LA BOMBA Treball del llibre la bomba

LA BOMBA
Treball del llibre la bomba
ÍNDEXResum de l'argument. Pg 3/4
Explicació dels principals personatges. Pg 4
Què es pensaven que havien descobert cada un d'lells? Quins són els seus somnis? Són semblants als d'un/a
noi/a catalans? Pg 5
Qui són el Mestre Chu, el vell Yussuf i el jove Tedesio? Quin paper juguen en les vides dels protagonistes? Pg
5
• Les mines antipersona.
• Definició. Pg 6
• Classes de mines. Pg 6
• Principals països productors. Pg 6
• Zones més minades. Pg 6
• Quina és la posició del països davant del Tractat Internacional d'Antimines? Pg 6
• Conseqüències de l'explosió de les mines antipersona. Pg 7
REUM DE L'ARGUMENT:
Aquest llibre tracta de dos nens −Hamid i Juan Pablo−i una nena −Ying Tao− que estàn jugant en algún lloc
del móm − Àsia, Orient Mitjà o Amèrica Llatina−. Aquests nens tot jugant s'acosten a unes runes. La Ying
Tao s'hi acosta i el terra s'esfondra. Comença a sortir pols i es troben una bomba . ells no saben què és i
cadascú s'imagina que és una cosa diferent. Com què és tard,tots tornen als seus respectius pobles.
La Ying Tao torna al seu poble. Quan entra a casa es troba la seva àvia i li pregunta què ha estat fent. Ella li
respon que ha estat jugant amb els seus amics i l'àvia li dona un consell . li diu que no perdi els seus amics.
Després la nena li pregunta si ha estat mai a al capital ,l'àvia li diu que si i que es molt gran amb blocs de pisos
immensos i molta gent llavors la nena li pregunta si va visitar cap museu i l'àvia li diu que no . La Ying Tao li
diu que el mestre Chu els hi va parlar .
L'àvia li esplica a la nena que ella de petita havia viscut a les velles runes i que es van tenir que traslladar aquí
perquè es va destruïr a la guerra. Després va arribar el seu pare a la Ying Tao li semblava que estava trist per
alguna cosa perquè no sommreia mai li va provar de fer pessigolles i va funcionar. Al dia següent va anar a
l'escola amb el seu mestre, el mestreChu, era molt prim igual que una branca a punt de trencar−se i no tenia
cabells. Al acabar la classe la Ying Tao li va preguntar al mestre Chu que va passar a les velles ruïnes i li va
respondre que hi va haver un temps en què els homes s'odiaven. La nena li diu que la seva àvia li va dir un dia
que a les guerres no guanya ni perd ningú. Després d'aquesta frase el mestre li diu que la seva àvia es una
dona molt més savia que ell. En acabar l'escola, la Ying Tao, se'n va anar als camps d'arròs a ajudar els seus
pares i després els seus pares li van dir que anés amb els seus amics i així ho va fer.
1
Quan en Hamid arriba a casa es troba amb la seva mare i els seus quatre germans amb les seves esposes i la
seva mare lim pregunta si ha estat mb els seus amics amb el qual ell diu que si. Per la nit veu els seus germans
parlar amb les seves esposes i s'hi vol afegir però no l'accepten perquè diuen que només es un nen i que demà
s'ha de llevar d'hora. En Hamid els hi pregunta als germans si quan eren petits anaven a jugar a les runes i li
diuen que no perquè si desobeien el seu pare re bien una bona pallissa i se'n va anar a dormir. Al dia següent
en Hamid va anar a veure el vell Yussuf que era l'home més ancià del poble i molta gent deia que devia tenir
uns noranta anys i en Hamid li diu que ha estat jugant a les ruïnes i vol saber perquè no els hi deixen acostar i
que va pasar. El vell li diu que es un mal lloc per jugar i que allà abans la gent s'havia barallat. Després va
anar a treballar munyint les vaques i passejant les ovelles.
En Juan Pablo arriba al seu poble i a casa es troba a la seva mare posant espelmes i demanant desitjos als sants
que hi havia a la paret. Després al carrer es troba en Tedesio que està treballant i li pregunta per les velles
ruïnes i li respon que es perillós jugar per allà després en Juan Pablo torna a casa. Al arribar es troba el seu
pare escoltant per la radio un partit de futboli el nen diu que guanyaran pero el seu pare li diu que ha de ser
més realista i que el professor els hi ha d'ensenyar. A l'hora de sopar la mare li pragunta si ha estat amb els
seus amics i li diu que si. L'endemà al acabar l'escola se'n va a ajudar el seu pare i la seva germana i després
se`n torna cap a les ruïnes.
