editorial - memoriaesquerra.cat

número 13
EDITORIAL
22
febrer
1993
1992 ha estat el primer any en que des de la Seu Nacional de les
JERC hem començat a cobrar amb regularitat les quotes dels
militants. Això ha produit un important augment dels recursos
econòmics de les JERC, però no el que correspondria a la quantitat
de militància actual.
1993 ha de ser l'any de la definitiva normalitat a l'hora que tots els
militants abonin puntualment les quotes a la seva Secció Local, i
aquesta la part corresponent a la Seu Nacional. Aconseguirem així
una major corresponsabilitat amb les despeses de l'organització.
Des de la Secretaria de Finances volem fer del pagament de la
quota de militant, un fet normal i saludable. És de cabdal
importància per tota organització que els seus associats facin
efectives puntualment les quotes. Això demostra el grau de
compromís de la militància, alhora que dóna solidesa al projecte i
liquidesa a les finances.
Estareu d'acord que la quota de les JERC (1200 pessetes per
semestre) que representa la quantitat de 200 pessetes al mes, no
significa un esforç impossible per part de cap militant. Al cap i a
la fï són dos cervesses menys al mes.
^_>
Ben mirat, pagant la nostra quota de militant contribuïm a la nostra
salut personal, i a la de l'organització.
Així que ja sabeu, Salut i peles!
QUOTES
Per tal d'ajudar a l'economia de les Federacions Regionals, el Comitè Executiu de les JERC acordà
a finals de l'any passat rescabalar semestralment a les Federacions Regionals un 10% del 50% de
la quota que correspon a la Seu Nacional. A les seccions locals aquesta mesura no els repercuteix
ni els afecta per res, ja que segueixen tenint el 50 % per elles.
• Així el repartiment de la quota de les JERC queda:
50% Secció local; 40% Seu Nacional; 10% Federació Regional.
Donada la importància que tota la militància aboni la seva quota (1200 pts/semestre), tornem a
recordar a totes les seccions locals quins són els diversos procediments per tal d'abonar a la
Secretaria de Finances de les JERC la part corresponent a la Seu Nacional.
La secció local només ha d'abonar a la Seu Nacional el 50 % de la quota (600 pts/semestre),
quedant les altres 600 pessetes directament a la seva Tresoreria. Així s'aconsegueix que les seccions
locals tinguin la major liquidesa en el menor temps possible.
• • E l procediment per abonar les quotes dels seus militants a la Seu Nacional, que han de
seguir els Tresorers de les seccions locals és ben senzill i es pot fer de dues maneres.
a) Portar els diners en metàl·lic directament a la Seu Nacional.
b) Fer una transferència bancària al compte corrent de les JERC. Aquesta última és potser
la formula més ràpida ja que des de la vostra població podeu fer el pagament sense tenir que
desplaçar-vos a la Seu Nacional.
• • • Per saber l'estat del pagament de les quotes de la vostra secció local només heu de mirar
els llistats de militants que periòdicament us anem entregan! A l'extrem dret del llistat veureu un
codi (91D; 92B; 92D, 93B). El codi informa sobre el darrer semestre en que el militant està al
corrent de pagament, per exemple:
91D vol dir que té pagat fins el segon semestre del 1991, i que per tant li falta pagar tot l'any
1992, i el primer semestre del 1993.
92B vol dir que té pagat fins el primer semestre del 1992, i que per tant li falta pagar el
segon semestre del 1992 i el primer semestre del 1993.
92D vol dir que té pagant fins el segons semestre del 1992, i que per tant li falta pagar el
primer semestre del 1993.
93B vol dir que té pagat fins el primer semestre del 1993, i que per tant aquest militant està
al corrent de pagament.
Si observeu en els llistats qualsevol anomalia (militants la quota dels quals ha estat liquidada ja per
la secció local a la Seu Nacional i no consta al llistat) feu-nos-ho saber per tal d'aclarir l'afer.
