DSCCV 11 (Comisión de Industria, Comercio y

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 11
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2013
COMISSIÓ D’INDÚSTRIA,
COMERÇ I TURISME
realitzada el dia 28 de febrer de 2013
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Luis Bernardo Díaz Alperi
SUMARI
(Comença la reunió a les 16 hores i 35 minuts)
Preguntes ...............................................................................................................................................................
pàgina 3
Pregunta 577 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, que contesta el secretari autonòmic de
Turisme i Comerç, senyor Daniel Marco Blanes, sobre la despesa turística, que formula el diputat senyor Francesc Xavier Ferri Fayos (GP Compromís) (RE número 43.109, BOC número 129)
Pregunta 613 al conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, que contesta el secretari autonòmic de Turisme i Comerç, senyor Daniel Marco Blanes, sobre la delimitació de zones comercials d’afluència turística, que formula el diputat senyor Francesc Xavier Ferri Fayos (GP Compromís) (RE número 44.417, BOC número 130)
Compareixences del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, senyor Máximo Buch Torralva, per a explicar diverses qüestions relacionades amb l’aeroport de Castelló, sol·licitades pel Grup Parlamentari Compromís (RE números 43.046, 43.733, 43.738, 43.739, 44.193), a les quals s’acumulen les
sol·licitades pel Grup Parlamentari Socialista (RE números 44.258, 44.377, 44.874 i 44.935) i la
sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 45.737) ......................................................
Intervencions de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida), del diputat senyor Josep
Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i de les diputades senyora M.ª José Salvador Rubert (GP Socialista) i
senyora María Teresa Parra Almiñana (GP Popular).
pàgina 6
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
Compareixença del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, senyor Máximo Buch Torralva, per a explicar la posició del Consell en relació amb la tècnica d’extracció d’hidrocarburs anomenada
fracking, sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 43.223), a la qual s’acumula la
sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 43.577) ..................................................................
Intervencions de les diputades senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) i senyora Ana María
Besalduch Besalduch (GP Socialista) i dels diputats senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i
senyor Vicente Betoret Coll (GP Popular).
(S’alça la reunió a les 19 hores i 35 minuts)
Pàgina 2
pàgina 18
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme realitzada el
dia 28 de febrer de 2013. Comença la reunió a les 16 hores i 35 minuts. Presideix el diputat senyor Luis Bernardo Díaz Alperi. Reunió número 11.
El senyor president:
Buenas tardes.
Le damos la palabra al señor secretario para que pase
lista.
(El secretari passa llista per tal de comprovar si hi ha quòrum)
(Inoïble) ... con el punto primero de la sesión, que es
aprobación del acta, ¿no? ¿Hay algo que rectificar al acta o
están todos de acuerdo?
El acta es conforme, queda aprobada.
Preguntes
Pàgina 3
turismo internacional de media gasta más que el turista
nacional y dentro de este turista internacional hay ciertas
regiones que tienen mayor nivel de gasto, como son los turistas rusos, que gastan bastante más que un turista medio,
los turistas de los países nórdicos, que son Dinamarca, Suecia, Finlandia y Noruega, y los turistas de los países bajos.
Pues bien, para conjugar el que vengan más turistas y el
que gasten más, lo que estamos haciendo son políticas de
promoción enfocadas a estos mercados que nos están trayendo turistas que tienen un elevado porcentaje de gasto,
estamos haciendo políticas, como sabéis, de formación, a
través de los CDT, y a través de la Agencia Valenciana de
Turismo, con una formación tanto continua de los profesionales en activo como una formación a la gente que se incorpora al mercado laboral, y aumentando la calidad de
nuestro turismo. Y, además, estamos creando productos
turísticos como el gastronómico, el turismo de actividad, y
pasando a un enfoque más profesional.
Yo ya he acabado la primera respuesta.
El senyor president:
Tiene la palabra.
El senyor president:
El senyor Ferri Fayos:
Pasamos al punto dos de la sesión, con la pregunta número 577, al conseller de Economía, Industria, Turismo y
Ocupación formulada por el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís y que va a
ser contestada por el... (Remors) Ya, ya... Tiene que formularla él pero voy a decir que va a ser contestada por el
señor Marco.
El senyor Ferri Fayos:
Sí, moltes gràcies, senyor president.
Senyor secretaria autonòmic, benvingut a estes Corts.
Bé, la pregunta, com vosté ja sap, la torne a repetir, és:
quines mesures pensa implementar el Consell per a augmentar la despesa mitjana per turista en el territori valencià?
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Muchas gracias.
Es la primera comparecencia que hago desde que estoy
de secretario.
Presidente.
La verdad es que la pregunta te la agradezco mucho
porque yo creo que va al grano de lo que van a ser las líneas fundamentales de la secretaria autonómica que estoy desempeñando, que junta la internacionalización con el turismo y con el comercio. Yo creo que el unir estas políticas
redundará en un mayor gasto medio del turista porque lo
que queremos es que el turismo sea una fuente de riqueza
para la comunidad.
Para ello utilizamos políticas que buscan... que son vía
extensiva, o sea, traer a más turistas, i vía intensiva, que estos mismos turistas que vienen tengan un mayor gasto en
nuestra tierra y, por tanto, generen más riqueza.
Para ello es importante que utilicemos las políticas de
internacionalización y de comercio y de turismo de manera
conjunta, porque en el 2012 los datos que hemos tenido es
que el turismo nacional ha caído y se ha visto compensado
por el turismo internacional. El hecho de que cada vez
crezca más el porcentaje de turistas internacionales dentro
de los turistas que vienen a la Comunidad Valenciana, está
llevando consigo a su vez un aumento del gasto porque el
Val, moltes gràcies.
Molt bé, senyor secretari autonòmic.
Nosaltres podem agafar dades parcials, com va fer el
conseller en la seua compareixença, i sempre trobarem coses positives i coses negatives; un any creixerà la despesa
en un segment i, l’altre, no. Però, mirem en conjunt. Som el
territori on els turistes fan una menor despesa mitjana per
dia; això actualment és així. Som els últims en la taula de
l’enquesta de despesa turística, Egatur, amb 76 euros per
dia i visitant, darrere de Múrcia, que està amb 79 euros,
Castella-Lleó, que està amb 90, i molt lluny de Madrid,
Aragó i Catalunya, que estan per damunt dels 120 euros.
Això és un problema, nosaltres considerem de model,
del model de turisme del Partit Popular, el model que nosaltres qualifiquem com el model de Gandia Shore, de sol,
platja i bocata.
Necessitem passar de la política de destí a política de producte. Vosté ho acaba de dir també. En això estem d’acord.
Això que es ven com a novetat ja està present en el Pla operatiu de turisme 2012 i ja hauria d’estar aplicant-se, creant-se
els coneguts com a comités d’impuls. Per això li pregunte
que com va l’aplicació d’aquestos comités d’impuls i del que
es va ficar en el Pla operatiu de turisme 2012.
En el pla vénen recollits molts productes. En la compareixença, el conseller va parlar de molts d’ells però, curiosament, va deixar de banda els de viatgers LGTB, que
també venia recollit. Per això també li formule la següent
pregunta, i és si han decidit deixar-lo al marge o és que tenen por d’alguns sectors més homòfobs del Partit Popular.
I després li fique un exemple: el turisme cultural. El turisme cultural ja compta amb un informe de l’observatori
turístic i diu coses molt interessants sobre el turisme cultural. És un tipus de turisme que aporta turistes amb una despesa turística alta. Com hem vist, és molt important per a
revertir la situació. És un turisme desestacionalitzat, que és
el que busquem, molt important en el nostre cas que tenim
un model que es concentra en els mesos d’estiu i projecta
una imatge positiva de destinació i multiplica el seu efecte
en altres tipus de turisme.
Per tant, és un tipus de turisme molt positiu, però quan
mirem on ens situem en el rànquing veiem que no estem
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
tan ben situats ni en el mercat estatal ni en el mercat internacional en el tipus de turisme cultural.
Entre els turistes estatals, la líder és Andalusia, després
Catalunya, Castella-Lleó i Madrid. I entre l’internacional,
ho és Catalunya, després Illes Balears i, finalment, Andalusia. On estem? On estem en el turisme que ens interessa?
Doncs, estem prou a la cua.
I li faré una reflexió: mire, no podem fer una política de
producte si no cuidem el producte. I en el tema cultural jo
crec, considere, que este govern no ho està fent massa bé.
No podem aconseguir atraure un turisme cultural si tenim
un govern que no cuida la nostra cultura. No podem atraure
o apostar pel turisme mediambiental, que també és un turisme de qualitat i que deixa més diners, si tenim un govern
encabotat en destrossar el nostre patrimoni natural, i no podem guanyar posicions de turisme educatiu si posen en perill les nostres universitats a les quals no paguen el que els
deuen. Que, per cert, el turisme educatiu, ahí sí que som
capdavanters, els estudiants Erasmus sí que trien molt el
nostre territori per a fer aquest tipus de turisme o per a vindre ací a estudiar.
No poden atraure vostés al que denominen els LGTB
travelers que estan en el pla de turisme 2012 si estan més
pendents del que diu Rouco Valera que de la igualtat real
de les persones. Per això, m’agradaria que vosté em responguera primer, per què han llevat els LGTB travelers de
la compareixença almenys del conseller de l’altre dia, no sé
per què no els va anomenar, no sé si vosté té alguna idea i,
després, que em responga la resta de preguntes que li he fet.
En definitiva, si volen practicar una política turística de
productes, el que han de fer, creguem, des de Compromís,
és cuidar eixos productes, cuidar la cultura, cuidar el medi
ambient, cuidar l’educació, coses que avui en dia són les
que més retallades estan patint.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Ferri.
Señor Marco, tiene la palabra.
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Hemos comparado en... Muchas gracias por tu pregunta.
Hemos comparado a la Comunidad Valenciana con otros
destinos en cuanto a volumen de turistas y gasto de turistas
que no tienen nada que ver. La Comunidad Valenciana es
un destino, como sabéis, maduro. Es el sexto destino español. Por ejemplo, la comparativa contra Castilla-León es
de 5.000 millones de gasto turístico frente a 600. Y el gasto
diario medio es menor porque la estancia media en la Comunidad Valenciana es de las más altas de España. Entonces, eso explica un menor gasto diario por la tipología de
cliente que tenemos, pero no se puede comparar porque al
tener una estancia más larga, el gasto total por turista es
mayor. Por lo tanto, eso yo creo que el gasto diario medio
es una perversión estadística que no explicaría nada en sí
mismo, sino que hay que mirar el volumen de riqueza total.
Por otro lado, los datos del mes de enero nos dice que la
política que estamos haciendo, que ya se reflejó en Fitur, de
enfocar la política turística al producto, está dando sus frutos. Y en el mes de enero, el gasto total realizado por los turistas extranjeros con destino en la Comunidad Valenciana
aumentó un 26,1% respecto al mismo mes de 2012.
Hemos sido la comunidad donde más ha crecido el
gasto medio diario a nivel nacional, y el gasto medio por
turista ha sido el crecimiento del 14%. Esto ha sido así en
Pàgina 4
enero, la afluencia también ha crecido mucho, y confirma
una tendencia, de todo 2012, muy positiva en cuanto a turista internacional y aumento de gasto.
Estas cifras yo creo que avalan las políticas de promoción. Yo creo que la semana pasada nos reunimos con el
Consejo Valenciano de Turismo y ayer estuvimos en el Observatorio de Turismo, en Invattur, en el consejo asesor, y
es verdad que estamos trabajando muy cerca con el sector
para que la política turística se adecue a lo que ellos necesitan y yo creo que es una... a diseñar productos, como bien
decías tú, cuidar los productos culturales y todos los productos turísticos que estamos creando, y enfocarlos muy
bien a aquellos destinos que pueden hacer que la riqueza
del territorio crezca.
En particular, los últimos datos, Reino Unido ha crecido
un 16%; Francia, casi un 80%; países nórdicos, un 18, y el
mercado ruso, que ya te digo, está dando muy buenos frutos toda la labor de promoción que hemos hecho hasta ahora, ha crecido cerca de un 120%.
El senyor president:
Pasamos a la siguiente pregunta, que también será contestada por el secretario autonómico, don Daniel Marco,
sobre la delimitación de zonas comerciales de influencia
turística, que está formulada por el diputada Xavier Ferri
Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís.
El senyor Ferri Fayos:
Passem ara a comerç, senyor secretari autonòmic.
Quins criteris objectius han seguit per a la delimitació
de les quatre zones comercials amb llibertat d’horaris a la
ciutat de València? O, millor dit, d’una altra manera, amb
un exemple més pràctic, basant-se en quin criteri objectiu
es declara com a zona de gran afluència turística l’àrea del
camp del Llevant i no la zona de Mestalla? Eixa és la meua
pregunta.
El senyor president:
Tiene la palabra el señor Marco.
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Gracias presidente.
Bueno, aquí me voy a remitir a lo que dice el Real decreto 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la
estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad, que se ampara en las competencias exclusivas del
estado sobre las bases y coordinación de la planificación
general de la actividad económica.
Ese decreto modificó la Ley 1/2004, de 21 de diciembre, de horarios comerciales, siendo sus modificaciones de
obligada observancia en todo el territorio nacional.
La nueva norma estatal dispone que, en todo caso, en
los municipios con más de doscientos mil habitantes que
hayan registrado más de un millón de pernoctaciones en el
año anterior, o cuenten con puertos en los que operen cruceros turísticos que hayan recibido en el año inmediato anterior 400.000 mil pasajeros, se declarará al menos una
zona de gran afluencia turística, aplicando los criterios previstos en el apartado anterior. Estos criterios que recoge el
artículo 5.4 de la Ley 1/2004 en su nueva redacción, son
los siguientes, y creo que contestan a tu pregunta.
El primero es la existencia de una concentración suficiente, cuantitativa o cualitativamente, de plazas en aloja-
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
mientos y establecimientos turísticos, o bien en el número
de segundas residencias respecto a las que constituyen residencia habitual; el segundo es que haya sido declarado patrimonio de la humanidad o en el que se localice un bien
inmueble de interés cultural integrado en el patrimonio
histórico-artístico; tercero, que limiten o constituyan áreas
de influencia en zonas fronterizas; el cuarto, celebración de
grandes eventos deportivos o culturales de carácter nacional o internacional; sexto, proximidad a áreas portuarias en
las que operen cruceros turísticos y registren afluencia significativa de visitantes, que constituyan áreas cuyo principal atractivo sea el turismo de compras y, por último, que
concurran circunstancias especiales que así lo justifiquen.
Además, con relación a dicho apartado, el citado decreto ley del estado incorpora un anexo en el que determina
cuáles son los municipios españoles que, en todo caso, se
ajustan a los parámetros anteriores. Entre los mismos figuran, como sabes, Alicante y Valencia.
Por su parte, la disposición adicional undécima establecía que teníamos que declarar en estos municipios al
menos una zona de gran afluencia turística que finalizaba el
15 de enero de 2013. Teniendo en cuenta que la declaración
de zona de gran afluencia turística a estos efectos corresponde a la comunidad autónoma, a propuesta de los ayuntamientos, el Ayuntamiento de Valencia, atendiendo a lo
previsto en el Real decreto ley 20/2012 presentó su solicitud solicitando la declaración de zona de gran afluencia
turística para cuatro zonas del término municipal, y así,
desde la Comunidad Valenciana, aplicando el decreto estatal, se aprobaron.
El senyor president:
Vamos a ver, señor Marco, yo, salvo que el señor Ferri
no tenga inconveniente, le rogaría..., salvo..., y ustedes se
conozcan, pero que evitara el tuteo... (Algú diu: «Ah,
perdón.») En cuando a que se dirige a un diputado, salvo
que el señor Ferri no tenga inconveniente... (Veus) Supongo
que no, ¿no?, pero yo me veo en la obligación de decirlo,
vamos. Ya me imagino que no... (Algú diu: «No me había
dado cuenta, presidente.»)
Vamos a ver... (Veus) Tiene la palabra... Ah, no, el señor
Ferri, perdón.
El senyor Ferri Fayos:
Senyor Marco, està molt bé que l’ajuntament sol·licite
les quatre zones i que vostés ho aproven directament, sense, d’alguna manera, ser crítics amb la seua proposta, però
a mi m’agradaria que vosté em contestara per què es declara zona de gran afluència turística el camp del Llevant i no
la zona de Mestalla, perquè els dos tenen un estadi de futbol, els dos tenen grans esdeveniments esportius, i se n’ha
declarat un i l’altre no, per això que..., no entenc eixa diferència, i per a mi la diferència està en que en una zona
n’hi ha un centre comercial i en l’altra, no. Per això..., per
això m’agradaria que vosté em contestara a este problema.
El problema és que vostés han declarat zones de gran
afluència turística a mesura de les grans superfícies. El que
han fet..., els han fet un trage a mida. I un altre tema és si
les grans superfícies estan pagant el trage o no, això ja
ho..., això és un altre tema. Però si no es compleixen els
criteris objectius, n’hi ha arbitrarietat. I si n’hi ha arbitrarietat, s’està obrint la porta a la corrupció.
Jo ací tinc l’expedient de l’Ajuntament de València que
ha servit per a declarar, està ací, les quatre zones de gran
afluència turística, i ací es veuen algunes coses molt inte-
Pàgina 5
ressants. Es veu com el mateix ministre insisteix molt que
es declaren les zones de desregulació total. Això és legítim,
és l’objectiu del Partit Popular, beneficiar les grans superfícies, i tenen a tots els estaments en marxa.
També es veu com les associacions de comerciants demanen una reunió en agost i en desembre lamenten que
l’ajuntament no ha volgut dialogar i arribar a consensos
amb el sector, i ho tinc ací. La senyora..., la presidenta de
Cecoval diu: «Quisiera mediante esta carta solicitar para el
próximo mes de septiembre una reunión con el fin de poder
abordar una temática de especial interés para nuestro
sector, que es la propuesta que debería realizar el ayuntamiento en materia de delimitación de zonas turísticas
que dispongan de liberalización de horarios comerciales,
tal y como se recoge en el decreto publicado el pasado 14
de julio.» I, després, més avant diu: «Asimismo, quisiera
trasladarle la impotencia de los comerciantes por no haber
tenido en cuenta nuestras aportaciones al respecto.» I, finalment, en l’expedient, on trobem l’argumentació suposadament tècnica per a declarar la zona del camp del Llevant
de gran afluència turística. I diu: «En el norte de la ciudad
destaca el estadio Ciudad de Valencia, donde se celebran
grandes eventos deportivos y culturales y donde se sitúa el
centro comercial Arena, que está situado junto a una nueva
zona verde y junto al paisaje que dibuja la huerta valenciana y, además, es el eje de conexión con la conocida población de Alboraya.» És impresentable que s’utilitze el centre
comercial en concret amb el seu nom com una causa en si
mateix per a declarar la zona com de gran afluència turística. És que això suposa..., i és un acudit de mal gust que utilitzen l’horta per a justificar açò, quan han cregut que
l’horta..., ¿quan han cregut vostés que l’horta és un recurs
turístic?, ¿quan?, ¿quan han potenciat l’horta periurbana
com a element singular i únic, si el primer que han fet
vostés ha sigut intentar carregar-se-la? És un insult que els
mateixos que volen destruir-la i que, de fet, l’han destruït
en molts llocs, ara la utilitzen com a excusa.
Davant el decret que va aprovar el govern central,
vostés tenien dos opcions, una, complir estrictament amb
els criteris d’una manera objectiva, consensuada amb tot el
sector, amb les grans superfícies i amb el comerç de proximitat, o bé utilitzar les escletxes legals per a colar una desregulació total, i això és el que han fet, i hi han fet
d’esquena al sector, que l’únic que els demana és trellat,
equilibri i diàleg.
