumo, formulada por
el diputado Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo
156 del RC, al conseller de Sanidad sobre la gestión de
las enfermedades profesionales de los empleados públicos (RE número 75.809)
Quina és la raó per la qual, a partir de l’1 de gener de
2014, s’han adjudicat a les mútues de treball les contingències de treball i malalties professionals dels empleats públics de la Generalitat subjectes al règim general de la Seguretat Social?
¿Cuál es la razón por la que, a partir del 1 de enero de
2014, se han adjudicado a las mutuas de trabajo las contingencias de trabajo y enfermedades profesionales de los empleados públicos de la Generalitat sujetos al régimen general de la Seguridad Social?
València, 27 de gener de 2014
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Valencia, 27 de enero de 2014
Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa
Pregunta número 1.149 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, formulada per la diputada Modesta Salazar
Agulló, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
l’article 156 del RC, a la consellera de Benestar Social
sobre l’acolliment familiar de bebès de mares toxicòmanes (RE número 76.202)
Pregunta número 1.149 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Política Social, Empleo y Políticas de
Igualdad, formulada por la diputada Modesta Salazar
Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo
con el artículo 156 del RC, a la consellera de Bienestar
Social sobre el acogimiento familiar de bebés de madres
toxicómanas (RE número 76.202)
Quines mesures preventives s’adopten i quin és el protocol que se segueix davant del naixement d’un bebè de mare
toxicòmana, a fi d’assegurar que l’acolliment familiar es
produeix en les millors condicions que asseguren l’interès
del menor?
¿Qué medidas preventivas se adoptan y cuál es el protocolo que se sigue ante el nacimiento de un bebé de madre
toxicómana, con el fin de asegurar que el acogimiento familiar se produce en las mejores condiciones que aseguren
el interés del menor?
València, 23 de gener de 2014
Modesta Salazar Agulló
Valencia, 23 de enero de 2014
Modesta Salazar Agulló
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.768
Pregunta número 1.150 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, formulada per la diputada Modesta Salazar
Agulló, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
l’article 156 del RC, a la consellera de Benestar Social
sobre les campanyes publicitàries en matèria de violència de gènere (RE número 76.203)
Pregunta número 1.150 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Política Social, Empleo y Políticas de
Igualdad, formulada por la diputada Modesta Salazar
Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo
con el artículo 156 del RC, a la consellera de Bienestar
Social sobre las campañas publicitarias en materia de
violencia de género (RE número 76.203)
Des de l’any 2011 i fins al dia de resposta, quines campanyes publicitàries sobre sensibilització en matèria de violència
de gènere dirigides a dones víctimes d’aquesta violència i a la
població en general, ha realitzat la conselleria i quina és la
previsió per a l’any actual?
Desde el año 2011 y hasta el día de respuesta, ¿qué campañas publicitarias sobre sensibilización en materia de violencia de género dirigidas a mujeres víctimas de esa violencia y a la población en general, ha realizado la conselleria y
cuál es la previsión para el año actual?
València, 23 de gener de 2014
Modesta Salazar Agulló
Valencia, 23 de enero de 2014
Modesta Salazar Agulló
Pregunta número 1.151 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió d’Educació i Cultura, formulada per la
diputada Marina Albiol Guzmán, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, d’acord amb l’article 156 del RC,
a la consellera d’Educació, Cultura i Esport sobre l’IES
Ximén d’Urrea de l’Alcora (RE número 76.755)
Pregunta número 1.151 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Educación y Cultura, formulada por
la diputada Marina Albiol Guzmán, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con el artículo
156 del RC, a la consellera de Educación, Cultura y Deporte sobre el IES Ximén de Urrea de L’Alcora (RE número 76.755)
Quins són els plans de la Conselleria d’Educació respecte del manteniment del batxillerat de l’IES Ximén d’Urrea
de L’Alcora?
¿Cuáles son los planes de la Conselleria de Educación
respecto del mantenimiento del bachillerato del IES Ximén
de Urrea de L’Alcora?
València, 29 de gener de 2014
Marina Albiol Guzmán
Valencia, 29 de enero de 2014
Marina Albiol Guzmán
Pregunta número 1.152 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup
Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 156 del
RC, al Consell sobre la situació de la coberta del Palau
de les Arts (RE número 76.789)
Pregunta número 1.152 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda,
formulada por la diputada Mònica Oltra Jarque, del
Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el
artículo 156 del RC, al Consell sobre la situación de la
cubierta del Palacio de las Artes (RE número 76.789)
Com valora el Consell la situació de la coberta del Palau
de les Arts, de la ciutat de València, el treball exercit per
l’empresa que va dur a terme la instal·lació del trencadís i
quines mesures es van a adoptar a la vista dels fets ocorreguts?
¿Cómo valora el Consell la situación de la cubierta del
Palacio de las Artes, de la ciudad de Valencia, el trabajo
ejercido por la empresa que va llevar a cabo la instalación
del trencadís y qué medidas se van a adoptar a la vista de
los hechos ocurridos?