Feu els vostres ingressos al compte corrent de les JERC:
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "la Caixa"
SICA 2100
oficina 3445 de Barcelona
compte corrent 2500005375
CONSELL NACIONAL
dissabte 16 de gener es va
a Barcelona el
Consell
de les JERC del primer
de l'any 1993.
el Pressupost del 1993, i seguidament es
va passar a la votació en que va aprobar
tant l'Estat de Comptes com el
Pressupost.
Comissions de Treball
Cal destacar que per primer cop, a més
de la Sessió Plenària (convocada a la
tarda) es van reunir pel matí les
comissions de treball aprovades en el
darrer Consell Nacional celebrat a
l'octubre, les comissions van ser les de
Programa Electoral, Objecció de
Consciència, Consells de Joventut,
Igualtat de Sexes i Medi Ambient. La
participació en aquestes comissions, que
són obertes a tota la militància, va ser
notable i s'espera que augmenti en les
properes convocatòries per tal de
garantir absolutament la pluralitat dels
documents i resolucions que emetin.
Divisió Territorial
Posteriorment el punt més esperat de la
jornada i que generar més debat, va ser
el de la nova divisió territorial de les
JERC exposada per Camil Ros Secretari
d'Organització, i després de respondre
les diferents preguntes i propostes que
van fer els consellers va ser aprovada.
£1 passat
celebrar
Nacional
trimestre
Per la tarda es va celebrar el Ple del
Consell amb una elevada participació
van assistir-hi prop de 100 consellers de
les diferents seccions locals.
Informe del Secretari General
En el seu informe Joan Puigcercós
Secretari General va destacar entre
d'altres el gran augment de la militància
en els darrers mesos que ens ha situat
amb data 31 de desembre amb 2514
militants. Igualment va anunciar la
propera campanya que faran les JERC
que s'iniciara sobre abril/maig sobre
l'objecció de consciència i insubmissió
un cop acabat el seu informe.
Estat de Comptes'92 i Pressupost'93
Es va passar el següent punt en que
Josep Vall Vice-Secretari General va
explicar l'Estat de Comptes del 1992 i
Protocol de Relacions ERC-JERC
El següent punt que va la ratificació del
Protocol de relacions ERC-JERC que va
ser presentat per Albert Pereira Secretari
de Relacions Polítiques que després de
respondre a les diferents preguntes
formulades pels consellers va ser
ratificat per unaninitat.
Resolucions
I finalment es van aprobar tres
Resolucions. Una sobre la política de
joventut de la Generalitat de Catalunya,
la segona sobre les relacions entre el
CNJC i el CJE i la tercera, preparada
per la Comissió de Medi Ambient,
sobre els vessaments de petroli al mar.
Posteriorment Adolf Berros President
del Consell Nacional va donar per
acabat el Ple, i esperant que en el
pròxim Consell Nacional que es
celebrarà el proper mes d'abril i
assisteixin els consellers de les diferents
seccions locals que no i van assistir en
aquest i per tant no van poder tenir
totes les informacions que es van donar,
així com portar les opinions de les
seccions locals que representan, funció
principal d'un conseller.
RESOLUCIONS DEL CONSELL NACIONAL
Resolució 1/93 del Consell Nacional de les
JERC
Resolució 2/93 del Consell Nacional de les
JERC
sobre la política de joventut de la Generalitat
de Catalunya
sobre l'estat de les relacions entre el Consell
Nacional de la Joventut de Catalunya i el
Consejo de la Juventud de España
El Consell Nacional de les JERC, reunit en
sessió ordinària el 16 de gener de 1993 a
Barcelona, acorda:
El Consell Nacional de les JERC reunit en
sessió ordinària el 16 de gener de 1993 a
Barcelona, acorda:
1. Denunciar, per absolutament restrictius, els
pressupostos per l'any 1993 de la Generalitat
en matèria de joventut, que enguany han
experimentat un augment per sota de l'IPC.