Esta política, senyor secretari autonòmic, preocupa i
molt a molts sectors, als propietaris de les xicotetes tendes
en els centres comercials, que hauran d’obrir de manera
obligatòria, als treballadors i treballadores de les grans superfícies, que veuen com obrir els diumenges vol dir més
precarització per a ells, no més llocs de treball de qualitat
per a altres, perquè, a banda, s’han aprofitat de la reforma
laboral per a modificar els convenis i tot això que vosté ja
sabrà, i, evidentment, el comerç de proximitat. Hui mateix
m’he reunit amb els de la plataforma del comerç valencià,
que agrupa comerços de díhuit municipis, i esta plataforma
té por de l’efecte contagi, tenen por que totes estes zones
que vostés han declarat en València ciutat es contagien a la
resta de poblacions. Com vostés no estan aplicant la llei sobre la base de criteris objectius, han obert la veda per a poder declarar qualsevol zona amb qualsevol excusa, i
m’agradaria que em contestara: ¿per què han fet este trage
a mida de les grans superfícies?, ¿per què no aposten per
un model equilibrat que defense el model de comerç mediterrani que sempre hem tingut ací, al nostre territori? (Pausa)
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
El senyor president:
Señor Marco, tiene la palabra.
El senyor secretari autonòmic de Turisme i Comerç:
Yo quería dejar claro que hay un decreto que marca
unos criterios objetivos y fue el Ayuntamiento de Valencia
el que realizó la delimitación de zonas teniendo en cuenta
la concurrencia de alguna de las circunstancias recogidas
en el artículo 5.4 de la Ley 1/2004, en su nueva redacción
dada por el Real decreto ley 20/2012, de 13 de julio.
Para la resolución de dicha solicitud por parte de la Dirección General de Comercio se verificó que las zonas delimitadas se ajustaban a alguno de los criterios que amparaban la declaración de zona de gran afluencia recogidos en
el citado artículo 5.4, resultando lo siguiente. (Soroll de papers)
En la zona comercial deportiva i terciaria norte, estadio
Ciudad de Valencia, se produce la celebración de eventos
deportivos, dado que alberga los partidos de fútbol Levante
UD, equipo que actualmente juega en la competición nacional de liga y la competición internacional Europa League. Igualmente, acoge ocasionalmente eventos culturales
como la celebración de conciertos musicales. Esta es una
circunstancia también recogida en la letra d del apartado 4
del artículo 5 de la Ley 1/2004, que se refiere a grandes
acontecimientos deportivos o culturales de carácter nacional e internacional.
La zona del jardín del Turia se ajusta a los criterios establecidos en la letra b del citado artículo..., apartado 4 del
artículo 5 de la citada ley, por cuanto en la misma se localizan inmuebles de interés cultural integrados en el patrimonio histórico de la ciudad. La consideración de la zona de
la Marina Real y sus accesos como zona de gran afluencia
turística tiene su amparo en la letra e de dicho artículo. Y,
por último, en la ciudad vella y el eixample también se ubican bienes de interés cultural integrados en el patrimonio
histórico de la ciudad, además de constituir una área con un
marcado atractivo de turismo de compras, tal y como señala la letra f del artículo 5.4 de la Ley 1/2012.
Por lo tanto, desde la Dirección General de Comercio lo
que se vio es que la propuesta del Ayuntamiento de Valencia, que fue quien delimitó las zonas, se ajustaba al decreto
del estado y se aceptó la propuesta.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias.
Agradecemos mucho a don Daniel Marco... (Veus) Ya,
pero la pregunta número 562, como el conseller va..., es sobre el aeropuerto de Castellón... Si les parece...
Pàgina 6
El senyor president:
Es de menor a mayor... (Remors)
La senyora Albiol Guzmán:
Doncs, formule la pregunta i ja està.
El senyor president:
Pues, hágala..., no hay inconveniente. (Veus) No... ¿Qué
quiere hacer, la pregunta sobre el aeropuerto de Castellón?... ¿Eh? (Veus) Ya, ¿pero va a venir el conseller o no
va a venir el conseller? (Veus; algú diu: «Sí que viene, está
fuera; sí, sí que viene.») ¿Está fuera?... (Algú diu: «Sí,
bueno, va a venir.») No, digo si va tardar mucho... (Veus;
algú diu: «No, está fuera, si ha entrado ahora.») Ah, pues,
si está fuera ya, entonces... (Veus) Muchas gracias, señor
Marco, que pase el conseller y le hace la pregunta al conseller. (Algú diu: «Muchas gracias.») Si es que..., lo que...
(Veus; algú diu: «Suspende, suspende.»; Pausa)
Agradecemos al honorable conseller don Máximo Buch
su presencia. Sí que ha hecho un esfuerzo, porque ayer..., el
del..., lunes, martes, ha estado en Londres y esta mañana, y
el miércoles, y esta mañana estaba en Madrid y ha venido
de Madrid expresamente para poder estar en esta comparecencia. Muchas gracias.
Y entonces hay una pregunta, que es la pregunta número
562 hecha por el Grupo Parlamentario de Esquerra Unida
que la tendría que realizar la señora Albiol, pero parece ser
que estaría dispuesta a retirarla dado que, como hay muchas solicitudes de distintos grupos solicitando la comparencia sobre el aeropuerto de Castellón y se han agrupado,
van a participar todos los grupos que lo han solicitado, con
intervenciones de diez minutos de menor a mayor. Por lo
tanto, sería la primera en intervenir. Entonces, retira la pregunta e interviene ya directamente en la solicitud de comparecencia, cuando lo diga, la señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Efectivament, retire la pregunta oral.
Compareixences del conseller d’Economia, Indústria,
Turisme i Ocupació, senyor Máximo Buch Torralva, per
a explicar diverses qüestions relacionades amb l’aeroport
de Castelló, sol·licitades pel Grup Parlamentari
Compromís (RE números 43.046, 43.733, 43.738, 43.739,
44.193), a les quals s’acumulen les sol·licitades pel Grup
Parlamentari Socialista (RE números 44.258, 44.377,
44.874 i 44.935) i la sol·licitada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 45.737)
La senyora Albiol Guzmán:
El senyor president:
Bé, jo retiraria la pregunta sols si sóc la primera en intervindre després de la compareixença. Si no, formule la
pregunta, clar.
El senyor president:
No sé si usted puede ser la primera en intervenir...
La senyora Albiol Guzmán:
Són coses...
Moltes gràcies.
Entonces, pasamos al punto tercero del orden del día en
donde se pide la comparecencia de la Conselleria de Cultura y Deporte y de la Conselleria de Economía, Industria y
Turismo sobre el funcionamiento y lo que se piensa aplicar
en el funcionamiento del aeropuerto de Castellón y que se
acumula con todas las solicitudes de comparecencia de todos los grupos, porque están todos los grupos menos el Partido Popular solicitando la comparecencia.
Por tanto, tiene la palabra el señor conseller.
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i
Ocupació:
Buenas tardes.
Gracias, presidente.
Señoras y señores diputados.
En primer lugar, agradecerle a la señora Albiol y a los
demás grupos su flexibilidad para darle más agilidad al
proceso que corresponde a diez solicitudes de los grupos
Socialista, Esquerra Unida y Compromís sobre el mismo
tema, sobre el aeropuerto.
Han transcurrido poco más de dos meses desde la asunción de competencias de turismo por parte de la Conselleria
de Economía, Industria, Turismo y Empleo y en este período de tiempo hemos contabilizado un total de 58 iniciativas
referidas al aeropuerto de Castellón, he dicho las 10 solicitudes de comparecencia, 16 preguntas, 11 preguntas orales
y 3 proposiciones no de ley y 18 solicitudes de documentación. El propósito de esta intervención es intentar, en la
medida de lo posible, dar respuesta a toda esta inquietud
que despierta el aeropuerto.
Concretamente, lo que quiero señalar es que esto se produce en un momento fundamental para culminar con éxito
la situación del aeropuerto de Castellón, máxime en unas
circunstancias económicas complejas como las que nos encontramos.
En principio, quiero llamar a la prudencia y a que trabajemos con rigor para que consigamos finalmente el objetivo que yo creo que compartimos todos, que es conseguir
que se ponga en servicio la infraestructura del aeropuerto lo
antes posible y en condiciones de rentabilidad social y
económica.
Este proyecto que inició la Diputación de Castellón tras
la realización de unos estudios previos a finales de los años
noventa, habiendo sido impulsado por el Consell desde
hace más de una década y se han firmado en 2000 y 2001
convenios para la obtención del suelo y la expropiación de
terrenos. Desde entonces se han llevado a cabo muchos esfuerzos y actuaciones para avanzar en el proyecto, que no
está exento de dificultades a las que se ha tenido que hacer
frente y que se han ido superando gradualmente.
En 2002, el Ministerio de Fomento autorizó la construcción del aeropuerto de Castellón y lo declaró de interés general del estado. Y ese mismo año se constituyó la empresa
Aerocas, sociedad que es actualmente parte integrante del
sector público empresarial de La Generalitat y cuyo objeto
es la construcción, desarrollo y gestión de esta infraestructura. Y esta sociedad, Aerocas, es el instrumento a través
del cual actúa el Consell.
Las obras del aeropuerto finalizaron en marzo de 2011
con un acta de recepción provisional y una lista de subsanaciones. Y el 30 de junio se produjo el primer envío de
documentación a la Agencia Estatal de Seguridad Aérea
para el inicio del proceso de certificación del aeropuerto.
A principios de mayo de 2012 finalizó la ampliación de
la plataforma de viraje, que se llevó a cabo siguiendo los
criterios de AESA. Y la semana pasada, concretamente los
días 20 al 22, se realizaron los vuelos de calibración de
ayuda a la navegación por parte de AENA Navegación.
Estas pruebas suponen un paso que culmina un hito importante a lo largo de este proceso de certificación, proceso
que no ha finalizado, pero que esperamos que, si logramos
acompasar los tiempos y las actuaciones, será posible obtener la certificación en el plazo de unos meses, en cualquier
caso antes de finalizar el presente año.
En ese sentido, tanto la integración del aeropuerto en el
espacio aéreo como la certificación del aeropuerto y de su
Pàgina 7
gestor y, finalmente, la emisión del permiso de apertura son
procesos de mucha complejidad técnica y que requieren
participación de múltiples entidades.
Respecto a la integración de las nuevas infraestructuras
aeroportuarias en el espacio aéreo controlado corresponde a
AENA Navegación Aérea, efectuar la propuesta y su aprobación a la Comisión Interministerial de Defensa y Fomento, Cidefo. Las certificaciones técnicas, validación de
manuales y procedimiento verificador son responsabilidad
de la agencia estatal de seguridad aérea, AESA, y también
participa AENA Internacional como prestataria del servicio
de calibración por vuelo de maniobras y equipamientos.
La Dirección General de Aviación Civil actúa como regulador del sistema y finalmente el conjunto de las administraciones, estado, comunidad autónoma, ayuntamientos,
participan en cuestiones como los planes de emergencia y
autoprotección.
Como conocen ustedes, La Generalitat, a través de Aerocas, tuvo que asumir el proceso de certificación una vez
que se produjo la renuncia por parte del anterior concesionario. Y este proceso se está desarrollando con agilidad,
siendo en concreto la situación la siguiente.
Respecto a la certificación del aeropuerto y de Aerocas
como gestor del mismo a finales del año pasado se entregaron diversos documentos a AESA, que está pendiente de recepción de las posibles observaciones por parte de AESA.
En cuanto a integración en el espacio aéreo español se
han realizado los referidos vuelos de calibración la semana
pasada. Además, y previamente a la autorización de funcionamiento, la Agencia Española de Seguridad Aérea, inspecciona in situ todos los servicios que se prestan en el
aeropuerto, así como los procedimientos elaborados para el
desarrollo de los mismos. Nuestro objetivo es obtener estas
certificaciones lo antes posible. Y debo decir que, aunque
el desarrollo del proceso no depende exclusivamente de nosotros, se está logrando avanzar. por lo que desde Aerocas
se prevé que en unos meses esté aprobada la carta de navegación del aeropuerto.
Cabe incidir, señorías, en que el aeropuerto de Castellón
ha sido hasta hace poco tiempo una infraestructura en construcción que ha necesitado estructura interna y externa para
su desarrollo y ejecución, además de una financiación tanto
de La Generalitat como de terceros y que no ha generado
ingresos derivados de la explotación de la infraestructura.
Ello afecta, evidentemente, a la contabilidad de la empresa
Aerocas, una cuestión a la que se refiere en alguna de las
preguntas recibidas.
Es cierto que el informe de Sindicatura de Cuentas de
2011 recoge observaciones en las que se señala que los fondos propios y el fondo de maniobra presentan valores negativos, así como otras cuestiones de valoración de activos y
pasivos.
Pero el informe del síndic señala también que las renovaciones efectuadas en los contratos de prestamos participativo de la Sociedad de Proyectos Temáticos, Aerocas y
una ampliación del principal dan lugar a que el patrimonio
neto contable de Aerocas sea positivo.
Otra de las cuestiones que plantean sus señorías en varias de las solicitudes de comparecencia es la relativa a los
usos autorizados del aeropuerto de Castellón, debiendo
señalarse que son los mismos que en el resto de aeropuertos de interés general y que vienen marcados normativamente por el Real decreto 2858/1981, sobre calificación de
aeropuertos civiles, y que se desarrolla en los respectivos
planes directores del aeropuerto.
Adicionalmente, el pliego de cláusulas administrativas
particulares del contrato para la construcción y explotación
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
del aeropuerto de Castellón contemplaba los usos admitidos a realizar por el concesionario como el establecimiento
de vehículos, la venta minorista, el alquiler de vehículos,
taquillas, etcétera.
En cualquier caso, lo verdaderamente importante en este
momento –en eso quiero insistir mucho– es la puesta en
servicio del aeropuerto lo antes posible y en las mejores
condiciones de rentabilidad social y económica. Y para alcanzar este objetivo no solo se exige obtener los permisos y
certificaciones que se han mencionado, también es fundamental analizar distintas alternativas y definir un modelo
de gestión, aspecto en el que se está trabajando desde el
Consell.
En este marco se están examinando distintas posibilidades, incluyendo la colaboración público-privada, para lo
que estamos manteniendo negociaciones en paralelo con
diversos grupos interesados en la gestión del aeropuerto.
En cualquier caso, las negociaciones se realizan bajo la supervisión de la comisión para el seguimiento de los procesos de venta y externalización de activos y entidades del
sector público empresarial y fundacional de La Generalitat.
Como ha señalado la abogacía de La Generalitat es posible proceder a la venta directa del aeropuerto de Castellón
por lo que si hubiese un grupo de la comunitat interesado
en su compra sería el primero en ser tenido en cuenta. Pero
lo que sí quiero dejar muy claro es que cualquier inversor
que pretenda asumir la gestión del aeropuerto deberá presentar un proyecto empresarial con los necesarios respaldos
económicos y técnicos, porque estamos hablando del patrimonio de los valencianos y de una infraestructura de gran
interés para la provincia de Castellón. Debemos apoyar entre todos esta infraestructura tan demandada por los empresarios y el sector turístico castellonense. La inversión está
realizada y su puesta en marcha supondrá una enorme ventaja para el sector turístico y para la economía de Castellón.
Muchas gracias, presidente.
El senyor president:
Muchas gracias.
Tiene la palabra ahora la señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Gràcies.
La veritat és que hi ha presentades, entenc, tantes compareixences perquè hi va haver un moment de caos on no
sabíem si l’aeroport de Castelló acabaria en Turisme, en Infraestructures o en Esport, per això de les carreres de cotxes, no ho teníem molt clar i per això se van presentar a diverses conselleries a vore en quina caïa al final l’aeroport
de Castelló.
I la veritat és que jo no sé si, conseller, vosté té autorització de Carlos Fabra per a parlar de l’aeroport de Castelló
o si és que vosté té més autoritat que la que tenia la senyora
Johnson. Perquè ja va dir Carlos Fabra en el seu moment
que ell i sols ell podia parlar de l’aeroport de Castelló. Per
tant, no sé jo conseller si a vosté li han donat eixa autorització. I de fet així actua Carlos Fabra, com si l’aeroport fóra
de la seua propietat, com si els 200 milions d’euros que ha
costat l’aeroport els haguera pagat ell de la seua butxaca.
I, la veritat, jo, del que vosté ha dit ací si li sóc sincera
no sé molt bé què creure. I no sé molt bé què creure, perquè
la veritat és que si la conselleria, si vosté, no sabien res, no
tenien ni idea de què s’estava negociant amb empresaris libis, si vostés no tenien ni idea de que s’anaven a fer proves
de cotxes de carrera, si vostés no tenien ni idea tres dies
Pàgina 8
abans que s’anava a celebrar un vol de prova en l’aeroport
de Castelló, la veritat és que jo no sé si és que la conselleria
realment sap alguna cosa o no sap absolutament res. Probablement ningú sàpiga res del futur de l’aeroport de Castelló, ni del que passa, o a la millor simplement l’únic que
ho sap és Carlos Fabra.
La veritat és que l’aeroport de Castelló ha sigut un absolut desgavell des del principi, des que van començar a pensar en l’aeroport de Castelló. Perquè vosté recordarà que
l’aeroport de Castelló, no era l’aeroport de Castelló,
l’aeroport de Castelló era l’aeroport de Castelló, Mundo
Ilusión, els camps de golf, la Ciudad de las Lenguas, no sé
quantes desenes d’hotels, unes pistes d’esquí artificial. Tot
això era l’aeroport de Castelló. Per tant, com dic, un absolut desgavell des del principi.
Però és curiós que el que ha fet famós aquest aeroport és
el fet que porte pràcticament dos anys inaugurat i no estiga
en funcionament. Clar, vosté diu «no, és que hi havien
obres fins fa poc». Ah, i per què ho van inaugurar, si encara
estava en obres per què ho inauguren? Ah, perquè hi havien
eleccions un mes després, val, és que aixina comencem a
quadrar les coses.
I resulta que és que la tardança en que funcione és perquè
falten permisos i certificacions. A mi el que m’agradaria saber és per què justament l’aeroport de Castelló és l’aeroport
al que més tarden en donar-li eixos permisos i certificacions.
Perquè jo no conec ningun aeroport, no ja de l’estat espanyol, probablement ni d’Europa i, si m’apura, del món, que
tarden dos anys des que està acabat en donar-li els permisos i
certificacions. Per què a altres aeroports li ho donen més ràpid i a mosatros no? Què és, que mos tenen mania? No ho
entenc, la veritat; no entenc per què som els únics.
També estaria bé saber, concretament, ¿què falta, quin
permís o quina certificació i de qui depén això? I per què
no ho tenim?, si és que vosté ho sap.
Sobre els usos. Jo, en el que vosté ha dit no he sentit en
ningun moment això dels entrenaments de les carreres de
cotxes. No sé si és que no ho he escoltat bé, però m’ha
semblat que no. Ha parlat de lloguer de cotxes quan estiga
funcionant, de..., bé, del que se fa en un aeroport; però
d’això de carreres no ho he sentit. Per tant, a mi
m’agradaria que algú ací donara alguna explicació de per
què s’han fet eixes carreres de cotxes; o si, simplement, si
és que ací se funciona perquè a Carlos Fabra el crida un
amic: «Ei!, que jo vull anar ahí a pegar unes voltes en el
cotxe.», i «ah!, doncs, ves. Que no veus que no funciona,
ves». Això funciona aixina? La conselleria funciona aixina? Perquè a mi m’agradaria saber-ho.
Perquè ací resulta que el tema és, primer, que els 200
milions no els ha posat Carlos Fabra, sinó que els hem posat la ciutadania. I són 200 milions..., jo ho dic aproximadament perquè, com en realitat, vostés mai diuen la xifra,
doncs, jo vaig calculant i dic: «Bé, si s’han gastat 150 en la
infraestructura, 30 milions en publicitat, 6 milions en seguretat, 100.000 euros cada any –aproximadament– en el seu
director general, 300.000 euros en l’estàtua de Ripollés
–que ara vorem com està, eh?, que després d’estos dies de
ventada, no sabem si estarà o no estarà l’estàtua ja allí»...
Però, vull dir, que més o menys, al voltant de 200 milions.
Vostés no van acceptar ací una comissió d’investigació
que vam demanar per a saber per què s’havien gastat 200
milions en una cosa que no funciona. Però ahí estan, no?,
les xifres.
