SUM-289:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd

CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ
OFICIAL
Número 289
BOLETÍN
VII Legislatura
SUMARI
OFICIAL
València, 18 de febrer de 2011
SUMARIO
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una llei autonòmica que regule les professions de l’esport a la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 71.739) ......................................... 39.168
– Proposición no de ley sobre la elaboración de una ley
autonómica que regule las profesiones del deporte en la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 71.739) .................. 39.168
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al barri del Raval de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
71.740) ............................................................................. 39.169
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el barrio de El Raval de Castellón,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 71.740) ................................................................. 39.169
– Proposició no de llei sobre la implantació immediata de
les titulacions esportives d’atletisme, handbol, bàsquet i
muntanya/escalada, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 71.750) ......................................... 39.171
– Proposición no de ley sobre la implantación inmediata
de las titulaciones deportivas de atletismo, balonmano,
baloncesto y montaña/escalada, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 71.750) .................. 39.171
– Proposició no de llei sobre la declaració del conjunt de
búnquers de Nules com a bé d’interès cultural (BIC), presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.774) ............................................................................. 39.172
– Proposición no de ley sobre la declaración del conjunto
de búnquers de Nules como bien de interés cultural (BIC),
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 71.774) ................................................................. 39.172
– Proposició no de llei sobre la continuïtat de tots els cursos de batxillerat en règim nocturn a l’IES Eduardo Primo
Marqués, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE 71.838) ...................................................................... 39.174
– Proposición no de ley sobre la continuidad de todos los
cursos de bachillerato en régimen nocturno en el IES
Eduardo Primo Marqués, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 71.838) ............................ 39.174
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.159
– Proposició no de llei sobre el compliment de les condicions establides en l’informe de la directora de Patrimoni
Cultural Valencià amb relació al projecte de condicionament del passeig de Cotxes en les obres del TRAM de
Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE 71.839) ...................................................................... 39.174
– Proposición no de ley sobre el cumplimiento de las condiciones establecidas en el informe de la directora de
Patrimonio Cultural Valenciano en relación con el proyecto de acondicionamiento del paseo de Coches en las obras
del TRAM de Castellón, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 71.839) ............................ 39.174
– Proposició no de llei sobre la promoció de la creació de
noves línies d’ensenyament en valencià en educació
secundària obligatòria i en els diferents batxillerats, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.842) ............................................................................. 39.175
– Proposición no de ley sobre la promoción de la creación
de nuevas líneas de enseñanza en valenciano en educación secundaria obligatoria y en los diferentes bachilleratos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 71.842) ......................................................... 39.175
– Proposició no de llei sobre l’adaptació al valencià de la
programació de la Filmoteca Valenciana quant a les versions originals subtitulades i als fullets informatius, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.846) ............................................................................. 39.176
– Proposición no de ley sobre la adaptación al valenciano
de la programación de la Filmoteca Valenciana en cuanto
a las versiones originales subtituladas y a los folletos
informativos, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.846) ...................................... 39.176
– Proposició no de llei sobre la paralització del projecte d’escultura per al nou aeroport de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.847) ......................................................................... 39.176
– Proposición no de ley sobre la paralización del proyecto de escultura para el nuevo aeropuerto de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 71.847) ................................................................. 39.176
– Proposició no de llei sobre la declaració de les
Normes de Castelló com a bé d’interès cultural, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.848) ......................................................................... 39.177
– Proposición no de ley sobre la declaración de las
Normas de Castellón como bien de interés cultural, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 71.848) ................................................................. 39.177
– Proposició no de llei sobre la creació a Castelló d’un
conservatori professional de dansa, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 71.849) ................. 39.178
– Proposición no de ley sobre la creación en Castellón de
un conservatorio profesional de danza, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.849) .... 39.178
– Proposició no de llei sobre l’ampliació del BIC del centre històric d’Oriola, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.862) ...................................... 39.179
– Proposición no de ley sobre la ampliación del BIC del
centro histórico de Orihuela, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 71.862) ............... 39.179
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una normativa en què s’establesca el dret dels infants que patesquen
algun tipus de malaltia crònica que els impossibilite la
presència a l’escola, a rebre una educació equiparable a la
resta de l’alumnat, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.865) ...................................... 39.180
– Proposición no de ley sobre la elaboración de una normativa en la que se establezca el derecho de los niños que
sufran algún tipo de enfermedad crónica que les imposibilite la presencia en la escuela, a recibir una educación
equiparable al resto del alumnado, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.865) .... 39.180
– Proposició no de llei sobre la realització entre la
Conselleria de Cultura i els municipis d’una proposta de
catalogació o inventariat dels béns immaterials, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.866) ............................................................................. 39.181
– Proposición no de ley sobre la realización entre la
Conselleria de Cultura y los municipios de una propuesta
de catalogación o inventariado de los bienes inmateriales,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 71.866) ................................................................. 39.181
– Proposició no de llei sobre la priorització de l’acció del
Centre d’Investigació Príncep Felip amb la millora substancial del pressupost que ha rebut en els últims anys, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.867) ............................................................................. 39.182
– Proposición no de ley sobre la priorización de la acción
del Centro de Investigación Príncipe Felipe con la mejora
sustancial del presupuesto que ha recibido en los últimos
años, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 71.867) ......................................................... 39.182
– Proposició no de llei sobre l’atorgament de l’Alta
Distinció de la Generalitat a Enric Valor, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.872) ........ 39.183
– Proposición no de ley sobre el otorgamiento de la Alta
Distinción de la Generalitat a Enric Valor, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.872) 39.183
– Proposició no de llei sobre la necessitat de col·laboració
per part del govern central en matèria d’inversió destinada a la construcció de centres educatius a la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 71.903) ......................................................... 39.184
– Proposición no de ley sobre la necesidad de colaboración por parte del gobierno central en materia de inversión destinada a la construcción de centros educativos en
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.903) ..................... 39.184
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.160
– Proposició no de llei sobre l’agilitació del pagament de
la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.840) ............................................................................. 39.184
– Proposición no de ley sobre la agilización del pago de la
devolución del impuesto especial de hidrocarburos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 71.840) ................................................................. 39.184
– Proposició no de llei sobre el finançament de les entitats
locals, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 71.892) ................................................................. 39.185
– Proposición no de ley sobre la financiación de las entidades locales, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 71.892) ............................................ 39.185
– Proposició no de llei sobre les mesures de política econòmica per a donar suport a les pimes, els autònoms i les
famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 71.893) ................................................................. 39.187
– Proposición no de ley sobre las medidas de política económica para apoyar a las pymes, los autónomos y las
familias, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 71.893) ......................................................... 39.187
– Proposició no de llei sobre el Pla especial de suport a la
inversió productiva en municipis de la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 71.894) ......................................................... 39.189
– Proposición no de ley sobre el Plan especial de apoyo a
la inversión productiva en municipios de la Comunitat
Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 71.894) ............................................ 39.189
– Proposició no de llei sobre la sol·licitud al govern central de l’adopció immediata d’una bateria de mesures que
contribuesquen a frenar l’escalada inflacionista i a augmentar la renda disponible de les famílies, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 71.895) .............. 39.190
– Proposición no de ley sobre la solicitud al gobierno central de la adopción inmediata de una batería de medidas
que contribuyan a frenar la escalada inflacionista y a
aumentar la renta disponible de las familias, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.895) 39.190
– Proposició no de llei sobre l’aplicació de l’IVA superreduït (4 %) en el sector turístic en lloc del 8 % actual, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
71.902) ............................................................................. 39.192
– Proposición no de ley sobre la aplicación del IVA superreducido (4 %) en el sector turístico en lugar del 8 %
actual, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 71.902) ......................................................... 39.192
– Proposició no de llei sobre l’inici urgent dels tràmits per
a executar les obres previstes dins del PATRICOVA, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.841) ............................................................................. 39.194
– Proposición no de ley sobre el inicio urgente de los trámites para ejecutar las obras previstas dentro del PATRICOVA, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.841) ...................................... 39.194
– Proposició no de llei sobre la declaració de paisatge protegit de l’entorn de les torres de guaita de la Colomera i
de la Corda d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.844) ...................................... 39.195
– Proposición no de ley sobre la declaración de paisaje
protegido del entorno de las torres de vigía de la
Colomera y de la Corda de Oropesa, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.844) .... 39.195
– Proposició no de llei sobre les necessitats d’aigua a la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 71.897) ............................................ 39.195
– Proposición no de ley sobre las necesidades de agua en
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.897) ..................... 39.195
– Proposició no de llei sobre el Pla estatal d’habitatge i
rehabilitació 2009-2012, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.898) ....................... 39.197
– Proposición no de ley sobre el Plan estatal de vivienda
y rehabilitación 2009-2012, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.898) ..................... 39.197
– Proposició no de llei sobre la dedicació en el pressupost
de 2012 del 0,7% del pressupost consolidat a cooperació,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.843) ......................................................................... 39.198
– Proposición no de ley sobre la dedicación en el presupuesto de 2012 del 0,7% del presupuesto consolidado a
cooperación, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.843) ...................................... 39.198
– Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial
de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.845) ...................................... 39.199
– Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial
de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.845) ...................................... 39.199
– Proposició no de llei sobre l’increment de les inspeccions
i dels controls de l’etiquetatge de l’oli d’oliva, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.850) ..... 39.200
– Proposición no de ley sobre el incremento de las inspecciones
y de los controles del etiquetado del aceite de oliva, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.850) .... 39.200
– Proposició no de llei sobre el disseny d’un pla global de
comercialització de productes agroalimentaris de proximitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 71.851) ................................................................. 39.201
– Proposición no de ley sobre el diseño de un plan global
de comercialización de productos agroalimentarios de
proximidad, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.851) ...................................... 39.201
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.161
– Proposició no de llei sobre l’establiment en l’administració autonòmica valenciana d’un règim d’incompatibilitats més estricte que el previst actualment per la llei, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.863) ............................................................................. 39.202
– Proposición no de ley sobre el establecimiento en la
administración autonómica valenciana de un régimen de
incompatibilidades más estrictas que el previsto actualmente por la ley, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.863) ...................................... 39.202
– Proposició no de llei sobre l’aprovació del reglament
que desenvolupe la Llei 7/2003, de 20 de març, de publicitat institucional, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.864) ...................................... 39.203
– Proposición no de ley sobre la aprobación del reglamento que desarrolle la Ley 7/2003, de 20 de marzo, de publicidad institucional, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 71.864) ............... 39.203
– Proposició no de llei sobre el procés de liberalització de
torres de control en el marc del nou sistema de gestió
aeroportuària, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 71.880) ......................................................... 39.203
– Proposición no de ley sobre el proceso de liberalización
de torres de control en el marco del nuevo sistema de gestión aeroportuaria, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 71.880) ............................................ 39.203
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla per a la
implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre
els edificis de titularitat autonòmica, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.881) ....................... 39.205
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan
para la implantación de instalaciones solares fotovoltaicas
sobre los edificios de titularidad autonómica, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.881) 39.205
– Proposició no de llei sobre la reducció del preu dels bitllets i l’establiment d’un abonament per als viatges amb
AVE València-Requena, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.882) ....................... 39.206
– Proposición no de ley sobre la reducción del precio de
los billetes y el establecimiento de un abono para los viajes en AVE Valencia-Requena, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.882) ..................... 39.206
– Proposició no de llei sobre la inclusió, per part del
Ministeri de Foment, de la línia ferroviària MadridConca-València com d’interès públic, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 71.883) .............. 39.208
– Proposición no de ley sobre la inclusión, por parte del
Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria MadridCuenca-Valencia como de interés público, presentada por
el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.883) ....... 39.208
– Proposició no de llei sobre l’exigència al govern de la
nació d’una major inversió en l’exercici 2011 en infraestructures a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.885) ....................... 39.210
– Proposición no de ley sobre la exigencia al gobierno de
la nación de una mayor inversión en el ejercicio 2011 en
infraestructuras en la Comunitat Valenciana, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.885) 39.210
– Proposició no de llei sobre la necessitat impulsar la responsabilitat social corporativa, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.886) ....................... 39.213
– Proposición no de ley sobre la necesidad de impulsar la
responsabilidad social corporativa, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.886) ........... 39.213
– Proposició no de llei sobre els sectors productius de la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 71.899) ............................................ 39.214
– Proposición no de ley sobre los sectores productivos de
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.899) ..................... 39.214
– Proposició no de llei sobre les mesures de suport al sector ceràmic i del taulell, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 71.900) ............................................ 39.215
– Proposición no de ley sobre las medidas de apoyo al
sector cerámico y azulejero, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.900) ..................... 39.215
– Proposició no de llei sobre la defensa dels establiments
expenedors de menjars i begudes al servei de la platja al
litoral de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.901) ....................... 39.216
– Proposición no de ley sobre la defensa de los establecimientos expendedores de comidas y bebidas al servicio de la
playa en el litoral de la Comunitat Valenciana, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.901) ..... 39.216
– Proposició no de llei sobre el principi de neutralitat en
la xarxa, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 71.887) ................................................................. 39.218
– Proposición no de ley sobre el principio de neutralidad
en la red, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 71.887) ......................................................... 39.218
– Proposició no de llei sobre la protecció del menor en
l’ús de les noves tecnologies, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.890) ....................... 39.220
– Proposición no de ley sobre la protección del menor en
el uso de las nuevas tecnologías, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.890) ..................... 39.220
– Proposició no de llei sobre la necessària reforma del sistema de finançament de la justícia, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.888) ....................... 39.221
– Proposición no de ley sobre la necesaria reforma del sistema de financiación de la justicia, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.888) ........... 39.221
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.162
– Proposició no de llei sobre la reforma urgent de la Llei
d’assistència jurídica gratuïta, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.891) ....................... 39.223
– Proposición no de ley sobre la reforma urgente de la Ley
de asistencia jurídica gratuita, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.891) ..................... 39.223
– Proposició no de llei sobre el suport a la política desenvolupada pel Consell en matèria europea, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 71.889) .............. 39.224
– Proposición no de ley sobre el apoyo a la política desarrollada por el Consell en materia europea, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.889) 39.224
– Proposició no de llei sobre l’acord entre la Unió
Europea i el Marroc, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 71.896) ............................................ 39.225
– Proposición no de ley sobre el acuerdo entre la Unión
Europea y Marruecos, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.896) ..................... 39.225
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
1. Interpel·lacions
1. Interpelaciones
a) Interpel·lacions que s’anuncien
a) Interpelaciones que se anuncian
– Interpel·lació al conseller d’Indústria, Comerç i
Innovació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels
recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.012) ......................................................... 39.229
– Interpelación al conseller de Industria, Comercio e
Innovación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los
recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.012) ...................................... 39.229
– Interpel·lació al conseller d’Economia, Hisenda i
Ocupació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels
recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.013) ......................................................... 39.229
– Interpelación al conseller de Economía, Hacienda y
Empleo sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los
recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.013) ...................................... 39.229
– Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua,
Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la
gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la
diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.014) ...................................... 39.229
– Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua,
Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la
gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la
diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.014) ...................................... 39.229
– Interpel·lació al conseller d’Infraestructures i Transport
sobre la política general de la conselleria respecte de la
transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i
Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.015) ............................................................................. 39.230
– Interpelación al conseller de Infraestructuras y
Transporte sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los
recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.015) ...................................... 39.230
– Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política
general de la conselleria respecte de la transparència
democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics
i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.016) ................. 39.230
– Interpelación al conseller de Educación sobre la política
general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y
su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.016) .................. 39.230
– Interpel·lació a la consellera de Cultura i Esport sobre la
política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics
públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès
general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque,
del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.017) .. 39.231
– Interpelación a la consellera de Cultura y Deporte sobre la
política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos
públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.017) ..... 39.231
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.163
– Interpel·lació al conseller de Sanitat sobre la política
general de la conselleria respecte de la transparència
democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics
i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.018) ................. 39.231
– Interpelación al conseller de Sanidad sobre la política
general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y
su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.018) ................... 39.231
– Interpel·lació a la consellera d’Agricultura, Pesca i
Alimentació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels
recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.019) ......................................................... 39.231
– Interpelación a la consellera de Agricultura, Pesca y
Alimentación sobre la política general de la conselleria
respecto de la transparencia democrática en la gestión de
los recursos económicos públicos y su utilización, en
exclusiva, para el interés general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.019) ..................................... 39.231
– Interpel·lació a la consellera de Justícia i
Administracions Públiques sobre la política general de la
conselleria respecte de la transparència democràtica en la
gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la
diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.020) ...................................... 39.232
– Interpelación a la consellera de Justicia y
Administraciones Públicas sobre la política general de la
conselleria respecto de la transparencia democrática en la
gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la
diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.020) ..................................... 39.232
– Interpel·lació a la consellera de Benestar Social sobre la
política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics
públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès
general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque,
del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.021) .. 39.232
– Interpelación a la consellera de Bienestar Social sobre la
política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos
públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.021) ...... 39.232
– Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència
democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics
i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.022) ................ 39.233
– Interpelación al conseller de Gobernación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia
democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.022) .................. 39.233
– Interpel·lació a la consellera de Turisme sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència
democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics
i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup
Parlamentari Compromís (RE número 73.023) ................ 39.233
– Interpelación a la consellera de Turismo sobre la política
general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y
su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.023) .................. 39.233
– Interpel·lació al conseller de Solidaritat i Ciutadania sobre
la política general de la conselleria al voltant de la immigració, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del
Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.226) ........... 39.233
– Interpelación al conseller de Solidaridad y Ciudadanía
sobre la política general de la conselleria en torno a la inmigración, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.226) ...... 39.233
– Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua,
Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria al voltant de la gestió dels residus, que formula la
diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.227) ..................................... 39.234
– Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua,
Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria en torno a la gestión de los residuos, que formula
la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.227) .............. 39.234
H. PREGUNTES TRAMITADES
PER LA MESA DE LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS
POR LA MESA DE LES CORTS
1. Preguntes a respondre oralment en el ple
1. Preguntas a responder oralmente en el pleno
a) Preguntes que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
– Preguntes números 1.092 a 1.119 .................................
39.234
– Preguntas números 1.092 a 1.119 .................................
39.234
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.164
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 8 de febrer de
2011, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les
proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les
comissions següents:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 8 de febrero
de 2011, oida la Junta de Síndics, y de conformidad con los
artículos 160 y 161 puntos 1 y 3 del RC, ha acordado enviar las proposiciones no de ley que que a continuación se
especifican a las siguientes comisiones:
A la Comissió d’Educació i Cultura:
A la Comisión de Educación y Cultura:
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una llei autonòmica que regule les professions de l’esport a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.739).
– Proposición no de ley sobre la elaboración de una ley
autonómica que regule las profesiones del deporte en la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.739).
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al barri del Raval de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.740).
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el barrio de El Raval de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 71.740).
– Proposició no de llei sobre la implantació immediata
de les titulacions esportives d’atletisme, handbol, bàsquet i
muntanya/escalada, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.750).
– Proposición no de ley sobre la implantación inmediata
de las titulaciones deportivas de atletismo, balonmano, baloncesto y montaña/escalada, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.750).
– Proposició no de llei sobre la declaració del conjunt
de búnquers de Nules com a bé d’interès cultural (BIC),
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.774).
– Proposición no de ley sobre la declaración del conjunto de búnquers de Nules como bien de interés cultural
(BIC), presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 71.774).
– Proposició no de llei sobre la continuïtat de tots els
cursos de batxillerat en règim nocturn a l’IES Eduardo Primo Marqués, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE 71.838).
– Proposición no de ley sobre la continuidad de todos
los cursos de bachillerato en régimen nocturno en el IES
Eduardo Primo Marqués, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 71.838).
– Proposició no de llei sobre el compliment de les condicions establides en l’informe de la directora de Patrimoni
Cultural Valencià amb relació al projecte de condicionament del passeig de Cotxes en les obres del TRAM de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
71.839).
– Proposición no de ley sobre el cumplimiento de las
condiciones establecidas en el informe de la directora de
Patrimonio Cultural Valenciano en relación con el proyecto
de acondicionamiento del paseo de Coches en las obras del
TRAM de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 71.839).
– Proposició no de llei sobre la promoció de la creació
de noves línies d’ensenyament en valencià en educació secundària obligatòria i en els diferents batxillerats, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.842).
– Proposición no de ley sobre la promoción de la creación de nuevas líneas de enseñanza en valenciano en educación secundaria obligatoria y en los diferentes bachilleratos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 71.842).
– Proposició no de llei sobre l’adaptació al valencià de
la programació de la Filmoteca Valenciana quant a les versions originals subtitulades i als fullets informatius, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.846).
– Proposición no de ley sobre la adaptación al valenciano de la programación de la Filmoteca Valenciana en cuanto a las versiones originales subtituladas y a los folletos informativos, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.846).
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.165
– Proposició no de llei sobre la paralització del projecte
d’escultura per al nou aeroport de Castelló, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.847).
– Proposición no de ley sobre la paralización del proyecto de escultura para el nuevo aeropuerto de Castellón,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.847).
– Proposició no de llei sobre la declaració de les Normes de Castelló com a bé d’interès cultural, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.848).
– Proposición no de ley sobre la declaración de las Normas
de Castellón como bien de interés cultural, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.848).
– Proposició no de llei sobre la creació a Castelló d’un
conservatori professional de dansa, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 71.849).
– Proposición no de ley sobre la creación en Castellón
de un conservatorio profesional de danza, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.849).
– Proposició no de llei sobre l’ampliació del BIC del
centre històric d’Oriola, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.862).
– Proposición no de ley sobre la ampliación del BIC del
centro histórico de Orihuela, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.862).
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una normativa en què s’establesca el dret dels infants que patesquen algun tipus de malaltia crònica que els impossibilite la
presència a l’escola, a rebre una educació equiparable a la
resta de l’alumnat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.865).
– Proposición no de ley sobre la elaboración de una normativa en la que se establezca el derecho de los niños que
sufran algún tipo de enfermedad crónica que les imposibilite la presencia en la escuela, a recibir una educación equiparable al resto del alumnado, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.865).
– Proposició no de llei sobre la realització entre la Conselleria de Cultura i els municipis d’una proposta de catalogació o inventariat dels béns immaterials, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.866).
– Proposición no de ley sobre la realización entre la
Conselleria de Cultura y los municipios de una propuesta
de catalogación o inventariado de los bienes inmateriales,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.866).
– Proposició no de llei sobre la priorització de l’acció
del Centre d’Investigació Príncep Felip amb la millora
substancial del pressupost que ha rebut en els últims anys,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.867).
– Proposición no de ley sobre la priorización de la acción del Centro de Investigación Príncipe Felipe con la mejora sustancial del presupuesto que ha recibido en los últimos años, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.867).
– Proposició no de llei sobre l’atorgament de l’Alta Distinció de la Generalitat a Enric Valor, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 71.872).
– Proposición no de ley sobre el otorgamiento de la Alta
Distinción de la Generalitat a Enric Valor, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.872).
– Proposició no de llei sobre la necessitat de
col·laboració per part del govern central en matèria
d’inversió destinada a la construcció de centres educatius a
la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 71.903).
– Proposición no de ley sobre la necesidad de colaboración por parte del gobierno central en materia de inversión
destinada a la construcción de centros educativos en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 71.903).
A la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda:
A la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda:
– Proposició no de llei sobre l’agilitació del pagament
de la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.840).
– Proposición no de ley sobre la agilización del pago de
la devolución del impuesto especial de hidrocarburos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.840).
– Proposició no de llei sobre el finançament de les entitats locals, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 71.892).
– Proposición no de ley sobre la financiación de las entidades locales, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.892).
– Proposició no de llei sobre les mesures de política
econòmica per a donar suport a les pimes, els autònoms i
les famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 71.893).
– Proposición no de ley sobre las medidas de política
económica para apoyar a las pymes, los autónomos y las
familias, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 71.893).
– Proposició no de llei sobre el Pla especial de suport a
la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valen-
– Proposición no de ley sobre el Plan especial de apoyo
a la inversión productiva en municipios de la Comunitat
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.166
ciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.894).
Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 71.894).
– Proposició no de llei sobre la sol·licitud al govern central de l’adopció immediata d’una bateria de mesures que
contribuesquen a frenar l’escalada inflacionista i a augmentar la renda disponible de les famílies, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.895).
– Proposición no de ley sobre la solicitud al gobierno
central de la adopción inmediata de una batería de medidas
que contribuyan a frenar la escalada inflacionista y a aumentar la renta disponible de las familias, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.895).
– Proposició no de llei sobre l’aplicació de l’IVA superreduït (4 %) en el sector turístic en lloc del 8 % actual, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.902).
– Proposición no de ley sobre la aplicación del IVA superreducido (4 %) en el sector turístico en lugar del 8 % actual, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número
71.902).
A la Comissió de Medi Ambient:
A la Comisión de Medio Ambiente:
– Proposició no de llei sobre l’inici urgent dels tràmits
per a executar les obres previstes dins del PATRICOVA,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.841).
– Proposición no de ley sobre el inicio urgente de los
trámites para ejecutar las obras previstas dentro del PATRICOVA, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 71.841).
– Proposició no de llei sobre la declaració de paisatge
protegit de l’entorn de les torres de guaita de la Colomera i
de la Corda d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.844).
– Proposición no de ley sobre la declaración de paisaje
protegido del entorno de las torres de vigía de la Colomera
y de la Corda de Oropesa, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.844).
– Proposició no de llei sobre les necessitats d’aigua a la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 71.897).
– Proposición no de ley sobre las necesidades de agua
en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.897).
– Proposició no de llei sobre el Pla estatal d’habitatge i
rehabilitació 2009-2012, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 71.898).
– Proposición no de ley sobre el Plan estatal de vivienda
y rehabilitación 2009-2012, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.898).
A la Comissió de Drets Humans i Tercer Món:
– Proposició no de llei sobre la dedicació en el pressupost de 2012 del 0,7% del pressupost consolidat a cooperació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.843).
A la Comissió de Sanitat i Consum:
– Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la
versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.845).
A la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca:
A la Comisión de Derechos Humanos y Tercer Mundo:
– Proposición no de ley sobre la dedicación en el presupuesto de 2012 del 0,7% del presupuesto consolidado a cooperación, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.843).
A la Comisión de Sanidad y Consumo:
– Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la
versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.845).
A la Comisión de Agricultura, Ganadería y Pesca:
– Proposició no de llei sobre l’increment de les inspeccions i dels controls de l’etiquetatge de l’oli d’oliva, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
71.850).
– Proposición no de ley sobre el incremento de las inspecciones y de los controles del etiquetado del aceite de
oliva, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 71.850).
– Proposició no de llei sobre el disseny d’un pla global
de comercialització de productes agroalimentaris de proximitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 71.851).
– Proposición no de ley sobre el diseño de un plan global de comercialización de productos agroalimentarios de
proximidad, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.851).
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.167
A la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de
les Institucions de la Generalitat Valenciana:
A la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat Valenciana:
– Proposició no de llei sobre l’establiment en
l’administració autonòmica valenciana d’un règim
d’incompatibilitats més estricte que el previst actualment
per la llei, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 71.863).
– Proposición no de ley sobre el establecimiento en la
administración autonómica valenciana de un régimen de incompatibilidades más estrictas que el previsto actualmente
por la ley, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.863).
– Proposició no de llei sobre l’aprovació del reglament
que desenvolupe la Llei 7/2003, de 20 de març, de publicitat institucional, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.864).
– Proposición no de ley sobre la aprobación del reglamento que desarrolle la Ley 7/2003, de 20 de marzo, de publicidad institucional, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.864).
A la Comissió d’Obres Públiques i Transports:
A la Comisión de Obras Públicas y Transportes:
– Proposició no de llei sobre el procés de liberalització
de torres de control en el marc del nou sistema de gestió
aeroportuària, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 71.880).
– Proposición no de ley sobre el proceso de liberalización de torres de control en el marco del nuevo sistema de
gestión aeroportuaria, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.880).
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla per a
la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre
els edificis de titularitat autonòmica, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.881).
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan
para la implantación de instalaciones solares fotovoltaicas
sobre los edificios de titularidad autonómica, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.881)
– Proposició no de llei sobre la reducció del preu dels
bitllets i l’establiment d’un abonament per als viatges amb
AVE València-Requena, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 71.882).
– Proposición no de ley sobre la reducción del precio de
los billetes y el establecimiento de un abono para los viajes
en AVE Valencia-Requena, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.882).
– Proposició no de llei sobre la inclusió, per part del Ministeri de Foment, de la línia ferroviària Madrid-ConcaValència com d’interès públic, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.883).
– Proposición no de ley sobre la inclusión, por parte del
Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria MadridCuenca-Valencia como de interés público, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.883).
A la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme:
A la Comisión de Industria, Comercio y Turismo:
– Proposició no de llei sobre l’exigència al govern de la
nació d’una major inversió en l’exercici 2011 en infraestructures a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.885).
– Proposición no de ley sobre la exigencia al gobierno
de la nación de una mayor inversión en el ejercicio 2011 en
infraestructuras en la Comunitat Valenciana, presentada por
el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.885).
– Proposició no de llei sobre la necessitat impulsar la
responsabilitat social corporativa, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.886).
– Proposición no de ley sobre la necesidad de impulsar
la responsabilidad social corporativa, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.886).
– Proposició no de llei sobre els sectors productius de la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 71.899).
– Proposición no de ley sobre los sectores productivos
de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.899).
– Proposició no de llei sobre les mesures de suport al
sector ceràmic i del taulell, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.900).
– Proposición no de ley sobre las medidas de apoyo al
sector cerámico y azulejero, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.900).
– Proposició no de llei sobre la defensa dels establiments expenedors de menjars i begudes al servei de la platja al litoral de la Comunitat Valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 71.901).
– Proposición no de ley sobre la defensa de los establecimientos expendedores de comidas y bebidas al servicio
de la playa en el litoral de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número
71.901).
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.168
A la Comissió de Noves Tecnologies i Societat del Coneixement:
A la Comissió de Nuevas Tecnologías y Sociedad del
Conocimiento:
– Proposició no de llei sobre el principi de neutralitat en
la xarxa, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.887).
– Proposición no de ley sobre el principio de neutralidad
en la red, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 71.887).
– Proposició no de llei sobre la protecció del menor en
l’ús de les noves tecnologies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.890).
– Proposición no de ley sobre la protección del menor
en el uso de las nuevas tecnologías, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.890).
A la Comissió de Governació i Administració Local:
A la Comisión de Gobernació y Administración Local:
– Proposició no de llei sobre la necessària reforma del
sistema de finançament de la justícia, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.888).
– Proposición no de ley sobre la necesaria reforma del
sistema de financiación de la justicia, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.888).
– Proposició no de llei sobre la reforma urgent de la Llei
d’assistència jurídica gratuïta, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.891).
– Proposición no de ley sobre la reforma urgente de la
Ley de asistencia jurídica gratuita, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.891).
A la Comissió d’Afers Europeus:
A la Comisión de Asuntos Europeos:
– Proposició no de llei sobre el suport a la política desenvolupada pel Consell en matèria europea, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 71.889).
– Proposición no de ley sobre el apoyo a la política desarrollada por el Consell en materia europea, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.889).
– Proposició no de llei sobre l’acord entre la Unió Europea i el Marroc, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 71.896).
– Proposición no de ley sobre el acuerdo entre la Unión
Europea y Marruecos, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.896).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de Les
Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes
fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de
Les Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo
tiempo, se recueerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de la reunión de la comisión en que deban debatirse,
cuya fecha se comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 8 de febrer de 2011
Palau de Les Corts
Valencia, 8 de febrero de 2011
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una llei autonòmica que regule les professions de l’esport a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 71.739)
Proposición no de ley sobre la elaboración de una ley
autonómica que regule las profesiones del deporte en la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.739)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Jeannette Segarra Sales i Carmen Ninet Peña, diputada i
portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord
amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei
següent:
Jeannette Segarra Sales y Carmen Ninet Peña, diputada
y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Constitució espanyola estableix en l’article 43.3 que
els poders públics fomentaran l’esport i l’educació física.
Neix, així, l’obligació constitucional de fomentar l’esport
La Constitución española establece en su artículo 43.3
que los poderes públicos fomentarán el deporte y la educación física. Nace, así, la obligación constitucional de fo-
BOC número 289
18.02.2011
com a principi rector de la política econòmica i social, sota
l’empara del principi de protecció de la salut. És, des
d’aquest precepte constitucional, des del qual ha d’abordarse, preferentment, la intervenció pública sobre l’esport.
Pàg. 39.169
En l’actualitat, la pràctica d’activitats físiques i esportives ha adquirit una gran importància social, sobre tot, pels
beneficis que se li s’atribueixen amb relació a la salut de
les persones. Cada dia són més els ciutadans i les ciutadanes que s’incorporen a aquesta cultura física. No obstant
això, la pràctica d’activitat física no està exempta de riscos,
i pot ser contraproduent per a la salut si no es practica de
manera apropiada.
Perquè les activitats físiques i esportives siguen segures
i saludables, han de comptar amb la direcció de professionals qualificats i competents en tasques com la planificació
i la programació d’activitats, la gestió d’entitats, el disseny
de pràctiques, els exercicis, l’animació, el control i la supervisió, etc.
Estudis recents han demostrat que l’exercici professional, sovint, és assumit per persones sense formació. Ens
trobem en una situació de risc per als usuaris o participants
en activitats físicoesportives, ja que no hi està garantida,
normativament, la presència de professionals qualificats i
competents.
Atesa la necessitat de regular l’exercici dels professionals de l’activitat física i l’esport, i ja que l’esport és una
competència autonòmica, el Grup Parlamentari Socialista
presenta la següent
mentar el deporte como principio rector de la política
económica y social, bajo el amparo del principio de protección de la salud. Es, desde este precepto constitucional,
desde el cual debe abordarse, preferentemente, la intervención pública sobre el deporte.
En la actualidad, la práctica de actividades físicas y deportivas ha adquirido una gran importancia social, sobre
todo, por los beneficios que se le atribuyen con relación a
la salud de las personas. Cada día son más los ciudadanos y
las ciudadanas que se incorporan a esta cultura física. No
obstante, la práctica de actividad física no está exenta de
riesgos, y puede ser contraproducente para la salud si no se
practica de manera apropiada.
Para que las actividades físicas y deportivas sean seguras y saludables, deben contar con la dirección de profesionales cualificados y competentes en tareas como la planificación y programación de actividades, gestión de
entidades, diseño de prácticas, ejercicios, animación, control y supervisión, etc.
Estudios recientes han demostrado que el ejercicio profesional, a menudo, es asumido por personas sin formación.
Nos encontramos en una situación de riesgo para los usuarios o participantes en actividades físico-deportivas, ya que
no está garantizada, normativamente, la presencia de profesionales cualificados y competentes.
Teniendo en cuenta la necesidad de regular el ejercicio
de los profesionales de actividad física y deporte, y ya que
el deporte es una competencia autonómica, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a elaborar una
llei autonòmica que regule les professions de l’esport a la
Comunitat Valenciana, i que tinga en compte, entre
d’altres, els aspectes següents:
– Es consideraran professions de l’esport només aquelles que desenvolupen activitats directes amb les persones
(esportistes) o que de la seua decisió derive una activitat directa per a l’esportista.
– La regulació ha de ser per a tots els àmbits, públic,
privat, per compte propi o aliè, en el context d’una prestació tant individual com col·lectiva, estiga o no present el
professional en l’activitat.
– Regularitzarà els aspectes bàsics de l’exercici de les
professions de l’esport i establirà, d’una manera expressa,
quines són aquestes professions, determinarà les titulacions
necessàries per a exercir-les i atribuirà a cadascuna l’àmbit
funcional general propi.
– Igualment, s’establirà el model d’accés al mercat de
treball. En aquest sentit, hauria d’acollir-se al model europeu de qualificacions que es basa en el criteri de la competència.
Las Corts Valencianes instan al Consell a elaborar una
ley autonómica que regule las profesiones del deporte en la
Comunitat Valenciana, y que tenga en cuenta, entre otros,
los siguientes aspectos:
Se considerarán profesiones del deporte sólo aquellas
que desarrollen actividades directas con las personas (deportistas) o que de su decisión derive una actividad directa
para el deportista.
– La regulación debe ser para todos los ámbitos, público, privado, por cuenta propia o ajena, en el contexto de
una prestación tanto individual como colectiva, esté o no
presente el profesional en la actividad.
– Regularizará los aspectos básicos del ejercicio de las
profesiones del deporte y establecerá, de una manera expresa, cuáles son estas profesiones, determinará las titulaciones necesarias para ejercerlas y atribuirá a cada una su propio ámbito funcional general.
– Igualmente, se establecerá el modelo de acceso al
mercado de trabajo. En este sentido, debería acogerse al
modelo europeo de calificaciones que se basa en el criterio
de la competencia.
Corts Valencianes, 20 de gener de 2011
Jeannette Segarra Sales
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 20 de enero de 2011
Jeannette Segarra Sales
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al barri del Raval de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
71.740)
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el barrio de El Raval de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.740)
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.170
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Ana Noguera Montagud i Carmen Ninet Peña, diputada
i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista,
d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició
no de llei següent:
Ana Noguera Montagud y Carmen Ninet Peña, diputada
y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’associació de veïns del barri universitari el Raval de
Castelló ha realitzar un informe exhaustiu sobre la demanda i l’oferta d’escolarització.
D’aquest informe es desprenen les conclusions següents
que reproduïm textualment:
1. La demanda esperada en educació infantil de segon
cicle de nou ingrés al barri universitari durant el trienni
2011-2013 creixerà, al menys, d’un 25% respecte a
l’efectuada efectivament en l’any 2010.
2. La demanda esperada en educació infantil de segon
cicle de nou ingrés al barri universitari se situarà per damunt de les 100 places a partir de l’any 2011. Els resultats
obtinguts poden assenyalar l’existència d’una demanda estructural de, si més no, 75 places al barri en els pròxims
tres anys.
3. El CEIP Manel García Grau és l’únic centre
d’educació infantil i primària previst per a donar resposta
directa a les necessitats d’escolarització en el barri universitari. La zona d’influència d’aquest és l’única que
comprèn l’espai urbà del barri. La capacitat que té és insuficient per a satisfer la demanda esperada en la barriada de
la universitat en el nivell educatiu estudiat durant els propers tres anys.
4. En el barri universitari existirà un dèficit de places
d’educació infantil de segon cicle, al menys, quatre vegades major que a la resta de zones estudiades del districte 5 i
zones d’influència limítrofes en els pròxims tres anys. El
major dèficit de places d’infantil al barri tindrà lloc l’any
2012.
5. Els resultats també demostren que el dèficit de places
d educació infantil al barri en els propers tres anys tampoc
no pot ser cobert pels CEIP del districte 5 (Grans i Menuts,
Benadressa, Vicente Artero, Jaume I i Caries Selma), ni els
CEIP de les zones d’influència limítrofes (Sant Agustí,
Illes Columbretes), si es té en compte la demanda esperada
en les zones d’influència.
Aquesta situació és coneguda i pot ser contrastada per la
mateixa Conselleria d’Educació.
Per tot açò, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent
La asociación de vecinos del barrio universitario de El
Arrabal de Castellón ha realizado un informe exhaustivo
sobre la demanda y la oferta de escolarización.
De este informe se desprenden las siguientes conclusiones que reproducimos textualmente:
1.
La demanda esperada en educación infantil de segundo ciclo de nuevo ingreso en el barrio universitario durante el trienio 2011-2013 crecerá, al menos, un 25% con
respecto a la efectuada efectivamente en el año 2010.
2. La demanda esperada en educación infantil de segundo ciclo de nuevo ingreso en el barrio universitario se situará por encima de las 100 plazas a partir del año 2011.
Los resultados obtenidos pueden señalar la existencia de
una demanda estructural de, cuando menos, 75 plazas en el
barrio en los próximos tres años.
3. El CEIP Manel García Grado es el único centro de
educación infantil y primaria previsto para dar respuesta directa a las necesidades de escolarización en el barrio universitario. Su zona de influencia es la única que comprende
el espacio urbano del barrio. Su capacidad es insuficiente
para satisfacer la demanda esperada en la barriada de la
universidad en el nivel educativo estudiado durante los próximos tres años.
4. En el barrio universitario existirá un déficit de plazas
de educación infantil de segundo ciclo, al menos, cuatro
veces mayor que en las demás zonas estudiadas del distrito
5 y zonas de influencia limítrofe en los próximos tres años.
El mayor déficit de plazas de infantil en el barrio tendrá lugar el año 2012.
5. Los resultados también demuestran que el déficit de
plazas de educación infantil en el barrio en los próximos
tres años tampoco puede ser cubierto por los CEIP del distrito 5 (Grans i Menuts, Benadressa, Vicente Artero, Jaume
I y Caries Selma), ni los CEIP de las zonas de influencia
limítrofes (San Agustí, Illes Columbretes), si se tiene en
cuenta la demanda esperada en las zonas de influencia.
Esta situación es conocida y puede ser contrastada por
la misma Conselleria de Educación.
Por todo esto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell perquè, mitjançant la Conselleria d’Educació:
1. Realitze una planificació educativa del barri del Raval de Castelló.
2. Presente propostes, a curt i mitjà termini, per a solucionar la manca actual de places escolars i la demanda creixent en els pròxims anys.
3. Estudie i es pronuncie respecte de les propostes
següents:
– Creació d’un centre escolar d’educació infantil i
primària nou amb dues línies, en les instal·lacions utilitzades fins el passat curs acadèmic en l’antic col·legi universitari de Castelló.
Las Corts Valencianes instan al Consell para que, mediante la Conselleria de Educación:
1. Realice una planificación educativa del barrio de El
Raval de Castellón.
2. Presente propuestas, a corto y medio plazo, para solucionar la falta actual de plazas escolares y la demanda creciendo en los próximos años.
3. Estudie y se pronuncie respecto a las siguientes propuestas:
– Creación de un centro escolar de educación infantil y
primaria nuevo con dos líneas, en las instalaciones utilizadas hasta el pasado curso académico en el antiguo colegio
universitario de Castellón.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.171
– Modificació de les zones d’influència en el districte 5,
de manera que el barri universitari estiga comprés també en
la zona d’influència dels CEIP Jaume I i Vicente Artero.
.
– Ampliació de les instal·lacions del CEIP Manel García
Grau amb l’objectiu d’autoritzar una línia nova d’educació
primària, una possibilitat contemplada expressament en la
memòria constructiva del centre educatiu i, en conseqüència, tècnicament viable. Durant la realització de les obres
constructives es considera idoni usar les instal·lacions utilitzades fins el passat curs acadèmic en l’antic col·legi universitari de Castelló.
– Modificación de las zonas de influencia en el distrito
5, de manera que el barrio universitario esté comprendido
también en la zona de influencia de los CEIP Jaume I y Vicente Artero.
–Ampliación de las instalaciones del CEIP Manel
García Grau con el objetivo de autorizar una línea nueva de
educación primaria, una posibilidad contemplada expresamente en la memoria constructiva del centro educativo y,
en consecuencia, técnicamente viable. Durante la realización de las obras constructivas se considera idóneo usar las
instalaciones utilizadas hasta el pasado curso académico en
el antiguo colegio universitario de Castellón.
Corts Valencianes, 20 de gener de 2011
Ana Noguera Montagud
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 20 de enero de 2011
Ana Noguera Montagud
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la implantació immediata de
les titulacions esportives d’atletisme, handbol, bàsquet i
muntanya/escalada, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 71.750)
Proposición no de ley sobre la implantación inmediata
de las titulaciones deportivas de atletismo, balonmano,
baloncesto y montaña/escalada, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.750)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Jeannette Segarra Sales i Carmen Ninet Peña, diputada i
portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord
amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei
següent:
Jeannette Segarra Sales y Carmen Ninet Peña, diputada
y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Constitució espanyola estableix l’obligació dels poders públics al foment de l’esport i l’educació física.
Aquestes activitats apareixen estretament vinculades a la
salut, segons es desprèn de la seua ubicació en la carta
magna (article 43.3, relatiu al principi rector de la protecció
de la salut). Per tant, hauran de garantir que la pràctica de
l’educació física i l’esport siga saludable i lliure de riscos.
