posicionamen scisam devantt tai

POSICIONAMENT DE LA SCISAM
DAVANT LA PROPOSTA D’AFEGIR EL TRACTAMENT AMBULATORI
INVOLUNTARI (TAI) AL CODI CIVIL.
Societat Catalana d’Infermeria de Salut Mental
Maig 2010
1. Introducció
La SCISAM desenvolupem la nostra professió amb l’objectiu de contribuir a
millorar l’autonomia de les persones que pateixen transtorns mentals.
Actualment ens trobem devant el fet que és possible que s’introdueixi al Codi
Civil una modificació que permeti aplicar el Tractament Ambulatori Involuntari.
D’aquesta manera les persones que pateixen una malaltia mental podrien estar
legalment obligades per un jutge a cumplir amb un tractament farmacològic.
Així doncs podria donar-se la situació que per tal d’acatar l’ordre judicial un
pacient hagués de ser acompanyat involuntàriament al centre per forçar-lo a
acceptar el tractament o que haguéssim d’anar a casa seva encara que ell no
ho volgués.
La gravetat d’aquesta modificació és, en primer lloc, que no es respectaria el
dret a escollir dels pacients; i, en segon lloc, que trascendéis a la Nostra tasca
professional. Deixariem de treballar la relació terapèutica per complir amb una
funció de vigilància farmacològica que dificultaria essencialment el vincle
terapèutic i qualsevol intervenció que no fos estrictament la d’administració del
tractament.
La proposta a Catalunya d’incloure el TAI en l’avantprojecte de llei del Llibre
Segon del Codi Civil relatiu a la persona i a la família i que proposa en l’article
212.2 paràgraf 5 té el següent redactat:
“Quan existeixi un risc immediat i greu per a la integritat física o psíquica d’una
persona que pateixi un trastorn mental, o per altres persones del seu entorn,
l’autoritat judicial pot autoritzar l’aplicació de tractaments mèdics sense el
consentiment del malalt sempre que la gravetat clínica del trastorn li impedeixi
la competència mental necessària”. En tot cas el tribunal ha d’escoltar la
persona afectada i rebre l’informe d’un facultatiu del que es derivi la necessitat
de la mesura. L’emissió de l’informe mèdic ha d’ajustar-se al protocol
d’intervenció que, per a aquest tipus de casos, aprovi l’autoritat sanitària.
L’autorització judicial ha de contenir un termini, que no pot excedir de dos
mesos, dins del qual el facultatiu ha d’informar de la situació de la persona
afectada a fi de revisar la necessitat de la mesura.
1
Societat Catalana de Infermeria en Salut Mental
2. Els arguments legals que tenim en compte
En l’actualitat la nostra ordenació jurídica legislativa disposa d’un marc legal
suficient que garantitza el Model Assistencial Comunitari per a persones que
pateixen un Trastorn Mental, segons el document Estrategia en Salud Mental
del Sistema Nacional de Salud aprovada per unanimitat pel Consejo
Interterritorial del Sistema Nacional de Salud per totes les Comunitats
Autònomes el desembre de 2006 que podem resumir en el següent enunciat:
“Abordaje bio-psico-social con miras a la rehabilitación y reinserción
social del enfermo, respetando, en caso de contar con capacidad de
decisión, la autonomía del paciente sin más limites que los
legalmente previstos”
A més a més, existeix legislació pel malalt mental des de la Constitució de
1978, i amb la finalitat d’evitar l’estigma es va elaborar l’article 20 en la La Ley
General de Sanidad de 1986, on es proclamen els principis que han de regir
l’atenció a aquest col·lectiu; “Plena Integración en el Sistema Sanitario” i “total
equiparación del enfermo mental a cualquier otro enfermo”, i el seu
desenvolupament posterior, Ley 16/2003 de Cohesión y Calidad del Sistema
Nacional de Salud, com el recent Real Decreto 1030/2006 de 15 de
Septiembre que regula la Cartera de Servicios en el ámbito Comunitario,
comuns del Sistema Nacional de Salud, inclou i garantitza l’assistència
domiciliària.