Quan tots tres es trobaren a les ruïnes trobaren la bomba que encara seguia allà i probaren d'obrir−lo però no
van poder i van decidir de portar un pic i una pala a l'endemà.
Al dia següent ho provaren i van desenterrar la punta del cilindre llavors es van adonar que cap dels tres tenia
raó i es van desilusionar i van decidir de portar un martell, un cisell i oli però tampoc va poder ser i van
decidirde portar cordes. Les van lligar i van intentar obrir−lo però pesava massa i no ho van poder fer i van
decidir de tirar−lo a un costat. Ho van aconseguir però al moment d'intentar obrir−lo els seus plans no van
servir. Van decidir deixar−ho estar i tornar la setmana que ve.
Al seu poblat, la Ying Tao, celebra la festa de la primavera i en un concurs de redaccions,s'adona que no ha
presentat res i està molt preocupada. Al final l'acaba fent de manera ràpida però guanya el festival i creu que
es gràcies al cilindre.
El Hamid al arribar veu que el Yussuf es troba malalt i de seguida vol anar a veure'l però la seva mare no el
deixa i al dia següent hi va amb els nens del poble. Al cap d'uns dies, el Yussuf ja es troba millor i la pau torna
al poble.
En el poblat d'en Juan Pablo arrriben uns titellaires cada primavera i aquest any en Juan Pablo havia estat
esperant−ho amb moltes ganes i pensava que si quan obria el cilindre trobés un tresor es podria unir a ells o
fer una jungla amb els titellaires. També hi havia una dona que explicava contes i que tots els nens els
desitjaven sentir. Però al dia següent en Juan Pablo no es trobava bé, tenia un refredat i la sava mare el va
obligar a quedar−se al llit però en Juan Pablo deia que volia sentir els contes però no va poder ser. A la tarda
la noia que explicava els contes va anar a visitar en Juan Pablo i li va explicar un conte només a ell.
Cada dia els nois anaven al costat del cilindre i es posaven a jugar cada dia eren un personatge diferent
jugaven al costat del cilindre i encara hi creien. Però un dia van deixar de creure−hi però volien que els seus
somnis fossin realitat es van cansar i van començar a llençar−hi pedres i se'n van anar però segons després hi
va entrar una formiga i el cilindre va produïr un soroll molt fort. Havia esclatat i ells no comprenien res només
ho van deixar estar i van somriure.
EXPLICACIÓ DELS PRINCIPALS PERSONATGES
Ying Tao: És una nena de la xina molt optimista que sempre sap el que ha de fer i vol tenir molts
coneixements.
2
Hamid: És de l'Àfrica, molt interessat en fer la feina que li demanen i en adquirir coneixements. També li
agrada ajudar als altres.
Juan Pablo: És de la zona de l'Equador i li agrada molt fer preguntes per tenir més saviesa. Està interessat en
la cultura.
Tots tres són molt curiosos encara que siguin de cultures diferents i tinguin altres pensaments però els agrada
interessar−se per la cultura dels altres.
QUÈ ES PENSAVEN QUE HAVIEN DESCOBERT CADA UN D'ELLS?
La Ying Tao es pensava que havia trobat una resta arqueològica.
En Hamid es pensava que havia trobat una nau espacial.
En Juan Pablo es pensava que havia trobat un tresor antic.
QUINS SON ELS SEUS SOMNIS?
El somni de la Ying Tao és trobar una resta arqueològica i portar−la en un museu.
El d'en Hamid és que amb la nau espacial que ha trobat, tenir molts diners i comprar vestits bonics a la seva
família.
El d'en Juan Pabloés anar a viure a la capital amb el seu tiet i viure en una casa bonica al centre.
SÓN SEMBLANTS AL D'UN/A NOI/A CATALANS?
Si però no gaire perquè pots tenir ganes de trobar una resta arqueològica però per quedarte−la i no portar−la
en un museu i també pots voler tenir molts diners però no per comprar vestits bonics com també pots anar a
viure a la capital si no hi vius però si ia hi vius doncs llavors no és un somni.
QUI SÓN?
Mestre Chu: És el mestre que dóna classes als nens de la xina on viu la Ying Tao. També és l'home més savi
de tot el poble i tothom el respecta.
Yussuf: És l'home més gran del poble d'en Hamid, el primer d'instalar−se al poble. També és molt savi i tots
els nens del poble li van a fer preguntes.
Tedesio: És un amic d'en Juan Pablo que té més o menys el doble de la seva edat. Té molta cultura i en el jocs
d'honor de la patrona sempre guanya ell.
QUIN PAPER JUGUEN EN LA VIDA DELS PROTAGONISTES?
