Grau en Infermeria - Universitat de València

Guies Acadèmiques GRAU D’INFERMERIA Curs 2016–2017 Índex d’assignatures segons mòduls i matèries MÒDUL CA RÀC TER CRÈ DI TS PÀG. Anatomia humana Fisiologia Fonaments de biologia i de bioquı́mica Fonaments de psicologia en ciències de la salut Sociologia, gènere i salut Bioestadı́stica i TIC aplicades a ciències de la salut Farmacologia Nutriciói dietètica Fisiopatologia FBB FFB FBB FBB 6 6 9 9 3 9 17 27 FB FBB 6 6 37 61 FB FB FB 6 6 6 71 87 95 Bases històriques, epistemològiques i ètiques de la disciplina infermera Bases metodològiques de les cures d’infermeria Salut pública Infermeria comunitària Gestió i administració dels serveis de salut Salut de la dona, de la sexualitat i la reproducció Infermeria en la salut infantil i de l’adolescent Infermeria Médico-Quirúrgica I Infermeria Médico-Quirúrgica II Infermeria en la salut geronto-geriàtrica Infermeria Médico-Quirúrgica en situacions especials Infermeria psiquiàtrica i salut mental OB 6 105 OB 4,5 113 OB OB OB OB 6 6 4,5 4,5 127 139 157 181 OB 6 189 OB OB OB OB 6 6 4,5 6 199 211 219 229 OB 4,5 239 Introduccióa la pràctica d’Infermeria Practicum I Practicum II Practicum III Practicum IV Treball fi de grau OB OB OB OB OB OB 6 19,5 19,5 19,5 18 7,5 247 267 275 289 301 315 OB 6 461 Matèries pròpies de la Universitat de València (21 ECTS) Organització de l’estudi. Eines i tècniques d’informació i documentació Ètica i legislació professional Introducció a la investigació en la disciplina infermera Infermeria en urgències extrahospitalàries, emergències i catàstrofes OB OB 4,5 6 471 479 OB 4,5 493 Formació optativa (4,5 ECTS) Desenvolupament comunitari Anglès aplicat a les ciències de la salut Català aplicat a les ciències de la salut Salut laboral Activitat fı́sica i promocióde la salut en infermeria OP OP OP OP OP 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 503 511 517 523 531 MATÈRIA Anatomia humana Fisiologia Biologia Mòdul 1: Formació Bàsica Comuna [60 ECTS] Psicologia Sociologia Estadı́stica Farmacologia i Dietètica Fisiopatologia Fonaments d’Infermeria (10,5 ECTS) Salut Pública i Infermeria Comunitària (16,5 ECTS) Mòdul 2: Ciències de la Infermeria [64,5 ECTS] Infermeria en el Cicle Vital (33 ECTS) Infermeria en Salut Mental (4,5 ECTS) Mòdul 3: Pràctiques tutel.lades i Treball Final de Grau [90 ECTS] Mòdul 4: Mòdul propi de la Universitat de València [21 ECTS] Mòdul 5: Mòdulo de formació optativa [4,5 ECTS] Pràctiques integrades en l’Àrea o Departament de Salut (82,5 ECTS) Treball Final de Grau (7,5 ECTS) ASSIGNATURA i Índex d’assignatures segons cursos CU RS SE MES TRE 1 1o 1|2* 1+2 2 1 2o 1+2* 2 3o 1|2* 1 4o 1|2* 1+2* 2 CO DI CA RÀC TER CRÈ DI TS PÀG. Anatomia humana Bioestadı́stica i TIC aplicades a ciències de la salut Organització de l’estudi. Eines i tècniques d’informació i documentació Fonaments de psicologia en ciències de la salut Sociologia, gènere i salut Fisiologia Fonaments de biologia i de bioquı́mica Nutriciói dietètica Salut pública FBB FB FB 6 6 6 3 61 461 FBB FBB FBB FBB OB OB 6 6 9 9 6 6 27 37 9 17 87 127 FB FB OB 6 6 6 71 95 105 34376 34380 34385 34374 34377 34378 34379 34382 Farmacologia Fisiopatologia Bases històriques, epistemològiques i ètiques de la disciplina infermera Infermeria comunitària Infermeria Médico-Quirúrgica I Introduccióa la pràctica d’Infermeria Bases metodològiques de les cures d’infermeria Gestió i administració dels serveis de salut Salut de la dona, de la sexualitat i la reproducció Infermeria en la salut infantil i de l’adolescent Infermeria en la salut geronto-geriàtrica OB OB OB OB OB OB OB OB 6 6 6 4,5 4,5 4,5 6 4,5 139 199 247 113 157 181 189 219 34381 34383 34384 34392 34386 34387 Infermeria Médico-Quirúrgica II Infermeria Médico-Quirúrgica en situacions especials Infermeria psiquiàtrica i salut mental Ètica i legislació professional Practicum I Practicum II OB OB OB OB OB OB 6 6 4,5 4,5 19,5 19,5 211 229 239 471 267 275 34393 Introducció a la investigació en la disciplina infermera Optativa (una) Anglès aplicat a les ciències de la salut Català aplicat a les ciències de la salut Salut laboral Practicum III Practicum IV Treball fi de grau Infermeria en urgències extrahospitalàries, emergències i catàstrofes Optativa (una) Desenvolupament comunitari Activitat fı́sica i promocióde la salut en infermeria OB 6 479 OP OP OP OB OB OB OB 4,5 4,5 4,5 19,5 18 7,5 4,5 511 517 523 289 301 315 493 OP OP 4,5 4,5 503 531 34364 34369 34391 34367 34368 34365 34366 34371 34375 34370 34372 34373 34396 34397 34398 34388 34389 34390 34394 34395 34399 ASSIGNATURA 1|2* Assignatures que s’imparteixen bé en el primer semestre, bé en el segon semestre. 1+2* Assignatures que s’imparteixen al llarg del primer i del segon semestre. ii 1 MÓDULO 1 FORMACIÓ BÀSICA COMUNA (60 ECTS) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 2 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 3 ANATOMIA HUMANA 1. Dades d’identificació Mòdul Formació bàsica comuna Matèria Anatomia Humana Codi assignatura 34364 Nom assignatura ANATOMIA HUMANA Caràcter Formació bàsica de branca CC Salut Curs acadèmic 2016–2017 Curs Primer Semestre Primer Departament Anatomia Crèdits ECTS 6 (Presencial: 40% → 60 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5,2 0 0 0,6 0,2 6 1 0 0 4 2 Coordinació Prof: Peris Sanchis, Rosa Despatx: Correu-e: [email protected] Profesorado Prof. 1: Smith Ferres, Elvira (Grups B, C i D) Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 2: Pérez Moltó, Francisco José (Grup A) Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 3: Despatx: Correu-e: Prof. 4: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura Anatomia humana és una de les assignatures bàsiques en la formació del Grau d’Infermeria i es troba situada en el primer curs del mateix. En ella s’analitzaran els diferents aparells i sistemes amb els seus components que constitueixen l’organisme humà. 3. Coneixements previs No es precisen coneixements previs. 4. Objectius i competències Segons el document de verificació del tı́tol, a aquesta assignatura se li atribueixen les següents competències. Competències Generals G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] ANATOMIA HUMANA 4 G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. Competències Especı́fiques E-1 Conèixer i identificar l’estructura i funció del cos humà. Comprendre les bases moleculars i fisiològiques de les cèl.lules i els teixits. Conèixer les caracterı́stiques biològiques especı́fiques (cromosómicas, gonadales, hormonales, de dimorfismo cerebral i genital). E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge L’aprenentatge està dirigit a que l’alumnat adquirisca el coneixement de la disposició topogràfica i funcional de les estructures musculars, vasculares, nervioses i viscerals, imprescindibles per a una adequada i correcta praxi. 6. Continguts A PROGRAMA TEÒRIC Anatomia del desenvolupament humà Tema 1: Fecundació. Tema 2: Primers estadis del desenvolupament. Mòrula, Blàstula, Gàstrula. Tema 3: Niuament i placentació. Anatomia microscòpica. Histologia general Tema 4: Teixit epitelial. Concepte i classificació. Epiteli de revestiment. Epiteli glandular. Tema 5: Teixit connectiu. Concepte i classificació. Teixit connectiu propi. Tema 6: Teixit cartilaginós i ossi. Tema 7: Tipus d’ossos i articulacions. Tema 8: Teixit muscular. Concepte i classificació. Múscul esquelètic. Múscul llis. Múscul cardı́ac. Tema 9: Teixit nerviós. Aparell locomotor Esquena Tema 10: Columna vertebral. Curvatures fisiològiques. Vèrtebra tipus. Diferències regionals. Sacre. Tema 11: Musculatura de l’esquena. Musculatura profunda i superficial. Membre inferior Tema 12: Ossos i articulacions. Plexe lumbosacre. Tema 13: Musculatura del panorama anterior. Bioscòpia i dinàmica funcional dels grans grups musculars. Tema 14: Musculatura del panorama posterior. Bioscòpia i dinàmica funcional dels grans grups musculars. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 5 ANATOMIA HUMANA Tema 15: Vascularització i innervació motora sensitiva. Membre superior Tema 16: Ossos i articulacions. Plexe braquial. Tema 17: Musculatura del panorama anterior. Bioscòpia i dinàmica funcional dels grans grups musculars. Tema 18: Musculatura del panorama posterior. Bioscòpia i dinàmica funcional dels grans grups musculars. Tema 19: Vascularització i innervació motora i sensitiva. Tórax Tema 20: Osteologia del tòrax. Musculatura respiratòria. Músculs intercostals i diafragma. Abdomen i sòl pèlvic Tema 21: Musculatura abdominal. Conducte inguinal. Consideracions anatomoclı́niques. Tema 22: Osteoartrologı́a de la pelvis. Musculatura del sòl pèlvic. Elevador de l’anus. Consideracions anatomoclı́niques aplicades a l’obstetrı́cia. Sistema cardiovascular Tema 23: Cor. Pericardi, miocardi i endocardi. Cavitats i vàlvules cardı́aques. Tema 24: Irrigació i inervació cardı́aques. Tema 25: Grans vasos. Principals artèries somàtiques i viscerals. Tema 26: Sistema venós. Col.lectors linfàtics. Sistema respiratori Tema 27: Laringe, tràquea i pulmons. Tema 28: Anatomia microscòpica. Lobulet pulmonar. Tema 29: Irrigació i inervació del pulmó. Drenatge linfàtic. Sistema digestivo Tema 30: Cavitat bucal. Glàndules salivals. Faringe i esòfag. Tema 31: Estómac. Intestı́ prim. Intestı́ gros. Situació i organització estructural. Tema 32: Vı́sceres celı́aques. Fetge. Pàncrees. Melsa. Situació i organització estructural. Tema 33: Peritoneu. Epiplons i mesenteris. Irrigació visceral abdominal. Sistema urogenital Tema 34: Ronyó i urèter. Situació i organització estructural. Tema 35: Aparell genital femenı́. Tema 36: Aprell genital masculı́. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] ANATOMIA HUMANA 6 Òrgans dels sentits Tema 37: Generalitats. Sensibilitat tàctil, gustativa i olfativa. Tema 38: Globus ocular. Organització estructural i funcional. Tema 39: Oı̈da. Òrgans de l’audició i de l’equilibri. Sistema nerviós Tema 40: Generalitats. Sistema nerviós perifèric, motor, sensitiu i vegetatiu. Tema 41: Sistema nerviós central. Medul.la espinal. Tronc del encèfal. Cerebel. Tema 42: Diencèfal i telencèfal. Vies ascendents i descendents. Meninges. Tema 43: Sistema neuroendocrı́. Glàndula pineal. Hipòfisi. Glàndules endocrines perifèriques. PROGRAMA PRÀCTIC 1. Estudi de les primeres fases del desenvolupament sobre models anatòmics i imatges ecogràfiques. 2. Estudi de l’aparell cardio-respiratori sobre models anatòmics, preparacions anatòmiques i imatges radiològiques. 3. Estudi de l’aparell digestiu sobre models anatòmics, preparacions anatòmiques i imatges radiològiques. 4. Estudi de l’aparell urogenital sobre models anatòmics, preparacions anatòmiques i imatges radiològiques. 5. Estudi del sistema nerviós central sobre models anatòmics, preparacions anatòmiques i imatges radiològiques. 6. Estudi dels òrgans dels sentits sobre models anatòmics, preparacions anatòmiques i imatges radiològiques. 7. Estudi del sistema esquelètico sobre models anatòmics, preparacions anatòmiques i imatges radiològiques. 8. Estudi del sistema muscular sobre models anatòmics, preparacions anatòmiques i imatges radiològiques. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × 100 ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. T P I L U Horas 52 — — 6 2 60 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 7 ANATOMIA HUMANA B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVIDADES NO PRESENCIALES Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes 2 Elaboració de treballs en grup 4 Elaboració de treballs individuals — Estudi i treball autònom 45 Lectures del material complementari 10 Preparació d’activitats d’avaluació 20 Preparació de classes de teoria — Preparació de classes pràctiques i de problemes 9 Resolució de casos pràctics — Resolució de qüestionaris on-line — 40 h × (1− 100 )) TOTAL (6 ECTS × 25 cr 90 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge Desenvolupament amb suport informàtic de cadascuna de les lliçons teòriques i demostració pràctica de les mateixes en models i peces anatòmiques en sessions tutoritzades en les aules de pràctiques i en sessions monogràfiques dedicades a cadascun dels aparells i sistemes. 9. Avaluació Examen pràctic sobre material utilitzat en la docència. Examen teòric que constarà d’una bateria de preguntes de contestació múltiple, amb una sola solució vàlida i altra de preguntes curtes. La qualificació final vindrà determinada per: • Prova teòrica: valor el 60% de la nota. Preguntes tipus test (les negatives no resten) i preguntes curtes. Per a calcular la mitjana caldrà traure almenys un 4 en una de les dues proves. • Prova pràctica: valor del 40% de la nota. Es valorarà l’assistència i l’actitud de l’alumnat. Per a la nota final caldrà aprovar independentment la part teòrica i la pràctica. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) 1. Smith V. y Ferres E. (2008). Manual básico de Anatomı́a Humana. Valencia: Escuela Valenciana de Estudios en Salud (EVES). Generalitat Valenciana. 2. Langman (2007). Embriologı́a médica con orientación clı́nica. 10a edición. Buenos Aires, Bogotá, Madrid: Panamericana. 3. Lippert, H. (2009). Anatomı́a con orientación clı́nica para estudiantes. Madrid: Marban Libros. 4. Netter, FH. (2007). Atlas de Anatomı́a humana. S/L: Elsevier/Masson. 5. AAVV (2009). Máster Atlas de Anatomı́a. Madrid: Marban Libros. 6. Moore KL. (2008). Anatomı́a con orientación clı́nica. 5a edición. Buenos Aires, Bogotá, Madrid: Panamericana. El professorat que participe en cada grup de matrı́cula podrà indicar, a l’inici de la impartició de l’assignatura, la bibliografia addicional que considere adient afegir a la llista anterior. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] ANATOMIA HUMANA Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 8 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 9 FISIOLOGIA 1. Dades d’identificació Mòdul Formació bàsica comuna Matèria Fisiologia Codi assignatura 34365 Nom assignatura FISIOLOGIA Caràcter Formació bàsica de branca CC Salut Curs acadèmic 2016–2017 Curs Primer Semestre Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 9 (Presencial: 40% → 90 h) Crèdits presencials Grups Coordinació Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 8,4 0,4 0 0 0,2 9 1 2 0 0 2 Prof: Francisco Mora Miguel Despatx: No 7. FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Prof: Ómar Caulı́ Despatx: No 2. FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Francisco Mora Miguel Despatx: No 7. FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Prof. 2: Ómar Caulı́ Despatx: No 2. FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Prof. 3: José Pedro Esclapez Valero Despatx: No 2. FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Prof. 4: Ruth Navarro Martı́nez Despatx: No 4. FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Prof. 5: Trapero Gimeno, Isabel Despatx: No 8. FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Prof. 6: Gambini Buchon, Juan Despatx: Correu-e: [email protected] 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’estudi de la fisiologia del cos humà és una assignatura la matèria de la qual és bàsica i imprescindible en la formació dels professionals de la salut. Estudia el funcionament dels òrgans i sistemes del cos humà, aixı́ com la interrelació entre els mateixos i els seus sistemes de regulació. En l’actualitat és la intenció del pla d’estudi integrar-les amb la resta de les assignatures, servint de base per a l’estudi d’altres matèries. L’assignatura té un caràcter mixt teòric-pràctic, pel que als components teòrics se li afigen els de caràcter pràctic, en els quals s’exercitaran els conceptes i tècniques estudiades, familiaritzant a l’alumne amb el treball en grup. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FISIOLOGIA 10 3. Coneixements previs Al ser una assignatura de primer curs, es requereix com coneixements previs els propis del batxillerat. Aixı́ mateix, es recomanen coneixements mı́nims d’anglès. 4. Objectius i competències Els objectius/competències generals d’aquesta assignatura estan inclosos en els propis de la Universitat de València i l’Escola Universitària d’Infermeria i Podologia. Esquemàticament són: G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. Els objetius/competències especı́fiques són els següents: E-1 Conèixer i identificar l’estructura i funció del cos humà. Comprendre les bases moleculars i fisiològiques de les cèl.lules i els teixits. Conèixer les caracterı́stiques biològiques especı́fiques (cromosómicas, gonadales, hormonales, de dimorfismo cerebral i genital). E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge 1. Identificar les bases fisiològiques que intervenen en les necessitats bàsiques dels éssers humans. 2. Utilitzar correctament la terminologia i els conceptes referits a la funció del cos humà. 3. Relacionar les funcions independents que constitueixen l’organisme humà com un tot organitzat i en equilibri, i explicar de forma comprensible les caracterı́stiques funcionals d’un teixit, òrgan, aparell o sistema. 4. Raonar els principis fisiològics que intervenen en la valoració i els procediments d’infermeria. 5. Identificar els processos fisiopatològics i les seues manifestacions, aixı́ com els factors de risc que determinen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital. 6. Saber aplicar els coneixements adquirits en treballs d’investigació, com instrument per a la millora de les Cures d’Infermeria. 6. Continguts A) CONTINGUT TEÒRIC UNITAT I: INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA HUMANA. MEDI INTERN I SANG Tema 1. Concepte de fisiologia. Medi intern. Homeòstasi i mecanismes homeostàtics. Tema 2. Lı́quids corporals. Compartiments aquosos de l’organisme. Funcions de la sang. Caracterı́stiques fı́siques. Composició quı́mica. Concepte de plasma i sèrum. Proteı̈nes plasmàtiques. Tema 3. Hematies. Funcions i caracterı́stiques. Eritropoesi. Hemoglobina. Tema 4. Leucòcits. Leucopoesi. Propietats. Tipus de leucòcits. Sistema de macròfags tissulars. Tema 5. Limfòcits. Caracterı́stiques i tipus. Concepte d’immunitat. Tipus i caracterı́stiques. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 11 FISIOLOGIA Tema 6. Plaquetes. Hemostàsia: Concepte i fases. Coagulació i Fibrinòlisi. Tema 7. Grups sanguinis. Sistema A B O. Sistema Rh. Sistema de histocompatibilitat. UNITAT II: FISIOLOGIA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR Tema 8. Disposició general de l’aparell circulatori. El cor: Propietats funcionals del miocardi. Sistema d’excitació i conducció. L’I.C.G. Tema 9. El cor com bomba. El cicle cardı́ac. Tema 10. Despesa cardı́aca. Factors que ho determinen. Regulació de l’activitat cardı́aca. Tema 11. Circulació perifèrica. Pressió i pols arterial. Retorn venós. Tema 12. Circulació capil.lar i linfàtica. Tema 13. Regulació del flux sanguini. Regulació local i general. Centres nerviosos reguladors de la circulació. Sistema renina-angiotensina-aldosterona. UNITAT III: FISIOLOGIA DE L’APARELL RESPIRATORI Tema 14. Funció general de l’aparell respiratori. Moviments respiratoris. Volums i capacitat pulmonars. Proves funcionals. Tema 15. Intercanvi gasós alvèol-capil.lar. Transport de gasos per la sang. Tema 16. Regulació de la funció respiratòria. Regulació nerviosa i humoral. UNITAT IV: FISIOLOGIA DEL SISTEMA RENAL Tema 17. Funció renal. Filtració glomerular. Tema 18. Reabsorció i secreció tubular. Aclariment renal. Regulació de la funció renal. Tema 19. Fisiologia de la micció. Propietats fı́siques i composició de l’orina. UNITAT V: FISIOLOGIA DE L’APARELL DIGESTIU Tema 20. Funcions generals de l’aparell digestiu. Organització del sistema digestiu. Tema 21. Secrecions gastrointestinals i la seua regulació. Secreció salival. Secreció gàstrica. Secreció intestinal. Secreció biliar i pancreàtica. Tema 22. Digestió i absorció en el tub digestiu. Digestió i absorció de glúcids. Digestió i absorció de proteı̈nes. Digestió i absorció de lı́pids. Absorció d’aigua i ions. Absorció de vitamines. Tema 23. Motilitat del tub digestiu. Funció motora: Masticació i deglució. Motilitat gastrointestinal. Defecació i continència. Tema 24. Funció dels òrgans accessoris del tub digestiu. Fetge i pàncrees. UNITAT VI: FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS I MUSCULAR Tema 25. Disseny funcional del Sistema Nerviós. Transmissió de l’impuls nerviós. Fisiologia de la sinapsis. Neurotransmissors. Tema 26. Receptors sensorials. Sensibilitat somàtica. Interpretació dels senyals sensorials. Traducció dels estı́muls sensorials en impulsos nerviosos. Nivells d’integració. Tema 27. Sentits especials. Fisiologia de la visió. Tema 28. Fisiologia de l’audició. Gust i olfacte. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FISIOLOGIA 12 Tema 29. Funcions motores de la mèdul.la espinal. Reflexos medul.lars. Tema 30. Funcions motores del tronc cerebral. Ganglis basals. Tàlem. Cerebel. Tema 31. Control cortical de les funcions motores. Tema 32. Funcions intel.lectuals del cervell. Ritmes neurobiològics. Somni i vigı́lia Tema 33. Sistema nerviós autònom. Control hipotalàmic de les funcions vegetatives. Tema 34. Fisiologia de la musculatura estriada i llisa. UNITAT VII: FISIOLOGIA DEL SISTEMA ENDOCRÍ Tema 35. Concepte de sistema endocrı́. Hormones. Mecanismes d’acció hormonal. Tema 36. Funció hipotàlem-hipofisiària. Hormones hipotalàmiques. Hormones hipofisiàries. La glàndula pineal. Tema 37. Fisiologia del tiroides. Hormones tiroı̈dals. Tema 38. Fisiologia de les glàndules paratiroides. Regulació de la calcèmia. Tema 39. Fisiologia de la glàndula adrenal. Hormones corticals i medul.lars. Tema 40. Funció endocrina del pàncrees. Regulació de la glucèmia. Tema 41. Fisiologia i endocrinologia de la reproducció. L’ovari. Hormones ovàriques. El cicle menstrual. El testicle. Hormones testiculars. Espermatogènesis. UNITAT VIII: INTRODUCCIÓ A LA FISIOPATOLOGIA GENERAL Tema 42. Introducció a la patologia i al procés d’emmalaltir. Aproximació al coneixement de les malalties. Manifestacions de les malalties. Conceptes bàsics de les funcions corporals. Conceptes de causa, factors de salud i factors de risc. Tema 43. Conceptes bàsics d’alteració cel.lular i tissular. Canvis intracel.lulars i extracel.lulars resultants de l’adaptació de la funció tissular. Necrosis. Alteracions de la circulació local i les seues conseqüències: hiperèmia, isquèmia, trombosi, embòlia, infart, edema. Tema 44. Adaptacions i alteracions del creixement cel.lular. Atròfia, hipertròfia, hiperplàsia. Metaplàsia, displàsia. UNITAT IX: FISIOPATOLOGIA DE L’ESTRÈS Tema 45. Efectes fisiològics del estrès. Concepte d’estrès i adaptació en el cos humà. Sı́ndromes d’adaptació general i local. Manifestacions d’adaptació i desadaptació. Tema 46. Estrès i malaltia. Factors relacionats amb el desenvolupament de la malaltia (predisposició biològic, conductes no saludables, personalitat. . . ). Malalties relacionades amb l’estrès. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 13 FISIOLOGIA UNITAT X: FISIOPATOLOGIA DEL MEDI INTERN: EQUILIBRI D’AIGUA, ELECTRÒLITS I pH Tema 47. L’aigua corporal. Compartiments lı́quids. Distribució de l’aigua i de los principals electròlits. Alteracions per dèficit i excés de sodi, agua, potassi, clor, calci i magnesi. Causes, mecanismes i les seues manifestacions. Tema 48. Fisiopatologia del edema y del shock. Causes, mecanismes, tipus , manifestacions i conseqüències fisiopatològiques de l’edema i del shock. Tema 49. Adaptacions i alteracions de l’equilibri àcid-base. Concepte d’equilibri àcid-base. Sistemes amortidors. Compensacions renals i pulmonars. Acidosi i alcalosi. UNITAT XI: FISIOPATOLOGIA DELS SISTEMES DE DEFENSA CORPORALS Tema 50. Inflamació i reparació. Tema 51. Fisiopatologia de la immunitat. Immuno-deficiències primàries i secundàries. Tema 52. Hipersensibilitat i reaccions autoimmunes. Al.lèrgia. Anafilàxia. Autoimmunitat. Tema 53. Aspectes biològics de les neoplàsies. Carcinogènesi i factors cancerı́gens. Marcador tumoral. Manifestacions clı́niques locals i generales de les neoplàsies. Tema 54. Fisiopatologia de la termoregulació. Mecanismes fisiològics de la termoregulació. Regulació de la temperatura corporal. Hipertèrmia i hipotèrmia. Sı́ndrome febril. Cop de calor. Tema 55. Fisiopatologia del dolor. Tema 56. Procés biològic de la reparació de les ferides. Concepte, fases i tipus de cicatrització. Cicatrització de ferides especials (cremades, arma de foc i banya de bou). Tema 57. Fisiopatologia general de les infeccions. Concepte. Infeccions locals i com abordar-les. B) PRÀCTIQUES EN AULA Pràctica 1.- Mesura de la pressió arterial / ECG. Pràctica 2.- Grups sanguinis. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades 40 h × 100 ) TOTAL (9 ECTS × 25 cr Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. T P I L U Horas 84 4 — — 2 90 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FISIOLOGIA 14 Distribució de crèdits Unitat temàtica I II III IV V VI VII VIII IX X XI Prtca 1 Prtca 2 Credits Denominació Introducció a la fisiologia humana. Medi intern i sang. Fisiologia de l’aparell cardiovascular. Fisiologia de l’aparell respiratori. Fisiologia del sistema renal. Fisiologia de l’aparell digestiu. Fisiologia del sistema nerviós i muscular. Fisiologia del sistema endocrı́. Introducció a la fisiopatologia general. Fisiopatologia de l’estrès. Fisiopatologia del medi intern. Fisiopatologia dels sistemes de defensa corporals. 1,0 Mesura de la pressió arterial / ECG. Exploració de la sensibilitat, to muscular i reflexos nerviosos. 0,2 0,2 Professor/a (Grp. A, B, D) 0,8 0,4 0,6 0,8 1,2 0,8 0,4 0,4 0,8 1,0 Pla de treball La distribució de les classes teòriques, pràctiques i seminaris és orientativa, ja que es troba supeditada a l’horari definitiu establit des de l’Escola Universitària d’Infermeria i Podologia. B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudio i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line — — — 63 7 30 30 5 — — TOTAL (9 ECTS × 25 h cr 40 × (1− 100 )) 135 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge S’impartiran 42 classes teòriques de 120 minuts de durada (total 84 hores de teoria) i 2 classes de pràctiques de 120 minuts de durada (total 4 hores de pràctiques). Aixı́ mateix es realitzarà 1 sessió de tutoria de 2 hores de durada, per a cada grup. Les lliçons es recolzaran en material àudio-visual que prèviament es posarà a la disposició de l’alumne. És important que l’alumne es prepare la classe amb antelació. Els estudiants podran interrompre les explicacions del professor tantes vegades com siga necessari per a intervenir, sol.licitar aclariments o solucionar dubtes, aixı́ com per a reclamar informació addicional. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 15 FISIOLOGIA 9. Avaluació L’avaluació comprèn dues parts: a) Primera part: Prova objectiva amb preguntes de resposta oberta i/o preguntes tipus test sobre aspectes concrets de la matèria (sobre els continguts del programa de teoria i els continguts de les pràctiques). Es tracta d’una avaluació de coneixements, valorant l’adequació de la resposta a la pregunta formulada. Alguna pregunta pot estar relacionada amb la resolució de problemes. La puntuació constituirà el 80% de la qualificació final. Per a aprovar aquesta part serà necessari haver obtingut almenys el 50% de la nota màxima possible en l’examen (4 punts sobre 8). L’examen de la matèria assignada a cadascun dels professors es valorarà com un bloc de matèria, que per a ser aprovat requerirà una puntuació de 4 sobre 8 (50% de la nota màxima), o podrà compensar-se en el sumatori de punts de tots els blocs de matèria de l’assignatura, si la puntuació del bloc és almenys de 4 sobre 10. El valor de la nota de cada bloc és el de la valoració del contingut global de l’examen de la matèria del bloc, no necessàriament del sumatori de les notes de les preguntes formulades en l’examen. Els notes dels blocs parcials que arriben a la xifra lı́mit d’aprovat tenen validesa per a les dues convocatòria del curs. La part superada en la primera convocatòria podrà mantenir-se si aixı́ ho sol·licita l’alumne, fins a la segona convocatòria. Si algun bloc de la matèria assignada no és aprovat segons els criteris esmentats, la nota final serà de 4 sobre 10. Si l’alumnat no es presenta a un bloc de matèria, la nota final serà de NO PRESENTAT, encara que es guarden les notes de les altres parts que han estat aprovades per a la segona convocatòria. b) Segona part: Treballs no presencials individuals o en grup. La puntuació constituirà el 20% de la qualificació final. Per a aprovar aquesta segona part serà necessari obtenir almenys el 50% de la nota màxima possible en l’exercici (1 punt sobre 2). Superades ambdues parts, la qualificació final serà la suma de la puntuació de la 1a i la 2a prova (examen + treballs). En qualsevol cas, és imprescindible superar ambdues parts; i no se sumaran les dues qualificacions parcials si no s’obté l’APTE en ambdues. En cas contrari, la nota final serà SUSPÈS. L’assistència serà obligatòria en les sessions pràctiques. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Bibliografia General 1. Cordova A; Ferrrer R; Muñoz M. E.; Villaverde C. (1994). Compendio de Fisiologı́a para Ciencias de la Salud. Interamericana-McGraw-Hill. 2. Costanzo Linda, S. A (2011). Fisiologı́a. Elsever Saunders. 4a ed. 3. Escuredo B. et al. (1995). Estructura y función del Cuerpo Humano. Interamericana McGraw-Hill. 4. Fox, S. I. (2008). Fisiologı́a humana. McGraw-Hill Interamericana. 10a ed. 5. Guyton, A. C.; Hall, J. E. (2006). Tratado de fisiologı́a médica. Elsevier Sauders. 11a ed. 6. Tortora-Derrickson. (2008). Introducción al cuerpo humano. Principios de Anatomı́a y Fisiologı́a. Editorial Médica Panamericana. 7a ed. 7. Pocock, G. y Richards, C. D. (2005). Fisiologı́a Humana. La base de la medicina. Masson. 2a ed. 8. Porth CM. (2007). Fisiopatologı́a. Salud-enfermedad: un enfoque conceptual. Ed. Médica Panamericana. 7a ed. 9. Silverthorn, U. (2008). Fisiologı́a Humana. Un enfoque integrado. Panamericana. 4a ed. 10. Thibodeau, G. A.; Patton, K. T. (2007). Anatomı́a y Fisiologı́a. Harcourt S.A. 6a ed. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FISIOLOGIA 16 Bibliografia Complementària 1. Sherwood, L. (2004). Human Physiology. From cells to systems. Brooks Cole. 5a ed. 2. Bear, M. F.; Connors, B. y Paradiso, M. (2008). Neurociencia. La exploración del cerebro. Wolters Kluwer Health España S.A.; Lippincott Williams & Wilkins. 3a ed. 3. Roitt, I. M.; Delves, P. J. (2008). Inmunologı́a: fundamentos. Editorial Médica Panamericana. 11a ed. 4. Thibodeau, G. A.; Patton, K. T. (2007). Anatomı́a y Fisiologı́a. Harcourt S.A. 6a ed. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 17 FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA 1. Dades d’identificació Mòdul Formació bàsica comuna Matèria Biologia Codi assignatura 34366 Nom assignatura FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA Caràcter Formació bàsica de branca CC Salut Curs acadèmic 2016–2017 Curs Primer Semestre Primer Departament Infermeria Crèdits ECTS 9 (Presencial: 40% → 90 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutorı́es Total 8,4 0,4 0 0 0,2 9 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Francisco Faus Gabandé Despatx: Despatx no 1, FIP Correo-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Francisco Faus Gabandé Despatx: No 1, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Juan Caballero Garcı́a Despatx: No 2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Torreblanca Tamarit, Amparo Despatx: No 1.58. Edifici d’investigació (Ext. 43378) Campus de Burjassot No ??, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Pertusa Grau, José Francisco Despatx: No 1.61. Edifici d’investigació (Ext. 44637) Campus de Burjassot No ??, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 5: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura de Fonaments de biologia i bioquı́mica s’integra com a assignatura bàsica de caràcter quadrimestral que s’impartix en el primer curs del Grau d’Infermeria El coneixement d’esta assignatura és bàsic per a la comprensió del funcionament dels éssers vius i està present en totes les àrees de coneixement relacionades amb les Ciències de la Salut. A més, resulta fonamental per a comprendre altres matèries com la Fisiologia humana, la Farmacologia, la Nutrició i Dietètica o aquelles que componen el Mòdul de Ciències de la Infermeria. Els continguts del programa aniran dirigits a l’adquisició de coneixements essencials sobre les bases biològiques, bioquı́miques i biofı́siques de les cèl.lules i teixits, la biologia dels microorganismes i els fonaments microbiològics per al control de la infecció. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA 18 3. Coneixements previs Per a poder obtenir un nivell de comprensió suficient en aquesta assignatura, l’alumnat ha de disposar d’una base de coneixement en biologia humana. A nivell molecular, hauria de conèixer els bioelements i principis immediats, els hidrats de carboni, els lı́pids, les proteı̈nes, els enzims, els àcids nucleics. . . A nivell cel.lular: la cèl.lula, l’embolcall, els ribosomes, orgànuls, nucli, una base sobre metabolisme cellular, el metabolisme dels hidrats de carboni, dels lı́pids. També les estructures cel.lulars de bacteris, fongs i paràsits, aixı́ com d’elements acelulars com els virus. A nivell orgànic: la resposta immunològica, les funcions de nutrició, reproducció, desenvolupament embrionari, genètica mendeliana, cromosomes i herència aixı́ com les variacions del material genètic. 4. Objectius i competències Competències generals G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. Competències especı́fiques E-1 Conèixer i identificar l’estructura i funció del cos humà. Comprendre les bases moleculars i fisiològiques de les cèl.lules i els teixits. Conèixer les caracterı́stiques biològiques especı́fiques (cromosómicas, gonadales, hormonales, de dimorfismo cerebral i genital). E-4 Conèixer i valorar les necessitats nutricionals de les persones sanes i amb problemes de salut al llarg del cicle vital i segons l’activitat fı́sica, per a promoure i reforçar pautes de conducta alimentària saludable. Identificar els nutrientes i els aliments que es troben. Identificar els problemes nutricionals de major prevalença en dones i homes i seleccionar les recomanacions dietètiques adequades. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge I) Fonaments de bioquı́mica i biofı́sica 1. Identificar els mecanismes de transport de substàncies a través de la membrana cel.lular. 2. Analitzar les propietats elèctriques de la membrana cel.lular i relacionar-les amb el potencial de membrana en repòs i el potencial d’acció. 3. Comprendre els diferents mecanismes de conducció dels potencials d’acció. 4. Comprendre el fonament funcional de les sinapsis elèctriques i quı́miques. 5. Comprendre els mecanismes de la contracció muscular esquelètica, i els seus aspectes mecànics i elèctrics. 6. Comprendre les caracterı́stiques de la contracció del múscul llis. 7. Adquirir destreses en el maneig de tècniques i metodologia associades al treball experimental en laboratori. 8. Identificar els principis i caracterı́stiques de l’elasticitat òssia, per a comprendre els moviments, resistència i fractures de l’esquelet humà. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 19 FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA 9. Comprendre els mecanismes associats als fenòmens de tenso-activitat, humectància i funcionalitat del surfactant pulmonar. 10. Comprendre les lleis fı́siques que regeixen la despesa i el treball cardı́ac i la circulació sanguı́nia. 11. Raonar els fonaments de la dinàmica de la sedimentació, la ultracentrifugació i l’electroforesi. 12. Exposar en públic la informació que sobre aquesta matèria ha adquirit. II) Fonaments de biologia 1. Conèixer i utilitzar la terminologia especı́fica que introduı̈x l’assignatura. 2. Enumerar i descriure els processos pels quals es considera la cèl.lula com unitat funcional de tots els organismes vius. 3. Descriure la composició i estructura dels principals components moleculars i macromoleculars de la cèl.lula. 4. Relacionar l’estructura de les molècules amb la seva funció i comprendre la interacció amb el medi aquós. 5. Conèixer el procés de generació, emmagatzematge i utilització de l’energia metabòlica. 6. Conèixer els sistemes moleculars i els processos implicats en l’emmagatzematge, replicació i expressió de la informació genètica. 7. Comprendre els fonaments biològics i fı́sics de la membrana cel.lular. 8. Descriure les caracterı́stiques fı́sic-quı́miques dels diferents tipus de dissolucions. 9. Comprendre les lleis fı́siques que regeixen la despesa i treball cardı́ac i la circulació sanguı́nia. 10. Comprendre les lleis fı́siques que regeixen la mecànica respiratòria. 11. Comprendre els mecanismes de la contracció muscular i els seus aspectes mecànics i elèctrics. III) Fonaments de biologia dels microorganismes 1. Comprendre i conèixer la importància del món microbià. 2. Comprendre i conèixer els mètodes d’observació dels bacteris, els fonaments de les tècniques de cultiu, les caracterı́stiques morfològiques i la funció de les diferents estructures. 3. Conèixer com està dipositada la informació genètica en els bacteris, com es transmet a través de les generacions dels bacteris, els diversos tipus de variacions genètiques i el fonament de les tècniques d’ADN recombinant. 4. Comprendre el concepte de toxicitat selectiva i quimioteràpia, els principis de l’acció dels antimicrobians, la seva utilització i el problema de les resistències bacterianes. 5. Comprendre el concepte de virulència, la seqüència dels determinants de la infecció, les vies de transmissió de les malalties infeccioses. 6. Conèixer el paper que ocupen les barreres naturals, la flora nativa i la reacció inflamatòria. 7. Conèixer i comprendre el concepte d’immunitat i els seus tipus, el concepte d’antigen anticòs, la formació d’anticossos. 8. Conèixer i comprendre els fonaments del diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses, la importància de la correcta presa de mostres, el fonament del diagnòstic del sèrum, el fonament de les tècniques de genètica molecular i el significat dels principals indicadors d’eficàcia de les proves diagnòstiques. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA 20 9. Comprendre i conèixer les caracterı́stiques microbiològiques bàsiques dels cocos grampositius i gramnegatius, bacils grampositius, gramnegatius i exigents, de les espiroquetes, dels micobacteris i d’altres formes especials de bacteris. 10. Comprendre i conèixer les principals caracterı́stiques i grups de fongs patògens, la diferència entre micosis superficials, profundes i oportunistes. 11. Comprendre i conèixer les caracterı́stiques fonamentals dels virus, els mètodes de diagnòstic de la infeccions vı́riques. 12. Comprendre i conèixer l’epidemiologia dels principals virus ADN i ARN d’interès clı́nic. 13. Comprendre i conèixer que són els protozous i la importància, mecanismes de transmissió i procediments diagnòstics de les infeccions provocades pels principals protozous paràsits unicel.lulars i pluricel.lulars. 14. Comprendre i conèixer els fonaments tipus d’aı̈llaments, el concepte i utilitat de les precaucions universals, les normes bàsiques de protecció del personal en el maneig de malalts infecciosos i del material contaminat, el concepte i fonaments dels sistemes de vigilància epidemiològica i de les EDO, el concepte de preparat vacunal, dels calendaris vacunals i de les normes genèriques d’aplicació de les vacunes. 15. Adquirir destresa en el maneig dels mètodes barrera. 16. Exposar en públic la informació que sobre aquesta matèria ha adquirit. 6. Continguts A) CONTINGUTS TEÒRICS I. FONAMENTS DE BIOQUÍMICA I BIOFÍSICA UNITAT I-1. FONAMENTS DE BIOQUÍMICA Tema 1: Quı́mica dels éssers vius. 1.1. La cèl.lula. Bioquı́mica. 1.2. Bioelements: Classificació i caracterı́stiques. 1.3. Biomolècules: Classificació. 1.4. L’aigua: Distribució, regulació, estructura, propietats i funcions. Tema 2: Glúcids. 2.1. Definició de glúcids. 2.2. Funcions. 2.3. Classificació. 2.4. Monosacàrids: Propietats quı́miques, estereoisomeria, estructura cı́clica. Monosacàrids d’interès biològic. Derivats més importants. 2.5. Disacàrids: maltosa, lactosa i sacarosa. 2.6. Polisacàrids: Homopolisacàrids: midó, glucògen i cel.lulosa. Heteropolisacàrids. Amb els continguts d’aquest tema i els dos següents l’alumnat podrà relacionar la bioquı́mica amb la pràctica clı́nica: valors de normalitat, interferències amb altres substàncies, alteracions de paràmetres per manipulació incorrecta, assessorament del pacient. Influència del dejuni. Tema 3: Lı́pids. 3.1. Concepte i funcions dels lı́pids. 3.2. Classificació. 3.3. Àcids grassos i prostaglandines. 3.4. Lı́pids que contenen àcids grassos en la seua molècula. 3.5. Lı́pids que no contenen àcids grassos en la seua molècula. 3.6. Membranes cel.lulars: composició i estructura. 3.7. Transport de substàncies a través de les membranes cel.lulars. Tema 4: Proteı̈nes i àcids nucleics. 4.1. Aminoàcids. 4.2. Pèptids. 4.3. Proteı̈nes: funcions, nivells estructurals. Desnaturalització. Proteı̈nes conjugades. 4.4. Nucleòtids. 4.5. Àcids nucleics: ARN i ADN. Tema 5: Enzims i vitamines. 5.1. Definició i manera d’acció dels enzims. 5.2. Classificació d’enzims. 5.3. Propietats dels enzims. 5.4. Coenzims. 5.5. Vitamines. Amb els continguts d’aquest tema l’alumnat coneixerà la importància del tractament amb les vitamines i sabrà valorar les dosis, el dèficit de les mateixes, i la seva repercussió clı́nica. Aixı́ mateix coneixerà la importància dels enzims com a diagnòstic i tractament. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 21 FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA Tema 6: Introducció al metabolisme. 6.1. Definició i funcions del metabolisme. 6.2. Cicle de la matèria i flux de l’energia en la biosfera. 6.3. Catabolisme i anabolisme. 6.4. Cicle de l’ATP. Amb els continguts d’aquest tema l’alumnat adquirirà una visió general del metabolisme i quin és la seva relació amb els diferents òrgans en la seva implicació clı́nica. Tema 7: Metabolisme de lı́pids. 7.1. Visió general del catabolisme i anabolisme de lı́pids. 7.2. Proves bioquı́miques per a l’avaluació del metabolisme lipı́dic. 7.3. Factors que afecten a les concentracions de lı́pids en la població. 7.4. Patologies bioquı́miques amb implicacions clı́niques. 7.5. Atenció d’infermeria, sistemes de promoció, prevenció i cura. Arran d’aquest tema i els dos següents l’alumnat haurà de conèixer els paràmetres bioquı́mics funcionals implicats en les patologies de caràcter lipı́dic, *hidrocarbonatado i proteic, de manera que pugui oferir una correcta atenció en cures com a professional d’infermeria. Tema 8: Metabolisme dels carbohidrats. 8.1. Visió general de les diferents etapes del metabolisme dels hidrats de carboni. 8.2. Test bioquı́mics per a l’avaluació del metabolisme d’importància clı́nica. 8.3. Alteracions bioquı́miques dels hidrats de carboni amb èmfasi en la pràctica clı́nica. 8.4. Atenció d’infermeria, sistemes de promoció, prevenció i cura. Tema 9: Metabolisme de les proteı̈nes. 9.1. Visió general del metabolisme de les proteı̈nes. 9.2. Formació de proteı̈nes. 9.3. Catabolisme de les proteı̈nes. 9.4. Cicle de la urea. 9.5. Proteı̈nes d’importància en la valoració clı́nica. 9.6. Evolució bioquı́mica relacionada amb metabòlics de naturalesa protèı̈ca. 9.7. Atenció d’infermeria, sistemes de promoció,prevenció i cura. Tema 10: Genètica en Infermeria. 10.1. Conceptes bàsics de genètica. 10.2. Abast i importància del diagnòstic genètic actualment. 10.3. Bases moleculars de les malalties genètiques. 10.4. Processos de transcripció i traducció i la seva alteració en la pràctica clı́nica. 10.5. Concepte de càncer. 10.6. Gens i fisiopatologia del càncer. 10.7. Alteracions de gens de rellevància clı́nica. 10.8. Atenció d’infermeria, sistemes de promoció, prevenció i cura. Amb els continguts d’aquest tema l’alumnat coneixerà l’abast i implicacions del diagnostico genètic actual i la seva relació amb l’acompliment del professional d’infermeria. Tema 11: Relacions entre els òrgans en el metabolisme. 11.1. La sang. 11.2. El fetge. 11.3. Els ronyons. 11.4. El cor. 11.5. Els músculs. 11.6. El pàncrees. UNITAT I-2. FONAMENTS DE BIOFÍSICA Tema 12: Introducció a la Biofı́sica. 12.1. Concepte i contingut de la Biofı́sica. 12.2. Implicacions de la biofı́sica en tot el sistema del cos humà. Tema 13: Introducció a la Radiobiologı́a. 13.1. Aparell de RX. Tub de RX. Parts de l’aparell de RX. 13.2. Exploracions radiològiques més corrents. Exploracions simples i amb contrast. 13.3. Preparació del pacient per a les diferents exploracions radiològiques. Tema 14: TAC, RMN, ecografia. 14.1. TAC i RNM. Parts dels aparells. Exploracions simples i amb contrast. 14.2. Ecografia. Preparació del pacient als diferents estudis radiològics per part del professional d’infermeria. Amb aquest tema l’alumnat obtindrà coneixements dels processos radiològics aixı́ com la implicació que té infermeria en la preparació, desenvolupament i consecució dels procediments. Tema 15: Degotadors. 15.1. Teoria de degotadors. 15.2. Guia de degotador. 15.3. Degotador. 15.4. Paràmetres biofı́sica implicats en el funcionament del degotador. 15.5. Solucions utilitzades en la pràctica clı́nica. 15.6. Bombes de perfusió. Amb aquest tema l’alumnat es familiaritzarà amb conceptes sobre les forces, solucions i funcionament biofı́sica dels sistemes de degotadors més utilitzats en la pràctica clı́nica. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA 22 II. FONAMENTS DE BIOLOGIA UNITAT II-1. CONCEPTES BÀSICS BIOLÒGICS DELS MICROORGANISMES Tema 16: Conceptes bàsics. 16.1-Els microorganismes. 16.2-Record històric. 16.3-Classificació. 16.4Nomenclatura. 16.5-Postulats de Koch. Tema 17: La cèl.lula bacteriana. 17.1-Estudi i cultiu. 17.2-Microscòpia i tincions. 17.3-Morfologia bacteriana. 17.4-Nutrició i creixement. 17.5-Identificació dels bacteris. Tema 18: Genètica bacteriana. 18.1-Cromosoma bacterià. Gens. 18.2-Plàsmids. 18.3-Funcions de l’ADN bacterià. 18.4-Mutacions i intercanvi genètic. 18.5 L’efecte de les radiacions ionitzants en el genoma bacterià. Tema 19: Introducció a l’antibioteràpia. 19.1-Antibiòtics i quimioteràpics. 19.2-Antibiograma. 19.3Mecanismes d’acció. 19.4-Classificació. 19.5-Resistències. 19.6-Polı́tica d’antibiòtics. Profilaxis. 19.7-Toxicitat. Tema 20: Determinants de la infecció. 20.1-Patogenicitat i virulència. 20.2-Procés d’infecció. 20.3Defenses naturals. Flora normal. 20.4-Inflamació. 20.5-Fagocitosis. 20.6-Complement. 20.7Citosines i interferons. 20.8-Resposta generalitzada a la infecció. La febre. Tema 21: El sistema immune. 21.1-Cèl.lules de la resposta immune especı́fica. 21.2-El CMH (Complex Major de Histocompatibilitat). 21.3-Cèl.lules presentadores d’antı́gens. 21.4-Resposta de limfòcits. 21.5-Immunodeficiències. 21.6-Immunoteràpia i Immunoprevenció. Tema 22: Micosis. 22.1-Caracterı́stiques generals dels fongs. 22.2-Caracterı́stiques de les micosis. 22.3Identificació dels fongs. Tema 23: Virus. 23.1-Estructura i classificació dels virus. 23.2-Reproducció dels virus. Tema 24: Protozous paràsits. 24.1-Parasitisme. 24.2-Classificació i caracterı́stiques generals. Tema 25: Paràsits multicel.lulars. 25.1-Classificació i caracterı́stiques generals. 25.2-Diagnòstic de les parasitosis. UNITAT II-2. PRINCIPALS PROCESSOS INFECCIOSOS D’ORIGEN BACTERIÀ Tema 26: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per cocos grampositius i gramnegatius. 26.1-Staphylococcus aureus, epidermidis, saprophyticus. 26.2-Streptococcus pyogenes, agalactiæ, pneumoniæ, enterococos, grup viridans. 26.3-Neisseria gonorrhoeæ i meningitidis. 26.4-Cocos anaerobis. Tema 27: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per bacils grampositius. 27.1-Corynebactirum difteriæ. 27.2-Listeria. 27.3-Bacillus. 27.4-Clostridium perfringens, botulinum, tetani i difficile. Tema 28: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per bacils gramnegatius. 28.1-Salmonella typhi, enteritidis. 28.2-Shigella. 28.3-Yersinia. 28.4-Escherichia coli. 28.5-Vibrio. 28.6-Campylobacter. 28.7-Pseudomona æruginosa. 28.8-Acinetobacter baummanni. 28.9-Bacteroides. Tema 29: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per bacils gramnegatius exigents. 29.1-Hæmophillus influenzæ. 29.2-Brucella. 29.3-Legionella. 29.4-Bordetella. Tema 30: Epidemiologı́a, prevenció i control de les infeccions produı̈des per espiroquetes. 30.1Treponema pallidum. 30.2-Borrelia. 30.3-Leptospira. Tema 31: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per micobacteris. 31.1Mycobacterum tuberculosis, leprae, ulcerans. Tema 32: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per formes especials de bacteris. 32.1-Mycoplasma. 32.2-Chlamydia. 32.3-Rickettsia. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 23 FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA UNITAT II-3. PRINCIPALS PROCESSOS INFECCIOSOS D’ORIGEN VÍRIC Tema 33: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per virus ADN. 33.1Adenovirus. 33.2-Herpesvirus. 33.3-Citomegalovirus. 33.4-Epstein-Barr. 33.5-Verola. 33.6-Altres virus ADN. Tema 34: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per virus ARN. 34.1Grip. 34.2-Parotiditis. 34.3-Xarampió. 34.4-Virus sincitial respiratori. 34.5-Picornavirus, rinovirus i enterovirus. 34.6-Poliomielitis. 34.7-Hepatitis A. 34.8-Ràbia. 34.9-Rubèola. 34.10-Rotavirus. Tema 35: Epidemiologia, prevenció i control de les hepatitis vı́riques, infeccions per VIH, prions. 35.1-Hepatitis B, C, D. 35.2-Virus de la Immunodeficiència humana (VIH). 35.3-Infeccions per virus transmissibles al personal sanitari. 35.4-Prions. UNITAT II-4. PRINCIPALS PROCESSOS INFECCIOSOS PRODUÏTS PER PARÀSITS Tema 36: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per paràsits unicellulars. 36.1-Amebiasis. 36.2-Giardia. 36.3-Cryptosporidium parvum. 36.4-Trichomonas. 36.5Leishmania. 36.6-Toxoplasma. 36.7-Trypanosoma. 36.8-Plasmodium. Tema 37: Epidemiologı́a, prevenció i control de les infeccions produı̈des per paràsits multicellulars. 37.1-Enterobius vermicularis. 37.2-Ascaris. 37.3-Tænias. 37.4-Trichinella spiralis. 37.5Echinococcus granulosos. 37.6-Artròpodes paràsits. UNIDAD II-5. PRINCIPALS PROCESSOS INFECCIOSOS PRODUÏTS PER FONGS Tema 38: Epidemiologia, prevenció i control de les infeccions produı̈des per fongs. 38.1-Micosis superficials. 38.2-Micosis subcutànies. 38.3-Micosis sistèmiques o profundes. 38.4-Micosis oportunistes. UNITAT II-6. IMPLICACIONS DE LA INFERMERIA EN LA PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ Tema 39: Aı̈llaments i immunoprevenció. 39.1-Aı̈llaments, evolució, criteris d’aı̈llament, procediment d’aı̈llament. Tema 40: Vigilància epidemiològica de les Malalties de Declaració Obligatòria (MDO). 40.1Xarxa nacional, xarxa sentinella. 40.2-Xarxa europea. 40.3-Vigilància i control de la infecció nosocomial. Tema 41: Vacunacions i calendari vacunal. 41.1-Calendari vacunal. 41.2-Aplicació de vacunes. Tema 42: La cadena d’infecció i els professionals d’infermeria. 42.1-Cadena de la infecció. 42.2Interrupció de la cadena d’infecció. 42.3-Criteris en l’ús d’antisèptics i desinfectants. 42.4Intervenció d’infermeria enfront de la cadena d’infecció. B) CONTINGUTS PRÀCTICS Classes pràctiques en laboratori (2 sessions de 2 hores) B.1. Fonaments de biologia dels microorganismes 1 sessió de 2 hores per cada grup P. Objectius: — Conèixer el ritual vestuari per a posar en pràctica el procediment d’aı̈llament de pacients infecciosos. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA 24 — Utilitzar el material destinat per a aı̈llaments preventius. — Conèixer els recipients destinats a la presa de mostres per a diagnòstic microbiològic. — Conèixer i comprendre el protocol de seguiment de les punxades accidentals (EPINETAC). La sessió consistirà a conèixer el material d’un sol ús utilitzat en els procediments d’aı̈llament en pacients infecciosos (Capell, màscara, guants, bata i calces), amb explicació de la utilitat i eficàcia de cada material, aixı́ com les formes correctes i incorrectes en el seu maneig i utilització. Equipats els estudiants, es passen unes imatges relacionades amb les preses de mostres en una unitat d’hospitalització. L’estudiant té l’oportunitat de conèixer els materials (recipients) més usats per a les preses de mostres per a diagnòstic bacteriològic, les precaucions en cada presa (orina, esputo, hemocultiu), el transport, la identificació i etiquetatge. En la mateixa sessió l’estudiant és informat del protocol instaurat en els hospitals per al registre de les punxades accidentals, aixı́ com del procediment a seguir en cas d’accident per punxada o contacte de les mucoses amb material orgànic potencialment infecciós. B.2. Fonaments de bioquı́mica i biofı́sica 1 sessió de 2 hores per cada grup P. – Manipul.lació dels espècimens i alteracions bioquı́miques. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitat presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula de informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (9 ECTS × 25 cr × 100 ) o T P I L U Horas 84 4 — — 2 90 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALES Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes 3 Elaboració de treballs en grup 40 Elaboració de treballs individuals 6 Estudio i treball autònom 10 Lectures de material complementari 10 Preparació d’activitats d’avaluació 40 Preparació de classes de teoria 4 Preparació de classes pràctiques i de problemes 4 Resolució de casos pràctics 4 Resolució de qüestionaris on-line 4 h 40 TOTAL (9 ECTS × 25 cr × (1− 100 )) 135 h Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 25 FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge • Sessions teòriques, en les quals es contempla l’exposició per part del professorat, la preparació i exposició de continguts per part de l’alumnat, el debat i la discussió en classe, etc. • Sessions pràctiques amb assistència obligatòria. • Activitats no presencials: oportunament s’indicaran els dies i hores per a aquesta assignació i els temps que s’utilitzaran per a la preparació dels treballs. 9. Avaluació 1. A l’efecte d’avaluació de l’assignatura es consideren dues parts: (a) FONAMENTS DE BIOQUÍMICA I BIOFÍSICA (5 punts) Aquesta part s’avaluarà mitjançant examen escrit, amb preguntes curtes, atorgant-li una puntuació 0 i 5 sobre 10. (b) FONAMENTS DE BIOLOGIA (5 punts) El mètode de qualificació d’aquesta part serà a través d’una prova tipus test, amb 40 preguntes i 4 possibles respostes, rebent una puntuació entre 0 i 5 sobre 10. La qualificació s’obtindrà mitjançant la següent fórmula: Encerts − Errors 3 × 5 40 És a dir: nombre de respostes encertades, menys el quocient dels errors dividits per 3 (4 respostes possibles menys 1), multiplicat per 5 que és la màxima nota d’aquesta part, i partit pel nombre de preguntes que és 40. 2. Les qualificacions de l’apartat (a) i (b) se sumaran, sempre que en cada part se supera el mı́nim per aprovar, és a dir: 2,5 punts sobre 5. 3. En el cas de no superar aquesta qualificació en alguna de les parts, es reflectirà en l’acta la nota de la parteix/s no superada/s (i com a suspens). 4. La part que resulti aprovada en primera convocatòria, quedarà reservada per a la segona convocatòria. 5. En el cas de tenir solament una part aprovada en primera convocatòria i no aprovar l’altra part en segona convocatòria, quedaran ambdues parts pendents per al curs següent, amb la generació de noves taxes acadèmiques. 6. La prova d’ambdues parts es realitzarà en una sessió única. Si bé, en primera convocatòria, l’estudiant, prèvia comunicació al professorat, podrà optar per realitzar solament una de les dues parts, quedant reflectit en l’acta la qualificació de No presentat/a (NP) fins que no s’hagi completat la realització de l’altra art. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) I) Fonaments de biologia Bibliografia bàsica: 1. Agència Valenciana de Salut. (2003). Manual de recomendaciones para el control de la infección nosocomial. València: Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana 2. Barbara M Soule, et al. (1996). Infecciones y Práctica de Enfermerı́a. Barcelona: Mosby. 3. De la Rosa, M; Priero, J. (2003). Microbiologı́a en Ciencias de la Salud. Conceptos y Aplicaciones. Madrid: Elsevier. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUÍMICA 26 4. Murray, P; Rosenthal, K; Kobayashim G; Pfaller, M. (2002). Microbiologı́a Médica. Madrid: Elsevier/Mosby. 5. Salleras. L. (2004). Vacunaciones preventivas. Barcelona: Masson. 6. Santainés E; Faus, F. (2011). Guı́a de ayuda para la comprensión del Sistema Inmune. Valencia: Ediciones MC. Materials, informes i publicacions d’ús públic en relació amb les infeccions: — http://www.cdc.gov. (Centers for Disease Control) — http://www.who.org (Organización Mundial de la Salud) — http://www.seimc.es (Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiologı́a Clı́nica) — http://www.sempsph.com (Sociedad Española de Medicina Preventiva, Salud Pública e Higiene) — http://www.msf.es (Médicos sin Fronteras) — http://www.fontilles.org (Fundación Fontilles contra la Lepra) II) Fonaments de bioquı́mica i biofı́sica Bibliografia bàsica: 1. Aurengo A, Petitclerc T. (2008). Biofı́sica. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 2. Cummings M R. (1995). Herencia humana: principios y conceptos. Nueva York: McGrawHill/Interamericana. 3. Frumento, A S. (1995). Biofı́sica. Barcelona: Mosby/Doyma. 4. Galle, P; Paullin, R. (2003). Biofı́sica: Radiobiologı́a, Radiopatologia. Masson S.A. Barcelona. 5. Gil Ramos, J M. (2010). Respuestas Bioquı́mica, celular y tisular. (Radiobiologı́a para profesionales sanitarios: radiosensibilidad vs radiorresistencia.) Ed. MAD. 6. McKee M y McKee J. (2014). Bioquı́mcia. Las bases moleculares de la vida. México D.F.: McGraw-Hill Education. 7. Romero, C; Yáñez, E; Blasco, I; Garcı́a-Hoz, C y Feduchi, E. (2014). Bioquı́mica: conceptos esenciales. Médica Panamericana. 2a ed. 8. Stryer, L; Berg, J M y Tymoczko, J L. (2013). Bioquı́mica. Barcelona: Reverté. 7a ed. Bibliografı́a complementària: 1. Gónzalez Hernández, A. (2010). Principios de bioquı́mica clı́nica y patologı́a molecular. Elsevier España. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 27 FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT 1. Dades d’identificació Mòdul Formació bàsica comuna Matèria Psicologia Codi assignatura 34367 Nom assignatura FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT Caràcter Formació bàsica de branca CC Salut Curs acadèmic 2016–2017 Curs Primer Semestre Primer oSegon Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 40% → 60 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5 0,8 0 0 0,2 6 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Amparo Peris Pascual Despatx: Despacho no 7, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Amparo Peris Pascual Despatx: Despacho no 7, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Gabriel Vidal Blanco Despatx: Despacho no 7 FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Despatx: Correu-e: Prof. 4: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura Fonaments de Psicologia en ciències de la salut se situa en el mòdul de formació bàsica comuna. Té un caràcter teòric pràctic amb un total de 6 crèdits distribuı̈ts en 5 teòrics i 1 crèdit pràctic. El perı́ode de docència se situa en el segon quadrimestre del primer curs del Grau en Infermeria. El principal objectiu de l’assignatura és oferir a l’estudiant un enfocament holı́stic del ser humà des d’un model biopsicosocial, amb la finalitat d’orientar la seua futura pràctica professional i formació personal. Per a realitzar una atenció integral i de qualitat en el context de la salut en general i en el de la Infermeria en particular, és necessari considerar els aspectes personals, socials i culturals del ser humà. Tant per a la prevenció i promoció de la salut, com en el procés curatiu dels estats mòrbids és indispensable disposar dels coneixements bàsics que estableixen les bases del comportament humà i permeten una major comprensió de la persona en la seua totalitat. Sempre s’ha de tenir present que el malalt no té una malaltia, sinó que és una persona malalta. La ciència de la Psicologia estudia el comportament de les persones i els seus processos mentals, incloent els processos interns dels individus i les influències procedents des del seu entorn fı́sic i social. La Psicologia, a l’abordar el comportament del ser humà, constitueix un camp d’estudi intermedi entre el biològic i el social. Comprèn diverses branques, interrelacionades entre si, que poden també descriure’s en termes d’àrees d’aplicació. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT 28 Per a la formació del professional d’Infermeria i perseguint un enfocament integral de l’aprenentatge, hem conformat els continguts d’aquesta assignatura des de les branques de la Psicologia General, Psicologia Evolutiva o del Desenvolupament, Psicologia Social i Psicologia de la Salut. D’aqueixa manera, els continguts del programa aniran dirigits a l’adquisició de coneixements bàsics sobre el funcionament del comportament humà i les seues alteracions; l’evolució psicosocial i influències socioculturals; la identificació dels factors i respostes psicosocials en el continuum salut-malaltia, i el desenvolupament d’habilitats en tècniques relacionals i terapèutiques. Per la naturalesa holı́stica de l’assignatura, suposa un coneixement fonamental en la formació dels professionals de la salut, i el seu estudi resulta totalment pertinent per al seguiment d’assignatures posteriors. Entre les vinculacions més importants, cap destacar l’estreta relació que manté en coneixements i aspectes metodològics amb la matèria de Sociologia, impartida també en el mòdul de formació bàsica; aixı́ com amb l’assignatura de Infermeria psiquiàtrica i salut mental, que encara que impartida en cursos posteriors de la titulació, requereix per al seu òptim desenvolupament de les bases que aporta aquesta assignatura. Finalment, també contribueix a la formació necessària per al desenvolupament del Practicum, i el Treball final de Grau. 3. Coneixements previs • Comprensió lectora de la llengua anglesa. • Coneixements bàsics d’informàtica, a nivell d’usuari (sistema operatiu, processador de textos, elaboració de diapositives, full de càlcul). • Actitud de superació personal en l’assoliment de metes acadèmiques. 4. Objectius i competències Competències generals: G-3 Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social i multicultural. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-8 Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. Competències especı́fiques: E-7 Identificar les respostes psicosociales de les persones davant les diferents situacions de salut (en particular, la malaltia i el sofriment), seleccionant les accions adequades per a proporcionar ajuda en les mateixes. Establir una relació empática i respectuosa amb el pacient i famı́lia, d’acord amb la situació de la persona, problema de salut i etapa de desenvolupament. Utilitzar estratègies i habilitats que permeten una comunicació efectiva amb pacients, famı́lies i grups socials aixı́ com l’expressió de les seues preocupacions i interessos des de la perspectiva de gènere. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 29 FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT E-9 Conèixer i identificar els problemes psicològics i fı́sics derivats de la violència de genere per a capacitar a l’estudiant en la prevenció la detecció precoç, l’assistència i la rehabilitació de les mates d’aquesta forma de violència. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge UNITAT TEMÀTICA I: Conceptes bàsics i metodològics de les Ciències Psicosocials 1. L’alumne/a serà capaç de relacionar els fonaments de les ciències psicosocials en l’àmbit de la salut, i les conseqüències de l’adopció de la perspectiva holı́stica en la salut, i la praxi d’infermeria. 2. L’alumne/a serà capaç de relacionar les bases biològiques i ambientals de la conducta humana, i els models teòrics que la fonamenten. UNITAT TEMÀTICA II: Processos psı́quics bàsics i les seues alteracions 1. L’alumne/a serà capaç de diferenciar els fonaments teòrics de les següents funcions psicològiques bàsiques: percepció, atenció, aprenentatge, memòria, pensament, llenguatge, en els estats de normalitat i les seues alteracions bàsiques. 2. L’alumne/a serà capaç d’identificar les caracterı́stiques generals i enfocaments teòrics de les emocions, la motivació i personalitat i la seua directa relació amb l’estat de salut. UNITAT TEMÀTICA III: Desenvolupament del cicle vital humà 1. L’alumne/a serà capaç d’identificar els aspectes psicosocials i els factors que condicionen el patró de normalitat dins del cicle vital de les persones, incloent la perspectiva de gènere. UNITAT TEMÀTICA IV: Comportament i salut-malaltia 1. L’alumne/a serà capaç de relacionar els aspectes psicològics culturals i socials, amb els models de conductes saludables i estils de vida, i d’identificar el paper de la famı́lia com a sistema de suport social, enfront de les situacions de crisis, els seus aspectes preventius, incloent la identificació dels problemes psicològics i fı́sics derivats de la desigualtat i violència de gènere. 2. L’alumne/a mostra coneixement dels fonaments teòrics que relacionen l’ansietat, l’estrès, i la seua influència en la salut dels individus. 3. L’alumne/a serà capaç d’identificar els aspectes que determinen la qualitat de vida de les persones aspectes sociològics, psicològics i fı́sics, i en el cas especı́fic de la dona. UNITAT TEMÀTICA V: Factors psicosocials en el procés de l’emmalaltir humà 1. L’alumne/a serà capaç de diferenciar els diferents significats atribuı̈ts a la malaltia, aixı́ com de relacionar les conductes i patrons de resposta enfront de la malaltia. 2. L’alumne/a serà capaç de relacionar aspectes psicosocials en els processos de diferents malalties, i situacions de salut. 3. L’alumne/a serà capaç d’identificar els factors cognitius-conductuals implicats en l’experiència de dolor. 4. L’alumne/a serà capaç de relacionar aspectes psicosocials relacionats amb la malaltia terminal, el duel i la mort, i com afecta tant a l’individu com a l’entorn familiar. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT 30 UNITAT TEMÀTICA VI: Tècniques relacionals i terapèutiques 1. L’alumne/a serà capaç d’identificar i distingir els diferents aspectes que modulen els processos de comunicació i de distingir els components que regulen la relació intrapersonal i interpersonal. 2. L’alumne/a serà capaç d’identificar i diferenciar els aspectes positius i negatius que intervenen en la dinàmica relacional de l’equip de treball. 3. L’alumne/a serà capaç de mostrar coneixement de les habilitats socials i aspectes bàsics de la relació terapèutica. 4. L’alumne/a serà capaç d’identificar les àrees d’avaluació i intervenció psicosocial i diferenciar les bases i aplicacions de les diferents teràpies alternatives i complementàries. PRÀCTIQUES EN AULA 1. L’alumne/a serà capaç d’aplicar els coneixements teòrics adquirits per a la realització de les diferents modalitats de pràctiques. 2. L’alumne/a serà capaç d’utilitzar adequadament els components verbals i no verbals de la comunicació. 3. L’alumne/a serà capaç d’identificar situacions estressants i tensions de la vida diària, i utilitzar les tècniques de relaxació i acte control emocional més eficaços a nivell individual, i per al seu futur professional. 4. L’alumne/a serà capaç de resoldre problemes aplicant el pensament crı́tic. 5. L’alumne/a serà capaç d’utilitzar estratègies i habilitats que permeten el treball cooperatiu. 6. L’alumne/a serà capaç de dissenyar un programa d’intervenció psicosocial a partir de l’avaluació de totes les àrees implicades. 7. L’alumne/a serà capaç de realitzar i presentar un treball utilitzant TICS. 6. Continguts UNITAT TEMÀTICA I: Conceptes bàsics i metodològics de les Ciències Psicosocials Reuneix en dos temes les bases fonamentals i introductòries de l’assignatura. A partir de la contextualització de la disciplina Psicologia en l’àmbit de la salut i en la pràctica d’Infermeria, s’aproxima a l’estudiant/a al desenvolupament històric de la ciència Psicologia i es descriu la naturalesa biopsicosocial del comportament humà. Tema 1. Introducció a l’assignatura. Les ciències psicosocials en l’àmbit de la salut. Concepte, objecte i aplicacions. Tema 2. Naturalesa biopsicosocial de la conducta. UNITAT TEMÀTICA II: Processos psı́quics bàsics i les seues alteracions Amb un total de set temes es revisa el funcionament dels processos psı́quics bàsics, que conformen els mecanismes que regulen el comportament humà, entès en un sentit ampli. Des d’aquesta perspectiva s’ofereix a l’estudiant les bases de la conducta humana normal i les seues principals alteracions, que li permeten entendre i valorar la necessitat d’integrar el funcionament psı́quic en el comportament de les persones i els aspectes psicològics com component del model biopsicosocial en l’àmbit de la salut i malaltia. Tema 3. Percepció i atenció. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 31 FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT Tema 4. Aprenentatge. Tema 5. Memòria i intel.ligència. Tema 6. Pensament, llenguatge. Tema 7. Motivació. Tema 8. Emocions. Tema 9. Personalitat. UNITAT TEMÀTICA III: Desenvolupament del cicle vital humà A partir de tres temes es revisen els principis fonamentals del desenvolupament humà, i es descriuen els canvis cognitius, socials i de la personalitat al llarg del cicle vital. Canvis que es troben relacionats amb les diferents etapes de la vida, les circumstàncies pròpies de l’entorn en les quals el subjecte es desenvolupa, i les experiències particulars que viu cada persona, des de les quals s’introdueix la perspectiva de gènere. Tema 10. Principis bàsics del desenvolupament humà. Tema 11. Infància i adolescència. Tema 12. Maduresa i involució. UNITAT TEMÀTICA IV: Comportament i salut-malaltia Amb una orientació dirigida a l’aplicació, en tres temes es revisen continguts estretament relacionats amb el comportament humà i el procés de salut-malaltia, revisant aquells processos protectors de salut, entre els quals es troben els estils de vida saludables i el suport social percebut, i els quals produeixen un efecte negatiu sobre el benestar com l’estrès des de totes els seus vessants, per a concloure en el constructe de qualitat de vida relacionada amb la salut i la seua aplicació en les cures d’Infermeria. Tema 13. Conductes promotores de salut. La famı́lia com agent de salut. Tema 14. Estrès, salut i malaltia. Tema 15. Qualitat de vida relacionada amb la salut. UNITAT TEMÀTICA V: Factors psicosocials en el procés de l’emmalaltir humà En tres temes s’introdueix a l’estudiant en els diferents factors psicosocials implicats en el procés d’emmalaltir, des dels models que expliquen les diferents representacions i conductes de malaltia a nivell individual, fins a les repercussions o respostes que es presenten davant el diagnòstic, tractament i la mort tant en el pacient com la seua famı́lia. D’aqueixa manera es revisen les diferents respostes psicosocials en diferents patologies cròniques i agudes, la dimensió psicològica del dolor crònic i des d’un enfocament plural i sociocultural, s’exploren les fases de afrontament a la mort i el procés de duel, per a capacitar aixı́ a l’estudiant en habilitats, competències i actituds positives. Tema 16. Representació i conducta de malaltia. Aspectes psicosocials en diferents problemes de salut. Tema 17. El dolor crònic: factors psicosocials. Tema 18. Cultura i mort: elaboració i resolució del duel. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT 32 UNITAT TEMÀTICA VI: Tècniques relacionals i terapèutiques En el seu conjunt, els quatre temes que conformen aquesta unitat, es dirigeixen al coneixement i desenvolupament d’habilitats que permeten com agent terapèutic en la seua pràctica professional, millorar la interacció i relació d’ajuda amb els pacients i amb la resta de membres de l’equip sanitari. Els continguts impartits en aquesta unitat es vinculen estretament amb les activitats desenvolupades en el programa pràctic i es concreten en coneixements sobre la comunicació humana en totes les seues modalitats (verbal i no-verbal) i aplicacions, entesa com vehicle d’interacció social i eina bàsica en la relació d’ajuda i terapèutica amb el pacient i familiars. Finalment s’aporten coneixements sobre la intervenció psicosocial i diferents teràpies alternatives i complementàries. Tema 19. La comunicació humana. Tema 20. Processos de comunicació intra i interpersonals. Tema 21. Relació professional-pacient: habilitats terapèutiques bàsiques. L’equip de treball. Tema 22. Tècniques d’intervenció psicosocial. Teràpies alternatives i complementàries en Infermeria. SESIONS PRÀCTIQUES EN AULA Les diferents sessions pràctiques apliquen i reforcen continguts teòrics referits a la comunicació, les habilitats socials i terapèutiques que permetin un òptim desenvolupament personal i professional de l’estudiant. La primera sessió es dirigeix a l’entrenament en competències i habilitats de relació i comunicació interpersonal i grupal. La segona sessió se centra en la utilització adequada de les habilitats terapèutiques (empatia, seguretat, confidencialitat. . . ) en la relació amb el pacient i famı́lia. La tercera sessió consisteix en la realització d’una tècnica de relaxació com mesura de afrontament a l’estrès i autocontrol emocional. Finalment, la quarta sessió l’estudiant dissenya una intervenció psicosocial a partir de l’anàlisi de casos clı́nics o grupals i presenta el treball, demostrant la seua capacitat per a aplicar el pensament crı́tic, i la utilització de les TICS. 1. Comunicació i dinàmica de grups. 2. Habilitats socials i terapèutiques. Anàlisi d’un cas clı́nic. 3. Autocontrol emocional: tècniques de relaxació i reductores d’ansietat. 4. Disseny d’una intervenció psicosocial basada en una comunicació de males notı́cies i presentat mitjançant la utilització de medis audiovisuals. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × 100 ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. T P I L U Horas 50 8 — — 2 60 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 33 FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT Distribució de crèdits Per a la planificació temporal dels continguts i tractant-se d’una assignatura semestral de 6 crèdits (60 hores presencials), s’ha previst una freqüència de quatre hores setmanals de classe i/o activitat presencial. Totes aquestes activitats presencials (classes teòriques i pràctiques) s’han organitzat dins del perı́ode temporal assignat a l’assignatura, llevat de les quals per raons de disponibilitat d’espais docents o altres requeriments, precisaran d’ajustar-se amb menudes variacions, el que si escau, serà comunicat oportunament. Tema núm. Descripció del contingut Hores 1 Introducció a l’assignatura. 2 2 Naturalesa biopsicosocial de la conducta. 2 3 Percepció i atenció. 2 4 Aprenentatge. 2 5 Memòria i intel.ligència. 4 6 Pensament i llenguatge. 2 7 Motivació. 2 8 Emocions. 2 9 Personalitat. 4 10 Principis bàsics del desenvolupament humà. 2 11 Infància i adolescència. 2 12 Maduresa i involució. 2 13 Conductes promotores de salut. La famı́lia agent de salut. 2 14 Estrès, salut i malaltia. 2 15 Qualitat de vida relacionada amb la salut. 2 16 Representació i conducta de malaltia. Aspectes psicosocials en diferents problemes de salut. 2 17 El dolor crònic: factors psicosocials. 2 18 Cultura i mort: elaboració i resolució del duel. 2 19 La comunicació humana. 2 20 Processos intra i interpersonals. 2 21 Relació professional-pacient: habilitats terapèutiques. L’equip de treball. 2 22 Tècniques d’intervenció psicosocial. Teràpies alternatives i complementàries en Infermeria. 4 Professor/a que imparteix la clase B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVIDADES NO PRESENCIALES Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes — Elaboració de treballs en grup 8 Elaboració de treballs individuals 6 Estudio i treball autònom 46 Lectures de material complementari 8 Preparació d’activitats d’avaluació 14 Preparació de classes de teoria 4 Preparació de classes pràctiques i de problemes 4 Resolució de casos pràctics — Resolució de qüestionaris on-line — h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × (1− 100 )) 90 h Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT 34 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge S’utilitzen diferents metodologies per a la part teòrica i pràctica de l’assignatura, encara que ambdues es complementen. El contingut de el programa teòric es desenvoluparà mitjançant una combinació de classes magistrals amb suport audiovisual, treballs de desenvolupament teòric grupals, realització d’exercicis individuals i anàlisi de projeccions que donen suport la teoria, fomenten l’aprenentatge significatiu i permeten l’aplicació pràctica dels continguts teòrics. En relació amb determinats temes del programa teòric, l’estudiant haurà d’ampliar i aprofundir en el seu contingut temàtic, a partir de les lectures i materials indicats i/o dipositats en l’Aula Virtual. El programa de formació pràctica es desenvoluparà a partir de les següents metodologies: • Exercicis pràctics individuals i grupals en els que l’estudiant haurà de desenrotllar habilitats i competències a través de diferents tècniques (comunicació, modelat, role-playing, autocontrol emocional, etc.). 9. Avaluació L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a través de tres modalitats que contribueixen a la qualificació final de la següent manera: 1. Examen teòric: 80% 2. Avaluació contı́nua: 20% 3. Sessions pràctiques: assistència obligatòria A continuació es detallen les activitats, els criteris i ponderacions d’aquestes modalitats d’avaluació: a) El EXAMEN TEÒRIC (80%) consistirà en una prova d’avaluació de coneixements que contindrà qüestions teòriques i/o teòric-pràctiques sobre els continguts del programa de l’assignatura. S’efectuarà a partir de preguntes de valoració objectiva (tipus test) i/o mitjançant preguntes de desenvolupament breu. Oportunament s’indicarà el nombre de preguntes totals de l’examen i, en el cas del tipus test el nombre de respostes possible i el descompte de puntuació per les respostes incorrectament contestades. La nota màxima que es pot obtenir d’aquesta prova és de 8 punts, sent necessari obtenir una qualificació mı́nima de 4 punts per ser avaluat/a de el conjunt de l’assignatura. b) La AVALUACIÓ CONTÍNUA (20%) consistirà en el desenvolupament d’un treball i/o activitat sobre temes del programa i/o lectures complementàries. Suposarà el 10% de la qualificació final de l’assignatura, sempre que l’estudiant hagi superat l’examen teòric i la part pràctica. La qualificació obtinguda en aquestes proves es mantindrà solament fins a la segona convocatòria del curs. c) Les SESSIONS PRÀCTIQUES comprenen QUATRE sessions, totes elles d’assistència obligatòria. La superació d’aquesta part pràctica recull la citada assistència i la presentació dels treballs a realitzar a partir de les activitats proposades en aquestes sessions. Per poder presentar-se a l’examen teòric és necessari haver superat aquesta part pràctica. Donada la naturalesa de les activitats de les sessions pràctiques i la necessària interactivitat en grup, no es pot oferir recuperació de les mateixes en segona convocatòria. En el cas que el/l’estudiant no superi la part pràctica, per faltes d’assistència o incompliment en la presentació de treballs, no podrà ser avaluat/a de l’assignatura, atès que no té possibilitat de recuperar aquesta part fins al següent curs acadèmic. Si el/l’estudiant no aconseguı́s en primera o segona convocatòria la qualificació requerida per aprovar l’examen teòric però hagués superat la part pràctica, no hauria de tornar a realitzar-la en el següent curs acadèmic en considerar-la ja superada, sempre que es compleixin les mateixes condicions recollides en aquesta guia docent. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 35 FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Referències bàsiques 1. Myers, DG. Psicologı́a. Madrid: Panamericana, 2005. 2. Papalia, DE. Desarrollo humano. (9a ed.) Madrid: McGraw Hill, 2004. 3. Morrison, V.; Benett, P. Psicologı́a de la salud. Madrid. Prentice Hall, 2008 4. Cleries X. La comunicación. Una competencia esencial para los profesionales de la salud. Barcelona: Masson, 2006 5. Sanz, Ma L. Psicologı́a: Individuo y medio social. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2012. Referències complementàries 1. Arce, MC.; Carballal, MC.; Cibanal, JL. Técnicas de comunicación y relación de ayuda en ciencias de la salud. Madrid: Elsevier. 2006. 2. Amigo, I., Fernandez, C. y Nieto, J. Manual de Psicologı́a de la salud. Madrid: Pirámide. 1998 3. Bayes, R. Psicologı́a de la muerte y del sufrimiento. Barcelona: Martinez Roca, 2001. 4. Caballo VE. Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales. (7a ed.) Madrid: S. XXI. 2007. 5. Katz, D. Psicologı́a de las edades: del nacer al morir. (9a ed.). Madrid: Morata, 1998 6. Latorre JM. Ciencias Psicosociales Aplicadas. Madrid: Sı́ntesis. 1995 7. Lazarus, RS.; Lazarus, BN. Pasión y razón: la comprensión de nuestras emociones. Barcelona: Paidós, 2000. 8. Llor, B.; Abad, MA.; Garcia, M.; Nieto J. Ciencias Psicosociales Aplicadas a la Salud. Madrid. McGraw Hill, 1995. 9. McKay, M., Davis, M., Fanning, P. Técnicas cognitivas para el tratamiento del estrés. Barcelona: Martinez Roca, 1985. 10. Morales, JF. Psicologı́a Social. Madrid: McGraw Hill, 2007. 11. Nieto-Munuera, J.; Abad Mateo M.A.; Esteban Albert, M.; Tejerina Arreal, M. Psicologı́a para ciencias de la salud. Estudio del comportamiento humano ante la enfermedad. Madrid: McGraw-Hill, 2004. 12. Pastor, G. Conducta interpersonal: Ensayo de psicologı́a social. (5a ed.). Salamanca: Publicaciones Universidad Pontificia. 2000. 13. Rodriguez Marin, J., Neipp Lopez, MC. Manual de Psicologı́a Social de la Salud. Madrid: Sı́ntesis, 2008. 14. Sapolsky, R. ¿Por qué las cebras no tienen úlcera? La guı́a del estrés. Madrid: Alianza Editorial, 2008. 15. Sierra Bravo, R. Técnicas de investigación social. Teorı́a y ejercicios. Madrid: Paraninfo, 2001. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 36 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 37 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 1. Dades d’identificació Mòdul Formació bàsica comuna Matèria Sociologia Codi assignatura 34368 Nom assignatura SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT Caràcter Formació bàsica d’altres branques Curs acadèmic 2016–2017 Curs Primer Semestre Primer o Segon Departament Sociologia i Antropologia Social Crèdits ECTS 6 (Presencial: 40% → 60 h) Crèdits presencials Grups Coordinació gia sociolo- Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5 0,8 0 0 0,2 6 1 2 0 0 2 Prof: Rúbio i Giménez, Llorenç Despacho: No 10, FIP Correo-e: [email protected] Prof: Grau i Muñoz, Arantxa Despacho: No 10, FIP Correo-e: [email protected] Coordinació salut Professorat gènere i Prof: Vidal Blanco, Gabriel Despacho: No 12, FIP Correo-e: [email protected] Prof. 1: Rúbio i Gimènez, Llorenç Despatx: No 10, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Grau i Muñoz, Arantxa Despatx: No 10, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Molina Barceló, Ana Despatx: No 2.0, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Donat Colomer, Francisco Despatx: No 6, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 5: Vidal Blanco, Gabriel Despatx: No 7, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 6: Escribá Agüir, Vicenta Despatx: No 2.4, FIP Correu-e: [email protected] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 38 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) La matèria de Sociologia, pròpia de l’àrea de les Ciències Socials, s’integra en el mòdul I Formació Bàsica Comuna, constituı̈t bàsicament per matèries pròpies de l’àrea de les Ciències de la Salut. Que en el Pla d’estudis d’Infermeria s’integren tant les ciències biològiques com les socials es deu al fet que totes elles es requereixen per a l’estudi del procés de salut-malaltia. Si bé aquest procés posseeix una clara materialitat biològica en la mesura que afecta a persones i grups poblacionals, la seua dimensió, des del punt de vista de la Salut Pública, és fonamentalment col.lectiva, i per tant es requereix dels instruments que, aporta la Sociologia per a abordar tècnica i teòricament l’objecte d’estudi de la salut i la malaltia com un procés social, en la seua dimensió històrica, soci-polı́tica, econòmica i de gènere. Totes aquestes dimensions són necessàries per a proporcionar una explicació més integradora de la realitat social. Estructura i l’organització el programa de l’assignatura en la seua dimensió teòrica i pràctica El contingut teòric s’ha organitzat en dues parts. En la primera es desenvolupen els continguts relacionats amb Sociologia, i en la segona s’exposa el coneixement relacionat amb Gènere i Salut. La Sociologia s’ocupa de l’estudi de la societat humana, les col.lectivitats que la formen, les estructures socials, les causes que originen els canvis i desviacions socials, la història polı́tica i social i les relacions que tenen lloc entre els individus i la societat en la qual perviu i el medi. Té per objecte l’anàlisi cientı́fica de la realitat social. És una disciplina que naix amb la modernitat i expressa la consciència reflexiva de la societat contemporània que mira sobre si mateixa per a comprendre, i en la mesura del possible, explicar els processos que la constitueixen. En aquest sentit, la mirada de l’alumnat d’aquesta matèria ha de ser omnicomprensiva, perquè abraça totes les dimensions de les societats humanes, però es distingeix d’altres disciplines que tenen el mateix objecte per la perspectiva des de la qual observa aquesta realitat: la de les relacions socials. A més ha de tenir una perspectiva de gènere afegida a l’anàlisi de la realitat social i que convertirà en l’element central de la seua anàlisi. Aquesta assignatura servirà per a donar una perspectiva sociològica de tot el que té a veure amb la salut i trencar amb el mite del paradigma biologista, ja que les persones emmalalteixen no solament pel biològic i l’explotació dels elements presents en la naturalesa, sinó que ho fa també per la seua pròpia explotació. La segona part, com hem dit, contempla el Gènere i la Salut, desenvolupant-se les aportacions conceptuals i metodològiques produı̈des en el marc dels estudis de dones i del gènere. La perspectiva de gènere és una eina analı́tica de caràcter transversal que permet acostar-se a la realitat social utilitzant una nova metodologia per a la comprensió de la complexa realitat social. A l’incorporar la categoria de gènere en les Ciències de la salut, s’introdueixen una sèrie de principis i enfocaments que superen el model biomèdic, al plantejar-se una visió cultural i social de la malaltia, tal com ve recomanant l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En investigacions recents s’ha demostrat que el patró epidemiològic de salut i malaltia entre els homes i les dones, no només és a causa de les seues diferències biològiques, sinó als patrons d’estils de vida i als factors de risc associats a les condicions de vida i treball que es deriven de la seua posició de gènere, donant lloc a desigualtats en la manifestació de la malaltia i en l’atenció a la salut. Quant a la formació pràctica que s’ofereix en l’assignatura, es considera fonamental atès que suposa un primer contacte de l’alumnat amb el procés de la investigació. L’ensinistrament en aquest camp, s’haurà d’exercitar amb major rigor i profunditat, quan l’alumnat haja d’abordar el Treball Final de Grau, que es requerirà per a la seua qualificació professional. Sobre la base d’això, l’orientació que es pretén donar en aquesta assignatura, és una aplicació senzilla del procés i les metodologies d’investigació. La transversalitat de la perspectiva de gènere D’acord a la normativa vigent i d’acord amb el document de Verificació del titule de Graduat/da en Infermeria, que pren com referencia les recomanacions de la OMS per a incorporar les qüestions de gènere en el pla d’estudi. És important assenyalar, que serà a partir dels coneixements conceptuals i metodològics impartits en aquesta assignatura, els quals s’utilitzen com eixos per a establir la transversalitat de perspectiva de Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 39 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT gènere en tots els mòduls, matèries i assignatures que vertebren el pla d’estudis d’Infermeria. En definitiva, el que es pretén amb la transversalitat és promoure l’equitat i la igualtat entre homes i dones, al llarg de tota la vida, i vetlar perquè les intervencions en el sistema de salut no fomenten papers i relacions de gènere poc equitatius. 3. Coneixements previs No es requereixen coneixements previs imprescindibles per a abordar aquesta assignatura. 4. Objectius i competències Competències generals G-2 Reconèixer el dret a la salut, aplicar el principi d’equitat social a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-3 Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social i multicultural. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-5 Conèixer i interpretar el marc conceptual de gènere, aixı́ com el marc normatiu i institucional relatiu a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. Competències especı́fiques E-7 Identificar les respostes psicosociales de les persones davant les diferents situacions de salut (en particular, la malaltia i el sofriment), seleccionant les accions adequades per a proporcionar ajuda en les mateixes. Establir una relació empática i respectuosa amb el pacient i famı́lia, d’acord amb la situació de la persona, problema de salut i etapa de desenvolupament. Utilitzar estratègies i habilitats que permeten una comunicació efectiva amb pacients, famı́lies i grups socials aixı́ com l’expressió de les seues preocupacions i interessos des de la perspectiva de gènere. E-9 Conèixer i identificar els problemes psicològics i fı́sics derivats de la violència de genere per a capacitar a l’estudiant en la prevenció la detecció precoç, l’assistència i la rehabilitació de les mates d’aquesta forma de violència. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge Els resultats d’aprenentatge que es pretenen assolir en finalitzar l’assignatura són els següents: Part I: Sociologia 1. Comprendre el funcionament d’alguns processos socials bàsics. 2. Conèixer les estructures de la societat. 3. Analitzar diferents problemes als quals s’enfronten les societats modernes. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 40 4. Conèixer i comprendre els mètodes d’investigació més usats en sociologia. 5. Saber analitzar des del punt de vista social alguns comportaments bàsics dels grups socials. 6. Analitzar crı́ticament lectures d’autors i autores bàsics de les principals corrents sociològiques. 7. Desenvolupar una consciència crı́tica pel que fa a les interpretacions sociològiques. 8. Aprendre a analitzar la realitat social utilitzant i aplicant la perspectiva de gènere. 9. Reflexionar sobre les possibilitats i estratègies de transformació de la realitat social i subjectiva per a promoure la igualtat entre els sexes i la justı́cia social. 10. Considerar degudament l’articulació del gènere amb altres factors d’estratificació social, com la classe social, l’ètnia, edat, pràctica sexual. . . 11. Adquirir els coneixements fonamentals sobre el concepte gènere com categoria analı́tica. 12. Explicar la construcció del sistema sexe/gènere 13. Aprendre a detectar senyals de sexisme, discriminació injustificada i de predomini simbòlic del masculı́. 14. Analitzar els factors determinants biològics, socials, històrics, culturals i econòmics del procés salutmalaltia des de la perspectiva de gènere. 15. Desenvolupar la capacitat crı́tica de l’alumnat en relació amb les pràctiques de salut. 16. Argumentar i defensar coherentment les idees desenvolupades en el treball individual. 17. Saber debatre amb fonamentació alguns punts de vista controvertits. 18. Analitzar crı́ticament vı́deos i pel.lı́cules relacionades amb la sociologia el gènere i la salut. 19. Saber dissenyar investigacions senzilles en el camp de les ciències socials aplicades a l’anàlisi de la salut. Part II: Gènere i salut 1. Analitzar la influència del sistema sexe/gènere en el procés d’emmalaltir i les maneres d’afrontar la malaltia. 2. Establir les relacions que els conceptes Identitat, Estereotip i Rol Social tenen en els fonaments del terme Identitat de Gènere i en la construcció de la Subjectivitat. 3. Explicar el paper de la dona i la seua aportació en l’activitat de cuidar en l’evolució de la humanitat. 4. Identificar els nous canvis socials en els rols de gènere i com afecten al model tradicional de cures. 5. Explicar l’origen i formes de la desigualtat de gènere i la seua repercussió en la construcció social. 6. Identificar les necessitats pròpies de la dona relacionades amb la salut. 7. Conèixer i Identificar els biaixos de gènere que subjauen en el corpus teòric de les ciències de la salut que es manifesten en les pràctiques clı́niques i terapèutiques. 8. Conèixer la imbricació del gènere en les professions sanitàries i els biaixos en les pràctiques clı́niques i en les polı́tiques sanitàries. 9. Analitzar l’androcentrisme en els discursos sanitaris i en la investigació aplicada en salut. 10. Reconèixer del paper del llenguatge en la relació entre els sexes. 11. Identificar els mecanismes pels quals l’ús de la llengua col.labora en la configuració d’una realitat androcèntrica i sexista. 12. Conèixer les caracterı́stiques estructurals i funcionals que determinen les diferències entre els sexes. 13. Realitzar una anàlisi crı́tica del valor simbòlic atribuı̈t a determinats fets biològics de les dones. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 41 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 14. Recordar la definició de Salut Sexual i Salut Reproductiva i aprofundir en el significat del concepte, analitzant els esdeveniments històrics que van fer evolucionar el concepte fins als nostres dies. 15. Revisar els drets sexuals i reproductius i analitzar l’estat dels mateixos en el nostre paı́s. 16. Conèixer i aprendre a utilitzar les eines d’anàlisis de gènere en Salut Sexual i Reproductiva. 17. Prendre consciència de com les normes i els valors sobre els rols de gènere es relacionen amb les inequitats de gènere en salut sexual i salut reproductiva. 18. Proporcionar un marc crı́tic des del qual analitzar el fenomen de la violència des d’una perspectiva interdisciplinar. 19. Reconèixer com principals factors de la violència de gènere les relacions de desigualtat entre homes i dones. 20. Detectar els efectes que té la violència de gènere en la salut de les dones. 21. Definir els diferents tipus de violència de gènere i els factors de risc. 22. Explicar les taxes de feminicidi i la resposta de la dona enfront de la violència. 23. Analitzar les diferències del treball productiu i reproductiu, 24. Conèixer la situació actual de les dones en el mercat laboral. 25. Analitzar crı́ticament els estereotips sexistes que les determinen les professions tradicionalment classificades com femenines o masculines. 26. Prendre consciència de la importància del treball domèstic i reflexionar sobre el que suposa la doble jornada per a les dones. 27. Descobrir el temps que inverteixen algunes dones en la realització del treball domèstic i sensibilitzar cap a la coresponsabilitat de les tasques domèstiques. 28. Conèixer i analitzar crı́ticament els diferents usos del temps. 29. Distingir i identificar els factors que intervenen en les desigualtats de gènere en la salut. 30. Inferir i interpretar els efectes de les desigualtats de gènere en l’àmbit de la salut i en les cures d’Infermeria. 31. Aplicar el coneixement de les relacions entre gènere i salut per a explicar algunes desigualtats en la salut de dones i homes. 32. Reconèixer els aspectes derivats de la desigualtat de gènere i la seua repercussió en els diferents problemes de salut. 33. Identificar les caracterı́stiques pròpies dels diferents corrents de pensament del moviment feminista. 34. Relacionar els postulats dels corrents feministes i la seua repercussió en el desenvolupament de polı́tiques públiques que permeten la igualtat de gènere en tots els àmbits socials. 35. Conèixer les eines transversals de la perspectiva de gènere. 36. Vincular el desenvolupament de la salut i el benestar en les dones amb les polı́tiques d’equitat en salut. 37. Reconèixer els problemes de gènere en les investigacions de salut. 38. Determinar les aproximacions teòriques feministes en investigació sobre problemes de salut. 39. Indicar les variables que des d’una perspectiva de gènere han d’incloure’s en les enquestes de salut i projectes d’investigació. 40. Saber dissenyar projectes/procolos d’investigació senzills que incorporen aspectes de gènere i salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 42 6. Continguts A) CONTINGUTS TEÒRICS PART I: SOCIOLOGIA L’apartat de Sociologia s’ha estructurat en cinc grans temes. En el tema un s’aborda la naturalesa crı́tic-pràctica de la perspectiva sociològica aplicada a les ciències de la salut. Es parteix del concepte de sociologia de la salut i la sociologia de la medicina, explicant com l’estructura social intervé en el procés d’emmalaltir i sanar. S’avança en el coneixement de les desigualtats socials per raó de la propietat material, del coneixement, del poder, del gènere, de la raça, de l’edat i en els mecanismes pels quals eixes desigualtats poden perpetuar-se, incrementar-se o atenuar-se. És essencial comprendre l’arrel social de la desigualtat i que els factors socials que la sustenten poden ser analitzats i modificats. Conceptes sociològics que s’han de conèixer i usar com eina d’anàlisi són, per exemple, els d’estratificació social, classe social, formes de capital, altres formes de desigualtat social, prejudicis i discriminació. Finalment s’explica la metodologia de la investigació cientı́fic social. El tema dos es dedica a l’agència, grups rols i estatus. En ell s’analitza el paper de la institució familiar, explicant la famı́lia com sistema social, les funcions i la diversitat de tipologia de la vida familiar a l’hora proporcionar les cures de salut. També s’expliquen els coneixements respecte a la forma que s’estructuren els individus en funció del parentiu i la institució familiar, els grups, rols i l’estatus social. En l’últim apartat s’expliquen i comparen les normes socials i les diferències, quant a la desviació i el delicte. En el tema tres gira entorn dels processos demogràfics bàsics. Acı́ es descriu i analitza l’evolució experimentada en els últims anys en l’estructura demogràfica d’Espanya, atenent de forma especial als moviments migratoris i les seues causes. Es presenten alguns indicadors bàsics: natalitat, mortalitat, fecunditat i envelliment, quines conseqüències produeixen en la societat i com abordar-les. En el tema quatre s’aborden les estructures sanitàries, nacional i internacional. Es reflexiona sobre les conseqüències que tenen per a la ciutadania la humanització dels serveis sanitaris i com aconseguir una major participació i implicació, tant dels/as pacients, com de professionals. A continuació s’exposarà i interpretarà el discurs social de la pràctica de les professions sanitàries en la societat del risc. Conjuntament a aquests coneixements, s’explicaran i contrastaran les diferents estructures sanitàries, tant les nacionals, com les internacionals. També com aplicar en l’activitat assistencial conceptes de bioètica. En el tema cinc s’explica la construcció social del gènere, aixı́ com les diferències que s’estableixen des de diferents perspectives, tant biologista, com social. Aixı́ mateix s’introdueix la construcció social de les feminitats i masculinitats i com afecten a les persones, tant en les relacions de dominació i subordinació, com en les familiars i en les socials. Temes Tema 1: La naturalesa crı́tic-pràctica de la perspectiva sociològica aplicada a les ciències de la salut. • Emmalaltir, sanar i guarir com fets socials. La sociologia de la salut i la sociologia de la medicina. • El procés de socialització des d’una perspectiva de gènere. • Canvi social i reproducció social. • Estratificació social. – Gènere, classe social i desigualtats en la salut i en la malaltia. • Introducció a la metodologia de la investigació cientı́fic-social. – Bases de dades. Tema 2: L’agència. Grups, rols i estatus. • La institució familiar. Salut, famı́lia i gènere. • Desviació i delicte. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 43 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT Tema 3: Processos demogràfics bàsics. • Natalitat, mortalitat, fecunditat i envelliment: conseqüències. • Teories de població. La teoria de la transició demogràfica i les teories poblacionistes. • Moviments migratoris: causes i motius. – L’experiència cultural de la malaltia i de l’atenció sanitària. Tema 4: Estructures sanitàries: nacional i internacional. • La humanització dels serveis sanitaris. • El saber mèdic com discurs social en la societat del risc. • Professions sanitàries: anàlisis de les identitats professionals sexuadas. • Transformacions socials actuals en el camp de la salut. Globalització i sostenibilitat. Tema 5: La construcció social del gènere. • El sistema sexe-gènere. La teoria social i el cos generalitzat. • La construcció social de feminitats i masculinidades. PART II: GÈNERE I SALUT La segona part del programa es desenvolupa en vuit temes el contingut dels quals es desenvolupa a continuació. En el tema sis es fa una doble anàlisi, d’una banda s’estudien les implicacions del Sistema de gènere en la construcció de la Subjectivitat, incloent acı́ el desenvolupament de conceptes i constructes cognitius que han estat a la base de la fonamentació psicosocial de les diferències entre els sexes i els rols de gènere. S’expliquen els estudis sobre dones i de gènere i els conceptes rellevants de Identitat, Estereotip, Identitat de Gènere i Subjectivitat. Per altra banda, es desenvolupa l’actualització dels conceptes relacionats amb el tema Gènere i Salut. En aquesta part, s’estudia la necessitat d’eliminar els biaixos de gènere que han estat a la base del corpus teòric i de la pràctica terapèutica i s’explica àmpliament també la necessitat d’introduir noves hipòtesis de treball, noves perspectives de gènere en l’anàlisi del tipus de morbiditat femenina i en l’estudi de la prevalença diferencial de trastorns de la salut en les dones. En el tema set s’estudien les caracterı́stiques estructurals i funcionals que determinen les diferències entre els sexes, presentant una anàlisi comparativa entre el cos de la dona i el de l’home, subratllant les similituds i les diferències. Després d’això, es planteja una anàlisi més igualitària amb la intenció de desmuntar l’esquema androcèntric imperant. A continuació des d’un enfocament fisiològic, semàntic i antropològic, es fa una anàlisi crı́tica del valor simbòlic de determinats fets biològics, com la menarquia, la menstruació, o la menopausa, en la construcció de la feminitat. Es pretén que l’alumnat veja l’ús estigmatitzador dels fets biològics, sobretot en les dones. En el tema vuit s’aborda la sexualitat i la reproducció des de la perspectiva de gènere. Acı́ es tracta d’analitzar el concepte de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i com es va arribar a ell. S’analitza també on en trobem ara i com la perspectiva de gènere en la SSR pot resultar aclaridora, oferint-nos la possibilitat de detectar les inequitats de gènere que, en aquest àmbit, potser més que en uns altres, afecten tan de prop a les dones. Una vegada ficades les bases, s’explica l’impacte que els mandats de gènere tenen sobre la dona, presentant alguns dels indicadors més importants. També es revisen els mites i valors culturals sobre la sexualitat femenina i masculina a través de la història. Els últims epı́grafs de tema es dediquen les pràctiques de risc en el control de la sexualitat, el model oficial de conducta sexual i l’homosexualitat com estigma social. En el tema nou s’estudien els diferents aspectes explicatius de la Violència de Gènere, des dels marcs teòrics de la seua definició fins a la intervenció desitjable per part dels serveis sanitaris. Es descriu el cicle de la violència de gènere i les conseqüències associades tant fı́sica com psicològicament. Les dades de feminicidis i la resposta de la dona davant la violència de gènere mereixen una consideració especial, el primer pel reflex de gravetat i xacra social que implica i el segon per ser una variable poc analitzada fins al moment. En el tema deu s’introdueix el treball com categoria social i s’explica com el concepte de treball ha canviat al llarg de la història. Amb una mirada crı́tica s’explica quan va sorgir la divisió sexual del treball i com es va reforçar amb l’organització del treball productiu del sistema capitalista. A continuació, s’exposen i Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 44 comparen les caracterı́stiques del treball productiu i reproductiu, analitzant l’impacte de la nova organització del treball en la vida i la salut de les dones. En la segona part del tema s’exploren els sectors productius on es concentren les dones, introduint-se els conceptes relacionats amb la segregació vertical i horitzontal del treball, aixı́ el que es coneix per sostre de vidre. Tots ells vénen a explicar els desavantatges de les dones en els diferents àmbits. Per a posar de manifest les evidències de la sobrecàrrega del treball reproductiu, es comenta l’enquesta de l’ús del temps i alguns del seus resultats. Finalment, es presenten els avanços legislatius en matèria de la conciliació de la vida familiar a Espanya i l’escàs impacte en la millora de vida de les dones. En el tema onze s’ofereix una panoràmica sobre les desigualtats en salut i gènere. A partir de les diferències que existeixen entre homes i dones a nivell biològic (genètic, hereditaris, fisiològics. . . ), ja explicades en els temes precedents, es plantegen les desigualtats d’altres factors d’ı́ndole social, econòmic i cultural, que explicats en gran mesura pel gènere, afecten de manera distinta a la salut dels home i dones. Després de l’explicació del marc conceptual sobre el gènere com determinant social de la salut, es presenten alguns exemples utilitzant diversos indicadors que posen de manifest les evidències comentades, especialment en els aspectes estructurals, que afecten a la salut fı́sica i mental de les dones. En el tema dotze està dedicat al moviment feminista i les polı́tiques públiques. Es parteix del concepte de moviment feminista, les organitzacions que l’integren i la seua finalitat. Després d’això es fa un breu recorregut històric (segles XVIII, XIX, XX) sobre del sorgiment i evolució del moviment feminista organitzat, presentant a les autores i obres més representatives de l’època que van tenir una clara consciència de la desigualtat de la dona. En l’actualitat no pot parlar-se d’un sol moviment feminista, sinó de la suma de diferents corrents i tendències que aborden des de diverses perspectives la seua lluita per una societat en equitat. En la segona part del tema es comenten els assoliments més importants del moviment feminista en la Conferències Mundials organitzades per Nacions Unides. Aquesta nova manera d’observar la realitat des del punt de vista de les dones és el motor que està produint més canvis des de finals del segle XX, en el sistema i els valors socials, aconseguint que les institucions públiques modifiquen les seues polı́tiques socials i econòmiques aplicant una polı́tica de mainstreaming . Finalment es presenta els components del pla d’igualtat d’oportunitats. En el tema tretze, des d’una breu anàlisi de la figura de la dona en l’àmbit de la investigació, les seues causes i conseqüències, es revisen els principals problemes de gènere en la investigació en salut i es destaca la importància d’incloure les variables que des d’una perspectiva de gènere han de ser considerades en les enquestes de salut i en qualsevol projecte i desenvolupament d’investigació en salut dirigit a la població en general. Finalment s’ofereixen una sèrie de recomanacions per a incorporar la perspectiva de gènere en la investigació en salut. Temes Introducció a la part II. El per què d’aquesta part. La relació gènere-salut. La transversalitat de la perspectiva de gènere. La legislació bàsica. Tema 6: Gènere i salut. Què és el Gènere? Què és el Sexe? Feminisme. Aportacions als conceptes. Patriarcat vs. Androcentrisme. Elements principals constitutius del sistema sexe-gènere. Identitats, estereotips i rols. La socialització. Procés de socialització. Moments de la construcció de la identitat. La relacions de gènere com forma de poder. Efectes de les asimetries de gènere. Homes i Dones emmalalteixen de manera diferent. Dimensions del gènere en salut. L’Equitat de gènere en l’atenció a la salut. Biaixos en l’atenció a la salut. Reflexió sobre els biaixos en la clı́nica. Conflictes de rol de gènere i salut: les propostes de l’OMS. Tema 7: Determinants biològics. Factors determinants de la salut de les persones. Reproducció asexuada. Reproducció sexual. Determinació genètica del sexe. Caràcters sexuals primaris i secundaris. Factors que condicionen el sexe. Conclusions. Indicadors relacionats amb la salut de la dona. Tema 8: La sexualitat i la reproducció des de la perspectiva de gènere. La salut sexual i reproductiva. Definicions i evolució del concepte. Llistat de drets sexuals i reproductius (ONUSIDA). L’impacte sobre la salut de la dona de l’obligació sociocultural de reproduir-se. Les conseqüències de no voler/no poder reproduir-se. Indicadors de SSR. Les diferències entre la sexualitat femenina i la masculina. Mites i valors culturals. Les constants del control de la sexualitat de la dona a través de la història i de les cultures. Les repercussions dels models sexuals sobre la salut. El negoci del manteniment de la joventut i la bellesa del cos. Pràctiques de risc en el control Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 45 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT de la sexualitat: les mutilacions genitals femenines, les legislacions contra l’adulteri. L’establiment d’un model oficial de conducta sexual. L’homosexualitat com estigma social. Tema 9: Violència de gènere. Per què és important? Definicions de violència de gènere, Tipus de violència de gènere: Fı́sica, Sexual, Emocional. Factors de risc de la violència de gènere. Com es produeix i es manté la violència. L’impacte de la violència en la salut de les dones. La magnitud del problema. Mortalitat per violència de gènere. Les taxes de feminicidi. Tema 10: Treball i gènere. El treball com categoria social històrica. Evolució del concepte de treball. La divisió sexual del treball. El treball productiu i reproductiu. Diferències. L’organització del treball productiu. La flexibilitat i precarietat laboral de les dones en el món globalitzat. Els sectors productius feminitzats. La segregació horitzontal i vertical del treball. La doble jornada. El sostre de vidre. Desigualtats en la salut relacionades amb el treball. Diferències de gènere en l’impacte de la conciliació de la vida laboral i familiar en la salut. La investigació social sobre l’ús del temps. Tema 11: Desigualtats en salut i gènere. Diferències i desigualtats en salut. El gènere com determinant social de la salut: factors estructurals, intermediaris i conseqüències. Percepció, morbiditat i cura de la salut en homes i dones: indicadors sanitaris. La feminització de la pobresa. Tema 12: Moviment feminista i polı́tiques públiques. Concepte i fins del moviment. La teoria feminista. El feminisme de la Il.lustració. Moviments feministes en el segle XIX i XX: feminisme liberal, socialista, radical, cultural, ecofeminisme, psicoanalı́tic, estructuralista, postestructuralista i el postfeminisme. Assoliments del moviment feminista: el concepte de mainstreaming. El Pla d’Igualtat d’Oportunitats. Tema 13: Lı́nies d’investigació en gènere i salut. Situació actual de la dona en la ciència i investigació. Mainstreaming de gènere i empoderament de les dones investigadores. Problemes de gènere en la investigació en salut. L’enfocament de gènere en les enquestes de salut i en les polı́tiques d’investigació: variables i aspectes metodològics. Recomanacions per a incorporar la perspectiva de gènere a la investigació en salut. Principals resultats d’estudis d’investigació en els que es valoren les diferències entre sexe i gènere i el seu impacte en la salut. B) CONTINGUTS PRÀCTICS Es proposa a l’alumnat el treball en grup (3-4 persones) per al disseny d’una investigació mitjançant l’elaboració d’un projecte/protocol, amb el qual adquirir competències en processos d’investigació. Amb la finalitat d’orientar als/les estudiantes sobre els elements que seran considerats en l’estudi, s’ha elaborat la Guia del treball d’investigació que figura en forma d’annex (pàg. 56). En ella es brinda una orientació perquè els investigadors i les investigadores, estudiantes d’infermeria, desenvolupen cadascun dels punts de l’esquema proposat per a escriure el seu projecte. En aquest sentit, la comunitat cientı́fica ha convingut que tota proposta, ha de contenir com a mı́nim: el plantejament del problema i justificació de la investigació, el marc teòric, la metodologia, els objectius generals i les hipòtesis de treball, les tècniques, limitacions de l’estudi, rellevància i importància per a la investigació i per a les pràctiques sanitàries, la bibliografia consultada (indicada segons les normes de Vancouver, de Harvardo de l’APA) i els annexos. Aquests elements són una guia i no necessàriament han de ser aplicats de manera rı́gida. La seua aplicació dependrà del tipus d’estudi i del abordatge metodològic. Com pas previ per a realitzar el projecte, cada estudiant/a haurà de realitzar la recerca bibliogràfica tenint en compte les fonts de dades i les conceptualitzacions oferides en les classes teòriques. El treball podrà versar sobre qualsevol aspecte i/o dimensió de la realitat social abordada des de la perspectiva de gènere i serà tutelat pel professor o la professora. En les sessions de pràctiques en aula de l’assignatura s’oferiran orientacions a l’alumnat sobre l’elaboració del projecte/protocol d’investigació, que hauran de versar sobre continguts de la matèria i respondre a la perspectiva social que caracteritza l’assignatura. L’extensió del treball estarà en funció del tema i les recomanacions de la Guia, i les indicacions del professorat que tutele les sessions pràctiques. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 46 C) ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES Como activitats complementàries al contingut teòric dels temes sis al deu, es proposa la realització d’activitats/taller a treballar en l’aula: el llenguatge sexista, la violència de gènere, la transmissió cultural de les desigualtats de gènere, o altres que es considere oportú. C.1 EL LLENGUATGE SEXISTA El professorat donarà les recomanacions oportunes en classe i, sobre la base de les definicions de sexisme i androcentrisme lingüı́stic donades per Garı́ Pérez en el manual de llenguatge titulat Parlem de salut. En femenı́ i el masculı́, es tractarà d’identificar com es plasma la ideologia sexista en el discurs sanitari, plantejant-se una activitat per a aprendre l’un d’un llenguatge no sexista. C.2 VIOLENCIA DE GÉNERO L’abordatge de la violència de gènere pel personal sanitari és un tema complexe. Es realitzarà la resolució d’un caso pràctic a partir de documents audiovisuals i que es discutirà en l’aula. C.3 TRANSMISSIÓ CULTURAL DE LES DESIGUALTATS DE GÈNERE Els problemes de desigualtat de gènere, o de com es transmeten la cultural patriarcal, apareixen reflectits en moltes pel.lı́cules. Veure, escoltar i parlar sobre algunes pel·lı́cules pot ser una estratègia pertinent que permet tenir una visió global de situacions i punts de vista diferents, permet la interactivitat, afavoreix la discussió i l’intercanvi d’idees i, en definitiva, poden contribuir que l’aprenentatge siga participatiu i divertit. Una vegada mostrades les teories sobre els models de socialització de gènere, es proposa visualitzar en l’aula, documents audiovisuals. L’objectiu serà realitzar una crı́tica sobre les diferències en la socialització de gènere d’homes i dones, aixı́ com les conseqüencies d’aquestes diferències sobre les condicions i oportunitats de vida i salut. Es facilitarà a l’alumnat un llistat de pel.lı́cules per a visualitzar en horari no lectiu. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs L’assignatura consta de 6 ECTS i la seua impartició és de 4 hores setmanals durant un quadrimestre, amb un total de 60 hores presencials. Aquestes es duran a terme en l’aula amb tot el grup (modalitat Teoria), amb la meitat del grup (modalitat Pràctica), o en subgrups de 1/2 de la classe (tutories guiades). El temps d’aprenentatge total s’estima en 150 hores (6 ECTS × 25 hores d’esforç d’aprenentatge per cada crèdit ECTS). D’aquestes es dediquen un 40% a classes (50 hores), pràctiques (8 hores) i tutories (2 hores). La resta d’hores es destina al treball no presencial de l’alumnat. A) Activitat presencials de l’ alumnat ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × 100 ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. T P I L U Horas 50 8 — — 2 60 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 47 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT A.1 Contingut teòric Tema Descripció del Hores Professor/a que núm. contingut imparteix la clase 1 La naturalesa crı́tic-pràctica de la perspectiva sociològica 5 Llorenç Rúbio, aplicada a les ciències de la salut. Arantxa Grau 2 L’agència. Grups, rols i estatus. 5 Llorenç Rúbio, Arantxa Grau 3 Processos demogràfics bàsics. 5 Llorenç Rúbio, Arantxa Grau 4 Estructures sanitàries: nacional i internacional. 5 Llorenç Rúbio, Arantxa Grau 5 La construcció social del gènere. 5 Llorenç Rúbio, Arantxa Grau Total hores Sociologia 25 Introducció a la part II 2 Gabriel Vidal 6 Gènere i salut. 4 Ana Molina 7 Determinants biològics. 2 Francisco Donat 8 La sexualitat i la reproducció des de la perspectiva de 2 Francisco Donat gènere. 9 Violència de gènere 4 Ana Molina, Vicenta Escribá 10 Treball i gènere. 4 Ana Molina 11 Desigualtats en salut i gènere. 2 Gabriel Vidal 12 Moviment feminista i polı́tiques públiques. 2 Gabriel Vidal 13 Lı́nies d’investigació en gènere i salut. 3 Ana Molina, Vicenta Escribá Total horas Género y Salud 25 A.2 Contingut pràctic/tallers L’alumnat participarà en els tallers/pràctiques, elaborant treballs com els indicats a continuació de forma individual. El traball s’haurà d’entregar, exposar i defendre en l’aula. Pràctica 1 2 3 4 Denominació Hores El llenguatge sexista Inclòs en Violència de gènere les hores Transmissió cultural de les desigualtats de gènere de la part Models de socialització de gènere de teoria Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 48 A.3 Pràctiques Hi ha un total de 4 sessions de pràctiques, d’assistència obligatòria. En cadascuna de les sessions es treballaran distints aspectes per a poder realitzar el projecte/protocol d’investigació. Sessions pràctiques Desenvolupament i contingut 1. Introducció al proto- S’introduirà a l’alumnat en el treball a realitzar en el transcurs de col/projecte d’investigació. les classes pràctiques. S’explicarà l’estructura del protocolo/projecte d’investigació a seguir i s’orientarà en l’elecció de la temàtica a abordar. 2. Cerca bibliogràfica i tipus S’explicarà a l’alumnat les bases de dades de cerca bibliogràfica d’estudi. més convenients per a desenvolupar el protocol/projecte d’investigació, aixı́ como les normes a seguir per a referenciar les fonts d’informació. S’explicarà als i les estudiantes els distints tipus d’estudi segons l’acotament temporal i la mostra presa (transversal/longitudinal). 3. Objectius de l’estudi, S’explicarà com definir objectius generals i especı́fics sobre la hipòtesis i plantejaments supo- temàtica elegida, aixı́ com les hipòtesis o supòsits, si la cerca plansats, definició de la població i tejada ho requereix. mostra d’estudi. S’explicaran les diferències entre els distints tipus de variables (qualitativa, quantitativa, independent, dependent). S’explicarà el mètode per a la determinació de la mostra d’estudi. 4. Tècniques de recollida de da- S’expliquen breument les tècniques qualitatives i quantitatives de des. recopilació de dades. A.4 Tutories guiades S’empraran com seguiment i aclariment de dubtes per a l’elaboració del projecte/protocol d’investigació. Són de caràcter obligatori. Grup Hores Professor/a U1 2 U2 2 B) Activitats no presencials de l’alumnat ACTIVIDADES NO PRESENCIALES Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes — Elaboració de treballs en grup 10 Elaboració de treballs individuals 10 Estudio i treball autònom 30 Lectures de material complementari 10 Preparació d’activitats d’avaluació 10 Preparació de classes de teoria 10 Preparació de classes pràctiques i de problemes 10 Resolució de casos pràctics — Resolució de qüestionaris on-line — h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × (1− 100 )) 90 h Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 49 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge A) Classes teòriques participatives El professor o la professora presentarà, d’una manera general, cadascun dels temes amb la finalitat d’orientar les/els estudiants, posant en relleu l’interès i la importància dels continguts que es van a tractar i ressaltant les interrelacions amb altres fenòmens, realitats o processos abordats anteriorment, o que es tractaran més endavant. Per a això es farà ús de diapositives i presentacions audiovisuals, o mitjançant l’entrega i anàlisi d’articles i documents. B) Lectura i anàlisi de documents De manera individual, es llegiran i analitzaran, llibres, capı́tols de llibres, articles i altres documents significatius relacionats amb els temes de programa. D’alguna lectura el professor o professora sol.licitarà l’elaboració d’un comentari de més de 10 pàgines, que serà remès per el/l’estudianta a través de l’aula virtual abans de la data que s’indique. C) Taller Des del punt de vista pedagògic, el taller és altra metodologia que permet un aprendre fent en forma de treball de grup. Serà utilitzada per a realitzar activitats complementàries en alguns dels temes 6 i 10 del programa. Una vegada impartit el contingut teòric, es plantejaran exercicis i activitats pràctiques perquè les/us estudiantes exerciten habilitats i destreses que els van a resultar útils quan cursen altres assignatures. Es proposa la realització de tallers: 1) el llenguatge sexista, 2) violència de gènere, 3) transmissió cultural de les desigualtates de gènere i 4) models de socialització de gènere. D) Tutories a demanda o programades, individuals o de grup Les tutories constitueixen el complement ideal per a reforçar els ensenyaments teòrics i pràctiques, doncs permeten una relació més personalitzada entre l’estudiant i el professor. El professorat atendrà la demanda individual de les/us estudiantes responent els dubtes plantejats dels temes explicats en classe, i en les tutories de grup es revisarà els productes i els exercicis realitzats. En ambdós casos suposa la reunió periòdica d’estudiantes, d’aproximadament una hora de durada amb el tutor o la tutora assignada. Per a l’atenció tutorial en despatx, es concertarà prèviament cita amb el professorat per a la correcta planificació, adequant la mateixa a l’horari que cada professor o professora tinga assignat a dita activitat. Per a l’atenció tutorial en la modalitat programa de tutories electròniques establertes per la Universitat de València via on-line mitjançant aula virtual, sols es podrà realitzar quan el professorat informe que té establerta dita participació en eixe programa. E) Materials L’alumnat disposarà dels següents materials: • Guia acadèmica. Especifica les competències, els objectius generals, i especı́fics les unitats temàtiques amb la descripció del contingut, la relació de temes i els continguts, la bibliogràfica especı́fica per unitat, la bibliografia complementària, la metodologia de classe, i l’avaluació de l’assignatura. Aixı́ com la guia per a realitzar el treball d’investigació. • Dossier de materials. S’utilitza com eina d’estudi i aplicació dels conceptes i teoria que s’haurien d’aplicar en els tallers. Es facilitaran les guies expositives, articles seleccionats. . . • Material audiovisual. Es facilitarà a l’alumnat un llistat de pel.lı́cules per a visualitzar en horari no lectiu. Algunes d’elles, a mode d’exemple, són: 1. La balada de Narayama. Dir. Shohei Imamura, 1983, Japó. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 50 2. Ágora. Dir. Alejandro Amenábar, 2010, Espanya i Malta. 3. Les Germanes de la Magdalena. Dir. Peter Mullan, 2002, Regne Unit i Irlanda. El Aula Virtual s’utilitzarà per a dipositar el material de suport de l’assignatura i com mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat. El professorat lliurarà i penjarà en l’aula virtual el material didàctic utilitzat en classe. 9. Avaluació Hi haurà un únic examen de la matèria, escrit i objectiu, que es realitzarà el dia i en l’aula que determine el centre. En l’avaluació entrarà el contingut de classes teòriques i pràctiques de la matèria. L’examen estarà format per un nombre suficient de qüestions, bé de resposta oberta o tancada, però de caràcter objectiu. Criteris • L’examen-treball de la part I Sociologia s’aprova a partir de 5 de nota (sobre 10). Eçò equival a 1,75 sobre 3,5 (el màxim assolible en aquesta part). • L’examen de la part II Gènere i Salut s’aprova a partir de 5 de nota (sobre 10). Eçò equival a 1,75 sobre 3,5 (el màxim assolible en aquesta part). Constarà de: a) Una prova tipus test, d’entre 30 i 40 preguntes, amb 3 opcions de resposta. La màxima puntuació a obtenir serà de 3 punts. Per al càlcul de la puntuació s’aplicarà la fórmula següent: Aciertos: Errores: No de posibles respuestas: Puntuación máxima del test : No total de preguntas del test : A E n p T Ejemplo: Aciertos: Errores: Omisiones: No de posibles respuestas: Puntuación máxima del test : No total de preguntas del test : (A) (E) (n) (p) (T ) 43 7 10 3 10 60                           → nota = → nota = A− 43 − E n−1 7 3−1 · · p T 10 = 6, 583 60 b) Preguntes breus a desenvolupar. La màxima qualificació a obtenir serà de 0,5 punts. Nota final La nota final s’obtindrà de la següent manera: • El projecte/protocol de pràctiques (treball individual) puntua un 30% de la nota final. • L’examen puntua l’altre 70% de la nota final. – Part I, Sociologia: 35% – Part II, Gènere i Salut: 35% Per superar tota l’assignatura s’haurà d’haver aprovat tant la part corresponent al treball de pràctiques, com la Part I de Sociologia i la Part II de Gènere i Salut, entre les dues convocatòries durant el curs acadèmic. Es mantindran aquelles parts aprovades en la 1a convocatòria, devent l’alumnat examinar-se en la 2a convocatòria només d’aquella part o matèria no superada anteriorment. Per tant, aquella persona que no Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 51 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT supere alguna de les TRES parts després de les dues convocatòries, no tindrà aprovada l’assignatura durant aquest curs acadèmic, ni se li guardarà la qualificació per al curs acadèmic següent. Els i les alumnes hauran de realitzar totes les activitats, en les que obligatòriament s’inclouen les pràctiques i tutories guiades, junt amb l’examen per a poder ser avaluats i avaluades. La nota de l’examen i la nota final resultant es comunicaran mitjançant l’aula virtual o en tauler d’anuncis. Mitjançant correu electrònic o la secció de notı́cies de l’aula virtual es comunicarà la data de revisió d’exàmens i el perı́ode de temps per a la seva realització. Després d’aquesta data no hi haurà més revisions de notes i es procedirà a signar les actes corresponents. L’alumnat que en primera convocatòria tinguera una, dues o les TRES parts no superades, la qualificació en l’acta apareixerà amb la puntuació més alta d’entre la no superada. Segona convocatòria Tindrà la mateixa forma que l’examen de 1a convocatòria. Els i les estudiantes que no hagen superat la matèria podran presentar-se novament a l’examen, d’aquella/lles part/s no superada/des. En cas de no haver lliurat o no haver superat les activitats i/o treballs indicats pel professorat, es tindrà de termini fins el mateix dia de l’examen per a fer-ho. Si no s’hagueren realitzat les activitat indicades, l’alumnat no haurà superat l’assignatura i es traslladarà a l’acta la qualificació més alta d’entre les proves no superades. En cas de suspendre l’assignatura, NO es guarda cap parte per al curs següent. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Part I: Sociologia Bibliografia bàsica 1. Cockerham, W C. (2002). Sociologı́a de la medicina. Madrid: Prentice Hall. 2. Grau, A; Rubio, L. (2013). Investigación Social aplicada a las Ciencias de la Salud. Valencia. Tirant lo Blanch. 3. Feito, R. (1997). Estructura Social contemporánea. Madrid. Siiglo XXI editores. 4. Giddens, A. (1999). Consecuencias de la modernidad. Madrid. Alianza editorial. 5. Bauman, Z. (2007). Amor lı́quido. Madrid: Fondo de cultura económica. 6. Bauman, Z. (2013). ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos? Barcelona: Paidós. 7. Daponte, A; Bolivar, J.; Garcı́a, M.M. (2009). Las desigualdades sociales en salud. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública. 8. Garcı́a Ferrando, M. (coord.) (2005). Pensar nuestra sociedad global. Fundamentos de Sociologı́a. Valencia: Tirant lo Blanch. 9. Giddens, A. (2006). Sociologı́a. Madrid: Alianza Editorial. 10. Illich, I. (1975). Némesis médica: la expropiación de la salud. Barcelona: Barral. 11. Maacionis, J.J. (2007). Sociologı́a. Madrid: Pearson. 12. Giddens, A. (2007). Europa en la era global. Barcelona: Paidós. 13. Cea D’Ancona. (2001). Metodologı́a cuantitativa. Estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Sı́ntesis. 14. Valles, M. (2003). Técnicas cualitativas de investigación social. Madrid: Sı́ntesis. 15. Alberdi, I; Rojas, L. (2005). Violencia: Tolerància zero. Obra Social. Fundació “la Caixa” Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 52 16. Giner, S.; Lamo de Espinosa, E.; Torres, C. (eds.). (2002). Diccionario de Sociologı́a. Alianza editorial. Madrid: 17. Hernàndez, GM. (2002). La Modernitat Globalitzada. València: Tirant lo Blanch. 18. Goffman, E. (1963). Estigma. La identidad deteriorada. Madrid: Amorrortu editores. 19. Marqués, JV. (1999). No és natural. València: Tres i quatre. 20. Solanes Corella, Á. (2005). La polı́tica de inmigración de la Unión Europea. Arbor. 181(713): 81-100, 67 Ref 21. Mora Castro, A. (2007). Inmigración, servicios públicos e integración social. Cuadernos de Trabajo Social. 20: 25-34, 7 Ref. 22. Giménez, C. (2009). Interculturalisme. Definició, especificitat i dimensions. Barcelona Societat: revista d’informació i estudis socials, No 16, 2009, págs. 32-41. 23. Giménez, C. (2003). Qué es la inmigración. Barcelona: RBA Libros Part II: Gènere i salut Bibliografia bàsica 1. Amorós, C. (1985). Hacia una crı́tica de la razón patriarcal. Barcelona: Anthropos. 2. Artazcoz, L. (ed.) Monográfico Género y salud Gac. Sanit. 2004, supl. 2: 1-92 3. Bernis Carro, C; López Giménez, R; Prado Martı́nez, C. (2001). Salud y género: la salud de la mujer en el umbral del siglo XXI. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Servicio de Publicaciones. 4. Colomer Revuelta, C. Análisis sanitario de la condición femenina. En F. Donat. (2000). merı́a maternal y ginecológica. (pp.1-13). Barcelona: Masson. 5. Garcı́a Calvente, M. del Mar. Filosófico. 59:212-228. Enfer- Género y salud: un marco de análisis e intervención. (2004). Diálogo 6. Garcı́a Calvente, MM (ed.) et al. (2010). Guı́a para incorporar la perspectiva de género a la investigación en salud. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública. Consejerı́a de Salud. 7. Martı́nez Benlloch, I. (2000). Sistema sexo-género, identidades y construcción de la subjetividad. Valencia: Universidad de Valencia. 8. Miqueo, C.; Tomás, C.; Tejero, C.; Barral, M J.; Fernández, T.; Yago, T. (eds.). (2001). Perspectivas de género en salud. Fundamentos cientı́ficos y socioprofesionales de diferencias sexuales no previstas. Madrid: Biblioteca Nueva. 9. Garı́ Pérez, A. (2006). Hablamos de salud. En femenino y el masculino. Serie Lenguaje no 5. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales. Instituto de la Mujer. 2006. URL http://www.inmujer.migualdad.es/ MUJER/publicaciones/catalogo/serie lenguaje.htm 10. OMS. (s/a). Informe Salud y Género 2006. Las edades centrales de la vida. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo. 11. Velasco Arias, S. (2009). Recomendaciones para la práctica clı́nica con enfoque de género. Madrid: Observatorio de Salud de la Mujer. Dirección General de la Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud. Ministerio de Sanidad y Polı́tica Social. 2009. 12. Velasco Arias, S. (2009). Sexo, género y salud. Teorı́a y métodos para la práctica clı́nica y programas de salud. Madrid: Ediciones Minerva 2009. 13. Laqueur, T. (1994). La construcción del sexo. Cuerpo y género desde los griegos hasta Freud. MAdrid: Cátedra Feminismos. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 53 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 14. Fausto-Sterling, Anne; (2006). Cuerpos sexuados. La polı́tica de género y la construcción de la sexualidad. Barcelona: Melusina. 15. Alberdi, I. y Rojas Marcos, L.; (2005). Violencia: tolerancia cero. Barcelona: Obra Social. Fundación La Caixa. 16. Ministerio de trabajo y asuntos sociales. (2008). Plan nacional de sensibilización y prevención de la violencia de género, marco conceptual y ejes de intervención. Madrid: Ministerio de trabajo y asuntos sociales. Secretaria General de Polı́ticas de Igualdad, 2008 17. Vives-Cases, C.; Álvarez-Dardet, C., Gil-González, D; Torrubiano-Dominguez, J; Rohlfs, I; Escribá Agüir, V. Perfil sociodemográfico de las mujeres afectadas por violencia del compañero ı́ntimo en España. 2009). Gac. Sanit. 2009, 23(5): 410–414. 18. Ministerio de Sanidad y Consumo. (2007). Programa de Formación de formadores en Perspectiva de Género en salud. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo. Universidad Complutense de Madrid. Materiales didácticos. 1a Ed. 19. Artazcoz, L.; Borrell, C.; Rohlfs, I.; Beni, C.; Moncada A.; Benach, J. Trabajo doméstico, género y salud en población ocupada. Gac. Sanit. 2001, 15: 150-3. 20. Garcı́a-Calvente, MM.; Mateo-Rodrı́guez, I; Maroto-Navarro, G. El impacto de cuidar en la salud y la calidad de vida de las mujeres. Gac. Sanit. 2004, 18 (Supl. 2): 83-92. 21. Borderı́as, C.; Carrasco, C.; Alemany, C. (1994). Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. Barcelona: Icaria-FUHEM. 22. López, E.; Findling, L.; Abramzón, M. Desigualdades en Salud: ¿Es diferente la percepción de morbilidad de varones y mujeres?. Salud Colectiva. 2006, 2 (1); 61-74. 23. Cortes. I.; Artazcoz, L.; Rodrı́guez-Sanz, M.; Borrell, C. Desigualdades en la salud mental de la población ocupada. Gaceta Sanitaria. 2004, 18 (5); 351-359. 24. Carrasco-Portiño, M.; Ruiz-Cantero, MT.; Gil-González, D.; Alvarez-Darder, C.; Torrubiano-Domı́nguez, J. Epidemiologı́a de las desigualdades del desarrollo de género en España (1900-2000). Rev. Salud Pública. 2008, 82; 283-299. 25. Nuria Varela. (2008). Feminismo para principiantes. Barcelona: Ediciones B.S.A. 26. Amorós, C.; De Miguel, A (eds.). (2005). Teorı́a feminista: de la Ilustración a la globalización. (3 Vol.) Madrid: Biblioteca Nueva. 27. Astelarra, J. (2005). Veinte años de polı́ticas de igualdad. Madrid: Cátedra. 28. Declaración de Beijing y plataforma para la acción. IV Conferencia mundial sobre las mujeres. Beijing (China), septiembre 1995. Instituto de la Mujer. Ministerio de Asuntos Sociales, 1996. 29. Rohlfs, I,; Borrell, C.; Anitua, C.; Artazcoz, L.; Colomer, C. et. al. La importancia de la perspectiva de género en las encuestas de salud. Gaceta Sanitaria. 2000, 14 (2): 146-155. 30. Durán, MA. Tiempo de salud, tiempo de enfermedad: Diferencias de edad, género y clase social. Inguruak. 2007, 44; 229-247. 31. Valls Llobet, C. El estado de la investigación en salud y género. En: Miqueo, Consuelo et al. (eds.). (2001). Perspectivas de género en salud. Fundamentos cientı́ficos y socioprofesionales de diferencias sexuales no previstas. Madrid: Minerva. 32. Borrell C, Artazcoz L. (2008). Las desigualdades de género en salud: retos para el futuro. Rev Esp Salud Pública; 82(3): 245-49. 33. Rohlfs I, Borrell C, Artazcoz L, Escribà-Agüir V. (2007). The incorporation of gender perspective into Spanish health surveys. J Epidemiol Community Health; 61 Suppl 2: ii20-25. 34. Artazcoz L, Cortès I, Borrell C, Escribà-Agüir V, Cascant L. (2007). Gender perspective in the analysis of the relationship between long workhours, health and health-related behavior. Scand J Work Environ Health; 33(5): 344-50. 35. Artazcoz L, Cortès I, Borrell C, Escribà-Agüir V, Cascant L. (2010). Gender and social class differences in the association between early retirement and health in Spain. Womens Health Issues; 20(6): 441-7. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 54 Bibliografia complementària 1. Amorós, C. (dir.) (2000). 10 palabras clave sobre Mujer Estella: Verbo Divino. 2. Beauvoir, S. —1949— (1999). El segundo sexo. Madrid: Cátedra. 3. Bourdieu, P. —1998— (2000). La dominación masculina. Barcelona: Anagrama. 4. Butler, J. —1997— (2004). Lenguaje, poder e identidad. Madrid: Sı́ntesis. 5. Delgado Sánchez, A. El papel del género en la relación médico-paciente. Formación Médica Continuada. 1999; 6(8):509-516. 6. Foucault, M. —1967-1984— (1987). Historia de la sexualidad. Madrid: Siglo XXI. 7. Freixas, A. y cols. (2006). Los cambios en la vida de las mujeres. Barcelona: Paidós. 8. Freud, S. —1931— (1988). Sobre la sexualidad femenina. Barcelona: Orbis. 9. Fraser, N. —1995— Multiculturalidad y equidad entre los géneros: Un nuevo examen de los debates en torno a la ’diferencia’ en EE.UU.. Revista de Occidente. 1995, 173, pp. 33-55. 10. Gómez Isa, F. (dir.) y Pureza, J.M. (2003). La protección internacional de los derechos humanos en los albores del siglo XXI. Bilbao: Universidad de Deusto. 11. Guerra, M.J. (2001). Teorı́a feminista contemporánea. Una aproximación desde la ética. Madrid: Instituto de Investigaciones feministas, Universidad Complutense de Madrid. 12. Holland-Cunz, B. (1994). Ecofeminismos. Madrid: Cátedra. 13. Lerner, G. (1990). La creación del patriarcado. Barcelona: Crı́tica. 14. Millett, K. (1995). Polı́tica Sexual (1969). Madrid: Cátedra. 15. Nash, M. y Marre, D. (eds.) (2001). Multiculturalismos y género. Barcelona: Bellaterra. 16. Pateman, C. (1988). El contrato sexual. Barcelona: Anthropos. 17. Puleo, A. H. (1992). Dialéctica de la sexualidad. Género y sexo en la filosofı́a contemporánea. Madrid: Cátedra. 18. Segarra, M. y Carabı́, A. (2000). Nuevas masculinidades. Barcelona: Icaria. 19. Wollstonecraft, M. –1792– (2000). Vindicación de los derechos de la mujer. Madrid: Cátedra. 20. Arrizabalaga, P.; Valls-Llobet, C. cina Clı́nica. 2005, 125: 103-107. Mujeres médicas: de la incorporación a la discriminación. Medi- Textos legislatius 1. LEY ORGÁNICA 3/2007, de 22 de marzo, para la Igualdad efectiva de mujeres y hombres. BOE núm. 71. Viernes 23 marzo 2007. 2. LEY 9/2003, de 2 de abril, de la Generalitat, para la Igualdad entre Mujeres y Hombres. [2003/3783] DOGV - Núm. 4.474. 04/ 04/ 2003. 3. LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. BOE núm. 313. Miércoles 29 diciembre 2004. 4. LEY 39/1999, de 5 de noviembre, para promover la conciliación de la vida familiar y laboral de las personas trabajadoras. BOE núm. 266. Sábado 6 noviembre 1999. 5. LEY 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales. BOE núm. 269. Viernes, 10 noviembre 1995. 6. ORDEN CIN/2134/2008, de 3 de julio, por la que se establecen los requisitos para la verificación de los tı́tulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de la profesión de Enfermero. BOE núm. 174, de 19/7/2008. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 55 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 11. Altres qüestions Llengua vehicular Atenent a la normativa que estableix la Universitat de València, la llengua d’exposició del docent serà el castellà, en el grup de castellà, i el valencià, en el grup de valencià. La llengua dels materials didàctics i l’examen serà el valencià per als grups de matricula en valencià i el castellà per als grups de matrı́cula en castellà. Per a les lectures, la que trie el/l’estudiant. La dels treballs, el valencià o el castellà, segons trie l’estudiant. Aula virtual En aquells casos en els quals es considere, i atenent a criteris d’austeritat ecològica, s’acceptaran les activitats lliurades digitalment mitjançant l’aula virtual. No obstant això en aquells casos en els quals s’indique per part del professorat, el material i les activitats requerides, seran presentades i lliurades en paper. Correu electrònic La relació ordinària entre l’alumnat i el professorat tindrà lloc en la classe o les tutories. L’alumnat podrà dirigir-se al correu electrònic del professorat para: a) Informar d’anomalies administratives (per exemple, que a un/a estudiant no li aparega la nota final i als seus companys i companyes, sı́). b) Altres qüestions de rellevància equivalent. L’alumnat haurà de dirigir-se per a aspectes referits a la part de Sociologia al coordinador/a de Sociologia, i per a aspectes referits a la part de Gènere i Salut, al coordinador/a de Gènere i Salut. No es podrà fer ús del correu electrònic para: a) Qüestions alienes a la docència o referides a altres matèries. b) Remetre activitats, excepte indicació expressa per part del professorat. c) Fer consultes sobre el contingut de la matèria (açò s’he de fer en la classe o a la tutoria). L’única excepció en la que sı́ que es podran atendre aquestes consultes és en el caso que el professor o professora participe en el programa de tutories electròniques de la Universitat de València. Dita consulta s’haurà de realitzar utilitzant l’accés des de l’aula virtual, i no de forma directa con el correu electrònic del professor o la professora. Donat que tot el professorat no participa en dita modalitat tutorial, es comunicarà al principi de curso en quins casos pot dirigir-se l’estudiant o estudianta per a realitzar les consultes i en quins casos no. d) Fer consultes sobre data i lloc d’examen (açò correspon en el centre i es troba en el tauló corresponent o en la web del Centre). En casos com aquests o uns altres d’equivalents, els correus seran ignorats. També serà ignorat sistemàticament tot correu d’estudiant que no provinga d’un compte del servidor de la UV (és a dir, aquells que acaben en alumni.uv.es). Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 56 12. Annex Guia del treball d’investigació Mòdul: Sociologia, gènere i salut Escola Universitària d’Infermeria i Podologia I. Objectius del projecte/protocol d’investigació La realització del projecte d’investigació s’associa a uns objectius educatius que es pretén inculcar en l’alumne/a . Entre uns altres podem citar els següents: a) Interioritzar la lògica del mètode cientı́fic i ser conscient de la diversitat de mètodes existents en l’àmbit de les ciències socials. b) Descobrir la importància de la teoria i familiaritzar-se amb el procés d’operativització de conceptes teòrics, a través del qual podrà realitzar-se la investigació empı́rica especı́fica. c) Adquirir la capacitat de plantejar les preguntes d’investigació adequades aixı́ com construir hipòtesi amb suficient profunditat i densitat teòrica. d) Iniciar-se en les complexitats de la investigació empı́rica del món social. e) Adquirir la capacitat per a analitzar i donar sentit a les dades obtingudes en la investigació empı́rica. f) Valorar d’una manera pràctica els avantatges i els inconvenients de l’aplicació del mètode cientı́fic a l’estudi de la realitat social. II. Elements centrals del projecte d’investigació El protocol/projecte d’investigació tindrà les següents caracterı́stiques: a) El treball es realitzarà en grup d’entre 3 o 4 persones. b) L’alumat presentarà un projecte d’investigació viable en les primeres setmanes del curs, que haurà de ser aprovat pel professorat. És recomanable que el tema aquest relacionat con el programa de classe, de manera que el treball de l’aula ajude en la preparació i confecció del mateix. c) Se suggereix que el treball se centre en un àmbit familiar per a l’alumnat, en el qual es produı̈sca algun tipus de socialització: per exemple, l’àmbit sanitari (hospital, centre de salut), els mitjans de comunicació de masses, la famı́lia o grups informals de signe divers. En tot cas, sempre es tractarà d’una realitat propera a l’alumne/a, a la qual puga accedir directament. d) El treball se sustentarà sobre una revisió bibliogràfica prèvia en la qual l’alumne/a es documentarà sobre estudis similars en relació con el tema a tractar. Aquesta revisió ajudarà a desenvolupar el marc teòric i, a més, orientarà el disseny de la investigació (la lectura del curs podria dirigir-se a l’elaboració del marc teòric del projecte per a de aquesta manera concentrar els esforços de l’alumne/a i evitar la dispersió). El professorat orientarà sobre la bibliografia més adequada en cada cas. e) El grup d’alumnes haurà de dissenyar la investigació empı́rica i utilitzarà de manera adient la tècnica d’investigació elegida per al treball, sempre sota la guia del professor/a en l’àmbit de la seua activitat docent. f) En el treball es persegueix una aportació original al tema d’estudi. Serà necessari, per tant, citar de manera adient. La utilització de materials procedents de fonts externes sense la deguda cita serà penalitzada. g) Algunes fases del treball poden realitzar-se en classe, en la sessió de la part pràctica. D’aquesta manera es facilitarà al professorat la labor de guia i supervisió. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 57 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT III. Apartats del projecte 1. Introducció Acotar el projecte d’investigació i explicar i justificar allò que es considera un tema d’interès (el projecte haurà estat aprovat pel professor/a prèviament). 2.Marc teòric En aquest apartat, es realitzarà un recorregut bibliogràfic bàsic i es definiran amb precisió els conceptes que s’utilitzen al llarg del treball, acudint sempre a referències acadèmiques. En aquest apartat és important recordar als alumnes/as la importància d’utilitzar referències bibliogràfiques adequades i de justificar les eleccions realitzades. Caldrà incidir també que solament han de treballar-se aquells conceptes teòrics que després s’utilitzen en el treball (per exemple: famı́lia, classe social, gènere, etc.). 3. Objectius Cal definir clarament quin és la finalitat del treball i que objectius persegueix la realització d’aquesta investigació. Pot plantejar-se un objectiu general i altres més especı́fics. 4. Hipòtesi de treball És un requisit fonamental. En el cas que puga presentar-se una hipòtesi o suposició bàsica que siga adequada, es recomanable plantejar-la explicitant les variables relacionades. En el cas que l’estudi fóra descriptiu podria considerar-se el no plantejament d’hipòtesis. Ha de demostrar-se clarament que la idea sorgeix de la fase teòrica del treball. 5. Metodologia Es basarà en les indicacions del professor/a realitzades al llarg de les classes pràctiques. El professor/a pot realitzar una proposta general de temporalització de les diferents fases del treball. S’indicará: a) b) c) d) e) f) El disseny de l’estudi a realitzar. La població i la mostra a estudiar. El mode de recollida de la informació, i tipus de preguntes elaborades o a utilitzar. Les variables a estudi, L’estratègia d’anàlisi de les dades. Les limitacions de l’estudi. És important que l’alumne/a siga capaç de delimitar bé el treball de camp i definir-ho i abordar-ho d’acord amb els seus propis recursos (temporals, econòmics, tècnics, etc.). Això significa que l’estudi ha de ser realista quant a la dimensió del mateix. A més, és desitjable que el treball tingui una secció metodològica en la qual s’expliquen les dificultats oposades al temps de dissenyar i realitzar el treball de camp. L’ús de diferents tècniques per a la recollida de la informació és diversa en funció del problema i objectius plantejats, i per això el tipus d’estudi fa ús de diferents tècniques per cobrir aquests aspectes. Tradicionalment es fa un enfocament quantitatiu, qualitatiu o mixt. Cadascun d’aquests enfocaments posseeix diferents tècniques per a l’accés a la informació (qüestionaris, enquestes, entrevistes estructurades o semiestructuradas, grups de discussió, focus-group, històries i biografies de vida. . . ). 6. Aspectes ètics i legals Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT 58 7. Anàlisi de les dades En el cas de recol.lecció de dades (aspecte no necessari per a un bon desenvolupament del treball) es procedirà a realitzar un senzill i breu anàlisi de les mateixes. Les dades han d’analitzar-se per a verificar o corregir la suposició bàsica inicial o la idea que es pretén demostrar. 8. Conclusió Es realitzarà una valoració final del treball. Què ha aportat y què pot suposar en el futur per al desenvolupament de noves lı́nies d’investigació. Tanmteix es donaran recomanacions. 9. Bibliografia i annexos Se citaran els documents utilitzats en l’elaboració del treball (llibres, revistes cientı́fiques, pàgines d’internet, etc.) de forma adequada, en funció del format elegit i indicacions del professorat per a la seua elaboració. El Projecte/protocol d’investigació haurà d’anar acompanyat d’un diari de camp o full de ruta que descriga de forma qualitativa el procés seguit per a l’elaboració del mateix. Aquest diari de camp o full de ruta ha d’incloure informació detallada dels passos donats en el procés d’elaboració del projecto/protocol d’investigació, especificant el paper que ha jugat cadascuna de les persones que formen el grup de treball en cada fase del procés, totes les activitats realitzades i/o plantejades per cada persona de l’equip, les facilitats i/o dificultats oposades en el camı́, reunions mantingudes en la qual s’inclouen les dates del dia de realització, juntament amb les activitats dutes a terme i repartiment de tasques, aixı́ com les propostes de canvi, o una altra informació que es consideri rellevant. PROTOCOL/PROJECTE D’INVESTIGACIÓ Es presentarà amb tipus de lletra (Arial, Times New Roman), grandària (12), interlineat (1,5) a doble cara, paginat, amb una extensió entre (25-30) pagines, entre les que s’inclou l’ı́ndex en el cas de que s’afegisca. No obstant dita extensió també anirà en funció del tipus d’enfoc, de les indicacions del professorat i la consideració de la temàtica a abordar. Si es presenta en format de treball, serà necessari incloure un ı́ndex amb els apartats assenyalats: (Apartats del Projecte). PORTADA Tı́tol del treball, escut de la Universitat, assignatura, curso acadèmic, grup al que pertanyen (P1 o P2), noms i cognoms de les persones que el presenten. ÍNDEX A consideració del professorat, i segons s’indique (protocol o projecte). Si s’inclou deurà estar suficientment estructurat per a poder localitzar de forma clara la informació del document. RESUM (Introducció del tema, objectius i metodologia del projecte) (Màxim 250 paraules). Si es presenta com format de treball, explicar quins aspectes deuria incloure un resum del mateix. MARC TEÒRIC Antecedents i estat actual del tema (citar les referències incloses en l’apartat següent). Màxim 6-8 pàgines. També en funció de les oportunes indicacions del professorat. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 59 SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT OBJECTIUS / HIPÒTESIS Indicar objetius principals i/o secundaris, hipòtesis, supòsits o plantejaments del problema. METODOLOGIA Inclourà: disseny de l’estudi, població a estudi i mostra seleccionada, amb criteris d’inclusió i exclusió, manera de recollida de la informació, variables de l’estudis, estratègia d’anàlisi, limitacions, la tècnica i procediment seleccionat, i les eines elaborades o obtingudes per efectuar la recollida d’informació (enquestes, qüestionaris,. . . ). UTILITAT DE LA INVESTIGACIÓ (Rellevància del projecte en quant al seu impacte social i/o de la salut, assistencial, salut pública, investigació i/o desenvolupament tecnològic. . . ). ASPECTES ÈTICS Elaboració de consentiment informat. ANNEXOS Incloure aquells documents que han estat utilitzats o elaborats (questionari, preguntes, diari de camp. . . ) BIBLIOGRAFIA Referències més rellevants (Màxim 1 pàgina). Correctament referenciada segons format elegit i indicat pel professorat. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SOCIOLOGIA, GÈNERE I SALUT Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 60 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 61 BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT 1. Dades d’identificació Mòdul Formació bàsica comuna Matèria Estadı́stica Codi assignatura 34369 Nom assignatura BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT Caràcter Formació bàsica de branca CC Salut Curs acadèmic 2016–2017 Curs Primer Semestre Primer Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 40% → 60 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 3,8 0 2 0 0,2 6 1 0 2 0 2 Coordinació Prof: Sanjuan Nebot, Lluı́s Francesc Despatx: No 8, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Estarlich Estarlich, Marisa (Gr A) Despatx: No 2.0, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Mariano Julián Rochina (Gr B, D) Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 3: Merelles Tormo, Antoni (Gr C) Despatx: No 12, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Carles Saus Ortega (Gr C) Despatx: Correu-e: [email protected] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT 62 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura de Bioestadı́stica i Tècniques de la Informació i la Comunicació Aplicades a Ciències de la Salut està inclosa en la formació bàsica del Grau d’Infermeria. S’imparteix en el primer semestre. La configuració de l’assignatura permetrà que servisca com a complement de moltes altres assignatures del grau i esdevinga necessària per a les assignatures de quart curs Introducció a la Investigació en la Disciplina Infermera i Treball Fi de Grau. L’assignatura s’estructura en dos grans blocs temàtics: tecnologies de la informació i la comunicació, estadı́stica (descriptiva, probabilitat i inferència) i demografia. En ells s’estudien conceptes d’estadı́stica i demografia i la seua aplicació en les ciències de la salut. 3. Coneixements previs No són necessaris coneixements previs d’Estadı́stica, Demografia i de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, encara que ajudarà molt a l’estudiant conèixer continguts semblants que podem trobar en les assignatures de matemàtiques cursades en el batxillerat i estar habituat a l’ús de l’ordinador. 4. Objectius i competències Competencias generales Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-28 G-30 Identificar els determinants de la salut, tant biològics com demogràfics, ambientals, socials, econòmics, culturals, psicològics i de gènere, analitzar la seua influència en les condicions de vida i treball de la població i la seua repercussió en el procés de salut-malaltia. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competencias especı́ficas E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes d’informació i comunicació de les cures de salut. E-15 (part ) Aplicar els mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per a identificar els problemes de salut més rellevants en una comunitat. Analitzar les dades estadı́stiques referides a estudis poblacionals E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge 1. Conèixer el vocabulari i terminologia bàsica de l’assignatura. 2. Conèixer les principals fonts de dades demogràfiques i sanitàries. 3. Interpretar correctament informació estadı́stica y demogràfica que puga aparèixer en els continguts d’altres assignatures de la carrera. 4. Resoldre exercicis i afrontar situacions que puguen plantejar-se en altres assignatures de la carrera o en l’exercici professional. 5. Interpretar informes, treballs, etc., en els quals s’han utilitzat els conceptes inclosos en el temari de l’assignatura. 6. Utilitzar correctament programari per al maneig de TICs i per a l’anàlisi estadı́stica i demogràfica. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 63 BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT 6. Continguts A) PROGRAMA TEÒRIC (38 h) UNITAT TEMÀTICA 1: BIOESTADÍSTICA, DEMOGRAFIA I CIÈNCIES DE LA SALUT (≈ 2 h) Tema 1: Bioestadı́stica i ciències de la salut. §1. Bioestadı́stica. §2. Necessitat de l’estadı́stica en les ciències de la salut. §2.1 Variabilitat biològica. §2.2 Quantificació en les ciències de la salut. §2.3 Salut Pública i Epidemiologia. §2.4 Perspectiva comunitària de les ciències de la salut. §2.5 Naturalesa del treball clı́nic. §2.6 Medicina basada en l’evidència. §3. Passos per a un estudi estadı́stic. Tema 2: Demografı́a en les ciències de la salut. §1. Introducció a la demografia. Conceptes fonamentals. §2. Fonts d’informació demogràfica §3. Mesura dels esdeveniments demogràfics §4. Què s’analitza quan s’estudia una població humana. §4.1 Caracterı́stiques de la població. Estructura. §4.2 Comportament demogràfic. Dinàmica de la població. §4.3 Comparacions entre poblacions: estandarditzacions. §4.4 Composició i dinàmica de les llars i les famı́lies. §4.5 El component territorial en l’anàlisi demogràfic. §4.6 Estimacions/projeccions/previsions demogràfiques. UNITAT TEMÀTICA 2: ESTADÍSTICA 2.1 ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA (≈ 8–10 h) Tema 3: Estadı́stica descriptiva. §1. Introducció. Conceptes generals. §2. Recollida i organització de les dades. Un exemple. §3. Escales de mesura. Sentit de la mesura. §4. Variables estadı́stiques. §5. Freqüència, proporció, percentatge. Quadre de distribució de freqüències. Quadre de contingència. §6. Presentació de les dades. Quadres i figures. §7. Intervals o classes. §8. Resum de les dades. §8.1 Mesures de tendència central (moda, mitjana aritmètica). §8.2 Mesures de posició (percentils, mediana, quartils). §8.3 Mesures de variabilitat o dispersió (rang o recorregut, interval interquartı́lic, variància i desviació tı́pica, coeficient de variació). §8.4 Mesures de forma (concentració, asimetria, curtosis). 2.2 PROBABILITAT (≈ 6–8 h) Tema 4: Probabilitat. §1. Probabilitat. Introducció. §2. Probabilitat. Conceptes bàsics: experiment aleatori, espai mostral, successos. §3. Probabilitat. Definicions. §3.1 Definició clàssica, definició freqüentista, probabilitat subjectiva. §3.2 Definició axiomàtica o formal de probabilitat. §4. Propietats de la probabilitat. §5. Probabilitat condicionada. §5.1 Successos independents. §5.2 Teorema de la probabilitat total. §6. Teorema de Bayes. §7. Valor d’una prova diagnòstica (o test). Tema 5: Variable aleatòria. §1. Introducció. §2. Variable aleatòria. §3. Distribució de probabilitat d’una variable aleatòria. §3.1 Funció de densitat de variable aleatòria discreta (Funció de probabilitat). §3.2 Funció de densitat de variable aleatòria contı́nua (Funció de densitat). §3.3 Funció de distribució. §4. Esperança, variància i desviació tı́pica d’una variable aleatòria. §5. Independència de variables. Tema 6: Distribucions de probabilitat. §1. Distribucions de probabilitat discretes. §1.1 Distribució Bernouilli. §1.2 Distribució Binomial. §1.3 Distribució Multinomial. §1.4 Distribució Poisson. §2. Distribucions de probabilitat contı́nues. §2.1 Distribució Normal. §2.2 Distribució Khi-quadrat de Pearson. §2.3 Distribució t-Student. §3. Aproximacions a la distribució Normal. §3.1 Aproximacions de la distribució Binomial a la Normal. §3.1 Teorema central del lı́mit. §3.1 Correcció per continuı̈tat. §3.2 Aproximacions de la distribució Poisson a la Normal. §3.3 Aproximacions de la distribució t-Student a la Normal. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT 64 2.3 INFERÈNCIA ESTADÍSTICA (≈ 6–8 h) Tema 7: Inferència estadı́stica I. §1. Conceptes bàsics sobre inferència. §2. Mostreig. Tipus de mostreig. §2.1 Mostreig aleatori o probabilı́stic (simple, sistemàtic, per conglomerats, estratificat). §2.2 Mostreig no aleatori o no probabilı́stic (per quotes, incidental, accidental). §3. Estimadors puntuals i la seua distribució en el mostreig. Paràmetres, estimadors, distribució mostral. §4. Contrast d’hipòtesis. Tema 8: Inferència estadı́stica II.. §1. Estimació puntual de la mitjana. Teorema central del lı́mit. No esbiaixament i precisió. Funció de verosimilitud. Interval de confiança. §2. Estimació puntual de la proporció i interval de confiança. §3. Estimació puntual de la diferència de mitjanes i interval de confiança. §4. Estimació puntual de la diferència de proporcions i interval de confiança. §5. Grandària de la mostra. Càlcul de la grandària mostral per a l’estimació de mitjanes i de proporcions. UNITAT TEMÀTICA 3: DEMOGRAFIA (≈ 12 h) Tema 9: Fonts d’informació demogràfica. §1. Cens de Població i Habitatges. §2. Padró Municipal d’Habitants. §3. Moviment Natural de la Població (MNP). §3.1 Butlletı́ Estadı́stic de Part (BEP). §3.2 Butlletı́ Estadı́stic de Defunció (BED). §3.3 Butlletı́ Estadı́stic de Matrimoni. §4. Moviments migratoris. Tema 10: Mesura dels esdeveniments demogràfics. §1. Raó (ı́ndex/relació). Components, definició, interpretació, propietats. §2. Proporció/percentatge. Components, definició, propietats. §3. Taxa. Components, definició, propietats. Taxa bruta, taxa especı́fica. §4. Nombres (números) ı́ndex. Components, definició, propietats. Canvi percentual. Relació entre el nombre ı́ndex i el canvi percentual. Tema 11: Estructura i caracterı́stiques de la població. §1. Conceptes. §1.1 Estructura de la població. §1.2 Edat. Grups d’edat. §2. Distribució de la població. §3. Piràmide d’edat/Piràmide de població. §3.1 Tipus de piràmide d’edat. §4. Indicadors d’estructura. Coeficients de masculinitat i de feminitat. Distribució percentual de la població per grups d’edat. Índex d’envelliment. Índex de sobre envelliment. Índex de joventut, Índex de vellesa. Índex de dependència global. Índex de dependència de joves. Índex de dependència d’ancians. Percentils/quartils d’edat. Edat mitjana amb dades en intervals. §4.1 Altres indicadors d’estructura. Índex de Sundbärg. Índex de FritzSavoy. Índex de Sauvoy. Índex de maternitat. Índex de potencialitat. Índex de tendència. Índex de renovació de la població activa. §5. Altres caracterı́stiques d’estructura de la població (EC, professió, estudis). Estructura de la població per estat civil, segons activitat professional, per estudis realitzats. §6. Distribució geogràfica de la població. Densitat de població. Distribució per nombre d’habitants (municipis rurals, intermedis, urbans). Tema 12: Comportament demogràfic. Dinàmica de la població. §1. Dinàmica de la població. Concepte. §2. Indicadors demogràfics de creixement. §2.1 Relacionats amb el MNP: creixement vegetatiu. §2.2 Relacionats amb els moviments migratoris. §2.3 Relacionats amb el MNP i els moviments migratoris. §3. Indicadors demogràfics d’evolució. §3.1 Índex d’evolució. §3.2 Canvi percentual. §3.3 Creixement anual (d). §3.4 Taxa de creixement intercensal/interanual (TCI). §4. Estimació de la població. §4.1 Mètode natural. §4.2 Mètode aritmètic. §4.3 Mètode geomètric. §4.4 Altres mètodes d’estimació. §5. Indicadors de fecunditat. §5.1 Conceptes. §5.2 Taxa bruta de natalitat (TBN). §5.3 Taxa de fecunditat general (TFG). §5.4 Taxa de fecunditat segons edat (TFE). §5.5 Edat mitjana de la maternitat (EMM). §5.6 Índex Sintètic de Fecunditat (ISF) / Indicador Conjuntural de Fecunditat (ICF). §5.7 Taxa bruta de reproducció. §5.8 Relació de masculinitat al naixement. §6. Indicadors d’abortivitat. §6.1 Interrupció voluntària de l’embaràs. Concepte. §6.2 Taxa bruta d’abortivitat/Taxa d’abortivitat de la població general (TBA). §6.3 Taxa d’abortivitat general (TAG). §6.4 Taxa d’abortivitat segons edat (TAE). §6.5 Raó d’interrupcions voluntàries de l’embaràs. Tema 13: Mortalitat, esperança de vida i anys potencials de vida perduts. §1. Mortalitat. Indicadors de mortalitat. §1.1. Taxa bruta de mortalitat. §1.2. Taxa especı́fica de mortalitat. §1.3. Taxa de mortalitat infantil. §1.3.1 Taxa de mortalitat neonatal immediata. §1.3.2 Taxa de mortalitat neonatal. §1.3.3 Taxa de mortalitat perinatal. §1.4. Índex de Swaroop-Uemura. §1.5. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 65 BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT Mortalitat segons causes i grups de causes. §1.5.1 Mortalitat proporcional. §1.5.2 Mortalitat segons causes i grups de causes. §2. Esperança de vida. Esperança de vida al néixer. Esperança de vida a una determinada edat. §3. Anys potencials de vida perduts (APVP). §3.1 Taxa d’APVP. Mitjana d’APVP. Percentatge d’APVP. §3.2 Model/Patró d’APVP. Tema 14: Comparació entre poblacions. Estandardització de taxes. §1. Introducció. §2. Població patró, estàndard o de referència. §3. Mètodes d’estandardització/ajust de taxes. §3.1 Mètode directe d’estandardització/ajust (mètode de la població tipus). Taxes Estandarditzades. Índex o Raó de Mortalitat Comparativa (IMC, RMC). §3.2 Mètode indirecte d’estandardització/ajust (o de les taxes estàndard). Índex o Raó de Mortalitat Estàndard (IME, RME). §4. Limitacions i recomanacions en l’ajust de taxes. B) TUTORIES D’AULA PROGRAMADES (2 h) Les dues hores de tutoria d’aula s’empraran per a indagar en l’alumnat sobre el ritme i grau d’aprenentatge dels conceptes estudiats i reforçar l’explicació d’aquells menys afermats. Tanmateix, per a introduir l’explicació de la dinàmica amb què es desenvoluparà el bloc de pràctiques d’informàtica. C) PRÀCTIQUES D’INFORMÀTICA (20 h) Es contemplen quatre pràctiques en aula d’informàtica a través de les quals s’aprofundirà en els conceptes apresos en la teoria, alhora que s’exercitaran procediments per a afrontar amb èxit la resolució dels exercicis que puguen plantejar-se en l’examen. I1 ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA 1. A cada subgrup d’estudiants se li entregarà una base de dades en format Unicode que s’haurà de carregar en full de càlcul. 2. Una vegada assabentat l’alumnat de quina informació conté cada variable/columna, haurà de classificar les variables en qualitatives (nominals, ordinals, binàries) o quantitatives (discretes, contı́nues). 3. Seguidament es reconstruirà un quadre amb la distribució de freqüències per a la variable edat. 4. S’elaboraran quadres/taules de contingència amb el creuament de variables qualitatives. 5. Es construiran intervals de classe per a variables quantitatives. 6. Es calcularan mesures de tendència central, de posició, de variabilitat i de forma. 7. Es representaran figures i quadres/taules de contingència, histogrames i polı́gons de freqüències. 8. Finalment, junt a l’anterior, es demanarà que s’elaboraren breus descripcions, a mode d’anàlisi sintètica, sobre els resultats de la informació treballada. I2 PROBABILITAT, VARIABLES ALEATÒRIES I DISTRIBUCIONS DE PROBABILITAT El professorat entregarà a l’alumnat un grapat d’exercicis sobre: 1. Probabilitat (a) Probabilitat i les seues propietats (b) Probabilitat condicional. Independència (c) Teorema de Bayes (d) Prova diagnòstica 2. Distribucions de probabilitat (a) Variable discreta i distribució de freqüències relatives i acumulades Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT 66 (b) Distribució binomial (c) Distribució de Poisson (d) Distribució normal (e) Aproximació de la distribució binomial a la distribució normal Els exercicis es distribuiran a l’atzar de manera que cada alumne ha de resoldre’n un de probabilitat i un de distribucions de probabilitat. El professorat establirà un ordre aleatori per a que una mostra d’alumnes exposen la resolució dels exercicis davant del grup. I3 INFERÈNCIA ESTADÍSTICA El professorat entregarà a l’alumnat un grapat d’exercicis sobre: 1. Mostres estadı́stiques 2. Estimació de paràmetres (a) Estimació de la mitjana (b) Estimació de la proporció 3. Intervals de confiança (a) Interval de confiança per a la mitjana (b) Interval de confiança per a la proporció 4. Grandària de la mostra (a) Grandària de la mostra per a estimar mitjanes (b) Grandària de la mostra per a estimar proporcions Els exercicis es distribuiran a l’atzar de manera que cada alumne ha de resoldre’n un parell d’entre el conjunt total. El professorat establirà un ordre aleatori per a que una mostra d’alumnes exposen la resolució dels exercicis davant del grup. I4 DEMOGRAFIA 1. El professorat assignarà a cada grup d’estudiants una població referent a un lloc geogràfic i un any determinat, sobre la qual el grup d’alumnes haurà de cercar dades demogràfiques. 2. Les dades es treballaran en full de càlcul i les diferents parts que comprenen l’exercici es trobaran clarament identificades. 3. Part sobre caracterı́stiques de la població, estructura. (a) Es construirà un quadre amb grups quinquennals d’edat i segons sexe, amb les dades de la població assignada segons lloc geogràfic i any. També el CM, el CF, el %H i el %D. (b) Es construirà la piràmide de població corresponent. (c) Es calcularan indicadors d’estructura. 1) Índex d’envelliment. 2) Índex de sobreenvelliment. 3) Índex de joventut. 4) Índex de vellesa. 5) Índex de dependència global. 6) Índex de dependència de joves. 7) Índex de dependència d’ancians. 8) Percentil 25, Percentil 50, Percentil 75 (de l’edat). 9) Edat mitjana per a homes, per a dones i per al conjunt d’homes i dones. 10) Índex de Sundbärg, Índex de Fritz-Savoy, Índex de Sauvoy. 11) Índex de maternitat, Índex de potencialitat, Índex de tendència. 12) Índex de renovació de la població activa. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 67 BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT (d) Per a la població assignada segons el lloc geogràfic i l’any establert es representaran diagrames de barres segons: 1) L’estructura de la població per estat civil, per al conjunt d’homes i dones. 2) L’estructura de la població segons activitat professional. 3) L’estructura de la població segons estudis realitzats (nivell de formació, nivell d’estudis). 4. Part sobre comportament demogràfic, dinàmica de la població. (a) Per a la població assignada segons el lloc geogràfic establert es construirà un quadre sobre el creixement vegetatiu, tot contemplant almenys dues dècades. (b) S’elaborarà la figura que represente els naixements, les defuncions i el creixement vegetatiu. (c) S’elaborarà un quadre sobre migracions (exteriors, interiors, totals) i s’elaborarà la figura adient per a representar l’evolució del moviment migratori. (d) Es calcularan indicadors demogràfics d’evolució (ı́ndex d’evolució, canvi percentual, creixement anual, taxa de creixement interanual). (e) Es calcularan taxes de fecunditat segons edat i s’elaborara la figura adient per a representar l’esdeveniment. (f) S’obtindrà l’edat mitjana de la maternitat. (g) Es calcularà l’indicador sintètic/conjuntural de fecunditat i es representarà la figura adient per als anys que se sol.lciten. 5. Part sobre mortalitat i anys potencials de vida perduts. (a) Es calcularà la taxa bruta de mortalitat per al lloc geogràfic assignat i també per al total de l’Estat Espanyol, per a una sèrie d’anys que s’indicarà. S’elaborarà la figura adient per a representar les respectives taxes. (b) Es calcularan les taxes especı́fiques de mortalitat segons edats individuals i s’elaborarà la figura adient per a la representació gràfica. (c) S’elaborarà un quadre on es reflectisca el model/patró de mortalitat en el lloc geogràfic assignat i per a dos anys el més distanciats possible (segons disponibilitat de dades). (d) S’elaborarà un quadre on es reflectisquen els anys potencials de vida perduts (APVP) per al lloc geogràfic assignat i per a dos anys el més distanciats possible (segons disponibilitat de dades). 6. Part sobre estandardització de taxes (a) S’aplicarà el mètode directe d’estandardització de taxes per a comparar la mortalitat en el lloc geogràfic i any assignat amb altre lloc geogràfic i mateix any. Es calcularà l’Índex o Raó de Mortalitat Comparativa. (b) S’aplicarà el mètode indirecte d’estandardització de taxes per a comparar la mortalitat en el lloc geogràfic i any assignat amb altre lloc geogràfic i mateix any. Es calcularà l’Índex o Raó de Mortalitat Estàndard. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a La docència s’impartirà en el segon semestre, d’acord amb la planificació aprovada per la Comissió Acadèmica de la Titulació, en les aules assignades a aquest efecte. En total s’han programat 38 hores teòriques (19 classes de dues hores) i 20 hores pràctiques (10 classes de dues hores) per alumne/a. Les classes teòriques s’impartiran a grups de 80 estudiants i les pràctiques a grups de 40 estudiants. ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × 100 ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. T P I L U Horas 38 20 — — 2 60 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT 68 B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudio i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line — 10 10 15 10 20 10 10 5 — TOTAL (6 ECTS × 25 h cr 40 × (1− 100 )) 90 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge La metodologia d’ensenyament-aprenentatge s’ajustarà a les modalitats docents en què s’estructura l’assignatura. En el bloc teòric predominarà l’exposició de conceptes per part del professorat, encara que es promourà la implicació i la participació de l’alumnat en les classes. En elles s’aportaran situacions reals en les que l’alumnat puga aplicar els coneixements teòrics explicats. No es pretén que l’alumne/a acumule conceptes sense més, sinó que els aplique a situacions reals i sàpiga interpretar allò que obté. El bloc de pràctiques d’informàtica es proposa a l’alumnat la resolució de nombrosos exercicis amb els quals ficar a prova la interiorització dels conceptes apresos en el bloc teòric. Aquı́ es requerix, més encara que en el bloc teòric, un ús intensiu de les TIC per a la cerca de dades, la recopilació d’informació demogràfica i sanitària, i l’elaboració i presentació de resultats. Tanmateix l’ús de programari senzill per a l’anàlisi estadı́stica. L’Aula Virtual s’utilitzarà com a mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat, aixı́ com per a l’intercanvi de documents, materials de suport a la docència i exercicis, d’ús privatiu per a l’assignatura. Aixı́ mateix, l’alumnat disposa del següent portal d’Internet: <http://www.uv.es/lsn/BIOTICS>, on disposarà de documents i materials de suport a la docència de caràcter públic aixı́ com enllaços a portals d’interès per a l’assignatura, etc. Per a la comunicació amb el professorat, l’alumnat emprarà preferentment el correu electrònic institucional ([email protected]). En l’assumpte s’indicarà necessàriament el codi-grup de l’assignatura, l’abreviatura de l’assignatura, i una breu descripció del motiu del correu electrònic. En el cos del correu l’estudiant indicarà el nom i cognoms complet i el grup de matrı́cula. Per a: [email protected] CC: [email protected] BCC: [email protected] Assumpte: 34369A-BioStdTic Infermeria : Text per a enviar: Motiu del correu Professor Lluı́s F Sanjuan: Sóc l’alumne/a Nom Cognom1 [Cognom2]. El motiu d’aquest correu és... Atentament (signatura) Nom de l’alumne/a Tı́tol: Grau d’Infermeria Curs: xxx, Grup de matrı́cula: xxx Facultat d’Infermeria i Podologia Universitat de València Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 69 BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT 9. Avaluació A) L’assistència a les classes pràctiques és obligatòria. Nota màxima 1 punt, tot tenint en compte la participació i la resolució dels exercicis que es proposen. B) Quaranta (40) preguntes de resposta múltiple (4 possibles alternatives i tan sols una correcta). Les respostes correctes puntuaran 1 punt, les respostes incorrectes puntuaran negativament (0,33 punts). Nota màxima 10 punts. C) Examen d’exercicis pràctics de la part de Bioestadı́stica i Demografia. A l’examen es podrà utilitzar qualsevol tipus de material (apunts, llibres, ordinador, etc.). Nota màxima 10 punts. La nota final de l’assignatura serà igual a 0,40 * nota del apartat B + 0,60 * nota del apartat C, sempre que ambdues notes siguen iguals o superiors a 4. En el cas de suspendre alguna de les parts amb puntuació inferior a 4, en l’acta es plasmarà dita puntuació. Si se suspenen les dues parts amb nota inferior a 4, es plasmarà la màxima d’ambdues puntuacions. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Bibliografia bàsica 1. Pàgina web de l’assignatura. http://www.uv.es/lsn/BIOTICS 2. Bioestadı́stica. Métodos y Aplicaciones (Universidad de Málaga). http://www.bioestadistica.uma.es/ libro/ 3. Instituto Nacional de Estadı́stica. http://www.ine.es 4. Institut Valencià d’Estadı́stica. http://www.ive.es 5. Correu Electrònic. http://correu.uv.es 6. Aula Virtual. http://aulavirtual.uv.es 7. Servei de Biblioteques i Documentació. Universitat de València. http://biblioteca.uv.es/ 8. Ajuda per a buscar en el catàleg de la biblioteca. http://trobes.uv.es/val/help index val.html Bibliografia complementària 1. Canavos G.C. (1987). Probabilidad y Estadı́stica. Aplicaciones y métodos. México: Mcgraw-Hill. 2. Carrasco J.L. (1995). El método estadı́stico en la investigación médica. Madrid: Ciencia 3. 3. Daniel W.W. (1997). Bioestadı́stica: base para el análisis de las ciencias de la salud. México: Limusa. 4. Degroot M H (1975). Probabilidad y Estadı́stica. México: Mcgraw-Hill. 5. Gönick L y Smith W. (1993). La estadı́stica en cómic. Barcelona: Zendrera Zariquiey. 6. Griffiths D. (2009). Head First Statistics. Sebastopol, Cambridge, EUA: O’Reilly MEdia Inc. 7. Icart M.T. i altres (1996). Enfermeria Comunitaria. Epidemiologia. Barcelona: Masson 8. Klein G Dabney A. (2013). The cartoon introduction to statistics. New York: Hill and Wang (una división de Farrar, Straus and Giroux). 9. Milton J.S. (2001). Estadı́stica para biologı́a y ciencias de la salud. Madrid: Mcgraw-Hill/Interamericana de España, S.A.U. 10. Norman G R y Streiner D L. (2000). Bioestadı́stica. Barcelona: Harcourt–Mosby. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BIOESTADÍSTICA I TIC APLICADES A CIÈNCIES DE LA SALUT 70 11. Pérez Flores, D. (2003). La bioestadı́stica. Herramienta de investigación en salud. En: Sánchez Moreno A et al. Enfermerı́a Comunitaria 2. Epidemiologı́a y Enfermerı́a. Madrid: Mc GrawHill/Interamericana. 3 vols. 12. Sánchez A. i altres. (2000). Enfermerı́a Comunitaria 2: Epidemilogı́a y Enfermerı́a. Madrid: McgrawHill/Interamericana de España, S.A.U. 13. Sanchez Barbie A (1997). Cuadernos de bioestadı́stica. I, II San Vicente, Alicante: ECU (Editorial Club Universitario). 14. Silva L.C. (1993). Muestreo para la investigación en ciencias de la salud. Madrid: Dı́az de Santos. 15. Spiegel M R, Stephens L J. (2001). Estadı́stica. 3a ed. México DF: McGraw-Hill/Interamericana. 16. Verzani J. (2005). Using R for Introductory Statistics. Boca Raton (London), New York (Washington, DC): Chapman & Hall/CRC. 17. Vinuesa J. i altres (1994). Demografı́a. Análisis y proyecciones. Madrid: Sı́ntesis S.A. 18. Apuntes de Bioestadı́stica (Unidad de Bioestadı́stica Clı́nica del Hospital Ramón y Cajal) (http://www.hrc.es/bioest/M docente.html) 19. STATISTICS, Methods and Applications (llibre electrònic) (http://www.statsoft.com/textbook/stathome.html) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 71 FARMACOLOGIA 1. Dades d’identificació Mòdul Formació bàsica comuna Matèria Farmacologia i dietètica Codi assignatura 34370 Nom assignatura FARMACOLOGIA Caràcter Formació bàsica de branca CC Salut Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Primer Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 40% → 60 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5 0,8 0 0 0,2 6 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Brage Serrano, Ricardo Despatx: No 8, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Brage Serrano, Ricardo Despatx: No 8, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Trapero Gimeno, Isabel Despatx: No 8, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Despatx: Correu-e: Prof. 4: Despatx: Correu-e: Prof. 5: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura Farmacologia dins del currı́culum de grau en Infermeria, pertany al bloc de matèries bàsiques, formant part del conjunt de matèries d’aprofundiment. Esta assignatura se situa en el segon any del grau, en el primer quadrimestre. L’objectiu bàsic de la Farmacologia és aconseguir millorar l’atenció dels pacients mitjançant la promoció de la utilització dels fàrmacs amb seguretat i eficàcia (O.M.S., 1970). L’exercici de la pràctica infermera, en les seues diferents modalitats de cures generals o especialitzades, implica necessàriament la utilització de medicaments i productes sanitaris. Concretament, el procés d’atenció infermer és especialment important durant l’administració de la medicació i el seguiment farmacoterapèutic; les cures infermeres buscaran adaptar el tractament farmacològic a les necessitats canviants del malalt. D’altra banda, la Llei 28/2009 de modificació de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de Garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, fa constar entre altres qüestions, el següent: Els infermers, de forma autònoma, podran indicar, usar i autoritzar la dispensació de tots aquells medicaments no subjectes a prescripció mèdica i els productes sanitaris, mitjançant la corresponent orde de dispensació. A més, El Govern regularà la indicació, ús i autorització de dispensació de determinats medicaments subjectes a Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FARMACOLOGIA 72 prescripció mèdica pels infermers, en el marc dels principis de l’atenció integral de salut i per a la continuı̈tat assistencial, mitjançant l’aplicació de protocols i guies de pràctica clı́nica i assistencial, d’elaboració conjunta, acordats amb les organitzacions col.legials de metges i infermers i validats per l’Agència de Qualitat del Sistema Nacional de Salut. La qual cosa obri la porta, al nostre paı́s, a una futura prescripció de medicaments per part dels professionals d’infermeria. Tant la Farmacologia General com la Farmacologia Clı́nica són fonamentals en la formació del futur infermer/a, ja que la terapèutica racional es basa quasi totalment en els principis adquirits per mitjà de l’educació i preparació en Farmacologia. Aixı́, en esta assignatura, s’estudiarà en primer lloc, els principis bàsics pels quals els fàrmacs s’incorporen a l’organisme, es distribuı̈xen i s’eliminen, aixı́ com les bases dels seus mecanismes d’acció. I posteriorment en la part especial, es proporcionen els coneixements dels efectes terapèutics i indesitjables, les propietats farmacocinètiques i els mecanismes d’acció dels diferents grups farmacològics. 3. Coneixements previs Per a poder assolir els objectius i competències descrits, és important que l’alumnat dispose d’uns bons coneixements de matèries que conformen el Grau d’Infermeria, com ara anatomia, biologia, fisiologia i fisiopatologia. 4. Objectius i competències Competències generals G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competències especı́fiques E-2 Conèixer l’ús i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures d’infermeria, posant especial atenció a la diferència segons edat i sexe. E-3 Conèixer els diferents grups de fàrmacs, els principis de la seua autorització, ús i indicació i els mecanismes d’acció dels mateixos. Utilització dels medicaments, avaluant els beneficis esperats i els riscos associat i/o efectes secundaris derivats de la seua administració i consum en funció de la diferència sexual. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge 1. Que els i les estudiants comprenguen que l’ús racional dels fàrmacs es basa en els coneixements existents sobre els mateixos; en funció del seu mecanisme de acció i la farmacocinètica en el ser humà, en estat normal i patològic. 2. Que els i les estudiants coneguen els diferents grups de fàrmacs, els principis de la seua autorització, ús i indicació i els mecanismes d’acció dels mateixos. 3. Que els i les estudiants obtinguen la capacitat d’utilitzar correctament els medicaments, avaluant els beneficis esperats i els riscos associats i/o efectes secundaris derivats de la seua administració i consum. 4. Que els i les estudiants hagen desenvolupat les habilitats necessàries per a l’administració dels medicaments adaptant el procediment a les caracterı́stiques del pacient. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 73 FARMACOLOGIA 5. Que els i les estudiants identifiquen les principals causes de variació individual en la resposta farmacològica, les conseqüències de la qual podrien ser falta d’eficàcia en uns casos o toxicitat en altres. 6. Que els i les estudiants siguen capaços d’integrar els coneixement adquirits per a posar en marxa les mesures encaminades a previndre o pal.liar la toxicitat dels medicaments. 7. Que els i les estudiants sàpien transmetre la informació que ha de rebre el pacient i els seus familiars aixı́ com els riscos associats amb l’automedicació no racional. 6. Continguts A) PROGRAMA TEÒRIC UNITAT TEMÀTICA 1: BASES DE LA FARMACOLOGIA Lliçó 1. LA FARMACOLOGIA: CONCEPTE I OBJECTIUS. 1. Conceptes i definicions bàsiques. Farmacologia. Farmacologia Clı́nica. Fàrmac. Nom dels fàrmacs. Droga. Origen dels fàrmacs. 2. El medicament. Definició. Composició. Excipients. Formes farmacèutiques. Tipus de medicaments. La revolució terapèutica. 3. Objectius. Objectiu terapèutic. Ús racional dels medicaments. 4. El procés terapèutic. tractament. Àrees d’estudi de la Farmacologia. Supervisió inicial del Lliçó 2. FARMACODINAMIA. 1. Concepte. Definició. Utilitat. Tipus d’acció farmacològica. 2. Dianes de l’acció farmacològica. Identificar principals dianes. Especificitat. 3. Receptor farmacològic. Interaccions fàrmac receptor. Concepte i localització del receptor. Tipus de receptors. Tipus d’unió. Concentració. Afinitat. Activitat intrı́nseca. Fàrmac agonista i Fàrmac antagonista. 4. Relació entre concentració del fàrmac i la resposta. Tipus de respostes. Respostes graduals: caracterı́stiques, eficàcia (Emax ), potència (DE50 ) i pendent. Tipus d’antagonistes. Respostes quàntiques. 5. Tolerància. Des sensibilització i taquifilàxia. Lliçó 3. FARMACOCINÈTICA. 1. Principis generals. Administració i lloc d’acció: administració general o administració tòpica. Concepte de farmacocinètica. Cicle farmacocinètic (ADME). Objectiu i utilitat. 2. Factors fisicoquı́mics en el transport de fàrmacs per les membranes cel.lulars. Tipus de mecanismes de transport: difusió passiva, filtració. Difusió facilitada i transport actiu. Liposolubilitad, pes molecular i grau de ionització (pKa). 3. Absorció. Concepte. Biodisponibilitat. Procés d’absorció segons vies d’administració. Efecte metabòlic de primer pas. Tipus de formes farmacèutiques segons procés d’alliberament. Bioequivalència. 4. Distribució. Concepte. Factors determinants. Volum (aparent) de distribució. 5. Eliminació. Concepte. Vies d’excreció: Excreció renal. Via biliar. Biotransformació enzimàtica: Tipus de reaccions. Sistema CYP-450. Metabòlit actiu. Profàrmac. Circulació enterohepática. Aclariment (CL). Temps de vida mitjana plàsmica. 6. Cinètica d’eliminació. Cinètica d’eliminació d’orde u. Cinètica d’eliminació orde 0. Diferències? Interès? Avantatges/inconvenients? Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FARMACOLOGIA 74 7. Dosificació racional. Dosi de manteniment. Interval de dosificació. Objectiu. Corba de nivells plàsmics: relació entre dosi, la concentració plàsmica i l’efecte farmacològic. Concentració plàsmica en estat d’equilibri. Influència de la vida mitjana plàsmica. Quan establir l’interval de dosificació? Dosi d’atac. 8. Monitorització de nivells plàsmics. d’infermeria. Objectiu i indicacions. Paper del professional Lliçó 4. VARIABILITAT INDIVIDUAL. 1. Principis generals. Concepte. Tipus de variabilitat. Causes mes freqüents. 2. Factors fisiològics. El gènere. L’embaràs. Lactància. El xiquet. Les persones majors. 3. Factors individuals. Factors genètics. Aliments i tipus de dieta. L’efecte placebo. 4. Influència de la malaltia. Plantejament del problema. Exemples significatius. Lliçó 5. INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES. 1. Principis generals. Concepte. Conseqüències. Mecanismes. 2. Interaccions farmacodinàmiques. mes. 3. Interaccions farmacocinètiques. inhibició enzimàtiques. Mecanismes de producció. Sinergies. AntagonisMecanismes de producció. Fenòmens d’inducció i 4. Interaccions alcohol-medicaments. cohol. Efecte disulfiram o antabús. Farmacodinàmiques. Biotransformació de l’al- 5. Prevenció i detecció de les interaccions. Amb quins fàrmacs? En quins pacients? Importància reial de les intoxicacions. Lliçó 6. LA SEGURETAT DELS MEDICAMENTS: REACCIONS ADVERSES ALS MEDICAMENTS (RAM). 1. Introducció i conceptes generals. Accidents amb medicaments. Esdeveniments adversos per medicaments. RAM. Error de medicació (EM). 2. RAM. Concepte. Termes sinònims. Balanç Eficàcia/Seguretat. Incidència. Mecanismes i classificació. Tipus 1 o grup A. Tipus 2 o grup B. Grup C. Grup D. 3. Estudis de toxicitat. En animals (DT50 i DL50) i en el ser humà (assajos clı́nics i farmacovigilància). El sistema Espanyol de Farmacovigilància. El programa de notificació voluntària de sospites de reaccions adverses a medicaments (targeta groga). UNITAT TEMÀTICA 2: LA FARMACOLOGIA EN LA PRÀCTICA INFERMERA Lliçó 7. CURES INFERMERES. 1. Procés infermer. Concepte i objectius. Valoració. Planificació. Execució. Avaluació. 2. Administració de medicaments. Normes bàsiques generals. Prescripció mèdica. Sistemes de distribució de medicaments en els hospitals. Preparació i manipulació. Càlcul de dosi. Normes que s’ha de seguir en l’administració per: via enteral, via tòpica i via parenteral. 3. Errors de medicació i reducció de riscos. Concepte. Tipus i causes. Epidemiologia. El sistema d’utilització de medicaments. 4. La prescripció infermera. Introducció. Marc legal a Espanya. Concepte de prescripció infermera. Tipus de prescripció infermera. La prescripció infermera a nivell internacional. OBSERVACIÓ: els continguts d’aquesta unitat corresponen a la metodologia docent teòrica i pràctica. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 75 FARMACOLOGIA UNITAT TEMÀTICA 3: SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM Lliçó 8. FARMACOLOGIA GENERAL DEL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM. 1. Principis generals. Caracterı́stiques anatòmiques i funcionals bàsiques. 2. Sistemes de neurotransmissió. Acetilcolina i noradrenalina. Etapes bàsiques de la neurotransmissió i tipus de receptors: presinàptics i postsinàptics. 3. Accions farmacològiques. Accions directes. Accions indirectes. Lliçó 9. TRANSMISSIÓ COLINÈRGICA. AGONISTES I ANTAGONISTES COLINÈRGICS. 1. Transmissió colinèrgica. Etapes de la transmissió colinèrgica. Receptors colinèrgics. Efectes derivats de l’estimulació muscarı́nica. Possibilitats de modificació farmacològica. 2. Fàrmacs amb acció colinèrgica directa. Agonistes dels receptors nicotı́nics: Vareniclina. Agonistes dels receptors mucarı́nics: Pilocarpina. 3. Inhibidors de l’acetilcolinesterasa (anticolinesteràsics). Mecanisme d’acció. Efectes farmacològics. Classificació. Compostos organofosforats. Neostigmina. Fisostigmina. Ús en la malaltia d’Alzheimer. RAM. 4. Antagonistes muscarı́nics. Concepte i mecanisme d’acció. Classificació. Atropina. Hioscina. Efectes farmacològics. Aplicacions terapèutiques. Reaccions adverses. Altres grups farmacològics amb acció antimuscarı́nica. 5. Bloquejants neuromusculars. Placa motora. Propietats generals. Classificació. Bloquejants no despolarizants: Tubocurarina. Efectes farmacològics. Farmacocinètica. RAM. Indicacions. Bloquejants despolarizants: Succinilcolina. Efectes farmacològics. Farmacocinètica. RAM. Indicacions. Lliçó 10. TRANSMISSIÓ NORADRENÈRGICA. AGONISTES I ANTAGONISTES ADRENÈRGICS. 1. Transmissió noradrenèrgica. Etapes de la transmissió noradrenèrgica Catecolamina naturals. Tipus de receptors adrenèrgics i localització. Efectes derivats de la seua estimulació. 2. Agonistes dels receptors adrenèrgics. 2.1 Catecolamines fisiològiques. Noradrenalina, adrenalina. Diferències Farmacodinàmiques. Indicacions. Cures. 2.2 Agonistes receptors adrenèrgics-α. Anomenar l’ús terapèutic derivat de la seua acció principal. Precaucions amb els vasoconstrictors nasals. 2.3 Agonistes receptors adrenèrgics-β. Anomenar l’ús terapèutic derivat de la seua acció principal. Isoproterenol. Dobutamina. Salbutamol. Ressaltar la importància dels agonistes β2 adrenèrgics. 3. Antagonistes dels receptors adrenèrgics 3.1 Antagonistes receptors adrenèrgics-α. Anomenar ús terapèutic derivat de la seua acció principal. 3.2 Antagonistes receptors adrenèrgics-β. Classificació. Preparats. Farmacodinàmica. Propranolol, atenolol. Indicacions. RAM. 4. Fàrmacs que actuen sobre les neurones noradrenèrgiques. Mecanismes generals d’acció. Anomenar exemples significatius. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FARMACOLOGIA 76 UNITAT TEMÀTICA 4: MEDIADORS CEL.LULARS: AL.LÈRGIA. INFLAMACIÓ. DOLOR. IMMUNITAT. Lliçó 11. HISTAMINA I ANTIHISTAMÍNICS. 1. Histamina. Paper fisiològic. Tipus de receptors. Participació en situacions fisiopatològiques. Possibilitats de modificació farmacològica. 2. Fàrmacs antihistamı́nics H1 . Classificació. Accions i efectes. Farmacocinètica. Usos clı́nics. RAM. Difenhidramina, cetiricina. Lliçó 12. SEROTONINA. 1. Serotonina. Paper fisiològic. Tipus de receptors. Accions. Participació en situacions fisiopatològiques. Possibilitats de modificació farmacològica. 2. Fàrmacs agonistes. Anomenar exemples més representatius. 3. Fàrmacs antagonistes. Anomenar exemples més representatius. 4. Fàrmacs antimigranyosos. La migranya. Antimigranyosos que actuen via la 5-HT: triptans (sumatriptán) i derivats ergotamı́nics (ergotamina). Triptans: vies d’administració i contraindicacions. Tractament de la crisi. Fàrmacs utilitzats en la prevenció. Lliçó 13. ANTIINFLAMATORIS NO ESTEROIDEOS (AINES). 1. Introducció. Importància d’aquest grup farmacològic. 2. Eicosanoides. Concepte. Prostanoides i leucotrienos. Via sintètica eicosanoides. Ciclooxigenasa (COX). Paper fisiològic i fisiopatològic. 3. Farmacodinàmica. Classificació. Definir mecanisme d’acció. Efectes farmacològics terapèutics. Classificació en funció de la selectivitat d’acció. 4. Inhibidors no selectius de la COX. AAS. Paracetamol. Metamizol. Ibuprofeno. Altres AINES no selectius. RAM. Interaccions. 5. Inhibidors selectius de la COX-2. Celecoxib. RAM. Precaucions i contraindicacions: el malalt cardiovascular. Lliçó 14. ANALGÈSICS OPIOIDES. 1. Definició. L’opi. Opiaci. Opioide. 2. Mecanisme d’acció. Classificació. Neurotransmissió per pèptids opioides. Efectes derivats de l’estimulació dels receptors µ y κ. Classificació dels analgèsics opioides. Accions cel.lulars i efectes sobre la via nociceptiva. 3. Farmacocinètica. Prenent com a referència la morfina s’estableixen les diferències amb altres analgèsics opioides. 4. Usos clı́nics. Analgèsia. Escala de l’OMS del tractament del dolor. Altres analgèsics opioides: diferències més importants amb la morfina. Codeı̈na, tramadol, buprenorfina, oxicodona, metadona, fentanilo, meperidina, heroı̈na. Vies d’administració: adaptació segons indicació. 5. Cures infermeres. RAM. Tolerància. Dependència. 6. Antagonistes. Naloxona. Naltrexona. Perfil farmacològic. Lliçó 15. GLUCOCORTICOIDES. 1. Fonaments. Regulació secreció del cortisol. 2. Propietats farmacològiques. Farmacodinàmica. Farmacocinètica. Classificació. Hidrocortisona, prednisona, metilprednisolona, betametasona, dexametasona. Vies d’administració segons indicacions. 3. Pla de cures. RAM i pauta terapèutica associada. Com pal.liar la supressió de la secreció endògena de cortisol? Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 77 FARMACOLOGIA Lliçó 16. FARMACOLOGIA DE LA IMMUNITAT. 1. Bases conceptuals. Immunofarmacologia. Fàrmac immunosupressor. Indicacions. Immunitat especı́fica. Citocines. 2. Fàrmacs immunosupressors. Classificació. Principals preparats i caracterı́stiques generals. Ciclosporina. Sirólimo. Anticossos monoclonals. Citotòxics. Glucocorticoides. UNITAT TEMÀTICA 5: PROBLEMES CARDIOVASCULARS I SANGUINIS Lliçó 17. DIÜRÈTICS. 1. Bases conceptuals. Efecte diürètic. 2. Farmacodinàmica. Mecanismes generals d’acció. Classificació. 3. Diürètics que actuen directament sobre les cèl.lules de la nefrona. 3.1 D d’ansa. Furosemida. Caracterı́stiques farmacodinàmiques i farmacocinètiques. RAM. Interaccions. Plà de cures. 3.2 D tiazı́dics i anàlegs. Hidroclorotiazida, clortalidona. Caracterı́stiques farmacodinàmiques i farmacocinètiques. RAM. Interaccions. Pla de cures. 3.3 D estalviadors de K+ . Antagonistes de l’aldosterona (espironolactona). Inhibidors directes de l’intercanvi Na+ -K+ (amiloride, triamterene). RAM. Interaccions. 4. Diürètics que actuen indirectament modificant el contingut del filtrat:D osmòtics. Manitol. Farmacodinàmica. Indicacions. Pla de cures. Lliçó 18. INHIBIDORS DEL SISTEMA RENINA-ANGIOTENSINA. 1. Fonaments. Sistèma Renina i angiotensina. Paper de l’Angiotensina II. Regulació del sistema i possibilitats de modificació farmacològica. 2. Inhibidors de l’enzim conversor d’angiotensina (IECA). Farmacodinàmica. Captoprilo, enalaprilo, Indicacions. RAM. Interaccions. 3. Antagonistes dels receptors de l’angiotensina II (ARA II). Farmacodinàmica. Losartan. Indicacions. RAM. Lliçó 19. ANTAGONISTES DEL CALCI. 1. Introducció i classificació. Canals L. Verapamilo, diltiazem, dihidropiridines (nifedipino y amlodipino). 2. Farmacodinàmica. Paper del calci iònic a nivell cardiovascular. Diferències entre verapamil – diltiazem i les dihidropirines 3. Farmacocinètica i vies d’administració. Efecte metabòlic primer pas. Preparats retard. Dihidropiridines d’acció prolongada. 4. Indicacions. 5. RAM i interaccions. Diferències entre verapamil– diltiazem i les dihidropirines. Lliçó 20. NITRATS ORGÀNICS. 1. Fonaments. Insuficiència coronària. Fàrmacs amb acció antianginosa: nitrats, antagonistes beta i antagonistes del calci. Nitroglicerina (trinitrat de gliceril) 2. Farmacodinàmica. Òxid nı́tric. Efectes cardiovasculars. Acció antianginosa. 3. Farmacocinètica. farmacèutics. Efecte metabòlic de primer pas. Vies d’administració. Aspectes 4. Indicacions. 5. Pla de cures. RAM, interaccions, tolerància i informació al pacient. 6. Nitroprusiato (Nitroferricianuro). Indicacions. Forma d’administració Biotransformació. RAM. Limitació en el temps. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FARMACOLOGIA 78 Lliçó 21. NORMALITZADORS DE LA VOLÈMIA I FÀRMACS UTILITZATS EN SITUACIONS DE XOC. 1. Fonaments. Expansor de volum. Hipovolèmia, objectius del tractament. Suport circulatori. Objectius. Possibilitats terapèutiques. Tipus de solucions cristal.loides i colloides. 2. Normalitzadors de la volèmia. 3. Cristal.loides. Isotònics: Ringer lactat, ClNa 0,9%. Salı́ hipertònic (ClNa 7,5%). Avantatges i inconvenients. 4. Col.loides. Definició i acció general. Classificació. Albúmina humana. Dextrans, gelatines, hidroxietilalmidones. Avantatges i inconvenients. 5. Fàrmacs utilitzats en situacions de shock. Fàrmacs inotròpics positius. Lliçó 22. FÀRMACS ANTIARRÍTMICS. 1. Bases conceptuals. Arrı́tmies. Tipus de tractament. 2. Farmacodinamia. Potencial d’acció. Classificació de Vaughan i Williams; limitacions. Efectes sobre el potencial d’acció de les diferents classes d’antiarrı́tmics. Lidocaı̈na. Amiodarona. Altres antiarrı́tmics: digoxina, adenosina. 3. Precaucions generals. RAM cardiovasculars: Proarrı́tmia. Lliçó 23. FÀRMACS HIPOLIPEMIANTS. 1. Fonaments. Lı́nies generals del tractament de les hiperlipidèmies. Beneficis demostrats del tractament farmacològic. 2. Perfil farmacològic. Efectes hipolipemiants. RAM. Estatines, ezetimiba, resines d’intercanvi iònic i derivats de l’àcid fı́bric. Lliçó 24. ANTIAGREGANTS, ANTICOAGULANTS I FIBRINOLITICS. 1. Fonaments. Trombosi. Classificació dels fàrmacs. 2. Antiagregants plaquetaris. Justificació del seu ús terapèutic: trombosi arterial. Aspirina. Altres antiagregants plaquetaris. 3. Anticoagulants. Fase plàsmica de la coagulació. 3.1 Heparines. Classificació. Presentació i vies d’administració. Heparina estàndard o no fraccionada i Heparines fraccionades o de baix pes molecular: farmacodinàmica, farmacocinètica, indicacions, control de la dosificació. Pla de cures: procediment de l’administració subcutània. RAM. 3.2 Anticoagulants orals (cumarı́nics). Acenocumarol i warfarina. Farmacodinàmica, farmacocinètica, indicacions i control de la dosificació. Pla de cures: causes en la variabilitat de la resposta, RAM i informació al pacient. 4. Fibrinolı́tics. Sistema fibrinolı́tic. Farmacodinàmica. Tipus de fibrinolı́tics. Indicacions. RAM. Selecció del pacient. Lliçó 25. ANTIANÈMICS I FACTORS DE CREIXEMENT HEMATOPOÈTICS. 1. Factors de creixement hematopoètics. Aspectes fisiològics. Rh-eritropoietina (epoetina). Perfil farmacològic. Factors estimulants de colònies: G-CSF i GM-CSF. Perfil farmacològic. 2. Sals de ferro. Preparats orals. Preparats parenterals. Indicacions. Toxicitat. 3. Vitamina B12 . Preparats i vies d’administració. 4. Àcid fòlic. Preparats, vies d’administració. Fàrmacs antifolats. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 79 FARMACOLOGIA UNITAT TEMÀTICA 6: ALTERACIONS RESPIRATÒRIES Lliçó 26. FÀRMACS PER A L’ASMA, L’EPOC I ALTRES TRASTORNS RESPIRATORIS. 1. Via d’administració inhalatòria. Fonaments. Farmacocinètica: biodisponibilitat digestiva i biodisponibilitat pulmonar . Dispositius d’inhalació. 2. Fàrmacs utilitzats en el tractament de l’asma. Naturalesa de l’asma. Objectius i estratègies terapèutiques. 3. Antiinflamatoris 3.1 Glucocorticoides. Accions en l’asma. Preparats inhaladors: budesonida, beclometasona. Glucocorticoides sistèmics. Avantatges i inconvenients. 3.2 Cromones. Cromoglicato sòdic i nedocromil. Paper terapèutic. RAM 3.3 Antagonistes dels receptors dels leucotriens. Preparats: zafirlukast, montelukast. Paper terapèutic. RAM. 4. Broncodilatadors. Classificació. 4.1 Agonistes adrenérgics β-2. Agents d’acció curta: Salbutamol, terbutalina. Agents d’acció llarga: salmeterol. Indicacions en l’asma. Vies d’administració vs. RAM. 4.2 Anticolinèrgics. Bromur d’ipratropio. Caracterı́stiques farmacològiques. 4.3 Metilxantinas. Teofil.lina (i aminofil.lina). Farmacodinàmica. Farmacocinètica. Circumstàncies que afecten el seu metabolisme hepàtic. RAM. 5. Antitussı́gens. La tos. Paper terapèutic. Mecanismes generals d’acció. Codeı̈na i dextrometorfano. Antihistamı́nics. 6. Expectorants i mucolı́tics. bromhexina i Dornasa alfa. Definicions. Utilitat. Guaifenesina. N-acetilcisteı̈na, OBSERVACIÓ: els continguts d’aquesta unitat corresponen a la metodologia docent teòrica i pràctica. UNITAT TEMÀTICA 7: ALTERACIONS DIGESTIVES Lliçó 27. FÀRMACS PER AL CONTROL DE LA SECRECIÓ D’ÀCID GÀSTRIC. 1. Principis generals. Malalties relacionades amb la secreció àcida gàstrica. Fisiopatologia. Helicobacter pylori. Objectius del tractament de l’úlcera pèptica. Classificació dels fàrmacs antiulcerosos. 2. Antiàcids. Antiàcids no absorbibles: hidròxid d’alumini, hidròxid de magnesi. Antiàcids absorbibles: bicarbonat sòdic, carbonat càlcic. RAM i informació al pacient. 3. Antisecretors gàstrics 3.1 Antagonistes dels receptors H2 d’histamina. Ranitidina. Aspectes farmacològics més destacats. 3.2 Inhibidors de la bomba protònica. Omeprazol. Aspectes farmacològics més destacats. Forma d’administració. 4. PROTECTORS DE LA MUCOSA. Preparats i perfil farmacològic. Sucralfato, misoprostol i sals de bismut col.loı̈dal. Lliçó 28. FARMACOLOGIA DEL VÒMIT I DE LA MOTILITAT INTESTINAL. 1. Antiemètics. Interès terapèutic. Mecanismes que intervenen en l’estimulació del vòmit. Classificació. 1.1 Antagonistes dels receptors 5-HT3 . Ondansentron. Paper terapèutic. RAM. 1.2 Antagonistes dopaminèrgics. Metoclopramida, domperidona. Paper terapèutic. RAM. 1.3 Antihistamı́nics i anticolinèrgics. Cinetosis. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FARMACOLOGIA 80 1.4 Altres. Derivats del cannabinol: Nabilona, paper terapèutic i RAM. Glucocorticoides: paper terapèutic. Dexametasona. Benzodiazepines: paper terapèutic. 2. Laxants. Conceptes generals. Indicacions. Grups principals: caracterı́stiques de la seua acció laxant i problemes potencials. 3. Antidiarreics. Diarrea aguda. Loperamida. Solucions electrolı́tiques. UNITAT TEMÀTICA 8: PROBLEMES ENDOCRINS Lliçó 29. HORMONES TIROIDES I FÀRMACS ANTITIROÏDALS. 1. Hormones tiroı̈dees. Regulació de la secreció d’hormones tiroı̈dees. Farmacodinàmica. Preparats i vies d’administració: Levotiroxina (T4) i liotironina (T3). Pla de cures. 2. Fàrmacs utilitzats al tractament d’hipertiroı̈disme. Opcions del tractament. Derivats de la tiourea: metimazol. Sals de iode. Altres fàrmacs; beta-bloquejants i dexametasona. 131 I. Lliçó 30. FÀRMACS EMPLEATS EN EL TRACTAMENT DE LA DIABETIS MELLITUS. 1. Insulina. Ritme de secreció. Accions i efectes. Farmacocinètica. Tipus d’insulina i perfil d’acció. Indicacions. Pautes d’insulinització. Cures infermeres: Què devem ensenyar? Administració subcutània. Mescles d’insulina. Altres vies d’administració. RAM. Com actuar davant d’una hipoglucèmia? Criteris de control. 2. Antidiabètics orals. Classificació. Contraindicacions generales. Descripció de les seues propietats farmacològiques. 2.1 Biguanides. Metformina. 2.2 Sulfonilurees. Gliquidona, glipizida. 2.3 Altres. Meglitinidas. Repaglinida. Glitazones. Inhibidors de la α-glucosidasa. Acarbosa i miglitol. Incretines. Lliçó 31. FARMACOLOGIA DE LES HORMONES SEXUALS. ANTICONCEPTIUS HORMONALS. 1. Hormones sexuals femenines. Control hormonal de l’aparell reproductor femenı́. Cicle menstrual. Estrògens. Antiestrògens. Progestàgens. Antiprogestàgens. 2. Anticonceptius hormonals. Anticonceptius unitaris. Contraceptius postcoitals. Anticonceptius hormonals. Reaccions adverses. Contraindicacions. 3. Hormones sexuals masculines. Control hormonal de l’aparell reproductor masculı́. Andrògens. Anabolitzants. Antiandrògens. Lliçó 32. METABOLISME OSSI. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DE L’OSTEOPOROSI. 1. Fonaments. Osteoporosi. Cicle de remodelació òssia. Tipus de tractament i objectius. Fàrmacs com a factors de risc d’osteoporosi. 2. Calci i vitamina D. Paper terapèutic. Recomanacions per al pacient. Tipus de preparats de vitamina D. 3. Bifosfonatos. Efectes farmacològics. Paper terapèutic. Àcid alendrònic. Recomanacions per a la seva administració via oral. RAM. 4. Ranelato d’estronci. Efectes farmacològics. Paper terapèutic. Recomanacions per a la seva administració via oral. RAM. 5. Estrògens i moduladors selectius del receptor estrogènic. Raloxifeno. Efectes farmacològics favorables i desfavorables. Paper terapèutic. 