En conseqüència serà del tot impossible, amb
aquestes partides pressupostàries, l'aplicació de
la LOGSE a la Catalunya central, tant
necessària per la reforma de la Formació
Professional.
Constatem que un any més no es preveu cap
mena de Pla d'Habitatge juvenil que pugui fer
front a les greus necessitats de vivenda de la
joventut catalana.
Així mateix mostrem el nostre rebuig a la
insuficient dotació dels Fons de Formació
Ocupacional, que amb 10.500 milions de
pessetes per enguany, fan impossible combatre
adequadament l'increment de l'atur juvenil que,
lamentablement, es preveu que pugui arribar
en els propers anys a afectar al 50% de la
població activa juvenil.
1. Considerar:
-que els Consells Nacionals de Joventut s'han
d'adequar a les respectives realitats nacionals
de cada país.
-que cal tenir una relació de bon veïnatge i
cooperació amb els Consells de Joventut
europeus, entre ells el CJE, tot i que s'han
d'evitar les interferències que realitzen alguns
Consells.
»
2.Denunciar:
-la submissió i dependència del CNJC respecte
el CJE.
-les continues interferències, a la Catalunya
central, del Instituto de la Juventud (INJUVE),
via CJE, donat que la Generalitat de Catalunya
té plenes competències en matèria de joventut,
-la dependència dels CJIB i CJCV del CJE.
Hem d'avançar cap a la confluència dels altres
dos consells regionals catalans amb el CNJC.
2. Valorar positivament la creació de la
Secretaria General de Joventut per part del
govern de la Generalitat de Catalunya, que
recull la proposta que les JERC llançaren en
els programes electorals d'ERC per les
eleccions autonòmiques de 1988 i 1992.
Així mateix considerem esperançador el
nomenament pel càrrec de Secretari General de
Joventut del Senyor Josep Coll, atesa la seva
trajectòria política. Esperem que la política que
dugui a terme respongui a uns paràmetres
socialment
avançats
i
nacionalment
conseqüents.
3.Exigir:
-que el CNJC deixi de ser membre de ple dret
del CJE.
-que siguin traspassats a la Generalitat els
mitjans financers amb els quals l'INJUVE
inverteix en política de joventut a la Catalunya
central.
-que es realitzin les oportunes gestions per tal
que el CNJC assoleixi una plena representació
internacional al marge del CJE.
Ir CONGRES REGIONAL A LA
CATALUNYA DEL NORD
El passat dia 30 de gener va tenir lloc al Centre Cultural Català de Perpinyà
el Congrés constituient de la Federació Regional de la Catalunya del Nord de
les JERC. En aquest Congrés hi van assistir prop de 20 militants de diferents
poblacions del Rosselló i la Cerdanya.
S'escollí com a President de la Federació a Guillem
Gaubí, Font-romeu (Alta Cerdanya), el qual va destacar
en el seu programa de presentació les línies bàsiques
d'actuació a dur a terme a la Catalunya del Nord, que
són fer arribar el missatge d'esquerra independentista al
món juvenil nord-català, i donar-li un fort contingut
social a les propostes de les JERC al nord de la nació.
Així mateix també va prioritzar una campanya per
augmentar la militància tan quantitativament com
qualitativa.
També es va escollir el Comitè Polític de la Secció
Local de la Catalunya del Nord que va quedar format
per Guillem Gaubí com a Cap, Ausiàs Vera com a
Secretari i Terenci Vera com a Tresorer.
El Congrés Regional també va debatre i marcar
l'estratègia a seguir per les JERC a la Catalunya del
Nord. Els acords principals que es van acordar en un
primer moment fou l'elaboració d'un díptic
propagandístic de les JERC adaptat a la realitat de la
Catalunya del Nord, sota el lema "Catalunya unida,
Europa unida", així com preparar futures campanyes
sobre el problema de la drogaadicció o la lluita contra
el "xomatge" (gal·licisme utilitzat a Catalunya del Nord
per referir-se a l'atur).