La Constitución española establece la obligación de los
poderes públicos en el fomento del deporte y la educación
física. Estas actividades aparecen estrechamente vinculadas
a la salud, según se desprende de su ubicación en la carta
magna (artículo 43.3, relativo al principio rector de la protección de la salud). Por tanto, deberán garantizar que la
práctica de la educación física y el deporte sea saludable y
libre de riesgos.
Para que las actividades físicas y deportivas sean seguras y saludables, deben realizarse bajo la supervisión o la
dirección de profesionales cualificados y competentes ya
que, de no ser así, puede constituir un grave riesgo, especialmente en determinados colectivos (menores, personas
con discapacidades, edad avanzada, etc.) o en determinadas
circunstancias (prácticas en el medio natural, etc.).
Las autoridades europeas en materia de deporte recomiendan que cualquier persona que desarrolle tareas de dirección o supervisión de actividades deportivas tenga las
calificaciones necesarias, con especial atención a la seguridad y la protección de la salud de las personas a su cargo
(artículo 9.2, Carta europea del Deporte, 1992).
La Ley del deporte de la Comunitat Valenciana establece claramente la competencia de la Generalitat en la expedición de las titulaciones deportivas, así como la colaboración de las federaciones deportivas en la formación de
técnicos deportivos. También se establece la exigencia de
estar en posesión de la titulación deportiva correspondiente
para la realización de actividades de enseñanza, dirección,
gestión, entrenamiento, etc., relacionadas con el deporte.
Actualmente, las enseñanzas deportivas que se hacen en
nuestra comunidad se limitan a la modalidad de fútbol y la
especialidad de fútbol sala y, según la Conselleria de Educación, se espera ampliar en un futuro próximo la oferta
Perquè les activitats físiques i esportives siguen segures
i saludables, han de realitzar-se sota la supervisió o la direcció de professionals qualificats i competents ja que, si
no és així, pot constituir un greu risc, especialment en determinats col·lectius (menors, persones amb discapacitats,
edat avançada, etc.) o en determinades circumstàncies
(pràctiques en el medi natural, etc.).
Les autoritats europees en matèria d’esport recomanen
que qualsevol persona que desenvolupe tasques de direcció
o supervisió d’activitats esportives tinga les qualificacions
necessàries, amb atenció especial a la seguretat i la protecció de la salut de les persones al seu càrrec (article 9.2,
Carta europea de l’Esport, 1992).
La Llei de l’esport de la Comunitat Valenciana estableix
clarament la competència de la Generalitat en l’expedició
de les titulacions esportives, i també la col·laboració de les
federacions esportives en la formació de tècnics esportius.
També s’estableix l’exigència d’estar en possessió de la titulació esportiva corresponent per a la realització
d’activitats d’ensenyament, direcció, gestió, entrenament,
etc., relacionades amb l’esport.
Actualment, els ensenyaments esportius que es fan a la
nostra comunitat es limiten a la modalitat de futbol i
l’especialitat de futbol sala i, segons la Conselleria
d’Educació, s’espera ampliar en un futur pròxim l’oferta
BOC número 289
18.02.2011
formativa a les modalitats de bàsquet, handbol, atletisme i
esports de muntanya i escalada.
Atès que fins ara encara no s’han implantat aquests estudis, que la societat es sensibilitza cada dia més de la necessitat de practicar esport, i reconeix el paper transcendent
que els tècnics esportius adquireixen a l’hora de garantir
una pràctica esportiva de qualitat, segura i saludable, i per
tant la demanda de tècnics qualificats és cada dia major, el
Grup Parlamentari Socialista presenta la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts Valencianes insten el Consell perquè:
Pàg. 39.172
formativa a las modalidades de baloncesto, balonmano,
atletismo y deportes de montaña y escalada.
Teniendo en cuenta que hasta ahora aún no se han implantado estos estudios, que la sociedad se sensibiliza cada
día más de la necesidad de practicar deporte, y reconoce el
papel trascendente que los técnicos deportivos adquieren a
la hora de garantizar una práctica deportiva de calidad, segura y saludable, y por tanto la demanda de técnicos cualificados es cada día mayor, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes instan al Consell para que:
1. La Conselleria d’Educació, en col·laboració amb la
de Cultura i Esport, pose en marxa, de forma immediata, la
implantació de les titulacions esportives d’atletisme, handbol, basquet i muntanya/escalada a la Comunitat Valenciana, d’acord amb el RD 1.363/2007, de 24 d’octubre, que regula els ensenyaments esportius com ensenyament de
règim especial.
2. Aquesta implantació compte amb la col·laboració de
les federacions esportives i les universitats, i que
s’establesca un règim de titulacions adequades a les necessitats de la societat valenciana.
3. Aquests ensenyaments s’estenguen per tota la comunitat procurant que, al menys, hi haja un centre de formació
en cada província, per tal de garantir-hi l’accés a totes les
persones que així ho desitgen.
4.
Es permeta, al mateix temps, a la iniciativa privada, sobre tot a les federacions esportives que complesquen
els requisits normatius establerts en el RD 1.363/2007, a
constituir-se en centres autoritzats de formació de tècnics
esportius.
5. S’incidesca, especialment, en la formació de tècnics
esportius experts en esports en edat escolar, i s’incorpore
als continguts de la formació una orientació pedagògica per
tal de garantir el desenvolupament educatiu correcte de
l’esport escolar.
6. Es dissenye i es duga a terme, complementàriament,
un pla de formació continua adreçat, especialment, als responsables esportius de municipis gestors, coordinadors,
responsables polítics, tècnics esportius i altres agents que
actuen en l’esport.
1. La Conselleria de Educación, en colaboración con la
de Cultura y Deporte, ponga en marcha, de forma inmediata, la implantación de las titulaciones deportivas de atletismo, balonmano, baloncesto y montaña/escalada en la Comunitat Valenciana, de acuerdo con el RD 1.363/2007, de
24 de octubre, que regula las enseñanzas deportivas como
enseñanza de régimen especial.
2. Esta implantación cuente con la colaboración de las
federaciones deportivas y las universidades, y que se establezca un régimen de titulaciones adecuadas a las necesidades de la sociedad valenciana.
3. Estas enseñanzas se extiendan por toda la comunidad
procurando que, al menos, haya un centro de formación en
cada provincia, para garantizar el acceso a todas las personas que así lo deseen.
4. Se permita, al mismo tiempo, a la iniciativa privada,
sobre todo a las federaciones deportivas que cumplan los
requisitos normativos establecidos en el RD 1.363/2007, a
constituirse en centros autorizados de formación de técnicos deportivos.
5. Que se incida, especialmente, en la formación de técnicos deportivos expertos en deportes en edad escolar, y se
incorpore a los contenidos de la formación una orientación
pedagógica para garantizar el desarrollo educativo correcto
del deporte escolar.
6. Se diseñe y se lleve a cabo, complementariamente, un
plan de formación continúa dirigido, especialmente, a los
responsables deportivos de municipios gestores, coordinadores, responsables políticos, técnicos deportivos y otros
agentes que actúen en el deporte.
Corts Valencianes, 20 de gener de 2011
Jeannette Segarra Sales
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 20 de enero de 2011
Jeannette Segarra Sales
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la declaració del conjunt de
búnquers de Nules com a bé d’interès cultural (BIC),
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.774)
Proposición no de ley sobre la declaración del conjunto
de búnquers de Nules como bien de interés cultural
(BIC), presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.774)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, i Mònica Oltra i Jarque, portaveus adjuntes del Grup Parlamentari Compromís, d’acord
amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent.
Mireia Mollà i Herrera, y Mònica Oltra i Jarque, portavoces adjuntas del Grupo Parlamentario Compromís, de
acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes
del RC, presentan la proposición no de ley siguiente.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.173
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Una urbanització i el traçat de l’AVE entre els municipis
de Moncofa i Vila-real posa en perill la conservació i la integritat dels búnquers de la Guerra Civil de Nules que, segons els experts, són dels elements constructius d’aquest
període històric més importants del nostre territori.
Una urbanización y el trazado del AVE entre los municipios de Moncofa y Vila-real pone en peligro la conservación y la integridad de los búnkeres de la Guerra Civil de
Nules que, según los expertos, son de los elementos constructivos de este período histórico más importantes de
nuestro territorio.
Les Corts y el Consell han mostrado en varias ocasiones
el interés por continuar inventariando todos los refugios antiaéreos, trincheras, fortificaciones y otras edificaciones de
la Guerra Civil, recuperándolas como parte del patrimonio
histórico, aconsejando su limpieza, consolidación y restauración, tal y como suele defender el Consell Valencià de
Cultura (CVC).
Parece que el cronista oficial de Nules ha tramitado solicitud para la incoación del conjunto de los búnkeres como
bien de interés cultural y lugar histórico,
La Dirección General de Cultura ha iniciado el inventario del patrimonio de la guerra, demostrando el valor que
tienen estas construcciones, entre los que habría que destacar el arquitectónico, artístico, histórico, memorístico. Esta
arquitectura puede suponer un elemento museístico y merece protección como elemento de valor cultural de los municipios, e incluso como reclamo turístico, como podría ser el
caso de las fortificaciones de Nules, incluidas en la zona de
la línea X Y Z de la contienda bélica.
Algunos búnquers de la guerra han desaparecido ya en
el territorio valenciano, y se ha perdido patrimonio inmueble de la memoria histórica del pueblo valenciano durante
los años 1936-1939. Autores como Edelmir Galdón ponen
de relieve la importancia de este tipo de fortificaciones durante la batalla de Levante o de Valencia y su valor patrimonial; el uso de museizar tal como se ha hecho en otros
sitios (Alcoy) valdría para concienciar a las generaciones
actuales y del futuro de la importancia de los valores de la
paz y la democracia; un pueblo sin memoria está sentenciado a repetir los errores del pasado.
El CVC participa en el programa Paisajes de Guerra del
Consejo de Europa, por el que se pretende catalogar, recuperar y museizar los escenarios de las guerras en Europa
durante el siglo XX, y precisamente el CVC apostó por los
escenarios de la batalla de Levante, de los cuales forman
parte estos búnkeres como uno de los paisajes a poner en
valor; otros lugares de Europa han puesto en valor desde el
punto de vista turístico búnkeres de la Segunda Guerra
Mundial, como es el caso de las playas de Normandía.
Teniendo en cuenta que se trata de un patrimonio que va
más allá de lo estrictamente municipal, se presenta la siguiente:
Les Corts i el Consell han mostrat en diverses ocasions
l’interès per continuar inventariant tots els refugis antiaeris,
trinxeres, fortificacions i altres edificacions de la Guerra
Civil, recuperant-les com a part del patrimoni històric,
aconsellant la seua neteja, consolidació i restauració, tal i
com sol defensar el Consell Valencià de Cultura (CVC).
Sembla que el cronista oficial de Nules ha tramitat
sol·licitud per a la incoació del conjunt dels búnquers com
a bé d’interès cultural i lloc històric,
La Direcció General de Cultura ha iniciat l’inventari del
patrimoni de la guerra, demostrant el valor que tenen
aquestes construccions, entre els quals caldria destacar
l’arquitectònic, artístic, històric, memorístic. Aquesta arquitectura pot suposar un element museístic i mereix protecció com a element de valor cultural dels municipis, i fins
i tot com a reclam turístic, com podria ser el cas de les fortificacions de Nules, incloses en la zona de la línia X Y Z
de la contesa bèl·lica.
Alguns búnquers de la guerra han desaparegut ja al territori valencià, i s’ha perdut patrimoni immoble de la memòria
històrica del poble valencià durant els anys 1936-1939. Autors com Edelmir Galdón posen de relleu la importància
d’aquest tipus de fortificacions durant la batalla de Llevant o
de València i el seu valor patrimonial; l’ús de museïtzar tal
com s’ha fet en altres indrets (Alcoi) valdria per conscienciar
les generacions actuals i del futur de la importància dels valors de la pau i la democràcia; un poble sense memòria està
sentenciat a repetir els errors del passat.
El CVC participa en el programa Paisatges de Guerra
del Consell d’Europa, pel qual es pretén catalogar, recuperar i museïtzar els escenaris de les guerres a Europa durant
el segle XX, i precisament el CVC va apostar pels escenaris de la batalla de Llevant, dels quals formen part aquestos
búnquers com un dels paisatges a posar en valor; altres
llocs d’Europa han posat en valor des del punt de vista
turístic búnquers de la Segona Guerra Mundial, com és el
cas de les platges de Normandia.
Atès que es tracta d’un patrimoni que va més enllà
d’allò estrictament municipal, es presenta la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
PRIMER. Les Corts Valencianes insten la Conselleria
de Cultura a incoar l’expedient per declarar tot el conjunt
de búnquers de Nules com a bé d’interès cultural.
SEGON. Les Corts insten el Consell a emprendre totes
les mesures al seu abast per posar en valor aquest indret, i
protegir-lo davant qualsevol tipus d’agressió que puga posar en perill la seua integritat i pervivència.
Les Corts, 13 gener de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Mireia Mollà i Herrera
PRIMERO. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Cultura a incoar el expediente para declarar todo el
conjunto de búnkeres de Nules como bien de interés cultural.
SEGUNDO. Les Corts instan al Consell a emprender todas las medidas a su alcance para poner en valor este sitio,
y protegerlo ante cualquier tipo de agresión que pueda poner en peligro su integridad y pervivencia.
Les Corts, 13 enero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Mireia Mollà i Herrera
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.174
Proposició no de llei sobre la continuïtat de tots els cursos de batxillerat en règim nocturn a l’IES Eduardo
Primo Marqués, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 71.838)
Proposición no de ley sobre la continuidad de todos los
cursos de bachillerato en régimen nocturno en el IES
Eduardo Primo Marqués, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 71.838)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre la continuïtat de tots els cursos de batxillerat nocturn IES Eduardo Primo Marqués, de
Carlet.
Ara fa més de trenta anys, un grup de carletins i de carletines es van mobilitzar per tal que l’Institut Eduardo Primo Marqués començara a impartir els cursos de batxillerat
en règim nocturn. Des d’aquest moment han estat centenars
les persones que, tant de Carlet com de la resta de la comarca, han pogut cursar els estudis de batxillerat, cosa que
en molts dels casos hauria estat impossible si no s’haguera
implantat aquest horari. Especialment molta gent treballadora, incloent-hi les mestresses de casa, o molts estudiants
de música, han pogut completar els estudis de batxillerat
gràcies a aquest règim horari.
Enguany, la Conselleria d’Educació, de forma unilateral,
ha suprimit el primer curs de batxillerat nocturn de l’IES
Eduardo Primo Marqués per al pròxim curs 2010-2011, i ha
prohibit al centre fins i tot dur a terme la preinscripció, amb
la pretensió clara d’eliminar a partir del proper curs el batxillerat nocturn a la nostra ciutat. Com que es produiria un
perjudici molt important per als nostres conciutadans i conciutadanes, i també per a altres municipis de la nostra comarca, i ateses les nombroses peticions que ja hi ha hagut
per a matricular-se en el curs esmentat, presentem la
següent
Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria sobre la continuidad de todos
los cursos de bachillerato nocturno IES Eduardo Primo
Marqués, de Carlet.
Ahora hace más de treinta años, un grupo de carletinos
y de carletinas se movilizaron para que el Instituto Eduardo
Primo Marqués empezara a impartir los cursos de bachillerato en régimen nocturno. Desde este momento han sido
centenares las personas que, tanto de Carlet como del resto
de la comarca, han podido cursar los estudios de bachillerato, lo que en muchos de los casos habría sido imposible si
no se hubiera implantado este horario. Especialmente mucha gente trabajadora, incluidas las amas de casa, o muchos
estudiantes de música, han podido completar los estudios
de bachillerato gracias a este régimen horario.
Este año, la Conselleria de Educación, de forma unilateral, ha suprimido el primer curso de bachillerato nocturno
del IES Eduardo Primo Marqués para el próximo curso
2010-2011, y ha prohibido al centro incluso llevar a cabo la
preinscripción, con la pretensión clara de eliminar a partir
del próximo curso el bachillerato nocturno en nuestra ciudad. Como se produciría un perjuicio muy importante para
nuestros conciudadanos y conciudadanas, y también para
otros municipios de nuestra comarca, y dadas las numerosas peticiones que ya ha habido para matricularse en el curso mencionado, presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Cultura que reconsidere l’actitud i permeta la continuïtat de tots els cursos de
batxillerat en règim nocturn a l’IES Eduardo Primo Marqués, amb la dotació pressupostària i de professorat corresponent.
Les Corts instan a la Conselleria de Cultura a que reconsidere la actitud y permita la continuidad de todos los cursos de bachillerato en régimen nocturno en el IES Eduardo
Primo Marqués, con la correspondiente dotación presupuestaria y de profesorado.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Proposició no de llei sobre el compliment de les condicions establides en l’informe de la directora de Patrimoni Cultural Valencià amb relació al projecte de condicionament del passeig de Cotxes en les obres del TRAM
de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE 71.839)
Proposición no de ley sobre el cumplimiento de las condiciones establecidas en el informe de la directora de
Patrimonio Cultural Valenciano en relación con el proyecto de acondicionamiento del paseo de Coches en las
obras del TRAM de Castellón, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 71.839)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent:
La Direcció General de Patrimoni va demanar que, en
les obres del TRAM a través del Ribalta en la ciutat de
Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria:
La Dirección General de Patrimonio pidió que, en las
obras del TRAM a través del Ribalta en la ciudad de Cas-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.175
Castelló, les llambordes utilitzades per a pavimentar el passeig central no foren roges, sinó d’un color en consonància
amb l’entorn, i també que no foren col·locades en diagonal.
Les condicions marcades per Patrimoni destinades a minimitzar l’impacte del pas del TRAM per Ribalta —restauració botànica del parc, remodelació de Pérez Galdós, eliminació d’un vial de passeig de Ribalta imparells,
conversió en zona de vianants de Pintor Orient, etc.— no es
poden incomplir.
I és per això que presentem la següent
tellón, los adoquines utilizados para pavimentar el paseo
central no fueran rojos, sino de un color en consonancia con
el entorno, y también que no fueran colocados en diagonal.
Las condiciones marcadas por Patrimonio destinadas a
minimizar el impacto del paso del TRAM por Ribalta
—restauración botánica del parque, remodelación de Pérez
Donoso, eliminación de un vial de paseo de Ribalta impares, conversión en zona de peatones de Pintor Orient, etc.—
no se pueden incumplir.
Y es por ello por lo que presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Cultura i Esport a fer
complir les condicions establertes en l’informe de la directora de Patrimoni Cultural Valencià amb relació al projecte
de condicionament del passeig de Cotxes en les obres del
TRAM de Castelló.
Las Cortes instan a la Conselleria de Cultura y Deporte
a hacer cumplir las condiciones establecidas en el informe
de la directora de Patrimonio Cultural Valenciano en relación con el proyecto de acondicionamiento del paseo de
Coches en las obras del TRAM de Castellón.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Proposició no de llei sobre la promoció de la creació de
noves línies d’ensenyament en valencià en educació secundària obligatòria i en els diferents batxillerats, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.842)
Proposición no de ley sobre la promoción de la creación
de nuevas líneas de enseñanza en valenciano en educación secundaria obligatoria y en los diferentes bachilleratos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.842)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent:
La demanda d’ensenyament en valencià creix entre els
alumnes i també el nombre d’aquests que es queden sense
prosseguir els estudis en la llengua autòctona. El nou curs
ha tornat a destapar la falta de línies en valencià, igual que
ha passat en els últims anys en aquesta comunitat. En el pas
de l’educació primària a l’ESO, aquest curs 95.424 xiquets
i xiquetes que han estat estudiant en valencià a l’escola no
podran continuar en aquests programes en els instituts perquè no hi ha línies suficients per a cobrir la demanda.
Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria:
La demanda de enseñanza en valenciano crece entre los
alumnos y también el número de ellos que se quedan sin
proseguir los estudios en la lengua autóctona. El nuevo curso ha vuelto a destapar la falta de líneas en valenciano,
igual que ha pasado en los últimos años en esta comunidad.
En el paso de la educación primaria a la ESO, este curso
95.424 niños y niñas que han estado estudiando en valenciano en la escuela no podrán continuar en estos programas
en los institutos porque no hay líneas suficientes para cubrir la demanda.
Por todo lo expuesto, presentamos la siguiente
Per tot allò exposat, presentem la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten la Conselleria d’Educació
a promoure la creació de noves línies d’ensenyament en valencià en educació secundària obligatòria i en els diferents
batxillerats, de manera que garantesca que tots els alumnes
que havien cursat l’educació primària en valencià puguen
fer-ho també en educació secundària.
Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Educación a promover la creación de nuevas líneas de enseñanza
en valenciano en educación secundaria obligatoria y en los
diferentes bachilleratos, de manera que garantice que todos
los alumnos que habían cursado la educación primaria en valenciano puedan hacerlo también en educación secundaria.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.176
Proposició no de llei sobre l’adaptació al valencià de la
programació de la Filmoteca Valenciana quant a les
versions originals subtitulades i als fullets informatius,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.846)
Proposición no de ley sobre la adaptación al valenciano
de la programación de la Filmoteca Valenciana en cuanto a las versiones originales subtituladas y a los folletos
informativos, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.846)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent.
La Filmoteca Valenciana no ofereix en la programació
pel·lícules doblades o subtitulades al valencià, sinó que totes aquelles que no tinguen com a versió original l’idioma
castellà es passen amb subtítols o doblatge en castellà, sense possibilitat de veure cap film en la nostra llengua pròpia.
L’article setè de l’Estatut d’autonomia del País Valencià encomana a la Generalitat garantir l’ús normal i oficial tant
del castellà com del valencià, i imposa als poders públics
autonòmic i local l’obligació de conèixer i utilitzar les dues
llengües oficials, sense que puga prevaldre l’una sobre
l’altra, i a banda atorga a l’administració autonòmica el
deure de vetllar per la recuperació del valencià fent polítiques públiques que li disposen un «especial respecte i protecció».
I és per això que presentem la següent:
Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria.
La Filmoteca Valenciana no ofrece en su programación
películas dobladas o subtituladas al valenciano, sino que todas aquellas que no tengan como versión original el idioma
castellano se pasan con subtítulos o doblaje en castellano,
sin posibilidad de ver ningún film en nuestra lengua propia.
El artículo séptimo del Estatuto de autonomía del País Valenciano encomienda a la Generalitat garantizar el uso normal y oficial tanto del castellano como del valenciano, e
impone a los poderes públicos autonómico y local la obligación de conocer y utilizar las dos lenguas oficiales, sin
que pueda prevalecer una sobre la otra, y aparte otorga a la
administración autonómica el deber de velar por la recuperación del valenciano haciendo políticas públicas que le
dispongan un «especial respeto y protección».
Y es por ello que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Filmoteca Valenciana, depenent de la
Conselleria de Cultura, que afegesca a la programació cinema tant en versió original subtitulada en valencià com doblada a aquesta llengua, i que, a més, es redacte el fullet informatiu de la programació que es troba a internet
<http://ivac.gva.es/banco/archivos/programacion_351.pdf>
també en valencià.
Les Corts instan a la Filmoteca Valenciana, dependiente de
la Conselleria de Cultura, a que añada a su programación cine
tanto en versión original subtitulada en valenciano como doblada a esta lengua, y que, además, se redacte el folleto informativo de la programación que se encuentra en internet
<http://ivac.gva.se/banco/archivos/programacion_351.pdf>
también en valenciano.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la paralització del projecte
d’escultura per al nou aeroport de Castelló, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.847)
Proposición no de ley sobre la paralización del proyecto
de escultura para el nuevo aeropuerto de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 71.847)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent.
L’aeroport de Castelló comptarà amb una estàtua de 24
metres en homenatge al president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, decisió presa, al parèixer, per la promotora de l’aeroport Aerocas, que presideix el mateix Fabra.
Aerocas és una empresa que utilitza diners públics, i dedicarà una part d’aquests a dur endavant una actuació dedicada a fer una glorificació pròpia de règims personalistes i
dictatorials, més encara perquè qui s’hi representa és una
Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria.
El aeropuerto de Castellón contará con una estatua de 24
metros en homenaje al presidente de la Diputación de Castellón Carlos Fabra, decisión tomada, al parecer, por la promotora del aeropuerto Aerocas, que preside el propio Fabra.
Aerocas es una empresa que utiliza dinero público, y va
a dedicar una parte de estos a llevar adelante una actuación
dedicada a hacer una glorificación propia de regímenes personalistas y dictatoriales, más aún porque quien se repre-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.177
persona imputada per diversos presumptes delictes en part
relacionats justament amb el càrrec polític.
Per una altra part, gastar-se 300.000 euros per a glorificar una persona amb una trajectòria més que discutible, en
una època de crisi com la que estem travessant, pot considerar-se un insult als milers de persones aturades i les seues
famílies, que tenen problemes per a arribar a final de mes.
I és per això que presentem la següent:
senta es una persona imputada por diversos presuntos delitos en parte relacionados justamente con su cargo político.
Por otra parte, gastarse 300.000 euros para glorificar a una
persona con una trayectoria más que discutible, en una época
de crisis como la que estamos atravesando, puede considerarse
un insulto a los miles de personas paradas y sus familias, que
tienen problemas para llegar a final de mes.
Y es por ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten Aerocas a fer les gestions oportunes
per tal d’aturar el projecte d’escultura encarregat per al nou
aeroport de Castelló, que inclou la imatge de Carlos Fabra.
Les Corts instan a Aerocas a hacer las gestiones oportunas para parar el proyecto de escultura encargado para el
nuevo aeropuerto de Castellón, que incluye la imagen de
Carlos Fabra.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la declaració de les Normes
de Castelló com a bé d’interès cultural, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.848).
Proposición no de ley sobre la declaración de las Normas de Castellón como bien de interés cultural, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.848).
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent.
La signatura, l’any 1932, de les Normes de Castelló
constitueix un esdeveniment que mereix, sens dubte, ser
reconegut pel que va representar per a la llengua pròpia de
la societat valenciana: el pas endavant decisiu que calia
per a iniciar el camí que havia de portar-la, des de la situació de marginació com a llengua gairebé sols familiar i de
carrer en què havia estat reclosa durant segles, fins a tornar a ser utilitzada en totes les funcions que corresponen
com a llengua pròpia del País Valencià. Un camí que, malgrat les innombrables iniciatives ciutadanes i la vitalitat
demostrada per tants i tants parlants del valencià, ha rebut
constants entrebancs per part dels diversos governs valencians i espanyols, fins al dia d’avui.
Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria.
La firma, en el año 1932, de las Normas de Castellón
constituye un acontecimiento que merece, sin duda, ser reconocido por lo que representó para la lengua propia de la
sociedad valenciana: el decisivo paso adelante que había
que dar para iniciar el camino que debía llevarla, desde la
situación de marginación como lengua casi solamente familiar y de calle en que había estado recluida durante siglos,
hasta volver a ser utilizada en todas las funciones que corresponden como lengua propia del País Valenciano. Un camino que, a pesar de las innumerables iniciativas ciudadanas y la vitalidad demostrada por tantos y tantos hablantes
del valenciano, ha recibido constantes tropiezos por parte
de los distintos gobiernos valencianos y españoles, hasta el
día de hoy.
También hay que reconocer y celebrar el magnífico
ejemplo cívico que nos dieron a los valencianos y valencianas los firmantes de aquel documento: un acuerdo generoso
y razonable, inspirado por un sentimiento sincero y constructivo, entre personas de ideologías y sensibilidades muy
distintas. Un acuerdo libremente adoptado del cual todos
salieron como ganadores, aunque los que más hemos ganado somos justamente los miembros de las generaciones que
hemos venido después.
Las Normas de Castellón representan, en este sentido, el
espíritu opuesto a aquel otro de división y de confrontación
virulenta que tantas veces ha sido deplorado por aquellos
que aman al valenciano; una confrontación no pocas veces
atizada, incluso aquí, en la ciudad de las Normas, por personas con intereses partidistas que dejaban de lado lo que
decían defender: la vitalidad y el uso de nuestra lengua.
Son las Normas de Castellón las que han servido de guía
També cal reconèixer i celebrar el magnífic exemple cívic que ens van donar als valencians i les valencianes els
signants d’aquell document: un acord generós i raonable,
inspirat per un sentiment sincer i constructiu, entre persones d’ideologies i sensibilitats ben distintes. Un acord
adoptat lliurement del qual tots van eixir com a guanyadors, tot i que els que més hem guanyat som justament els
membres de les generacions que hem vingut després.
Les Normes de Castelló representen, en aquest sentit,
l’esperit oposat a aquell altre de divisió i de confrontació
virulenta que tantes vegades han deplorat aquells que estimen el valencià; una confrontació no poques vegades atiada, fins i tot ací, a la ciutat de les Normes, per persones
amb interessos partidistes que deixaven de banda allò que
deien defensar: la vitalitat i l’ús de la nostra llengua. Són
les Normes de Castelló les que han servit de guia per a l’ús
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.178
culte i quotidià del valencià, malgrat els intents secessionistes, que mai no han aconseguit calar ni a Castelló ni al
conjunt del País Valencià.
La ciutat de Castelló ha jugat, doncs, un paper essencial
en la vitalitat de la llengua compartida per catalans, valencians i balears i que ací, a la nostra terra, anomenem valencià. Ara, entrats en el segle XXI, la nostra ciutat ha de seguir sent impulsora de l’esperit de concòrdia i
d’avantguarda que representen les Normes de Castelló i,
per descomptat, de la normalització social de la llengua que
ens és pròpia alhora que ens identifica.
para el uso culto y cotidiano del valenciano, a pesar de los
intentos secesionistas, que nunca han conseguido calar ni
en Castellón ni en el conjunto del País Valenciano.
La ciudad de Castellón ha jugado, pues, un papel esencial en la vitalidad de la lengua compartida por catalanes,
valencianos y baleares y que aquí, en nuestra tierra, llamamos valenciano. Ahora, entrados en el siglo XXI, nuestra
ciudad debe seguir siendo impulsora del espíritu de concordia y de vanguardia que representan las Normas de Castellón y, por supuesto, de la normalización social de la lengua que nos es propia al mismo tiempo que nos identifica.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN:
Les Corts insten la Conselleria de Cultura i Esports a la
incoació d’expedient per tal de declarar les Normes de Castelló, Normes del 32, bé d’interès cultural, segons determina la Llei 4/1998, d’11 de juny, de patrimoni cultural valencià, dins la categoria de béns immaterials.
Les Corts instan a la Conselleria de Cultura y Deportes a la
incoación de expediente para declarar las Normas de Castellón, Normas del 32, bien de interés cultural, según determina la Ley 4/1998, de 11 de junio, de patrimonio cultural valenciano, dentro de la categoría de bienes inmateriales.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la creació a Castelló d’un
conservatori professional de dansa, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.849).
Proposición no de ley sobre la creación en Castellón de
un conservatorio profesional de danza, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número
71.849).
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent.
En l’actualitat hi ha, al País Valencià, i pel que fa a ensenyaments de dansa, els centres següents:
– Quatre centres de dansa d’ensenyament elemental a
les comarques d’Alacant.
– Un conservatori de dansa d’ensenyaments elementals i
professionals a les comarques d’Alacant.
– Dos conservatoris de dansa d’ensenyaments elementals i professionals a les comarques de València.
– Un conservatori de dansa de grau superior a les comarques d’Alacant.
– Un conservatori de dansa de grau superior a les comarques de València
D’aquesta distribució és fàcil extraure’n la conclusió:
que les comarques de Castelló pateixen una discriminació
evident, situació que té com a conseqüència que els nostres
joves no puguen accedir a formació reglada en la matèria
sense haver d’abandonar el seu domicili familiar.
I no es tracta de manca d’interès. Les gestions realitzades pels professionals de la nostra ciutat i de l’entorn han
estat moltes. Sovint, vehiculades a través del regidor de
Cultura d’aquest ajuntament, el senyor Miguel Ángel Mulet, qui sempre s’ha mostrat molt receptiu i n’ha donat suport a la reivindicació.
Tant és així que l’any 2007 va aconseguir el compromís
del conseller senyor Font de Mora, qui ho va incloure en el
programa provincial de cultura del Partit Popular, com una
obra que s’havia de realitzar dins la present legislatura;
Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria.
En la actualidad existen, en el País Valenciano, y por lo
que respecta a enseñanzas de danza, los siguientes centros:
– Cuatro centros de danza de enseñanza elemental en las
comarcas de Alicante.
– Un conservatorio de danza de enseñanzas elementales
y profesionales en las comarcas de Alicante.
– Dos conservatorios de danza de enseñanzas elementales y profesionales en las comarcas de Valencia.
– Un conservatorio de danza de grado superior en las
comarcas de Alicante.
– Un conservatorio de danza de grado superior en las
comarcas de Valencia
De esta distribución es fácil extraer su conclusión: que
las comarcas de Castellón sufren una evidente discriminación, situación que tiene como consecuencia que nuestros
jóvenes no puedan acceder a formación reglada en la materia sin tener que abandonar su domicilio familiar.
Y no se trata de falta de interés. Las gestiones realizadas
por los profesionales de nuestra ciudad y del entorno han
sido muchas. A menudo, vehiculadas a través del concejal
de Cultura de este ayuntamiento, el señor Miguel Ángel
Mulet, quien siempre se ha mostrado muy receptivo y ha
apoyado la reivindicación.
Tanto es así que en el año 2007 consiguió el compromiso del conseller señor Font de Mora, quien lo incluyó en el
programa provincial de cultura del Partido Popular, como
una obra a realizar dentro de la presente legislatura; este
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.179
aquest fet va portar el senyor Mulet, el 14 de maig de 2007,
a afirmar textualment:
«Durant molt de temps hem demanat aquesta infraestructura perquè la dansa necessitava un espai formatiu, i ara
el tindrem.»
La dotació que ara reclamem compta amb el suport de
l’Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat
Valenciana, de Terpsícore i de Danza Castellón Sociedad
Filocoréutica.
El nostre desencís el causa l’escrit de 22 d’octubre de
2010, signat pel senyor Rafael Carbonell Peris, director general d’Ordenació i Centres, en el qual afirma que allò que
havia estat promès i planificat «no és objectiu prioritari»,
de manera que torna a deixar Castelló en inferioritat de
condicions educativoculturals respecte a altres zones del territori valencià.
I és per això que presentem la següent:
hecho llevó el señor Mulet, el 14 de mayo de 2007, a afirmar textualmente:
«Durante mucho tiempo hemos pedido esta infraestructura porque la danza necesitaba un espacio formativo, y
ahora lo vamos a tener.»
La dotación que ahora reclamamos cuenta con el apoyo
de la Asociación de Profesionales de la Danza de la Comunitat Valenciana, de Terpsícore y de Danza Castellón Sociedad Filocoréutica.
Nuestro desencanto viene dado por el escrito de 22 de
octubre de 2010, firmado por el señor Rafael Carbonell Peris, director general de Ordenación y Centros, en el que
afirma que lo que había sido prometido y planificado «no
es objetivo prioritario», de manera que vuelve a dejar a
Castellón en inferioridad de condiciones educativo-culturales con respecto a otras zonas del territorio valenciano.
Y es por ello que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Cultura i Esports a revisar la decisió de continuar postergant les comarques de
Castelló pel que fa a la formació reglada en matèria de dansa. I, en conseqüència, a dotar econòmicament una partida
suficient per la creació imminent a Castelló d’un conservatori professional de dansa.
Les Corts instan a la Conselleria de Cultura y Deportes
a revisar su decisión de continuar postergando a las comarcas de Castellón por lo que respecta a la formación reglada
en materia de danza. Y, en consecuencia, a dotar económicamente una partida suficiente para la creación inminente
en Castellón de un conservatorio profesional de danza.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre l’ampliació del BIC del centre històric d’Oriola, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.862)
Proposición no de ley sobre la ampliación del BIC del
centro histórico de Orihuela, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 71.862)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent:
Mireia Mollà Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Atès que l’acumulació a la ciutat d’Orihuela d’un patrimoni ric, pertanyent a èpoques diferents, haguera permès
fer-ne un espai de gran atractiu històric, cultural i polític i
que, no obstant això, les pèrdues que s’han anat acumulant,
el deteriorament d’alguns edificis singulars i la manca
d’actuacions decidides pel que fa al cas estan posant en risc
la conservació del conjunt històric i artístic com a tal.
Dado que la acumulación en la ciudad de Orihuela de un
patrimonio rico, perteneciente a épocas diferentes, hubiera
permitido hacer de él un espacio de gran atractivo histórico, cultural y político y que, ello no obstante, las pérdidas
que se han ido acumulando, el deterioro de algunos edificios singulares y la falta de actuaciones decididas al respecto están poniendo en riesgo la conservación del conjunto
histórico y artístico como tal.
Teniendo en cuenta que el ayuntamiento no ha respondido con la diligencia exigible, ni ha facilitado la labor de los
que se han interesado por él, vemos cómo en la actualidad
diversos inmuebles tienen la consideración de bien de interés cultural) BIC, y que en 1994 la Conselleria de Cultura
aprobó el Plan especial de ordenación y protección del centro histórico, y a pesar de ello se han realizado actuaciones
que han dado lugar a la apertura de expedientes de infracción urbanística.
Y dada la omisión del ayuntamiento que ha fallado en el
deber de proteger el patrimonio, con el resultado de que el
Vist que l’ajuntament no ha respost amb la diligencia
exigible, ni ha facilitat la labor dels que s’hi han interessat,
veiem com en l’actualitat diversos immobles tenen la consideració de bé d’interès cultural) BIC, i que el 1994 la
Conselleria de Cultura va aprovar el Pla especial
d’ordenació i protecció del centre històric, i malgrat d’això
s’han fet actuacions que han donat lloc a l’obertura
d’expedients d’infracció urbanística.
I atesa l’omissió de l’ajuntament que ha fallat en el deure de protegir el patrimoni, amb el resultat que el palau de
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.180
Ruiz de Vilafranca (anomenat Casa de l’Inquisidor) ha estat
derruït en 2002, la Casa Racionalista, situada en el mateix
entorn BIC, també ha estat derruïda tret de la façana; i que
en aquests moments hi ha uns quants edificis protegits, que
corren un greu risc de destrucció, entre ells, la Torre d’En
Vergonyes, declarada BIC, i el temple de sant Agustí, declarat BRL, l’estat del qual és més que lamentable. Per
això, presente la següent
palacio de Ruiz de Vilafranca (denominado Casa del Inquisidor) ha sido derruido en 2002, la Casa Racionalista, situada en el mismo entorno BIC, también ha sido derruida salvo la fachada; y que en estos momentos hay unos cuantos
edificios protegidos, que corren un grave riesgo de destrucción, entre ellos, la Torre d’En Vergonyes, declarada BIC, y
el templo de san Agustín, declarado BRL, cuyo estado es
más que lamentable. Por ello, presento la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes acorden:
1. Fer mandatària la Conselleria de Cultura perquè estudie la conveniència d’iniciar l’expedient d’ampliació del
BIC del centre històric d’Orihuela, perquè puga preservar-se
millor tot el conjunt històric, en la delimitació de l’entorn i
de les mesures de protecció del qual s’hauria de tenir en
compte el caràcter i la rellevància patrimonial dels edificis,
però també el conjunt que formen els diferents carrers (especialment el conjunt dels ravals d’origen medieval de Sant
Joan i Rafal Roig).
2. Que s’arbitren les mesures oportunes, incloent-hi, si
escau, convenis específics, per a la protecció i la rehabilitació del ric patrimoni eclesiàstic, en alguns casos totalment abandonat, com ocorre en el cas de l’església de sant
Agustí, per la urgent recuperació del qual treballen tant la
Confraria de la Resurrecció com les religioses de Jesús
Maria.
3. Que es considere d’urgència l’expropiació i la intervenció a l’efecte de la conservació de la Torre d’En Vergonyes.
4. Que la Conselleria de Cultura s’interesse pels casos manifests d’incompliment de la legalitat vigent pel que fa a la
protecció d’immobles declarats BIC o amb graus de protecció
diferent, com és el cas de l’anomenada Casa de l’Inquisidor o
de la Casa Racionalista; que procure la vigilància pertinent
perquè no es tornen a repetir situacions semblants, atesa la
falta de resposta de l’ajuntament a la denúncia d’aquestes situacions per diverses entitats, incloent-hi el CVC. En especial, que es faça efectiva la impossibilitat d’alterar el traçat
urbà legat per la història, d’acord amb la seua condició de ben
protegit. Que la conselleria actue segons la llei perquè la protecció siga eficaç i s’eviten els fets consumats.
Las Cortes Valencianas acuerdan:
1. Hacer mandataria a la Conselleria de Cultura para que
estudie la conveniencia de iniciar el expediente de ampliación del BIC del centro histórico de Orihuela, para que
pueda preservarse mejor todo el conjunto histórico, en cuya
delimitación del entorno y medidas de protección se debería tener en cuenta el carácter y la relevancia patrimonial
de los edificios, pero también el conjunto que forman las
diferentes calles (especialmente el conjunto de los arrabales
de origen medieval de Sant Joan y Rafal Roig).
2. Que se arbitren las medidas oportunas, incluidos, en
su caso, convenios específicos, para la protección y la rehabilitación del rico patrimonio eclesiástico, en algunos casos
totalmente abandonado, como ocurre en el caso de la iglesia de san Agustín, por la urgente recuperación del cual trabajan tanto la Cofradía de la Resurrección como las religiosas de Jesús María.
3. Que se considere de urgencia la expropiación y la intervención al efecto de la conservación de la Torre d’En
Vergonyes.
4. Que la Conselleria de Cultura se interese por los casos manifiestos de incumplimiento de la legalidad vigente
por lo que respecta a la protección de inmuebles declarados
BIC o con grados de protección diferente, como es el caso
de la denominada Casa del Inquisidor o de la Casa Racionalista; que procure la vigilancia pertinente para que no se
vuelvan a repetir situaciones semejantes, dada la falta de
respuesta del ayuntamiento a la denuncia de estas situaciones por diversas entidades, incluido el CVC. En especial,
que se haga efectiva la imposibilidad de alterar el trazado
urbano legado por la historia, de acuerdo con su condición
de bien protegido. Que la conselleria actúe según la ley
para que la protección sea eficaz y se eviten los hechos
consumados.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Mireia Mollà Herrera
Les Corts, 21 de enero de 2011
Mireia Mollà Herrera
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una normativa
en què s’establesca el dret dels infants que patesquen algun tipus de malaltia crònica que els impossibilite la
presència a l’escola, a rebre una educació equiparable a
la resta de l’alumnat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.865)
Proposición no de ley sobre la elaboración de una normativa en la que se establezca el derecho de los niños
que sufran algún tipo de enfermedad crónica que les
imposibilite la presencia en la escuela, a recibir una
educación equiparable al resto del alumnado, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.865)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent:
Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de conformidad con lo dispuesto
en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley:
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.181
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Actualment, en tot el territori valencià, tenim molts infants que necessiten una resposta normativa per part de les
administracions públiques que resolga les necessitats educatives especials amb l’objectiu d’aconseguir una escola
comprensiva i integradora.
La resposta a aquest alumnat amb necessitats educatives
especials necessita una normalització i una integració escolar dins de la diversitat educativa en tots els nivells, etapes,
cicles i graus del sistema no universitari valencià, sobretot
aquells alumnes que pateixen malalties cròniques.
Garantir a l’alumnat amb aquestes necessitats especials
l’escolarització i un ensenyament equiparable a la resta
d’escolars és una tasca que ha d’afrontar el sistema educatiu valencià, ja que fins ara, no hi ha cap normativa que
siga àgil i eficient per tal de compaginar la malaltia amb la
impartició de classes de manera continuada, fet que impossibilita el desenvolupament d’una trajectòria educativa en
condicions.
Els pares i mares d’aquests infants han iniciat una campanya de recollida de signatures que vol aconseguir de les
autoritats educatives valencianes que donen eixida a una
reglamentació normativa en què s’establesca per decret el
dret que els infants que patesquen algun tipus de malaltia
crònica que els impossibilite anar a l’escola, puguen rebre
una educació equiparable a la resta d’alumnat.
Per tot això presentem la següent:
Actualmente, en todo el territorio valenciano, tenemos
muchos niños y niñas que necesitan una respuesta normativa por parte de las administraciones públicas que resuelva
las necesidades educativas especiales con el objetivo de
conseguir una escuela comprensiva e integradora.
