Terra Baixa Terra baixa d'Àngel Guimerà

Terra
Baixa
Terra baixa
d'Àngel Guimerà
Direcció Ferran Madico
Repartiment
Marta Marco Marta
Montse Vellvehí Pepa
Carlota Olcina Nuri
Anna Güell Antònia
Julio Manrique Manelic
Ramon Madaula Sebastià
Doctor Soler Tomàs
Pere Eugeni Font Mossèn
Carles Canut Josep
Santi Ricart Xeixa
Jacob Torres Nando
Marc Montserrat Perruca
Patxi Uribarren Pagès − Home
Equip tècnic i creatiu
Escenografia Llorenç Corbella
Vestuari Isidre Prunés
Il·luminació Albert Faura (a.a.i.)
So Àlex Polls
Caracterització Ignasi Ruiz
1
Assessor literari Ramon Bacardit
Ajudant de vestuari Març Rabal
Ajudant de direcció Marc Montserrat
Exercicis
• A què s'apliquen els següents termes?
Platea: planta baixa del teatre on hi ha una sèrie de files paral·leles de butaques per als espectadors.
Llotja: compartiment, especialment cadascuna de les divisions d'una sala d'espectacles amb seients per a un
cert nombre de persones.
General: localitat en la zona més comuna d'una sala d'espectacles com ara la platea o el pati de butaques.
Galliner: el pis més alt d'una sala d'espectacles.
Teló: tela gran pintada, de l'amplària de l'escenari, la qual es pot baixar i pujar i, baixada, tapa l'escenari (taló
de boca) o forma part d'una decoració (taló de fons). També el de ferro que es baixa perquè el foc no es
propagui de l'escenari a la sala o viceversa.
Coverol: en un teatre, part anterior de l'escenari enfora del marc on hi ha situat el forat de l'apuntador, proveït
d'una coberta que té la forma de mig hemisferi.
Bateries: sèrie de llums col·locats a la vora anterior del pla de l'escenari
Bastidors: cadascuna de les teles pintades en una armadura de fustes i llistons, que es posen a la dreta i a
esquerra de l'escenari formant part d'una decoració teatral.
Bambolines: cadascuna de les bandes de teles o paper pintades que, penjades del sostre d'un escenari, formen
la part superior d'una decoració figurant un sostre, branques pontades, el cel, etc.
Trapa: porta que tanca una obertura practicada en un sostre o trespol; la mateixa obertura.
Tramoia: mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els transformacions escèniques,
figurar les aparicions, etc.
Decorat: conjunt d'elements afegits a l'escenari d'una sala d'espectacles per crear un marc adequat per
representar un espai o clima. Un exemple podrien ser les bambolines, els bastidors, etc.
• Feu una taula d'aparició dels personatges a les diferents escenes de l'obra a fi de valorar la seva
importància i la seva presència o absència en els moments clau. Feu un resum de tota l'obra de forma
esquemàtica
Acte 1
Escena
primera
Escena II
Acte 1
Resum de la trama argumental
Les perdigones entren a tafanejar sobre el
casament de Marta
Nuri explica a les perdigones que volen
casar Marta amb en Manelic.
Resum de la trama argumental
Personatges
Lloc
Xeixa, Pepa i Antònia.
Molí
Pepa, Antònia, Xeixa i
Nuri
Personatges
Temps
Caient de
la tarda
Ídem.
Ídem.
Lloc
Temps
2
Marta, Pepa, Antònia i
Els perdigons/es parlen de la situació de la
Nuri. Després Josep i
Ídem.
Marta, fins que aquesta surt i els fa fora.
Nando.
Explica com se sent i tots els seus
Escena IV
Marta.
Ídem.
sentiments.
Les perdigones pregunten pel Manelic i
després quan estan sols en Xeixa explica a Nuri, Tomàs, Xeixa, Pepa
Escena V
Ídem.
en Tomàs la veritat sobre la relació entre i Antònia.