I, mire, a mi m’agradaria que vosté fóra més clar en la
seua segona intervenció.
Quins plans n’hi ha per a l’aeroport de Castelló? Qui
gestionarà eixe aeroport de Castelló? Què passa amb
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
l’exconcessionària, que ara està reclamant 126 milions
d’euros? Què passa amb el fons libi? Què n’hi ha? ¿N’hi ha
alguna cosa darrere, n’hi ha alguna cosa seriosa darrere; o
què ha passat ahí?, perquè jo ho he llegit en premsa. Vosté
no ha dit res ací. Però jo ho he llegit en premsa, que n’hi ha
un fons libi que vol comprar l’aeroport de Castelló, que
resultava que després no era la cosa tan seriosa i no n’hi
havia res darrere. Jo vull saber si és el fons libi qui ha enganyat Carlos Fabra, si el Consell ens enganya a nosaltres o
si, el que és ja molt habitual, Fabra els enganya a vostés i a
mosatros i a tota la ciutadania. Jo vull saber què n’hi ha darrere del fons libi.
Vull saber si, al final, això va a servir per a entrenaments de carreres de cotxes. Vull saber si s’està parlant
amb AENA. Vull saber qui ho gestionarà. Si n’hi ha alguna
cosa avançada, ¿amb qui està avançat això, amb qui estan
en converses, si algú vol comprar? Per quan estan vostés
disposats a vendre? Finalment, van a regalar-lo a un mòdic
preu? ¿Se vendrà l’aeroport a preu de saldo; si ens ha costat
200, se vendrà per 100, se vendrà per 25, se vendrà, a qui
se’l vullga quedar, per un euro –com ja ha passat en algunes altres coses?
És a dir, volem saber que n’hi ha darrere de tot això. Volem saber si La Generalitat, amb el 98% –si no
m’equivoque– d’Aerocas, pinta alguna cosa o no pinta res,
perquè això és important; perquè, al final, ací l’únic que
parla, diu, decidix i sembla que pinta alguna cosa és Carlos
Fabra –que, per cert, ja no és ni president de la diputació de
Castelló, ni això.
Per tant, volem saber també quin tipus d’aeroport anem
a tindre. Va a ser un aeroport de mercaderies? Va a ser de
vols regulars? Va a ser de vols xàrters? O no va a ser aeroport? O què va a ser això? Perquè entenc que vosté, senyor
conseller, encara que porta poc temps assumint açò de
l’aeroport, doncs, bé, supose que alguna cosa haurà preguntat, alguna idea tindrà vosté, alguna cosa tindrà vosté en el
cap, o alguna cosa li haurà contat Carlos Fabra... No ho sé.
Però nosaltres tot això ho volem saber.
I, evidentment, jo crec que –i per anar acabant ja–..., jo
crec que el primer i més important que ha de fer vosté, com
a conseller encarregat d’aquest tema, el primer i més important és destituir Carlos Fabra com a president
d’Aerocas; primer, perquè Carlos Fabra –com ja li he dit–
ja no és... Abans se podia entendre, a la millor, en això que
era president de la diputació i la diputació tenia una participació simbòlica, doncs, bé, que fóra el president de la diputació president d’Aerocas. És que ja no és president de la
diputació. I no sols no és president de la diputació, sinó
que, a més, està imputat per múltiples delictes de corrupció. I sembla que..., no sé, jo crec que vaig sentir al president Fabra dir que els imputats no ocuparien càrrecs de responsabilitat i tal. Bé, doncs, açò és una empresa pública,
eh?, açò és una empresa pública i ell està imputat. I no
només no és president de la diputació, no només està imputat per delictes de corrupció, sinó que, a més, ha demostrat
sobradament la seua incompetència al front d’Aerocas perquè actua com si l’aeroport fóra de la seua propietat, perquè actua sense donar explicacions ni a la ciutadania ni a
vostés, ni al Consell. I, per tant, jo crec que el primer –com
dic– que ha de fer és destituir Carlos Fabra i deixar de donar cobertura a personatges com el senyor Carlos Fabra,
perquè vostés, mantenint-lo al front d’Aerocas, el que estan
fent és, com a partit, com a Consell, donar-li cobertura i
protecció.
Gràcies.
Pàgina 9
El senyor president:
Moltes gràcies.
Por parte del Grupo Compromís, tiene la palabra don
Josep Maria Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor conseller.
A vore, moltes preguntes, moltes peticions de compareixença... A partir d’ara n’hi hauran moltes més, encara que
totes canalitzades ja cap a la mateixa conselleria, lògicament. Però n’hi hauran moltes més perquè en la seua exposició no s’ha posat res de nou, res de nou; vull dir, del que
ens ha dit fins ara –no sé si després té alguna sorpresa o alguna cosa per a explicar-nos–..., però de res de nou. I dóna
la impressió que estan igual que sempre, que no saben cap
on van. Ho dic jo perquè...
Objectiu. Mire, l’objectiu que vosté ha definit el firmaríem tots, tal com l’ha definit. «Posar en servei, en condicions de rendibilitat social i econòmica...», clar que sí.
Això ho signem tots. El problema és com fem això.
Vosté (inintel·ligible) ..., vosté està encara en pla
d’analitzar les possibilitats, les possibles eixides de
l’aeroport, perquè ha parlat al mateix temps de si
col·laboració pública-privada, però possible venda... Aleshores, si se ven, no és col·laboració... O siga, l’únic que estem desestimant, totalment, és l’explotació –pareix ser, perquè no ho entés–, l’explotació pública, pròpiament pública,
la gestió pública de l’aeroport. Per tant, és l’únic que hem
després d’ací.
Mire, jo, és que davant d’esta situació (inintel·ligible)...,
perquè estan dient això, però al mateix temps que estan
traient notícies sobre la possible venda. Doncs, la pregunta
és molt clara, s’ha venut ja l’aeroport, senyor conseller?
Espere que..., i si s’ha venut, o no s’ha venut, o s’estan fent
eixes gestions... Hi han qüestions molt importants.
(Inintel·ligible) ..., en principi, sobre la proposta que
s’està barallant a través de la premsa, i dic «a través de la
premsa» perquè ni tan sols el president de la diputació de
Castelló tenia coneixement, fins que va eixir en premsa,
d’eixa situació de possible venda de l’aeroport. Bé, doncs,
anem a vore, parlaven de 200 milions. Si això és seriós o si
hi ha alguna proposta seriosa, les meues preguntes van...
¿És possible que es desglosse si eixa...? Primera, ¿eixa proposta és seriosa, és una proposta en peu? El desglossament...? I, si és esta en peu, doncs, quin desglossament hi
hauria dels 200 milions? Perquè se parlava de 200 milions.
Després, se parla de cent de compra més cent d’inversió; o
siga, que la inversió que fa ja se comptabilitza com si la cobrara, perquè en este cas... Després, se parla de que no són
cent, sinó són 87 –si no m’equivoque– els de compra i la
resta en inversions; que les inversions se farien per les modificacions de la pista i del radi de gir que ha de fer-se i la
resta de necessitats que prendrien per a posar-lo en marxa,
no només per la part, diguem, del que és la comunicació,
sinó també per la part de servicis del mateix aeroport...
Mire, quina empresa ha presentat proposta de compra?
Quines són les condicions de pagament? Quin és el cost de
les obres i quins són els costs de les obres? Què és el que
va a pagar exactament per l’aeroport? En quines quantitats?
¿Me pot explicar, si hi ha un compromís de 1.400 llocs de
treball, quins són?; i no dir-me 1.400 llocs de treball, com
podien dir-ne 5.000, sinó, en quins llocs de treball se va a
fer això? Per què? Perquè quan he preguntat al president de
la diputació, la seua contestació és la contestació que
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
vostés tenen de moda en el Partit Popular: «No me constan.» Aixina diu el president de la diputació sobre la creació de 1.400 llocs de treball, diu no li consten.
Concessió, compra, cost total, despesa total de
l’aeroport fins avui... O siga, què ens costa l’aeroport fins
avui? Què ens ha costat? Qui paga eixa...? En una possibilitat de venda, o d’esta venda o de qualsevol venda, ¿qui va a
pagar la indemnització pel trencament de l’acord amb Aerocas? Quina serà la indemnització?, perquè vostés ahí ja
tenien una previsió. Per exemple, quan se parla
d’indemnització sobre una previsió que la rendibilitat de
l’aeroport passava per tindre 600.000 passatgers anuals;
però, després, vostés mateixa han parlat, a través de la
premsa, d’un possible estudi que parlava de 250.000. Aleshores, ahí hi ha un desfasament entre els 250.000 i els
600.000. Si en 250.000 pot funcionar, fins els 600.000, què
passa?, ¿que els anàvem a regalar a l’empresa concessionària els sis euros per...? Perquè, clar, si ara estan dient que en
250.000 ja se pot fer, ¿què passa en els altres 350.000; eixos sis euros..., més de dos milions d’euros, els anàvem a
regalar?, perquè se contradiuen completament. No saben,
en este moment, la imatge... Senyor conseller, és que no saben per on van.
I una pregunta també... Van a pagar l’estàtua de Fabra?
¿També la compren o se queda per allí?, per si li interessa
portar-la per a sa casa a l’empresa esta. No sé.
Bé. Tenen moltes..., moltes preguntes que anàvem a fer.
Mire, sobre la falta de rendibilitat i la difícil rendibilitat, jo
li aconselle que mire la memòria anual del Defensor del
Pueblo d’este any. Literalment: «Hi han nombroses infraestructures que suposen grans pèrdues en els espais naturals i
minves econòmiques en infraestructures de poca o escassa
utilitat per a l’interés general, com és l’aeroport de Castelló.» El Defensor del Pueblo vol conéixer coses que nosaltres també volem conéixer.
L’estat del tràmit, que ho ha parlat vosté, molt ben definit, que «bé, considere que la concessió estaria arreglada en
uns mesos i, en tot cas, abans d’acabar l’any». En uns mesos –estem en el mes de febrer– o acabat l’any és molta la
diferència. Vull dir, si se podria concretar un poquet més
quan tindrem la totalitat dels permisos. Doncs, mire, això
és el que... Vol saber l’estat del tràmit, la data aproximada
en què podria estar operatiu; la diferència entre el cost
pressupostari i el cost real d’execució; l’origen dels fons,
públics i privats; les desviacions entre les previsions del pla
director de l’aeroport i la realitat.
Doncs, mire, jo també li ho pregunte; aprofite. Perquè
com ja li hauran arribat eixes preguntes –supose–, doncs, jo
també li ho pregunte, eh? Perquè ella ja ho diu que –a més,
vosté m’estava parlant–, i ho diu ben clar. El Defensor del
Pueblo diu que la valoració estratègica no és només en
l’ambiental, la valoració estratègica només té sentit si està
feta abans de prendre la decisió final; i que la llei exigix
per als grans plans i programes tindre en compte
l’alternativa zero, o siga, la possibilitat de la no-realització.
Això és el que diu, sobre l’aeroport, el Defensor del Pueblo.
Vostés també tenien creat un..., creat per ordre, crec que
un comité assessor, en el qual formaven part molta gent
dels ajuntaments, de les organitzacions professionals que
pugueren tindre a efectes... Què ha passat amb això? Està
en funcionament? S’ha fet alguna cosa?
S’ha dit ja... Voldria que m’aclarira també un apartat,
perquè jo tenia anotat, abans de la seua..., altres usos. Roberto Merhi ha fet un ús de l’aeroport. Ens consta que no hi
ha cap contracte. La diputació diu que no sap absolutament
res d’això. S’ha dit que ha pagat, en concepte de què?, per-
Pàgina 10
què de moment l’aeroport... Bé, ahí l’utilitza qui vol? Se li
posa a pagar cada u el que diga la...? Qui determina què
s’ha de pagar? En quines condicions? Perquè això sí que
estem certs que se va fer. ¿En quines condicions s’ha fet;
condicions de seguretat, mesures de seguretat? Quin cost
ha tingut això?
Hi han moltes coses. Dubte molt... Encara que ja sé que
està (inintel·ligible) ... Li vull expressar els meus dubtes i
m’agradaria que m’aclarira els termes de com és possible
fer la venda directa d’eixa propietat, una propietat que és
pública –perquè encara que estiga d’això, això s’ha fet amb
diners públics–. Per molt que diga..., m’agradaria que me
diguera molt clar, que m’explicara com és possible que
això se puga decidir a qui se li ven. Perquè, a més, ha dit
una cosa –que, bé, que a mi ja m’agrada, però dubte de la
seua legalitat–, que si és valencià tindrà preferència. Ja
m’agrada, però ja m’explica vosté la legalitat d’eixa afirmació, eh?; perquè quan un ajuntament vol posar alguna
cosa d’eixes per a la contractació, doncs, sempre ixen els
informes de secretaria contraris perquè n’hi ha una igualtat
que no mos podem saltar.
Per tant, és una cosa més d’estes –no vaig a dir mentides–, però d’eixes veritats a mitges, mentides dissimulades
que se diuen per a quedar bé. ¿Me vol explicar els termes
d’eixe informe per a dir que una propietat pública pot decidir-se lliurement? Perquè el que diuen vostés és que –el que
han dit, el que he llegit en la premsa–, és que «podran posar-se en contacte amb diversos i vostés elegiran
l’alternativa millor». ¡No, no! Vull dir, açò és públic i, si
són diners públics, caldrà anar a una oferta pública, ¿no?
Bé, no entrem massa.
Per tant, com ha vist, pràcticament, no li faig cap asseveració, li estic fent moltes preguntes que m’agradaria que
en la segona intervenció quedaren contestades.
Ja li he dit una sèrie de coses, jo pense que vostés fins
ara s’han estat lluint, per això li he fet una primera pregunta a vore si, de veritat… ¿Ja l’han venut? Si (inintel·ligible)
... ¿Si l’han venut? Si l’han venut és molt taxatiu, és una
forma de fer la pregunta, però ¿tenen alguna oferta concreta de compravenda i pot explicar-mos en quines condicions? Això és el que pense que és interessant. I, segona,
¿pot concretar la data en què l’aeroport ja no serà del
«abuelito» i ja no serà peatonal, sobretot per allò que s’està
dient? Perquè he sentit una ministra ara que dia, ens tirava
per cara a altres partits que fan «aeropuertos peatonales».
Me pense que el desgavell ja arriba a tant que ja no saben
ni qui l’ha fet ni qui l’ha deixat de fer, no sé saben ja, estan
involucrats allí de tal manera que no saben com eixir-se’n
d’este embolic.
Jo li agrairia que en la segona intervenció ens ho deixara tot açò clar i, segurament, a la millor ja no seria tant
d’embolic, tots sabríem qui ha fet l’aeroport, tots sabríem
per a què servix l’aeroport i tots sabríem el dia que es posaria en marxa i com.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Por parte del Grupo Parlamentario Socialista, tiene la
palabra doña María José Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
La veritat, senyor conseller, que li agraïm que haja utilitzat un concepte, que és el de rigor en la seua comparei-
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
xença perquè està molt lluny del que vostés han demostrat i
han evidenciat en la seua pràctica quotidiana respecte
d’este aeroport. Hem demanat la compareixença per obtindre informació en seu parlamentària del present i del futur
de l’aeroport de Castelló.
L’origen d’esta infraestructura –com vosté bé ha dit–
tots sabem on està, en la Diputació de Castelló, però hem
d’anar un poc més enllà, en la figura del president, del que
era president de la Diputació de Castelló, del senyor Carlos
Fabra, que ha convertit este aeroport en el seu projecte personal.
Des del minut zero el Partit Popular va decidir que fóra
una instal·lació privada fora del sistema públic d’aeroports,
fora d’AENA, fora del Ministeri de Foment. I en la seua
majoria absoluta, en totes les institucions, vostés varen instal·lar el seu model de privatitzar guanys i socialitzar pèrdues. Eixe era el model de l’aeroport de Castelló.
Malauradament, tot el que està vinculat a este aeroport
ha sigut un relat de despropòsits, que res té a veure amb el
que vosté ens ha contant en la seua compareixença, senyor
conseller. Ens han acabat situant en el plànol de l’escarni
nacional i internacional.
Vostés tenen una tendència d’acusar l’oposició dels seus
despropòsits, però els que han situat l’aeroport i la província de Castelló en el centre de la mofa mundial són vostés,
vostés i el president d’Aerocas –a dia d’avui encara president d’Aerocas– amb les seues ocurrències, doncs que no
han sigut poques.
Estem a dos anys, pràcticament, que se va inaugurar
l’aeroport de Castelló amb tot el boato, por todo lo alto.
Esperem que algun dia ens diguen ací, en seu parlamentària, quant va costar eixa inauguració, una inauguració, per
cert, presidida pel senyor Camps i pel senyor Fabra –Carlos–, que literalment va dir que «l’inauguraven i que era un
aeroport perquè la gent se poguera passejar», senyor conseller, «perquè la gent se poguera passejar». Va inaugurar oficialment un aeroport de vianants, perquè ahir, en un lapsus
–esperem– de la senyora ministra, Ana Pastor, al Congrés
dels Diputats, que ens acusava el Partit Socialista «de inaugurar aeropuertos peatonales», quan tenim ací, a pocs
quilòmetres, l’aeroport peatonal oficial per antonomàsia.
Les ocurrències no queden ahí. Un aeroport afectat per
una plaga de conills, furons, falcons, proves de cotxes…
Vosté diu que «¿los usos de cualquier aeropuerto?» Entendrem que li ha faltat dir «aeroport que té els permisos i està
en funcionament» –direm–, perquè no és el cas de
l’aeroport de Castelló. Ja sabem que molts aeroports tenen
tarifes per a usos, però l’aeroport de Castelló no està en
funcionament i no té els permisos oficials. Per tant,
m’agradaria matisara eixa afirmació.
Per recordar les declaracions del director de l’aeroport
García Salas, que en juny de 2012, a una televisió francesa
va dir que: «No és un aeropuerto fantasma, que está vacío
como el Louvre por la noche. Todo funciona bien, solo faltan los permisos.» I aixina estem encara, tot un relat de despropòsits i només en citem alguns.
Este aeroport es va gestar en l’àmbit d’un model econòmic i turístic per a la província de Castelló, un model de divuit anys de govern del Partit Popular on anaven a fer setze
camps de golf –li recorde també que anàvem a tindre el green més gran del món, el green més gran del món, senyor
conseller Buch–; turisme residencial que vindria d’Europa;
un parc temàtic en què anaven a invertir 400 milions d’euros
–encara l’estem esperant els ciutadans de la província de
Castelló–; i, també, dien que anàvem a rebre 600.000 turistes
el primer any, i li recorde que en els documents oficials
d’Aerocas encara figura esta xifra, 600.000 turistes per any.
Pàgina 11
D’eixe model que sustentava l’aeroport, a dia d’avui
només tenim la infraestructura, ¡i d’aquella manera! ¡No
n’hi ha res més! I vosté no ens dóna més llum, no veiem
res en l’horitzó de tot este model que –com vosté– espere
coincidisca amb nosaltres, este model que inspirava el projecte és un model fracassat.
Han sembrat el caos i, ara, estan recollint desprestigi.
Hem assistit a desinformació, rumors, falses expectatives
sobre el model de gestió, sobre el present, sobre el futur de
l’aeroport. Ací, al final, és que sembla que tot està supeditat al que cada matí se li ocorre dir al senyor ¡Carlos Fabra!
i les seus ocurrències que llança als mitjans de comunicació. Açò no és seriós, senyor conseller.
S’han anunciat compradors brasilers, russos, xinesos, i,
ara, un fons hispanolibi que, per cert, plantegen modificar
la finalitat de l’aeroport, també ens agradaria que ens aclarira aquesta qüestió. Ens hem enterat –com vostés– per la
premsa, ¿no? perquè vostés s’han enterat per la premsa,
vosté és el vicepresident d’Aerocas, senyor Buch, i vosté
sembla que també s’ha enterat per la premsa que n’hi havia
un possible comprador.