La respuesta a este alumnado con necesidades educativas especiales necesita una normalización y una integración escolar dentro de la diversidad educativa en todos los
niveles, etapas, ciclos y grados del sistema no universitario
valenciano, sobre todo aquellos alumnos que sufren enfermedades crónicas.
Garantizar al alumnado con estas necesidades especiales
la escolarización y una enseñanza equiparable al resto de
escolares es una tarea a la que debe hacer frente el sistema
educativo valenciano, ya que hasta ahora, no hay ninguna
normativa que sea ágil y eficiente para compaginar la enfermedad con la impartición de clases de manera continuada, hecho que imposibilita el desarrollo de una trayectoria
educativa en condiciones.
Los padres y madres de estos niños y niñas han iniciado
una campaña de recogida de firmas que quiere conseguir de
las autoridades educativas valencianas que den salida a una
reglamentación normativa en la que se establezca por decreto el derecho a que los niños que sufran algún tipo de enfermedad crónica que les imposibilite ir a la escuela, puedan recibir una educación equiparable al resto de alumnado.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a promoure una normativa
que articule el dret que els infants que patesquen algun tipus de malaltia crònica que els impossibilite anar a
l’escola, puguen rebre una educació, a domicili, equiparable a la resta d’alumnat, i s’habiliten els mecanismes necessaris i el prou professorat especialitzat per a donar compliment a aquest manament constitucional.
Les Corts instan al Consell a promover una normativa
que articule el derecho a que los niños que sufran algún
tipo de enfermedad crónica que les imposibilite ir a la escuela, puedan recibir una educación, a domicilio, equiparable al resto de alumnado, habilitando los mecanismos necesarios y suficiente profesorado especializado para dar
cumplimiento a este mandato constitucional.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Les Corts, 21 de enero de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Proposició no de llei sobre la realització entre la Conselleria de Cultura i els municipis d’una proposta de catalogació o inventariat dels béns immaterials, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.866)
Proposición no de ley sobre la realización entre la Conselleria de Cultura y los municipios de una propuesta de
catalogación o inventariado de los bienes inmateriales,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 71.866)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent.
Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Ateses les recomanacions fetes pel Consell Valencià de
Cultura en l’informe aprovat en el ple de data 22 de desembre de 2008 i la Convenció de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, celebrada a París
al 17 d’octubre de 2003, que parteix de la consideració ini-
Considerando las recomendaciones hechas por el Consell
Valencià de Cultura en el informe aprobado en el pleno de fecha
22 de diciembre de 2008 y la Convención de la UNESCO para
la salvaguardia del patrimonio cultural inmaterial, celebrada en
París el 17 de octubre de 2003, que parte de la consideración
BOC número 289
18.02.2011
cial del valor dels béns creats pels pobles que no tenen
existència material com una gran aportació a la diversitat
cultural i a la creativitat humana, sempre tenint en compte
la compatibilitat amb els drets humans, el respecte mutu
entre comunitats, grups o persones, i el desenvolupament
sostenible, constatant-ne la necessitat de la salvaguarda.
Vist el que diu l’article 2, on remarca que cal considerar
com a béns immaterials els usos, les representacions, les
expressions, els coneixements i les tècniques –junt amb els
instruments, els objectes, els artefactes i els espais que els
són inherents– que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeixen com a part integrant del seu
patrimoni immaterial.
Atès que la Convenció esmentada afegeix com aquests
béns es recreen permanentment, es transmeten de generació
en generació, en estreta relació amb els seus entorn, història i naturalesa, i donen identitat als pobles; planteja
l’adequació dels béns immaterials amb els instruments dels
drets humans i amb els imperatius de mutu respecte entre
els pobles i els grups humans.
Atès que els valencians tenim una valuosa història popular que es transmet de generació en generació, en la qual
es fa palesa la presència d’esdeveniments i actuacions culturals, socials, etc. que encaixen plenament en la qualificació de béns immaterials, tal com reconeix la Convenció de
la UNESCO.
Com que la legislació valenciana disposa de mitjans
jurídics per tal de declarar el grau de protecció dels béns
immaterials però, així i tot, manca d’un desenvolupament
superior i, igualment, de la dotació de mesures de foment.
Vist l’informe fet pel Consell Valencià de Cultura que
considera com una tasca urgent la catalogació o
l’inventariat dels béns immaterials, com l’assignació del
grau de protecció corresponent, en funció dels seus valors
com a BIC o BRL, i on s’insta la conselleria competent en
la matèria a adoptar les iniciatives oportunes i els ajuntaments que col·laboren en la tasca esmentada i en l’adopció
de mesures concretes per tal de conservar la tradició oral.
Per tot això presentem la següent:
Pàg. 39.182
inicial del valor de los bienes creados por los pueblos que no
tienen existencia material como una gran aportación a la diversidad cultural y a la creatividad humana, siempre teniendo en
cuenta su compatibilidad con los derechos humanos, el respeto
mutuo entre comunidades, grupos o personas, y el desarrollo
sostenible, constatando la necesidad de su salvaguardia.
Teniendo en cuenta lo que dice el artículo 2, donde señala
que hay que considerar como bienes inmateriales los usos, las
representaciones, las expresiones, los conocimientos y las técnicas –junto a los instrumentos, los objetos, los artefactos y los
espacios que les son inherentes– que las comunidades, los grupos y en algunos casos los individuos reconocen como parte
integrante de su patrimonio inmaterial.
Considerando que la mencionada Convención añade cómo
estos bienes se recrean permanentemente, se transmiten de generación en generación, en estrecha relación con su entorno,
historia y naturaleza, y dan identidad a los pueblos; plantea la
adecuación de los bienes inmateriales con los instrumentos de
los derechos humanos y con los imperativos de mutuo respeto
entre los pueblos y grupos humanos.
Teniendo en cuenta que los valencianos tenemos una valiosa historia popular que se transmite de generación en generación, en la que se hace patente la presencia de acontecimientos y actuaciones culturales, sociales, etc. que
encajan plenamente en la calificación de bienes inmateriales, tal y como reconoce la Convención de la UNESCO.
Como la legislación valenciana dispone de medios jurídicos para declarar el grado de protección de los bienes inmateriales pero, aun así, carece de un desarrollo superior e,
igualmente, de la dotación de medidas de fomento.
Visto el informe hecho por el Consell Valencià de Cultura que considera como una tarea urgente la catalogación
o el inventariado de los bienes inmateriales, como la asignación del grado de protección correspondiente, en función
de sus valores como BIC o BRL, y donde se insta a la conselleria competente en la materia a adoptar las iniciativas
oportunas y a los ayuntamientos a que colaboren en la tarea
mencionada y en la adopción de medidas concretas para
conservar la tradición oral.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓN NO DE LEY
Les Corts Valencianes insten el Consell i concretament,
la Conselleria de Cultura, perquè, en col·laboració amb els
municipis del nostre territori, realitze, en el termini d’un
any, una proposta de catalogació o inventariat dels béns immaterials, com també l’assignació i l’aprovació, si escau,
del grau de protecció corresponent, en funció dels seus valors com BIC o BRL.
Les Corts Valencianes instan al Consell y, concretamente, a la Conselleria de Cultura, para que, en colaboración
con los municipios de nuestro territorio, realice, en el plazo
de un año, una propuesta de catalogación o inventariado de
los bienes inmateriales, así como la asignación y la aprobación, en su caso, del grado de protección correspondiente,
en función de sus valores como BIC o BRL.
Les Corts, 24 de gener de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Les Corts, 24 de enero de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Proposició no de llei sobre la priorització de l’acció del
Centre d’Investigació Príncep Felip amb la millora
substancial del pressupost que ha rebut en els últims
anys, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 71.867)
Proposición no de ley sobre la priorización de la acción
del Centro de Investigación Príncipe Felipe con la mejora sustancial del presupuesto que ha recibido en los últimos años, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.867)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.183
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei de tramitació ordinària següent.
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La investigació científica és fonamental per al desenvolupament d’una societat com la nostra i cada vegada esdevé
més important com a eina que pot ajudar a superar una crisi
econòmica com la que patim.
I és per això que presente la següent:
La investigación científica es fundamental para el desarrollo de una sociedad como la nuestra y cada vez pasa a
ser más importante como herramienta que puede ayudar a
superar una crisis económica como la que sufrimos.
Y es por ello que presento la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a prioritzar
l’acció del Centre d’Investigació Príncep Felip i a procedir
a la millora substancial del pressupost que ha rebut en els
últims anys.
Les Corts Valencianes instan al Consell a priorizar la acción del Centro de Investigación Príncipe Felipe procediendo a la mejora sustancial del presupuesto que ha recibido
en los últimos años.
Les Corts, 24 de gener de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Les Corts, 24 de enero de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Proposició no de llei sobre l’atorgament de l’Alta Distinció de la Generalitat a Enric Valor, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.872)
Proposición no de ley sobre el otorgamiento de la Alta
Distinción de la Generalitat a Enric Valor, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número
71.872)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, portaveus adjuntes del Grup Parlamentari Compromís, d’acord
amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent.
Mireia Mollà i Herrera y Mònica Oltra i Jarque, portavoces adjuntas del Grupo Parlamentario Compromís, de
acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes
del RC, presentan la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha començat els
treballs per a preparar els actes en commemoració del desè
aniversari de la mort d’Enric Valor, a qui l’ens normatiu
valencià qualifica com «una de les personalitats culturals
valencianes més destacades del segle XX». A més, en un
comunicat emès per l’Acadèmia, s’informa que aquesta ha
iniciat contactes amb altres institucions, entitats i
col·lectius culturals valencians per a aconseguir la màxima
implicació social al voltant de la figura d’Enric Valor, que
deu anys després de la seua mort rebrà el reconeixement
per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
La Acadèmia Valenciana de la Llengua ha empezado los
trabajos para preparar los actos en conmemoración del décimo aniversario de la muerte de Enric Valor, a quien el
ente normativo valenciano califica como «una de las personalidades culturales valencianas más destacadas del siglo
XX». Además, en un comunicado emitido por la Acadèmia,
se informa que esta ha iniciado contactos con otras instituciones, entidades y colectivos culturales valencianos para
conseguir la máxima implicación social alrededor de la figura de Enric Valor, que diez años después de su muerte recibirá su reconocimiento por parte de la Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Por todo ello, se propone la siguiente:
Per tot això, es proposa la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell perquè s’atorgue l’Alta
Distinció de la Generalitat a títol pòstum a Enric Valor.
2. Les Corts insten l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè s’editen les seues obres completes.
3. Les Corts conviden l’Ajuntament de Castalla a sumar-se a aquesta iniciativa.
1. Les Corts instan al Consell para que se otorgue la
Alta Distinción de la Generalitat a título póstumo a Enric
Valor.
2. Les Corts instan a la Acadèmia Valenciana de la
Llengua para que se editen sus obras completas.
3. Les Corts invitan al Ayuntamiento de Castalla a sumarse a esta iniciativa.
Les Corts , 25 de gener de 2011
Les Corts, 25 de enero de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Mònica Oltra i Jarque
Mireia Mollà i Herrera
Mònica Oltra i Jarque
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.184
Proposició no de llei sobre la necessitat de col·laboració
per part del govern central en matèria d’inversió destinada a la construcció de centres educatius a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.903)
Proposición no de ley sobre la necesidad de colaboración por parte del gobierno central en materia de inversión destinada a la construcción de centros educativos
en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE número 71.903)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre
la necessitat de col·laboració per part del govern central en
matèria d’inversió destinada a la construcció de centres
educatius a la Comunitat:
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la necesidad de colaboración por parte del gobierno central en materia de inversión destinada a la
construcción de centros educativos en la Comunitat:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La construcció i el manteniment de les nostres infraestructures educatives és, sense cap mena de dubte, una de les responsabilitats més importants per a tot govern per la seua incidència directa en la qualitat de l’educació dels nostres
alumnes. Infraestructures que, en la nostra xarxa pública, són
un exemple d’esforç, inversió i compromís amb els nostres
ciutadans. És per això que la construcció de centres educatius
duta a terme pel Consell ha suposat un impuls sense precedents per al desenvolupament i el futur de la nostra societat a
través de l’educació. Un futur del qual el govern d’Espanya
es desentén i deixa al marge els alumnes valencians, alhora
que demostra una vegada més la manca de compromís i la
nul·la implicació amb els interessos de la Comunitat. Comunitat que, discriminada i apartada contínuament de les polítiques pressupostàries del govern de l’Estat, assumeix íntegrament la inversió en matèria d’infraestructures de la nostra
xarxa pública de centres educatius.
Així doncs, enfront de la passivitat del govern central, la
Generalitat ha hagut de fer front en solitari a una inversió
tan important en infraestructures educatives. Prova d’això
és haver aconseguit recentment els 400 centres educatius
llocs en funcionament des de l’any 2003, amb una inversió
aproximada de 1.800 milions d’euros.
I tot això únicament amb l’esforç i la inversió de tots els
valencians, sense rebre cap tipus de suport econòmic per
part del govern d’Espanya.
En definitiva, aquesta comunitat continua avançant en
solitari, a diferència d’altres comunitats autònomes, afins al
govern socialista d’Espanya, que sí que reben suport i inversió per a construcció de les seues infraestructures educatives.
D’acord amb allò exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent
La construcción y mantenimiento de nuestras infraestructuras educativas es, sin lugar a dudas, una de las más importantes responsabilidades para todo gobierno por su incidencia directa en la calidad de la educación de nuestros
alumnos. Infraestructuras que, en nuestra red pública, son un
ejemplo de esfuerzo, inversión y compromiso con nuestros
ciudadanos. Es por ello por lo que la construcción de centros
educativos llevada a cabo por el Consell ha supuesto un impulso sin precedentes para el desarrollo y el futuro de nuestra
sociedad a través de la educación. Un futuro del que el gobierno de España se desentiende dejando al margen a los
alumnos valencianos, dando muestra una vez más de su falta
de compromiso y su nula implicación con los intereses de la
Comunitat. Comunitat que, discriminada y apartada continuamente de las políticas presupuestarias del gobierno del
Estado, asume íntegramente la inversión en materia de infraestructuras de nuestra red pública de centros educativos.
Así pues, frente a la pasividad del gobierno central, la
Generalitat ha tenido que hacer frente en solitario a tan importante inversión en infraestructuras educativas. Prueba de
ello es haber alcanzado recientemente los 400 centros educativos puestos en funcionamiento desde el año 2003, con
una inversión aproximada de 1.800 millones de euros.
Y todo ello únicamente con el esfuerzo y la inversión de
todos los valencianos, sin recibir ningún tipo de apoyo
económico por parte del gobierno de España.
En definitiva, esta comunidad continúa avanzando en
solitario, a diferencia de otras comunidades autónomas, afines al gobierno socialista de España, que sí reciben apoyo e
inversión para construcción de sus infraestructuras educativas.
En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al seu
torn, inste el govern de la nació a donar suport i col·laborar
amb l’esforç econòmic dut a terme pel govern valencià en
matèria de construcció d’infraestructures educatives.
Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su
vez, inste al gobierno de la nación a apoyar y colaborar con el
esfuerzo económico llevado a cabo por el gobierno valenciano
en materia de construcción de infraestructuras educativas.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre l’agilitació del pagament de
la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs, pre-
Proposición no de ley sobre la agilización del pago de la
devolución del impuesto especial de hidrocarburos, pre-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.185
sentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.840)
sentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 71.840)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent:
Enguany s’ha produït un retard considerable en la devolució de les ajudes que el govern concedeix per a pal·liar
els alts preus del gasoli agrícola. El període de presentació
de les ajudes per a optar a la devolució de l’impost especial
d’hidrocarburs (IEH) es va iniciar el passat mes de maig i
normalment en un termini d’uns quinze dies els llauradors i
ramaders rebien l’ingrés de la quantia econòmica que els
correspon. No obstant això, en aquestes dates de l’any tan
sols una petita part dels sol·licitants del País Valencià ha rebut l’ajuda.
La devolució de l’impost que grava el gasoli agrícola,
davant l’increment desmesurat dels costs de producció i la
tendència a la baixa dels preus en origen de la major part
de les produccions agràries, és una bona mesura per a les
butxaques malmeses dels llauradors i ramaders del País Valencià.
I és per això que presentem la següent
Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria:
Este año se ha producido un considerable retraso en la
devolución de las ayudas que el gobierno concede para paliar los altos precios del gasóleo agrícola. El período de
presentación de las ayudas para optar a la devolución del
impuesto especial de hidrocarburos (IEH) se inició el pasado mes de mayo y normalmente en un plazo de unos quince
días los agricultores y ganaderos recibían el ingreso de la
cuantía económica que los corresponde. No obstante, en estas fechas del año tan solo una pequeña parte de los solicitantes del País Valenciano ha recibido la ayuda.
La devolución del impuesto que grava el gasóleo agrícola, ante el incremento desmesurado de los costes de producción y la tendencia a la baja de los precios en origen de la
mayor parte de las producciones agrarias, es una buena medida para los malogrados bolsillos de los agricultores y ganaderos del País Valenciano.
Y es por ello por lo que presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el govern de l’Estat a agilitzar el pagament de la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs.
2. Les Corts insten el govern de l’Estat espanyol que
instaure un gasoli professional agrícola, en compliment del
que estava previst per a l’any passat.
1. Les Corts instan al gobierno del Estado a agilizar el
pago de la devolución del impuesto especial de hidrocarburos.
2. Les Corts instan al gobierno del Estado español a que
instaure un gasóleo profesional agrícola, en cumplimiento
de lo que estaba previsto para el año pasado.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera i Catalá
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera y Catalá
Proposició no de llei sobre el finançament de les entitats
locals, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 71.892)
Proposición no de ley sobre la financiación de las entidades locales, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 71.892)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles
160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre el finançament de les entitats locals.
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160
y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la financiación de las entidades locales.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Les entitats locals són les administracions més pròximes
als ciutadans i s’han convertit en un element vertebrador
insubstituïble per a la cohesió d’Espanya i per a l’aplicació
efectiva i eficient de les diferents polítiques que dimanen
de l’àmbit estatal o autonòmic.
La situació actual dels municipis és la més crítica dels
seus trenta anys d’última història constitucional. El sistema
de finançament local es caracteritza pel gran pes dels tributs propis, amb una estructura molt rígida, una gran dependència de les transferències corrents de l’Estat i un
Las entidades locales son las administraciones más próximas a los ciudadanos y se han convertido en un elemento
vertebrador insustituible para la cohesión de España y para
la aplicación efectiva y eficiente de las diferentes políticas
que dimanan del ámbito estatal o autonómico.
La situación actual de los municipios es la más crítica
de sus treinta años de última historia constitucional. El sistema de financiación local se caracteriza por el gran peso
de los tributos propios, con una estructura muy rígida, una
gran dependencia de las transferencias corrientes del Esta-
BOC número 289
18.02.2011
escàs desenvolupament de les participacions en els ingressos de les comunitats autònomes. Queda constatat com
l’actual sistema de finançament de les entitats locals pateix
de defectes estructurals, entre els quals hi ha una estructura
d’ingressos poc flexible i dependent de les altres administracions.
Són les entitats locals les institucions que directament
coneixen i resolen les necessitats i demandes més urgents
dels ciutadans. D’aquesta manera, el finançament dels serveis obligatoris, i més encara la dels no obligatoris, representa un vertader problema per als pressuposts locals.
L’actual crisi econòmica que passa el nostre país, ha
provocat que la generació de recursos econòmics per a les
entitats locals haja caigut de manera espectacular. A això,
cal afegir-hi l’important increment de les despeses associades al funcionament de l’estat de benestar en els temps de
crisi, crisi aquesta que, sens dubte, no ha generat el sector
local.
El govern del Sr. Rodríguez Zapatero, lluny de dissenyar
i aprovar un model de finançament estable per a les corporacions locals, d’acord amb les necessitats municipals i les
seues competències, i a pesar de la delicada situació per la
qual estan passant, ha anat incomplint els seus propis compromisos.
El govern de la nació va prometre el 2004 l’elaboració
d’un nou model de finançament local més just i estable.
Atès que el govern de la nació no va complir amb el compromís adquirit i va tornar a reiterar-lo en el programa de
govern de 2008 vinculant-ne la revisió a la modificació del
sistema de finançament autonòmic, que finalment es va
aprovar al desembre de 2009, sense l’aprovació del nou finançament local, el govern va reiterar que el nou finançament local aniria de la mà de la revisió jurídica de la legislació local, i es va comprometre a fer-la conjuntament a
mitjan 2010; és el cas que l’any 2011 ja s’ha iniciat i, ni
està, ni s’espera aquella reforma local.
D’aquesta manera, l’incompliment, per part del govern
de la nació, de totes les promeses indicades, posa en risc la
capacitat de finançament de les competències municipals i
la prestació dels serveis públics i socials que demanen els
ciutadans, tot això agreujat per un delicat context de crisi
econòmica, màximament quan els ajuntaments, a més de
tenir un finançament insuficient, han de tornar part de les
bestretes rebudes per ser les liquidacions de 2008 i pròximament la de 2009 negatives.
Pàg. 39.186
A tot això, s’hi suma la prohibició d’endeutar-se el 2011,
fins i tot amb la sola finalitat de refinançar el deute existent
als ajuntaments que superen el 75 % de deute sobre els ingressos. Això resulta injust, ja que, en limitar el percentatge
d’endeutament entorn del 75 % dels ingressos corrents,
molts ajuntaments, diputacions, consells i consells insulars
amb una adequada situació financera no podran acollir-se a
la mesura del govern.
Per tot això, i davant la problemàtica estructural del finançament local que fa obligatori posar en marxa de manera immediata reformes institucionals i financeres que permeten redefinir-ne les competències i començar a donar
solució a aquest problema, el Grup Parlamentari Popular
presenta la següent:
do y un escaso desarrollo de las participaciones en los ingresos de las comunidades autónomas. Queda constatado
cómo el actual sistema de financiación de las entidades locales adolece de defectos estructurales, entre ellos una estructura de ingresos poco flexible y dependiente de las
demás administraciones.
Son las entidades locales las instituciones que directamente
conocen y resuelven las necesidades y demandas más urgentes
de los ciudadanos. De este modo, la financiación de los
servicios obligatorios, y más aún la de los no obligatorios, representa un verdadero problema para los presupuestos locales.
La actual crisis económica que atraviesa nuestro país, ha
provocado que la generación de recursos económicos para
las entidades locales haya caído de manera espectacular. A
esto hay que añadir el importante incremento de los gastos
asociados al funcionamiento del estado de bienestar en
tiempos de crisis, crisis esta que, sin duda, no ha generado
el sector local.
El gobierno del Sr. Rodríguez Zapatero, lejos de diseñar
y aprobar un modelo de financiación estable para las corporaciones locales, acorde con las necesidades municipales y
sus competencias, y a pesar de la delicada situación por la
que están atravesando, ha ido incumpliendo sus propios
compromisos.
El gobierno de la nación prometió en 2004 la elaboración
de un nuevo modelo de financiación local más justo y estable.
Dado que el gobierno de la nación no cumplió con el compromiso adquirido y volvió a reiterarlo en el programa de gobierno de 2008 vinculando su revisión a la modificación del sistema de financiación autonómico, que finalmente se aprobó en
diciembre de 2009, sin la aprobación de la nueva financiación
local, el gobierno reiteró que la nueva financiación local iría
de la mano de la revisión jurídica de la legislación local, comprometiéndose a hacerla conjuntamente a mitad de 2010, siendo el caso de que el año 2011 ya se ha iniciado y, ni está, ni se
espera esa reforma local.
De este modo, el incumplimiento, por parte del gobierno
de la nación, de todas las promesas señaladas, pone en riesgo la capacidad de financiación de las competencias municipales y la prestación de los servicios públicos y sociales
que demandan los ciudadanos, todo ello agravado por un
delicado contexto de crisis económica, máxime cuando los
ayuntamientos, además de tener una financiación insuficiente, tienen que devolver parte de los anticipos recibidos
por ser las liquidaciones de 2008 y próximamente la de
2009 negativas.
A todo ello se suma la prohibición de endeudarse en
2011, incluso con la sola finalidad de refinanciar la deuda
existente a los ayuntamientos que superen el 75 % de deuda
sobre los ingresos. Esto resulta injusto, pues, al limitar el
porcentaje de endeudamiento en torno al 75 % de los ingresos corrientes, muchos ayuntamientos, diputaciones, consejos y cabildos insulares con una adecuada situación financiera no podrán acogerse a la medida del gobierno.
En atención a lo anteriormente expuesto, y ante la problemática estructural de la financiación local que hace obligatorio poner en marcha de manera inmediata reformas institucionales y financieras que permitan redefinir sus
competencias y empezar a dar solución a este problema, el
Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al
seu torn, inste el govern de la nació perquè adopte solu-
1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a
su vez, inste al gobierno de la nación para que adopte solu-
BOC número 289
18.02.2011
cions i mesures que doten als ajuntaments d’un finançament d’acord amb els principis de suficiència, autonomia,
equitat, subsidiarietat i descentralització, duent a terme una
reforma del sistema de finançament de les entitats locals
que garantesca un sistema estable de finançament.
Pàg. 39.187
2. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al
seu torn, inste el govern de la nació que duga a terme les
actuacions següents:
– Rectificar la prohibició d’endeutament —prevista en
el Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual
s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic— que afecta el conjunt dels ajuntaments i que
impedeix el finançament de les inversions plurianuals o cofinançades i les de reposició.
– Adequar les limitacions imposades a l’endeutament
dels municipis i elevar la xifra del 75 % dels ingressos municipals per tal de permetre’n un major marge
d’endeutament, fins i tot fins al 110 % en el cas que
l’operació de crèdit tinga com a finalitat refinançar-ne el
deute, sense incrementar-ne el deute viu.
– Concedir, quant a les quantitats que cal tornar resultants de les liquidacions negatives d’aquests últims exercicis, moratòries i mesures compensatòries amb el nou model
de finançament municipal que finalment s’aprove.
– Aplicar de manera immediata una línia de crèdit directa, en condicions preferents, dirigida a les entitats locals
per a facilitar el pagament de deutes ferms i impagats a empreses i autònoms.
– Habilitar mesures complementàries que permeten afrontar de forma efectiva el finançament de la despesa corrent durant 2011.
– Dotar d’una major liquiditat les entitats locals, per a la
qual cosa s’incrementarà el percentatge dels pagaments a
compte, pel sistema de finançament, del 95 al 98 %, de la
mateixa manera que ocorre amb les comunitats autònomes.
3. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al
seu torn, inste el govern de la nació perquè faça la reforma
de la Llei de bases de règim local en què s’aborde definitivament la delimitació precisa de les competències dels
ajuntaments a fi d’evitar la situació actual d’assumpció de
competències impròpies.
4. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al
seu torn, inste el govern de la nació que aborde en el futur
Projecte de llei d’hisendes locals una millora en la participació dels municipis en els ingressos de l’Estat (PIE), i solucions davant les conseqüències que es generen per les liquidacions negatives d’exercicis anteriors.
5. Que, del grau del compliment d’aquesta resolució, es
done compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos.
ciones y medidas que doten a los ayuntamientos de una financiación acorde con los principios de suficiencia, autonomía, equidad, subsidiariedad y descentralización, llevando a cabo una reforma del sistema de financiación de las
entidades locales que garantice un sistema estable de financiación.
2. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a
su vez, inste al gobierno de la nación a que lleve a cabo las
siguientes actuaciones:
– Rectificar la prohibición de endeudamiento —contemplada en el Real decreto ley 8/2010, de 20 de mayo, por el
que se adoptan medidas extraordinarias para la reducción
del déficit público— que afecta al conjunto de los ayuntamientos y que impide la financiación de las inversiones
plurianuales o cofinanciadas, así como las de reposición.
– Adecuar las limitaciones impuestas al endeudamiento
de los municipios, elevando la cifra del 75 % de los ingresos municipales permitiendo así un mayor margen de endeudamiento, incluso hasta el 110 % en el caso de que la
operación de crédito tenga como fin refinanciar la deuda,
sin incrementar la deuda viva.
– Conceder, en cuanto a las cantidades a devolver resultantes de las liquidaciones negativas de estos últimos ejercicios, moratorias y medidas compensatorias con el nuevo modelo de financiación municipal que finalmente se apruebe.
– Aplicar de manera inmediata una línea de crédito directa, en condiciones preferentes, dirigida a las entidades
locales para facilitar el pago de deudas firmes e impagadas
a empresas y autónomos.
– Habilitar medidas complementarias que permitan
afrontar de forma efectiva la financiación del gasto corriente durante 2011.
– Dotar de una mayor liquidez a las entidades locales,
incrementando el porcentaje de las entregas a cuenta, por el
sistema de financiación, del 95 al 98 %, de igual manera
que ocurre con las comunidades autónomas.
3. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a
su vez, inste al gobierno de la nación para que proceda a la
reforma de la Ley de bases de régimen local en la que se
aborde definitivamente la delimitación precisa de las competencias de los ayuntamientos al objeto de evitar la situación actual de asunción de competencias impropias.
4. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su
vez, inste al gobierno de la nación a que aborde en el futuro
Proyecto de ley de haciendas locales una mejora en la participación de los municipios en los ingresos del Estado (PIE), así
como soluciones ante las consecuencias que se generen por las
liquidaciones negativas de ejercicios anteriores.
5. Que, del grado del cumplimiento de esta resolución,
se dé cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses.
Palau dels Borja, 26 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, 26 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre les mesures de política econòmica per a donar suport a les pimes, els autònoms i les
famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 71.893)
Proposición no de ley sobre las medidas de política
económica para apoyar a las pymes, los autónomos y las
familias, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.893)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presen-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.188
proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre
mesures de política econòmica per a donar suport a les pimes, els autònoms i les famílies:
tar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre medidas de política económica para apoyar a las
pymes, los autónomos y las familias:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’economia espanyola travessa la major crisi econòmica
de la democràcia. No sols s’ha acabat el cicle expansiu de
l’economia espanyola, sinó que Espanya ha passat de crear
la meitat de l’ocupació de la Unió Europea a ser el país que
amb major diferència més pateix la destrucció de llocs de
treball.
Conseqüentment, a Espanya estem patint una crisi important de la desocupació i, segons les últimes dades de
l’enquesta de la població activa (EPA) per al tercer trimestre de 2010 publicades per l’Institut Nacional d’Estadística
(INE), la taxa de desocupació se situa en el 19,79 % i el
nombre total de desocupats assoleix els 4.574.700. A més,
el nombre de llars amb tots els seus membres actius en desocupació se situa en 1.292.300.
Açò és així a causa del fort deteriorament que ha patit
l’activitat econòmica al nostre país. Són moltes les empreses que han desaparegut o que travessen dificultats econòmiques greus. En aquest sentit, cal destacar que les pimes i
els autònoms representen més del 95 % de les empreses espanyoles i són, sense cap dubte, la font principal de creació
d’ocupació de la nostra economia. La crisi econòmica està
afectant greument aquest col·lectiu, a causa de la caiguda
de l’activitat general, la reducció del consum, la falta
d’accés al crèdit i els nivells de morositat elevats. Conseqüentment, s’estableix en l’economia un cercle virtuós
que ha de ser atallat immediatament amb mesures de política econòmica i les reformes estructurals que la nostra economia està demandant des de fa molt de temps.
Davant aquesta situació greu que travessa el país, el govern valencià ha adoptat múltiples mesures dins del marge
de les seues competències per a donar resposta a aquesta
greu situació econòmica i social. Un clar exemple ha estat i
són les polítiques fiscals de la Generalitat Valenciana. Enguany s’han mantingut les deduccions fiscals. Així, de forma contrària a com actua el govern del senyor Zapatero, a
la Comunitat Valenciana es beneficia a tots, especialment
els que tenen menys recursos en funció de les majors càrregues familiars que suporten els ciutadans, com ara els fills,
les persones grans o l’accés a l’habitatge. Ara com ara, els
valencians gaudim del que és ja el més ampli conjunt de
beneficis fiscals per a les economies familiars de tot
l’Estat.
No obstant això, és necessària una política econòmica
coherent per part del govern de la nació, que permeta la recuperació de l’ocupació i de l’activitat econòmica i alleuge
la situació per la qual travessen les famílies.
D’acord amb allò exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent
La economía española atraviesa la mayor crisis económica de la democracia. No sólo se ha acabado el ciclo expansivo de la economía española, sino que España ha pasado de crear la mitad del empleo de la Unión Europea a ser
el país que con mayor diferencia más sufre la destrucción
de puestos de trabajo.
Consecuentemente, en España estamos sufriendo una
importante crisis del paro y, según los últimos datos de la
encuesta de la población activa (EPA) para el tercer trimestre de 2010 publicados por el Instituto Nacional de Estadística (INE), la tasa de paro se sitúa en el 19,79 % y el número total de desempleados alcanza los 4.574.700. Además, el
número de hogares con todos sus miembros activos en paro
se sitúa en 1.292.300.
Esto es así debido al fuerte deterioro que ha sufrido la
actividad económica en nuestro país. Son muchas las empresas que han desaparecido o que atraviesan graves dificultades económicas. En este sentido, hay que destacar que
las pymes y los autónomos representan más del 95 % de las
empresas españolas y son, sin ningún lugar a dudas, la
fuente principal de creación de empleo de nuestra economía. La crisis económica está afectando gravemente a
este colectivo, a causa de la caída de la actividad general,
la reducción del consumo, la falta de acceso al crédito y los
elevados niveles de morosidad. Consecuentemente, se establece en la economía un círculo virtuoso que debe ser atajado de inmediato con medidas de política económica y las
reformas estructurales que nuestra economía viene desde
hace mucho tiempo demandando.
Ante esta grave situación que atraviesa el país, el gobierno valenciano ha adoptado múltiples medidas dentro
del margen de sus competencias para dar respuesta a esta
grave situación económica y social. Un claro ejemplo ha
sido y son las políticas fiscales de la Generalitat Valenciana. Este año se han mantenido las deducciones fiscales.
Así, de forma contraria a como actúa el gobierno del señor
Zapatero, en la Comunitat Valenciana se beneficia a todos,
especialmente a los que tienen menos recursos en función
de las mayores cargas familiares que soportan los ciudadanos, tales como los hijos, los mayores o el acceso a la vivienda. Hoy por hoy, los valencianos disfrutamos de lo que
es ya el más amplio conjunto de beneficios fiscales para las
economías familiares de todo el Estado.
Sin embargo, es necesaria una política económica coherente por parte del gobierno de la nación, que permita la recuperación del empleo y de la actividad económica y alivie
la situación por la que atraviesan las familias.
En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell perquè aquest, al seu torn,
inste el govern de la nació a adoptar les mesures següents:
1. Establir un pla integral de suport a les pimes i els
autònoms que continga les mesures següents:
Les Corts instan al Consell para que este, a su vez, inste
al gobierno de la nación a adoptar las siguientes medidas:
1. Establecer un plan integral de apoyo a las pymes y los
autónomos que contenga las siguientes medidas:
a) Foment de l’activitat econòmica i millora de la competitivitat:
a) Fomento de la actividad económica y mejora de la
competitividad:
BOC número 289
18.02.2011
– Reduir en 5 punts, fins al 20 %, de forma permanent i
sense condicions, el tipus impositiu reduït en l’IS per al cas
de les pimes i el rendiment net positiu en l’IRPF per al cas
dels autònoms.
– Augmentar de 120.202 a 300.000 euros la base imposable que tributa al tipus reduït en l’IS.
– Ampliar fins als 12 milions d’euros l’import màxim
de la xifra de negocis perquè una empresa puga beneficiarse dels incentius fiscals en l’impost sobre societats per a
empreses de dimensió reduïda. Reduir el tipus d’interès de
demora per a pimes i autònoms des de 5 % a 3,75 %.
Pàg. 39.189
– Eliminar els requisits per a l’aplicació de la llibertat
d’amortització dels balanços de les empreses, de manera
que qualsevol d’aquestes es puga acollir a aquesta mesura
sense condicions.
– Permetre als contribuents per IRPF beneficiaris de la
deducció per compte habitatge destinar els saldos d’aquesta
a la creació d’una empresa de dimensió reduïda o a la realització d’una activitat econòmica per compte propi com a
autònom.
– Permetre la capitalització del 100 % de la prestació
per desocupació per a la implantació d’un nou negoci.
– Ajustar la tributació per mòduls a la caiguda real de
l’activitat.
– Reducció a la meitat dels terminis de reclamacions
economicoadministratives, i eximir del manteniment
d’avals pels contribuents superats aquests terminis.
– Reducir en 5 puntos, hasta el 20 %, de forma permanente y sin condiciones, el tipo impositivo reducido en el
IS para el caso de las pymes y el rendimiento neto positivo
en el IRPF para el caso de los autónomos.
– Aumentar de 120.202 a 300.000 euros la base imponible que tributa al tipo reducido en el IS.
– Ampliar hasta los 12 millones de euros el importe máximo de la cifra de negocios para que una empresa pueda
beneficiarse de los incentivos fiscales en el impuesto sobre
sociedades para empresas de reducida dimensión. Reducir
el tipo de interés de demora para pymes y autónomos desde
5 % a 3,75 %.
– Eliminar los requisitos para la aplicación de la libertad
de amortización de los balances de las empresas, de forma
que cualquiera de ellas se pueda acoger a esta medida sin
condiciones.
– Permitir a los contribuyentes por IRPF beneficiarios
de la deducción por cuenta vivienda destinar los saldos de
ésta a la creación de una empresa de reducida dimensión o
a la realización de una actividad económica por cuenta propia como autónomo.
– Permitir la capitalización del 100 % de la prestación
por desempleo para la implantación de un nuevo negocio.
– Ajustar la tributación por módulos a la caída real de la
actividad.
– Reducción a la mitad de los plazos de reclamaciones
económico-administrativas, eximiendo del mantenimiento
de avales por los contribuyentes superados dichos plazos.
b) Mesures per a atenuar l’impacte i els efectes de la
morositat.
– Permetre que les pimes i els autònoms no tributen per
l’IVA de les factures no cobrades.
– Permetre que les pimes i els autònoms puguen compensar els deutes reconeguts per l’administració general
d’Estat, les de les comunitats autònomes i les de les corporacions locals amb els seus imposts corresponents.
– Mantenir, en els termes en què va ser aprovada inicialment per les Corts Generals, la Llei de morositat en les
operacions comercials, i crear de forma imminent la línia
de l’ICO per a finançar els deutes d’ajuntaments amb pimes i autònoms.
2. Donar suport a les famílies a través d’una profunda
reforma de l’impost sobre la renda de les persones físiques
(IRPF) que preveja, entre altres mesures, la deducció per
habitatge habitual.
3. Garantir que torne a fluir el crèdit cap a les famílies,
les pimes i els autònoms.
b) Medidas para atenuar el impacto y los efectos de la
morosidad.
– Permitir que las pymes y los autónomos no tributen
por el IVA de las facturas no cobradas.
– Permitir que las pymes y los autónomos puedan compensar las deudas reconocidas por la administración general
de Estado, las de las comunidades autónomas y las de las
corporaciones locales con sus correspondientes impuestos.
– Mantener, en los términos en que fue aprobada inicialmente por las Cortes Generales, la Ley de morosidad en las
operaciones comerciales, creando de forma inminente la línea del ICO para financiar las deudas de ayuntamientos
con pymes y autónomos.
2. Apoyar a las familias a través de una profunda reforma del impuesto sobre la renta de las personas físicas
(IRPF) que contemple, entre otras medidas, la deducción
por vivienda habitual.
3. Garantizar que vuelva a fluir el crédito hacia las familias, las pymes y los autónomos.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre el Pla especial de suport a la
inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 71.894)
Proposición no de ley sobre el Plan especial de apoyo a
la inversión productiva en municipios de la Comunitat
Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.894)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles
160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei de tramitació ordinària
següent sobre el Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana:
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160
y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat Valenciana:
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.190
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Davant la greu situació econòmica que assotava
l’economia mundial —des de mitjan de 2007— i
l’economia espanyola i valenciana, la Generalitat va posar
en marxa el Pla Confiança, el qual constitueix el reflex de
l’aposta del Consell per a impulsar, en la conjuntura econòmica actual, el creixement de la Comunitat Valenciana.
El Pla Confiança aglutina un conjunt de mesures extraordinàries per a fer front a la situació econòmica actual i
generar confiança en les persones i en les empreses. Aquest
pla, dotat en conjunt amb un total de 2.520 milions d’euros,
està compost per quatre plans especials de suport: Pla especial de suport a l’ocupació, Pla especial de suport als sectors productius, Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis i Pla especial de suport financer a les
empreses.
El Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis impulsa el creixement econòmic a la Comunitat Valenciana i està contribuint a elevar el creixement econòmic
de les localitats, i també els nivells de benestar i
d’oportunitats. Per a això, s’han previst, entre altres mesures, la creació d’infraestructures diverses com a sòl industrial, l’accés a les xarxes de comunicació, infraestructures
turístiques, socioculturals i dirigides a la conservació rural i
mediambiental.
En 2009 els 510 milions de mitjana anual d’inversió,
units als 2.762 milions inclosos en els pressuposts de la Generalitat, va situar el total d’inversió en 3.272 milions. Els
1.020 milions d’euros destinats per al conjunt de les inversions previstes en aquest pla han suposat 203 euros per capita.
El passat 20 de desembre de 2010, el Ple de Les Corts
aprovava la Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, en la qual
s’acorda la pròrroga de l’acreditació de la finalització de
les obres del Pla especial de suport a la inversió productiva
en municipis de la Comunitat Valenciana.
Ante la grave situación económica que azotaba a la economía mundial —desde mediados de 2007— y la economía
española y valenciana, la Generalitat puso en marcha el
Plan Confianza, el cual constituye el reflejo de la apuesta
del Consell para impulsar, en la actual coyuntura económica, el crecimiento de la Comunitat Valenciana.
El Plan Confianza aglutina un conjunto de medidas extraordinarias para hacer frente a la situación económica actual y generar confianza en las personas y en las empresas.
Este plan, dotado en su conjunto con un total de 2.520 millones de euros, está compuesto por cuatro planes especiales de apoyo: Plan especial de apoyo al empleo, Plan especial de apoyo a los sectores productivos, Plan especial de
apoyo a la inversión productiva en municipios y Plan especial de apoyo financiero a las empresas.
El Plan especial de apoyo a la inversión productiva en
municipios impulsa el crecimiento económico en la Comunitat Valenciana y está contribuyendo a elevar el crecimiento económico de las localidades, así como los niveles de
bienestar y de oportunidades. Para ello, se han contemplado, entre otras medidas, la creación de infraestructuras varias como suelo industrial, el acceso a las redes de comunicación, infraestructuras turísticas, socioculturales y
dirigidas a la conservación rural y medioambiental.
En 2009 los 510 millones de media anual de inversión,
unidos a los 2.762 millones incluidos en los presupuestos
de la Generalitat, situó el total de inversión en 3.272 millones. Los 1.020 millones de euros destinados para el conjunto de las inversiones previstas en este plan han supuesto
203 euros per cápita.
El pasado 20 de diciembre de 2010, el Pleno de Les
Corts aprobaba la Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de organización de la Generalitat, en la que se acuerda la prórroga de la acreditación de la
finalización de las obras del Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat Valenciana.
El Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
El Grup Parlamentari Popular presenta la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts manifesten el suport al Consell en la decisió
de prorrogar fins al dia 31 de gener de 2012 el termini per a
l’acreditació de la finalització de les obres del Pla especial
de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, pel suport que això suposa als municipis i per l’important esforç inversor dut a terme per la Generalitat.
Les Corts manifiestan su respaldo al Consell en la decisión de prorrogar hasta el día 31 de enero de 2012 el plazo
para la acreditación de la finalización de las obras del Plan
especial de apoyo a la inversión productiva en municipios
de la Comunitat Valenciana, por el apoyo que ello supone a
los municipios y por el importante esfuerzo inversor llevado a cabo por la Generalitat.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre la sol·licitud al govern central de l’adopció immediata d’una bateria de mesures
que contribuesquen a frenar l’escalada inflacionista i a
augmentar la renda disponible de les famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.895)
Proposición no de ley sobre la solicitud al gobierno central de la adopción inmediata de una batería de medidas
que contribuyan a frenar la escalada inflacionista y a aumentar la renta disponible de las familias, presentada por
el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.895)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.191
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre
la sol·licitud al govern central de l’adopció immediata
d’una bateria de mesures que contribuesquen a frenar
l’escalada inflacionista i a augmentar la renda disponible
de les famílies.