Marta i Sebastià.
Presentació en societat d'en Manelic. La
Manelic, Xeixa, Tomàs,
Escena VI gent se'n riu d'ell. Li fan explicar com va Nuri, Pepa, Antònia,
Ídem.
conèixer la Marta.
Josep, Nando i Perruca.
Arriba en Sebastià i tot està a punt pel
Sebastià, Mossèn, Nuri,
casament. Marta i Manelic es coneixen i
Pepa, Antònia, Tomàs,
Escena VII ella diu que no vol casar−s'hi i la gent
Xeixa, Josep, Nando,
Molí.
continua rient d'en Manelic i la seva
Perruca i Marta més
incultura.
tard
Marta li suplica a Sebastià que no la casi
Escena VIII amb en Manelic. En Sebastià li explica els Marta i Sebastià
Ídem.
motius pels quals ho fa.
Marta, Sebastià,
Tot i que Manelic no s'ha pogut posar la
Manelic, Josep, Nando,
roba tot està apunt i van cap a l'ermita. Al
Perruca. Després Pepa,
Ídem.
Escena IX final Tomàs demana a l'amo Sebastià que
Antònia i Nuri.
no es faci el casament perquè ha de parlar
Finalment Mossen i
amb ell sobre un tema important.
Tomàs
Acte 1
Resum de la trama argumental
Personatges
Lloc
Tomàs pregunta a l'amo si és veritat el
que li ha dit en Xeixa. L'amo ho nega i
Escena X
llavors en Xeixa explica tota la veritat a Sebastià, Tomàs i Xeixa Ídem.
en Tomàs davant d'en Sebastià. Finalment
en Xeixa és acomiadat i se'n va.
Tomàs veu que és veritat i intenta impedir Sebastià, Tomàs Xeixa i
Ídem.
Escena XI
el casament, però és massa tard.
Mossen
La festa s'acaba i Marta i Manelic estan
sols a casa. Hi ha tensió perquè Manelic
no entén el rebuig de la seva muller. Ell Marta, Manelic i Mossen
Escena XII
Ídem.
per trencar el gel explica la vida a la terra que se'n va.
alta. Marta veu que ell també està
enganyat pel Sebastià
Acte 2
Resum de la trama argumental
Personatges
Lloc
Escena
Tenen una llarga conversa i fins sorgeix
Decorat
Manelic i Nuri
primera
un petit llaç amorós entre els dos.
igual.
Manelic i Nuri continuen parlant. Entre
Escena II
Manelic, Nuri i Marta
Ídem.
Marta i al veure'ls té gelosia
Marta explica el que sent per Manelic i el
Escena III bon cor que té. S'ha assabentat que vol
Marta
Ídem.
marxar i ella vol impedir−ho
Acte 2
Resum de la trama argumental
Personatges
Lloc
Escena III
Ídem.
Ídem.
Ídem.
Es va fent
fosc
S'ha fet
fosc.
Ídem.
Ídem.
Temps
Ídem.
Ídem.
Ídem.
Temps
És el matí
Ídem.
Ídem.
Temps
3
Escena IV
Escena V
Escena VI
Escena VII
Tomàs està enfadat pel que està fent la
Marta. Ella perquè el compadeixi li explica
la seva dura infantesa i lo dolent que és
Sebastià en aquesta situació
Perdigons/es van a xafardejar i Tomàs els
hi conta una història on es veuen reflectits,
perquè parla del mal que fan les persones
que els agrada xafardejar i explicar−ho tot
a tothom
Quan entra Manelic, com sempre se'n riuen
i ell reacciona de manera violenta perquè
vol saber perquè se'n riuen
Marta fa fora els perdigons/es després de
veure com està en Manelic.
Tomàs i Marta
Ídem.
Ídem.
Tomàs, Pepa, Antònia i
després Josep, Nando i
Perruca
Ídem. Ídem.
Pepa, Antònia, Josep,
Nando i Perruca.
