Tirant el Blanc Joanot Martorell Joan Sales Ferran Soldevila

Obra: Tirant el Blanc
Autor: Joanot Martorell
Adaptació: Joan Sales
Pròleg: Ferran Soldevila
Editorial: Columna Xip
Edició: vintena
Il·lustrador: Francesc Infante
Tirant, és adoctrinat per un ermità sobre la cavalleria. Se'n va a Londres amb el companys i de retorn, torna a
passar per on hi era el ermità per poder explicar−li les batalles i les festes de la cort. Tirant, a l'hora d'explicar
els fets de cavalleria, calla, i es Diafebus qui ha de seguir tota la història. Desprès torna a Bretanya, però té un
problema amb un Lord Francès, i amb la bella Agnès, i és aquí on podria començar les escenes de sensualitat.
Quan soluciona aquest problema amb una batalla, torna a Bretanya tot fet un cavaller. Lloat, experimentat i
famós. En Tirant, compra una galera i va cap a l'illa de Rodes a salvar als assetjats del Soldà del Caire. El
príncep de França, Felip, decideix embarcar−se, i amb ell passen uns dies a la cort. Felip i Ricomana
s'enamoren, i Tirant ajuda a Felip a quedar en un bon lloc davant de la princesa. Deixen la boda per quan Felip
torni de Rodes. Tirant , el rei i Felip embarquen i van a socórrer envers l'illa. Aconsegueix fer fugir als moros.
De tornada Ricomana sotmet a més proves a Felip. Crida a un filòsof de Calàbria. A la fi es casa amb ell per
l'episodi de l'agulla. S'embarquen de nou contra els infidels i recorren les costes serraines amb la victòria i
retornen a Sicília.
L'Emperador de Contastinoble informa de que els turcs estan invaint l'Imperi i prega l'ajuda de Tirant. Li posà
a la seva disposició naus, homes i armament. Se li encomana la capitania de l'exèrcit imperial. Coneix a la
princesa Carmesina i s'enamora d'ella. La Viuda Reposada intenta separar−los perquè està enamorada de
Tirant. Tirant, surt de Contastinoble i venç dos cops als turcs. El duc de Macedònia fa tot lo possible per
enutjar a Tirant, per la enveja que li té. Es desemmascarà l'insidiós duc de Macedònia, que mor en batalla.
Diafebus va a la ciutat i es fan els amors de Diafebus i Estefania, que fan les bodes sordes. L'Emperador
presència la gran batalla contra els turcs. Quan Tirant i Diafebus es presenten en la cambra de Carmesina i
Estefania són espiats per Plaerdemavida, que al endemà li explicarà lo succeït a Carmesina com si fos un
somni. Tirant venç per mar l'estol del gran Caramany que venia en socors dels turcs i desprès es dirigeix a
Contastinoble. L'Emperador deliberà la pau amb Soldà i el Gran turc, Tirant, mentre, intenta anar més
endavant amb l'amor de Carmesina. L'Emperador fa unes lluïdes festes amb motiu de respondre als
ambaixadors infidels. Diafebus i Estefania es casen de debò. Tirant abans de partir, intentarà ficar−s'hi al llit
de Carmesina gràcies a Paerdemavida. Acaba amb la cama trencada.
L'Emperadriu confessa a Hipòlit el seu amor, que a la fi és correspost. Tirant i Carmesina es casen
secretament, però la Viuda fa creure que Carmesina té relacions amb un hortolà negre i decideix matar−lo.
Carmesina no entén la seva actitud i envia a Plaerdemavida amb Tirant a l'hora d'embarcar. La tempesta
s'endú la galera de Tirant i Plaerdemavida i salven la seva vida.
En Tirant és acollit pel Cabdill dels Cabdills, gran senyor del regne de Tremissèn, que el tramet al castell del
seu fill on és empresonat. El rei Escariano, desitja casar−se amb la filla del Cabdill i posa setge al rei. El
Cabdill treu a Tirant i li demana ajuda. Tirant allibera a la princesa i rebutja amb suavitat i fidelitat a
1
Carmesina. Aconsegueix fer−la cristiana, i així a milers de musulmans. Troba a Plaerdemavida quan intenta
conquerir una part d'Àfrica on ella va ser rescatada i l'explica la situació de l'Imperi i la seva estimada
Carmesina. Estan a punt de caure a mans dels turcs. Tirant es desmaia i quan torna en si mateix es prepara per
anar−se'n. Però abans fa que Plaerdemavida s'esposi amb el cosí de Tirant. S'embarca vers Contastinoble amb
els exèrcits de moros, ara cristians.