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria solicitando al gobierno central la adopción inmediata
de una batería de medidas que contribuyan a frenar la escalada inflacionista y a aumentar la renta disponible de las familias.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Totes les dades macroeconòmiques que s’han fet públiques situen la realitat del poder adquisitiu dels ciutadans
davant un dels pitjors episodis de desacceleració econòmica a què s’ha enfrontat Espanya en anys. Les previsions del
Fons Monetari Internacional (FMI) que recentment s’han
fet públiques vaticinen un creixement del PIB espanyol del
0,6 % molt lluny de l’1,3 % pronosticat pel govern. A més,
l’informe destaca també que caldrà estar alerta sobre
l’evolució dels preus de les matèries primeres tant petrolieres com no petrolieres, perquè hi ha riscs a curt termini
d’alça en els preus de la majoria de classes de matèries primeres. Si bé les tensions poden donar-se amb major probabilitat als països emergents, les economies avançades haurem de mantenir baixes les expectatives inflacionistes.
Todos los datos macroeconómicos que han venido haciéndose públicos sitúan la realidad del poder adquisitivo de
los ciudadanos ante uno de los peores episodios de desaceleración económica a los que se ha enfrentado España en años.
Las previsiones del Fondo Monetario Internacional (FMI)
que recientemente se han hecho públicas vaticinan un crecimiento del PIB español del 0,6 % muy lejos del 1,3 % pronosticado por el gobierno. Además, el informe destaca también que habrá que estar alerta acerca de la evolución de los
precios de las materias primas tanto petroleras como no petroleras, pues existen riesgos a corto plazo de alza en los precios de la mayoría de clases de materias primas. Si bien las
tensiones pueden darse con mayor probabilidad en los países
emergentes, las economías avanzadas deberemos mantener
bajas las expectativas inflacionistas.
El Instituto Nacional de Estadística (INE) ha hecho públicos los datos sobre el índice de precios al consumo (IPC) del
mes de diciembre. Así, la tasa de inflación interanual en España se sitúa en el 3 %, y en un 2,9 % armonizado. La tasa
estimada por Eurostat para la zona euro alcanza el 2,2 % sobrepasando el objetivo del 2 % marcado por el BCE.
La subida de los precios se debe en una tercera parte al
incremento de los impuestos y no tanto al aumento del consumo de los ciudadanos. El aumento se ha producido mayoritariamente por la subida de los precios de los carburantes y lubricantes, y por la subida de bebidas alcohólicas y
tabaco. Las medidas como la subida del IVA y el incremento del precio de la luz, y la apatía en esta materia por parte
del gobierno central, continúan perjudicando seriamente la
capacidad de ahorro de los ciudadanos, y por tanto mermando las posibilidades de impulsar el consumo. Las mencionadas subidas de impuestos y de combustibles decretados por el Gobierno de España en 2010 ha disparado la
inflación al 3 %, lo que nos ha llevado a registrar la inflación más alta desde hace más de dos años, concretamente
desde octubre de 2008, casi un punto por encima de la UE.
Esta situación y, sobre todo, el incremento de la tasa de
inflación, anticipa un fuerte lastre para el poder adquisitivo
de las familias y, de forma especial, de aquellas con menor
poder adquisitivo, para las que las subidas de precios constituyen, de facto, un gravoso impuesto. La inflación es el
impuesto más injusto de todos, ya que lo pagan pobres y ricos de igual manera.
Hay que señalar que un millón de familias valencianas
van a pagar 200 euros más por su hipoteca y que los carburantes han subido un 18,4 %, la luz un 10 % y el gas lo hará
un 4 %. Para los casi cinco millones de personas que están
en el paro es imposible tener una mínima calidad de vida
porque viven asfixiados y sin perspectivas de futuro, pero
es que cada vez más las rentas bajas y medias se sienten
amenazadas. En el caso de los valencianos, la subida de la
inflación supone que se han disminuido 1.500 millones de
euros de renta real.
La destrucción del empleo producida por la crisis ha repercutido fuertemente en la moderación de los salarios. Se
ha registrado un descenso del poder adquisitivo de las ren-
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públiques
les dades sobre l’índex de preus al consum (IPC) del mes
de desembre. Així, la taxa d’inflació interanual a Espanya
se situa en el 3 %, i en un 2,9 % harmonitzat. La taxa estimada per Eurostat per a la zona euro arriba al 2,2 % i sobrepassa l’objectiu del 2 % marcat pel BCE.
La pujada dels preus es deu en una tercera part a
l’increment dels imposts i no tant a l’augment del consum
dels ciutadans. L’augment s’ha produït majoritàriament per
la pujada dels preus dels carburants i lubricants, i per la pujada de begudes alcohòliques i tabac. Les mesures com la
pujada de l’IVA i l’increment del preu de la llum, i l’apatia
en aquesta matèria per part del govern central, continuen
perjudicant seriosament la capacitat d’estalvi dels ciutadans, i per tant minvant les possibilitats d’impulsar el consum. Les esmentades pujades d’imposts i de combustibles
decretats pel Govern d’Espanya el 2010 ha disparat la inflació al 3 %, la qual cosa ens ha portat a registrar la inflació més alta des de fa més de dos anys, concretament des
d’octubre de 2008, quasi un punt per damunt de la UE.
Aquesta situació i, sobretot, l’increment de la taxa
d’inflació, anticipa un fort llast per al poder adquisitiu de
les famílies i, de forma especial, d’aquelles amb menor poder adquisitiu, per a les quals les pujades de preus constitueixen, de facto, un impost onerós. La inflació és l’impost
més injust de tots, ja que el paguen pobres i rics de la mateixa manera.
Cal assenyalar que un milió de famílies valencianes pagaran 200 euros més per la seua hipoteca i que els carburants han pujat un 18,4 %, la llum un 10 % i el gas ho farà
un 4 %. Per als quasi cinc milions de persones que estan en
l’atur és impossible tenir una mínima qualitat de vida perquè viuen asfixiats i sense perspectives de futur, però és
que cada vegada més les rendes baixes i mitjanes se senten
amenaçades. En el cas dels valencians, la pujada de la inflació suposa que s’han disminuït 1.500 milions d’euros de
renda real.
La destrucció de l’ocupació produïda per la crisi ha repercutit fortament en la moderació dels salaris. S’ha registrat un descens del poder adquisitiu de les rendes salarials,
BOC número 289
18.02.2011
perquè els salaris pràcticament no s’han incrementat. A
més, el president del govern ha congelat les pensions i ha
retallat els salaris dels empleats públics. Açò es tradueix en
pèrdues de poder adquisitiu, amb efectes negatius sobre el
consum i la recuperació de l’activitat econòmica. A més,
junt amb aquesta pèrdua de poder adquisitiu de les famílies, l’increment de la inflació disminueix el consum i desincentiva l’estalvi, i l’ampliació del diferencial d’inflació
amb els nostres competidors principals origina pèrdues de
competitivitat que penalitzen les nostres exportacions.
Pàg. 39.192
És necessari que el govern central aplique les reformes
necessàries que augmenten el consum, i impulsen al mateix
temps el creixement de l’ocupació i la productivitat de les
nostres empreses.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent
tas salariales, pues los salarios prácticamente no se han incrementado. Además, el presidente del gobierno ha congelado las pensiones y recortado los salarios de los empleados
públicos. Esto se traduce en pérdidas de poder adquisitivo,
con efectos negativos sobre el consumo y la recuperación
de la actividad económica. Además, junto a esta pérdida de
poder adquisitivo de las familias, el incremento de la inflación disminuye el consumo y desincentiva el ahorro, y la
ampliación del diferencial de inflación con nuestros principales competidores origina pérdidas de competitividad que
penalizan a nuestras exportaciones.
Es necesario que el gobierno central aplique las reformas necesarias que aumenten el consumo, e impulsen a la
vez el crecimiento del empleo y la productividad de nuestras empresas.
Por todo lo expuesto anteriormente, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell perquè aquest, al seu torn,
inste el govern de la nació a:
1. Adoptar totes les mesures que siguen necessàries amb
l’objectiu de dotar de més liberalització, competitivitat i
transparència els mercats estratègics espanyols.
2. Promoure les iniciatives necessàries per a incrementar
la renda disponible familiar, de manera que les famílies puguen fer front a la pujada dels preus del cistell de consum i
a la despesa destinada a hipoteques amb la menor reducció
possible del seu benestar.
3. Elaborar i aplicar amb caràcter immediat les mesures
necessàries per a millorar la competitivitat de l’economia
espanyola i la presència dels nostres productes en els mercats exteriors.
4. Aplicar una política energètica que reduesca la nostra
dependència d’altres mercats i, en especial, de les importacions de combustibles fòssils, de manera que puga minimitzar-se l’impacte de la pujada del preu del petroli, factor que
afecta directament l’increment patit pel IPC.
5. Escometre una reforma energètica que millore la
competitivitat del sistema productiu espanyol, i garantesca
un subministrament energètic raonable en termes de qualitat, quantitat i preu.
6. Millorar la competitivitat del nostre país i abordar reformes estructurals que comprenguen diversos àmbits com
l’educació, la justícia, les polítiques de R+D+I, la unitat de
mercat, la defensa de la competència i els òrgans reguladors.
7. En relació amb la pujada de les tarifes de la llum i del
gas, limitar els increments de taxes regulades.
Les Corts instan al Consell para que este, a su vez, inste
al gobierno de la nación a:
1. Adoptar cuantas medidas sean necesarias con el objetivo de dotar de más liberalización, competitividad y transparencia a los mercados estratégicos españoles.
2. Promover las iniciativas necesarias para incrementar
la renta disponible familiar, de forma que las familias puedan hacer frente a la subida de los precios de la cesta de la
compra y al gasto destinado a hipotecas con la menor reducción posible de su bienestar.
3. Elaborar y aplicar con carácter inmediato las medidas
necesarias para mejorar la competitividad de la economía
española y la presencia de nuestros productos en los mercados exteriores.
4. Aplicar una política energética que reduzca nuestra dependencia de otros mercados y, en especial, de las importaciones de combustibles fósiles, de modo que pueda minimizarse
el impacto de la subida del precio del petróleo, factor que
afecta directamente al incremento sufrido por el IPC.
5. Acometer una reforma energética que mejore la competitividad del sistema productivo español, y garantice un
suministro energético razonable en términos de calidad,
cantidad y precio.
6. Mejorar la competitividad de nuestro país abordando
reformas estructurales que abarquen diversos ámbitos como
la educación, la justicia, políticas de I+D+I, la unidad de
mercado, la defensa de la competencia y los órganos reguladores.
7. En relación con la subida de las tarifas de la luz y del
gas, limitar los incrementos de tasas reguladas.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre l’aplicació de l’IVA superreduït (4 %) en el sector turístic en lloc del 8 % actual,
presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
71.902)
Proposición no de ley sobre la aplicación del IVA superreducido (4 %) en el sector turístico en lugar del 8 % actual, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 71.902)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presen-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.193
proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre
aplicació de l’IVA superreduït (4 %) en el sector turístic en
lloc del 8 % actual:
tar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre aplicación del IVA superreducido (4 %) en el sector turístico en lugar del 8 % actual:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Davant la dura crisi econòmica que està travessant Espanya, el sector turístic ha estat demandant mesures de xoc
per a una activitat que és la primera indústria nacional i que
té un extraordinari efecte multiplicador sobre altres sectors.
Ante la dura crisis económica que está atravesando España, el sector turístico ha venido demandando medidas de
choque para una actividad que es la primera industria nacional y que tiene un extraordinario efecto multiplicador
sobre otros sectores.
El gobierno debería haber tomado medidas que pudieran
tener un efecto inmediato sobre la demanda turística o aliviaran los costes empresariales, y que nos permitieran ser
más competitivos en relación con otros destinos de Europa
y el mundo, no sólo a medio plazo, como tiene la intención
el gobierno central en el Plan de turismo 2020, sino especialmente a corto plazo.
El sector turístico al completo está sufriendo las consecuencias de la crisis económica y ha sido uno de los primeros sectores en resentir la subida impositiva del gobierno.
La subida del IVA del 7 % al 8 % puesta en marcha por el
gobierno de la nación está incidiendo de forma muy negativa en las contrataciones del sector turístico y provocando
pérdidas de competitividad del sector.
Mientras el turismo es un gran mercado que está creciendo en todo el mundo, España, siendo actualmente el segundo destino en visitantes, ve como su cuota de mercado
está disminuyendo. Disminución que se ha incrementado
con el aumento del tipo de IVA, al tener esta subida un impacto directo en el coste del operador turístico.
Aplicando el IVA superreducido a los servicios turísticos, el precio final al que tendría que hacer frente el consumidor final sería menor, lo que incentivaría significativamente el consumo y, por ende, la creación de puestos de
trabajo.
El sector turístico es un sector intensivo en mano de
obra, como lo demuestra el hecho que el 33,2 % del gasto
total de los hoteles va destinado a cubrir costes de personal,
el impacto positivo de un IVA superreducido sobre el empleo generaría mayor renta disponible en las familias, lo
cual indirectamente va a generar a su vez mayor demanda
de consumo y un efecto positivo subyacente sobre el sector.
Con la mayor demanda de consumo, los servicios prestados serán mayores, aumentando, por tanto, la recaudación
de tributos por parte de la hacienda pública, y habrá una
mejor y mayor competitividad del Estado español en materia turística y servicios.
Es necesario recordar que 22 de los 27 estados miembros de la Unión Europea aplican tarifa reducida y que algunos competidores mediterráneos, como Francia o las Islas Griegas, rebajaron el IVA el verano pasado a un 5,5 % y
un 3,5 % respectivamente. Por su parte, Portugal lo tiene
establecido en un 5 %, y competidores extracomunitarios
en varios casos lo han eliminado, apostando por la política
fiscal para elevar el número de turistas. Además, en otros
países como Suiza, Irlanda, Holanda o Islandia, que en los
últimos años aumentaron el IVA del alojamiento, han vuelto a bajarlo.
La subida del IVA llevada a cabo por el gobierno central
significa poner piedras en el camino de la recuperación y,
lejos de ayudar, perjudica al consumo y resta la competitividad de las empresas del sector turístico. Pues el incremento del tipo impositivo, sin disminuir los costes, lleva
aparejada una disminución de cotizaciones sociales.
El govern hauria d’haver pres mesures que pogueren tenir un efecte immediat sobre la demanda turística o alleujaren els costs empresarials, i que ens permeteren ser més
competitius amb relació a altres destinacions d’Europa i el
món, no sols a mitjan termini, com té la intenció el govern
central en el Pla de turisme 2020, sinó especialment a curt
termini.
El sector turístic al complet està patint les conseqüències de la crisi econòmica i ha estat un dels primers sectors
a ressentir la pujada impositiva del govern. La pujada de
l’IVA del 7 % al 8 % posada en marxa pel govern de la nació està incidint de forma molt negativa en les contractacions del sector turístic i provocant pèrdues de competitivitat del sector.
Mentre el turisme és un gran mercat que està creixent a
tot el món, Espanya, actualment la segona destinació en visitants, veu com la seua quota de mercat està disminuint.
Disminució que s’ha incrementat amb l’augment del tipus
d’IVA, perquè aquesta pujada té un impacte directe en el
cost de l’operador turístic.
Amb l’aplicació de l’IVA superreduït als serveis turístics, el preu final a què hauria de fer front el consumidor final seria menor, la qual cosa incentivaria significativament
el consum i, per tant, la creació de llocs de treball.
El sector turístic és un sector intensiu en mà d’obra,
com ho demostra el fet que el 33,2 % de la despesa total
dels hotels va destinat a cobrir costs de personal, l’impacte
positiu d’un IVA superreduït sobre l’ocupació generaria
major renda disponible en les famílies, la qual cosa indirectament generarà al seu torn major demanda de consum i un
efecte positiu subjacent sobre el sector.
Amb la major demanda de consum, els serveis prestats
seran majors, i augmentaran, per tant, la recaptació de tributs per part de la hisenda pública, i hi haurà una millor i
major competitivitat de l’Estat espanyol en matèria turística
i serveis.
Cal recordar que 22 dels 27 estats membres de la Unió
Europea apliquen tarifa reduïda i que alguns competidors
mediterranis, com ara França o les Illes Gregues, van rebaixar l’IVA l’estiu passat a un 5,5 % i un 3,5 % respectivament. Per la seua part, Portugal el té establert en un 5 %, i
competidors extracomunitaris en diversos casos l’han eliminat i han apostat per la política fiscal per a elevar el
nombre de turistes. A més, en altres països com ara Suïssa,
Irlanda, Holanda o Islàndia, que en els últims anys van
augmentar l’IVA de l’allotjament, han tornat a abaixar-lo.
La pujada de l’IVA duta a terme pel govern central significa posar pedres en el camí de la recuperació i, lluny
d’ajudar, perjudica el consum i resta la competitivitat de les
empreses del sector turístic. Perquè l’increment del tipus
impositiu, sense disminuir els costs, comporta una disminució de cotitzacions socials.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.194
Atesa la conjuntura actual, i tal com hem manifestat en
diverses ocasions, les pujades de l’IVA ocasionen una pujada directa del nombre de desocupats.
Per tot allò exposat anteriorment, el Grup Parlamentari
Popular formula la següent
Dada la actual coyuntura, y tal y como hemos manifestado en reiteradas ocasiones, las subidas del IVA ocasionan
una subida directa del número de desempleados.
Por todo lo expuesto anteriormente, el Grupo Parlamentario Popular formula la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell que, al seu torn, inste el
govern de l’Estat que aplique el tipus superreduït (4 %) que
grava l’activitat i els recursos empleats pel sector turístic
que representa el 10,5 % del PIB espanyol, tal com s’està
fent en altres països europeus.
2. Que del grau del compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
1. Les Corts instan al Consell a que, a su vez, inste al gobierno del Estado a que aplique el tipo superreducido (4 %)
que grava la actividad y los recursos empleados por el sector
turístico que representa el 10,5 % del PIB español, tal y
como se está haciendo en otros países europeos.
2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre l’inici urgent dels tràmits per
a executar les obres previstes dins del PATRICOVA,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.841)
Proposición no de ley sobre el inicio urgente de los trámites para ejecutar las obras previstas dentro del PATRICOVA, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.841).
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent:
El 76% de les actuacions previstes pel Consell en el PATRICOVA per a prevenir les inundacions a la província de
Castelló manquen de terminis d’execució set anys després
de l’aprovació del pla.
La Generalitat va aprovar en 2003 el Pla d’acció territorial contra el risc d’inundacions a la Comunitat valenciana,
amb un total de 30 actuacions a la província. L’execució de
17 d’aquestes obres corresponia a la Generalitat; quatre, a
la Diputació de Castelló; tres, a l’Estat i la resta, als ajuntaments afectats.
Set anys després, els consistoris han dut a terme parcialment les seves obres; l’Estat ha finalitzat la canalització del
riu Sec de Castelló, i va adjudicar l’any passat la redacció
dels projectes de la resta d’obres que li corresponien: la canalització de la rambla d’Alcalà, i el barranc Juan Mora a
Nules. Per la seva banda, la Diputació de Castelló no ha
executat cap dels seus quatre compromisos, i la Generalitat
només ha acabat en set anys dues canalitzacions de barrancs a Vinaròs i Nules, i una altra obra a Segorbe, mentre
que està construint la canalització del barranc de Garrotxa a
Castelló, amb gairebé 20 anys de retard.
Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria:
El 76% de las actuaciones previstas por el Consell en el
PATRICOVA para prevenir las inundaciones en la provincia
de Castellón carecen de plazos de ejecución siete años después de la aprobación del plan.
La Generalitat aprobó en 2003 el Plan de acción territorial contra el riesgo de inundaciones en la Comunitat Valenciana, con un total de 30 actuaciones en la provincia. La
ejecución de 17 de estas obras correspondía a la Generalitat; cuatro, a la Diputación de Castellón; tres, al Estado y el
resto, a los ayuntamientos afectados.
Siete años después, los consistorios han llevado a cabo
parcialmente sus obras; el Estado ha finalizado la canalización del río Sec de Castellón, y adjudicó el año pasado la redacción de los proyectos del resto de obras que le correspondían: la canalización de la rambla de Alcalá, y el barranco
Juan Mora en Nules. Por su parte, la Diputación de Castellón
no ha ejecutado ningún de sus cuatro compromisos, y la Generalitat solo ha acabado en siete años dos canalizaciones de
barrancos en Vinaròs y Nules, y otra obra en Segorbe, mientras que está construyendo la canalización del barranco de
Garrotxa en Castellón, con casi 20 años de retraso.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Medi Ambient Aigua,
Urbanisme i Habitatge a iniciar urgentment els tràmits per
a executar les obres previstes dins del PATRICOVA.
Les Corts instan a la Conselleria de Medio Ambiente
Agua, Urbanismo y Vivienda a iniciar urgentemente los trámites para ejecutar las obras previstas dentro del PATRICOVA.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.195
Proposició no de llei sobre la declaració de paisatge protegit de l’entorn de les torres de guaita de la Colomera i
de la Corda d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.844)
Proposición no de ley sobre la declaración de paisaje
protegido del entorno de las torres de vigía de la Colomera y de la Corda de Oropesa, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.844)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent.
La inexistència de crèdit als pressuposts generals de la
Generalitat, almenys durant 2010 i 2011, per a abordar el
mecanisme de gestió d’un nou espai protegit, impedeix, segons la Conselleria, atendre la proposta de declarar els entorns de la Torreta Colomera i la Torreta de la Corda (que
són BIC) com a paisatge protegit. La Conselleria assenyala
que no està en disposició de tramitar aquesta declaració de
protecció perquè aquest mecanisme requereix uns mitjans
econòmics i personals que, necessàriament, han d’estar
compromesos en ferm en els pressuposts abans que el Consell declare l’espai. La costa d’Orpesa, des del port esportiu
fins al límit amb Benicàssim, necessita una figura legal de
protecció que garantesca la conservació dels valors naturals
i culturals que posseeix.
L’ús de la via verda de Benicàssim a Orpesa ha mostrat
l’interès que hi ha per part de la ciutadania de gaudir
d’aquest paisatge tan especial. Per evitar la seua deterioració i destrucció ha de ser protegit al més aviat possible, i la
millor forma d’aconseguir-ho és amb la figura legal de protecció de paisatge protegit.
I és per això que presentem la següent:
Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria.
La inexistencia de crédito en los presupuestos generales
de la Generalitat, por lo menos durante 2010 y 2011, para
abordar el mecanismo de gestión de un nuevo espacio protegido, impide, según la Conselleria, atender a la propuesta
de declarar los entornos de la Torreta Colomera y la Torreta
de la Corda (que son BIC) como paisaje protegido. La Conselleria señala que no está en disposición de tramitar esta
declaración de protección porque este mecanismo requiere
unos medios económicos y personales que, necesariamente,
deben estar comprometidos en firme en los presupuestos
antes de la declaración del espacio por el Consell. La costa
de Oropesa, desde el puerto deportivo hasta su límite con
Benicasim, necesita una figura legal de protección que garantice la conservación de los valores naturales y culturales
que posee.
La microrreserva de flora, torres, acantilados o espacios
tan emblemáticos como la Renegada conceden un valor
paisajístico y medioambiental muy elevado a este tramo de
costa, y la creación de una partida económica adecuada iniciaría el proceso de protección y la toma de las necesarias y
explícitas medidas cautelares, sobre la base de la Ley
11/1994, de espacios naturales protegidos de la Comunitat
Valenciana.
El uso de la vía verde de Benicasim a Oropesa ha mostrado el interés que existe por parte de la ciudadanía de gozar de este paisaje tan especial. Para evitar su deterioro y
destrucción debe ser protegido lo más pronto posible, y la
mejor forma de conseguirlo es con la figura legal de protección de paisaje protegido.
Y es por ello que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN:
1. Les Corts insten el Consell a iniciar els tràmits conduents a declarar paisatge protegit l’entorn de les torres de
guaita de la Colomera i de la Corda, d’Orpesa.
2. Les Corts insten el Consell a la creació d’una partida
en el pressupost del 2011 per a dur a terme les actuacions
necessàries consegüents a la declaració com a paisatge protegit de l’entorn de les torres de guaita de la Colomera i de
la Corda, d’Orpesa.
1.
Les Corts instan al Consell a iniciar los trámites
conducentes a declarar paisaje protegido el entorno de las
torres de vigía de la Colomera y de la Corda, de Oropesa.
2.
Les Corts instan al Consell a la creación de una
partida en el presupuesto de 2011 para llevar a cabo las actuaciones necesarias consiguientes a la declaración como
paisaje protegido del entorno de las torres de vigía de la
Colomera y de la Corda, de Oropesa.
Les Corts, 21 de gener 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 21 de enero 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre les necessitats d’aigua a la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.897)
Proposición no de ley sobre las necesidades de agua en
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.897)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
La microreserva de flora, torres, penya-segats o espais
tan emblemàtics com la Renegada concedeixen un valor
paisatgístic i mediambiental molt elevat a aquest tram de
costa, i la creació d’una partida econòmica adient iniciaria
el procés de protecció i la presa de les mesures cautelars
necessàries i explícites, sobre la base de la Llei 11/1994,
d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.196
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre
les necessitats d’aigua a la Comunitat Valenciana.
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161
del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre
necesidades de agua en la Comunitat Valenciana.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’escassetat d’aigua a la Comunitat Valenciana, i la necessitat consegüent de promoure totes les mesures necessàries per a garantir els recursos hídrics que necessiten els
nostres municipis, la nostra agricultura, el nostre medi ambient i el nostre turisme, han estat sempre motius de preocupació per a la societat valenciana i, per tant, també per a
les Corts.
Aquesta preocupació s’ha transformat desgraciadament
en alarma des que, fa més de sis anys, el govern del president Rodríguez Zapatero va derogar per decret llei el transvasament de l’Ebre, i amb això va posar fi a un esforç de
dècades per consolidar una política d’estat capaç de resoldre a llarg termini els problemes de l’aigua, a la Comunitat
Valenciana i al conjunt de l’Espanya mediterrània, des
d’una perspectiva integral, contemplant totes les solucions
possibles i impulsant les més raonables i viables des de tots
els punts de vista: social, ambiental, econòmic i tècnic.
Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent
La escasez de agua en la Comunitat Valenciana, y la
consiguiente necesidad de promover todas las medidas necesarias para garantizar los recursos hídricos que necesitan
nuestros municipios, nuestra agricultura, nuestro medio
ambiente y nuestro turismo, han sido siempre motivos de
preocupación para la sociedad valenciana y, por tanto, también para les Corts.
Esa preocupación se ha transformado desgraciadamente
en alarma desde que, hace más de seis años, el gobierno del
presidente Rodríguez Zapatero derogó por decreto-ley el
trasvase del Ebro, poniendo fin a un esfuerzo de décadas
por consolidar una política de estado capaz de resolver a
largo plazo los problemas del agua, en la Comunitat Valenciana y en el conjunto de la España mediterránea, desde
una perspectiva integral, contemplando todas las soluciones
posibles e impulsando las más razonables y viables desde
todos los puntos de vista: social, ambiental, económico y
técnico.
Durante todo este tiempo, el presidente Rodríguez Zapatero ha conseguido llevar la política del agua a su punto
más bajo, siguiendo una trayectoria jalonada por la improvisación, la demagogia y el desgobierno, hasta llegar al
momento actual, en que, simplemente, en España no existe
ninguna política de estado en materia de agua.
Les Corts, como máxima institución representativa de
los valencianos, se han visto obligadas a reclamar una y
otra vez al gobierno que rectifique, que recupere la vía del
diálogo y el rigor técnico, y que se vuelva a instaurar en
España una autoridad nacional del agua capaz de atender a
las necesidades de todos los españoles. Así, sólo en esta legislatura, se pueden recordar, entre otras, las resoluciones
28/VII, 58/VII, 71/VII, 102/VII, 142/VII, 181/VII, 205/VII,
206/VII, 226/VII, 302/VII, 307/VII, 336/VII, 399/VII y
400/VII, con las que el Pleno de les Corts ha expresado su
reprobación a la actuación del gobierno del presidente
Rodríguez Zapatero y ha exigido que se adopten las medidas que la Comunitat Valenciana necesita.
Lamentablemente, esas demandas no han sido escuchadas, ni se vislumbra signo alguno de que la política del
agua de España vaya a salir del estado de parálisis total en
que se encuentra en estos momentos. Por ello, se hace especialmente necesario que les Corts vuelvan a hacer oír la
voz de los valencianos y a exigir soluciones para los problemas de agua que nos afectan, y que pueden comprometer nuestro futuro.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Popular presenta
la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes reiteren una vegada més el rebuig
de la política seguida pel Govern d’Espanya en matèria
d’aigua des de l’any 2004, i insten el Consell que continue
reclamant al govern la recuperació d’una política de consens, basada en el rigor tècnic, en la planificació hidrològica i en l’exercici de l’autoritat nacional de l’aigua que correspon a l’Estat, i en particular:
Les Corts Valencianes reiteran una vez más su rechazo a
la política seguida por el Gobierno de España en materia de
agua desde el año 2004, e instan al Consell a que siga reclamando al gobierno la recuperación de una política de
consenso, basada en el rigor técnico, en la planificación hidrológica y en el ejercicio de la autoridad nacional del agua
que corresponde al Estado, y en particular:
Durant tot aquest temps, el president Rodríguez Zapatero ha aconseguit portar la política de l’aigua al punt més
baix, seguint una trajectòria marcada per la improvisació,
la demagògia i el desgovern, fins a arribar al moment actual, que, simplement, a Espanya no hi ha cap política
d’estat en matèria d’aigua.
Les Corts, com màxima institució representativa dels
valencians, han estat obligades a reclamar una vegada i una
altra al govern que rectifique, que recupere la via del diàleg
i el rigor tècnic, i que es torne a instaurar a Espanya una
autoritat nacional de l’aigua capaç d’atendre les necessitats
de tots els espanyols. Així, només en aquesta legislatura, es
poden recordar, entre altres, les resolucions 28/VII, 58/VII,
71/VII, 102/VII, 142/VII, 181/VII, 205/VII, 206/VII,
226/VII, 302/VII, 307/VII, 336/VII, 399/VII i 400/VII,
amb les quals el Ple dels Corts ha expressat la reprovació a
l’actuació del govern del president Rodríguez Zapatero i ha
exigit que s’adopten les mesures que la Comunitat Valenciana necessita.
Lamentablement, aquestes demandes no han estat escoltades, ni s’albira cap signe que la política de l’aigua
d’Espanya isca de l’estat de paràlisi total en què es troba en
aquests moments. Per això, es fa especialment necessari
que les Corts tornen a fer sentir la veu dels valencians i a
exigir solucions per als problemes d’aigua que ens afecten,
i que poden comprometre el nostre futur.
BOC número 289
18.02.2011
– La recuperació del transvasament de l’Ebre.
– La defensa del transvasament Tajo-Segura.
– El suport al transvasament Xúquer-Vinalopó.
Pàg. 39.197
– La recuperación del trasvase del Ebro.
– La defensa del trasvase Tajo-Segura.
– El apoyo al trasvase Júcar-Vinalopó.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.898)
Proposición no de ley sobre el Plan estatal de vivienda y
rehabilitación 2009-2012, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.898)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del
Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre el Pla
estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012.
Rafael Blasco Castany, síndic del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160 y 161 del
Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el
Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012.
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La política d’ajudes públiques als ciutadans per a accedir a un habitatge és essencial perquè moltes famílies puguen exercir de manera efectiva el seu dret a un habitatge
digne, i té també una gran transcendència econòmica, com
a factor capaç d’impulsar el mercat i promoure l’activitat i
l’ocupació.
D’acord amb la Constitució i l’Estatut d’autonomia,
l’habitatge és competència exclusiva de la Comunitat Valenciana. No obstant això, al llarg de les dos últimes dècades, el Consell i el Govern d’Espanya han celebrat convenis per a desenvolupar de forma coordinada plans
plurianuals d’habitatge, que han permès als ciutadans valencians beneficiar-se de les ajudes establertes per l’Estat, a
més de les finançades per la Generalitat, per a adquirir, llogar o rehabilitar habitatges.
En aquestos moments està en vigor el Pla estatal
d’habitatge i rehabilitació 2009- 2012, regulat pel Reial decret 2066/2008, i per a l’aplicació del qual a la Comunitat
Valenciana es va signar un conveni entre la Generalitat i el
Ministeri d’Habitatge.
Des del primer moment, la Generalitat ha manifestat que
les mesures previstes en aquest pla estatal no eren les adequades per a afrontar la crisi immobiliària que ja en aquest
moment es percebia amb tota claredat, i que els objectius
assignats en el conveni no es corresponien amb la realitat
de la Comunitat Valenciana. La negativa del Ministeri a
modificar els seus plantejaments va obligar el Consell a acceptar les condicions imposades, perquè en cas contrari els
ciutadans valencians s’haurien vist privats de la possibilitat
de beneficiar-se del finançament estatal.
El Consell, a través de la normativa autonòmica reguladora del Pla d’habitatge a la Comunitat Valenciana, ha establert nombroses mesures específiques per a cobrir en la
mesura que es puga les deficiències més greus del pla estatal i afrontar millor els problemes concrets que afecten les
famílies i les empreses valencianes. Mesures dirigides, per
exemple, a abaratir els preus de l’habitatge en lloguer, a
afavorir el lloguer amb opció de compra, a impulsar la rehabilitació integral, a reduir l’estoc d’habitatges acabats o
en construcció, etc.
Però a pesar d’aquestos esforços del Consell, i dels resultats positius obtinguts, la veritat és que els errors de
La política de ayudas públicas a los ciudadanos para acceder a una vivienda es esencial para que muchas familias
puedan ejercer de manera efectiva su derecho a una vivienda digna, y tiene también una gran trascendencia económica, como factor capaz de impulsar el mercado y promover
la actividad y el empleo.
De acuerdo con la Constitución y el Estatuto de autonomía, la vivienda es competencia exclusiva de la Comunitat Valenciana. No obstante, a lo largo de las dos últimas
décadas, el Consell y el Gobierno de España han venido celebrando convenios para desarrollar de forma coordinada
planes plurianuales de vivienda, que han permitido a los
ciudadanos valencianos beneficiarse de las ayudas establecidas por el Estado, además de las financiadas por la Generalitat, para adquirir, alquilar o rehabilitar viviendas.
En estos momentos está en vigor el Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009- 2012, regulado por el Real
decreto 2066/2008, y para cuya aplicación en la Comunitat
Valenciana se firmó un convenio entre la Generalitat y el
Ministerio de Vivienda.
Desde el primer momento, la Generalitat ha venido manifestando que las medidas contempladas en este plan estatal no eran las adecuadas para afrontar la crisis inmobiliaria
que ya en ese momento se percibía con toda claridad, y que
los objetivos asignados en el convenio no se correspondían
con la realidad de la Comunitat Valenciana. La negativa del
Ministerio a modificar sus planteamientos obligó al Consell
a aceptar las condiciones impuestas, porque en caso contrario los ciudadanos valencianos se habrían visto privados de
la posibilidad de beneficiarse de la financiación estatal.
El Consell, a través de la normativa autonómica reguladora del Plan de vivienda en la Comunitat Valenciana, ha
establecido numerosas medidas específicas para cubrir en
lo posible las deficiencias más graves del plan estatal y
afrontar mejor los problemas concretos que afectan a las familias y a las empresas valencianas. Medidas dirigidas, por
ejemplo, a abaratar los precios de la vivienda en alquiler, a
favorecer el alquiler con opción de compra, a impulsar la
rehabilitación integral, a reducir el stock de viviendas terminadas o en construcción, etc.
Pero a pesar de esos esfuerzos del Consell, y de los resultados positivos obtenidos, lo cierto es que los errores de
planteamiento del gobierno, denunciados por la Comunitat
BOC número 289
18.02.2011
plantejament del govern, denunciats per la Comunitat Valenciana des del primer moment, han impedit durant aquestos dos anys que el Pla estatal d’habitatge haja complert el
paper que deuria per a atendre les necessitats reals de les
famílies valencianes i impulsar la recuperació econòmica.
Finalment, el propi Govern d’Espanya ha donat el colp
definitiu al Pla estatal d’habitatge amb el Reial decret
1713/2010, aprovat el passat 17 de desembre i en vigor des
de l’1 de gener, que ha suposat un retall radical de les ajudes estatals, incomplint de manera flagrant els compromisos que el govern havia assumit amb els valencians.
D’aquesta manera s’ha consumat el fracàs del Pla estatal
d’habitatge i rehabilitació 2009-2012, que en aquestos moments, en comptes de contribuir a millorar la situació del
mercat de l’habitatge a la Comunitat Valenciana, s’ha convertit en un obstacle perquè la Generalitat puga exercir plenament les competències que li corresponen i desenvolupar
una política d’habitatge eficaç.
Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent
Pàg. 39.198
Valenciana desde el primer momento, han impedido durante estos dos años que el Plan estatal de vivienda haya cumplido el papel que debería para atender a las necesidades
reales de las familias valencianas e impulsar la recuperación económica.
Finalmente, el propio Gobierno de España ha dado el
golpe definitivo al Plan estatal de vivienda con el Real decreto 1713/2010, aprobado el pasado 17 de diciembre y en
vigor desde el 1 de enero, que ha supuesto un recorte radical de las ayudas estatales, incumpliendo de manera flagrante los compromisos que el gobierno había asumido con
los valencianos.
De esta manera se ha consumado el fracaso del Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012, que en estos
momentos, en lugar de contribuir a mejorar la situación del
mercado de la vivienda en la Comunitat Valenciana, se ha
convertido en un obstáculo para que la Generalitat pueda
ejercer plenamente las competencias que le corresponden y
desarrollar una política de vivienda eficaz.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Popular presenta
la siguiente
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts insten el Consell a reclamar al Govern
d’Espanya que derogue de forma immediata el Pla estatal
d’habitatge i rehabilitació 2009-2012, i que els recursos
previstos en els pressupostos de l’Estat per al seu desenvolupament a la Comunitat Valenciana es transferesquen íntegrament a la Generalitat, a fi que el Consell, en l’exercici
de les seues competències exclusives en la matèria, puga
posar en marxa una nova política d’ajudes a l’habitatge
ajustada a la situació del mercat i que puga satisfer les necessitats reals dels valencians.
Palau dels Borja, 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre la dedicació en el pressupost
de 2012 del 0,7% del pressupost consolidat a cooperació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 71.843)
Les Corts instan al Consell a reclamar al Gobierno de
España que derogue de forma inmediata el Plan estatal de
vivienda y rehabilitación 2009-2012, y que los recursos
previstos en los presupuestos del Estado para su desarrollo
en la Comunitat Valenciana se transfieran íntegramente a la
Generalitat, con el fin de que el Consell, en el ejercicio de
sus competencias exclusivas en la materia, pueda poner en
marcha una nueva política de ayudas a la vivienda ajustada
a la situación del mercado y que pueda satisfacer las necesidades reales de los valencianos.
Palau dels Borja, 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposición no de ley sobre la dedicación en el presupuesto de 2012 del 0,7% del presupuesto consolidado a
cooperación, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.843).
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent:
Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La crisi financera mundial té responsables concrets,
però encara estan pendents les mesures que posen un preu a
aquesta responsabilitat. També estan pendents les decisions
que permeten transformar el mercat financer i el model de
desenvolupament actual en un sistema més equitatiu, just,
sostenible i humà, i que impedesquen que els mateixos responsables tornen a actuar impunement. Però mentrestant,
aquesta crisi ja s’està cobrant víctimes amb noms i cognoms, més de 1.020 milions de persones entre les pobla-
La crisis financiera mundial tiene responsables concretos,
pero aún están pendientes las medidas que pongan un precio
a esta responsabilidad. También están pendientes las decisiones que permitan transformar el mercado financiero y el modelo de desarrollo actual en un sistema más equitativo, justo,
sostenible y humano, y que impida que los propios responsables vuelvan a actuar impunemente. Pero mientras tanto, esta
crisis ya se está cobrando víctimas con nombres y apellidos,
más de 1.020 millones de personas entre las poblaciones más
vulnerables del planeta, principalmente en países y zonas
BOC número 289
18.02.2011
cions més vulnerables del planeta, principalment en països
i zones molt distants del parquet de les borses i de les seus
dels grans bancs i les institucions financeres.
També als nostres carrers, però afecten sempre els més
vulnerables. És inadmissible, i èticament reprovable, que
les mesures per a lluitar contra la crisi financera es dirigesquen en contra del desenvolupament humà i dels objectius
del mil·lenni. Per principis i per coherència. Per principis
com la justícia social, la defensa dels drets humans i la solidaritat amb els més febles. Per coherència amb tots els
compromisos signats, internacionals, nacionals i locals,
pels nostres governants i polítics, començant per la Declaració del mil·lenni, seguint pel Pacte d’Estat contra la pobresa, i acabant amb els pactes i compromisos de les administracions autonòmiques i locals. L’incompliment dels
compromisos signats en nom de la ciutadania i compromesos amb la societat no constitueix el millor actiu per a un
representant polític.
L’ajuda oficial al desenvolupament no és un luxe per a
temps de bonança, ni una almoina per quan les arques estan
plenes. És una necessitat vital per a milions de persones, és
un imperatiu ètic i moral que respon a criteris de justícia, a
més de constituir un compromís signat i una obligació dels
poders públics. La societat valenciana ha expressat reiteradament el compromís solidari amb els més necessitats i, de
manera significativa, ha expressat el rebuig a les mesures
de retallada de l’ajuda als països més empobrits.
Pàg. 39.199
muy distantes del parqué de las bolsas y de las sedes de los
grandes bancos y las instituciones financieras.
También en nuestras calles, pero afectan siempre los
más vulnerables. Es inadmisible, y éticamente reprobable,
que las medidas para luchar contra la crisis financiera se dirijan en contra del desarrollo humano y de los objetivos del
milenio. Por principios y por coherencia. Por principios
como la justicia social, la defensa de los derechos humanos
y la solidaridad con los más débiles. Por coherencia con todos los compromisos firmados, internacionales, nacionales
y locales, por nuestros gobernantes y políticos, empezando
por la Declaración del milenio, siguiendo por el Pacto de
Estado contra la pobreza, y acabando con los pactos y compromisos de las administraciones autonómicas y locales. El
incumplimiento de los compromisos firmados en nombre
de la ciudadanía y comprometidos con la sociedad no constituye el mejor activo para un representante político.
La ayuda oficial al desarrollo no es un lujo para tiempos
de bonanza, ni una limosna para cuando las arcas están llenas. Es una necesidad vital para millones de personas, es
un imperativo ético y moral que responde a criterios de justicia, además de constituir un compromiso firmado y una
obligación de los poderes públicos. La sociedad valenciana
ha expresado reiteradamente el compromiso solidario con
los más necesitados y, de manera significativa, ha expresado el rechazo a las medidas de recorte de la ayuda en los
países más empobrecidos.
Por todo ello, presentamos la siguiente
Per tot això, presentem la següent
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1. Les Corts insten el Consell a dedicar en el pressupost
de 2012 la quantitat del 0,7 % del pressupost consolidat a
cooperació.
Les Corts insten el Consell a retre compte de quines línies de crèdit s’han pressupostat i en quines quantitats les
aportacions corresponents al 0,7% en cooperació.
Les Corts insten el Consell a controlar de manera exhaustiva que aquests diners arriben en la seua totalitat als països i
les persones destinatàries dels projectes subvencionats.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial
de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la
versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.845)
1. Les Corts instan al Consell a dedicar en el presupuesto de 2012 la cantidad del 0,7 % del presupuesto consolidado a cooperación.
2. Les Corts instan al Consell a dar cuenta de qué líneas
de crédito se han presupuestado y en qué cantidades las
aportaciones correspondientes al 0,7% en cooperación.
3. Les Corts instan al Consell a controlar de manera exhaustiva que este dinero llegue en su totalidad a los países
y las personas destinatarias de los proyectos subvencionados.
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Proposición no de ley sobre la adaptación de la web oficial del Hospital del Vinalopó, de Elche, para que conste
la versión valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.845)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent.
La web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx,
<http://www.vinaloposalud.com/> no compta amb versió
en valencià.