Després Manelic
Marta, Manelic, Pepa,
Antònia, Josep, Nando i Ídem. Ídem.
Perruca.
Marta i Manelic discuteixen . I ella
Escena VIII decideix explicar−li tota la veritat, però a Marta i Manelic
Ídem. Ídem.
la terra alta.
Manelic i Marta diuen a Sebastià que volen Marta, Manelic i
Escena IX marxar. Sebastià enfadat fa venir a tothom Mossèn. Després
Ídem.
Ídem.
perquè s'emportin en Manelic.
Sebastià
Se l'emporten i mentre ho fan, Marta li diu Marta, Manelic, Mossèn,
Escena X
que en Sebastià ha estat el seu amant.
Sebastià, Pepa, Antònia, Ídem.
Ídem.
Manelic molt enfadat amenaça el seu amo. Josep, Nando i Perruca
Acte 3
Resum de la trama argumental
Personatges
Lloc
Temps
Discussió entre els perdigons per la
Ídem que
Escena
manera com han tret en Manelic.
Josep, Nando i Perruca
escenes
Cap el tard
primera
Perruca els diu que l'han fet anar a
anterior
denunciar en Manelic
Pepa està a l'habitació de la Marta i els Pepa, Antònia, Josep,
Ídem.
Ídem.
Escena II
altres vénen a preguntar com està
Nando i Perruca
Sebastià ve a emportar−se la Marta
Sebastià, Josep, Nando,
Enfosqueix
que està al llit i no vol sortir. Els
Escena III
Perruca, Antònia i
Ídem.
a poc a poc
perdigons volen revoltar−se contra
després Pepa.
Sebastià però no s'atreveixen
El Mossèn li diu a l'amo que ja ha
arribat a la masia el seu futur gendre i
Ídem.
Ídem.
Escena IV ha d'anar−hi per no quedar malament. Sebastià i Mossèn
Ell però no hi va per quedar−se amb
Marta.
Tots discuteixen de la manera com han
tret en Manelic a fora. Nuri arriba
Pepa, Antònia, Josep,
S'ha anat
Escena V
Ídem.
dient que té por i els perdigons la
Nando, Perruca i Nuri.
fent fosc
consolen.
Marta fa reflexionar als perdigons
sobre la manera com l'han tractat
Marta, Pepa, Antònia,
Escena VI durant tots aquests anys. Marta vol
Josep, Nuri, Nando i
Ídem.
Ídem.
sortir amb en Manelic però no la
Perruca.
deixen.
4
Les dues tramen un pla perquè Marta
es pugui escapar de la casa.
Acte 3
Resum de la trama argumental
Marta espera el senyal que ha de fer
Escena VIII Nuri indicant−li que ja pot sortir.
Finalment sent el senyal.
Marta sortint es troba en Sebastià i la
fa tronar a entrar. Parlant, ella li diu
Escena IX que estima en Manelic i ell entra en
còlera. Se la vol emportar cap a la
masia ja sigui viva o morta.
Durant la forta discussió entra en
Manelic per endur−se la Marta. Ell i
Sebastià fan una lluita a mort per
Escena X
veure qui se la queda. Finalment
Manelic el mata i crida a tothom
perquè ho vegi.
Escena VII
Marta i Nuri
Ídem.
Ídem.
Personatges
Lloc
Temps
Marta
Ídem.
Ídem.
Marta i Sebastià
Ídem.
Ídem.
Marta, Sebastià i Manelic Ídem.
Ídem.
Marta, Sebastià, Manelic,
Entren tots i veuen l'amo mort. Marta i
Pepa, Antònia, Josep,
Ídem.
Ídem.
Escena XI
Manelic se'n van a la terra alta.
Nando i Perruca.
• Al final de la lectura, feu una descripció de cada un dels personatges de l'obra: filiació, caràcter, edat,
paper dins la trama... Valoreu−ne la versemblança i el relleu psicològic.