Després de l’anunci de Carlos Fabra, que té este aeroport com el seu cortijo particular, que fa les reunions
d’Aerocas a la cambra de comerç. Però, ¿açò què és? ¡És
que sembla una broma de mal gust! ¡Fa el que li ve en
gana! I vostés li ho consentixen, vostés callen i vostés són
els grans consentidors del senyor Carlos Fabra. ¡No
s’enteren de res! ¡En una cosa tan important i seriosa com
esta infraestructura que ha costat tants diners!
¡No se van enterar que n’hi havia proves de cotxes! ¡No
se van enterar que n’hi havia una oferta de compra! ¡No se
van enterar que n’hi havia vols de calibració i que, a més,
van a pagar vostés 125.000 euros! ¡Vostés no s’enteren! I la
veritat és que és una qüestió molt preocupant que vostés no
s’enteren. ¡A mi me preocupa! ¡Vostés són els accionistes
majoritaris d’Aerocas! ¡I a mi me preocupa com a ciutadana i com a responsable polític que vostés no s’enteren de
res! Un aeroport que acumula un deute de 244 milions
d’euros, dels quals 33,1 a empreses del grup, i, als creditors, 24,8, i que les pèrdues que acumula els últims quatre
anys, 35 milions d’euros. Jo espere que vostés s’ho agarren
una miqueta més seriosament.
El tema és molt seriós. Ens trobem davant una infraestructura, la viabilitat de la qual és transcendent per al turisme i per al futur econòmic de la província de Castelló. Els
millors, els millors haurien d’estar pilotant este procés, persones amb credibilitat, amb rigor, persones serioses, però
cap d’estos atributs té Carlos Fabra, que agreuja en la seua
persona el desprestigi d’esta infraestructura i d’este procés
hipotètic de compravenda.
¿Vostés van a cessar Carlos Fabra, senyor conseller?
¿No volen o és que no poden? Perquè no ho entenem, que
vostés mantinguen esta persona presidint aquesta empresa
pública. ¿Com pretén el president Alberto Fabra liderar la
regeneració –que se li ompli la boca en els mitjans de comunicació– i mantindre en este lloc Carlos Fabra, al cap
d’Aerocas, de la qual depén el futur d’una infraestructura
que, a hores d’ara, ens ha costat quasi 200 milions d’euros?
Per tant, respecte d’esta hipotètica oferta de compra,
¿per quina quantitat van a vendre vostés l’aeroport de Castelló? ¿Per menys del que ha costat? ¿Quins són els termes
de l’oferta? ¿Ens la pot explicar i no que ens enterem pels
mitjans de comunicació? ¿Van a vendre patrimoni de la diputació, senyor conseller? ¿S’ha entregat, a dia d’avui, algun aval? Ja sabem que han prorrogat una setmana més
l’execució d’aquesta compravenda, però ¿s’ha entregat, a
dia d’avui, algun aval? ¿Tenen alguna oferta concreta?
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
¿Han evidenciat la seriositat i el rigor dels possibles compradors? Si no s’entrega l’aval la setmana que ve, ¿ens poden explicar quina seqüència van a seguir vostés? ¿Què
passa amb eixos 126 milions més IVA que demana Concesiones Aeroportuarias? ¿Com van a gestionar aquesta qüestió de cara a la compravenda de l’aeroport? ¿Poden aportar
un poc de transparència?
Este és el relat de l’aeroport fantasma que «está vacío
por la noche como el Louvre». I a nosaltres ens sap molt de
greu que este siga el relat, li ho puc assegurar. Estem preocupats perquè aquesta infraestructura volem que funcione,
perquè és important per al desenvolupament econòmic i
turístic de la província de Castelló.
Articulen un model vertader i sostenible, competitiu,
fort a nivell global, per a aquesta província i per a aquesta
infraestructura, una província que mereix situar-se al mapa
però no en el mapa de la infàmia, que és on vostés l’han situada, sinó a un altre tipus de mapa, al mapa turístic internacional i del món.
Poden mirar cap on vullguen, però l’únic responsable de
la situació en què es troba esta infraestructura és el Partit
Popular i és el president de La Generalitat, el senyor Alberto Fabra, incapaç d’adoptar mesures valentes que necessita
este projecte.
Per tant, li demanem en la seua propera intervenció que
conteste les preguntes que li plantegem. ¿Tenen un pla per
a este aeroport o va tot a colp del que se li ocórrega, les
ocurrències del senyor Carlos Fabra?
Senyor Buch, espere que conteste totes les qüestions
que li estem formulant.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Tiene la palabra la señora Maite Parra.
La senyora Parra Almiñana:
Muchas gracias, señor conseller, por su comparecencia
hoy, aquí, en las Cortes Valencianas, aquí, en esta comisión, sobre todo porque sabemos el escaso tiempo que lleva
al frente de la conselleria de turismo y ya está aquí dando
exposición a todos los diputados presentes y que representamos a los grupos políticos de en qué situación se encuentra el aeropuerto de Castellón y para dar respuesta a todas
las iniciativas –que son muchas– por la preocupación que
existe –y entendemos que exista– en este punto.
De las tres provincias que conforman la Comunidad Valenciana solo la de Castellón era la que no contaba con un
aeropuerto. Y fruto de esa política de vertebración del Partido Popular gobernando en La Generalitat hace más de una
década se apostó porque Castellón fuera como el resto de las
provincias, Alicante y Valencia, y contara con su aeropuerto.
Si existe el aeropuerto –y es una realidad– es porque el
Partido Popular de la Comunidad Valenciana gobernando
ha creído en él. No podemos decir lo mismo de grupos
políticos que hoy han cogido la palabra y que, mientras han
gobernado en el estado la nación, no han destinado ni un
solo euro para estas infraestructuras, mientras sí lo han hecho para aeropuertos que han sufragado íntegramente en
aquellas comunidades que sí que gobernaban.
El colectivo empresarial de Castellón ha dicho que quiere un aeropuerto en su provincia porque es una herramienta
de transporte, de logística de los productos que fabrican, así
como no hay que olvidar la faceta turística de Castellón, y,
cómo no, pues es una puerta de atracción para los visitantes
Pàgina 12
que gracias a sus playas, gracias al mar Mediterráneo, gracias a esa economía que tenemos en el resto, de Alicante o
Valencia, es un punto de acercamiento a sus puntos turísticos.
Podemos entender la preocupación de querer saber cuál
es la fecha para la puesta en marcha del servicio. Creemos
que usted va a despejar cuál es el futuro del aeropuerto,
pero sabemos que para eso están trabajando incesantemente
para lograr la puesta en marcha de esta importante infraestructura para Castellón.
Y no por ello, no hay que dejar de reconocer la infinidad
de actuaciones que han llevado a cabo y que nos consta que
está llevando a cabo su conselleria, y en persona, porque,
como se ha dicho, un aeropuerto no es cualquier cosa. Un
aeropuerto es algo muy serio y merece una responsabilidad
y un rigor a la hora de su apertura y sabemos que depende
de múltiples factores que se escapan a la competencia única
y exclusiva de su conselleria y que requiere el cumplimiento de unos requisitos importantes que garanticen la seguridad, que garanticen los condicionamientos técnicos.
Existe un complejo proceso de certificaciones, que no
ha finalizado, y esa es la realidad, infinidad de organismos
que participan a la hora del proceso de otorgar los permisos
de apertura, y todo ello no viene sino a ratificar sus palabras de que no dependen en exclusiva de su conselleria. Y,
todo ello, no es óbice para dejar de reconocer que el objetivo de la Generalitat valenciana, con Alberto Fabra como
presidente y en manos de su conselleria, se está luchando
para obtener esas certificaciones que hagan posible la apertura del aeropuerto.
Para que la puesta en servicio del aeropuerto sea lo antes posible, que es lo que deseamos todos, ustedes están
actuando –y me consta, señor conseller, porque tengo el
placer de conocerlo– diligentemente y están intentando
buscar que sea en las mejores condiciones sociales y
económicas, pretenden que tengan plenas garantías, porque
saben, y así lo hemos demostrado, que es una infraestructura muy positiva para Castellón y, por tanto, también, para la
Comunidad Valenciana, se busca abrir la puerta para que
miles de ciudadanos lleguen y conozcan Castellón, tal y
como ha dicho el secretario autonómico, una actuación vía
extensiva que suponga una atracción de turistas a nuestra
comunidad y a la provincia de Castellón y para que los procesos productivos de una provincia muy similar a la mía,
que además de turismo tenemos industria, sean sus productos..., vean en ese aeropuerto una salida al exterior.
Hoy no tiene... Castellón un aeropuerto. Lo van a tener
gracias a esa apuesta que hizo el Partido Popular y gracias
a la apuesta y la decisión de Alberto Fabra y este gobierno.
Sabe que cuentan con todo nuestro apoyo, porque no queremos que los castellonenses tengan que irse a Reus, porque Castellón no es menos que Valencia o Alicante y porque sabemos que, con Alberto Fabra al frente de La
Generalitat y usted al frente de la conselleria, el aeropuerto
de Castellón va a ser una realidad en breve.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias.
Tiene la palabra el honorable señor conseller don Máximo Buch.
El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i
Ocupació:
Muchas gracias, presidente.
Señorías.
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
Señora Albiol.
Señor Pañella.
Señora Salvador.
Y, señora Parra, muchas gracias por sus intervenciones.
Yo constato con satisfacción que en lo fundamental
están ustedes de acuerdo, que es que fue un acierto hacer el
aeropuerto de Castellón. Por lo menos nadie lo ha puesto
en duda. La señora Parra lo ha subrayado, la que más lo ha
subrayado, pero nadie pone en duda que el aeropuerto de
Castellón sea una infraestructura.
Señora Albiol, usted luego me matizará lo que quiera,
pero yo he entendido que a usted le parece bien que en
Castellón haya un aeropuerto. Si no le parece bien, matícelo. Pero en principio, y eso es lo importante, todos queremos o entiendo, por lo menos, tal como les he entendido...,
en cualquier caso, el Partido Popular y el gobierno que represento aquí estamos convencidos de que es bueno para
Castellón tener un aeropuerto, y además un aeropuerto que
lleve pasajeros. Si además lleva mercancías, fenomenal,
pero que lleve pasajeros, porque el aeropuerto..., y por eso
está en turismo, una de las cosas que también les ha despistado a ustedes, pues la decisión del presidente Fabra de que
el aeropuerto, la supervisión de Aerocas me correspondiese
a mí es en función de mi condición de conseller responsable de turismo.
Y el objetivo del aeropuerto es la atracción del turismo,
facilitar que haya más turistas. Se ve, y no hace falta explicarlo, lo que contribuye El Altet y las líneas aéreas que van
a El Altet a que haya mucho turismo en Castellón, mucho
más que en..., perdón, mucho turismo en Alicante, mucho
más que en Castellón. Y el que exista una infraestructura
aeroportuaria lógicamente va a contribuir a que aumente el
tráfico de turistas a la provincia de Castellón.
Por tanto, yo creo que es incuestionable, aunque estoy
dispuesto a escuchar opiniones en contra, que el aeropuerto
de Castellón es una infraestructura necesaria y positiva
para el desarrollo de la provincia de Castellón y el desarrollo de su mercado turístico.
Dicho esto, que creo que es lo más importante, de todos
modos voy a pasar revista al resto de preguntas que me han
hecho, pero, insisto, para mí lo importante, y no me canso
de decirlo desde que me han confiado Aerocas, lo importante es que se ponga en marcha y a ser posible antes de finales de este año.
Yo creo que es posible y en ello vamos a trabajar. Nuestro
esfuerzo es que se ponga en marcha y que transporte pasajeros. Eso yo creo que es una pregunta que me han repetido
varias veces: «¿A qué quieren dedicar el aeropuerto?» Pues
lo importante es que entren y salgan aviones cargados de turistas. Eso es lo más importante. A partir de ahí, hay otras
oportunidades que luego repasaré y que podemos ir mirando.
Una cosa que han comentado, y que no es en absoluto cierta, es que nos hayamos enterado de que haya una oferta de libios por la prensa. Cuando yo tomé posesión como conseller
responsable de turismo en diciembre, una de las cosas que en
la entrevista que tuve con el president para hacerme cargo,
fue..., me dijo: «Y hay una oferta de un grupo libio y, bueno,
haz seguimiento de la misma.» O sea, yo no lo sabía porque
yo no estaba encargado de turismo, pero es evidente que el
president sí lo sabía y estaba perfectamente informado y, de
hecho, me trasmitió detalles sobre el contenido de la oferta.
No es bueno hablar mucho de procesos... –eso se lo digo
ya como profesional que he sido del tema de capital riesgo– no es muy bueno hablar de ofertas y lanzar mucha información, porque lo único que puede hacer es deteriorar la
posición negociadora de... las partes. Es decir, cuantas menos pistas se le dé al posible comprador, mejor. Eso es otro
Pàgina 13
comentario..., y dirán: «Si lo sabían, ¿por qué no lo dijeron?» Pues porque a veces es mejor no publicar demasiadas
cosas, lo importante es venderlo, o lo importante es externalizarlo, si es posible.
Vamos a repasar alguna de las preguntas que me han hecho.
La infraestructura. El día 31 de marzo de 2011 hubo un
acta de recepción de obras y por eso el 31 de marzo de
2011 fue cuando se dio finalizada la obra. Desde entonces
se han hecho una serie de labores de corrección de deficiencias que se detectaron en recepción de obra y eso ha
costado 491.000 euros más IVA.
Evidentemente, lo importante es acabar el proceso de
certificación, que ahora falta la integración del aeropuerto
en el espacio aéreo controlado y aprobación de las maniobras, es decir, todo lo que es por donde entran los aviones,
cómo entran y las sendas de planeo, etcétera, etcétera, la
certificación de Aerocas como gestor aeroportuario, es decir, no cualquiera puede gestionar un aeropuerto, tiene que
tener una cualificación.
Y la autorización para el inicio efectivo de operaciones,
una vez se han conseguido las dos operaciones anteriores.
Estas aprobaciones, estas dos autorizaciones están contratadas por Aerocas y se están desarrollando al ritmo previsto. Aquí hay que tener en cuenta que esto es una cosa
que lleva su tiempo, lleva sus plazos de preaviso, lleva sus
plazos de máximos de ejecución, de respuesta por la parte
de las distintas agencias, es decir, por la Agencia Española
de Seguridad Aérea y la European Aviation Safety Agency
que también intervienen en todo esto.
Conclusión. Yo tengo un informe que me presentaron el
31 de enero, es decir, nada, hace un mes, en que se dice que
el 16 de octubre, si todo va cumpliendo los plazos y nosotros vamos intentando cumplir los plazos, podría ya empezar a estar operativo el aeropuerto. Esos son los plazos, ya
que me lo han preguntado.
La señora Parra, me ha preguntado: «¿Cuándo puede estar en marcha el aeropuerto?» El 16 de octubre de 2013,
porque si se van cumpliendo los plazos de aprobaciones y
de permisos, etcétera, etcétera, ese día ya estará la licencia
y podrá despegar, digamos, el primer vuelo comercial...,
podría despegar, no estoy diciendo que despegue ese día,
porque eso dependerá de la segunda parte de la que trataremos luego, que es que haya..., el gestor lo ponga en marcha, que también intentaremos que sea para ese día.
Pero, digamos, desde el punto de vista administrativo,
tienen ustedes la fecha..., el informe que me han comunicado es que siguiendo todos los trámites administrativos tal
como está previsto y con los plazos de aviso, preaviso, respuesta, etcétera, el 16 de octubre ya podría estar operativo.
Otro tema que han comentado es la obra, cuánto ha costado la obra. La obra ha costado 111,4 millones de euros, la
obra ejecutada por Conaer, lo cual es... es mucho dinero
pero es barato. El de Ciudad Real ha costado 1.100 millones, o sea, diez veces más, y el de Murcia, 260 millones, es
decir, casi dos veces y media más. Es decir, que no está...,
la gestión de la obra es muy eficiente.
Por ejemplo, la torre de control cuesta 1,79 millones de
euros, cuando la más barata que le sigue, que es la de La
Rioja, costó 2,7 millones de euros, es decir, se ha ahorrado
casi un 40% respecto al siguiente.
La terminal de pasajeros costó 10,7 millones de euros,
que es la más barata de las de nueva construcción. La de
Huesca-Zaragoza, que es la siguiente, costó 16,8 millones
de euros, es decir, un 60% más.
Y la ampliación de la terminal de Zaragoza ha costado
26 millones de euros, que es un coste muy superior a la torre de control.
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
Por tanto, en ese sentido, el coste, siendo una cifra muy
elevada, porque 111 millones de euros es mucho dinero,
pues es muy eficiente, muy eficiente, porque, insisto, Ciudad Real, 1.100, o sea, diez veces más y está parado el aeropuerto.
¿Cómo se va a financiar esto? Pues esto se financió con
recurso a la iniciativa privada. Es decir, de los 111 millones
de euros, la participación de La Generalitat ha sido el 40%,
es decir, 44 millones de euros. El resto ha sido aportado por
la empresa concesionaria mediante capital social y mediante préstamo sindicado.
Más temas que me han preguntado ustedes. Las famosas
pruebas automovilísticas. Bueno, eso la señora Salvador se
ha respondido casi a sí misma, porque ha dicho: «Sé que
hay otros aeropuertos donde también hacen pruebas automovilísticas.» Pues así es, por tanto..., y lo que me dice:
«Hombre, pero esos aeropuertos están en funcionamiento.»
Pues precisamente cuando están en funcionamiento es
cuando más precaución hay que tener, porque evidentemente no puede chocar un coche con un avión, pero cuando
todavía no está en funcionamiento el riesgo es muchísimo
menor que cuando el aeropuerto está en funcionamiento.
Por tanto, en ese sentido...
Y, luego, el impacto ha sido positivo. El aeropuerto sí
que ha facturado 3.000 euros al equipo HWA AMG de
Mercedes y es un precio similar al que cobran otros aeropuertos por hacer pruebas similares, y hay un impacto de
gasto y alojamiento, porque vinieron 25 ingenieros de la
empresa AMG HWA Mercedes que se estima que se han
gastado unos 50.000 euros en Castellón mientras estaban
allí, con lo cual no está mal que hayan estado por aquí haciendo sus pruebas.
Y tampoco hay que desdeñar que el que ha hecho las
pruebas es un conductor castellonense que, además, fue...
–cuando el aeropuerto tenía más recursos– fue patrocinado
por el propio aeropuerto de Castellón. Por tanto, se ha apoyado a un piloto de la tierra y, además, se ha hecho algo
que otros aeropuertos también hacen y, de paso, se han tenido hospedados unos 25 ingenieros que estaban allí.
La venta, un tema muy importante. Me han dicho:
«¿Qué es lo que van a hacer? ¿Va a ser público-privado?
¿Va a ser venta?» Pues la respuesta es: depende de quien
sea el operador que finalmente lo use. Y, «¿cuál es el criterio?» Eso me interesa mucho, porque me decía el señor
Pañella: «Hombre, luego tendrán que sacarlo a concurso.»
Lógicamente, eso hay que sacarlo a concurso, no se puede
adjudicar directamente a una empresa pública. Lo que pasa
es que el diálogo previo que se tiene con posibles inversores hace que la definición de los pliegos haga que al menos
haya una o dos personas que estén interesadas. Lo que no
tiene sentido es sacar un concurso que se quede desierto. Es
decir, una carta a los Reyes Magos sin haber consultado antes con gente que diga, «oiga, pues yo estaría interesado»,
pues carece de sentido. Lógicamente, cuando se sepa en
qué condiciones se puede llegar a vender y se tenga un precio mínimo que alguien esté dispuesto a pagar... Y, a partir
de ahí, si conseguimos un precio superior mediante un concurso, encantados.
Aunque en un concurso ya les anticipo que para mí,
aunque el precio es importante, la parte importante en el
pliego es el tráfico turístico que va a generar el operador.