L’article setè de l’Estatut d’autonomia del País Valencià
encomana a la Generalitat garantir l’ús normal i oficial tant
Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria.
La web oficial del Hospital del Vinalopó, de Elche,
<http://www.vinaloposalud.com/> no cuenta con versión en
valenciano.
El artículo séptimo del Estatuto de autonomía del País
Valenciano encomienda a la Generalitat garantizar el uso
normal y oficial tanto del castellano como del valenciano, e
BOC número 289
18.02.2011
del castellà com del valencià, i imposa als poders públics
autonòmic i local l’obligació de conèixer i utilitzar les dues
llengües oficials, sense que puga prevaldre l’una sobre
l’altra.
La Llei d’ús del valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat i
també de les administracions i corporacions municipals,
com també de les empreses públiques que en depenen. A
més, els criteris sobre l’ús del valencià aprovats pel Consell, coneguts com a Declaració d’Ares del Maestrat, d’1
d’octubre de 2003, indiquen que «els fullets informatius,
les pàgines web, els anuncis i les revistes s’hauran de fer,
principalment, en valencià».
Pàg. 39.200
impone a los poderes públicos autonómico y local la obligación de conocer y utilizar las dos lenguas oficiales, sin
que pueda prevalecer una sobre la otra.
La Ley de uso del valenciano dictamina en su artículo
segundo que el valenciano es la lengua propia de la Generalitat y también de las administraciones y corporaciones
municipales, así como de las empresas públicas que dependen de ella. Además, los criterios sobre el uso del valenciano aprobados por el Consell, conocidos como Declaración
de Ares del Maestrazgo, de 1 de octubre de 2003, indican
que «los folletos informativos, las páginas web, los anuncios y las revistas se deberán hacer, principalmente, en valenciano».
Y es por eso que presentamos la siguiente:
I és per això que presentem la següent:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a adaptar la
web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, per fer-hi
constar també la versió en valencià.
Les Corts, 21 de gener 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts instan a la Conselleria de Sanidad a adaptar la
web oficial del Hospital del Vinalopó, de Elche, haciendo
constar también la versión en valenciano.
Les Corts, 21 de enero 2011
Josep Maria Pañella i Alcácer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre l’increment de les inspeccions i dels controls de l’etiquetatge de l’oli d’oliva, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.850)
Proposición no de ley sobre el incremento de las inspecciones y de los controles del etiquetado del aceite de oliva, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 71.850)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent:
Els llauradors han detectat un descens important dels
preus de l’oli d’oliva en origen en aquesta campanya. Mentre que les previsions de collita indiquen una producció al
País Valencià que es calcula al voltant de 24.000 tones, les
cotitzacions actuals de l’oli d’oliva verge se situen de mitjana en 1,80 euros el quilo, quan els costs de producció
ronden de mitjana els 2,5 euros el quilo, depenent d’on estiga situada l’explotació. Aquest fet suposa unes pèrdues de
més de 900 euros per hectàrea per al productor per tercer
any consecutiu.
El preu de l’oli d’oliva segueix una línia descendent des
de l’any 2006, en què en el mes de juny va arribar a la seua
cota mínima. Després de l’aprovació per part de la Comissió Europea de l’emmagatzematge privat es va produir un
repunt temporal, però les cotitzacions han anat després
caient progressivament fins a situar-se ja bastant per sota
dels costs de producció.
Aquesta crisi de preus es deu, entre altres coses, a la
pressió que exerceix la gran distribució a l’hora de fixar el
preu, ja que en el conjunt de l’Estat espanyol la distribució
comercial organitzada disposa d’una quota de mercat del
86% del total de les vendes en el cas de l’oli d’oliva, i del
88% en el cas de l’oli d’oliva verge extra. A més, en tot
l’Estat un 57% de l’oli d’oliva i un 44% de l’oli d’oliva extra verge es venen com marca blanca, segons dades del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.
Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria:
Los agricultores han detectado un importante descenso
de los precios del aceite de oliva en origen en esta campaña. Mientras que las previsiones de cosecha indican una
producción en el País Valenciano que se calcula alrededor
de 24.000 toneladas, las cotizaciones actuales del aceite de
oliva virgen se sitúan de media en 1,80 euros el kilo, cuando los costes de producción rondan de media los 2,5 euros
el kilo, dependiendo de donde esté situada la explotación.
Este hecho supone unas pérdidas de más de 900 euros por
hectárea para el productor por tercer año consecutivo.
El precio del aceite de oliva sigue una línea descendente
desde el año 2006, en que en el mes de junio llegó a su cota
mínima. Después de la aprobación por parte de la Comisión
Europea del almacenamiento privado se produjo un pespunte temporal, pero las cotizaciones han ido después cayendo progresivamente hasta situarse ya bastante por debajo de los costes de producción.
Esta crisis de precios se debe, entre otras cosas, a la presión que ejerce la gran distribución a la hora de fijar el precio,
ya que en el conjunto del Estado español la distribución comercial organizada dispone de una cuota de mercado del 86%
del total de las ventas en el caso del aceite de oliva, y del 88%
en el caso del aceite de oliva virgen extra. Además, en todo el
Estado un 57% del aceite de oliva y un 44% del aceite de oliva extra virgen se venden como marca blanca, según datos del
Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.201
En aquestes circumstàncies és necessari que Les Corts
insten el govern de L’Estat espanyol i el Consell de la Generalitat que establesca mesures eficaces en aquest sector
estratègic per a les zones d’interior del País Valencià, tant
des del punt de vista econòmic, com social, mediambiental
i paisatgístic.
I és per això que presentem la següent
En estas circunstancias es necesario que Les Corts insten al gobierno del Estado español y al Consell de la Generalitat a que establezca medidas eficaces en este sector estratégico para las zonas de interior del País Valenciano,
tanto desde el punto de vista económico, como social, medioambiental y paisajístico.
Y es por ello por lo que presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el govern de l’Estat a:
– Fer les gestions oportunes perquè la Comissió Nacional de la Competència inicie una investigació d’ofici per tal
de comprovar si la gran distribució està infringint la llei per
abús de posició dominant.
– Adequar la fiscalitat dels productors a la pèrdua
d’ingressos que estan tenint com a conseqüència de la crisi
de preus.
– Modificar les normes de comercialització per tal que
no es puga barrejar l’oli d’oliva amb el de llavor.
2. Les Corts insten el Consell a:
– Incrementar les inspeccions i els controls de
l’etiquetatge de l’oli d’oliva per a evitar possibles fraus al
consumidor.
– Promocionar els beneficis i la qualitat dels olis d’oliva
verge i extra verge del País Valencià i iniciar una campanya
de promoció per a incrementar el consum d’oli verge i verge extra autòcton.
1. Les Corts instan al gobierno del Estado a:
– Realizar las gestiones oportunas para que la Comisión
Nacional de la Competencia inicie una investigación de oficio para comprobar si la gran distribución está infringiendo
la ley por abuso de posición dominante.
– Adecuar la fiscalidad de los productores a la pérdida
de ingresos que están teniendo como consecuencia de la
crisis de precios.
– Modificar las normas de comercialización para que no
se pueda mezclar el aceite de oliva con el de semilla.
2. Les Corts instan al Consell a:
– Incrementar las inspecciones y los controles del etiquetado del aceite de oliva para evitar posibles fraudes al
consumidor.
– Promocionar los beneficios y la calidad de los aceites
de oliva virgen y extra virgen del País Valenciano iniciando
una campaña de promoción para incrementar el consumo
de aceite virgen y virgen extra autóctono.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Les Corts, 21 de enero de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Proposició no de llei sobre el disseny d’un pla global de
comercialització de productes agroalimentaris de proximitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 71.851)
Proposición no de ley sobre el diseño de un plan global
de comercialización de productos agroalimentarios de
proximidad, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 71.851)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent:
Els sindicats de llauradors recomanen consumir al llarg
de tot l’any productes agroalimentaris de proximitat per a
contribuir a garantir el futur de les explotacions agràries i
ramaderes, a més de la sostenibilitat i el manteniment dels
espais agraris i rurals del País Valencià. Poder comprar productes frescs i productes elaborats en mercats de les respectives ciutats o poblacions, venuts directament per llauradors o agrupacions de llauradors, ha de fer-se accessible i
viable per als consumidors del País Valencià.
Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria:
Los sindicatos de agricultores recomiendan consumir a
lo largo de todo el año productos agroalimentarios de proximidad para contribuir a garantizar el futuro de las explotaciones agrarias y ganaderas, además de la sostenibilidad y
el mantenimiento de los espacios agrarios y rurales del País
Valenciano. Poder comprar productos frescos y productos
elaborados en mercados de las respectivas ciudades o poblaciones, vendidos directamente por agricultores o agrupaciones de agricultores, debe hacerse accesible y viable para
los consumidores del País Valenciano.
Poder optar por la compra y el consumo de productos frescos de proximidad, además de hacerlo por su calidad, es apostar por una agricultura sostenible y por el cuidado del medio
ambiente. El futuro pasa, por lo tanto, por consumir los productos próximos a nuestro lugar de vida, porque entre otras cosas ahorra energía, gastos de distribución y contribuye a crear
mano de obra, al mantenimiento del paisaje y el medio ambiente. Actualmente, la producción agraria europea tiene el mayor
estándar de calidad y seguridad alimentaria del mundo. Entre
Poder optar per la compra i el consum de productes
frescs de proximitat, a més de fer-ho per la seua qualitat, és
apostar per una agricultura sostenible i per la cura del medi
ambient. El futur passa, per tant, per consumir els productes propers al nostre lloc de vida, perquè entre altres coses
estalvia energia, despeses de distribució i contribueix a crear mà d’obra, al manteniment del paisatge i el medi ambient. Actualment, la producció agrària europea té el major
estàndard de qualitat i seguretat alimentària del món. Entre
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.202
els aspectes que diferencien la producció agroalimentària
europea, es troba la traçabilitat i els requeriments higiènics;
una regulació estricta dels productes fitosanitaris i medicaments veterinaris permesos; requeriments en alimentació i
benestar animal (producció i transport), etc.
La Unió Europea segueix un principi de precaució sobre
la nocivitat i la innocuïtat dels productes (fitosanitaris, medicaments o alimentació animal) i mètodes autoritzats.
L’Organització Mundial del Comerç (OCM) només limita o
prohibeix productes o mètodes si se’n demostra efectivament la nocivitat o els perjudicis per a la salut humana, animal o mediambiental. El coneixement d’aquestes diferències entre els requeriments exigits als productes
agroalimentaris de la Unió Europea i els de fora és essencial perquè el consumidor puga triar de manera conscient i
conseqüent.
Per tot això, presentem la següent
los aspectos que diferencian la producción agroalimentaria europea, se encuentra la trazabilidad y los requerimientos higiénicos; una regulación estricta de los productos fitosanitarios y
medicamentos veterinarios permitidos; requerimientos en alimentación y bienestar animal (producción y transporte), etc.
La Unión Europea sigue un principio de precaución sobre la nocividad y la inocuidad de los productos (fitosanitarios, medicamentos o alimentación animal) y métodos autorizados. La Organización Mundial del Comercio (OCM)
solo limita o prohíbe productos o métodos si se demuestra
efectivamente su nocividad o sus perjuicios para la salud
humana, animal o medioambiental. El conocimiento de estas diferencias entre los requerimientos exigidos a los productos agroalimentarios de la Unión Europea y los de fuera
es esencial para que el consumidor pueda elegir de manera
consciente y consecuente.
Por todo ello, presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a dissenyar un pla global de
comercialització de productes agroalimentaris de proximitat per tal d’afavorir la rendibilitat de les explotacions agràries i ramaderes i garantir el futur d’aquestes, contribuint
també a la sostenibilitat i el manteniment dels espais agraris i rurals del País Valencià.
Les Corts instan al Consell a diseñar un plan global de
comercialización de productos agroalimentarios de proximidad para favorecer la rentabilidad de las explotaciones
agrarias y ganaderas y garantizar su futuro, contribuyendo
también a la sostenibilidad y el mantenimiento de los espacios agrarios y rurales del País Valenciano.
Les Corts, 19 de gener de 2011
Josep Maria Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Les Corts, 19 de enero de 2011
Josep María Pañella Alcácer
Enric Xavier Morera Catalá
Proposició no de llei sobre l’establiment en
l’administració autonòmica valenciana d’un règim
d’incompatibilitats més estricte que el previst actualment per la llei, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.863)
Proposición no de ley sobre el establecimiento en la administración autonómica valenciana de un régimen de
incompatibilidades más estrictas que el previsto actualmente por la ley, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.863)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei de tramitació ordinària següent:
Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de conformidad con lo dispuesto
en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓN NO DE LEY
Les Corts Valencianes insten el Consell a iniciar i promoure una reforma legislativa, tant autonòmica com estatal, per tal d’establir en l’administració autonòmica valenciana un règim d’incompatibilitats més estricte que
l’actual, previst en la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de
govern valencià, modificada per la Llei 12/2007, de 20 de
març, de la Generalitat, perquè s’amplien i es taxen les
condicions d’abstenció d’autoritats i alts càrrecs, per tal
que no es permeta que cap conseller o alt càrrec de la Generalitat puga concedir o concertar contractes de manera
directa o indirecta amb l’administració adreçats a empreses
participades o administrades per familiars o amics.
Les Corts Valencianes instan al Consell a iniciar y promover una reforma legislativa, tanto autonómica como estatal, para establecer en la administración autonómica valenciana un régimen de incompatibilidades más estrictas
que el actual, previsto en la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de gobierno valenciano, modificada por la Ley
12/2007, de 20 de marzo, de la Generalitat, ampliando y tasando las condiciones de abstención de autoridades y altos
cargos, para que no se permita que ningún conseller o alto
cargo de la Generalitat pueda conceder o concertar contratos de manera directa o indirecta con la administración dirigidos a empresas participadas o administradas por familiares o amigos.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Les Corts, 21 de enero de 2011
Mireia Mollà i Herrera
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.203
Proposició no de llei sobre l’aprovació del reglament
que desenvolupe la Llei 7/2003, de 20 de març, de publicitat institucional, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 71.864).
Proposición no de ley sobre la aprobación del reglamento que desarrolle la Ley 7/2003, de 20 de marzo, de publicidad institucional, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.864).
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent:
Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de conformidad con lo dispuesto
en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Les Corts van aprovar fa set anys la Llei 7/2003, de 20
de març, de Publicitat Institucional, la qual pretén intercedir en les relacions que mantenen els poders públics i els
mitjans de comunicació social amb motiu de la inserció de
publicitat de conformitat amb el principis constitucionals
de transparència i respecte a la igualtat d’oportunitats.
Segons el que s’estableix en la llei, en l’article 11, des
del dia de l’aprovació es crea la Comissió de Coordinació
de Publicitat Institucional, i que la composició i el funcionament d’aquesta es determinarà reglamentàriament.
En la disposició addicional tercera, a més, s’estableix
que aquesta comissió havia d’estar constituïda en el termini
d’un any des del moment de l’aprovació de la llei.
Han transcorregut sis anys i ni s’ha constituït la comissió, ni s’ha aprovat el reglament que ha de desenvolupar-la.
Si realment es vol dotar d’un reglament i constituir una
comissió que controle amb objectivitat i transparència la
publicitat que les administracions públiques valencianes en
l’àmbit de la seua competència, aquesta ha de ser plural i
amb una àmplia representació tècnica.
Per tot això, es presenta la següent:
Les Corts aprobaron hace siete años la Ley 7/2003 de 20
de marzo, de publicidad institucional, la cual pretende interceder en las relaciones que mantienen los poderes públicos y los medios de comunicación social con motivo de la
inserción de publicidad de conformidad con el principios
constitucionales de transparencia y con respecto a la igualdad de oportunidades.
Según establece la ley en su artículo 11, desde el día de
su aprobación se crea la Comisión de Coordinación de Publicidad Institucional, y que su composición y
funcionamiento se determinarán reglamentariamente.
En su disposición adicional tercera, además, establece
que esta comisión tenía que estar constituida en el plazo de
un año desde el momento de la aprobación de la ley.
Han transcurrido seis años y ni se ha constituido la comisión, ni se ha aprobado el reglamento que debe desarrollarla.
Si realmente se quiere dotar de un reglamento y constituir una comisión que controle con objetividad y transparencia la publicidad que las administraciones públicas valencianas en el ámbito de su competencia, esta debe ser
plural y con una amplia representación técnica.
Por todo ello, se presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell que, en el termini de tres
mesos, aprove el reglament que desenvolupe la Llei 7/2003
de 20 de març, de publicitat institucional.
Les Corts insten el Consell que la Comissió de Coordinació de Publicitat Institucional tinga una composició politicotècnica en què estiguen representats tots els grups parlamentaris de la cambra autonòmica valenciana, les
administracions afectades en l’àmbit d’aplicació de la Llei
7/2003, de 20 de març, de publicitat institucional, i un espectre ampli de perfil tècnic en matèria publicitària.
Les Corts instan al Consell a que, en el plazo de tres,
meses apruebe el reglamento que desarrolle la Ley 7/2003,
de 20 de marzo, de publicidad institucional.
Les Corts instan al Consell a que la Comisión de Coordinación de Publicidad Institucional tenga una composición
político-técnica en la que estén representados todos los grupos parlamentarios de la cámara autonómica valenciana, las
administraciones afectadas en el ámbito de aplicación de la
Ley 7/2003, de 20 de marzo, de publicidad institucional, y
un amplio espectro de perfil técnico en materia publicitaria.
Les Corts, 21 de gener de 2011
Mireia Mollà
Les Corts, 21 de enero de 2011
Mireia Mollà
Proposició no de llei sobre el procés de liberalització de
torres de control en el marc del nou sistema de gestió
aeroportuària, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.880)
Proposición no de ley sobre el proceso de liberalización
de torres de control en el marco del nuevo sistema de
gestión aeroportuaria, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.880)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del
Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre el
Rafael Blasco Castany, síndic del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de Ley de tramitación ordi-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.204
procés de liberalització de torres de control en el marc del
nou sistema de gestió aeroportuària.
naria sobre el proceso de liberalización de torres de control
en el marco del nuevo sistema de gestión aeroportuaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Durant l’any 2010 el govern d’Espanya ha aprovat textos de divers rang normatiu a fi de modernitzar el sistema
aeroportuari i de navegació aèria.
Exemple d’això és el Reial decret llei 13/2010, de 3 de
desembre, d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per a fomentar la inversió i la creació d’ocupació,
que en el capítol primer del seu títol segon contempla mesures per a la modernització del sistema aeroportuari.
Durante el año 2010 el Gobierno de España ha aprobado
textos de diverso rango normativo con el fin de modernizar
el sistema aeroportuario y de navegación aérea.
Ejemplo de ello es el Real decreto-ley 13/2010, de 3 de
diciembre, de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de
empleo, que en el capítulo primero de su título segundo
contempla medidas para la modernización del sistema aeroportuario.
Por otra parte, es necesario regular el sistema de navegación aérea para hacerlo más eficiente y competitivo;
cuestión que se abordó inicialmente mediante el Real Decreto-ley 1/2010, de 5 de febrero, sustituido por la posterior
Ley 9/2010, de 14 de abril, por la que se regula la prestación de servicios de tránsito aéreo, estableciendo las obligaciones de los proveedores civiles de dichos servicios y fijando determinadas condiciones laborales para los
controladores civiles de tránsito aéreo.
Esta ley introduce la posibilidad de liberalización de los
servicios de tránsito aéreo de aeródromo (torres de control),
al admitir su prestación por empresas distintas de AENA
designadas por el Ministerio de Fomento a propuesta de los
gestores aeroportuarios, que en todo caso deberán estar debidamente certificadas por una autoridad nacional de supervisión de la Unión Europea, reservándose AENA el control
de aproximación (fase de vuelo inmediatamente posterior
al despegue e inmediatamente anterior al aterrizaje) y de
ruta (fase de vuelo de la ruta aérea).
Por su parte, la Ley 39/2010 de presupuestos generales
del Estado para 2011, regula en sus artículos 86 y 87 las tasas de aproximación y de aterrizaje.
Así, el artículo 87 fija en primer lugar las tasas de aterrizaje por grupos de aeropuertos, sin diferenciar aquellos cuyos servicios de tránsito aéreo de aeródromo (torres de control) se liberalicen o no. Y, en segundo lugar, determina que
en los aeropuertos en que no se preste por AENA el
servicio de tránsito aéreo de aeródromo, la cuantía de la
tasa de aproximación se integrará en la tasa de aterrizaje.
A este respecto, si como consecuencia de la liberalización del servicio de tránsito aéreo de aeródromo (torres de
control) en determinados aeropuertos, se produce un ahorro
en los costes del servicio, debería ser posible una reducción
efectiva de las tasas en dichos aeropuertos.
Ello redundaría, además, en una mejora de la competitividad de esos específicos aeropuertos, sin merma de la calidad y eficiencia de dicho servicio, ni de la garantía de la
seguridad del tráfico aéreo.
Esta idea de reducción de la tasa de aterrizaje sí se refleja en el párrafo siguiente del mismo artículo 87, pero para
otro supuesto, al establecer que en aquellos aeropuertos en
los que pase a prestarse el servicio de tránsito aéreo de
aeródromo (torre de control), bajo la modalidad de Servicio
de Información de Vuelo (AFIS), la cuantía que de la tasa
de aproximación haya de integrarse en la de aterrizaje se
minorará en un 60% respecto a la que viniera exigiéndose.
Según lo previsto en la Orden FOM 3352/2010 de 22 de
diciembre, la Comunitat Valenciana es la única comunidad
en la que se incluyen todos sus aeropuertos (Manises y El
Altet) en el grupo de inicio de esa externalización de los
servicios de tránsito aéreo de aeródromo (torres de control).
D’altra banda, cal regular el sistema de navegació aèria
per a fer-ho més eficient i competitiu; qüestió que es va
abordar inicialment mitjançant el Reial decret llei 1/2010,
de 5 de febrer, substituït per la posterior Llei 9/2010, de 14
d’abril, per la qual es regula la prestació de serveis de trànsit aeri, i estableix les obligacions dels proveïdors civils
d’aquests serveis i fixa determinades condicions laborals
per als controladors civils de trànsit aeri.
Aquesta llei introdueix la possibilitat de liberalització
dels serveis de trànsit aeri d’aeròdrom (torres de control),
en admetre la seua prestació per empreses diferents
d’AENA designades pel Ministeri de Foment a proposta
dels gestors aeroportuaris, que en tot cas hauran d’estar degudament certificades per una autoritat nacional de supervisió de la Unió Europea, reservant-se AENA el control
d’aproximació (fase de vol immediatament posterior a
l’envol i immediatament anterior a l’aterratge) i de ruta
(fase de vol de la ruta aèria).
Per la seua banda, la Llei 39/2010 de pressupostos generals de l’Estat per al 2011 regula en els articles 86 i 87 les
taxes d’aproximació i d’aterratge.
Així, l’article 87 fixa en primer lloc les taxes d’aterratge
per grups d’aeroports, sense diferenciar aquells els serveis
de trànsit aeri d’aeròdrom dels quals (torres de control) es
liberalitzen o no. I, en segon lloc, determina que en els aeroports en què no es preste per AENA el servei de trànsit
aeri d’aeròdrom, la quantia de la taxa d’aproximació
s’integrarà en la taxa d’aterratge.
A aquest respecte, si com a conseqüència de la liberalització del servei de trànsit aeri d’aeròdrom (torres de control) en determinats aeroports, es produeix un estalvi en els
costos del servei, hauria de ser possible una reducció efectiva de les taxes en aquests aeroports.
Això redundaria, a més, en una millora de la competitivitat d’aquestos específics aeroports, sense minva de la
qualitat i eficiència d’aquest servei, ni de la garantia de la
seguretat del trànsit aeri.
Aquesta idea de reducció de la taxa d’aterratge sí que es
reflecteix en el paràgraf següent del mateix article 87, però
per a un altre supòsit, en establir que en aquells aeroports
en què passe a prestar-se el servei de trànsit aeri
d’aeròdrom (torre de control), davall la modalitat de Servei
d’Informació de Vol (AFIS), la quantia que de la taxa
d’aproximació haja d’integrar-se en la d’aterratge es minorarà en un 60% respecte a aquella que s’exigesca.
Segons el que preveu l’Ordre FOM 3352/2010 de 22 de
desembre, la Comunitat Valenciana és l’única comunitat en
què s’inclouen tots els seus aeroports (Manises i l’Altet) en
el grup d’inici d’aquesta externalització dels serveis de
trànsit aeri d’aeròdrom (torres de control).
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.205
Mitjançant una Resolució de data 13 de gener del 2011,
d’AENA, Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, publicada en el BOE de 17 de gener, es dóna començament a la licitació corresponent al primer procés de selecció i contractació de proveïdors civils de serveis de control de trànsit
aeri d’aeròdrom.
És per això que el Grup Parlamentari Popular formula la
següent
Mediante Resolución de fecha 13 de Enero de 2011, de
AENA, Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea, publicada en el BOE de 17 de enero, se da comienzo a la licitación correspondiente al primer proceso de selección y contratación de proveedores civiles de servicios de control de
tránsito aéreo de aeródromo.
Es por ello que el Grupo Parlamentario Popular formula
la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN:
1. Les Corts acorden instar el Consell perquè, alhora, es
dirigesca al govern central i reclame l’adopció de totes les
mesures que calguen perquè, en els aeroports de l’Altet i
Manises, l’estalvi en els costos que es deriven de la liberalització dels seus serveis de control de trànsit aeri
d’aeròdrom (torre de control), es plasme en una reducció
efectiva de les taxes aeroportuàries.
2. Del grau de compliment d’aquest acord es retrà
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que, a su
vez, se dirija al gobierno central y reclame la adopción de
cuantas medidas sean precisas para que, en los aeropuertos
de El Altet y Manises, el ahorro en los costes que se deriven de la liberalización de sus servicios de control de tránsito aéreo de aeródromo (torre de control), se plasme en
una reducción efectiva de sus tasas aeroportuarias.
2. Del grado de cumplimiento de este acuerdo se dará
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
Palau dels Borja, 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla per a la
implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre
els edificis de titularitat autonòmica, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 71.881)
Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan
para la implantación de instalaciones solares fotovoltaicas sobre los edificios de titularidad autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.881)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161
del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre
aprovació d’un pla per a la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre els edificis de titularitat autonòmica.
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160
y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre aprobación de un plan para la implantación de
instalaciones solares fotovoltaicas sobre los edificios de titularidad autonómica.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La política energètica de la Generalitat té, entre les
seues línies d’actuació prioritàries, la migració envers models energètics més sostenibles, a través de la promoció de
les energies renovables i de la diversificació de fonts
energètiques.
En el marc d’aquestos objectius, adquireixen especial
rellevància les mesures orientades a la implantació
d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de
les fonts energètiques renovables i, especialment, les destinades a l’aprofitament de l’energia solar, per ser un recurs
autòcton i abundant a la Comunitat.
Ateses les característiques territorials i socioeconòmiques de la nostra Comunitat, com també els recents canvis
normatius, s’ha de promoure el desenvolupament de
l’energia solar fotovoltaica sobre cobertes d’edificis, tant
de naturalesa pública com a privada, la qual presenta un
potencial de creixement molt considerable.
Aquest model ens diferenciaria de la majoria de les regions espanyoles, on han primat les instal·lacions realitzades en sòl.
La política energética de la Generalitat tiene, entre sus
líneas de actuación prioritarias, la migración hacia modelos
energéticos más sostenibles, a través de la promoción de las
energías renovables y de la diversificación de fuentes
energéticas.
En el marco de estos objetivos, adquieren especial relevancia las medidas orientadas a la implantación de instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de las
fuentes energéticas renovables y, especialmente, las destinadas al aprovechamiento de la energía solar, por ser un recurso autóctono y abundante en la Comunitat.
Teniendo en cuenta las características territoriales y socioeconómicas de nuestra Comunitat, así como los recientes cambios normativos, se debe promover el desarrollo de
la energía solar fotovoltaica sobre cubiertas de edificios,
tanto de naturaleza pública como privada, la cual presenta
un potencial de crecimiento muy considerable.
Este modelo nos diferenciaría de la mayoría de las regiones españolas, donde han primado las instalaciones realizadas en suelo.
BOC número 289
18.02.2011
Aquesta modalitat es planteja com una alternativa especialment interessant per la seua reduïda afecció al territori,
per la gran superfície disponible de cobertes i pels seus
avantatges des del punt de vista de la generació distribuïda,
en aconseguir que els pols de generació coincidesquen amb
els de consum.
D’altra banda, des del punt de vista empresarial, tots els
sectors implicats en la cadena de valor de les energies renovables són sectors emergents que posseeixen un gran component d’innovació tecnològica i una marcada, al mateix
temps que demostrada, capacitat de generació d’ocupació.
Pàg. 39.206
S’ha d’assenyalar que el sistema normatiu desenvolupat
en els últims 2 anys (RD 1578/2008) pel govern d’Espanya
implica un canvi de tendència en la forma de promoure
projectes solars, en establir un sistema de quotes que limita
el creixement del sector, establint-se unes quantitats màximes de potència que es pot instal·lar anualment.
L’objectiu a aconseguir ha de ser que la major part de la
potència anual a instal·lar se situe sobre territori valencià,
captant inversions i promovent la generació d’ocupació en
aquest camp.
En una primera aproximació, el potencial fotovoltaic de
les cobertes d’edificis de la Generalitat podria resultar molt
destacable.
Atès l’elevat cost d’estes instal·lacions, es planteja com
a alternativa més viable la realització de les inversions, i la
seua explotació comercial, per part de la iniciativa privada,
per mitjà de concursos públics de concessió d’aprofitament
solar de cobertes d’edificis de l’administració autonòmica,
a canvi d’un cànon concessional que revertiria en la Generalitat.
D’aquesta manera, a més d’activar el sector de les energies renovables, s’aconseguiria l’aprofitament econòmic
d’un actiu immobilitzat com són les cobertes dels edificis
autonòmics a través d’una generació energètica sostenible i
respectuosa amb el medi ambient.
Basant-se en allò que exposa anteriorment, el Grup Parlamentari Popular formula la següent
Esta modalidad se plantea como una alternativa especialmente interesante por su reducida afección al territorio,
por la gran superficie disponible de cubiertas y por sus ventajas desde el punto de vista de la generación distribuida, al
conseguir que los polos de generación coincidan con los de
consumo.
Por otro lado, desde el punto de vista empresarial, todos
los sectores implicados en la cadena de valor de las
energías renovables son sectores emergentes que poseen
una gran componente de innovación tecnológica y una marcada, a la vez que demostrada, capacidad de generación de
empleo.
Se debe señalar que el sistema normativo desarrollado en
los últimos 2 años (RD 1578/2008) por el gobierno de España
implica un cambio de tendencia en la forma de promover proyectos solares, al establecer un sistema de cupos que limita el
crecimiento del sector, estableciéndose unas cantidades máximas de potencia que se puede instalar anualmente.
El objetivo a alcanzar debe ser que la mayor parte de la
potencia anual a instalar se sitúe sobre territorio valenciano, captando inversiones y promoviendo la generación de
empleo en este campo.
En una primera aproximación, el potencial fotovoltaico
de las cubiertas de edificios de la Generalitat podría resultar muy destacable.
Teniendo en cuenta el elevado coste de estas instalaciones, se plantea como alternativa más viable la realización
de las inversiones, y su explotación comercial, por parte de
la iniciativa privada, mediante concursos públicos de concesión de aprovechamiento solar de cubiertas de edificios
de la administración autonómica, a cambio de un canon
concesional que revertiría en la Generalitat.
De esta manera, además de activar el sector de las
energías renovables, se lograría el aprovechamiento económico de un activo inmovilizado como son las cubiertas de
los edificios autonómicos a través de una generación
energética sostenible y respetuosa con el medio ambiente.
En base a lo expuesto anteriormente, el Grupo Parlamentario Popular formula la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden instar el Consell perquè aprove un
pla per a la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre edificis de titularitat autonòmica, mitjançant el
desenvolupament d’un concurs públic de concessió d’ús de
cobertes obert a la iniciativa privada.
Del grau de compliment d’aquest acord es retrà compte
a Les Corts en el termini de tres mesos.
1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que apruebe
un plan para la implantación de instalaciones solares fotovoltaicas sobre edificios de titularidad autonómica, mediante el desarrollo de un concurso público de concesión de uso
de cubiertas abierto a la iniciativa privada.
2. Del grado de cumplimiento de este acuerdo se dará
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
Palau dels Borja, 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre la reducció del preu dels bitllets i l’establiment d’un abonament per als viatges amb
AVE València-Requena, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.882)
Proposición no de ley sobre la reducción del precio de
los billetes y el establecimiento de un abono para los
viajes en AVE Valencia-Requena, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.882)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles
160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de pre-
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161
del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la si-
BOC número 289
18.02.2011
sentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre reducció del preu dels bitllets i establiment d’un
abonament per als viatges amb AVE València-Requena.
Pàg. 39.207
guiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre
reducción del precio de los billetes y establecimiento de un
abono para los viajes en AVE Valencia-Requena.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El passat desembre va entrar en servei la connexió
d’alta velocitat entre València i Madrid. Aquest trajecte de
391 quilòmetres de longitud, segons RENFE, té 30 trens
AVE diaris, 15 per sentit, dels quals 11 fan el recorregut
sense interrupció i 4 inclouen una aturada intermèdia a les
estacions de Conca i Requena-Utiel.
Així les coses, el trajecte entre València i l’Estació de
Requena-Utiel té 4 serveis diaris per sentit, que recorren els
67,8 quilòmetres en 17 minuts.
Els serveis des de València amb destinació a l’Estació
de Requena-Utiel són els següents:
a) 3 diaris, amb eixida a les 8.00, 15.10 i 20.05 hores.
b)1 de dilluns a divendres a les 10.05 hores.
Els trens que, procedents del centre peninsular, parteixen de l’Estació de Requena-Utiel amb destinació a València, tenen l’eixida diàriament a les 13.06, 17.06 i 22.06 hores i de dilluns a divendres a les 8.36 hores.
Ara bé, la connexió directa entre València i l’Estació de
Requena-Utiel per mitjà de l’AVE troba un gran obstacle en
l’alt import dels bitllets, tant el senzill (24,50 €) com el
d’anada i tornada (39,20 €).
Aquests imports impliquen un clar desavantatge enfront
d’altres usuaris de línies d’alta velocitat a la resta de
l’Estat, per a distàncies semblants, com es comprova en el
quadre següent:
Trajecte
València/RequenaUtiel
Toledo-Madrid
Tarragona-Lleida
Barcelona-Lleida
Trayecto
Valencia/RequenaUtiel
km
El pasado diciembre entró en servicio la conexión de
alta velocidad entre Valencia y Madrid. Este trayecto de
391 kilómetros de longitud, según RENFE, cuenta con 30
trenes AVE diarios, 15 por sentido, de los cuales 11 realizan el recorrido sin interrupción y 4 incluyen una parada
intermedia en las estaciones de Cuenca y Requena-Utiel.
Así las cosas, el trayecto entre Valencia y la Estación de
Requena-Utiel cuenta con 4 servicios diarios por sentido,
que recorren sus 67,8 kilómetros en 17 minutos.
Los servicios desde Valencia con destino a la Estación
de Requena-Utiel son los siguientes:
a) 3 diarios, con salida a las 8.00, 15.10 y 20.05 horas.
b) 1 de lunes a viernes a las 10.05 horas.
Los trenes que, procedentes del centro peninsular, parten de la Estación de Requena-Utiel con destino a Valencia,
tienen su salida diariamente a las 13.06, 17.06 y 22.06 horas y de lunes a viernes a las 8.36 horas.
Ahora bien, la conexión directa entre Valencia y la Estación de Requena-Utiel por medio del AVE encuentra un
gran obstáculo en el alto importe de los billetes, tanto el
sencillo (24,50 €) como el de ida y vuelta (39,20 €).
Estos importes implican una clara desventaja frente a
otros usuarios de líneas de alta velocidad en el resto del Estado, para distancias similares, como se comprueba en el siguiente cuadro:
Bitllet
senzill
Bitllet
senzill/km
Bitllet
d’anada i
tornada
67,8
24,50 €
0,36 €
39,20 €
74,0
82,5
169,5
10,00 €
21,50 €
45,90 €
0,14 €
0,26 €
0,27 €
16,00 €
34,40 €
73,44 €
0,11 €
0,21 €
0,22 €
Billete
sencillo
Billete
sencillo/km
Billete de
ida y
vuelta
Billete de ida
vuelta/km
24,50 €
0,36 €
39,20 €
km
67,8
Bitllet
Abonament Preu d’1
d’anada i
50
viatge
tornada/km
viatges abonament
0,29 €
NO
NO
0,29 €
220,80 €
235,60 €
495,45 €
4,42 €
4,71 €
9,91 €
Abono 50 Precio de 1
viajes
viaje abono
NO
NO
Preu viatge
abonament/
km
NO
0,060 €
0,057 €
0,058 €
Precio viaje
abono/km
NO
Toledo-Madrid
74,0
10,00 €
0,14 €
16,00 €
0,11 €
220,80 €
4,42 €
0,060 €
Tarragona-Lérida
82,5
21,50 €
0,26 €
34,40 €
0,21 €
235,60 €
4,71 €
0,057 €
Barcelona-Lérida
169,5
45,90 €
0,27 €
73,44 €
0,22 €
495,45 €
9,91 €
0,058 €
En primer lloc, si atenem els quilòmetres recorreguts i
el preu del bitllet d’anada i tornada, resulta que el preu
del quilòmetre recorregut al trajecte València/Estació de
Requena-Utiel és de 0,29 €/km. Molt per damunt dels
0,11 €/km del tram Toledo-Madrid, dels 0,21 €/km del recorregut Tarragona-Lleida o dels 0,22 €/km del Barcelona-Lleida.
En primer lugar, si atendemos a los kilómetros recorridos y al precio del billete de ida y vuelta, resulta que el precio del kilómetro recorrido en el trayecto Valencia/Estación
de Requena-Utiel es de 0,29 €/km. Muy por encima de los
0,11 €/km del tramo Toledo-Madrid, de los 0,21 €/km del
recorrido Tarragona-Lérida o de los 0,22 €/km del Barcelona-Lérida.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.208
La diferència resulta més injustificada encara si s’atén
el fet que els itineraris comparats disposen d’abonaments
de 50 viatges que comporten una reducció addicional dels
preus.
Per tant, els usuaris del servei ferroviari València/Estació de Requena-Utiel no sols han de pagar una
quantia superior a la d’altres trajectes amb distància semblant, sinó que, a més, tampoc no tenen la possibilitat
d’accedir a abonaments amb tarifes més reduïdes.
En conseqüència, sembla clar que tant la reducció dels
bitllets com l’establiment d’un abonament per al trajecte
València/Estació de Requena-Utiel augmentarien el nombre
d’usuaris de la línia, a més d’oferir un servei ferroviari que
ajudaria a vertebrar millor el territori.
Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent:
La diferencia resulta más injustificada aún si se atiende
al hecho de que los itinerarios comparados disponen de
abonos de 50 viajes que suponen una reducción adicional
de los precios.
Por tanto, los usuarios del servicio ferroviario Valencia/Estación de Requena-Utiel no sólo tienen que pagar una
cuantía superior a la de otros trayectos con distancia similar, sino que, además, tampoco cuentan con la posibilidad
de acceder a abonos con tarifas más reducidas.
En consecuencia, parece claro que tanto la reducción de los
billetes como el establecimiento de un abono para el trayecto
Valencia/Estación de Requena-Utiel aumentarían el número
de usuarios de la línea, además de ofrecer un servicio ferroviario que ayudaría a vertebrar mejor el territorio.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al
seu torn, reclame al Ministeri de Foment i a RENFE emprendre les mesures necessàries tant per a reduir el preu
dels bitllets com per a comercialitzar un abonament al trajecte de la línia d’alta velocitat entre València i l’Estació de
Requena-Utiel, amb uns preus per quilòmetre semblants als
dels serveis d’alta velocitat Toledo-Madrid o TarragonaLleida.
2. Del grau de compliment d’aquest acord, se’n donarà
compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos.
1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a
su vez, reclame al Ministerio de Fomento y a RENFE emprender las medidas necesarias tanto para reducir el precio
de los billetes como para comercializar un abono en el trayecto de la línea de alta velocidad entre Valencia y la Estación de Requena-Utiel, con unos precios por kilómetro semejantes a los de los servicios de alta velocidad
Toledo-Madrid o Tarragona-Lérida.
2. Del grado de cumplimiento de este acuerdo, se dará
cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses.
Palau dels Borja, 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre la inclusió, per part del Ministeri de Foment, de la línia ferroviària Madrid-Conca-València com d’interès públic, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.883)
Proposición no de ley sobre la inclusión, por parte del
Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria MadridCuenca-Valencia como de interés público, presentada por
el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.883)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles
160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei de tramitació ordinària
següent sobre la inclusió, per part del Ministeri de Foment,
de la línia ferroviària Madrid-Conca-València com
d’interès públic.
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160
y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la inclusión, por parte del Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria Madrid-Cuenca-Valencia
como de interés público.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La línia ferroviària que uneix Utiel amb Conca, Madrid
i València presenta des de fa diversos anys una falta notable d’inversió en el manteniment i la modernització, que
l’ha fet poc competitiva i gens atractiva per als possibles
viatgers. La línia de tren convencional roman, en gran part
de l’extensió, no sols sense desplegar ni electrificar sinó
també sense el mínim manteniment per a la viabilitat
d’aquesta.
La posada en marxa de la línia AVE ha fet que des de
diversos sectors —incloent-hi el Ministeri de Foment— es
qüestione la continuïtat de la línia convencional. El tren
AVE és, sens dubte, un transport molt eficaç per a desplaçaments determinats de llarg recorregut, però en cap aspecte no pot substituir el corredor ferroviari actual, que és
La línea ferroviaria que une Utiel con Cuenca, Madrid y
Valencia presenta desde hace varios años una notable falta
de inversión en su mantenimiento y modernización, que la
ha hecho poco competitiva y nada atractiva para los posibles viajeros. La línea de tren convencional permanece, en
gran parte de su extensión, no sólo sin desdoblar ni electrificar sino también sin el mínimo mantenimiento para su
viabilidad.
La puesta en marcha de la línea AVE ha hecho que desde distintos sectores —incluido el Ministerio de Fomento— se cuestione la continuidad de la línea convencional.
El tren AVE es, sin duda, un transporte muy eficaz para determinados desplazamientos de largo recorrido, pero en
ningún aspecto puede sustituir el corredor ferroviario ac-
BOC número 289
18.02.2011
un element en la mobilitat de les comarques de la Plana
d’Utiel-Requena i la Hoya de Buñol.
Des de les cambres de comerç de València i Conca, s’ha
fet un estudi de viabilitat que recomana potenciar aquesta
línia per a l’ús de mercaderies com una alternativa al transport per carretera. De l’estudi es desprèn que és perfectament viable compatibilitzar el trànsit actual de rodalia i regionals amb un trànsit de mercaderies d’alta capacitat de
transport, atès, a més, que l’eficiència energètica del ferrocarril és quatre vegades superior al camió i l’emissió de
contaminants sis vegades inferior. En l’estudi esmentat
s’estableixen tres plataformes logístiques localitzades a
Conca, Tarancón i Utiel, i coincideix d’aquesta manera
amb les previsions de l’estratègia logística de la Comunitat
Valenciana, que també aposten per l’ús d’aquesta línia per
a les mercaderies i per la plataforma d’Utiel.
Si finalment es confirma que, tal com sembla, l’opinió
del Ministeri és desviar el transport de mercaderies per la
línia d’Albacete, amb un recorregut molt major i un cost
major, el que succeiria és que es condemnaria la línia definitivament per manca d’ús i inversió, i s’hauria pres una
decisió en contra dels interessos generals i econòmics.
El Consell de Ministres del passat 2 de juliol va acordar
aprovar les bases per a la declaració d’interès públic de serveis de transport ferroviari de viatgers. Aquest acord està
d’acord i en desenvolupament del reglament número
1.370/2007 del Parlament Europeu i del Consell, que té
com a objecte definir les modalitats segons les quals, en
compliment de les disposicions del dret comunitari, les autoritats competents podran intervenir en el sector del transport públic de viatgers per a garantir la prestació de serveis
d’interès general que siguen més freqüents, més segurs, de
major qualitat i més barats que els que el simple interès del
mercat haguera permès prestar. I sobre les compensacions
que s’hauria d’atorgar als operadors dels serveis públics
pels costs que se li hagueren generat del manteniment del
servei.
