Teoria cineticomolecular

Pràctica 4: Teoria Cineticomolecular
Fet o fenomen (el que observem)
Teoria (explicació científica)
Al col·locar el glaçó dins del vas de precipitats, aquest
1. Col·loquem un tros de gel (glaçó) dins d'un vas de
comença a desfer−se, ja que la temperatura de l'aigua
precipitats, que conté cerca quantitat d'aigua.
serà major que la del glaçó. Un cop dins, per més que
Seguidament observem que el glaçó comença a
escalfem el glaç mentre no es fongui completament, la
desfer−se fins a convertir−se en aigua..
temperatura de l'aigua no variarà.
Primera llei de Charles i Gay−Lussac: Aquest procés
2. En un matràs d'Erlenmeyer, li col·loquem un globus
es degut, per que quan escalfem el recipient, la
a la punta d'aquest, de manera que no s'escapi l'aire de
temperatura augmenta, les partícules del gas es mouen
dins. Seguidament el posarem a escalfar a un fogó i
cada vegada més de pressa, se separen i ocupen cada
veiem que el globus s'infla.
cop més espai; es a dir, el gas es dilata.
3. Agafem iode sòlid (són com llimadures de ferro,
Al escalfar el iode a certa temperatua, aquest comença
més o menys), el fiquem dins d'un pot i llavors el
a descompondres i despren un gas de color lila que es
tapem. Seguidament, posem el pot a escalfar i
barreja amb l'oxigen i l'interior del pot, queda d'un to
observem que el iode desprèn un gas lilòs, i el
lilós.
contingut del pot és torna lila.
4. Agafem una proveta i l'omplim amb certa quantitat
L'aigua amb el Pargamenat Potassi és dissolen. Això
d'aigua, però que aquesta no arribi a dalt de tot.
passa per qué les partícules de l'aigua es barregen
Seguidament hi aboquem Pargamenat Potassi.
fusionen amb les del Pargamenat Potassi, i fa que la
Finalment em observat que hi ha agut una dissolució, i
aigua es quedi d'un to lilòs.
el contingut de l'aigua s'ha tornat lila ara.
5. Agafem una xeringa grossa, i tapem la punta amb Llei de Boyle i Mariotte: Ens diu que en comprimir un
un dit. Seguidament comencem a apretar l'èmbol de la gas, es redueix el volum d'aquest i la seva pressió
xeringa, i podem veurem com el contingut d'aquesta augmenta, ja que les partícules estan més juntes. El
procés també es compleix a l'inrevés.
s'ha comprimit a un espai més reduït.
6. Agafem un matràs d'Erlenmeyer i dipositem al seu
Això passa, per qué al barrejar un àcid amb un
interior un àcid (vinagre) i un bicarbonat (sal).
bicarbonat, en aquest cas (vinagre amb sal), fa que i
Seguidament, tapem el matràs amb un globus per la
hagi una reacció química que despren un gas, i aixo fa
punta, tal i com em fet a l'experiencia 2. Podem
que augmenti la matèria (s'infla el globus) per què
observar com el globus s'infla poc a poc i queda
augmenta la pressió.
erecte.
1