Tramet el cavaller Espèrcius com a ambaixador de Sicília. Desprès d'informar al rei, segueix a Tirant i
naufraga en una illa despoblada on desencanta una donzella en forma de drac. Arriba a Contastinoble i socorre
la ciutat. Negocia amb els turcs la rendició. Informa a l'Emperador de les propostes de pau. Tirant
aconsegueix la fi que en amor es pot aconseguir. Recupera l'Imperi i allibera als altres cavallers, un d'ells,
Diafebus dels turcs. Emprèn conquesta dels nuclis més resistents i es casa amb Carmesina. En Adrinòpolis es
posa malalt i mor deixant un testament i una carta per Carmesina. L'Emperador mor de desconsol al saber la
notícia. Carmesina plena de dolor, fa testament, rep els sagraments i mor en el llit al costat de Tirant i el seu
pare. Hipòlit es casa amb l'Emperadriu i es proclama emperador. Fa enterrar dignament els cossos.
El capítol que comentarem pertany a l'adaptació d'en Joan Sales de la novel·la Tirant lo Blanc, aquesta és una
obra de la segona meitat del segle XV, pertanyent al gènere cavalleresc. L'autoria del llibre s'atribueix al
cavaller valencià Joanot Martorell , tot i que habitualment hom accepta que Martí Joan de Galba, un altre
cavaller valencià, també hi tingué alguna cosa a veure ; no és clar, tanmateix, quina fou al capdavall la
contribució d'aquest darrer. Tirant lo Blanc és una de les novel·les més importants, i sens dubte la més
emblemàtica, de la literatura catalano−valenciana. Es tracta, a més, d'una obra força notable dins la història de
la literatura universal, com ho testimonien les nombroses traduccions, a llengües ben diverses, de què ha estat
objecte des del temps de la seva publicació fins als nostres dies. Aquest capítol al igual que tota la novel·la
d'en Tirant lo Blanc és un text narratiu, perquè presenta una estructura de plantejament, nus i desenllaç.
L'aventura que és narra en aquest capítol és la següent; Felip i Ricomana arriben a ser reis de Sicília perquè la
veritable reina era Ricomana, ja que el rei era fill d'un forner. Tirant se'n va a Constantinoble per ajudar a la
infanta de Grècia contra els turcs, ja que han assassinat al seu germà primogènit i el seu pare no pot posar−se
al cap de l'exercit. El crida Carmesina infanta de Grècia. Aquest breu resum es reparteix en tres parts
clarament diferenciades, la primera s'inicia quan en Tirant i l'infant Felip es presenten a l'illa de Rodes amb
intencions d'advertir al Gran Mestre de que el seu castell seria destruït l'endemà de la seva visita per els
genovesos, tot aprofitant, que aquest dia era l'únic en tot l'any en que el castell obria les seves portes a tothom.