Destaquem la La Ley 41/2002 de Autonomía del Paciente, que recull l’Article
43 de la Constitució on es protegeix els drets humans i la dignitat de l’ésser
humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina, avança en els
espais de llibertat del pacient en el sistema sanitari. El respecte a la intimitat
personal i a la llibertat individual del pacient, garantitzant “El derecho al
consentimiento informado, a la confidencialidad, a la libre elección, y a la
apelación de los pacientes contra la involuntariedad”, i per descomptat sense
cap tipus de discriminació.
D’altra banda, La Ley 41/2002 de Autonomía del Paciente (Art. 9), justifica
clarament que una regulació de llei per el TAI és innecessària, perquè aquesta
contempla els Límites del Consentimento Informado y Consentimiento por
Representación; “Los facultativos podrán llevar a cabo las intervenciones
clínicas indispensables a favor de la salud del paciente, sin necesidad de
contar con su consentimiento”, mediante:
- Art.9.2.a; Aplicable a los casos de negativa al tratamiento con “riesgo
inmediato grave para la integridad física o psíquica del enfermo y no es posible
contar con su autorización”.
- Art.9.2.b; Consentimiento por representación, cuando “No sea capaz de tomar
decisiones… o su estado… psíquico no le permita hacerse cargo de su
situación”.
2
Societat Catalana de Infermeria en Salut Mental
Pensem que la Salut Mental està suficientment judicialitzada i amb mesures
restrictives establertes, a través del Código Civil, art. 763 de la Ley de
Enjuiciamiento Civil, possibilita al Jutge l’autorització de tractament o
observació per diagnòstic no voluntaris, como és l’Internament involuntari
per raó de transtorn psíquic quan “No esté en condiciones de decidirlo por sí”…
Altrament l’ art.200 del Código Civil estableix la possibilitat del procés
d’Incapacitació Legal de la persona, "Son causas de incapacitación las
enfermedades y deficiencias persistentes de carácter físico o psíquico que
impidan a la persona gobernarse por si misma".
Així mateix creiem que no està descrit clarament el Protocol a seguir del TAI,
existint el risc que es generalitzi l’aplicació del TAI a tota persona que pateixi un
Trastorn Mental, perjudicant el desenvolupament d’altres tractaments
terapèutics i recursos d’integració comunitària com són els programes de
seguiment i atenció continuada comunitària (Serveis de Rehabilitació
Comunitària (SRC), Pla de Seguiment Individualitzat (PSI), Tractament
Assertiu Comunitari (TAC), Assistència al Domicili (PAE-TMS)…).
Per tot l’exposat, volem ratificar que a Espanya el 2008 la Convención
Internacional sobre los Derechos Humanos de las Personas con
Discapacidad de Naciones Unidas obliga a qüestionar-se en l’ordenació
jurídica
espanyola
conceptes
com
incapacitació,
internaments,
involuntarietat,… en tant que poden ser entesos com una vulneració dels
drets fonamentals de les persones amb discapacitat, incloses les persones amb
malaltia mental.
Per últim, el tractament involuntari en atenció comunitària és controvertit i té
implicacions en els Drets Humans de les persones amb Trastorn Mental
(WHO, 2003). Doc: Salud Mental, Derechos Humanos y Legislación.
3
Societat Catalana de Infermeria en Salut Mental
3. Conclusió
Davant aquesta proposta, la Societat Catalana d’Infermeria de Salut Mental
(SCISAM) ens veiem amb la necessitat de valorar, analitzar i definir la nostra
posició. Com a infermers i infermeres especialistes en salut mental que
treballem i desenvolupem la nostra vida professional en l’àmbit de la salut
mental creiem que la inclusió del TAI al Codi Civil afecta directament el
respecte de les persones amb malalties mentals i indirectament una de les
nostres eines principals de treball que és la relació terapèutica.