En les bases aprovades pel Consell de ministres, a més
de l’aplicació del reglament comunitari, es declara RENFE
com a operadora dels serveis que el Ministeri de Foment
vol garantir per raons d’eficiència energètica, social i
econòmica durant els tres primers anys, i rep una compensació per a cobrir els costs; s’emplaça el ministre de Foment, José Blanco, que faça la llista de línies ferroviàries,
trams i freqüències que puguen considerar-se d’interès general, i se li atorga un termini de presentació davant el
Consell de ministres fins al 30 de novembre de 2010.
Així, el 30 de desembre de 2010, el Consell de Ministres va aprovar un acord que estableix les obligacions de
servei públic dels serveis de transport ferroviari de viatgers
desenvolupats per RENFE, operadora en la xarxa ferroviària d’interès general. Pel que fa als serveis de mitja distància, el govern garanteix fins al 31 de desembre de 2011 la
prestació d’aquests, si bé durant l’any 2011 el Ministeri de
Foment i les comunitats autònomes han de definir el marc
apropiat per a millorar l’eficiència i la sostenibilitat del sistema de transport de mitja distància.
D’altra banda, la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del
sector ferroviari i el reglament de desenvolupament aprovat per Reial decret 2.387/2004 estableixen que «la xarxa
Pàg. 39.209
tual, que es un elemento en la movilidad de las comarcas de
la Plana de Utiel-Requena y la Hoya de Buñol.
Desde las cámaras de comercio de Valencia y Cuenca,
se ha hecho un estudio de viabilidad que recomienda potenciar esta línea para el uso de mercancías como una alternativa al transporte por carretera. Del estudio se desprende
que es perfectamente viable compatibilizar el tráfico actual
de cercanías y regionales con un tráfico de mercancías de
alta capacidad de transporte, teniendo en cuenta, además,
que la eficiencia energética del ferrocarril es cuatro veces
superior al camión y la emisión de contaminantes seis veces inferior. En el mencionado estudio se establecen tres
plataformas logísticas localizadas en Cuenca, Tarancón y
Utiel, coincidiendo de esta forma con las previsiones de la
estrategia logística de la Comunitat Valenciana, que también apuestan por el uso de esta línea para las mercancías y
por la plataforma de Utiel.
Si finalmente se confirma que, tal y como parece ser, la
opinión del Ministerio es desviar el transporte de mercancías por la línea de Albacete, con un recorrido mucho
mayor y un mayor coste, lo que sucedería es que se condenaría la línea definitivamente por falta de uso e inversión, y
se habría tomado una decisión en contra de los intereses
generales y económicos.
El Consejo de Ministros del pasado 2 de julio acordó
aprobar las bases para la declaración de interés público de
servicios de transporte ferroviario de viajeros. Dicho acuerdo está en consonancia y en desarrollo del reglamento número 1.370/2007 del Parlamento Europeo y del Consejo,
que tiene por objeto definir las modalidades según las cuales, en cumplimiento de las disposiciones del derecho comunitario, las autoridades competentes podrán intervenir
en el sector del transporte público de viajeros para garantizar la prestación de servicios de interés general que sean
más frecuentes, más seguros, de mayor calidad y más baratos que los que el simple interés del mercado hubiera permitido prestar. Y sobre las compensaciones que habría que
otorgar a los operadores de los servicios públicos por los
costes que del mantenimiento del servicio se le hubiesen
generado.
En las bases aprobadas por el Consejo de Ministros,
además de la aplicación del reglamento comunitario, se declara a RENFE como operadora de los servicios que el Ministerio de Fomento quiere garantizar por razones de eficiencia energética, social y económica durante los tres
primeros años, recibiendo una compensación para cubrir
los costes; y se emplaza al Ministro de Fomento, José Blanco, a que realice la lista de líneas ferroviarias, tramos y frecuencias que puedan considerarse de interés general,
otorgándole un plazo de presentación ante el Consejo de
Ministros hasta el 30 de noviembre de 2010.
Así, el 30 de diciembre de 2010, el Consejo de Ministros aprobó un acuerdo que establece las obligaciones de
servicio público de los servicios de transporte ferroviario
de viajeros desarrollados por RENFE, operadora en la red
ferroviaria de interés general. En lo referente a los servicios
de media distancia, el gobierno garantiza hasta el 31 de diciembre de 2011 la prestación de los mismos, si bien durante el año 2011 el Ministerio de Fomento y las comunidades
autónomas deben definir el marco apropiado para mejorar
la eficiencia y sostenibilidad del sistema de transporte de
media distancia.
Por otra parte, la Ley 39/2003, de 17 de noviembre, del
sector ferroviario y su reglamento de desarrollo aprobado
por Real decreto 2.387/2004 establecen que «la red ferro-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.210
ferroviària d’interès general està integrada per les infraestructures ferroviàries que resulten essencials per a garantir
un sistema comú de transport ferroviari a tot el territori de
l’Estat o l’administració conjunta del qual resulte necessària per al funcionament correcte d’aquest sistema comú de
transport»; i que «correspon al ministre de Foment acordar
en cada moment la inclusió en la xarxa ferroviària
d’interès general de noves infraestructures ferroviàries,
quan raons d’interès general així ho justifiquent».
El passat dia 30 de setembre el Grup del Partit Popular
al Senat va presentar una moció a la Comissió
d’Infraestructures d’aquesta cambra, en què instava el Ministeri de Foment que incloguera en la llista que ha de presentar al Consell de Ministres abans del 30 de novembre la
línia de ferrocarril convencional entre Madrid, Conca i
València per a la consideració d’aquesta com d’interès general. Aquesta moció va ser aprovada, però va trobar
l’oposició del Grup Socialista.
Segons l’acord del Consell de Ministres de 30 de desembre de 2010, la inclusió, dins dels serveis que es regiran
per les obligacions d’interès públic, de la línia ferroviària
Madrid-Conca-València, suposaria la garantia de la continuïtat i la millora d’aquesta, i a més aquesta millora seria
sufragada en gran manera amb fons de la Unió Europea.
Per tot allò anteriorment exposat, el Grup Parlamentari
Popular presenta la següent
viaria de interés general está integrada por las infraestructuras ferroviarias que resulten esenciales para garantizar un
sistema común de transporte ferroviario en todo el territorio del Estado o cuya administración conjunta resulte necesaria para el correcto funcionamiento de tal sistema común
de transporte»; y que «corresponde al ministro de Fomento
acordar en cada momento la inclusión en la red ferroviaria
de interés general de nuevas infraestructuras ferroviarias,
cuando razones de interés general así lo justifiquent».
El pasado día 30 de septiembre el Grupo del Partido Popular en el Senado presentó una moción a la Comisión de
Infraestructuras de dicha cámara instando al Ministerio de
Fomento a que incluyera en la lista que debe presentar al
Consejo de Ministros antes del 30 de noviembre la línea de
ferrocarril convencional entre Madrid, Cuenca y Valencia
para su consideración como de interés general. Esta moción
fue aprobada, pero encontrando la oposición del Grupo Socialista.
A tenor del acuerdo del Consejo de Ministros de 30 de diciembre de 2010, la inclusión, dentro de los servicios que se
regirán por las obligaciones de interés público, de la línea ferroviaria Madrid-Cuenca-Valencia, supondría la garantía de su
continuidad y su mejora, y además dicha mejora sería sufragada en gran medida con fondos de la Unión Europea.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al
seu torn, inste el Ministeri de Foment a:
– Tenir en compte l’estudi de viabilitat de les cambres
de comerç de València i Conca, com també els estudis de la
Conselleria d’Infraestructures i Transport de la Generalitat,
per a potenciar el transport de mercaderies per aquesta línia
pels avantatges que ofereix enfront d’altres alternatives, i a
prendre les mesures oportunes perquè es desenvolupe.
– Definir la línia convencional de ferrocarril MadridConca-València com d’interès general.
2. Que del grau del compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos.
1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a
su vez, inste al Ministerio de Fomento a:
– Tener en cuenta el estudio de viabilidad de las cámaras
de comercio de Valencia y Cuenca, así como los estudios de la
Conselleria de Infraestructuras y Transporte de la Generalitat,
para potenciar el transporte de mercancías por esta línea por
las ventajas que ofrece frente a otras alternativas, y a tomar las
medidas oportunas para que se desarrolle.
– Definir la línea convencional de ferrocarril MadridCuenca-Valencia como de interés general.
2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre l’exigència al govern de la
nació d’una major inversió en l’exercici 2011 en infraestructures a la Comunitat Valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 71.885)
Proposición no de ley sobre la exigencia al gobierno de la
nación de una mayor inversión en el ejercicio 2011 en infraestructuras en la Comunitat Valenciana, presentada
por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.885)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles
160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei de tramitació ordinària
següent sobre l’exigència al govern de la nació d’una major
inversió en l’exercici 2011 en infraestructures a la Comunitat Valenciana:
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160
y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la exigencia al gobierno de la nación de una
mayor inversión en el ejercicio 2011 en infraestructuras en
la Comunitat Valenciana:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
És àmpliament coneguda la rellevància de les infraestructures públiques per a la competitivitat econòmica, la
Es sobradamente conocida la relevancia de las infraestructuras públicas para la competitividad económica, la creación
BOC número 289
18.02.2011
creació d’ocupació, la prestació adequada de serveis i la
qualitat de vida dels ciutadans que viuen en un territori.
En el cas de la Comunitat Valenciana conflueix una posició geogràfica especial, al centre de l’arc mediterrani peninsular i pròxima a grans centres d’activitat econòmica
com ara Madrid o Barcelona, i la disposició del primer
port espanyol i de tot el Mediterrani en trànsit de contenidors, amb una baixa inversió de l’administració de l’Estat
en ferrocarrils, carreteres, etc., al nostre territori.
Això implica perjudicis clars per a l’economia valenciana, les empreses que en depenen i les possibilitats de generació d’ocupació, com també per a les opcions de desenvolupament dels valencians, màximament en un context de
crisi com el que estem patint.
És una situació que ha de canviar, i per això des de la
Generalitat s’està reclamant de l’Estat que les inversions
d’aquest a la Comunitat Valenciana siguen, com a mínim,
equivalents al pes que la població valenciana representa
respecte de la població del conjunt d’Espanya (el 10,86%,
segons dades de l’INE a 1 de gener de 2010).
De fet, seguint el criteri anterior, en el període 20052010 pot establir-se un dèficit d’inversió dels pressuposts
generals de l’Estat —inicials— a la Comunitat Valenciana
en infraestructures viàries, ferroviàries, ports i aeroports,
pròxim als 2.500 milions d’euros, és a dir, més de –400 milions d’euros a l’any de mitjana.
A aquest marc genèric, s’han afegit les retallades estatals en infraestructures en 2010 i 2011.
Així, el ministre de Foment va explicitar al juliol de 2010
al Congrés dels Diputats una retallada en 2010 de 3.435 milions d’euros a tot Espanya, la reprogramació de terminis
(entre un i quatre anys) en nombrosos contractes d’obra de
carreteres i de ferrocarrils, i la rescissió de diversos contractes d’obra.
Pel que fa a la Comunitat Valenciana, el ministre va
anunciar la rescissió dels contractes relatius a l’autovia
A-33, tram A-31/A-35 (La Font de la Figuera); a l’AVE
València-Castelló, tram accés Port de Sagunt-Sagunt; i a
l’AVE València-Castelló, tram Almassora-Castelló, encara que en els tres casos va assenyalar que es farien noves
licitacions sota fórmules de col·laboració publicoprivada.
Quant a l’alentiment d’obres de carreteres, la retallada
afectava 13 de les 17 obres en execució o adjudicades previstes en el Protocol de carreteres, signat a l’abril de 2005
per la Generalitat i el Ministeri, i en AVE afectava, entre altres, la línia La Encina-València. A més, el Ministeri ha
passat a defensar que l’AVE València-Castelló haurà de ser
impulsat a través de models de col·laboració publicoprivada, la qual cosa s’ha traduït en la renúncia a la realització
dels contractes dels trams d’aquesta línia que s’havien licitat (BOE de 12 i 13 de novembre de 2010) i en la resolució
dels contractes que s’havien adjudicat (BOE de 29 de desembre de 2010).
A l’agost de 2010 el ministre de Foment va assenyalar al
Congrés dels Diputats que el Ministeri millorarà la inversió
pressupostària prevista per a 2011 en 49 actuacions de carreteres que havien estat reprogramades en els seus calendaris d’execució en l’ajust fet al juliol de 2010 (algunes de
les quals afecten la Comunitat Valenciana).
No obstant això, l’aprovació recent de la Llei de pressuposts generals de l’Estat per a 2011 (PGE 2011) acredita novament que les inversions del Ministeri de Foment a la Co-
Pàg. 39.211
de empleo, la adecuada prestación de servicios y la calidad de
vida de los ciudadanos que viven en un territorio.
En el caso de la Comunitat Valenciana confluye una especial posición geográfica, en el centro del arco mediterráneo peninsular y próxima a grandes centros de actividad
económica como Madrid o Barcelona, y la disposición del
primer puerto español y de todo el Mediterráneo en tráfico
de contenedores, con una baja inversión de la administración del Estado en ferrocarriles, carreteras, etc., en nuestro
territorio.
Ello implica claros perjuicios para la economía valenciana, sus empresas y las posibilidades de generación de
empleo, así como para las opciones de desarrollo de los valencianos, máxime en un contexto de crisis como el que estamos padeciendo.
Es una situación que tiene que cambiar, y por ello desde la
Generalitat se viene reclamando del Estado que las inversiones del mismo en la Comunitat Valenciana sean, como mínimo, equivalentes al peso que la población valenciana representa con respecto a la población del conjunto de España (el
10,86%, según datos del INE a 1 de enero de 2010).
De hecho, siguiendo el criterio anterior, en el periodo
2005-2010 puede establecerse un déficit de inversión de los
presupuestos generales del Estado —iniciales— en la Comunitat Valenciana en infraestructuras viarias, ferroviarias, puertos y aeropuertos, cercano a los 2.500 millones de euros, esto
es, más de –400 millones de euros al año de media.
A este marco genérico, se han añadido los recortes estatales en infraestructuras en 2010 y 2011.
Así, el ministro de Fomento explicitó en julio de 2010
en el Congreso de los Diputados un recorte en 2010 cifrado
en 3.435 millones de euros en toda España, la reprogramación de plazos (entre uno y cuatro años) en numerosos contratos de obra de carreteras y de ferrocarriles, y la rescisión
de diversos contratos de obra.
Por lo que se refiere a la Comunitat Valenciana, el ministro anunció la rescisión de los contratos relativos a la autovía A-33, tramo A-31/A-35 (La Font de la Figuera); al
AVE Valencia-Castellón, tramo acceso Port de Sagunt-Sagunt; y al AVE Valencia-Castellón, tramo Almassora-Castelló, si bien en los tres casos señaló que se realizarían nuevas licitaciones bajo fórmulas de colaboración
público-privada.
En cuanto a ralentización de obras de carreteras, el recorte afectaba a 13 de las 17 obras en ejecución o adjudicadas previstas en el Protocolo de carreteras, firmado en abril
de 2005 por la Generalitat y el Ministerio, y en AVE afectaba, entre otros, a la línea La Encina-Valencia. Además, el
Ministerio ha pasado a defender que el AVE Valencia-Castellón deberá ser impulsado a través de modelos de colaboración público-privada, lo que se ha traducido en la renuncia a la celebración de los contratos de los tramos de esta
línea que se habían licitado (BOE de 12 y 13 de noviembre
de 2010) y en la resolución de los contratos que se habían
adjudicado (BOE de 29 de diciembre de 2010).
En agosto de 2010 el ministro de Fomento señaló en el
Congreso de los Diputados que el Ministerio mejorará la
inversión presupuestaria prevista para 2011 en 49 actuaciones de carreteras que habían sido reprogramadas en sus calendarios de ejecución en el ajuste realizado en julio de
2010 (algunas de las cuales afectan a la Comunitat Valenciana).
Sin embargo, la reciente aprobación de la Ley de presupuestos generales del Estado para 2011 (PGE 2011) acredita nuevamente que las inversiones del Ministerio de Fo-
BOC número 289
18.02.2011
munitat Valenciana no sols baixen fortament a la Comunitat
respecte de 2010 (–36%) sinó que continuem perdent quota
amb relació al conjunt de les inversions a tot Espanya.
Pàg. 39.212
D’altra banda, l’aprovació dels PGE 2011 ha desvelat la
profunditat de la retallada en carreteres i transport:
Si es pren, per exemple, les vuit actuacions de carreteres
que el ministre va dir a l’agost que «rescatava» de la retallada, es constata una disminució des dels 70,7 milions
d’euros que la Llei de PGE 2010 preveia per a l’anualitat
2011 de totes aquestes, als escassos 37,0 milions d’euros
que recull la Llei de PGE 2011 per a aquesta anualitat.
I si es consideren les 17 obres recollides en el Protocol
de carreteres de 2005 que estaven en execució al juliol de
2010, el còmput global d’anualitats 2011 recollit en la Llei
de PGE 2010 era de 269 milions d’euros, mentre que les
anualitats 2011 que preveu ara la Llei de PGE 2011 només
sumen 98 milions d’euros.
El mateix s’esdevé amb les inversions en alta velocitat
ferroviària, que a Alacant baixen de 259,9 milions d’euros
(Llei PGE 2010/anualitat 2011) a 187,0 milions d’euros
(PGE 2011), o a València passen de 324,7 milions d’euros
(Llei PGE 2010/anualitat 2011) a 288,7 milions d’euros
(PGE 2011).
Cal tenir en compte que s’estan comparant anualitats
2011 de dos documents consecutius de pressuposts de
l’Estat, per la qual cosa l’efecte de l’arribada de l’AVE a
València en 2010 (anunciat fa temps pel Ministeri) no pot
incidir en aquest descens, ni a Alacant (que no es veu afectada per aquesta arribada) ni tampoc a València, on aquest
ha de respondre a l’alentiment de les obres en el tram La
Encina-Xàtiva-València, anunciada pel Ministeri.
En definitiva, el nombre d’actuacions viàries i ferroviàries objecte de «reprogramació» per part de l’Estat (és a
dir, l’execució de les quals s’alentirà en el temps i que, per
tant, finalitzarà més tard) o de canvi de model d’execució
(per exemple, l’AVE València-Castelló) i la seua rellevància territorial sobre la Comunitat Valenciana és molt important, alhora que les inversions previstes en els PGE 2011 en
ferrocarrils, carreteres, ports i aeroports tornen a quedar
molt lluny de les expectatives i interessos legítims dels valencians.
Per tot allò anteriorment exposat, el Grup Parlamentari
Popular presenta la següent
mento en la Comunitat Valenciana no sólo descienden fuertemente en la Comunitat respecto a 2010 (-36%) sino que
seguimos perdiendo cuota en relación con el conjunto de
las inversiones en toda España.
En la presentación de los presupuestos por el Ministerio
de Fomento (documento Proyecto de presupuesto 2011
—página web—) se había determinado una inversión global en España (capítulo VI) de 12.779 millones de euros,
mientras que la inversión en la Comunitat Valenciana (confirmada por la Delegación del Gobierno en la Comunitat
Valenciana) era de 1.014 millones de euros. Así, una vez
constatado que la aprobación de los PGE 2011 apenas reporta cambios respecto al proyecto de presupuestos (1.015
millones de euros), destaca que la inversión en la Comunitat se sitúa en el 8% del total inversor del Ministerio de Fomento y sus entidades y empresas asociadas en toda España.
Por otra parte, la aprobación de los PGE 2011 ha desvelado la profundidad del recorte en carreteras y transporte:
Si se toma, por ejemplo, las ocho actuaciones de carreteras que el ministro dijo en agosto que «rescataba» del recorte, se constata una disminución desde los 70,7 millones
de euros que la Ley de PGE 2010 preveía para la anualidad
2011 de todas ellas, a apenas 37,0 millones de euros que recoge la Ley de PGE 2011 para esta anualidad.
Y si se consideran las 17 obras recogidas en el Protocolo de carreteras de 2005 que estaban en ejecución en julio
de 2010, el cómputo global de anualidades 2011 recogido
en la Ley de PGE 2010 era de 269 millones de euros, mientras que las anualidades 2011 que contempla ahora la Ley
de PGE 2011 sólo suman 98 millones de euros.
Otro tanto sucede con las inversiones en alta velocidad
ferroviaria, que en Alicante bajan de 259,9 millones de euros (Ley PGE 2010/anualidad 2011) a 187,0 millones de
euros (PGE 2011), o en Valencia pasan de 324,7 millones
de euros (Ley PGE 2010/anualidad 2011) a 288,7 millones
de euros (PGE 2011).
Téngase en cuenta que se están comparando anualidades
2011 de dos documentos consecutivos de presupuestos del Estado, por lo que el efecto de la llegada del AVE a Valencia en
2010 (anunciado hace tiempo por el Ministerio) no puede incidir en este descenso, ni en Alicante (que no se ve afectada por
dicha llegada) ni tampoco en Valencia, donde el mismo debe
responder a la ralentización de las obras en el tramo La Encina-Xàtiva-Valencia, anunciada por el Ministerio.
En definitiva, el número de actuaciones viarias y ferroviarias objeto de «reprogramación» por parte del Estado (es
decir, cuya ejecución se va a ralentizar en el tiempo y que,
por tanto, va a finalizar más tarde) o de cambio de modelo
de ejecución (por ejemplo, el AVE Valencia-Castellón) y su
relevancia territorial sobre la Comunitat Valenciana es muy
importante, al tiempo que las inversiones previstas en los
PGE 2011 en ferrocarriles, carreteras, puertos y aeropuertos
vuelven a quedar muy lejos de las legítimas expectativas e
intereses de los valencianos.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes manifesten el rebuig per la paralització o l’alentiment de totes les obres viàries i ferroviàries en execució a la Comunitat Valenciana, afectades per
la retallada anunciada pel ministre de Foment al Congrés
dels Diputats al juliol de 2010.
1. Las Cortes Valencianas manifiestan su rechazo por la
paralización o ralentización de todas las obras viarias y ferroviarias en ejecución en la Comunitat Valenciana, afectadas por el recorte anunciado por el ministro de Fomento en
el Congreso de los Diputados en julio de 2010.
En la presentació dels pressuposts pel Ministeri de Foment (document Projecte de pressupost 2011 —pàgina
web—) s’havia determinat una inversió global a Espanya
(capítol VI) de 12.779 milions d’euros, mentre que la inversió a la Comunitat Valenciana (confirmada per la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana) era de 1.014
milions d’euros. Així, una vegada constatat que l’aprovació
dels PGE 2011 a penes reporta canvis respecte del projecte
de pressuposts (1.015 milions d’euros), destaca que la inversió a la Comunitat se situa en el 8% del total inversor
del Ministeri de Foment i les seues entitats i empreses associades a tot Espanya.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.213
2. Les Corts Valencianes insten el Consell perquè
aquest, al seu torn, reclame del govern central que, a través
de les modificacions pressupostàries oportunes,
s’incloguen en els pressuposts generals de l’Estat per a
l’exercici 2011 totes les actuacions a què es refereix el punt
anterior amb una anualitat 2011, almenys, igual a la quantia
prevista per a 2011 recollida en els pressuposts generals de
l’Estat de 2010.
3. Les Corts Valencianes acorden instar el Consell perquè aquest, al seu torn, reclame al govern de la nació que
durant l’any 2011 duga a terme una inversió territorialitzada a la Comunitat Valenciana amb càrrec al Ministeri de
Foment i les seues entitats adscrites, que represente, almenys, el 10,86% de la inversió global del ministeri i les
entitats esmentats en els pressuposts generals de l’Estat per
a 2011; és a dir, una xifra equivalent al percentatge que la
població de la Comunitat representa en el conjunt de la població espanyola.
4. Que del grau de compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos.
2. Las Cortes Valencianas instan al Consell para que
este, a su vez, reclame del gobierno central que, a través de
las oportunas modificaciones presupuestarias, se incluyan
en los presupuestos generales del Estado para el ejercicio
2011 todas las actuaciones a que se refiere el punto anterior
con una anualidad 2011, al menos, igual a la cuantía prevista para 2011 recogida en los presupuestos generales del Estado de 2010.
3. Las Cortes Valencianas acuerdan instar al Consell
para que este, a su vez, reclame al gobierno de la nación
que durante el año 2011 realice una inversión territorializada en la Comunitat Valenciana a cargo del Ministerio de
Fomento y sus entidades adscritas, que represente, al menos, el 10,86% de la inversión global del citado ministerio
y entidades en los presupuestos generales del Estado para
2011; esto es, una cifra equivalente al porcentaje que la población de la Comunitat representa en el conjunto de la población española.
4. Que del grado de cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses.
Palau dels Borja, 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre la necessitat impulsar la responsabilitat social corporativa, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.886)
Proposición no de ley sobre la necesidad de impulsar la
responsabilidad social corporativa, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.886)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles
160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre la necessitat d’impulsar la responsabilitat social
corporativa.
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160
y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la necesidad de impulsar la responsabilidad
social corporativa.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Comunitat Valenciana ha estat una ferma precursora
de la defensa i el foment de la responsabilitat social corporativa. Mostra d’açò és que, de forma innovadora, el 2009
es va aprovar la Llei 11/2009, de ciutadania corporativa, i
el 2010, el reglament que desenvolupa la llei.
La Llei de ciutadania corporativa parteix del consens
entre empresaris i col·lectius professionals, i té com a objectiu donar reconeixement públic a aquelles empreses o
persones professionals autònomes valencianes que desenvolupen la seua labor de forma socialment responsable, és a
dir, que compleixen amb les obligacions legals vigents i integren voluntàriament en el govern, en la gestió, en
l’estratègia, en les polítiques i en els procediments, les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte
als drets humans.
La idea que es persegueix amb aquesta iniciativa és fomentar la política de ciutadania corporativa a la Comunitat
Valenciana. En les dues dimensions: interna, quant al compliment de les empreses de la legislació internacional i nacional en l’àmbit social, fiscal, laboral, mediambiental i de
drets humans, i externa, quant a l’acció social voluntària
que l’empresa vulga emprendre per a millorar la qualitat de
vida de les comunitats en què opera, dirigida preferentment
a millorar la situació dels col·lectius més necessitats i vulnerables.
La Comunitat Valenciana ha sido una firme precursora
de la defensa y el fomento de la responsabilidad social corporativa. Muestra de esto es que, de forma innovadora, en
2009 se aprobó la Ley 11/2009, de ciudadanía corporativa,
y en 2010, el reglamento que desarrolla dicha ley.
La Ley de ciudadanía corporativa parte del consenso entre empresarios y colectivos profesionales, y tiene como
objetivo dar público reconocimiento a aquellas empresas o
personas profesionales autónomas valencianas que desarrollan su labor de forma socialmente responsable, es decir,
que cumplen con sus obligaciones legales vigentes e integran voluntariamente en su gobierno y gestión, en su estrategia, sus políticas y procedimientos, las preocupaciones
sociales, laborales, medioambientales y de respeto a los derechos humanos.
La idea que se persigue con esta iniciativa es fomentar
la política de ciudadanía corporativa en la Comunitat Valenciana. En sus dos dimensiones: interna, en cuanto al
cumplimiento de las empresas de la legislación internacional y nacional en el ámbito social, fiscal, laboral, medioambiental y de derechos humanos, y externa, en cuanto a la
acción social voluntaria que la empresa quiera emprender
para mejorar la calidad de vida de las comunidades en las
que opera, dirigida preferentemente a mejorar la situación
de los colectivos más necesitados y vulnerables.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.214
Cal destacar que en aquesta llei la responsabilitat social
corporativa està enfocada a tot tipus d’empreses, és a dir,
dona cabuda no sols a grans empreses sinó a pimes i professionals, i així atén la majoria del teixit valencià, compost principalment per petites i mitjanes empreses.
D’altra banda, també es pretén visualitzar i atorgar el reconeixement merescut a l’esforç que moltes empreses i
professionals valencians ja realitzen a través d’accions de
ciutadania corporativa. La solidaritat de les accions altruistes té un reflex directe en la ciutadania que es beneficia
d’aquestes accions, fet que suposa un valor afegit per a la
seua imatge corporativa o empresarial. I per a una nova forma de concebre el mercat i les relacions empresarials.
Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent
Cabe destacar que en esta ley la responsabilidad social
corporativa está enfocada a todo tipo de empresas, dando cabida no sólo a grandes empresas sino a pymes y profesionales, atendiendo así a la mayoría del tejido valenciano, compuesto principalmente por pequeñas y medianas empresas.
Por otro lado, también se pretende visualizar y otorgar el
merecido reconocimiento al esfuerzo que muchas empresas y
profesionales valencianos ya están realizando a través de acciones de ciudadanía corporativa. La solidaridad de las acciones
altruistas tiene un reflejo directo en la ciudadanía que se beneficia de estas acciones, hecho que supone un valor añadido
para su imagen corporativa o empresarial. Y para una nueva
forma de concebir el mercado y las relaciones empresariales.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Popular presenta
la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden donar suport al Consell perquè
continue duent a terme accions per a impulsar i incentivar
la responsabilitat social de les empreses valencianes.
2. Que del grau del compliment d’aquest acord es done
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
1. Les Corts acuerdan respaldar al Consell para que continúe llevando a cabo acciones para impulsar e incentivar la
responsabilidad social de las empresas valencianas.
2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre els sectors productius de la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.899)
Proposición no de ley sobre los sectores productivos de
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.899)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161
del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre els
sectors productius de la Comunitat Valenciana.
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar
la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria
sobre los sectores productivos de la Comunitat Valenciana.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
1. A través dels I i II plans sectorials de competitivitat
de l’empresa valenciana 2005-2007 i 2008-2011 respectivament, la Conselleria d’Indústria, Comerç i Innovació ha
subvencionat nombrosos projectes sol·licitats per les associacions empresarials pertanyents als 21 sectors productius
de la Comunitat Valenciana, en els àmbits de la formació
de recursos humans, la innovació i el desenvolupament de
mercats.
2. Per la seua banda, el Ministeri d’Indústria, Turisme i
Comerç convoca anualment ajudes dirigides a fomentar la
competitivitat del sector de l’automoció, l’aeroespacial i altres sectors industrials estratègics (béns d’equip, químic i
farmacèutic, metal·lúrgic i siderúrgic, ferroviari, fabricació
de productes metàl·lics i fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics). Aquestes ajudes s’atorguen per a recolzar els plans de competitivitat que realitzen les empreses
dels sectors esmentats i en cap cas, el Ministeri planteja
ajudes semblants dirigides a incrementar la competitivitat
de les empreses de sectors productius consolidats com el
joguet, el calçat, el moble o la ceràmica.
1. A través de los I y II planes sectoriales de competitividad de la empresa valenciana 2005-2007 y 2008-2011
respectivamente, la Conselleria de Industria, Comercio e
Innovación ha subvencionado numerosos proyectos solicitados por las asociaciones empresariales pertenecientes a
los 21 sectores productivos de la Comunitat Valenciana, en
los ámbitos de la formación de recursos humanos, la innovación y el desarrollo de mercados.
2. Por su parte, el Ministerio de Industria, Turismo y
Comercio convoca anualmente ayudas dirigidas a fomentar
la competitividad del sector de la automoción, el aeroespacial y otros sectores industriales estratégicos (bienes de
equipo, químico y farmacéutico, metalúrgico y siderúrgico,
ferroviario, fabricación de productos metálicos y fabricación de otros productos minerales no metálicos). Estas ayudas se otorgan para apoyar los planes de competitividad
que realicen las empresas de los sectores mencionados y en
ningún caso, el Ministerio plantea ayudas similares dirigidas a incrementar la competitividad de las empresas de sectores productivos consolidados como el juguete, el calzado,
el mueble o la cerámica.
En atención a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
En atenció a l‘anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.215
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden recolzar la política del Consell de suport als sectors productius de la Comunitat Valenciana i
instar-lo a continuar arbitrant ajudes als sectors productius
de la Comunitat Valenciana en els àmbits de la formació de
recursos humans, la innovació i el desenvolupament de
mercats que permeten un increment de competitivitat.
Les Corts insten el Consell perquè aquest, alhora,
sol·licite del Govern d’Espanya que, igual que anualment el
Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç convoca la línia
d’ajudes per al foment de la competitivitat en sectors estratègics, s’instrumente una convocatòria dirigida als sectors productius consolidats com ara l’agroalimentari;
l’artesania; les arts gràfiques; el calçat; la ceràmica; la
construcció; el joguet; la fusta i el moble; el metall i la
il·luminació; el plàstic; la química; el tèxtil; el transport i
logística i el comerç i turisme.
Les Corts acuerdan respaldar la política del Consell de
apoyo a los sectores productivos de la Comunitat Valenciana
e instarle a seguir arbitrando ayudas a los sectores productivos de la Comunitat Valenciana en los ámbitos de la formación de recursos humanos, la innovación y el desarrollo de
mercados que permitan un incremento de competitividad.
Les Corts instan al Consell para que éste, a su vez, solicite del Gobierno de España que, al igual que anualmente
el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio convoca la
línea de ayudas para el fomento de la competitividad en
sectores estratégicos, se instrumente una convocatoria dirigida a los sectores productivos consolidados tales como el
agroalimentario; la artesanía; las artes gráficas; el calzado;
la cerámica; la construcción; el juguete; la madera y el
mueble; el metal y la iluminación; el plástico; la química;
el textil; el transporte y logística y el comercio y turismo.
Palau dels Borja, 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre les mesures de suport al sector ceràmic i del taulell, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.900)
Proposición no de ley sobre las medidas de apoyo al sector cerámico y azulejero, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.900)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre
mesures de suport al sector ceràmic i del taulell.
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar
la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria
sobre medidas de apoyo al sector cerámico y azulejero.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El sector ceràmic a Espanya ha demostrat ser un dels
més importants i dinàmics del nostre país, i una gran vocació exportadora amb un alt nivell de competitivitat. Així, el
sector ceràmic i del taulell és un dels grans sectors industrials de major rellevància en l’economia de la Comunitat
Valenciana, importància que, entre altres aspectes, respon a
una situació històrica i de tradició. A nivell de la Comunitat
Valenciana cal indicar que el sector s’erigeix com el principal sector productiu de la província de Castelló, i que a la
nostra comunitat es concentren el 78,5 % d’empreses del
sector, el 91,5 % dels ocupats i el 92,1 % de la xifra de negocis del sector ceràmic espanyol.
El sector cerámico en España ha demostrado ser uno de
los más importantes y dinámicos de nuestro país, y una
gran vocación exportadora con un alto nivel de competitividad. Así, el sector cerámico y azulejero es uno de los grandes sectores industriales de mayor relevancia en la economía de la Comunitat Valenciana, importancia que, entre
otros aspectos, responde a una situación histórica y de tradición. A nivel de la Comunitat Valenciana cabe señalar
que el sector se erige como el principal sector productivo
de la provincia de Castellón, y que en nuestra comunidad
se concentran el 78,5 % de empresas del sector, el 91,5 %
de los ocupados y el 92,1 % de la cifra de negocios del sector cerámico español.
Efectivamente, este sector empleaba, antes de la crisis
económica, y solo en la provincia de Castellón, a más de
30.000 personas directamente o indirectamente, y generaba
una facturación superior a los 4.000 millones de euros
anuales. De todo esto se deduce que es un sector altamente
implicado en el desarrollo económico de la provincia y en
el bienestar de sus ciudadanos y ciudadanas.
De otro lado, es necesario señalar que estamos ante un
sector de alta vocación exportadora, y un carácter innovador y que ha demostrado su capacidad de adaptación a lo
largo de los años en un entorno competitivo cambiante.
Actualmente, y a pesar de haberse consolidado la industria cerámica valenciana como una de las más fuertes del
panorama internacional, el sector tiene que hacer frente a
grandes retos para continuar manteniendo su liderazgo en
Efectivament, aquest sector col·locava, abans de la crisi
econòmica, i només a la província de Castelló, més de
30.000 persones directament o indirectament, i generava
una facturació superior als 4.000 milions d’euros anuals.
De tot això es dedueix que és un sector altament involucrat
en el desenvolupament econòmic de la província i en el benestar dels seus ciutadans i de les seues ciutadanes.
D’altra banda, cal indicar que estem davant un sector
d’alta vocació exportadora, i un caràcter innovador i que ha
demostrat la capacitat d’adaptació al llarg dels anys en un
entorn competitiu canviant.
Actualment, i a pesar d’haver-se consolidat la indústria
ceràmica valenciana com una de les més fortes del panorama internacional, el sector ha d’afrontar grans reptes per a
continuar mantenint el lideratge en els mercats internacio-
BOC número 289
18.02.2011
nals, principalment referents a l’augment dels nivells de
competitivitat en termes de qualitat, innovació i disseny.
Pàg. 39.216
Per això, el teixit empresarial de la Comunitat Valenciana, conscient de la realitat econòmica global, està dirigint
les inversions del sector ceràmic a l’ampliació
d’instal·lacions, a la millora dels processos productius, a la
incorporació de les últimes tecnologies per a protegir el
medi ambient, i a l’augment de la qualitat i la diversitat de
l’oferta.
Per la seua banda, des del Consell s’han dut a terme una
sèrie d’actuacions per a millorar la dotació
d’infraestructures i la formació dels recursos humans, aspectes que redunden en un increment de la productivitat.
Cal recordar els plans sectorials de competitivitat, els diferents programes formatius del SERVOF i els projectes
aprovats en el marc del Programa d’incentius regionals que
han comportat un estímul a la modernització i a la competitivitat de les nostres empreses. Així mateix, cal destacar el
paper de l’Institut Valencià de Finances i la Societat de Garantia Recíproca, mitjançant el Pla específic de suport al finançament per al sector ceràmic, com també el treball fet
des de l’IMPIVA i l’IVEX.
Per tot això, ja al maig de 2009 Les Corts van acordar
instar el Govern d’Espanya a adoptar un Pla estratègic de
suport a aquest sector, acord del compliment del qual se segueix sense tenir-ne notícies. Per això, el Grup Parlamentari Popular considera d’urgent necessitat que Les Corts es
pronuncien de nou sobre aquest tema amb l’objectiu de reiterar-ne la voluntat.
Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent:
los mercados internacionales, principalmente referentes al
aumento de los niveles de competitividad en términos de
calidad, innovación y diseño.
Por eso, el tejido empresarial de la Comunitat Valenciana, consciente de la realidad económica global, está dirigiendo las inversiones del sector cerámico a la ampliación
de instalaciones, a la mejora de los procesos productivos, a
la incorporación de las últimas tecnologías para proteger el
medio ambiente, y al aumento de la calidad y la diversidad
de la oferta.
Por su parte, desde el Consell se ha llevado a cabo una
serie de actuaciones para mejorar la dotación de infraestructuras y la formación de los recursos humanos, aspectos que
redundan en un incremento de la productividad. Cabe recordar los planes sectoriales de competitividad, los diversos
programas formativos del SERVEF y los proyectos aprobados en el marco del Programa de incentivos regionales que
han supuesto un estímulo a la modernización y a la competitividad de nuestras empresas. Asimismo, cabe destacar el papel del Instituto Valenciano de Finanzas y la Sociedad de
Garantía Recíproca, mediante el Plan específico de apoyo a
la financiación para el sector cerámico, así como también el
trabajo realizado desde el IMPIVA y el IVEX.
Por todo ello, ya en mayo de 2009 Les Corts acordaron
instar al Gobierno de España a adoptar un plan estratégico
de apoyo a este sector, acuerdo de cuyo cumplimiento se sigue sin tener noticias. Por ello, el Grupo Parlamentario Popular considera de urgente necesidad que Les Corts se pronuncien de nuevo sobre este tema con el objetivo de
reiterar su voluntad.
En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden que el Consell torne a instar el Govern d’Espanya que aprove de manera urgent un pla extraordinari de mesures de suport al sector ceràmic i del taulell
de la Comunitat Valenciana, que en propicie la reactivació,
en què reculla les mesures específiques contingudes en la
Resolució 180/VII sobre la petició al Govern d’Espanya
d’un pla estratègic de suport al sector de la ceràmica, aprovada per la Comissió d’Economia, Pressuposts i Hisenda
de Les Corts en la reunió del 5 de maig de 2009 i publicada
en el BOC 152 de 22 de maig de 2009.
Les Corts acuerdan que el Consell vuelva a instar al Gobierno de España a que apruebe de manera urgente un plan
extraordinario de medidas de apoyo al sector cerámico y del
azulejero de la Comunitat Valenciana, que propicie su reactivación, en el que recoja las medidas específicas contenidas en
la Resolución 180/VII sobre la petición al Gobierno de España de un plan estratégico de apoyo al sector de la cerámica,
aprobada por la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda de Les Corts en la reunión del 5 de mayo de 2009 y
publicada en el BOC 152 de 22 de mayo de 2009.
Palau dels Borja, 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre la defensa dels establiments
expenedors de menjars i begudes al servei de la platja al
litoral de la Comunitat Valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 71.901)
Proposición no de ley sobre la defensa de los establecimientos expendedores de comidas y bebidas al servicio
de la playa en el litoral de la Comunitat Valenciana,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE
número 71.901)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre la
defensa dels establiments expenedors de menjars i begudes
al servei de la platja al litoral de la Comunitat Valenciana.
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la defensa de los establecimientos expendedores de comidas y bebidas al servicio de la playa en el litoral
de la Comunitat Valenciana.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.217
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La presència d’establiments expenedors de menjar i beguda situada a la zona de domini públic maritimoterrestre,
denominats comunament barets, posseeix un gran arrelament a la Comunitat Valenciana. Aquests establiments
constitueixen un autèntic senyal d’identitat turística en les
costes valencianes, ja que es tracta d’un element de vital
importància per al sector turístic que genera milers de llocs
de treball, té un enorme impacte econòmic i ofereix un servei de qualitat a milions de visitants de les nostres platges
tots els anys.
El canvi de criteri per part de la Direcció General de
Sostenibilitat de la Costa i del Mar, del Ministeri de Medi
Ambient i Medi Rural i Marí, en l’aplicació de la legislació
de costes, ha generat una gran incertesa entorn del futur
d’aquests establiments.
Recentment, la Direcció General esmentada va comunicar als propietaris d’uns quants restaurants amb terrasses
enfront del mar de les platges de Pinedo i del Saler que havien de tancar les terrasses dels establiments a partir de
2010 o, en cas contrari, haurien de fer front a sancions.
Amb aquesta mesura el govern central canviava el criteri
en l’aplicació del reglament de la Llei de costes, ja que
d’acord amb el reglament, fins ara aquests establiments
comptaven amb les autoritzacions i concessions pertinents
d’acord amb la legislació aplicable.
El canvi de criteri de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar en l’aplicació de la llei afecta
també nombrosos establiments al llarg de tota la costa de la
Comunitat Valenciana i ha generat una inseguretat jurídica
i una incertesa greus, a més d’un perjudici notable a un sector econòmic i estratègic tan important.
La presencia de establecimientos expendedores de comida y bebida situados en la zona de dominio público marítimo-terrestre, denominados comúnmente chiringuitos, posee un gran arraigo en la Comunitat Valenciana. Estos
establecimientos constituyen una auténtica seña de identidad turística en las costas valencianas, pues se trata de un
elemento de vital importancia para el sector turístico que
genera miles de puestos de trabajo, tiene un enorme impacto económico y ofrece un servicio de calidad a millones de
visitantes de nuestras playas todos los años.
El cambio de criterio por parte de la Dirección General
de Sostenibilidad de la Costa y del Mar, del Ministerio de
Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, en la aplicación
de la legislación de costas, ha generado una gran incertidumbre en torno al futuro de estos establecimientos.
Recientemente, la citada Dirección General comunicó a
los propietarios de varios restaurantes con terrazas frente al
mar de las playas de Pinedo y de El Saler que debían cerrar
las terrazas de sus establecimientos a partir de 2010 o de lo
contrario deberían hacer frente a sanciones. Con esta medida el gobierno central cambiaba el criterio en la aplicación
del reglamento de la Ley de costas, pues de acuerdo con el
mismo, hasta ahora estos establecimientos contaban con las
autorizaciones y concesiones pertinentes conforme a la legislación aplicable.