6. Calcitonina. Efectes farmacològics. Vies d’administració. RAM. 7. PTH i anàlegs. Accions i indicacions. Balanç beneficis/riscos. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 81 FARMACOLOGIA UNITAT TEMÀTICA 9: PSICOFARMACOLOGIA Lliçó 33. ANSIOLÍTICS I HIPNÒTICS. 1. Definicions. Fàrmacs depressors SNC. Etapes de la depressió del SNC. Ansiolı́tics. Hipnòtics. 2. Ansiolı́tics. Naturalesa d’ansietat. Classificació dels ansiolı́tics. Benzodiazepines: Farmacodinàmica (GABA). Farmacocinètica i classificació: distinta duració d’acció. Midazolam. Diazepam. RAM. Intoxicació aguda. Flumazenilo. Riscos durant l’embaràs. Tolerància i dependència fı́sica. Buspirona (ansiolı́tic pur): diferències principals amb les benzodiazepines. 3. Hipnòtics. Naturalesa d’insomni. Classificació fàrmacs hipnòtics. Zolpidem: diferències principals amb les benzodiazepines. RAM. Lliçó 34. ANTIPSICÒTICS. 1. Naturalesa de l’esquizofrènia. ològiques en l’esquizofrènia? Caracterı́stiques clı́niques. Alteracions neurobi- 2. Farmacodinamia i classificació dels antipsicòtics. Accions i efectes. Caracterı́stiques de l’efecte antipsicòtic: possibles diferències entre els distints antipsicòtics. Clorpromazina, haloperidol. Clozapina, risperidona. 3. Farmacocinètica. Absorció digestiva. Duració de l’acció. Tipus d’eliminació. Preparat d’alliberament lent (depot) i forma d’administració. 4. Pla de cures. RAM: diferències entre els antipsicòtics clàssics i els antipsicòtics atı́pics. Agranulocitosi per clozapina. Sı́ndrome neurolèptic maligne. Lliçó 35. FÀRMACS UTILITZATS EN ELS TRASTORNS AFECTIUS. 1. Naturalesa de la depressió. depressió. Caracterı́stiques clı́niques. Bases bioquı́miques de la 2. Tipus d’antidepressius. Mecanisme d’acció. Caracterı́stiques de l’efecte antidepressiu. RAM i interaccions comunes a tots els grups. 3. Antidepressius tricı́ciclics. Intoxicació aguda. Imipramina. Caracterı́stiques farmacològiques generals. 4. Antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina. Fluoxetina. Caracterı́stiques farmacològiques generals. Interaccions farmacològiques. 5. Inhibidors de la monoaminooxidasa. Caracterı́stiques farmacològiques generals. Interaccions amb aliments que contenen tiramina. 6. Fàrmacs estabilitzadors de l’estat d’ànim: fàrmacs eutimizantes. Trastorn bipolar. Sals de liti: Farmacodinàmica. Farmacocinètica i interaccions. RAM: Importància del sodi. Lliçó 36. FARMACODEPENDÈNCIA I DROGUES D’ABÚS. 1. Conceptes i definicions. les drogues d’abús. Droga. Ús. Abús. Dependència i addicció. Classificació de 2. Bases neurobiològiques de la dependència. Vies de recompensa. Fenomen de neuroadapatació. Abstinència i tolerància. 3. Nicotina. Efectes farmacològics. Caracterı́stiques de la dependència i tolerància. 4. Alcohol. Efectes farmacològics. Caracterı́stiques de la dependència i tolerància. 5. Amfetamines i cocaı̈na. tolerància. Efectes farmacològics. Caracterı́stiques de la dependència i 6. Cannabis. Efectes farmacològics. Caracterı́stiques de la dependència i tolerància. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FARMACOLOGIA 82 UNITAT TEMÀTICA 10: ANESTÈSIA Lliçó 37. ANESTÈSICS GENERALS. 1. Concepte d’anestèsia general. Estat anestèsic. Caracterı́stiques d’un bon anestèsic. Tipus d’anestèsia general. 2. Anestèsics inhalatoris. Fases de l’anestèsia (Efectes sobre el SNC). Efectes sobre el sistema cardiovascular i l’aparell respiratori. Com es realitza l’anestèsia? Factors farmacocinètiques i farmacodinàmiques: solubilitat, CAM (MAC). Gasos: òxid nitrós, Halogenats (lı́quids volàtils): sevoflurano. Caracterı́stiques i RAM principals. Hipertèrmia maligna. 3. Anestèsics intravenosos. Hipnòtics: Tiopental sòdic. Etomidato. Propofol. Ketamina. Midazolam. Efectes farmacològics. Farmacocinètica. RAM. Ús clı́nic. Lliçó 38. ANESTÈSICS LOCALS. 1. Concepte. Cocaı̈na el primer anestèsic local. Què és un anestèsic local? 2. Classificació. Esteres i amides. Cocaı̈na, procaı̈na, lidocaı̈na, bupivacaı̈na. Principals diferències entre els dos grups. 3. Mecanisme d’acció i efectes farmacològics. Canals del sodi. Influència de la liposolubilitat i del pKa. Paper del bicarbonat. Efectes: fibres nervioses més sensibles. 4. Farmacocinètica. Ús conjunt amb vasoconstrictors. Quan finalitza l’acció? Adrenalina. Avantatges. Contraindicacions. 5. Reaccions adverses. SNC. Cardiovascular. Reaccions al.lèrgiques. 6. Aplicacions terapèutiques. Tipus d’anestèsia local. Problemes associats a l’anestèsia raquı́dia. UNITAT TEMÀTICA 11: ALTERACIONS NEUROLÒGIQUES Lliçó 39. FÀRMACS ANTIEPILÈPTICS I ANTICONVULSIVANTS. 1. Fonaments. Epilèpsia. Convulsions. 2. Aspectes farmacològics generals. Concepte. Classificació. Mecanismes generals d’acció. Farmacocinètica. Interaccions. Principis generals. RAM. Informació al pacient. Lliçó 40. FÀRMACS ANTIPARKINSONIANS. 1. Fonaments. Parkinson: patogènia. Classificació dels fàrmacs antiparkinsonians. 2. L-Dopa. Justificació. L’inhibidor dopa descarboxilasa. Farmacocinètica. RAM. Pèrdua progressiva de l’efecte i fluctuacions en la resposta. 3. Altres potenciadors dopaminérgics. Mecanisme d’acció. ICOMT. IMAOB. Agonistes dopaminèrgics. Paper en el parkinson. 4. Antagonistes colinèrgics. persones majors. Biperideno. Paper en el parkinson. Problemes en les UNIDAD TEMÁTICA 12: ANTIINFECCIOSOS Lliçó 41. FÀRMACS ANTIMICROBIANS: CONSIDERACIONS GENERALS. 1. Concepte. Antibiòtic i quimioteràpic. Toxicitat selectiva. 2. Consideracions farmacològiques. Aspectes farmacodinàmics. Avaluació de l’activitat. Aspectes farmacocinètiques. Antibiòtics segons el seu patró d’activitat. 3. Resistència als antibiòtics. Ús d’antimicrobians i producció de resistències. Determinants genètics. Pressió selectiva de l’antibiòtic. Prevenció. 4. Selecció d’un fàrmac antimicrobià. Interaccions Pacient-Microorganisme-Antibiòtic. Associacions d’antibiòtics: avantatges i desavantatges. 5. Profilaxi antibiòtica. Processos mèdics. Processos quirúrgics. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 83 FARMACOLOGIA Lliçó 42. FÀRMACS ANTIBACTERIANS. 1. Antibiòtics que interferixen amb la sı́ntesi de la paret cel.lular. 1.1 Antibiòtics betalactàmics. Penicil.lines. Inhibidors de les beta-lactamasas. Cefalosporines. Altres betalactámics: imipenem, aztreonam. 1.2 Glucopèptids. Vancomicina. 2. Antibiòtics que interferixen amb la sı́ntesi de proteı̈nes. Macròlids. Clindamicina. Cloramfenicol. Tetraciclines. Aminoglicòsids. 3. Antibiòtics que interferixen en la sı́ntesi o l’acció del folato. Sulfamides i trimetoprim. 4. Antibiòtics que interferixen amb la sı́ntesi d’àcids nucleics. nolones (Fluoroquinolones). Metronidazol. Rifampicina. Qui- Lliçó 43. FÀRMACS ANTITUBERCULOSOS. 1. Fonaments. Objectius i fonament del tractament de la TBC. 2. Antituberculosos de 1a lı́nia. Estreptomicina. Isoniazida. Rifampicina. Pirazinamida. Etambutol. 3. Pautes de tractament de la TBC. Fases del tractament i la seua duració. Recomanacions generals. Estratègia per a incrementar l’adherència. Profilaxi de la TBC. Lliçó 44. FÀRMACS ANTIFÚNGICS. 1. Fonaments. Micosi. Classificació dels antifúngics. 2. Antifungicos tòpics. Grups més utilitzats. 3. Antifúngics sistèmics. Classificació. Farmacodinàmica, farmacocinètica i RAM: Amfotericina B. Flucitosina. Azoles: fluconazol. Caspofungina. Lliçó 45. FÀRMACS ANTIVÍRICS. 1. Fonaments. Limitacions de la teràpia antiviral. Fases de la replicació viral i dianes farmacològiques. Principals grups d’antivirals. 2. Fàrmacs actius enfront del VIH. Classificació. Fonaments del TAR. Aspectes farmacològics més importants dels distints grups. Inhibidors de la transcriptasa inversa anàlegs nucleòsids. Inhibidors de la transcriptasa inversa no anàlegs nucleòsids. Inhibidors de la proteasa. Quan començar el tractament? Pautes del TAR. 3. Fàrmacs actius enfront d’herpes virus. Aciclovir. Ganciclovir 4. Fàrmacs actius enfront del virus de la grip. Oseltamivir 5. Altres fàrmacs amb activitat antiviral. Rivabirina. UNIDAD TEMÁTICA 13: CRECIMIENTO NEOPLÁSICO Lliçó 46. QUIMIOTERÀPIA ANTINEOPLÀSICA. FÀRMACS CITOSTÀTICS. 1. Objectius del tractament. Tipus de tractament. Fàrmacs utilitzats. 2. Acció dels citostàtics. Caracterı́stiques de la cèl.lula tumoral. Mecanismes generals d’acció. Efectes sobre el cicle cel.lular i classificació. Cinètica de destrucció cel.lular i limitacions del tractament amb citostàtic. Principis generals del tractament. 3. Grups farmacològics. utilitzades. 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 Mecanisme d’acció. RAM especı́fiques. Estratègies de suport Alquilantes. Complexos de platı́. Antimetabòlits. Antibiòtics. Inhibidors de la topoisomerasa. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FARMACOLOGIA 84 3.6 Antraciclines. 3.7 Alcaloides de la vinca. 3.8 Taxoides. 4. Pla de cures. Manipul.lació de citostàtics. Administració oral intravenosa. Control de l’extravasació. Avaluació i seguiment de les RAM. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs La normativa descrita en el Document de Verificació del Grau en Infermeria contempla per a aquesta assignatura un volum de treball per a l’alumnat de 150 hores, amb activitats formatives presencials (60 hores) distribuı̈des en modalitat docent teòrica (50 hores), pràctica en aula (4 hores), pràctica en laboratori (4 hores), tutorització (2 hores), i modalitat docent no presencial (90 hores). A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × 100 ) T P I L U Horas 50 8 — — 2 60 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes — Elaboració de treballs en grup 4 Elaboració de treballs individuals — Estudi i treball autònom 74 Lectures del material complementari 4 Preparació d’activitats d’avaluació — Preparació de classes de teoria — Preparació de classes pràctiques i de problemes 4 Resolució de casos pràctics — Resolució de qüestionaris on-line 4 h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × (1− 100 )) 90 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge MODALITAT PRESENCIAL TEÒRICA Classe expositiva participativa Les classes expositives són un element imprescindible perquè els estudiants adquirisquen els coneixements teòrics bàsics de l’assignatura. És desitjable que l’alumnat intervinga durant les classes, per la qual cosa s’intentarà crear un ambient en el s’afavorisca el debat, i en el que els estudiants tinguen necessitat de preguntar i s’assenta còmode/a i tranquil/a fent-ho, a més d’estimular la seua participació amb diverses activitats per a aconseguir incrementar la seua implicació en l’assignatura. Les lliçons teòriques presentades en aquestes sessions estan dipositades en l’aula virtual prèviament a les sessions. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 85 FARMACOLOGIA MODALITAT PRESENCIAL PRÀCTICA Les pràctiques es plantegen en quatre sessions que afavoreixen la relació entre els coneixements teòrics i la seua aplicació a la pràctica; els estudiants, en la classe expositiva de lliçó magistral, aprendrà els continguts teòrics del programa, i els refermarà mitjançant les activitats pràctiques que es proposen. A més, en aquestes sessions es pretén implicar l’alumnat en el treball en equip com a motor d’aprenentatge significatiu. L’Aula virtual s’utilitzarà com a mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat, aixı́ com per a l’intercanvi de documents i materials de suport a la docència d’ús privatiu per a l’assignatura. 9. Avaluació L’avaluació d’esta assignatura consistirà en dos grans blocs: • 1er bloc (80% de la nota global) Prova escrita constituı̈da per 80 preguntes compostes d’un encapçalament que consisteix en una asseveració o presentació d’un problema o situació, seguit de 4 opcions de resposta, que inclouen la correcta i altres plausibles denominades de distracció. Cada 5 respostes errònies, restarà un encert. La nota mı́nima per a superar la prova és de 5 sobre 10. En aquesta prova s’avaluaran els continguts teorico-pràctics de la matèria. La prova es divideix en dos parts, segons unitats temàtiques, perquè l’alumnat puga presentar-se a la meitat o la totalitat del temari. En la primera convocatòria si només aprova una de les parts, la dita qualificació se li manté per a la segona convocatòria. • 2on bloc (20% de la nota global) Amb aquest percentatge de la nota, s’avaluen les diferents activitats realitzades pels/les estudiants, tant individuals com grupals, plantejades en les classes pràctiques, seminaris i altres activitats d’aula, que hauran de presentar el professor/a en el seu quadern de treball una vegada finalitzades les sessions. Aquesta qualificació es tindrà en compte per a la nota final si se supera la prova escrita (examen escrit aprovat). A més, les sessions pràctiques són d’assistència obligatòria i la seua realització és condició necessària per a aprovar l’assignatura. OBSERVACIÓ: L’alumnat que en el curs 2014–15 va realitzar les activitats pràctiques i va ser avaluat de les mateixes no és obligatori que les torne a realitzar en el curs 2015–16. La qualificació per aquest 2n bloc serà la que va obtindre en el curs 2014–15. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) A) Bibliografia bàsica 1. Adams M, Holland N. Farmacologı́a para enfermerı́a. Un enfoque fisiopatológico. 2009. Madrid: Pearson. Prentice Hall. 2. Battista E. Lo esencial en Farmacologı́a. 2013. Barcelona: Elsevier Mosby. 4a edición, 3. Castells S, Hernández-Pérez M. Farmacologı́a en Enfermerı́a. 2007. Madrid: Elsevier. 2a edición. B) Bibliografia complementària 1. Flórez J. Farmacologı́a Humana. 2008. Elsevier-Masson. 5a edición. 2. Katzung BG. Farmacologı́a básica y clı́nica. 2010. México: McGraw-Hill. 11a edición. 3. Rang HP, Dale MM. Farmacologı́a. 2008. Madrid: Elsevier. 6a edición. 4. Zabalegui A, Mangues I, Molina JV, Tuneu L. Administración de medicamentos y cálculo de dosis. 2005. Barcelona: Elsevier Doyma. 1a edición. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FARMACOLOGIA 86 5. Guı́a de Prescripción Terapéutica. Información de medicamentos autorizados en España. Disponible en: http://www.imedicinas.com/GPTage/Home.php 6. Guı́a de la buena prescripción. Manual práctico. OMS. Disponible en: http://www.icf.uab.es/universi dad/gbp/castella/gbp.pdf Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 87 NUTRICIÓI DIETÈTICA 1. Dades d’identificació Mòdul Formació bàsica comuna Matèria Farmacologia i dietètica Codi assignatura 34371 Nom assignatura NUTRICIÓI DIETÈTICA Caràcter Formació bàsica de branca CC Salut Curs acadèmic 2016–2017 Curs Primer Semestre Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 40% → 60 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5 0,8 0 0 0,2 6 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Ma Jose Gabaldón Coronado Despatx: No 8, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Ma Jose Gabaldón Coronado Despatx:: No 8, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Rosa Marı́a Fonfrı́a Vivas Despatx: No 2.6, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) La matèria de Nutrició i Dietètica dins del currı́culum de grau, pertany al bloc de matèries bàsiques, formant part del conjunt de matèries d’aprofundiment. L’assignatura se situa en el primer any del Grau, en el segon semestre. L’OMS (1966) va definir al professional d’infermeria com aquell capacitat i autoritzat per a assumir les responsabilitats que exigeixen el foment de la salut, la prevenció de la malaltia i la prestació d’assistència a les persones malaltes. La relació entre el binomi alimentació/salut-malaltia desperta gran interès des de diferents àmbits. Els estudis epidemiològicos mostren, cada vegada amb major evidencia l’estreta relació entre els hàbits alimentaris inadequats i les patologies cròniques degeneratives més prevalents en el nostre entorn, com són la malaltia cardiovascular, obesitat, diabetis mellitus, alguns tipus de càncers, malalties de l’aparell digestiu o la osteoporosis. Per tant, a través de la dieta podem obtenir un doble objectiu, d’una banda la prevenció dels processos abans esmentats, a més d’arribar a el màxim potencial de salut i d’altra banda com eina terapèutica mitjançant les modificacions dietètiques que exigisca el procés patològic. Els continguts de l’assignatura estaran organitzats en tres unitats temàtiques. La primera contempla els principis que regeixen l’alimentació i nutrició, desenvolupant entre uns altres, conceptes com balanç energètic, nutrients i composició nutricional dels aliments, aquests coneixements estan estretament relacionats amb altres assignatures bàsiques com Fonaments de Biologia i Bioquı́mica i Fisiologia que s’imparteixen en el primer semestre. En la segona unitat es revisen els requeriments nutricionals i l’alimentació en les diferents etapes del cicle vital, i s’analitzen els factors d’influència en el comportament alimentari i la valoració de l’estat nutricioFacultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] NUTRICIÓI DIETÈTICA 88 nal. Aquests continguts estan relacionats amb les assignatures de Salut de la dona, de la sexualitat i la reproducció, Infermeria en la salut infantil i adolescent i Infermeria en la salut gerontogeriàtrica, que s’imparteixen en 2o curs. La unitat temàtica 3 tracta sobre l’alimentació en la prevenció i tractament de malalties més prevalents. Aquests continguts estan relacionats amb les assignatures de Fisiopatologia (s’imparteix simultàniament a aquesta assignatura) i amb Infermeria Mèdic-quirúrgica I i II, que s’imparteixen en segon i tercer curs, respectivament. 3. Coneixements previs No es requereixen coneixements previs. 4. Objectius i competències Competències generals G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-23 Desenvolupar accions d’educació per a la salut utilitzant les estratègies adequades a les persones, famı́lies i comunitats, posant al alzance de la població i en un llenguatge comprensible la informació cientı́fica i les recomanacions que es deriven. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competències especı́fiques E-4 Conèixer i valorar les necessitats nutricionals de les persones sanes i amb problemes de salut al llarg del cicle vital i segons l’activitat fı́sica, per a promoure i reforçar pautes de conducta alimentària saludable. Identificar els nutrientes i els aliments que es troben. Identificar els problemes nutricionals de major prevalença en dones i homes i seleccionar les recomanacions dietètiques adequades. 5. Resultats d’aprenentatge L’alumnat deu aconseguir els següents resultats d’aprenentatge: 1. Coneixerà els principis teòrics en els quals es dóna suport l’alimentació i nutrició com ciències. 2. Identificarà i classificarà els aliments consumits en el nostre mitjà exposant les seues caracterı́stiques nutricionals i caracterı́stiques dels mètodes de processament. 3. Coneixerà les normes a seguir en la manipulació, conservació i processat dels aliments. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 89 NUTRICIÓI DIETÈTICA 4. Coneixerà i valorarà els requeriments nutricionals del ser humà en les diferents etapes del cicle vital. 5. Planificarà una alimentació equilibrada coneixent les necessitats nutricionals bàsiques, aixı́ com els factors que puguen modificar-les: edat, sexe, activitat fı́sica, presència de malaltia, cultura, religió, etc. 6. Utilitzarà i interpretarà els diferents paràmetres emprats en la valoració de l’estat nutricional. 7. Coneixerà les bases preventives de les malalties nutricionals que afecten al nostre mitjà i sabrà elaborar i planificar dietes adequades. 8. Valorarà les complicacions més importants derivades del tractament dietètic i definirà les cures d’infermeria. 9. Valorarà i identificarà problemes nutricionals i alimentaris i elaborarà plans d’alimentació a partir de supòsits clı́nics. 10. Coneixerà els diferents sistemes d’informació sanitària nutricional. 11. Sabrà cercar, seleccionar i analitzar la informació relacionada amb temes de dietètica i nutrició. 12. Demostrarà habilitat per a parlar en públic argumentant el seu posicionament respecte a un tema concret. 13. Establirà una comunicació adequada amb el pacient/famı́lia per a valorar el seu grau d’acceptació-collaboració, aixı́ com per a orientar-li sobre el seu tractament. 6. Continguts UNITAT I: PRINCIPIS DE NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ Tema 1: Introducció a l’estudi de la nutrició i dietètica. Evolució històrica de la dietètica i la nutrició Definició actual. El seu objecte en el currı́culum d’infermeria. Tema 2: Necessitats energètiques. Introducció. Balanç energètic. Components de la despesa energètica. Regulació de la despesa energètica. Necessitats energètiques. Equacions per al càlcul de la despesa energètica. Despesa energètica total. Tema 3: Macronutrients: hidrats de carboni, lı́pids i proteı̈nes. Definició. Classificació. Funcions. Importància nutricional. Recomanació. Fonts alimentàries. Tema 4: Micronutrients i aigua: vitamines, minerals. Definició. Propietats. Classificació. Funcions. Fonts alimentàries. Recomanacions. Problemes relacionats per excés o dèficit d’ingesta. Tema 5: Els aliments. Conceptes preliminars. Els aliments i la seua composició. Classificació. Aliments servei. Aliments nous. Additius alimentaris. Tema 6: Cereals, derivats i tubèrculs. Caracterı́stiques nutricionals, consells per a la compra, emmagatzematge, conservació i cuinat. Consum aconsellat. Tema 7: Fruites i verdures. Caracterı́stiques nutricionals, consells per a la compra, emmagatzematge, conservació i cuinat. Consum aconsellat. Tema 8: Llet i derivats lactis. Introducció. Caracterı́stiques nutricionals dels components de la llet. Tipus de llet i processos higienitzadors. Tipus i caracterı́stiques nutricionals de les llet fermentades. Formatge tipus i caracterı́stiques nutricionals. Consum aconsellat. Tema 9: Olis, grasses i fruits secs. Introducció. Classificació dels aliments grassos. Caracterı́stiques i valor nutricional. Consum aconsellat. Consells per a la utilització dels olis i els greixos. Tema 10: Carns, peix i ous. Caracterı́stiques nutricionals, consells per a la compra, emmagatzematge, conservació i cuinat. Consum aconsellat. Tema 11: Miscel.lània i alcohol. Sucre, mel, confiteria, pastisseria, begudes refrescants, begudes estimulants i begudes alcohòliques. Caracterı́stiques i valor nutricional. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] NUTRICIÓI DIETÈTICA 90 Tema 12: Comportament alimentari. Factors que determinen el comportament alimentari. Concepte d’hàbit i patró alimentari. Models alimentaris. Dieta mediterrània, història i caracterı́stiques. UNITAT II: NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ EN LES DISTINTES ETAPES DEL CICLE VITAL Tema 13: Valoració de l’estat nutricional. Introducció. Mètode de valoració de l’estat nutricional. Història dietètica: Entrevista i mètodes d’estimació de la ingesta. Exploració fı́sica. Paràmetres antropomètrics. Marcadors bioquı́mics i immunològics. Valoració global subjectiva. Tema 14: Alimentació de l’adult sa. Introducció. Necessitats i recomanacions nutricionals. Objectius nutricionals i guies dietètiques. Dieta equilibrada. Elaboració qualitativa de menús. Equilibri quantitatiu de menús. Elaboració de menús amb llistes d’intercanvi de nutrients. Tema 15: Alimentació i activitat fı́sica. Metabolisme energètic en la pràctica d’activitat fı́sica. Necessitats energètiques i nutricionals. Hidratació. Suplements i ajudes ergogèniques. Tema 16: Alimentació en el cicle vital de la dona. Introducció. Canvis fisiològics durant la gestació. Necessitats nutricionals i alimentàries durant l’embaràs. Problemes reals o potencials relacionats amb la nutrició durant l’embaràs. Regulació endocrina de la lactància. Recomanacions nutricionals i alimentàries durant la lactància. Canvis fisiològics en el climateri. Recomanacions nutricionals i alimentàries en aquesta etapa. Problemes reals o potencials relacionats amb la nutrició. Tema 17: Alimentació pediàtrica i de l’adolescent. Introducció. Recomanacions nutricionals i alimentàries en les diferents etapes de l’edat pediàtrica: primer any de vida, de 1 a 3 anys, preescolar, escolar i adolescència. Normes higiènic-dietètiques. Problemes reals o potencials més prevalents relacionats amb la nutrició. Tema 18: Alimentació de l’ancià. Nutrició i envelliment. Canvis biològics associats amb l’edat. Factors de risc nutricional més freqüents en les persones d’edat avançada. Recomanacions nutricionals. Normes higiènic-dietètiques. UNITAT III: DIETOTERÀPIA Tema 19: Dietoteràpia. Introducció. Alimentació hospitalària. Factors que condicionen el codi de dietes. Caracterı́stiques del centre hospitalari. Cura nutricional del pacient hospitalitzat. Dietes modificades en energia, hidrats de carboni, proteı̈nes, lı́pids i minerals. Tema 20: Nutrició enteral i parenteral. Definició. Objectius. Indicacions i contraindicacions. Vies d’accés. Caracterı́stiques nutricionals de les fórmules. Complicacions. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × 100 ) T P I L U Horas 50 8 — — 2 60 h A continuació es mostra el desenvolupament temporal de les activitats previstes: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 91 NUTRICIÓI DIETÈTICA Tema núm. Tipus dcn. Descripció de el contingut Durada prevista Professor/a que imparteix la classe Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas UNITAT I: PRINCIPIS D’ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ (24 h) 1 T Introducció a l’estudi de la nutrició i dietètica 2h 2 T 2h 3 T 4 T Necessitats energètiques. Activitat: càlcul de necessitats energètiques i densitat nutricional. Macronutrientes: Hidrats de Carboni, Lı́pids i Proteı̈nes Micronutrientes i Aigua: Vitamines, Minerals 5 T 2h 6 T Els aliments. Activiad: Ús i maneig de taules de composició d’aliments. Cereals, derivats i tubercles. 7 T Fruites i verdures. 2h 8 T Llet i derivats làctics. 2h 9 T Oliı̈s, grasses i fruita seca. 2h 10 T Carnes, peix i ous i llegums. 2h 11 T 2h 12 T Miscel·lània i alcohol. Activitat: càlcul de densitat energètica de begudes alcohòliques. Comportament alimentari. Activitat: valoració d’ingesta amb registre 24 h, qüestionari de freqüència de consum d’aliments i qüestionari d’hàbits alimentaris. 2h 2h 2h 2h Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas UNITAT II: NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ EN LES DIFERENTS ETAPES DEL CICLE VITAL (28 h) 13 T Valoració de l’estat nutricional 2h Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas P Pràctica 1: taller de antropometrı́a. 2h Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas 14 T Alimentació de l’adult sa 4h Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas P Pràctica 2: elaboració de dietes equilibrades. 2h Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas 15 T Alimentació i activitat fı́sica. 2h Ma José Gabaldón Coronado Activitat: exercicis de càlcul de despesa Rosa Fonfrı́a Vivas energètica derivada de diferents activitats fı́siques. 16 T Alimentació en el cicle vital de la dona. 4h Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas 17 T Alimentació pediàtrica i de l’adolescent. 4h Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Continua en la pàgina següent Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] NUTRICIÓI DIETÈTICA Tema núm. 18 15, 16, 17, 18 15, 16, 17, 18 15, 16, 17, 18 15, 16, 17, 18 Tipus Descripció de el Durada Professor/a que dcn. contingut prevista imparteix la classe T Alimentació de l’ancià. 2h Ma José Gabaldón Coronado Aactividad: resolució de casos. Rosa Fonfrı́a Vivas O Tutoria grupal: formació de grups de treball i 1h Ma José Gabaldón Coronado repartiment de temes a treballar. Orientació Rosa Fonfrı́a Vivas en la recerca de materials de suport. P Pràctica 3: treball en grup. Recerca i lectura 2h Ma José Gabaldón Coronado de material de suport, selecció de materials, Rosa Fonfrı́a Vivas elaboració de suport didàctic. O Tutoria grupal: suport amb el material elabo1h Ma José Gabaldón Coronado rat i disseny del pla d’exposició. Rosa Fonfrı́a Vivas P Pràctica 4: exposició del trabao en grup. 2h Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas UNITAT III: DIETOTERÀPIA ( 8 h) 19 T Dietoteràpia hospitalària 20 92 T Nutrició enteral i parenteral TOTAL HORES PRESENCIALS ESTUDIANT 6h 2h Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas Ma José Gabaldón Coronado Rosa Fonfrı́a Vivas 60h T: Teoria (∗simeq 66 estudiants): 1 grup P: Pràctica (∗simeq 33 estudiants): 2 grups I: Informàtica (∗simeq 33 estudiants): 2 grups L: Laboratori (∗simeq 16-17 estudiants): 4 grups Temps de treball no presencial de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes 2 Elaboració de treballs en grup 10 Elaboració de treballs individuals — Estudi i treball autònom 50 Lectures del material complementari 3 Preparació d’activitats d’avaluació — Preparació de classes de teoria 10 Preparació de classes pràctiques i de problemes 10 Resolució de casos pràctics — Resolució de qüestionaris on-line 5 h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × (1− 100 )) 90 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge – Bloc de coneixements teòrics: Classe magistral de 50 minuts en les quals s’exposaran els coneixements bàsics sobre cada tema, combinades amb alguna classe dialogada o realització d’exercicis. – Classes pràctiques: — Aplicació de coneixements teòrics i adquisició d’habilitats. Caràcter individual — Resolució de problema: Valoració, identificació de problemes nutricionals i alimentaris i elaboració de plans d’alimentació i/o consell dietètic. Caràcter individual. — Resolució de problema: Valoració, identificació de problemes nutricionals i alimentaris i elaboració de plans d’alimentació i/o consell dietètic. Caràcter grupal amb preparació de material per a l’exposició oral. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 93 NUTRICIÓI DIETÈTICA – Informàtica. Valoració de la ingesta d’aliments i valoració nutricional de plats i/o menús. – Seminari: Adquirir habilitat i destresa en el mesurament de paràmetres antropomètrics. En la plataforma d’Aula Virtual s’incorporaran: – Documents amb els esquemes que es desenvoluparan en l’aula. – Articles i textos per a treballs de grup i comentaris. – Exercicis a resoldre pels estudiants. – Guies d’activitats pràctiques. Pàgines web d’interès: – Consell europeu d’informació sobre l’alimentació. http://www.eufic.org – Sociedad Española de Hipertensión. http://www.seh-lelha.org – Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad. http://www.seedo.es – Sociedad Española de Diabetes. http://www.sediabetes.org – Sociedad Española de Nutrició Comunitaria. http://www.nutricioncomunitaria.org – Atención Primaria en la Red. http://www.fisterra.com Metodologia emprada en activitat no presencial: – Fòrums en plataforma aula virtual sobre temes d’interès especı́fics i que tinguen relació amb l’assignatura. 9. Avaluació L’avaluació de l’assignatura consistirà en dues grans blocs: – Primer bloc (80% de la nota global) Examen final amb 60 preguntes d’elecció múltiple amb 5 opcions de resposta. Cada 5 respostes errònies, restarà un encert. La nota mı́nima per a superar la prova serà de 5 sobre 10 . En aquesta, prova s’avaluaran els continguts teòric-pràctics de la matèria. – Segon bloc (20% de la nota global) Les classes pràctiques són d’assistència obligatòria i la seua realització condició necessària per a aprovar l’assignatura. Aquest bloc avaluarà les diferents activitats pràctiques individuals i grupals plantejades, en les classes pràctiques, seminari i altres activitats d’aula. Resolució de casos (10%). Seminari i altres activitats pràctiques (10%). 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Bibliografia bàsica: 1. Martı́n Salinas C, Motilla Valeriano T, Dı́az Gómez J, Martı́nez Montero P. (2000). Nutrición y Dietética. Madrid: DAE SL. 2. Cervera y cols. (2004). Alimentación y Dietética. Madrid: Interamericana. 3. SENC – Sociedad Española Nutrición Comunitaria. (2001). Guı́as alimentarias para la Población Española. (s/l). SENC. 4. Mataix J. (2002). Nutrición y alimentación humana. Madrid: Ergón. Bibliografia especı́fica: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] NUTRICIÓI DIETÈTICA 94 1. Muñoz M, Aranceta J, Garcı́a-Jalón. (1999). Nutrición aplicada y dietoterapia. Pamplona: EUNSA. 2. Salas-Salvadó J, Bonada i Sanjaune A, Trallero Casañas, R, Saló i Solá M. (2000). Nutrición y Dietética clı́nica. Barcelona: Doyma. 3. Moreiras O, Carvajal A, Cabrera L. (2004). Tablas de composición de alimentos. Madrid: Pirámide. 4. March L. (s/a). La cocina mediterránea. Madrid: Alianza. 5. Ortega S. (s.a). 1080 recetas. Madrid: Alianza. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 95 FISIOPATOLOGIA 1. Dades d’identificació Mòdul Formació bàsica comuna Matèria Fisiopatologia Codi assignatura 34372 Nom assignatura FISIOPATOLOGIA Caràcter Formació bàsica de branca CC Salut Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Primer Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 40% → 60 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5,6 0,2 0 0 0,2 6 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Francisco Mora Miguel Despatx: No 7, FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Francisco Mora Miguel Despatx: No 7, FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Prof. 2: Isabel Trapero Jimeno Despatx: No 8, FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Prof. 3: José Pedro Esclapez Valero Despatx: No 2, FIP, 1a pl. Correu-e: [email protected] Prof. 4: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) El coneixement de la Fisiopatologia humana és bàsic i imprescindible en la formació dels professionals de les ciències de la salut. La matèria tracta d’introduir a l’alumnat en el coneixement dels processos d’adaptació i desadaptació funcional del cos humà malalt i dels seus sistemes anatomo-funcionals, aixı́ com la relació entre aquests, els mecanismes de regulació i les manifestacions clı́niques. Aquesta assignatura ha de servir com base per a entendre els aspectes biològics i clı́nics dels processos d’emmalaltir. La dimensió dels continguts de l’assignatura ha de permetre la comprensió bàsica dels processos de les malalties per a servir de marc de referència del coneixement biològic i clı́nic del ser humà malalt per a les assignatures relacionades amb les cures d’infermeria. La matèria permetrà a l’alumnat un aprenentatge de continguts bàsics, clars i útils aixı́ com motivar-lo per habituar-se a comprendre els mecanismes dels processos dels malalts que atendran com futurs professionals. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FISIOPATOLOGIA 96 3. Coneixements previs Com assignatura de segon curs, requereix coneixements previs de les assignatures de Fisiologia, Anatomia i Biologia. També es recomanen coneixements mı́nims d’anglès. 4. Objectius i competències Competències generals G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. Competències especı́fiques E-1 Conèixer i identificar l’estructura i funció del cos humà. Comprendre les bases moleculars i fisiològiques de les cèl.lules i els teixits. Conèixer les caracterı́stiques biològiques especı́fiques (cromosómicas, gonadales, hormonales, de dimorfismo cerebral i genital). E-6 Conèixer els processos fisiopatológicos i les seues manifestacions i els factors de risc que determinen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital en funció del gènere. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge 1. Identificar, descriure i sintetitzar els aspectes més rellevants dels processos d’adaptació i desadaptació estructural i funcional del cos humà malalt a nivell general i dels seus sistemes, aixı́ com dels seus mecanismes de regulació. 2. Identificar, descriure i sintetitzar els aspectes més rellevants de les principals manifestacions de les sı́ndromes i dels procediments de detecció i assistència. 3. Conèixer la terminologia cientı́fica bàsica relacionada amb els processos anormals. 4. Resoldre problemes, il.lustrar, analitzar i construir diagrames sobre processos de les sı́ndromes i casos pràctics. 5. Adquirir habilitats per a l’adquisició documental de nous coneixements. 6. Continguts A) CONTINGUT TEÒRIC UNITAT I: Alteracions de l’hemostàsia. Alteracions dels hematies i dels leucòcits Temes 1-4. Alteracions de hipercoagulabilitat. Alteracions facilitadores d’hemorràgies. Anèmia i policitèmia. Leucèmies. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 97 FISIOPATOLOGIA UNITAT II: Adaptacions i alteracions del sistema cardiovascular Temes 5-12. Alteracions del flux en la circulació sistèmica. Alteracions de la pressió arterial sistèmica. Alteracions circulatòries pulmonars. Fisiopatologia de les alteracions estructurals cardı́aques (coronariopaties, miocardiopaties, valvulopaties, infeccions). Fisiopatologia de les arı́tmies. Insuficiència cardı́aca. Xoc circulatori. Contingut pràctic: Semiologia bàsica del sistema cardiovascular. UNITAT III: Fisiopatologia respiratòria Temes 13-16. Processos infecciosos i neoplàsics. Fisiopatologia de la ventilació: sı́ndromes restrictius i obstructius. Semiologia bàsica. Fisiopatologia de la difusió. Insuficiència respiratòria. UNITAT IV: Fisiopatologia renal i miccional Temes 17-20. Fisiopatologia de les alteracions renals. Fisiopatologia de les vies urinàries i de l’eliminació urinària. Insuficiència renal aguda. Insuficiència renal crònica. UNITAT V: Fisiopatologia endocrino-metabòlica Temes 21-26. Fisiopatologia de les alteracions hipofisiàries, tiroı̈dals i corticosuprarenals. Alteracions del metabolisme lipı́dic. Arteriosclerosis. Diabetis i sı́ndrome metabòlica. Alteracions del metabolisme del calci. Alteracions endocrines de la reproducció. UNITAT VI: Fisiopatologia digestiva i hepàtica Temes 27-35. Alteracions esofàgiques: Disfàgia. Malaltia per reflux gastroesofàgic. Alteracions gàstriques: gastritis i malaltia ulcerosa. Sı́ndrome de malabsorció (malaltia celı́aca). Alteracions de la motilitat intestinal (restrenyiment i diarrea). Malaltia inflamatòria intestinal (Malaltia de Crohn i colitis ulcerosa). Abdomen agut. Sı́ndromes hepàtiques. Cirrosi hepàtica. Alteracions de la via biliar i pàncrees: colelitiasis, colecistitis, coledocolitiasis i colangitis. Pancreatitis aguda i crònica. Càncer digestiu: càncer de tub digestiu (esòfag, estómac i còlon). Càncer hepàtic. Càncer de pàncrees. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FISIOPATOLOGIA 98 UNITAT VII: Fisiopatologia del sistema neurològic Temes 36-42. Alteracions de la funció motora. Sı́ndrome piramidal i sı́ndrome de neurona inferior. Alteracions dels ganglis basals (Malaltia de Parkinson). Esclerosi lateral amiotròfica. Esclerosi múltiple. Alteracions de la funció cerebral: mecanismes i manifestacions de la lesió cerebral. Malaltia cerebrovascular. Infeccions i neoplàsies del Sistema Nerviós. Fisiopatologia del LCR. B) CONTINGUT PRÀCTIC • Semiologia bàsica del sistema cardiovascular. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades 40 h × 100 ) TOTAL (6 ECTS × 25 cr T P I L U Horas 56 2 — — 2 60 h Les classes de contingut teòric es distribueixen durant el primer quadrimestre, dos dies a la setmana (2 classes de 2 h), a partir del primer dia de curs. La seqüència de les unitats temàtiques s’adequarà en la mesura dels possibles a l’ordre del programa i a la coherència amb els programes d’altres assignatures del curs relacionades. UNITAT TEMES No CLASSES HORES PROFESSORAT GR. A,B,C I 1-4 4 8h F. Mora II 5-12 5 10 h I. Trapero III 13-16 2,5 5h I. Trapero IV 17-20 2,5 5h J.P. Esclapez V 21-26 4 8h J.P. Esclapez VI 27-35 6 12 h F. Mora/J.P. Esclapez VII 36-42 4 8h F. Mora SUBTOTAL 56 h Pràctica — — 2h I. Trapero Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. PROFESSORAT GR. D I. Trapero I. Trapero I. Trapero J.P. Esclapez J.P. Esclapez J.P. Esclapez I. Trapero I. Trapero Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 99 FISIOPATOLOGIA B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudio i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line — 5 10 30 5 25 5 5 5 — TOTAL (6 ECTS × 25 h cr 40 × (1− 100 )) 90 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge El contingut de la matèria s’estructura en 28 sessions de classes teòriques de 120 minuts (total 56 h teoria), una classe pràctica de 120 minuts (2 hores de pràctica) i una tutoria de 120 minuts per a cadascun dels grups. Les classes tenen suport de material àudio-visual que es posa a la disposició de l’alumne. Però la font formativa ha de basar-se en textos suggerits pel professor. Determinats temes podran ser elaborats i exposats en classe per grups d’alumnes amb la tutela del professor/a . Es pretén potenciar la participació activa de l’alumnat en la classe amb la finalitat atendre dubtes i sol.licitar informació addicional. El correu electrònic també permet una comunicació amb el professor amb aquest propòsit. 9. Avaluació L’avaluació comprèn dues parts: a) Primera part: Examen de tipus test amb un valor del 80% de la nota final, dividit en dos subapartats: un subapartat que comprèn les unitats I a IV, ambdues incloses; un altre subapartat que comprèn les unitats V a VII, ambdues incloses. L’alumnat podrà presentar-se en primera convocatòria bé a tot el temari, o bé als temes de les unitats d’un de les dos apartats, amb la possibilitat de guardar la qualificació d’aquest apartat, en cas d’haver-ho aprovat, per a la segona convocatòria (encara que no per a successius cursos acadèmics). Per aprovar l’assignatura és condició indispensable tenir aprovats els dos subapartats que componen l’examen. Si algun dels blocs de la matèria assignada no és aprovat *segı́n els criteris esmentats, la nota final serà de 4 sobre 10. Si l’alumnat no es presenta a un dels blocs de la matèria, la nota final serà de NO PRESENTAT, encara que es guarden les notes de les altres parts que han estat aprovades per a la segona convocatòria. b) Segona part: Treballs no presencials individuals o en grup i/o activitats realitzades durant la classe. La puntuació constituirà el 20% de la qualificació final. Per a aprovar aquesta segona part serà necessari obtenir almenys el 50% de la puntuació màxima possible en el conjunt d’activitats i d’exercicis que es plantegen (és a dir, 1 punt sobre 2 respecte el total d’activitats i d’exercicis). Superades ambdues parts, la qualificació final serà la suma de la puntuació de la primera i la segona prova (examen test + treballs i activitats de classe). En qualsevol cas, és imprescindible superar ambdues parts; i no se sumaran les dues qualificacions parcials si no s’obté l’APROVAT en ambdues. En cas contrari, la nota final a traslladar a l’acta serà la puntuació màxima corresponent a l’obtinguda en una de les dues parts. L’assistència a les sessions pràctiques serà obligatòria. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] FISIOPATOLOGIA 100 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Bibliografia general 1. Porth CM. (2007-2009). Fisiopatologia. Salud-enfermedad: un enfoque conceptual. Ed. Médica Panamericana, 7a ed. (en castellano). 2. Laso FJ. (2011). Introducción a la medicina clı́nica. Fisiopatologia y semiologia. Elsevier-Mason. 2a edición. 3. Pastrana Delgado J, Garcı́a de Casasola Sánchez G. (2013). Fisiopatologia y patologı́a general básicas para ciencias de la salud. Elsevier. Bibliografia complementària 1. Bahra A, Cikurel K. (2000). Lo esencial en Neurologia. Harcourt Brace 2. Sanz MA, Carreras E (2002). Manual practico de hematologia clı́nica. Antares 3. Bayés de Luna A. (2003). Cardiologia clı́nica. Masson 4. Braunwald E (Ed.) (2005). Harrision; Principios de Medicina Interna. McGraw-Hill/Interamericana. 16a edición. 5. Silvernagle S y Lang F. (2009). Fisiopatologı́a. Texto y atlas. Ed. Mèdica Panamericana. 6. Bullock BL. (1996). Pathophysiology. Adaptations and alterations in function. Philadelphia y New York: Lippincott, 4th ed. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 101 MÓDULO 2 CIÈNCIES DE LA INFERMERIA (64,5 ECTS) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 102 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 103 MATERIA FONAMENTS D’INFERMERIA (10,5 ECTS) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 104 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 105 BASES HISTÒRIQUES, EPISTEMOLÒGIQUES I ÈTIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Fonaments d’infermeria Codi assignatura 34373 Nom assignatura BASES HISTÒRIQUES, EPISTEMOLÒGIQUES ÈTIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Primer Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 60% → 90 h) Crèdits presencials Grups I Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 7,8 1,0 0 0 0,2 9 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Benavent Garcés, Ma Amparo Despatx: No 5, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Benavent Garcés, Ma Amparo Despatx: No 5, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Camaño Puig, Ramón Despatx: No 5, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Gracia Pérez, Francisco Javier Despatx: No 4, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Queralt Blasco, Ana Despatx: No 2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 5: Despatx: Correu-e: Prof. 6: Despatx: Correu-e: Prof. 7: Despatx: Correu-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BASES HISTÒRIQUES, EPISTEMOLÒGIQUES I ÈTIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA 106 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) Els continguts de l’assignatura permeten a l’alumnat conèixer quins són les bases professionals i disciplinars de la infermeria i li ajudaran a comprendre i treballar els continguts d’altres matèries de la titulació, especialment aquelles que s’inclouen en el mòdul Ciències de la Infermeria. És per això que ha de considerarse la complementarietat que existeix entre totes i cadascuna de les matèries que formen part d’aquest mòdul. Cap destacar que aquesta assignatura té continuı̈tat o es complementa amb l’assignatura dològiques de les cures d’Infermeria. Bases Meto- El contingut de l’assignatura permet identificar i analitzar els basis històriques, epistemològiques i ètiques de les cures infermers. A grans trets podem dir que en l’assignatura es tractarà: – L’acció de cuidar i la seva evolució al llarg de la història, tenint en compte el desenvolupament de les societats; els moments històrics que han marcat el desenvolupament professional de l’acció de cuidar i la influència del gènere en aquest desenvolupament. – Les diferents teories del coneixement que han marcat el desenvolupament cientı́fic i la seva influència sobre el creixement de la disciplina infermera. – La consideració de l’activitat de cuidar com una forma de comportament pràctic moral que exigeix compromı́s i responsabilitat en el desenvolupament de les cures per part dels infermers i les infermeres. L’anàlisi d’aquests coneixements permetran a l’alumnat obtenir una visió de l’activitat infermera des d’una doble perspectiva: la perspectiva disciplinar i la perspectiva professional de l’activitat de cuidar. 3. Coneixements previs La ubicació de l’assignatura en el segon any de la titulació respon, entre unes altres, a la conveniència que l’alumnat disposi dels coneixements de les matèries que formen part del Mòdul de Formació Bàsica i de l’assignatura Organització de l’estudi. Instruments i tècniques d’informació i documentació. 4. Objectius i competències Competències generals G-7 Comprendre a les persones, considerant-les des d’una perspectiva holı́stica, com éssers autònoms i independents, actuant sense prejudicis, assegurant el respecte a les seues opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional. G-8 Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-9 Conèixer i aplicar el codi ètic i deontológico de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-14 Reconèixer els elements essencials de la pràctica professional en els àmbits de la persona, la famı́lia i la comunitat. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-19 Protegir la salut i el benestar de les persones, famı́lia i grups atesos, garantint una atenció integral. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-29 Conèixer i utilitzar els diferents sistemes d’informació sanitària. G-30 Identificar els determinants de la salut, tant biològics com demogràfics, ambientals, socials, econòmics, culturals, psicològics i de gènere, analitzar la seua influència en les condicions de vida i treball de la població i la seua repercussió en el procés de salut-malaltia. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 107 BASES HISTÒRIQUES, EPISTEMOLÒGIQUES I ÈTIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. Competències especı́fiques E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes d’informació i comunicació de les cures de salut. E-10 Identificar, integrar i relacionar el concepte de salut i les cures, des d’una perspectiva històrica, per a comprendre l’evolució de la cura infermer. E-11 Comprendre des d’una perspectiva ontològica i epistemológica l’evolució dels conceptes centrals que configuren la disciplina infermera, aixı́ com els models teòrics més rellevants, aplicant la metodologia cientı́fica en el procés de cuidar i desenvolupant els plans de cures corresponents. E-12 Aplicar el procés d’infermeria per a proporcionar i garantir el benestar, la qualitat i seguretat a les persones ateses. E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-25 Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents matèries. 5. Resultats d’aprenentatge L’alumnat serà capaç de: 1. Distingir les diferents etapes en l’evolució de la infermeria professional analitzant els fets més rellevants i la seva significació sobre la configuració actual de la infermeria professional. 2. Analitzar crı́ticament llois fets més importants de la història de la infermeria 3. Identificar els antecedents socials dels professionals d’infermeria. 4. Contribuir amb la investigació de noves fonts històriques que permeten aprofundir en el coneixement de l’evolució social de les infermeres. 5. Analitzar a través de la història el rol professional. 6. Criticar les situacions que s’han plantejat i segueixen plantejant-se actualment a nivell de relacions soci-professionals. 7. Analitzar la influència que té l’evolució social, econòmica i cultural del mitjà sobre l’activitat desenvolupada per les infermeres. 8. Descriure la realitat actual de la Infermeria. 9. Identificar les ideologies que han tingut repercussió en l’evolució social de la Infermeria al llarg de la història. 10. Identificar i definir els elements que conformen el metaparadigma infermer. 11. Analitzar crı́ticament els conceptes salut, cuidar, ser humà i entorn, tenint en compte les variables històriques i socials. 12. Descriure i comentar crı́ticament els models i/o teories de referència. 13. Explicar la relació entre els diferents conceptes del metaparadigma infermer dintre de cadascun dels paradigmes de la disciplina infermera. 14. Explicar la repercussió de les diferents teories i models d’infermeria en el mètode sistemàtic i d’organització de treball en la pràctica de la infermeria actual. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BASES HISTÒRIQUES, EPISTEMOLÒGIQUES I ÈTIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA 108 15. Identificar la dimensió ètica de les cures d’infermeria. 16. Definir l’ètica infermera com una ètica aplicada, relacionada amb la bioètica i desenvolupada sota el paradigma autonòmic 17. Identificar els valors i principis de l’ètica professional infermera 18. Identificar les obligacions morals recollides en els Codis Deontològics de caràcter autonòmic, nacional i internacional: Respecte a la dignitat humana sense prejudici; Defensa de la intimitat; Acceptació de la responsabilitat pròpia sobre les actuacions. 19. Analitzar i argumentar crı́ticament les obligacions morals contingudes en els codis 6. Continguts Els continguts de l’assignatura han quedat agrupats en quatre unitats: UNITAT TEMÀTICA I.- Història. Introducció a la història de la Infermeria. Anàlisi dels principals esdeveniments històrics que han condicionat el desenvolupament de la professió infermera fins a l’actualitat, tenint en compte els condicionaments socials, culturals i cientı́fics. Tema I-1: Evolució de la Infermeria: context històric i social. Tema I-2: Filosofia i epistemologia de la ciència. Història de la ciència i de la Infermeria professional. UNITAT TEMÀTICA II.- Marc Conceptual de la Professió Infermera. Anàlisi del marc conceptual de la professió infermera: Identificació, anàlisi i definició dels conceptes. Tema II-3: Marc conceptual: definició i elements. El marc conceptual de les professions sanitàries. Tema II-4: Elements del marc conceptual de la Infermeria. Definició d’Infermeria Tema II-5: L’Ésser Humà com element del marc conceptual de la Infermeria. Tema II-6: La Salut com element del marc conceptual de la Infermeria. Tema II-7: L’Entorn com element del marc conceptual de la Infermeria. Tema II-8: L’acció de Cuidar i les cures com elements del marc conceptual de la Infermeria Tema II-9: La Infermeria com professió. Funcions de la Infermeria. UNITAT TEMÀTICA III.- Bases Epistemològiques de la Infermeria. Bases epistemològiques de la Infermeria. Teories i models d’infermeria. Tema III-10: Infermeria i ciència: perspectives teòriques i pràctiques de la construcció de teories en infermeria. Tema III-11: Paradigmes i Infermeria. Tema III-12: El Paradigma de Categorització: caracterı́stiques. Models que inclou. Tema III-13: El Paradigma d’Integració: caracterı́stiques. Models que inclou. Tema III-14: El Paradigma de Transformació: caracterı́stiques. Models que inclou. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 109 BASES HISTÒRIQUES, EPISTEMOLÒGIQUES I ÈTIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA UNITAT TEMÀTICA IV.- Ètica de les cures. Ètica de les cures. Tema IV-15: L’acció de cuidar com una forma de comportament pràctic moral. Tema IV-16: Ètica professional infermera. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (9 ECTS × 25 cr × 100 ) T P I L U Horas 82 6 — — 2 90 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudio i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line 2 10 10 20 2 4 10 — — 2 TOTAL (6 ECTS × 25 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. h cr 60 × (1− 100 )) 60 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BASES HISTÒRIQUES, EPISTEMOLÒGIQUES I ÈTIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA 110 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge • Tipus de classe teòrica: exposició magistral oberta al debat i lectures recomanades. • Tipus de classe pràctica: treball individual i/o en grup. Activitats a realitzar: dossier de premsa, elaboració de mapes conceptuals, etc. L’alumnat presentarà el resultat de les activitats plantejades de forma oral i/o escrita. • Tutoria guiada: • Utilització de l’aula virtual: els materials que serviran per a guiar l’exposició de les classes i una part dels materials recomanats quedaran a la disposició de l’alumnat en aula virtual. També s’obriran fòrums de debat. 9. Avaluació Per avaluar l’assignatura es tindrà en compte: 1. L’assistència i el treball realitzat en les sessions pràctiques (10% de la qualificació final). 2. La realització d’un examen escrit (80% de la qualificació final) — Opcionalment l’examen podrà ser oral en cas de sol·licitar-ho l’alumne o alumna o a consideració del professorat atenent a les circumstàncies de l’alumne o l’alumna. 3. Les activitats individuals opcionals (10% de la qualificació final). 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Bibliografia bàsica 1. Donahue, MP. (1988). Historia de la Enfermerı́a. Madrid: Harcourt Brace 2. Siles González, J. (1999). Historia de la Enfermerı́a. Alicante: Aguaclara 3. Garcia Martı́n-Caro, C. (2001). Historia de la Enfermerı́a: evolución histórica del cuidado enfermero. Madrid: Harcourt 4. Benavent Garcés, MA; Ferrer Ferrándis, E; Francisco del Rey, C. (2010). Fundamentos de Enfermerı́a. Madrid: DAE. 2a ed. 5. Alligood, M; Marriner Tomey, A (2011). Modelos y Teorı́as de Enfermerı́a. Madrid: Elsevier. 7a ed. 6. Medina Castellano, CD. (2010). Ética y Legislación. Madrid: DAE. 2a ed. 7. http://www.enfermeria.unal.edu.co/seminariodecuidado/grupocuidado.html 8. Hernández-Conesa, JM; Moral de Calatrava, P; Esteban-Albert, M. (2003). Fundamentos de la Enfermerı́a: Teorı́a y Método. Madrid: McGraw-Hill Interamericana. 2a ed. Bibliografia complementària 1. Collière, MF. (1997). Promover la vida: De la práctica de las mujeres cuidadores a los cuidados de enfermerı́a. Madrid: McGraw-Hill Interamericana. 2. Ehrenreich, B. (1988). Brujas, comadrones y infermeres. Historia de las sanadoras; Dolencias y trastornos. Polı́tica sexual de la enfermedad. Barcelona: La Sal. 3. Dominguez Alcón, C. (1986). Los Cuidados y la Profesión de Enfermerı́a en España. Pirámide. Madrid: 4. Potter, PA; Perry, AG. (2002). Fundamentos de Enfermerı́a. Madrid: Harcourt. 5a ed. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 111 BASES HISTÒRIQUES, EPISTEMOLÒGIQUES I ÈTIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA 5. Nightingale, F (1990). Notas de Enfermerı́a. Qué es y qué no es. Barcelona: Salvat. 6. Kozier, B; Erb, G; Berman, A; Snyder, S (2005). Fundamentos de Enfermerı́a. Concepto, proceso y práctica. Madrid: McGraw-Hill Interamericana. 7a ed. 7. Gracia, D. (2007). Fundamentos de Bioética. Madrid: Triacastela. 2a ed. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BASES HISTÒRIQUES, EPISTEMOLÒGIQUES I ÈTIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA 112 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 113 BASES METODOLÒGIQUES DE LES CURES D’INFERMERIA 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Fonaments d’infermeria Codi assignatura 34374 Nom assignatura BASES METODOLÒGIQUES DE LES CURES D’INFERMERIA Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 4,5 (Presencial: 60% → 67,5 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5,75 0,8 0 0 0,2 6,75 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Queralt Blasco, Ana Despatx: No 2, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Benavent Garcés, Ma Amparo Despatx: No 5, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Camaño Puig, Ramón Despatx: No 5, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Gracia Pérez, Francisco Javier Despatx: No 4, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Queralt Blasco, Ana Despatx: No 2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 5: Santainés Borredá, Elena Despatx: No 1, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 6: Despatx: Correu-e: Prof. 7: Despatx: Correu-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BASES METODOLÒGIQUES DE LES CURES D’INFERMERIA 114 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) Els continguts de l’assignatura permeten a l’alumnat un coneixement de les bases metodològiques de la Infermeria. Aquest coneixement els ajudarà a comprendre i treballar els continguts de les matèries que s’inclouen en els mòduls Ciències de la Infermeria i Pràctiques Tutelades i Treball Final de Grau, atès que l’objecte d’estudi és la metodologia del treball infermer. És per això que s’ha de considerar la complementarietat que es produı̈x entre totes i cadascuna de les matèries d’aquests mòduls. Cap assenyalar que aquesta assignatura està relacionada directament amb les Bases Històriques, Epistemològiques i Ètiques de la Disciplina Infermera. Atenent al tı́tol de la matèria el seu contingut permet conèixer i analitzar la metodologia del treball infermer. A grans trets podem dir que dintre de l’assignatura es tractarà: – Les bases teòriques del procés de cures. – La descripció de les diferents etapes que constituı̈xen l’eina del treball infermer. – Les estructures que permeten una valoració de la salut de les persones, grups i/o comunitats per a identificar les respostes que tenen aquests subjectes com a conseqüència de qualsevol circumstància (malaltia; cicle vital; alteracions de l’entorn; canvi social, etc.) que afecta al seu benestar. – Les taxonomies infermeres i la seva aplicació. Mitjançant l’anàlisi d’aquests coneixements l’alumnat obtindrà informació sobre l’eina de treball infermer i s’iniciarà en l’ús d’aquest instrument. 3. Coneixements previs La ubicació de l’assignatura en el segon any respon entre unes altres a la conveniència que l’alumnat disposi dels coneixements de les matèries que formin part del mòdul de Formació Bàsica i de l’assignatura Organització de l’Estudi. Eines i tècniques d’Informació i Documentació. A més a més, aquesta assignatura necessita dels coneixements que s’imparteixen en les assignatures contingudes al mòdul de Ciències de la Infermeria. 4. Objectius i competències Competències generals G-7 Comprendre a les persones, considerant-les des d’una perspectiva holı́stica, com éssers autònoms i independents, actuant sense prejudicis, assegurant el respecte a les seues opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional. G-8 Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-9 Conèixer i aplicar el codi ètic i deontológico de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-14 Reconèixer els elements essencials de la pràctica professional en els àmbits de la persona, la famı́lia i la comunitat. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-8 Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-19 Protegir la salut i el benestar de les persones, famı́lia i grups atesos, garantint una atenció integral. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 115 BASES METODOLÒGIQUES DE LES CURES D’INFERMERIA G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-29 Conèixer i utilitzar els diferents sistemes d’informació sanitària. G-30 Identificar els determinants de la salut, tant biològics com demogràfics, ambientals, socials, econòmics, culturals, psicològics i de gènere, analitzar la seua influència en les condicions de vida i treball de la població i la seua repercussió en el procés de salut-malaltia. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. Competències especı́fiques E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes d’informació i comunicació de les cures de salut. E-10 Identificar, integrar i relacionar el concepte de salut i les cures, des d’una perspectiva històrica, per a comprendre l’evolució de la cura infermer. E-11 Comprendre des d’una perspectiva ontològica i epistemológica l’evolució dels conceptes centrals que configuren la disciplina infermera, aixı́ com els models teòrics més rellevants, aplicant la metodologia cientı́fica en el procés de cuidar i desenvolupant els plans de cures corresponents. E-12 Aplicar el procés d’infermeria per a proporcionar i garantir el benestar, la qualitat i seguretat a les persones ateses. E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-25 Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents matèries. 5. Resultats d’aprenentatge 1. Descriure els fonaments teòrics de la metodologia infermera. 2. Identificar i Explicar cadascuna de les etapes del procés infermer. 3. Descriure el procés de cures com el producte resultant entre la forma de pensar i la forma de fer en infermeria. 4. Analitzar crı́ticament l’aplicació de la metodologia cientı́fica al procés de cures. 5. Aplicar la metodologia infermera en l’atenció a les persones, famı́lies i grups, amb l’objectiu de protegir la salut i procurar el benestar. 6. Analitzar crı́ticament les taxonomies que constituı̈xen el llenguatge propi de la disciplina infermera. 7. Analitzar crı́ticament els documents de recollida de dades. 8. Dissenyar guies de valoració que reflecteixin la consideració de ser humà com un ésser holı́stic. 9. Aplicar amb habilitat les diferents tècniques de recollida de dades. 10. Analitzar les dades obtingudes en la valoració. 11. Identificar els respostes de la persona, la famı́lia o la comunitat en relació amb la seva salut. 12. Demostrar conèixer el diagnòstic d’infermeria, la seua tipologia i els criteris taxonòmics NANDA. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BASES METODOLÒGIQUES DE LES CURES D’INFERMERIA 116 13. Utilitzar correctament el llenguatge de la Taxonomia NANDA Internacional. 14. Definir i identificar tots els elements que constituı̈xen la planificació de les cures. 15. Dissenyar plans de cures que reflectisquen la consideració del ser humà com un ésser holı́stic i autònom i estiguen basats en l’evidència cientı́fica. 16. Utilitzar correctament el llenguatge de la Taxonomia NOC i NIC 6. Continguts Els continguts de l’assignatura han quedat agrupats en tres unitats: UNITAT TEMÀTICA I.- El procés de cuidar i el seu instrument metodològic. Tema I-1: El procés de cuidar: definició i anàlisi. Tema I-2: Metodologia del procés de cures. Definició. Relació amb la metodologia cientı́fica. L’aplicació de la metodologia en el procés de cures com element clau per a la qualitat de les cures i el desenvolupament disciplinar. Judici diagnòstic. Judici i acció terapèutica. UNITAT TEMÀTICA II.- Judici diagnòstic: valoració i diagnòstic. Tema II-3: Etapa de Valoració. Definició. Caracterı́stiques. Variables que influı̈xen sobre la recollida de dades. Estructures de valoració. Mètodes de recollida de dades. Anàlisis i sı́ntesis de les dades. Tema II-4: Etapa de Diagnòstic. Definició. Caracterı́stiques. Procés diagnòstic. Tema II-5: Descripció i anàlisi crı́tica de la Taxonomia Diagnòstica NANDA Internacional. UNITAT TEMÀTICA III.- Judici i acció terapèutica: planificació, execució i avaluació. Tema III-6: Els objectius en el procés de cures. Definició. Funció. Tipus. Formulació. Tema III-7: Descripció i anàlisi crı́tica de la Taxonomia NOC. Tema III-8: Les activitats en el procés de cures. Definició. Caracterı́stiques. Tema III-9: Descripció i anàlisi crı́tica de la Taxonomia NIC. Tema III-10: Acció terapèutica. Definició. Caracterı́stiques. Tema III-11: Avaluació de les cures. Procés d’avaluació. L’avaluació condició indispensable per a garantir la qualitat de les cures. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 117 BASES METODOLÒGIQUES DE LES CURES D’INFERMERIA 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (4,5 ECTS × 25 cr × 100 ) T P I L U Horas 53,5 12,0 — — 2,0 67,5 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudio i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line TOTAL (4,5 ECTS × 25 h cr 60 × (1− 100 )) Horas 2 20 — 8 2 2 2 4 5 — 45 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge La metodologia utilitzada està basada en l’aprenentatge cooperatiu i l’estudi de casos. • Tutoria guiada: • Relació entre la teoria i la pràctica: les sessions pràctiques estan fonamentades en els coneixements treballats en les sessions teòriques. Com ja hem assenyalat aquestes pràctiques permetran a l’alumnat adquirir habilitat en el maneig del procés i les taxomies infermeres. • Utilització de l’aula virtual: els materials que serviran per a guiar l’exposició de les classes i una part dels materials recomanats quedaran a la disposició de l’alumnat en aula virtual. També s’obriran fòrums de debat. 9. Avaluació L’avaluació s’efectuarà a través de: 1. La realització d’una prova individual escrita i de les activitats individuals i/o grupals realitzades en el desenvolupament de l’assignatura. El professorat de cada grup concretarà en la primera sessió les activitats que haurà de realitzar l’alumnat i el pes de cadascuna d’elles. (80%) 2. Assistència i participació en les activitats programades. (10%) 3. Cas pràctic que l’alumnat haurà de realitzar durant la seva estada pràctica vinculada a l’assignatura Introducció a la pràctica d’infermeria. (10%) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] BASES METODOLÒGIQUES DE LES CURES D’INFERMERIA 118 Procediments alternatius, si és el cas, per a superar l’assignatura: En el cas que alguna alumna o alumne, per circumstàncies imprevistes, no pugui assistir al 80% de les sessions de treball del grup, podrà examinar-se dels continguts de l’assignatura mitjançant la realització d’una prova escrita. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Bibliografia bàsica 1. Benavent Garcés, MA; Ferrer Ferrándis, E; Francisco del Rey, C. (2010). Fundamentos de Enfermerı́a. Madrid: DAE. 2a ed. 2. Berman, A; Snyder, SJ; Kozier, B; Erb, G. (2008). Fundamentos de Enfermerı́a. Concepto, proceso y prácticas (Vol I). Madrid: Pearson Prentice Hall. 3. Bulechek, Gloria M; Butcher, Howard K; McCloskey Dochterman J. (2009). Clasificación de Intervenciones de Enfermerı́a (NIC). Madrid: Elsevier. 5a ed. 4. Fernández, C; Garrido, M; Santo Tomás Pérez, M; Serrano, MD. (2004). Máster en enfermerı́a. Enfermerı́a fundamental. Madrid: Masson 5. Johnson, Marion; Moorhead, Sue ; Bulechek, Gloria M.; McCloskey Dochterman, Joanne; Maas, Meridean L.; Swanson, Elizabeth; Butcher, Howard K.(2006). Interrelaciones NANDA, NOC y NIC. Diagnósticos enfermeros, resultados e intervencions. Madrid: Elsevier. 2a ed. 6. Moorhead, Sue; Johnson, Marion; Maas, Meridean L. (2009). Clasificación de Resultados de Enfermerı́a (NOC). Madrid: Elsevier. 4a ed. 7. NANDA Internacional. Diagnósticos Enfermeros. Definiciones y clasificación 2009-2011. 8. http://www.taxonomiaenfermera.com Bibliografia complementària 1. Alfaro-Lefevre, R. (2009). Pensamiento crı́tico y juicio clı́nico en enfermerı́a. ed. 2. Benavent, A; Camaño, R; Cuesta, A. (1999). Metodologia en Infermeria. València. 3. Gordon, M. (2007). Manual de Diagnóstico de Enfermerı́a. 11a ed. Madrid: Elsevier. 4a Valencia: Universitat de Madrid: McGraw-Hill.Interamericana. 4. Hernández-Conesa, JM; Moral de Calatrava, P; Esteban-Albert, M. (2003). Fundamentos de la Enfermerı́a: Teorı́a y Método. Madrid: McGraw-Hill Interamericana. 2a ed. 5. Johnson, M. (2012). Vı́nculos de NOC y NIC a NANDA-I y diagnósticos médicos: soporte para el razonamiento crı́tico y la calidad de los cuidados. Madrid: Elsevier. 3a edición. 6. Lefebvre, M; Dupuis, A. (1995). Juicio Clı́nico en Cuidados de Enfermerı́a. Barcelona: Masson S.A 7. Luis, M. T. (2008). Los diagnósticos enfermeros: revisión crı́tica y guı́a práctica. 9a ed. España: Elsevier. 8. Ros, R. R., Andrados, C. O., & Puig, M. L. (2012). Lenguaje NIC para el aprendizaje teórico-práctico en enfermerı́a. España: Elsevier. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 119 MATERIA SALUT PÚBLICA I INFERMERIA COMUNITÀRIA (16,5 ECTS) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 120 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 121 MATERIA: SALUT PÚBLICA I INFERMERIA COMUNITÀRIA 1. Introducció En el nou pla d’estudis de Grau d’Infermeria, la matèria Salut Pública i infermeria Comunitària s’estructura en tres assignatures de contingut teòrico-pràctic, amb una distribució de càrrega lectiva i unes modalitats docents tal com es detalla en la següent taula. Cu Qua ECTS(a) rs trim cr h Assignatura Presencial en aula Modalitat presencial(b) T P I L U Salut pública 1 2 6 150 60% 90 h 78 h Infermeria comunitària 2 1 6 150 60% 90 h 78 h Gestió i administració dels serveis de salut 2 2 10 h No presencial 2 h 40% 60 h 10 h 2 h 40% 60 h 4,5 112,5 60% 67,5 h 57,5 h 8 h 2 h 40% 45 h (a) 1 cr ECTS = 25 hores. (b) T: Teoria. P: Pràctica en aula. I: Informàtica. L: Laboratori. U: Tutorització. L’aplicació pràctica dels coneixements teòrics i metodològics de la Salut Pública i els d’Infermeria Comunitària es desenvoluparà a través de les assignatures contemplades en la matèria de Pràctiques integrades en l’Àrea o Departament de Salut del mòdul 3 (Pràctiques tutelades i Treball Final de Grau). Aixı́ mateix, l’alumnat interessat podrà sustentar el treball final de grau sobre la base dels coneixements abastats per la Salut Pública i la Infermeria Comunitària. Amb fins il.lustratives, en la següent taula es mostra la distribució de la càrrega lectiva del mòdul 3, dins de la qual s’inserirà la pràctica de la matèria que ens ocupa, entre unes altres de les matèries del pla d’estudis. Asignatura Cu Qua ECTS(a) rs trim cr h 6 Presencial Aula, IS Modalitat presencial(b) T P I L U IS 180 80% 120 h 8 h 10 h Introducció a la pràctica d’infermeria 2 2 Practicum I 3 1 19,5 585 80% 468 h 70 h 20 h 378 h 20% 378 h Practicum II 3 2 19,5 585 80% 468 h 70 h 20 h 378 h 20% 378 h Practicum III 4 1 19,5 585 80% 468 h 70 h 20 h 378 h 20% 378 h Practicum IV 4 2 18 Treball final de grau 4 2 7,5 225 80% 180 h 540 80% 432 h 40 h 2h No presencial 60 h 20% 60 h 70 h 20 h 342 h 20% 342 h 180 h (a) 1 cr ECTS = 30 hores. (b) T: Teoria. P: Pràctica en aula. I: Informàtica. L: Laboratori. U: Tutorı́tzació. IS: Institucions sanitàries 20% 45 h La matèria de Salut Pública i Infermeria Comunitària cobreix la formació teòrico-pràctica en els aspectes relacionats amb la Salut Pública, la Infermeria Comunitària i l’Administració dels Serveis de Salut. En la descripció de cada assignatura es detalla els sabers, tècniques i aptituds que es requereixen en la formació de les/els Graduades/ts en Infermeria, per a ocupar les seues funcions en les diferents institucions del Sistema Nacional de Salut i del Sistema d’Atenció a la Dependència. D’acord a la normativa vigent, s’ha incorporat la perspectiva de gènere en les diferents àrees del saber, atès que es considera fonamental per les aportacions al coneixement i a la pràctica de la Infermeria en la societat actual. L’atenció sociosanitaria contribueix a les desigualtats associades amb el gènere i aquestes qüestions li interessen conèixer al Graduat/da en Infermeria per dues raons: com professional que atén les demandes i necessitats de la població i altra perquè prenga consciència com col.lectiu que treballa en el sector salut. 2. Presentació de la matèria La Constitució Espanyola de 1978, en l’article 43, reconeix el dret de tota la ciutadania a la protecció de la salut. Precisament una de les disciplines que contribueix a fer efectiva l’esmentat dret és la Salut Pública, atès que tradicionalment s’ocupa de la salut del conjunt de la població, vetlant per la seua protecció i millora. Per a això, disposa de diversos mitjos: els coneixements teòrics, els mètodes d’estudi i dels àmbits d’actuació per a assolir aquest ambiciós propòsit. La Salut Pública, en la seua formulació actual, s’interpreta com a ciència i com a pràctica social transformadora. Com a ciència social crı́tica, investiga els determinants socials de la salut i estableix les Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] MATERIA: SALUT PÚBLICA I INFERMERIA COMUNITÀRIA 122 relacions causals que existeixen entre dites determinants i les condicions socials en les quals viu i treballa la població, aixı́ com les condicions sanitàries en les quals són ateses les persones. Els determinants de la salut, com veurem, es divideixen en les següents categories: la desigualtat socioeconòmica, l’educació, el gènere, el treball, la biologia, el medi ambient, els estils de vida i l’accés als serveis de salut. Com a pràctica social, la Salut Pública es tradueix com la forma social en la qual s’organitza l’atenció a la salut-malaltia, involucrant tant a les organitzacions socials com a l’Estat, sent precisament aquest últim qui, per mitjà dels seus òrgans i estructures administratives, imprimeix les polı́tiques, estableix les institucions i desenvolupa els serveis, les accions i les activitats que es realitzen en salut a nivell individual i col.lectiu, per a aconseguir una millor qualitat de vida i benestar social. La Salut Pública compta amb tres mètodes: la epidemiologia, la investigació acció participativa i la planificació sanitària. El mètode Epidemiològic s’estudiarà en primer curs en l’assignatura de Salut Pública i constitueix l’instrument adequat per a comprendre i interpretar el procés d’emmalaltir en la seua dimensió social, tant quantitativa com qualitativament. La seua aplicació permet entre altres coses, realitzar l’estudi de salut d’una comunitat, i arribar a formular hipòtesi i dissenyar estudis posteriors orientats a establir la relació causal entre patologia i risc. Açò serà especialment útil per a l’elaboració de programes d’intervenció orientats a les necessitats socials i a les cures sanitàries integrals. La Salut Pública utilitza la Investigació Acció Participativa (IAP) per a promoure el desenvolupament de l’enteniment crı́tic dels problemes socials, les seues causes estructurals i les possibilitats de superar-les. La IAP es pot descriure com una activitat integrada que combina la investigació social, l’educació i l’acció. Està basada en la interacció democràtica dels protagonistes socials per al desenvolupament de la comunitat com són: l’administració, els tècnics i tècniques i la població, que participen com agents actius creant coneixements, intervenint en el control dels determinants de la salut i establint els criteris per a decidir les prioritats de l’acció comunitària. Els continguts s’impartiran en l’assignatura d’Infermeria Comunitària. El mètode de la Planificació Sanitària és de gran utilitat per a millorar els serveis de salut i la qualitat dels serveis prestats. Si l’objectiu de la planificació és millorar el nivell de salut, els criteris han de respondre a les necessitats reals de la població. La planificació sanitària és una activitat administrativa de gran dificultat, dóna que s’utilitzen diverses tècniques depenent de les condicions socials de cada paı́s. Per a actuar sobre els determinants de la salut i reduir els efectes negatius de les malalties, la Salut Pública disposa de cinc àmbits d’actuació, a través dels quals pretén assegurar un nivell òptim de salut de la població. Aquests àmbits són: la promoció i la protecció de la salut, la prevenció de malalties, l’atenció curativa personalitzada i l’administració sanitària. La promoció i protecció de la salut i l’administració sanitària s’exerceixen sobre la comunitat, mentre que algunes tècniques de prevenció i l’atenció curativa i rehabilitadora s’exerceixen bàsicament sobre la persona. La Promoció de la salut s’interpreta com un conjunt de mesures que tenen per objecte millorar la qualitat de vida i l’estat de salut de la població. A aquest efecte, són indispensables una sèrie de mesures governamentals portades a terme mitjançant polı́tiques sectorials dirigides a canviar les condicions socials, econòmiques i mediambientals. És a dir, la salut és promoguda proporcionant pau, un bon nivell de vida, aliments, ocupació, ingressos suficients, bones condicions de treball i habitatge, educació, serveis socials i sanitaris, cultura fı́sica, mitjans de descans i recreació, un medi ambient saludable. . . i motivant la participació de la població en activitats comunitàries i en la presa de decisions. La promoció de la salut s’equipara, aixı́, a la promoció social, dins d’una polı́tica d’Estat que repercuteix directament sobre la salut de la persona, la famı́lia i la comunitat. En aquest sentit, la Salut Pública actua de pont entre la polı́tica social i el sistema sanitari, intentant dur els serveis sanitaris cap a una polı́tica social, perquè existisca coherència entre ambdues actuacions. L’adopció de precaucions per a protegir a la ciutadania contra els riscos i perills, es porta a terme mitjançant la Protecció de la salut. Les mesures d’actuació són bàsicament legislatives, contemplant tant l’ambient general, com els ambients especials i els productes de consum, Les seues activitats es relacionen amb la regulació, la vigilància i el control dels factors de risc derivats de la qualitat de l’ambient (biològics, fı́sics, quı́mics i psı́quics) que poden alterar el benestar i la supervivència de la humanitat. La seua aplicació supera l’esfera de l’individual i es practica a nivell de la comunitat, mitjançant les tècniques de salut d’acció comunitària dirigida al medi, la certificació de qualitat de noves drogues i substàncies biològiques per a ús mèdic, equips, i altres tecnologies i qualsevol altra activitat que implique el compliment de lleis i reglaments dirigits a protegir la salut pública. La Prevenció de la malaltia inclou el conjunt d’activitats i mesures que es porten a terme des dels serveis de salut per a evitar l’aparició de malalties, el seu desenvolupament o evolució, i les complicacions de les mateixes, actuant sobre les persones tant a nivell individual com poblacional. La prevenció a nivell Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 123 MATERIA: SALUT PÚBLICA I INFERMERIA COMUNITÀRIA poblacional s’equipara a l’Educació per a la Salut, en l’àmbit de la promoció de la salut. Les accions de prevenció es porten a terme a través dels programes de salut tradicionalment desenvolupats en els serveis d’atenció primària. Aquests programes poden organitzar-se bé per sectors d’intervenció (infància, dona, persones ancianes), o bé pels problemes de salut més prevalents (diabetis, hipertensió, etc.), perquè les persones milloren la seua pròpia salut. I també a l’adopció de mesures preventives, com la vacunació, les precaucions i normes de seguretat en el treball, el cribatge i l’examen de poblacions especı́fiques. La Atenció curativa i rehabilitadora, va encaminada al tractament i cura de les persones malaltes i/o depenents, a través d’accions dirigides al restabliment de la salut i a la prompta incorporació a la vida normal, mitjançant una atenció integral. Les persones dependents són aquelles que per raons lligades a la falta o a la pèrdua de capacitat fı́sica, psı́quica o intel.lectual, tenen necessitat d’una assistència i/o ajuda important per a la realització de les activitats de la vida diària. En aquesta categoria s’inclouen xiquets i xiquetes amb trastorns greus de desenvolupament, joves i adults amb seqüeles greus d’accidents, persones amb deficiències intel.lectuals greus i profundes, subjectes afectats de greus i generalitzades lesions neurològiques, malalts mentals amb greus deterioracions i, en general, pacients amb malalties cròniques degeneratives. ALS quals podem afegir les persones en situació terminal o en situació aguda amb una necessitat puntual d’atenció domiciliària. L’atenció integral a aquests col.lectius suposa un veritable repte per als serveis socials i sanitaris, els quals han de ser capaços de cobrir les seues necessitats, facilitant l’accessibilitat als diferents serveis i garantint la continuı̈tat de cures entre serveis. D’aquesta manera, l’estratègia requereix del desenvolupament de serveis d’atenció domiciliària, de serveis de suport a les famı́lies i als cuidadors informals, i de serveis alternatius a la institucionalització permanent com poden ser, les unitats de convalescència, els hospitals de dia, els centres de dia, les estades temporals, els allotjaments tutelats, etc. L’Administració sanitària que a més de les funcions tradicionals de l’administració dels serveis sanitaris de tipus preventiu, curatiu i rehabilitador, ha incorporat les tècniques de gestió cientı́fica dels serveis sanitaris, les quals són considerades de forma integrada. Comprèn el conjunt d’activitats i mesures que tenen a veure amb la planificació, organització, administració, finançament, avaluació i control dels serveis i programes de salut, mitjançant sistemes permanents de garantia de qualitat, supervisant el compliment de les normes dels proveı̈dors directes i indirectes d’aquests serveis. 3. Interdisciplinarietat de la Salut Pública Els problemes socials i sanitaris són, sens dubte, el resultat d’una realitat plural i complexa, els desafiaments de la qual exigeixen noves solucions. Una deficient urbanització amb centres cada vegada més deteriorats i amb suburbis cada vegada més poblats i inhabitables, l’atur, la pobresa, la immigració, les condicions insalubres en el treball, els accidents laborals i de tràfic, el canvi climàtic, les malalties infeccioses emergents, la SIDA, l’addicció a drogues, l’alcoholisme, el tabaquisme, la violència de gènere, les malalties mentals, l’envelliment de la població i molts altres exemples, són problemes socials i de salut. Tots ells tenen una etiologia entrellaçada sense una frontera clarament definida, i requereixen la interdisciplinarietat que pressuposa la intervenció de diverses metodologies i formes d’abordar els problemes per a encarar-los d’una manera més eficient. Gràcies a les aportacions de les diferents ciències, que es complementen entre si, és possible entendre millor qualsevol parcel.la de la realitat social i arribar a una anàlisi amb visió integradora. El caràcter interdisciplinar de la Salut Pública requereix una formació que integre coneixements de: sociologia, antropologia, psicologia, dret, epidemiologia estadı́stica, economia, ciències biològiques, fı́siques, mèdiques, farmacològiques, i ciències de la infermeria entre unes altres. La majoria d’elles figuren en el pla d’estudi del Graduat/da en Infermeria, tal com es pot apreciar en la Taula ı́ndex de la pàgina i. La interdisciplinarietat i la transversalitat són els instruments que va a permetre integrar i donar coherència a les ciències socials per a proporcionar una explicació més integradora de la realitat. Si bé el procés de salut-malaltia, posseeix una clara materialitat biològica en la mesura que afecta persones i grups poblacionals, la seua dimensió és fonamentalment col.lectiva, i requereix dels instruments que, s’aporten des de la sociologia, que permeten interpretar tècnica i teòricament l’objecte d’estudi com un procés social, en les seues dimensions històrica, social, polı́tica i econòmica. Des d’aquesta perspectiva, es considera que el biològic s’integra en el social, sent la categoria central d’estudi la reproducció social. Després de la incorporació de la categoria analı́tica de gènere a l’estudi dels problemes de salut s’ha demostrat que el patró epidemiològic de salut i malaltia entre els homes i les dones no només és a causa de les seues diferències biològiques, sinó als patrons d’estils de vida i als factors de risc associats a les condicions de vida i treball que es deriven de la seua posició de gènere, donant lloc a desigualtats en la manifestació Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] MATERIA: SALUT PÚBLICA I INFERMERIA COMUNITÀRIA 124 de la malaltia i en l’atenció a la salut. Aquestes condicions i diferències de salut són les que expliquen que la morbiditat i incapacitat de les dones siga major que la dels homes a pesar de la seua menor mortalitat i major esperança de vida sobretot en els paı̈sos industrialitzats L’estadı́stica és transversal a una àmplia varietat de disciplines, és d’utilitat tant en la fı́sica, com en les ciències socials o en la salut pública. L’extensió dels coneixements i aptituds de caràcter estadı́stic que necessiten adquirir els professionals de la salut pública són importants, perquè el coneixement dels principis i mètodes estadı́stics i la competència en la seua aplicació es necessiten per a l’exercici eficaç de la salut pública, i addicionalment per a la comprensió i interpretació de les dades sanitàries; a fi de discriminar entre opinions arbitràries o discrecionals, pel que fa a les veritablement avaluades en un context cientı́fic. La necessitat d’un enfocament estadı́stic està actualment ben reconegut en la investigació epidemiològica i en la pràctica de les disciplines que constitueixen la salut pública, donat que aquestes estudien comunitats o poblacions en les quals clarament s’apliquen les lleis dels grans nombres i de les fluctuacions aleatòries. A més s’empren molts altres conceptes estadı́stics a l’adoptar decisions relatives a diagnòstics clı́nics, o bé al predir probables resultats d’un programa d’intervenció en la població. En definitiva el coneixement del mètode estadı́stic està estretament lligat a una bona pràctica de la investigació en salut (Taula 6), ja que és necessari per a poder interpretar correctament i d’una manera crı́tica els resultats obtinguts. Un bon treball d’investigació en salut ha de dedicar un espai a descriure els mètodes d’anàlisis de dades utilitzades; i entre els factors determinants per a una bona anàlisi es troba el tipus de disseny i el coneixement de les variables d’estudi. Quadre 6: Objecte d’estudi i d’anàlisi en la investigació en salut Ciències naturals Ciències biològiques División Quı́mica de la ciencia Biofı́sica Fisiologia Genètica Ciències humanes Ciències mèdiques Fisiologia Embriologia Anatomia Ciències socials Sociologia Economia Antropologia Ciència polı́tica Nivell d’anàlisi Subindividual Individual Poblacional Objecte d’estudi Cèl.lules Teixits Òrgans Personas Societats humanes Objecte d’anàlisi Investigació biomèdica Investigació clı́nica Investigació en S.P. – Processos biològics bàsics. – Eficàcia de procedimients – Investigació epidemiològica. – Estructura i funció del cos preventius, diagnòstics i – Freqüència humà. terapèutics. – Distribució – Mecanismes patològics. – Història natural de les – Determinants de necessitats malalties. – Investigació en sistemes de salut. – Efectivitat, qualitat, costos dels serveis. – Desenvolupament i distribució de recursos per a l’atenció. Font: Jarillo Soto et al. (modificat) i Frenk J. La nueva Salud Pública. En: OPS. La crisis de la Salud Pública: reflexiones para el debate. Washington: OPS-OMS. Publicación núm. 58. 1992. Però quan es concep l’ésser humà només en la seua dimensió biològica i individual, l’objecte d’estudi és analitzat per les ciències que ocupen les dimensions singulars de la naturalesa humana, en concret en la seua expressió orgànica natural, i que constitueixen una sèries de disciplines biològiques i mèdiques consolidades. Aixı́, la major part de la investigació biomèdica s’ocupa de les condicions, els processos i els mecanismes de la salut i la malaltia, sobretot en el nivell subindividual (açò és, òrgans, cèl.lules o elements subcelulars). Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 125 MATERIA: SALUT PÚBLICA I INFERMERIA COMUNITÀRIA Per la seua banda, la investigació clı́nica s’enfoca primordialment cap a l’estudi de l’eficàcia de les respostes preventives, diagnòstiques i terapèutiques que s’apliquen a l’individu. Aquest tipus de pensament és el qual subjeu al reduir la cura infermera als coneixements especı́fics de la investigació bàsica i aplicada al ser humà. És obvi que totes les poblacions humanes estan organitzades en societats (d’acı́ que les ciències socials siguen indispensables per a una comprensió total de la salut en les poblacions). Per tant, la investigació en salut pública va més enllà de la comprensió de la biologia humana, i el seu enfocament s’orienta cap a l’estudi dels determinants de la salut en les poblacions humanes. Des d’aquesta perspectiva, molts problemes de salut són vistos des d’una perspectiva social, més que com problemes solament individuals. Ara els paràmetres de referència canvien i es requereix d’aquells instruments que, des de les ciències socials i la epidemiologia, permeten interpretar tècnica i teòricament l’objecte d’estudi com un procés social, en tota la seua dimensió històrica, social, polı́tica i econòmica. Per aquest motiu la investigació en salut pública abasta dos objectes principals d’anàlisi: la investigació epidemiològica i la investigació en sistemes de salut. La primera estudia la freqüència, distribució i determinants de les necessitats de salut, definides com aquelles condicions que requereixen d’atenció. En aquest cas, es tractaria d’una banda, de partir d’algun grup de determinants per a estudiar les seues diverses conseqüències; estem parlant de la epidemiologı́a ambiental, ocupacional, genètica o social. Per una altra banda, les investigacions poden partir d’alguna condició especı́fica de salut o malaltia (per exemple, la salut positiva, les malalties transmissibles, els patiments no transmissibles o les lesions), per a indagar les seues múltiples determinants. 4. Presentació de les assignatures: estructura i contingut En les pàgines següents es presenta l’estructura i l’organització del contingut de les assignatures integrades en la matèria de Salut Pública. En cadascuna d’elles s’indiquen els objectius i competències proposats en el pla d’estudis, ampliant l’enunciat d’accions que l’alumnat d’Infermeria ha d’arribar per a superar l’assignatura. El contingut teòric s’ha organitzat en unitats temàtiques que permet aglutinar els elements conceptuals, metodològics i els àmbits d’intervenció abans assenyalats, que d’una altra manera podrien quedar dispersos. Cada unitat temàtica està constituı̈da per un nombre determinat de temes que van d’allò més general al més especı́fic. En la formació teòrico- pràctica es desenvolupen una sèrie d’exercicis per a treballar-los en forma de taller. També es detallen les estratègies didàctiques, i l’avaluació de cadascuna de les assignatures 5. Professorat El professorat que intervé en la matèria alfabètic): Salut Pública i Infermeria Comunitària és el sgüent (ordre Ballestar Tarı́n, Ma Luisa Ballester i Dı́ez, Ferran Carpio Gesta, Marisa Esplugues Cebrián, Ana Martı́nez Sabater, Antonio Merelles Tormo, Antoni Puchau Peris, Inés Ruano Casado, Luisa Sánchez Garcı́a, Ana Ma Sevilla Espı́, Fernando Tenı́as Burillo, José Marı́a Prof. Prof. Prof. Prof. Prof. Prof. Prof. Prof. Prof. Prof. Prof. Crt. Dr. TU Associada Associada Crt. Dr. TEU Associada TU TEU Associado Associat En les Guı́es Docents es detalla quin professor o professora intervé en cadascuna de las assignatures. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] MATERIA: SALUT PÚBLICA I INFERMERIA COMUNITÀRIA Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 126 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 127 SALUT PÚBLICA 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Salut pública i infermeria comunitària Codi assignatura 34375 Nom assignatura SALUT PÚBLICA Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Primer Semestre Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 60% → 90 h) Crèdits presencials Grups Coordinació Professorat Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 7,8 0 1 0 0,2 9 1 0 2 0 2 Prof.: Ferran Ballester i Dı́ez (FBD) Despatx: No 12, FIP Correo-e: [email protected] Prof. 1: Ferran Ballester i Dı́ez (FBD) Despatx: No 12, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Antoni Merelles Tormo (AMT) Despatx: No 12, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Ana Esplugues Cebrián (AEC) Despacho: No 2.4, FIP Correo-e: [email protected] Prof. 4: Inés Puchau Peris (IPP) Despacho: No 2.9, FIP Correo-e: [email protected] Prof. 5: Despatx: Correu-e: Prof. 6: Despatx: Correu-e: Prof. 7: Despatx: Correu-e: Prof. 8: Despatx: Correu-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT PÚBLICA 128 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) (Ja descrit en la introducció a la matèria.) 3. Coneixements previs Per a un millor aprofitament de l’assignatura l’alumnat haurà de disposar de coneixements bàsics de: – Bioestadı́stica (distribució de probabilitat, contrast d’hipòtesi, significació estadı́stica, aixı́ com fonaments de demografia). – Ciències socials (coneixement del medi). – Biologia (ciències de la vida). – Història. 4. Objectius i competències D’entre les competències indicades en el document de verificació del tı́tol per a la matèria de Salut Pública i Infermeria Comunitària, les enumerades a continuació són les quals es pretén abastar en aquesta assignatura: Competències generals G-2 Reconèixer el dret a la salut, aplicar el principi d’equitat social a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-19 Protegir la salut i el benestar de les persones, famı́lia i grups atesos, garantint una atenció integral. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-29 Conèixer i utilitzar els diferents sistemes d’informació sanitària. G-30 Identificar els determinants de la salut, tant biològics com demogràfics, ambientals, socials, econòmics, culturals, psicològics i de gènere, analitzar la seua influència en les condicions de vida i treball de la població i la seua repercussió en el procés de salut-malaltia. G-31 Identificar la participació comunitària com un element imprescindible per al desenvolupament de la promoció de la salut, aixı́ com participar en la formulació, execució i avaluació de polı́tiques públiques saludables i projectes intersectoriales que enfortisquen el desenvolupament local. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. G-35 Comprendre la importància i les limitacions del pensament cientı́fic en l’estudi, la prevenció i el maneig de l’estat de salut de les persones. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 129 SALUT PÚBLICA Competències especı́fiques E-15 Capacitat per a descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a l’individu, la famı́lia i la comunitat. Comprendre la funció i activitats i actitud cooperativa que el professional ha de desenvolupar en un equip d’Atenció Primària de Salut. Promoure la participació de les persones i grups en el seu procés de salut-malaltia. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per a atendre a les persones en situacions de salut i malaltia com integrants d’una comunitat. Identificar i analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus, grups i comunitat. Aplicar els mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per a identificar els problemes de salut més rellevants en una comunitat. Analitzar les dades estadı́stiques referits a estudis poblacionals des de la perspectiva de gènere, identificant les possibles causes de problemes de salut. Educar, facilitar i donar suport la salut i el benestar dels membres de la comunitat, les vides de la qual estan afectades per problemes de salut, risc, sofriment, malaltia, incapacitat o mort. E-20 Conèixer el Sistema Sanitari Espanyol. Identificar les caracterı́stiques de la funció directiva dels serveis d’infermeria i la gestió de cures. Conèixer i ser capaç d’aplicar les tècniques d’adreça de grups. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge 1. Identificar els canvis sociopolı́tics i els protagonistes socials que han configurat l’evolució històrica de la Salut Pública i la Infermeria Comunitària. 2. Analitzar el paper de l’Estat i del mercat en el desenvolupament de les polı́tiques socials i les seues repercussions en la salut de la població. 3. Definir els conceptes bàsics de la Salut Pública. 4. Definir el concepte d’Infermeria Comunitària i descriure el camp d’actuació i les funcions que li són pròpies. 5. Comparar els conceptes de salut i de malaltia i enumerar els seus elements configuradors. 6. Reconèixer la importància de les aportacions de les ciències socials a l’estudi i coneixement de la salut en la seua dimensió social. 7. Explicar el concepte d’ecologia humana i la seua relació amb la salut, i descriure les caracterı́stiques generals del suport fı́sic-quı́mic i del component biològic. 8. Conscienciar-se de la situació de la salut en el món i la seua desigual distribució segons regions. 9. Sintetitzar les causes de desigualtats socials i la seua influència en les diferències dels perfils de mortalitat i morbiditat. 10. Reconèixer el paper de la cooperació internacional en el desenvolupament dels paı̈sos menys afavorits. 11. Contrastar les teories interpretatives del procés de salut-malaltia. 12. Valorar la teoria integral de la salut com marc per a l’anàlisi de la dinàmica de canvi del patró epidemiològic. 13. Sintetitzar els determinants socials, econòmics, tecnològics i culturals que influeixen en la salut de la població. 14. Reconèixer la problemàtica actual del medi ambient i la seua interrelació amb els processos productius i les activitats humanes. 15. Descriure els conceptes bàsics de l’epidemiologia. 16. Conèixer els sistemes d’informació sanitària més rellevants per a la Salut Pública. 17. Identificar les fonts de dades que possibiliten l’elaboració d’indicadors sanitaris. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT PÚBLICA 130 18. Classificar els diferents dissenys epidemiològics i identificar la seua utilitat, les seues aplicacions, i els seus avantatges i limitacions. 19. Manejar i interpretar els principals indicadors de salut i malaltia 20. Calcular i interpretar mesures d’associació en estudis epidemiològics. 21. Calcular i interpretar els indicadors bàsics per a l’avaluació de proves diagnòstiques. 22. Enunciar els principis i els paràmetres de l’epidemiologia descriptiva. 23. Enunciar els principis i caracterı́stiques de l’epidemiologia analı́tica i de l’epidemiologia experimental, aixı́ com les seues aplicacions. 24. Descriure les principals aplicacions de l’epidemiologia quant a vigilància, risc ambiental, salut laboral, serveis de salut. 25. Definir les diverses formes que es pot organitzar la pràctica de la salut pública. 26. Explicar els principals problemes de salut pública i descriure els mecanismes de control que s’empren. 27. Analitzar els factors de risc als quals estan exposades les persones a través del medi ambient, aixı́ com les tècniques i procediments per al seu control. 28. Analitzar les condicions de vida i treball de la població en les quals es desenvolupa l’activitat professional i la seua repercussió en la salut. 29. Repassar el marc normatiu fonamental en salut pública en el nostre àmbit. 30. Estudiar com influeixen els estils de vida en els nivells de salut de la població. 