València, 29 de gener de 2014
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 29 de enero de 2014
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.153 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, formulada pel diputat Francesc Xavier Ferri
Fayos, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord
amb l’article 156 del RC, a la consellera de Benestar Social sobre les mesures contra la pobresa energètica (RE
número 76.892)
Pregunta número 1.153 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Política Social, Empleo y Políticas de
Igualdad, formulada por el diputado Francesc Xavier
Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís, de
acuerdo con el artículo 156 del RC, a la consellera de
Bienestar Social sobre las medidas contra la pobreza
energética (RE número 76.892)
Quines mesures ha posat en marxa el Consell per tal de
fer front a les necessitats de la gent que pateix de pobresa
energètica?
¿Qué medidas ha puesto en marcha el Consell para hacer frente a las necesidades de la gente que sufre de pobreza energética?
València, 31 de gener de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Valencia, 31 de enero de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.769
Pregunta número 1.154 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, formulada pel diputat Francesc Xavier Ferri
Fayos, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord
amb l’article 156 del RC, al conseller d’Economia,
Indústria, Turisme i Ocupació sobre la privatització de
les polítiques actives d’ocupació (RE número 76.893)
Pregunta número 1.154 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Política Social, Ocupación y Políticas
de Igualdad, formulada por el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís,
de acuerdo con el artículo 156 del RC, al conseller de
Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre la privatización de las políticas activas de empleo (RE número
76.893)
Com es concretarà la privatització dels serveis prestats
fins ara pel SERVOF en matèria de polítiques actives
d’ocupació?
¿Cómo se concretará la privatización de los servicios
prestados hasta ahora por el SERVEF en materia de políticas activas de empleo?
València, 31 de gener de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Valencia, 31 de enero de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Pregunta número 1.155 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació del
Territori, formulada pel diputat Francesc Xavier Ferri
Fayos, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord
amb l’article 156 del RC, al Consell sobre el programa
de lloguer dels baixos comercials de l’IVHSA (RE número 76.894)
Pregunta número 1.155 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Medio Ambiente, Agua y Ordenación
del Territorio, formulada por el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís,
de acuerdo con el artículo 156 del RC, al Consell sobre
el programa de alquiler de los bajos comerciales del
IVVSA (RE número 76.894)
Quan pensa el Consell posar en marxa un programa de
lloguer dels baixos comercials de l’IVHSA per a noves iniciatives empresarials?
¿Cuándo piensa el Consell poner en marcha un programa de alquiler de los bajos comerciales del IVVSA para
nuevas iniciativas empresariales?
València, 31 de gener de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Valencia, 31 de enero de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Pregunta número 1.156 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat, formulada pel diputat Francesc Xavier Ferri
Fayos, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord
amb l’article 156 del RC, al Consell sobre les mesures
davant l’emigració valenciana (RE número 76.895)
Pregunta número 1.156 con solicitud de respuesta oral en
la Comisión de Política Social, Ocupación y Políticas de
Igualdad, formulada por el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 156 del RC, al Consell sobre las medidas
frente a la emigración valenciana (RE número 76.895)
Quines mesures ha posat en marxa el Consell per a donar suport a les necessitats de la nova onada d’emigració
valenciana?
¿Qué medidas ha puesto en marcha el Consell para dar
apoyo a las necesidades de la nueva ola de emigración valenciana?
València, 31 de gener de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Valencia, 31 de enero de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Pregunta número 1.157 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió d’Indústria i Comerç, Turisme i Noves
Tecnologies, formulada pel diputat Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord
amb l’article 156 del RC, al conseller d’Economia,
Indústria, Turisme i Ocupació sobre la reducció de vendes del comerç minorista (RE número 76.896)
Pregunta número 1.157 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Industria y Comercio, Turismo y
Nuevas Tecnologías, formulada por el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario
Compromís, de acuerdo con el artículo 156 del RC, al
conseller de Economía, Industria, Turismo y Empleo sobre la reducción de ventas del comercio minorista (RE
número 76.896)
Com valora el Consell la reducció de vendes del comerç
minorista valencià el 2013?
¿Cómo valora el Consell la reducción de ventas del comercio minorista valenciano en 2013?
València, 31 de gener de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Valencia, 31 de enero de 2014
Francesc Xavier Ferri Fayos
Pregunta número 1.158 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de
les Institucions de la Generalitat, formulada pel diputat
Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grup Parlamentari
Pregunta número 1.158 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat, formulada
por el diputado Jesús Ignacio Blanco Giner, del Grupo
BOC número 220
14.02.2014
Pàg. 44.770
Esquerra Unida, d’acord amb l’article 156 del RC, al
conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre l’actuació respecte a les filtracions de
documents (RE número 76.912)
Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con el
artículo 156 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre la actuación
con respecto a las filtraciones de documentos (RE número 76.912)
Quina ha estat l’actuació del Consell respecte a les filtracions de documents referits a contractacions o despeses
de la Conselleria de Presidència o de la Presidència de la
Generalitat?
¿Cuál ha sido la actuación del Consell con respecto a las
filtraciones de documentos referidos a contrataciones o
gastos de la Conselleria de Presidencia o de la Presidencia
de la Generalitat?