Terenci Vera, Josep Vall, Guillem Gaubí i Ausiàs Vera, a la
presentació pública de les JERC-Catalunya del Nord.
GUILLEM GAUBI
ICAUVÍ
President de la Federació de
la Catalunya del Nord
18 anys
Font-romeu (Alta Cerdanya)
Estudiant de Comerç.
Les
valoracions
posteriors
d'aquest
Congrés
són
molt
positives, ja que la
implantació de les JERC
a l'estat francès significa
que per primer cop a la
història del nacionalisme
català juvenil existeix
una organització d'abast
nacional a costat i costat
de la frontera, la qual
cosa
consolida
el
projecte de les JERC
d'estar present a totes les
parts
del
territori
organitzadament.
ÚLTIM AVÍS ALLIBERATSf93
Com cada any la nostra organització té l'oportunitat de beneficiar-se dels plans d'ocupació que el
Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya desplega en col·laboració amb els
ajuntaments i amb les entitats sense finalitat de lucre.
Aquest pla té com objectius, segons la Generalitat, la integració laboral' d'aturats amb especials
dificultats d'incorporació al mercat de treball, per tal de millorar les possibilitats d'aquest col·lectiu
a una ocupació estable.
Enguany se'ns ha concedit dues places d'aquest pla.
Les característiques del contracte són:
*tasques administratives
* mitja jornada laboral (4 hores)
*9 mesos de durada
El lloc de treball radicarà a la Seu Nacional de les JERC, a Barcelona.
Els requisits que han de complir els candidats/es són:
* estar a l'atur
*menors de 25 anys
*manca de qualificació o d'experiència professional
Per acord del 12è Congrés Nacional, la contractació de personal administratiu es farà mitjançant
concurs per tal que tothom hi pugui optar
Si esteu interessats feu arribar al Comitè Executiu les vostres propostes amb currículum complert
del candidat/a en qüestió. No és obligatori ser militant de les JERC per optar a una d'aquestes
places.
BREUS
Formació
Relacions Internacionals
Escola d'Estiu 1993 de les
JERC a Planoles
Escola de la Volksunie
Jongeren a Bruges
El cap de setmana del 16 al 18 de juliol
d'enguany, tindrà lloc per segon any
consecutiu l'Escola d'Estiu de les JERC.
L'Escola se celebrarà a l'Alberg de Joventut
"Pere Figuera" de Planoles (Ripollès). Les
places per assistir-hi són limitades a 80
persones, per la qual cosa es prega que els
interessats facin la seva inscripció (2.000
pessetes) tant aviat com lis sigui possible,
trucant a la Seu Nacional (telèfon 451.83.96).
El coordinador de l'Escola d'Estiu és el
Secretari de Formació de les JERC Jordi Foz.
El cap de setmana del 20 i 21 de febrer el
Secretari General, Joan Puigcercós i el
Secretari de Relacions Polítiques, Albert
Pereira van assistir a l'Escola d'hivern de la
Volksunie Jongeren que se celebrà a la ciutat
de Bruges (Flandes). Aprofitant el marc de
l'Escola es constituí la Comissió Gestora dels
"Joves per l'Europa de les nacions", que quedà
formada per les JERC encarregada de
coordinar tot l'àmbit llatí, la Volksunie
Jongeren (VUJO) que coordinarà l'Europa
central, i els Young Scottish Nationalists
(YSN) que ho faran a les Illes Britàniques
Ara. la Comissió Gestora convocarà a una
reunió fundacional definitiva a Brusel·les, amb
totes les organitzacions integrants.