Dicho en términos prácticos: prefiero a alguien que me traiga 500.000 turistas y me dé 5 millones de euros menos, que
alguien que me traiga 200.000 y me dé 5 millones de euros
más. Y eso estará en los pliegos del concurso, lógicamente,
porque insisto que el criterio de construcción en el aeropuerto de Castellón es dinamizar el sector turístico de la
Pàgina 14
provincia de Castellón. Y como ese es el criterio, pues
siempre se primará el operador que mayor tráfico turístico
aporte o mayor experiencia en operación de aeropuertos
turísticos aporte.
Dicho esto, la oferta que hay actualmente propone también un centro logístico de operaciones aeronáuticas con
creación de 1.250 puestos de trabajo y además 800 indirectos y una inversión conjunta, como se ha dicho, de 200 millones de euros. Nosotros consideramos que esa oferta sería
interesante, porque permite que incluso en las fases iniciales donde no se alcance un mínimo tráfico de turistas que
permita hacerlo rentable, gracias al tráfico de mercancías
ya sea rentable desde el primer día.
En ese sentido, lo que está claro es que no se permitirá la
venta a alguien que se no se comprometa a dejar todos los
slots en horario diurno necesarios para el tráfico turístico. Es
decir, lo bueno de los aeropuertos de mercancías es que operan en horas que… Muchos aeropuertos que tienen mercancías y tienen tráfico de pasajeros lo que hacen es, evidentemente, dar los slots de aterrizaje de los aviones de cargo en
horas en que no hay previsto aterrizaje de aviones turísticos.
¿Cómo está esto? Como se ha dicho eso lo gestiona la
comisión de proceso de venta de externalización de activos
y entidades del sector público empresarial que depende de
la secretaria autonómica de Presidencia. Y están esperando
que la empresa presente lo que se llama el comfort letter, es
decir una carta de respaldo de un banco de prestigio internacional que acredite que realmente disponen de la capacidad financiera de desembolsar. Los informes, también se lo
digo, los informes que tenemos y que se han recabado a
través de bancos de inversión internacionales afirman que
sí que existe esa capacidad. Lo que pasa es que uno puede
tener una capacidad y luego no destinar el dinero a eso. Por
tanto, ahora, el siguiente paso es obtener una comfort letter.
¿Y qué pasa si no se obtiene esa comfort letter? Pues
que ha habido, pues creo que el señor Pañella que decía
que hemos oído hablar de chinos, yo he recibido una oferta
cuando estaba en Industria, cuando todavía no estaba a cargo de Turismo, si unos de Miami. En fin, hay gente que se
ha interesado por el aeropuerto, gracias a la publicidad que
gracias a ustedes tiene el aeropuerto, porque hablan mal de
él pero eso le ha dado mucha publicidad internacional, pues
realmente todo el mundo sabe que hay un aeropuerto a la
venta en Castellón. Y, entonces, realmente se nos acerca
gente que se interesa por él, es decir, a algo positivo han
contribuido sus críticas. Todo el mundo, en todo el mundo
mundial sabe lo que es el aeropuerto de Castellón y sabe
que lo queremos poner en funcionamiento.
Y el señor Pañella preguntaba, ¿pero lo quieren vender
o no? Pues sí, lo queremos o bien vender o bien sacar a
gestión privada. La diferencia, como sabe, es que uno se
vende la infraestructura y el suelo y la otra se conserva la
infraestructura y se le da una concesión y él opera y se hace
cargo de los gastos y del mantenimiento. Cualquiera de las
dos opciones es válida. No estamos contemplando la gestión propia por parte de La Generalitat puesto que no somos expertos en gestión de aeropuertos, como sabe. Por
tanto, no nos parece muy razonable el ir por esta vía.
¿Qué más tenemos respecto a las preguntas que me han
hecho? Sí, básicamente, bueno lo de la Defensora del Pueblo un comentario. De momento, la Defensora del Pueblo
no ha remitido a Aerocas ninguna solicitud de información,
pero supongo que si quiere la remitirá. El aeropuerto, aunque se había aludido a una supuesta falta de planificación
de la infraestructura, hay que recordarle, y esa es la respuesta que recibirá la Defensora del Pueblo si lo preguntara
o preguntase, es que es una infraestructura integrada en la
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
red de aeropuertos de interés general a través de su plan director que fue aprobado por orden ministerial 26/2013, de
2006, de 13 de julio. Casualmente el gobierno del señor
Zapatero, que estaba antes en el poder. O sea, que aparentemente el gobierno del señor Zapatero le pareció que era
una infraestructura, como es lógico, porque es una infraestructura que tiene utilidad y que va a dar servicio.
Y, por tanto, lo que hizo el ministro, que no recuerdo
ahora quién fue, decidió que aquello era una infraestructura
que era de interés general y lo metió en el plan director de
infraestructuras. O sea, que pensamos que en ese caso al
menos el Grupo Socialista estará de acuerdo que es una infraestructura que por su propio gobierno, cuando estaba en
el gobierno de la nación, consideró necesaria.
Y, finalmente, lo que dijo la ministra Ana Pastor. La ministra Ana Pastor no se refería al aeropuerto de Castellón
sino que se refería al gasto que le han dejado, que realmente hay una deuda enorme no generada por el aeropuerto de
Castellón, porque el aeropuerto de Castellón no depende de
la ministra Ana Pastor. Y lo que decía la señora Pastor es
que AENA tiene una deuda de 14.000 millones de euros
que lógicamente le lastra mucho y que los criterios de los
aeropuertos no son muy eficientes, puesto que hay algunos
que con un vuelo al día están abiertos veinticuatro horas y,
en fin, que había 5.000 plazas de aparcamiento cuando ocupaban 500. Es decir, que hay una serie de aeropuertos nacionales que se han construido y realmente no están dando
el rendimiento que se podría esperar del coste que tuvieron.
Del aeropuerto de Castellón no se puede decir lo mismo
y esperemos que nunca se pueda decir lo mismo. Es decir,
que cuando esté en funcionamiento realmente tenga el tráfico, y eso es lo que nos interesa. El coste, como he dicho,
ha sido muy razonable en comparación con otros aeropuertos. Y ahora de lo que se trata es de ponerlo en marcha y
ojalá vengan muchos turistas y sea muy rentable para el explotador, porque en ese caso también lo será para nosotros
porque nos aportará turistas a la provincia de Castellón,
que es lo que busca esta infraestructura.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Por parte del Grupo de Esquerra Unida, tiene la palabra
la señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Gràcies.
Vaig a començar per on ha començat vosté sobre la necessitat o no de l’aeroport de Castelló. L’aeroport de Castelló, la veritat és que ja li ho he dit abans, l’aeroport de
Castelló formava part dels seus plans de muntanya russa i
camps de golf de Castelló i de Marina d’Or. Per això vostés
volien l’aeroport de Castelló. El que passa és que els ha eixit mal, entre altres coses, perquè van començar la casa pel
sostre. Per tant, la necessitat o no de l’aeroport de Castelló
és molt qüestionable.
Vull dir, quan la gent majoritàriament de Castelló capital té 50 minuts per arribar a Manises, la gent de la Plana
Baixa encara en té menys, costa menys temps, entre 50 minuts per anar a Manises i 30 minuts per anar a Castelló, a
l’aeroport de Castelló, bé, la necessitat és qüestionable.
Perquè encara que la senyora Parra no ho sàpiga, la gent de
Castelló majoritàriament no se’n va a Reus a agarrar l’avió,
se’n ve a Manises, senyora Parra, que quan se parla cal parlar amb un poquet de coneixement de causa.
Pàgina 15
Per tant, com dic, si estiguera obert, la necessitat és
qüestionable. Però tancat, vull dir, la porta d’atracció dels
visitants de les empreses de… No, vull dir, no, és que no,
és que està tancat. Si obert és qüestionable, tancat no tinc
ningun dubte que no ens fa ninguna falta.
Vosté ha dit una cosa preocupant i ha dit que no ens va
donar informació sobre el tema dels compradors, possibles
compradors, negociacions, perquè això suposa poder posar
en perill aquestes transaccions econòmiques. Bé, jo les últimes voltes que he sentit parlar que no ens donen contractes
de clàusules de confidencialitat, de protecció de propietat
intel·lectual de Calatrava i companyia, darrere el que hi han
hagut son chanchullos. Espere que no estiguem parlant del
mateix, espere.
Una pregunta que no ens ha contestat és perquè som
l’aeroport de tot l’estat almenys que menys tarda en obtindre els permisos i els certificats. No ho ha contestat, per
què? Per què tarden dos anys en donar-nos els permisos i
els certificats? Que és que no està ben fet alguna cosa? Alguna cosa falla? Ens podria explicar el què?
Ha dit alguna qüestió com que un dels permisos és el
permís de gestor d’Aerocas, perquè Aerocas puga gestionar. Jo vull que m’ho explique. Jo no sóc una experta en
aeroports. Gestionarà Aerocas? I si no gestiona Aerocas, fa
falta eixe permís? Perquè a la millor no els fa falta, no ho
sé. Si Aerocas no va a gestionar jo no ho sé.
Diu que se vendrà a un preu, però que allò important és
que finalment l’aeroport siga rendible. I, a més, vosté diu
que l’aeroport serà rendible, perquè no només hi hauran
passatgers sinó que a més hi haurà mercaderies i que
l’aeroport serà rendible. I si és rendible per què el venen?
Per què no se gestiona directament? Per què el venen o per
què el volen externalitzar? Per què volen que una empresa
privada guanye diners amb l’aeroport de Castelló? No seria
millor que els guanyara la hisenda pública i eixos diners
serviren després per a educació, per a sanitat, si realment és
rendible? No seria millor, senyor conseller? I diu que
vostés és que no tenen experiència en la gestió dels aeroports. Bé, però ahí està AENA, per exemple, també ho podria gestionar AENA. D’això no ens ha dit absolutament res.
I el que tampoc entenc és que vosté diu, «i si no el venem, ho externalitzem». Però és que ja hi havia una... O jo
m’equivoque o vostés ja tenien un contracte amb una concessionària perquè gestionara l’aeroport i l’han trencat i damunt no ens ha dit res tampoc. Què van a fer? Els reclamen
126 milions d’euros. Com està això? Tampoc ens ha contestat. Però vostés ja tenien eixe contracte. Que el trenquen,
que mos costarà diners i que ara ve i me diu que és que a la
millor tornen a contractar amb uns altres. I, més greu encara, i el que va fer tot eixe empastre el mantenim com a president, perquè és un tio, no sé, ha de ser molt majo. Perquè
una altra història, un altre argument no hi ha.
I vosté diu que el 16 d’octubre de 2013 obriran. Jo porte
sentint parlar que obriran l’aeroport de Castelló des que
vaig a l’escola. I això li ho dic de veritat, no m’ho estic inventat, des que vaig a l’escola estan parlant de l’aeroport de
Castelló. Però per parlar d’últimament de dates he sentit:
gener de 2010, octubre de 2010, gener de 2011, setembre
de 2011, febrer de 2012, setembre de 2012, desembre de
2012, gener de 2013 i ara octubre de 2013. Una altra, és
com les altres, esta és com la de gener 2012 o com la de gener de 2013, supose, octubre de 2013. En octubre mos dirà
en 2014 i ja està, perquè funcionen així i perquè porten
funcionant així una dècada.
I ja, per acabar, diu que 111 milions d’euros, que això és
molt barat. Mire, si no el gasten és caríssim. Això és com
quan vas de rebaixes i dius vaig a comprar-me este jerseiet,
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
que no el gastaré però val 5 euros. Ostres, t’ha eixit car, si
no vas a gastar-lo és caríssim. I a més no són 111, perquè
vosté no està comptant el que s’han gastat en publicitat, en
els sous, en el manteniment, etcètera, etcètera, etcètera.
I acabe com he acabat abans: destituïsca el senyor Carlos Fabra.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Albiol.
Por parte del Grupo Compromís, tiene la palabra el
señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyor president.
Senyor conseller, bé, en principi ens ha dit i ens ha afirmat que mosatros acceptem que ser un encert fer
l’aeroport, bo per Castelló, ha dit. Home, vist el que s’ha
vist diria que més bé no, més bé no. Altra cosa és que tenim una infraestructura que s’ha de posar en marxa, com
vosté ha dit, i ahí li done la raó i ja està, cal posar-lo en
marxa d’una manera sostenible econòmicament i socialment. Bé, és que està ahí. Però de dir que això…
Vosté sap de sobres millor que jo que avui la distància
no se mesura en quilòmetres, que avui la distància se mesura en hores, minuts i segons. I el que li feia falta a Castelló
precisament és reduir les distàncies amb l’entorn i sobretot
perquè hi haja gent que puga vindre (inintel·ligible) ... Però
eixes distàncies se poden reduir de moltes maneres: fent un
aeroport específic és una d’elles, reduint el temps de
distància amb els aeroports existents, és una altra, millorant
les comunicacions existents és una altra, és a dir, vostés
van decidir-ne una i, perdone, a dia d’avui, un autèntic desastre... ¡A dia d’avui, un autèntic desastre! Per tant, això
que va ser un encert, ho diu vosté, i no el tire per terra el
daixò, jo en el seu moment..., vostés tenien la responsabilitat, la van assumir, i nosaltres el que hem demanat des de
Compromís és que, ja que s’ha decidit fer-lo, faja’l bé, de
pressa i al menor cost possible... I, ni bé ni ràpid ni al menor cost, perquè el cost què vosté ha dit no és veritat... El
cost que vosté ha dit no és veritat, perquè vosté diu que
costa 111 milions... Bé, és la quantitat més baixa que han
dit fins ara, perquè oficialment s’han dit des de 120, 138,
150, s’han dit moltes vegades..., vosté haurà parlat del cost
de l’adjudicació inicial, supose, no ho sé, ¿però 300.000 de
l’estàtua de l’«abuelito»?, no estan ahí... Els 84.000 euros a
l’any que se seguixen pagant al director de l’aeroport, no
estan ahí, ¿eh? Els 5 milions de publicitat que en l’any
2011..., (veus) només en el 2011, se van gastar, no estan
ahí. Els 450.000 euros del contracte (veus) per als falcons i
les fures que van fer per a acabar amb els conills, no estan
ahí. El mig milió d’euros en manteniment que està costant,
no està ahí. La remodelació de les pistes, no està ahí. Els 17
milions que tenim este any en pressupost, no estan ahí. I els
126 milions d’indemnització que demana Concesiones Aeroportuarias, no estan ahí. Per tant, el cost és fals que siga
111 milions. A la butxaca dels valencians i les valencianes
els ha costat molt, moltíssim més.
I, al final, mire, el dia que vostés van decidir, sense tindre una anàlisi prèvia de res, sense tindre un estudi de viabilitat, sense tindre absolutament res en la mà, fer
l’aeroport de Castelló, va ser el deliri, ¡el deliri! Per tant,
no mos vinga (inintel·ligible) ... Doncs, no, tal com ho han
fet ha sigut un error que vostés mateixa confessen que no
saben com traure, perquè a data d’avui encara no sap si
serà externalitzat el servei, o siga, privatitzat, o venut... És
Pàgina 16
que no saben res... ¡El que vinga!, ¡el que més bé convinga,
al final! És la frase de dir, mire, tal com vindran les coses,
anirem fent. Molt propi de Carlos Fabra... ¿Eh? No, no, al
final, mire, en l’estàtua aquella farem un oracle, el senyor
Ripollés anirà a parlar amb l’estàtua i la gent, sabent que
l’estàtua és de Carlos Fabra, anirà a preguntar el número de
la loteria que va a eixir en el gordo de Navidad. Eixa serà
la finalitat..., eixa serà una utilitat de l’aeroport, perquè, altra, si ve, vindrà, però ja vorem a quin cost.
¡Perquè clar que han fet publicitat! Clar que ha fet... Totes les televisions del món han vingut a filmar eixe aeroport, (veus) perquè, la publicitat, no s’enganye, nosaltres
hem fet denúncia, la publicitat la va fer Carlos Fabra al dir
que era «el aeropuerto peatonal y que ¡nadie se entera de
nada!, ustedes no comprenden nada»... Senyor conseller, jo
ho confesse, davant de la possibilitat d’un aeroport «peatonal» no entenc absolutament res, ¡res!, i crec que vosté, en
eixos termes, tampoc, la que passa que no reconeixerà... En
eixos termes, tampoc.
Per tant, jo li he fet moltes més preguntes que s’han
quedat ahí, però, bé, al final el que és important és que
l’única cosa que tenen clara és que estan buscant comprador, l’única cosa que tenen clara és que estan (ininte l·ligible) ... , i que se desmentixen, perquè el que jo he dit
no m’ho he inventat. Quan jo dic que parlaven que era possible la venda directa, va ser el vicepresident...
El senyor president:
Vaya terminando...
El senyor Pañella Alcàcer:
...senyor Ciscar qui ho va dir, i vosté la..., vosté, avui, el
que ha dit, no és això... Vosté, el que ha dit..., diu que no és
possible la venda directa, que s’ha de fer un concurs...
¡Home!, o concurs o venda directa, són conceptes..., són
conceptes contraris l’un a l’altre, senyor conseller.
Per tant..., és a dir, no ha segut cap encert fer-lo, si
l’aconseguixen ficar en marxa serà..., bé, depén del cost. Jo
m’agarre a la definició que vosté ha fet, si l’aconseguix en
condicions de rendibilitat social i econòmica, serà eixir de
l’embolic a on estem. (Veus)
Disculpe, senyor president.
El senyor president:
Por el Grupo Parlamentario Socialista, tiene la palabra
la señora Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Senyor conseller, no debatem ací la idoneïtat de
l’aeroport a estes altures, per tant, no sé per què se
sorprén del recolzament d’este grup, almenys respecte
d’esta infraestructura. El que hem vingut ací és a demanar
explicacions d’esta situació rocambolesca que envolta esta
infraestructura de fa anys. Ara avui ens diu, com si fóra una
gran notícia, que a l’aeroport el que està clar és que hi arribaran ¡«aviones y pasajeros»!... ¿Això és l’única notícia
que ens dóna, senyor conseller? I també que mercaderies,
perquè serà tot compatible.
Mire, senyor conseller, aquest tenia de ser un aeroport
«normal», dependent d’AENA, una aeroport públic amb un
pla de viabilitat. Però vostés..., és que van ser vostés que no
van voler que fóra públic, començant pel ministre de Fo-
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
ment del moment, que era el senyor Álvarez Cascos, que
quan van anar a dir-li este aeroport li van dir que «de público, nada», ¡els seus!, ¡el seu partit!, el Partit Popular, el ministre Álvarez Cascos.
¿Què té a dir que a dia d’avui en Aerocas, que vosté li
recorde que n’és el vicepresident, encara que, clar, amb un
president com Carlos Fabra, doncs, la veritat és que vosté
queda un poc relegat a un altre plànol, doncs, manté com a
oficial la xifra de 600.000 passatgers el primer any? Mire,
la principal oposició a este aeroport la té de buscar vosté en
persones com el ministre García-Margallo, ministre d’afers
exteriors, el de la marca Espanya, la veu d’Espanya en el
món, que ha dit que açò és un exemple de malbaratament.
Açò ho ha dit el senyor García-Margallo, no ho ha dit
ningú del Partit Socialista ni del Grup Socialista. La mateixa ministra del gremi, la ministra de Foment, la senyora
Ana Pastor, també l’ha criticat. Per tant, no se dirigisca ara
a nosaltres dient que coincidim amb la ideoneïtat, si vosté
la idoneïtat i el convenciment el té de fer en les seues files,
ahí és a on té d’anar a convéncer de la idoneïtat de
l’aeroport, perquè ara ens faltava l’informe de la Defensora
del Poble, que, per cert, avui està ací, que ha obert una investigació parlant que hi ha dubtes sobre el cost, la planificació de l’aeroport, el perjudici ambiental, la falta
d’estratègia, de planificació i d’execució d’esta infraestructura.
Vostés, que criticaven durant tant de temps Zapatero
quan era president, que l’aeroport no tenia els permisos
perquè era un govern socialista, «qué malo que es Zapatero
con la provincia de Castellón, que no quiere el aeropuerto»,
¿i ara què passa?, ¿ara per què no estan els permisos, senyor conseller?