Manelic: durant el primer acte és una persona innocent i també salvatge, degut a que durant tota la seva vida
ha estat vivint a la muntanya fent−se càrrec de ramats. A partir del segon acte i quan ja porta uns dies a la
terra baixa es transforma i és una altra persona, veu tot el que li fan i se n'adona de la maldat que hi ha.
Marta: és encara bastant jove. Ha tingut des de petita una vida molt dura i la gent sempre l'ha rebutjat, cosa
que l'ha marcat per sempre. Al poble viu en un infern, però amb l'arribada d'en Manelic, tot i que primer
rebutja el casament perquè es pensa que ell es un còmplice d'en Sebastià, després es transforma i es fa una
dona dura i forta capaç de saber el què vol i lluitar per aconseguir−ho.
Sebastià: és l'amo i com a tal té domini i autoritat per sobre de tothom. Al estar a punt de ser embargat per
hisenda, necessita casar−se amb la filla d'un burgès important per poder estar segur davant de l'Estat. Així
doncs per poder−ho fer i perquè el pare de la seva futura esposa li doni la mà de la seva filla, elimina els
rumors que diuen que és l'amistançat de la Marta casant−la amb en Manelic.
Nuri: és joveneta i la més petita de la família dels perdigons. Fa un paper neutral ja que es porta bé amb els
perdigons i també amb Marta i a la qual ajudarà a escapar i Manelic, del qual sembla que en algun moment
arriba a estar enamorat. Això li portarà un distanciament de la relació amb al Marta ja que ella sent enveja,
però tot i això només és un distanciament momentani.
Xeixa: és l'únic que al principi de l'obra sap la relació de la Marta amb en Sebastià i intenta convèncer a en
Tomàs perquè anul·li el casament, però no ho aconsegueix perquè el pren per conspirador. Així Tomàs li diu
el que li ha dit en Xeixa i evidentment l'amo ho desmenteix, però tampoc molt clarament. Aquest al saber que
ha estat en Xeixa qui ha dit tot això, el fa fora de les seves terres i l'acomiada.
Tomàs: persona ja una mica gran, és qui principalment porta el tema del casament sense saber tot el que hi ha
entre mig. En principi hi està a favor, però després de sentir en Xeixa, reflexiona i pensa que tot ha estat un
pla d'en Sebastià per esvair els rumors. Al adonar−se de l'error intenta rectificar−ho però és massa tard.
5
Mossèn: és l'aliat d'en Sebastià. Té poc protagonsime i és qui fa la feina bruta del seu amo. En aquest cas la
seva caracterització és xocant perquè desentona amb la resta de personatges, però tot i això és bastant
encertada.
Perdigons/es (Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca): tot i ser molta gent tenen la mateixa característica i és
que són molt xafarders, així doncs es passen tota l'obra preguntat i fent safareig de tot el que passa. En alguns
moments però i quan algú els fa reflexionar, també veuen el mal que estan fent, però al cap d'uns moments ho
deixen estar i tornen a la seva activitat normal.
• Hi ha alguna raó especial per la qual al moliner li diuen Xeixa?
Després de buscar al diccionari he trobat que Xeixa és un adjectiu que defineix un tipus de blat. En el món
pagès també s'aplica a la beguda, sobretot al vi.
• Observeu que no tots els personatges es tutegen. Hi ha personatges que hom tracta de vostè o vós? Qui ho
fa? A qui? Per què?
Principalment tots els personatges es tracten de tu, però quan es refereixen a l'amo i al mossèn ho fan de vostè
o vos expressant−li així el seu respecte i segons com distància. També tracten amb les formes de cortesia en
Tomàs que ja és un home gran i respectable.
• A més del conflicte Manelic−Sebastià, ¿hi ha altres enfrontaments amo−treballador? Per què? N'hi havia
al camp real? Fins a quin punt l'obra se situa en aquest aspecte en la tradició romàntica o en la realista?