RETALLS DE PREMSA
POLÍTICA
Domingo, 24 de enero de 1993 el Periódico
Las juventudes de ERC han tenido un crecimiento espectacular en los últimos tiempos, al amparo del
radicalismo que imprimió Àngel Colom a su discurso nacionalista. El acopio de militància ha trascendido ya
a las áreas industriales de Catalunya. Se les acusa de haber abandonado el componente de izquierda de
sus siglas y rechazan de plano la violencia como vía de acceso a la independencia.
ERC
REPORTAJE
Los jóvenes de Colom alzan el vuelo
Las JERC basan su crecimiento en la atracción que genera el independentisme- incluso entre sectores que no son de izquierdas
ARCHIVO IRCART CUQAT
JOAN SAMIT
Barcelona
n marzo de 1987 las Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC)
eran una minúscula organización con 90 militantes,
que languidecía emparedada entre el
pasado esplendor ae sus mayores y el
presente precario de sus coetáneos, laminadas sus posibilidades de influir en
la sociedad y en ia política catalanas
por el rodillo convergente. Eran otros
tiempos. Estaba caliente la dimisión de
Joan Hortalà. entonces secretario general de ERC, como conseller de la Generalitat. La sucursalizacion respecto at
partido de Jordi Pujol se hacia sentir
El actual secretario general de las
JERC. Joan Puigcercós. ingreso en la
organización por aguel entonces y recibió el carnet número 84. Puigcercós llego en febrero de 1987 formando parte
de la oleada de colomins procedentes
de La Crida, que irrumpieron en ERC siguiendo a su líder. Ángel Colom. Su carrera fue meteòrica: en diciembre de
ese mismo año el congreso de las
JERC le eligió secretario general
Un solo dato ilustra el porque de la
imparable ascensión del grupo procedente de La Crida, cuando Colom aes-
E
f independencia
"¿Qué van a hacer cuatro tíos
pegando tiros contra todo un ejército"
Laura Torrecilla, de 19 años, estudia
Filologia Catalana y trabaja como telefonista en una importante empresa
barcelonesa. Ingresó en las JERC
hace año y medio porque su mensaje independentista "es más real y
más de izquierdas que el de Catalunya Uiure". con la que colaboró,
pero se decepcionó porque "sólo
hacia que recibir consignas y más
consignas y pegar carteles"
Sus padres nacieron en Catalunya, pero hablan castellano en casa
Sus abuelos proceden de Castilla,
Andalucía y Aragón. Milita en la sec
ción de Nou Barris Torrecillas es,
pues, una representante de esa
oleada de jóvenes catalanes del cinturón migratorio barcelonés que ingresó en las JERC por su mensaje
"independentista y de izquierdas"
Ese mismo mensaje llevó a Alfons Miño Vinent ("si citas mi nombre, pon los dos apellidos, que a
mi madre le hará gracia") a militar
en las JERC. Hi|o de aragonés ("mi
padre no es catalán, es español")
y catalana, en su casa hablan catalán. Estudia Económicas y, a sus 19
años y con 10 meses de militància.
es responsable de la sección del
Erxample de las JERC Miño está
convencido de que tas JERC tienen
"un proyecto 100% de izquierdas'
Ese proyecto no lo conciben sin
una Catalunya independiente: "No
podemos depender de un Estado
Actualmente no pasan por
utilizar la violencia
en su lucha por lograr una
Catalunya independíente
que no tiene nuestros mismos intereses", dice Miño "Hemos de tener un Estado para defender nuestros intereses porque etlos (los españoles) no los defenderán", afirma
Laura Torrecilla
Cuestiones como las relaciones
de producción, lucha de clases, antagonismo capital-trabajo, sobre las
que eran capaces de disertar durante horas los jóvenes de izquierdas
de los años 60 y 70, ocupan un nivel
menos que subsidiario en la escala
de valores de Torrecilla y Miño
Su interés social está puesto en
temas como la defensa del medio
ambiente, los derechos humanos, la
lucha contra la discriminación o la
política que atienda las necesidades
de la juventud, sobre la que repercuten principalmente, según Miño, las
desigualdades sociales, aunque
confiesa que no se na planteado
qué modelo de sociedad prefiere ni
le ha preocupado informarse de las
diferencias entre socialdemocracia.
liberalismo o socialismo
Rechazan la violencia como via
para obtener la independencia con
la misma rotundidad que su líder
Joan Puigcercós Torrecilla dice que
"la independencia hay que lograrla
con los votos", y calmea de "colgados" a los de Terra-Liiure y Cataiun
ya Lliure porque "¿que van a hacer
cuatro tos pegando tiros contra todo un ejército?"