Mire, la premsa internacional posa l’aeroport de Castelló com un paradigma de la desconfiança i la falta de credibilitat..., i de mals gestors, de com de mal s’han fet les
coses, perquè s’hagueren pogut fer de moltes maneres,
molt millor del que s’han fet, i no estaríem ara, ací, en esta
comissió, dos anys després que s’haguera inaugurat
l’«aeropuerto de peatones», parlant encara de l’aeroport de
Castelló. Ens encantaria no tindre d’estar en esta comissió
ni demanar la seua compareixença, tota eixa retafila de
compareixences i d’iniciatives que s’han presentat.
Mire, en l’any 2005 vostés van crear un comité assessor
en matèria de política i gestió aeroportuària de Castelló,
any 2005. Ací n’hi ha una retafila de persones que en formen part. ¿Vosté me pot confirmar que des de l’any 2005,
que s’ha creat este comité assessor de l’aeroport de Castelló, no s’ha reunit ni una vegada?... ¡Ni una vegada! En la
Diputació de Castelló se va presentar una iniciativa per a
crear un comité assessor de l’aeroport, i vostés van dir que
no, perquè ja hi havia un comité assessor creat en l’any
2005. ¿Me vol dir quantes vegades s’ha reunit este comité?,
¿quantes propostes i quines són eixes propostes?, ¿i quines
són eixes resolucions? També li ho hem demana per escrit,
però espere que ens conteste ara, en esta compareixença.
Per tant, tampoc ens ha dit si vostés van a cessar la cúpula d’Aerocas. ¿Van a cessar el senyor Carlos Fabra, president
d’Aerocas? Per una qüestió molt simple, pel prestigi de la infraestructura. Li demanem transparència i li demanem rigor,
senyor conseller. ¿Què van a fer amb eixa oferta i amb eixos
compradors...? Ara ens ha dit una data, 16 d’octubre del
2013, però, bé, açò és una tómbola, podia ser eixa data com
podien haver-ne donat una altra, que ens n’han donat centenars de dates d’entrada en funcionament de l’aeroport, per
tant, ens disculparà que fins que no ho vejam, doncs, tingam
certa distància amb esta data que vosté ha donat.
¿Què van a fer, o quin és el plantejament que n’hi ha,
Pàgina 17
amb eixos hipotètics compradors respecte de la indemnització que demana Concesiones Aeroportuarias? 126 milions
per rescissió del contracte més IVA, i 132 per lucre cessant.
¿Ens vol explicar com s’aborda aquesta qüestió amb els
compradors? Perquè vosté és que no ens ha contestat res,
només ens ha dit que serà de «turistas, pasajeros» i de
mercaderies. Ja no sabem res més d’aquestos hipotètics
compradors. I si la setmana que ve no n’hi ha un aval, no
s’executa aquesta operació, ¿ens vol dir quina seqüència hi
ha?, ¿ens vol explicar fil per randa quins seran els passos?... ¿Quins són els plans concrets del Consell? I espere
que..., li reitere les preguntes que li he fet abans, perquè
moltes no les ha contestat, per molt que diga que «tenemos
que ser la... confidencialidad y discreción»... Me pareix
molt bé, però després no mos trobem...
El senyor president:
Vaya terminando.
La senyora Salvador Rubert:
...tota la informació en els mitjans de comunicació i no
donen explicacions en seu parlamentària, que és a on toca.
Moltes gràcies. (Pausa)
La senyora Parra Almiñana:
Muchas gracias, señor presidente.
Espero ni siquiera agotarlo.
Simplemente, a raíz de la alusión que ha hecho la señora
Albiol a mi persona, decirle que me suelo preparar las intervenciones... (Algú diu: «¡Por favor!») Si me escucha,
por favor.
Me suelo preparar mis intervenciones, me suelo buscar
mucha documentación, podré cometer fallos, porque soy
persona y creo que no soy perfecta ni me creo perfecta
como otras personas, o como otros diputados. Simplemente
decir que en alusión a las palabras que me ha remitido usted, decirle que no son palabras mías, sino que le voy a leer
lo que dicen los empresarios de Peñíscola: «Los empresarios de Peñíscola alertan de que el aeropuerto es fundamental para su turismo. Aseguran que el sector turístico no será
rentable sin estas instalaciones que atraerán a visitantes del
exterior. De hecho, 15.000 turistas austriacos están llegando a Peñíscola a través del aeropuerto de Reus, (veus) al estar cerrado el de La Generalitat. Por otra parte, el señor
alcalde de Peñíscola, don Andrés Martínez, reconoce que
son casi veinte mil los austriacos que llegan a Peñíscola a
través del aeropuerto de Reus.»
Antes de intentar rectificarme públicamente, documéntese, señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
President... (Veus) Home... (Veus. El president llig un
fragment del Reglament de les Corts amb el micròfon desconnectat.) I ara me correspon a mi... (El president intervé
amb el micròfon desconnectat.) Ah, no, ¿a ella li’l dóna i a
mi no? (Rient) ¡Home!, senyor president, (veus) ¡per favor!
¡Senyor president!... Li pregue... (El president intervé amb
el micròfon desconnectat: «Si usted interviene ahora y
hace referencia para la señora Parra, la señora Parra dirá
que ha hecho referencia y querrá la palabra.» Sorolls) Bé,
no estaria mal que el Grup Popular posara de president algú
que sabera presidir, ¿eh?, perquè el que tot el món sabem
(veus) és que quan se donen..., quan se dóna la paraula per
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
al·lusions, (veus) ¡se m’ha de donar a mi! ¡Home, que això
ho sabem tots! (Veus) Ho sabem tots. (El president intervé
amb el micròfon desconnectat. S’interromp la gravació)
El senyor president:
Tiene la palabra por cinco minutos el señor conseller.
El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i
Ocupació:
Muchas gracias, presidente.
Señorías... Señora Albiol, señor Pañella, señora Salvador..., señora Parra, también, para ser breve, ya tenemos
una cosa clara, pienso que el Grupo Popular tiene muy claro que el aeropuerto de Castellón es una infraestructuras
positiva y que va a contribuir al turismo. Entiendo que el
Grupo Socialista también, ¿eh?, con reservas, porque, hombre, que esté parado, no, evidentemente, todos queremos
que esté en funcionamiento, parado no tiene ningún interés
para nadie, eso es evidente. Y el grupo de Esquerra Unida y
el grupo de Compromís, pues parece que nos les gusta la
infraestructura. Ya se lo informarán ustedes a los electores
de la provincia de Castellón, que..., que es bueno que sepan
su postura, que ustedes no quieren aeropuerto.
Pero, bueno, el aeropuerto está ahí y el aeropuerto se va
a abrir, porque como el Grupo Popular tiene mayoría en las
Cortes y gobernamos, pues nosotros vamos a abrir el aeropuerto porque pensamos que existe una demanda social, tal
como ha leído la señora Parra, respecto a Peñíscola, pero
que podíamos… Dense una vuelta por la provincia de Alicante y hablen con los alcaldes y verán cómo les parece
muy bien que haya un aeropuerto y que se abra el aeropuerto. Por tanto, aquí nos centramos en lo importante, que es
abrir el aeropuerto.
Ustedes quieren que yo tenga una bola de cristal y yo no
tengo una bola cristal. Vamos a ver, cuando una empresa se
vende no se sabe a quién se vende y menos en un proceso
competitivo, ni por qué precio se vende, ni en qué condiciones se vende hasta que está firmado. Por tanto, usted me
dice «dígame cómo va a vender y en qué condiciones».
Oiga, que no se puede saber, pero eso no quiere decir nada.
Es que cualquier proceso de venta de empresas funciona
igual, cuando uno demanda ofertas, compara ofertas e incluso en las licitaciones públicas es lo mismo, hasta que no
se abre el sobre y se valoran las ofertas no se puede saber
quién se lleva la oferta.
O sea, que no me digan qué va a pasar, porque eso se
sabrá el día que se cierre y se firme. Hasta ese día puede
ser que al final llegue una oferta más interesante, que estos
señores presenten sus avales, que no los presenten. Puede
pasar de todo. Lo importante es que se trabaje en la dirección correcta, que es externalizar o vender el aeropuerto.
Y, como he dicho, yo no he dicho, o si lo he dicho así
me he explicado mal, que el aeropuerto vaya a ser un aeropuerto de carga; digo que el ofertante actual quiere que sea
un aeropuerto de carga. Pero si fuese otro el adjudicatario
que no ofrece aeropuerto de carga no será un aeropuerto de
carga. Es decir, no tenemos ningún interés especial en que
sea un aeropuerto de carga, es una cosa que esa oferta concreta a la que nos estamos refiriendo es la que estos señores
sí dicen que lo hagan aeropuerto de carga. Pues, no hay
ningún inconveniente, mientras sea un aeropuerto de pasajeros. Lo importante y la clave es que tiene que ser un aeropuerto de pasajeros.
Tampoco he dicho, o me he explicado mal, que sea el 16
de octubre el día que se abra. Digo que, dados los trámites
Pàgina 18
y los plazos que fijan los trámites, ese día es el día que se
puede abrir. Para eso tienen que darse dos condiciones, que
estén cumplidos los trámites, que eso sí que se está haciendo y de hecho ya están en marcha, con lo cual por ese lado
se cumplirá y que, por supuesto, esté firmado un acuerdo
con un comprador o un gestor del aeropuerto, que es lo que
está ahora en funcionamiento. Por tanto, me piden cosas
que hasta que no estén cerradas no se puede saber.
No es una cuestión, lo de la confidencialidad, de capricho, es lo habitual en cualquier proceso de compraventa de
una empresa. Hay compradores que hacen firmar acuerdos
de confidencialidad donde piden que no se desvele su nombre o sus detalles, porque esto es así, es habitual en los procesos de compraventa. Pero, desde luego, cuando se sepa y
cuando se pueda hacer público, ustedes tendrán toda la información, copias de los contratos de compraventa, copia
de tal, porque eso es transparente, es una empresa pública y
por lo tanto se someterá, por supuesto, toda la información
a su disposición. Mientras no, tanto estamos hablando de
posibilidades, pero no de realidades.
Hasta que no esté firmado aquí no hay mucho que hablar, porque hasta que no está redactado un contrato con
todos los detalles no se puede, es que no tendría ningún sentido, es que además se podrían decir cosas que luego no son
así, porque eso es un proceso de negociación, hasta decir un
precio hasta que no está firmado, según mi experiencia no
tiene mucho sentido, es decir, es una cosa orientativa, pero
al final el precio definitivo lo tendremos el día que se firme.
Y yo termino ya, porque además creo que estoy a punto
de consumir los cinco minutos, reafirmando que lo importante del aeropuerto de Castellón es que se abra, que
transporte turistas, que traiga turistas a la provincia de
Castellón. Y yo creo que la mayoría de la sociedad de Castellón está interesada en tener un aeropuerto y un aeropuerto que aporte negocio turístico a la provincia. A eso fue
sensible el Partido Popular hace ya años, cuando decidió la
construcción de ese aeropuerto. Y creo que los objetivos siguen siendo válidos.
Y si ha tardado más de lo previsto es porque ha habido
incidentes con la empresa de concesiones aeroportuarias
que han llevado a una demanda de la que, lógicamente, nos
vamos a defender para no pagar nada, como es de esperar
de nuestra parte, que nosotros defendamos jurídicamente
que no procede el pago de la indemnización.
Conclusión. Seguiremos trabajando para poner en marcha lo antes posible el aeropuerto de Castellón y además
facilitar que vengan turistas y generar tráfico turístico a la
provincia de Castellón.
Muchas gracias.
Compareixença del conseller d’Economia, Indústria,
Turisme i Ocupació, senyor Máximo Buch Torralva, per
a explicar la posició del Consell en relació amb la tècnica
d’extracció d’hidrocarburs anomenada fracking
, sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 43.223), a la qual s’acumula la sol·licitada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 43.577)
El senyor president:
Pasamos al punto cuarto del orden del día. En el punto
cuarto hay dos solicitudes de comparecencia, una de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente
para explicar la postura del Consell en relación con la técnica
de estación de hidrocarburos, conocida como fracking, soli-
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
citada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida. Y otra
solicitud de comparecencia del conseller de Economía, Industria y Comercio para explicar la posición el Consell de La
Generalitat, en relación con la extracción de hidrocarburos
no convencionales en el ámbito de la Comunidad Valenciana
mediante la técnica de fracking, solicitada por el Grupo Parlamentario Socialista. Se han acumulado estas dos comparecencia al conseller de Economía, Industria y Comercio.
Y siguiendo el mismo criterio, si no tienen inconveniente, tendrá la palabra doña Marina Albiol… (Remors)
Perdón, primero, el conseller.
El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i
Comerç:
Gracias, presidente.
Señoras y señores diputados.
La política del Consell en materia energética tiene como
finalidad procurar asegurar la calidad del suministro y la sostenibilidad del sector energético, apostando por los principios de autosuficiencia, ahorro, eficiencia y respeto medioambiental. Un modelo energético que se marca en los
planteamientos y la filosofía comunes a la política de energía
europea y española que, junto a la sostenibilidad ambiental y
la seguridad en el abastecimiento, establecen como objetivos
estratégicos garantizar la competitividad de los sectores productivos a un coste asequible del abastecimiento energético.
Es indudable que en la actual coyuntura la energía se
convierte en una importante ventaja competitiva para las
empresas, facilitando tanto su consolidación para las ya
existentes como la implantación de otras de nueva creación. Y ello debe ser tenido en cuenta a la hora de definir el
mix energético que sea sostenible y que aproveche los recursos autóctonos, en nuestro caso el sol y el viento
básicamente, y que sea eficiente desde el punto de vista
económico.
Señorías, la regla o principio que debe de regir la toma
de decisiones en el ámbito público es la búsqueda de la solución que optimice el interés general, lo que nos obliga a
la máxima responsabilidad en nuestros planteamientos y a
considerar distintos factores en juego.
En ese sentido, la técnica de la fractura hidráulica o
fracking para la investigación y extracción de hidrocarburos debe ser considerada en todas sus vertientes, siendo
conscientes de que debemos buscar un equilibrio en nuestras decisiones. Y negarnos de manera general a cualquier
posibilidad de explorar e investigar nuevas fuentes de
energía no es razonable, al igual que es necesario velar para
que cualquier nueva técnica que se pueda desarrollar esté
dotada con suficientes garantías que eviten riesgos que
puedan poner en peligro el medio ambiente.
Por ello consideramos que la preservación del medio ambiente, como bien común de todos, debe ser un principio
orientador de cualquier política de fomento y uso de los recursos naturales. Ello supone que cualquier intervención debe
realizarse dentro de los parámetros aceptables donde se tenga
en cuenta incluso la posibilidad de restauración del territorio
una vez finalizada la actividad de investigación o exploración, incluso aunque no se llegue a la fase de explotación.
Afortunadamente, la Unión Europea, a través de su ordenamiento jurídico, ha establecido mecanismos para tratar
de medir con el estado del (inintel·ligible) ... el conocimiento científico y tecnológico, qué es y qué no es aceptable. Ese instrumento es la llamada evaluación de impacto
ambiental, en la cual, tras un proceso de participación pública para recabar cuanto información tengan que aportar
los distintos agentes, se deja en manos de un órgano espe-
Pàgina 19
cializado la valoración técnica, profesional, de los impactos
que cualquier actuación susceptible de incidir en el medio
ambiente tenga sobre el mismo.
Señorías, con lo que acabo de explicar no pretende negar que el fracking es percibido por algunos sectores como
una técnica altamente controvertida y somos conocedores
de que ha generado rechazo en algunos países como Francia y Bulgaria. Pero también podemos rechazar la oportunidad para la comunitat de aprovechar un recurso energético
propio, siempre que sea una oportunidad para avanzar en
los objetivos energéticos que les he señalado.
Lo que habrá que hacer es ser tremendamente prudentes
y exhaustivos, en cuanto a la regulación y el control de su
utilización, para minimizar los efectos negativos que se pudiesen derivar. Porque, por otro lado, no podemos desconocer que otros países avanzados y que protegen su entorno
medioambiental, como es el caso de Gran Bretaña y Alemania o los Estados Unidos de América, sí que han aceptado la factura hidráulica como técnica de extracción de
hidrocarburos válida.
Evidentemente, nuestra posición se inserta en el marco
normativo europeo cuyas autoridades y parlamentarios se
han pronunciado en un sentido positivo, no prohibiéndolo,
delegando y permitiendo que cada estado tome sus propias
decisiones al respeto. Y al respecto de esta cuestión creo
que no tiene sentido que cada comunidad autónoma adopte
un planteamiento diferente, contribuyendo a fracturar la
unidad de mercado y debilitando la coherencia en materia
de protección medioambiental.
En este sentido, cabe señalar que el pleno del Congreso
de Diputados ha rechazado reciente, concretamente el 14
de febrero, una moción para prohibir en España la técnica
de fractura hidráulica. Y aunque hay casos de regiones españolas que no han autorizado su uso, también es cierto
que en otros sí que se ha permitido.
Permitan que les cite como ejemplo lo que ocurrió en el
País Vasco, donde el ejecutivo socialista en funciones autorizó a finales del pasado año, por primera vez el fracking
en Álava y Vizcaya, una decisión que cabría esperar, habida cuenta de que el solicitante, SHESA, era una sociedad
pública dependiente del departamento de industria del mismo gobierno que le dio permiso.
En definitiva, señorías, concluyo la intervención retomando la reflexión que mencionaba al principio. La exploración y posible extracción de hidrocarburos es una oportunidad que la comunitat no puede dejar de analizar, teniendo
en cuenta el potencial beneficio que puede representar para
avanzar en nuestros objetivos en materia energética.
La fase inicial en que se encuentran las solicitudes de
investigación que se han presentado en nuestra comunitat y
la existencia de una legislación actual suficiente son elementos que debemos tener en consideración.
En el caso de que, una vez superados todos los trámites
y certificada la existencia de recurso, hubiera posteriores
solicitudes de explotación, las mismas estarán sometidas al
correspondiente procedimiento ambiental, siendo este el
momento en que se deberán evaluar todos los impactos y
determinar si son o no compatibles con el medio ambiente
estableciendo en su caso las medidas correctoras a adoptar.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Le corresponde la intervención a la representante del
Grupo Parlamentario de Esquerra Unida, señora Albiol.
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
La senyora Albiol Guzmán:
Gràcies.
Senyor conseller, seran 40 municipis del nord de Castelló, 195.000 quilòmetres quadrats els que es voran afectats per la tècnica coneguda com a fracking, si finalment
l’administració autonòmica permet l’ús d’aquest mètode.
Ha generat aquest mètode una forta oposició ciutadana,
són ja 15 els municipis que sembla que s’han declarat en
sessió plenària territori lliure de fracking. La plataforma
anti fracking, la plataforma que s’oposa a l’ús de la fractura
hidràulica en l’interior de la província de Castelló, ha arreplegat ja 5.000 signatures en contra d’aquesta tècnica per a
la recerca d’hidrocarburs.
I per què s’ha generat aquesta oposició ciutadana? Perquè la gent de les comarques de Castelló està en contra del
progrés i de l’economia i volen que Castelló s’enfonse? Bé,
jo crec que no. Jo crec que quan açò genera una forta oposició ciutadana, tampoc és perquè siguen tots anti Partit Popular, ni perquè li vullguen fer la vida impossible al senyor
conseller, ni molt menys. Açò genera una forta oposició
ciutadana. I, de fet, mig centenar d’universitaris ja han realitzat un informe que al·lega la impossibilitat de garantir
que els aqüífers no resulten contaminats, és a dir, és impossible que els aqüífers no se contaminen. Com dic, si açò
genera oposició és per això. És perquè els aqüífers poden
resultar contaminants. És perquè se produïx una afecció al
nostre mediambient. És perquè permet extraure gasos no
convencionals, que es troben en les roques subterrànies,
poroses i poc permeables, sobretot pissarra i esquist.
I, per tant, açò se trenca mitjançant una injecció d’aigua.