Sí, hi ha un altre conflicte entre el Xeixa, que és el moliner, i l'amo. El conflicte sorgeix perquè Xeixa sap de
les trobades que feien Sebastià i Marta d'amagat i li ho ha diu a en Tomàs. A partir d'aquí i després d'una
discussió l'amo el fa fora de les seves terres i el desposseeix del molí.
Podem dir que l'obra se situa en una tradició i ambient més realista, ja que no és cap utopia, ni molt menys,
segurament com a tot arreu, al camp hi devien haver conflictes entre amos i treballadors.
• Àngel Guimerà mitifica la terra alta enfront de la terra baixa. Com és la terra alta? Quines virtuts
purificadores posseeix? Quina influència exerceix sobre la terra baixa?
La terra alta i la baixa, són l'antítesi. Mentre que l'alta és lliure de qualsevol pensament dolent i de la
manipulació, enveja, ... l'altra és tot el contrari, és un món prostituït on tothom és carn de canó de tothom i on
es materialitzen tota mena d'enveges i sentiments rancuniosos.
• Expliqueu el procés de canvi d'actitud de Marta envers Manelic. Per quines etapes passa?
En principi ella està molt rebotat amb ell perquè es pensa que és un còmplice d'en Sebastià i que està a favor
de tot el que li estan fent.
Marta però poc a poc escoltant les paraules d'en Manelic i observant les seves reaccions, veu que ell ha estat
enganyat pel senyor Sebastià i que no forma part de la conxorxa.
Sobretot a partir de la nit de noces i després de la reacció d'en Manelic quan li diu per anar a dormir junts i
Marta li diu que no. A Marta també l'entendreix molt la història que li explica ell sobre la cacera del llop que
va fer a la terra alta. A partir d'aquests moments, Marta passa per un procés durant el qual veu que Manelic és
una persona com poques hi ha i que realment l'ha estimat a ella.
A partir d'aquí l'amor d'ella creix fins al final de l'obra on està enamorada bojament d'ell i decideixen marxar
6
tots dos junts cap a la terra alta.
• Expliqueu el procés de descobriment de la veritat que segueix Manelic i els canvis d'actitud que va prenen
envers Marta i Sebastià.
Durant l'obra Manelic passa per diversos processos en els quals poc a poc va descobrint la veritat. Així al
principi, quan encara és molt salvatge i dispers, no sap absolutament res de les intencions del senyor Sebastià
ni de que els perdigons i tothom en general se'n riu de la seva forma de ser. Després poc a poc i veient com és
la nit de noces, se n'adona que passa alguna cosa que no sap. A partir d'aquí Manelic iniciarà el camí cap a la
recerca de la veritat i tot e que hi ha amagat, des del llum que veu a la nit quan estan dormint i que identifica
l'amant de Marta fins a tot el que li diuen els perdigons i de tot el que se'n riuen d'ell.
Així Manelic quan ja ha fet el canvi de personalitat s'espavila per preguntar tot el que passa i de tot el que se'n
riu la gent a en Tomàs. Així doncs, parlant amb Marta també veu que tot ha estat un pla d'en Sebastià per
enganyar−lo i això no ho pot consentir.
• Estudieu el personatge de Nuri i expliqueu quina funció té al conjunt de l'obra.
Nuri podem dir que durant tota l'obra és un personatge bastant neutral i que en cap moment està dins de cap
embolic ni amb en Sebastià, ni els perdigons, ni amb la Marta. Tot i això sí que és veritat que està més per la
Marta, ja que ella veu en el personatge de Nuri la seva infantesa i al recordar−li el seu passat li és més propera
que totes les altres persones que l'envolten.
A part d'això en alguns moments Nuri també té al funció de rebaixar la tensió ja que en moments clau apareix
amb històries a part que desvien l'atenció i permeten al lector o espectador relaxar−se una mica després de
moments tant intensos.