Independencia como redamo. Ofrenda de ERC en el último Onze de Setembre
plazo a Hortalà de la secretaria generai
de ERC. en ei congreso de Lieida de
1989. año y medio después de que
Puigcercós fuera elegido secretario general de las JERC. estas hapian multipiícaao por 10 sus militantes de 1987 y
eran casi 900
En los dos años siguientes no nubo
oleaaas, pero el goteo lúe constante El
gran salto se dio el año pasado: la campaña para la catalanizacion de ios Jueaos Olímpicos atrajo a un millar de lovenes. Hoy, las JERC tienen, según e> último censo. 2.514 militantes. Puigcercós
calcuia que para el próximo mes ae junio seran mas de 3.000. El retrato rooot
ae.ese militante responde a un varón
de 21 años que estudia y trapaja procedente de ciudades y pueblos menores ae 50.000 haDitantes y ae peores
catalanohablant.es. A los dirigentes de
ERC les satisface que cada dia se incorporen mas jóvenes trabajadores. En
la actualidad, el 30% de militantes estudia, otro 30% trabaja y el 40% hace las
dos cosas a la vez. La incorporación de
las jóvenes es más lenta, aunque son el
30%. El ultimo año se triplicaron las altas en el cinturón de Barcelona y, por
lógica, también la entrada de jóvenes
cuyos padres son castellanohablantes
El radicalismo nacionalista de las juventudes republicanas parece haber
atraído a elementos aue en algunos casos nan manifestado actitudes xenófobas e inciuso racistas, circunstancia
que preocupa en circuios de ERC. Ellos
lo niegan, sin embarao y atribuyen
esas actitudes a otros grupos
El rapioo crecimiento ha hecho te-
mer también que las JERC ejercieran
un poderoso atractivo para el entnsmo
de partidarios de solucionar la cuestión
nacional por la vía violenta Hace un par
de años, tres militantes fueron expulsados al detectárseles intentando introducir en la organización un estado de opinión favorable a la lucha armada. Como
dijo a este diario, en tono irónico, un joven militante político no republicano,
"si alguna idea tiene clara la JERC es
su rechazo a la lucha armada". En
efecto, el techo de las movilizaciones
que las JERC están dispuestas a poner
en marcha para lograr una Catalunya
independiente es la violencia "Por ahí
no pasamos", dice Puigcercós
La prioridad que ERC da al compo
nente nacionalista de su ideario se
acentúa en las juventudes. Puigcercós
es tajante en el siguiente razonamiento:
los jóvenes de hoy no se sienten motivados por cuestiones sociales, y ése es
el error de análisis en el que caen socialistas y comunistas. El nacionalismo es
un ideal que les capta y, por tanto, hay
que atraerlos hacia una formación que
ondee esa bandera para, a través de
ella, "llevarles a posiciones progresistas". Es decir, a la "esquena", a Es
querrá Republicana de Catalunya
Pero ese discurso sólo convence en
el seno de la JERC. Universitarios que
militan en Catalunya Lliure, organización cercana a la banda terrorista Terra
Lliure, discrepan del todo. Uno de ellos
aseguró a este diario que el nacionalismo "no lleva necesariamente al progresismo; también puede llevar al
fascismo", aunque no dijo que ese fue-
ra el caso de las JERC. Y añadió: "ti¡.