El cambio de criterio de la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar en la aplicación de la ley
afecta también a numerosos establecimientos a lo largo de
toda la costa de la Comunitat Valenciana y ha generado una
grave inseguridad jurídica e incertidumbre, además de un
notable perjuicio a un sector económico y estratégico tan
importante.
Según las estimaciones efectuadas por el sector, el cambio de criterio en la aplicación de la ley puede generar a
medio y largo plazo pérdidas de 5.000 puestos de trabajo y
500 millones de euros.
La prórroga otorgada por el gobierno solamente a determinados establecimientos afectados no soluciona el problema creado, pues no se evita que se vean obligados a reducir
sus dimensiones o incluso al cierre.
El gobierno valenciano, con la máxima voluntad de diálogo y consenso, ha mantenido reuniones con los responsables del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y
Marino en las que les ha reclamado soluciones definitivas
para acabar con la situación de falta de seguridad jurídica y
garantías que pesa sobre estos establecimientos.
El 21 de enero de 2010, el conseller de Gobernación
trasladó al secretario general del Mar las propuestas consensuadas con el sector hostelero y con los municipios
afectados, a fin de que la prórroga anunciada para determinados locales sea una moratoria extensiva a todos los locales afectados y no se produzcan más resoluciones de cierre
o de derribo, hasta que por parte del Ministerio se adopte
una solución definitiva y satisfactoria.
Por otra parte, es una petición ampliamente compartida
el que se traspase a la Comunitat Valenciana la gestión y
otorgamiento de autorizaciones y concesiones de estos establecimientos.
Como consecuencia de la aplicación tajante, rigurosa y
arbitraria de la Ley de costas por parte del gobierno central,
llegando a utilizar criterios de interpretación diferentes en
función de la comunidad autónoma en la que debe aplicar
Segons les estimacions efectuades pel sector, el canvi de
criteri en l’aplicació de la llei pot generar a mitjà i llarg termini pèrdues de 5.000 llocs de treball i 500 milions
d’euros.
La pròrroga atorgada pel govern només a determinats
establiments afectats no soluciona el problema creat, perquè no s’evita que siguen obligats a reduir-ne les dimensions o fins i tot al tancament.
El govern valencià, amb la màxima voluntat de diàleg i
consens, ha mantingut reunions amb els responsables del
Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí en què els
ha reclamat solucions definitives per a acabar amb la situació de falta de seguretat jurídica i garanties que pesa sobre
aquests establiments.
El 21 de gener de 2010, el conseller de Governació va
traslladar al secretari general del Mar les propostes consensuades amb el sector hostaler i amb els municipis afectats,
a fi que la pròrroga anunciada per a determinats locals siga
una moratòria extensiva a tots els locals afectats i no es
produesquen més resolucions de tancament o de derrocament, fins que per part del Ministeri s’adopte una solució
definitiva i satisfactòria.
D’altra banda, és una petició àmpliament compartida
que es traspasse a la Comunitat Valenciana la gestió i
l’atorgament d’autoritzacions i concessions d’aquests establiments.
Com a conseqüència de l’aplicació contundent, rigorosa
i arbitrària de la Llei de costes per part del govern central,
que arriba a utilitzar criteris d’interpretació diferents en
funció de la comunitat autònoma en què ha d’aplicar la dita
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.218
normativa (per exemple, vegeu el contrast entre Andalusia i
la Comunitat Valenciana), es fa necessari que la Comunitat
Valenciana vetle per un dels seus motors econòmics més
importants (el turisme) i, per a això, ha d’assumir, en
l’àmbit de la gestió i l’ordenació del litoral, les competències en matèria d’autorització i concessió en allò referit a
l’ocupació del domini públic maritimoterrestre per establiments públics, activitats recreatives i locals d’oci, com
també per a l’ocupació del domini públic per a altres fins
relacionats amb l’exercici de les activitats turístiques en la
seua costa. En aquest sentit, el Consell va sol·licitar que es
reunira de manera urgent la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat.
Mentre que la dita transferència no es duga a terme,
l’aplicació de la llei ha de fer-se d’una forma raonable i
sensata, tenint en compte les circumstàncies econòmiques
que travessem i les peculiaritats dels llocs on s’ubiquen els
establiments.
Fins a la data, el govern central ha desatès les peticions
realitzades conjuntament pels establiments afectats, el sector hostaler i el Consell, i no ha ofert cap resposta satisfactòria.
D’acord amb tot el que s’ha exposat anteriorment, es
presenta la següent
dicha normativa (por ejemplo, véase el contraste entre Andalucía y la Comunitat Valenciana), se hace necesario que
la Comunitat Valenciana vele por uno de sus motores
económicos más importantes (el turismo) y, para ello, ha de
asumir, en el ámbito de la gestión y ordenación del litoral,
las competencias en materia de autorización y concesión en
lo referido a la ocupación del dominio público marítimo-terrestre por establecimientos públicos, actividades recreativas y locales de ocio, así como para la ocupación del dominio público para otros fines relacionados con el ejercicio de
las actividades turísticas en su costa. En este sentido, el
Consell solicitó que se reuniera de manera urgente la Comisión Mixta de Transferencias Estado-Generalitat.
En tanto dicha transferencia no se lleve a cabo, la aplicación de la ley debe hacerse de una forma razonable y
sensata, teniendo en cuenta las circunstancias económicas
que atravesamos y las peculiaridades de los lugares donde
se ubican los establecimientos.
Hasta la fecha, el gobierno central ha desatendido las
peticiones realizadas conjuntamente por los establecimientos afectados, el sector hostelero y el Consell, y no ha ofrecido respuesta satisfactoria alguna.
De acuerdo con todo lo anteriormente expuesto, se presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden reiterar el suport al Consell en les
gestions realitzades davant el Govern d’Espanya en defensa
dels barets.
2. Les Corts Valencianes mostren el suport a les demandes del sector hostaler implicat a fi d’arribar a una solució
que done seguretat jurídica als establiment afectats per
l’aplicació de la legislació de costes.
3. Les Corts insten el Consell perquè reitere davant el
Govern d’Espanya:
a) La necessitat que el govern de la nació adopte una solució satisfactòria per al manteniment, de la forma en què
succeïa fins ara, dels establiments expenedors de menjar i
beguda al servei de la platja ubicats al litoral de la Comunitat Valenciana.
b) La sol·licitud del traspàs de funcions i serveis en
matèria d’ordenació i gestió del litoral a la Comunitat Valenciana, amb els recursos necessaris per a l’exercici i la
gestió, mitjançant el reial decret corresponent, a l’efecte de
l’autorització i la concessió en matèria d’ocupació de domini públic maritimoterrestre per establiments públics, activitats recreatives i locals d’oci, com també qualsevol altra
autorització d’ocupació del domini públic maritimoterrestre
relacionat amb l’activitat turística desenvolupada a la Comunitat Valenciana.
c) La sol·licitud de modificar la normativa de costes per
introduir-hi criteris concrets que s’adapten a les necessitats
i a la realitat social a fi d’evitar interpretacions arbitràries
de la norma.
4. Que del grau del compliment d’aquest acord es done
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
1. Les Corts acuerdan reiterar su apoyo al Consell en las
gestiones realizadas ante el Gobierno de España en defensa
de los chiringuitos.
2. Les Corts Valencianes muestran su respaldo a las demandas del sector hostelero implicado a fin de alcanzar una
solución que dé seguridad jurídica a los establecimiento
afectados por la aplicación de la legislación de costas.
3. Les Corts instan al Consell para que reitere ante el
Gobierno de España:
a) La necesidad de que el gobierno de la nación adopte
una solución satisfactoria para el mantenimiento, de la forma en que venía sucediendo hasta ahora, de los establecimientos expendedores de comida y bebida al servicio de la
playa ubicados en el litoral de la Comunitat Valenciana.
b) La solicitud del traspaso de funciones y servicios en
materia de ordenación y gestión del litoral a la Comunitat
Valenciana, con los recursos necesarios para su desempeño
y gestión, mediante el correspondiente real decreto, a los
efectos de la autorización y concesión en materia de ocupación de dominio público marítimo-terrestre por establecimientos públicos, actividades recreativas y locales de ocio,
así como cualquier otra autorización de ocupación del dominio público marítimo-terrestre relacionado con la actividad turística desarrollada en la Comunitat Valenciana.
c) La solicitud de modificar la normativa de costas introduciendo criterios concretos que se adapten a las necesidades y a la realidad social a fin de evitar interpretaciones
arbitrarias de la norma.
4. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre el principi de neutralitat en
la xarxa, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 71.887)
Proposición no de ley sobre el principio de neutralidad
en la red, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.887)
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.219
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre
el principi de neutralitat en la xarxa.
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el principio de neutralidad en la red.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Dels grans invents i descobriments de les últimes dècades, ni la radiotelevisió, ni l’energia nuclear, ni la conquesta de l’espai, ni els ordinadors, potser cap ha exercit un paper tan decisiu en l’evolució de la nostra societat com
Internet.
Aquesta xarxa ha suposat que en qualsevol moment i en
qualsevol lloc (a casa, al centre de treball, al cibercafè, des
del telèfon WAP...) podem accedir a la informació que necessitem, difondre dades a tot el món i comunicar-nos i interactuar amb qualsevol persona, institució o entorn (real o
virtual).
D’altra banda, en l’àmbit personal i domèstic, a poc a
poc en descobrim les enormes possibilitats, especialment
com a mitjà de relació, informació, oci i també de formació: Internet ens pot proporcionar informació i formació sobre qualsevol tema, en tot moment i des de qualsevol punt
de la Xarxa.
Internet ens ha obert les portes d’una nova era en què,
en aquest cas, podrem realitzar a distància moltíssimes de
les coses que abans requerien presencialitat, i podrem desenvolupar-hi noves activitats enriquidores de la nostra personalitat i de la nostra forma de vida, que fins ara resultaven impossibles.
Tots sabem que els nous descobriments ens ajuden en
les nostres activitats habituals i en la satisfacció de les nostres necessitats, però també obrin incògnites noves i comporten problemes nous.
Entre ells, i sense ser exhaustius, la falta de capacitat
econòmica o de formació de les persones ocasiona que es
troben marginades d’aquesta nova societat.
Per això hem de cercar les fórmules adequades per a
universalitzar Internet, procurant que no hi haja diferències
entre països pobres i rics, i formar adequadament els usuaris. Ningú s’ha de sentir allunyat d’Internet.
Però a més, la gestió de la immensa informació de qualsevol tipus que es transmet per les xarxes no pot estar subjecta als maneigs dels operadors de servei d’Internet o donar tractaments diferents a través del bloqueig del tràfic
mitjançant filtres o la creació de les seues pròpies regles
per a determinar la prioritat dels paquets.
Precisament l’èxit d’Internet, des del principi, ha estat
generat per la neutralitat de la xarxa, és a dir, el dret dels
usuaris d’Internet a accedir a continguts, serveis i aplicacions sense interferències d’operadors o de governs autoritaris.
Aquest principi de neutralitat a la xarxa ha permès que totes les dades en línia que circulen per la xarxa ho facen en
condicions d’igualtat, sense discriminació, amb total llibertat
d’expressió i independentment de l’origen o la destinació.
La neutralitat esmentada ha permès i continuarà permetent realitzar il·limitats serveis diferents, que no podíem
imaginar fa alguns anys.
La publicació i l’accés a la informació, el correu
electrònic, les converses en temps real, els vídeos, les reproduccions de continguts multimèdia, el control d’equips
De los grandes inventos y descubrimientos de las últimas décadas, ni la radiotelevisión, ni la energía nuclear, ni
la conquista del espacio, ni los ordenadores, quizás ninguno ha ejercido un papel tan decisivo en la evolución de
nuestra sociedad como Internet.
Esta red ha supuesto que en cualquier momento y en
cualquier lugar (en casa, en el centro de trabajo, en el cibercafé, desde el teléfono WAP...) podemos acceder a la información que necesitemos, difundir datos a todo el mundo
y comunicarnos e interactuar con cualquier persona, institución o entorno (real o virtual).
Por otra parte, en el ámbito personal y doméstico, poco
a poco vamos descubriendo sus enormes posibilidades, especialmente como medio de relación, información, ocio y
también de formación: Internet nos puede proporcionar información y formación sobre cualquier tema, en todo momento y desde cualquier punto de la Red.
Internet nos ha abierto las puertas de una nueva era en la
que, en este caso, podremos realizar a distancia muchísimas
de las cosas que antes requerían presencialidad, y podremos desarrollar nuevas actividades enriquecedoras de nuestra personalidad y de nuestra forma de vida, que hasta ahora resultaban imposibles.
Todos sabemos que los nuevos descubrimientos nos
ayudan en nuestras actividades habituales y en la satisfacción de nuestras necesidades, pero también abren nuevas
incógnitas y traen consigo nuevos problemas.
Entre ellos, y sin ser exhaustivos, la falta de capacidad
económica o de formación de las personas origina que se
encuentren marginadas de esta nueva sociedad.
Por ello debemos de buscar las fórmulas adecuadas para
universalizar Internet, procurando que no existan diferencias entre países pobres y ricos, y formar adecuadamente a
los usuarios. Nadie se debe sentir alejado de Internet.
Pero además, la gestión de la inmensa información de
todo tipo que se transmite por las redes no puede estar sujeta a los manejos de los operadores de servicio de Internet o
dar tratamientos diferentes a través del bloqueo del tráfico
mediante filtros o creando sus propias reglas para determinar la prioridad de los paquetes.
Precisamente el éxito de Internet, desde el principio, ha
sido generado por la neutralidad de la red, es decir, el derecho de los usuarios de Internet a acceder a contenidos,
servicios y aplicaciones sin interferencias de operadores o
de gobiernos autoritarios.
Este principio de neutralidad en la red ha permitido que
todos los datos on line que circulan por la red lo hagan en
condiciones de igualdad, sin discriminación, con total libertad
de expresión e independientemente de su origen o destino.
La mencionada neutralidad ha permitido y seguirá permitiendo realizar ilimitados servicios diferentes, que no
podíamos imaginar hace algunos años.
La publicación y el acceso a la información, el correo
electrónico, las conversaciones en tiempo real, los videos, las
reproducciones de contenidos multimedia, el control de equi-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.220
de forma remota i una infinitat d’operacions són exemples
dels múltiples serveis que podem obtenir amb Internet i,
que sens dubte, han canviat i continuaran canviant la forma
de relacionar-nos els ciutadans en el món.
Per tot això, un objectiu primordial de l’acció política és
la protecció d’aquest principi de neutralitat d’Internet.
L’acció d’algunes operadores d’Internet per a donar preferència a certes aplicacions, o els acords amb proveïdors
de continguts a canvi d’una remuneració o el control de dades dels seus clients contribueixen a menyscabar l’interès
dels usuaris.
Aquestes males pràctiques restringeixen la llibertat dels
ciutadans a triar el contingut a què accediran a través
d’Internet o la possibilitat d’usar totes les aplicacions que
vulguen. És conegut que en Internet hi ha milers
d’aplicacions per als usos més variats creades per persones
en totes les parts del món.
Les conseqüències sobre la lliure competència serien
devastadores ja que qualsevol proveïdor podria alterar el
tràfic dels seus clients per a beneficiar determinades empreses, amb el pagament previ.
En resum, suposaria inicialment un fre a la innovació
tecnològica i al desenvolupament de la creativitat, ja que
els emprenedors no tindrien la llibertat de triar les aplicacions millors per als seus projectes.
En definitiva, es fa necessari protegir legalment el principi de neutralitat de la xarxa, principi que està en la mateixa naturalesa de la xarxa des dels inicis i que avui en dia
sembla estar afectat.
Per això el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent
pos de forma remota y un sinfín de operaciones son ejemplos
de los múltiples servicios que podemos obtener con Internet
y, que sin duda, han cambiado y seguirán cambiando la forma
de relacionarnos los ciudadanos en el mundo.
Por todo ello, un objetivo primordial de la acción política
es la protección de este principio de neutralidad de Internet.
La acción de algunas operadoras de Internet por dar preferencia a ciertas aplicaciones, o los acuerdos con proveedores de contenidos a cambio de una remuneración o el
control de datos de sus clientes contribuyen a menoscabar
el interés de los usuarios.
Estas malas prácticas restringen la libertad de los ciudadanos a elegir el contenido al que van a acceder a través de
Internet o la posibilidad de usar todas las aplicaciones que
quieran. Es conocido que en Internet existen miles de aplicaciones para los más variados usos creadas por personas
en todas las partes del mundo.
Las consecuencias sobre la libre competencia serían devastadoras ya que cualquier proveedor podría alterar el tráfico de sus clientes para beneficiar a determinadas empresas, previo pago.
En resumen, supondría inicialmente un freno a la innovación tecnológica y al desarrollo de la creatividad, al no
tener los emprendedores la libertad de elegir las mejores
aplicaciones para sus proyectos.
En definitiva, se hace necesario proteger legalmente el
principio de neutralidad de la red, principio que está en la
propia naturaleza de la red desde sus inicios y que hoy día
parece verse afectado.
Por ello el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest demane al govern de la nació que de forma urgent modifique la
normativa espanyola en matèria de societat de la informació a fi de garantir el compliment del principi de neutralitat
de la xarxa per part dels proveïdors de telecomunicacions
que operen a Espanya.
Les Corts acuerdan instar al Consell para que este demande del gobierno de la nación que de forma urgente modifique la normativa española en materia de sociedad de la
información a fin de garantizar el cumplimiento del principio de neutralidad de la red por parte de los proveedores de
telecomunicaciones que operan en España.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre la protecció del menor en l’ús
de les noves tecnologies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.890)
Proposición no de ley sobre la protección del menor en
el uso de las nuevas tecnologías, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.890)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del
Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre la protecció del menor en l’ús de les noves tecnologies.
Rafael Blasco Castany, Síndic del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161
del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la
protección del menor en el uso de las nuevas tecnologías.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La importància que l’ús les noves tecnologies adquireix
diàriament en tots els àmbits de la societat és un fet imparable, que s’incrementa dia a dia. Evidentment la seua
presència té uns beneficis més que clars per als seus usuaris, però també uns riscos associats que és necessari conèixer i mitigar.
La importancia que el uso las nuevas tecnologías adquiere a diario en todos los ámbitos de la sociedad es un
hecho imparable, que se incrementa día a día. Evidentemente su presencia tiene unos beneficios más que claros
para sus usuarios, pero también unos riesgos asociados que
es necesario conocer y mitigar.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.221
Si a l’hora de parlar de noves tecnologies, en el conjunt
de la societat pot arribar a considerar-se preocupant el desconeixement de certes normes bàsiques de seguretat que
garantesquen una protecció mínima, aquest desconeixement s’agreuja en el sector més jove; si a açò unim altres
factors de risc (excés de confiança, ingenuïtat...) d’aquest
sector de la població podem afirmar, sense por
d’equivocar-nos, que l’ús indiscriminat i no controlat de les
noves tecnologies pot posar seriosament perill la integritat,
tant física com emocional, del públic més jove.
Per a mitigar els riscos inherents a la utilització
d’internet i les noves tecnologies, i millorar l’ús que els menors fan d’aquestos mitjans, la prevenció, la formació i
l’orientació en l’ús de les noves tecnologies són tres línies
d’actuació a què és necessari dedicar una atenció prioritària.
Cal que pares i fills coneguen els avantatges i riscos de
les noves tecnologies, entenguen els termes tecnològics en
què es mouen i expressen, faciliten el diàleg i milloren la
seguretat enfront de potencials amenaces.
Així per a millorar l’ús de les noves tecnologies en els
col·lectius més desprotegits és necessari fer especial insistència en la necessitat de:
– Conscienciar els més joves sobre els riscos i els problemes de seguretat, a tots els nivells, als quals estan exposats a
causa de l’ús de les noves tecnologies, en especial d’internet.
– Conèixer i evitar les principals amenaces, proporcionant-los el coneixement per a fer-los front.
– Conèixer i aplicar les mesures de protecció bàsiques.
– Garantir el millor ús possible de les noves tecnologies
i, per tant, incrementar-hi la confiança i la tranquil·litat en
utilitzar-les.
Per tot l’anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent
Si a la hora de hablar de nuevas tecnologías, en el conjunto
de la sociedad puede llegar a considerarse preocupante el desconocimiento de ciertas normas básicas de seguridad que garanticen una protección mínima, este desconocimiento se
agrava en el sector más joven; si a esto unimos otros factores
de riesgo (exceso de confianza, ingenuidad...) de este sector de
la población podemos afirmar, sin temor a equivocarnos, que
el uso indiscriminado y no controlado de las nuevas tecnologías puede poner en serio peligro la integridad, tanto física
como emocional, del público más joven.
Para mitigar los riesgos inherentes a la utilización de internet
y las nuevas tecnologías, y mejorar el uso que los menores hacen de estos medios, la prevención, la formación y la orientación en el uso de las nuevas tecnologías son tres líneas de actuación a las que es necesario dedicar una atención prioritaria.
Es necesario que padres e hijos conozcan las ventajas y riesgos de las nuevas tecnologías, entendiendo los términos tecnológicos en los que se mueven y expresan, facilitando el diálogo y mejorando la seguridad frente a potenciales amenazas.
Así para mejorar el uso de las nuevas tecnologías en los
colectivos más desprotegidos es necesario hacer especial
hincapié en la necesidad de:
– Concienciar a los más jóvenes sobre los riesgos y problemas de seguridad, a todos los niveles, a los que están expuestos
debido al uso de las nuevas tecnologías, en especial de internet.
– Conocer y evitar las principales amenazas, proporcionándoles el conocimiento para hacerles frente.
– Conocer y aplicar las medidas de protección básicas.
– Garantizar el mejor uso posible de las nuevas tecnologías y, por tanto, incrementar la confianza en las mismas
y la tranquilidad al utilizarlas.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden instar el Consell a dissenyar un model integral de protecció al menor en l’ús de les noves tecnologies (xarxes socials, utilització de webcams, xarxes
wifi, etc.), i d’alerta al seu entorn familiar, que permeta mitigar els riscos inherents a la utilització i internet i millorar
l’ús que els menors entre 9 i 16 anys fan de les noves tecnologies.
Les Corts acuerdan instar al Consell a diseñar un modelo integral de protección al menor en el uso de las nuevas
tecnologías (redes sociales, utilización de webcams, redes
wifi, etc.), y de alerta a su entorno familiar, que permita
mitigar los riesgos inherentes a la utilización e internet y
mejorar el uso que los menores entre 9 y 16 años hacen de
las nuevas tecnologías.
Palau dels Borja, 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre la necessària reforma del sistema de finançament de la justícia, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.888)
Proposición no de ley sobre la necesaria reforma del sistema de financiación de la justicia, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.888)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre
la necessària reforma del sistema de finançament de la
justícia.
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la necesaria reforma del sistema de financiación
de la justicia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La modernització de la justícia a Espanya, amb una
justícia transferida a les comunitats autònomes, requereix
un escenari de finançament igualitari i solidari.
La modernización de la justicia en España, con una justicia transferida a las comunidades autónomas, requiere un
escenario de financiación igualitario y solidario.
BOC número 289
18.02.2011
Per a assegurar els drets dels ciutadans per igual en tot
el territori nacional, és necessari un canvi global del finançament de la justícia, a partir de criteris i indicadors objectius, que servesquen de garantia d’equitat distributiva.
Aquests paràmetres no són altres que la població real i la
incorporació d’un nombre mínim de jutges per habitant.
Pàg. 39.222
El servei essencial que constitueix la justícia ha de tenir
un tracte igual per part de l’Estat, independentment de quina siga la comunitat autònoma, aplicant el mateix criteri a
l’hora del seu finançament, i qualsevol altre plantejament
suposa establir distincions inacceptables entre els ciutadans, que, en funció de la comunitat en què residesquen, en
uns casos ha de sufragar a costa del seu propi pressupost,
és a dir, a costa de l’esforç dels seus ciutadans, la inversió
necessària per a posar en funcionament els jutjats i els tribunals necessaris, mentre que en altres comunitats assumeix el seu cost l’Estat.
Basant-se en el que s’ha exposat anteriorment, el Grup
Parlamentari Popular presenta la següent
Para asegurar los derechos de los ciudadanos por igual
en todo el territorio nacional, es necesario un cambio global de la financiación de la justicia, a partir de criterios e
indicadores objetivos, que sirvan de garantía de equidad
distributiva. Estos parámetros no son otros que la población
real y la incorporación de un número mínimo de jueces por
habitante.
El Consell ha trasladado al Gobierno de España esa necesidad de cambio, que terminaría con las desigualdades
generadas por los 12 acuerdos de transferencia hoy vigentes, cada cual adoptado en un escenario y tiempo concreto
de fortaleza o debilidad del Estado.
Esta realidad dispar se hace bien evidente en el modelo
de financiación de Cataluña, por lo que se considera idónea la extensión del mismo al resto de comunidades autónomas.
Si ante la petición de nuevas unidades judiciales el Ministerio fija un número concreto de unidades, cada uno de
esos juzgados es sufragado inicialmente y para el resto de
sus días en aproximadamente un 80 % por la comunidad
autónoma, pagando el 20 % de los costes el Ministerio, que
se reduce exclusivamente a la retribución de jueces y secretarios, así como los fiscales necesarios para atender al aumento de nuevos órganos judiciales. En el caso de Cataluña, la financiación es doble. Los reales decretos anuales
para Cataluña transfieren dos cifras: Las nuevas unidades
judiciales se sufragan año a año a Cataluña en su integridad
por el Ministerio, con una cantidad anual por una sola vez
para ponerlos en funcionamiento y, además con una segunda cifra destinada a la ampliación por el coste de
funcionamiento, que se transfieren al montante global de la
financiación de la comunidad, incrementado el coste efectivo de la transferencia inicial. Solo por esta vía y con una
situación de traspasos igual a la valenciana, Cataluña ha recibido 55.005.410,16 euros por puesta en funcionamiento
de nuevos juzgados y 12.794.120,15 euros por ampliación
del coste de funcionamiento de los mismos. Es decir, en total, 67.799.530,31 euros.
El servicio esencial que constituye la justicia debe tener
un trato igual por parte del Estado, independientemente de
cual sea la comunidad autónoma, aplicando el mismo criterio a la hora de su financiación, y cualquier otro planteamiento supone establecer distinciones inaceptables entre
los ciudadanos, que, en función de la comunidad en la que
residan, en unos casos debe sufragar a costa de su propio
presupuesto, es decir, a costa del esfuerzo de sus ciudadanos, la inversión necesaria para poner en funcionamiento
los juzgados y tribunales necesarios, mientras que en otras
comunidades asume su coste el Estado.
En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts acorden donar el seu suport al Consell en la
seua posició sobre la necessitat de plantejar una revisió
global en l’actual model de finançament de la justícia, i
l’insten a continuar en la línia d’actuació que està duent a
terme davant el Govern d’Espanya per a impulsar aquest
canvi.
Les Corts acuerdan dar su apoyo al Consell en su posición sobre la necesidad de plantear una revisión global en
el actual modelo de financiación de la justicia, y le instan a
continuar en la línea de actuación que está llevando a cabo
ante el Gobierno de España para impulsar dicho cambio.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
El Consell ha traslladat al Govern d’Espanya aquesta
necessitat de canvi, que acabaria amb les desigualtats generades pels 12 acords de transferència avui vigents, cada un
adoptat en un escenari i temps concret de fortalesa o debilitat de l’Estat.
Aquesta realitat dispar es fa ben evident en el model de
finançament de Catalunya, per la qual cosa es considera
idònia l’extensió d’aquest model a la resta de comunitats
autònomes.
Si davant la petició de noves unitats judicials el Ministeri fixa un nombre concret d’unitats, cada un d’aquests jutjats és sufragat inicialment i per a la resta dels seus dies en
aproximadament un 80 % per la comunitat autònoma, i el
Ministeri paga el 20 % dels costs, que es redueix exclusivament a la retribució de jutges i secretaris, com també els
fiscals necessaris per a atendre a l’augment de nous òrgans
judicials. En el cas de Catalunya, el finançament és doble.
Els reials decrets anuals per a Catalunya transfereixen dues
xifres: Les noves unitats judicials se sufraguen any a any a
Catalunya en la seua integritat pel Ministeri, amb una
quantitat anual per una sola vegada per a posar-los en funcionament i, a més amb una segona xifra destinada a
l’ampliació pel cost de funcionament, que es transfereixen
al muntant global del finançament de la comunitat, incrementat el cost efectiu de la transferència inicial. Només per
aquesta via i amb una situació de traspassos igual a la valenciana, Catalunya ha rebut 55.005.410,16 euros per posada en funcionament de nous jutjats i 12.794.120,15 euros
per ampliació del cost de funcionament d’aquests. És a dir,
en total, 67.799.530,31 euros.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.223
Proposició no de llei sobre la reforma urgent de la Llei
d’assistència jurídica gratuïta, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 71.891)
Proposición no de ley sobre la reforma urgente de la
Ley de asistencia jurídica gratuita, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.891)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del
Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre la reforma urgent de la Llei d’assistència jurídica gratuïta.
Rafael Blasco Castany, Síndic del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161
del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la
reforma urgente de la Ley de asistencia jurídica gratuita.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La justícia és un servei públic essencial i obtenir-ne la
tutela judicial efectiva un dret fonamental reconegut constitucionalment, complementat pel també dret fonamental a la
defensa i a l’assistència d’advocat.
L’assistència jurídica gratuïta, basada en el principi de
solidaritat social, permet a tot aquell que no té els recursos
econòmics necessaris, fer efectiu l’accés a la justícia, garantint la possibilitat d’exercir accions judicials per a resoldre els seus conflictes.
La Generalitat Valenciana, en el marc de les seues competències, i assumint el seu compromís amb els més necessitats de recursos, garanteix l’accés a la tutela judicial efectiva dels més desfavorits.
No obstant això, el més que notable increment experimentat pel recurs a l’assistència jurídica gratuïta en els últims anys, ha generat un important esforç pressupostari per
part de la Generalitat que, en l’actual escenari de crisi
econòmica, control del dèficit i ajust de la despesa pública,
fa necessari la racionalització al màxim d’aquest servei, a fi
de la garantia del dret i una major qualitat en la seua prestació, millorant-ne l’eficiència i obtenint així el màxim rendiment als recursos públics. El camí per a la consecució
d’aquest objectiu sense menyscabar de cap manera el dret
dels ciutadans passa per la vinculació de la concessió del
benefici fonamentalment a la carència de recursos econòmics.
Resulta doncs necessària i urgent la reforma en aquest
sentit de la vigent Llei d’assistència jurídica gratuïta, i que
a més d’allò que s’ha exposat, permeta que la legislació autonòmica puga anar més enllà en la millora del servei, i
contemple fins i tot fórmules alternatives a l’actual per a la
seua gestió i prestació, perquè al cap i a la fi, encara que la
norma bàsica és de caràcter estatal, són les comunitats
autònomes amb transferències assumides en matèria de
justícia els que presten i assumeixen el cost d’aquest servei.
Pel que fa a l’anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent
La justicia es un servicio público esencial y obtener la
tutela judicial efectiva un derecho fundamental reconocido
constitucionalmente, complementado por el también derecho fundamental a la defensa y a la asistencia de abogado.
La asistencia jurídica gratuita, basada en el principio de
solidaridad social, permite a todo aquel que carece de los
recursos económicos necesarios, hacer efectivo el acceso a
la justicia, garantizando la posibilidad de ejercer acciones
judiciales para resolver sus conflictos.
La Generalitat Valenciana, en el marco de sus competencias, y asumiendo su compromiso con los más necesitados de recursos, viene garantizando el acceso a la tutela judicial efectiva de los más desfavorecidos.
No obstante, el más que notable incremento experimentado por el recurso a la asistencia jurídica gratuita en los últimos años, ha generado un importante esfuerzo presupuestario por parte de la Generalitat que, en el actual escenario
de crisis económica, control del déficit y ajuste del gasto
público, hace necesario la racionalización al máximo este
servicio, en aras a la garantía del derecho y una mayor calidad en su prestación, mejorando su eficiencia y obteniendo
así el máximo rendimiento a los recursos públicos. El camino para la consecución de este objetivo sin menoscabar
en modo alguno el derecho de los ciudadanos pasa por la
vinculación de la concesión del beneficio fundamentalmente a la carencia de recursos económicos.
Resulta pues necesaria y urgente la reforma en este sentido de la vigente Ley de asistencia jurídica gratuita, y que
además de lo expuesto, permita que la legislación autonómica pueda ir más allá en la mejora del servicio, contemplando incluso fórmulas alternativas a la actual para su gestión y prestación, pues al fin y al cabo, aunque la norma
básica es de carácter estatal, son las comunidades autónomas con transferencias asumidas en materia de justicia
quienes prestan y asumen el coste de este servicio.
En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, alhora, inste el govern de la nació a dur a terme la urgent reforma de la Llei d’assistència jurídica gratuïta.
2. Del grau de compliment d’aquest acord es retrà
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que éste, a
su vez, inste al gobierno de la nación a llevar a cabo la urgente reforma de la Ley de asistencia jurídica gratuita.
2. Del grado de cumplimiento de este acuerdo se dará
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
Palau dels Borja, 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.224
Proposició no de llei sobre el suport a la política desenvolupada pel Consell en matèria europea, presentada
pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.889)
Proposición no de ley sobre el apoyo a la política desarrollada por el Consell en materia europea, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.889)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre
suport a la política desenvolupada pel Consell en matèria
europea.
Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y
161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre apoyo a la política desarrollada por el Consell
en materia europea.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’Estatut d’autonomia, en el seu títol VI, Relacions amb
la Unió Europea, estableix la participació de la Generalitat
en matèria europea. Des de 1994 les diferents autonomies
han incrementat la seua presència en els assumptes comunitaris. Però serà 2003 l’any que marcarà el canvi de la política autonòmica valenciana en allò que es refereix a la Unió
Europea, amb una major presència institucional i una aposta per la creació de consorcis publicoprivats destinats a la
recerca d’oportunitats de finançament i la millora de les capacitats dels sectors productius i la societat civil.
El Estatuto de autonomía, en su título VI, Relaciones
con la Unión Europea, establece la participación de la Generalitat en materia europea. Desde 1994 las diferentes autonomías han visto incrementar su presencia en los asuntos
comunitarios. Pero será 2003 el año que marcará el cambio
de la política autonómica valenciana en lo que a la Unión
Europea se refiere, produciéndose una mayor presencia institucional y una apuesta por la creación de consorcios público-privados destinados a la búsqueda de oportunidades
de financiación y mejora de las capacidades de los sectores
productivos y la sociedad civil.
Los esfuerzos de la Generalitat se han encaminado, durante estos años, a la defensa de la obtención de los fondos
europeos (Fondos Estructurales y de Cohesión) para el desarrollo de la Comunitat, a su inclusión en las principales
iniciativas europeas con financiación y otros fondos, así
como a fomentar la participación de la sociedad civil valenciana en una tercera vía de financiación, como son los proyectos europeos.
Los Fondos Estructurales y de Cohesión constituyen la
fuente de financiación europea principal para el desarrollo
regional. La Comunitat ha recibido más de 11.000 millones
de euros a través de estos fondos, que han contribuido, entre
otras cosas, a la creación de más de 60.000 empleos y que
han apoyado principalmente al sector agrario, al turístico y al
medioambiental, así como a la formación e investigación.
En lo referente a principales iniciativas europeas y otros
fondos, cabe destacar las acciones realizadas por el Consell
para incluir en el Fondo Europeo de Adaptación a la Globalización (FEAG) el sector del azulejo de la provincia de
Castellón. Gracias a esta labor se ha conseguido que Castellón reciba ayudas por valor de 10,15 millones de euros,
de los que cerca de 6,6 millones de euros se recibirán directamente de Europa (del FEAG) y 3,5 millones serán aportados por la Generalitat.
Desde 2003 hasta la actualidad, la Generalitat ha promovido la participación valenciana en 105 proyectos europeos y en 7 iniciativas que suponen un presupuesto de
200,12 millones de euros, con una inversión directa en la
Comunitat de 85,5 millones. Es reseñable también recordar
que en estos momentos hay otros 30 proyectos que están
siendo evaluados por la Comisión.
En este sentido, cabe destacar que la Comunitat es líder
en la captación de fondos medioambientales. En concreto,
en los programas LIFE+ y Eco-Innovación, en los que la
Comunitat ostenta el liderazgo por sexto y segundo año
consecutivo, respectivamente, entre un total de 271 regiones europeas.
En cuanto al programa LIFE+, destinado a la protección
del medio ambiente, la Comisión Europea ha aprobado en
Els esforços de la Generalitat s’han encaminat, durant
aquests anys, a la defensa de l’obtenció dels fons europeus
(Fons Estructurals i de Cohesió) per al desenvolupament de
la Comunitat, a la seua inclusió en les principals iniciatives
europees amb finançament i altres fons, com també a fomentar la participació de la societat civil valenciana en una
tercera via de finançament, com són els projectes europeus.
Els Fons Estructurals i de Cohesió constitueixen la font
de finançament europea principal per al desenvolupament
regional. La Comunitat ha rebut més de 11.000 milions
d’euros a través d’aquests fons, que han contribuït, entre
altres coses, a la creació de més de 60.000 ocupacions i que
han donat suport principalment al sector agrari, al turístic i
al mediambiental, com també a la formació i la recerca.
Pel que fa a principals iniciatives europees i altres fons,
cal destacar les accions realitzades pel Consell per a incloure en els Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització
(FEAG) el sector del taulellet de la província de Castelló.
Gràcies a aquesta labor s’ha aconseguit que Castelló reba
ajudes per valor de 10,15 milions d’euros, dels que prop de
6,6 milions d’euros es rebran directament d’Europa (del
FEAG) i 3,5 milions seran aportats per la Generalitat.
Des de 2003 fins a l’actualitat, la Generalitat ha promogut la participació valenciana en 105 projectes europeus i
en 7 iniciatives que suposen un pressupost de 200,12 milions d’euros, amb una inversió directa en la Comunitat de
85,5 milions. És ressenyable també recordar que en aquests
moments hi ha altres 30 projectes que són avaluats per la
Comissió.
En aquest sentit, cal destacar que la Comunitat és líder
en la captació de fons mediambientals. En concret, en els
programes LIFE+ i Eco-Innovació, en què la Comunitat té
el lideratge per sisè i segon any consecutiu, respectivament,
entre un total de 271 regions europees.
Quant al programa LIFE+, destinat a la protecció del
medi ambient, la Comissió Europea ha aprovat el 2010 un
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.225
total de 36 projectes a tot Espanya, dels quals un total de 6
són liderats per entitats valencianes, la qual cosa suposa
una inversió productiva de més de 12 milions d’euros per a
la nostra regió. I hem obtingut al voltant de 27 milions
d’euros per als 18 projectes liderats per entitats valencianes
durant els anys 2007, 2008 i 2009.
En el cas del programa Eco-Innovació, destinat a fomentar la creació de nous productes i serveis que promoguen la innovació ecològica i reduesquen l’impacte ambiental, dels 45 aprovats a tot Europa, 5 són liderats per
entitats valencianes, la qual cosa repercuteix a la Comunitat
amb una inversió productiva de 5.165.407 euros.
Basant-se en el que s’ha exposat anteriorment, el Grup
Parlamentari Popular presenta la següent
2010 un total de 36 proyectos en toda España, de los cuales
un total de 6 están liderados por entidades valencianas, lo
que supone una inversión productiva de más de 12 millones
de euros para nuestra región. Y hemos obtenido alrededor
de 27 millones de euros para los 18 proyectos liderados por
entidades valencianas durante los años 2007, 2008 y 2009.
En el caso del programa Eco-Innovación, destinado a fomentar la creación de nuevos productos y servicios que promuevan la innovación ecológica y reduzcan el impacto ambiental, de los 45 aprobados en toda Europa, 5 están
liderados por entidades valencianas, lo que repercute en la
Comunitat con una inversión productiva de 5.165.407 euros.
En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acorden donar suport a les accions del Consell en matèria europea destinades a defensar els interessos
de tots els valencians.
2. Les Corts insten el Consell a seguir treballant en la
captació de fons europeus i en la recerca de noves oportunitats de finançament.
3. Les Corts insten el Consell a seguir la preparació financera i legislativa de la futura política de cohesió de la
Unió Europea, amb l’objectiu de seguir percebent fons europeus més enllà de 2013, data en què finalitza la política
de cohesió territorial traçada per la Unió Europea des de
2007.
4. Del grau de compliment d’aquest acord es donarà
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
1. Les Corts acuerdan respaldar las acciones del Consell
en materia europea destinadas a defender los intereses de
todos los valencianos.
2. Les Corts instan al Consell a seguir trabajando en la
captación de fondos europeos y en la búsqueda de nuevas
oportunidades de financiación.
3. Les Corts instan al Consell a seguir la preparación financiera y legislativa de la futura política de cohesión de la
Unión Europea, con el objetivo de seguir percibiendo fondos europeos más allá de 2013, fecha en que finaliza la
política de cohesión territorial trazada por la Unión Europea desde 2007.
4. Del grado de cumplimiento de este acuerdo se dará
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011.
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011.
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre l’acord entre la Unió Europea i el Marroc, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.896)
Proposición no de ley sobre el acuerdo entre la Unión
Europea y Marruecos, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.896)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles
160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre l’acord entre la Unió Europea i el Marroc.
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161
del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la
siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el acuerdo entre la Unión Europea y Marruecos.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Unió Europea i el Marroc van signar el 13 de desembre de 2010 un acord de liberalització comercial agrícola i
pesquera que preveu «la liberalització recíproca de productes agrícoles i pesquerst». Aquest acord, pendent únicament
del vistiplau de l’Eurocambra i del parlament marroquí, suposarà una ampliació del calendari i les quotes d’entrada de
producció de tomaca marroquina i moltes altres produccions agrícoles, especialment cítrics.
La signatura de l’acord en les condicions esmentades
suposa un fracàs rotund del Ministeri de Medi Ambient i
Medi Rural i Marí, i un colp molt dur per a les expectatives
de futur dels productors valencians i espanyols en general.
Aquest acord, en les condicions actuals, suposarà la competència deslleial provocada per unes produccions amb
costs menors i exigències productives, i tindrà una incidèn-
La Unión Europea y Marruecos firmaron el 13 de diciembre de 2010 un acuerdo de liberalización comercial agrícola y
pesquera que prevé «la liberalización recíproca de productos
agrícolas y pesquerost». Este acuerdo, pendiente únicamente
del visto bueno de la Eurocámara y del parlamento marroquí,
va a suponer una ampliación del calendario y los cupos de entrada de producción de tomate marroquí y otras muchas producciones agrícolas, especialmente cítricos.
La firma del acuerdo en las mencionadas condiciones
supone un rotundo fracaso del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, y un golpe muy duro para
las expectativas de futuro de los productores valencianos y
españoles en general. Este acuerdo, en las condiciones actuales, va a suponer la competencia desleal provocada por
unas producciones con menores costes y exigencias pro-
BOC número 289
18.02.2011
cia especialment negativa per a la Comunitat Valenciana,
amb la destrucció consegüent d’ocupació i exportació.
Pàg. 39.226
En el cas que més ens afecta a la Comunitat Valenciana,
el dels cítrics, aquesta liberalització pot suposar la pèrdua
de 15.000 llocs de treball i l’abandó de 16.000 hectàrees de
cultiu.
Per tot això, en les institucions valencianes hi ha una
profunda preocupació per les conseqüències que aquests
acords presos en les condicions previstes poden tenir en la
nostra agricultura, i així ho hem fet saber reiteradament davant les institucions europees i espanyoles.
Amb aquesta mateixa preocupació, les comissions
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i d’Afers Europeus de les
Corts Valencianes han aprovat al llarg de l’últim any tres
resolucions per les quals s’instava el Govern d’Espanya a
prendre en consideració una sèrie de mesures sobre les condicions d’aquestes negociacions amb tercers països.
L’última d’aquestes resolucions, la 482/VII, s’ha produït
per acord unànime de tots els grups parlamentaris, en la
sessió de la Comissió d’Afers Europeus del dia 10 de desembre de 2010, i s’ha manifestat en els termes en què
s’expressa aquesta moció.