• Conteu de forma lineal tota la història narrada/representada a Terra Baixa; després, indiqueu quines parts
són presentades més tard en forma de record, a la trama.
Marta, un dels personatges principals de la història, de petita ha viscut a Barcelona i captava amb la seva
mare, ja que ella era cega i no tenia diners. Un bon dia la seva mare va conèixer a l'església on captava a un
home que també ho feia. A partir d'aquest moment sempre van anar junts, però un bon dia i després d'una nit
freda, al despertar−se, van veure que la mare era morta. Així la nena es va veure al mig de Barcelona amb un
home que representava ser el seu pare i que gairebé no coneixia.
Vistos en aquesta situació van continuar captant fins arribar el dia en que es van sentir veus que deien que tots
els pobres de la ciutat se'ls endurien a la presó. Enmig d'aquesta situació van decidir marxar de la ciutat i anar
pels pobles a captar. Un bon dia es van trobar envoltat per una tempesta i van haver−se de refugiar en unes
masies que hi havia, i aquí va ser on es van quedar, ja que l'amo dels terrenys (Sebastià) va tenir una fixació
especial amb la noia. Així doncs, l'amo va decidir donar−los feina perquè ella no marxés. Però la vida recorre
el seu curs i va arribar el dia en que també va morir el pare de Marta.
I van arribar unes dates compromeses pel senyor Sebastià ja que estava apunt de ser embargat per l'hisenda i
per evitar−ho havia de casar−se amb la filla d'algun burgès important per estar protegit.
El problema estava en què Sebastià estava enamorat de Marta i corrien rumors entre la gent que es veien
d'amagat i per poder−se casar amb la filla d'aquest important home, els havia d'esborrar d'alguna manera. Així
en Sebastià va decidir casar Marta amb un home per fer callar els rumors. Aquest home era en Manelic i vivia
a les muntanyes fent de pastor amb la qual cosa era bastant solitari i perdut, suposant que Marta mai
s'enamoraria d'un home així i no la perdria encara que ell també fos casat.
7
Així Sebastià enganya a Manelic dient−li que Marta es vol casar amb ell i evidentment el pastor, encantat. El
problema sorgeix perquè Marta es pensa que Manelic és un còmplice d'en Sebastià i ho sap tot, cosa que no és
veritat. Al moment en que arriba en Manelic per celebrar la cerimònia, és la riota de tothom per la seva
manera de comportar−se i durant la nit de noces quan els dos ja són marit i muller, els dos comencen a veure
que han estat enganyats.
Manelic s'assabenta de que alguna persona és l'amistançat de la Marta i decideix buscar qui és, mentre que
durant aquest període Marta poc a poc comença a enamorar−se de Manelic pel seu caràcter i per la seva
bondat que al principi brolla per tot arreu. Però poc a poc la terra baixa el va transformant fins a ésser una
persona totalment diferent tot i mantenir la seva bondat.
Al final de l'obra Manelic s'assabenta que és en Sebastià qui volia la Marta i a l'escena final hi ha una lluita a
mort per ella. Finalment en Manelic guanya la baralla i ell i Marta marxen cap a la terra alta on no hi ha
homes i tot és bondat i bona fe.
La part que és explicada en forma de record és el principi, on Marta recorda la seva vida abans d'arribar als
territoris del senyor Sebastià.
• Dividiu la trama de l'obra en plantejament, nus i desenllaç. Mireu si cada una d'aquestes parts correspon a
un acte.
Observant l'obra podem veure clarament que cada acte coincideix plenament amb el nus plantejament i
desenllaç respectivament. És a dir l'acte primer és el plantejament; l'acte segon el desenvolupament i
finalment el tercer és el desenllaç.
• Crítica de l'obra i de la representació al Teatre Nacional de Catalunya
La versió de Terra baixa que vam tenir l'oportunitat de veure el passat 13 de desembre al Teatre Nacional de
Catalunya, dirigida en aquest cas per Ferran Medico, la podríem qualificar, si més no, de coixa. Actuació
bastant fluixa la dels actors principals, que en bastants moments es veien superats i desplaçats de l'escena per
la bona actuació d'alguns secundaris que eren realment brillants.