se puede ser independentista, come
dicen ellos, colaborando con los aparatos del Estado, incluido el aparato
policial, interfiriendo en gente que ha
optado libremente por el camino de la
lucha armada para que se arrepientan
y hagan incluso delaciones", en alusión a los arrepentíaos de Terra Lliure
Dentro de los grupos de jóvenes
politicamente organizados que supeditan su discurso nacionalista a la lucha
de clases, la critica a ios republicanos
lleva cargas de mayor profundidad. Según ellos, el sustantivo de Esquerra ha
sido anulado por el calificativo nacionalista. Uno de esos jóvenes afirmo categóricamente que ERC y las JERC "se
están cargando el proyecto nacionalista de izquierdas" en Catalunya •
La premsa espanyola editada a Catalunya,no ha tingut més remei que
reconèixer públicament les JERC com a primera organització política
juvenil de tot Catalunya.
L'ACTIVITAT TERRITORIAL
DIA A DIA
GENER 1993
Dimecres 20
És constitueixen les JERC-Arenys de Mar
(Maresme), que escolleixen en l'Assamblea
a Jordi Maimí, com a Cap.
Divendres 22
Es constitueixen les JERC-Bescanó
(Gironès), que escolleixen en Assamblea a
Josep Maria Coll, com a Cap.
Dissabte 23
Participació de les JERC a la concentració
per Bosnia sota el lema "Solidaris amb el
poble de Bosnia" celebrada a la Plaça Sant
Jaume de Barcelona i organitzada pel
CNJC.
La concentració, que consistí en formar
amb espelmes un colom de la Pau, aplegà
tres-centes persones.
Dijous 28
Acte de la campanya d'ERC sobre el
concert econòmic organitzat per les
JERC-Nou Barris, en el qual van parlar
Miquel Anton Roman Cap de les
JERC-Nou Barris i David Minoves
President de les JERC-Barcelona.
FEBRER 1993
Les JERC-Vilafranca del Penedès inicien
una campanya de repartiment gratuït
d'adhesius "CAT" pels vehicles, sota el
lema "QUE NO T'ENGANXIN SENSE".
Dimarts 2
Conferència sobre "Violència i No
Violència" a càrrec d'Arcadi Oliveres
Vice-President de Justícia i Pau. La
conferència s'engloba dintre de les Jornades
de Formació que està portant a terme la
Federació de les JERC-Barcelona.
Dissabte 6
Acte sobre Objecció de consciència i
insubmissió
organitzat per
les
JERC-Sentmenat en el qual va parlar
Josep Vall Vice-Secretari General de les
JERC.
Acte de presentació pública de les JERCVilanova del Vallès, en el qual van parlar
Oriol Safont de la pròpia Secció Local i
Joan Puigcercós Secretari General de les
JERC i Diputat al Parlament de Catalunya.
Dimarts 16
Conferència sobre "Vigència del pensament
d'esquerra" a càrrec de Jordi Carbonell del
Reagrupament de Nacionalistes d'Esquerra
i conseller nacional d'ERC. La conferència
s'engloba dintre les Jornades de Formació
de les JERC-Barcelona.
Divendres 20
Assamblea Comarcal d'Osona a Vic, durant
el transcurs de l'Assamblea fou escollit
Frederic Pulido d'Aiguafreda
com a
Coordinador Comarcal de les JERCOsona.
LA IMATGE
La Coctelera
és
editada
per
la
Secretaria
d ' O rg a n i t z a
de
I e s
J E R C .
Dipòsit Legal B-3552-89
(impresa en paper reciclat i ecològic)
JOVENTUTS DISQUfRRA
O£ CATALUNYA
Seu
08011
HtPUBUCANA
Nacional
Villarroel,
Primeres repercusions de la constitució de les JERC-Catalunya dei Nord.
Els gendarmes, també, per la independència.
ció
45
BARCELONA
Tel . 45 1 8 3
96
Fax
22
32 3
71