Des de la SCISAM tenim en compte que en el primer moment que la FEAFES
va fer aquesta proposta no estaven desenvolupats programes que actualment
poden donar resposta a les mancances que en aquell moment van motivar la
demanda d’una legislació per salvar buits d’atenció sanitària.
Actualment s’han instaurat programes com el PSI a Catalunya o el TAC a
Astúries, entre d’altres, que actuen des de la comunitat, respectant l’entorn
familiar i social de la persona i amb professionals que treballen des de la
proximitat al domicili, gestionant cada cas segons les seves necessitats
individuals i treballant per un projecte de vida integrador. La ratio
pacients/professional permet una disposició de temps i de recursos que es
poden destinar a cada persona facilitant l’apropament del pacient a la xarxa de
salut mental sense haver d’utilitzar la justícia en la majoria dels casos.
Malgrat això, ens trobem que els professionals que treballem en els equips
d’atenció comunitària tenim una alta pressió assistencial i això dificulta molt
poder tenir disponibilitat per fer visites domiciliàries i conèixer millor els
recursos de la comunitat. Potser s’hauria de contemplar que aquests
professionals fossim més accessibles diposant de recursos per a intervencions
comunitàries i adoptar una cultura de més contacte amb la comunitat:
- dotar els equips de salut mental de més recursos (personal, material,
infraestructura)
- augmentar la ràtio d’infermeres per poder donar una atenció més
acurada, assertiva i comunitària.
- tenir equips d’urgència en cada sector que coneguessin els casos i
poguessin ser un suport al pacient i la família en moments de crisi.
Tot això contribuiria a millorar les intervencions dels equips de salut mental
comunitaris i es traduiria en donar assistència sanitària de més qualitat per
assolir objectius relacionats amb la millora de la qualitat del pacient treballant
des de la vessant de la relació terapèutica i no utilitzant recursos judicials que
queden al marge de l’àmbit sanitari.
4
Societat Catalana de Infermeria en Salut Mental
4. Bibliografia
Boletín Oficial de las Cortes Generales. Congreso de Diputados. Proyecto de
Ley 121/000109 Jurisdicción voluntaria para facilitar y agilizar la tutela y
garantía de los derechos de la persona y en materia civil y mercantil. Num. 1093, 14 de noviembre de 2006.
Carta de la presidenta de la Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN),
Dra. María Fe Bravo Ortiz, ante la propuesta de Anteproyecto de Código Civil
de Catalunya de 2008, de legislar el tratamiento ambulatorio involuntario en su
artículo 212-2, párrafo 5. Madrid, 16 de Noviembre de 2009.
Carta Oberta. Reflexions sobre el Tractament Ambulatori Involuntari (TAI).
Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, Barcelona, 1 de Març de 2010.
Compareixença parlamentària de representants de la Federació Catalana
d’Associacions de Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM) davant la
Comissió d’Estudi de la Situació de les Persones amb Discapacitats perquè
expliquin les línies d’actuació de l’entitat. Parlament de Catalunya, 10 de juny
de 2009.
Documento AEN sobre la propuesta de regulación del tratamiento ambulatorio
involuntario. Aprobado por la Junta Directiva de la Asociación Española de
Neuropsiquiatría en su reunión de fecha
28 – 29 de Enero de 2005 en Madrid.
Informe del Comitè de Bioètica de Catalunya sobre la correcció ètica de la
mesura que regula l’article 212.2.5 de l’avantprojecte de Llibre Segon del Codi
Civil de Catalunya. 2009.
Armengol R., Lalucat Ll., Ramos J., Terribas N., Busquets J.M.
Kisely S, Campbell LA, Preston N. Tratamiento obligatorio en la comunidad y
tratamiento ambulatorio no voluntario para personas con trastornos mentales
graves (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008,
Número 4. Oxford: Update Software Ltd. (Traducida de The Cochrane library,
2008 Issue 3. Chischester, UK: John Wiley and Sons, Ltd.)
Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad. BOE nº 102 de 29/4/1986,
artículo veinte.
Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil (LEC), artículo 763. BOE nº
007 de 8/1/2000.
5
Societat Catalana de Infermeria en Salut Mental
Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del
paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y
documentación clínica. BOE nº 274 de 15/11/2002.
Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del Sistema Nacional de
Salud. BOE nº 128 de 29/5/2003.
Nuestras mentes, nuestras vidas. Palabras, reflexiones y alaridos contra el TAI.
Revista Esfuerzo nº 2, Mayo, 2009.
Paul S. Appelbaum, M.D., Law and Psychiatry: Assessing Kendra’s Law: Five
Years of Outpatient Commitment in New York. Psychiatr Serv 56:791-792, July,
2005.
Por una atención integral a las personas con trastornos graves de salud mental
basada en el respeto de sus derechos. AEN, Madrid, Enero, 2009.
Posición de la Sociedad Española de Psiquiatría Legal sobre el Tratamiento
Ambulatorio y la Observación para Diagnóstico no Voluntarios. Psiquiatría
Legal, Madrid, octubre, 2005. Disponible en www.psiquiatrialegal.org
Presentació del posicionament de l’ACPSM-AEN sobre el Tractament
Ambulatori Involuntari en el Parlament de Catalunya, 25-6-2009. Disponible a
www.acpsm-aen.cat/detall Actualitat.php
Propuesta de Intervención Terapéutica Alternativa al Tratamiento Ambulatorio
Involuntario (TAI). FEAFES. Octubre, 2009.
Psiquiatras y juristas analizarán pros y contras sobre la posibilidad de obligar
legalmente a determinados pacientes a tratarse involuntariamente. Disponible
en www.psiquiatria.com, maig 2005.
Radio Nicosia - Foro General de Radio Nicosia - Foro dedicado al Tratamiento
Ambulatorio Involuntario - ¿Qué es el TAI? Y porqué no estamos de acuerdo?.
Marzo, 2009
Reflexiones y propuestas de ADEMM Usuaris de Salut Mental de Catalunya.
Documento de la Junta Directiva de ADEMM. Barcelona, 10 de enero de 2005.
Salud mental y derechos humanos: la cuestión del tratamiento ambulatorio
involuntario, Ferréiros Marcos, Carlos Eloy. CERMI, 2007.
Santos Urbaneja, Fernando. Sobre la judicialización de los tratamientos
ambulatorios. Razones para una oposición y contrapropuesta. Córdoba, 2004.
Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. Medidas de tratamiento
obligatorio externo en Salud Mental: marco de una propuesta legislativa
respetuosa con los derechos humanos. Comité Técnico Jurídico sobre
Tratamiento Ambulatorio patrocinado por FEAFES. Madrid, 28 de marzo de
2003.
6
Societat Catalana de Infermeria en Salut Mental
TAI. Recollida de signatures contra la inclusió d’aquesta mesura en el Codi Civil
Català. No al Tractament Ambulatori Involuntari. 9-2-2010. Disponible a
amigosxoroi.blogspot.com
Tratamiento Ambulatorio Involuntario. Disponible a
http://tiralosmuros.blospot.com/2009/09/tratamiento-ambulatorioinvoluntariotai.htlm.
Tratamiento ambulatorio involuntario. Juan Medrano Albéniz. Servicios de
Salud Mental de Alava.
Disponible en http://psiquiatrialegal.org/TAI2.htm.
Tratamiento Ambulatorio Involuntario para personas con trastorno mental
severo. Resultados de un estudio en la ciudad de Valencia. Miguel Hernández
– Viadel, Carlos Cañete Nicolás, Guillem Lera Calatayud, Juan Francisco Pérez
Prieto y Teresa Roche Millan. Psiquiatria Biológica, 2007; 14 (1): 7 – 12.
7
Societat Catalana de Infermeria en Salut Mental