Així doncs podríem dir que el repartiment no estava del tot encertat, i es que a Marta li faltava expressivitat i
emoció. Semblava que no vivia l'obra i era bastant freda en la seva actuació, sense transmetre les tortures,
sofriments i alegries que viu en l'obra de Guimerà.
Després un Manelic massa intens i radical feien la resta. I és que el canvi que sofreix entre el primer i el segon
acte aquest personatge és bastant radical. És un personatge sense posicions mitjanes, o blanc o negre. Durant
el primer acte sembla una persona totalment fora de sí, amb una gesticulació, caràcter corporal i perfils molt
exagerats i grandiloqüents que no ajuden a la representació. En canvi a partir del segon acte hi ha un canvi
brusc. En un espai molt curt de temps passa a tenir els cabells curts, més net i cuidat, i el que és més
important: no tan nerviós i molt pensatiu i reflexiu.
A partir d'aquest moment és un personatge fred que medita les seves actuacions i no es deixa portar pels
rampells que té durant la primera part de l'obra. Tot i això també cal destacar la seva actuació en algunes parts
en què aconsegueix transmetre tots els sofriments i sentiments interiors a l'espectador, aconseguint al menys
una connexió amb el públic que en cap moment aconsegueix Marta Marco interpretant el personatge que porta
el seu mateix nom.
Pel què fa a la resta l'únic que realment es salva de tot aquest caos és sens dubte un Sebastià, que sense
discussió és el millor de l'obra. Només cal fixar−se en la seva manera de parlar, de fer i en els seus gestos i
forma de vestir, que ens presenten la imatge que realment hom espera d'aquest personatge. Fatxenda, també
8
galant i maquiavèl·lic serien alguns dels adjectius que s'adirien més amb ell. Així doncs i una vegada més, un
personatge total.
Després d'això, els secundaris simplement destaquen per estar al seu lloc i fer el seu paper, fet suficient perquè
alguns aconsegueixin prendre el protagonisme a la parella principal. Evidentment entre ells n'hi ha que ho fan
més bé que d'altres, però sempre dins la regularitat. Així doncs destaquen en Tomàs o en Xeixa i en algunes
parts també Nuri que durant tota l'obra és més que correcta. Així doncs, tots tres bastant ben aconseguits,
sobretot en Tomàs. També cal destacar Pepa i Antònia, però en aquest cas per poc creïbles, ja que totes dues
es veuen molt sobreactuades. Finalment, i això també és culpa del director, hi apareix un hereu Perruca
innecessari i odiós, que posa els pels de punta cada vegada que parla. Simplement patètic.
A part de l'actuació bastant desastrosa dels actors, cal destacar una posada en escena bastant encertada:
l'ambient sonor que es crea en alguns moments importants, el terra que es transforma en sostre i sobretot la
suau baixada que fa aquest en els moments finals de l'obra, on la tensió és màxima, és realment formidable.
Finalment cal, destacar la substitució d'alguns mots que Àngel Guimerà utilitzava en la seva obra i que el
director no ha volgut incloure, així com la supressió d'algunes escenes i la inclusió d'altres, que resultaven
bastant xocants i que van sorprendre negativament a més d'un.
Així doncs, i com a conclusió, una Terra Baixa bastant fluixa que té molt a desitjar, i encara més essent
representada al TNC on en teoria el llistó de qualitat és molt alt, i que ni de llarg, és una de les millors
versions que s'han pogut veure d'aquesta obra de Guimerà.
15
218
Sebastià (Ramon Madaula) i Marta (Marta Marco) en un assaig
L'espectacular pati de butaques de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya
Els perdigons (Nuri, Tomàs, Xeixa, Pepa i Antònia) discutint
Marta i Manelic discutint en plena representació
9