València, 31 de gener de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Valencia, 31 de enero de 2014
Jesús Ignacio Blanco Giner
Pregunta número 1.159 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Sanitat i Consum, formulada per la
diputada Modesta Salazar Agulló, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156 del RC, al conseller de Sanitat sobre les irregularitats en el procés
d’oposició per a places d’infermeria (RE número
77.279)
Pregunta número 1.159 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Sanidad y Consumo, formulada por
la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 156 del
RC, al conseller de Sanidad sobre las irregularidades en
el proceso de oposición para plazas de enfermería (RE
número 77.279)
Com resoldrà la conselleria les irregularitats en
l’oposició per a cobrir 500 places de personal d’infermeria
de l’OPE 2007, la segona prova de les quals ha estat suspesa per auto del TSJCV i que afecta més de 16.000 aspirants?
¿Cómo va a resolver la conselleria las irregularidades en
la oposición para cubrir 500 plazas de personal de enfermería de la OPE 2007, cuya segunda prueba ha sido suspendida por auto del TSJCV y que afecta a más de 16.000
aspirantes?
València, 3 de febrer de 2014
Modesta Salazar Agulló
Valencia, 3 de febrero de 2014
Modesta Salazar Agulló
Pregunta número 1.160 amb sol·licitud de resposta oral
en la Comissió de Sanitat i Consum, formulada per la
diputada Modesta Salazar Agulló, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 156 del RC, al conseller de Sanitat sobre l’acolliment de menors per motiu
de toxicomania durant la gestació (RE número 77.280)
Pregunta número 1.160 con solicitud de respuesta oral
en la Comisión de Sanidad y Consumo, formulada por
la diputada Modesta Salazar Agulló, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 156 del
RC, al conseller de Sanidad sobre el acogimiento de menores por motivo de toxicomanías durante la gestación
(RE número 77.280)
Quin és el sistema de coordinació sanitària i social per a
l’acolliment de menors per motiu de toxicomania durant la
gestació?
¿Cual es el sistema de coordinación sanitaria y social
para el acogimiento de menores por motivo de toxicomanías durante la gestación?
València, 3 de febrer de 2014
Modesta Salazar Agulló
Valencia, 3 de febrero de 2014
Modesta Salazar Agulló
III. INFORMACIÓ
b) Activitat parlamentària
Acord de la Mesa de les Corts sobre el calendari
d’activitats del ple i de les comissions per al període de
sessions comprés entre l’1 de febrer i el 30 de juny
MESA DE LES CORTS
Atès que l’article 34.1.vuitè del RC atribueix a la Mesa de
les Corts la fixació d’un calendari d’activitats del ple i de les
comissions per a cada període de sessions, la Mesa de les
III. INFORMACIÓN
b) Actividad parlamentaria
Acuerdo de la Mesa de Les Corts sobre el calendario de actividades del pleno y de las comisiones para el período de
sesiones comprendido entre el 1 de febrero y el 30 de junio
MESA DE LAS CORTES
Dado que el artículo 34.1.octavo del RC atribuye a la
Mesa de Les Corts la fijación de un calendario de actividades
del pleno y de las comisiones para cada período de sesiones,
BOC número 220
14.02.2014
Corts, en la reunió del 4 de febrer de 2014, de conformitat
amb la Junta de Síndics, ha acordat per al període de sessions
comprés entre l’1 de febrer i el 30 de juny el calendari parlamentari següent:
Pàg. 44.771
la Mesa de Les Corts, en la reunión del 4 de febrero de 2014,
de conformidad con la Junta de Síndics, ha acordado para el
período de sesiones comprendido entre el 1 de febrero y el 30
de junio el calendario parlamentario siguiente:
febrer
Ple dies 19 i 20
La resta de setmanes, comissions
febrero
Pleno días 19 y 20
El resto de semanas, comisiones
març
marzo
Pleno días 5 y 6
Pleno días 12 y 13
El resto de semanas, comisiones
Ple dies 5 i 6
Ple dies 12 i 13
La resta de setmanes, comissions
abril
abril
Ple dies 2 i 3
Ple dies 9 i 10
La resta de setmanes, comissions
maig
Pleno días 2 y 3
Pleno días 9 y 10
El resto de semanas, comisiones
mayo
Ple dies 7 i 8
Setmana del 12 al 16: comissions
Ple dies 28 i 29
juny
Pleno días 7 y 8
Semana del 12 al 16: comisiones
Pleno días 28 y 29
junio
Ple dies 4 i 5
Ple dies 11 i 12
Ple de finalització del període de sessions
La resta de setmanes, comissions.
Pleno días 4 y 5
Pleno días 11 y 12
Pleno de finalización del período de sesiones
El resto de semanas, comisiones
Palau de les Corts
València, 4 de febrer de 2014
Palau de les Corts
Valencia, 4 de febrero de 2014
El vicepresident primer
Alejandro Font de Mora Turón
El vicepresidente primero
Alejandro Font de Mora Turón
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
[email protected]
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depòsit legal: V-319-1983
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
[email protected]
Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depósito legal: V-319-1983