TERRA BAIXA Àngel Guimerà GENERAL

TERRA BAIXA
Àngel Guimerà
GENERAL
És una obra de la renaixença. Pot ser és la més representativa de teatre de l'època. Els personatge venen
marcats per la pròpia història d'Àngel Guimerà ja que aquest fou despreciat per la resta de la gent de la seva
època a causa de que els seus pares no eren casats en el moment el seu naixement.
L'estructura: tres actes que coincideixen amb el plantejament, nus i desenllaç tot i que el primer acte té alguna
cosa del nus i al final del segon acte queda clar ja el desenllaç.
Varis aspectes que hi són presents a l'obra la marquen. Són:
lluita pel poder
l'amor
l'origen desconegut dels personatges
PERSONATGES
Manelic: durant els primers moments de l'obra és un personatge innocent i pur. També és una mica salvatge
ja que no ha estat en contacte amb persones gaire mai a la seva vida. Representa tot allò que és la natura. A
partir del segon acte es va adonant de la malícia que hi ha i es va transformant en un personatge més realista.
Marta: una noia encara bastant jove que no ha sigut tractada bastant bé per la vida. Ha tingut una infància
infeliç i la gent l'ha rebutjat molt. En un principi és molt covard amb la situació viscuda però amb el casament
es torna més madura i dura ja que s'adona de la maldat d'en Sebastià i hi vol lluitar.
Sebastià: és l'amo de tot i es comporta com a tal. És un home que està acostumat a viure d'una manera i no hi
pensa renunciar perquè és avariciós. És un terratinent del poble que viu a la ciutat. Ho té tot i la Marta no és
cap excepció. Per ell la Marta és una dona−objecte de la que disposa com i quan vol. És possessiu, violent,
materialista i maliciós.
Nuri: és la més petita. Fa un paper neutral i representa la bondat infantil. La Nuri és una espècie de imatge de
la Marta quan era petita i fou corrompuda pel Sebastià.
Xeixa: és el que ho descobreix tot a en Tomàs encara que aquest no li creu. Mostra un personatge fort que és
capaç d'enfrontar−se contra el mal encara que sap que les té totes a perdre.
Tomàs: persona ja gran que porta tot el tema del casament. Representa un personatge que després de mantenir
la seva opinió dura sobre la Marta, es penedeix ja que no sabia tota la veritat.
Perdigons/es (Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca): tot i ser molta gent, tots tenen la mateixa
característica: són molt xafarders. Es passen tota l'obra preguntant i tafanejant. Saben que no estan fent cap bé
però segueixen amb els seus ideals de saber−ho tot i a qualsevol preu.
Altres: Mossèn (l'aliat d'en Sebastià), pagesos i pageses.
1
ARGUMENT
Primer acte: Les Perdigones i els perdigons, la Pepa, l'Antònia, en Josep, en Nando i la Perruca, estan
tafanejant sobre el casament de la Marta. Per aconseguir−ne més informació envien a la Nuri a l'ermita i així
aquesta els explica, a més del que ha sentit, un episodi del qual en va ser testimoni que revela l'amor de la
Marta i en Sebastià, l'amo de tot.
Les Perdigones saben que la Marta s'ha de casar amb l'anomenat pastor, Manelic, per força, aquella nit, contra
la seva voluntat. Així, el Xeixa li explica al Tomàs que el Sebastià ho organitza pel seu propi benefici, ja que
si es casa amb una pubilla els seus bens quedaran embargats i ell en bancarrota. En Tomàs li vol demanar
explicacions, a l'amo de tot, però aquest l'evita i s'emporta la Marta per una conversa. En aquell moment la
Marta li diu que està en contra del seu casament i en Sebastià la convenç amb els avantatges que, segons ell,
els hi comportarà aquest enllaç.
Mentrestant arriba en Manelic i parla amb la gent del poble, els perdigons i perdigones, tot explicant−los un
somni al qual es casava i les ganes que en tenia de posseir una dona per ell tot sol.
Finalment, l'amo envia a tothom a l'església però en Tomàs afirma que no deixarà que es faci el casament fins
que no parli amb en Sebastià. Li demana explicacions i se n'adona que té raó però ja és massa tard. La Marta
es casa amb en Manelic. La primera nit conjugal en Manelic veu una lluc, que és en Sebastià que ve amb la
Marta, però aquesta li diu que són imaginacions seves i se'n va al llit.
Segon acte: Després de casats, la Nuri i en Manelic s'agafen apreci. La nena li explica que en mossèn els ha
prohibit anar al molí perquè no tafanegin. El pastor se'n vol anar a les muntanyes perquè està desenganyat
amb la seva nova situació. La Marta plora perquè es pensava que en Manelic ho sabia tot sobre en Sebastià i
ella però ara s'adona de que l'han enganyat i l'amo és un mal home.
En Tomàs, enfadat, li demana el nom de l'amant a la Marta perquè el vol matar i l'insulta amb ella també. Ella
li plora i explica la seva situació, llavors ell la comprèn i simplement li diu que ho expliqui tot al Manelic que
no s'ho mereix això.
Venen a tafanejar gent i el pastor s'enfada, la seva dona els fa fora. En Manelic s'enfada amb ella i diu que
l'hauria de matar, aquesta l'incita i ell la fereix no greument. Finalment, després d'aquest episodi, decideixen
fugir junts però es troben amb en Sebastià que s'enfada, tanca la marta a casa i mana fer fora a en Manelic
però la gent del poble com si res.
Tercer acte: En Sebastià mana que vigilin al pastor perquè l'ha amenaçat amb la mort però els habitants de
l'indret no li fan gaire cas. La Marta desesperada, tancada a casa, es troba amb la Pepa que li diu que no en sap
res de la venjança del Manelic. Així, més tard, quan es troba amb la Nuri li demana que parli amb el Manelic.
Quan la petita torna li explica el pla ideat.
A la senyal, que és la rialla de la nena, La Marta surt però es troba amb l'amo de tot que no la vol deixar
marxar. Apareix en Manelic i després de lluitar amb en Sebastià, el mata. Tothom corre a veure què ha passat
mentre que la Marta i en Manelic fugen.
LLENGUATGE
En general el llenguatge utilitzat és popular i col·loquial de la gent del poble, per tal de mostrar una proximitat
cap el lector. S'utilitzen expressions i paraules que actualment són incorrectes ja que llavors encara no hi havia
cap normativa de la llengua. Alguns exemples:
Demostratius aqueix, aqueixos en lloc d'aquest i aquestos.
2
L'article lo, los en lloc de el i els.
Les formes verbals que s'hi usen no són les habituals al català empordanès.
Ús massiu de preposicions.
Ús d'expressions col·loquials, castellanismes per la gent del poble molt sovint.
Ús de locucions i del llenguatge popular com dites... Repetició de mots per posar−hi èmfasi.
SÍMBOLS
La terra baixa és representada per Sebastià i el seu aliat, en Mossèn. Representen un mon materialista,
avariciós, corrupte que comprèn aquelles característiques que són les més dolentes de l'home. L'autor,
representa la terra baixa com tot aquella societat burgesa de les ciutats.
La terra alta és representada pel Manelic i en algun moment per la Marta que canvia de personalitat en el
transcurs de l'obre. Aquests personatges mostren un lloc bondadós, ideal, utòpic. És l'oposició més potent a la
terra baixa. Els pagesos i pageses en general són les bones persones.
3