6. Continguts A) PROGRAMA TEÒRIC UNITAT 0: PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA Suposa un primer contacte amb els estudiants. Al llarg d’1 hora s’aprofitarà per a donar a conèixer i comentar amb la classe els següents punts: a) El programa de l’assignatura de Salut Pública. b) Els objectius i competències que es pretén aconseguir durant el curs. c) Les estratègies d’ensenyament-aprenentatge. L’avaluació. UNITAT TEMÀTICA 1: INTRODUCCIÓ A LA SALUT PÚBLICA I INFERMERIA COMUNITÀRIA Consta de cinc temes. En els dos primers, a manera d’introducció, s’analitza de forma seqüencial el sorgiment de la Salut Pública i el seu desenvolupament en l’Estat de benestar. Es detallen també unes primeres nocions sobre els àmbits d’actuació de la disciplina, els mètodes que utilitza i la interdisciplinarietat amb altres ciències. Per a acabar, s’estudia el concepte d’Infermeria Comunitària com guia perquè l’alumnat comprenga el model professional que es pretén formar. El tercer tema està dedicat a explicar el concepte de salut i malaltia com realitat material, analitzant el paper de la medicina com forma de control social. En el penúltim tema de la unitat s’expliquen nocions bàsiques d’ecologia, per a comprendre les relacions dels organismes amb el medi ambient i la transformació de la naturalesa per les activitats humanes. I en l’últim s’introdueixen nocions sobre salut internacional. Tema 1: Antecedents històrics de la Salut Pública. La intervenció de l’Estat en matèria de salut. Sorgiment de la Salut Pública. Mercantilisme i policia mèdica. Revolució Industrial i Salut Pública. La Medicina Social. La Seguretat Social. Teories interpretatives del procés de salutmalaltia. Teoria unicausal. L’Estat de benestar. El lliure mercat. El Sistema Nacional de Salut. Neopositivisme i teoria multicausal. La teoria integral de la salut. Crisi de l’Estat i ofensiva neoliberal. AMT (2 h) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 131 SALUT PÚBLICA Tema 2: Concepte actual de la Salut Pública i de la Infermeria Comunitària. La salut pública com ciència i pràctica polı́tica. Àmbits d’actuació. Interdisciplinarietat. La investigació en salut. Funcions de la Salut Pública. Mètodes de la Salut Pública: mètode epidemiològic, investigacióacció participativa, planificació sanitària. Funcions essencials de la Salut Pública. Concepte d’Infermeria Comunitària i àmbits d’actuació. Nivells de prevenció. Funcions de l Infermeria de Salut Pública i Comunitària. AMT (4 h) Tema 3: La salut i la malaltia. El concepte de salut com construcció social. Aproximacions al concepte de salut. Evolució dialèctica com resultat dels canvis socials. La malaltia. Definicions. Les formes de percepció cientı́fica de la malaltia. Elements configuradors de la malaltia. La construcció social de la malaltia. Medicina i control social. IPP (2 h) Tema 4: Ecologia humana. Components de l’ecosistema humà. Termodinàmica. La transformació de la naturalesa per l’ésser humà. Problemes plantejats per la transformació de la naturalesa. Lı́mits al procés econòmic clàssic. Cap a una economia sustentable. AMT (2 h) Tema 5: Salut internacional. Diferents enfocaments sobre salut internacional. El desenvolupament humà i la salut. Concepte de desenvolupament. Indicadors de desenvolupament humà i salut. IPP (2 h) UNITAT TEMÀTICA 2: LES BASES TEÒRIQUES PER A L’ESTUDI DE LA MALALTIA COM PROCÉS COL.LECTIU En els sis temes que componen aquesta unitat temàtica s’estudia el procés d’emmalaltir en la seua dimensió social, a través del desenvolupament de les diferents teories epidemiològiques. Una vegada familiaritzats amb els models explicatius, des de la teoria integral s’introdueix el concepte de reproducció social, per a explicar com els processos biològics, laborals, urbans i culturals generen, el risc social en la producció de la malaltia. Aquest es manifesta com desigualtat dels individus i els seus grups davant la malaltia i la mort. Després de l’explicació dels determinants socials s’aborda la dinàmica de canvi del patró epidemiològic. Finalment es reflexiona sobre les conseqüències de la malaltia al generar en les persones deficiències, discapacitats i minusvalideses. Tema 6: El procés de salut-malaltia. Els determinants de la salut. Marc conceptual per a l’acció sobre determinants socials. Models de determinants de salut: Lalonde, determinants socials de l’OMS, Dahlgren i Whitehead, reproducció social. Principals caracterı́stiques dels determinants de la salut. IPP (2 h) Tema 7: El procés d’urbanització. Elements de l’estructura espacial: el sistema econòmic, el sistema jurı́dic-polı́tic i la cultura-ideologia urbana. El procés d’urbanització com estructura d’emmalaltir. L’habitatge. La importància de l’habitatge en relació amb la salut. IPP (2 h) Tema 8: El procés de treball. El procés de treball. Els elements del procés del treball. Objectes de treball. Els mitjans de treball. La força de treball. Els canvis en el procés de treball. L’organització del treball en els sectors productius: primari, secundari i terciari i els seus principals riscos. Treball i génere. Treball productiu i treball reproductiu. La situació de desigualtat de les dones en l’àmbit laboral: la triple discriminació. IPP (2 h) Tema 9: La cultura en el procés d’emmalaltir. Concepte i elements de la cultura. Etnicitat, raça i gènere. Manera de vida, condicions de vida i estils de vida. Cultura i comportaments: addiccions. Concepte de droga. Dependència. Tolerància. Classificació de les drogues. Problemàtica social. IPP (2 h) Tema 10: L’evolució del patró epidemiològic i la transició de riscos. Concepte de patró epidemiològic. La transició demogràfica. La dinàmica de canvi del patró epidemiològic. El patró epidemiològic espanyol. La transició de riscos. Situació internacional: diferències en les intervencions. La qüestió de futur. AEC (2 h) Tema 11: (Dis)capacitats i dependència. Conceptes i termes adoptats pels organismes internacionals. Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut. Aproximació a l’epidemiologia de la discapacitat. Llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència. IPP (2 h) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT PÚBLICA 132 UNITAT TEMÀTICA 3: LES BASES METODOLÒGIQUES PER A L’ESTUDI DE LA MALALTIA EN LA COMUNITAT. Consta de deu temes. En ells s’introdueix l’Epidemiologia com el mètode adequat per a estudiar els problemes de salut de la comunitat i les seues causes. S’estudien les fonts de dades, els diferents tipus d’estudis epidemiològics, els sistemes d’informació sanitària i la importància de la vigilància epidemiològica. Tema 12: Fonaments d’epidemiologia. analı́tics, estudis experimentals. Tipus d’estudis epidemiològics. (2 h) Estudis descriptius, estudis FBD Tema 13: Fonts de dades i sistemes d’informació en epidemiologia i salut pública. Les estadı́stiques vitals. Els Sistemes d’Informació Sanitària. La vigilància en Salut Pública. Els registres de problemes especı́fics de la salut: càncer, malalties de declaració obligatòria (MDO), metabolopaties, malalties congènites, mortalitat perinatal. Registres generats per les actuacions dels serveis sanitaris: CMBD, Abucassis. Les enquestes de salut. AEC (4 h) Tema 14: El mesurament en Epidemiologia (I). Mesures de freqüència: proporció, odds, taxa. Incidència i prevalença. Risc o incidència acumulada. Taxa d’incidència. Mesures estandarditzades. AMT (2 h) Tema 15: El mesurament en Epidemiologia (II). Mesures d’associació: risc relatiu, odds ratio, raó de prevalença. Mesures d’impacte: el risc atribuı̈ble. FBD (4 h) Tema 16: La qualitat del mesurament en els estudis epidemiològics. Precisió i validesa. h) AMT (2 Tema 17: L’epidemiologia descriptiva. La distribució de la malaltia segons els paràmetres de persona, lloc i temps. Els estudis ecològics descriptius. IPP (4 h) Tema 18: L’epidemiologia analı́tica. Els estudis transversals. Els estudis de cohorts. Els estudis de casos i controls. Estudis ecològics analı́tics. Criteris de causalitat en Epidemiologia. FBD (6 h) Tema 19: L’epidemiologia experimental i quasi-experimental. Els assajos aleatoris. Els assajos d’intervenció comunitària. AMT (2 h) Tema 20: Els estudis d’avaluació de proves diagnòstiques. Sensibilitat i especificitat. Valors predictius. AMT (2 h) Tema 21: Estudi de brots epidèmics (epidèmies). Concepte de brot epidèmic. Identificació del problema i recollida de la informació. Informació bàsica sobre les persones. Casos confirmats, probables, sospitosos, etc. Confirmació del brot i estudi descriptiu (temps, lloc, persona). Corba epidèmica. Comprovació d’hipòtesi. Adopció de mesures de control i conclusions. IPP (4 h) UNITAT TEMÀTICA 4: LA PROTECCIÓ DE LA SALUT: ELS PROBLEMES SANITARIS I EL SEU CONTROL. Consta d’onze temes en els quals s’estudien els problemes de salut pública més importants plantejats per la transformació de la naturalesa i derivats de l’acció directa dels riscos produı̈ts en la nostra formació social, que identifiquem a través de les estructures i dels elements d’emmalaltir. Per altra banda es tracten les mesures legislatives i les tècniques d’intervenció més utilitzades en el camp de la Salut Pública, per al control dels problemes sanitaris de la comunitat. Tema 22: Salut i medi ambient. La protecció de la salut. Relació entre el medi ambient i la salut. Prevenció de malalties mitjançant les intervencions sobre el medi ambient. Elements de control mediambiental. Infermeria en salut mediambiental. AEC (2 h) Tema 23: El problema de la contaminació de les aigües i el seu control. La contaminació de les aigües per l’activitat urbana, agrı́cola i industrial. Principals contaminants biològics, quı́mics i fı́sics. La potabilització de l’aigua. Normatives. Criteris de qualitat. Tipus de tractament. El tractament de les aigües residuals. Caracterı́stiques. La importància de la seua recollida i evacuació. Mètodes de tractament en les grans i menudes col.lectivitats. AEC (2 h) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 133 SALUT PÚBLICA Tema 24: El problema dels residus sòlids i el seu control. Concepte. Classificació. Composició. Residus sòlids urbans, agrı́coles i industrials. Gestió i tractament. El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana. La competència dels ajuntaments en matèria de salut pública. La gestió municipal. AEC (2 h) Tema 25: El problema de la contaminació atmosfèrica i el seu control. La contaminació de l’aire. Fonts contaminants. Classificació. Efectes de la contaminació de l’aire sobre l’atmosfera, el clima i les persones. El control de la contaminació atmosfèrica. Nivells d’inmissió i emissió. Criteris de qualitat de l’aire. Xarxa de vigilància i control de la contaminació atmosfèrica. Legislació. AEC (2 h) Tema 26: Canvi climàtic i salut. El canvi climàtic i les seues conseqüències sobre el medi ambient. Efectes sobre la salut. Temperatures extremes i ones de calor. Al.lèrgies i problemes respiratoris. Malalties associades a transmissió per vectors. Alteracions en l’aigua i els aliments. Estratègies de prevenció: mitigació i adaptació. AEC (2 h) Tema 27: El problema de la contaminació acústica i les radiacions i el seu control. El soroll i els seus riscos per a la salut. Fuentes de soroll. El control dels sorolls en la comunitat. Mètodes i aparells de mesura. Legislació i polı́tiques contra el soroll. Les radiacions ionitzants i no ionitzants. Efectes de les radiacions sobre la salut. Estratègies de control de les radiacions. AEC 2 h) Tema 28: Alimentació i salut: conceptes bàsics. El procés d’alimentació. Patrons alimentaris. Riscs per a la salut derivats de l’alimentació. Seguretat alimentària: concepte i definició en paı̈sos desenvolupats i en via de desenvolupament. Polı́tica alimentària. Higiene dels aliments: Definició. Control dels aliments. Riscs alimentaris. Mesures preventives. Legislació alimentària. AEC (2 h) Tema 29: El problema de la contaminació quı́mica i el seu control. Contaminants persistents, caracterı́stiques i fonts principals. Estudis sobre els nivells de concentracions de contaminants quı́mics en la població. Estratègies per al seu estudi: biomonitorització. Estudis sobre els efectes dels contaminants quı́mics. Polı́tiques per a la reducció de l’exposició a contaminants quı́mics. AEC (2 h) Tema 30: Problemes de salut relacionats amb el treball i el seu abordatge des de la perspectiva de la Salut Pública. La salut laboral. Factors de risc. Les malalties derivades de l’activitat laboral. Promoció de la salut en l’àmbit laboral. Legislació. Llei de prevencó de riscos laborals. Mapes de risc. Mesures de prevenció i de protecció. Vigilància de la Salut Pública en el treball. Treball i génere. La situació de desigualtat de les dones en l’àmbit laboral i les repercussions en la salut. Salut laboral i salut reproductiva. Protecció de la maternitat: de la conciliació a la coresponsabilitat. IPP (2 h) Tema 31: Treball sobre epidemiologia i salut pública. Exposició en classe del treball elaborat sobre Sı́ndrome Laboral. FBD (4 h) B) PROGRAMA PRÀCTIC Es plantegen dos tallers a realitzar com Pràctiques en l’aula informàtica (modalitat docent I): a) Taller 1: Tipus d’estudi i mesures epidemiològiques. Aplicació del programa informàtic EPIDAT. En el taller es revisaran els conceptes bàsics de tipus d’estudis epidemiològics i de les mesures d’associació adequades a cada tipus d’estudi presentats en les classes teòriques. Amb el taller es pretén, a més, que l’alumnat es familiaritze amb una aplicació informàtica per a l’anàlisi epidemiològic de dades (EPIDAT — OPS / Xunta de Galı́cia, <http://www.paho.org/spanish/sha/epi dat.htm>) i es desenrotlle en la resolució d’exemples pràctics amb la mateixa. Finalment, es farà especial èmfasi en la interpretació dels resultats de mesures de freqüència, d’associació i d’impacte mitjançant la realització de càlculs amb dades d’estudis concrets. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT PÚBLICA 134 b) Taller 2: Residus sanitaris i salut pública. El control dels residus és un objectiu prioritari de la salut pública degut a les repercussions i l’impacte que té en el medi ambient i en les persones. Tant la classificació dels residus com la seua gestió i tractament és d’importància cabdal per a la salut pública. Com a pràctica per a l’alumnat es planteja un taller centrat en els residus sanitaris, encara que sense deixar de banda els residus sòlids i la seua importància medi ambiental i de salut pública. Els residus sanitaris són aquells amb els quals els professionals d’infermeria treballen més especı́ficament i amb els que l’alumnat s’enfrontarà de manera més immediata quan, en cursos posteriors, realitze pràctiques en els diferents nivells d’atenció a la salut. El taller comprendrà una primera part d’anàlisi de la situació dels residus. L’alumnat, organitzat en grups, aprendrà la classificació dels diferents residus, aixı́ com identificar, controlar i millorar els aspectes ambientals que poden afectar la salut i la qualitat de vida de la població. En aquesta primera part teoricopràctica es coneixeran i s’identificaran els diferents grups de residus i la importància de la seua gestió ambiental. En la segona part del taller es proposaran diferents supòsits pràctics que els i les alumnes hauran de resoldre i justificar, sempre tenint en compte el que s’ha explicat al tema de residus sòlids i el seu control. Aixı́, tindran oportunitat d’aplicar, de manera pràctica, els coneixements teòrics exposats en el tema de l’assignatura i en la primera sessió del taller. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs                                    6 ECTS    (150 h) 1 ECTS     = 25 h                                      Exposicions teòriques      Seminaris ≈ 70% Act. tipus expositiu ≡ 2,6 ECTS (64 h)       Presentació de treballs  Presen-      cial  Resolució de casos en aula ≈ 16% Act. pràctiques ≡ 0,6 ECTS (14 h) Aplicacions informàtiques  60%     (90 h)    ≈ 12% Pr. Aula Informàtica → Aplicacions informàtiques ≡ 0,4 ECTS (10 h)        ≈ 2% Tutoria guiada ≡ 0,1 ECTS (2 h)            No    presen-   cial  40%     (60 h)           Asist. a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs individuals Elaboració de treballs en grup Estudi i treball autònom Lectures del material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Prep. de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. — 6h 6h 20 h 6h 4h 6h 6h 6h —                                ≡ 2,3 ECTS (60 h) Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 135 SALUT PÚBLICA A continuació es detalla la distribució temporal de les activitats previstes, juntament amb la relació del professorat encarregat de les mateixes. Distribució de classes teòriques entre el professorat (aproximat) Unidad Dı́a 0 1 2 3 4 TOTAL TEORIA Tema 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Horas AMT IPP 2 4 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 4 2 4 2 4 6 2 2 4 2 2 2 2 2 2 2 2 2 4 78 2 4 2 16 2 4 4 4 24 6 2 2 2 2 2 2 2 2 22 4 4 8 2 2 16 2 4 2 Taller 1 (I1 ) 4 Taller 1 (I2 ) Taller 2 (I1 ) 4 Taller 2 (I2 ) TOTAL TALL. PR. INFTCA. 8 × 2 Repaso (I1 ) 2 Repaso (I2 ) TOTAL TALL. REPASO 2×2 Tutorı́a (U1 ) 2 Tutorı́a (U2 ) TOTAL TUTORIA 2×2 TOTAL 2 2 2 2 2 2 2 2 FBD 2 2 2 AEC 34 4 16 4 4 – 8 2 2 4 2 – – 2 22 28 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge En funció de les competències, dels objectius d’aprenentatge i dels continguts s’utilitzaran diversos mètodes: metodologia expositiva, treball cooperatiu, discussions en grup, comentari de text, activitats pràctiques i d’aplicació, individuals i grupals, etc. S’utilitzarà una metodologia participativa i dinàmica amb la finalitat de promoure la implicació i la participació de l’alumnat en les classes, incloent explicacions del professorat per a clarificar els pressupostos teòrics. S’usarà el debat quan escaigui i es desenvoluparan treballs pràctics, exposicions i projectes de diversa ı́ndole relacionats amb la professió docent i amb la temàtica del mòdul. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT PÚBLICA 136 Activitats formatives Classes teòricpràctiques Activitats presencials (60%) Activitats no presencials (40%) Treball de grup Tutories Avaluació Activitats complementàries Estudi i treball autònom Metodologia Classes magistrals participatives, amb suport de mitjans audiovisuals en les quals es treballaran els continguts de l’assignatura, es formularan preguntes que es debatran en l’aula. Elaboració de treballs en menut grup (5 o 6 estudiants) sobre continguts del programa amb exposició final oral al gran grup o lliurament del treball realitzat. Perı́ode formatiu realitzat pel professor l’alumnat per a revisar i discutir materials i temes de les classes i consultar dubtes. Proves escrites per a la valoració dels continguts teòricpràctics, i presentació de treballs individuals i en grup. Altres possibles activitats formatives relacionades amb el mòdul: conferències, tallers, vı́deo-fòrum, visites, etc. — Estudi i preparació dels continguts. — Elaboració de tasques i treballs individuals i de grup. — Estudi i preparació de proves orals i/o escrites. L’Aula virtual s’utilitzarà com mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat, aixı́ com per a l’intercanvi de documents i materials de suport a la docència d’ús privatiu per a l’assignatura. Aixı́ mateix, l’alumnat disposa del següent portal d’Internet http://salpub.uv.es on disposarà de documents i materials de suport a la docència de caràcter públic, retallades de periòdics, audiovisuals, normatives estatals i autonòmiques, enllaços a portals d’interès per a l’assignatura, etc. 9. Avaluació diagno stica inicial A) Avaluacio L’avaluació diagnòstica inicial es realitzarà arreplegant informació de l’alumnat a través d’un qüestionari amb preguntes tancades i obertes. D’una banda es plantejaran preguntes relacionades amb la disciplina, i per una altra, preguntes relatives als últims estudis realitzats, preferència d’assignatures en la seua formació bàsica i en la de la carrera, etc. formativa B) Avaluacio dels tallers (pra ctica en aula d'informa tica) B.1) Avaluacio S’avaluarà mitjançant la resolució d’exercicis o presentació de treballs realitzats a partir de les classes pràctiques en aquest aula. Oportunament es lliurarà el document guia d’aquests treballs. L’assistència a aquestes classes de caràcter pràctic serà obligatòria, i es procedirà al seu control mitjançant fulla de signatures. L’alumnat ha d’assistir al grup de pràctiques d’informàtica al qual ha estat assignat. El canvi de grup ha de justificar-se per escrit al professorat encarregat d’impartir els tallers. Els exercicis o treballs es puntuarà de 0 a 10, i la puntuació final de cada taller consistirà en la mitjana ponderada d’aquests, en funció del pes especı́fic que s’atribuı̈sca a cadascun i que oportunament s’anunciarà. dels continguts teo rics B.2) Avaluacio Els continguts teòrics s’avaluaran mitjançant una prova escrita, utilitzant com instrument les denominades proves objectives o qüestionari amb preguntes tancades (tipus test ), que permeten explorar àmpliament la matèria, donat el nombre elevat de preguntes que poden formular-se i per la facilitat que té l’estudiant per a portar a terme la seua resposta. La prova constarà d’entre 60 i 75 preguntes, amb 3 alternatives de resposta, de les quals només una serà la correcta. Les preguntes podran referir-se tant als continguts de la part teòrica com als de la part pràctica impartits en l’aula informàtica. La puntuació obtinguda, de 0 a 10, es calcularà tenint en compte la següent fórmula: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 137 SALUT PÚBLICA Encerts: Errors: No de possibles respostes: Puntuació màxima del test : No total de preguntes del test : A I n p T Exemple: Encerts: Errors: Omissions: No de possibles respostes: Puntuació màxima del test : No total de preguntes del test : (A) (I) (n) (p) (T ) formativa sumativa B.3) Avaluacio 43 7 10 3 10 60                           → nota = A− → nota = 43 − I n−1 7 3−1 · · p T 10 = 6, 583 60 En l’avaluació sumativa definitiva es tindran en compte les aportacions i assoliments aconseguits de l’avaluació formativa. En aquest sentit: — La puntuació obtinguda en la prova test equivaldrà al 60% de la nota final. — Els productes elaborats en els tallers (pràctiques en aula informàtica) equivaldran al 20% de la nota final, a raó d’un 10% cada taller. — Els treballs elaborats en classe equivaldran al 20% de la nota final. Per a procedir al càlcul de la mitjana ponderada es deurà haver obtingut almenys un 4,5 sobre 10 en la part tipus test i haver superat amb èxit (5 o més, sobre 10) cadascun dels tallers. En cas contrari, la nota que es reflectirà en l’acta serà una de les següents: — La puntuació obtinguda en la prova test , sobre 10, si aquesta fóra menor de 4,5. — La mı́nima puntuació menor de cinc, sobre 10, obtinguda en els tallers, si s’ha superat la prova test . La puntuació dels exercicis/treballs realitzats en els tallers que s’hagen superat es mantindrà fins a la segona convocatòria. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) 1. Sánchez Moreno, A. et al. (2000). Enfermerı́a comunitaria. Madrid: McGraw-Hill. 3 vol. • Concepto de salud y factores que la condicionan. Vol. 1. → [BS INFERMERIA 00443, 00444, 00445, 00446, 00447, 00645, 00648, 00559, 00560, 00651] • Epidemiologı́a y enfermerı́a. Vol. 2. → [BS INFERMERIA 00436, 00437, 00438, 00439, 00441, 00646, 00649, 00652, 00565, 00566] • Actuaciones en enfermerı́a comunitaria. Sistemas y programas de salud. Vol. 3. → [BS INFERMERIA 00373, 00374, 00375, 00376, 00377, 00647, 00650, 00653, 00561, 00562] 2. Martı́nez Navarro, F. et al. (1999). Salud Pública. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. [BS SALUT PUBLICA 0005, 0027, 0057, 0058, 0059, 0060, 0061, 0062, 0065, 0076] 3. Mazarrasa Alvear, L. et al. (2003). Salud Pública y Enfermerı́a Comunitaria. Madrid: McGrawHill/Interamericana. 3 vol. 2a ed. [BS INFERMERIA 00209 v.1, 00210 v.2, 00211 v.3] [BS-HG 0041 v.1, 0042 v.2, 0043 v.3] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT PÚBLICA 138 4. Ahlbom, A. (1987, 1992, 2007). Fundamentos de epidemiologı́a. Madrid: Siglo XXI de España. [1987: BS 011544, BS 011838, BS 015710] [1992: BS LOPEZ MERINO 0184, 03845] [2007: BS-HM] 5. Last, J. (1993). Salud Pública y Medicina Preventiva. Madrid: McGraw-Hill. 6 vol. [BS INFERMERIA 00212 v.1, 00213 v.2, 00214 v.3, 00215 v.4, 00216 v.5, 00217 v.6] 6. Hernandez Aguado, I. et al. (2011). Manual de epidemiologı́a y salud pública para grados en ciencias de salud. Madrid: Panamericana. [BS SALUT PUBLICA 0186, 0187, 0188, 0189, 0190] Audiovisuals: 1. Monleón S. (dir.). Pelı́cula Sı́ndrome laboral. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 139 INFERMERIA COMUNITÀRIA 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Salut pública i infermeria comunitària Codi assignatura 34376 Nom assignatura INFERMERIA COMUNITÀRIA Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Primer Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 60% → 90 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 7,8 1,0 0 0 0,2 9 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Luisa Ruano Casado Despatx: No 6, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Luisa Ruano Casado Despatx: No 6, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Ma Luisa [email protected] Despatx: No 2.2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Sevilla Espı́, Fernando Despatx: No 2.7, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Despatx: Correu-e: Prof. 5: Despatx: Correu-e: Prof. 6: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura de Infermeria Comunitària és la segona de les tres que fonamenten la matèria de Pública i Infermeria Comunitària dins del perfil curricular del nou pla d’estudis d’Infermeria. Salut En ella estudiarem el model de promoció de la salut internacionalment reconegut i proposat en la Carta d’Ottawa, el qual s’interpreta com un conjunt de mesures que tenen com objecte el millorar la qualitat de vida de la població, i que requereixen de polı́tiques socials integrades en educació, sanitat, habitatge, alimentació, treball, oci i temps lliure, etc. En aquest model, la Salut Pública actua de pont entre la polı́tica social i el sistema sanitari. La promoció de la salut es considera com un instrument de suport per a la transformació del model d’atenció curatiu, centrat en l’individu, a altre centrat en la comunitat. Per a aconseguir açò és necessari que la comunitat Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA COMUNITÀRIA 140 siga un factor decisiu en l’impuls de les polı́tiques saludables, és a dir, que participe i prenga decisions sobre els problemes de salut que l’afecten i sobre la seua qualitat de vida. És necessari que puga prendre decisions que afecten al Sistema Sanitari i a altres sectors com el social, l’educatiu, el laboral, de medi ambient, etc., que també repercuteixen en la salut. La promoció de la salut i la participació de la comunitat requereixen de l’Educació per a la Salut, considerada aquesta com una metodologia d’investigació participativa adequada per a l’Atenció Primària i mitjançant la qual es desenvolupen activitats educatives i d’acció social. Per això, és important que els professionals de la salut, i especialment els d’Infermeria, adquirisquen la metodologia necessària per a la pràctica de la promoció de la salut, atès que és en aquest camp on es fonamenta el model professional de la Infermeria Comunitària, per a aconseguir, des de l’Atenció Primària, una coordinació intersectorial i la participació i el desenvolupament de la comunitat. La metodologia d’investigació-acció permetrà conèixer els problemes i necessitats de salut de la població i establir programes globals i sectorials en els quals es produı̈squen alternatives emancipadores que permeten despertar una consciència i una voluntat de transformació crı́tica. 3. Coneixements previs L’alumnat haurà de disposar dels coneixements bàsics de Salut Pública (1er curs). 4. Objectius i competències Competències generals G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-2 Reconèixer el dret a la salut, aplicar el principi d’equitat social a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-12 Proposar i desenvolupar actuacions d’atenció a la salut que privilegien la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, i que propendisquen a la millora de les condicions de vida de la població. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-19 Protegir la salut i el benestar de les persones, famı́lia i grups atesos, garantint una atenció integral. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-23 Desenvolupar accions d’educació per a la salut utilitzant les estratègies adequades a les persones, famı́lies i comunitats, posant al alzance de la població i en un llenguatge comprensible la informació cientı́fica i les recomanacions que es deriven. G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 141 INFERMERIA COMUNITÀRIA G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-27 Conèixer l’estructura, funcionament i finançament dels sistemes sanitari i sociosanitario, amb la finalitat d’utilitzar de forma òptima els recursos disponibles. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-29 Conèixer i utilitzar els diferents sistemes d’informació sanitària. G-30 Identificar els determinants de la salut, tant biològics com demogràfics, ambientals, socials, econòmics, culturals, psicològics i de gènere, analitzar la seua influència en les condicions de vida i treball de la població i la seua repercussió en el procés de salut-malaltia. G-31 Identificar la participació comunitària com un element imprescindible per al desenvolupament de la promoció de la salut, aixı́ com participar en la formulació, execució i avaluació de polı́tiques públiques saludables i projectes intersectoriales que enfortisquen el desenvolupament local. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. G-35 Comprendre la importància i les limitacions del pensament cientı́fic en l’estudi, la prevenció i el maneig de l’estat de salut de les persones. G-36 Adquirir la formació bàsica per a l’activitat investigadora, identificant els elements i fases que intervenen en el procés d’investigació. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competències especı́fiques E-14 Dirigir, avaluar i prestar les cures integrals d’infermeria a l’individu a la famı́lia i a la comunitat. E-15 Capacitat per a descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a l’individu, la famı́lia i la comunitat. Comprendre la funció i activitats i actitud cooperativa que el professional ha de desenvolupar en un equip d’Atenció Primària de Salut. Promoure la participació de les persones i grups en el seu procés de salut-malaltia. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per a atendre a les persones en situacions de salut i malaltia com integrants d’una comunitat. Identificar i analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus, grups i comunitat. Aplicar els mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per a identificar els problemes de salut més rellevants en una comunitat. Analitzar les dades estadı́stiques referits a estudis poblacionals des de la perspectiva de gènere, identificant les possibles causes de problemes de salut. Educar, facilitar i donar suport la salut i el benestar dels membres de la comunitat, les vides de la qual estan afectades per problemes de salut, risc, sofriment, malaltia, incapacitat o mort. E-20 Conèixer el Sistema Sanitari Espanyol. Identificar les caracterı́stiques de la funció directiva dels serveis d’infermeria i la gestió de cures. Conèixer i ser capaç d’aplicar les tècniques d’adreça de grups. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA COMUNITÀRIA 142 5. Resultats d’aprenentatge Els resultats d’aprenentatge es pretén abast l’alumnat són els següents: 1. Disposar d’un cos de coneixements sobre el concepte, bases i lı́nies de desenvolupament de la Infermeria Comunitària. 2. Familiaritzar-se i reflexionar sobre les diverses concepcions de la Infermeria Comunitària. 3. Conèixer i reflexionar sobre la realitat pràctica i sobre la variabilitat de la realitat en les diferents estratègies d’actuació de la Infermeria Comunitària. 4. Analitzar la realitat social com base per a identificar i seleccionar els problemes de salut i precisar el camp d’acció de la Infermeria Comunitària, en la solució d’aquesta problemàtica. 5. Adquirir els coneixements necessaris per a proporcionar cures integrals a les persones, a les famı́lies i a la comunitat perquè assolisquen un major nivell de salut. 6. Fomentar l’anàlisi crı́tica i reflexiu sobre diferents parcel.les de la Salut Pública, en la seua aplicació a Infermeria. 7. Familiaritzar-se amb procediments i estratègies d’actuació de la Infermeria, considerant a l’individu tant en l’estat de salut com en el de malaltia, dins del seu ambient social. 8. Adquirir coneixements necessaris per a planificar, desenvolupar i avaluar programes d’educació per a la salut, especialment sobre promoció i prevenció. 9. Adquirir coneixements i habilitats en investigació cientı́fica 10. Considerar a la comunitat com camp d’acció preferent de l’estudiant. 11. Utilitzar els serveis de salut per a l’atenció de les necessitats, principalment dels grups majoritaris. 12. Possibilitar el diàleg, intercanvi d’opinions i discussió sobre temes d’Infermeria Comunitària. 13. Dominar l’estructuració de fonts de consulta i material de treball de la disciplina. 6. Continguts UNITAT TEMÀTICA 0: PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA Suposa un primer contacte amb els estudiants. S’aprofitarà per a donar a conèixer i comentar amb la classe els següents punts: 1. El programa del mòdul Infermeria Comunitària. 2. Els objectius i competències que es pretenen aconseguir durant el curs. 3. Les estratègies d’ensenyament-aprenentatge. 4. El mètode d’avaluació. A) PROGRAMA DE CONTINGUT TEÒRIC UNITAT TEMÀTICA I: MODEL PROFESSIONAL DE LA INFERMERIA COMUNITÀRIA EN EL MARC DEL SISTEMA DE SALUT Consta de tres temes, i es pretén aportar la metodologia necessària per a conèixer com es pot proporcionar la salut de les persones des de l’Atenció Primària, segons els principis internacionals reconeguts i proposats en la Carta d’Ottawa. Per altra banda s’especifiquen les funcions i l’organització dels serveis de salut on el professional d’Infermeria exercitarà la seua pràctica professional, és a dir, els Centres de Salut i els Centres de Salut Pública, fonamentalment. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 143 INFERMERIA COMUNITÀRIA Tema 1: El model professional de la Infermeria Comunitària. Antecedents. Concepte. Objectius. Funcions. Àmbits d’actuació de la Infermeria Comunitària. La pràctica. Consideracions finals. Prof. L Ruano Tema 2: L’Atenció Primària de Salut. Antecedents. Concepte. Objectius. Caracterı́stiques. Els objectius del Mil.lenni. Salut per a tots en el Segle XXI. Reptes. Programes d’acció. Informe sobre la salut en el món 2008, OMS: l’Atenció Primària de salut, més necessària que mai. Prof. L Ruano Tema 3: L’organització de l’Atenció Primària a Espanya. L’estructura bàsica de salut. La zona de salut. L’equip d’Atenció Primària. Funcions de l’equip. Coordinació de nivells. Competències de les Comunitats Autònomes. La zona i departament de salut. El Centre de Salut: Funcions i organització. La pràctica de la Infermeria Comunitària. El Centre de Salut Pública: funcions i organització. Prof. L Ruano UNITAT TEMÀTICA II: ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DE SALUT DE LA COMUNITAT I INTERVENCIÓ Consta de cinc temes en els quals, a través de la investigació participativa, s’estructura una proposta per a realitzar l’Estudi Comunitari entre els tècnics i la població, amb l’objecte de conèixer els problemes socials, educatius i sanitaris d’una població, i iniciar un procés de desenvolupament comunitari, dirigit a potenciar el teixit social perquè la comunitat siga capaç d’organitzar-se de manera conscient i democràtica i d’aquesta forma promoure el canvi social necessari per a aconseguir una millor qualitat de vida. Tema 4: La comunitat. Concepte i tipus. El territori, la població, la demanda i els recursos. Prof. L Ruano Tema 5: Desenvolupament de la comunitat. Concepte. Els protagonistes socials del treball comunitari. Mètodes i tècniques del desenvolupament comunitari. Prof. L Ruano Tema 6: La participació de la comunitat. Concepte, caracterı́stiques i finalitat. Lleres [cauces] de participació institucional de les organitzacions socials en salut. Prof. L Ruano Tema 7: La comunitat i el Suport Social. Importància del seu estudi. Concepte. Fuentes. Tipus. Xarxes de suport social. Avaluació. Àrees d’intervenció: El rol de la dona com font de suport informal. Els grups d’ajuda mútua. Implicacions del suport social en la Promoció de la salut. Prof. L Ruano Tema 8: L’Estudi Comunitari de Salut: una proposta d’investigació acció participativa. Concepte. Objectius. Aplicació pràctica. Fases. Coneixement objectiu i subjectiu de la comunitat. Prof. ML Ballestar UNITAT TEMÀTICA III: LA FAMÍLIA COM UNITAT D’ATENCIÓ DE LA INFERMERIA COMUNITÀRIA Es tracta d’estudiar a la famı́lia des d’una perspectiva integral, destacant el paper d’aquesta en la salut dels seus membres, però contemplant també com pot sorgir violència en l’àmbit domèstic i/o afectiu contra la dona. Finalment es planteja la visita domiciliària i l’atenció domiciliària com instruments rellevants per al professional d’infermeria. Tema 9: La famı́lia com sistema de suport social. Concepte, tipus de famı́lia, situació actual de les famı́lies espanyoles, funcions, cicle vital, crisis, relacions, salut familiar, avaluacions i actuacions amb la famı́lia des de l’Atenció Primària de Salut. Prof. L Ruano Tema 10: La violència en la infància i en les persones majors: el rol de la infermera comunitària. Violència en la infància: concepte, tipus, maltracte, caracterı́stiques, factors, magnitud del problema, conseqüències, fonts d’informació, abordatge, normativa i actuacions. Violència en les persones majors: concepte, formes de maltracte, causes, conseqüències, magnitud del problema, factors de risc, prevenció, pautes d’actuació des de l’Atenció Primària de Salut. Prof. L Ruano Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA COMUNITÀRIA 144 Tema 11: La coordinació soci-sanitària. Marc conceptual. Estratègies. Model d’atenció compartida. Prof. F Sevilla Tema 12: La visita domiciliària com instrument de la infermeria comunitària. Objectius i fases. Prof. F Sevilla Tema 13: L’atenció domiciliària. Pacient immobilitzat o en el llit. Ancià fràgil. Valoració de necessitats. Escales i instruments per a la valoració en atenció domiciliària. Prof. F Sevilla UNITAT TEMÀTICA IV. LES TÈCNIQUES DE PREVENCIÓ I CONTROL DE LA MALALTIA En aquesta Unitat Temàtica s’explica, des de la perspectiva de l’Atenció Primària de Salut, el abordatge concret en la prevenció i control de la malaltia, tant les quals presenten un patró epidemiològic infecciós transmissible, com les cròniques no transmissibles. A més, s’analitzen els instruments metodològics que s’utilitzen per a això, els programes de prevenció primària i secundària, i la Consulta d’Infermeria com a marc des del qual s’aplica aquesta metodologia. Tema 14: Les malalties sotmeses a programes de vacunació. Marc conceptual. Immunització especı́fica activa: vacunes. Prof. F Sevilla Tema 15: El control de la malaltia crònica. Concepte i caracterı́stiques. Anàlisis dels principals factors de risc. Exàmens de Salut. Estratègies de prevenció. Prof. F Sevilla Tema 16: La consulta d’infermeria. Concepte. Tipus de consultes. Caracterı́stiques. Prof. F Sevilla UNITAT TEMÀTICA V: MARC CONCEPTUAL DE LA PROMOCIÓ I EDUCACIÓ PER A LA SALUT Consta de cinc temes i en ells es presenta el sorgiment i desenvolupament de la Promoció de la salut que requereix de la Educació per a la Salut (EpS), considerada aquesta com una metodologia d’investigació participativa adequada per a l’Atenció Primària i mitjançant la qual es desenvolupen activitats educatives i d’acció social, sent un àmbit d’actuació de la Infermera Comunitària. Per tant, s’analitzen les diferents interpretacions i aproximacions al tema; s’introdueix a l’estudiant en les aportacions de les ciències en les quals es fonamenta (interdisciplinarietat), i finalment es planteja la responsabilitat i les funcions d’infermeria com educador en salut en el si de l’equip de salut. Tema 17: Promoció de la salut. Antecedents. Concepte. Declaracions i documents. Marc legal i polı́tiques de Promoció de la salut. Estratègies. Diferència de la P.S. amb altres enfocaments. Principals tòpics. Avaluació. Paper dels professionals de la salut. Prof. L Ruano Tema 18: L’Educació per a la Salut. Justificació. Definicions. Objectius. Enfocaments. Diferències entre EpS i Educació Sanitària. Prof. L Ruano Tema 19: Interdisciplinarietat de la E.p.S. Introducció. Ciències que fonamenten la E.p.S. i aportacions més importants de cadascuna d’elles. Prof. L Ruano Tema 20: El professional d’infermeria com educador en salut. Responsabilitat, funcions, coneixements i habilitats. La E.p.S. com un procés permanent participatiu. El paper dels educadors, promotors i mediadors de salut. Prof. L Ruano Tema 21: Ètica en E.p.S. Consideracions ètiques vinculades a la pràctica. Els valors: cap a un codi ètic. Prof. L Ruano UNITAT TEMÀTICA VI: ANTROPOLOGIA I EDUCACIÓ PER A LA SALUT Atès que una de les aportacions més importants a la E.p.S. és l’Antropologia cultural, i més especı́ficament de la salut, en aquesta unitat es tractarà d’aportar a l’alumnat aquells coneixements necessaris perquè puga observar com influeix la cultura de les persones en la salut i en la malaltia. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 145 INFERMERIA COMUNITÀRIA Tema 22: Cultura, salut i malaltia. Conceptes clau. Cultura. Costums, valors i creences. Procés d’enculturació. Etnocentrisme. Relativisme cultural. Aculturació. Prof. ML Ballestar Tema 23: Antropologia cultural i de la salut. Antropologia de la salut. Concepte. Mètode d’investigació. Àrees d’investigació. Aplicacions. Prof. ML Ballestar UNITAT TEMÀTICA VII: EDUCACIÓ PER A LA SALUT I COMPORTAMENT Consta de cinc temes i descriu a l’estudiant d’infermeria les influències psicològiques sobre la salut i la malaltia, aportant les teories i mètodes de l’aprenentatge individual i social, l’estudi de les motivacions, creences, actituds, valors, atribucions i les influències que aquests tenen sobre les practiques rutinàries en les conductes de salut i malaltia i en els estils de vida, alhora que es proposen diferents models d’intervenció. Tema 24: Factors determinants de la salut. Conceptes bàsics: creences, actituds i valors. Variables de competència. Coneixements i habilitats. Variables de motivació. Prof. ML Ballestar Tema 25: Teories i models explicatius en educació per a la salut. Teories i models conductuals. Models socioeducatius. Models per al canvi social. Estratègies per al canvi d’actituds. Prof. ML Ballestar Tema 26: Conductes de salut, conductes de malaltia. Introducció. Concepte i caracterı́stiques diferencials. Factors determinants en la nostra conducta de salut. Percepció de riscos. Impacte de la informació. Lı́nies d’actuació. Prof. ML Ballestar Tema 27: Estils de vida i salut. Introducció. Definició. Factors determinants en els estils de vida. Caracterı́stiques. Els estils de vida i les estratègies d’Educació per a la Salut. Avaluació dels estils de vida saludables. Qüestionaris. Prof. ML Ballestar Tema 28: Els Estils de vida com a configuradors del comportament. Comportaments saludables. El concepte del compliment terapèutic. Procediments d’avaluació del compliment terapèutic. Variables relacionades. Estratègies d’intervenció. Prof. ML Ballestar UNITAT TEMÀTICA VIII: L’EDUCACIÓ PER A LA SALUT COM PROCÉS D’EDUCACIÓ-COMUNICACIÓ En aquest bloc temàtic tractem de proporcionar els elements bàsics del procés d’ensenyament-aprenentatge, fonamentalment des de la perspectiva de la comunicació i des de les accions del grup com educador, alhora que es proposen diferents tècniques d’acció grupal. Tema 29: La comunicació interpersonal. Definició. Objectius. Elements. Nivells. Dificultats i problemes. L’escolta activa. Caracterı́stiques i dificultats. Tipus de llenguatge. Asertivitat. Estils de comunicació: agressiu, passiu i assertiu. Caracterı́stiques. Intel.ligència emocional. Prof. L Ruano Tema 30: La comunicació en salut. Concepte. Objectius. Els nous actors. El procés de comunicació en salut. Les campanyes de salut. Prof. L Ruano Tema 31: El grup com poder educador. Introducció. Definicions. Caracterı́stiques generals. Tipus. Dinàmica de grup. Principis bàsics d’acció de grups. Prof. L Ruano Tema 32: Tècniques de grup i educació. Definició. Bases per a l’elecció de la tècnica adequada. Normes generals sobre la seua aplicació. El lı́der del grup i tipus de lideratge. Prof. L Ruano Tema 33: Principals tècniques de grup aplicables a l’Educació per a la Salut. Tècniques en les quals intervenen experts. Tècniques en les quals intervenen activament tot el grup. Tècniques d’informants clau. Prof. L Ruano Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA COMUNITÀRIA 146 UNITAT TEMÀTICA IX: LA PROGRAMACIÓ D’UN PROJECTE D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT En aquest bloc temàtic de sis temes proporcionem els elements bàsics per a la planificació dels programes de salut, que permeten al professional d’infermeria dissenyar i executar accions d’E.p.S., com a educador permanent que és. Temi 34: L’acció educativa. Procés d’ensenyament-aprenentatge. Definicions. Dimensions biològica, antropològica i social. Factors. Paradigmes educacionals. Prof. L Ruano / Prof. ML Ballestar Temi 35: Concepte de programa en I.p.S. Etapes. Definició. Dimensions. Tipus. Components del programa de salut. Prof. L Ruano / Prof. ML Ballestar Temi 36: Models de programes en I.p.S. Introducció. La programació segons diferents paradigmes. Elecció d’un model. Modelo P.R.E.C.E.D.E., de la Androgogia i de Cercles de Cultura. Prof. L Ruano / Prof. ML Ballestar Temi 37: Anàlisi de la situació i marc de decisions. Identificació de necessitats. Elecció del problema a abordar. Població diana. Objectius del programa. Prof. L Ruano / Prof. ML Ballestar Temi 38: Elements d’un programa d’educació per a la salut. Continguts, activitats, mètodes, mitjans, planificació temporal i execució. Prof. L Ruano / Prof. ML Ballestar Temi 39: Avaluació de programes de promoció i educació per a la salut. Definició. Tipus d’avaluació. Disseny. Mètodes i tècniques. Instruments d’avaluació. Etapes de l’avaluació. Dificultats. Prof. L Ruano / Prof. ML Ballestar UNITAT TEMÀTICA X: ATENCIÓ D’INFERMERIA EN ELS PROGRAMES DE SALUT Els programes de salut constitueixen una de les parts més importants de l’organització del treball en Atenció Primària, particularment el d’Infermeria Comunitària, ja que, segons l’OMS, aquesta adquireix una especial rellevància com agent educador desenvolupant activitats preventives i de promoció de la salut. Dels diferents programes de promoció de la salut i prevenció de la malaltia que es desenvolupen en l’Atenció Primària, en aquesta unitat solament ens centrarem en alguns d’ells, com són: el programa de salut escolar, el programa d’atenció al pacient crònic. . . Tema 40: Sistemes de registre en Atenció Primària. Conceptes. Sistema d’informació d’atenció primària. Prof. F Sevilla Tema 41: El programa de Salut Escolar. L’escola promotora de salut. La comunitat escolar. Aspectes legislatius i educatius de l’educació per a la salut en l’escola. Problemes de salut dels escolars. El paper integrador de les famı́lies en l’escola. El personal d’atenció primària en l’educació per a la salut en l’escola. La coordinació entre el sector sanitari i educatiu. Programes d’educació per a la salut en l’escola. Prof. L Ruano Tema 42: Obesitat infantil. Prevenció de l’obesitat infantil. Programa Perseo. Prof. ML Ballestar Tema 43: Programa de prevenció del Càncer. Població diana. Factor de risc. Estratègies d’intervenció. Prof. ML Ballestar Tema 44: Programa d’atenció al tabaquisme. Estratègies per al control del tabaquisme. Valoració de la motivació i de la dependència. Intervenció breu. Intervenció intensiva. Prof. F Sevilla Tema 45: El programa d’atenció al Pacient Crònic. El rol del malalt crònic. El concepte de risc en aquest grup. Actuació individual i actuació amb grups homogenis de risc. Prof. F Sevilla Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 147 INFERMERIA COMUNITÀRIA B) PROGRAMA DE CONTINGUT PRÀCTIC EN AULA (Pràctiques P) TALLER D’INFERMERIA COMUNITÀRIA: PLANIFICACIÓ D’UN PROJECTE D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT Per a l’assignatura d’Infermeria Comunitària es proposa l’elaboració d’un programa d’educació per a la salut per a treballar en l’aula. Amb aquest taller es pretén despertar en els estudiants l’interès per desenvolupar programes locals que puguen respondre de manera eficaç a les necessitats de la població, aixı́ com enfortir la seua capacitat tècnic-administrativa en àrees com planificació, desenvolupament i avaluació de programes. Guia per a la realització del treball pràctic La situació d’aprenentatge que proposem en les pràctiques va a ser a través del grup. Però per què en grup? Perquè aquesta clarament demostrat que els comportaments individuals estan en gran mesura influenciats pel grup, aprenem major i més ràpidament en grup, gran part dels nostres coneixements, actituds i sentiments els hem adquirit en les nostres relacions grupals. Tal i com afirma Castell: Compartir objectius comuns, comunicar-se recı́procament, obrir espais profunds per a l’escolta dels altres, són els objectius de la formació en el grup. Des d’aquesta perspectiva el treball de grup, en la mesura que promou actituds comunicatives, pot constituir l’experiència emotiva i intel.lectual de base per a modificar les pròpies dificultats davant el canvi. (I. Castell, 1988) La E.p.S. en grup pretén implicar als components del grup perquè siguen ells mateixos els quals participen activament en els seus propis canvi, tant a nivell personal com grupal, i que millor estratègia d’aprenentatge que aprendre a aprendre fent? ¿Quines finalitats es pretenen aconseguir? 1. Promoure la col.laboració i cooperació en l’alumnat de l’assignatura Infermeria Comunitària en el desenvolupament de la pràctica, amb la finalitat de planificar un projecte de Promoció i Educació per a la salut, incrementant la seua intencionalitat formativa, fomentant el diàleg, la interacció, la reflexió a partir d’opinions diverses, i la creació de significats comuns amb els altres companys i els docents, promovent l’aprenentatge al llarg de tota la vida. 2. Establir un compromı́s dels participants en un esforç coordinat, per a resoldre un problema junts, tan necessari en els professionals de la salut. 3. Considerar les tasques d’avaluació com oportunitats per a l’aprenentatge convertint a l’estudiant en protagonista de la seua pròpia avaluació, on les activitats d’avaluació contribuı̈squen positivament al desenvolupament del coneixement, capacitat crı́tica, responsabilitat i disposició per a l’aprenentatge, transferint el coneixement a contextos sociosanitaris i educatius, donant oportunitat als professors d’implicar-se en la retroalimentació prospectiva (feedforward). 4. Avaluar els treballs realitzats en grup pels propis companys, a través de l’avaluació entre iguals que puga entendre’s com una forma especı́fica d’aprenentatge col.laboratiu, en el qual els estudiants realitzen una valoració sobre el procés i/o producte d’aprenentatge, a través de la categoria d’avaluació intergrup, permetent a més a l’alumnat l’autoavaluació de la participació del treball realitzat en relació al grup. 5. Integrar els recursos col.laboratius basats en les TICS per a facilitar el treball grupal en l’aula i fora de la mateixa. 6. Permetre al professorat una contı́nua revisió del treball dels estudiants, proporcionant a l’alumnat retroalimentació ràpida sobre el seu treball. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA COMUNITÀRIA 148 7. Facilitar tant al professorat com a l’alumnat, una millor gestió del temps. OBJECTIU DEL TALLER AL finalitzar la pràctica d’infermeria comunitària els alumnes seran capaços de planificar un programa d’educació per a la salut. a) A nivell cognitiu (saber). Es facilitarà als alumnes que desenvolupen les seues idees i hipòtesis, i que tinguen les oportunitats de comprovar-les i contrastar-les amb altres alumnes/as i/o diverses fonts, fent referència a fets, conceptes i teories de la E.p.S. b) A nivell dels procediments (saber fer). Els estudiants podran adquirir destreses, estratègies i habilitats de planificació i intervenció en els programes d’E.p.s. c) A nivell de les actituds (sentir). Es fomentarà la participació i l’intercanvi dels punts de vista entre els alumnes, la controvèrsia, la discussió i l’expressió lliure de les idees, aportant arguments, aprofundint en les anàlisis i contrastant opinions a partir de raonaments i justificacions, creant els sentiments d’escolta, de respecte, d’ordre en el treball, del treball en grup. SITUACIÓ D’APRENENTATGE La situació d’aprenentatge que proposem en les pràctiques és a través del treball en grup (aprenentatge cooperatiu). Aquest treball es realitza en classe i fora de la mateixa. Durant les sessions presencials els estudiants reben els conceptes necessaris per a la realització del treball. Les situacions d’aprenentatge són diverses i es concreten en: Tutories planificades: aquestes sessions s’utilitzaran per a introduir als estudiants els conceptes de caràcter instrumental relacionats amb les eines col.laboratives on line. Aquestes eines permeten la comunicació, cooperació, la coordinació dels membres d’un grup aixı́ com la revisió dels treballs realitzats. En les sessions no presencials finalitzen el treball a través d’aquestes aplicacions. També s’utilitzaran aquestes sessions per a organitzar els subgrups, amb els objectius de: — Trencar el gel des del principi i reduir les tensions. — Començar la integració del grup a partir del coneixement mutu. — Conèixer el nom de tots els participants. — Augmentar la confiança mútua. — Conèixer aspectes personals dels participants. — Provocar una primera experiència de participació. Per a això es desenvoluparan tot un seguit de diferents tècniques de grup: autopresentació, per parelles. . . En gran grup: Introducció dels temes per part de la professora per a situar els conceptes que es treballaren en les sessions. En menut grup (5 membres): Discussions i posada en comuna de les idees elaborades en menut grup a partir dels conceptes i materials aportats per la professora i pels propis estudiants. Treball individual, i lectures realitzades prèvies a les classes i posada en comuna de les mateixes. Treball de sistematització sobre el programa d’I.p.S. (veure criteris d’avaluació). MATERIALS El professorat aportarà diferents materials, bé a nivell grupal o a nivell individual, que es facilitaran a través del servei de reprografia i/o l’Aula virtual. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 149 INFERMERIA COMUNITÀRIA DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS Objectiu L’objectiu de successives sessions de treball serà conèixer les diferents etapes i elements d’un procés de planificació de programes. PROPOSTA METODOLÒGICA Anàlisi de la situació inicial i marc de decisions. Establiment de les prioritats. — El barri, situació geogràfica, història, demografia, piràmide de població, nivell socioeconòmic, participació de la comunitat. — El col.legi: (SI ÉS EL CAS) situació geogràfica, història, matricula, alumnes d’integració, diversitat ètnic-cultural, població marginal, fracàs escolar, nivell sociocultural de les famı́lies, plantilla del professorat, observació de l’ambient, enquesta higiènic-sanitària, etc. — Recursos sociosanitaris: Professionals i Serveis (públics, privats, concertats). Aquesta part consistirà en una breu descripció presentant fonamentalment les conclusions. Identificació de prioritats. — Estudi Comunitari de salut: Patologia general, escolar, vacunacions, etc. — Necessitats de salut sentides per la població. Exemple: millora de la qualitat de l’assistència, drogues, alimentació, etc. Aquest apartat, igual que el barri, es presentarà un breu resum. Justificació del projecte. Per part del Centre de Salut: — Estudi comunitari de salut — Estat de salut de la població. — No d’habitants en edat infantil i juvenil. Equip de treball Distribució de tasques: Fonamental i de suport. (Anàlisi de la situació, metodologia, activitats en classe, reunions, avaluació. . . ). Participació de la comunitat en l’equip multidisciplinar. Temporalització de les reunions de l’Equip multidisciplinar. Priorització dels problemes, de forma consensuada. Important: arribats a aquest punt el grup haurà de triar un problema de salut, per tant haurà de documentar-se referent a això (recerca bibliogràfica. . . ). Dimensió educativa dels programes de salut Elements de la planificació educativa — Definició dels objectius — Continguts — Models didàctics i determinació de les activitats d’ensenyament-aprenentatge — Elecció de la metodologia d’intervenció — Previsió dels recursos didàctics — Temporalització — Execució i avaluació Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA COMUNITÀRIA 150 AVALUACIÓ I SEGUIMENT DE LA PRÀCTICA El plantejament de l’avaluació ho concebem com un procés mitjançant el qual obtenim informació per a valorar els punts de vista de la professora i dels alumnes/as (entre grups), dels aspectes següents: a) Per part del professorat: El seguiment de la marxa del curs i el treball que s’està realitzant en classe. AL finalitzar proposem als alumnes que valoren els aspectes positius i els aspectes que podrien millorar-se dels següents apartats: el treball de discussió en menuts grups; el contingut i el material de classe; la dinàmica de classe; les posades en comuna i els debats del gran grup; i una valoració general de les pràctiques. b) Per part dels subgrups, avaluació entre grups: L’alumnat haurà de valorar el treball dels seus companys mitjançant el qüestionari proposat per les professores. En general, el qüestionari avaluarà els següents apartats del treball: • Utilització i comprensió de les idees exposades i treballades en classe i dels diferents materials llegits. • Capacitat de relació, profunditat, anàlisi, argumentació i elaboració de les idees a partir del treball en classe i de lectures, que integra tant l’experiència com les reflexions personals de cadascun. • Disseny del projecte d’I.p.S: estructura del treball lògica o adequada, justificació del tema triat, correcta formulació dels elements del programa (objectius, continguts, mètodes, avaluació*dots ) i originalitat en les activitats proposades. • Bibliografia utilitzada. • Procés d’elaboració del treball: participació activa de l’equip en les classes, implicació i interès pel treball i la coordinació i el treball en grup. Criteris per a l’elaboració del treball Presentació: En la primera pàgina apareixerà el titule del Programa d’Educació per a la salut que serà el dissenyat en les classes pràctiques. El cognom i el nom dels autors el grup al que pertanyen i la data. El treball es presentara amb ordinador a 1,5 espais, amb marges i lletra de grandària 11. L’extensió del treball serà de 15 pàgines com a màxim. Data de lliurament Els treballs hauran de lliurar-se a través de l’aula virtual el 15 de gener de 2016, el dia que s’indicarà oportunament. El qüestionari d’avaluació entre iguals es lliurarà el 28 de gener de 2016 com a data última. És CONDICIÓ necessària per a poder presentar-se a l’examen. LES PRÀCTIQUES P (EN CLASSE) SÓN OBLIGATÒRIES. L’ASSISTÈNCIA ES VERIFICARÀ MITJANÇANT CONTROLS DE LA MATEIXA. PER A PODER PRESENTAR-SE A L’EXAMEN FINAL, El/LA ESTUDIANT/A HAURÀ D’HAVER PARTICIPAT DE FORMA ACTIVA EN LES CLASSES PRACTIQUES I HAVER LLIURAT EL PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT AMB EL SEU GRUP DE TREBALL, AIXÍ COM HAVER AVALUAT EL TREBALL D’UN DELS GRUPS DE FORMA ALEATÒRIA. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 151 INFERMERIA COMUNITÀRIA 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades 60 h × 100 ) TOTAL (6 ECTS × 25 cr Unitat temàtica T P I L U Horas 78 10 — — 2 90 h Tema Sessions 0 0 1 I 1, 2, 3, i 4 4 II 5, 6, 7, 8, i 9 5 III 10, 11, 12, 13, i 14 4 IV 15, 16 i 17 3 V 18, 19, 20, 21 i 22 4 VI 23 i 24 2 VII 25, 26, 27, 28 i 29 4 VIII 30, 31, 32, 33 i 34 3 IX 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43 i 44 5 X 45, 46, 47, 48 i 49 4 Taller 1, 2, 3, 4 i 5 5 (prácticas) Tutories 2 B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudio i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line — 12 – 22 — 8 18 — — — TOTAL (6 ECTS × 25 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. h cr 60 × (1− 100 )) 60 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA COMUNITÀRIA 152 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge En funció de les competències, dels objectius d’aprenentatge i dels continguts s’utilitzaran diversos mètodes: metodologia expositiva, treball cooperatiu, discussions en grup, comentari de text, activitats pràctiques i d’aplicació, individuals i grupals, etc. S’utilitzarà una metodologia participativa i dinàmica amb la finalitat de promoure la implicació i la participació de l’alumnat en les classes, incloent explicacions del professorat per a clarificar els pressupostos teòrics. S’usarà el debat quan escaigui i es desenvoluparan treballs pràctics, exposicions i projectes de diversa ı́ndole relacionats amb la professió docent i amb la temàtica del mòdul. Activitats formatives Classes teòricpràctiques Treball de grup Activitats presencials (60%) Activitats no presencials (40%) Tutories Metodologia Classes magistrals participatives, amb suport de mitjans audiovisuals en les quals es treballaran els continguts del mòdul, es debatrà i es realitzaran activitats. Elaboració de treballs en menut grup (5 estudiants) sobre continguts del programa i lliurament del treball realitzat. Perı́ode formatiu realitzat pel professor l’alumnat per a revisar i discutir materials i temes de les classes i consultar dubtes. Proves escrites per a la valoració dels continguts teòricpràctics, i presentació de treballs individuals i en grup. Altres possibles activitats formatives relacionades amb el mòdul: conferències, tallers, vı́deo-fòrum, visites, etc. Avaluació Activitats complementàries Estudi — Estudi i preparació dels continguts. i treball — Elaboració de tasques i treballs individuals i de grup. autònom — Estudi i preparació de proves orals i/o escrites. Avaluació entre grups. Materials a) Guia acadèmica: Especifica les competències, els objectius generals, el temari i els continguts, la metodologia de classe, l’avaluació i la bibliografia bàsica. b) Dossier de Materials: S’utilitza com eina d’estudi i aplicació dels conceptes i teoria sobre la temàtica de l’assignatura. c) Aula Virtual: S’utilitzarà com mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat 9. Avaluació L’avaluació de l’adquisició de les competències per part de l’alumnat es realitzarà combinant diferents tipus d’informacions, vinculades a les distintes activitats que els alumnes desenrotllaran en el mòdul. Els procediments d’avaluació seran: a) Examen, (80% de la qualificació) que consistirà en la realització d’una prova escrita, de tipus objectiu, entre 40-60 preguntes amb tres alternatives de resposta, de les quals una únicament serà la correcta. Les preguntes podran referir-se tant als continguts de la part teòrica com als de la part pràctica. La puntuació obtinguda, de 0 a 10, es calcularà tenint en compte la fórmula que s’utilitza en aquesta tipus de proves. A continuació es representa un exemple.  Aciertos: A    Errores: E   p E o N de posibles respuestas: n · → nota = A −  n−1 T Puntuación máxima del test : p     o N total de preguntas del test : T Ejemplo: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 153 INFERMERIA COMUNITÀRIA Aciertos: Errores: Omisiones: No de posibles respuestas: Puntuación máxima del test : No total de preguntas del test : (A) (E) (n) (p) (T ) 43 7 10 3 10 60                → nota = 43 − 7 3−1 · 10 = 6, 583 60 b) Taller: treballs i activitats realitzats per l’estudiant (20% de la qualificació), que consisteix en: – Treball de grup i entrega del mateix. – Avaluació entre grups. Cada grup avaluarà un Projecte de promoció i educació per a la salut assignat de forma aleatòria entre tots els treballs presentats (excepte el seu). Per a l’avaluació es tindrà en compte l’escala proporcionada pel professorat de l’assignatura. La prova escrita (apartat a) es puntuarà de 0 a 10, considerant-se aprovada a partir de 5,0. El treball Projecto de promoció i educació per a la salut (apartat b) també es puntuarà de 0 a 10. Una vegada aprovada la part a es recalcularà la puntuació al seu equivalent del 80%, la puntuació de la part b es traslladarà al seu equivalent del 20%, i s’efectuarà la suma d’ambdues puntuacions recalculades. En el cas de no superar la part l’escala de 0 a 10. a en l’acta es reflectirà la puntuació obtinguda en aquest apartat en A l’alumnat que es matriculi per segona vegada en l’assignatura se li considerarà com realitzat el treball del taller i, per tant, no serà obligatòria el seu lliurament de nou. Ara bé, la qualificació de l’assignatura serà l’obtinguda a través de la prova escrita, en la seva puntuació de 0 a 10 (sense recalcular). L’alumnat matriculat per tercera vegada o successives, haurà de realitzar el taller per poder presentar-se a l’examen. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Bibliografia bàsica 1. Garcı́a, A.; Sáez, J.; Escarbajal, A. (2000). Educación para la salud. La apuesta por la calidad de vida. Madrid: Ediciones Arán. 2. Greene, W.H.; Simona-Morton, B.G. (1988). Educación para la salud. Madrid: Editorial Interamericana, Mc Graw-Hill. 3. Justamante, M.; Dı́ez, M.T. (1999). Educación para la salud. Guı́a didáctica. Textos docentes. Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante. 4. Marchioni, M. (2004). La Acción Social en y con la Comunidad. Zaragoza: Libros Certeza. 5. Marqués, F. (2004). Métodos y medios en promoción y educación para la salud. Ed. UOC 6. Mazarrasa, L.; Sánchez, A.; Germán, C.; Sánchez A.M.; Merelles, A.; Aparicio, V. (2003). Salud Pública y Enfermerı́a Comunitaria. Madrid: McGraw-Hill Interamericana. 7. Pastor, Y.; Balaguer, I.; Garcı́a-Merita, M. (1999). Estilo de vida y salud. Valencia: Albatros Edición. 8. Rochon, A. (1991). Educación para la salud. Guı́a práctica para realizar un proyecto. Barcelona: Ed. Masson. 9. Saéz, S.; Marqués, F.; Colell, R. (1998). Educación para la salud. Técnicas para el trabajo con grupos pequeños. Lleida: Pages editors. 10. Salvador Sáez y cols. (2001). En Promoción y Educación para la Salud. Conceptos, metodologı́a, programas. Lleida: Editorial Milenio. 11. Sánchez Moreno A.; Aparicio Ramón V.; Germán Bes C.; Mazarrasa Alvear L.; Merelles Tormo A.; Sánchez Garcı́a A. (2000). Enfermerı́a Comunitaria 3. Madrid: McGraw-Hill. Interamericana. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA COMUNITÀRIA 154 Bibliografia complementària 1. Perdiguero E., Comelles J.M. (2000). Medicina y cultura. Estudios entre la antropologı́a y la medicina. Ed. Bellaterra. 2. Fresquet Febrer J.L., Aguirre Marco C.P. (2006). Salut, Malaltia i cultura. Universitat de València. 3. De Santiago Guervós J. (2005). Principios de comunicación persuasiva. Arco/libros. 4. Acı́n Raúl y cols. (s/a). Salud y didáctica de la mirada. Programa Cine y salud. Gobierno de Aragón. 5. Bimbela Pedrola J.L. (s/a). Cuidando al profesional de la salud. Habilidades emocionales y de comunicación. Serie Monografı́as Escuela Andaluza de Salud Pública no 44. Consejeria de Salud. Junta de Andalucı́a. 6. Garcı́a Barbero M., Alfonso Roca M.T., Cancillo Salas J., Castejón Ortega J.V. (1994). Planificación Educativa en Ciencias de la Salud. Barcelona: Masson. 7. Martı́n Zurro, A., Cano Pérez, J.F. (1993). Manual de Atención Primaria. Organización y pautas de actuación en la consulta. Ed. Doyma. 2a ed. 8. Protocolo para la atención sanitaria de la violencia de género. (2009). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 9. Protocolo común para la actuación sanitaria ante la violencia de género. (2007). Ministerio de sanidad y consumo. 10. Programa de prevención del cáncer de mama en la CV. (2001). Monografı́as Sanitarias (Programes Santaris), Serie E, núm.43. Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 11. Anciano Frágil. Guı́a de actuación clı́nica en A.P. (s/a ). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 12. Adaptación a la Guı́a de Actuación Clı́nica: DIABETES. (2004). Mejora de la Consulta de Enfermerı́a. Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana 13. Programa de Supervisión de la Salud Infantil. (1999). DGSP, Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 14. Cartilla de Salud Infantil. (2006). Decreto 147/1986. Orden de 22 de marzo de 1988 de la Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 15. Manual de los Exámenes de Salud en la Edad Escolar. (2003). DGSP, Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 16. Manual del Programa de Prevención de Minusvalı́as Psı́quicas: Detección Precoz de Alteraciones Metabólicas Congénitas. (2003). DGSP, Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 17. Circular 1/06 de la DGSP y Director Gerente de la AVS, de fecha 10/01/2006, por la que se regulan las actividades de promoción y prevención del Programa de Salud de Mayores de 40 años, Subprograma de la Mujer. Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 18. Programa de Salud de la Mujer mayor de 40 años. (2006). Servicio de Salud Infantil y de la Mujer, DGSP, Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 19. Detección Precoz de Cáncer de Cérvix. (2004). DGSP, Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 20. Atención a la mujer climatérica. Guı́a de Actuación Clı́nica en A. P. (2004). DGSP, Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 21. Diagnósticos, intervenciones y resultados de Enfermerı́a en Atención Domiciliaria. Plan para la mejora de la Atención Domiciliaria. (2006). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Edición 22. Plan para la Mejora de la Atención Domiciliaria en la CV, 2004-2007. (2004). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 155 INFERMERIA COMUNITÀRIA 23. Contel, J.C., Jené ,J., Peya, M. (1999). Atención Domicilaria, organización y práctica. Barcelona: Springer-Verlag Ibérica. 24. Metodologı́a de cuidados de enfermerı́a en Atención Domiciliaria. (2004). DGSP, Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 25. Programa de Detección Precoz de Hipoacusias en RN y Lactantes de la CV. (1999). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 26. Control Básico del Embarazo en la CV. Manual para profesionales Sanitarios. (2002). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 27. Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la CV. Guı́a de Prevención de la Enfermedad Cradiovascular. (2009). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 28. Recomendaciones a ls profesionales sobre el informe de Salud del Adulto. Orden 13 de abril de 2005, Conselleria de Sanitat (DOGV no 5016 de 30-05-05). Ministerio de Sanidad y Consumo. Vacunación en adultos. Recomendaciones 2004. 29. Guı́a de Promoción de Salud de las Personas Mayores. (1997). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 30. Guı́a de Práctica Clı́nica de Enfermerı́a: Prevención y tratamiento de UPP y otras heridas crónicas. (2008). Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Audiovisuals 1. Super Size me. Dirigida por Morgan Spurlock. Fortissimo Films. EEUU. 2003. (ALIMENTACIÓN) 2. American Cuisine. Jean-Yves Pitoun. EEUU 1998 (98 min.) (ALIMENTACIÓN) 3. Una casa de locos. Cédri Klapisch. Francia/España 2002(112 min.) (ENTORNOS SALUDABLES) 4. Charlie y la fábrica de chocolate. Tim Burton. Reino Unido/EEUU. 2005 (115 min.) (AUTOESTIMA) 5. Las mujeres de verdad tienen curvas. Patricia Cardoso. EEUU. 2002 (90 min.) (AUTOESTIMA) 6. Amelie. Jean-Pierre Jeunet. Francia/Alemania. 2001 (120 min) (AUTOESTIMA) 7. Quiero ser como Beckham. Gurinder Chadha. Reino Unido. 2002 (110 min.) (EDUCACIÓN SEXUAL) 8. Belle Epoque. Fernando Trueba. España/Francia/Portugal. 1992 (109 min.) (EDUCACIÓN SEXUAL) 9. Más pena que gloria. Vı́ctor Garcı́a León. España 2001 (91 min.) (TABACO, ALCOHOL Y OTRAS DROGAS) Portals d’Internet d’interés a) Consejeria de Salud. Junta de Andalucı́a: http://www.juntadeandalucia.es/salud/sites/csalud/portal/in dex.jsp b) Conselleria de Sanitat, Valencia: http://www.san.gva.es/ c) Escuela Andaluza de Salud Pública: http://www.easp.es/web/esp/index.asp d) Escuela Valenciana de Estudios en Salud: http://www.eves.san.gva.es/portal/ e) Ministerio de Sanidad y Consumo: http://www.msc.es f) Organización Mundial de la Salud: http://www.who.org g) Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SEMFYC): http://www.semfyc.es/es/ Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA COMUNITÀRIA 156 h) Gobierno de Aragón. Salud y Consumo. http://portal.aragon.es/portal/page/portal/SALUDPUBLICA i) Programa Cine y Salud (Gobierno de Aragón). http://portal.aragon.es/portal/page/portal/SALUDPU BLICA/CATALOGO/Programa%20Cine%20y%20Salud j) Dirección General de Salud Pública. http://www.sp.san.gva.es/ Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 157 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Salut pública i infermeria comunitària Codi assignatura 34377 Nom assignatura GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 4,5 (Presencial: 60% → 67,5 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5,75 0,8 0 0 0,2 6,75 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Camaño Puig, Ramón Eusebio (RECP) Despatx: No 5, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Antoni Merelles Tormo (AMT) — Gr A, B Despatx: No 12, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Camaño Puig, Ramón Eusebio (RECP) — Gr C, D Despatx: No 5, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Elena Santainés Borredá (ESB) — Gr A, B, C, D Despatx: No 1, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Despatx: Correu-e: Prof. 5: Despatx: Correu-e: Prof. 6: Despatx: Correu-e: Prof. 7: Despatx: Correu-e: Prof. 8: Despatx: Correu-e: Prof. 9: Despatx: Correu-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 158 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura Gestió i Administració dels Serveis de Salut, forma part de la matèria Salut Pública i Infermeria Comunitària, segons el Document de Verificació del tı́tol de Grau en Infermeria per la Universitat de València. L’administració de serveis de salut, o administració sanitària, és una de les disciplines de la Salut Pública que ha incorporat les tècniques de gestió cientı́fica dels serveis sanitaris. Constituı̈x la ciència social i tècnica relacionada amb la planificació, organització, direcció i control dels serveis i programes de salut, mitjançant sistemes permanents de garantia de qualitat i seguretat. La seva funció és la integració eficient i efectiva dels recursos humans, fı́sics i econòmics per a assolir una atenció òptima de serveis de salut a la ciutadania. Pels sabers, mètodes i tècniques que aporta, l’assignatura es considera transversal a totes les matèries i assignatures que constituı̈xen el mòdul 2 Ciències de la Infermeria. A més, per la seva aplicació pràctica, es converteix en l’eix vertebrador de la matèria Pràctiques integrades en l’Àrea/Departament de Salut, atès que en ella l’alumnat es capacitarà per a exercitar la pràctica professional, actuant en els processos i seguint els procediments de gestió de qualitat i seguretat que ha de realitzar una/un infermera/o generalista en les institucions sanitàries que brinda el Sistema Nacional de Salut i Dependència a la ciutadania, segons els diferents nivells d’atenció soci-sanitària. La justificació de l’assignatura en el pla d’estudis queda clarament reflectida en el Document de Verificació abans esmentat, on es defineix el perfil professional del Graduat/a en Infermeria de la següent manera: Les infermeres i infermers participen en les activitats de planificació organització i control, encaminades a cobrir els objectius traçats en l’equip de salut. Exerciten les activitats pròpies de l’administració dels serveis d’infermeria, mitjançant l’elaboració de protocols i procediments, les tasques de supervisió, l’establiment d’indicadors i complimentació de registres dintre del sistema d’informació sanitària. Dissenyen estratègies dirigides al control de la qualitat de l’atenció dels serveis d’infermeria. Les infermeres i els infermers participen en la formació continuada dels propis professionals i en la formació dels estudiants, donant suport la difusió i intercanvi de coneixements i experiències entre els serveis de salut i els centres docents universitaris. Igualment, poden realitzar tasques d’investigació documental i de camp que contribueixin a orientar i enriquir la seva pràctica professional, aixı́ com iniciar, desenvolupar i participar en programes i projectes d’investigació tant en el nivell d’anàlisi subindividual, individual i poblacional. En el Document de Verificació s’aposta per un enfocament dels ensenyaments que serveixi per a donar resposta a la complexitat actual dels serveis de salut, atès que cada vegada més es requereix de professionals d’infermeria competents per a manejar informacions complexes, utilitzar les noves tecnologies i donar suport eficaçment la gestió de la qualitat i la seguretat del pacient, aixı́ com involucrar-se en la investigació per a la millora dels sistemes i serveis de salut. En el pla d’estudis l’assignatura de Gestió i Administració dels Serveis de Salut és, precisament, l’encarregada d’abordar dita comesa, incorporant-se en el programa les recomanacions de la Agència de Qualitat del Sistema Nacional de Salut, i del Ministeri de Sanitat, Polı́tica Social i Igualtat, en les seves accions proposades en el Pla de Qualitat. A més, d’acord amb la normativa vigent, s’ha incorporat la perspectiva de gènere, que es considera fonamental per les aportacions al coneixement i a la pràctica de la Infermeria, en la societat actual. En aquest sentit, s’ha constatat que hi ha un biaix de gènere en l’atenció sanitària, quant al diagnòstic i tractament de problemes de salut, i davant l’escolta del malestar i manifestacions de la malaltia. També existeixen desigualtats en l’ús dels serveis i estratègies terapèutiques. L’equitat de gènere en salut requereix que homes i dones siguin tractats igual quan tenen necessitats comunes, i que les seves diferències s’aborden de manera diferenciada. Això ha de tenir-se en compte en tot el procés de planificació i prestació de serveis, en tots els àmbits i nivells. És necessari que les evidències cientı́fiques en aquest aspecte siguin donades a conèixer al Graduat/a en Infermeria principalment per dues raons: una com professional que atén les demandes i necessitats de la població i altra perquè prengui consciència com col.lectiu que treballa en el sector salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 159 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 3. Coneixements previs Per a un millor aprofitament de l’assignatura es recomana que l’alumnat haja cursat les següents assignatures: a) Assignatures pròpies de la matèria: • Salut Pública. • Infermeria Comunitària. b) Altres assignatures del mòdul 2 Ciències de la Infermeria: • Bases històriques, epistemològiques i ètiques de la disciplina infermera. • Infermeria Médico-Quirúrgica-I. c) Assignatures del mòdul 1 Formació bàsica comuna: • Sociologia, gènere i salut. • Farmacologia. 4. Objectius i competències Els objectius i competències de la matèria assignats en el document Verifica es consideren transversals i la majoria d’ells, ja han estat avaluats en les assignatures de Salut Pública i Infermeria Comunitària. En aquesta guia es detallen aquells que s’han considerat més adequats per a l’assignatura de Gestió i Administració dels Serveis de Salut. A més s’han incorporat altres objectius especı́fics d’acord a les Unitats Temàtiques desenvolupades en el programa. Competències generals G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-2 Reconèixer el dret a la salut, aplicar el principi d’equitat social a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-19 Protegir la salut i el benestar de les persones, famı́lia i grups atesos, garantint una atenció integral. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-23 Desenvolupar accions d’educació per a la salut utilitzant les estratègies adequades a les persones, famı́lies i comunitats, posant al alzance de la població i en un llenguatge comprensible la informació cientı́fica i les recomanacions que es deriven. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 160 G-27 Conèixer l’estructura, funcionament i finançament dels sistemes sanitari i sociosanitario, amb la finalitat d’utilitzar de forma òptima els recursos disponibles. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-29 Conèixer i utilitzar els diferents sistemes d’informació sanitària. G-30 Identificar els determinants de la salut, tant biològics com demogràfics, ambientals, socials, econòmics, culturals, psicològics i de gènere, analitzar la seua influència en les condicions de vida i treball de la població i la seua repercussió en el procés de salut-malaltia. G-31 Identificar la participació comunitària com un element imprescindible per al desenvolupament de la promoció de la salut, aixı́ com participar en la formulació, execució i avaluació de polı́tiques públiques saludables i projectes intersectoriales que enfortisquen el desenvolupament local. G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. G-35 Comprendre la importància i les limitacions del pensament cientı́fic en l’estudi, la prevenció i el maneig de l’estat de salut de les persones. G-36 Adquirir la formació bàsica per a l’activitat investigadora, identificant els elements i fases que intervenen en el procés d’investigació. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competències especı́fiques E-14 Dirigir, avaluar i prestar les cures integrals d’infermeria a l’individu a la famı́lia i a la comunitat. E-15 Capacitat per a descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a l’individu, la famı́lia i la comunitat. Comprendre la funció i activitats i actitud cooperativa que el professional ha de desenvolupar en un equip d’Atenció Primària de Salut. Promoure la participació de les persones i grups en el seu procés de salut-malaltia. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per a atendre a les persones en situacions de salut i malaltia com integrants d’una comunitat. Identificar i analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus, grups i comunitat. Aplicar els mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per a identificar els problemes de salut més rellevants en una comunitat. Analitzar les dades estadı́stiques referits a estudis poblacionals des de la perspectiva de gènere, identificant les possibles causes de problemes de salut. Educar, facilitar i donar suport la salut i el benestar dels membres de la comunitat, les vides de la qual estan afectades per problemes de salut, risc, sofriment, malaltia, incapacitat o mort. E-20 Conèixer el Sistema Sanitari Espanyol. Identificar les caracterı́stiques de la funció directiva dels serveis d’infermeria i la gestió de cures. Conèixer i ser capaç d’aplicar les tècniques d’adreça de grups. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents Tal com es desprèn, el/la Graduat/da en Infermeria haurà de tenir les capacitats i les destreses necessàries perquè pugui prestar amb eficiència, equitat i qualitat totes les atencions definides en la cartera de serveis que oferix el sistema de salut. Haurà d’aplicar les normatives i disposicions marcades per la gerència, incloent el relatiu a aplicació de les eines de gestió, els procediments administratius generals que són propis als serveis de salut, i el maneig dels sistemes d’informació per a aspectes rellevants d’avaluació i control de qualitat i de seguretat del pacient. Haurà de contar aixı́ mateix amb l’actitud i aptitud necessària per a desenvolupar i donar suport la de participació d’as/us usuàries/us, en un context de democràcia i responsabilitat compartida. Al mateix temps s’espera que posseeixi un conjunt de valors humans i ètics que els permeti participar i/o impulsar processos i accions darrere del desenvolupament i el benestar general de la seva població, l’acurtament de les bretxes de desigualtat social i l’eliminació de les inequitats, aixı́ com el desenvolupament i sostenibilitat de formes democràtiques de participació social. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 161 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 5. Resultats d’aprenentatge UNITAT TEMÀTICA 1: SISTEMES ECONÒMICS I SOCIALS 1. Identificar els elements bàsics i objectius d’un sistema econòmic. 2. Analitzar els canvis que s’han produı̈t en el model d’empresa capitalista i les conseqüències socials i econòmiques. 3. Definir el concepte de benestar social i analitzar la seva relació amb la intervenció de l’Estat en les societats avançades, 4. Analitzar els fonaments ideològics, polı́tics, socials i econòmics de l’Estat de benestar. 5. Conèixer la situació de salut en el món i la influència que el procés de globalització econòmica exerceix en la mateixa. UNITAT TEMÀTICA 2: POLÍTICA SOCIAL I MODELS SANITARIS 1. Conèixer les directrius que emanen dels organismes internacionals en matèria de desenvolupament social, econòmic i sanitari. 2. Identificar les polı́tiques de salut predominants que donen suport als processos de reforma del sector salut. 3. Sintetitzar les caracterı́stiques fonamentals dels principals models sanitaris dels paı̈sos del nostre entorn. 4. Conèixer les principals caracterı́stiques de l’estructura i funcionament de l’actual sistema sanitari espanyol. 5. Relacionar com un model sanitari determina l’organització dels serveis d’Infermeria i la seva pràctica professional. 6. Debatre sobre reformes dels sistemes sanitaris públics, amb especial referència a Espanya i les reformes en curs dels paı̈sos del seu entorn. UNITAT TEMÀTICA 3: ECONOMIA DE LA SALUT 1. Conèixer els principis bàsics de l’economia en general i de l’economia de la salut en particular. 2. Relacionar el desenvolupament econòmic amb la salut de les poblacions i els serveis sanitaris. 3. Familiaritzar-se amb els factors determinants de la despesa sanitària i els aspectes rellevants de les polı́tiques de salut. 4. Conèixer els elements que intervenen en el mercat sanitari i les seves particularitats de funcionament. 5. Interpretar els conceptes de finançament, assegurament, provisió, anàlisi de cost/efectivitat, anàlisi de cost/benefici, distribució de recursos, etc., per tal de millorar l’eficàcia, eficiència i productivitat de les institucions sanitàries. UNITAT TEMÀTICA 4: GESTIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 1. Identificar les etapes del procés administratiu, i analitzar els diferents elements que l’integren. 2. Conèixer els models teòrics de les organitzacions i la seva evolució històrica, i la seva influència en l’organització dels serveis de salut. 3. Aprendre la metodologia de la planificació estratègica i utilitzar les seues eines per a la gestió dels serveis de salut a partir de dades demogràfiques i epidemiològiques i en funció de les necessitats de la població. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 162 4. Conèixer els principis bàsics i de funcionament del Sistema d’Informació Sanitària, i familiaritzar-se amb la tecnologia que facilita el seu maneig. 5. Conèixer i manejar les fonts d’informació i els sistemes de registres utilitzats en les diverses institucions sanitàries de l’Àrea/Departament de Salut. 6. Utilitzar i interpretar els indicadors de gestió dels serveis, i de gestió de la qualitat i la seguretat. 7. Conèixer els elements claus que intervenen en el desenvolupament de la cultura organitzacional. 8. Adquirir coneixements per a l’exercici del lideratge i la comunicació en les organitzacions. 9. Analitzar els elements que formen part de la gestió estratègica i operacional en el context de canvi dels recursos humans de salut. 10. Reconèixer i explicar el rol i la importància que complixen els recursos humans en l’èxit de les organitzacions. 11. Justificar la importància del treball en equip i proposar estratègies per a promoure’l en les institucions soci-sanitàries. 12. Analitzar les variables i dimensions del clima organitzacional i la seva repercussió en el treball en equip. 13. Aplicar metodologies, tècniques i procediments per a l’avaluació del desempenyorament laboral. 14. Proposar un pla de formació continuada que millore una atenció d’infermeria basada en els principis de seguretat del pacient. UNITAT TEMÀTICA 5: QUALITAT I SEGURETAT EN L’ATENCIÓ A LA SALUT 1. Reconèixer la importància de la seguretat del pacient en la qualitat de l’atenció a la salut. 2. Conèixer la famı́lia de normes ISO de gestió de la qualitat i les metodologies per a implantar la millora contı́nua i el model d’excel.lència empresarial EFQM. 3. Identificar errors i fallades que apareixen en situacions de la pràctica clı́nica. 4. Manejar la terminologia i la taxonomia relacionada amb la seguretat del pacient. 5. Descriure els diferents tipus d’estudis epidemiològics dissenyats per a l’estudi dels successos adversos. 6. Comparar els sistemes de vigilància i control amb els sistemes de notificació de successos adversos. 7. Classificar les activitats de millora de la seguretat del pacient. 8. Descriure els components essencials de la cultura de la qualitat i la seguretat en els centres sanitaris. 9. Identificar els components del risc clı́nic i elaborar plans de control del mateix. 10. Descriure els trets que caracteritzen un succés sentinella. 11. Conèixer la metodologia per a l’anàlisi d’avaluació dels riscos (AMFE, ACR). 12. Utilitzar les Guies de Pràctica Clı́nica per a reforçar les estratègies de salut de seguretat del pacient. 13. Enumerar i comentar els trets professionals que els i les pacients esperen d’Infermeria. 14. Comprendre el rol que tenen els i les pacients en la prevenció d’errors i la millora de la qualitat. 15. Plantejar lı́nies d’investigació que permetin la millora contı́nua de la qualitat i seguretat del pacient en la prestació dels serveis d’Infermeria. 16. Conèixer les claus de la gestió integrada dels sistemes de qualitat, la prevenció de riscos laborals i el pla de gestió dels residus sanitaris. 17. Conèixer els mètodes per a avaluar les condicions de treball. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 163 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 18. Conèixer la metodologia per al disseny i implantació dels plans d’emergència i autoprotecció. 19. Identificar les actuacions a seguir per al control de les situacions d’emergència, tant per desastres naturals com no naturals, en un entorn laboral i en la comunitat. 20. Enumerar els procediments, processos i activitats per a la gestió integral de residus hospitalaris i similars. 21. Comentar els principals problemes amb els quals s’enfronta la pràctica del periodisme cientı́fic en l’actualitat. 22. Detectar els principals problemes de les notı́cies cientı́fiques que es difonen diàriament en els diferents mitjans de comunicació. 23. Utilitzar les eines disponibles per a valorar crı́ticament la qualitat de l’activitat cientı́fica. 6. Continguts A) PROGRAMA DE CONTINGUTS TEÒRICS UNITAT TEMÀTICA 0: PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA Suposa un primer contacte amb les i els estudiants. En les dues primeres hores de curs s’aprofitarà per a donar a conèixer i comentar en la classe els següents punts: 1. El programa teòric i pràctic de l’assignatura. 2. Les competències i resultats d’aprenentatge que es pretén aconseguir durant el quadrimestre. 3. Les estratègies d’ensenyament-aprenentatge (mètodes actius). 4. El mètode d’avaluació. A més, es procedirà a la realització de l’avaluació diagnòstica de l’alumnat. UNITAT TEMÀTICA 1: SISTEMES ECONÒMICS I SOCIALS Descripció del contingut La unitat consta de cinc temes. En el primer s’oferix a l’estudiant una panoràmica general sobre els principals sistemes econòmics i socials dominants en la història recent: el capitalisme i el socialisme. Es descriuen els corrents de pensament més importants per a l’estudi del fenomen econòmic en la societat. El segon, se centra en l’economia de mercat i l’empresa capitalista, fent un breu recorregut de la seva evolució. En cada etapa, es destaquen les conseqüències socials i econòmiques, derivades dels canvis en l’organització de l’empresa i en el procés de treball. El tercer, es dedica a l’estudi dels models d’Estat i les seves formes de govern, analitzant les caracterı́stiques i els principis de l’Estat liberal i de l’Estat democràtic. En el quart, s’introduı̈x el concepte d’Estat actual, i els termes associats de nacionalitat i ciutadania. Després d’això, s’expliquen els elements constitutius, les funcions, i la divisió de poders de l’Estat, aixı́ com les formes de govern. Per a contextualitzar el concepte d’Estat, es pren com referencia la Constitució espanyola de 1978. Els últims apartats del tema es dediquen a la participació de l’Estat en l’activitat econòmica, destacant el paper de l’Estat de Benestar i la seva funció planificadora. El cinquè tema de la unitat va dirigit a estudiar els nous escenaris derivats de la globalització, destacant les grans diferències i desigualtats en la salut de la població. A través dels indicadors de desenvolupament humà seleccionats s’analitzen les taxes de morbiditat i mortalitat que són molt més elevades en les persones més pobres i en els grups desfavorits i socialment exclosos. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 164 Temes Tema 1: Sistemes econòmics i socials. Concepte de sistema econòmic. Sistema econòmic capitalista. Desenvolupament històric. El liberalisme i la ideologia liberal. L’economia socialista: corrents de pensament que expliquen el fenomen econòmic. La manera de producció. Objectius del sistema econòmic. (≈ 3h) Tema 2: Economia de mercat i capitalisme. Caracterı́stiques i institucions de l’empresa capitalista. Un poc d’història de l’empresa capitalista. L’organització cientı́fica del treball: el model tayloristafordista. Conseqüències socials i econòmiques. Les dificultats de l’empresa capitalista: la crisi de 1929 i el perı́ode d’entre-guerres. L’empresa multinacional i la internacionalització de l’economia. Canvis en l’empresa. El model de la nova empresa. Canvis en el procés de treball. (≈ 3 h) Tema 3: Models d’Estat. (Estat i economia de mercat). Origen de l’Estat modern. Estat liberal i la democràcia representativa. Caracterı́stiques i principis de l’Estat liberal de dret. El pas de l’Estat liberal a l’Estat democràtic i la igualtat. (≈ 2 h) Tema 4: Concepte actual d’Estat: L’Estat de Benestar. Concepte actual d’Estat. Elements constitutius de l’Estat. Paper de l’Estat en l’activitat econòmica. Planificació com funció d’Estat. Tipus d’intervenció econòmica. L’Estat de benestar. (≈ 2 h) Tema 5: Globalització i Salut. Desigualtats en salut. Globalització o mundialització com causa de les diferències mundials en els nivells socioeconòmics. Organitzacions econòmiques internacionals. Ajustaments estructurals, pobresa i desigualtat. Els grups de risc davant la desigualtat. (≈ 4 h) UNITAT TEMÀTICA 2: POLÍTICA SOCIAL I MODELS SANITARIS Descripció del contingut La segona unitat consta de quatre temes, a través dels quals ens aproximarem a les polı́tiques públiques de salut proposades per NN.UU., i els seus àmbits d’aplicació. S’emfatitza l’anàlisi dels sistemes de salut com determinant de la salut col.lectiva. En el sistema sanitari espanyol es descriuen els canvis que es produı̈xen en la legislació. Es destaca la creació del Sistema Nacional de Salut i el paper ocupat per la nova filosofia i pràctica de l’Atenció Primària de Salut i de la Salut Pública, com element clau del sistema. En cada etapa legislativa s’analitzen les repercussions per a la carrera i professió d’Infermeria. L’últim dels temes es dedica al repàs de les recomanacions de la OMS/OPS per a plantar cara a tots aquests desafiaments d’ordre mundial. S’analitzen les estratègies d’actuació sostenible en la polı́tica de Salut per a tots en el segle XXI i els Objectius del Mil.lenni. Temes Tema 6: Polı́tica social i sanitària. Concepte. Polı́tica social en les Estratègies Nacionals de Desenvolupament. Instruments per al desenvolupament social: ocupació i treball digne, educació, salut, protecció social i cohesió social. Comparativa dels models socials. La polı́tica sanitària com element de l’Estat de benestar. El sistema de salut com part del sistema de desenvolupament. (≈ 2 h) Tema 7: Sistemes sanitaris i reformes sanitàries. Els sistemes sanitaris i el context en el qual es desenvolupen els principals models sanitaris: Bismarck, Beveridge i modelo Friedman o de lliure mercat. Caracterı́stiques de cada model quant a finançament, organització, recursos, funcionament i prestació de serveis. La crisi dels sistemes sanitaris en el context de la crisi de l’Estat de benestar. Les reformes sanitàries i els problemes dels sistemes sanitaris actuals. (≈ 3 h) Tema 8: Sistema sanitari espanyol. La reforma sanitària. Evolució històrica de la sanitat espanyola i la repercussió en la carrera i professió d’Infermeria. La Llei General de Sanitat i el Sistema Nacional de Salut. La descentralització i l’organització dels serveis sanitaris: atenció primària, atenció especialitzada i salut pública. El Consell Interterritorial de Salut. Els Consells de Salut i participació ciutadana. La reforma sanitària a Espanya: L’informe Abril. La Comissió parlamentària per Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 165 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT a la modernització del SNS. El futur del Sistema Nacional de Salut. La llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, de 2003. Propostes de reforma. Valoració de les reformes sanitàries en curs. (≈ 4 h) Tema 9: Reformulació de les estratègies de salut per a tots: model sanitari basat en la salut pública. L’estratègia Salut XXI de la OMS. L’atenció primària més necessària que mai. Lı́nies generals d’actuació. Principis i caracterı́stiques del model sanitari basat en la salut pública. (≈ 3 h) UNITAT TEMÀTICA 3: ECONOMIA DE LA SALUT Descripció del contingut Els tres temes que componen aquesta unitat constituı̈xen en bona part una extensió de les unitats precedents, ja que tracten de l’aplicació de l’economia a l’àmbit de la salut i dels serveis sanitaris. Es parteix de la noció d’escassesa de recursos i dels problemes que planteja la seva assignació en nom d’assolir l’eficàcia i l’equitat. S’analitza el sistema sanitari a la llum de la teoria del mercat de competència perfecta. Les fallades en aquesta teoria obliguen a l’Estat a adoptar un paper d’interventor per a corregir les disfuncions del mercat. S’introduı̈xen elements que ajuden a entendre el paper dels fiançadors, els proveı̈dors i els consumidors de serveis sanitaris. S’assenyala el paper de l’evolució econòmica com un instrument d’ajuda als processos de presa de decisions. Temes Tema 10: Economia i Economia de la salut. Concepte d’Economia i d’Economia de la Salut. Els protagonistes de la vida econòmica: les famı́lies, les empreses, les administracions i les institucions financeres. La producció en salut. Relacions entre l’economia i el sector sanitari. El P.I.B. com indicador de la despesa sanitària. El paper del sector sanitari en l’economia. (≈ 3 h) Tema 11: El mercat sanitari: la demanda i l’oferta. Els serveis sanitaris com béns econòmics. Les fallades del mercat sanitari: Incertesa, externalitats, asimetries d’informació, monopoli. Respostes institucionals a les fallades de mercat. El paper de l’Estat en els criteris econòmics aplicables en els serveis de salut. Eficàcia, efectivitat, eficiència i equitat. La demanda de salut. Factors de la demanda. Finançament dels serveis de salut. L’oferta sanitària. Factors que determinen l’oferta d’atenció sanitària. El comportament dels proveı̈dors. Models de retribució de la professió mèdica. Les assegurances de salut públiques i privades. (≈ 3 h) Tema 12: Avaluació econòmica de programes i serveis sanitaris. Avaluació econòmica dels serveis sanitaris. Fonaments econòmics de l’avaluació. Mesura i valoració de costos i beneficis. L’Anàlisi Cost-Benefici. L’Anàlisi Cost-Utilitat. L’Anàlisi Cost-Efectivitat. Estudis empı́rics d’avaluació econòmica de programes sanitaris. (≈ 2 h) UNITAT TEMÀTICA 4: GESTIÓ DELS SERVEIS DE SALUT Descripció del contingut Aquesta unitat consta de set temes. Aquı́ els serveis de salut s’enfoquen des de la gestió i la planificació sanitària. La planificació sanitària és una activitat administrativa de gran dificultat, atès que es requereix de la voluntat polı́tica, per a fer de la planificació un punt de partida per a la presa de decisions i passar a l’acció, podent-se utilitzar diferents tècniques, depenent de les condicions socials i econòmiques de cada paı́s. Actualment es distingeixen tres grans àmbits d’actuació que és necessari desenvolupar per a la formació de les/els professionals de la salut, com són: gestió de l’organització, gestió dels recursos humans i gestió de la qualitat i seguretat. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 166 Temes Tema 13: Administració dels serveis de salut. L’administració. Concepte d’administració. Evolució històrica dels models organitzatius. L’administració dels serveis de salut. Nivells d’organització: atenció primària i atenció especialitzada. Serveis que presten i persones que s’atenen. La coordinació. (≈ 1 h) Tema 14: Planificació sanitària. La planificació. Generalitats i conceptes La planificació com procés. Models i tipus de planificació. La planificació estratègica: components i procés. Etapes del procés de planificació. Avaluació de programes. Plans Integrals de Salut. Plans d’Igualtat. (≈ 2 h) Tema 15: Sistemes d’Informació Sanitària. Concepte de S.I.S. Objectius. Dades i informació. Conjunt Mı́nim Bàsic de Dades (CMBD). Necessitat d’un S.I.S. Usuaris. Valor i cost. Fonts d’informació. Funcionament i elements d’un S.I.S. Aplicació en la salut pública, la clı́nica i la gestió. Indicadors de gestió dels serveis de salut. (≈ 2 h) Tema 16: La cultura de les organitzacions de salut. Concepte i elements. Com es forma, manté i desenvolupa la cultura organitzacional. Caracterı́stiques bàsiques i funcions de la cultura organitzacional. Tipus de cultura. Conflicte de paradigmes. Desenvolupament organitzacional i desenvolupament cientı́fic-tècnic: dimensions d’ambdós eixos. La cultura organitzativa dels serveis de salut. La cultura organitzacional centrada en l’usuari, la qualitat i la seguretat. Beneficis esperats. (≈ 2 h) Tema 17: Gestió dels Recursos Humans. Importància dels recursos humans en les organitzacions. El canvi en les organitzacions. El lideratge. Les polı́tiques i processos de gestió en recursos humans. (≈ 1 h) Tema 18: Treball en Equip. Condicions per al treball en Equip. El Clima organitzacional. Tipus de conflicte Solució de conflictes. Conformació d’equips de treball. Caracterı́stiques dels equips de treball. Tècniques de treball en equip. Tècniques de major ús per a mesurar o avaluar el clima organitzacional. (≈ 1 h) Tema 19: Avaluació i desenvolupament dels Recursos Humans. L’avaluació del desempenyorament. Mètodes i instruments per a avaluar el desempenyorament. Aplicació dels resultats de l’avaluació. Què comprèn el desenvolupament de Recursos Humans? El procés de capacitació. El pla de capacitació. El programa de motivació i benestar del personal. Etapes. (≈ 1 h) UNITAT TEMÀTICA 5: QUALITAT I SEGURETAT EN L’ATENCIÓ A LA SALUT Descripció del contingut L’última unitat del programa consta de nou temes, i es dedica al desenvolupament del model de gestió clı́nica orientat a la qualitat i seguretat de l’atenció. Una cultura positiva sobre seguretat del pacient en les institucions sanitàries es perfila com un dels requisits essencials per a evitar, en la mesura del possible, l’aparició d’efectes adversos, i errors en la pràctica clı́nica. Però seria una fallada en el programa, si no s’aportara des del punt de vista de la salut pública, una mirada més àmplia dels termes risc i seguretat, atès que en la societat actual també es produı̈xen successos i efectes adversos, generats pels riscos no assistencials, que tenen a veure principalment amb la intervenció humana, i també s’espera una resposta ràpida del sistema sanitari. Per això, no és d’estranyar que el contingut de la unitat giri entorn de la gestió del risc en els seus dos grans eixos: la gestió del risc assistencial i no assistencial. Diferents organismes han posat de manifest la importància i magnitud d’ambdós problemes i s’han implantant polı́tiques internacionals per a la seva intervenció, que s’aniran desenvolupant al llarg dels temes que conformen la unitat. El coneixement s’ha estructurat de manera seqüencial, i encara que la majoria de temes estan dirigits a l’estudi del primer eix, es parteix del concepte de risc, epidemiologia i gestió que són comunes, però l’aplicació de les eines de gestió del risc, els aspectes ètics i legals, les repercussions socials i per als professionals, o a la implicació de la ciutadania en la gestió del risc van dirigides als dos grans eixos d’actuació abans esmentats. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 167 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT Temes Tema 20: Marc conceptual de la qualitat i seguretat del pacient. La qualitat de l’atenció a la salut: Concepte i dimensions de la qualitat assistencial. Enfocaments sistèmics de la qualitat assistencial. El Pla de Qualitat del SNS. La Salut Pública i la Seguretat de Pacients. Marc conceptual de la seguretat del pacient. Antecedents històrics. Aliança Mundial per la seguretat del pacient. Estratègies internacionals en seguretat del pacient. Instruments de millora de la qualitat. Qualitat percebuda i satisfacció. Indicadors de qualitat. Mètodes d’avaluació de la qualitat. Models d’acreditació: Normes ISO, Joint Commission on Hospital Accreditation (JCHA), Model Europeu (EFQM). Audit mèdic. Instruments per a la millora continua. (≈ 2 h) Tema 21: La seguretat del pacient: Un repte del sistema sanitari. El problema dels efectes adversos (EA) relacionats amb l’assistència sanitària. El risc assistencial o clı́nic: conceptes bàsics. Coneixements, actituds i habilitats sobre el risc. Errors en la pràctica clı́nica. Models de l’error humà. Psicologia de l’error. Factors causals de l’error: errors actius i fallades del sistema. Taxonomia i sistemes de classificació. Gravetat de l’error. Error i responsabilitat. (≈ 2 h) Tema 22: Magnitud i transcendència del risc assistencial: epidemiologia i estudi individual dels successos adversos. El risc clı́nic. Fonts de dades sobre els successos adversos. La perspectiva epidemiològica en l’estudi dels successos adversos. Freqüència distribució i caracterı́stiques dels EA. Tipus d’estudi. Estudi nacional sobre els efectes adversos relacionats amb l’hospitalització a Espanya (ENEES). Sistemes de Vigilància i Control vs. Sistemes de Notificació i Registre dels successos adversos. Classificació i caracterı́stiques ideals dels sistemes de notificació. Experiències internacionals i nacionals dels sistemes de notificació. (≈ 2 h) Tema 23: Prevenció dels successos adversos. Història natural de la malaltia i nivells de prevenció. Història natural de la malaltia i nivells de prevenció: primària, secundària i terciària. Nivells de gestió i actuacions en seguretat del pacient. Actuacions en macrogestió, mesogestió i clı́nica. La cultura de la seguretat: prevenció primordial dels successos adversos. (≈ 1 h) Tema 24: La gestió del risc: Estratègies de seguretat del pacient. Gestió de riscos: Fases, tècniques i eines. Fonts d’identificació del risc: indicadors de seguretat del pacient. Tipus d’indicadors. Eines d’anàlisis i avaluació proactiva dels riscos. Anàlisi modal de fallades i els seus efectes. (AMFE). Anàlisis i avaluació reactiva dels riscos. Anàlisis causa arrel. (ACR). Possibilitats de prevenció. Planificació de respostes, els plans d’acció i control en seguretat del pacient. (≈ 1 h) Tema 25: Practiques clı́niques segures i alertes de seguretat. El coneixement cientı́fic com fonament de la seguretat del pacient. Pràctiques clı́niques segures. Indicadors de bones pràctiques. Condicions per a la pràctica clı́nica segura. Instruments d’intervenció: Guies de pràctica clı́nica, Protocols clı́nics. Vies clı́niques, Plans de cures. Pràctiques clı́niques i procediments segurs. Higiene de mans. Infecció nosocomial. Cirurgia segura. Ús segur de medicaments. Riscos transfusionals i seguretat del pacient. Aspectes ètics legals. (≈ 1 h) Tema 26: La comunicació del risc: compartint decisions amb els/as pacients. Un nou perfil d’usuaris/es del sistema sanitari del segle XXI. L’atenció centrada en el pacient. La comunicació amb el pacient. Perspectiva de la ciutadania per la seguretat del pacient. Declaració dels pacients per la seguretat del pacient. Participació dels pacients en la gestió del risc assistencial. Afrontant reptes, buscant solucions. (≈ 1 h) Tema 27: Gestió de riscos sanitaris no assistencials. Concepte. Riscos estructurals, professionals i institucionals. Plans de catàstrofes externes i internes. Gestió de riscos estructurals. Seguretat i electromedicina. Gestió de riscos laborals. Bioseguretat. Gestió de residus sanitaris. Repercussió dels riscos sanitaris sobre els professionals sanitaris. Agressions als professionals sanitaris. Riscos organitzacionals. (≈ 2 h) B) ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DE SUPORT AL PROGRAMA TEÒRIC (en gran grup) • UNITAT TEMÀTICA 1: SISTEMES ECONÒMICS I SOCIALS – Exercici sobre la salut en el món i la globalització (relacionat amb el Tema 5). Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 168 • UNITAT TEMÀTICA 2: POLÍTICA SOCIAL I MODELS SANITARIS – Visualització d’almenys dos documentals i/o pel.lı́cules, amb elaboració d’assajos que continguen les reflexions del grup d’estudiants. • UNITAT TEMÀTICA 3: ECONOMIA DE LA SALUT – Resolució d’exercicis sobre economia de la salut, amb elaboració i discussió de quadres i figures. C) PROGRAMA DE PRÀCTIQUES EN AULA (modalitat P) Per a reforçar el contingut impartit en les Unitats Temàtiques 4 i 5 es proposa la realització d’exercicis pràctics de treball de grup i activitats complementàries perquè les i els estudiants adquirisquen competències i exerciten habilitats i destreses que els van a resultar d’utilitat quan s’incorporen als Centres de pràctiques. Es proposa com exercicis els següents, a triar, en funció de la motivació de l’alumnat. • UNITAT TEMÀTICA 4: GESTIÓ DELS SERVEIS DE SALUT – Exercici examina les teves qualitats personals i elabora el teu currı́culum. • UNITAT TEMÀTICA 5: QUALITAT I SEGURETAT EN L’ATENCIÓ A LA SALUT – Exercicis pràctics sobre l’anàlisi d’una reclamació: el cas de la sobredosi. – Exercici sobre l’error: el cridat cas de les infermeres de Denver. – Exercici de seguiment d’informació periodı́stica. D) ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIES I TRANSVERSALS AMB LES ASSIGNATURES TEÒRIQUES DEL QUADRIMESTRE Per a explicar amb major profunditat tot el relacionat amb la qualitat i la seguretat del pacient es proposa crear com activitat complementària i de manera conjunta amb les assignatures abans esmentades la Setmana de la cultura de seguretat i les bones pràctiques. D’altra banda, es proposa l’organització de dues taules rodones: 1. Sistemes de notificació i registre d’efectes adversos. Es convidarà a persones que intervindran des de diferents perspectives i escenaris: • Un Hospital Universitari de Referència. • Sistema de Notificació i Registre implantat. • Sistemes de Notificació i Registre de la Comunitat Autònoma. 2. L’estratègia de Seguretat del Pacient: Pràctica clı́nica segura. Es convidarà a persones que intervindran des de diferents perspectives i escenaris: • Ús segur del medicament. • Seguretat del pacient i cures d’infermeria. • Prevenció de les infeccions nosocomials. • Seguretat en ginecologia i obstetrı́cia. • Seguretat del pacient pediàtric. • Seguretat del pacient en atenció primària. • Seguretat del pacient en l’àrea mèdica. • Seguretat del pacient i laboratori. • Seguretat des de la perspectiva del pacient. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 169 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT E) ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I TRANSVERSALS AMB LES ASSIGNATURES DE LA MATÈRIA PRÁCTIQUES INTEGRADES EN L’ÀREA/DEPARTAMENT DE SALUT En els programes de les assignatures de la matèria Pràctiques Integrades en l’Àrea/Departament de Salut i en els quaderns de pràctiques que d’elles sorgisquen, s’especificaran els objectius i competències transversals relacionades amb Gestió i Administració dels Serveis de Salut, aixı́ com el pla de treball i les activitats relacionades amb la mateixa a realitzar durant el perı́ode de pràctiques en les Institucions Sanitàries. A continuació s’esmenten, a tı́tol informatiu, algunes d’aquestes activitats: • Introducció a les pràctiques d’Infermeria. Activitats relacionades amb: L’organització del sistema sanitari en el Comunitat Valenciana i la Conselleria de Sanitat. El mapa sanitari: els Departaments i les Zones de Salut. Els recursos sanitaris en Departament de Salut i els seus nivells d’organització funcionament, serveis que presten i persones que atenen. L’Atenció Primària de Salut, l’Atenció Especialitzada i la Salut Pública. • Practicum I, II, III i IV. Activitats relacionades amb els sistemes d’informació sanitària i els exercicis d’indicadors de gestió i qualitat i seguretat del pacient. Aquestes activitats es realitzaran en les Institucions d’atenció primària, atenció hospitalària i salut pública. • Actituds i clima organitzacional. Al finalitzar cadascun dels Practicum es proposen activitats relacionades amb la cultura i el clima organitzacional. L’alumnat emplenarà l’enquesta d’actituds i l’enquesta d’avaluació del clima organitzacional per a mesurar el grau de motivació/desmotivació en el treball. • Formació continuada. Activitats relacionades amb la formació continuada que es realitzaran durant l’estada en cadascuna de les institucions sanitàries on es realitzen les pràctiques. • Qualitat en l’atenció a la salut i seguretat del pacient. Activitats que consistiran en el maneig de les guies clı́niques adequades a cada servei, aplicant els criteris de bones pràctiques i responent el qüestionari de percepció sobre la higiene de mans destinat als professionals sanitaris, elaborat per l’OMS. • Emergències i catàstrofes. Activitats relacionades amb les emergències i catàstrofes que es realitzaran en forma de simulacre amb les institucions col.laboradores. Això guarda estreta relació amb l’assignatura Infermeria en urgències extrahospitalàries, emergències i catàstrofes. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 60 TOTAL (4,5 ECTS × 25 cr × 100 ) T P I L U Horas 57,5 8,0 — — 2,0 67,5 h Distribució de crèdits En el següent quadre es pot visualitzar la càrrega de treball de l’alumnat en les modalitats presencial i no presencial. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 170 ACTIVITATS PRESENCIALS EN AULA Unidad Modalitat Tema Duració temática docent 0 — — 2h 1 T 3h 2 T 3h 1 3 T 2h 4 T 2h 5 T 4h 6 T 2h 7 T 3h 2 8 T 4h 9 T 3h 10 T 3h 3 11 T 3h 12 T 2h 13 T 1h 14 T 2h 15 T 2h 4 16 T 2h 17 T 1h 18 T 1h 19 T 1h 20 T 2h 21 T 2h 22 T 2h 23 T 1h 5 24 T 1h 25 T 1h 26 T 1h 27 T 2h SUBTOTAL 58 h Continua en la pàgina següent Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 171 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT ACTIVITATS PRESENCIALS EN AULA Unidad Modalitat Tema Duració temática docent a — P1 , P2 - 1 2 h (× 2) — P1 , P2 - 2a 2 h (× 2) — P1 , P2 - 3a 2 h (× 2) — P1 , P2 - 4a 2 h (× 2) SUBTOTAL 8 h (× 2) — U1 2h — U2 2h — U3 2h — U4 2h SUBTOTAL 2 h (× 4) Temps de treball no presencial de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes — Elaboració de treballs individuals 5 Elaboració de treballs en grup 5 Estudi i treball autònom 10 Lectures del material complementari 5 Preparació d’activitats d’avaluació 5 Preparació de classes de teoria 10 Preparació de classes pràctiques i de problemes — Resolució de casos pràctics 5 Resolució de qüestionaris on-line — h 60 TOTAL (4,5 ECTS × 25 cr × (1− 100 )) 45 h Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 172 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge Activitats formatives Clases teòricpràctiques Activitas presencials (60%) Activitas no presencials (40%) Treball de grup Tutories Avaluació Activitats complementàries Estudi i treball autònom Metodologia Classes magistrals participatives, amb suport de mitjans audiovisuals en les quals es treballaran els continguts de l’assignatura, es formularan preguntes que es debatran en l’aula. Elaboració de treballs en petit grup (5 o 6 estudiants) sobre continguts del programa amb exposició final oral al gran grup o lliurament del treball realitzat. Perı́ode formatiu realitzat pel professor l’alumnat per a revisar i discutir materials i temes de les classes i consultar dubtes. Proves escrites per a la valoració dels continguts teòricpràctics, i presentació de treballs individuals i en grup. Altres possibles activitats formatives relacionades amb el mòdul: conferències, tallers, vı́deo-fòrum, visites, etc. — Estudi i preparació dels continguts. — Elaboració de tasques i treballs individuals i de grup. — Estudi i preparació de proves orals i/o escrites. L’Aula virtual s’utilitzarà com mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat, aixı́ com per a l’intercanvi de documents i materials de suport a la docència d’ús privatiu per a l’assignatura. Aixı́ mateix, l’alumnat disposa del següent portal d’Internet texttthttp://salpub.uv.es on disposarà de documents i materials de suport a la docència de caràcter públic, retallades de periòdics, audiovisuals, normatives estatals i autonòmiques, enllaços a portals d’interès per a l’assignatura, etc.. Materiales L’alumnat disposarà dels següents materials: a) Guia acadèmica. En ella s’especifiquen les competències, els objectius generals, i especı́fics les unitats temàtiques amb la descripció del contingut, la relació de temes i els continguts, la bibliogràfica especı́fica per unitat, la bibliografia complementària, la metodologia de classe, i l’avaluació de l’assignatura. b) Dossier de materials. S’utilitza com eina d’estudi i aplicació dels conceptes i teoria sobre la temàtica de l’assignatura, es facilitessin les guies expositives i les lectures seleccionades com text de suport. c) Quadern de Pràctiques de Gestió I Administració dels Serveis de Salut. Document concebut com una guia on es detallen els objectius i competències que es pretén cobrir, les activitats i exercicis interactius individuals i grupals, les eines per a la seva execució, aixı́ com el calendari i pla de treball a realitzar durant el perı́ode de pràctiques de l’assignatura. d) Material audiovisual. La malaltia i els serveis sanitaris són una part important de la vida i com a tal apareixen reflectits en moltes pel.lı́cules. En ocasions, es tracta d’una referència sense importància en l’argument i en unes altres és la trama central del mateix. Veure, escoltar i parlar sobre algunes pel.lı́cules pot ser una estratègia pertinent en l’ensenyament de la infermeria ja que permet tenir una visió global de situacions i punts de vista diferents, permet la interactivitat, afavoreix la discussió i l’intercanvi d’idees i, en definitiva, poden contribuir que l’aprenentatge sigui participatiu i divertit. Es facilitarà a l’alumnat un llistat de pel.lı́cules per a triar. e) Portal d’Internet de la matèria i Aula Virtual. S’utilitzarà per a dipositar el material de suport de l’assignatura i com mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 173 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 9. Avaluació L’avaluació de l’adquisició de les competències per part de l’alumnat es realitzarà combinant diferents tipus d’informacions, vinculades a les diferents activitats que les/us estudiants desenvoluparan en l’assignatura. Els procediments d’avaluació seran: A) L’avaluació inicial o diagnòstica. Correspon al procés previ a l’inici de qualsevol fase d’aprenentatge. S’efectuarà mitjançant una prova objectiva amb la qual es pretenen indagar en els coneixements previs dels quals parteix l’alumnat. B) L’avaluació formativa. Es realitza al llarg del procés d’ensenyament/aprenentatge mitjançant l’observació i valoració objectiva del treball cooperatiu. A aquest efecte s’avaluarà: i) L’assistència, actitud, participació en classe, en les taules rodones, vı́deo-fòrum, etc. Aquesta part equivaldrà fins a un 10% de la puntuació total. ii) El treball de grup realitzat en les classes pràctiques P. S’avaluarà mitjançant la resolució d’exercicis o presentació de treballs realitzats a partir de les classes pràctiques en aquest aula. Oportunament es lliurarà el document guia d’aquests treballs. L’assistència a aquestes classes de caràcter pràctic serà obligatòria, i es procedirà al seu control mitjançant fulla de signatures. L’alumnat deu assistir al grup de pràctiques al que ha estat assignat. El canvi de grup ha de justificar-se per escrit al professorat encarregat d’impartir els tallers. Els exercicis o treballs es puntuaran de 0 a 10, i la puntuació final de cada taller consistirà en la mitjana ponderada d’aquests, en funció del pes especı́fic que s’atribueixi a cadascun i que oportunament s’anunciarà. iii) Els continguts teòrics, mitjançant la realització d’un una prova escrita, utilitzant com a instrument les denominades proves objectives o qüestionari amb preguntes tancades (tipus test ), que permeten explorar àmpliament la matèria, donat el nombre elevat de preguntes que poden formularse i per la facilitat que té l’estudiant per dur a terme la seva resposta. La prova constarà d’entre 60 i 75 preguntes, amb 3 alternatives de resposta, de les quals només una serà la correcta. Les preguntes podran referir-se tant als continguts de la part teòrica com als de la part pràctica impartits en les classes P. La puntuació obtinguda, de 0 a 10, es calcularà tenint en compte la següent fórmula: Aciertos: Errores: No de posibles respuestas: Puntuación máxima del test : No total de preguntas del test : A E n p T Exemple: Aciertos: Errores: Omisiones: No de posibles respuestas: Puntuación máxima del test : No total de preguntas del test : (A) (E) (n) (p) (T ) 43 7 10 3 10 60                           → nota = → nota = E A− n−1 43 − 7 3−1 · · p T 10 = 6, 583 60 Complementàriament al test es podran formular entre 5 i 10 preguntes de desenvolupament, aspecte que es concretarà a l’inici de l’assignatura. C) L’avaluació sumativa. En l’avaluació sumativa definitiva es tindran en compte les aportacions i assoliments aconseguits de l’avaluació formativa. En aquest sentit: — La puntuació obtinguda en la prova Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. test equivaldrà al 50% de la nota final. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 174 — Els productes elaborats en els tallers (classes pràctiques P) equivaldran al 40% de la nota final. — L’assistència, actitud, participació en classe. . . equivaldrà al 10% de la nota final. Per procedir al càlcul de la mitjana ponderada es deurà haver obtingut almenys un 4,5 sobre 10 en la parteix tipus test i haver superat amb èxit (5 o més, sobre 10) cadascun dels treballs sol·licitats en els tallers. En cas contrari, la nota que es reflectirà en l’acta serà una de les següents: — La puntuació obtinguda en la prova test , sobre 10, si aquesta fos menor de 4,5. — La mı́nima puntuació menor de cinc, sobre 10, obtinguda en els treballs dels tallers, si s’ha superat la prova test . La puntuació dels exercicis/treballs realitzats en els tallers que s’hagen superat es mantindrà fins a la segona convocatòria. Les competències i objectius relacionats amb les activitats complementàries i transversals realitzades en les assignatures de la matèria pràctiques integrades a l’Àrea/ Departament de Salut, s’avaluaran en cada Practicum (I, II, III y IV). 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) A) BIBLIOGRAFIA BÀSICA UNITAT TEMÀTICA 1: SISTEMES ECONÒMICS I SOCIALS 1. Arregi Aranburu, J. (2005). Dos modelos de estado: la historia y la norma. Nacional de Administración Pública. Madrid: Instituto 2. Beck, U. (2008). ¿Qué es la globalización?: falacias del globalismo, respuestas a la globalización. Barcelona: Editorial Paidós. 3. Beck, U. (2005). Presente y Futuro del Estado de Bienestar: El Debate Europeo. s/l: Mino y Dávila. 4. Galbraith J K: (1996). Una sociedad mejor. Barcelona: Crı́tica-Grijalbo-Mondadori. 5. Held, D. (2008). Modelos de democracia. Madrid: Alianza Editorial SA. 6. Muñoz de Bustillo Llorente, R (coord.). (2007). El Estado de bienestar en el cambio de siglo. Madrid: Alianza Editorial SA. 7. Navarro, V. (2002). Bienestar insuficiente, democracia incompleta. Barcelona: Anagrama. 8. Rojas, M. (2008). Reinventar el Estado del bienestar. La experiencia de Suecia. Gota. Madrid: Gota a 9. Tamames, R. (2009). Para salir de la crisis global: análisis y soluciones: propuestas para España y Latinoamérica. Madrid. EDAF. 10. VVAA. (2005). Globalización y salud. Salud Pública. Madrid: Federación de Asociaciones para la Defensa de la 11. Vidal Villa J M, Martı́nez Peinado J. (1990). Estructura económica y sistema capitalista mundial. Madrid: Pirámide. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 175 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT UNITAT TEMÀTICA 2: POLÍTICA SOCIAL I MODELS SANITARIS 1. Herrera Gómez M, Castón Boyer P. (2003). Las polı́ticas sociales en las sociedades complejas. Barcelona: Ariel. 2. Montagut T. (2008). Polı́tica social. Barcelona: Ariel. 3. Ortiz I. (2007). Estrategias Nacionales de Desarrollo. Guı́as de orientación de Polı́ticas Públicas. Polı́tica Social. Nueva York. Departamento de Asuntos Económicos y Sociales. ONU. 4. Marset Campos P, Sánchez Moreno A, Sáez Gómez JM. (2003). Salud y Sociedad. En: Mazarrasa, et al: Salud Pública y Enfermerı́a Comunitaria, 3 vol. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana, 2a ed. 5. Picasso Repullo JR, Iñesta Garcı́a A. (2006). Sistemas y servicios sanitarios. Santos. Madrid: Dı́az de 6. OMS. (1999). Salud 21. Salud para todos en el siglo XXI. Copenhague: OMS, Oficina Regional Europea y Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, Secretarı́a General Técnica. 7. OMS. (2008). Informe sobre la salud en el mundo 2008. La atención primaria de salud: Más necesaria que nunca. OMS. Disponible en: http://www.who.int/whr/2008/08 report es.pdf. 8. OMS. (2010). Informe sobre la salud en el mundo 2010. Financiación de los sistemas de salud: el camino hacia la cobertura universal. OMS. Disponible en: http://www.who.int/whr/2010/whr10 es.pdf. 9. Menéndez EL. (1992). Salud Pública: Sector estatal, ciencia aplicada o ideologı́a de lo posible in: OPS. La crisis de la salud pública: reflexiones para el debate. Publicación Cientı́fica No 540. Washington: OPS/OMS. 10. Sánchez Garcı́a AM, Mazarrasa Alvear L, Merelles Tormo A. (2003). La evolución del sistema sanitario español y sus repercusiones en la profesión de enfermerı́a. En: Mazarrasa, et al: Salud Pública y Enfermerı́a Comunitaria, 3 vol. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 2a ed. 11. Temes Montes J L, Gil Redrado J. (1995). Sistema Nacional de Salud. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. UNITAT TEMÀTICA 3: ECONOMIA DE LA SALUT 1. Galbraith J K. (1994). Un viaje por la economı́a de nuestro tiempo. Barcelona: Ariel. 2. Gimeno JA, Rubio S, Tamayo P. (2006). Economı́a de la salud: Instrumentos. Santos. Madrid: Dı́az de 3. López i Casasnovas G, Ortún Rubio V. (1998). Economı́a y salud: fundamentos y polı́ticas. Madrid: Encuentro. 4. Martı́n Martı́n JJ, Cabases Hita JM. (2003). Introducción a la economı́a de la salud. En: Mazarrasa, et al. Salud Pública y Enfermerı́a Comunitaria. 3 vol. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 2a ed. UNITAT TEMÀTICA 4: GESTIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 1. Blanco Restrepo JH, José Marı́a Maya Mejı́a JM (s/a). Administración de servicios de salud 2006. Corporación para Investigaciones Biológicas. 2. Friedman, J. (2007). Planificación. Madrid: Ministerio de Administraciones Públicas (MAP). 3. Knox E G. (1981). La epidemiologı́a en la planificación de la atención a la salud. México D.F.: Siglo XXI. 4. Marriner Tomey A. (2009). Guı́a de Gestión y Dirección de Enfermerı́a. Barcelona: Elservier/Mosby. 5. Pineault R, Daveluy C: (1994). La planificación sanitaria. Conceptos, métodos y estrategias. Barcelona: Masson. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 176 6. Instituto de Información Sanitaria. (2010). Sistema de Información Sanitaria del Sistema Nacional de Salud. Madrid: Ministerio de Sanidad y Polı́tica Social. 7. Davini M C et al. (2002). Capacitación del personal de los servicios de salud. Serie observatorio de recursos humanos de salud. No. 3. Quito: OPS –OMS. 8. Roschke, M.A., (Ed.) , (2006). Evaluación en procesos de educación permanente y capacitación es salud. Experiencias y lecciones. Washington D.C.: OPS-OMS. 9. Sabater Rodrı́guez G., Pastor Vicente S. (2003). Introducción a la planificación y programación saniaria. En: Mazarrasa, et al. Salud Pública y Enfermerı́a Comunitaria. 3 vol. Madrid: McGrawHill/Interamericana. 2a ed. UNITAT TEMÀTICA 5: QUALITAT I SEGURETAT EN L’ATENCIÓ A LA SALUT 1. Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud. (2005). Estrategia en Seguridad de Paciente Madrid: Secretarı́a General de Sanidad, Ministerio de Sanidad y Consumo. 2. Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud. (2006). Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud Madrid: Secretarı́a General de Sanidad, Ministerio de Sanidad y Consumo. 3. Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud. (2006). Sistemas de registro y notificación de incidentes y eventos adversos. Madrid: Secretarı́a General de Sanidad, Ministerio de Sanidad y Consumo. 4. Alianza Mundial para la Seguridad del Paciente. (2006). Reto Mundial en pro de la seguridad del paciente 2005-2006. Una atención limpia es una atención más segura. Madrid: Centro de Publicaciones, Ministerio de Sanidad y Consumo. 5. Antequera Vinagre JM. (2006). Derecho sanitario y sociedad. Madrid: Dı́az de Santos. 6. Aranaz y cols. (2008). Gestión sanitaria. Calidad y seguridad de los pacientes. Santos. Madrid, Dı́az de 7. Ayuso Murillo D, Grande Sellera RF. (2006). La gestión de enfermerı́a y los servicios generales en las organizaciones sanitarias. Madrid: Dı́az de Santos. 8. Elı́as C. (2008). Fundamentos de periodismo cientı́fico y divulgación mediática. Editorial. Madrid. Alianza 9. Ferrando Sánchez M, Granero Sancho J. (2005). Calidad total: modelo EFQM de excelencia. España: Taxus y FC. Editorial. 10. Malagón-Londoño G, Galán Morera R, Pontón Laverde G. (2006). Garantı́a de calidad en salud. Bogotá: Ed. Médica Panamericana. 11. Martı́nez López FJ, Ruiz Ortega JM. (2001). Manual de gestión de riesgos sanitarios. Madrid: Dı́az de Santos. 12. Organización Panamericana de la Salud. (2000). Los desastres naturales y la protección de la salud. Washington DC: OPS. Publicación cientı́fica No. 575. 13. Organización Panamericana de la Salud. (1995). Programa de Preparativos y Coordinación del Socorro en Casos de Desastres. Manual para simulacros hospitalarios. Washington DC: OPS. 14. Quiroga S. (2006). Comunicar es salud: la comunicación de la salud analizada por sus protagonistas. Washington DC: OPS. 15. Ruiz Frutos C, Garcı́a AM et al. (2007). Salud laboral: conceptos y técnicas para la prevención de riesgos laborales. Barcelona: Elsevier. Masson. 16. Salas Valenzuela M. (2001). Calidad de la atención con perspectiva de género: aportes desde la sociedad civil. México DF: Plaza y Valdes. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 177 GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 17. Servicio Extremeño de Salud. (2003). Gestión de residuos en centros sanitarios: guı́a básica. Mérida: Junta de Extremadura. 18. Simón P (ed). (2005). La ética de las organizaciones sanitarias y los modelos de calidad. Triacastela. Madrid: B) BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA 1. Aranaz JM. Experiencias nacionales e internacionales en la gestión de riesgos: pasado, presente y futuro. En: Aranaz Andrés JM, Vitaller Burillo J (ed). (2004). De las complicaciones y efectos adversos a la gestión de los riesgos de la asistencia sanitaria. Valencia: Escuela Valenciana de Estudios de la Salud. 2. Donabedian A. (1984). La calidad de la atención médica. Definición y métodos de evaluación. México D.F.: La Prensa Médica Mexicana. 3. VV.AA. (2009). Informe Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud 2006-2010. Balance de actividades y acciones previstas. Madrid: Ministerio de Sanidad y Polı́tica Social. 4. Chiara M, De Almeida CM. (2008). Gestión Local en Salud: Conceptos y Experiencias. Libros SA. Prometeo 5. Malagón-Londoño G, Galán Morera R, Pontón Laverde, G. (2006). Garantı́a de calidad en salud. Bogotá: Ed. Médica Panamericana. 6. Malagón-Londoño G, Galán Morera R, Pontón Laverde, G. (2003). Auditorı́a En Salud. Bogotá. Ed. Médica Panamericana. 7. Alejandro Medina Giopp. (2005). Gestión por procesos y creación de valor público: un enfoque analı́tico. INTEC. 8. Méjica Garcı́a J, Dı́ez Rodrı́guez JR. (2006). Estatuto del Paciente a través de la nueva legislación sanitaria estatal. Madrid: Civitas. 9. Elvira Peña L. (2011). Seguridad del paciente y gestión de riesgos sanitarios en salud mental. Dirección General de Asistencia Sanitaria Servicio Extremeño de Salud. 10. OMS. (2009). Marco Conceptual de la Clasificación Internacional para la Seguridad del Paciente. Ginebra: OMS. 11. Roemer M I. (1980). Perspectiva mundial de los sistemas de salud. México DF: Siglo XXI. 12. Vuori H. (1996). El control de calidad en los servicios sanitarios. Conceptos y metodologı́a. Barcelona: Masson. C) PORTALS I PÀGINES D’INTERNET D’INTERÉS PER A L’ASSIGNATURA A) Organismos públicos relacionados con la Salud Pública (a) Instituciones públicas de ámbito internacional Naciones Unidas. http://www.un.org/spanish/ Organización Mundial de la Salud. http://www.who.int/es Organización Panamericana de la Salud. http://www.paho.org/default spa.htm Organización Internacional del Trabajo. http://www.oit.org/public/spanish/index.htm Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo. http://es.osha.eu.int/ Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades (CDC). http://www.cdc.gov/spanish/ niosh/ • Instituto Nacional de Salud y Seguridad Ocupacional. http://www.cdc.gov/spanish/niosh • Comisión Europea. Salud Pública. http://europa.eu.int/comm/health/index es.htm • • • • • • Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT 178 • Observatorio Europeo de Sistemas y Polı́ticas Sanitarias http://www.euro.who.int/en/home/ projects/observatory (b) Instituciones públicas de ámbito nacional Ministerio de Sanidad y Polı́tica Social. http://www.msps.es/ Agencia de Calidad del SNS (Falta) Instituto de Salud Carlos III. http://www.isciii.es Instituto Nacional de Gestión Sanitaria (INGESA) –Antiguo Instituto Nacional de la Salud (INSALUD)–. http://www.ingesa.msc.es • Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS). http://www.seg-social.es • Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. http://www.mtas.es • Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. http://www.mtas.es/insht y http://in ternet.mtas.es/Insht/psier/e tar.htm • • • • (c) Instituciones públicas de ámbito autonómico • Generalitat Valenciana. http://www.gva.es • Consellerı́a de Sanidad y Consumo. http://www.san.gva.es • Dirección General de Salud Pública. http://dgsp.san.gva.es/DgspWeb B) Legislación • Boletı́n Oficial del Estado (BOE). http://www.boe.es • Diario Oficial de la Generalitat Valenciana. http://www.pre.gva.es/dogvweb/cindex.htm • Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. http://www.mtas.es/insht/legislation/index.htm Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 179 MATERIA INFERMERIA EN EL CICLE VITAL (33 ECTS) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 180 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 181 SALUT DE LA DONA, DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIÓ 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Infermeria en el cicle vital Codi assignatura 34378 Nom assignatura SALUT DE LA DONA, DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIÓ Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 4,5 (Presencial: 60% → 67,5 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5,35 0,8 0 0,4 0,2 6,75 1 2 0 4 2 Coordinació Prof: Donat Colomer, Francisco Despatx: No 6, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Donat Colomer, Francisco Despatx: No 6, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Maestre Porta, Salud Despatx: No 6, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Orenga Orenga, Blas Javier Despatx: No 6, FIP Correu-e: [email protected]@uv.es Prof. 4: Despatx: Correu-e: Prof. 5: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’imperatiu biològic, convertit en rol de gènere estableix que la funció reproductora competeix a la dona. És per això que hem proposat per a aquesta assignatura una triple denominació que, intencionadament, expressa les tres àrees del seu contingut però remarcant la seua independència. a) Salut de la dona.- Les diferències estructurals i funcionals entre els organismes de l’home i de la dona, centrades sobretot en l’aparell genital, però no només, determinen una salut especı́fica de la dona, que es fonamenta en la normalitat o l’alteració d’aquestes estructures diferenciades. El manteniment d’aquesta salut, la prevenció de les seues alteracions, i les cures quan s’altere, constitueixen una part substancial de l’assignatura. b) Salut de la reproducció.- Aquesta part es presenta intencionadament separada de l’anterior, perquè considerem la reproducció com una funció compartida dels dos sexes, i aixı́ s’enfocarà des d’aquesta assignatura. Acı́ es van a analitzar la fisiologia del procés, l’atenció en les dificultats per a aconseguir un Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT DE LA DONA, DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIÓ 182 embaràs i el maneig professional de les mesures per a evitar-lo. Una vegada s’ha instaurat un embaràs, es constitueix en un important objectiu sanitari, en el qual a més es fa una inversió de futur al cuidar de la salut fetal. La fisiologia de la gestació, les seues alteracions i el coneixement i les habilitats sobre les seues cures, tant preventius com curatius constitueix contingut d’aquesta part. c) Salut sexual.- Encara que l’OMS la considera inequı́vocament com part integrant de la salut, es tracta d’una de les funcions més quotidianes i menys considerades en els currı́culums de Ciències de la Salut, en qualsevol dels seus nivells, i en conseqüència constitueix una llacuna en la formació d’aquests professionals. S’inclou en aquesta assignatura, com un determinant més de la salut de les persones en el seu cicle vital. S’ha volgut marcar la diferència amb la salut de la dona, perquè la funció sexual és un component tant de la salut de la dona com de la de l’home. I per descomptat, es pretén establir una diferència amb la funció reproductiva, pel que aquestes dues funcions es presenten des d’aquesta assignatura com totalment independents, encara que per imperatiu biològic interaccionen. 3. Coneixements previs Per a poder assolir els objectius i competències descrits, és important que l’alumnat dispose d’uns bons coneixements de matèries que conformen el Grau d’Infermeria, com ara anatomia, biologia, fisiologia i fisiopatologia. 4. Objectius i competències Competències generals Dentro de las competencias generales marcadas por el Documento de Verificación del Grado de Enfermerı́a de la Universitat de València, las que competen a esta asignatura son: G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-7 Comprendre a les persones, considerant-les des d’una perspectiva holı́stica, com éssers autònoms i independents, actuant sense prejudicis, assegurant el respecte a les seues opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. Competències especı́fiques E-1 Conèixer i identificar l’estructura i funció del cos humà. Comprendre les bases moleculars i fisiològiques de les cèl.lules i els teixits. Conèixer les caracterı́stiques biològiques especı́fiques (cromosómicas, gonadales, hormonales, de dimorfismo cerebral i genital). E-6 Conèixer els processos fisiopatológicos i les seues manifestacions i els factors de risc que determinen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital en funció del gènere. E-17 Identificar les caracterı́stiques de les dones en les diferents etapes del cicle reproductiu i en el climaterio i en les alteracions que es poden presentar proporcionant les cures necessàries en cada etapa. Aplicar cures generals durant el procés de maternitat per a facilitar l’adaptació de les dones i els neonatos a les noves demandes i prevenir complicacions. E-18 Conèixer els aspectes especı́fics i les cures del neonato. Identificar les caracterı́stiques de les diferents etapes de la infància i adolescència i els factors que condicionen el patró normal de creixement i desenvolupament. Conèixer els problemes de salut més freqüents en la infància i identificar les seues manifestacions. Analitzar les dades de valoració del xiquet, identificant els problemes d’infermeria i les Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 183 SALUT DE LA DONA, DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIÓ complicacions que poden presentar-se. Aplicar les tècniques que integren la cura d’infermeria, establint una relació terapèutica amb els xiquets i els seus cuidadores. Seleccionar les intervencions dirigides al xiquet sa i al malalt, aixı́ com les derivades dels mètodes de diagnòstic i tractament. Ser capaç de proporcionar educació per a la salut als pares o cuidadores primaris. 5. Resultats d’aprenentatge A l’acabar, qui curse aquesta assignatura deu haver aconseguit: 1. Que l’alumnat conega els determinants de salut en relació amb el gènere. 2. Que l’alumnat descriga les alteracions de l’aparell genital femenı́. 3. Que l’alumnat siga capaç de dissenyar un pla de cures adequat a cada alteració de l’aparell genital femenı́, incloent la promoció de salut i la prevenció de la malaltia. 4. Que l’alumnat sàpiga descriure la fisiologia de la fecundació, l’embaràs, el part i el puerperi. 5. Que l’alumnat sàpiga reconèixer els factors de risc materns i fetals i sàpiga com prevenir-los. 6. Que l’alumnat conega i puga realitzar les activitats pròpies del personal d’infermeria generalista en l’assistència de la salut materno-infantil. 7. Que l’alumnat siga capaç d’elaborar un consell anticonceptiu professional. 8. Que l’alumnat sàpiga descriure la corba de resposta sexual humana normal i les seues alteracions. 6. Continguts A) TEORIA UNITAT TEMÀTICA I: ANÀLISI DE LA SALUT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE Tema 1: La dona com a objectiu de salut. Determinants biològics del gènere. La reproducció i la sexualitat com a riscos per a la salut de la dona. UNITAT TEMÀTICA II: ESTRUCTURA, FUNCIÓ I ALTERACIONS DE L’APARELL GENITAL FEMENÍ Tema 2: Anatomia i fisiologia de l’aparell genital femenı́. El cicle menstrual i les seves alteracions. Fisiologia del cicle ovàric. Canvis locals i sistèmics. Estudi de la menstruació. Alteracions del cicle i les seves cures. Tema 3: La Semiologia ginecològica. Estudi dels signes i els sı́mptomes amb que es manifesten les alteracions de l’aparell genital femenı́. Tema 4: Les alteracions benignes de l’aparell genital. Anàlisi dels problemes més freqüents. El diagnòstic, la prevenció i les cures de cadascun d’ells. Tema 5: Infeccions del tracte urogenital i Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). Epidemiologia, mecanismes de contagi, manifestacions clı́niques, prevenció i cures. Tema 6: El càncer genital. Epidemiologia, estratègies de prevenció, diagnòstic precoç i manifestacions clı́niques. Cures i paper d’infermeria. UNITAT TEMÀTICA III: PROBLEMES *GINECOLÓGICOS EN RELACIÓ AMB EL CICLE VITAL Tema 7: Problemes ginecològics en l’adolescència. Fisiologia de la pubertat. Problemes prevalents i el seu maneig clı́nic. Consells de salut i educació sanitària d’autocures. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT DE LA DONA, DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIÓ 184 Tema 8: Assistència en el climaterio i la vellesa. Anàlisi sanitària del climateri, la seva fisiologia, riscos de salut i la seva prevenció. Cures en el climateri patològic. Canvis de l’aparell genital en la dona anciana, problemes que generen i les seves cures. UNITAT TEMÀTICA IV: LA SALUT SEXUAL Tema 9: Anàlisi de la Resposta Sexual Humana (RSH). Els estı́muls sexuals. Estudi de les fases de la RSH normal. Les disfuncions sexuals com a alteració de la RSH. Tema 10: La sexualitat en les malalties sistèmiques. Estudi de les repercussions de les malalties sistèmiques en la RSH. UNITAT TEMÀTICA V: LA SALUT REPRODUCTIVA. ASPECTES GENERALS Tema 11: Estudi de la fecundació. Anàlisi dels fenòmens de la gametogènesi, el transport, la fecundació i la implantació. Tema 12: L’assistència en les dificultats reproductives. Concepte, tipus i causes d’esterilitat. Protocol d’estudi. Tècniques diagnòstiques i terapèutiques i paper d’infermeria en les seves cures. Tema 13: La anticoncepció. El consell anticonceptiu. Valoració de la persona usuària. Anàlisi dels mètodes anticonceptius, el seu mecanisme d’acció i el seu seguiment clı́nic. Estudi sanitari de l’avortament terapèutic. Tema 14: La consulta preconcepcional. Estratègies preventives de la salut matern infantil. UNITAT TEMÀTICA VI: LA SALUT REPRODUCTIVA. FISIOLOGIA I CURES EN L’EMBARÀS, PART I PUERPERI NORMALS Tema 15: El diagnòstic de la gestació. Signes i sı́mptomes de presumpció, sospita i certesa d’embaràs. Tema 16: Ecologia i fisiologia fetal. El desenvolupament del fetus des de la implantació al naixement . La valoració del creixement i de l’estat fetal. Factors de risc i la seva prevenció. Tema 17: La resposta de l’organisme matern davant l’embaràs. Canvis adaptatius de l’organisme i intervencions professionals de suport (consells de salut). Tema 18: El control de l’embaràs. Estratègies de cures de la salut maternoinfantil. Tema 19: Fisiologia del part normal. El començament del part i el seu diagnòstic. Descripció dels perı́odes de dilatació, expulsiu i deslliurament. Tema 20: Assistència al part. Cuidats infermers en el part. Tema 21: Fisiologia del puerperi. Fases del procés puerperal. La recuperació de l’estat pregràvid. UNITAT TEMÀTICA VII: LA SALUT REPRODUCTIVA. ALTERACIONS I CURES EN L’EMBARÀS, PART I PUERPERI COMPLICATS Tema 22: Vòmits en l’embaràs. Estudi de l’èmesi i la hiperèmesi. Repercussions sobre la salut matern fetal. Cuidats infermers. Tema 23: Hipertensió en l’embaràs. Concepte, caracterı́stiques clı́niques i repercussió sobre mare i fetus. Cures de salut. Tema 24: L’embaràs múltiple. Tipus clı́nics i el seu gènesi. Repercussions sobre la mare i el producte de la gestació. Tema 25: La diabetis gestacional. Concepte i causes. Acció de l’embaràs sobre la diabetis. Efectes de la diabetis sobre la mare i el fetus. Tema 26: Les hemorràgies en l’embaràs. Descripció i cures de les hemorràgies del primer trimestre i del tercer trimestre. Tema 27: El puerperi patològic. Anàlisi de les principals alteracions, la seva prevenció , la seva detecció precoç i el seu maneig clı́nic. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 185 SALUT DE LA DONA, DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIÓ B) PRÀCTIQUES EN AULA (P) P1 : Anticoncepció. Maneig dels mètodes. P2 : Elaboració d’una història clı́nica ginecològica, sobre suposats clı́nics de ginecologia i anticoncepció. P3 : Elaboració d’una història clı́nica maternal, sobre suposats clı́nics d’embaràs normal o patològic. P4 : Educació maternal. Presentació i entrenament d’un programa d’Educació maternal. C) PRÀCTIQUES EN SALA DE PRÀCTIQUES (L) L1 : L’exploració ginecològica. Recollida i maneig de mostres ginecològiques. L2 : Exploració obstètrica. Tècniques d’exploració obstètrica. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades 60 h × 100 ) TOTAL (4,5 ECTS × 25 cr T P I L U Horas 53,5 8,0 — 4,0 2,0 67,5 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes 1 Elaboració de treballs en grup 8 Elaboració de treballs individuals — Estudi i treball autònom — Lectures del material complementari 1,5 Preparació d’activitats d’avaluació 25 Preparació de classes de teoria 5 Preparació de classes pràctiques i de problemes 3 Resolució de casos pràctics — Resolució de qüestionaris on-line 1,5 60 h TOTAL (4,5 ECTS × 25 cr × (1− 100 )) 45 h Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT DE LA DONA, DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIÓ 186 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge — Classes teòriques en aula. – Classe magistral participativa. – Materials audiovisuals. — Classes pràctiques en aula (modalitat P) – Casos pràctics. – Simulacions. — Classe pràctiques de laboratori (modalitat L). – Simulacions. – Tallers: maneig de materials diversos. — Tutories d’orientació i seguiment dels treballs elaborats per l’alumnat. 9. Avaluació a) Examen (60% de la nota global) Examen final amb 60 preguntes d’elecció múltiple amb 4 opcions de resposta. Cada 3 respostes errònies, restarà un encert. La nota mı́nima per a superar la prova es de 5 sobre 10 . En aquesta prova s’avaluen els continguts teòric-pràctics de la matèria. b) Treball en grup (20% de la nota global) parell Treball grupal sobre alguns dels continguts del programa. c) Avaluació continuada (20% de la nota) Proves objectives d’avaluació desenvolupades al llarg del curs. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Bibliografia bàsica 1. Towle, M. A. Asistencia de enfermerı́a materno-neonatal [Maternal-newborn nursing care]. España: Pearson educación; 2010. (Gea Consultorı́a Editorial Trans.) 2. Donat F. Enfermerı́a maternal y ginecológica. Barcelona: Masson; 2005. 3. Torrens RM, Martı́nez C. Enfermerı́a de la mujer. Madrid: DAE, 2009. 2a ed. 4. Seguranyes G, Costa D. Enfermerı́a maternal. Barcelona: Masson; 2004. 5. Hurtado, F. Sexualidad: funcionamiento normal, trastornos y tratamientos. 1998. Valencia: Promolibro; 6. Masters, W. y Johnson, V. Respuesta sexual humana. B.Aires: Intermédica; 1976 7. (s/a). Control básico del embarazo. Guı́a para profesionales. s/l. Disponible en: http://biblioteca.sp.san. gva. es/biblioteca/publicacion dgsp.jsp?cod pub ran=10507 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 187 SALUT DE LA DONA, DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIÓ Bibliografia complementària 1. FAME. Iniciativa Parto Normal. Documento de consenso. Barcelona: Federación de Asociaciones de Matronas de España; 2007. Disponible en: http://www.federacion-matronas.org/ipn/documentos/ini ciativa-parto-normal 2. Ministerio de Sanidad y Consumo. Guı́a de Práctica Clı́nica sobre la Atención al Parto Normal. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo. Centro de publicaciones; 2010. Disponible en: http://elparto esnuestro.files.wordpress.com/2010/11/parto normal resumida.pdf 3. Organización Mundial de la Salud. Cuidados en el parto normal: una guı́a práctica. Ginebra: OMS; 1996. Disponible en: http://whqlibdoc.who.int/hq/1996/WHO FRH MSM 96.24 spa.pdf 4. Contracepció d’emergencia. Disponible en: http://www.gencat.net/ics/usuaris/campanyes/contracep cio/contracepcio.pdf 5. Materiales sobre salud reproductiva. OMS. Disponible en: http://www.who.int/reproductivehealth/ publications/en/ 6. Enfermedades de transmisión sexual. Disponible en: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/ dir479/mts2009cat.pdf 7. Guı́a práctica de la reproducción asistida. Disponible en: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ ca/dir479/mts2009cat.pdf 8. Vasectomı́a. Disponible en: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/tutorials/vasectomyspanish/ htm/index.htm 9. Medicamentos y embarazo. Disponible en: http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca/publicaciones/ MATERIAL%5CPUBLICACIONES%5CINFAN MUJER%5CPERINATAL%5CEMBARAZO/MEDI CAMENTOS EMBARAZO.PDF 10. El parto: una vivencia única. Disponible en: http://www.sp.san.gva.es/DgspPortal/docs/PartoViven ciaUnica val.pdf 11. Olazábal, J.C.- Manual de sexualidad en atención primaria. Salamanca: Amaru; 1990. Recursos electrònics 1. Recursos electrónicos para matronas: www.recursosmatrona.com 2. El condón femenino. Disponible en: http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=hszXobj3QsQ 3. La aventura de ser padres. Guı́a para la educación sanitaria grupal en el embarazo, parto y puerperio. Disponible en: http://biblioteca.sp.san.gva.es/biblioteca/publicacion dgsp.jsp?cod pub ran=21504 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] SALUT DE LA DONA, DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIÓ Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 188 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 189 INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Infermeria en el cicle vital Codi assignatura 34379 Nom assignatura INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 60% → 90 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 7,6 0,8 0 0,4 0,2 9 1 2 0 4 2 Coordinació Prof: Balaguer López, Evelin Despatx: Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Balaguer López, Evelin Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 2: Garcı́a Molina, Pablo Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 3: Garrido Villoldo, Antonio Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 4: Montal Navarro, Ma Ángeles Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 5: Llorca Porcar, Alicia Despatx: No 2.11, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 6: Despatx: Correu-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT 190 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) Infermeria en la salut infantil i de l’adolescent és una assignatura troncal de caràcter semestral, que se situa en la matèria Infermeria del Cicle Vital i s’imparteix en el segon curs de Grau en Infermeria. Des que la formació d’infermeres es va iniciar de forma estructurada a la fi del segle XIX, la infermeria infantil és una matèria que sempre ha format part dels plans d’estudi que s’han desenvolupat al llarg del temps. En seleccionar els continguts d’aquesta matèria, no pretenem cobrir tots els aspectes de la infermeria pediàtrica, ja que la pediatria es considera una total medicina, que fa impossible en una assignatura abastar tota la ciència infermera d’aquest perı́ode vital. Per tant, el nostre propòsit és contemplar aquells continguts que es consideren bàsics i convertir-los en el punt de partida per accedir a fonts bibliogràfiques més especı́fiques. Conscients d’aquestes limitacions s’ha intentat posar èmfasis en aquells aspectes de la salut que, en el moment actual, presenten major repercussió social, insistint en la importància de la prevenció dels problemes de salut en la població infantil. Per tant, l’assignatura s’enfocarà: • Mitjançant el contingut teòric: a adquirir coneixements sobre creixement, maduració i desenvolupament de la població infantil sana al costat dels problemes de salut que els afecten amb més freqüència. • Mitjançant el contingut pràctic: a la integració d’habilitats pròpies de l’atenció al pacient pediàtric. • Mitjançant el treball de l’assignatura: a la consecució autònoma de l’alumnat d’informació especı́fica i de qualitat en el camp de la infermeria pediàtrica. 3. Coneixements previs Es recomana que el/l’estudianta haja cursat, com a mı́nim, aquestes altres assignatures: 1. Anatomia, fonamentalment topogràfica. 2. Fisiologia. 3. Fonaments de bioquı́mica. 4. Nutrició i dietètica. 5. Farmacologia. Aixı́ mateix, es recomana comprensió lectora de la llengua anglesa i coneixements bàsics d’informàtica. 4. Objectius i competències Competències Generals: G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 191 INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-22 Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de sı́mptomes, dirigides al pacient i famı́lia, en l’aplicació de cures pal.liatives que contribuı̈squen a alleujar la situació de malalts avançats i terminals. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competències Especı́fiques E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-14 Dirigir, avaluar i prestar les cures integrals d’infermeria a l’individu a la famı́lia i a la comunitat. E-18 Conèixer els aspectes especı́fics i les cures del neonato. Identificar les caracterı́stiques de les diferents etapes de la infància i adolescència i els factors que condicionen el patró normal de creixement i desenvolupament. Conèixer els problemes de salut més freqüents en la infància i identificar les seues manifestacions. Analitzar les dades de valoració del xiquet, identificant els problemes d’infermeria i les complicacions que poden presentar-se. Aplicar les tècniques que integren la cura d’infermeria, establint una relació terapèutica amb els xiquets i els seus cuidadores. Seleccionar les intervencions dirigides al xiquet sa i al malalt, aixı́ com les derivades dels mètodes de diagnòstic i tractament. Ser capaç de proporcionar educació per a la salut als pares o cuidadores primaris. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge El principal objectiu d’aquesta assignatura és el de promoure la salut i el desenvolupament òptim dels xiquets i xiquetes en qualsevol etapa del cicle vital, tant en situacions de salut com de malaltia. Com resultats d’aprenentatge que s’espera que l’alumne abast al finalitzar i superar l’assignatura tenim: 1. Identificarà i aplicarà el procés infermer com mig per a proporcionar i garantir el benestar, la qualitat i seguretat dels usuaris pediàtrics atesos. 2. Descriurà els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. 3. Valorarà al xiquet com ésser inclòs en un entorn social i familiar. 4. Comprendrà sense prejudicis a les persones (xiquets, guaridores, famı́lia, etc.), considerant els seus aspectes fı́sics, psicològics, socials i culturals. 5. Treballarà amb l’equip de professionals dels serveis pediàtrics com part de la unitat bàsica. 6. Informarà, registrarà, documentarà i derivarà cuidats utilitzant tecnologies adequades. 7. Aplicarà cures bàsiques als pacients pediàtrics sans i malalts. 8. Sabrà adaptar-se a situacions socials de gran complexitat i ambigüitat de la pràctica infermera en el context de les cures del pacient pediàtric. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT 192 9. Identificarà els diversos rols, responsabilitats i funcions d’una infermera, tant en el context hospitalari com comunitari. 10. Coneixerà les fonts bibliogràfiques: repertoris bibliogràfics, cercadors bibliogràfics d’infermeria pediàtrica en Internet, entre uns altres. 6. Continguts A) CONTINGUTS TEÒRICS UNITAT TEMÀTICA 0: INTRODUCCIÓ A L’ASSIGNATURA • Presentació de l’assignatura. Presentació, justificació i integració de l’assignatura en el tı́tol de Grau en Infermeria. Presentació de la guia docent, temari teòric-pràctic i criteris d’avaluació. Adjudicació de grups de treball final de l’assignatura i confirmació de les dates de lliurament i exposició de treballs. • Presentació del treball final de l’assignatura. Presentació de la guia de realització del treball final de l’assignatura. Estructuració del treball, metodologia i criteris d’avaluació. Estructuració de la presentació i exposició del treball. UNITAT TEMÀTICA 1: INTRODUCCIÓ A LES CURES DEL XIQUET Tema 1. Introducció a la infermeria pediàtrica. Evolució històrica de la cura infantil. Naixement de la infermeria pediàtrica. Cultura i infermeria pediàtrica. Drets del nen i de la nena. Tema 2. Conceptes en pediatria. Concepte i funcions del professional d’infermeria pediàtric. Diferències entre el nen i l’adult. Tema 3. Creixement, maduració i desenvolupament. Perı́odes d’edat en la infància. Principis i caracterı́stiques del desenvolupament infantil. Factors que afecten al desenvolupament infantil. Avaluació del desenvolupament infantil. UNITAT TEMÀTICA 2: ATENCIÓ D’INFERMERIA AL XIQUET SA Tema 4. Nounat. Concepte de nounat i importància d’aquest perı́ode. Avaluació fı́sica, valoració de l’edat gestacional, caracterı́stiques del nounat, avaluació de laboratori. Cures del nounat immediat en la sala de part, a curt termini (sala de maternitat) i a llarg termini (domicili). Alimentació del nounat (lactància materna i artificial). Tema 5. Creixement i desenvolupament del lactant (del mes a l’any). Creixement i desenvolupament fı́sic (paràmetres de creixement, nutrició, patrons de somni, salut dental), creixement i desenvolupament motors (motor groller, motor fi, preocupacions relacionades amb la seguretat), creixement i desenvolupament cognoscitiu (llenguatge), desenvolupament psicosocial (temors, socialització, jocs i joguets, disciplina), desenvolupament psicosexual (manifestacions), malaltia i hospitalització (reacció davant la malaltia, reaccions davant l’hospitalització, intervencions infermeres). Tema 6. Creixement i desenvolupament en la primera infància (de l’any als tres anys). Creixement i desenvolupament fı́sic (paràmetres de creixement, nutrició, patrons de somni, salut dental), creixement i desenvolupament motors (motor groller, motor fi, preocupacions relacionades amb la seguretat), creixement i desenvolupament cognoscitiu (llenguatge), desenvolupament psicosocial (temors, socialització, jocs i joguets, disciplina), desenvolupament psicosexual (desenvolupament sexual, entrenament en l’ús del vàter), creixement i desenvolupament moral (algunes normes), malaltia i hospitalització (reacció davant la malaltia, reaccions davant l’hospitalització, intervencions infermeres). Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 193 INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT Tema 7. Creixement i desenvolupament en l’edat preescolar (des dels tres als 6 anys). Creixement i desenvolupament fı́sic (paràmetres de creixement, nutrició, patrons de somni, salut dental), creixement i desenvolupament motors (motor groller, motor fi, preocupacions relacionades amb la seguretat), creixement i desenvolupament cognoscitiu (llenguatge), desenvolupament psicosocial (temors, socialització, jocs i joguets, disciplina), desenvolupament psicosexual (desenvolupament sexual), desenvolupament moral (normes), malaltia i hospitalització (reacció davant la malaltia, reaccions davant l’hospitalització, intervencions infermeres). Tema 8. Creixement i desenvolupament en l’edat escolar (dels sis als dotze anys). Creixement i desenvolupament fı́sic (paràmetres de creixement, nutrició, patrons de somni, salut dental), creixement i desenvolupament motors (motor groller, motor fi, preocupacions relacionades amb la seguretat), creixement i desenvolupament cognoscitiu (llenguatge), desenvolupament psicosocial (temors, socialització, jocs i joguets, disciplina), desenvolupament psicosexual (desenvolupament sexual), desenvolupament moral (normes), malaltia i hospitalització (reacció davant la malaltia, reaccions davant l’hospitalització, intervencions infermeres). Tema 9. Creixement i desenvolupament de l’adolescent: promoció del creixement i desenvolupament òptims. Desenvolupament biològic (canvis hormonals de la pubertat, maduració sexual, creixement fı́sic, canvis fisiològics), desenvolupament psicosocial (desenvolupament del sentit d’identitat), desenvolupament cognitiu, desenvolupament moral, desenvolupament espiritual, desenvolupament social (relacions amb els pares, companys, heterosexualidad, homosexualitat, interessos i activitats), desenvolupament de l’acte-concepte de la imatge corporal (resposta dels xiquets i les xiquetes a la pubertat). Promoció de la salut òptima durant l’adolescència (nutrició, somni i descans, exercici i activitat, salut dental, cures personals (visió, audició, postura, perforació d’orelles, piercing, bronzejat, etc.), prevenció de l’estrès, prevenció de lesions (vehicles, esports, etc.), orientació preventiva: atenció a la famı́lia. UNITAT TEMÀTICA 3: ATENCIÓ D’INFERMERIA EN ELS PROBLEMES DE SALUT DEL XIQUET Tema 10. Atenció d’infermeria al nounat d’alt risc. Aspectes generals de la cura del nounat d’alt risc, cuidats d’infermeria al nounat d’alt risc. Alt risc relacionat amb la durada de la gestació i el creixement intrauterı́ (prematur, post-terme, creixement intrauterı́ retardat). Alt risc relacionat amb problemes respiratoris, problemes hematològics, problemes infecciosos, trastorns digestius, trastorns neurològics i per situacions maternes. Tema 11. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb problemes respiratoris. Valoració respiratòria en pediatria. Cures d’infermeria davant: pneumònia i bronquiolitis. Tema 12. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb problemes gastrointestinals. Cures d’infermeria davant: gastroenteritis aguda i deshidratació. Tema 13. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb problemes hematològics. Cures d’infermeria davant: anèmies, leucèmies i trastorns de la coagulació. Tema 14. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb problemes cardiovasculars. Cures d’infermeria davant: obesitat infantil, hipertensió arterial, dislipèmies, cardiopaties congènites, miocarditis i pericarditis. Tema 15. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb problemes genitourinaris. Cures d’infermeria davant: infecció de vies urinàries, sı́ndrome nefròtic, glomerulonefritis i defectes del sistema urogenital. Tema 16. Atenció d’infermeria del nen amb alteracions del sistema nerviós. Valoració neurològica en pediatria. Cures d’infermeria davant: cefalees, alteracions convulsives, meningitis i encefalitis. Tema 17. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb problemes endocrinològics. Cures d’infermeria davant: diabetis infantil i dèficit d’hormona del creixement. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT 194 Tema 18. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb problemes oncològics. Cures d’infermeria davant: tumors cerebrals, sarcomes, neuroblastomes, nefroblastomes i limfomes. Efectes secundaris a curt i llarg termini del tractament oncològic. Cures pal.liatives en pediatria. Tema 19. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb malaltia infecciosa. Valoració dels signes d’infecció. Maneig de la febre. Cures d’infermeria davant: malalties exantemàtiques, hepatitis vı́riques, VIH-SIDA i infeccions nosocomials. Tema 20. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb malaltia al.lèrgica i intoleràncies alimentàries. Cures d’infermeria davant: asma bronquial, rinitis al.lèrgica, dermatitis atòpica, intolerància a la proteı̈na de la llet de vaca, intolerància a la lactosa i intolerància al gluten. Tema 21. Atenció d’infermeria al nen, nena i adolescent amb trastorns psicològics. Cures d’infermeria davant: enuresis, TDAH, suı̈cidi i temptativa de suı̈cidi i trastorns de la conducta alimentària. Tema 22. Atenció d’infermeria urgent al nen, nena i adolescent. Cures d’infermeria en urgències pediàtriques. B) CONTINGUTS PRÀCTICS (SEMINARI) Cures del xiquet hospitalitzat P1 : Preparació i administració de medicació. Reconstitució, dilució i administració de fàrmacs en pediatria. Resolució de casos pràctics. P2 : Valoració i tractament del dolor. Valoració del dolor en pediatria. Presentació i utilització d’escales de valoració del dolor en població infantil. Resolució de casos pràctics. P3 : Prevenció d’UPP en pediatria i neonatologia. Escales de valoració de risc d’UPP en pediatria i neonatologia. Intervencions preventives en població infantil. C) CONTINGUTS PRÀCTICS (LABORATORI) L1 : Reanimació cardiopulmonar bàsica i avançada en pediatria. Simulació de casos clı́nics sobre RCP bàsica, bàsica instrumentalitzada i avançada en pediatria. L2 : Preparació i administració de fàrmacs via parenteral en pediatria. Simulació de casos clı́nics sobre preparació i administració parenteral de fàrmacs en pediatria. D) TUTORIES I TUTORIES VIRTUALS Els i les alumnes disposaran d’un horari de tutories presencial i setmanal per cada professora o professor que imparteix l’assignatura. En les tutories podran resoldre’s dubtes respecte a l’elaboració del treball, els continguts de l’assignatura o qualsevol tema d’interès de l’alumne o alumna relacionat amb la infermeria pediàtrica. Aixı́ mateix es disposarà de tutories virtuals en les quals el que professorat i alumnat puguin mantenir un canal de comunicació més fluı̈t a través de les TIC. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 195 INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades 60 h × 100 ) TOTAL (6 ECTS × 25 cr T P I L U Horas 76 8 — 4 2 90 h Distribució de crèdits CONTINGUTS TEÒRICS Unitat Temàtica Tema Presentación asignatura Presentación TFA 1 1 2 3 4 5 6 2 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 3 18 19 20 21 22 Exposición de los TFA TOTAL 0 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Hores Professor/a 2 4 2 4 2 4 2 2 2 2 4 4 4 2 2 2 2 4 2 4 4 4 4 4 4 76 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT 196 CONTINGUTS PRÀCTICS (SEMINARI) Seminaris (P) P1 P2 P3 TOTAL Hores 2h 4h 2h 8h Professor/a CONTINGUTS PRÀCTICS (LABORATORI) Pràctica L L1 L2 TOTAL Hores 2h 2h 4h Professor/a B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudi i treball autònom Lectures del material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line — 20 — 25 5 10 — — — — TOTAL (6 ECTS × 25 h cr 60 × (1− 100 )) 60 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge A) CONTINGUTS TEÒRICS S’impartiran 2 sessions de presentació, 22 lliçons teòriques i una sessió d’exposició de treballs que suposen un total de 76 hores. Aquestes sessions s’impartiran mitjançant exposició magistral, i es recolzaran amb material audiovisual que prèviament es posarà a la disposició de l’alumnat. És important que l’alumne/a se prepare la classe amb antelació. Els estudiants podran interrompre les explicacions del professor tantes vegades com siga necessari per a intervenir, sol.licitar aclariments o solucionar dubtes, aixı́ com per a reclamar informació addicional. B) CONTINGUTS PRÀCTICS (SEMINARI) P1 : Preparació i administració de medicació Aquesta pràctica es realitzarà a l’aula/seminari. Es realitzarà una exposició teòrica sobre la preparació i administració de fàrmacs en pediatria. Es realitzarà recalcament en el càlcul i obtenció de les dosis prescrites Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 197 INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT i s’efectuaran casos clı́nics a l’aula per exercitar els conceptes apresos. Els materials audiovisuals es posaran a disposició als alumnes. P2 : Valoració i tractament del dolor Aquesta pràctica es realitzarà a l’aula/seminari. Consistirà en una exposició de continguts després de la qual es realitzaran resolucions de casos clı́nics. Els materials audiovisuals es posaran a la disposició de l’alumnat previ a la sessió pràctica. Es veuran diferents tipus de variables fisiològiques que ens orienten en la presència del dolor tant en etapes verbals com en etapes *pre-verbals. Estudi i utilització de les escales dissenyades per a la valoració del dolor en pacients pediàtrics. S’abordarà el tractament farmacològic i no farmacològic del dolor. P3 : Prevenció d’UPP en pediatria i neonatologia Aquesta pràctica es realitzarà en aula/seminari. S’exposaran les principals mesures preventives d’úlceres per pressió en població infantil. Es mostrarà l’ús de diferents escales de valoració de risc d’úlceres per pressió en població neonatal i pediàtrica validades en el nostre context. S’exposaran casos clı́nics per exercitar els coneixements adquirits. El material audiovisual es posarà a la disposició de l’alumne. C) CONTINGUTS PRÀCTICS (LABORATORI) L1 : Reanimació cardiopulmonar bàsica i avançada en pediatria Aquesta pràctica es realitzarà en el laboratori amb el suport de maniquı́s sanitaris i material de RCP. S’executaran simulacres de RCP bàsica, bàsica instrumentalitzada i avançada en maniquı́s de simulació pediàtrica. L2 : Preparació i administració de fàrmacs via parenteral en pediatria Aquesta pràctica complementa al seminari de preparació i administració de fàrmacs. Es realitzarà en laboratori i s’executarà la preparació in situ de fàrmacs per a administració parenteral. Es treballarà la reconstitució de fàrmacs, la dilució adequada pel que fa al pes del nen, nena o adolescent i les velocitats d’administració depenent del tipus de fàrmac. Es treballarà sobre la base de guies de preparació i administració de fàrmacs hospitalàries. 9. Avaluació 1. Avaluació de la formació teòrica en aula: • Avaluació de coneixements en els quals es valorarà l’adequació de la resposta a la pregunta. • El percentatge sobre el total de la puntuació que s’atorgarà a aquest tipus de prova serà del 50% de la nota final. Nota: caldrà aconseguir un mı́nim de 5 sobre 10 com a nota d’examen perquè siga computable en l’avaluació de l’assignatura. 2. Formació pràctiques/laboratori: • Assistència obligatòria a les sessions pràctiques de laboratori. • Avaluació dels coneixements apresos i capacitat d’aplicació d’aquests coneixements. • El treball de laboratori, podrà avaluar-se conjuntament amb l’avaluació teòrica, en forma de pregunta o resolució de problema. • La puntuació que podrà arribar a aquesta avaluació practica, si escau, serà del 10% de la nota final. Nota: caldrà assistir al 100% de les pràctiques perquè sigui computable en l’avaluació de l’assignatura. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE L’ADOLESCENT 198 3. Treball final de l’assignatura: Elaboració d’un treball versat en el maltractament infantil, la mort sobtada del lactant o algun tema d’interès relacionat amb el context salut/malaltia de l’usuari pediàtric. La puntuació que podrà arribar a serà un 40% de la nota final. parell Notes sobre treball final de l’assignatura: • Es proposarà un treball final de l’assignatura que verse sobre algun tema d’interès en el context d’atenció del pacient pediàtric. El treball podrà realitzar-se en grups de 3 a 5 persones i consistirà en una actualització de continguts sobre el tema triat. Consistirà en una recerca bibliogràfica en bases acreditades i fiables i la redacció, en estructura d’article, dels resultats obtinguts de la recerca. El treball escrit suposarà un 80% de la nota final del treball. • El treball es lliurarà al finalitzar l’assignatura. Es fixarà una data de realització de presentació comuna dels mateixos. Aquesta presentació serà avaluable i suposarà un 20% de la nota final del treball. • Es valoraran les aportacions personals dels alumnes en els treballs i es penalitzaran les deteccions de talla-enganca dels articles citats o la detecció d’algun tipus de plagi. • La recerca bibliogràfica tindrà un mı́nim de 15 referències bibliogràfiques i un màxim de 20 (han de consultar-se articles publicats en anglès). Els estils de referència a utilitzar seran Vancouver o APA. No s’acceptaran treballs que no estiguen correctament referenciats bibliograàficament. • Es definiran breument els criteris de recerca dels articles i fonts d’informació, no acceptant-se informació obtinguda de fonts no acreditades. Nota: caldrà aconseguir un mı́nim de 5 sobre 10 com a nota de treball perquè sigui computable en l’avaluació de l’assignatura. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) 1. Hernández MArtı́nez A, Gómez Salgado J. (2007). Fundamentos de la Enfermerı́a del niño y del adolescente - I. Madrid: FUDEN. 2. Amézcua A, et al. (coord.) (2010). Rutas de cuidados especiales al paciente pediátrico. Madrid: Enfo Ediciones. 1a ed. 3. Ballabriga A, Carrascosa A. (2006). Nutrición en la Infancia y en la Adolescencia. 3a ed. Madrid: Ergón. 4. Casado J, Martı́nez A. (coord.) (2011). Ventilación mecánica en recién nacidos, lactantes y niños. Madrid: Ergon. 2a ed. 5. Ceriani Cernadas. (2005). Manual de procedimientos en Neonatologı́a. Madrid: Panamericana. 6. Chaure I, Hinarejos M. (2001). Enfermerı́a Pediátrica. Barcelona: Masson. 7. Cloherty JP, Eichenwald EC, Stark AR. (2005). Manual de Cuidados Neonatales. Barcelona: Masson. 8. Cruz M, Crespo M, Brines J, Jiménez R, Molina JA. (2008). Manual de Pediatrı́a. Madrid: Ergon. 9. Dı́az Gómez M, Gómez Garcı́a C, Ruiz Mj. (2006). Tratado de Enfermerı́a de la infancia y adolescencia. Madrid: McGraw-Hill. 10. Dixon-Woods M, Young B, Heney D. (Ed.) (2005). Rethinking experiences of childhood cancer: a multidisciplinary approach to ahronic childhood illness. New York: Open Universitu Press. 11. Marcdante K, Kliegman R, Jenson H, Behrman R. NELSON. (2011). Pediatrı́a esencial. Barcerlona: Elsevier Saunders; 6a ed. 12. Muñoz M T, Hidalgo M I, Clemente J. (2008). Pediatrı́a extrahospitalaria. Fundamentos clı́nicos para atención primaria. Madrid: Ergón. 13. Tomlimson D, Kline N (Ed.) (2005). Pediatric Oncology Nursing. Avanced Clinical Handbook. Berlin: Springer. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 199 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Infermeria en el cicle vital Codi assignatura 34380 Nom assignatura INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Primer Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 60% → 90 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 7,4 0,8 0 0,6 0,2 9 1 2 0 4 2 Coordinació Prof: Fernández Garrido, Julio Jorge Despatx: No 11, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Fernández Garrido, Julio Jorge Despatx: No 11, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Chover Sierra, Elena Despatx: No , FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Camús Jorques, Desirée Despatx: No 2.4, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Navarro Martı́nez, Rut Despatx: No , FIP Correu-e: [email protected] Prof. 5: Despatx: Correu-e: Prof. 6: Despatx: Correu-e: Prof. 7: Despatx: Correu-e: La Educación es el arma más poderosa para cambiar el mundo. Bien lo saben algunos, que hacen todo lo posible por hundirla. Nelson Mandela La Enfermerı́a es un arma cargada de futuro. . . Pero para eso has de ser muy bueno/a. Julio Fernández Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I 200 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura se situa en el primer quadrimestre de segon curs de la titulació. Com disciplina i com àmbit d’actuació professional, la Infermeria Médico-Quirúrgica té una importància indiscutible, deguda fonamentalment a l’elevat nombre de persones afectades per processos mèdic-quirúrgics que precisen de cures d’infermeria i que queden englobats sota el paradigma d’atenció que l’assignatura presenta. D’una manera clara i pràctica, basant-se principalment en els coneixements aportats per la fisiologia i la fisiopatologia, l’assignatura aborda els continguts agrupats sota una doble perspectiva, el model infermer i el model biomèdic, perquè l’alumnat obtinga una visió integral de les alteracions de salut de les persones adultes i puga avaluar, planificar i dissenyar intervencions especı́fiques que li permeten atendre els problemes de salut de les persones adultes. D’aquesta manera, l’assignatura Infermeria Mèdic-Quirúrgica I constitueix el primer contacte de l’estudiant amb la clı́nica i ofereix una visió global i sistematizada del malalt, mitjançant l’estudi de diferents problemes de salut d’ı́ndole mèdic, que requereixen intervenció infermera, en el marc de l’exercici professional que la societat demanda. En l’assignatura s’estudien també, de manera destacada, els diferents aspectes que integren la problemàtica del malalt crònic, tant des de la definició de la malaltia crònica, determinants i caracterı́stiques clı́niques de les patologies cròniques predominants, com des de la importància del control clı́nic, atenció a la famı́lia, educació per a les autocures, atenció a la qualitat de vida i cures pal.liatives. També s’aborden aspectes relacionats amb les xarxes de suport social i els recursos socials i sanitaris per a aquests pacients i familiars. L’estructura general dels continguts comprèn: a) Estudi de les alteracions de salut de l’adult de major rellevància en l’àmbit dels problemes mèdics, les seues manifestacions i necessitats de cura derivades dels mateixos. b) Anàlisi de les dades arreplegades en la valoració. c) Priorització dels problemes del pacient i famı́lia. d) Selecció de les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut i) establiment i execució del pla de cures i avaluació. Per a millorar la comprensió dels continguts i adquisició de les competències, l’assignatura té un caràcter teòric-practique, el que permet complementar la formació teòrica impartida en l’aula amb aspectes que es desenvolupen mitjançant models anatòmics i equips de simulació, com familiaritzar a l’alumnat amb les eines i habilitats fonamentals del treball clı́nic i el foment del treball en equip. 3. Coneixements previs No s’exigeixen coneixements previs, encara que és recomanable haver aprovat les assignatures de tomia humana i Fisiologia, i estar matriculat/da en Fisiopatologia. Ana- 4. Objectius i competències Competències generals G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 201 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-22 Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de sı́mptomes, dirigides al pacient i famı́lia, en l’aplicació de cures pal.liatives que contribuı̈squen a alleujar la situació de malalts avançats i terminals. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competències especı́fiques E-2 Conèixer l’ús i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures d’infermeria, posant especial atenció a la diferència segons edat i sexe. E-6 Conèixer els processos fisiopatológicos i les seues manifestacions i els factors de risc que determinen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital en funció del gènere. E-8 Reconèixer les situacions de risc vital i saber executar maniobres de suport vital bàsic i avançat. E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-14 Dirigir, avaluar i prestar les cures integrals d’infermeria a l’individu a la famı́lia i a la comunitat. E-15 Capacitat per a descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a l’individu, la famı́lia i la comunitat. Comprendre la funció i activitats i actitud cooperativa que el professional ha de desenvolupar en un equip d’Atenció Primària de Salut. Promoure la participació de les persones i grups en el seu procés de salut-malaltia. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per a atendre a les persones en situacions de salut i malaltia com integrants d’una comunitat. Identificar i analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus, grups i comunitat. Aplicar els mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per a identificar els problemes de salut més rellevants en una comunitat. Analitzar les dades estadı́stiques referits a estudis poblacionals des de la perspectiva de gènere, identificant les possibles causes de problemes de salut. Educar, facilitar i donar suport la salut i el benestar dels membres de la comunitat, les vides de la qual estan afectades per problemes de salut, risc, sofriment, malaltia, incapacitat o mort. E-16 Conèixer les alteracions de salut de l’adult, identificant les manifestacions que apareixen en les seues diferents fases. Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut. Analitzar les dades arreplegades en la valoració, prioritzar els problemes del pacient adult, establir i executar el pla de cures i realitzar la seua avaluació. Realitzar les tècniques i procediments de cures, establint una relació terapèutica amb els malalts i familiars. Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut. Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de l’equip. E-23 Conèixer les cures pal.liatives i control del dolor per a prestar cures que alleugen la situació dels malalts avançats terminals. E-25 Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I 202 matèries. 5. Resultats d’aprenentatge AL final de l’assignatura, l’alumnat: a) Coneixerà les alteracions de salut de l’adult amb major rellevància en l’àmbit dels problemes mèdics, les seues manifestacions i les necessitats de cura derivades dels mateixos. b) Sabrà interpretar les dades arreplegades en el procés de valoració. c) Serà capaç de portar a terme la priorització en l’atenció als problemes de salut les persones adultes. d) Sabrà seleccionar les intervencions adequades per a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut. e) Podrà dissenyar un pla de cures, portar-lo a terme i realitzar la seua avaluació. La formació adquirida per l’alumnat després de l’assimilació dels coneixements teòrics de l’assignatura i després de superar l’entrenament de les habilitats pràctiques exigides, ho capacitarà per a obtenir, reconèixer i avaluar tant els principals sı́mptomes referits pel pacient en la anamnesis, com els signes que s’obtenen de l’examen fı́sic, amb la finalitat de poder establir un diagnòstic dels problemes i necessitats que genera la malaltia en el pacient. El coneixement de l’assignatura permetrà a l’alumnat afrontar, des de la perspectiva infermera, les diferents situacions de malaltia, coneixent prèviament com es manifesta la malaltia en l’home i la dona malalts, les conseqüències dels principals processos i sı́ndromes, les tècniques d’obtenció de les dades subjectives que ho afligeixen, aixı́ com els mètodes i tècniques d’obtenció de les dades objectives que aporten l’examen fı́sic. A partir d’aquestes dades l’alumnat podrà planificar i portar a terme les cures adequades a cada situació utilitzant la tecnologia i metodologia necessària per a restaurar i mantenir la salut. 6. Continguts A) LLIÇONS TEÒRIQUES UNITAT TEMÀTICA 1.- INTRODUCCIÓ A LA INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA Tema 1: Introducció general a l’assignatura. Aspectes conceptuals de la salut-malaltia i de les cures d’infermeria en els problemes mèdics de l’adult. Adults i problemes de salut (caracterı́stiques personals i constitucionals). Tema 2: Malalties agudes i cròniques. Conceptes. Epidemiologia de les malalties agudes i cròniques. Classificació i caracterı́stiques generals. Cronicitat i dependència. Tema 3: Pràctica de la Infermeria Mèdico-Quirúrgica. Aproximació conceptual a la infermeria clı́nica. Adults i problemes de salut (caracterı́stiques personals i constitucionals). Patologia. Cuidats infermers. Pràctica basada en l’evidència. UNITAT TEMÀTICA 2.- PROBLEMES GENERALS DE LA MALALTIA. ALTERACIONS DE L’HOMEÒSTASI Tema 4: El coneixement de la malaltia (I). Documentació i registres. Teoria general del reconeixement de la malaltia. Mètodes d’accés al diagnòstic i els seus tipus. Documents clı́nics: necessitat, tipus i parts. Tema 5: El coneixement de la malaltia (II). Semiologia general. Presentació de la malaltia. L’anamnesi: la malaltia actual i els antecedents. Teoria general de l’interrogatori, mètodes i sistemàtica (motiu, pródromos, començament i evolució cronològica de la sintomatologia, molèsties actuals, antecedents familiars i personals, hàbits). Anamnesis per sistemes. Teoria de l’exploració fı́sica general, topogràfica i sistemàtica. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 203 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I Tema 6: Tècniques en radiologia i radioprotecció. Tècniques radiològiques bàsiques. Introducció a la interpretació de proves radiològiques. Mesures bàsiques de protecció radiològica. Tema 7: Alteracions de l’homeòstasi. Termoregulació (I). Alteracions provocades per acció directa de la calor i del fred. Etiopatogènia. Valoració semiològica i cures. Prevenció. Tema 8: Alteracions de l’homeòstasi. Termoregulació (II). Sı́ndrome febril. Patogènesis. Avaluació clı́nica i cures al pacient febril. Tema 9: Alteracions de l’equilibri hidro/electrolı́tic (I). Avaluació clı́nica de les alteracions hidroelectrolı́tiques. Pla de cures. Tema 10: Alteracions de l’equilibri hidro/electrolı́tic (II). Metodologia i tecnologia assistencial per al manteniment i correcció dels desequilibris hidroelectrolı́tics. Fluidoteràpia i complicacions. Tema 11: Alteracions de l’equilibri àcid/base (I). Avaluació clı́nica de les alteracions àcid/base. Tema 12: Alteracions de l’equilibri àcid/base (II). Pla de cures al pacient amb trastorns acidbàsics: atenció a l’acidosi respiratòria, acidosi metabòlica, alcalosi respiratòria i alcalosi metabòlica. Tema 13: Oncologia (I). Concepte, terminologia, classificació i factors relacionats amb el càncer. Tema 14: Oncologia (II). Prevenció i detecció del càncer. Principis del tractament i cures generals. UNITAT TEMÀTICA 3.- PROBLEMES RELACIONATS AMB LA PERCEPCIÓ, MOVIMENT I COORDINACIÓ. ALTERACIONS EN LA FUNCIÓ NEUROLÒGICA Tema 15: Introducció general als problemes neurològics. Epidemiologia. Semiologia general. Metodologia i tecnologia diagnòstica i assistencial. Implicacions en les cures d’infermeria. Tema 16: Dolor (I). Revisió de conceptes bàsics: Epidemiologia. Teories. Classificació. Tema 17: Dolor (II). Valoració i intervencions orientades cap a les necessitats dels pacients. Sistemàtica de l’interrogatori del dolor caracterı́stiques temps-espai, aspectes qualitatius i quantitatius, circumstàncies acompanyants i sı́mptomes associats. Mètodes d’analgèsia i cures al pacient amb dolor. Tema 18: Problemes neurològics degeneratius. Malaltia de Parkinson; ELA. Avaluació clı́nica. Cures orientades cap a les necessitats dels pacients. Tema 19: Problemes neurològics infecciosos. Caracterı́stiques generals dels problemes més comuns. Valoració i cures orientades cap a les necessitats i problemes del pacient. Tema 20: Problemes neurològics autoimmunitaris. Esclerosi múltiple, Guillain-Barré. Caracterı́stiques generals dels problemes més comuns. Valoració i cures orientades cap a les necessitats i problemes del pacient. Tema 21: Altres problemes neurològics: cefalees i trastorns convulsius. Valoració i cures orientades cap a les necessitats i problemes del pacient Tema 22: Trastorns de la consciència. Caracterı́stiques generals dels problemes més comuns. Trastorns del somni. Coma: Valoració i cures orientades cap a les necessitats i problemes del pacient. Tema 23: El pacient amb malaltia cerebrovascular. Avaluació clı́nica. Cures orientades cap a les necessitats dels pacients. UNITAT TEMÀTICA 4.- PROBLEMES DE L’OXIGENACIÓ (PERFUSIÓ). ALTERACIONS DE LA FUNCIÓ CIRCULATÒRIA. Tema 24: Introducció. Importància clı́nica i epidemiològica de les malalties cardiovasculars. Revisió de fonaments teòrics i conceptes bàsics per a l’aplicació de cures. Valoració general del pacient amb cardiopatia. Atenció general a l’estat de sı́ncope i xoc. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I 204 Tema 25: Hipertensió Arterial (I). Caracterı́stiques generals de la HTA. Detecció de la HTA, classificació i valoració general de la persona amb hipertensió arterial. Metodologia diagnòstica. Tema 26: Hipertensió Arterial (II). Intervencions preventives i assistencials per al control i tractament de la HTA. Caracterı́stiques clı́niques i tractament de la Crisi hipertensiva. Programa assistencial al pacient hipertens crònic. Tema 27: Arı́tmies cardı́aques (I). Caracterı́stiques generals de les arı́tmies. Valoració orientada cap a de necessitats i problemes del pacient. Intervencions preventives i assistencials. Tema 28: Arı́tmies cardı́aques (II). Programa assistencial del pacient portador de dispositius de cardioestimulació. Tema 29: Parada cardiorrespiratòria i resucitació cardiopulmonar (I). Parada cardı́aca. La cadena de Supervivència. Importància de desfibril.lació primerenca. Tema 30: Parada cardiorrespiratòria i resucitació cardiopulmonar (II). Reconeixement del PCR i maniobres de suport vital. (Complementat amb sessió pràctica). Tema 31: Problemes coronaris (I). Caracterı́stiques generals de la malaltia coronària. Factors de risc. Sı́ndrome coronària aguda i pacient coronari crònic. Tema 32: Problemes coronaris (II). Valoració orientada cap a les necessitats i problemes del pacient i famı́lia. Intervencions assistencials en la situació aguda. Tema 33: Insuficiència Cardı́aca (I). Revisió de conceptes bàsics. Valoració orientada cap a necessitats i problemes del pacient. Intervencions assistencials i cures en la Insuficiència Cardı́aca aguda. Edema pulmonar cardiogènic. Tema 34: Insuficiència Cardı́aca (II). Programa assistencial al pacient amb Insuficiència cardı́aca crònica. UNITAT TEMÀTICA 5.- PROBLEMES RELACIONATS AMB L’OXIGENACIÓ (VENTILACIÓ). ALTERACIONS DE LA FUNCIÓ RESPIRATÒRIA. Tema 35: Introducció general als problemes respiratoris. Caracterı́stiques epidemiològiques. Causalitat general. Insuficiència respiratòria (classificació patogenètica i semiologia de les diferents formes clı́niques). Promoció i prevenció respiratòria. Tema 36: Valoració semiològica dels trastorns respiratoris (I). Semiologia dels trastorns de vies aèries. Semiologia general respiratòria. Dispnea. Dolor toràcic (traqueobronquial, vascular, pulmonar i pleural). Cianosi i acropàquia. Conceptes, classificació patogenètica, etiopatogènia general i valor semiológic. Mesures assistencials i de control simptomàtic. Tema 37: Valoració semiològica dels trastorns respiratoris (II). Tos, expectoració i hemoptisi (Etiopatogènia general i valor semiològic. Caracterı́stiques macroscòpiques i microscòpiques de l’esput). Mesures assistencials i de control simptomàtic. Tema 38: Examen fı́sic en els trastorns respiratoris. Exploracions complementàries. Inspecció i palpació. Valor semiològic de la configuració estàtica i dinàmica del tòrax. Objectius, mètode i valoració semiològica de la palpació toràcica. Mètode de percussió i auscultació de l’aparell respiratori i valoració semiològica de les troballes. Exploracions complementàries en patologia respiratòria: diagnòstic per imatge, proves funcionals. (Complementat en sessions pràctiques). Tema 39: Metodologia i tecnologia assistencial en els trastorns respiratoris. Mètodes i tècniques de suport respiratori. Cures generals i especı́fics en les situacions agudes i cròniques. (Complementat en sessions pràctiques). Tema 40: Trastorns obstructius respiratoris (I). Concepte i semiologia de les sı́ndromes d’obstrucció crònica de la via aèria (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica). Valoració i intervencions orientada cap a les necessitats i problemes del pacient. Tema 41: Trastorns obstructius respiratoris (II). Asma. Caracterı́stiques generals. Valoració i intervencions orientada cap a les necessitats i problemes del pacient. Programes assistencials a pacients amb malaltia respiratòria crònica. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 205 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I Tema 42: Infeccions respiratòries. Pneumònies. Tuberculosi. Valoració i intervencions orientada cap a les necessitats i problemes del pacient. Tema 43: Altres processos respiratoris. Tromboembolisme pulmonar. Sı́ndromes d’hipertensió pulmonar. Patologia Pleural. Etiopatogènia general, formes clı́niques i semiologia. Valoració i intervencions orientada cap a les necessitats i problemes del pacient. UNITAT TEMÀTICA 6.- PROBLEMES DE L’OXIGENACIÓ (TRANSPORT). ALTERACIONS HEMATOLÒGIQUES. Tema 44: Revisió de conceptes bàsics d’hematologia. Caracterı́stiques generals dels trastorns hematològics. Valoració general orientada cap a les necessitats i problemes del pacient. Metodologia i Tecnologia diagnòstica. Implicacions en les cures d’infermeria. Tema 45: Metodologia i tecnologia assistencial en els trastorns hematológicos. Terapèutica transfusional. Caracterı́stiques i implicacions en les Cures d’Infermeria. UNITAT TEMÀTICA 7.- PROBLEMES DE L’ELIMINACIÓ. ALTERACIONS DE LA FUNCIÓ RENAL I URINÀRIA. Tema 46: Revisió de conceptes bàsics en els trastorns renals i urinaris. Caracterı́stiques generals dels trastorns. Valoració general orientada cap a les necessitats i problemes del pacient Metodologia i Tecnologia diagnòstica. Implicacions en les cures d’infermeria. Tema 47: Insuficiència renal aguda. Valoració orientada cap a les necessitats i problemes del pacient. Intervencions preventives i assistencials. El pacient sotmès a tècniques de depuració extra renal. Tema 48: Insuficiència renal crònica. Programa assistencial al pacient renal crònic. Tema 49: El pacient en procés de diàlisi. Formes de teràpia per a la substitució de la funció renal. Hemodiàlisi, diàlisi peritoneal. Controls d’infermeria i formació al pacient dialitzat. UNITAT TEMÀTICA 8.- PROBLEMES DE LA INGESTIÓ, DIGESTIÓ, ABSORCIÓ I ELIMINACIÓ. ALTERACIONS DE LA FUNCIÓ GASTROINTESTINAL. PROBLEMES NUTRICIONALS. Tema 50: Problemes del tracte gastrointestinal superior. Nàusees i vòmits. Reflux gastroesofàgic. Tema 51: Problemes del tracte gastrointestinal inferior (I). Diarrea. Incontinència. Restrenyiment. Tema 52: Problemes del tracte gastrointestinal inferior (II). Diarrea. Incontinència. Restrenyiment. Tema 53: Problemes hepàtics. Hepatitis. UNITAT TEMÀTICA 9.- PROBLEMES INFECCIOSOS I IMMUNOLÒGICS. Tema 54: Infecció pel virus de la immunodeficiència humana. Generalitats sobre la infecció per VIH. Diagnòstic. Valoració orientada cap a les necessitats dels pacients i problemes d’infermeria. Intervencions preventives i assistencials. Programa assistencial al pacient amb VIH/SIDA. UNITAT TEMÀTICA 10.- PROBLEMES DELS MECANISMES REGULADORS. ALTERACIONS ENDOCRINES I METABÒLIQUES. Tema 55: Caracterı́stiques generals de les malalties endocrines i metabòliques. Valoració de necessitats i problemes del pacient. Intervencions preventives i assistencials. Implicacions en les cures d’infermeria. Tema 56: Problemes endocrins (I): Transtorns tiroı̈dals. Caracterı́stiques generals dels principals trastorns tiroı̈dals. Valoració de necessitats i problemes del pacient. Intervencions preventives i assistencials. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I 206 Tema 57: Problemes endocrins (II): Transtorns suprarenals. Caracterı́stiques generals dels principals trastorns suprarenals. Valoració de necessitats i problemes del pacient. Intervencions preventives i assistencials. Tema 58: Problemes endocrins (III): Diabetis Mellitus. Diabetis Mellitus. Valoració i intervenció de necessitats i problemes del pacient. Intervencions preventives i assistencials. Tema 59: Problemes endocrins (III): Diabetis Mellitus (cont.). Programa assistencial del pacient diabètic. Tema 60: Problemes metabòlics. Caracterı́stiques generals dels principals trastorns. Sı́ndrome metabòlica. Valoració de necessitats i problemes del pacient. Intervencions preventives i assistencials. B) SESSIONS PRÀCTIQUES (P) Pràctica P1 : Procediments de Valoració Clı́nica. Sessió iconogràfica i interactiva (Educlick). Valoració clı́nica bàsica. Exploració fı́sica. Metodologia, tecnologia i instrumentació clı́nica. Semiologia general. Valor semiològic de dades estàtiques (canvis de coloració, lesions cutànies elementals. . . ) i dinàmics (estat general, consciència. . . ). Pràctica P2 : Metodologia i tecnologia assistencial (I). Metodologia i tecnologia assistencial cardiorespiratòria. Pràctica P3 : Presentació i abordatge de casos clı́nics (I). Cas clı́nic 1. Pràctica P4 : Presentació i abordatge de casos clı́nics (II). Cas clı́nic 2. C) SESSIONS PRÀCTIQUES (L) Pràctica L1 : Procediments de valoració i intervenció clı́nica. Mètode, tècnica i sistemàtica de recollida de les dades generals (temperatura, talla, pes, desenvolupament musculoesquelètic, tipus constitucional). Palpació (superficial, profunda, fluctuació, *renitencia, sotrac, punts dolorososdots ), percussió i auscultació. Concepte i valor diagnòstic de les tècniques instrumentals i de laboratori que complementen l’anamnesi i l’exploració fı́sica. L’exploració topogràfica. Introducció a la lectura de material radiogràfic. Pràctica L2 : Suport Vital Bàsic. Reconeixement i tractament inicial de la PCR amb ninots. Pràctica L3 : Simulació clı́nica. Atenció a casos clı́nics mitjançant simulació avançada d’última generació. D) TUTORIES OBLIGATÒRIES S’elaborarà un calendari de tutories obligatòries per a un seguiment de l’assignatura i solucionar els problemes i dubtes sorgits durant l’execució dels treballs o la preparació de l’examen. S’organitzaran tutories de grup assistides mitjançant recursos de caràcter virtual i interactiu. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 207 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades 40 h × 100 ) TOTAL (6 ECTS × 25 cr T P I L U Horas 78 8 — 6 2 60 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudio i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line — — 5 20 5 — 7,5 10 12,5 — TOTAL (6 ECTS × 25 h cr 60 × (1− 100 )) 60 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge Els temes corresponents a l’apartat de teoria es realitzaran mitjançant classes magistrals d’una durada d’entre 1 i 2 hores per tema, completant les 74 hores presencials. Quan finalitze cada unitat temàtica, es duran a terme les corresponents sessions d’autoavaluació utilitzant el sistema Educlick de resposta activa. Les lliçons demostratives i els exercicis pràctics, que sumen un total de 7 activitats, es duran a terme en l’aula de simulació o en l’aula de pràctiques utilitzant els recursos especı́fics en funció de la matèria i tema a tractar. Igualment s’organitzaran tutories de grup pactades entre el professorat i alumnat, per a atendre la demanda i necessitat d’aclariment d’aquells temes que es plantegen. 9. Avaluació L’avaluació de la matèria es duu a terme mitjançant la nota obtinguda en l’examen escrit i la nota obtinguda en les sessions pràctiques: A) Examen escrit (75% de la nota final). 1) Està compost de dues parts: preguntes tipus test (amb 5 possibilitats de resposta) que permeten obtenir fins a 8 punts i preguntes de desenvolupament (de resposta breu) que permeten obtenir fins a 2 punts. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I 208 a) Comprèn tant la matèria impartida en classes d’aula (teoria) com en les sessions pràctiques. b) La puntuació del test s’obtindrà comptabilitzant encerts i errors (cinc errors resten un encert). c) Les preguntes de resposta curta es qualificaran segons l’escala : 0 / 0.25 / 0.5 / 0.75 / 1 punt. 2) La suma d’ambdues parts suposa el 75% de la puntuació final de l’assignatura. B) Docència pràctica (25% de la nota final). • La nota de les pràctiques (que suposa un 25% de la nota total de l’assignatura), sols s’afegirà a la qualificació de l’examen quan aquest darrer tinga una nota d’almenys aprovat. • La qualificació de pràctiques s’obtindrà mitjançant: 1) el control d’assistències, 2) els resultats de l’avaluació dels possibles treballs que se sol.liciten en les sessions pràctiques i 3) per la realització d’un examen pràctico. (1) Asistencia a las sesiones practicas P o L a) L’assistència a totes les 7-6 sessions pràctiques aportarà 0,5 punts. b) L’assistència a 5-4 sessions pràctiques aportarà 0,25 punts. c) L’assistència a menys de 4 sessions no puntua. (2) L’avaluació dels treballs sobre les sessions pràctiques quan se sol.liciten aportaran una nota màxima de 0,5 punts.* (3) L’examen pràctic te un valor màxim d’1,5 punts. * En cas de no sol.licitar-se treball de les sessions pràctiques, esta part de l’examen tindrà un valor de 2 punts. NOTA FINAL = [NOTA EXAMEN × 0, 75] + [NOTA PRÀCTIQUES] 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) A) Bibliografia bàsica 1. LEWIS, S.M.; HEITKEMPER, M.M.; DIRKSEN, S.R.. (2004). Enfermeria Medicoquirúrgica. Valoración y Cuidados de Problemas Clı́nicos. Madrid: Elsevier. (2 Volúmenes). 2. SMELTZER, S.C.; BARE, B.G.. (2002). Brunner y Suddarth. Tratado de Enfermerı́a MédicoQuirúrgica. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 3. IGNATIVICIUS D., BAYNE MV. (1995). Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. Planteamiento para mejorar el proceso de Enfermerı́a. México: Interamericana/McGraw-Hill. (2 Volúmenes). 4. BLACK JM, MATASSARIN-JACOBS E. (1997). Medical-Surgical Nursing. Clinical management for continuity of care. s/l : WB Saunders Co. Phil. 5th Ed. 5. HENDERSON V, NITE G. (1987). Enfermerı́a teórica y práctica. México: La Prensa Mexicana. 6. Catálogo de guı́as de práctica clı́nica. Acceso en: http://www.guiasalud.es 7. (1999). Manual Merck de Diagnóstico y Tratamiento. Madrid: Harcourt. 10a ed. B) Referències complementàries 1. PERRY AG, POTTER PA. (1999). Enfermerı́a clı́nica: técnicas y procedimientos. Madrid: Harcourt Brace. 4a ed. 2. LONG BC, PHIPPS WJ, CASSMEYER VL. (2000). Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. Un enfoque del proceso de Enfermerı́a. Madrid: Harcourt. 3a ed. 3. CINAHL: Cumulative Index to Nursing and Allied Health. 4. Cochrane Library Plus. http://gateway.ovid.com/autologin.html Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 209 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I 5. Medline plus. http://www.update-software.com/clibplus/clibplus.htm 6. CASTRO DEL POZO, S. (2001). Manual de patologı́a general: etiologı́a, fisiopatologı́a, semiologı́a y sı́ndromes. Barcelona: Masson. 5a ed. C) Recursos electrònics 1. Referència e1: Diagnósticos enfermeros: definiciones y clasificación 2012-2014 / Ed. T. Heather Herdman 2. Referència e2: Medicina interna. fundado por A. von Domarus ; continuado por P. Farreras Valentı́ ; director C. Rozman (Accedir des del catàleg TROBES de la UV, per tı́tol.) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA I Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 210 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 211 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA II 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Infermeria en el cicle vital Codi assignatura 34381 Nom assignatura INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA II Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Tercer Semestre Primer o Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 60% → 90 h) Crèdits presencials Grups Teorı́a Práctica Informática Laboratorio Tutorı́as Total 7,6 0,8 0 0,4 0,2 9 1 2 0 4 2 Coordinación Prof: Buigues González. Cristina Despacho: Correo-e: [email protected] Profesorado Prof. 1: Buigues González, Cristina Despatx: No 2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Martı́nez Sabater, Antonio Despatx: No 2.2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Pérez Dolz, Francisco Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 4: Despatx: Correu-e: Prof. 5: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) Els avanços cientı́fics i tecnològics que ha patit la cirurgia des del segle XIX fins als nostres dies juntament amb el procés de socialització progressiu de l’assistència quirúrgica, exigeix que l’acte quirúrgic i el seu context estiga protagonitzat per un grup de professionals especialment formats, dins del qual té un paper fonamental el professional d’Infermeria en les seves diferents facetes de personal de l’àrea de quiròfan, sales de cirurgia, sales especials i reanimació quirúrgica. En el procés de formació de l’assignatura Infermeria Quirúrgica volem guiar l’estudiant cap a un aprenentatge constructiu, orientant l’aprenentatge cap a la comprensió, i fomentant un ús estratègic o competent dels coneixements adquirits de manera que puguen permetre a l’estudiant i futur professional fer front a la resolució de problemes o tasques realment noves. En l’assignatura d’Infermeria Quirúrgica, s’expliquen els conceptes que van a permetre a l’estudiant conèixer les etapes per les quals travessa el pacient quirúrgic, aixı́ com les necessitats i problemes derivats de la cirurgia, que van a servir de base per a la comprensió dels processos d’actuació d’Infermeria. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA II 212 El programa teòric d’Infermeria Quirúrgica consta de VIII unitats docents on es desenvolupen 45 temes. Aquest programa, s’estructura al seu torn en dos grans apartats, un de general, constituı̈t per les unitats I, II i III en què es realitza una introducció a la Infermeria Quirúrgica, sent un bloc fonamental ja que es tracta de la presa de contacte l’estudiant amb la nova assignatura, amb els seus conceptes generals, tècniques bàsiques i grans sı́ndromes quirúrgics postoperatoris. Aquestes unitats comprenen les tres grans fases comunes a tota cirurgia, el preoperatori, el perioperatori i el postoperatori, per tant es considera la unitat més important i la base per continuar amb les especialitats quirúrgiques. Les unitats IV a VIII tenen com a finalitat formar els estudiants en el coneixement de problemes i els trastorns quirúrgics cutanis, oncològics, de l’aparell digestiu, renal i cardiovascular. 3. Coneixements previs No són necessaris coneixements previs. 4. Objectius i competències Competencias Generales: G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-22 Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de sı́mptomes, dirigides al pacient i famı́lia, en l’aplicació de cures pal.liatives que contribuı̈squen a alleujar la situació de malalts avançats i terminals. G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 213 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA II G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competencias Especı́ficas: E-2 Conèixer l’ús i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures d’infermeria, posant especial atenció a la diferència segons edat i sexe. E-8 Reconèixer les situacions de risc vital i saber executar maniobres de suport vital bàsic i avançat. E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-14 Dirigir, avaluar i prestar les cures integrals d’infermeria a l’individu a la famı́lia i a la comunitat. E-16 Conèixer les alteracions de salut de l’adult, identificant les manifestacions que apareixen en les seues diferents fases. Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut. Analitzar les dades arreplegades en la valoració, prioritzar els problemes del pacient adult, establir i executar el pla de cures i realitzar la seua avaluació. Realitzar les tècniques i procediments de cures, establint una relació terapèutica amb els malalts i familiars. Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut. Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de l’equip. E-23 Conèixer les cures pal.liatives i control del dolor per a prestar cures que alleugen la situació dels malalts avançats terminals. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge 1. Identifica les diferents etapes del procés quirúrgic. 2. Relaciona les diferents etapes quirúrgiques amb problemes potencials de salut. 3. Interpreta les dades recollides en els diferents moments del procés quirúrgic. 4. Prioritza l’atenció als problemes de salut preoperatoris, perioperatòries i postoperatoris. 5. Valora la importància de la prevenció i educació a la salut en els processos quirúrgics. 6. Valora els factors de predisposició de risc quirúrgic. 7. Classifica la cirurgia des de el punt de vista de la infecció. 8. Identifica i coneix les diferents tipus de drenatges quirúrgics. 9. Coneix factors que contribueixen a millorar la qualitat de vida en les persones amb càncer de mama. 10. Identifica les diferent lesions elementals de la pell. 11. Classifica i valora les tipus de cremades. 12. Identifica els factors de risc relacionats amb el càncer de pell. 13. Coneix les diferents dispositius utilitzats en els pacients ostomitzats. 14. Identifica la semiologia quirúrgica. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA II 214 6. Continguts UNITAT TEMÀTICA 1: VALORACIÓ I CURES PREOPERATÒRIES Tema 1: Introducció a la Infermeria Quirúrgica. Departament Quirúrgic. Tema 2: Tipus de cirurgia. Quiròfan i equip quirúrgic. Tema 3: Semiologia Quirúrgica. Tema 4: Preoperatori General. Tema 5: Risc Quirúrgic. Tema 6: Risc tromboembòlic. Tema 7: Risc de desequilibri hidroelectrolı́tic en cirurgia. Tema 8: Risc i profilaxi infecciosa. Tema 9: Asèpsia i antisèpsia. Esterilització. UNITAT TEMÀTICA 2: VALORACIÓ I CURES PERIOPERATÒRIES Tema 10: Anestèsia I. Tema 11: Anestèsia II. Tema 12: Seguretat del Pacient. Tema 13: Material i instrumental quirúrgic bàsic. UNITAT TEMÀTICA 3: VALORACIÓ I CURES POSTOPERATÒRIES Tema 14: El pacient quirúrgic en el postoperatori immediat. Tema 15: Sı́ndromes postoperatoris. Tema 16: Drenatges. Tema 17: Hemorràgia i hemostàsia. Tema 18: Nutrició en el pacient quirúrgic. Tema 19: Maneig del dolor en el pacient quirúrgic. UNITAT TEMÀTICA 4: CURES D’INFERMERIA I PROGRAMES ASSISTENCIALS EN PACIENTS AMB PROBLEMES ONCOLÒGICS Tema 20: Oncologia Quirúrgica. Generalitats. Tema 21: Avaluació i cures en el pacient amb problemes neoplàsics de mama. UNITAT TEMÀTICA 5: VALORACIÓ, CURES D’INFERMERIA I PROGRAMES ASSISTENCIALS EN PACIENTS AMB PROBLEMES DEL TEIXIT CUTANI Tema 22: Introducció a l’estudi dels problemes dermatològics a través de les lesions elementals I. Tema 23: Introducció a l’estudi dels problemes dermatològics a través de les lesions elementals II. Tema 24: Cremades I. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 215 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA II Tema 25: Cremades II. Tema 26: Problemes cutanis d’origen bacterià. Tema 27: Problemes cutanis d’origen vı́ric. Tema 28: Psoriasi. Tema 29: Valoració i cures d’infermeria en el pacient amb problemes neoplàsics no melanocı́tics. Tema 30: Melanoma maligne. Tema 31: Prevenció càncer cutani. UNITAT TEMÀTICA 6: CURES D’INFERMERIA, I PROGRAMES ASSISTENCIALS EN PACIENTS AMB PROBLEMES QUIRÚRGICS DIGESTIUS Tema 32: Bases teòriques de les cures d’infermeria als pacients amb problemes digestius I. Tema 33: Bases teòriques de les cures d’infermeria als pacients amb problemes digestius II. Tema 34: Estomes. UNITAT TEMÀTICA 7. VALORACIÓ, CURES D’INFERMERIA I PROGRAMES ASSISTENCIALS EN PACIENTS AMB PROBLEMES RENALS I URINARIS Tema 35: Uropatı́es obstructives. Tema 36: Avaluació i cures en el pacient amb problemes neoplàsics del tracte urinari. Tema 37: Valoració i cures d’infermeria en el pacient amb alteració del patró d’eliminació. UNITAT TEMÀTICA 8: CURES D’INFERMERIA AL PACIENT AMB PROBLEMES QUIRÚRGICS CARDIOVASCULARS Tema 38: Valoració i cures d’infermeria en el pacient amb trastorns quirúrgics arterials. Tema 39: Valoració i cures d’infermeria en el pacient amb trastorns quirúrgics venosos. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × 100 ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. T P I L U Horas 76 8 — 4 2 60 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA II 216 B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVIDADES NO PRESENCIALES Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes 2 Elaboració de treballs en grup — Elaboració de treballs individuals 10 Estudi i treball autònom 18 Lectures del material complementari 4 Preparació d’activitats d’avaluació 4 Preparació de classes de teoria 4 Preparació de classes pràctiques i de problemes 8 Resolució de casos pràctics 10 esolució de qüestionaris on-line — 60 h × (1− 100 )) TOTAL (6 ECTS × 25 cr 60 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge 1. Modalitat classes presencials-teòriques: s’utilitzarà la lliçó magistral participativa, junt al treball cooperatiu en les sessions resolució de casos clı́nics. 2. Modalitat classes presencials-pràctiques: l’estudiant haurà de fer 8 hores de modalitat pràctica en grup P (30 estudiants) on s’utilitzarà la metodologia de seminari i exposició de treball cooperatiu, i 4 hores de pràctiques L (16 estudiants) amb simulacions i resolució de casos clı́nics. 9. Avaluació 1) Examen escrit (Valor: 60% de la puntuació total). L’examen consistirà en una prova escrita amb preguntes obertes, preguntes de resposta curta i preguntes a mode de resolució de casos clı́nics on l’estudiant haurà d’integrar els coneixements adquirits. Aquesta part es considerarà aprovada després d’haver obtingut 5 punts sobre els deu, equivalents a la puntuació màxima assolible. Serà necessari haver aprovat aquesta part per procedir a contabilitzar la puntuació de les activitats que es relaten a continuació, a efectes d’avaluació sumativa. 2) Avaluació de les diferents activitats (40%) • Resolució de cas clı́nic, individual (10%) • Treball grupal (20%): elaboració de pòsters, trı́ptics o material multimèdia, sobre com millorar la qualitat de vida de pacients quirúrgics. Els temes relacionats amb el treball seran especificats pel professorat a l’inici de l’assignatura. • Assistència i participació: l’assistència a les pràctiques és de caràcter obligatori. L’estudiant podrà adquirir fins a un 10% de la nota final, amb l’assistència a classe en les seues distintes modalitats i la participació/realització de les activitats proposades en elles, aixı́ com l’avaluació de les distintes simulacions. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 217 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA II 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Referencias básicas 1. PERA C. (1996). Cirugı́a: fundamentos, indicaciones y opciones técnicas. Madrid: Elsevier. 2. ARIAS J, ALLER M A, ARIAS J A, LORENTE L. (1999). Fisiopatologı́a Quirúrgica. Madrid: Tébar. 3. DURÁN H, ARCELUZ I, et al. (2002). Compendio de Cirugı́a. 1a ed. Madrid: McGrawHill. 4. FULLER, J. (2007). Instrumentación Quirúrgica. Teorı́a, técnicas y procedimientos. 4a ed. Buenos Aires: Panamericana. 5. LEWIS S M, HEITKEMPER M M, DIRKSEN S R. (2004). Enfermerı́a Médico Quirúrgica. 6a ed. Barcelona: Elservier. 6. TAMAMES, S. (1997). Cirugı́a. Fisiopatologı́a. General. Aspectos Básicos. Manejo del paciente Quirúrgico. Madrid: Panamericana. 7. MORGAN E, MIKHAIL M. (2010). Anestesiologı́a Clı́nica. 4a ed. México: Manual Moderno. 8. MARTÍN A. (2005). Patologı́a Quirúrgica. Madrid: Elsevier. 9. SWEARINGEN P. (2008). Manual de Enfermerı́a Médico Quirúrgica. 6a ed. Barcelona: ElsevierMosby. 10. BRUNNER LS, SUDDARTH DS. (2002). Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. 9a ed. Madrid: Interamericana/McGraw-Hill. 11. WOLFF K, JOHNSON R A, SUURMOND D. (2007). Atlas en color y sinopsis de dermatologı́a clı́nica. 5a ed. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. Referencias complementarias 1. BUENO, F. (1998). Iniciación a la Oncologı́a Quirúrgica. Valencia: Ed. CVR. 2. CONSELLERIA DE SANITAT. (2006). Onconguı́a del Cáncer de Mama Comunidad Valenciana. 2a ed. Valencia: Generalitat Valenciana. Consellerı́a de Sanitat. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA II Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 218 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 219 INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Infermeria en el cicle vital Codi assignatura 34382 Nom assignatura INFERMERIA GERIÀTRICA Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 4,5 (Presencial: 60% → 67,5 h) Crèdits presencials Grups EN LA SALUT GERONTO- Teoria Pràctica Informàtica Laboratori Tutories Total 5,95 0,6 0 0 0,2 6,75 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Julián Rochina, Iván Despatx: No 9, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Julián Rochina, Iván Despatx: No 9, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Despatx: Correu-e: Prof. 3: Despatx: Correu-e: Prof. 4: Despatx: Correu-e: Prof. 5: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) Un fet que ha caracteritzat demogràficament al segle XX ha estat l’increment en l’expectativa de vida que ha tingut lloc en la societat occidental. A causa d’una sèrie de millores sanitàries i sobretot socials, una major proporció de persones arriben a edats per sobre dels 65 anys. La Gerontologia és una disciplina jove que va començar a desenvolupar-se a principis del segle XX i té un doble objectiu: des d’un punt de vista quantitatiu, la prolongació de la vida, donar més anys a la vida, i alentir la mort, i des d’un punt de vista qualitatiu, la millora de la qualitat de vida de les persones majors, és a dir, donar més vida als anys. Per a marcar l’acció de dites objectives, la Gerontologia es nodreix essencialment de les ciències biològiques (la biologia, la bioquı́mica, la medicina, la infermeria, etc.), psicològiques (psicologia del desenvolupament, social, cognitiva, etc.) i de les ciències socials (demografia, ecologia humana, salut pública, sociologia, antropologia, economia, dret, etc.). La relació entre totes aquestes disciplines és la base principal per a seguir avançant en el coneixement del procés d’envellir. En la modalitat presencial teòrica, les unitats temàtiques s’han organitzat de manera que permeten aglutinar els elements conceptuals, metodològics i els àmbits d’intervenció de la Infermeria Geronto-Geriàtrica Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA 220 que d’una altra manera podrien quedar dispersos. Cada unitat està constituı̈da per un nombre determinat de temes que van d’allò més general a allò més especı́fic. La modalitat de pràctica en aula, de treball autònom i de treball cooperatiu de l’alumnat engloba dos grans apartats: a) Coneixements propis de l’assignatura. Assignant a estes modalitats els continguts que puguen desenrotllar-se d’esta manera, com ara els mitjans d’adapatación per a l’autoatenció i el domicili, l’atenció no professional, les demències tipus Alzheimer, les disfàgies i el procés d’envelliment humà, entre altres. b) Coneixements transversals a l’assignatura. Es treballaran els continguts teòrics transversals amb altres assignatures, referits a les particularitats de la població anciana. Aquestes modalitats explotaran els mitjans virtuals i multimèdia a la disposició de l’alumnat. 3. Coneixements previs a: Les assignatures ja cursades per l’alumnat relacionades amb el temari impartit en l’assignatura pertanyen Mòdul 1: Formació Bàsica Comuna Mòdul 2: Ciències de la Infermeria: Infermeria Comunitària i Infermeria Médico-Quirúrgica I De forma paral.lela, apareixeran coneixements transversals amb les assignatures que es cursen en el mateix semestre: Gestió i administració dels serveis de salut i Salut de la dona, de la sexualitat i la reproducció. 4. Objectius i competències Les Competències Generals i Especı́fiques, que han estat assignades a Geriátrica segons el document de Verificació del tı́tol són les següents. Infermeria en la Salut Geronto- Competències generals G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. G-12 Proposar i desenvolupar actuacions d’atenció a la salut que privilegien la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, i que propendisquen a la millora de les condicions de vida de la població. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-14 Reconèixer els elements essencials de la pràctica professional en els àmbits de la persona, la famı́lia i la comunitat. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 221 INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-22 Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de sı́mptomes, dirigides al pacient i famı́lia, en l’aplicació de cures pal.liatives que contribuı̈squen a alleujar la situació de malalts avançats i terminals. G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competències especı́fiques E-6 Conèixer els processos fisiopatológicos i les seues manifestacions i els factors de risc que determinen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital en funció del gènere. E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-19 Comprendre els canvis associats al procés d’envellir i la seua repercussió en la salut. Identificar les modificacions estructurals, funcionals, psicològiques i de formes de vida associades al procés d’envellir. Conèixer els problemes de salut més freqüents en les persones majors. Seleccionar-les intervencions cuidadoras dirigides a tractar o a prevenir els problemes de salut i la seua adaptació a la vida diària mitjançant recursos de proximitat i suport a la persona anciana. E-21 Conèixer la legislació aplicable i el codi ètic i deontológico de la infermeria espanyola, inspirat en el codi europeu d’ètica i deontologia infermera. Prestar cures, garantint el dret a la dignitat, privadesa, intimitat, confidencialitat i capacitat de decisió del pacient i famı́lia. Individualitzar la cura considerant l’edat, el gènere, les diferències culturals, el grup ètnic, les creences i valors. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA 222 5. Resultats d’aprenentatge 1. Assumeix l’envelliment humà com un procés universal. 2. Selecciona la gerontologia i geriatria com ciències d’estudi de la població anciana. 3. Interpreta les estratègies d’investigació en el camp de la gerontologia i geriatria. 4. Reconeix els factors que configuren l’atenció integral a la persona anciana i a la famı́lia. 5. Diferencia les etapes de la Valoració Geriàtrica Integral analitzant les diferents eines que integren el procés. 6. Reconeix els instruments de valoració geriàtrica que s’apliquen per a detectar les necessitats i problemes de les persones majors i les seues guaridores. 7. Distingeix les proves complementàries de diagnòstic per imatge més útils per conèixer l’evolució de patologies geriàtriques. 8. Situa els nivells d’atenció del Sistema de Salut i Dependència. 9. Relaciona els aspectes legals i institucionals amb les persones majors. 10. Enumera les caracterı́stiques de la persona anciana autònoma, fràgil i/o depenent. 11. Reconeix els principals canvis fisiològics produı̈ts per l’envelliment. 12. Examina les caracterı́stiques de les alteracions de salut de la població anciana respecte a l’adulta i jove. 13. Reconeix els aspectes mentals de les persones ancianes. 14. Distingeix els aspectes socials de l’envelliment. 15. Identifica les diferents sı́ndromes geriàtrics i la intervenció d’infermeria. 16. Valora la importància de la figura de la cura no professional en l’atenció a la persona anciana. 17. Assumeix l’envelliment actiu com objectiu personal, institucional i social. 18. Distingeix les estratègies per a promocionar l’envelliment actiu. 6. Continguts A) PROGRAMA DE CONTINGUT TEÒRIC UNITAT TEMÀTICA I: Introducció a la Infermeria Geronto-Geriàtrica. Tema 1: Conceptes bàsics de la Gerontologia i Geriatria. Classificació de les persones majors segons les seues necessitats sociosanitàries. Concepte d’ancià sa, persona major sana, persona major malalta, ancià fràgil i pacient geriàtric. Criteris per a la seua classificació. Tema 2: Envelliment Actiu i la Qualitat de Vida Percebuda. Concepte i determinants de l’Envelliment Actiu. Envelliment amb èxit. Pilars i actuacions per a la seua consecució. Factores personals, culturals i conductuals. Imatge social de l’ancianitat. Estereotips i prejudicis cap a les persones majors en la vellesa. Els canvis en les relacions personals. Tema 3: Dependència en Geriatria. Conceptes i termes. Causes de pèrdua de capacitat funcional. Grups de persones amb major risc. Envellir amb discapacitat. Tema 4: Àmbits d’actuació de la Infermeria Geronto-Geriàtrica. La persona, la famı́lia i la comunitat. La interdisciplinarietat de la Infermeria Geronto-Geriàtrica. La pràctica professional i funcions. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 223 INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA UNITAT TEMÀTICA II: Bases teòriques i eines per a l’estudi de l’envelliment. Tema 5: Procés de l’envelliment humà. Evolució de les teories biològiques, psicològiques i socials sobre l’envelliment. Tema 6: Sociodemografia i epidemiologia de la vellesa. Indicadors sanitaris: esperança de vida i mortalitat. Feminització de l’envelliment. Discapacitat. Principals causa de mort en les persones majors. Estils de vida, morbiditat. Caracterı́stiques a la Comunitat Valenciana. Tema 7: Valoració Geriàtrica Integral. Fonaments. Objectius. Components bàsics: valoració fı́sica, mental i social. Instruments de mesura. Guies clı́niques OPS. Tema 8: Radiodiagnòstic aplicat a geriatria. Fonaments. Objectius. Prevenció de riscos. Densitometria. Ressonància magnètica. TAC. Imatges relacionades amb les sı́ndromes geriàtrics (les imatges més caracterı́stiques de cada sı́ndrome es desenvoluparan en la unitat temàtica 4). UNITAT TEMÀTICA III: Els processos biològics, psicològics i socials en l’envelliment humà. Tema 9: Canvis fı́sics relacionats amb el procés d’envellir. Canvis histològics i fisiològics de les persones ancianes en els sistemes musculoesquelètic, respiratori, digestiu, circulatori i nerviós (inclosos els òrgans dels sentits). —Aquestos continguts s’impartiran junt amb els del tema 13— Tema 10: Aspectes generals dels canvis psicològics relacionats amb el procés d’envellir. Canvis en els processos mentals, intel.lectuals i neurològics. Tema 11: Aspecte generals dels canvis socials relacionats amb el procés d’envellir. Caracterı́stiques socioeconòmiques, el treball, l’habitatge i l’alimentació. UNITAT TEMÀTICA IV: Els problemes de salut i socials de la població anciana. Tema 12: Estat de salut de la població anciana. Caracterı́stiques generals i especı́fiques dels principals problemes de salut en la població anciana. Tema 13: Problemes de salut més freqüents en les persones ancianes. Problemes de salut que, sense ser sı́ndromes geriàtriques, són rellevants en l’àmbit dels sistemes musculoesquelètic, respiratori, digestiu, circulatori i nerviós (inclosos els òrgans dels sentits). Imatges de radiodiagnostic. — Aquestos continguts s’impartiran junt amb els del tema 8— Tema 14: Sı́ndromes geriàtrics de major incidència I. Envelliment de la pell i úlceres per pressió. Envelliment cutani. Deshidratació de la pell. Cures de la pell en l’envelliment. Canvis en la pell de membres inferiors originades per la hipertensió venosa crònica. Tema 15: Sı́ndromes geriàtrics de major incidència II. Incontinència. Concepte i tipus. Caracterı́stiques en l’envelliment. Classificació i actuació d’Infermeria. Imatges de radiodiagnostic. Tema 16: Sı́ndromes geriàtrics de major incidència III. Deshidratació. Concepte i causes per augment de pèrdues i disminució de l’aporte. Detecció i prevenció. Rehidratació en les persones ancianes. Tema 17: Sı́ndromes geriàtrics de major incidència IV. Caigudes i immobilització. Caigudes: Sı́ndrome psicològica postcaiguda. Causes. Conseqüències. Prevenció. Immobilització: Sı́ndrome d’immobilització. Definició del problema. Classificació de les alteracions de la mobilitat. Principals causes i complicacions. Imatges de radiodiagnostic. Tema 18: Problemes neurològicos de major importància. Accident Cervell Vascular agut, Quadre Confusional agut, Demències tipus Alzheimer i Sı́ndromes parkinsonians. Conceptes. Classificacions. Cures generals i especı́fics. Imatges de radiodiagnostic. Tema 19: Farmacologia i persones ancianes. Tema 20: Processos terminals i declivi de l’organisme en la persona anciana. Etapa final. Reconciliació i relleu altruista. Dimensió espiritual. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA 224 Tema 21: L’aı̈llament i la solitud en la persona anciana. Situació i caracterització en les persones majors: duel i depressió, autoestima i problemes en l’ambient familiar. El suı̈cidi en l’ancianitat. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (9 ECTS × 25 cr × 100 ) T P I L U Horas 84 4 — — 2 90 h Distribució de crèdits ACTIVITATS PRESENCIALS Tipus Unitat Temática I: Introducció a la Inf. Geronto-Geriàtrica Unitat Temàtica II: Bases teòriques i ferramentes Unitat Temàtica III: Processos biol., psicol. i sociales Unitat Temàtica IV: Problemes de salut i socials Tutoria Tutoria Tutoria Tutoria grupal grupal grupal grupal 1 2 3 4 Seminaris Grup 1 Seminaris Grup 2 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Sessió 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 1 2 3 4 1 2 3 1 2 3 Hores h h h h 6h 6h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 225 INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVIDADES NO PRESENCIALES Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudi i treball autònom Lectures del material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line — 5h — 28 h 5h 6h — — — 1h TOTAL (4,5 ECTS × 25 h cr 60 × (1− 100 )) 45 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge A) Modalitat de classes presencials teòriques Classes magistrals participatives (grups de 60 alumnes/as) de 120 minuts en les quals s’exposaran els coneixements bàsics sobre els temes, combinades amb alguna classe dialogada i/o realització d’exercicis en aula. B) Modalitat de classes presencials pràctiques Sis hores de docència en modalitat Pràctiques d’aula (grups de 30 alumnes) en les que es desenrotllaran continguts especı́fics de l’atenció geriàtrica. L’assistència a les pràctiques d’aula és obligatòria. L’absència a les mateixes suposa, en segona convocatòria, realitzar la modalitat d’examen tipus B (descrita en l’apartatAvaluació). C) Modalitat de tutories guiades Dues hores de docència (grups de 30 alumnes) en les quals se supervisarà el producte elaborat com part del treball cooperatiu. D) Treball autònom i cooperatiu En les hores destinades a esta modalitat l’alumnat abordarà els continguts propis i transversals a l’assignatura detallats en l’apartat Resumn. Per a això es podrà valdre de diversos continguts multimèdia per a la realització de proves objectives i de desenrotllament online, a més de l’elaboració d’un treball grupal. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA 226 9. Avaluació Es realitzarà mitjançant la valoració del compliment dels criteris d’aprenentatge, utilitzant per a això diferents ferramentes avaluatives i convocatòries. En qualsevol cas l’assignatura se superarà en obtindre una nota final de 5 punts sobre 10. La participació en les pràctiques d’aula es tindrà en compte a l’hora de la nota final, podent augmentar-la o disminuir-la fins a 1 punt. En primera convocatòria 1. Prova escrita final —70% (set punts sobre deu)—: en les que s’utilitzaran respostes d’opció múltiple y/o preguntes vertader-fals. Per a aprovar l’assignatura és condició indispensable obtindre una puntuació mı́nima de 3,5 punts sobre 7 en esta prova. 2. Ferramentes avaluatives basades en el treball cooperatiu i autònom —30% (tres punts sobre deu)—. La puntuació mı́nima amb què s’inclourà esta nota en el sumatori final serà d’1 punt sobre 3. No superar este apartat no suposa el suspens de l’assignatura. Les plantilles d’avaluació necessàries en esta modalitat es facilitaran a l’alumnat el primer dia de l’assignatura. 3. Per a poder realitzar l’examen en primera convocatòria s’han d’haver cursat les pràctiques obligatòries en aula. En cas de no haver acudit a les pràctiques d’aula, l’alumne/a passarà a realitzar la seua avaluació en segona convocatòria, amb la Modalitat B. En segona convocatòria Modalitat A. Per a aquell alumnat que complisca una de les dues caracterı́stiques: a) No haja aconseguit la puntuació mı́nima exigida per a la prova escrita final. b) Haja aconseguit la puntuació mı́nima exigida per a la prova escrita final, però el sumatori final junt amb la puntuació obtinguda en Eines avaluatives basades en el treball cooperatiu i autònom no supere la nota final de 5 sobre 10. En aquest cas l’alumnat realitzarà una prova escrita amb les mateixes caracterı́stiques de la primera convocatòria, a fi d’obtindre una nota final mı́nima de 5 sobre 10. Modalitat B. En aquesta modalitat el 100% de la nota s’obtindrà: i. Prova escrita —70% (set punts sobre deu)—: en les que s’utilitzaran respostes d’opció múltiple y/o preguntes vertader-fals. ii. Prova escrita —30% (tres punts sobre deu)—: preguntes de desenrotllament sobre tots els continguts avaluats en el treball cooperatiu i autònom. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 227 INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Bibliografia bàsica 1. Babb, Pamela S. Manual de Enfermeria Gerontológica. México: McGraw-Hill Interamericana, 1998. 2. Ballesteros Jiménez, S. Gerontologı́a: un saber multidisciplinar. Educación a Distancia, 2004. Madrid: Universidad Nacional de 3. Cervera, M C y Saiz Garcı́a, J. Actualización en Geriatrı́a y Gerontologı́a. Formación Alcalá, 2004. Alcalá la Real Jaén: 4. Salvador Carulla, L; Cano Sánchez, A y Cabo-Soler, J. Longevidad. Tratado integral sobre salud en la segunda mitad de la vida. Madrid: Médica Panamericana, 2003. 5. Guillén Llera, F; Pérez Del Molino Martı́n, J y Petidier Torregrossa, R. Sı́ndromes y Cuidados En El Paciente Geriátrico. Barcelona etc.: Elsevier-Masson, 2008. 6. Millán Calenti, J C. Principios de Geriatrı́a y Gerontologı́a. 2006. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 7. Articles d’investigació que es recomanen a l’aula. Bibliografia complementària 1. Álvarez Gregori, J; Macı́as Núñez, J F. Dependencia en geriatrı́a. Salamanca, 2009. 2. Campo Urbano, S. Introducción a la Gerontologı́a Social. Sociales, 1981. Salamanca: Universidad de Madrid: Instituto Nacional de Servicios 3. Crespo Santiago, D. Biogerontologı́a. Santander: Universidad de Cantabria, 2006. 4. Fernández Ballesteros, R. Gerontologı́a Social. Madrid: Pirámide, 2000. 5. Garcı́a Crespo, Ma P. Programa preventivo para mayores. Madrid: Ediciones Dı́az de Santos, 2006. 6. Giró Miranda, J. Envejecimiento activo, envejecimiento en positivo. Rioja, Servicio de Publicaciones, 2006. Logroño: Universidad de La 7. Gonzalo, L M. Tercera edad y calidad de vida. Barcelona: Editorial Ariel, 2002 8. Kane, R A. Evaluación de las necesidades en los ancianos: guı́a práctica sobre los instrumentos de medición. Barcelona: SG, 1993. 9. Marcos Becerro, J F. y Martı́nez Almagro, A. Envejecimiento: problemas y soluciones. Morphos Ediciones, 2007. Murcia: 10. Pérez Serrano, G. ¿Cómo intervenir en personas mayores? Madrid: Dykinson, 2006. 11. Pinazo Hernandis, S; Sánchez Martı́nez, M; y Alfageme Chao, A. Gerontologı́a :actualización, innovación y propuestas. Madrid: Pearson Prentice Hall, 2005. 12. Serna De Pedro, I de la. Psicogeriatrı́a. Madrid: Jarpyo, 1996. 13. Timiras, P S. Bases fisiológicas del envejecimiento y geriatrı́a. Barcelona: Masson, 1997. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIÀTRICA Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 228 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 229 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA EN SITUACIONS ESPECIALS 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Infermeria en el cicle vital Codi assignatura 34383 Nom assignatura INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA EN SITUACIONS ESPECIALS Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Tercer Semestre Segon o Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 60% → 90 h) Crèdits presencials Grups Teorı́a Práctica Informática Laboratorio Tutorı́as Total 7,6 0,4 0 0,8 0,2 9 1 2 0 4 2 Coordinació Prof: Tormo Maicas, Vicente Despacho: No 3, FIP Correo-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Tormo Maicas, Vicente Despatx: No 3, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Caballero Garcı́a, Juan Despatx: No 2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Julián Rochina, Iván Despatx: No 9, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: González Torrijos, Jaime Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 5: Casal Angulo, Carmen Despatx: Correu-e: [email protected] 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) En esta assignatura s’arrepleguen les situacions especials en l’abordatge de les cures médico-quirúrgiques separades en quatre grans blocs: 1. Traumatologia i ortopèdia. 2. Oncologia. 3. Atenció a problemes médico-quirúrgics d’otorrinolaringologia (ORL) i oculars. 4. Pacient crı́tic. Els continguts teòrics es recolzaran en pràctiques d’aula i de laboratori. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA EN SITUACIONS ESPECIALS 230 3. Coneixements previs Les assignatures ja cursades per l’alumnat relacionades amb el temari impartit en aquesta assignatura pertanyen a: 1. Mòdul 1: Formació Bàsica Comuna. a) Anatomia humana. b) Fisiologia. c) Fonaments de biologia i bioquı́mica. d) Farmacologia. e) Fisiopatologia. 2. Mòdul 2: Ciències de la Infermeria. a) Infermeria Médico-Quirúrgica I. b) Infermeria en la salut infantil i de l’adolescent. c) Infermeria en la salut geronto-geriàtrica. 3. Mòdul 3: Pràctiques tutelades i Treball Fi de Grau. a) Introducció a la pràctica d’Infermeria. De forma paral.lela, apareixeran coneixements transversals amb les assignatures que es cursen en el mateix semestre: 1. Mòdul 2: Ciències de la Infermeria: (a) Infermeria Médico-Quirúrgica II. 4. Objectius i competències Competències generales: G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. G-12 Proposar i desenvolupar actuacions d’atenció a la salut que privilegien la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, i que propendisquen a la millora de les condicions de vida de la població. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 231 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA EN SITUACIONS ESPECIALS G-14 Reconèixer els elements essencials de la pràctica professional en els àmbits de la persona, la famı́lia i la comunitat. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-22 Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de sı́mptomes, dirigides al pacient i famı́lia, en l’aplicació de cures pal.liatives que contribuı̈squen a alleujar la situació de malalts avançats i terminals. G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Competències especı́fiques: E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-16 Conèixer les alteracions de salut de l’adult, identificant les manifestacions que apareixen en les seues diferents fases. Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut. Analitzar les dades arreplegades en la valoració, prioritzar els problemes del pacient adult, establir i executar el pla de cures i realitzar la seua avaluació. Realitzar les tècniques i procediments de cures, establint una relació terapèutica amb els malalts i familiars. Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut. Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de l’equip. E-21 Conèixer la legislació aplicable i el codi ètic i deontológico de la infermeria espanyola, inspirat en el codi europeu d’ètica i deontologia infermera. Prestar cures, garantint el dret a la dignitat, privadesa, intimitat, confidencialitat i capacitat de decisió del pacient i famı́lia. Individualitzar la cura considerant l’edat, el gènere, les diferències culturals, el grup ètnic, les creences i valors. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA EN SITUACIONS ESPECIALS 232 5. Resultats d’aprenentatge L’alumnat: 1. Assumix les cures exposats en l’assignatura com propis d’infermeria. 2. Reconeix els factors que configuren l’atenció integral a les persones afectades per les patologies exposades en l’assignatura i a la seua famı́lia. 3. Diferència les etapes de l’avaluació en les patologies exposades, analitzant les diferents ferramentes que integren el procés. 4. Reconeix els instruments de valoració clı́nica que s’apliquen per a detectar les necessitats i problemes. 5. Ubica els nivells d’atenció del Sistema de Salut en cada patologia. 6. Enumera les caracterı́stiques de la persones afectades per estes patologies. 7. Reconeix els principals canvis fisiològics, psicològics i socials produı̈ts per les alteracions de salut exposades. 6. Continguts UNITAT TEMÀTICA 1: TRAUMATOLOGIA I ORTOPÈDIA Tema 1: Traumatismes: Generalitats. Actuació d’Infermeria en les contusions. Tema 2: Histologia de la pell i teguments. Salut cutània. Tema 3: Procés biològic cicatricial. Ferides. Tema 4: Antisèptics. Apòsits. Tema 5: Sutures. Tema 6: Actuació d’Infermeria en els traumatismes lligamentosos. Tema 7: Actuació d’Infermeria en els traumatismes musculars i tendinosos. Tema 8: Estructura biomecànica i funció del teixit ossi. Aspectes d’Infermeria en les fractures en general. Tema 9: Aspectes d’infermeria en el procés de consolidació de les fractures. Actuació d’Infermeria en les fractures. Tema 10: Actuació d’Infermeria en les fractures tractades amb embenatge de guix. Tema 11: Actuació d’Infermeria en les fractures tractades mitjançant tracció. Tema 12: Actuació d’Infermeria en el tractament quirúrgic de les fractures. Tema 13: Actuació d’Infermeria en les fractures tractades mitjançant fixació externa. Tema 14: Actuació d’Infermeria en els traumatismes del raquis. Tema 15: Actuació d’Infermeria en els traumatismes toràcics. Tema 16: Exploració de l’aparell locomotor. Tema 17: Actuació d’Infermeria en les alteracions de l’estàtica i l’ortopèdica del raquis. Tema 18: Actuació d’Infermeria en el peu diabètic. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 233 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA EN SITUACIONS ESPECIALS UNITAT TEMÀTICA 2: ONCOLOGIA. TÈCNIQUES TERAPÈUTIQUES A) GENERALITATS Tema 19: El professional d’infermeria i el càncer. 1. Concepte d’infermeria oncològica. Justificació. 2. Actituds i aptituds dels professionals enfront de el càncer. *mpacto. Tècniques de treball. Protocols. 3. Paper de la infermeria comunitària. Tema 20: Exploracions diagnostiques o de seguiment més freqüents en el pacient oncològic. 1. Radiològiques. 2. Analı́tiques. 3. Endoscòpies. 4. Aspiracions i biòpsies. Tema 21: Cures pal.liatives en el pacient oncològic. B) TUMORS SÒLIDS I HEMOPATIES MALIGNES Tema 22: Hemopaties malignes. 1. Leucèmia aguda. 2. Tipus. Etiologia. 3. Manifestacions clı́niques. 4. Laboratori. 5. Estratègia terapèutica i pronòstic. 6. Cures d’infermeria. Tema 23: Leucèmia crònica. 1. Tipus. Etiologia. 2. Manifestacions clı́niques. 3. Proves diagnostiques (exploracions radiològiques de diagnòstic i seguiment, exploracions analı́tiques). 4. Estratègia terapèutica i pronòstic. 5. Cures d’infermeria. Tema 24: Limfomes. 1. Tipus. Etiologia. 2. Manifestacions clı́niques. 3. Proves diagnostiques (exploracions radiològiques de diagnòstic i seguiment, exploracions analı́tiques). 4. Estratègia terapèutica i pronòstic. 5. Cures d’infermeria. Tema 25: Càncer colo-rectal. 1. Epidemiologia i etiologia. 2. Manifestacions clı́niques. 3. Proves diagnostiques (exploracions radiològiques de diagnòstic i seguiment, exploracions analı́tiques). 4. Diagnòstic. 5. Estratègia terapèutica i pronòstic. 6. Cures d’infermeria. Tema 26: Càncer de pròstata. 1. Epidemiologia i etiologia. 2. Manifestacions clı́niques. 3. Proves diagnostiques (exploracions radiològiques de diagnòstic i seguiment, exploracions analı́tiques). 4. Diagnòstic. 5. Estratègia terapèutica i pronòstic. 6. Cures d’infermeria. Tema 27: Hospital de dia en oncologia pediàtrica. 1. Segons patologies. 2. cures d’infermeria. 3. Activitats en la unitat hemato-oncològica. 4. Esquema de funcionament. Tema 28: Urgències en oncologia infantil. 1. Càncer infantil. 2. Malalties hematològiques. 3. Tumors solguts en el nen. 4. Actuació en urgències oncològiques segons patologies. C) TERÀPIES Tema 29: Radioteràpia. 1. Principis fonamentals. 2. Efectes biològics. 3. Indicacions. 4. Tractament *curativo i pal·liatiu. 5. Efectes secundar-los. 6. Tècniques i aparells: precaucions. 7. Cures d’infermeria. Tema 30: Quimioteràpia. 1. Principis de la quimioteràpia. 2. Efectes biològics. 3. Estratègies per a la utilització de cistostàtics. Conservació. Preparació. 4. Efectes secundaris. 5. Cures d’infermeria. Tema 31: Antı́gens i anticossos del sistema ABO, RH, altres sistemes sanguinis. 1. Tipificació. 2. Transfusió de sang. 3. Manipulació. 4. Preparació. 5. Proves creuades. 6. Hemoderivats. 7. Reaccions transfusionals. Tema 32: Cures dels catèters. 1. A l’hospital i en el centre de salut. 2. Resolució de problemes. Tema 33: Valoració, diagnòstics i cures del dolor. 1. Com fer una valoració i diagnostico d’infermeria. 2. Protocols més freqüents. 3. cures d’infermeria en el pacient oncològic amb dolor. Tema 34: Valoració, diagnòstics i cures del pacient oncològic amb tractament de radioteràpia o quimioteràpia. 1. Mucositis. 2. Fatiga oncològica. 3. Infecció i cures de catèters. 4. Hemorràgia. 5. Xerostomia. 6. Exercici. 7. Alteracions psı́quiques. 8. Metàstasis cutànies. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA EN SITUACIONS ESPECIALS 234 UNITAT TEMÀTICA 3: PROBLEMES OFTALMOLÒGICS I DE L’OÏDA Tema 35: Valoració d’infermeria en pacients amb alteracions oftalmològiques. Tema 36: Cures d’infermeria en pacients sotmesos a tècniques i proves diagnòstiques oftalmològiques. Tema 37: Valoració del pacient ORL. Cures d’infermeria en les principals proves diagnòstiques i tècniques. Tema 38: Cures d’infermeria en el pacient amb traqueostomia. UNITAT TEMÀTICA 4: PACIENT CRÍTIC Tema 39: Aspectes conceptuals de les cures crı́tiques. Semiologia de les cures crı́tiques. (2 hores) Tema 40: Accessos vasculars en les unitats de crı́tics. (2 hores) Tema 41: Cuidats cardiològics: monitoratge hemodinàmic. (2 hores) Tema 42: Cures respiratòries: abordatge invasiu de la via aèria. Ventilació mecànica. Ventilació no invasiva. Cures d’infermeria. Monitoratge respiratori bàsic. (2 hores) Tema 43: Cures neurològiques: hipertensió cranial. Mesurament invasiu de la PIC. Cures d’infermeria. Monitoratge neurològic bàsic en unitats de crı́tics. (2 hores) Tema 44: Cuidats nefrològics: tècniques de depuració contı́nua en unitats de crı́tics. (2 hores) 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × 100 ) T P I L U Horas 76 4 — 8 2 60 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVIDADES NO PRESENCIALES Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes — Elaboració de treballs en grup 4 Elaboració de treballs individuals — Estudi i treball autònom 30 Lectures del material complementari 10 Preparació d’activitats d’avaluació 10 Preparació de classes de teoria — Preparació de classes pràctiques i de problemes — Resolució de casos pràctics 6 Resolució de qüestionaris on-line — h 40 TOTAL (6 ECTS × 25 cr × (1− 100 )) 90 h Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 235 INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA EN SITUACIONS ESPECIALS 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge Modalitat presencial teòrica: Classes magistrals participatives de 120 minuts en grups de 60 alumnes, en què s’exposaran els coneixements bàsics sobre els temes, combinades amb alguna classe dialogada i/o realització d’exercicis en aula. Quan el professorat ho considere oportú, indicarà aquells continguts impartits en classe que s’hauran d’ampliar a partir de la bibliografia especı́fica recomanada. En relació amb la UNITAT TEMÀTICA 2, al llarg de la mateixa s’impartiran, en l’horari de teoria, seminaris sobre casos clı́nics i manipulació de quimioteràpia relacionats amb els temes d’aquesta unitat. La programació d’aquests seminaris s’anunciarà amb suficient antelació abans de la seva realització i seran d’assistència obligatòria. L’aprenentatge del seu contingut s’avaluarà juntament amb l’avaluació dels continguts teòrics d’oncologia. Modalitat presencial pràctica: Quatre hores de docència en modalitat Pràctiques d’aula (grups de 30 alumnes/as) en les quals l’alumnat realitzarà activitats relacionades amb l’assignatura. Aquestes pràctiques versaran sobre els continguts de patologies oftalmològiques, de la nasofaringe i la laringe. Modalitat pràctiques de laboratori: Huit hores de docència en modalitat Pràctiques de laboratori (grups de 15 alumnos/as) en les que l’alumnat realitzaràs tècniques clı́niques relacionades amb l’assignatura. L’assistència a estes pràctiques és de caràcter obligatori i necessari per a poder presentar-se l’examen teòric. En este cas les pràctiques correspondran al contingut següent: 1. Embenat dur. La pràctica consistirà en l’ensinistrament sobre la tècnica i materials necessaris per a l’aplicació i retirada d’un embenatge ajustat de guix en l’extremitat inferior. 2. Embenat funcional. La pràctica consistirà en l’ensinistrament sobre la tècnica i materials necessaris per a l’aplicació de embenatges funcionals com a tractament inicial i/o definitiu de les distensions lligamentoses més habituals (turmell, primera articulació interfalàngica. . . ) aixı́ com per la fascitis plantar. 3. Sistemes de compressió. La pràctica consistirà en l’ensinistrament sobre la tècnica i materials necessaris para a l’aplicació de embenatges tous protectors i compressius. La zona anatòmica d’elecció serà l’extremitat inferior. 4. Tècnica de sutura. La pràctica consistirà en l’ensinistrament sobre la tècnica i materials necessaris per realitzar la tècnica de sutura discontı́nua i contı́nua intradèrmica. Modalitat de tutories guiades: Dues hores de docència (grups de 15 alumnes) en les que se supervisarà l’adquisició dels coneixements teoricopràctics de l’assignatura. Treball autònom i cooperatiu: en les hores destinades a esta modalitat l’alumnat reforçarà el contingut teòric-pràctic relacionat amb l’assignatura. 9. Avaluació Es realitzarà una avaluació tant teòrica com de component pràctic (casos clı́nics) i de laboratori. 1. Avaluació de la part teòrica: Suposa un 60% de la nota final de l’assignatura. Es realitzarà un examen comú a tots els continguts teòrics impartits en l’assignatura. La modalitat de l’examen podrà ser: preguntes de desenvolupament i/o preguntes curtes i/o test i/o veritable fals. És necessari Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA MÉDICO-QUIRÚRGICA EN SITUACIONS ESPECIALS 236 aprovar aquesta avaluació per superar l’assignatura. El dia de presentació es posarà en coneixement de l’alumnat els detalls especı́fics de la prova d’avaluació. 2. Avaluació dels Casos Clı́nics: Suposa un 30% de la nota final de l’assignatura. L’avaluació es durà a terme mitjançant la resolució de casos clı́nics corresponents als continguts impartits en l’assignatura i treballats a l’aula. És necessari aprovar aquesta avaluació per superar l’assignatura. El dia de presentació es posarà en coneixement de l’alumnat els detalls especı́fics de la prova d’avaluació. 3. Avaluació de la part de Laboratori: Suposa un 10% de la nota final de l’assignatura. L’avaluació es durà a terme mitjançant l’execució de les tècniques exercitades en les pràctiques de laboratori de l’assignatura. És necessari aprovar aquesta avaluació per superar l’assignatura. El dia de presentació es posarà en coneixement de l’alumnat els detalls especı́fics de la prova d’avaluació. En el cas que se suspenga en primera convocatòria algun apartat de l’Avaluació l’alumnat haurà de preparar, per a segona convocatòria, aquells continguts i/o pràctiques (casos clı́nics i de laboratori) que determinin els docents de l’assignatura. La nota de les pràctiques de laboratori només es mantindrà per a les dues convocatòries corresponents al curs acadèmic matriculat. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Referències bàsiques 1. COTRAN R.S., KUMAR V., COLLINS T. (2000). Robbins. Patologı́a estructural y funcional. 6a ed. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España. 2. GOMAR F. (1980). Traumatologı́a. Cráneo, cara, tórax, raquis, pelvis, extremidad inferior. Valencia: Saber. 3. GOMAR F. (1983). Traumatologı́a. Miembro superior. Valencia: Saber. 4. BALIBREA CANTERIO J.L. et al. (2003). Traumatologı́a. Madrid: Marban. 5. FORRIOL CAMPOS F. (2010). Manual de cirugı́a ortopédica y traumatologı́a. Madrid: Médica Panamericana. 6. NICOLÁS J.M. (2010). Atención al enfermo crı́tico y emergencias. Barcelona: Elsevier. 7. PARRA MORENO M., ARIAS RIVERA S., ESTEBAN DE LA TORRE A. (2003). Procedimientos y técnicas en el paciente crı́tico. Madrid: MASSON. 8. MARX J, HOCKBERGER RS, WALLS R.M. Rosen. (2003). Medicina de Urgencias. (3 tomos). Madrid: Elsevier Sc. Referencias complementarias 1. VV.AA. (2010). Ventilación mecánica. Libro del Comité de Neumonologı́a Crı́tica de la SATI (2a ed.) Madrid: Panamericana. 2. Portal de Medicina intensiva: http://www.semicyuc.org/ 3. Sociedad española de Enfermerı́a Intensiva y Unidades Coronarias: http://www.seeiuc.com/portal.htm 4. Asociación Española de Enfermerı́a en Anestesia- Reanimación y terapia del dolor: http://www.aseedartd.org/faq.html 5. Enfermerı́a en cuidados crı́ticos FACEBOOK : http://es-la.facebook.com/pages/enfermeria-en-cuidadoscriticos/165134283537649 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 237 MATERIA INFERMERIA EN SALUT MENTAL (4,5 ECTS) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 238 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 239 INFERMERIA PSIQUIÀTRICA I SALUT MENTAL 1. Dades d’identificació Mòdul Ciències de la infermeria Matèria Infermeria en salut mental Codi assignatura 34384 Nom assignatura INFERMERIA PSIQUIÀTRICA I SALUT MENTAL Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Tercer Semestre Segon o Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 4,5 (Presencial: 60% → 67,5 h) Crèdits presencials Grups Teorı́a Práctica Informática Laboratorio Tutorı́as Total 5,95 0,6 0 0 0,2 6,75 1 2 0 0 2 Coordinació Prof: Rafael Sales Orts Despacho: Núm. 9 Correo-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Rafael Sales Orts Despacho: Núm. 9, FIP Correo-e: [email protected] Prof. 2: Peris Pascual, Amparo Despacho: Núm. 7, FIP Correo-e: [email protected] Prof. 3: Vanessa Sánchez Martı́nez Despacho: Núm. 13, FIP Correo-e: [email protected] Prof. 4: Despacho: Correo-e: Prof. 5: Despacho: Correo-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) La Infermeria Psiquiàtrica i de salut mental és la part de la infermeria que s’ocupa de l’estudi de les respostes alterades que presenta l’individu, famı́lia i/o societat a conseqüència d’alteracions psicològiques reals o potencials del ser humà i la seua configuració com malalties psiquiàtriques. La infermeria psiquiàtrica i de salut mental parteix de tres àrees de coneixement: la infermeria, la psicologia i la psiquiatria. La infermeria centra la seua actuació en la detecció i cures a l’individu, famı́lia i societat amb problemes de salut que de forma real o potencial poden presentar-se, la prevenció de la malaltia, la promoció i el manteniment de la salut. Aquest àrea de coneixements és fonamental per oferir a l’estudiant les bases de l’aplicació organitzada i estructurada del Pla de Cures, centrada en un marc conceptual. Els coneixements de psicologia representen la base del coneixement del ser humà, la seua visió del món circumdant, la seua forma de percebre l’entorn i la seua capacitat per a interrelacionar-se amb el mateix; considerem que els sı́mptomes i signes que configuren les alteracions psiquiàtriques són, precisament, alteracions dels processos psicològics considerats sans. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA PSIQUIÀTRICA I SALUT MENTAL 240 Els coneixements de Psiquiatria configuren la base de l’assignatura, pel que el nostre programa s’ha creat tenint en compte una sèrie d’aspectes: les diferents manifestacions dels trastorns psiquiàtrics (greu i menys greus), la seua classificació taxonòmica seguint els criteris del DSM-V, respostes alterades, control, seguiment i valoració d’efectes secundaris de cada tipus de tractament, manteniment de l’estat de salut, etc. Els diferents trastorns psiquiàtrics generen diferents alteracions de respostes de l’individu i famı́lia, pel que considerem imprescindible l’aprenentatge sobre el maneig d’aquestes alteracions. Es fa imprescindible al mateix temps, vincular aquesta àrea de coneixements amb altres àrees com la neurologia, perquè l’alumne conega les causes biològiques que produeixen les alteracions psiquiàtriques, la geriatria a causa de els trastorns que es generen en el procés de l’envelliment, a la salut comunitària, perquè els nous marcs assistencials de psiquiatria basada en la comunitat exigeix la creació i utilització de recursos socials comunitaris, etc. La visió que es proposa des de l’assignatura se centra en cinc nivells: 1. Els coneixements i les capacitats que pretenem impartir se centren en els conceptes de diferència, alteritat, estigma, marginació, etc. i en la seua repercussió no solament en el procés de la malaltia sinó en el perı́ode de recuperació, manteniment de la salut i la reinserció social del pacient. 2. La prevenció i la promoció de la salut, destacant els factors de risc, les bases biològiques, psicològiques i socials, factors de risc, la dificultat de la conceptualització de la salut i la malaltia mental, etc. 3. Els coneixements de la psicopatologia o trastorns psicològics aixı́ com la seua repercussió en les respostes i els patrons funcionals de l’individu i famı́lia, atenent a les diferències que poden presentar-se en funció del gènere i en les èpoques de la vida. Els trastorns que pensem tractar en aquest nivell són els següents: Percepció, Pensament, Consciència, Memòria, Atenció i Orientació. Els coneixements que s’impartiran en aquestes àrees es vincularen com continuı̈tat de les mateixes àrees que hauran estat impartides en Psicologia (1er curs), amb el que se seguirà el procés de la salut a la malaltia com un *continuum ininterromput. Les alteracions de la Comunicació i conducta es proposarien per a la Psicologia Bàsica, atès que en estar l’assignatura en 1er curs, afavoriria la comprensió i el maneig per part de l’estudiant sobre les conductes menys assertives de l’individu. 4. El coneixement d’i el maneig dels individus amb trastorns mentals greus i menys greus seguint les propostes taxonòmiques del DSM-V; la seua repercussió en l’àmbit familiar i la detecció i repercussió de les respostes alterades en funció de la seua patologia. 5. Les propostes assistencials actuals, la psiquiatria comunitària i les seues diferents alternatives (Hospitalització d’aguts, Hospital de dia, Hospitalització domiciliària, Hospitalització de mitja estada, etc.) aixı́ com la funció del manteniment de cures per part de l’infermer en aquest camp. 3. Coneixements previs No s’especifiquen coneixements previs per a aquesta assignatura. 4. Objectius i competències Competències generals G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-3 Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social i multicultural. G-7 Comprendre a les persones, considerant-les des d’una perspectiva holı́stica, com éssers autònoms i independents, actuant sense prejudicis, assegurant el respecte a les seues opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 241 INFERMERIA PSIQUIÀTRICA I SALUT MENTAL G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. G-18 Promoure i respectar el dret de participació, informació i autonomia en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. Competències especı́fiques E-22 Conèixer els problemes de salut mental més rellevants en les diferents etapes del cicle vital, proporcionant cures integrals i eficaces,en l’àmbit de la infermeria aplicant l’anàlisi de gènere. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents 5. Resultats d’aprenentatge 1. L’alumne/a serà capaç de detectar de forma precoç problemes de salut mental. 2. L’alumne/a serà capaç de diferenciar els signes i sı́mptomes que configuren les diferents formes de de la malaltia. 3. L’alumne/a serà capaç de detectar i manejar els patrons alterats de salut en els pacients amb trastorns psiquiàtrics. 4. L’alumne/a serà capaç de manejar conductes familiars amb factors de manteniment de la malaltia. 5. L’alumne/a serà capaç de conèixer els dispositius existents en la Societat aixı́ com els necessaris per a afavorir la reintegració i reinserció social. 6. Continguts UNITAT TEMÀTICA 1: REPERCUSSIONS SOCIALS DE LA MALALTIA MENTAL. Dimensió: Una manera de mirar la realitat del malalt/a mental. Idea general: Conceptes generals. Tema 1: Alteració. Diferència. Estigma i marginació. UNITAT TEMÀTICA 2: CONEIXEMENT I REPERCUSSIONS EN FORMA DE RESPOSTES ALTERADES DE LES ALTERACIONS PSICOLÒGIQUES. Dimensió: Alteracions psicopatològiques. Idea general: Signes i sı́mptomes que configuren els trastorns psiquiàtrics. Respostes alterades que presenten aquestes alteracions Tema 2: De la psicologia a la psicopatologia. Trastorns de la percepció. Respostes alterades. Tema 3: Trastorns del Pensament. Respostes alterades. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA PSIQUIÀTRICA I SALUT MENTAL 242 Tema 4: Trastorns de la consciència. Respostes alterades. Tema 5: Trastorns de la memòria. Respostes alterades. Tema 6: Trastorns de l’atenció i orientació. Respostes alterades. UNITAT TEMÀTICA 3: CONEIXEMENT I REPERCUSSIONS EN FORMA DE RESPOSTES ALTERADES DELS TRASTORNS PSIQUIÀTRICS. Dimensió: Psiquiatria. Idea general: Trastorns psiquiàtrics. Planes de cures en els diferents trastorns. Tema 7: Bases biològiques, psicològiques i socials. Tema 8: Concepte de Salut i Malaltia mental. Tema 9: Alteracions psiquiàtriques de la infància. Tema 10: Alteracions psiquiàtriques en adolescents. Tema 11: Alteracions psiquiàtriques en l’ancià. Tema 12: Trastorns esquizofrènics. Tema 13: Trastorns de l’estat d’ànim: depressió i mania. Tema 14: Conducta suı̈cida. Tema 15: Trastorns de l’ansietat. Crisi de pànic. Trastorns *disociativos i somatomorfos. Tema 16: Trastorns de l’ansietat. Fòbies i obsessions. Tema 17: Trastorns de l’alimentació. Anorèxia i Bulı́mia. Tema 18: Trastorns de la Personalitat. Tema 19: Trastorns sexuals. Tema 20: Conducta de malaltia. Tema 21: Psiquiatria i genere. Tema 22: Conductes addictives. UNITAT TEMÀTICA PSIQUIATRIA COMUNITÀRIA. Dimensió: Diferents propostes assistencials. Psiquiatria basada en la comunitat. Idea general: Cures Hospitalàries i comunitaris Manteniment de la salut. Tema 23: Formes d’hospitalització psiquiàtrica. Tema 24: Models assistencials de la infermeria psiquiàtrica comunitària. Tema 25: Rehabilitació i reinserció social. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 243 INFERMERIA PSIQUIÀTRICA I SALUT MENTAL 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades 60 h × 100 ) TOTAL (4,5 ECTS × 25 cr T P I L U Horas 59,5 6,0 — — 2 67,5 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVIDADES NO PRESENCIALES Horas Assistència a esdeveniments i activitats externes — Elaboració de treballs en grup — Elaboració de treballs individuals 5 Estudi i treball autònom 26 Lectures del material complementari 5 Preparació d’activitats d’avaluació 6 Preparació de classes de teoria — Preparació de classes pràctiques i de problemes — Resolució de casos pràctics — Resolució de qüestionaris on-line 3 60 h × (1− 100 )) TOTAL (4,5 ECTS × 25 cr 45 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge L’assignatura combina metodologies diferents: lliçó magistral, vı́deos amb perfils psiquiàtrics, roleplaying, treballs amb històries clı́niques, treballs on line. 9. Avaluació L’avaluació de l’assignatura es reealitzarà mitjançant dues convocatòries: 1a convocatòria a) Preguntes de resposta alternativa de 4 opcions. 20 preguntes. S’aplicarà la fórmula: Encerts − i cada 5 en blanc resten una correcta. Aquesta part es comptabilitzarà amb un valor de 4. Errors , 3 b) Preguntes de desenvolupament: 4 preguntes de desenvolupament breu (d’extensió de mitjana cara de foli aproximadament) a triar 3. Aquesta part comptabilitzés amb un valor de 6. La nota final serà la suma d’ambdues notes. 2a convocatòria La segona convocatòria constés de 5 preguntes de desenvolupament amb un valor de 2 punts cadascuna. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INFERMERIA PSIQUIÀTRICA I SALUT MENTAL 244 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Referencias básicas: 1. Fornés J. (2005). Enfermerı́a de salud mental y psiquiátrica, Planes de cuidados. Madrid: Panamericana. 2. Vallejo J, Leal C. (2005). Tratado de psiquiatrı́a. (2 volúmenes). Barcelona: Ars Médica. 3. Stuart, GW. (2006). Enfermerı́a psiquiátrica: principios y práctica. Madrid: Elsevier. 4. Shives LR. (2005). Enfermerı́a psiquiátrica y de salud mental, conceptos básicos. Madrid: McGrawHill. 5. Vallejo Ruiloba J. (2006). Introducción a la Psicopatologı́a y a la Psiquiatrı́a. Barcelona: Masson. 6. Fornés J. (2012). Enfermerı́a de salud mental y psiquiátrica. Valoración y cuidados. Madrid: Editorial Médica Panamericana. 7. American Psychiatric Association. (2002). DSM-IV-TR : manual diagnóstico y estadı́stico de los trastornos mentales. Texto revisado. Barcelona: Masson. 8. Eby L, Brown NJ. (2010). Cuidados de enfermerı́a en salud mental. 2a Ed. Madrid: Prentice Hall. 9. Sadock BJ, Sadock VA. (2004). Sinopsis de psiquiatrı́a de Kaplan y Sadock. 9a Ed. Barcelona: s/e 10. Granada JM. (2009). Manual de enfermerı́a psiquiátrica. Madrid: Editorial Glosa. 11. Isaacs I. (2001). Enfermerı́a de Salud Mental. Interamericana. Madrid: McGraw-Hill. 12. Mejias Lizancos F; Serrano Parra M.D. (2000). Enfermerı́a psiquiátrica y Salud Mental. Madrid: DAE. Referencias complementarias: 1. Ackerknecht EH. (1993). Breve historia de la psiquiatrı́a. Valencia: Seminari dEstudis sobre la Ciencia. 2. Fornés J, Carballal MC. (2001). Enfermerı́a de salud mental y psiquiátrica: Guı́a práctica de valoración. Madrid: Editorial Médica Panamericana. 3. Aranza JR. (2011). Guı́a práctica de farmacologı́a del sistema nervioso central 2011. Barcelona: Gumbau Relaciones Gráficas. 4. Smith, Jonathan C. (2001). Entrenamiento ABC en relajación: una guı́a práctica para los profesionales de la salud. Bilbao: Desclée de Brouwer, D.L. 5. Salazar M, Peralta C, Pastor J. (2005). Tratado de psicofarmacologı́a: bases y aplicación clı́nica. Madrid: Editorial Médica Panamericana. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 245 MÓDULO 3 PRÀCTIQUES TUTEL.LADES I TREBALL FINAL DE GRAU (90 ECTS) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 246 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 247 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 1. Dades d’identificació Mòdul Pràctiques tutel.lades i treball final de grau Matèria Pràctiques integrades en l’àrea/departament sanitari Codi assignatura 34385 Nom assignatura INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Segon Semestre Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 6 (Presencial: 80% → 120 h) Crèdits presencials Grups Coordinació Teoria Pràctica Inftca Laboratori Tutories II.SS. Total 0,8 1 0 4 0,2 6 12 1 2 0 4 2 Prof: Benavent Garcés, Ma Amparo Despatx: No 5, FIP Correu-e: [email protected] Prof: Alcayde Masfarner, Miguel Despatx: FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Benavent Garcés, Ma Amparo Despatx: No 5, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Alcayde Masfarner, Miguel Despatx: FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Pla Piera, Antonio Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 4: Hinarejos Monleón, Rubén Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 5: Ruiz Garcı́a, Manuel Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 6: Soler Saurat, Amparo Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 7: Almudéver Campos, Laura Despatx: Correu-e: Laura.Almudé[email protected] Prof. 8: Julián Rochina, Iván Despatx: Correu-e: [email protected] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA Professorat 248 Prof. 1: Maestre Porta, Salud Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 2: Ginel Ramı́rez, Raquel Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 3: Pérez Dolz, Francisco Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 4: Giménez Campos, Ma Soledad Despatx: Correu-e: [email protected] Prof. 5: Despatx: Correu-e: Prof. 6: Despatx: Correu-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 249 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura Introducció a la pràctica en Infermeria comprèn la primera de les cinc que constitueixen la matèria de Pràctiques integrades en l’Àrea/Departament de Salut, i s’imparteix durant el segon quadrimestre del segon curs. Les altres quatre assignatures de la matèria, denominades Practicum I, II, III i IV, s’impartiran seqüencialment durant el tercer i quart curs. La importància que s’atorga a la formació pràctica en Infermeria explica que en el pla d’estudi de Grau d’Infermeria s’assigne a la matèria Pràctiques integrades en el Departament de Salut un total de 82,5 ECTS, sent la més extensa de la titulació. Açò és aixı́, perquè compendia l’aplicació pràctica dels coneixements teòrics, metodològics i els valors ètics que aporten les ciències biològiques, socials i humanes presents en el pla d’estudis, amb la finalitat de promoure, protegir, prevenir, mantenir i restaurar la salut de la persona, de la famı́lia i de la comunitat, prestant una atenció integral. D’acord amb el perfil professional establit en el document de Verificació del tı́tol, el que es pretén amb aquesta matèria és capacitar a l’alumnat per a exercitar la pràctica professional, actuant en els processos i seguint els procediments de gestió de qualitat i seguretat, que unisca/un infermera/o generalista, ha de realitzar en les institucions sanitàries que brinda a la ciutadania el Sistema Nacional de Salut i Dependència, segons els diferents nivells d’atenció soci-sanitària. En aquesta Guia es descriu l’estructura i l’organització del programa de Introducció a la pràctica en Infermeria, en la seua dimensió teòric-pràctica. El contingut s’ha organitzat en tres unitats temàtiques. La primera d’elles s’estructura entorn del coneixement de les institucions del sistema soci-sanitari. A més de les activitats pràctiques d’aquesta unitat realitzades en l’aula, estan previstes visites guiades a les diferents institucions integrades en el Departament/Àrea de Salut. La segona unitat es dedica al maneig dels sistemes de registres utilitzats en aquestes institucions, posant l’accent en els registres utilitzats pel personal d’Infermeria. La tercera unitat s’ocupa de l’ensinistrament en els procediments bàsics d’infermeria, tant referent a les tècniques instrumentals bàsiques, com a la valoració integral de la persona mitjançant exercicis de simulació i presentació de casos clı́nics que es realitzaran en la Sala de Pràctiques de l’Escola d’Infermeria i Podologia. Per a reforçar els coneixements habilitats i destreses adquirides en les tècniques bàsiques d’Infermeria, està prevista l’estada en una Unitat/Servei d’Hospitalització de caràcter bàsic, aixı́ com la sala de cures i injectables d’un Centre de Salut. En definitiva, el contingut teòric-practique de l’assignatura es considera fonamental, atès que suposa un primer contacte de l’alumnat amb els recursos sanitaris, amb l’àmbit d’actuació professional centrat en la persona i amb l’aplicació dels procediments bàsics de cures d’infermeria. L’ensinistrament en l’atenció integral a la salut continuarà exercitant-se amb major nivell de complexitat en els Practicum I, II, III i IV i durant les estades en Institucions Sanitàries que arran dels mateixos hajen de realitzar-se. 3. Coneixements previs Per a un millor aprofitament de l’assignatura es recomana que el/l’estudianta haja cursat les assignatures del pla d’estudis corresponents al primer curs i al primer quadrimestre del segon curs. No obstant això, cap assenyalar que molts dels coneixements transversals que són necessaris per a l’assignatura, per la seqüencialitat establida en el pla d’estudis, s’impartiran simultàniament durant el segon quadrimestre. 4. Objectius i competències Competències generals G-2 Reconèixer el dret a la salut, aplicar el principi d’equitat social a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 250 Competències especı́fiques E-12 Aplicar el procés d’infermeria per a proporcionar i garantir el benestar, la qualitat i seguretat a les persones ateses. E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-21 Conèixer la legislació aplicable i el codi ètic i deontológico de la infermeria espanyola, inspirat en el codi europeu d’ètica i deontologia infermera. Prestar cures, garantint el dret a la dignitat, privadesa, intimitat, confidencialitat i capacitat de decisió del pacient i famı́lia. Individualitzar la cura considerant l’edat, el gènere, les diferències culturals, el grup ètnic, les creences i valors. 5. Resultats d’aprenentatge UNITAT TEMÀTICA 1: ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI EN LA COMUNITAT VALENCIANA 1. Coneix l’organització i l’estructura del sistema sanitari. 2. Diferencia els diversos nivells assistencials i les necessitats de salut de les persones ateses en cadascun d’ells. 3. Realitza un organigrama de l’estructura i organització de l’Àrea/Departament de Salut. 4. Distingeix l’organització dels recursos en l’Àrea/Departament de Salut i les diferents funcions que compleixen (Centre de Salut, Hospital, etc.). 5. Maneja la normativa legal vigent sobre el sistema sanitari autonòmic i la recerca d’informació sobre la mateixa. 6. Coneix la cartera de serveis del Sistema Nacional i Autonòmic de Salut. UNITAT TEMÀTICA 2: SISTEMES DE REGISTRE I DE SEGURETAT DEL PACIENT 1. Maneja els sistemes de registre d’Atenció Primària i Atenció Especialitzada. 2. Coneix els objectius i la utilitat dels sistemes integrats en ABUCASIS. 3. Maneja el tutorial de simulació del ABUCASIS. 4. Descriu les funcionalitats del mòdul de Gestió Integral de Pacients (GIP). 5. Identifica i compara els documents de registre de la Gestió Integral del Pacient. 6. Maneja les guies d’ús dels programes informàtics dels sistemes de registre. 7. Maneja els diferents documents de registre i detecta, si escau, l’existència de llenguatge sexista. 8. Selecciona els documents de registre que s’utilitzen en el Centre/Servei on es realitzen les pràctiques. 9. Utilitza el sistema de codificació de diagnòstics i procediments de la CIE-10, aixı́ com el del NIC i el NOC. 10. Enumera la informació continguda en el Conjunt Mı́nim Bàsic de Dades (CMBD) hospitalaris. 11. Escriu de forma correcta, sense ambigüitats i sense llenguatge sexista, en la Història Clı́nica, i assegura el posterior ús de la informació continguda en el document. 12. Identifica les Pràctiques Segures contra Efectes Adversos dirigides als hospitals en general i les relacionats amb les cures d’infermeria en particular. 13. Detecta les situacions de risc per a la seguretat del pacient. 14. Identifica i registra alertes de seguretat. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 251 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA UNITAT TEMÀTICA 3: PROCEDIMIENTS BÀSICS EN INFERMERIA A) Relació professional-pacient 1. Identifica, en el contacte inicial amb la persona, els aspectes biopsicosociales en els quals està immersa. 2. Identifica la perspectiva de la persona respecte a la seua situació de salut o malaltia. 3. Identifica, en la valoració inicial, els factors que caracteritzen el procés de salut-malaltia (sexe, edat, risc social, gènere, etc.). 4. Enumera les possibilitats terapèutiques, indicant les possibles complicacions, interaccions, etc. 5. Maneja les estratègies per a millorar la relació terapèutica a través de l’entrevista motivacional. 6. Exposa els diferents punts de vista sobre una situació i és capaç de posar-se en lloc de l’altre i comprendre’l. B) Valoració integral de la persona 1. Organitza i sistematitza una entrevista, en funció d’un marc teòric. 2. Utilitza les escales de valoració de forma adequada. 3. Realitza una valoració adequada en funció dels processos fisiopatològics, distingint els signes i sı́mptomes a detectar. C) Procediments i tècniques bàsiques d’Infermeria Neteja de mans 1. Reconeix la importància del rentat de mans en l’atenció a la persona, en el context d’un Pla de Seguretat en la Pràctica Clı́nica. 2. Aplica els procediments establits per a la correcta higiene de les mans. 3. Valora la importància de la formació en la millora de la seguretat clı́nica, especialment a través de la simulació clı́nica. 4. Identifica situacions de la pràctica clı́nica que contribueixen a l’aparició de fallades i errors. 5. Revisa les pràctiques vigents en relació a les alertes de Seguretat del Pacient establides. Control de les constants vitals 1. Realitza correctament la determinació de constants tenint en compte les Guies de procediment i en funció dels paràmetres adequats a la persona atesa, i ho registra adequadament en els documents de la Història Clı́nica o de Salut. 2. Reconeix i distingeix les diferents etapes per a la determinació de la glucèmia mitjançant punció capillar, registra les valoracions de forma adequada en la Història Clı́nica o de Salut, i enumera les possibles complicacions i situacions de risc. Exploració fı́sica 1. Realitza una exploració fı́sica adequada utilitzant els mitjans materials necessaris. 2. Enumera els procediments diagnòstics a realitzar, indicant les recomanacions i cures a aplicar a les persones. 3. Realitza els procediments en funció dels protocols i les proves cientı́fiques irrefutables (evidència). Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 252 Proves diagnòstiques 1. Realitza de forma adequada els procediments d’auscultació, percussió, etc. (tenint en compte la posició del pacient, el respecte a la intimitat. . . ), i distingeix i enumera les caracterı́stiques dels mateixos. 2. Reconeix i distingeix el material necessari i els procediments adequats per a efectuar un monitoratge bàsic de la persona atesa, registrant adequadament en la Història Clı́nica o de Salut. 3. Distingeix i prepara el material necessari per a realitzar un electrocardiograma de 12 derivacions, realitza el procediment de forma adequada i distingeix les caracterı́stiques d’un ECG normal. 4. Coneix, distingeix i interpreta els resultats d’una analı́tica bàsica. 5. Reconeix i prepara el material necessari per a realitzar una extracció de mostra sanguı́nia d’una via venosa i altra arterial, aixı́ com reconeix i prevé les possibles complicacions. 6. Distingeix i prepara el material necessari per a la inserció d’una via venosa, i prevé les possibles complicacions (punción, éstasi venos, flebitis, etc.). 7. Enumera i realitza els passos a seguir per a la inserció d’un catéter venos perifèric, en funció de les guies de procediments, i distingeix les zones anatòmiques més apropiades. Preparación i administració de medicació 1. Distingeix el material necessari per a la preparació de la medicació, realitzant el procediment en funció dels Protocols. 2. Prepara adequadament un sistema de sueroteràpia, tenint en compte el manteniment de la màxima asèpsia en la seua preparació i descriu les possibles complicacions. 3. Distingeix i reconeix el material necessari per a l’administració de medicació per via intramuscular, subcutània i intradèrmica, i enumera les zones anatòmiques més apropiades i les possibles complicacions i/o situacions de risc i com prevenir-les. 4. Realitza l’administració de medicació (intramuscular, subcutánea i intradérmica), seguint les diferents guies de procediments, i registra de forma adequada en la Història Clı́nica o de Salut. 5. Diferencia els aspectes que contribueixen a un ús segur dels medicaments: prescripció, interaccions, reaccions adverses, resistències. . . Cures bàsiques de la persona assistida 1. Realitza de forma adequada el lavabo de la persona en funció de les seues caracterı́stiques (assistida, etc.) i detecta situacions de risc i planifica les activitats apropiades per a la prevenció de complicacions. 2. Reconeix, distingeix i prepara el material necessari per a realitzar el procediment de lavabo de la persona. 3. Reconeix i prepara el material per a la realització del llit obert i tancada, procedint conforme a l’establits en les Guies de Procediment. Cures de l’eliminació 1. Reconeix els diferents sistemes de suport a l’eliminació (falca, bacı́, col.lectors), realitza el procediment adequat en funció de les Guies de Procediments i protegeix la intimitat de la persona. 2. Distingeix i reconeix les indicacions i contraindicaciones per a la inserció d’un catéter vesical. 3. Prepara el material per a la realització d’una inserció d’un catéter vesical i l’extracció d’una mostra d’orina. 4. Registra adequadament el procediment de cateterització vesical, i estableix una planificació adequada de les cures a realitzar. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 253 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA Embenatges blans 1. Reconeix i distingeix els diferents materials per a la realització d’embenatges. 2. Realitza el procediment d’embenatge en funció dels Protocols d’Actuació, i indica les possibles indicacions i complicacions que pot presentar cadascun d’ells. Residus sanitaris 1. Comprèn la importància i necessitat del tractament de les substàncies i els materials contaminats per l’ús sanitari (contaminació biològica, quı́mica, radiològica, etc.). 2. Coneix el pla de gestió de residus del Centre sanitari i les actuacions generals establides per a la implementació d’aquest pla. 3. Aplica els procediments instaurats en el Centre per a la manipulació de substàncies i materials potencialment contaminants, aixı́ com per a la seua separació i magatzematge segons la seua classificació. VISITES GUIADES A LES INSTITUCIONS SANITÀRIES 1. Acudeix puntualment al lloc i hora indicat amb la indumentària i el material adequat. 2. Para esment a les indicacions donades pel professorat associat. 3. Observa amb interès l’organització del servei i el perfil de les persones ateses. 4. Observar i descriu l’organització i el procés de treball que es porta a terme en els centres sanitaris visitats. 5. Participa activament en la posada en comuna. ESTADES EN LES INSTITUCIONS SANITÀRIES 1. Actua respectant la dignitat humana, defensant la intimitat i acceptant la responsabilitat de les pròpies actuacions respecte a l’atenció a les persones 2. S’identifica (es presenta) a l’iniciar l’atenció amb les persones. 3. Garanteix la intimitat i el respecte en la relació amb les persones i les seues familiars. 4. Es dirigeix a les persones i els familiars de forma adequada. 5. S’expressa correctament per escrit en els registres i utilitza la terminologia pròpia del professional d’Infermeria. 6. Sol.licita consentiment previ a la realització d’un procediment. 7. Realitza una planificació de la intervenció adaptada a les caracterı́stiques de la persona i/o famı́lia. 8. Protegeix l’actuació d’infermeria amb fonts bibliogràfiques. 9. Avalua la seua actuació en l’acompliment de la pràctica d’infermeria, amb capacitat crı́tica i establint les necessitats de millora. 10. Reconeix, distingeix i realitza les diferents posicions anatòmiques, elabora una planificació de canvis posturals a la persona i destria entre les mesures preventives a utilitzar. 11. Realitza els diferents canvis posturals a la persona, en funció de les Guies de Procediment, i procura la seguretat del pacient i dels/les professionals que els executen. 12. Planifica i realitza correctament les cures relacionades amb la higiene bucal, adaptant-los a les caracterı́stiques de la persona. 13. Registra adequadament els resultats d’una analı́tica bàsica en la Història Clı́nica i de Salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 254 14. Registra adequadament l’administració de fàrmacs en la persona atesa. 15. Aborda i comprèn la malaltia com una manifestació de la persona i des d’una perspectiva psicosocial. 16. Revisa la història de salut dels/les pacients que atén i observa els registres emplenats pels/les professionals. 17. Maneja els documents de registre que s’utilitzen en el Centre/Servei on realitzes les pràctiques. 18. Utilitza recursos motivacionals que faciliten l’adequat desenvolupament de la relació amb el/la pacient. 19. Realitza la anamnesis d’infermeria a una de les persones ingressades en la sala que ha estat assignada pel professorat associat. 20. Informa i negocia amb el/la pacient aplicant tècniques i estratègies concretes. 21. Coneix i maneja algunes tècniques per a fomentar el canvi i la participació en la salut des de la coresponsabilitat. 22. Reconeix el sistema de creences i l’actitud vital que se situa el/la pacient i el d’una mateixa. 23. Proposa estratègies que potencien l’auto-cuidat, partint de la premissa de què el pacient assumisca la responsabilitat de definir els seus objectius. 24. Ensenya al pacient a reconèixer l’educació com eina terapèutica. 25. Sap manejar l’estrès propi. 26. Disposa d’un coneixement bàsic i consistent sobre la seguretat del pacient. 27. Actua d’acord amb els principis ètics i deontològics. 6. Continguts A) CONTINGUTS TEÒRIC-PRÀCTICS UNITAT TEMÀTICA 0: INTRODUCCIÓ I PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA Tema 1: Organització de l’assignatura. Metodologia docent. Casos clı́nics. Simulació. Sistema d’avaluació. T1,2 (4 h) UNITAT TEMÀTICA 1: ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI EN LA COMUNITAT VALENCIANA Descripció del contingut El context legal i institucional del sistema sanitari espanyol establit per la Llei General de Sanitat s’aborda en l’assignatura de Gestió i administració dels serveis de salut. En el primer tema d’aquesta Unitat s’ampliaran els coneixements relacionats amb l’organització i estructura del sistema sanitari a la Comunitat Valenciana. Després de l’explicació del contingut teòric i de les indicacions donades pel professorat, es proposa la realització d’un taller en el qual les/us estudiants realitzaran en grup una sèrie d’exercicis pràctics a través d’Internet per a familiaritzar-se amb l’organigrama de la Consellerı́a de Sanitat i el mapa sanitari de la Comunitat Valenciana, identificant els Departaments i les Zones de Salut. A través de la consulta i lectura de textos legislatius seleccionats, es realitzarà un quadre comparatiu amb les funcions dels Centres de Salut, els Centres de Salut Pública, i els Hospitals. Aixı́ mateix, s’indagarà sobre les Unitats de suport a l’Atenció Primària. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 255 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA Per al tema dos es parteix dels coneixements explicats en l’assignatura Infermeria en la salut gerontogeriátrica sobre les prestacions que brinda el sistema de Serveis Socials a Espanya arran de la Llei 39/2006, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. Una vegada impartit el contingut teòric, es proposa la realització d’un taller en el qual es plantejaran exercicis i activitats pràctiques. Les activitats de grup a realitzar consistirà en la recerca i comparança dels recursos existents a la Comunitat Valenciana a través d’Internet (Residències, Centres de dia, etc.). Per a completar els coneixements adquirits i tenir una visió global de les institucions d’ambdós sistemes es realitzaran visites programades i guiades que més endavant es detallen. Temes Tema 2: El sistema soci-sanitari Caracterı́stiques, estructura i organització del sistema soci-sanitari. Conselleria de Sanitat. Mapa sanitari. Departaments/Àrees de Salut. Recursos en el Departament/Àrea de Salut (humans, materials). Organització, serveis que presten i persones que atenen. Nivells assistencials. Atenció diferencial en el Sistema Sanitari. T3,4 (4 h) Tema 3: Sistematització de la informació sobre el sistema soci-sanitari. Elaboració d’organigrames. Identificació d’Àrees/Departaments de Salut. . . P1 (2 h) Taller 1. L’organització del sistema sanitari públic en la Comunitat Valenciana. Amb aquest taller es pretén despertar en l’alumnat una visió crı́tica sobre l’organització i el funcionament del nostre sistema sanitari públic. Enumerem, a continuació, les activitats que, a grans trets, proposem per a la seua realització. • Elaborar organigrames d’Institucions sanitàries (Conselleria de Sanitat, Agència Valenciana de Salut, etc.), a partir de la lectura dels textos legals sobre estructura i funcionament de les mateixes. • Il.lustrar en un plànol els Departaments/Àrees de Salut i les Zones Bàsiques de Salut, aixı́ com els recursos sanitaris existents en un Departament sanitari. En la mesura del possible es procurarà l’ús de programes informàtics basats en Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS). • Elaborar un quadre sinòptic amb les funcions que té Infermeria en el Centre o Servei on es realitzen les pràctiques. Es consultaran, per a això, els reglaments de personal facultatiu i no facultatiu, els reglaments de règim intern, la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries, els Estatuts Generals de l’Organització Col.legial d’Infermeria d’Espanya, etc. Després de reflexionar sobre el material llegit, es plantejaran esmenes i noves propostes a les funcions d’Infermeria. UNITAT TEMÀTICA 2: SISTEMES DE REGISTRE I DE SEGURETAT DEL PACIENT Descripció del contingut Els Sistemes d’Informació Sanitària i els Sistemes de Registre formen part del component transversal de la titulació. S’aborden en diverses assignatures, tals com Bioestadı́stica i TIC aplicades a ciències de la salut, Salut pública, Organització de l’estudi. Eines i tècniques d’informació i documentació. A més, la importància atorgada als Sistemes de Registre i d’Informació Sanitària en el perfil professional justifica que en l’assignatura Gestió i adminsitración dels serveis de salut es reforcen eixos continguts amb una visió integradora i en una doble vessant: una, com instruments per a l’aplicació de les polı́tiques de salut; i dues, per a la gestió de qualitat i seguretat del pacient. Tradicionalment, un dels aspectes més importants i menys valorats en l’activitat diària dels serveis de salut és la correcta complimentació dels registres per al manteniment d’un bon Sistema d’Informació Sanitària. En aquest sentit, els continguts teòric-pràctics que s’imparteixen en els tres temes que conforma la unitat van dirigits a reforçar els continguts apresos mitjançant la identificació i el maneig dels sistemes de registres utilitzats en la pràctica professional d’Infermeria. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 256 Després d’una avaluació diagnòstica de l’alumnat, el professorat reforçarà els continguts necessaris i aprofundirà en el coneixement dels sistemes de registre, concebuts com eines que permeten actuar per a millorar la cultura de seguretat. Després d’explicar els diferents tipus d’enfocament es presentaran les plataformes creades per l’Agència Valenciana de Salut per a la gestió dels serveis de salut. Mitjançant treball de grup l’alumnat seleccionarà els sistemes de registre d’Atenció Primària i Especialitzada que haurà de manejar i comparar. En la següent unitat temàtica cada estudiant haurà d’emplenar el registre corresponent mentre efectue els exercicis de simulació en l’aula i durant l’estada en les institucions de salut. Temes Tema 4: Sistemes de registre. Història Clı́nica/de Salut, Història Clı́nica/de Salut informatitzada. Plataformes informàtiques per a la gestió dels serveis de salut. Sistemes Integrats: SIP (Sistema d’Informació Poblacional), GAIA (Gestió de la Prestació Assistencial), RVN (Registre de Vacunes), IRIS/HIGIA (HIS hospitalaris). Futurs sistemes. P2,3 (4 h) Tema 5: Documents de registre. Fulla de Medicació i Cures d’Infermeria, Fulla per al control de constants, Fulla d’anamnesis, Fulla de control de proves diagnòstiques. Codificació dels diagnòstics i procediments a partir de la CIE-10, i del NIC (intervencions) i NOC (resultats). El Conjunt Mı́nim Bàsic de Dades (CMBD) hospitalaris. P4 (2 h) Tema 6: Seguretat en la pràctica clı́nica/Pràctiques segures simples. Concepte. Classificació. Recomanacions per a la Pràctica Segura com Contra Efectes Adversos. Determinació de les Pràctiques Segures Simples (PSS). Barreres per a la implantació. P5 (2 h) Taller 2: Sistemes de registre i de seguretat. En aquest taller les/els estudiants van a tindre l’oportunitat de veure’s involucrats en el procés revisió i comparança dels registres que utilitzen els professionals d’Infermeria. Això inclou la selecció dels documents que haurien d’utilitzar en l’exercici de simulació i durant l’estada en les institucions sanitàries. A més, es mostraran i es manejaran les plataformes creades per l’Agència Valenciana de Salut per a la gestió dels serveis de salut, aixı́ com les principals eines de gestió del risc. Dels diversos sistemes de registre que utilitza Infermeria en el Centre o Servei, es triarà un que es considere susceptible de millora tant en el disseny del document com en el llenguatge. Es proposarà l’elaboració d’un disseny que millore la qualitat del registre i, si és possible, resulte més fàcil i còmode de manejar. UNITAT TEMÀTICA 3: PROCEDIMIENTS BÀSICS EN INFERMERIA Descripció del contingut Els Procediments bàsics d’Infermeria comprèn altre dels eixos transversals del Pla d’estudis que s’imparteix al llarg del segon curs. El coneixement dels diferents procediments i tècniques d’infermeria per a intervenir en els processos de salut-malaltia de la persona al llarg del seu cicle vital s’expliquen de manera simultània en les assignatures: Bases metodològiques de les cures d’infermeria, Infermeria comunitària, Salut de la dona, la sexualitat i la reproducció, Infermeria en la salut infantil i de l’adolescent, Infermeria Mèdic-Quirúrgica I, Infermeria en la salut geronto-geriátrica i Gestió i administració dels serveis de salut. En la tercera unitat s’ofereix un nivell intermedi d’adquisició de competències per a capacitar a l’alumnat en la pràctica de l’atenció integral a la salut, amb criteris de qualitat i seguretat evitant els biaixos de gènere. L’aplicació del concepte de salut integral, permet contemplar la influència del context social i de l’experiència subjectiva en les formes d’emmalaltir i, per tant, no només els determinants de la biologia sinó també els determinants socials inclòs el gènere, que determinen la vulnerabilitat de les persones. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 257 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA En els dotze temes que componen la unitat s’han establit tres centres d’interès que giren entorn de l’atenció a la persona, com són: La relació professional-pacient, la valoració integral i les tècniques bàsiques d’Infermeria. Per a impartir els continguts de la unitat se seguirà la modalitat docent de laboratori (L) en la Sala de Pràctiques de l’Escola d’Infermeria i Podologia, plantejant-se exercicis de simulació i casos clı́nics. La modalitat docent de laboratori permet un seguiment més detallat de l’aprenentatge. La relació professional-pacient La relació professional-pacient és un aspecte que ja ha estat abordat des de diferents perspectives en les assignatures Sociologia, gènere i salut i Salut Pública, on s’ha plantejat la necessitat de superar la visió que tradicionalment s’assigna en el model biomèdic a la persona malalta i el seu rol. En Fonaments de psicologia en ciències de la salut s’han explicat les tècniques relacionales i terapèutiques que són necessàries incorporar en la pràctica professional d’Infermeria per a avançar en el model d’atenció centrat en el/la pacient. Totes aquestes eines s’integraran en l’assignatura de Bases metodològiques de les cures d’infermeria que s’imparteix de manera simultània durant el segon quadrimestre, a l’asseure les bases disciplinessis de la cura i aportar les definicions donades per les grans teòriques de la professió com un procés de relació interpersonal i terapèutica. En aquest apartat de la unitat, la relació professional infermera/o-pacient es presenta com part fonamental en la pràctica diària, siga quin siga el camp de treball o nivell d’atenció a la salut. No obstant això es dedica una secció a l’ingrés hospitalari, atès que després d’aquest, es produeix un canvi d’entorn que exigeix a la persona malalta i a les seues familiars una adaptació, amb unes normes noves, on preval la generalitat sobre la individualitat. Per a introduir el tema es pren com fil conductor el concepte d’atenció centrada en el/la pacient, a continuació s’expliquen les condicions bàsiques de la relació, les recomanacions per a crear vincles en la relació assistencial i els mètodes per a assolir canvis subjectius. Per a facilitar l’aprenentatge de tots els epı́grafs descrits en la sessió expositiva, s’acompanyen d’exemples i preguntes de tipus reflexiu que l’alumnat haurà d’interioritzar, experimentar i manejar en l’escolta activa, aixı́ com en la resta de mètodes. Molts d’ells es duen a la pràctica de manera espontània però altres qualitats han de ser practicades per a evitar els biaixos de gènere i generar una intervenció clı́nica i terapèutica transformadora. Després del recordatori del concepte d’anamnesis, i de la història clı́nica, es descriuran els passos per a realitzar l’anamnesis d’infermeria després de l’ingrés hospitalari, amb la intenció d’elaborar posteriorment el pla de cures. Es parteix de la base de què no hi ha organismes malalts sinó persones malaltes, amb noms i cognoms i tot un cúmul de vivències dins de si, que tenen una repercussió immediata en el benestar o malestar. Prestar una atenció integral, és una qüestió necessària, aixı́ com ho és comprendre la funció que la malaltia compleix en la vida de la persona malalta. Una vegada acabada l’exposició teòrica, el professorat donarà les instruccions oportunes per a realitzar una simulació d’entrevista motivacional (escolta activa), mitjançant la tècnica del role-playing, que es desenvoluparà en l’apartat de metodologia docent. Després de finalitzar la dramatización es confrontarà aquesta informació amb els propis coneixements tècnics, actituds, judicis i motivacions, que té l’alumnat. La valoració integral La valoració integral de la persona és altre dels continguts impartits en moltes de les assignatures de segon curs. Es defineix com un procés diagnòstic multidimensional i interdisciplinari, dissenyat per a identificar i quantificar els problemes fı́sics, funcionals, psı́quics i socials que es puga presentar al llarg del cicle vital, amb l’objecte de desenvolupar un pla de tractament i seguiment d’aquests problemes aixı́ com l’òptima utilització de recursos per a afrontar-los. L’alumnat tindrà l’oportunitat d’aprofundir en la valoració integral de la persona i en l’exercici pràctic real de la mateixa en les consultes d’Infermeria del Centre de Salut, quan curse l’assignatura de Practicum II. El nivell d’ensinistrament de l’alumnat es considera intermedi. L’escàs temps de permanència en el Centre de Salut i que la sala de cures i injectables siga més apropiada per a l’ensinistrament de les tècniques bàsiques, no permeten que en aquesta assignatura introductòria la valoració integral siga considerada un objectiu principal quant a la seua aplicació pràctica. Per a l’ensinistrament en aquest procés de valoració integral es manejaran diferents escales o exàmens Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 258 de salut, necessaris per a la detecció del problema i la seua posterior intervenció. Després de la simulació en l’aula, el/l’estudianta cercarà a un familiar o persona propera que li permeta exercitar la tècnica de l’entrevista al passar les escales de valoració. Després d’això es tindrà una posada en comuna per a analitzar les dificultats oposades. Les tècniques bàsiques d’Infermeria Treballar com professionals en les institucions de salut suposa assumir que qualsevol error pot tenir conseqüències importants en la vida d’una persona. Per això l’alumnat ha de valorar la importància de garantir l’excel.lència en els procediments i tècniques bàsiques d’Infermeria. Les tècniques bàsiques que es presenten guarden relació: amb la neteja de mans, el control de les constants vitals, l’exploració fı́sica, les proves diagnòstiques, la preparació i administració de la medicació, les cures bàsiques de la persona al llit en un hospital, les cures de l’eliminació i els embenatges blans. La majoria d’elles, ja han estat estudiades en les assignatures de Fonaments de biologia i bioquı́mica, Fisiologia, Farmacologia, Fisiopatologia i Infermeria Médico-Quirúrgica. En aquest apartat s’integren i reforcen els continguts teòric-pràctics, en l’explicació de cada tècnica, el professorat presentarà casos clı́nics que serviran per a reflexionar a prop dels procediments de la pràctica clı́nica i assistencial apropiats al procés diagnosticat, a la disponibilitat tecnològica, i al nivell d’atenció requerit, bé siga en serveis d’atenció primària, serveis hospitalaris o serveis soci-sanitaris. Després de les demostracions i indicacions donades pel professorat, s’exercitarà individualment la tècnica mitjançant una pràctica simulada, amb ninots anatòmics, identificant les possibles males pràctiques que puguen induir a l’error. Per a reforçar els coneixements habilitats i destreses adquirides en els procediments i les tècniques bàsiques d’Infermeria, està prevista l’estada en una Unitat/Servei d’Hospitalització de caràcter bàsic, aixı́ com la sala de cures i injectables d’un Centre de Salut. Temes Tema 7: La relació professional-pacient com instrument d’atenció. L’atenció centrada en la/el pacient. Condicions bàsiques de la relació. La relació integral sanitaripacient. Mètodes per a canvis subjectius: escolta del subjecte, localitzar els moments biogràfics i/o esdeveniments vitals significatius, desxifrar la possible relació, assenyalar el localitzat i desxifrat, causar efectes de canvi subjectius. L’entrevista motivacional. L’ingrés hospitalari. Acollida de la persona malalta i la seua famı́lia. La anamnesis d’Infermeria. El maneig de les preguntes. Sistema de registre en l’atenció inicial. Repercussió en la recuperació. L1,2 (4 h) Tema 8: La valoració de la persona. Objectius i caracterı́stiques. L’entrevista com eina d’obtenció d’informació. Ús d’escales per a la caracterització de la situació personal. Registre de les escales en els Sistemes d’informació. L3 (2 h) Tema 9: Prevenció de les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària. Rentat de mans com eina bàsica en l’atenció a la persona. Caracterı́stiques i objectius. Ús correcte de guants. Precaucions estàndard. L4 (2 h) Tema 10: El control de les constants vitals. Valoració fı́sica inicial. Sistematització en la revisió d’òrgans i aparells. Determinació de paràmetres clı́nics. Pressió arterial. Definició, objectiu, recursos i material, realització tècnica del procediment. Controls i consideracions prèvies de la persona. Complicacions i registre del procediment. Freqüència cardı́aca. Definició, objectiu, recursos i material, realització tècnica del procediment. Controls i consideracions prèvies de la persona. Complicacions i registre del procediment. Freqüència respiratòria. Definició, objectiu, recursos i material, realització tècnica del procediment. Controls i consideracions prèvies de la persona. Complicacions i registre del procediment. Temperatura. Definició, objectiu, recursos i material, realització tècnica del procediment. Controls i consideracions prèvies de la persona. Complicacions i registre del procediment. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 259 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA Glucèmia capil.lar. Definició, objectiu, recursos i material. Realització tècnica del procediment. Controls i consideracions prèvies de la persona. Complicacions i registre del procediment. L5,6 (4 h) Tema 11: Proves diagnòstiques (I). Monitoratge bàsic. Electrocardiograma. Objectiu i Recursos. Realització tècnica del procediment, controls, complicacions i registres. Exploració fı́sica. Auscultació. Objectiu i recursos. El fonendoscopi. Caracterı́stiques i higiene del material utilitzat. Recursos materials utilitzats. Procediment tècnic. Auscultació pulmonar, cardı́aca bàsica i abdominal. Interpretació bàsica de troballes. Controls i complicacions. Registre. Palpació abdominal. Objectius i indicacions. Realització de procediment. Interpretació bàsica de troballes. Controls i complicacions. Registre. L7,8 (4 h) Tema 12: Proves diagnòstiques (II). Extracció de mostra sanguı́nia venosa. Definició de mostra. Finalitat diagnòstica. Recursos i materials. Procediment tècnic i maneres d’extracció. Controls. Complicacions i circumstàncies que alteren els resultats. Registres. Interpretació bàsica de resultats. Gestió dels residus generats. L9,10 (4 h) Tema 13: Preparació i administració de medicació oral, tòpica i alimentació enteral. Seguretat del pacient. Efectes adversos dels fàrmacs. Definició o objectius, recursos materials i preparació de material. Medicació oral. Tipus de presentació. Interaccions. Pautes d’administració. Controls i complicacions. Registre. Gestió dels residus generats. Medicació tòpica. Tipus de presentació òtica, ocular i tòpica. Interaccions. Pautes d’administració. Controls i complicacions. Registre. Gestió dels residus generats. Alimentació enteral. Indicacions de nutrició enteral. Complicacions i precaucions. Manteniment de la SNG. Gestió dels residus generats. L11 (2 h) Tema 14: Preparació i administració de medicació: sueroteràpia. Seguretat del pacient. Efectes adversos dels fàrmacs. Definició o objectius, recursos materials i preparació de material. Sueroterapia. Tipus i indicacions. Preparació del sistema de perfusió. Ajustament de velocitat d’infusió. Cures generals de la via venosa. Complicacions. Realització tècnica procediment de canalització de via venosa. Controls, complicacions i registres. Gestió dels residus generats. L12,13 (4 h) Tema 15: Preparació i administració de medicació: intramuscular, subcutània i intradèrmica. Seguretat del pacient. Efectes adversos dels fàrmacs. Definició o objectius, recursos materials i preparació de material. Administració de medicació intramuscular (IM). Objectius i recursos. Caracterı́stiques del material a emprar: xeringa, agulla, etc. Preparació de la medicació en butllofes i vials. Càlcul de dosi. Mesures antisèptiques de la pell i localització anatòmica de zones de punció. Realització tècnica del procediment. Complicacions i precaucions. Registres. Gestió dels residus generats. Administració de medicació subcutània (SBC) i intradèrmica. Mesures antisèptiques de la pell i localització anatòmica de zones de punción. Realització tècnica del procediment. Complicacions i precaucions. Registres. Gestió dels residus generats. L14,15 (4 h) Tema 16: Cures relacionades amb l’eliminació. Sistemes de recol.lecció: bacı́, tascó i col.lector. Indicacions. Procediment tècnic, registre de diuresis. Aplicació de la recollida de mostres. El sondaje vesical. Objectius, indicacions i contraindicaciones. Tipus de sondaje. Recursos i selecció de material: tipus de sonda, lubrificants i pinça peneana. Realització tècnica del procediment. Controls i complicacions. Cures de la sonda vesical. Retirada de la sonda vesical. Procediment i complicacions. Registres. Ènema de neteja. Tipus d’ènemes. Preparació i selecció de material. Realització del procediment. Complicacions. Registre. L16,17 (4 h) Tema 17: Cures bàsiqus en la persona en el llit. Higiene bàsica de la persona en el llit depenent. Definició i objectius (finalitat profilàctica i terapèutica). Recursos i materials. Realització tècnica del procediment: higiene de la cara, dels ulls i de la boca, higiene del cos, dels genitals i de la resta del cos. Confecció d’un llit hospitalari. Llit desocupat, llit ocupat. Alineació corporal i canvis posturals. Definició, objectius i recursos. Realització tècnica del procediment. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 260 Higiene postural en la persona atesa i en el personal sanitari. Controls i complicacions. Registres. L18 (2 h) Tema 18: Embenatges blans. Principis generals. Classificació funcional. Objectius i indicacions dels embenatges blans. Comportament elàstic dels diferents materials. Tècnica d’aplicació. Embenatges mixts. Embenatges multicapa. Complicacions. Registre. L19,20 (4 h) Taller 3: Simulació dels procediments i tècniques bàsiques d’infermeria. Els continguts d’aquesta unitat temàtica es van a desenvolupar amb aquesta modalitat de taller, dirigit al desenvolupament d’habilitats i destreses en els procediments i tècniques bàsiques d’infermeria, en els tres eixos: a) la relació professional pacient, b) la valoració integral i c) les tècniques bàsiques. En aquest taller, bàsicament, s’utilitzarà com estratègia la simulació (role-playing) i la demostració. a) Per a l’ensinistrament en la relació professional-pacient i en la entrevista motivacional per a realitzar l’anamnesis d’Infermeria s’utilitzarà la tècnica de el role-playing o acompliment de rols. Es tracta d’una tècnica a través de la qual se simula una situació que es presenta en la vida real, amb l’objecte que es torne visible, viscuda, de manera que es comprenga millor l’actuació de qui o qui han d’intervenir en ella. El professorat donarà les instruccions oportunes per a realitzar una simulació de escolta activa, mitjançant la tècnica de role-playing. Els i les estudiantes que participen en la representació escènica adoptaran el paper d’un personatge concret i recrearan una situació. Després de finalitzar la dramatització es confrontarà aquesta informació amb els propis coneixements tècnics, actituds, judicis i motivacions que té l’alumnat. b) L’ensinistrament en les tècniques bàsiques es realitzarà a través de l’aprenentatge basat en problemes i la demostració. El professorat presentarà casos clı́nics dialogats basats en exemples reals, que guiaran a l’alumnat pels diferents temes o àmbits a tractar. El mètode de demostracions permet ensenyar mitjançant exhibició i explicació, proporcionant l’avantatge d’ensinistrar a l’alumne/a en l’observació curosa i permet demostrar el per què dels procediments en infermeria pretenent la integració de la teoria amb la pràctica. A l’inici de cada procediment clı́nic el professorat començarà amb un recordatori sobre la tècnica, indicacions, guies d’aplicació, riscos i possibles complicacions, a més realitzarà una demostració del procediment o maniobra tècnica, permetent que l’alumnat prenga notes sobre les maniobres observades, interpretació i valoració correcta. Aquestes activitats estaran donades suport per tècniques audiovisuals, material clı́nic i ninots anatòmics. La durada de cada taller dependrà del procediment o tècnica o a desenvolupar i de les activitats que es plantegen. Després de la demostració del professorat, cada estudiant haurà de realitzar tots els passos indicats per a la realització de cada tècnica i manejar els documents de registres. B) VISITES A LES INSTITUCIONS SANITÀRIES Per a completar els coneixements adquirits i tenir una visió global de les institucions que brinden el Sistema Sanitari i el de Dependència es realitzaran quatre visites programades i guiades a les diferents institucions integrades en el Departament/Àrea de salut. Està previst la realització de 4 visites a Institucions Sanitàries o relacionades amb l’àrea soci-sanitària, tals com: a) Centre de Salut. b) Unitat/Servei d’Hospitalització. c) Centre de Salut Pública. d) Recursos soci-sanitaris d’un Ajuntament. e) Centre de Majors. f) Creu Roja. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 261 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA Les visites tenen com finalitat constatar de manera directa com es troben organitzats els serveis i les funcions que en ells ocupen els professionals, aixı́ com observar les caracterı́stiques de les persones que són ateses. Donada la complexitat actual dels serveis de salut, cada vegada més es requereix de professionals d’infermeria competents per a manejar informacions complexes, utilitzar les noves tecnologies, i donar suport eficaçment la gestió de qualitat i seguretat del pacient. Abans d’incorporar-se als serveis de les institucions soci-sanitàries l’alumnat, organitzat per grups, rebran una explicació detallada de l’organització, les activitats que es realitzen i la tecnologia utilitzada en cada institució. Durant la visita, el professorat associat de ciències de la salut del Departament d’Infermeria conduirà al grup d’estudiants al seu càrrec durant el recorregut per les sales/consultes/unitats assignades. Orientarà la visita i comentarà algunes de les caracterı́stiques més rellevants. També respondrà a les preguntes formulades per l’alumnat, ajudant-li, si fóra necessari, a emplenar la fitxa de la visita. Al final del recorregut, cada grup d’estudiants realitzarà una posada en comuna sobre l’experiència viscuda en l’aula de pràctiques de l’Escola d’Infermeria, comentant tot allò observat i registrat en la fitxa de la visita. A més, el grup elaborarà un esquema en el qual es resumisca el procés de treball, indicant les activitats diàries de la infermera, en el Centre o Servei de pràctiques. C) ESTADES EN LES INSTITUCIONS SANITÀRIES La pràctica en institucions sanitàries és un component essencial del procés d’ensenyament-aprenentatge en Infermeria, i ofereix l’oportunitat de desenvolupar un coneixement pràctic diferent. Aquest únicament s’adquireix mitjançant l’acció, al permetre reconèixer les diverses situacions vistes en el plànol teòric i intervenir adequadament amb una resposta ràpida depenent de les cures i procediments que amb duu cada pràctica clı́nica i assistencial. Per a reforçar les habilitats i destreses adquirides mitjançant la simulació dels procediments i les tècniques bàsica en la sala de pràctiques de l’Escola d’Infermeria i Podologia, està previst que cada estudiant realitze estades en: 1. Sala de cures/injectables/extraccions d’un Centre de Salut. 2. Unitat/Servei d’Hospitalització. Per a l’ensinistrament de l’alumnat i la supervisió de les pràctiques es conta amb la participació del professorat associat de ciències de la salut o assistencial. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades Pràctica clı́nica h 40 TOTAL (9 ECTS × 25 cr × 100 ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. T P I L U C Horas 8 10 — 40 2 60 90 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 262 Distribució de crèdits En els quadres següents es detallen les modalitats docents presencials que es requereixen per a impartir l’assignatura, aixı́ com el volum de treball per a l’alumnat. ACTIVITATS PRESENCIALS EN AULA I SALA DE PRÀCTIQUES Unitat Modalitat Tema Sessió Hores temàtica docent 0 1 T 1,2 4h 1 2 3 T P 3,4 1 4h 2h 2 4 5 6 P P P 2,3 4 5 4h 2h 2h 3 7 8 9 10 11 12 17 13 14 15 16 18 L L L L L L L L L L L L 1,2 3 4 5,6 7,8 9,10 11 12 13,14 15,16 17,18 19,20 SUBTOTAL (8 T, 10 P, 40 L ) — U 4 2 2 4 4 4 2 2 4 4 4 4 h h h h h h h h h h h h 58 h 1 2h Les unitats temàtiques 0, 1 s’impartiran en gran grup (60/66 estudiants) amb 8-10 hores de classes expositives i participatives, en les quals el professorat introduirà els temes per a situar els conceptes que es treballaren en les 8-10 hores de la unitat 2, amb sessions de grup mig (30/33 estudiants), modalitat P (pràctica). La unitat temàtica 3 és eminentment pràctica i s’impartirà al llarg de 40 hores, en grups de grandària menuda de 15/16 estudiants (L, laboratori). ACTIVITATS PRESENCIALS EN INSTITUCIÓ SANITÀRIA — Sala de cures Centre de Salut — Consulta d’infermeria Hospital Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Hores 30 h — Unitat d’Hospitalització — Servei hospitalari 30 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 263 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs individuals Elaboració de treballs en grup Estudi i treball autònom Lectures del material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line 2 4 4 5 2 4 – 5 4 – TOTAL (6 ECTS × 25 h cr 80 × (1− 100 )) 30 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge Donades les caracterı́stiques de l’assignatura, s’utilitzarà una metodologia participativa amb la finalitat de promoure la implicació i la participació de l’alumnat en les classes teòriques i pràctiques combinant diferents tècniques didàctiques com són: classes expositives participatives, el taller, i les tutories. Vegem a continuació algunes peculiaritats d’aquestes estratègies de procediment. A) La classe expositiva Classes expositives participatives, amb suport de mitjans audiovisuals, en les quals es treballarà els continguts de l’assignatura i es formularan preguntes que es debatran en l’aula. Aquestes sessions estaran dedicades a l’exposició dels conceptes fonamentals que l’alumnat trobarà quan es plantegen activitats de grup i en els ensenyaments pràctics. B) El taller El taller és altra metodologia que serà utilitzada en totes les unitats temàtiques de l’assignatura. Per taller entendrem un lloc on es treballa, s’elabora i es transforma una mica para ser utilitzat, des del punt de vista pedagògic, permet un aprendre fent, sent l’alumnat el centre de l’acció, al permetre mitjançant l’execució el seu autoaprenentatge. Presenta l’avantatge d’experimentar una situació didàctica concreta i al professorat li ofereix l’oportunitat d’observar a l’alumne/a en acció, apreciar el seu treball, corregir els seus errors i orientar-li en les adreces correctes. Per això, el taller representa un pilar bàsic per a la docència d’Infermeria al permetre el desenvolupament d’habilitats, destreses i aptituds necessàries per a arribar a una correcta qualificació professional de cara a l’assistència clı́nica. Amb ell es pretén afermar els coneixements assimilats en les classes teòriques, el domini de tècniques especı́fiques d’assistència en infermeria i el desenvolupament d’estratègies generals de resolució de problemes i casos pràctics. Algunes de les tècniques i procediments participatius que s’utilitzaran en el taller, amb fins de coneixement col.lectiu, són la lectura dirigida, la discussió, l’observació participant, els simulacres o la representació de situacions, l’entrevista, l’estudi de casos. També l’elaboració de productes, tals com fitxes, ressenyes, quadres sinòptics, gràfiques, informes, articles, o elaboracions especı́fiques d’acord amb la naturalesa del projecte. Com anteriorment s’ha indicat en l’apartat de Continguts, es proposa la realització de tres tallers, en els quals, una vegada impartit el contingut teòric, es plantejaran exercicis i activitats pràctiques perquè els estudiants exerciten habilitats i destreses que els van a resultar útils quan s’incorporen als Centres de pràctiques. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA 264 C) Tutorı́es a demanda o programades, individuals o de grup. Les tutories constitueixen el complement ideal per als ensenyaments teòrics i pràctiques, doncs permeten una relació més personalitzada entre l’estudiant i el professor. La tutoria proporciona a aquest últim una excel.lent oportunitat per a seguir de prop els progressos dels estudiants, conèixer les seues dificultats, i orientar-los personalment, segons els interrogants i problemes especı́fics que plantegen, i segons els seus interessos i motivacions. El professorat atendrà la demanda individual de les/us estudiantes responent els dubtes plantejats dels temes explicats en classe, i en les tutories de grup es revisarà els productes i els exercicis realitzats. En ambdós casos suposa la reunió periòdica d’estudiantes, d’aproximadament una hora de durada amb el tutor o la tutora assignada. D) Materials L’alumnat disposarà dels següents materials: • Guia acadèmica: Especifica les competències, els objectius generals, i especı́fics les unitats temàtiques amb la descripció del contingut, la relació de temes i els continguts, la bibliogràfica especı́fica per unitat, la bibliografia complementària, la metodologia de classe, i l’avaluació de l’assignatura. • Dossier de materials: S’utilitza com eina d’estudi i aplicació dels conceptes i teoria que s’haurien d’aplicar en els tallers, es facilitaren les guies expositives, articles seleccionats, BOE, DOGV, guies d’ús, protocols i procediments i documents de registre com textos de suport per a la realització dels tallers. • El Quadern de Pràctiques de l’assignatura: concebut com una guia on es detallen els objectius i competències que es pretén cobrir, les activitats i exercicis interactius individuals i grupals, les eines per a la seua execució, aixı́ com el calendari i pla de treball a realitzar durant el perı́ode de pràctiques de l’assignatura. Aula Virtual: S’utilitzarà per a dipositar el material de suport de l’assignatura i com mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat. 9. Avaluació L’avaluació de l’assignatura es realitzarà mitjançant la valoració del compliment dels criteris d’aprenentatge que s’establisquen en funció dels continguts i la modalitat docent utilitzada. Aixı́, doncs, s’utilitzarà: A) Prova escrita per a valorar els continguts teòrics (T) i teòric-pràctics (P) de l’assignatura. El format d’aquesta prova podrà plantejar-se: (a) Amb preguntes tipus qüestionari o test, amb 3 possibilitats de resposta, descomptant una resposta correcta cada dues respostes incorrectes. Un màxim de 4 preguntes per cada tema. (b) Amb preguntes obertes la resposta de les quals continga entre 250 i 500 paraules (una quartilla o una pàgina a una cara) aproximadament. Un màxim d’una pregunta per cada tema. La puntuació obtinguda en aquesta prova escrita equivaldrà al 40% de la nota final, i serà corregida i avaluada pel professorat responsable de l’assignatura. B) Prova de simulació per a avaluar l’après en les classes de laboratori (L) i en les estades de les Institucions Sanitàries. Es prepararan diversos escenaris acords amb els temes de la Unitat Temàtica 3, proposant-li a l’alumne/a la resolució individual d’una problemàtica especı́fica. La puntuació obtinguda en aquesta prova de simulació equivaldrà al 45% de la nota final, i serà emesa pel professorat responsable de l’assignatura i/o el professorat associat de ciències de la salut que s’encarregue del muntatge de l’escenari de l’examen. C) Pràctiques d’ensinistrament durant les estades en les Institucions Sanitàries. La puntuació obtinguda equivaldrà al 15% de la nota final, i serà emesa pel professorat associat de ciències de la salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 265 INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA El primer dia de classe es presentaran a l’alumnat els criteris especı́fics sobre els quals es procedirà a la qualificació dels aspectes més destacats dels continguts que es van a avaluar. És imprescindible l’assistència a les classes impartides en l’Escola d’Infermeria i Podologia, aixı́ com a les visites i estades en les Institucions Sanitàries. Revesteixen, per tant, caràcter d’obligatorietat a l’efecte de poder comptabilitzar qualsevol puntuació dalt esmentada. El control de l’assistència s’efectuarà mitjançant signatura de la presencialitat. L’avaluació de les tutories guiades contarà tant amb l’assistència a les mateixes com amb les aportacions que en elles faça l’alumne/a, podent incrementar o decrementar fins a un 2% la nota màxima assolible en els apartats anteriors. Finalment, es recorda a l’alumnat que ha de tenir molt en compte que, donades les caracterı́stiques integradores del mòdul 3 , el Document de Verificació del Tı́tol de Grau en Infermeria per la Universitat de València estableix que es deuen haver superat 90 crèdits ECTS com requisit previ abans d’accedir a les assignatures Practicum I, II, III, IV i, per descomptat, al Treball Final de Grau. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Referències bàsiques 1. Ballesta López F J, et al. (2007). Guı́a de actuación de enfermerı́a: manual de procedimientos. [Monografı́a]. València: Conselleria de Sanitat, Generalitat Valenciana. 2a ed. 2. Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. (2008). Guı́a de práctica clı́nica de enfermerı́a: Prevención y tratamiento de úlceras por presión y otras heridas crónicas. [Monografı́a]. València: Conselleria de Sanitat, Generalitat Valenciana. 3. Johnson J Y, Smith-Temple J. (1995). Guı́a de Procedimientos para Enfermeras. Panamericana. 2a ed. Editorial Médica 4. Chocarro L, Venturini C. (2006). Guı́a de procedimientos prácticos en Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. Elsevier. 5. Cibanal Juan L, Arce M C. (2009). La relación enfermera-paciente. Antioquia. Colombia: Universidad de 6. Velasco Arias S. (2009). Recomendaciones para la práctica clı́nica con enfoque de género. Madrid: Observatorio de Salud de la Mujer. Dirección General de la Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud. Ministerio de Sanidad y Polı́tica Social. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] INTRODUCCIÓA LA PRÀCTICA D’INFERMERIA Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 266 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 267 PRACTICUM I 1. Dades d’identificació Mòdul Pràctiques tutel.lades i treball final de grau Matèria Pràctiques integrades en l’àrea/departament sanitari Codi assignatura 34386 Nom assignatura PRACTICUM I Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Tercer Semestre Primer y Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 19,5 (Presencial: 80% → 468 h) Crèdits presencials amb professorat FIP Coordinació (a) ECTS assignatura 19,50 (b) Hores reconegudes per al conjunt de 195,00 l’assignatura (c) Hores de professorat / estudiant 2,00 (d) Estudiants en el grup 66 .– (f) Factor de desdoblament 0,68 (g) Càrrega POD para el grup 132,60 ECTS horas horas (por ser (b) < 240 h) (d) * (c) / (b) horas ↔ (f) * (b) Prof: Sánchez Garcı́a, Ana Ma Despatx: No 12, Facultat Infermeria i Podologia Correu-e: Ana.M.Sá[email protected] Prof: Esplugues Cebrián, Ana Despatx: No 2.0, FIP Correu-e: [email protected] Professorat Prof. 1: Sánchez Garcı́a, Ana Ma Despatx: No 12, Facultat Infermeria i Podologia Correu-e: Ana.M.Sá[email protected] Prof. 2: Esplugues Cebrián, Ana Despatx: No 2.0, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Ballestar Tarı́n, Ma Luisa Despatx: No 2.2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Sevilla Espı́, Fernando Despacho: No 2.9, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 5: Martı́nez Sabater, Antonio Despatx: No 2.2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 6: Merelles Tormo, Antoni Despatx: No 12, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 7: Despatx: Correu-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 268 PRACTICUM I Professorat (Cont.) Prof. 8: Despatx: Correu-e: Prof. 9: Despatx: Correu-e: Prof. 10: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) El model de pràctiques integrades en el Departament/Àrea de Salut, integra els coneixements, habilitats, destreses, actituds i valors adquirits en totes les matèries de la titulació incorporant tant les ciències biològiques, com mèdiques i socials. No obstant això, cal tenir en compte que la pràctica en institucions sanitàries és un component essencial del procés d’ensenyament aprenentatge en Infermeria, oferint l’oportunitat de desenvolupar un coneixement pràctic diferent, adquirit mitjançant l’acció, al permetre reconèixer diferents situacions i intervenir amb una resposta concreta donada per la pràctica, considerant-se un coneixement lligat a l’experiència, i centrat no només en l’atenció a la persona sinó a la famı́lia i la comunitat. 3. Coneixements previs Es recomana haver superat les assignatures del primer i segon curs del Grau en Infermeria relacionades amb la matèria Salut Pública i Infermeria Comunitària: Salut Pública, Infermeria Comunitària i Gestió I Administració dels Serveis de Salut. 4. Objectius i competències G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-12 Proposar i desenvolupar actuacions d’atenció a la salut que privilegien la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, i que propendisquen a la millora de les condicions de vida de la població. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-23 Desenvolupar accions d’educació per a la salut utilitzant les estratègies adequades a les persones, famı́lies i comunitats, posant al alzance de la població i en un llenguatge comprensible la informació cientı́fica i les recomanacions que es deriven. G-24 Planificar, organitzar i avaluar activitats formatives dirigides al personal d’infermeria i altres professionals de la salut. G-30 Identificar els determinants de la salut, tant biològics com demogràfics, ambientals, socials, econòmics, culturals, psicològics i de gènere, analitzar la seua influència en les condicions de vida i treball de la població i la seua repercussió en el procés de salut-malaltia. G-31 Identificar la participació comunitària com un element imprescindible per al desenvolupament de la promoció de la salut, aixı́ com participar en la formulació, execució i avaluació de polı́tiques públiques saludables i projectes intersectoriales que enfortisquen el desenvolupament local. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 269 PRACTICUM I Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. G-37 E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes d’informació i comunicació de les cures de salut. E-15 Capacitat per a descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a l’individu, la famı́lia i la comunitat. Comprendre la funció i activitats i actitud cooperativa que el professional ha de desenvolupar en un equip d’Atenció Primària de Salut. Promoure la participació de les persones i grups en el seu procés de salut-malaltia. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per a atendre a les persones en situacions de salut i malaltia com integrants d’una comunitat. Identificar i analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus, grups i comunitat. Aplicar els mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per a identificar els problemes de salut més rellevants en una comunitat. Analitzar les dades estadı́stiques referits a estudis poblacionals des de la perspectiva de gènere, identificant les possibles causes de problemes de salut. Educar, facilitar i donar suport la salut i el benestar dels membres de la comunitat, les vides de la qual estan afectades per problemes de salut, risc, sofriment, malaltia, incapacitat o mort. E-20 Conèixer el Sistema Sanitari Espanyol. Identificar les caracterı́stiques de la funció directiva dels serveis d’infermeria i la gestió de cures. Conèixer i ser capaç d’aplicar les tècniques d’adreça de grups. 5. Resultats d’aprenentatge L’assignatura Practicum I permet que l’alumnat puga: 1. Conèixer la delimitació geogràfica i localització de la comunitat on la/l’estudiant es va a incorporar per a realitzar les pràctiques en la comunitat. 2. Conèixer la caracterització social de la comunitat (estructura demogràfica, estructura social, estructura urbana, transport, sectors productius, estructura ideològica). 3. Relacionar les condicions de vida segons gènere, amb la situació de salut en el nivell local. 4. Identificar els factors de risc de les malalties més prevalents de la zona. 5. Arreplegar indicadors bàsics que permeten monitoritzar les condicions de gènere dins de l’Estudi Comunitari de Salut en el nivell local. 6. Conèixer les caracterı́stiques concretes dels equipaments i serveis (socials, sanitaris, educatius, culturals, oci i temps lliure, etc.) que existeixen en la comunitat, la seua ubicació, les seues funcions, la seua interrelació i formes de coordinació. 7. Conèixer els recursos propis amb que conta la comunitat, és a dir, el teixit associatiu, els grups formals i informals. 8. Conèixer les necessitats i demandes de la població en la zona d’estudi, emprant la metodologia d’investigació-acció participativa: l’audició. 9. Identificar les relacions de gènere presents en la comunitat, famı́lia i lloc de treball, que determinen les percepcions de necessitats de salut i les necessitats de salut percebudes per la comunitat per sexe i cicle vital. 10. Tenir coneixement global de la situació de salut i necessitats de la comunitat, per a programar activitats d’infermeria en el sector. 11. Percebre la importància que té la realització de l’Estudi comunitari de salut i la implicació del personal d’infermeria en els programes d’intervenció comunitària. 12. Exercitar la metodologia d’Investigació-Acció Participativa. • Recaptar informació objectiva i subjectiva, quantitativa i qualitativa. • Manejar bases de dades informatitzades. • Utilitzar indicadors demogràfics. • Interpretar quadres i gràfiques. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 270 PRACTICUM I • Practicar la tècnica de l’entrevista amb un representant d’un recurs comunitari o associació. • Practicar la tècnica l’audició, la tabulació de les dades i analitzar la informació. • Redactar un informe. Dins de l’assignatura, es planteja a més que l’alumnat a l’incorporar-se als Centres de Salut Pública abast els següents objectius: 1. Identificar el Departament de Salut com la demarcació geogràfica i poblacional per a la planificació, programació, gestió i coordinació de l’atenció de la salut de la comunitat. 2. Conèixer l’estructura i funcionament del Centre de Salut Pública del Departament, participant en cadascuna de les seues unitats: Epidemiologia, Salut Laboral, Higiene Alimentària, Promoció de la Salut i Programes de Salut. 3. Conèixer les caracterı́stiques dels Sistemes d’Informació Sanitària. 4. Identificar i estudiar els factors de risc i els problemes de salut del Departament. 5. Conèixer les diferents activitats dirigides a protegir la salut de la població exposada a riscos de tipus ambiental i laboral i a riscos dels productes alimentosos i/o alimentaris, basant-se en la legislació vigent. 6. Conèixer els mecanismes de coordinació amb les diferents estructures de l’Atenció sanitària: primària i especialitzada. 7. Conèixer el funcionament de l’Adreça del Centre de Salut Pública. 8. Conèixer les Unitats de Suport a l’Atenció Primària i el seu funcionament. Plantejant-se els següents objectius en cadascuna de la Unitats. UNITAT DE EPIDEMIOLOGIA 1. Conèixer les caracterı́stiques demogràfiques de la població del Departament de Salut. 2. Familiaritzar-se amb el Sistema de Vigilància i control de les Malalties de Declaració Obligatòria (EDO) i el Sistema de Vigilància de Successos Sentinella, identificant les fonts de dades i el circuit de transmissió d’informació entre institucions sanitàries -en relació al sistema EDO i Xarxa Sentinella Sanitària (RSS). 3. Conèixer els programes de malalties d’especial vigilància: Tuberculosi (TBC), Xarampió i Paràlisi Flàccida Aguda (PFA). 4. Aplicar la metodologia de la Epidemiologia Descriptiva (persona, lloc i temps) per a la detecció i investigació de brots epidèmics o de qualsevol situació sanitària que afecte a la comunitat. 5. Saber identificar situacions d’alarma epidemiològica en la població, proposant mesures de control. 6. Conèixer les principals fonts d’informació de mortalitat i explotació posterior de la mateixa. 7. Conèixer els recursos disponibles de Salut Pública. UNITAT D’HIGIENE DELS ALIMENTS 1. Conèixer els programes de vigilància i control sistemàtics dels establiments i les indústries alimentàries, amb especial atenció a les condicions higiènic-sanitàries dels mateixos. 2. Conèixer els programes de vigilància sanitària. 3. Conèixer el funcionament del Registre Sanitari d’Indústries. 4. Conèixer la Xarxa d’Alerta Alimentària i els dispositius d’intercanvi ràpid d’informació. 5. Conèixer el decàleg de bones pràctiques de manipuladors d’aliments. Formació en higiene alimentària. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 271 PRACTICUM I 6. Conèixer el protocol de procediment en la investigació de brots epidèmics d’origen alimentari UNITAT DE SALUT LABORAL 1. Conèixer els Sistemes d’Informació i Registre dels problemes de salut d’origen laboral (accidents de treball i malalties professionals), aixı́ com els mètodes de recerca activa de casos mitjançant la tècnica de successos sentinella (SVEL). 2. Conèixer el programa de Vigilància i Control de la Utilització de Plaguicides, tant pel que fa a la inspecció de punts de venda, com a les actuacions sobre els manipuladors (cursos d’educació, enquestes laborals i de salut, monitoratge biològic, etc.). 3. Conèixer les actuacions i funcions dels tècnics sanitaris dels Serveis de Prevenció d’Empresa i les entitats col.laboradores de la Seguretat Social per a les contingències laborals (mútues d’Accidents de Treball, Malalties Professionals de la Seguretat Social, Empreses col.laboradores). 4. Conèixer la metodologia bàsica per a la confecció d’un Mapa de Risc Laboral. UNITAT DE PROMOCIÓ DE LA SALUT 1. Conèixer la metodologia bàsica per a l’elaboració d’un programa de promoció de la salut, aixı́ com la seua aplicació i avaluació. 2. Conèixer el paper dels mitjans de comunicació social i la seua importància per a les activitats d’Educació per a la Salut, aixı́ com les principals diferències en els missatges, segons es referisquen a ràdio o premsa escrita. 3. Participar en la programació d’activitats d’intervenció en la comunitat, mitjançant l’establiment de relacions de cooperació, coordinació i intercanvi amb els altres serveis i recursos del Departament, amb especial incidència en: a) El programa de disminució del consum de tabac. b) El pla de prevenció de la SIDA. c) El programa d’educació per a la salut en l’escola. d) El programa de prevenció d’accidents de tràfic. 4. Conèixer el Sistema d’Informació en Atenció Primària. 5. Conèixer la funció de coordinació que ocupa aquesta unitat, en la programació, execució i avaluació dels principals programes de salut que s’apliquen en el Departament, en concret en els programes de: a) Vacunacions sistemàtiques. b) Promoció de la salut de la dona. c) Atenció al xiquet sa. d) Salut buco-dental. e) Planificació familiar. f) Prevenció i vigilància de la ràbia. 6. Promoció de la salut en les persones majors. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 272 PRACTICUM I 6. Continguts ESTUDI COMUNITARI DE SALUT L’Estudi Comunitari de Salut (o Anàlisi de la situació de salut de la població), a més de constituir la primera de les Funcions essencials de la salut pública, es revela com la metodologia adequada per a obtenir informació el més àmplia i completa possible sobre la població i del territori on es troba la comunitat. Per mitjà de l’Estudi estarem en disposició d’iniciar activitats dirigides a l’organització i coordinació de tots els recursos i serveis, i d’engegar processos d’intervenció comunitària i de desenvolupament comunitari. Per a això s’organitzaran tallers on l’alumnat abordarà la realització d’un Estudi Comunitari de Salut, en un nivell bàsic, a través de l’observació del territori, i indirecta a partir del maneig de dades relatives a l’estructura i dinàmica de la població, mortalitat i morbiditat i altres indicadors de salut de la comunitat relacionats amb el desenvolupament social i econòmic. L’estudi està referit a un dels Departaments de Salut on es troben els centres de pràctiques. S’exercitarà a més, la metodologia d’investigació-acció participativa, mitjançant la planificació de l’audició, identificant els lı́ders i els recursos amb els quals conta la comunitat. S’organitzaran estades en els Centres de Salut Pública, participant l’alumnat en cadascuna de les seues unitats: Unitat d’Epidemiologia, Higiene dels Aliments, Salut Laboral i Programes de Salut, aixı́ com visites a institucions dedicades al control dels problemes de salut pública relacionats amb el sanejament bàsic i la inspecció sanitària dels establiments per al control de la seguretat alimentària i la Salut Laboral. En la Guia Docent de l’Assignatura es desenvolupen l’estructura de l’assignatura, els objectius especı́fics, els continguts, les activitats, la planificació i el cronograma corresponent al perı́ode de Pràctiques, aixı́ com els diferents tipus d’avaluació. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades Estada en Institució sanitària i en la comunitat h 80 TOTAL (19,5 ECTS × 30 cr × 100 ) T P I L O IS Hores — — — 70 20 378 468 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes 4 Elaboració de treballs en grup 75 Elaboració de treballs individuals — Estudi i treball autònom 10 Lectures del material complementari 20 Preparació d’activitats d’avaluació 4 Preparació de classes de teoria — Preparació de classes pràctiques i de problemes — Resolució de casos pràctics 4 Resolució de qüestionaris on-line — h 80 TOTAL (19,5 ECTS × 30 cr × (1− 100 )) 117 h Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 273 PRACTICUM I 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge El document de Verificació estableix per a aquesta assignatura una càrrega de 19,5 crèdits ECTS que suposen per a l’alumnat un total de 585 hores de treball, amb activitats presencials (468 h.) i treball de l’alumne/a (modalitat docent no presencial) de 117 h. Donades les caracterı́stiques de l’assignatura, es planteja la utilització de proves i situacions de simulació, la realització d’activitats que permeten dur a la pràctica els coneixements adquirits prèviament i les estades i treball amb la comunitat per a facilitar el compliment dels objectius. A partir de la distribució temporal del pla d’estudis, i donades les caracterı́stiques de les modalitats docents propostes en el pla i tal com es pot observar en la següent taula, es plantegen per a l’alumnat: • Modalitat laboratori (L): 70 hores. Docència a grups de 15/17 persones, en la qual es planteja el desenvolupament i/o tutela dels productes elaborats en els tallers i seminaris, permetent la incorporació dels diferents procediments, coneixements, destreses i habilitats que configura el programa de l’assignatura. Amb aquest treball en grup es possibilita, aixı́ mateix, l’aplicació pràctica dels continguts teòrics prèviament vists, relacionats amb els casos exposats (utilització dels recursos informàtics, anàlisis de la informació existent, recerca d’alternatives i de referències bibliogràfiques que orienten el procés de l’Estudi Comunitari, identificació de recursos humans i materials. Identificació de les caracterı́stiques de la població, els recursos soci-sanitaris existents i la necessitat de la coordinació en l’àrea. El coneixement de l’estructura, funció i organització del Centre de Salut Pública • Tutoria acadèmica reglada (T): 20 hores. Aquesta modalitat de docència permet el seguiment de l’alumnat en el procés d’aprenentatge i en la tutela dels treballs sol.licitats. • Estada en Institucions Sanitàries i en la Comunitat (IS) : 378 hores. L’estada en la comunitat i en el Centre de Salut Pública i Centre de salut permet d’una banda el coneixement dels recursos soci-sanitaris i la interacció amb la comunitat, i per una altra la implicació dins de l’equip de salut. 9. Avaluació Tenint en compte les caracterı́stiques de l’assignatura, l’avaluació de l’alumnat es realitzarà, d’una banda pel professorat Associat de Ciències de la Salut (PACCS) i les/els professionals col.laboradors de pràctiques, i per una altra pel professorat responsable de l’assignatura. 1. Avaluació de l’alumnat per part del PACCS i dels professionals col.laboradors de pràctiques, que es realitzarà sobre la base de: A) Puntualitat i assistència. B) Integració de l’alumnat en el centre, valorant-se l’interès i motivació, la participació, la capacitat d’organització, la responsabilitat, etc. C) Compliment de les activitats proposades en el pla de treball. 2. Avaluació per part del professorat responsable de l’assignatura de la memòria final, en la qual es tindrà en compte: A) Normes generals per a la presentació de la memòria. B) Contingut de la memòria del grup de pràctiques (Estudi Comunitari de Salut i desenvolupament comunitari) B.1 Introducció B.2 Coneixement del territori B.3 Fitxer comunitari: entrevista al representant d’un recurs comunitari o associació. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 274 PRACTICUM I B.4 Demanda i necessitats de la població. B.5 Bibliografia. B.6 Quadre sinòptic. La descripció de les diferents ponderacions i criteris es desenvoluparà en el Programa Docent de l’Assignatura. Amb fins acreditatives, el/la PACCS i els professionals col.laboradors de pràctiques qualificaran entre 0 i 10 les activitats realitzades en el centre de pràctiques, i el Professorat responsable de l’assignatura qualificarà entre 0 i 10 cadascuna de les activitats desenvolupades per l’alumnat abans esmentades (obtenint una mitjana ponderada conforme als criteris que en el seu moment s’anunciaran). D’aquestes puntuacions parcials s’obtindrà la mitjana aritmètica, la qual constituirà la puntuació final, havent de tenir-se en compte que és necessari superar ambdues parts per separat per a realitzar la mitjana. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Referencias básicas: 1. Garcı́a Ferrando M, Ibáñez Jesús, Alvira F. (2000). El análisis de la realidad social métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza Editorial. 2. Gita Sen G., George A., Östlint P. (2005). Incorporar la perspectiva de género en la equidad en salud: Un análisis de la investigación y las polı́ticas. Washington D.C.: OPS. Disponible en: http://www.paho.org/Spanish/DD/PUB/PO 14 entire book.pdf 3. López de Ceballos P. (1998). Un método para la investigación-acción participativa. Madrid: Popular. 4. Marchioni M. (1997). Planificación social y organización de la comunidad: alternativas avanzadas a la crisis. Madrid: Popular. 5. Marchioni M. (2001). Comunidad y cambio Social: teorı́a y praxis de la acción comunitaria. Madrid: Popular. 6. Martı́nez Navarro et al. (1997). Salud Pública. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 7. Mazarrasa et al. (2003). Salud Pública y Enfermerı́a Comunitaria. Madrid: McGraw-Hill /Interamericana. 3 volúmenes. 8. OPS. (2000). Funciones esenciales de la Salud Pública. 126 Sesión del Comité Ejecutivo. Washington D.C.: OPS. 9. Sanchez Moreno, et al. (2000). Enfermerı́a Comunitaria 1. Concepto de salud y factores que la condicionan. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 10. Sanchez Moreno, et al. (2000). Enfermerı́a Comunitaria 2. Epidemiologı́a y enfermerı́a. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 11. Sanchez Moreno, et al. (2000). Enfermerı́a Comunitaria 3. Actuación en enfermerı́a comunitaria. Sistema y programas de salud. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 12. Valles M S. (2000). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Sı́ntesis. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 275 PRACTICUM II 1. Dades d’identificació Mòdul Pràctiques tutel.lades i treball final de grau Matèria Pràctiques integrades en l’àrea/departament sanitari Codi assignatura 34387 Nom assignatura PRACTICUM II Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Tercer Semestre Primer y Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 19,5 (Presencial: 80% → 468 h) Crèdits presencials amb professorat FIP Coordinació (a) ECTS assignatura 19,50 (b) Hores reconegudes per al conjunt de 195,00 l’assignatura (c) Hores de professorat / estudiant 2,00 (d) Estudiants en el grup 66 .– (f) Factor de desdoblament 0,68 (g) Càrrega POD para el grup 132,60 ECTS horas horas (por ser (b) < 240 h) (d) * (c) / (b) horas ↔ (f) * (b) Prof: Sánchez Garcı́a, Ana Ma Despatx: No 12, Facultat Infermeria i Podologia Correu-e: Ana.M.Sá[email protected] Prof: Esplugues Cebrián, Ana Despatx: No 2.0, FIP Correu-e: [email protected] Profesorado Prof. 1: Sánchez Garcı́a, Ana Ma Despatx: No 12, Facultat Infermeria i Podologia Correu-e: Ana.M.Sá[email protected] Prof. 2: Esplugues Cebrián, Ana Despatx: No 2.0, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Ballestar Tarı́n, Ma Luisa Despatx: No 2.2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Sevilla Espı́, Fernando Despatx: No 2.9, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 5: Martı́nez Sabater, Antonio Despatx: No 2.2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 6: Merelles Tormo, Antoni Despatx: No 12, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 7: Despatx: Correu-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 276 PRACTICUM II Profesorado (Cont.) Prof. 8: Despatx: Correu-e: Prof. 9: Despatx: Correu-e: Prof. 10: Despatx: Correu-e: 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) El model de pràctiques integrades en el Departament/Àrea de Salut, integra els coneixements, habilitats, destreses, actituds i valors adquirits en totes les matèries de la titulació incorporant tant les ciències biològiques, com mèdiques i socials. No obstant això, cal tenir en compte que la pràctica en institucions sanitàries és un component essencial del procés d’ensenyament aprenentatge en Infermeria, oferint l’oportunitat de desenvolupar un coneixement pràctic diferent, adquirit mitjançant l’acció, al permetre reconèixer diferents situacions i intervenir amb una resposta concreta donada per la pràctica, considerant-se un coneixement lligat a l’experiència, i centrat no només en l’atenció a la persona sinó a la famı́lia i la comunitat. 3. Coneixements previs Es recomana haver superat les assignatures del primer i segon curs del Grau en Infermeria relacionades amb la matèria Salut Pública i Infermeria Comunitària: Salut Pública, Infermeria Comunitària i Gestió I Administració dels Serveis de Salut, aixı́ com totes les assignatures de Infermeria en el Cicle Vital. Aquesta assignatura és complementària a l’assignatura Practicum I, per això es recomana a l’alumnat matricular-se de manera conjunta d’ambdues assignatures. 4. Objectius i competències G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-12 Proposar i desenvolupar actuacions d’atenció a la salut que privilegien la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, i que propendisquen a la millora de les condicions de vida de la població. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 277 PRACTICUM II G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-22 Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de sı́mptomes, dirigides al pacient i famı́lia, en l’aplicació de cures pal.liatives que contribuı̈squen a alleujar la situació de malalts avançats i terminals. G-23 Desenvolupar accions d’educació per a la salut utilitzant les estratègies adequades a les persones, famı́lies i comunitats, posant al alzance de la població i en un llenguatge comprensible la informació cientı́fica i les recomanacions que es deriven. G-24 Planificar, organitzar i avaluar activitats formatives dirigides al personal d’infermeria i altres professionals de la salut. G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-30 Identificar els determinants de la salut, tant biològics com demogràfics, ambientals, socials, econòmics, culturals, psicològics i de gènere, analitzar la seua influència en les condicions de vida i treball de la població i la seua repercussió en el procés de salut-malaltia. G-31 Identificar la participació comunitària com un element imprescindible per al desenvolupament de la promoció de la salut, aixı́ com participar en la formulació, execució i avaluació de polı́tiques públiques saludables i projectes intersectoriales que enfortisquen el desenvolupament local. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. E-4 Conèixer i valorar les necessitats nutricionals de les persones sanes i amb problemes de salut al llarg del cicle vital i segons l’activitat fı́sica, per a promoure i reforçar pautes de conducta alimentària saludable. Identificar els nutrientes i els aliments que es troben. Identificar els problemes nutricionals de major prevalença en dones i homes i seleccionar les recomanacions dietètiques adequades. E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes d’informació i comunicació de les cures de salut. E-7 Identificar les respostes psicosociales de les persones davant les diferents situacions de salut (en particular, la malaltia i el sofriment), seleccionant les accions adequades per a proporcionar ajuda en les mateixes. Establir una relació empática i respectuosa amb el pacient i famı́lia, d’acord amb la situació de la persona, problema de salut i etapa de desenvolupament. Utilitzar estratègies i habilitats que permeten una comunicació efectiva amb pacients, famı́lies i grups socials aixı́ com l’expressió de les seues preocupacions i interessos des de la perspectiva de gènere. E-8 E-14 Reconèixer les situacions de risc vital i saber executar maniobres de suport vital bàsic i avançat. Dirigir, avaluar i prestar les cures integrals d’infermeria a l’individu a la famı́lia i a la comunitat. E-15 Capacitat per a descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a l’individu, la famı́lia i la comunitat. Comprendre la funció i activitats i actitud cooperativa que el professional ha de desenvolupar en un equip d’Atenció Primària de Salut. Promoure la participació de les persones i grups en el seu procés de salut-malaltia. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per a atendre a les persones en situacions de salut i malaltia com integrants d’una comunitat. Identificar i analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus, grups i comunitat. Aplicar els mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per a identificar els problemes de salut més rellevants en una comunitat. Analitzar les dades estadı́stiques referits a estudis poblacionals des de la perspectiva de gènere, identificant les possibles causes de problemes de salut. Educar, facilitar i donar suport la salut i el benestar dels membres de la comunitat, les vides de la qual estan afectades per problemes de salut, risc, sofriment, malaltia, incapacitat o mort. E-16 Conèixer les alteracions de salut de l’adult, identificant les manifestacions que apareixen en les seues diferents fases. Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut. Analitzar les dades arreplegades en la valoració, prioritzar els problemes del pacient adult, establir i executar el pla de cures i realitzar la seua avaluació. Realitzar les tècniques i procediments de cures, establint una relació terapèutica Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 278 PRACTICUM II amb els malalts i familiars. Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut. Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de l’equip. 5. Resultats d’aprenentatge Els objectius generals que es plantegen a l’alumnat que s’incorpora als Centres de Salut són els següents: 1. Comprendre les caracterı́stiques del model de Promoció de la Salut basat en les estratègies de l’Atenció Primària i de la Salut Pública. 2. Aplicar el principi d’equitat de gènere a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. 3. Conèixer el model professional de la Infermeria Comunitària, les seues funcions i el paper que ocupa dins de l’Equip multidisciplinar d’Atenció Primària. 4. Conèixer les principals caracterı́stiques de l’estructura i funcionament del centre, aixı́ com l’organització del treball per sector, per Unitat d’Atenció Familiar (UAF) o per Unitat Metge-Infermera. 5. Aplicar la metodologia de la Salut Pública, per a conèixer les necessitats de salut i identificar els grups de població amb riscos especials, i subministrar atenció continuada a les persones, les famı́lies, i la comunitat. 6. Conèixer els diferents programes de salut que es desenvolupen en el centre. 7. Conèixer els instruments metodològics i tècnics per al disseny de programes d’educació per a la salut i la seua avaluació (en l’escola, en el mitjà laboral, en la famı́lia i en la comunitat). 8. Promoure activitats d’educació per a la salut en grups homogenis de risc. 9. Conèixer i manejar la Visita Domiciliària, en totes les seues modalitats. 10. Identificar la participació de la comunitat com un element imprescindible per al desenvolupament de l’Atenció Primària de Salut. 11. Conèixer com funcionen les estructures organitzatives formals de participació de la comunitat, és a dir, els Consells de Salut de Zona (o equivalents). 12. Participar en la recollida d’informació de l’Estudi Comunitari de Salut. 13. Participar en les activitats programades per l’Equip de Salut (reunions d’equip, formació continuada, sessions d’investigació, etc.). 14. Aplicar els elements que faciliten la coordinació soci-sanitària segons experiències nacionals. 15. Aplicar les mesures per a la millora de la coordinació soci-sanitària. Tenint en compte les diferents àrees en el qual es van a desenvolupar les pràctiques, s’han plantejat una sèrie d’objectius especı́fics a arribar a en cadascuna d’elles. CONSULTES A DEMANDA I PROGRAMADES 1. Conèixer les diverses consultes d’infermeria (adults, pediatria, matrona) i la consulta de la treballadora social. 2. Manejar la Història de Salut informatitzada (o en paper) com sistema de registre sistemàtic. 3. Realitzar activitats d’atenció integral a les persones i famı́lies que acudisquen a la Consulta d’Infermeria. 4. Aplicar les tècniques i procediments estipulats en els protocols d’atenció a les persones, segons l’examen de salut, el pla terapèutic, el pla de cures que es requerisca en cada cas. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 279 PRACTICUM II 5. Determinar, juntament amb la persona i la famı́lia, la prioritat dels problemes o necessitats de salut, formulant objectius coherents amb els mateixos; establir un pla d’acció tenint en compte els recursos individuals, familiars i comunitaris; i avaluació periòdica dels resultats obtinguts, readaptant el pla d’acció. 6. Aplicar els coneixements i tècniques de l’educació per a la salut que es requerisca en cada cas tant a nivell individual com familiar. 7. Proporcionar suport psicològic i a la persona i a la famı́lia, sempre que ho requerisquen. 8. Conèixer els procediments de derivació a la consulta d’altres professionals soci-sanitaris, sempre que presente un problema de salut o social que ho requerisca. 9. Conèixer els sistemes de registre que utilitza la infermera i la treballadora social en la seua consulta, i la forma que es transmeten la informació entre els membres de l’equip de salut. 10. Col.laborar en el control de casos transmissibles i no transmissibles, tenint en compte les indicacions mèdiques. 11. Col.laborar en els exàmens col.lectius de salut que es realitzen en els diversos sectors de població per a la detecció precoç de malalties. 12. Conèixer el perfil soci-cultural de les persones incloses en els programes de pacients crònics. 13. Conèixer els instruments metodològics per a organitzar els tallers de promoció de la salut per a pacients crònics. 14. Assessorar i atendre als guaridors informals, siguen familiars o no. 15. Manejar les estratègies per a millorar la relació terapèutica a través de l’entrevista motivacional. 16. Revisar les pràctiques vigents en relació a les alertes de Seguretat del Pacient establides en Atenció Primària. 17. Reconèixer i distingir el material necessari i els procediments adequats per a efectuar un monitoratge bàsic de la persona atesa, registrant adequadament en la Història Clı́nica o de Salut. 18. Redactar correctament els informes per escrit utilitzant les normes del llenguatge igualitari i la terminologia pròpia del professional d’Infermeria. CONSULTA DE PEDIATRIA 1. Supervisar l’atenció de la salut de xiquets normals en el creixement, aixı́ com la cura que es brinda en la infància. 2. Conèixer els canvis anatòmics i funcionals en les diferents etapes del creixement i desenvolupament. 3. Conèixer els protocols per a realitzar els exàmens de salut del lactant, *preescolar i escolar, inclosos en el programa del xiquet sa, dominant els següents aspectes: examen fı́sic, antropometria (pes, talla, etc.) amb el maneig de les taules de percentils per a valorar l’evolució del cicle vital de la infància dins dels paràmetres considerats com normals. 4. Controlar l’administració de vacunes segons les pautes establides pel calendari vacunal vigent. 5. Realitzar correctament la intradermorreacció de Mantoux. 6. Identificar els problemes o necessitats de salut de la infància, arreplegant i registrant tots aquells factors socials i sanitaris que de forma directa o indirecta repercuteixen en la seua salut. 7. Identificar els signes i sı́mptomes de les alteracions biològiques. 8. Col.laborar en les activitats relacionades amb les revisions escolars. 9. Saber realitzar la visita domiciliària del nounat, contemplant els següents aspectes: (a) Establir el pla de cures del xiquet i de la xiqueta, tenint en compte la seua etapa evolutiva. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 280 PRACTICUM II (b) Impartir Educació per a la Salut: i. Orientació a la mare sobre la millor manera de proporcionar les cures al xiquet i xiqueta (higiene personal, pautes alimentàries i nutritives del lactant, especialment durant els primers 12 mesos de vida, etc.). ii. Orientar a la mare sobre la forma d’alimentació al pit i ensenyar el maneig i preparació de biberons als pares. iii. Orientar sobre els problemes que poden presentar-se durant els primers anys de la vida, i la importància de proporcionar-li afecte, afecte i seguretat. iv. Promoure experiències d’educació per a la salut en grup amb aquelles mares i altres familiars encarregats de les cures informals del xiquet. (c) Realitzar l’exploració fı́sica valorant: la coloració de pell i mucoses; li evolució normal del cordó umbilical i altres paràmetres que presenten algun problema. CONSULTA DE LA PERSONA ADULTA I LA PERSONA MAJOR 1. Identificar els problemes o necessitats de salut de la persona, arreplegant i registrant tots aquells factors socials i sanitaris que de forma directa o indirecta repercuteixen en la seua salut. 2. Identificar els riscos laborals per a la salut, especialment en aquells grups més desprotegits. 3. Identificar els signes i sı́mptomes de les alteracions biològiques. 4. Conèixer els protocols dels programes de pacients crònics (criteris d’inclusió, activitats a realitzar en la consulta segons la patologia crònica, activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia). 5. Revisar els consells d’educació per a la salut que s’indiquen en els programes de crònics. 6. Controlar i registrar les constants: pols, talla i pes (càlcul de l’Índex de massa corporal), tensió *arterial, nivells de glucèmia, etc. 7. Conèixer i saber aplicar els programes d’immunitzacions de la persona adulta: diftèria, tètan, hepatitis i grip. 8. Informar adequadament a la persona i a la famı́lia sobre l’evolució de la seua situació. 9. Controlar la medicació i els tractaments especı́fics, assegurant-se de l’ús correcte per part del pacient (dosi i pautes establides per el/la professional de medicina). 10. Col.laborar en la detecció precoç dels efectes secundaris produı̈ts pels medicaments i les seues interaccions, informant al professional corresponent. 11. Prescriure una dieta adequada, segons les necessitats alimentàries i nutritives. 12. Prestar una atenció de suport als adults majors que pateixen problemes de salut relacionats amb la vellesa. 13. Coordinar-se amb altres recursos existents en la comunitat (Serveis Socials, associacions, etc.) per a proporcionar una atenció integral a la persona anciana. 14. Ser capaç d’identificar les diferents manifestacions de la violència de gènere per a poder realitzar la seua detecció precoç. 15. Conèixer les principals variables socioculturals que influeixen en les diferències de gènere. 16. Conèixer els determinants socials diferents de dones i homes en les diferents etapes de la vida des del naixement fins a la mort. 17. Utilitzar les escales de valoració de forma adequada en funció dels processos psiopatològics, distingint els signes i sı́mptomes a detectar. 18. Realitzar correctament la determinació de constants tenint en compte les Guies de procediment i en funció dels paràmetres adequats a la persona atesa, i ho registra adequadament en els documents de la Història Clı́nica o de Salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 281 PRACTICUM II 19. Conèixer, distingir i interpretar els resultats d’una analı́tica bàsica. CONSULTA DE LA MATRONA 1. Conèixer els programes de salut de la dona. 2. Conèixer els procediments de captació i derivació de casos als diferents programes. 3. Conèixer les actuacions especı́fiques de cada programa: valoració clı́nica, exàmens de salut, valoració de l’alimentació, etc. 4. Aplicar la metodologia d’educació per a la salut en cadascun dels programes. 5. Identificar els nous canvis socials en els rols de gènere i com afecten al model tradicional de cures. 6. Capacitar per a la detecció i prevenció de les dones en risc d’exclusió sanitària per feminització de la pobresa (embarassos no desitjats, monomarentalitat, edat avançada i discapacitat). CONSULTA DE LA TREBALLADORA SOCIAL 1. Conèixer les funcions de la Treballadora Social dins de l’Equip d’Atenció Primària. 2. Conèixer les activitats que realitza en la seua Consulta. 3. Conèixer la demanda que s’atén en la Consulta i les prestacions socials que gestiona. 4. Conèixer la intervenció de la Treballadora Social, tant en les seues actuacions individuals, de grup i comunitàries, com en situacions de risc. ATENCIÓ DOMICILIÀRIA 1. Conèixer el programa i/o protocol de persones en el llit. 2. Observar les caracterı́stiques dels i les pacients (tipologia de demanda, evolució de la patologia, etc.). 3. Conèixer els instruments de valoració que s’apliquen per a detectar les necessitats i problemes de les persones en el llit i/o les seues guaridores. VISITA DOMICILIÀRIA 1. Identificar la visita domiciliària com un instrument de la Infermeria Comunitària. 2. Conèixer la metodologia de la visita domiciliària en totes les seues fases. 3. Conèixer les diferents modalitats de visita domiciliària. 4. Adquirir destresa en la tècnica de l’entrevista, per al desenvolupament de la visita domiciliària. 5. Planificar totes les etapes de la visita domiciliària. 6. Realitzar de forma adequada el lavabo de la persona en funció de les seues caracterı́stiques (assistida, etc.) i detectar situacions de risc planificant les activitats apropiades per a la prevenció de complicacions. 7. Reconèixer, distingir i preparar el material necessari per a realitzar el procediment de lavabo de la persona. 8. Reconèixer i preparar el material per a la realització del llit obert i tancada, procedint conforme a allò establit en les Guies de Procediment. 9. Utilitzar els diferents sistemes de suport a l’eliminació (tascó, bacina, col.lectors) en el domicili i realitzar els procediments adequats en funció de les Guies de Bona Pràctica, protegint la intimitat de la persona. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 282 PRACTICUM II 10. Distingir i reconèixer les indicacions i contraindicacions per a la inserció d’un catèter vesical. 11. Preparar el material per a la realització d’una inserció d’un catèter vesical i l’extracció d’una mostra d’orina en el domicili. 12. Registrar adequadament el procediment de cateterització vesical, i establir una planificació adequada de les cures a realitzar. 13. Realitzar els diferents canvis posturals a la persona, en funció de les Guies de Procediment, i procurar la seguretat del pacient i dels/les professionals que els executen. 14. Planificar i realitzar correctament les cures relacionades amb la higiene bucal, adaptant-los a les caracterı́stiques de la persona. 15. Registrar adequadament els resultats d’una analı́tica bàsica en la Història Clı́nica i de Salut. TÈCNIQUES BÀSIQUES 1. Localitzar i preparar el material necessari abans d’executar qualsevol tècnica o procediment en la consulta. 2. Conservar i mantenir en bon estat el material (desinfecció, esterilització). 3. Informar a la persona de la/s tècnica/s que se li va/n a practicar. 4. Aplicar amb destresa les tècniques bàsiques i cures d’infermeria necessaris per al restabliment de la salut, i seguir el pla terapèutic indicat. 5. Tranquil.litzar a la persona en situacions d’estrès, ansietat o confusió. 6. Oferir mesures preventives i subministrar informació a la persona i a la famı́lia per a l’autocura. 7. Registrar les activitats realitzades. 8. Emplenar els documents de registre per als indicadors d’activitat. 9. Manejar els protocols d’actuació professional. 10. Reconèixer la importància del rentat de mans en l’atenció a la persona, en el context d’un Pla de Seguretat en la Pràctica Clı́nica. 11. Aplicar els procediments establits per a la correcta higiene de les mans. 12. Identificar situacions de la pràctica Clı́nica que contribueixen a l’aparició de fallades i errors. 13. Distingir i preparar el material necessari per a realitzar un electrocardiograma de 12 derivacions, realitzar el procediment de forma adequada i distingir les caracterı́stiques d’un ECG normal. 14. Distingir el material necessari per a la preparació de la medicació, realitzant el procediment en funció dels Protocols. 15. Realitza l’administració de medicació (intramuscular, subcutània i intradèrmica), seguint les diferents Guies de procediments, i registra de forma adequada en la Història Clı́nica o de Salut. 16. Reconèixer i aplicar els diferents materials per a la realització d’embenatges. 17. Comprendre la importància i necessitat del tractament de les substàncies i els materials contaminats per l’ús sanitari (contaminació biològica, quı́mica, radiològica, etc.). 18. Conèixer el pla de gestió de residus del Centre sanitari i les actuacions generals establides per a la implementació d’aquest pla. 19. Aplicar els procediments instaurats en el Centre per a la manipulació de substàncies i materials potencialment contaminants, aixı́ com per a la seua separació i magatzematge segons la seua classificació. ATENCIÓ A LA URGÈNCIA Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 283 PRACTICUM II 1. Conèixer l’organització i funcionament del CASU. 2. Conèixer l’actuació del personal d’Infermeria davant situacions d’Urgència en Atenció Primària. PROGRAMES DE SALUT 1. Conèixer els programes de salut que es porten a terme en el centre de pràctiques, especificant els professionals que intervenen en cadascun d’ells. 2. Manejar els protocols dels diversos programes de salut. FORMACIÓ CONTINUADA 1. Participar en les activitats de formació continuada que porte a terme l’Equip d’Atenció Primària. 2. Elaborar una sessió formativa a impartir a l’Equip de Salut. 3. Saber detectar els biaixos de gènere del saber biomèdic. ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ 1. Utilitzar correctament els sistemes de registre propis de l’Atenció Primària, i el sistema d’informació sanitària en general. 2. Conèixer les aplicacions informàtiques per a la recollida de dades de l’activitat de l’Equip d’Atenció Primària. 3. Familiaritzar-se amb les guies de maneig dels programes informàtics d’aquestes aplicacions. 4. Conèixer els instruments d’avaluació de les activitats d’infermeria, per a millorar la qualitat en l’atenció i la gestió de l’Atenció Primària. COORDINACIÓ I ADREÇA 1. Conèixer les funcions del Coordinador/a de Infermeria en el Centre de Salut. 2. Conèixer els mecanismes de relació amb l’Adreça del Departament de Salut. 3. Conèixer els documents de caràcter avaluatiu, organitzatiu o de gestió que habitualment s’utilitzen en la Coordinació d’Infermeria. 4. Revisar les memòries anuals d’activitats de l’Equip d’Atenció Primària. 5. Conèixer les funcions de l’Adreça d’Infermeria del Departament de Salut. 6. Continguts Atenció d’infermeria en el nivell primari de salut Amb l’assignatura *Practicum II s’inicia la formació pràctica en cures d’infermeria, en el nivell primari de salut. En ella es possibilita que l’alumnat aprenga estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seua famı́lia. En aquesta unitat intervenen totes les matèries relacionades amb el cicle vital. L’alumnat s’incorporarà als Centres de Salut, ocupant les activitats pròpies que es realitzen en el mateix, integrant-se en l’equip de treball i col.laborant en els diferents programes de salut allı́ posats en pràctica, en la consulta a demanda i programada, en la consulta de pediatria, en la consulta d’adults i persones majors, i en la consulta de la matrona i de la treballadora social. A més, participarà en activitats d’atenció domiciliària, aixı́ com en l’atenció a la urgència en els centres que disposen d’aquest servei. Igualment, coneixerà els recursos de la comunitat amb la finalitat de promoure la participació de la població en el control dels problemes de salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 284 PRACTICUM II Les i els estudiants aplicaran la tècnica de la visita domiciliària en les seues diferents modalitats, desenvolupant els plans d’intervenció adequats en cada cas i avaluant l’atenció requerida. Aixı́ mateix participaran de les activitats d’administració i gestió dels serveis d’infermeria, manejant els sistemes de registre en general i la història de salut en particular, registrant totes les actuacions realitzades mitjançant l’aplicació informàtica ALBUCASIS, en presència del Professorat Associat de Ciències de la Salut. AL mateix temps es desenvoluparà un programa de seminaris i tallers en la Facultat d’Infermeria i Podologia que servisquen de reforç i de tutela a les activitats que es realitzen en el nivell d’Atenció Primària de Salut. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades Estada en Institució sanitària i en la comunitat h 80 TOTAL (19,5 ECTS × 30 cr × 100 ) T P I L U IS Hores — — — 70 20 378 468 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes 4 Elaboració de treballs en grup 75 Elaboració de treballs individuals — Estudi i treball autònom 10 Lectures del material complementari 20 Preparació d’activitats d’avaluació 4 Preparació de classes de teoria — Preparació de classes pràctiques i de problemes — Resolució de casos pràctics 4 Resolució de qüestionaris on-line — h 80 TOTAL (19,5 ECTS × 30 cr × (1− 100 )) 117 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge El document de Verificació estableix per a aquesta assignatura una càrrega de 19,5 crèdits ECTS que suposen per a l’alumnat un total de 585 hores de treball, amb activitats presencials (468 h.) i treball de l’alumne/a (modalitat docent no presencial) de 117h. Donades les caracterı́stiques de l’assignatura, es planteja la utilització de metodologies participatives per a la realització d’activitats, que permeten dur a la pràctica els coneixements adquirits prèviament i les estades en el Centre de Salut i el treball amb la comunitat per a facilitar el compliment dels objectius. A partir de la distribució temporal del pla d’estudis, i donades les caracterı́stiques de les modalitats docents propostes en el pla de treball es pot observar en la següent taula, en les quals es plantegen per a l’alumnat: • Modalitat laboratori (L): 70 hores. Docència en grups de 15/17 estudiants, en la qual es planteja el reforç i tutela a les activitats que es realitzen en el nivell d’Atenció Primària de Salut. En aquests tallers s’utilitzarà una metodologia Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 285 PRACTICUM II participativa aplicada cap a l’adquisició especı́fica d’habilitats manipu l.latives i instrumentals sobre cada temàtica supervisada per el/la docent de les activitats individuals i/o grupals que desenvolupe l’alumnat i que s’especificaran en el programa de l’assignatura. • Tutoria acadèmica reglada (T): 20 hores. Aquesta modalitat de docència permet el seguiment de l’alumnat (individual i/o grupal) en el procés d’aprenentatge i la tutela dels productes elaborats en els tallers. • Estada en Institucions Sanitàries i en la Comunitat (IS) : 378 hores. L’estada en Institucions Sanitàries, que permeten la rotació de cada estudiant pels diferents àmbits d’actuació en el Centre de Salut, la implicació de l’alumnat dins de l’equip assistencial i la interacció amb la comunitat. 9. Avaluació Tenint en compte les caracterı́stiques de l’assignatura, l’avaluació de l’alumnat es realitzarà, d’una banda pel professorat Associat de Ciències de la Salut (PACCS) i les/els professionals col.laboradors de pràctiques, i per una altra pel professorat responsable de l’assignatura. 1. Avaluació de l’alumnat per part del PACCS i dels professionals col.laboradors de pràctiques, que es realitzarà sobre la base de: A) Puntualitat i assistència. B) Integració de l’alumnat en el centre, valorant-se l’interès i motivació, la participació, la capacitat d’organització, la responsabilitat, etc. C) Compliment de les activitats proposades en els tallers: • • • • • • La xarrada d’educació per a la salut en l’escola. L’activitat de formació continuada. L’exposició de formació continuada. La visita domiciliària. Detecció de les situacions de violència de gènere des d’Atenció Primària. Seguretat del Pacient en Atenció Primària. 2. Avaluació per part del professorat responsable de l’assignatura de la memòria final, en la qual es tindrà en compte: A) Normes generals per a la presentació de la memòria. B) Contingut de la memòria del grup de pràctiques: Informe de les activitats desenvolupades en el centre, adjuntant en forma d’annex tots els productes elaborats en els tallers, entre uns altres: B.1 B.2 B.3 B.4 B.5 B.6 B.7 Xarra d’educació per a la salut en l’escola. L’activitat de formació continuada. L’exposició de la formació continuada. La visita domiciliària. Detecció de les situacions de violència de gènere des d’Atenció Primària. Seguretat del Pacient en Atenció Primària. Bibliografia. Amb fins acreditatives, el/la PACCS i els professionals col.laboradors de pràctiques qualificaran entre 0 i 10 les activitats realitzades en el centre de pràctiques, i el Professorat responsable de l’assignatura qualificarà entre 0 i 10 cadascuna de les activitats desenvolupades per l’alumnat en els tallers. D’aquestes puntuacions parcials s’obtindrà una mitjana ponderada (conforme als criteris que en el seu moment s’anunciaran), la qual constituirà la puntuació final, havent de tenir-se en compte que és necessari superar ambdues parts per separat per a calcular la mitjana. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 286 PRACTICUM II Avaluació per part de l’alumnat 1. Enquesta d’avaluació del/de la PACCSS. Al finalitzar el perı́ode de practiques el/la PACCSS lliura el qüestionari a cada estudiant. En l’encapçalament del qüestionari s’inclou: les instruccions i els criteris de valoració, les dades identificatives (Centre, perı́ode, curs, nom PACCSS). Els grans apartats són: Planificació i preparació de les pràctiques, desenvolupament de les pràctiques, disponibilitat de recursos per als estudiants en el centre de pràctiques. Les últimes preguntes es dediquen a l’autoavaluació de l’estudiant en les pràctiques que acaba de finalitzar. Cada apartat té diversos ı́tems, en total 19, amb una puntuació tipus Likert. L’últim apartat es dedica a l’observació de l’alumnat, deixant un espai en blanc perquè expresse la seua opinió. 2. Avaluació de les pràctiques per part de l’alumnat En cada perı́ode, el grup d’estudiants elaborara un breu informe on reflecteixen la seua valoració de les pràctiques tenint en compte els següents criteris: Organització del pla de treball (distribució d’estudiantes, rotatoris*dots ). Compliment dels objectius plantejats. Dificultats oposades en la realització de les activitats. Opinió sobre la durada de les pràctiques comunitàries. Propostes respecte a com millorar les pràctiques comunitàries. Relació entre l’impartit en la teoria i el realitzat en les pràctiques. Altres aspectes a considerar. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) Referencias básicas: 1. Garcı́a Ferrando M, Ibáñez Jesús, Alvira F. (2000). El análisis de la realidad social métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza Editorial. 2. Gita Sen G., George A., Östlint P. (2005). Incorporar la perspectiva de género en la equidad en salud: Un análisis de la investigación y las polı́ticas. Washington D.C.: OPS. Disponible en: http://www.paho.org/Spanish/DD/PUB/PO 14 entire book.pdf 3. Conselleria de Sanitat. (1997). Guı́a de Promoción de Salud de las Personas Mayores (1997). Valencia: Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 4. López de Ceballos P. (1998). Un método para la investigación-acción participativa. Madrid: Popular. 5. Marchioni M. (1997). Planificación social y organización de la comunidad: alternativas avanzadas a la crisis. Madrid: Popular. 6. Marchioni M. (2001). Comunidad y cambio Social: teorı́a y praxis de la acción comunitaria. Madrid: Popular. 7. Marchioni M. (s/a). La Acción Social en y con la Comunidad. Zaragoza: Libros Certeza. 8. Martı́nez Navarro et al. (1997). Salud Pública. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 9. Mazarrasa et al. (2003). Salud Pública y Enfermerı́a Comunitaria. Madrid: McGraw-Hill /Interamericana. 3 volúmenes. 10. OPS. (2000). Funciones esenciales de la Salud Pública. 126 Sesión del Comité Ejecutivo. Washington D.C.: OPS. 11. Conselleria de Sanitat (2009). Plan de Prevención de Enfermedades Cardiovasculares de la CV. Guı́a de Prevención de la Enfermedad Cardiovascular. Valencia: Conselleria de Sanitat. Generalitat Valencianas. 12. Dirección General de Salud Pública. (1999). Programa de Supervisión de la Salud Infantil (1999). Valencia: DGSP, Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 287 PRACTICUM II 13. Conselleria de Sanitat. (2009). Protocolo para la atención sanitaria de la violencia de género (2009). Valencia: Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. 14. Conselleria de Sanitat. (2004). Plan para la Mejora de la Atención Domiciliaria en la C.V, 2004-2007. Valencia: onselleria de Sanitat. Gerneralitat Valenciana. 15. Sanchez Moreno, et al. (2000). Enfermerı́a Comunitaria 1. Concepto de salud y factores que la condicionan. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 16. Sanchez Moreno, et al. (2000). Enfermerı́a Comunitaria 2. Epidemiologı́a y enfermerı́a. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 17. Sanchez Moreno, et al. (2000). Enfermerı́a Comunitaria 3. Actuación en enfermerı́a comunitaria. Sistema y programas de salud. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 18. Valles M S. (2000). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Sı́ntesis. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] PRACTICUM II Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 288 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 289 PRACTICUM III 1. Dades d’identificació Mòdul Pràctiques tutel.lades i treball final de grau Matèria Pràctiques integrades en l’àrea/departament sanitari Codi assignatura 34388 Nom assignatura PRACTICUM III Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Quart Semestre Primer y Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 19,5 (Presencial: 80% → 468 h) Crèdits presencials Grups Teoria Pràctica Inftca Laboratori Tutorı́es II.SS. Total 0 0 0 6 2 38,8 46,8 0 0 0 6 6 Coordinació Prof: Caballero Garcı́a, Juan Despacho: No 2, FIP Correo-e: [email protected] Professorat Prof. 0: Caballero Garcı́a, Juan Despatx: No 2, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 1: Moya Romero, Juan Ramón Despatx: No 2.0, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 2: Sola Martı́n, Ana Marı́a Despatx: No 2.0, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 3: Valera Lloris, Raquel Despatx: No 2.0, FIP Correu-e: [email protected] Prof. 4: Despatx: Correu-e: Prof. 5: Despatx: Correu-e: Prof. 6: Despatx: Correu-e: Prof. 7: Despatx: Correu-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 290 PRACTICUM III 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) La Infermeria, com a Ciència de les Cures, és una disciplina eminentment pràctica, encara que ha d’anar cimentada sobre unes sòlides bases teòriques. Tenint en compte sempre la concepció holı́stica de l’home, com un ser integral que viu i es desenvolupa en un entorn, les cures que se li poden proporcionar són molts. La matèria Pràctiques integrades en el Departament de Salut constitueix l’aplicació pràctica dels coneixements teòrics i metodològics corresponents al Grau d’Infermeria, amb la finalitat de promoure, protegir, prevenir, mantenir i restaurar la salut de la persona, de la famı́lia i de la comunitat. El model organitzatiu de pràctiques integra els coneixements, habilitats, destreses, actituds i valors adquirits en totes les matèries de la titulació integrant les ciències biològiques i socials. Pretén, en definitiva, capacitar als i les estudiants per a desenvolupar les funcions pròpies del professional d’Infermeria, aixı́ com els àmbits d’actuació professional dirigits a proporcionar una atenció integral a la salut. El Pla d’Estudis del Grau d’Infermeria de la FIP de la Universitad de València assigna a la matèria Practicum III una càrrega lectiva de 19,5 crèdits ECTS, que per la seua equivalència en hores (30 hores de treball de l’alumne per cada crèdit ECTS) suposa un total de 540 hores. Les caracterı́stiques d’aquestes pràctiques, desenvolupades en serveis generals dels diferents centres hospitalaris en els quals existeix conveni de col·laboració docent, no ha d’obviar la valoració i l’atenció de les cures mantenint una visió integral de la persona. En aquest perı́ode de pràctiques, l’alumnat tindrà la possibilitat d’integrar en el terreny pràctic els coneixements adquirits en la teoria relacionat amb els processos fisiopatològics i les cures especı́fiques d’infermeria. L’organització del perı́ode de pràctiques, en el primer i segon semestre del quart curs de grau, estipula un perı́ode de pràctiques d’uns 62 dies, en horari de matı́ o de vesprada. D’altra banda, tenint en compte la important càrrega lectiva, la diferència dels serveis en què es realitza les pràctiques i fins i tot del mateix servei en funció de l’Hospital, és necessari mantenir una formació guiada, supervisada i avaluada de forma coordinada tant entre els professors responsables com dels professionals que intervenen en la docència pràctica desenvolupada en les institucions sanitàries. En la unitat Practicum III es desenvolupen les pràctiques clı́niques per excel·lència en les unitats d’infermeria dels Hospitals Universitaris concertats en les sales de medicina, cirurgia i psiquiatria. En elles l’alumnat tindrà la possibilitat d’integrar en el terreny pràctic els coneixements adquirits en la teoria relacionat amb els processos fisiopatològics i les cures especı́fiques d’infermeria. Les activitats pràctiques que ha de realitzar l’alumnat estan sistematitzades perquè desenvolupen degudament les capacitats d’observació, anàlisi de la situació i coneixement dels pacients i repetició de tècniques. A aquest efecte, s’assignarà a cada alumna/o un determinat grup de pacients segons la situació, grau de dependència dels mateixos i el criteri del personal d’infermeria, procurant que, en la mesura del possible, sempre preste cuidats als mateixos malalts i als seus familiars. Periòdicament es tindrà un Seminari en l’aula de l’Escola, amb l’objectiu d’avaluar el desenvolupament de les pràctiques i tractar les possibles incidències sorgides en les mateixes. Mitjançant l’exposició de l’estudi de casos concrets, s’analitzaran i canalitzaran les dificultats plantejades en l’aplicació del procés d’infermeria. A l’inici de les pràctiques clı́niques es lliurarà a l’alumnat un dossier amb els objectius, que es repassarà setmanalment amb la professora, també se li lliurarà una fulla d’avaluació i una fulla de control de recorregut, aixı́ com documents i registres necessaris. 3. Coneixements previs Es requisit necessari per a la matrı́cula en les assignatures de la matèria haver superat 90 crèdits ECTS. Altres tipus de requisits: Es recomana compaginar la matrı́cula amb l’assignatura Practicum IV i haver superat les assignatures Practicum I i Practicum II, i aixı́ com les assignatures relacionades amb el cicle vital en què s’han estudiat les actuacions d’infermeria en els processos més freqüents en els diversos sectors poblacionals. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 291 PRACTICUM III 4. Objectius i competències G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-2 Reconèixer el dret a la salut, aplicar el principi d’equitat social a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-3 Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social i multicultural. G-5 Conèixer i interpretar el marc conceptual de gènere, aixı́ com el marc normatiu i institucional relatiu a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-7 Comprendre a les persones, considerant-les des d’una perspectiva holı́stica, com éssers autònoms i independents, actuant sense prejudicis, assegurant el respecte a les seues opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional. G-8 Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-9 Conèixer i aplicar el codi ètic i deontológico de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-14 Reconèixer els elements essencials de la pràctica professional en els àmbits de la persona, la famı́lia i la comunitat. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. G-18 Promoure i respectar el dret de participació, informació i autonomia en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-19 Protegir la salut i el benestar de les persones, famı́lia i grups atesos, garantint una atenció integral. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-22 Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de sı́mptomes, dirigides al pacient i famı́lia, en l’aplicació de cures pal.liatives que contribuı̈squen a alleujar la situació de malalts avançats i terminals. G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 292 PRACTICUM III en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. E-2 Conèixer l’ús i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures d’infermeria, posant especial atenció a la diferència segons edat i sexe. E-3 Conèixer els diferents grups de fàrmacs, els principis de la seua autorització, ús i indicació i els mecanismes d’acció dels mateixos. Utilització dels medicaments, avaluant els beneficis esperats i els riscos associat i/o efectes secundaris derivats de la seua administració i consum en funció de la diferència sexual. E-6 Conèixer els processos fisiopatológicos i les seues manifestacions i els factors de risc que determinen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital en funció del gènere. E-7 Identificar les respostes psicosociales de les persones davant les diferents situacions de salut (en particular, la malaltia i el sofriment), seleccionant les accions adequades per a proporcionar ajuda en les mateixes. Establir una relació empática i respectuosa amb el pacient i famı́lia, d’acord amb la situació de la persona, problema de salut i etapa de desenvolupament. Utilitzar estratègies i habilitats que permeten una comunicació efectiva amb pacients, famı́lies i grups socials aixı́ com l’expressió de les seues preocupacions i interessos des de la perspectiva de gènere. E-8 Reconèixer les situacions de risc vital i saber executar maniobres de suport vital bàsic i avançat. E-11 Comprendre des d’una perspectiva ontològica i epistemológica l’evolució dels conceptes centrals que configuren la disciplina infermera, aixı́ com els models teòrics més rellevants, aplicant la metodologia cientı́fica en el procés de cuidar i desenvolupant els plans de cures corresponents. E-12 Aplicar el procés d’infermeria per a proporcionar i garantir el benestar, la qualitat i seguretat a les persones ateses. E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-14 Dirigir, avaluar i prestar les cures integrals d’infermeria a l’individu a la famı́lia i a la comunitat. E-16 Conèixer les alteracions de salut de l’adult, identificant les manifestacions que apareixen en les seues diferents fases. Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut. Analitzar les dades arreplegades en la valoració, prioritzar els problemes del pacient adult, establir i executar el pla de cures i realitzar la seua avaluació. Realitzar les tècniques i procediments de cures, establint una relació terapèutica amb els malalts i familiars. Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut. Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de l’equip. E-19 Comprendre els canvis associats al procés d’envellir i la seua repercussió en la salut. Identificar les modificacions estructurals, funcionals, psicològiques i de formes de vida associades al procés d’envellir. Conèixer els problemes de salut més freqüents en les persones majors. Seleccionar-les intervencions cuidadoras dirigides a tractar o a prevenir els problemes de salut i la seua adaptació a la vida diària mitjançant recursos de proximitat i suport a la persona anciana. E-22 Conèixer els problemes de salut mental més rellevants en les diferents etapes del cicle vital, proporcionant cures integrals i eficaces,en l’àmbit de la infermeria aplicant l’anàlisi de gènere. E-23 Conèixer les cures pal.liatives i control del dolor per a prestar cures que alleugen la situació dels malalts avançats terminals. E-24 Pràctiques preprofesionales. En forma de rotatori clı́nic independent i amb una avaluació final de competències, en els centres de salut hospitals i altres centres assistencials que permeten incorporar els: valors professionals, competències de comunicació, assistència, raonament clı́nic, gestió clı́nica, judici crı́tic, integrant en la pràctica professional els coneixements, habilitats i actituds de la infermeria, basats en principis i valors, associats a competències descrites en els objectius generals i en les matèries que conformen el titule. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 293 PRACTICUM III 5. Resultats d’aprenentatge En finalitzar el Practicum III es pretén que el Graduat o Graduada d’Infermeria siga capaç d’i estiga motivat per a proporcionar cures d’infermeria a la persona i a la famı́lia en aquelles situacions i/o patologies que requerisquen l’assistència en els serveis hospitalaris, facilitant la recuperació i la reinserció a la vida quotidiana, promovent la salut i realitzant amb destresa les activitats d’infermeria pertinents en cada cas. Metes de l’assignatura Les metes plantejades per a l’ensenyament de l’assignatura Practicum III, enteses com a formulacions de resultats de cert grau de complexitat, són les següents: 1. Disposar d’un cos de coneixements sobre el concepte, bases i lı́nies de desenvolupament de la Infermeria Médico-Quirúrgica. 2. Familiaritzar-se i reflexionar sobre les diverses concepcions de la Infermeria Médico-Quirúrgica. 3. Analitzar la realitat del patró epidemiológico com a base per a identificar i seleccionar els problemes de salut i malaltia i precisar el camp d’acció d’Infermeria Mèdic-Quirúrgica. 4. Incentivar l’anàlisi crı́tica i reflexiu sobre diferents parcel·les d’intervenció de la Infermeria MèdicQuirúrgica. 5. Familiaritzar-se amb els procediments diagnòstics i terapèutics i estratègies en l’actuació de la Infermeria, considerant a la persona tant en l’estat de salut com en el de malaltia. 6. Utilitzar els serveis de salut per a l’atenció de les necessitats, principalment dels grups més vulnerables. 7. Possibilitar el diàleg, intercanvi d’opinions i discussió sobre temes d’Infermeria. 8. Dominar l’estructuració de fonts de consulta i material de treball de la disciplina. Amb l’assignatura Practicum III es complemente la formació pràctica en cures d’infermeria, en el nivell especialitzat de salut, com un nivell integrat dins del procés assistencial. En ella es possibilita que l’alumnat aprenga estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seua famı́lia. En aquesta unitat, intervenen totes les matèries relacionades amb el cicle vital. Una vegada superat el Practicum III, l’alumnat ha de trobar-se capacitat per a brindar una atenció integral a la persona en l’àmbit médico-quirúrgic, i procurant la coordinació amb els nivells assistencials i la reinserció social i familiar de la persona atesa. L’alumnat s’incorporarà a les Unitats Hospitalàries, exercint les activitats pròpies que es realitzen en el mateix, integrant-se en l’equip de treball i col·laborant en les diferents activitats que allı́ es desenvolupen. Aixı́ mateix participaran de les activitats d’administració i gestió dels serveis d’infermeria, manejant els sistemes de registre en general i la història de salut en particular, registrant totes les actuacions realitzades mitjançant les aplicacions informàtiques implementades en el centre, en presència del professorat associat de ciències de la salut i identificant totes les situacions que poden afectar a la seguretat del pacient. Donades la diversitat de serveis i Hospitals es plantegen una sèrie d’objectius comuns a aconseguir en cadascun dels serveis especialitzats i a més s’han dissenyat una sèrie d’objectius especı́fics a aconseguir en cadascuna de les unitats o serveis. Els objectius comuns són: 1. Responsabilitzar-se del seu aprenentatge i demostrar una actitud crı́tica i reflexiva. 2. Reconèixer i identificar l’estructura fı́sica, l’organització i els documents de registres utilitzats en el servei. 3. Conèixer les funcions de la figura del supervisor/a en la unitat. 4. Conèixer els documents de caràcter avaluatiu, organitzatiu i de gestió utilitzats en les sales especialitzades. 5. Conèixer i utilitzar les memòries anuals de l’equip assistencial. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 294 PRACTICUM III 6. Treballar i integrar-se en l’equip multidisciplinar. 7. Identificar i valorar les necessitats i/o problemes de la persona malalta en funció de la situació de salut, aplicant l’escolta activa amb enfocament de gènere. 8. Proporcionar cures d’infermeria a les persones en el seu procés de malaltia des d’una perspectiva global i metodològica. 9. Realitzar els procediments terapèutics amb destresa, tenint en compte les necessitats i la seguretat de les persones. 10. Proporcionar a la persona i a les seues familiars informació sobre els recursos d’autoajuda existents en la Zona Bàsica de Salut i en el Departament de Salut (o àrea soci-sanitària corresponent). 11. Desenvolupar la pràctica i incorporar els principis ètics i legals de la professió d’infermeria. 12. Manejar els principis i procediments de qualitat i seguretat del pacient. 6. Continguts Organización de la asignatura Donat la càrrega lectiva de l’assignatura, l’especificitat dels serveis en què es realitzen les pràctiques i fins i tot la diferent organització del treball en funció de l’Hospital, és necessari mantenir una formació guiada, supervisada i avaluada de forma coordinada tant entre els professors responsables com dels professionals que intervenen en la docència pràctica en les institucions sanitàries. A continuació oferirem una breu explicació sobre com es pretenen dur a terme i en quina seqüència les diferents activitats contemplades durant el perı́ode en què es desenvolupe l’assignatura Practicum III. 1. Reunions de programació de l’assignatura en la FIP Una setmana després d’iniciat el curs acadèmic es convocarà una reunió inicial en la Facultat d’Infermeria i Podologia en la qual es procedirà a: 1. Informar a les/els estudiants sobre la programació general de les pràctiques (perı́odes, distribució per Centres, etc.). 2. Lliurar els quaderns de pràctiques. 3. Explicar els objectius, la metodologia i el pla de treball a seguir. 4. Marcar les directrius per a la realització dels tallers. 5. Indicar, a grans trets, les activitats a realitzar en cada centre, unitat o servei hospitalari 6. Presentar els materials que s’utilitzaran en algunes de les activitats pràctiques. 7. Especificar les activitats que els estudiants han de realitzar de forma individual, en el grup-perı́ode, o entre els dos grups que passaran en diferent perı́ode per un mateix centre, unitat o servei hospitalari 8. L’organització de les activitats proposades per als mòduls troncals i optatius que s’integren. 9. Informar sobre els requisits per al lliurament de la memòria final. 10. Concretar els diferents tipus d’avaluació tant per part del professorat com per les/els estudiants. A continuació està previst que tot l’alumnat que vaja a passar per un mateix centre, unitat o servei hospitalari es reunisca amb el corresponent Professor/a Associat/a de Ciències de la Salut, que oferirà una breu informació sobre: • Les caracterı́stiques del centre, unitat o servei hospitalari i de la població que atenen. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 295 PRACTICUM III • L’organització del treball de l’Equip de Salut, • Com acudir (transport i indumentària), quan i on, • Distribució de les/els estudiants: rotatoris per les diverses serveis unitats o consultes, per a l’acompliment de les activitats pràctiques 2. Organització del pla de treball en l’Hospital El horario de las prácticas queda establecido en dos turnos, de 8 a 15 horas (turno de mañana) y de 15 a 22 horas (turno de tarde). El inicio de la jornada de prácticas, a las 8:00 ó a las 15.00 horas, debe cumplirse de manera rigurosa, dado que es en esos momentos que el personal de Enfermerı́a saliente transmite al entrante las incidencias producidas en el mismo y en turnos anteriores. Y esta información resulta esencial para la planificación del trabajo del turno entrante, en la que el alumno o alumna debe estar presente y participar activamente, anotando aquellas actividades que realice. Para sentar las bases de la organización de la asignatura, se han previsto en el calendario y plan de trabajo tres subperı́odos que se desarrollan a lo largo del perı́odo de prácticas en el centro a lo largo de un cuatrimestre. El primer dı́a de incorporación del alumnado a las unidades y servicios del Hospital el profesorado asociado de ciencias de la salud deberá: 1. Explicar la organización de la unidad o servicio hospitalario y las caracterı́sticas de los pacientes ingresados. 2. Presentar al alumnado al Equipo de Salud y asignarles los profesionales colaboradores. 3. Realizar la evaluación diagnóstica del estado de conocimientos y habilidades del alumnado. 4. Revisar y matizar las actividades a desarrollar a lo largo de la permanencia en el hospital. 5. Efectuar una breve presentación de los talleres que se van a desarrollar en la unidad correspondientes y comunicar el horario de las tutorı́as de atención al alumnado. 6. Establecer un plazo para la recogida de la ficha de evaluación que le ha de entregar cada estudiante (máximo una semana), debidamente identificada y con foto y número de teléfono de contacto. Al mismo tiempo se desarrollará un programa de Seminarios y talleres en la Facultat d’Infermeria i Podologia que servirán de refuerzo y de tutorización a las actividades que se realizarán en los servicios hospitalarios. Con este fin se han diseñado diversos S.s/taller, de tres ó cuatro horas de duración cada uno, para impartir en la sala de prácticas de la FIP de la Universitat de València. En cada uno de los S.s/taller se plantea una descripción general del mismo, los objetivos que se pretende alcanzar, el guión con la estructura del contenido, la metodologı́a a emplear y las actividades procedimentales a realizar. Por último, se indica una serie de referencias bibliográficas, guı́as de práctica clı́nica y aquellos enlaces de interés que el/la estudiante deberı́a consultar durante la preparación previa del S./taller. Todos estos talleres serán impartidos por el profesorado responsable de la asignatura. L’horari de les pràctiques queda establit en dos torns, de 8 a 15 hores (torn de matı́) i de 15 a 22 hores (torn de vesprada). L’inici de la jornada de pràctiques, a les 8:00 o a les 15.00 hores, ha de complir-se de manera rigorosa, atès que és en aqueixos moments que el personal d’Infermeria sortint transmet a l’entrant les incidències produı̈des en el mateix i en torns anteriors. I aquesta informació resulta essencial per a la planificació del treball del torn entrant, en la qual l’alumne o alumna ha d’estar present i participar activament, anotant aquelles activitats que realitze. Per a asseure les bases de l’organització de l’assignatura, s’han previst en el calendari i pla de treball tres subperı́odes que es desenvolupen al llarg del perı́ode de pràctiques en el centre al llarg d’un quadrimestre. El primer dia d’incorporació de l’alumnat a les unitats i serveis de l’Hospital el professorat associat de ciències de la salut haurà de: 1. Explicar l’organització de la unitat o servei hospitalari i les caracterı́stiques dels pacients ingressats. 2. Presentar a l’alumnat a l’Equip de Salut i assignar-los els professionals col·laboradors. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 296 PRACTICUM III 3. Realitzar l’avaluació diagnòstica de l’estat de coneixements i habilitats de l’alumnat. 4. Revisar i matisar les activitats a desenvolupar al llarg de la permanència en l’hospital. 5. Efectuar una breu presentació dels tallers que es van a desenvolupar en la unitat corresponents i comunicar l’horari de les tutories d’atenció a l’alumnat. 6. Establir un termini per a la recollida de la fitxa d’avaluació que li ha de lliurar cada estudiant (màxim una setmana), degudament identificada i amb foto i número de telèfon de contacte. Al mateix temps es desenvoluparà un programa de Seminaris i tallers en la Facultat d’Infermeria i Podologia que serviran de reforç i de tutela a les activitats que es realitzaran en els serveis hospitalaris. A aquest efecte s’han dissenyat diversos Seminaris/taller, de tres o quatre hores de durada cadascun, per a impartir en la sala de pràctiques de la FIP de la Universitat de València. En cadascun dels Seminaris/taller es planteja una descripció general del mateix, els objectius que es pretén aconseguir, el guió amb l’estructura del contingut, la metodologia a emprar i les activitats procedimentals a realitzar. Finalment, s’indica una sèrie de referències bibliogràfiques, guies de pràctica clı́nica i aquells enllaços d’interès que el/l’estudiant hauria de consultar durant la preparació prèvia del Seminari/taller. Tots aquests tallers seran impartits pel professorat responsable de l’assignatura. 3. Seminaris i tallers A més es planteja la realització d’altres seminaris, per part del Professorat Associat de Ciències de la Salut, que per les seues caracterı́stiques (ús de determinats mitjans materials, etc.) es realitzaran en les institucions hospitalàries. Es planteja una proposta inicial de seminaris que podrà ser adaptada en funció de les necessitats docents. Aquests són: Facultat d’Infermeria i Podologia Hospital 1. Salut mental: Contenció verbal, farmacològica i mecànica. 1. Aspectes bàsics d’ORL 2. Salut mental: Atenció inicial a la persona amb trastorns de conducta. 3. Atenció al pacient amb cardiopatia 3. Aspectes bàsics d’hematologia i funcionament del Banc de sang. 4. Aspectes bàsics de l’oxigenoterapia. 5. Atenció al pacient amb lesions medul·lars. 6. Exploracions Complementàries: casos clı́nics. 7. Aspectes bàsics de radiologia. 8. Cures pal.liatives: aspectes bàsics 2. Casos clı́nics en urologia 4. Valoració del pacient neurològic 5. Ús de traqueotomies. 6. Aspectes bàsics de l’Hospitalització Domiciliària: valoració de la persona i tractament. 7. Atenció al pacient amb patologia digestiva 8. Atenció al pacient amb patologia nefrològica. L’assistència als tallers i seminaris serà obligatòria acreditant-se l’assistència al mateix i sent requisit indispensable per a l’avaluació. En ells es desenvoluparan els continguts amb metodologia teòrico-pràctica, sent necessària la participació activa de l’alumnat. El material elaborat haurà de ser inclòs en la memòria final de pràctiques. A principi de curs s’establirà l’horari i distribució dels diferents tallers. 4. Exposició de treballs en la FIP Finalitzat el perı́ode de pràctiques al final del perı́ode d’estada de l’alumnat en l’Hospital està previst que exposen per grups el treball sobre seguiment d’un episodi assistencial que hagen seleccionat d’entre els treballs individuals realitzats. Aquest treball haurà de ser lliurat al professorat responsable seguint les normes de presentació indicades en el Manual de les pràctiques tres dies abans que la data de l’exposició. Cada subgrup disposarà de mitja hora per a l’exposició del cas seleccionat i 15 minuts per a preguntes dirigides des de l’auditori, havent d’estar present tot l’alumnat d’aqueix grup durant totes les exposicions. Açò significa 3 hores de presencialidad per a l’alumnat i 12 per al professorat, durant dos dies. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 297 PRACTICUM III El dia de l’exposició dels treballs, el grup d’estudiants de cada unitat/servei farà lliurament del document d’avaluació sobre organització i funcionament de les pràctiques, havent emplenat tots els apartats establits per al seu emplenament. 5. Treball no presencial de l’alumnat La estimación del trabajo no presencial que el alumnado debe dedicar a la asignatura se debe considerar de forma aproximada, puesto que indefectiblemente variará de un grupo a otro, de un curso a otro, y siempre se verá influida por el componente individual. En la asignatura Practicum III, se considera que este trabajo no presencial deberı́a invertirse en: L’estimació del treball no presencial que l’alumnat ha de dedicar a l’assignatura s’ha de considerar de forma aproximada, ja que indefectiblemente variarà d’un grup a un altre, d’un curs a un altre, i sempre es veurà influı̈da pel component individual. En l’assignatura Practicum III, es considera que aquest treball no presencial hauria d’invertir-se en: • Organització del treball en grup. • Recerca i lectura de documents. • Elaboració de documents (fitxes, esquemes, quadres sinòptics). • Elaboració de la Memòria Final de Pràctiques. • Assaig de l’exposició. • Estudi i preparació de la prova de simulació. 6. Reunió final entre el professorat responsable i el PACCs per a l’ avaluació de l’alumnat 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades Estada en Institució sanitària h 80 TOTAL (19,5 ECTS × 30 cr × 100 ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. T P I L U IS Horas — — — 70 24 374 468 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 298 PRACTICUM III B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudio i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line 5 80 — — 20 5 — — 7 — TOTAL (19,5 ECTS × 30 h cr 80 × (1− 100 )) 117 h 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge El pla d’estudis del tı́tol de Grau en Infermeria per la Universitat de València assigna a la matèria Practicum III una càrrega lectiva de 19,5 crèdits ECTS, que per la seva equivalència en hores (30 hores de treball de l’alumnat per cada crèdit ECTS) suposa 585 hores. Aquesta càrrega lectiva es distribueix al llarg del perı́ode que dura l’assignatura de la següent forma: 80% de presencialidad alumnat/professorat (468 hores), de les quals aproximadament el 80% (374 hores) es realitzen en forma d’estades en unitats clı́niques, a càrrec del professorat associat de ciències de la salut, i les altres 94 hores a càrrec del professorat responsable de l’assignatura sota la modalitat de Seminaris/tallers (70 hores) i tutories acadèmiques (24 hores). El perı́ode lectiu pel Practicum III s’ha fixat per al primer i segon semestre del quart curs de Grau. Si considerem una dedicació de 7 hores al dia a l’Hospital, en horari de matı́ (de 8 a 15 hores) o de tarda (de 15 a 22 hores) que s’ocuparan de dilluns a divendres, més l’assistència als tallers en l’horari establert. A partir de la distribució temporal del pla d’estudis, es plantegen per a l’alumnat: • 70 hores de docència en modalitat Laboratori (Grups de 15 estudiants). Docència en laboratori a grups de 15 persones, en el qual es plantegen el desenvolupament i/o tutorización dels productes elaborats en els tallers i Seminaris, permetent la incorporació dels diferents procediments, coneixements, destreses i habilitats que configuren finalment el programa de l’assignatura i que permeten l’aplicació pràctica dels continguts teòrics prèviament vists relacionats amb els casos exposats • 24 hores de docència en modalitat Tutoria acadèmica de seguiment, que permeten el seguiment de l’alumnat en el procés d’aprenentatge i en la tutorización dels treballs sol·licitats. • 374 hores d’estada en Institucions Sanitàries i en la Comunitat, que permeten d’una banda el coneixement aspectes assistencials hospitalaris i per una altra la implicació dins de l’equip assistencial. A l’inici del curs es proporcionarà un Quadern de Pràctiques a l’alumnat en el qual constaran totes les activitats a desenvolupar aixı́ com les eines d’avaluació. 9. Avaluació L’avaluació de l’alumnat d’aquesta assignatura requereix necessàriament la coordinació entre el professorat responsable de l’assignatura i el professorat associat de ciències de la salut, i fins i tot la coordinació entre aquests últims i els professionals que han compartit els ensenyaments pràctics amb els i les estudiants. Les competències s’avaluaran tenint en compte els objectius que es proposa l’assignatura, tant pel que fa a coneixements com a habilitats instrumentals, expressives i creatives. Cada activitat prescrita com a avaluable en el Manual de pràctiques serà valorada pel professorat amb una puntuació numèrica tenint-se en compte els criteris estipulats a aquest efecte (per exemple, preparació de material, execució de la tècnica, manipulació del registre, informació a la persona, etc.). El Manual portarà incorporat una sèrie de documents Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 299 PRACTICUM III en forma de taules d’avaluació del procés d’aprenentatge, amb la finalitat d’aconseguir una avaluació el més objectiva possible. Es tindrà en compte, a més, les consideracions que faça el professorat associat de ciències de la salut fruit de l’observació directa i/o de la informació proporcionada per els/les professionals col·laboradors, que es plasmaran en un breu informe sobre a l’alumne/al fet que es lliurarà al professorat responsable en finalitzar el perı́ode de pràctiques. El professorat responsable de la matèria serà qui s’encarregue de l’avaluació amb caràcter acreditatiu, tenint en compte els principis de l’avaluació formativa i l’avaluació sumativa. A l’efecte de qualificació numèrica serà requisit imprescindible superar tots i cadascun dels apartats de l’avaluació per separat per a poder superar l’assignatura. 1) Avaluació per part del professorat associat de ciències de la salut. (65%). Inclou la valoració de l’assistència (Es permet com a màxim tres faltes justificables no recuperables)., puntualitat, etc. En el Quadern de Pràctiques s’inclourà una fulla d’avaluació per a la realització de cadascun dels seminaris. 