La despesa d’aigua és una autèntica barbaritat, són 300 litres per segons i continuadament. I, per tant, estem parlant
d’un consum d’aigua absolutament desorbitat. Perquè
s’utilitzen substàncies químiques altament tòxiques. De fet,
els estudis que s’han realitzat en Estats Units han detectat
compostos cancerígens en les zones afectades que només
se recupera el 50% i la resta es queda en el subsòl contaminant eixos aqüífers.
En Estats Units porten dos dècades practicant la fractura
hidràulica i les conseqüències sanitàries, els problemes de
salut crònics en treballadors i en habitants de les zones
afectades, també s’han donat. També hi ha hagut problemes
perquè s’ha substituït l’economia de la zona, l’agricultura,
per altres economies més volàtils i d’ascensos i recessions
més ràpides. I, per tant, com dic, n’hi han motius de sobra
perquè hi haja eixa oposició ciutadana.
N’hi han infinitat d’informes científics que parlen dels
riscos del fracking. Encara que, en estos moments, no existix una normativa a nivell europeu, sí n’hi ha un informe –i
vosté ho sap, supose que ho sap–, de la Comissió de Medi
Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària que conclou que els efectes del fracking són devastadors sobre el
territori pel risc de contaminació de l’aigua potable i
l’afecció a la salut humana i que es recomana que es regule
amb una directiva europea. I això supose que vosté és coneixedor d’aquesta recomanació i d’aquest informe.
A més, cal dir que la no-revelació dels compostos químics exactes que es dissolen en l’aigua subterrània, utilitzats en el fracking per part de les empreses, viola la llei
d’accés a la informació en matèria de medi ambient. Ells
diuen... És com si fóra un secret industrial, no? Açò viola la
nostra llei. Han de dir quines substàncies estan utilitzant.
L’exemple d’Estats Units, realment, és un dels més clarificadors de com afecta el fracking –la fractura hidràulica– el
nostre medi ambient, els nostres aqüífers, el subsòl, la salut
de les persones, les conseqüències sanitàries que pot tindre
Pàgina 20
en la població... Jo crec que és un exemple, com dic, molt
clarificador el dels Estats Units, que cal analitzar-lo molt bé,
que cal mirar eixos informes que s’estan redactant per part
de les universitats, que cal recordar també que, recentment,
el Parlament Europeu ha aprovat una resolució a favor de la
cautela i d’extremar les mesures de seguretat, respecte al
medi ambient, i que en França i altres països europeus ja
han prohibit aquesta tècnica en el seu territori, no?
És cert que des del grup de Izquierda Unida, en el
Congrés dels Diputats, es va presentar una proposta per a
declarar l’estat espanyol lliure de fracking, és a dir, per a
prohibir el fracking en el nostre estat, i la va rebutjar el Partit Popular. Però també és cert que n’hi ha altres regions
que sí que estan posant fre al fracking, cosa que no s’està
fent des del País Valencià i que, amb la llei en la mà, evidentment es podria fer.
La nostra pregunta és: i per què no es fa? Per què no es
posa fre al fracking en el País Valencia? La qüestió és molt
clara, perquè vostés, malgrat que saben que pot tindre problemes mediambientals, malgrat que saben que pot tindre
problemes per a la salut de les persones, malgrat que saben
que contaminaran els nostres aqüífers, malgrat tot això,
doncs, n’hi han unes empreses que poden guanyar molts diners amb açò. I, per tant, vostés el que estan fent és posar
els interessos d’unes empreses privades, uns interessos
econòmics d’unes determinades persones, per sobre del
medi ambient i per sobre de la salut de les persones. I això,
realment, a mi em sembla molt perillós i molt fora de lloc
per a un govern autonòmic.
Vostés volen mantindre el negoci de quatre a costa de
tots, a costa de destrossar l’interior de Castelló, a costa de
destrossar els pobles, a costa de fer mal el medi i la salut.
Per tant, nosaltres continuem reclamant que el País Valencià siga territori lliure de fracking i que la conselleria
pose tots els impediments perquè no s’utilitze aquesta tècnica en les comarques de Castelló.
Res més.
Moltes gràcies.
Ja he avisat abans que havia d’anar-me’n. Llegiré, sense
dubte, la seua resposta en el Diari de Sessions.
Gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias.
Por parte del Grupo Parlamentario Socialista, tiene la
palabra la señora Besalduch.
La senyora Besalduch Besalduch:
Sí. Gràcies, senyor president.
I, per a començar esta intervenció, diguent-li, senyor
conseller, que estic molt trista, molt, molt trista. Perquè
vosté mos ha fet ací una exposició d’on ha d’anar el nostre
model energètic que, sobretot, ha de tindre un cost assequible en l’abastiment d’eixa energia. Tota la resta mos dóna
completament igual, completament igual, senyor conseller.
I li dic que estic molt trista perquè jo vinc del nord de
Castelló, perquè jo sóc del nord de Castelló. I, si estime
esta comunitat, estime la terra que m’ha vist nàixer a mi i a
tots els meus avantpassats.
I ara resulta que mos trobem, en el diari oficial, amb tres
sol·licituds per a investigar l’existència d’hidrocarburs i per a
extraure’ls en la tècnica de la fractura hidràulica o fracking.
I, com a persona del territori, doncs, mos fiquem a buscar en
què consistix tot açò de la fractura hidràulica i quines són les
conseqüències que mos pot portar, ficant sempre davant de
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
tot el respecte al medi ambient i, sobretot, i sobretot, què és
el que vol la gent del territori, senyor conseller.
Ja sé que no li he d’explicar en què consistix la fractura
hidràulica, però sí que vull fer referència a unes xicotetes
puntualitzacions. Consistix en fer tubs pels quals se fa baixar aigua a molta pressió amb una quantitat indeterminada
de productes químics, què no sabem quins són, però que sí
que sabem que n’hi han molts que són cancerígens i perjudicials per a la salut. Se tira esta aigua amb arena i amb estos compostos, a una velocitat molt important, i se fractura
la roca, se fractura el subsòl. Una vegada fracturat, el gas o
el petroli que n’hi haja dins dels porus d’estes roques el fan
pujar a la superfície i, a partir d’ahí, tenim el gas o el petroli d’esquist.
Doncs, bé, senyor conseller, en utilització d’aigua,
150.000 metre cúbics per pou; i pot hi haure un pou cada
1,3 kilòmetres quadrats, senyor conseller. Cada pou consumirà aigua que hem de detraure dels nostres recursos naturals, dels nostres aqüífers, que podia abastir un any el meu
poble, senyor conseller, el poble de Sant Mateu, l’aigua que
necessitarà un sol d’estos pous.
L’impacte paisatgístic, senyor conseller, pot ser tremend. Jo he vist fotos de camps que estan..., que pareixen
un formatge de Gruyère, tots foradats. És esperpèntic el
que tenim allí, senyor conseller. Concretament a les comarques els Ports i al Maestrat, l’impacte paisatgístic pot ser
tremend, pot ser tremend perquè és una zona molt agresta,
on hi ha molta vegetació, on hi ha molta fauna, flora protegida; i tot açò no se pot restituir, no ho podrem restituir.
Perquè vosté diu: «No, la restauración del territorio...» És
que no podrem restituir-lo, senyor conseller. I el problema
fonamental el tenim en la contaminació d’estos aqüífers,
senyor conseller.
Els informes que n’hi ha, els de la Unió Europea..., que
jo li pregunte: ¿ha manejat vosté els informes que hi ha
penjats a la web del Parlament Europeu, els que ha demanat el Parlament Europeu respecte d’esta tècnica vosté els
ha manejat? Vosté té informes? ¿Quins informes manegen
els tècnics de la seua conselleria, respecte de la tècnica de
la utilització del fracking?
¿Vosté sap, senyor conseller, que tots els informes –els
que hem pogut aconseguir, perquè n’hem buscat molts– mos
diuen que n’hi ha un perill potencial de contaminació dels
aqüífers, que serà irreversible si s’arriben a contaminar?
¿Vosté sap que si se contaminen estos aqüífers resultarà
que la gent d’eixe territori –del que siga, en este cas el dels
Ports i del Maestrat, que és on estan sol·licitats els informes
a la seua conselleria...? Tot l’esforç que han fet durant generacions per diversificar la seua economia, per lluitar per
una agricultura competitiva, perquè eixa agricultura tinga
productes amb denominacions d’origen, perquè volen quedar-se en el territori, perquè el volen conservar, però també
volen tindre una vida digna, ¿vosté sap que tot això no
haurà valgut per a res, senyor conseller?
¿Vosté sap que tota esta gent que manté el territori en el
món rural no podrà estar allí perquè no tindrà el recurs més
apreciat que tenim els hòmens, que és l’aigua?
¿Vosté sap, senyor conseller, que d’autoritzar-se concretament en estos dos llocs, en els Ports i en el Maestrat, la
utilització d’esta tècnica la catàstrofe seria tan tremenda
que la hipoteca seria de per vida, ningú podria acabar mai
de pagar eixa hipoteca en eixe territori, senyor conseller?
¿Vosté ha parlat amb els alcaldes del Partit Popular de la
Comunitat Valenciana i d’esta zona? Vosté ha parlat, perquè ací abans he sentit jo que els empresaris de Peníscola
volien l’aeroport i que no havien parlat amb els alcaldes
que volien l’aeroport... Senyor conseller, és que, ¿sap el
Pàgina 21
que diuen els alcaldes del Partit Popular, sap el que diuen?,
que no volen que s’utilitze en el seu territori la tècnica del
fracking.
¿Vosté m’està dient que en el cas de l’aeroport escoltarà
els empresaris de Peníscola i no els escoltarà en la tècnica
del fracking?, quan s’oposen, perquè s’han oposat; s’ha
oposat, per unanimitat, el ple de l’ajuntament de Peníscola.
Avui se va a votar al ple de l’ajuntament de Benicarló –un
alcalde del Partit Popular– i, si no ha canviat, un «telefonasso» a última hora, la posició del senyor alcalde era «no»
a la utilització d’esta tècnica, senyor conseller.
I vosté parlava del model energètic que tenim. I jo li
vull preguntar: el gas o el petroli que se pot extraure amb
esta tècnica, ¿quin percentatge té dins d’eixe mix que vosté
diu, quin percentatge? Perquè resulta que els informes que
manegem també diuen que l’extracció del gas o del petroli
a través d’esta..., el que podem extraure a través d’esta tècnica no va a suposar més del 2% de la demanda d’estos
productes; i que, per tant, és totalment..., no va a canviar la
nostra dependència de l’exterior respecte de la utilització
de gas o del petroli, senyor conseller. ¿Vosté tot això ho ha
barallat, ho ha barallat a la seua conselleria, els seus tècnics
l’han informat; o ací anem a vore com reduïm el cost per a
abastir energèticament i serà l’únic cost que tenim?
Si no volem anar en contra del progrés, però n’hi han
moltes energies que no produïxen este tipus d’impacte i
que tenen una taxa de retorn energètic molt superior, senyor conseller. És que resulta que esta tècnica d’extracció
d’hidrocarburs és la menys eficient, senyor conseller. La
taxa de retorn d’esta energia és de dos punts. ¿Sap de quant
és l’eòlica, senyor conseller? De 18. Ja sé que vosté sap
què és la taxa de retorn energètic, la diferència entre el que
mos costa de produir-la i el benefici que tenim quan obtenim estes fonts d’energia, senyor conseller. En eixe mix
energètic, conteste’m després en la intervenció, senyor conseller, per favor, quin percentatge li atorguen vostés amb
este sistema d’extracció d’hidrocarburs?
Vostés han parlat amb l’empresa? Li han explicat quina
és la tècnica?
A vosté, com a valencià, ¿li pareix bé que ací vinga una
empresa canadenca i que arribe i que diga..., que siga ella
la qui decidisca: «Mire, ací vaig a marcar això, i ací vaig a
extraure hidrocarburs a través de la tècnica del fracking.»?
¿Serem nosaltres els qui decidirem el que volem al nostre
territori, senyor conseller, o serà una empresa canadenca
que ve només a buscar recursos a la seua empresa?
Senyor conseller, m’agradaria que me contestara a totes
estes qüestions.
El senyor president:
Muchas gracias.
Por el Grupo Popular interviene... ¿No interviene?
(Veus) ¡Ah!, perdón, perdón, perdón, perdón. Primero el
grupo...
Senyor Pañella, té la paraula.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor conseller, açò, autoritzar esta tècnica d’extracció
a les zones que vostés han marcat –i ho he marcat perquè ja
està publicat– és tan gran barbaritat que només li puc fer
una pregunta: ¿com és el sobre de Montero Energy? No li
puc fer altra pregunta perquè vosté no ens ha donat cap raó,
no ens ha parlat absolutament de les característiques geològiques del terreny on està, no ens ha parlat de com van a
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
fer la fractura hidràulica –que no anem a explicar perquè ja
hem dit el que és, perquè el nom ja ho diu–. ¿Com anem a
fracturar les capes geològiques, els estrats d’una zona totalment calcària, amb una roca dissolta per l’aigua i on n’hi
ha rius subterranis que formen els aqüífers, dels quals
veuen tots els pobles? No els que diuen «no», fins i tot els
que no diuen. ¿Com van a autoritzar això?
Vosté diu que s’ha de buscar un cost assequible. ¡No!
Vosté ha dit això, però el que està pensant és el benefici assequible, el de l’empresa i el que no és confessable, perquè no
n’hi ha cap altra possibilitat que vostés autoritzen açò perquè
¡ha amagat informació! ¿Per què amaga informació? ¿Per què
parla dels Estats Units on diu que s’ha fet i no diu que alguns
dels estats, aquells en què més s’ha utilitzat, s’ha prohibit per
les conseqüències que ha tingut? No ho ha dit això.
«És que als Estats Units està molt estesa.» Sí, sí, i en
molts dels estats on s’ha produït, els efectes indesitjables
que ha tingut esta tècnica, ha portat a prohibir-la, on estan
patint avui els efectes de la contaminació dels aqüífers. És
que quan parlem d’això no parlem d’hipòtesis, parlem de
fets, parlem de fets: ha arruïnat comarques senceres. ¿I com
es pot pensar abans del que és l’aeroport i el turisme de
Castelló, quan anem a destruir el medi ambient a Castelló?
Mire, no mos vinguen ja a contar històries. «Es que la
explotación de los hidrocarburos será posterior, que la empresa deberá instar...» Mire, si se l’adjudica, l’empresa
només pot funcionar mitjançant la fractura hidràulica, perquè només n’hi ha un fet –com han dit ja–, el rendiment és
molt baix, i l’única cosa que avui possibilita és l’alt preu
que té el petroli i els derivats, precisament això és el que li
dóna la possibilitat d’anar i recuperar jaciments abandonats
o fer noves prospeccions –com estan fent.
Vostés tenen una conducta impròpia i habitual, que és
que quan estan governant dir una cosa, i, quan estan
l’oposició, dir-ne una altra. Quan a Madrid governava Zapatero vostés se van pronunciar ací, tots, unànimement en
contra de les extraccions petrolíferes del golf de Valencià i
de..., i, avui, se callen, i avui se callen quan van cara endavant. I ací estan fent el mateix. I vostés estan intentant enganyar la gent dient que ajornen el problema, que això
vindrà després quan faran… ¡No vindrà després! Només
esta concessió que vostés fan, saben vostés perfectament
que ¡només es farà mitjançant la tècnica de la fractura
hidràulica! I això –com ja he dit– el nom ja ho indica;
vostés van a autoritzar el trencament de les capes geològiques, van a autoritzar el trencament dels estrats a una zona
rica en aqüífers, a una zona –que vosté ha dit abans– meravellosa per al turisme i que els anem a deixar...
Mire, això –abans dien quins ajuntaments–, ¡no!, ahir
l’Ajuntament de Torreblanca, també governat pel PP, se va
declarar contrari. És a dir, la prova és que els ajuntaments
estan dient que no, i vostés estan girant-se en contra dels
seus propis alcaldes. I no vinga després, vostés ho tenen
previst des de l’inici, per això van portar a la Diputació de
Castelló l’empresa perquè cantara davant tots els ajuntaments les meravelles del fracking. I, després, diu: «És que
era per a informar.» ¡No era per a informar! ¡Si haguera sigut per a informar haguera estat l’empresa i hagueren
també estat aquelles altres persones que podien donar una
altra visió de la tècnica del fracking!
Vostés han intentat, a través de l’embut, embotir, i ho
estan fent en esta proposta. ¡I ho van a fer! I ho van a fer
perquè n’hi ha sobre, perquè n’hi ha sobre, que és l’única
explicació que tenen. I ho senc perquè els veig decidits
–vosté ho ha explicat–, estan decidits a tirar-ho endavant i
no enganyen la gent, diga, «anem a fer-ho passe el que passe perquè a algú li interessa», conseller. I, lògicament, no
Pàgina 22
estic parlant de vosté, també li ho dic, no estic parlant de
vosté, però a algú li interessa i fan falta persones que complisquen amb els manaments que vénen des de d’alt, perquè el sobre ha d’arribar al seu final.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Pañella.
Por parte del Partido Popular, tiene la palabra el señor
Betoret.
El senyor Betoret Coll:
Muchas gracias, señor presidente.
Després d’escoltar intervencions quasi apocalíptiques i
missatges dels pobres, dels rics i coses que, bé, al final,
considere que no és del que es deu parlar en este tema, jo
pense que és clar que en un escenari de canvi continu al
món i en un escenari de crisi econòmica, el tàndem que forma la indústria i l’energia es convertixen en un element
clau de cara a aconseguir la competitivitat dels territoris
des del punt de vista del subministrament, des del punt de
vista del consum i des del punt de vista de la generació de
materials per a les empreses.
La fractura hidràulica o el fracking és una tècnica que
s’usa des de fa ja molt de temps, no estem parlant d’una
cosa que s’acaba d’inventar fa unes setmanes, i consistix
–tal i com s’ha dit ací– en el sondeig vertical en algunes ramificacions horitzontals per on s’injecta aigua a pressió,
mesclant arena i amb productes químics per a obrir la roca i
alliberar el gas atrapat dins d’ella. Però, no podem negar
que es considera este canvi una gran transformació i suposa
un canvi de model en la producció d’energia i emmagatzematge per a garantir el subministrament.
No pareix raonable prohibir de manera generalitzada la
investigació –és que estem parlant de la investigació, no estem parlant de prohibir el que s’execute, estem parlant de
prohibir la investigació– de noves fonts d’energia,
especialment en l’actual conjuntura econòmica i davant
l’alta dependència energètica d’Espanya que ve a ser, aproximadament, d’un 84% de recursos que necessita.
A més, tenint en compte que el necessari és garantir les
exigències, naturalment –i la conselleria, estic convençut
que així ho farà–, que eixes investigacions es faran amb totes les garanties de seguretat per a garantir que l’entorn i
que la salut de la gent que viu a eixa zona no corre cap perill. Vostés, no sé per què tendixen a pensar que la conselleria, bé, en este cas, el conseller és un temerari i que el que
pretén és arruïnar la vida de les persones que viuen a eixes
zones. No és aixina.
No és d’estranyar que la busca de depòsits no convencionals de gas haja revolucionat el món de l’energia. Abans,
quan només era possible extraure gas natural dels depòsits
convencionals, quatre països aclaparaven el 70% de la producció. Fins ara, Rússia ha estat exportant gas a Europa i a
altres països amb un elevat preu per unitat. Gràcies a les exportacions convencionals procedents de sòls de pissarra o esquist, el preu ha baixat fins a un 70%. Potencialment, el gas
extret dels depòsits no convencionals podia ser una energia
de transició més contaminant, més econòmica i més diversificada. Segons s’explica, més països cada vegada utilitzen
estes tècniques, entre elles: el Regne Unit, Dinamarca, Romania, Lituània, Suècia, Ucraïna o Polònia. Vull dir, no és
una idea genial que se li ha ocorregut a ningú.
L’Eurocambra, després d’un intens debat, en novembre
de 2012 recolzà l’exploració del shale gas i la necessitat
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
d’assegurar que el desenrotllament es realitza d’una manera
sostenible per a l’economia i per al medi ambient.