La decisió del Parlament Europeu sobre la ratificació
d’aquest acord es produirà durant el primer semestre de
2011, després d’avaluar els informes de la Comissió de Comerç Internacional, la Comissió d’Agricultura i la Comissió de Pesca.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent
ductivas, y tendrá una incidencia especialmente negativa
para la Comunitat Valenciana, con la consiguiente destrucción de empleo y exportación.
El Gobierno de España se ha mostrado incapaz de imponer un criterio que evitase perjudicar a la agricultura española, de manera que, a pesar del largo período de negociación, no se ha tenido en cuenta el impacto que este
acuerdo tendrá a nivel económico y social, especialmente
en la agricultura mediterránea, que inevitablemente perderá
competitividad con respecto a las producciones marroquíes.
Consideramos que es injusto que, por un lado, se esté
exigiendo a los productores europeos, y entre ellos especialmente a los españoles y valencianos, el cumplimiento
de una normativa comunitaria cada vez más estricta en materia de calidad y seguridad alimenticia y medioambiental,
mientras que, por otro lado, se permite la entrada en el mercado europeo de productos que se producen sin seguir estas
mismas normas y, a menudo, en condiciones sociales y laborales bien diferentes.
En el caso que más nos afecta en la Comunitat Valenciana, el de los cítricos, esta liberalización puede suponer la
pérdida de 15.000 puestos de trabajo y el abandono de
16.000 hectáreas de cultivo.
Por todo ello, en las instituciones valencianas existe una
profunda preocupación por las consecuencias que estos
acuerdos tomados en las condiciones previstas pueden tener en nuestra agricultura, y así lo hemos hecho saber reiteradamente ante las instituciones europeas y españolas.
Con esta misma preocupación, las comisiones de Agricultura, Ganadería y Pesca y de Asuntos Europeos de les Corts
Valencianes han aprobado a lo largo del último año tres resoluciones por las que se instaba al Gobierno de España a tomar
en consideración una serie de medidas sobre las condiciones
de estas negociaciones con terceros países.
La última de estas resoluciones, la 482/VII, se ha producido por acuerdo unánime de todos los grupos parlamentarios, en la sesión de la Comisión de Asuntos Europeos del
día 10 de diciembre de 2010, y se ha manifestado en los
términos en que se expresa esta moción.
La decisión del Parlamento Europeo sobre la ratificación de este acuerdo se producirá durante el primer semestre de 2011, tras evaluar los informes de la Comisión de
Comercio Internacional, la Comisión de Agricultura y la
Comisión de Pesca.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell perquè aquest, al seu torn
inste:
– Al Govern d’Espanya que rebutge la renovació d’aquest
acord d’associació entre la Unió Europea i el Marroc.
– Al Parlament Europeu, i especialment als parlamentaris espanyols i valencians, a rebutjar la renovació de
l’acord entre la Unió Europea i el Marroc.
2. Que del grau del compliment d’aquest acord es done
compte a Les Corts en termini màxim de tres mesos.
1. Les Corts instan al Consell para que este, a su vez
inste:
– Al Gobierno de España a que rechace la renovación de
este acuerdo de asociación entre la Unión Europea y Marruecos.
– Al Parlamento Europeo, y especialmente a los parlamentarios españoles y valencianos en el mismo, a rechazar la renovación del acuerdo entre la Unión Europea y Marruecos.
2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en plazo máximo de tres meses.
Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011
Rafael Blasco Castany
Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011
Rafael Blasco Castany
El Govern d’Espanya s’ha mostrat incapaç d’imposar un
criteri que evitara perjudicar l’agricultura espanyola, de
manera que, a pesar del llarg període de negociació, no s’ha
tingut en compte l’impacte que aquest acord tindrà a nivell
econòmic i social, especialment en l’agricultura mediterrània, que inevitablement perdrà competitivitat respecte a les
produccions marroquines.
Considerem que és injust que, d’una banda, s’estiga exigint als productors europeus, i entre ells especialment als
espanyols i valencians, el compliment d’una normativa comunitària cada vegada més estricta en matèria de qualitat i
seguretat alimentària i mediambiental, mentre que, d’altra
banda, es permet l’entrada al mercat europeu de productes
que es produeixen sense seguir aquestes mateixes normes i,
sovint, en condicions socials i laborals ben diferents.
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.227
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
1. Interpel·lacions
1. Interpelaciones
a) Interpel·lacions que s’anuncien
a) Interpelaciones que se anuncian
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 15 de febrer,
d’acord amb els articles 148 i 149.2 del RC, ha admès a
tràmit les interpel·lacions presentades que tot seguit
s’especifiquen:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 15 de febrero de 2011, de acuerdo con los artículos 148 y 149.2 del
RC, ha admitido a trámite las interpelaciones presentadas
que a continuación se especifican:
– Interpel·lació al conseller d’Indústria, Comerç i Innovació sobre la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i
Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.012).
– Interpelación al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la política general de la conselleria respecto
de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva,
para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.012).
– Interpel·lació al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i
Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.013).
– Interpelación al conseller de Economía, Hacienda y
Empleo sobre la política general de la conselleria respecto
de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva,
para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.013).
– Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua,
Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió
dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.014).
– Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua,
Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión
de los recursos económicos públicos y su utilización, en
exclusiva, para el interés general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.014).
– Interpel·lació al conseller d’Infraestructures i Transport sobre la política general de la conselleria respecte de la
transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i
Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.015).
– Interpelación al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número
73.015).
– Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política
general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la
seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que
formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.016).
– Interpelación al conseller de Educación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.016).
– Interpel·lació a la consellera de Cultura i Esport sobre
la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics
públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.017).
– Interpelación a la consellera de Cultura y Deporte sobre
la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.017).
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.228
– Interpel·lació al conseller de Sanitat sobre la política
general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la
seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que
formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.018).
– Interpelación al conseller de Sanidad sobre la política
general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.018).
– Interpel·lació a la consellera d’Agricultura, Pesca i
Alimentació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís
(RE número 73.019).
– Interpelación a la consellera de Agricultura, Pesca y
Alimentación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los
recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica
Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 73.019).
– Interpel·lació a la consellera de Justícia i Administracions Públiques sobre la política general de la conselleria
respecte de la transparència democràtica en la gestió dels
recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE
número 73.020).
– Interpelación a la consellera de Justicia y Administraciones Públicas sobre la política general de la conselleria
respecto de la transparencia democrática en la gestión de
los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.020).
– Interpel·lació a la consellera de Benestar Social sobre
la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics
públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.021).
– Interpelación a la consellera de Bienestar Social sobre
la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés
general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.021).
– Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència
democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i
la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que
formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.022).
– Interpelación al conseller de Gobernación sobre la
política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos
públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.022).
– Interpel·lació a la consellera de Turisme sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència
democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i
la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que
formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.023).
– Interpelación a la consellera de Turismo sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia
democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.023).
– Interpel·lació al conseller de Solidaritat i Ciutadania
sobre la política general de la conselleria al voltant de la
immigració, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.226).
– Interpelación al conseller de Solidaridad y Ciudadanía
sobre la política general de la conselleria en torno a la inmigración, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera,
del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.226).
– Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua,
Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria al voltant de la gestió dels residus, que formula la
diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.227).
– Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua,
Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria en torno a la gestión de los residuos, que formula la
diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.227).
Per tal d’acomplir el que estableix l’article 95.1 del RC,
s’ordena la publicació en el Bolletí Oficial de les Corts.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1
del RC, se ordena su publicación en el Boletín Oficial de
Les Corts.
Palau de Les Corts
València, 15 de febrer de 2011
Palau de Les Corts
Valencia, 15 de febrero de 2011
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.229
Interpel·lació al conseller d’Indústria, Comerç i Innovació sobre la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per
a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE
número 73.012)
Interpelación al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de
los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.012)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula al conseller d’Indústria, Comerç i
Innovació, la següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula al conseller de Industria,
Comercio e Innovación, la siguiente:
INTERPEL·LACIO
INTERPELLACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre la política general de la conselleria respecte
de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva,
per a l’interès general, que formula la diputada Mònica
Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE
número 73.013)
Interpelación al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre la política general de la conselleria respecto
de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.013)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula al conseller d’Economia, Hisenda
i Ocupació, la següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís al amparo de lo dispuesto en el artículo 148
y siguientes del RC, formula al conseller de Economía, Hacienda y Empleo, la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la
gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la
diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.014)
Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua,
Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la
conselleria respecto de la transparencia democrática en
la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.014)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario
Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y si-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.230
següents del RC, formula al conseller de Medi Ambient,
Aigua, Urbanisme i Habitatge la següent:
guientes del RC, formula al conseller de Medio Ambiente,
Agua, Urbanismo y Vivienda la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació al conseller d’Infraestructures i Transport
sobre la política general de la conselleria respecte de la
transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per
a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE
número 73.015)
Interpelación al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre la política general de la conselleria respecto
de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 73.015)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula al conseller d’Infraestructures i
Transport la següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula al conseller de Infraestructuras y Transporte la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política
general de la conselleria respecte de la transparència
democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics
i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.016)
Interpelación al conseller de Educación sobre la política
general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.016)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula al conseller d’Educació la
següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula al conseller de Educación
la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.231
Interpel·lació a la consellera de Cultura i Esport sobre
la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra
i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.017)
Interpelación a la consellera de Cultura y Deporte sobre
la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para
el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 73.017)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula a la consellera de Cultura i Esport, la següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Cultura
y Deporte, la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació al conseller de Sanitat sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i
la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.018)
Interpelación al conseller de Sanidad sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.018)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula al conseller de Sanitat la següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula al conseller de Sanidad la
siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels
recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada
Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.019)
Interpelación a la consellera de Agricultura, Pesca y
Alimentación sobre la política general de la conselleria
respecto de la transparencia democrática en la gestión
de los recursos económicos públicos y su utilización, en
exclusiva, para el interés general, que formula la
diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.019)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario
Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y si-
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.232
següents del RC, formula a la consellera d’Agricultura,
Pesca i Alimentació la següent:
guientes del RC, formula a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació a la consellera de Justícia i Administracions Públiques sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió
dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en
exclusiva, per a l’interès general, que formula la
diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari
Compromís (RE número 73.020)
Interpelación a la consellera de Justicia y Administraciones Públicas sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su
utilización, en exclusiva, para el interés general, que
formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.020)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula a la consellera de Justícia i Administracions Públiques, la següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Justicia
y Administraciones Públicas, la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació a la consellera de Benestar Social sobre la
política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra
i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.021)
Interpelación a la consellera de Bienestar Social sobre
la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para
el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 73.021)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula a la consellera de Justícia i Administracions Públiques, la següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Justicia
y Administraciones Públicas, la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.233
Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència
democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics
i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.022)
Interpelación al conseller de Gobernación sobre la política
general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.022)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula al conseller de Governació, la
següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula al conseller de Gobernación, la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació a la consellera de Turisme sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència
democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics
i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del
Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.023)
Interpelación a la consellera de Turismo sobre la política
general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general,
que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.023)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula a la consellera de Turisme, la
següent:
Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Turismo, la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria respecte de
la transparència democràtica en la gestió dels recursos
econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a
l’interès general?
¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de
la transparencia democrática en la gestión de los recursos
económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el
interés general?
Les Corts, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra i Jarque
Interpel·lació al conseller de Solidaritat i Ciutadania sobre la política general de la conselleria al voltant de la
immigració, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número
73.226)
Interpelación al conseller de Solidaridad y Ciudadanía
sobre la política general de la conselleria en torno a la
inmigración, que formula la diputada Mireia Mollà i
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.226)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula al conseller de Solidaritat i Ciutadania, la següent:
Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula al conseller de Solidaridad y Ciudadanía, la siguiente:
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.234
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria de Solidaritat i Ciutadania al voltant de la immigració?
¿Cuál es la política general de la Conselleria de Solidaridad y Ciudadanía en torno a la inmigración?
Les Corts, 11 de febrer de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Les Corts, 11 de febrero de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria al voltant de la gestió dels residus, que formula
la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.227)
Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua,
Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la
conselleria en torno a la gestión de los residuos, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 73.227)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Molla i Herrera, diputada del Grup Parlamentari
Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i
següents del RC, formula al conseller de Medi Ambient,
Aigua, Urbanisme i Habitatge, la següent:
Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
148 y siguientes del RC, formula al conseller de Medio
Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, la siguiente:
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la conselleria al voltant
de la gestió dels residus?
¿Cuál es la política general de la conselleria en torno a
la gestión de los residuos?
Les Corts, 11 de febrer de 2011
Mireia Mollà i Herrera
Les Corts, 11 de febrero de 2011
Mireia Mollà i Herrera
H. PREGUNTES TRAMITADES
PER LA MESA DE LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS
POR LA MESA DE LES CORTS
1. Preguntes a respondre oralment en el ple
1. Preguntas a responder oralmente en el pleno
a) Preguntes que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 15 de febrer
de 2011, d’acord amb el que hi ha establert en els articles
153 i 155 del RC, ha admès a tràmit les preguntes que, tot
seguit, s’especifiquen, perquè es formulen i es responguen
davant el Ple.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 15 de febrero de 2011, de acuerdo con lo establecido en los artículos
153 y 155 del RC, ha admitido a trámite las preguntas que,
seguidamente, se especifican, para que sean formuladas y
respondidas ante el Pleno.
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Popular, números 1.092 a 1.095 (RE 72.668 a 72.671).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas del
GP Popular, número 1.092 a 1.095 (RE 72.668 a 72.671).
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Socialista, números 1.097 a 1.113 (RE 72.739 a 72.752,
72.847, 72.848 i 72.997).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas
del GP Socialista, número 1.097 a 1.113 (RE 72.739 a
72.752, 72.847, 72.848 y 72.997).
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.235
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Compromís, números 1.096 i 1.114 a 1.119 (RE 72.689,
73.103, 73.213, 73.214 i 73.228 a 73.230).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas
del GP Compromís, números 1.096 y 1.114 a 1.119 (RE
72.689, 73.103, 73.213, 73.214 y 73.228 a 73.230).
Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí
Oficial de Les Corts.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
95.1 del RC, se ordena publicar estas preguntas en el Boletín Oficial de Les Corts.
Palau de les Corts
València, 15 de febrer de 2011
Palau de Les Corts
Valencia, 15 de febrero de 2011
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
Pregunta número 1.092 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Vicente Betoret Coll,
del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Infraestructures i Transport
sobre les mesures d’estalvi d’energia (RE número
72.668)
Pregunta número 1.092 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Vicente Betoret
Coll, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre las medidas de ahorro de energía
(RE número 72.668)
Quins estan sent les actuacions del Consell per a fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica en els diferents sectors
econòmics de la comunitat i quin resultat s’està obtenint?
¿Cuáles están siendo las actuaciones del Consell para
fomentar el ahorro y la eficiencia energética en los diferentes sectores económicos de la comunidad y qué resultado se
está obteniendo?
València, 2 de febrer de 2011
Vicente Betoret Coll
Valencia, 2 de febrero de 2011
Vicente Betoret Coll
Pregunta número 1.093 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Antonio Vicente Peral
Villar, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup Parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera de Justícia i Administracions Públiques sobre l’administració electrònica
en les entitats locals (RE número 72.669)
Pregunta número 1.093 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Antonio Vicente
Peral Villar, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Justicia y
Administraciones Públicas sobre la administración
electrónica en las entidades locales (RE número 72.669)
El passat mes de setembre es publicava en el DOCV
l’ordre d’ajudes que la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques ha convocat per a fer realitat
l’administració electrònica en les entitats locals de la Comunitat Valenciana.
Podria fer un balanç de les actuacions que la Conselleria
de Justícia i Administracions Públiques està duent a terme
per a ajudar els municipis de la nostra Comunitat en aquest
procés?
El pasado mes de septiembre se publicaba en el DOCV
la orden de ayudas que la Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas ha convocado para hacer realidad la
administración electrónica en las entidades locales de la
Comunitat Valenciana.
¿Podría hacer un balance de las actuaciones que la Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas está llevando a cabo para ayudar a los municipios de nuestra Comunidad en este proceso?
València, 7 de febrer de 2011
Antonio Vicente Peral Villar
Valencia, 7 de febrero de 2011
Antonio Vicente Peral Villar
Pregunta número 1.094 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Vicente Betoret Coll,
del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Indústria, Comerç i Innovació sobre els plans sectorials de competitivitat (RE número 72.670)
Pregunta número 1.094 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Vicente Betoret
Coll, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre los planes sectoriales de competitividad (RE número 72.670)
Els plans sectorials de competitivitat de l’empresa valenciana van nàixer amb un doble objectiu. D’una banda,
enfortir la competitivitat del teixit productiu de la Comunitat Valenciana estimulant la creació, l’ampliació i la
Los planes sectoriales de competitividad de la empresa
valenciana nacieron con un doble objetivo. Por un lado,
fortalecer la competitividad del tejido productivo de la Comunitat Valenciana estimulando la creación, ampliación y
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.236
consolidació de noves empreses i la seua projecció internacional, i d’un altre, desenvolupar l’economia del coneixement promovent una major capacitat per a generar i absorbir noves tecnologies com també la innovació per mitjà
de productes o serveis nous que puguen suportar la creixent competència.
Quin balanç pot fer dels II plans sectorials de competitivitat 2008-2011?
consolidación de nuevas empresas y su proyección internacional, y por otro, desarrollar la economía del
conocimiento promoviendo una mayor capacidad para generar y absorber nuevas tecnologías así como la innovación
mediante productos o servicios nuevos que puedan soportar
la creciente competencia.
¿Qué balance puede hacer de los II planes sectoriales de
competitividad 2008-2011?
València, 2 de febrer de 2011
Vicente Betoret Coll
Valencia, 2 de febrero de 2011
Vicente Betoret Coll
Pregunta número 1.095 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Vicente Betoret Coll,
del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller de Solidaritat i Ciutadania sobre la planta judicial (RE número 72.671)
Pregunta número 1.095 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Vicente Betoret
Coll, del Grupo Parlamentario Popular, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Solidaridad y
Ciudadanía sobre la planta judicial (RE número 72.671)
La Comunitat Valenciana ocupa el lloc número 15 d’un
total de 17 comunitats autònomes quant a nombre de jutges
per habitant, la qual cosa, sens dubte, dificulta que la justícia siga àgil i eficaç.
No obstant això, ocupa el quart lloc quant al nombre
d’assumptes ingressats i al capdavant en nombre
d’assumptes per jutge, però també entre les primeres en
nombre d’assumptes resolts, la qual cosa demostra –a pesar
de la indolència del Ministeri de Justícia–, la professionalitat i la qualitat del treball que realitza el personal al servei
de l’administració de justícia en la nostra comunitat.
En aquest sentit, a més de sol·licitar anualment la creació d’òrgans judicials, com també el reforç dels ja operatius
i del personal de l’administració de justícia que els assisteix, quines altres mesures ha adoptat, o està adoptant, la
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques per a
adaptar la planta judicial a les necessitats de la Comunitat i
per a racionalitzar la càrrega de treball dels nostres jutjats i
tribunals?
La Comunitat Valenciana ocupa el puesto número 15 de
un total de 17 comunidades autónomas en cuanto a número
de jueces por habitante, lo que, sin duda, dificulta que la
justicia sea ágil y eficaz.
No obstante, ocupa el cuarto lugar en cuanto al número
de asuntos ingresados y a la cabeza en número de asuntos
por juez, pero también entre las primeras en número de
asuntos resueltos, lo que demuestra –a pesar de la indolencia del Ministerio de Justicia–, la profesionalidad y la calidad del trabajo que realiza el personal al servicio de la administración de justicia en nuestra comunidad.
En este sentido, además de solicitar anualmente la creación de órganos judiciales, así como el refuerzo de los ya
operativos y del personal de la administración de justicia
que los asiste, ¿qué otras medidas ha adoptado, o está
adoptando, la Conselleria de Justicia y Administraciones
Públicas para adaptar la planta judicial a las necesidades de
la Comunitat y para racionalizar la carga de trabajo de
nuestros juzgados y tribunales?
València, 2 de febrer de 2011
Vicente Betoret Coll
Valencia, 2 de febrero de 2011
Vicente Betoret Coll
Pregunta número 1.096 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la pàgina web de la
Conselleria de Medi Ambient (RE número 72.689)
Pregunta número 1.096 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la página
web de la Conselleria de Medio Ambiente (RE número
72.689)
Quina és la raó per la qual en el seu blog institucional el
vicepresident Cotino publica constantment opinions partidistes, emprant una eina pública com la web oficial de la
Generalitat per a l’interès particular del conseller?
¿Cuál es la razón por la que en su blog institucional el
vicepresidente Cotino publica constantemente opiniones
partidistas, empleando una herramienta pública como la
web oficial de la Generalitat para el interés particular del
conseller?
València, 8 de febrer de 2011
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 8 de febrero de 2011
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.097 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Ana Noguera Montagud, del Grup Parlamentari Socialista, amb el conei-
Pregunta número 1.097 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Ana Noguera
Montagud, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.237
xement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre el
cost de la publicació anomenada Los 400 (RE número
72.739)
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre el coste de la publicación llamada Los 400 (RE número 72.739)
Atès que durant un sopar celebrat recentment amb alcaldes, regidors i militants del Partit Popular i al qual van assistir el president del Consell i el conseller d’Educació, es
va repartir un fullet anomenat Los 400 que portava
l’anagrama de la conselleria i feia referència als centres
educatius, la diputada que subscriu formula la pregunta
següent:
Quant ha costat a les arques públiques aquesta publicació i quins programes educatius s’hagueren pogut pagar
amb aquesta quantitat?
Teniendo en cuenta que, durante una cena celebrada recientemente con alcaldes, concejales y militantes del Partido Popular y al que asistieron el presidente del Consell y el
conseller de Educación, se repartió un folleto llamado Los
400 que, llevando el anagrama de la conselleria, hacía referencia en los centros educativos, la diputada que suscribe
formula la siguiente pregunta:
¿Cuánto ha costado a las arcas públicas esta publicación
y qué programas educativos se hubieran podido pagar con
esta cantidad?
València, 9 de febrer de 2011
Ana Noguera Montagud
Valencia, 9 de febrero de 2011
Ana Noguera Montagud
Pregunta número 1.098 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Ana Noguera Montagud, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre el pla
de viabilitat respecte als deutes (RE número 72.740)
Pregunta número 1.098 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Ana Noguera
Montagud, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre el plan de viabilidad con respecto a las deudas (RE
número 72.740)
De tots és conegut que molts col·lectius de l’educació,
com els centres d’educació especial o els receptors de beques de transport universitari, estan ressentits pel tracte que
reben de la conselleria.
És per això que la diputada que subscriu formula la pregunta següent:
Quin és, a dia de hui, el pla de viabilitat de la conselleria i quin és el nombre d’impagats o de creditors i a quant
puja la quantitat que se’ls deu?
De todos es conocido que muchos colectivos de la educación, como los centros de educación especial, o los receptores de becas de transporte universitario, están resentidos por el trato que reciben de la conselleria.
Es por eso por lo que la diputada que suscribe formula
la siguiente pregunta:
¿Cuál es, a día de hoy, el plan de viabilidad de la conselleria y cuál es el número de impagados o de acreedores y a
cuánto sube la cantidad que se les debe?
València, 9 de febrer de 2011
Ana Noguera Montagud
Valencia, 9 de febrero de 2011
Ana Noguera Montagud
Pregunta número 1.099 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Ana Noguera Montagud, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre la incidència dels retalls pressupostaris en el fracàs escolar
(RE número 72.741)
Pregunta número 1.099 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Ana Noguera
Montagud, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la incidencia de los recortes presupuestarios en el
fracaso escolar (RE número 72.741)
La Conselleria d’Educació ha retallat en els seus pressupostos la dotació que destina a línies fonamentals per a
l’educació valenciana, com ara per a la contractació de docents interins o per als programes de lluita contra el fracàs
escolar. Tanmateix, el deute, ha seguit creixent.
És per açò que la diputada que subscriu formula la pregunta següent:
Pot el senyor conseller valorar com i de quina manera
incideixen aquestos retalls en l’elevat fracàs escolar a la
nostra Comunitat?
La Conselleria de Educación ha recortado en sus presupuestos la dotación que destina a líneas fundamentales para
la educación valenciana, así como para la contratación de
docentes interinos o para los programas de lucha contra el
fracaso escolar. Sin embargo, la deuda ha seguido creciendo.
Es por esto por lo que la diputada que suscribe formula
la siguiente pregunta:
¿Puede el señor conseller valorar cómo y de qué manera
inciden estos recortes en el elevado fracaso escolar en
nuestra Comunitat?
València, 9 de febrer de 2011
Ana Noguera Montagud
Valencia, 9 de febrero de 2011
Ana Noguera Montagud
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.238
Pregunta número 1.100 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Ana Noguera Montagud, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre
l’empresa pública Ciegsa (RE número 72.742)
Pregunta número 1.100 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Ana Noguera
Montagud, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la empresa pública Ciegsa (RE número 72.742)
Recentment i en repetides ocasions, l’alta direcció del
Partit Popular a nivell de l’Estat ha manifestat la seua preocupació pel malbaratament que dels diners públics fan les
autonomies.
En aquest sentit, i atès que la Comunitat Valenciana és
la que té més deute per habitant i que l’empresa pública
Ciegsa per si sola té un deute superior a cadascun dels deutes particulars d’un conjunt de deu comunitats autònomes,
la diputada que subscriu formula la pregunta següent:
Va la conselleria a seguir mantenint oberta l’esmentada
empresa pública?
Recientemente y en repetidas ocasiones, la alta dirección del Partido Popular a nivel del Estado ha manifestado
su preocupación por el derroche que del dinero público hacen las autonomías.
En este sentido, y dado que la Comunitat Valenciana es
la que tiene más deuda por habitante y que la empresa pública Ciegsa por sí solo tiene una deuda superior a cada una
de las deudas particulares de un conjunto de diez comunidades autónomas, la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta:
¿Va la conselleria a seguir manteniendo abierta dicha
empresa pública?
València, 9 de febrer de 2011
Ana Noguera Montagud
Valencia, 9 de febrero de 2011
Ana Noguera Montagud
Pregunta número 1.101 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Antonio Torres Salvador, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera de Benestar Social
sobre l’accés a les ajudes de la Llei de dependència (RE
número 72.743)
Pregunta número 1.101 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Antonio Torres
Salvador, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Bienestar
Social sobre el acceso a las ayudas de la Ley de dependencia (RE número 72.743)
Quines mesures adoptarà la conselleria per a garantir
l’accés a les ajudes i prestacions de la Llei de la dependència als trenta-set mil valencians i valencianes que estan en
llista d’espera?
¿Qué medidas va a adoptar la conselleria para garantizar
el acceso a las ayudas y prestaciones de la Ley de la dependencia a los treinta y siete mil valencianos y valencianas
que están en lista de espera?
València, 9 de febrer de 2011
Antonio Torres Salvador
Valencia, 9 de febrero de 2011
Antonio Torres Salvador
Pregunta número 1.102 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Antonio Torres Salvador, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera de Benestar Social
sobre les residències de la tercera edat (RE número
72.744)
Pregunta número 1.102 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Antonio Torres
Salvador, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Bienestar
Social sobre las residencias de la tercera edad (RE número 72.744)
Quin preu/plaça/dia abona la conselleria als distints
grups de residències de la tercera edat i a què obeeix la diferència de preus?
¿Qué precio/plaza/día abona la conselleria a los distintos grupos de residencias de la tercera edad y a qué obedece la diferencia de precios?
València, 9 de febrer de 2011
Antonio Torres Salvador
Valencia, 9 de febrero de 2011
Antonio Torres Salvador
Pregunta número 1.103 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Víctor Jiménez Bueso,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre les dades del balanç econòmic regional publicats per Funcas (RE número 72.745)
Pregunta número 1.103 con solicitud de respuesta oral en
el Pleno, formulada por el diputado Víctor Jiménez Bueso,
del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento
de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo
155 del RC, al conseller de Economía, Hacienda y Empleo
sobre los datos del balance económico regional publicados
por Funcas (RE número 72.745)
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.239
Com valora el Consell les dades publicades en el balanç
econòmic regional de la Fundació de Caixes d’Estalvi
(Funcas) al febrer de 2011?
¿Cómo valora el Consell los datos publicados en el balance económico regional de la Fundación de Cajas de
Ahorro (Funcas) en febrero de 2011?
València, 7 de febrer de 2011
Víctor Jiménez Bueso
Valencia, 7 de febrero de 2011
Víctor Jiménez Bueso
Pregunta número 1.104 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Víctor Jiménez Bueso,
del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement
previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article
155 del RC, al Consell sobre el deute de RTVV amb les
empreses productores audiovisuals (RE número 72.746)
Pregunta número 1.104 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Víctor Jiménez
Bueso, del Grupo Parlamentario Socialista, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la deuda de
RTVV con las empresas productoras audiovisuales (RE
número 72.746)
Li consta al Consell l’existència de cap calendari de pagaments previst per RTVV per a fer front al deute que l’ens
públic té contret amb les empreses productores audiovisuals de la Comunitat Valenciana?
¿Le consta al Consell la existencia de algún calendario
de pagos previsto por RTVV para hacer frente a la deuda
que el ente público tiene contraída con las empresas productoras audiovisuales de la Comunitat Valenciana?
València, 7 de febrer de 2011
Víctor Jiménez Bueso
Valencia, 7 de febrero de 2011
Víctor Jiménez Bueso
Pregunta número 1.105 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Isabel María Escudero Pitarch, del Grup Parlamentari Socialista, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la nova pàgina web de RTVV (RE número 72.747)
Pregunta número 1.105 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Isabel María Escudero Pitarch, del Grupo Parlamentario Socialista,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la
nueva página web de RTVV (RE número 72.747)
Com valora el Consell el procés de creació i posada en
funcionament de la nova pàgina web de RTVV?
¿Cómo valora el Consell el proceso de creación y puesta
en funcionamiento de la nueva página web de RTVV?
València, 9 de febrer de 2011
Isabel María Escudero Pitarch
Valencia, 9 de febrero de 2011
Isabel María Escudero Pitarch
Pregunta número 1.106 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Amparo
Marco Gual, del Grup Parlamentari Socialista, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la competitivitat industrial
(RE número 72.748)
Pregunta número 1.106 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Amparo
Marco Gual, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Industria,
Comercio e Innovación sobre la competitividad industrial (RE número 72.748)
Creu la conselleria que l’execució del seu pressupost afavoreix la competitivitat industrial de la nostra Comunitat?
¿Cree la conselleria que la ejecución de su presupuesto
favorece la competitividad industrial de nuestra Comunitat?
València, 9 de febrer de 2011
María Amparo Marco Gual
Valencia, 9 de febrero de 2011
María Amparo Marco Gual
Pregunta número 1.107 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Amparo
Marco Gual, del Grup Parlamentari Socialista, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la gestió de Feria Valencia
(RE número 72.749)
Pregunta número 1.107 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Amparo
Marco Gual, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Industria,
Comercio e Innovación sobre la gestión de Feria Valencia (RE número 72.749)
Com valora la conselleria la política de contractes, incentius i viatges de Feria Valencia?
¿Cómo valora la conselleria la política de contratos, incentivos y viajes de Feria Valencia?
València, 9 de febrer de 2011
María Amparo Marco Gual
Valencia, 9 de febrero de 2011
María Amparo Marco Gual
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.240
Pregunta número 1.108 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista,
amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la
promoció del valencià per l’ens RTVV (RE número
72.750)
Pregunta número 1.108 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la
promoción del valenciano por el ente RTVV (RE número 72.750)
Què s’està fent des de l’ens públic RTVV per a la promoció i protecció de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana?
¿Qué se está haciendo desde el ente público RTVV para
la promoción y protección de la lengua propia de la Comunitat Valenciana?
València, 8 de febrer de 2011
María Vicenta Crespo Domínguez
Valencia, 8 de febrero de 2011
María Vicenta Crespo Domínguez
Pregunta número 1.109 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista,
amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller
d’Educació sobre la reducció d’unitats d’ensenyament
en valencià (RE número 72.751)
Pregunta número 1.109 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la reducción de unidades de enseñanza en
valenciano (RE número 72.751)
Per quina raó la Conselleria d’Educació ha procedit a la
reducció d’unitats d’ensenyament en valencià?
¿Por qué razón la Conselleria de Educación ha procedido a la reducción de unidades de enseñanza en valenciano?
València, 8 de febrer de 2011
María Vicenta Crespo Domínguez
Valencia, 8 de febrero de 2011
María Vicenta Crespo Domínguez
Pregunta número 1.110 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista,
amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller
d’Educació sobre les emissions en castellà en RTVV (RE
número 72.752)
Pregunta número 1.110 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre las emisiones en castellano en RTVV (RE
número 72.752)
Quina explicació té la conselleria perquè les emissions
en castellà superen a les de valencià en RTVV?
¿Qué explicación tiene la conselleria para que las emisiones en castellano superen a las de valenciano en RTVV?
València, 8 de febrer de 2011
María Vicenta Crespo Domínguez
Valencia, 8 de febrero de 2011
María Vicenta Crespo Domínguez
Pregunta número 1.111 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francesc de Borja Signes Núñez, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre els pagaments pendents de FGV (RE
número 72.847)
Pregunta número 1.111 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francesc de Borja Signes Núñez, del Grupo Parlamentario Socialista,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre los pagos pendientes
de FGV (RE número 72.847)
Quina valoració fa la conselleria sobre l’elevada xifra de
factures que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
(FGV) té pendents de pagament a data 31 de desembre de
2009, xifra que ha estat detectada per la Sindicatura de
Comptes en el seu informe anual corresponent a aquesta
anualitat?
¿Qué valoración hace la conselleria sobre la elevada cifra de facturas que Ferrocarriles de la Generalitat Valenciana (FGV) tiene pendientes de pago a fecha 31 de diciembre
de 2009, cifra que ha sido detectada por la Sindicatura de
Comptes en su informe anual correspondiente a esta anualidad?
València, 9 de febrer de 2011
Francesc de Borja Signes Núñez
Valencia, 9 de febrero de 2011
Francesc de Borja Signes Núñez
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.241
Pregunta número 1.112 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Francesc de Borja Signes Núñez, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre els membres d’alta direcció de FGV
(RE número 72.848)
Pregunta número 1.112 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Francesc de Borja Signes Núñez, del Grupo Parlamentario Socialista,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre los miembros de alta
dirección de FGV (RE número 72.848)
Quina és la valoració de la conselleria sobre el nombre
de membres d’alta direcció que té Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) com també de les seues retribucions, segons consta en els comptes anuals de l’exercici finalitzat a 31 de desembre de 2010?
¿Cuál es la valoración de la conselleria sobre el número
de miembros de alta dirección que tiene Ferrocarriles de la
Generalitat Valenciana (FGV) así como de sus retribuciones, según consta en les cuentas anuales del ejercicio finalizado a 31 de diciembre de 2010?
València, 9 de febrer de 2011
Francesc de Borja Signes Núñez
Valencia, 9 de febrero de 2011
Francesc de Borja Signes Núñez
Pregunta número 1.113 amb sol·licitud de resposta oral
en el ple, formulada per la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista,
amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la
base militar d’Aitana (RE número 72.997)
Pregunta número 1.113 con solicitud de respuesta oral
en el pleno, formulada por la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la
base militar de Aitana (RE número 72.997)
El Ministeri de Defensa, mitjançant la visita que va realitzar la directora general d’Infraestructures Militars el 23
de febrer de l’any passat a la base Aitana (esquadró de vigilància aèria 5), mostrà una voluntat clara perquè la part
de la base en desús es poguera desafectar i, una vegada el
procediment acabat, destinar-la a ús públic i social, concretament a un espai especialitzat en el medi ambient, la joventut i la cultura de la pau, accelerant tots els procediments per tal que es donen les condicions necessàries que
marca la legislació vigent.
El ministeri, a data d’avui, ha complit amb el compromís que va contreure, i per poder encetar el procés va
enviar dues comunicacions a la Generalitat Valenciana, el
20 de maig i el 26 de juliol de 2010, respectivament, animant totes dues a iniciar un diàleg entre ministeri i Generalitat que permeta acordar un nou ús dels terrenys que deixarien de tenir un interès militar.
Per tot el que s’ha exposat, la diputada que subscriu formula la pregunta següent:
Per quina raó, a hores d’ara, la Generalitat no ha contestat les dues comunicacions de la Direcció General
d’Infraestructures del Ministeri de Defensa amb relació a la
base Aitana, atès que en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat de les
Corts Valencianes, de data 29 d’abril de 2010, tots els
grups polítics acordaren instar el Consell a encetar un diàleg amb el Govern d’Espanya per tal d’establir un acord sobre el nou ús de la zona de la base aèria d’Aitana?
El Ministerio de Defensa, mediante la visita que realizó
la directora general de Infraestructuras Militares el 23 de
febrero del año pasado a la base Aitana (escuadrón de vigilancia aérea 5), mostró una clara voluntad para que la parte
de la base en desuso se pudiera desafectar y, una vez acabado el procedimiento, destinarla a uso público y social, concretamente a un espacio especializado en medio ambiente,
juventud y cultura de la paz, acelerando todos los procedimientos para que se den las condiciones necesarias que
marca la legislación vigente.
El ministerio, a fecha de hoy, ha cumplido con el compromiso que contrajo, y para poder iniciar el proceso envió
dos comunicaciones a la Generalitat Valenciana, el 20 de
mayo y el 26 de julio de 2010, respectivamente, animando
a las dos a iniciar un diálogo entre ministerio y Generalitat
que permita acordar un nuevo uso de los terrenos que dejarían de tener interés militar.
Por todo lo expuesto, la diputada que subscribe formula
la siguiente pregunta:
¿Por qué razón, hasta ahora, la Generalitat no ha contestado a las dos comunicaciones de la Dirección General de Infraestructuras del Ministerio de Defensa con relación a la
base Aitana, dado que en la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat
de les Corts Valencianes, de fecha 29 de abril de 2010, todos
los grupos políticos acordaron instar al Consell a iniciar un
diálogo con el Gobierno de España para establecer un acuerdo sobre el nuevo uso de la zona de la base aérea de Aitana?
València, 9 de febrer de 2011
María Vicenta Crespo Domínguez
Valencia, 9 de febrero de 2011
María Vicenta Crespo Domínguez
Pregunta número 1.114 amb sol·licitud de resposta oral
en el ple, formulada pel diputat Enric Xavier Morera
Català, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la implantació de la TDT (RE número 73.103)
Pregunta número 1.114 con solicitud de respuesta oral
en el pleno, formulada por el diputado Enric Xavier
Morera Català, del Grupo Parlamentario Compromís,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la
implantación de la TDT (RE número 73.103)
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.242
Després del tancament de Tele 7-Calderona, quina és la
previsió del govern valencià davant la implantació de la
TDT a tot el territori valencià?
Después del cierre de Tele 7-Calderona, ¿cuál es la previsión del gobierno valenciano ante la implantación de la
TDT en todo el territorio valenciano?
València, 10 de febrer de 2011
Enric Xavier Morera Català
Valencia, 10 de febrero de 2011
Enric Xavier Morera Català
Pregunta número 1.115 amb sol·licitud de resposta oral
en el ple, formulada pel diputat Enric Xavier Morera
Català, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al Consell sobre les llicències
de taxi (RE número 73.213)
Pregunta número 1.115 con solicitud de respuesta oral
en el pleno, formulada por el diputado Enric Xavier
Morera Català, del Grupo Parlamentario Compromís,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre las
licencias de taxi (RE número 73.213)
Què pensa fer el Consell per millorar la mobilitat del
servei professional i autònom del taxi i evitar l’acumulació
de llicències per part d’empreses?
¿Qué piensa hacer el Consell para mejorar la movilidad
del servicio profesional y autónomo del taxi y evitar la acumulación de licencias por parte de empresas?
València, 10 de febrer de 2011
Enric Xavier Morera Català
Valencia, 10 de febrero de 2011
Enric Xavier Morera Català
Pregunta número 1.116 amb sol·licitud de resposta oral
en el ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre la contaminació
atmosfèrica (RE número 73.214)
Pregunta número 1.116 con solicitud de respuesta oral
en el pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la contaminación atmosférica (RE número 73.214)
Quines mesures pensa prendre el Consell davant el greu
problema de contaminació atmosfèrica en les grans ciutats
del nostre territori?
¿Qué medidas piensa tomar el Consell ante el grave problema de contaminación atmosférica en las grandes ciudades de nuestro territorio?
València, 11 de febrer de 2011
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 11 de febrero de 2011
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.117 amb sol·licitud de resposta oral
en el ple, formulada pel diputat Josep Maria Pañella
Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Medi Ambient,
Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre les estacions de mesura de la qualitat de l’aire (RE número 73.228)
Pregunta número 1.117 con solicitud de respuesta oral en
el pleno, formulada por el diputado Josep Maria Pañella
Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con
el artículo 155 del RC, al conseller de Medio Ambiente,
Agua, Urbanismo y Vivienda sobre las estaciones de medida de calidad del aire (RE número 73.228)
La Direcció General per al Canvi Climàtic de la Conselleria de Medi Ambient va encarregar al Centre d’Estudis
Ambientals del Mediterrani un informe que va aconsellar la
reubicació dels mesuradors per l’entrada en vigor de la Directiva Europea de Qualitat de l’Aire de 2008. L’informe
va recomanar canviar de lloc les estacions de Linares,
Aragó i Nou Centre.
Té previst la conselleria tornar a mesurar aquestes estacions, que són les que major pol·lució registraven?
La Dirección General para el Cambio Climático de la
Conselleria de Medio Ambiente encargó al Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo un informe que aconsejaba la reubicación de los medidores por la entrada en vigor
de la Directiva Europea de Calidad del Aire de 2008. El informe recomendaba cambiar de sitio las estaciones de Linares, Aragón y Nuevo Centro.
¿Tiene previsto la conselleria volver a medir en estas estaciones, que son las que mayor polución registraban?
València, 11 de febrer de 2011
Josep Maria Pañella Alcàcer
Valencia, 11 de febrero de 2011
Josep Maria Pañella Alcàcer
Pregunta número 1.118 amb sol·licitud de resposta oral
en el ple, formulada pel diputat Josep Maria Pañella
Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al Consell sobre els robatoris
al camp (RE número 73.229)
Pregunta número 1.118 con solicitud de respuesta oral
en el pleno, formulada por el diputado Josep Maria
Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre los
robos en el campo (RE número 73.229)
BOC número 289
18.02.2011
Pàg. 39.243
No creu el Consell que es podrien acabar o minimitzar
els robatoris de collites, coure, etc. als camps amb la creació de la policia autonòmica?
¿No cree el Consell que se podrían acabar o minimizar
los robos de cosechas, cobre, etc. en los campos con la creación de la policía autonómica?
València, 11 de febrer de 2011
Josep Maria Pañella Alcàcer
Valencia, 11 de febrero de 2011
Josep Maria Pañella Alcàcer
Pregunta número 1.119 amb sol·licitud de resposta oral
en el ple, formulada pel diputat Josep Maria Pañella
Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre
el pagament d’endarreriments a l’ensenyament concertat (RE número 73.230)
Pregunta número 1.119 con solicitud de respuesta oral
en el pleno, formulada por el diputado Josep Maria
Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís,
previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre el pago de atrasos a la enseñanza concertada (RE número 73.230)
La Conselleria d’Educació té pendents el pagament
d’endarreriments des de l’any 2008 a l’ensenyament concertat. Quins són els motius d’aquest endarreriment, i quines mesures té previstes la conselleria per evitar que es tornen a produir?
La Conselleria de Educación tiene pendientes el pago de
atrasos desde el año 2008 a la enseñanza concertada.
¿Cuáles son los motivos de este retraso, y qué medidas tiene previstas la conselleria para evitar que se vuelvan a producir?
València, 11 de febrer de 2011
Josep Maria Pañella Alcàcer
Valencia, 11 de febrero de 2011
Josep Maria Pañella Alcàcer
BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
[email protected]
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depòsit legal: V-319-1983
BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
[email protected]
Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depósito legal: V-319-1983