Era el dia en que una de les espines de la corona de Jesucrist floria i multitud de devots, entre aquests els
genovesos tot vestits amb caputxes, anaven a contemplar aquest meravellós miracle. Aquesta seria la
introducció prèvia d'aquest capítol o primera part. Seguidament ens centraríem en l'estada dels dos cavallers
arribats a Rodes. La seva benvinguda al castell és difícil, però finalment poden demostrar el que diuen al Gran
Mestre i aquest els deixa entrar al castell aquella nit. El Gran Mestre va posar en avís a tot el castell sobre
l'atac que els hi esperava al dia següent, tots els soldats estaven alerta aquella nit. En sortir el primer sol del
miraculós dia, en Tirant es va posar al front de la situació. Com estava previst els genovesos entraven de dos
en dos pel gran passadís del castell i tal i com anaven entrant, els soldats els deixaven entrar com si res passes,
aleshores els agafaven per les aixelles i s'ets enduien a unes grans sitges en les que els tiraven, d'aquesta
manera van morir cents de genovesos, acabant així amb el seu possible atac. Ben aviat aquesta noticia va
recórrer tots els països cristians com la gran victòria d'en Felip de França i en Tirant. Al arribar la notícia a
Sicília, l'infanta Ricomana se'n va assabentar i diu que, ara si que accepta a l'infant Felip com a marit, ja que
abans aquest no era del se gust. El rei va estar consentíssim de què és casessin i va ordenar augmentar la dosis
de pa al filòsof, que va ser qui va preveure l'atac dels genovesos a l'illa de Rodes. El filòsof al veure l'egoisme
del rei al no donar−li la llibertat i amainar−lo així amb l'augment del seu pa, va decidir delatar els seus
avantpassats. Quan l'agutzil va anar al calabós a donar−li la ració de pa el filòsof li va dir que avises al rei de
que ell no era el rei sinó el fill del forner del seu pare. Aquella nit el filòsof i el rei es van trobar per parlar, i el
filòsof li va explicar que el rei, el seu pare el deixava a ell hi ha el fill del forner amb la dida i un dia un
escurçó va picar al fill del rei provocant−li així la mort, la dida va exposar al seu fill com a fill del rei dient
que era al seu fill qui havia mort. I d'aquesta manera és com el rei va saber tota la veritat, la dida ho va
2
ratificar. El rei de Sicília va marxar i no se'n va saber res més d'ell, deixant així com reis a l'infant Felip i ara
la seva dona Ricomania. Aquest van llibrera al filòsof tot otorgant−li la responsabilitat d'astròleg oficial de la
corona reial. Va arribar un missatger al castell des de Contastinoble, que demanà per en Tirant, aquest
missatge l'informà de la preocupació de la infanta de Grècia, Carmesina, aquesta anunciava l'atac dels turcs,
que avien acabat amb el seu germà i el seu pare estava ja molt vell per enfrontar−se ha aquella situació. En
Tirant va consultar la situació amb el filòsof, ara astròleg, i aquest li va dir que s'enfrontés contra els turcs, que
viatgés a Constantinoble. En Tirant va marxar tot acomiadant−se dels reis. Aquesta última part seria el
desenllaç del capítol que al mateix temps seria la introducció del següent capítol. En aquest cas ens introdueix
l'arribada d'en Tirant a Contantinoble, i com aquest observa una figura humana vestida de negra, es tractava
del rei que amb la mort del seu fill i la seva debilitat a causa dels tants anys viscuts, esperava impacientment
l'arribada d'algú que els ajudés a lluitar contra els turcs.
El narrador és en tercera persona, és discret i poques vegades intervé i mai busca la complicitat del lector, sinó
que ell el que fa es relatar la història tal com va passar. El narrador és el propi autor. La novel·la ja ha agafat
definitivament la seva fesomia militar−caballeresca i realista. Argumentalment gira a l'entorn de dos eixos:
l'aventura setge de Rodes (de ressonàncies històriques) i les escenes cortesanes dels amors de Felip i
Ricomana, en una cort de Sicília totalment inventada. I d'altra part, ha aparegut un dels altres elements
característics de l'obra: l'humorisme. Menció a part mereix l'episodi del filòsof de Calàbria, interpolació
inspirada en la interpretació dels somnis del bíblic Josep i en un conte de Les mil i una nits, a través del
Novellino italià del s. XIII. Tots els indrets que es citen en la novel·la són topònims reals, i a més ens narra
com serien més o menys les croades dels cristians contra els musulmans, un fet que va succeir a l'Edat Mitjana
i en els llocs que Martorell cita en l'obra. En aquest cas podem destacar: Constantinoble, Sicília i Rodes.
Aquest capítol és una més de les aventures d'en Tirant, sempre acompanyat de personatges conflictius,
amorosos, amics... Aquesta és una de les aventures de la segona part de la novel·la original, és un capítol
important ja que a partir d'aquest comença una nou viatge per a en Tirant, una nova aventura i deixant Sicília
darrera deixa també a dos nous monarques i una mentida reial descoberta.
3