A Espanya, l’exploració per a valorar la viabilitat
d’alguns projectes està prosperant: en el nord, a CastellaLleó, La Rioja, el País Basc i Cantàbria, i existixen diversos estudis que recolzen la seguretat del fracking, sempre
que es realitze i se prenguen les mesures de seguretat adequades, no a qualsevol preu.
El govern basc estimà en 30.000 milions d’euros el valor del gas no convencional del jaciment d’Àlaba, promogut per l’Ente Vasco de la Energía.
Malgrat ser un dels primers intents a Espanya de prospecció de gas natural des dels depòsits no convencionals,
els projectes han anat passat sense major problemes els tràmits legals.
Com ha dit, el govern del senyor López va ser un dels
primers en iniciar-se en açò. Segurament, en este moment
és quan tots començarem a entendre allò de «la unitat en la
diversitat» –que s’ha dit fa unes quantes hores.
L’informe sol·licitat en 2011 per la Comissió de Medi
Ambient del Parlament Europeu parla que la legislació minera vigent a Europa i els reglaments aplicats a les activitats no tenen en compte aspectes específics d’esta fractura
hidràulica. Diu que «u dels requisits previs per a eixa revisió seria fer obligatori una anàlisi del cicle de vida dels
nous projectes que incloga una anàlisi de l’impacte ambiental» que, sense cap dubte –com ha dit el conseller–,
així es va fer. No obstant el temps i les experiències futures, seran les que ens indiquen la conveniència o no de canviar o incloure alguna especificació.
La posició de la conselleria és raonable en el sentit de
no tancar la porta a la investigació de nous recursos energètics, i pareix que el més raonable és obrir-se a la investigació i no generar alarmes innecessàries que el que produïxen
és desinformació i situacions poc recomanables a l’hora de
fer investigacions en qualsevol camp.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias.
Tiene la palabra el honorable señor conseller.
El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i
Ocupació:
Muchas gracias, presidente.
Señorías.
Señor Betoret.
Señora Besalduch.
Señor Pañella.
La señora Albiol pues ya no está.
Ahora mismo entraré en materia, solo quiero hacer un
comentario porque, señor Pañella, es la primera vez en mi
vida –yo tengo 53 años– que alguien me insinúa algo sobre
sobres e interés económico. Como usted es aforado, pues
supongo que me lo tengo que tragar y decirle simplemente
que me siento indignado, me siendo indignado, señor Pañella, me siento indignado. (Veus)
Y, por tanto, no voy a decir nada más sobre este tema
porque usted tiene el privilegio de ser una persona aforada;
si cualquier otra persona no aforada en cualquier momento
de mi vida me dijese eso tendría graves problemas. Usted
no los tendrá pero, en fin, no tengo nada más que decirle
sobre este tema. No acepto su comentario bajo ningún concepto y espero que me pida usted disculpas, si tiene usted
hombría para hacerlo porque yo, aquí, podré discrepar de
Pàgina 23
ustedes, y sabe usted que contestamos y discrepamos, pero,
¡vamos!, que me hablen de sobres y de intereses económicos, eso es inaceptable.
Pasando a los argumentos de la señora Albiol y la señora Besalduch. Vamos a ver, esto es un... –lo ha dicho el
señor Betoret–, es que esto es una cata, es una prueba, esto
no va a destrozarle a usted su pueblo, señora Besalduch.
Vamos a ver, esto ahora es un análisis que dará una información. Como ha dicho el señor Betoret, en el País Vasco
hay no sé cuántos, 20.000 millones de euros en gas debajo
de la tierra, bueno, pues eso es lo que queremos saber, si
hay 20.000 millones o hay dos euros, ¿eh? Y eso se hace
con una perforación en cada zona, hay tres, concretamente
el proyecto Aristóteles, Arquímedes y Pitágoras –que así se
llaman–, que consisten en perforar en un sitio concreto, hacer un mínimo fracking, no hacer una destroza, sino simplemente porque esto es una cata, una prueba, y, cuando
tengamos la prueba, que será dentro de unos años, ya es
cuando tendrán ustedes que llamarme, si es que proponemos extraer gas, por eso ja vorem. Es decir, de momento lo
que queremos saber si hay, no hay y cuánto.
Eso –creo– es una información relevante que permitirá
tomar decisiones porque de aquí a entonces pueden pasar
muchas cosas, desde que la técnica se demuestre nefasta
para el medio ambiente –como me dicen ustedes–, en cuyo
caso nadie lo haré, es decir, de hecho donde lo hagan lo dejaran de hacer. Ahora mismo hay división de opiniones,
hay países como Alemania, Dinamarca, en fin, no países
especiales, de Estados Unidos siempre podemos pensar que
es el capitalismo más salvaje y lo tiene menos en cuenta,
pero un país que conozco bien como Alemania, donde hay
una sensibilidad tremenda, y Dinamarca, donde hay una
sensibilidad tremenda por el medio ambiente, pues que lo
estén probando me da que ¡hombre!, que habrá argumentos
a favor y argumentos en contra. Pero, aquí, de todos modos, no vamos a hacer ningún destrozo del entorno, se van
a hacer unas catas para decirnos, «¡oiga!, pues aquí hay
20.000 millones de euros o hay 200 euros».
Desde luego, no se preocupe que el primero que va a estar en contra, si eso solo cubre el 2% de las necesidades
energéticas de la Comunidad Valenciana, es un servidor; el
primero que dirá que eso no se debe hacer (rient), si es un
2%, soy yo; y la primera que no gastará un duro en hacer
ninguna investigación si solo produce un retorno sobre la
inversión del 2% será la empresa, porque ninguna empresa
hace inversiones al 2%. Eso lo sabe usted perfectamente.
O sea que, no se preocupe que ni le vamos a destrozar
su zona ni vamos a sacar una rentabilidad del 2% ninguna
empresa ni por supuesto nosotros vamos a ir hacia adelante
si la rentabilidad energética es solo del 2%.
Es más, hay que tener en cuenta que yo creo que lo que
les iba a decir en principio es que este debate tendríamos
que tenerlo dentro de dos o tres años cuando tengamos los
resultados y haya evolucionado la técnica.
La ventaja que tenemos es que ustedes saben que las técnicas evolucionan con mucha velocidad y que habría que
ver cómo..., dónde está el estado de la técnica dentro de dos
o tres años cuando acaben la cata. Cuando acaben la cata,
sabremos dónde están. Entonces, veremos qué daño se hace
al medio ambiente y como lo he dicho..., es que yo en mi
primera intervención creo que lo he dicho claramente, ahora
mismo estamos autorizando unas pruebas y luego, cuando
terminen estas pruebas, que el impacto no es relevante, haremos..., cuando se vea si realmente..., porque, luego, ¿qué
puede pasar? ¿Para qué vamos a discutir sobre una cosa si al
final la conclusión es que no hay nada o hay muy poco?
Pues no discutiremos, no haremos nada y ya está.
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
Si la discusión es que hay 20.000 millones de euros,
como le ha pasado a su compañero de partido Patxi López,
que lo ha autorizado, pues entonces habrá que pensarse qué
es lo que hacemos con el fracking, si compensa o no compensa. También la técnica mejorará. Es decir, estas cosas,
con la velocidad que avanza hoy la tecnología, tampoco
vale la pena preocuparse en qué está haciendo hoy el fracking..., que efectivamente tengo aquí una ficha, creo que en
Ohio ha creado un problema y en otro sitio ha creado un
problema sísmico, en Inglaterra, es decir, efectivamente
hay sitios donde ha generado problemas.
Pero hasta que no sepamos cómo es el suelo de aquí,
cómo avanza la técnica y dónde estamos... Yo, sustraer a la
Comunidad Valenciana a saber si en su subsuelo hay
20.000 millones de euros o hay 40.000 millones de euros,
me parece que es poco razonable, y si..., no sé, me ponía en
duda si eso tiene un beneficio social. Hombre, váyase a un
país productor de petróleo.
Le puedo contar sobre Brasil, y el señor Lula da Silva
ha conseguido cambiar el país, por cierto, con una política
social de sacar a 50 millones de personas de la pobreza,
gracias al petróleo, y el petróleo que por cierto se saca en la
misma bocana del puerto de Río de Janeiro, o sea, si hubiese un escape, se quedarían sin playa. Y han pensado que
vale la pena el riesgo, porque sacar a 50 millones de pobres, a veces, vale la pena correr algún riesgo.
Pero, bueno, es que hoy no es el día de discutir eso. Si es
que nadie le va a destrozar nada. Van a hacer tres catas en
tres puntos y van a hacer una investigación que, además,
craquea lo mínimo imprescindible para detectar si hay gases
o no, y hacen unas pruebas sísmicas. En fin, tengo una descripción que por no aburrirles con el discurso, pero hay una
descripción técnica de lo que se hará en la primera fase.
La primera fase no va a causar ningún daño material de relevancia. Y luego, ya, dentro de dos o tres años, cuando se sepa
lo que hay, yo entonces seré el primero que vendré aquí, si hay
que explicar algo, a decírselo y si no hay que hacer nada, porque no hay petróleo ni gas, pues para qué vamos a seguir hablando de esto. O sea, que es que yo creo que estamos debatiendo prematuramente sobre algo, porque básicamente ahora
no se va a autorizar ni extracción, ni fracking, ni nada, simplemente que un señor, en tres puntos –que se llaman Aristóteles,
Arquímedes y Pitágoras– hacen las pruebas estas de si hay.
Respecto a la relevancia, que también me lo ponían en
duda, en la provincia de Castellón un 80% del consumo
energético se basa en el gas. Si por casualidad hubiese gas y se
pudiese extraer de una forma medioambientalmente correcta,
sería la provincia más competitiva del mundo del sector cerámico, o sea, sería imbatible, por tanto..., pero eso son entelequias, es que ahora decir si será bueno o es malo... Si no sabemos si hay. Lo primero es hacer una cata y probar.
Si resulta que hay, ya hablaremos, ya veremos si conviene o no conviene. Y además yo estoy convencido, porque
todas estas técnicas evolucionan, que es posible que evolucionen para mejor y eviten la contaminación del agua, pero
si no, pues no se hace y punto. Lo que pasa es que lo que
no tiene sentido es no hacer la cata para poder averiguar si
hay gas o no hay gas, o si hay petróleo o no hay petróleo.
Nada, muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias.
(El diputat senyor Pañella Alcàcer parla amb el micròfon
desconnectat)
Tiene un minuto.
Pàgina 24
El senyor Pañella Alcàcer:
Simplement, és aclarir, senyor conseller, que crec que,
explícitament, crec que explícitament, i si no, ho faig ara,
he dit que no era una referència personal al conseller el que
estava dient en absolut, de cap de les maneres. Crec que ho
he dit, i si no ho he dit, ho aclarisc en este moment, però jo
crec que ho he dit explícitament. Per tant, ja dic, no és que
no ho retire, és que jo crec que personalment no està afectat
per allò que li he dit, perquè crec, i ho repassarem en la
meua intervenció, que ho he fet explícit. Simplement això
volia aclarir.
El senyor president:
Por parte del Grupo Socialista, tiene la palabra la señora
Besalduch.
La senyora Besalduch Besalduch:
Gràcies, senyor president.
Mire, senyor conseller, se li ha escapat en un moment de
la seua intervenció, i és veritat que estan investigant, però
és que per a la investigació s’ha d’utilitzar la tècnica del
fracking; si no, no podem..., vull dir, no és que anem a investigar a vore si..., és que anem a utilitzar la tècnica.
I, mire, senyor conseller, senyor Buch, jo tinc ací unes
al·legacions que vam presentar en estos tres projectes, bé,
doncs molta gent del món de la universitat, sobretot de la
Universitat de Saragossa, gent que havia estudiat en concret i d’una forma rigorosa l’aqüífer del Maestrat. I firmen
el següent –jo li llig–: «Las formaciones potencialmente
productoras de gas en las que habría que aplicar la fracturación hidráulica y aquellas otras que conforman el acuífero
del Maestrat se solapan o intercalan estrechamente.» O
siga, estem parlant de la possible contaminació d’un aqüífer amb una tècnica que se denomina fracking, i resulta que
per a la investigació en esta zona, que és el que han demanat els permisos d’investigació, l’aqüífer se solapa en
l’estrat on pot estar eixe gas.
És que no vull saber..., és que la gent del territori no volem saber quant de gas n’hi ha o deixa d’haver-hi. És que
no ho volem saber. És que volem tindre una aigua de qualitat com la que tenim. I l’aigua que utilitzaran, què passa,
senyor conseller, que ara allò que havíem de tindre agua
para todos, ara mos sobra aigua als nostres aqüífers? Mos
sobren recursos hídrics al nostre territori?
És que hem perdut una mica el nord, perquè ací avui
s’ha justificat la inversió en l’aeroport de Castelló per a
atraure turistes i, ara, estem dient que anem a utilitzar el
fracking, si n’hi ha gas... Però si això mos espantarà tots els
turistes! Tots els turistes que pot portar els avions de
l’aeroport de Castelló perquè vagen a la platja de Peníscola
o perquè vagen a visitar el castell de Peníscola..., és que no
vindran, és que no n’hi haurà ningú en el territori, senyor
conseller.
Vosté no veu que han perdut el nord? Sabem on anem?
Ho sabem, on anem? O no? O depén de com mos alcem i
depén del que siga ho justifiquem d’una manera o d’una altra, senyor conseller? Vosté, de veritat..., i encara que n’hi
haguera. És que el que diu tot el món, és que això dure quatre anys, cinc anys i se acabó. De deveres hem d’assumir
eixe risc?
Si l’informe del Parlament Europeu mos diu que hem
d’utilitzar el criteri o el principi de «precaució», que
més val no utilitzar-la –esta tècnica–, perquè els riscos
que comporten no val la pena assumir-los. Però no val la
Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
28.02.2013
pena ni mediambientalment ni val pena econòmicament,
senyor conseller.
I si diu que esta tècnica pot evolucionar i que inclús... i
que inclús podrà utilitzar-se sense contaminar els aqüífers,
esperem-nos! Esperem-nos que passe això. No fem res, no
investiguem res, senyor conseller. No, no utilitzem esta tècnica. Si d’ací tres anys, cinc, vint-i-cinc resulta que n’hi ha
un informe..., que n’hi han informes unànimes que diuen:
«No, ací no se contamina res i tal», doncs ja ho estudiarem
aleshores. Però, ara, no podem tindre eixe debat, senyor conseller, perquè els informes..., és que pot haver-hi contaminació i, sobretot, en este territori en concret, senyor conseller.
Jo vaig a dir-li una cosa, l’altre dia vosté, en premsa,
quan li van preguntar a vosté, senyor Buch, sobre els diners
que havien pagat dels interessos de l’aval del València, se’n
recorda?, i vosté va dir: «Ahora no lo hubiéramos hecho,
no lo hubiéramos firmado aquel aval.» Això ho va dir
vosté, senyor conseller, i jo no vull que això passe en el
tema del fracking. Jo no vull que després vosté, d’ací cinc
anys, d’ací deu, haja d’eixir a dir: «Es que si fuera ahora no
lo hubiéramos hecho», quan ja, senyor conseller, no hi haja
remei.
Jo li demane que en este tema que féssem el mateix que
han fet els seus companys de partit a Aragó i a Cantàbria,
perquè no és un problema ideològic. És un problema de
respecte al medi ambient i d’escoltar la gent del territori
què és el que volen ser de grans, senyor conseller.
El senyor president:
Muchas gracias.
Tiene la palabra el señor conseller.
El senyor conseller d’Economia, Indústria, Turisme i
Ocupació:
Muchas gracias.
Gracias, señor Pañella, por la aclaración.
Bueno, yo creo que es que realmente..., porque me insiste, señora Besalduch, «es que lo del fracking tenemos incertidumbre, podemos...» Efectivamente, pero es que, lo
que le he dicho, si es que es hacer tres catas. No estamos a
hablando de empezar a hacer ahí el fracking, mil agujeros
distinto y empezar a taladrar, hacer los microporos a las
piedras. Eso, ya veremos si se hace. Lo que se trata ahora
es de hacer una cata.
Yo lo que no comparto con usted, ni Patxi López tampoco, es que no valga la pena saber lo que hay. Es que..., por
hacer tres agujeros. (Veus) Pero es que eso no va a dañar en
absoluto los acuíferos. Si hacer una cata..., eso puede ocurrir de cualquier otra forma, no tiene una mayor..., más importancia en impacto medioambiental de eso.
La prueba la tiene en que países como Alemania y Dinamarca lo están haciendo. Si fuese una cosa tan catastrófica como la pintan, no sería práctica..., no habría división de
opiniones. Cuando hay división de opiniones, hay dudas.
Pero no hay ni la certidumbre de que es bueno, ni la certidumbre de que es malo.
Yo lo que digo es que ahora se cata y se prueba, y se
mira a ver qué es lo que hay, igual que ha hecho Patxi Ló-
Pàgina 25
pez, que yo creo que ha hecho bien, o sea, también... (Veus)
Porque a lo mejor ella piensa que no tiene gas. No lo sé.
Pero aquí parece que sí que hay posibilidad de que haya
gas, y entonces el tema es que nosotros lo que tenemos que
hacer son unas catas que prácticamente no tienen ningún
impacto, que no van a causar ningún daño al territorio, porque si es un agujero..., usted me decía que hay un sitio
como un queso gruyer, bueno, pero eso es porque habrán
hecho ya la extracción. Pero para hacer una cata, se hará un
agujero y luego lo taparán, y se ha acabado el problema, y
no tendrá prácticamente ningún impacto.
Luego ya veremos..., como dice usted: «Esperemos», si
(inintel·ligible) ... si estamos los dos de acuerdo en que hay
que esperar a ver cómo evoluciona la técnica. Pero de momento hacemos las catas.
Usted no tiene la curiosidad de saber si hay 20.000 millones de euros debajo del suelo y yo creo que la mayoría
de los ciudadanos, y desde luego nosotros, sí que tenemos
interés en saber lo que hay.
Luego, cuando sepamos lo que hay, tomaremos la decisión y la debatiremos aquí tranquilamente. Pero es que hora
prácticamente no se va a hacer ningún daño al medio ambiente y, de hecho, si se fuese a hacer, no se autorizaría. O
sea, que también van a pasar las autorizaciones medioambientales y los análisis necesarios para ello.
Por tanto, de verdad, yo creo que alarmar a la población
diciendo todas las desgracias que pueden ocurrir con el
fracking, cuando no se va a hacer..., ahora lo que se va a
hacer es realmente tres catas en tres puntos, pues ja vorem,
ja vorem. O sea, de momento se hacen las catas y, luego, ya
volvemos a debatirlo.
Si ya le digo, igual somos nosotros mismos, una vez
vistas las catas, los que decimos: «Mire, no vale la pena, no
lo discutimos.» O, mientras tanto, se ha visto que aquello
no es rentable y no se hace tampoco. Es decir, lo veremos,
lo veremos. Pero no vale la pena dejar de saber lo que hay
porque eso es una riqueza que tenemos ahí y podemos tener en el subsuelo. Si no la hay, pues nada, pero si la tenemos en el subsuelo, es bueno que lo sepamos por si acaso
algún día nos hace falta y hay métodos de extracción que
realmente, digamos, compensa el perforar el suelo porque
no tiene mayor impacto y se puede extraer sin peligro.
Pero como ese día no es lo que..., hoy no estamos debatiendo eso. Hoy, le insisto, lo que debatimos es sobre si podemos autorizar tres perforaciones para sacar conclusiones
sobre lo que hay o no podemos hacerlo. Yo creo que debemos hacerlo, y estoy convencido de que realmente la información siempre es positiva. Saber lo que uno tiene debajo
del suelo es positivo. Si luego uno decide no sacarlo o sí
sacarlo, será una decisión posterior.
Y nada más. Muchísimas gracias y hasta la próxima que
nos citen ustedes para comparecer.
El senyor president:
Muy agradecido a todos por sus intervenciones.
Se levanta la sesión.
(S’alça la reunió a les 19 hores i 35 minuts)