Els hi diuen que no perdin mai l'esperança ja que fins−i−tot el més estrany pot passar i també els hi diuen que
no juguin a les ruïnes ja que es poden esfondrar i fer−se mal però els nens no els−hi fan cas i segueixen jugant
fins que passa i explota la bomba.
LES MINES ANTIPERSONA
DEFINICIÓ
3
Mines terrestres dissenyades per a matar o incapacitar persones que originàriament, s'utilitzaven per a protegir
les mines antitanc però aviat van començar a utilitzar−se com a armes per si mateixes. S'utilitzen per a
col·lapsar els serveis mèdics enemics, degradar la moral de les seves tropes, i danyar vehicles no blindats.
CLASSES DE MINNES
Mines explosives o de pressió: El seu objectiu és causar els majors danys possibles. Busquen produïr danys
físics o danys psicològics . Exploten quan una persona les trepitja.
Mines de fragmentació: En esclatar, expulsen molts fragments a una gran velocitat. El seu objectiu és danyar
al màxim nombre de persones. Hi ha dos tipus d'aquestes mines:
• mines saltadores: la seva càpsula bota en disparar−se des del sòl fins una altura de més d'un metre,
explotant i llançant els seus fragments horitzontalment.
• Unes altres s'instal·len arran de terra, i projecten els seus fragments verticalment i cap a fora, formant
un arc d'uns 60 graus en totes direccions.
PRINCIPALS PAÏSOS PRODUCTORS
Els principals països productors són els Estats Units, Xina, Rússia, Israel, Paquistàn, Sudàfrica,Corea del
Nord, Corea del Sud, Nepal, Índia, Singapur i Vietnam.
ZONES MÉS MINADES
La majoria de les mines es poden trobar l'Afganistan, Cambodja, Angola, Bòsnia, Moçambic, el Salvador,
Nicaragua, Colòmbia, el Sudan , l'Iraq , Moçambic i Somàlia. La majoria són a l'Àfrica encara que n'hi ha,
també, a l'Amèrica del Sud.
És freqüent que les zones minades no se senyalitzin. Tampoc s'elaboren mapes de mines, cosa que provoca
que moltes vegades els soldats en plena retirada són víctimes de les mines que ells mateixos han col·locat
prèviament.
QUINA ÉS LA POSICIÓ DELS PAÏSOS DAVANT EL TRACTAT NACIONAL ANTIMINES?
Els països que es van unir des del principi, es a dir des del 1997, eren 123 però després s'hi van afegir més i
ara en són un total de 155. Els països són:
− Tots els membres de l'Unió Europea excepte Finlàndia i Polònia
− Tots els estats d'Amèrica excepte Cuba i Estats Units.
− Tots els estats d'àfrica excepte Egipte, Llíbia, El Marroc i Somàlia.
Tots els altres països no han firmat encara o si que ho han fet però no ho han assegurat del tot.
Des de que va entrar en funcionament s'han complert molts objectius:
La producció de mines antipersona ha baixat molt. Dels 50 estats que en fabricaven 33 són dins de la
convenció antimines.
4
També el comerç de mines al món gairebé s'ha suspès. Els estats que no en formen part han dit que posaràn
límits al seu transport i a la seva fabricació.
Els estats que formen part de la convenció han destruït més de 40 milions de mines i 143 païsosja ho han
netejat tot cosa que vol dir que la ordenança s'està complint.
CONSEQÜÈNCIES DE L'EXPLOSIÓ DE MINES ANTIPERSONA
Es calcula que en tot el mon hi ha 26.000 morts i ferits en un any per culpa de l'explosió de mines. Per cada
víctima que viu, dos en moren. Dels que viuen en el 75% dels casos es neccessiten amputacions.
Les persones saben que quan trepitjen una mina la seva vida canvia i perden tota l'esperança. La majoria de
ferits són agricultors i si perden una cama o un braç ja no poden tornar a treballar. En països com Camboya
perdre una part del cos es com perdre una part de l'ànima.
Si en un adult les conseqüències ja són greus, per un nen són encara pitjors perquè no tenen tanta resistència
itambé perquè una de les seves activitats és jugar i molts cops no en tenen cura del lloc per on passen.
A més de conseqüències físiques, també n'hi ha d'econòmiques perquè el fet de desplaçar−se per que rebin
atenció mèdica té un cost de gasolina més el cost de transfusions, sang i si s'hi ha de posar alguna pròtesis pot
fer que tingui un valor de 60.000 pessetes. Si no s'els hi fica protesis les persones setan condemnades a una
invalidesa permanent. El fet de que exploti una mina també té conseqüències en el medi ambient perquè es
deteriora el mantell i també fa desaparèixer la fauna i la flora. Està comprobat que en una zona del nord
d'Àfrica van desaperèixer le gaceles per culpa de l'explosió de mines.
6
5