2) Avaluació per part del professorat de la Facultat. (35%) • Els seminaris i tallers realitzats en la FIP tindran un valor total del 10% de la nota. Sent requisit l’assistència i l’elaboració dels documents proposats en cadascun d’ells, aixı́ com l’aplicació i participació en el desenvolupament d’aquests. • En finalitzar el perı́ode de pràctiques es realitzarà una prova escrita amb un valor total del 25%. Aquesta prova consistirà en preguntes curtes, casos clı́nics i/o preguntes a desenvolupar que versaran sobre els continguts impartits en tots els seminaris de l’assignatura. 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) 1. Brunner, L.S. (2005). Enfermerı́a médicoquirúrgica. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 2. Bueno F., Buigues C., (s/a ). Casos prácticos de Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. Valencia: Fotocopies La Escola. 3. Chocarro González, Venturini Medina C. (2006). Procedimientos y cuidados en Enfermerı́a MédicoQuirúrgica. Madrid: Elsevier. 4. Farreras-Rozman, (2009). Medicina Interna. Barcelona: Elsevier. 5. Fenton Tai MC, León Román C.A., (2005). Temas de Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. Cuba: Ciencias Médicas. 6. Fuente Ramos M. (2009). Enfermerı́a médico-quirúrgica . merı́a). La Habana, Madrid: DAE (Difusión Avances Enfer- 7. Harrison. (2010). Principios de Medicina Interna Barcelona: Mc Graw Hill. 8. Jhonson, JY. (2001). Manual de Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 9. Laso FJ. (2010). Introducción a la Medicina Clı́nica. Barcelona: Masson. 10. Lewis SM, Heitkemper MM, Dirksen. (2004). Enfermerı́a medicoquirúrgica: valoración y cuidados de problemas clı́nicos. Madrid: Elsevier. 11. Martı́n Duce A. (2005). Patologı́a Quirúrgica. Madrid: Elsevier. 12. Navarro Gómez V & Novel Martı́ G. (2003). Enfermerı́a médico-quirúrgica. Necesidad de comunicación y seguridad. Barcelona: Masson. 13. Oto Cavero I, Sanz Moncusı́ M, Montiel Pastor M. (2003). Enfermerı́a médico-quirúrgica. Necesidad de nutrición y eliminación. Barcelona: Masson. 14. Piriz Campos. (2001). Enfermerı́a Médico-Quirúrgica Madrid: DAE. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 300 PRACTICUM III 15. Rayón Valpuesta E. (2002). Manual de Enfermerı́a Médico Quirúrgica. Vols. I-III. Madrid: Sı́ntesis. 16. Reeves CJ. (2001). Enfermerı́a Médico-Quirúrgica S/l, Colombia: Mc Graw Hill/Interamericana. 17. Roig Osca M.A. et al. (2006). Estrategias terapéuticas en Medicina de Urgencias. Valencia: Hospital La Fe. 18. Sisinio de Castro. (2006). Manual de Patologı́a General. Barcelona: Masson. 19. Smeltzer SC, Bare BC. Brunner y Sudarth (2005). Enfermerı́a médicoquirúrgica. México, D.F.: Mc Graw Hill/Interamericana. 20. Swearingen, P L. (2008). Manual de enfermeria médico-quirúrgica: intervenciones enfermeras y tratamientos interdisciplinarios. Barcelona: Elsevier, D.L. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 301 PRACTICUM IV 1. Dades d’identificació Mòdul Pràctiques tutel.lades i treball final de grau Matèria Pràctiques integrades en l’àrea/departament sanitari Codi assignatura 34389 Nom assignatura PRACTICUM IV Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Quart Semestre Segon y Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 18 (Presencial: 80% → 432 h) Crèdits presencials Grups Coordinació Professorat Teoria Pràctica Inftca Laboratori Tutorı́es II.SS. Total 0 0 0 6 2 35,2 43,2 0 0 0 6 6 Prof: Martı́nez Sabater, Antonio Despatx: No 13, Facultat d’Infermeria i Podologia Correu-e: [email protected] Prof. 1: Despatx: Correu-e: Prof. 2: Despatx: Correu-e: Prof. 3: Despatx: Correu-e: Prof. 4: Despatx: Correu-e: Prof. 5: Despatx: Correu-e: Prof. 6: Despacho: Correo-e: Prof. 7: Despacho: Correo-e: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 302 PRACTICUM IV 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) El model de pràctiques integrades en el Departament/Àrea de Salut desenvolupat en el Grau d’Infermeria, integra els coneixements, habilitats, destreses, actituds i valors adquirits en totes les matèries de la titulació incorporant tant les ciències biològiques, com a mèdiques i socials. No obstant això, cal tenir en compte que la pràctica en institucions sanitàries és un component essencial del procés d’ensenyament aprenentatge en Infermeria, oferint l’oportunitat de desenvolupar un coneixement pràctic diferent, adquirit mitjançant l’acció, en permetre reconèixer diferents situacions i intervenir amb una resposta concreta donada per la pràctica, considerant-se un coneixement lligat a l’experiència, i centrat no només en l’atenció a la persona sinó a la famı́lia i la comunitat. En aquest cas, l’assignatura Practicum IV completa el procés iniciat amb l’assignatura Introducció a la Pràctica d’Infermeria i que ha seguit amb les assignatures del Practicum I i II permetent una visió integral de la persona, la famı́lia i la comunitat desenvolupat en els Centres de Salut, Centres de Salut Pública i les unitats de suport a l’Atenció Primària. Les assignatures Practicum III i IV es desenvolupen en l’àmbit de l’atenció especialitzada hospitalària. D’una banda en el Practicum III a les sales d’Hospitalització general (mèdiques i quirúrgiques), mentre que l’assignatura Practicum IV està dissenyada per desenvolupar-se en els serveis més especialitzats hospitalaris: UCI, Reanimació, Urgències i Quiròfan, amb rotatoris puntuals en unitats de Matern-infantil i/o Salut Mental. En ella es preveu que l’alumnat adquireixi habilitats i destreses en el maneig d’instruments i la realització de tècniques relacionades amb la Infermeria Médico-quirúrgica i Gestió i Administració dels Serveis de Salut, aixı́ com aplicant en elles, les diferents proves i procediments a realitzar en cada servei, permetent relacionar els processos fisiopatológicos i les cures especı́fiques d’infermeria apresos, utilitzant per a això les diferents guies de pràctica clı́nica, vies clı́niques i protocols de cures amb la finalitat de garantir la qualitat en els serveis i la seguretat de la persona atesa. Hem d’assenyalar que malgrat les caracterı́stiques d’especialització i tecnificació tı́piques d’aquests serveis, a l’hora de la valoració i la planificació de les cures sempre es té present mantenir una visió integral de la persona i de la seva famı́lia i el seu entorn. Amb l’assignatura Practicum IV, es culmina la formació pràctica en cures d’infermeria, en el nivell especialitzat de salut, com un nivell integrat dins del procés assistencial. En ella es possibilita que l’alumnat aprengui estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seva famı́lia. En aquesta unitat intervenen totes les matèries relacionades amb el cicle vital. 3. Coneixements previs Es requisit necessari per a la matrı́cula en les assignatures de la matèria haver superat 90 crèdits ECTS. Un altre tipus de requisits Es recomana compaginar la matrı́cula amb l’assignatura Practicum III i haver superat les assignatures Practicum I i Practicum II, i aixı́ com les assignatures relacionades amb el cicle vital en què s’han estudiat les actuacions d’infermeria en els processos més freqüents en els diversos sectors poblacionals. 4. Objectius i competències G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-8 Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 303 PRACTICUM IV G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-14 Reconèixer els elements essencials de la pràctica professional en els àmbits de la persona, la famı́lia i la comunitat. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. G-18 Promoure i respectar el dret de participació, informació i autonomia en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-22 Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de sı́mptomes, dirigides al pacient i famı́lia, en l’aplicació de cures pal.liatives que contribuı̈squen a alleujar la situació de malalts avançats i terminals. G-24 Planificar, organitzar i avaluar activitats formatives dirigides al personal d’infermeria i altres professionals de la salut. G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-29 Conèixer i utilitzar els diferents sistemes d’informació sanitària. G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. E-2 Conèixer l’ús i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures d’infermeria, posant especial atenció a la diferència segons edat i sexe. E-3 Conèixer els diferents grups de fàrmacs, els principis de la seua autorització, ús i indicació i els mecanismes d’acció dels mateixos. Utilització dels medicaments, avaluant els beneficis esperats i els riscos associat i/o efectes secundaris derivats de la seua administració i consum en funció de la diferència sexual. E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes d’informació i comunicació de les cures de salut. E-8 Reconèixer les situacions de risc vital i saber executar maniobres de suport vital bàsic i avançat. E-12 Aplicar el procés d’infermeria per a proporcionar i garantir el benestar, la qualitat i seguretat a les persones ateses. E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-14 Dirigir, avaluar i prestar les cures integrals d’infermeria a l’individu a la famı́lia i a la comunitat. E-16 Conèixer les alteracions de salut de l’adult, identificant les manifestacions que apareixen en les seues diferents fases. Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut. Analitzar les dades arreplegades en la valoració, prioritzar els problemes del pacient adult, establir i executar el pla de cures i realitzar la seua avaluació. Realitzar les tècniques i procediments de cures, establint una relació terapèutica amb els malalts i familiars. Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut. Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de l’equip. E-17 Identificar les caracterı́stiques de les dones en les diferents etapes del cicle reproductiu i en el climaterio i en les alteracions que es poden presentar proporcionant les cures necessàries en cada etapa. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 304 PRACTICUM IV Aplicar cures generals durant el procés de maternitat per a facilitar l’adaptació de les dones i els neonatos a les noves demandes i prevenir complicacions. E-18 Conèixer els aspectes especı́fics i les cures del neonato. Identificar les caracterı́stiques de les diferents etapes de la infància i adolescència i els factors que condicionen el patró normal de creixement i desenvolupament. Conèixer els problemes de salut més freqüents en la infància i identificar les seues manifestacions. Analitzar les dades de valoració del xiquet, identificant els problemes d’infermeria i les complicacions que poden presentar-se. Aplicar les tècniques que integren la cura d’infermeria, establint una relació terapèutica amb els xiquets i els seus cuidadores. Seleccionar les intervencions dirigides al xiquet sa i al malalt, aixı́ com les derivades dels mètodes de diagnòstic i tractament. Ser capaç de proporcionar educació per a la salut als pares o cuidadores primaris. E-19 Comprendre els canvis associats al procés d’envellir i la seua repercussió en la salut. Identificar les modificacions estructurals, funcionals, psicològiques i de formes de vida associades al procés d’envellir. Conèixer els problemes de salut més freqüents en les persones majors. Seleccionar-les intervencions cuidadoras dirigides a tractar o a prevenir els problemes de salut i la seua adaptació a la vida diària mitjançant recursos de proximitat i suport a la persona anciana. E-23 Conèixer les cures pal.liatives i control del dolor per a prestar cures que alleugen la situació dels malalts avançats terminals. E-24 Pràctiques preprofesionales. En forma de rotatori clı́nic independent i amb una avaluació final de competències, en els centres de salut hospitals i altres centres assistencials que permeten incorporar els: valors professionals, competències de comunicació, assistència, raonament clı́nic, gestió clı́nica, judici crı́tic, integrant en la pràctica professional els coneixements, habilitats i actituds de la infermeria, basats en principis i valors, associats a competències descrites en els objectius generals i en les matèries que conformen el titule. 5. Resultats d’aprenentatge En finalitzar el Practicum IV es pretén que el Graduat o Graduada d’Infermeria siga capaç de i estiga motivat per proporcionar cures d’infermeria a la persona i a la famı́lia en aquelles situacions i/o patologies que requerisquen l’assistència en els serveis especials, facilitant la recuperació i la reinserció a la vida quotidiana, promovent la salut i realitzant amb destresa les activitats d’infermeria pertinents en cada cas. Metes de l’assignatura Les metes plantejades per a l’ensenyament de l’assignatura Practicum IV, enteses com a formulacions de resultats de cert grau de complexitat, són les següents: 1. Disposar d’un cos de coneixements sobre el concepte, bases i lı́nies de desenvolupament de la Infermeria Médico-Quirúrgica. 2. Familiaritzar-se i reflexionar sobre les diverses concepcions de la Infermeria Médico-Quirúrgica. 3. Analitzar la realitat del patró epidemiològico com a base per identificar i seleccionar els problemes de salut i malaltia i precisar el camp d’acció d’Infermeria Médico-Quirúrgica. 4. Incentivar l’anàlisi crı́tica i reflexiu sobre diferents parcel.les d’intervenció de la Infermeria MédicoQuirúrgica. 5. Familiaritzar-se amb els procediments diagnòstics i terapèutics i estratègies en l’actuació de la Infermeria, considerant a la persona tant en l’estat de salut com en el de malaltia. 6. Utilitzar els serveis de salut per a l’atenció de les necessitats, principalment dels grups més vulnerables. 7. Possibilitar el diàleg, intercanvi d’opinions i discussió sobre temes d’Infermeria. 8. Dominar l’estructuració de fonts de consulta i material de treball de la disciplina. Amb l’assignatura Practicum IV, es culmina la formació pràctica en cures d’infermeria, en el nivell especialitzat de salut, com un nivell integrat dins del procés assistencial. En ella es possibilita que l’alumnat Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 305 PRACTICUM IV aprengui estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seva famı́lia. En aquesta unitat, intervenen totes les matèries relacionades amb el cicle vital. Una vegada superat el Practicum IV, l’alumnat ha de trobar-se capacitat per brindar una atenció integral a la persona en l’àmbit mèdic-quirúrgic, i procurant la coordinació amb els nivells assistencials i la reinserció social i familiar de la persona atesa. L’alumnat s’incorporarà a les Unitats Hospitalàries, exercint les activitats pròpies que es realitzen en el mateix, integrant-se en l’equip de treball i col.laborant en les diferents activitats que allı́ es desenvolupen. Aixı́ mateix participaran de les activitats d’administració i gestió dels serveis d’infermeria, manejant els sistemes de registre en general i la història de salut en particular, registrant totes les actuacions realitzades mitjançant les aplicacions informàtiques implementades en el centre, en presència del professorat associat de ciències de la salut i identificant totes les situacions que poden afectar a la seguretat del pacient. Donada la diversitat de serveis i Hospitals es plantegen una sèrie d’objectius comuns a aconseguir en cadascun dels serveis especialitzats i a més s’han dissenyat una sèrie d’objectius especı́fics a aconseguir en cadascuna de les unitats o serveis. Els objectius comuns són: 1. Responsabilitzar-se del seu aprenentatge i demostrar una actitud crı́tica i reflexiva. 2. Reconèixer i identificar l’estructura fı́sica, l’organització i els documents de registres utilitzats en el servei. 3. Conèixer les funcions de la figura del supervisor/a en la unitat. 4. Conèixer els documents de caràcter evaluativo, organitzatiu i de gestió utilitzats a les sales especialitzades. 5. Conèixer i utilitzar les memòries anuals de l’equip assistencial. 6. Treballar i integrar-se en l’equip multidisciplinari. 7. Identificar i valorar les necessitats i/o problemes de la persona malalta en funció de la situació de salut, aplicant l’escolta activa amb enfocament de gènere. 8. Proporcionar cures d’infermeria a les persones en el seu procés de malaltia des d’una perspectiva global i metodològica. 9. Realitzar els procediments terapèutics amb destresa, tenint en compte les necessitats i la seguretat de les persones. 10. Proporcionar a la persona i a les seves familiars informació sobre els recursos d’autoajuda existents a la Zona Bàsica de Salut i en el Departament de Salut (o àrea soci-sanitària corresponent). 11. Desenvolupar la pràctica i incorporar els principis ètics i legals de la professió d’infermeria. 12. Manejar els principis i procediments de qualitat i seguretat del pacient. Encara que totes les unitats on es desenvolupen les pràctiques es tracten de serveis especialitzats, les caracterı́stiques especı́fiques que existeixen de cadascuna d’elles ens obliga a formular una sèrie d’objectius especı́fics que l’alumnat ha d’aconseguir en cada unitat. Aquests objectius especı́fics complementen els objectius i competències anteriors. A) Unitats de Vigilància intensiva i Reanimació Els objectius i competències d’aquesta Unitat són els següents: 1. Presta cures d’infermeria integrals, aplicant correctament els protocols. 2. Aplica els coneixements i actua en la Resucitación Cardiopulmonar Avançada. 3. Monitoriza correctament a la persona. 4. Identifica i interpreta els ritmes electrocardiográficos. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 306 PRACTICUM IV 5. Identifica les arı́tmies potencialment letals. 6. Coneix el funcionament del desfibrilador i és capaç d’aplicar les tècniques de desfibrilación. 7. Distingeix i utilitza els sistemes d’oxigenoterapia d’alt i baix flux, planificant les cures adequades a la persona. 8. Canalitza catèters venosos centrals. 9. És capaç d’obtenir una mostra arterial, interpretant una gasometria (principis bàsics de l’equilibri àcid base). 10. Maneja correctament el catèter de Swan-Ganz, sent capaç d’interpretar els registres. 11. Maneja correctament les bombes de perfusión. 12. Maneja correctament les perfusiones de drogues vasoactivas, demostrant conèixer interaccions, rangs terapèutics, indicacions i possibles complicacions. 13. Coneix i aplica els principis bàsics d’administració de nutrició enteral i parenteral. 14. Mobilitza correctament a la persona en estat crı́tic, realitzant la seua higiene i cures de la pell. 15. Proporciona les cures d’infermeria a la persona sotmesa a ventilació mecànica. B) Unitat d’Urgències Els objectius i competències de la Unitat d’Urgències són: 1. Actua eficaçment davant les necessitats i problemes dels pacients que puguen estar alterades en situació d’urgència. 2. Prioritza l’assistència en funció de la gravetat de la persona. 3. És capaç d’establir i aplicar els criteris de l’Escala Manchester. 4. Realitza i aplica els diferents tipus de sondajes: vesical, nasogástrico i rectal. 5. Aplica les destreses adequades per a la canalització de vies perifèriques i/o centrals. 6. Informa als usuaris del procés d’atenció i dels recursos disponibles en l’àrea de salut. 7. Aplica el protocol (PDA) i deriva al personal facultatiu i al professional de Treball Social segons els algorismes de decisió implantats. C) Unitat Quirúrgica En la Unitat Quirúrgica es pretén aconseguir els següents objectius: 1. Coneix les necessitats fı́siques i psı́quiques del pacient en el preoperatorio i en la preparació del mateix, alimentació, higiene i preparació de la pell. 2. Informa a la persona i a la famı́lia sobre la preparació del preoperatorio. 3. Enumera les diferents rutines diagnòstiques preoperatorias. 4. Descriu l’estructura, material i equips necessaris en un quiròfan. 5. Coneix les normes correctes de circulació. 6. Coneix les posicions de la taula i col.locació de la persona en funció de la intervenció a realitzar. 7. Coneix les correctes normes d’asèpsia, antisepsia i esterilització de materials i instrumental. 8. Identifica les funcions de la infermera circulant, instrumentista i d’anestèsia. 9. Coneix la vigilància i cures de la ferida quirúrgica, drenatges, apòsits, sutures, etc. 10. Descriu les necessitats i realitza un pla de cures del pacient en el postoperatori. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 307 PRACTICUM IV D) Salut Materno-Infantil Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 308 PRACTICUM IV 6. Continguts Organització de l’assignatura Donada la càrrega lectiva de l’assignatura, l’especificitat dels serveis en què es realitzen les pràctiques i fins i tot la diferent organització del treball en funció de l’Hospital, és necessari mantenir una formació guiada, supervisada i avaluada de forma coordinada tant entre els professors responsables com dels professionals que intervenen en la docència pràctica en les institucions sanitàries. A continuació oferirem una breu explicació sobre com es pretenen dur a terme i en què seqüencia les diferents activitats contemplades durant el perı́ode en què es desenvolupe l’assignatura Practicum IV. 1. Reunions de programació de l’assignatura en la FIP Les reunions inicials de programació van a realitzar-se en dos nivells. 1. Reunió de programació entre el professorat responsable i el professorat associat de ciències de la salut. 2. Reunió informativa a l’alumnat sobre la programació de l’assignatura. 2. Organització del pla de treball en l’Hospital Per a asseure les bases de l’organització de l’assignatura, s’han previst en el calendari i pla de treball tres subperı́odos que es desenvolupen al llarg del perı́ode de pràctiques en el centre al llarg d’un quadrimestre (60 dies). L’organització del pla treballe en els tres subperı́odos abans esmentats serà com segueix: 2.a) Primer subperı́ode (les dues primeres setmanes) L’objectiu fonamental de la primera setmana en els serveis centrals és poder prendre contacte amb la unitat: conèixer les caracterı́stiques especials de les persones, poder tenir un contacte amb el diferent aparataje, veure la distribució espacial, etc. Per a açò, aquest perı́ode va a ser un procés d’aprenentatge i descobriment, en el qual hem de: – Adquirir competències especı́fiques dins de l’activitat infermera, i adquirir habilitats de procediments i tècniques en la unitat. – Poder aplicar i desenvolupar els coneixements teòrics adquirits al llarg dels estudis. – Implicar-se i treballar en equip amb la resta de professionals de la Salut El coneixement inicial de la Unitat i de les seues caracterı́stiques és imprescindible per a poder desenvolupar correctament la nostra activitat. Per a prevenir les infeccions, en diferents serveis com a UCI, Reanimació, Quiròfans, etc. s’han de complir unes condicions d’asèpsia especials, impedint-se l’accés amb roba de carrer, i utilitzant-se tant mesurades de barrera especials com a limitacions a la circulació. El Professor Associat de Ciències de la Salut (o Assistencial) serà l’encarregat d’instruirte en la distribució de la Unitat: les diferents dependències i zones, tècniques que es realitzen en cadascuna d’elles, distribucions horàries, etc. Aquest primer perı́ode, ha de servir perquè l’estudiant puga anar distingint les caracterı́stiques dels malalts (patologies més freqüents, estat de consciència, etc.) i puga començar a relacionar-se amb la resta de membres del Servei, participant progressivament en la dispensació de cures. 2.b) Segon subperı́ode (4 setmanes) En aquest perı́ode de les pràctiques l’objectiu fonamental és familiaritzar-se amb el funcionament normal dels serveis i unitats. A aquest efecte, juntament amb l’activitat assistencial es plantegen una sèrie d’activitats que van a permetre implicar-se en les activitats realitzades pel personal d’infermeria. Sempre amb el respecte als pacients segons la Llei 1/2003 de Drets i informació al pacient, anem a començar a treballar amb els documents que componen la Història Clı́nica i amb l’atenció directa a les persones ateses, encara que sempre sota la supervisió del PACCS o de l’infermer responsable. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 309 PRACTICUM IV 2.c) Tercer subperı́ode (4 setmanes) En aquest perı́ode final de les pràctiques assistencials, en aquest procés gradual d’adquisició de coneixements i competències s’ha de potenciar l’autonomia i us/les estudiants en el procés integral d’atenció a les persones. Per a açò, es planteja la necessitat d’assumir, sota la tutela de la persona responsable o del/la PACCS, la cura i l’atenció de la persona o grup de pacients de forma autònoma. Dins d’aquest perı́ode s’ha de reflexionar sobre la Qualitat de l’Atenció: realització de Check-list, protocols, ús de guies clı́niques, etc. L’horari d’inici de la jornada de pràctiques s’estableix a les 8 o a les 15 hores, coincidint amb el canvi de torn en el qual el personal d’Infermeria sortint informa a l’entrant de les novetats produı̈des. S’exigeix per tant puntualitat a l’alumnat perquè estiga present en aquest moment tan important per a la planificació del treball de la sala. Igualment s’exigeix el compliment complet de l’horari de permanència en la unitat o servei (6-7 hores/jornada). El primer dia d’incorporació de l’alumnat a les unitats i serveis de l’Hospital el professorat associat de ciències de la salut haurà de: • Explicar l’organització de la unitat o servei hospitalari i les caracterı́stiques dels pacients ingressats. • Presentar a l’alumnat a l’Equip de Salut i assignar-los els professionals col.laboradors. • Realitzar l’avaluació diagnòstica de l’estat de coneixements i habilitats de l’alumnat. • Revisar i matisar les activitats a desenvolupar al llarg dels tres subperiodos de permanència en l’hospital. • Efectuar una breu presentació dels tallers que es van a desenvolupar en la unitat corresponents i comunicar l’horari de les tutories d’atenció a l’alumnat. • Establir un termini per a la recollida de la fitxa d’avaluació que li ha de lliurar cada estudiant (màxim una setmana), degudament identificada i amb foto i número de telèfon de contacte. Al mateix temps es desenvoluparà un programa de seminaris i tallers en la Facultat d’Infermeria que serviran de reforç i de tutela a les activitats que es realitzaran en els serveis hospitalaris. A aquest efecte s’han dissenyat diversos seminaris/taller, de tres o quatre hores de durada cadascun, per a impartir en la sala de pràctiques de la FIP de la Universitat de València. En cadascun dels seminaris/taller es planteja una descripció general del mateix, els objectius que es pretén aconseguir, el guió amb l’estructura del contingut, la metodologia a emprar i les activitats procedimentals a realitzar. Finalment, s’indica una sèrie de referències bibliogràfiques, guies de pràctica clı́nica i aquells enllaços d’interès que el/l’estudiant hauria de consultar durant la preparació prèvia del seminari/taller. Tots aquests tallers seran impartits pel professorat responsable de l’assignatura. 3. Seminaris i tallers A més es planteja la realització d’altres seminaris, per part del Professorat Associat de Ciències de la Salut, que per les seues caracterı́stiques (ús de determinats mitjans materials, etc.) es realitzaran en les institucions hospitalàries. Es planteja una proposta inicial de seminaris que podrà ser adaptada en funció de les necessitats docents. Aquests són: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 310 PRACTICUM IV Facultat d’Infermeria i Podologia Hospital 1. Monitoratge i valoració inicial del pacient hospitalari. Ús de fàrmacs en situacions d’urgències. 1. Triage Hospitalari. 2. Atenció del part normal i atenció inicial al nounat. 3. Preparació de la persona davant proves diagnòstiques: endoscòpies, TAC, etc. 3. Aspectes bàsics de cirurgia Ginecológica. 2. Atenció a la persona amb TCE i politraumatisme 4. Procediments d’infermeria en el nounat. Ús d’incubadores i material especı́fic. 4. Cures bàsiques intraoperatòries. 5. Actuació davant accidents biològics, laborals, etc. 6. Quiròfan: Check list i mesures de seguretat del pacient. 6. Valoració Nutricional Pacient Crı́tic. 5. Quiròfan: camp quirúrgic. 7. Programes de qualitat: Pneumònia zero i Bacterièmia Zero 8. Unitat d’Hemodialisis. Aspectes bàsics de l’hemofiltración 9. Aspectes bàsics de la Ventilació Mecànica invasiva i no invasiva. A més, es realitzaran 12 sessions de simulació clı́nica avançada en la Facultat d’Infermeria i Podologia. L’assistència als tallers i seminaris serà obligatòria acreditant-se l’assistència al mateix i sent requisit indispensable per a l’avaluació. En ells es desenvoluparan els continguts amb metodologia teòric-pràctica, sent necessària la participació activa de l’alumnat. El material elaborat haurà de ser inclòs en la memòria final de pràctiques. A principi de curs s’establirà l’horari i distribució dels diferents tallers. Per a finalitzar, i amb la finalitat de complementar la formació, es plantegen el desenvolupament d’activitats complementàries (visites SAMU, CICU, Creu Roja, etc.) que permeten complementar les activitats desenvolupades en els centres i en la Facultat. 4. Exposició de treballs en la FIP Finalitzat el perı́ode de pràctiques Al final del perı́ode d’estada de l’alumnat en l’Hospital està previst que exposen per grups el treball sobre seguiment d’un episodi assistencial que hagen seleccionat d’entre els treballs individuals realitzats. Aquest treball haurà de ser lliurat al professorat responsable seguint les normes de presentació indicades en el Manual de les pràctiques tres dies abans que la data de l’exposició. Cada subgrup disposarà de mitja hora per a l’exposició del cas seleccionat i 15 minuts per a preguntes dirigides des de l’auditori, havent d’estar present tot l’alumnat d’aqueix grup durant totes les exposicions. Açò significa 3 hores de presencialidad per a l’alumnat i 12 per al professorat, durant dos dies. El dia de l’exposició dels treballs, el grup d’estudiants de cada unitat/servei farà lliurament del document d’avaluació sobre organització i funcionament de les pràctiques, havent emplenat tots els apartats establits per al seu emplenament. 5. Proves finals de simulació en la sala de pràctiques de la FIP La setmana següent a les exposicions del seguiment d’un episodi assistencial es proposa realitzar en la Sala de Pràctiques de la FIP proves de simulació amb efectes evaluativos sobre diferents procediments i/o experiències clı́niques que han estat vists al llarg de l’estada en l’Hospital o en els seminaris/taller i referits a l’atenció a la persona. En aquestes proves s’espera que els/les estudiant sàpien explicar la finalitat de les seues actuacions, la selecció del material necessari, la preparació del pacient, els possibles riscos i complicacions, els procediments i la informació a donar a la persona i als familiars, explicant per a açò amb 15 minuts com a màxim. S’avaluarà també la condı́cia [cast. el aseo] i la recollida dels materials perquè la sala de simulació quede en condiciones adequades. Cada grup d’estudiants triarà per sorteig un dels procediments a defensar per a ser avaluat (d’entre els 17 o 18 possibles). Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 311 PRACTICUM IV 6. Treball no presencial de l’alumnat L’estimació del treball no presencial que l’alumnat ha de dedicar a l’assignatura s’ha de considerar de forma aproximada, ja que indefectiblemente variarà d’un grup a un altre, d’un curs a un altre, i sempre es veurà influı̈da pel component individual. En l’assignatura Practicum IV, es considera que aquest treball no presencial hauria d’invertir-se en: • Organització del treball en grup. • Recerca i lectura de documents. • Elaboració de documents (fitxes, esquemes, quadres sinòptics). • Elaboració de la Memòria Final de Pràctiques. • Assaig de l’exposició. • Estudi i preparació de la prova de simulació. 7. Reunió final entre el professorat responsable i el PACCs per a l’avaluació de l’alumnat 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs A) Activitats presencials de l’alumne/a ACTIVITATS PRESENCIALS Classes presencials Classes pràctiques en aula Classes en aula d’informàtica Classes pràctiques en laboratori/sala de pràctiques Tutories reglades Estada en Institució sanitària h 80 TOTAL (18,0 ECTS × 30 cr × 100 ) T P I L U IS Horas — — — 70 20 342 432 h B) Activitats no presencials de l’alumne/a ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudio i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d’activitats d’avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line 4 74 — — 20 4 18 — 6 — TOTAL (18,0 ECTS × 30 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. h cr 80 × (1− 100 )) 108 h Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] PRACTICUM IV 312 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge El pla d’estudis del tı́tol de Grau en Infermeria per la Universitat de València assigna a la matèria Practicum IV una càrrega lectiva de 18 crèdits ECTS, que per la seua equivalència en hores (30 hores de treball de l’alumnat per cada crèdit ECTS) suposa 540 hores. Aquesta càrrega lectiva es distribueix al llarg del perı́ode que dura l’assignatura de la següent forma: 80% de presencialidad alumnat/professorat (432 hores), de les quals aproximadament el 80% (342 hores) es realitzen en forma d’estades en unitats clı́niques, a càrrec del professorat associat de ciències de la salut, i les altres 90 hores a càrrec del professorat responsable de l’assignatura sota la modalitat de seminaris/tallers (70 hores) i tutories acadèmiques (20 hores). El perı́ode lectiu per al Practicum IV s’ha fixat per al segon quadrimestre del quart curs de Grau. Si considerem una dedicació de 6 hores al dia en l’Hospital, en horari de matı́ (de 8 a 14 hores) o de vesprada (de 15 a 21 hores) que s’ocuparan de dilluns a divendres, més l’assistència als tallers en l’horari establit. A partir de la distribució temporal del pla d’estudis, es plantegen per a l’alumnat: • 70 hores de docència en modalitat Laboratori (Grups de 15 estudiants). Docència en laboratori a grups de 15 persones, en el qual es plantegen el desenvolupament i/o tutorización dels productes elaborats en els tallers i seminaris, permetent la incorporació dels diferents procediments, coneixements, destreses i habilitats que configuren finalment el programa de l’assignatura i que permeten l’aplicació pràctica dels continguts teòrics prèviament vists relacionats amb els casos exposats • 20 hores de docència en modalitat Tutoria acadèmica de seguiment, que permeten el seguiment de l’alumnat en el procés d’aprenentatge i en la tutorización dels treballs sol.licitats. • 342 hores d’estada en Institucions Sanitàries i en la Comunitat, que permeten d’una banda el coneixement aspectes assistencials hospitalaris i per una altra la implicació dins de l’equip assistencial. 9. Avaluació L’avaluació de l’alumnat d’aquesta assignatura requereix necessàriament la coordinació entre el professorat responsable de l’assignatura i el professorat associat de ciències de la salut, i fins i tot la coordinació entre aquests últims i els professionals que han compartit els ensenyaments pràctics amb els i les estudiants. Les competències s’avaluaran tenint en compte els objectius que es proposa l’assignatura, tant pel que fa a coneixements com a habilitats instrumentals, expressives i creatives. Cada activitat prescrita com a avaluable en el Manual de pràctiques serà valorada pel professorat amb una puntuació numèrica tenint-se en compte els criteris estipulats a aquest efecte (per exemple, preparació de material, execució de la tècnica, manipulació del registre, informació a la persona, etc.). El Manual portarà incorporat una sèrie de documents en forma de taules evaluatorias del procés d’aprenentatge, amb la finalitat d’aconseguir una avaluació el més objectiva possible. Es tindrà en compte, a més, les consideracions que faci el professorat associat de ciències de la salut fruit de l’observació directa i/o de la informació proporcionada per els/les professionals col.laboradors, que es plasmaran en un breu informi sobri a l’alumne/al fet que es lliurarà al professorat responsable en finalitzar el perı́ode de pràctiques. El professorat responsable de la matèria serà qui s’encarregui de l’avaluació amb caràcter acreditatiu, tenint en compte els principis de l’avaluació formativa i l’avaluació sumativa. A l’efecte de qualificació numèrica serà requisit imprescindible superar tots i cadascun dels apartats de l’avaluació per separat per poder superar l’assignatura. Cadascun dels apartats es valorarà en una escala 1 a 10 mitjançant una rúbrica que estarà a la disposició de l’alumnat, i que tindrà un percentatge en la nota final segons el següent quadre: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 313 PRACTICUM IV 1) Avaluació per part del professorat associat de ciències de la salut. 45% a) Integració de l’alumnat en la unitat/servei hospitalari. 10% b) Control d’assistència. 5% c) Cumpliment d’activitats en la unitat/servei hospitalari. 15% d) Altres activitats proposades i exposició de treballs. 5% e) Coneixements, habilitats i actituds en els seminaris/taller. 5% f) Tutorı́a d’assignatura o acadèmica i diari reflexiu. 5% 2) Avaluació per part del professorat responsable de l’assignatura. 40% g) Activitats proposades (memòria) 15% h) Exposició de treball. 10% i) Valoració dels continguts teòrics mitjançant prova escrita. 15% 3) Avaluació de la prova de simulació (professorat responsable i/o PACCS). 15% 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) 1. Brunner, L.S. (2005). Enfermerı́a médicoquirúrgica. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 2. Bueno F., Buigues C., (s/a ). Casos prácticos de Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. Valencia: Fotocopies La Escola. 3. Chocarro González, Venturini Medina C. (2006). Procedimientos y cuidados en Enfermerı́a MédicoQuirúrgica. Madrid: Elsevier. 4. Farreras-Rozman, (2009). Medicina Interna. Barcelona: Elsevier. 5. Fenton Tai MC, León Román C.A., (2005). Temas de Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. Cuba: Ciencias Médicas. 6. Fuente Ramos M. (2009). Enfermerı́a médico-quirúrgica . merı́a). La Habana, Madrid: DAE (Difusión Avances Enfer- 7. Harrison. (2010). Principios de Medicina Interna Barcelona: Mc Graw Hill. 8. Jhonson, JY. (2001). Manual de Enfermerı́a Médico-Quirúrgica. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana. 9. Laso FJ. (2010). Introducción a la Medicina Clı́nica. Barcelona: Masson. 10. Lewis SM, Heitkemper MM, Dirksen. (2004). Enfermerı́a medicoquirúrgica: valoración y cuidados de problemas clı́nicos. Madrid: Elsevier. 11. Martı́n Duce A. (2005). Patologı́a Quirúrgica. Madrid: Elsevier. 12. Navarro Gómez V & Novel Martı́ G. (2003). Enfermerı́a médico-quirúrgica. Necesidad de comunicación y seguridad. Barcelona: Masson. 13. Oto Cavero I, Sanz Moncusı́ M, Montiel Pastor M. (2003). Enfermerı́a médico-quirúrgica. Necesidad de nutrición y eliminación. Barcelona: Masson. 14. Piriz Campos. (2001). Enfermerı́a Médico-Quirúrgica Madrid: DAE. 15. Rayón Valpuesta E. (2002). Manual de Enfermerı́a Médico Quirúrgica. Vols. I-III. Madrid: Sı́ntesis. 16. Reeves CJ. (2001). Enfermerı́a Médico-Quirúrgica S/l, Colombia: Mc Graw Hill/Interamericana. 17. Roig Osca M.A. et al. (2006). Estrategias terapéuticas en Medicina de Urgencias. Valencia: Hospital La Fe. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 314 PRACTICUM IV 18. Sisinio de Castro. (2006). Manual de Patologı́a General. Barcelona: Masson. 19. Smeltzer SC, Bare BC. Brunner y Sudarth (2005). Enfermerı́a médicoquirúrgica. México, D.F.: Mc Graw Hill/Interamericana. 20. Swearingen, P L. (2008). Manual de enfermeria médico-quirúrgica: intervenciones enfermeras y tratamientos interdisciplinarios. Barcelona: Elsevier, D.L. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 315 TREBALL FI DE GRAU TREBALL FI DE GRAU Índex de continguts Pág. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 316 1. Dades d’identificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317 3. Coneixements previs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318 4. Objectius i competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318 5. Resultats d’aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 319 6. Continguts (tipus de TFG i lı́nies temàtiques) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 319 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 323 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 324 9. Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 328 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332 Apèndixs Apèndix A: Relació de temes concrets per al TFG proposats per cada tutor o tutora acadèmic/a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 335 Apèndix B: Competències generals i especı́fiques del tı́tol de Grau. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347 Apèndix C: Document d’acceptació de cotutela del TFG (professorat de la Universitat de València) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353 Apèndix D: Document de cotutela del TFG per una persona pertanyent a institució, organisme o empresa diferent a la Universitat de València . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Apèndix E: Sol.licitud de canvi de tutor o tutora del TFG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 361 Apèndix F: Document de proposta inicial de TFG y justificació del tema d’estudi elegit (a entregar al tutor o tutora en la primera cita). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365 Apèndix G: Justificant d’assistència a una sessió de tutela de TFG per circumstància extraordinària o sobrevinguda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371 Apèndix H: Components d’un TFG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 375 Apèndix I: Recomanacions per a l’escriptura de l’informe TFG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 383 Apèndix J: Model de document justificatiu del dipòsit del TFG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431 Apèndix K: Model de fulles amb els criteris i les ponderacions per a la qualificació del TFG per part de el tutor o tutora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 435 Apèndix L: Model de fulla per a la qualificació del TFG amb finalitats d’acreditació per part de el tutor o tutora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 443 Apèndix M: Model de fulles amb els criteris i les ponderacions per a la qualificació del TFG per part dels membres del tribunal avaluador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 447 Apèndix N: Model de fulla per a la qualificació del TFG amb finalitats d’acreditació per part dels membres del tribunal avaluador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 357 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 316 Introducció La present guia acadèmica del Treball Fi de Grau (TFG) contempla la descripció dels aspectes formals, de presentació i de defensa del TFG. Inclou, també, les recomanacions per a l’elaboració de l’informe en els aspectes de forma, estructura i contingut, aixı́ com els criteris per a la seua avaluació, segons la normativa vigent. El TFG es realitzarà sota la supervisió d’una tutora/or acadèmic, que formarà part del professorat dels Departaments Universitaris que participen en el tı́tol de Grau d’Infermeria. Els membres de la Comissió de TFG organitzaran una sessió inicial informativa per a l’alumnat, a la que pocs dies després li seguirà altra sessió per a l’elecció de tutor o tutora per part de l’alumnat, segons l’expedient acadèmic (o en el seu defecte segons l’ordre de matrı́cula). Una vegada efectuada la distribució, el tutor/ra serà la persona responsable d’explicar a l’alumnat les caracterı́stiques del TFG, d’assistir i orientar-lo en el desenvolupament de totes les seues fases i d’emetre un informe del TFG que haja tutelat seguint els criteris d’avaluació establerts. El propòsit d’aquesta guia acadèmica és servir d’ajuda en la realització del TFG, tant al professorat encarregat de la tutela i l’avaluació del mateix, com a l’alumnat que ha de realitzar-lo i presentar-lo i defensar-lo davant d’un tribunal. Mitjançant aquesta guia es pretén, doncs, que l’alumnat conega: • El procés administratiu per a la sol.licitud de realització del TFG, l’assignació de professorat que el dirigirà i supervisarà i els requisits de presentació i defensa del mateix. • La relació de temes d’investigació proposats pel professorat tutor/a. • Les fases, el calendari i el procediment acadèmic aconsellats per realitzar el TFG. • El format i estructura de l’informe del TFG que s’ha de lliurar en format digital a través de la pàgina web preparada a aquest efecte. • Les documents d’avaluació que utilitzarà el professorat tutor per emetre l’informe del TFG que ha tutelat. • Les fitxes d’avaluació que utilitzaran els membres del tribunal per qualificar el document del TFG i la defensa oral del mateix. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 317 TREBALL FI DE GRAU 1. Dades d’identificació Mòdul Pràctiques tutel.lades i treball final de grau Matèria Treball final de grau Codi assignatura 34390 Nom assignatura TREBALL FI DE GRAU Caràcter Formació obligatòria Curs acadèmic 2016–2017 Curs Quart Semestre Primer y Segon Departament Infermeria Crèdits ECTS 7,5 (Presencial: 80% → 180 h) Crèdits presencials Grups Coordinació Teoria Pràctica Inftca Laboratori Tutories II.SS. Total 0 0 0 0 18 – 18 0 0 0 0 1 Prof: Brage Serrano, Ricardo Despatx: 08 - 1er pis, FIP Correu-e: [email protected] Prof: Buigues González, Cristina Despatx: 02 - 1er pis, FIP Correu-e: [email protected] Prof: Merelles Tormo, Antoni Despacho: 12 - 1er pis, FIP Correo-e: [email protected] Professorat La llista completa del professorat que participa en aquesta assignatura pot consultar-se en l’Apèndix Apèndix A. 2. Presentació de l’assignatura (introducció, resum) L’assignatura Treball Fi de Grau (TFG) es proposa la integració dels coneixements, habilitats, destreses, actituds i valors adquirits en totes les matèries de la titulació. Igual que la matèria de Pràctiques Integrades en el Departament de Salut, condensa l’aplicació pràctica dels coneixements teòrics i metodològics corresponents al Grau d’Infermeria amb la finalitat de promoure, protegir, prevenir, mantenir i restaurar la salut de la persona, de la famı́lia i de la comunitat. El TFG pretén, en definitiva, capacitar als i les estudiants per a exercir les funcions pròpies dels infermers i infermeres en el nivell de Grau, aixı́ com els àmbits d’actuació professional dirigits a proporcionar una atenció integral a la salut, en una seqüenciació de desenvolupament competencial de complexitat progressiva. Segons el Reglament del Treball de Fi de Grau de la Universitat de València (RTFG-UV), aprovat en Consell de Govern de 20/12/2011, i segons el Reglament de Treball Fi de Grau aprovat en la Comissió Acadèmica del Tı́tol de Grau en Infermeria (RTFG-CAT) el 12 d’abril de 2013, el TFG es concreta en la realització d’un treball autònom i individual que cada estudiant ha d’executar sota la supervisió d’un tutor o tutora (RTFG-UV Art. 4.1 i 6.1; RTFG-CAT Art. 2.1). Aquest treball, en el nostre cas, es visibiliza mitjançant l’elaboració d’un informe original on la capacitat d’argumentació, anàlisi i integració de teoria-pràctica ha d’aconseguir un nivell òptim; on quede reflectida una sı́ntesi valorativa d’un coneixement amb la qual es mostre el domini de les competències adquirides en relació directa amb els coneixements analitzats, aportant possibles solucions a les problemàtiques plantejades a o llarg dels estudis i/o de l’experiència pràctica adquirida. Tenint en compte el context legal i institucional del Sistema Sanitari espanyol establit per la Llei General de Sanitat, i en particular el de la Comunitat Valenciana, és factible la utilització dels recursos soci-sanitaris Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 318 existents en els Departaments de Salut, tant del nivell primari i unitats de suport al mateix, com del nivell especialitzat en salut pública i en atenció curativa i rehabilitadora. Ara bé, el RTFG-UV estableix que si per al TFG es plantejara la col·laboració amb altres institucions, organismes o empreses diferents de la Universitat de València, es precisarà l’existència prèvia d’un conveni (RTFG-UV Art. 4.4; RTFG-CAT Art. 3.4). La Universitat de València i la Conselleria de Sanitat, prenent com a referència el Reial decret 1558/1986 (BOE núm. 182, de 31/07/1986), ja expliquen des de fa anys amb un concert per a la utilització de les institucions sanitàries en la investigació i docència universitària (concert la revisió del qual es va publicar en el DOGV núm. 2982, de 30/04/1997). 3. Coneixements previs (i requisits per poder cursar l’assignatura) L’assignatura de TFG pertany al mòdul 3 Pràctiques tutelades i Treballe Fi de Grau. Segons consta en el Document de verificació del tı́tol, l’alumnat que opte a aquesta assignatura deurà haver superat almenys 90 ECTS per a poder cursar-la. No obstant això, per a un millor aprofitament de la integració de coneixements, es recomana haver cursat totes les assignatures de cursos precedents. De manera particular, es recomana cursar l’assignatura de quart curs 34393–Introducció a la investigació de la disciplina infermera, donat que els coneixements teòrics i metodològics que en ella s’aporten resulten fonamentals per a la correcta elaboració del TFG. D’altra banda, l’alumnat que es matricule en 34390–Treballo Fi de Grau ha de complir amb el requisit de estar matriculat/da de tots els crèdits corresponents a les altres assignatures necessàries per obtenir el tı́tol. Totes aquelles persones que no complisquen amb aquest requisit han de posar-se en contacte amb la Secretaria de la Facultat i regularitzar la seua situació. A més, cal tenir en compte que, perquè es pugui plasmar la qualificació de 34390–Treballo Fi de Grau en l’acta de notes, caldrà tenir superades totes les altres assignatures de la titulació. 4. Objectius i competències Com s’ha dit, en el Treball Fi de Grau s’integren les competències associades a la resta de matèries del grau. Per tractar-se d’una assignatura de finalització dels estudis, s’espera que l’alumnat adquirisca un nivell substancial en aquestes competències generals i especı́fiques, que s’indiquen en l’Apèndix B. En el que concerneix a aquesta assignatura, les competències generals i especı́fiques que amb preferències van a ser avaluades són les següents: 1. Capacitat per generar noves idees i plantejar processos que es desenvolupen tenint en compte principis d’equitat, sustentabilitat, eficiència i perspectiva de gènere. 2. Aplicar les etapes del mètode cientı́fic, tenint en compte els principis abans esmentats. 3. Formular la pregunta d’investigació i concretar la seva definició com a punt de partida per a la realització del treball. 4. Establir i redactar els objectius generals i/o especı́fics per al desenvolupament del treball. 5. Realitzar recerques bibliogràfiques mitjançant l’ús de bases de dades documentals. 6. Redactar un informe d’investigació dins del context acadèmic d’una institució educativa, en el qual quede plasmat el protocol d’investigació i el disseny metodològic que oriente el procés d’execució de l’estudi plantejat, i en el qual s’empre un llenguatge no sexista (evitar l’androcentrisme). 7. Definir el tipus d’estudi a realitzar per a l’abordatge del tema d’investigació. 8. Definir la població (completa, diana, accessible) i la mostra de l’estudi (si escau). 9. Descriure els instruments emprats per a la recol.lecció i registre de les dades. 10. Explicar el procés de tabulació de les dades, d’obtenció i representació dels resultats, i l’estratègia d’anàlisi dels resultats. 11. Redactar la discussió i/o conclusions de l’informe. 12. Redactar l’informe seguint les directrius formals marcades en la guia docent. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 319 TREBALL FI DE GRAU 5. Resultats d’aprenentatge Els objectius formatius, dirigits a l’adquisició de coneixements pràctics aplicats a les competències professionals, són el següents: • Analitzar les diferents dimensions de l’objecte i/o la problemàtica seleccionada. • Plantejar el desenvolupament d’un procés d’investigació o d’intervenció professional. • Contemplar la dimensió de gènere en el treball fi de grau. • Presentar per escrit, de forma ordenada i coherent, el document que arreplegue el procés d’investigació o d’intervenció professional esmentat, amb els coneixements de partida, la metodologia utilitzada, els resultats, les conclusions, etc. • Presentar en públic, de forma clara i amb seguretat, els resultats d’una investigació i/o intervenció. • Defensar en públic, amb arguments sòlids i objectius, la metodologia utilitzada, els resultats obtinguts i les conclusions del treball de recerca. Aquests objectius guardaran relació amb les competències generals i especı́fiques estipulades en el Document de Verificació del Tı́tol de Grau d’Infermeria per la Universitat de València. En l’Apèndix B d’aquesta guia acadèmica figura la llista d’aquestes competències. 6. Continguts (tipus de TFG i lı́nies temàtiques) Segons l’estipulat en el RTFG-UV, el contingut de cada TGF pot ajustar-se a un dels tipus següents (RTFG-UV Art. 4.3; RTFG-CAT Art. 3.3): a) Treballs de revisió i investigació bibliogràfica relacionats amb la titulació. b) Treballs de caràcter o d’aplicació professional relacionats amb la titulació. c) Treballs experimentals o teòrics relacionats amb la titulació. d) Treballs coordinats amb les pràctiques externes de la titulació. e) Altres treballs no inclosos en les modalitats anteriors, segons s’especifiqui en el pla d’estudis verificat i en la normativa particular de cada titulació. La investigació en salut abasta qualsevol procés d’indagació realitzat tant en el camp de les ciències biològiques com de les ciències mèdiques i de les ciències socials; en essència, qualsevol procés que s’encamine cap a la solució dels problemes de salut que concerneixen a les persones i a la comunitat. Tenint això en compte, l’acció estratègica del programa de Treball Fi de Grau de la titulació d’infermeria, sota el propòsit de generar coneixement per promoure i preservar la salut i el benestar de la ciutadania, s’estructura sobre la base de tres grans contextos de la investigació en salut: a) La investigació en salut pública i sistemes de salut va més enllà de la compressió de la biologia humana, i el seu enfocament s’orienta cap a l’estudi dels determinants de la salut en les poblacions humanes. Des d’aquesta perspectiva molts problemes de salut són vists des de la vessant social, més que com a problemes individuals solament. Per aquest motiu la investigació en salut pública abasta dos objectes principals d’anàlisis: la investigació epidemiològica, i la investigació en sistemes de salut. La primera estudia la freqüència, distribució i determinants de les necessitats de salut, definides com aquelles condicions que requereixen d’atenció. En aquest cas, es tractaria de partir d’algun grup de determinants per estudiar les seues diverses conseqüències (és el cas de l’epidemiologia ambiental, ocupacional, genètica o social). Per altra banda, les investigacions poden partir d’alguna condició especı́fica de salut o malaltia (per exemple, la salut positiva, les malalties transmissibles, els patiments no transmissibles o les lesions), per indagar els seus múltiples determinants. La investigació en sistemes de salut és relativament nova, tracta d’identificar i prioritzar els temes d’investigació en els serveis sanitaris, adoptant una perspectiva orientada a satisfer les necessitats i demandes de la població atesa en les diverses institucions del Sistema Nacional de Salut. Es distingeixen dues gran categories: Investigació en organització de sistema de salut (nivell *micro), la qual s’enfoca en els Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 320 processos que ocorren dins de les organitzacions d’atenció a la salut. També comprèn la investigació en recursos per a la salut i a la investigació en qualitat i seguretat de serveis de salut. La segona categoria es denomina investigació en polı́tiques de salut i s’enfoca cap a la interrelació de les diverses organitzacions que forma part del sistema de salut o influeixen sobre ell. b) La investigació clı́nica i millora de les cures, té com a finalitat contribuir al coneixement de les alteracions que afecten la salut de les persones en totes les etapes del cicle vital. S’enfoca primordialment cap a l’estudi de l’eficàcia de les respostes preventives, diagnòstiques, terapèutiques, rehabilitadores i palliatives que s’apliquen a la persona, generant coneixement des de les perspectives de la cura d’infermeria, emmarcat en els principis i valors humanı́stics de la disciplina d’infermeria. c) La investigació en el desenvolupament de la professió es fonamenta en la necessitat de la disciplina per construir marcs conceptuals i teòrics, generar i ampliar la base filosòfica, cientı́fica i metodològica de la professió en compromı́s amb una pràctica social transformadora orientada cap a la millora de la qualitat de vida de les persones, famı́lies i comunitat, aportant solucions innovadores als problemes de salut mitjançant dissenys que permetin investigar el rol d’infermeria en la disminució de les conseqüències de les alteracions de salut. És a partir d’aquests contextos que cal plantejar unes àrees o lı́nies temàtiques que oferisquen resposta a les demandes que derivin de l’envelliment de la població, de les malalties cròniques, la discapacitat, la dependència i les conseqüències que la globalització imposa en les polı́tiques socials. Unes lı́nies que tinguen en compte els determinants de la salut i les desigualtats en salut de la població, la pobresa, els problemes mediambientals, la vulnerabilitat davant els desastres, la inseguretat alimentària, la violència de gènere, la immigració, les tensions ètnic-culturals, la reaparició de malalties contagioses greus, desconegudes o sense tractament eficaç, aixı́ com el significatiu desenvolupament de la tecnologia sanitària. Aquest abordatge requereix comptar amb enfocaments transdisciplinars que permeten l’aplicació de metodologies quantitatives i qualitatives per a la generació de coneixement i informació crı́tica sobre els problemes de salut esmentats. Tenint en compte l’esmentat fins al moment, les grans àrees o lı́nies temàtiques proposades per la Comissió de Treball Fi de Grau (TFG) —de la Comissió Acadèmica de la Titulació (CAT)— sobre les quals versaran els treballs en el curs actual són les següents (RTFG-CAT Art. 6.2): Context d’investigació Àrees o lı́nies temàtiques Investigació en salut pública i sistemes de salut —Anàlisi de la situació de salut. —Determinants socials de la salut. —Promoció d’estils de vida saludables. —Educació per a la salut i comunicació. —Alimentació i nutrició. —Qualitat de vida relacionada amb la salut. —Salut ambiental. —Salut laboral. —Seguretat alimentària. —Salut sexual i reproductiva. —Salut mental. —Salut i grups vulnerables. —Gènere i salut. —Violència de gènere. —Prevenció de l’obesitat, la diabetis i malalties cardiovasculars. —Prevenció de la SIDA i de les ITS. —Prevenció d’accidents. —Cronicitat, envelliment, fragilitat i dependència. —Avaluació de programes i polı́tiques de salut. —Seguretat del pacient. —Gestió de la qualitat en el sistema sanitari. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 321 TREBALL FI DE GRAU Àmbit d’investigació Àrees o lı́nies temàtiques (continuació) Investigació clı́nica i millora dels cuidats —Fisiologia i fisiopatologia aplicada a les cures. —Cures d’infermeria en les alteracions de salut cròniques. —Cures medicoquirúrgiques. —Cures d’infermeria i necessitats dels pacients al final de la vida. —Adaptació i afrontament en els processos de malaltia crònica. — — — — — — Investigació en el desenvolupament de la professió —Historia de les cures de la salut. Antropologia de les cures. —Basis conceptuals de la professió. —Elaboració i validació d’instruments de valoració d’infermeria. — — — — — — Aquesta llista d’àrees o lı́nies temàtiques generals, o part de la mateixa, podrà variar en cursos posteriors, en funció de les peticions que arriben a la CAT per part dels diversos Departaments que participen en la titulació. Tenint en compte aquestes àrees temàtiques, la Comissió de TFG sol.licitarà als possibles tutors i tutores tants tı́tols orientatius de temes especı́fics com alumnat els corresponga tutelar. La Comissió supervisarà que els tı́tols s’ajusten a les grans lı́nies temàtiques proposades i que oferisquen un grau de concreció tal que permeta orientar de manera inequı́voca a l’alumnat en l’elecció del tema del treball que el professorat millor podrà dirigir. (RTFG-CAT Art. 6.3) Convé subratllar que en el plantejament i elaboració dels treballs s’haurà de contemplar la perspectiva de gènere, tal com dimana del document de verificació del tı́tol de Grau en Infermeria per la Universitat de València. D’altra banda, el TFG pot trobar-se relacionat amb les pràctiques en Institucions Sanitàries. En aquest cas es farà pública la relació de destinacions de llocs de pràctiques o es facilitarà l’elecció d’aquests llocs en el moment de la matrı́cula. (RTFG-UV Art. 7.2) (∗) Assignació del Treball Fi de Grau i del tutor o tutora Es reprodueixen a continuació els punts 3 al 9 de l’Article 6 del RTFG-CAT. Article 6. Assignació del treball fi de grau i del tutor o tutora [· · · ] 3. La llista del professorat i dels tı́tols dels temes especı́fics que proposen per a dirigir treballs serà facilitada a l’alumnat perquè puga triar el tema del TFG i el professor o professora que el tutele. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 322 5. L’alumnat elegirà el tı́tol del tema i el tutor o tutora tenint en compte el següent procediment: a) Una vegada finalitzada la matrı́cula, la Secretaria de la Facultat lliurarà a la comissió del TFG una llista amb l’alumnat ordenat en funció de la puntuació segons l’expedient acadèmic o, en el seu defecte, segons l’ordre de matrı́cula. b) La comissió del TFG convocarà, amb un mı́nim de 48 hores d’antelació, a tot l’alumnat matriculat en l’assignatura TFG a un acte per triar tı́tol de tema especı́fic i el corresponent tutor o tutora. En la convocatòria s’indicarà el dia, l’hora i el lloc d’aquest acte i s’inclourà la llista del professorat que pot dirigir TFG i els tı́tols dels temes especı́fics proposats. c) En l’acte, l’alumnat serà cridat per l’ordre esmentat en l’apartat a) i, degudament identificat, anirà triant tı́tol de tema i tutor o tutora. d) Si algun estudiant o estudianta no poguera assistir a l’acte de distribució per motius justificats (malaltia, Erasmus. . . ), ho notificarà a la comissió de TFG mitjançant correu electrònic institucional (@alumni.uv.es), tot adjuntant un justificant del motiu de l’absència. Tanmateix, haurà d’adjuntar la llista de professorat i tı́tols de temes, en la que es trobe indicat un ordre de preferència per a totes i cadascuna de les diferents propostes per al TFG disponibles. Aquesta llista estarà ordenada des de la preferència més abellida fins a la menys abellida. En aquest cas, la comissió seleccionarà la proposta situada en la posició més abellida de les que queden disponibles en el moment que li pertocaria efectuar l’elecció, de comptar amb la seua presència. e) Un cop assignat el professor o professora i el tı́tol de tema especı́fic del TFG, l’alumnat i el PDI concertaran cita per a començar les sessions de tutela. Fruit del consens entre l’estudiant i el PDI que tutela s’acceptaran matisacions o canvis en la temàtica del treball, que seran degudament informats a la comissió de TFG. f) En cas que la Facultat obrira un segon perı́ode de matrı́cula, es repetirà el procés, amb el professorat i els tı́tols dels temes encara disponibles, perquè els nous estudiants puguen triar tutor i tı́tol de tema. 6. Quan s’acabe el perı́ode d’assignacions, la comissió del TFG elaborarà una llista amb les assignacions definitives per professorat i amb el tı́tol concret de cada TFG. Si es detectaren casos de coincidència irrebatible en el tı́tol concret del TFG, l’estudiant amb prioritat en l’ordre de selecció optarà, en primer lloc, al tı́tol elegit. 7. Una vegada publicades les llistes de tı́tols de temes i de tutors o tutores del TFG, la comissió de TFG recollirà i analitzarà les sol.licituds de canvi de tutela, tant per part de l’alumnat com del professorat; sol.licituds que hauran d’estar sòlidament argumentades i que, en cas de dirimir-se favorablement, comportaran canvi de PDI, primer d’entre el professorat que encara li quede contingent per cobrir, i després d’entre el professorat disposat a acceptar la tutela d’eixe alumne o alumna. 8. En cas de baixa o de permı́s acadèmic de llarga durada d’un tutor o tutora, la comissió del TFG substituirà el PDI assignat per un altre, preferiblement de la mateixa àrea de coneixement, que es farà càrrec de tutelar el TFG amb el tema prèviament assignat a l’estudiant. En aquest cas, la comissió del TFG obligatòriament oirà a l’estudiant abans d’elevar la proposta a la CAT. 9. L’assignació d’un tema de TFG i d’un tutor o tutora tindrà validesa només en el curs acadèmic en què es trobe matriculat l’alumnat. Tanmateix, en cas que l’estudiant o estudianta no supere la matèria en el curs que s’ha matriculat, la comissió del TFG podrà tenir en compte el tema del TFG i el PDI assignat en adjudicacions de cursos posteriors, sempre que cap de les dues parts no s’expresse en sentit contrari. En l’Apèndix A figura, a tı́tol informatiu, la llista de professorat, de temes proposats (RTFG-CAT Art. 6.5.c) i de nombre d’estudiants a tutelar, elaborada amb les dades disponibles fins al moment de la publicació de la guia acadèmica. Amb anterioritat al moment de l’acte de selecció dels treballs es presentarà a l’alumnat Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 323 TREBALL FI DE GRAU la llista definitiva, amb la previsió que hi haurà canvis mı́nims. Per poder disposar d’una llista definitiva de temes especı́fics amb les seves matisacions, segons l’establert en l’Art. 6.5.i del RTFG-CAT, i després d’un temps prudencial després del primer contacte amb el tutor o tutora, l’estudiant/a emplenarà la informació que se li sol.licite sobre aquest tema mitjançant la base de dades que s’activi a través de l’Aula Virtual de l’assignatura (nom complet de l’alumne/a, nom complet del tutor/a, tı́tol definitiu o provisional del TFG, data de la cita en la qual es perfila el tı́tol). En el cas que hi haja cotutela del TFG per part d’un altre professor o professora d’un Departament de la Universitat de València que no participi en la titulació, se sol.licitarà a la Comissió de TFG mitjançant l’emplenament del document similar al que consta en l’Apèndix C. En el cas que hi haja cotutela del TFG per part d’una persona pertanyent a una institució, organisme o empresa diferent a la Universitat de València, se sol.licitarà a la Comissió de TFG mitjançant l’emplenament del document similar al que consta en l’Apèndix D. En el cas de canvi de tutor o tutora del TFG, l’alumnat haurà d’efectuar la sol.licitud a la Comissió de TFG mitjançant l’emplenament del document similar al que es mostra en l’Apèndix E. Els documents vàlids per a la sol.licitud a la Comissió de TFG es troben disponibles en la Secretaria de la Facultat, on es farà lliurament amb registre d’entrada. (∗) Document de proposta inicial de TFG i justificació del tema triat (a lliurar al tutor o tutora en la primera cita) Escollir el tema —i el tı́tol— del Treballo Fi de Grau és un de les comeses més importants a l’inici del procés d’elaboració del mateix. S’ha d’emplaçar, doncs, a l’alumne o alumna al fet que explicite el grau d’interès personal pel tema triat, el domini que posseeix dels continguts implicats en l’estudi i el coneixement que té sobre el context d’aplicació (la viabilitat del desenvolupament). Aixı́ mateix, se li ha d’emplaçar al fet que formule preguntes substancials sobre el tema que li suscita una motivació significativa, al fet que argumenti la rellevància cientı́fica del mateix. Aixı́ doncs, una vegada realitzada l’elecció del professor o professora encarregat de tutelar el TFG, cada estudiant haurà d’elaborar una justificació per escrit de la proposta de treball a desenvolupar. Haurà d’emplenar el document que es mostra en l’Apèndix F i lliurar-ho al tutor o tutora en la primera cita de sessions de tutela que es concerte. 7. Volum de treball i planificació/calendari del curs L’assignatura de Treball Fi de Grau abasta 7,5 crèdits ECTS, dels quals el 80% revesteixen caràcter presencial i el 20% no presencial. L’equivalent d’un crèdit ECTS són 30 hores de dedicació per a l’alumne/a. El Quadre 19 resumeix les dades i els càlculs esmentats ECTS h/ECTS 7,5 30 Total Presencials No presencials hores 80% 20% 225 180 h 45 h Quadre 19: Dedicació de l’estudiant al TFG. El Pla de viabilitat concretat per la Universitat de València estipula una dedicació de professorat sobre la base de les dades i els càlculs reflectits en el Quadre 20. La dedicació de cada professor/a en la tutela del TFG es reflectirà en el POD (Pla d’Organització Docent) del professorat i serà reconeguda en els termes establits en les disposicions normatives de la Universitat. Si la tutela es comparteix entre més d’un professor o professora de la Universitat, el reconeixement es repartirà entre tots ells. (RTFG-UV Art. 6.3) No obstant això, a manera de directrius generals per al professorat i l’alumnat, en el Quadre 21 s’especifica una proposta de distribució temporal de les sessions recomanades per a desenvolupar amb èxit l’acció tutorial —exemple de proposta de sessions per a un semestre—, juntament amb una estimació més realista de la Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 324 No ECTS de l’assignatura a 7,5 cr ECTS Hores reconegudes en conjunt per a l’assignatura b 75 hores Hores de professorat reconegudes per cada alumne/a matriculat/da c 8% b 6 hores Quadre 20: Dedicació de professorat al TFG, segons el nombre d’estudiants. dedicació necessària del professorat per a l’activitat formativa que es pretén. Per tal de rendibilitzar les 30 hores estimades en temps de professorat, se suggereix que algunes d’aquestes sessions es programen de manera que es troben presentes tots els estudiants a càrrec del mateix tutor/a. Activitat formativa 1 Sessió inicial Consensuar temàtiques, ca2 lendari d’activitats, apartats de l’informe 3 1 3 4 5 6 Sub 10 11 12 13 14 15 total 2h 2 2h 2 Sessions pràctiques de desenvolupament de l’informe 4 Sessions de revisió 5 Sessions formatives 6 2 Setmanes 7 8 9 Sessions de planificació de la presentació 2 1 1 2 1 1 2 1 1 1 2 -Sessions d’1 h. -Sessions de 2 h. 2 1 1 10 h 2 1 1 1 6h 1 6h 2 2 2 6h TOTAL 30 h Quadre 21: Distribució temporal de sessions estudiant-professor/a para el TFG 8. Metodologia d’ensenyament-aprenentatge Tant per les caracterı́stiques en què es reconeix la docència per a estudiants i professorat, com per la naturalesa pròpia de l’assignatura, les activitats formatives es desenvoluparan per mitjà de tutories i seminaris per a l’orientació metodològica sobre el procés d’elaboració del treball a presentar. El tutor o la tutora és responsable d’explicar a l’alumnat assignat les caracterı́stiques del TFG, d’orientarlos en el seu desenvolupament i de vetlar pel compliment dels objectius fixats. (RTFG-UV Art. 6.1; RTFGCAT Art. 5.3) Tanmateix de lliurar la qualificació del TFG que haja tutelat a la Comissió de TFG —o a la CAT d’Infermeria—. (RTFG-CAT Art. 5.3) Si el TFG es realitza en col·laboració amb una institució, organisme o empresa diferent a la Universitat de València, aquesta haurà de nomenar un tutor o una tutora que, en qualitat de tutor extern o tutora externa, col·laborarà, juntament amb l’acadèmic, en la definició del contingut del TFG i en el seu desenvolupament (RTFG-UV Art. 6.4; RTFG-CAT Art. 5.5). Aquesta cotutela serà notificada a la Comissió de Treball Fi de Grau —o a la CAT d’Infermeria— mitjançant el document el model del qual es troba en l’Apèndix 1. Aixı́ mateix, serà necessari comunicar a la Comissió del TFG —o a la CAT d’Infermeria—, amb caràcter previ, si hi ha restriccions que, per raons de confidencialitat puguen impedir presentar i publicar alguns resultats i/o defensar públicament el treball realitzat. Una vegada distribuı̈t l’alumnat entre el corresponent professorat que el va a tutelar el treball, es recomana el seguiment de les següents estratègies en metodologia formativa al llarg de la distribució temporal indicada en el Quadre 21: — Sessió teòrica inicial al grup per a orientar sobre el disseny i elaboració del TFG, aixı́ com els materials de diferents fonts que estaran disponibles en l’Aula Virtual. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 325 TREBALL FI DE GRAU — Sessions pràctiques en subgrup-professor/a per a consensuar les temàtiques del TFG, establir el calendari d’activitats i desenvolupar els apartats de l’informe. — Sessions en subgrup-professor/a de revisió del desenvolupament de l’informe i de resolució d’aspectes metodològics, obtenció de dades, plasmació de contingut, etc. — Sessions formatives sobre l’ús d’eines i recursos necessaris per a realitzar el TFG. — Sessions en subgrup-professor/a per a planificar la presentació, redacció i exposició verbal del TFG Com treball autònom de l’estudiant es contempla: la búsqueda d’informació, integració, lectura i anàlisi de documents, aixı́ com la preparació i redacció de l’informe del Treball de Fi de Grau. Les sessions de tutela de Treball Fi de Grau respectaran els horaris establerts en la programació docent per a les altres assignatures de la titulació. En el cas extraordinari que l’alumne o alumna necessitara d’una sessió de tutela que superposara amb altra activitat docent contemplada como d’assistència obligatòria —concretament l’assistència a seminaris o estades en Institució sanitària a compte dels Practicum—, en l’Apèndix 2 es disposa del corresponent justificant que caldrà entregar al professorat responsable de l’assignatura de la que es causa absència —o al professorat associat de ciències de la salut del lloc de pràctiques en què s’estiga—. (∗) Estructura i caracterı́stiques del Treball Fi de Grau L’elaboració del TFG no exigeix que l’alumnat realitze una contribució de coneixement original, és a dir no es requereix que l’estudiant/a duga a terme una investigació complexa que implique un robust treball de camp, amb una recollida de dades originals, suficient en quantitat i qualitat per donar resposta a preguntes d’investigació noves. El TFG ha de ser un producte original en el sentit d’elaborat pel propi estudiant, lliure de plagi malintencionat, i pot abastar el disseny d’un projecte d’investigació en totes les seves fases, basat en una recerca bibliogràfica sòlida, en un marc conceptual que reflecteixi la comprensió profunda del tema d’estudi i en una metodologia d’acord amb el tipus d’estudi seleccionat. En essència, i sense ànim de constrènyer cap iniciativa en el plantejament del TFG, poden traçar-se dues grans tipologies per a la seva elaboració, tenint en compte les àrees o lı́nies temàtiques anteriorment indicades. a) Treball basat en un projecte d’investigació de caràcter primari, empı́ric (descriptiu, observacional, experimental, etc.), amb intervenció, amb recollida de dades. b) Treball basat en un projecte d’investigació teòric, sense intervenció, sense recollida de dades. c) Treball basat en una revisió crı́tica de la literatura. Tots aquests tipus de treball/estudi requereixen d’una revisió profunda de la literatura cientı́fica que aporti respostes a interrogants d’interès professional que el/l’estudiant s’haja plantejat al llarg de la carrera. Ara bé, mentre que en els treballs de recerca empı́rics la resposta a aquestes preguntes s’intenta aconseguir recaptant dades directament de registres existents (bases de dades) o de les persones o elements que configurin una mostra de la població, en els treballs de revisió crı́tica de la literatura les respostes es busquen en documents escrits, generalment revistes cientı́fiques indexades. En l’Apèndix H s’ofereixen esquemes genèrics amb els components d’un TFG, segons siga la tipologia abans assenyalada. Aquests elements constitueixen una guia i no han de ser interpretats necessàriament de manera rı́gida. La seva aplicació dependrà del tipus d’estudi epidemiològic i de l’abordatge metodològic (quantitatiu o qualitatiu) que desenvolupe cada estudiant en la seva proposta investigadora. Per acabar aquesta secció es reprodueix l’Article 7 del RTFG-CAT, amb informació complementària sobre l’estructura i caracterı́stiques del TFG. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 326 Article 7. Estructura y caracterı́sticas del trabajo 1. El treball es pot redactar i defensar en qualsevol dels idiomes oficials de la Universitat de València —el català o valencià, i el castellà—, i haurà de reflectir l’assoliment de les competències recollides al document de Verificació del tı́tol de Grau en Infermeria. 2. La comissió de TFG establirà les normes bàsiques d’estil i estructura del TFG, aixı́ com el material addicional, si escau, que s’ha d’aportar per part de l’alumnat. De forma genèrica i orientativa es recomana una extensió mı́nima de 40 pàgines i màxima de 100 pàgines. No obstant això, en treballs experimentals l’extensió podrà ser inferior i en treballs amb caracterı́stiques especials, com ara treballs que incloguen annexos amb documentació, superior. En el cas de requerir-se còpies del treball en paper, l’informe es presentarà preferiblement a doble cara i en enquadernació rústica encolada. L’alumne evitarà l’enquadernació amb espiral, anellat o qualsevol sistema semblant. 3. També de forma orientativa, i sense perjudici de les normes més detallades que establisca la comissió de TFG, el treball convé que seguisca almenys una estructura semblant a la indicada més endavant, en l’Article 10 d’aquest reglament. El compliment de les instruccions formals es tindrà en compte en l’avaluació del TFG. En l’Apèndix I la Comissió de TFG ofereix una guia amb les recomanacions per a l’elaboració de l’informe de Treball Fi de Grau. (∗) Entrega de documents per a la presentació i defensa del treball fi de grau Es reprodueixen a continuació els punts 1 a 5 de l’Article 8 del RTFG-CAT. Article 8. Presentació. 1. La presentació del TFG s’efectuarà en la fase final del pla d’estudis i, en tot cas, respectant les condicions que figuren en la memòria de verificació del tı́tol. 2. La Universitat de València inclourà en el calendari de gestió acadèmica de cada curs els diferents perı́odes en què l’estudiant podrà presentar el TFG. En el seu defecte, serà la CAT d’Infermeria la que establisca aqueixos perı́odes. En qualsevol cas, l’alumnat tindrà dret a només dues convocatòries, és a dir, a triar dos moments de presentació en cada curs acadèmic. 3. Quan l’estudiant vulga presentar el TFG, haurà de tramitar la sol.licitud mitjançant la Electrònica de la Universitat (<entreu.uv.es>). A tal efecte: Seu i. Indicarà les següents dades (subratllats els camps de dades obligatoris): a) Dades personals: NIF/CIF, Passaport, Nom, Cognoms, Telèfon mòbil, Telèfon, Correu electrònic. b) Dades del treball: Titulació, Assignatura (34390-Treball fi de Grau d’Infermeria), Tı́tol del treball, Tutor/a, Altre tutor/a, Cotutor/a, Altre cotutor/a, NIF del tutor/a extern, Nom del tutor/a extern, Cognoms del tutor/a extern. c) Observacions: L’estudiant té la possibilitat de reflectir aquells aspectes a destacar en la seua sol.licitud que poden ser rellevants per al dipòsit i procediment de defensa del treball. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 327 TREBALL FI DE GRAU ii. Adjuntarà un arxiu empaquetat (zip, rar, gz, bz2, tar, tar.gz, tar.bz2) a) Amb grandària màxima 100MB. b) Que respecte el següent esquema en quant a denominació (sense espais en blanc): Cognom1 Cognom2 NPA aaaammdd 1200 C014.xxx Cognom1 Cognom2 NPA aaaammdd 1200 C014 xxx Sols els 8 primers caràcters, en majúscules Sols els 8 primers caràcters, en majúscules Exemple: AB1234 Exemple per a 15-06-2014: 20140615 Codi de la titulació d’Infermeria Codi de la Facultat d’Infermeria i Podologia Extensió de l’arxiu segons el procediment d’empaquetament (un dels següents: zip, rar, gz, bz2, tar, tar.gz, tar.bz2) c) Que continga (l’arxiu empaquetat) els següents arxius, amb els següents formats: Denominació de l’arxiu Format de l’arxiu Contingut de l’arxiu 1 Alumne.txt Text simple (Unicode) Nom i cognoms complets, DNI/NIE. . . 2 Descriptors.txt Text simple (Unicode) Paraules clau sobre el tema del treball. Una paraula per lı́nia (màxim 15) 3 Resum Castella.txt Text simple (Unicode) Resum del treball en castellà 4 Resum Valencia.txt Text simple (Unicode) Resum del treball en valencià 5 Resum Angles.txt Text simple (Unicode) Resum del treball en anglès 6 Index.Pdf PDF, format de document portàtil Índex del treball 7 Cognom1 Cognom2 Nom TGF aaaammdd.pdf PDF, format de document portàtil Text complet de l’informe 4. La comissió de TFG o la CAT podran exigir, si escau, altra documentació addicional que es considere necessària. 5. En la tramitació de la sol.licitud, els gestors del Centre habilitats validaran que la documentació entregada en format electrònic no continga errors de lectura, que el contingut corresponga al treball especificat per l’estudiant, i que s’acomplisquen tots els requisits esmentats en el punt 3 d’aquest Article. Si la validació és favorable, la comissió de TFG o la CAT d’Infermeria resoldrà la sol.licitud i indicarà als gestors que executen l’establert en l’Article 9, punt 11, d’aquest reglament. Si la validació no és favorable, la sol.licitud podrà ser anul.lada. Com a resultat final del procés, l’estudiant rebrà resolució Favorable/Desfavorable. L’arxiu empaquetat remés per l’estudiant serà arxivat electrònicament i de forma automàtica en una subcomunitat especı́fica de l’Aula Virtual. 6. Si s’efectuaren modificacions substancials en el TFG amb posterioritat al seu dipòsit, haurà de tornarse a iniciar el tràmit del dipòsit a través de la Seu Electrònica (sempre que s’estiga en el termini establert per a l’entrega). 7. L’alumnat no podrà realitzar el TFG fora de la Universitat de València; anàlogament, l’alumnat estranger (Erasmus, p.e.) no podrà realitzar el seu TFG en la Universitat de València. En l’Apéndice J es mostra el document justificatiu del dipòsit del TFG una vegada finalitzada la sol.licitud de presentació del mateix. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 328 9. Avaluació L’avaluació del TFG es realitzarà sobre la base de l’informe d’un treball original en el camp de la infermeria i la seua presentació i defensa davant un tribunal conformat per professorat de la titulació. La Universitat de València inclourà en el calendari de gestió acadèmica de cada curs acadèmic els diferents perı́odes en què l’alumnat podrà presentar el TFG. En qualsevol cas el/l’estudiant tindrà dret només a dues convocatòries, és a dir, a triar dos moments de presentació en cada curs acadèmic. (RTFG-UV Art. 8.2; RTFG-CAT Art. 4.1 i 8.2) A continuació es reprodueix l’Article 9 del Reglament del TFG de la titulació d’Infermeria. (Vegeu també l’Art. 9 del RTFG-UV). Article 9. Procediment d’avaluació i qualificació. 1. El TFG serà avaluat tant pel tutor/a de l’alumne/a com per un tribunal que atendrà, alhora, la defensa oral del treball. 2. El tutor o tutora atorgarà la meitat de la puntuació del TFG a efectes de qualificació en l’acta. 3. El tutor o tutora lliurarà la puntuació conforme el document d’avaluació preparat a l’efecte i disponible en l’Aula Virtual de l’assignatura. Una còpia impresa d’aquest document, degudament complimentat i signat, l’ha d’entregar en Secretaria de Deganat almenys una setmana abans que l’estudiant efectue la defensa del TFG davant de tribunal. En dit document podrà fer constar quantes valoracions justificatives de la qualificació considere oportunes. 4. El tribunal atorgarà l’altra meitat de la puntuació del TFG a efectes de qualificació en l’acta. 5. Cada tribunal estarà format per tres PDI d’àrees de coneixement vinculades a la titulació: un actuarà com a president/a, altre com a secretari/a i l’altre com a vocal. 6. Cada tribunal comptarà amb un PDI suplent per cadascuna de les anteriors figures que, de produir-se alguna baixa en el tribunal, ocuparà el lloc que s’haja quedat vacant segons la figura per a la qual ha estat elegit suplent. En cas d’impossibilitat de nomenar PDI suplent per a totes les figures dels tribunals, es nomenarà almenys un PDI suplent per cada tribunal que ocuparà indistintament la figura vacant. D’haver-ne dos PDI suplents, l’ocupació de la vacant s’assignarà per sorteig. 7. Cap dels membres titulars o suplents podrà haver participat en la tutela del treball. 8. El règim de funcionament del tribunal serà el que estiga arreplegat en la memòria de verificació del tı́tol o, altrament, el que establisca la Llei de Procediment Administratiu. 9. La comissió del TFG s’encarregarà de nomenar tants tribunals com siguen escaients per poder avaluar els treballs presentats. 10. La comissió del TFG establirà i anunciarà amb antelació la data, el lloc i la resta d’aspectes rellevants per a la defensa de cada TFG. 11. Si la validació del TFG esmentada en l’Article 8, punt 5, és favorable, el gestor, mitjançant l’eina informàtica de la Seu Electrònica de la Universitat, assignarà un grup corresponent al perı́ode d’avaluació perquè l’estudiant aparega en l’acta. Tanmateix, enregistrarà en l’aplicació informàtica la data, hora, lloc de presentació i òrgan avaluador (tribunal, professorat) assignats. 12. La Comissió de TFG vetl.larà perquè en el termini no superior a una setmana des de la data lı́mit establerta per a la presentació dels treballs, aquests estiguen disponibles en la Comunitat de l’Aula Virtual preparada a l’efecte. 13. La Comissió de TFG proporcionarà, a través de l’Aula Virtual de l’assignatura el/s document/s on registrar les puntuacions que faciliten els càlculs per a la qualificació del TFG per part dels membres del tribunal. 14. Els membres dels tribunals disposaran d’almenys 7 dies naturals per a examinar els TFG. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 329 TREBALL FI DE GRAU 15. La defensa del TFG, que serà pública, constarà de les següents parts: a) La presidència procedirà a presentar els membres que conformen el tribunal, a enumerar les seccions que composen l’avaluació (Article 10 d’aquest reglament), i a recordar a l’alumne o alumna el mecanisme de puntuació i la ponderació de cada secció. b) La presidència donarà la paraula a l’estudiant o estudianta perquè presente i defense el seu treball, per a la qual cosa disposarà d’un termini no superior als 15 minuts. c) A continuació, i durant un temps màxim de 20 minuts, el tribunal podrà realitzar observacions o preguntes sobre el treball presentat. La presidència concedirà la paraula als membres del tribunal perquè facen preguntes o comentaris al treball presentat i a l’estudiant perquè responga. 16. Una vegada finalitzada la defensa del TFG, el tribunal deliberarà en privat, puntuarà les seccions que composen l’avaluació i obtindrà la mitjana de les puntuacions atorgades per cadascun dels membres del tribunal. 17. El secretari o secretària del tribunal serà la persona encarregada de recollir els documents signats per cada membre del tribunal on consten les puntuacions particulars i la puntuació mitjana del TFG de l’alumne, aixı́ com de calcular la mitjana d’aqueixes puntuacions i obtenir la puntuació mitjana global. 18. Si calguera, i per tal de contribuir a l’aclariment de la qualificació, qualsevol dels membres del tribunal podrà sol.licitar en la Secretaria del Deganat un còpia del document d’avaluació lliurat pel tutor o tutora, d’aquells estudiants que hagen de ser avaluats pel tribunal. 19. Una vegada signat pels membres del tribunal el document on consten les puntuacions del TFG atorgades per cadascun d’ells i la puntuació mitjana global, es tornarà a convocar l’alumne o alumna i la presidència li comunicarà el resultat i, si escau, les observacions que el justifiquen. Aquest resultat constituirà la meitat de la qualificació a reflectir en l’acta definitiva de notes. 20. El secretari o secretària del tribunal entregarà a l’estudiant una còpia del document on consten les puntuacions del TFG atorgades per cadascun dels membres del tribunal i la puntuació mitjana global. 21. En acabar totes les defenses de TFG encomanades, el secretari o secretària del tribunal entregarà una còpia de tots els documents de registre en Secretaria de Deganat: les puntuacions particulars i puntuació mitjana de cada PDI, i les puntuacions mitjanes del PDI amb la puntuació mitjana global obtinguda. Des de Secretaria de Deganat aquestos documents es faran arribar a la comissió de TFG, que els custodiarà el temps reglamentat per la Universitat.a 22. La comissió de TFG assignarà les Matrı́cules d’Honor en funció de la qualificació més elevada obtinguda en el TFG, i en cas d’empat, en funció de la nota mitjana de l’expedient consolidat de l’alumnat implicat. En tot cas, l’assignació de les matrı́cules d’honor es realitzarà seguint els criteris de la normativa corresponent de la Universitat de València. 23. En cada perı́ode de defensa del TFG la Secretaria de la Facultat generarà les actes amb l’alumnat que ha sol.licitat la presentació del TFG. Aquestes s’ompliran abans del dia 10 del mes següent a cada perı́ode de defensa. 24. Els dos membres del professorat de la comissió de TFG figuraran com a responsables en l’acta de notes, a la que traslladaran la suma de les qualificacions definitives atorgades pels tutors i pel tribunals de TFG. Açò no defuig el compromı́s del tutor o tutora i del president o presidenta de cada tribunal de TFG a l’hora d’afrontar que un alumne recorra la qualificació, de la qual continuen tenint la màxima responsabilitat. 25. Els estudiants podran recórrer la qualificació final del TFG pel procediment previst en la reglamentació de la Universitat de València. a Segons la disposició addicional primera del Reglament d’impugnació de qualificacions, dotze mesos posteriors a la publicació de l’acta d’avaluació. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 330 Els aspectes a valorar per a la qualificació del treball i la seua presentació (RTFG-UV Art. 9.4) es troben detallats en l’Art. 10 del RTFG-CAT, que es reprodueix a continuació: Article 10. Criteris d’avaluació del TFG. 1. En l’avaluació del TFG es consideraran almenys les següents seccions i aspectes. I. Per part del tutor o tutora i per part del tribunal. A) Adequació a les normes formals de presentació d’un treball d’investigació universitari. 1. Estructura de l’informe — Portada. — Declaració jurada de l’originalitat del TFG — Indicació dels drets de l’autor (veure Article 11 d’aquest reglament) — Resum — Paraules clau — Prefaci (si escau) — Índex de contingut — Índex d’il.lustracions (si escau) — Índex de quadres o taules (si escau) — Introducció — Cos de l’informe (p.e. marc conceptual, desenvolupament, metodologia, resultats. . . ) i conclusions — Referències (bibliografia) — Annexos (si escau) 2. Qualitat de la redacció i rigor en la presentació del document escrit — Correcció lingüı́stica (ortografia, lèxic, morfosintaxi) — Identificació de les figures i dels quadres — Referenciació de les figures, quadres, notes al peu de pàgina, bibliografia 3. Identificació de la documentació en suport electrònic i arxius en bon estat d’accés per a la lectura. B) Adequació del treball a les exigències d’una iniciació a la investigació en l’àmbit universitari. En aquest sentit es valorarà la reflexió feta sobre l’objecte d’estudi triat i les motivacions per estudiar-lo, la qualitat del contingut redactat en la introducción i en el cos de l’informe, el seny i l’encert en les conclusions. . . , aixı́ com la pertinència de la bibliografia i si es troba actualitzada. II. Per part del tutor o tutora. C) En el document de qualificació que eleve el tutor o tutora sobre el TFG contemplarà aspectes relacionats amb el desenvolupament del treball, tal com: — Les impressions sobre el treball presentat per l’estudiant — El compliment del calendari fixat a l’efecte del desplegament del projecte del treball — L’assistència a les tutories de direcció del treball — L’assistència a activitats formatives relacionades amb el TFG — El temps dedicat a cadascuna de les activitats relacionades amb el desenvolupament del treball — L’actitud de l’alumne al llarg del perı́ode d’elaboració del TFG, etc. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 331 TREBALL FI DE GRAU III. Per part del tribunal. D) Presentació/exposició en la defensa del treball, valorant-se aspectes com: — Volum i entonació de la veu — Postura del cos — Contacte visual — Medis tècnics emprats en l’exposició, domini de l’ús, ubicació respecte els mateixos — Claredat en la parla, pronunciació — Demostració del domini del contingut del tema — Organització de l’exposició i del desenvolupament del discurs — Ajust al temps d’exposició — Elements didàctics de recolzament — Pertinença i encert en les respostes a les preguntes plantejades 2. La comissió de TFG pot proposar canvis en els criteris d’avaluació, que entraran en vigor el següent curs acadèmic després de ser aprovats per la CAT d’Infermeria. 3. En la guia acadèmica o docent de l’assignatura de TFG haurà de constar el percentatge sobre la puntuació final atribuı̈t a cada secció dels criteris d’avaluació. Atenent a aquest últim punt 3 de l’Art. 10 del RTFG-CAT, els pesos especı́fics a tenir en compte de cara a la puntuació final es distribueixen de la següent manera: Dels 10 punts màxims assolibles: 1o .- El 50% (5) s’atribueix a la qualificació emesa pel tutor o tutora. D’aquı́: (a) El 80% (4) correspon a la puntuació de la memòria —apartats assenyalats com A) y B en l’Art. 9 del RTFG-CAT—. (b) El 20% (1) correspon al seguiment del treball —apartat D) del Art. 9 del RTFG-CAT—. Es considera superada aquesta primera part de la qualificació quan s’haja assolit almenys el 50% de la puntuació atribuı̈ble (2,5 entre 5). 2o .- L’altre 50% (5) s’atribueix a la qualificació obtinguda pel tribunal. D’aquı́: (a) El 60% (3) correspon a la puntuació de la memòria —apartats assenyalats com A) i B) en l’Art. 9 del RTFG-CAT—. (b) El 40% (2) correspon a la presentació/exposició per a la defensa del treball —apartat C) de l’Art. 9 del RTFG-CAT—. Es considera superada aquesta segona part de la qualificació quan s’haja assolit almenys el 50% de la puntuació atribuı̈ble (2,5 entre 5). En el cas d’haver superat ambdues parts, en l’acta de notes quedarà reflectida la suma de les dues, en funció de la ponderació considerada. En cas contrari, figurarà la puntuació de la part no superada. En els Apèndixs K i L es troben els fulls d’evaluació a cumplimentar pel tutor o tutora del TFG, amb els criteris i les ponderacions corresponents. El tutor o tutora podrà acollir-se a un dels dos models de l’Apèndix K, el resultat final dels quals es considera equivalent a efectes de puntuació. Si l’estudiant ho sol.licitara el tutor o tutora entregarà una còpia de l’Apèndix L amb la qualificació final del treball emesa pel mateix. Després d’haver qualificat i signat els fulls d’avaluació, el tutor o tutora els remetrà a la Comissió de TFG a través de la Secretaria de Facultat. En els Apéndices M i N es troben els fulls d’evaluació a complimentar pels membres del tribunal del TFG, amb els criteris i les ponderacions correspondents. Els membres del tribunal podran acollir-se a un dels dos models de l’Apèndix M, el resultat final dels quals es considera equivalent a efectes de puntuació, i utilitzant tots ells sempre el mateix model per a un mateix estudiant avaluat. La presidència del tribunal entregarà a Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 332 l’estudiant una còpia de l’Apèndix N amb la qualificació final emesa pel mateix. Després d’haver qualificat i signat els fulls d’avaluació, el presidente/a els remetrà a la Comissió de TFG a través de la Secretaria de Facultat. Les qualificacions emeses s’atendran a la Normativa de qualificacions de la Universitat de València, aprovada en Consell de Govern de 27 de gener de 2004 (ACGUV 12/2004) i modificada en Consell de Govern de 24 de juny de 2008 (ACGUV 102/2008). Quan el TFG siga avaluat positivament s’incorporarà al repositori institucional una còpia en format electrònic, amb la salvaguarda dels drets de propietat intel.lectual. (RTFG-UV Art. 8.5; RTFG-CAT Art 11.4) 10. Referències (Recursos bibliogràfics i documentals) El professor/a encarregat/da de dirigir el trreball de l’estudiant proporcionarà les referències bibliogràfiques que considere d’interès per a l’èxit en l’elaboració i defensa de l’informe. A continuació s’ofereix bibliografia que pot resultar útil per al desenvolupament del Treball Fi de Grau. 1. Sobre Treball Fi de Grau (a) Ferrer V, Carmona M y Soria V (Eds). (2012). El Trabajo Fin de Grado. Guı́a para estudiantes, docentes y agentes colaboradores. Madrid: McGraw-Hill. (b) Garcia Sanz MP, Martı́nez Clares P. (2012). Guı́a práctica para la realización de trabajos fin de grado y trabajos de máster. Murcia: Universidad de Murcia. (c) Pino Casado R del, Martı́nez Riera J R. (2015). Manual para la elaboración y defensa del trabajo de fin de grado en ciencias de la salud Barcelona: Elsevier España. (d) Serrano Gallardo, P. (2012). Trabajo Fin de Grado en Ciencias de la salud. Madrid: DAE (Difusión Avanzada en Enfermerı́a). 2. Investigació (en general) (a) Loraine Blaxter, Christina Hughes, Malcom Tight. (2000). Cómo se hace una investigación. Barcelona: Gedisa. [S i001.8 BLA, HU M/001.8/140, HU M/001.8/075, EDU 001 BLA, BSPREVENTIVA, PE m303 BLA] (b) Judith Bell. (2002). Cómo hacer tu primer trabajo de investigación: guı́a para investigadores en educación y ciencias sociales. Barcelona: Gedisa. [CI 535 BEL, HU M/001.8/146, HU D0 M/001.8/181, HU M/001.8/182, EDU 001 BEL] (c) Roberto Hernández Sampieri, Carlos Fernández Collado, Pilar Baptista Lucio. (2010). Metodologı́a de la investigación. Madrid: McGraw-Hill. [CI Historia i documentacio 0017, CI Historia i documentacio 0016, CI Historia i documentacio 0015, CI Historia i documentacio 0014, CI Historia i documentacio 0018, CI CD Historia i documentacio 0014, CI CD Historia i documentacio 0015, CI CD Historia i documentacio 0016, CI CD Historia i documentacio 0017, CI CD Historia i documentacio 0018] (d) Denise F. Polit, Bernadette P. Hungler. (2000). Investigación cientı́fica en ciencias de la salud. México [etc.]: McGraw-Hill Interamericana. [BS OBRES GENERALS 0060, BS OBRES GENERALS 0061, BS OBRES GENERALS 0062] 3. Investigació (infermeria) (a) Nancy Burns, Susan K. Grove. (2004). Investigación en enfermerı́a. Barcelona [etc.]: Elsevier, cop. [BS INFERMERIA 01066, BS INFERMERIA 01067] (b) Ana Belén Salamanca Castro. (s/a). El aeiou de la investigación en enfermerı́a. FUDEN. Fundación para el desarrollo de la enfermerı́a. <https://drive.google.com/folderview?id=0BwSlRawjWTcWDlKRWc4Y09WSkk> 4. Cerca bibliogràfica (a) Francisco Faus, Elena Santainés. (2013). Busquedas bibliográficas en bases de datos : primeros pasos en investigación en ciencias de la salud. Barcelona: Elsevier, cop. [BS OBRES GENERALS 0162, BS OBRES GENERALS 0163, BS OBRES GENERALS 0165, BS OBRES GENERALS 0166, BS OBRES GENERALS 0167, BS DESPATX 0239, CI Historia i documentacio 0173] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 333 TREBALL FI DE GRAU (b) Alejandro de la Cueva Martı́n, Rafael Aleixandre Benavent, Josep Manuel Rodrı́guez i Gairı́n. (2001). Fonts d’informació en ciències de la salut. València : Universitat de València, 2001. [S i002 CUE, HU M/01/058, HU M/61/017, HU 61/132, HU D0 M/61/016, EDU D 09999, CI BP 026, CI Historia i documentacio 0176, BS DOCUMENTACIO 0171, BS DOCUMENTACIO 0159] 5. Epidemiologia (a) Antonio Sánchez Moreno et al. (2000). Epidemiologı́a y enfermerı́a. Madrid [etc.]: McGraw-Hill Interamericana. [BS INFERMERIA 00649, BS INFERMERIA 00652, BS INFERMERIA 00646, BS INFERMERIA 00565, BS INFERMERIA 00566, BS INFERMERIA 00436, BS INFERMERIA 00437, BS INFERMERIA 00438, BS INFERMERIA 00439, BS INFERMERIA 00441] (b) Ildefonso Hernández-Aguado et al. (2011). Manual de epidemiologı́a y salud pública : para grados en ciencias de la salud. Madrid [etc.]: Médica Panamericana, cop. [BS SALUT PUBLICA 0190, BS SALUT PUBLICA 0189, BS SALUT PUBLICA 0188, BS SALUT PUBLICA 0187, BS SALUT PUBLICA 0186, S 614 MAN, S 614 MAN, CI Salut publica 0388] (c) Josep Ma Argimón Pallás, Josep Jiménez Villa. (2013). Metodos de investigación clı́nica y epidemiológica. Madrid [etc.]: Elsevier, 2013. [BS INFERMERIA 01222, BS INFERMERIA 01223, CIESTADISTICA, BS-HM INVESTIGACIO]. Libro en linea (UVEG): <http://www.sciencedirect. com/science/book/9788481747096> 6. Investigació qualitativa i en ciències socials (a) Irene Vasilachis de Gialdino (coord.) (2006). Estrategias de investigación cualitativa. Barcelona: Gedisa. [HU M/37.012/324, HU 37.012/266, S 303 EST, S 303 EST, S 303 EST, EDU 37.01 EST] (b) Paloma López de Ceballos. (1998). Un método para la investigación-acción participativa. Madrid: Editorial Popular. [EDU 316 LOP] (c) Ana Ma Sánchez Garcı́a, Antoni Merelles Tormo. (2000). Análisis de la situación de salud en una comunidad: una propuesta de investigación-acción participativa. Cap. 7. En: L. Mazarrasa Alvear... [et al.] Salud pública y enfermerı́a comunitaria. Madrid, etc. : McGraw-Hill Interamericana, 2000. Vol. 1. [BS INFERMERIA 00209 v.1, BS-HG 0041 v.1, S 614 SAL V.1] (d) Raymond Quivy, Luc Van Campenhoudt. (1997). Manual de recerca en ciències socials. Herder: Barcelona. [S i303 QUI] 7. Estadı́stica (a) Geoffrey R. Norman, David L. Streiner. (1996). Bioestadı́stica. Madrid [etc.]: Mosby : Doyma Libros. [BS BIOMEDIQUES 0257, BS BIOMEDIQUES 0258, BS-INFERMERIA, BS-MEDICINA, CI 519.2 NOR, CI 519.2 NOR, CI-ESTADISTICA, CI-QUIMICA FISICA, CI-MEDICINA PREVENTIVA] (b) J. Susan Milton. (2001). Estadı́stica para biologı́a y ciencias de la salud. Madrid [etc.]: McGrawHill Interamericana. [CI 1-A 0357, CI 519.2 MIL, CI 519.2 MIL, CI 519.2 MIL, CI 519.2 MIL, CI 519.2 MIL, CI 519.2 MIL, CI 519.2 MIL, CI-GENETICA, CI-MORFOLOGIA MICROSCOPICA] (c) Joaquı́n Moncho Vasallo. (2015). Estadı́stica aplicada a las ciencias de la salud. Barcelona: Elsevier España. [BS-PATOLOGIA] (d) Luis Prieto Valiente, Inmaculada Herranz Tejedor. (2005). ¿Qué significa “estadı́sticamente significativo”? : la falacia del criterio de 5% en la investigación cientı́fica. Madrid: Dı́az de Santos, cop. [CI-ESTADISTICA, PE m159.938 PRI, PE m159.938 PRI, PE 519.2 PRI, PE m159.938 PRI, PE m159.938 PRI, PE m159.938 PRI, PE m159.938 PRI] (e) Andy P. Field. (2013). Discovering statistics using IBM SPSS statistics: (and sex, drugs and rock’n’roll). Thousand Oaks, CA: SAGE Publications. [EDU 519 FIE, PE m372.4 FIE] (f) Andy P. Field. (2012). Discovering statistics using R. Thousand Oaks, CA: SAGE Publications. [PE i519.2 FIE] 8. Revisions sistemàtiques (a) Manual Cochrane de revisiones sistemáticas de intervenciones. (Cochrane Handbook for Systematic Reviews of Interventions.) The Cochrane Collaboration, 2011. <www.cochrane-handbook.org> Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 334 (b) Prof. Dr. Ramos Miguel H. Ramos Marı́a Florencia, Romero Enrique, Estudiantes de Comercio Exterior de la Universidad de la Cuenca del Plata. Corrientes, Argentina. Cómo escribir un artı́culo de revisión. Revista de Posgrado de la VIa Cátedra de Medicina. No 126, abril 2003. Pág. 1-3. <http://med.unne.edu.ar/revista/revista126/como esc articulo.htm> (c) Dr. Oscar Vera Carrasco. Profesor Emérito de la Facultad de Medicina-Universidad Mayor de San Andrés. Prof. de Post grado del Instituto Nacional de Tórax. Especialista en Medicina Crı́tica y Terapia Intensiva. Cómo escribir artı́culos de revisión. Rev. Méd. La Paz v.15 n.o La Paz 2009. <http://www.scielo.org.bo/pdf/rmcmlp/v15n1/v15n1 a10.pdf> (d) Alejandra Merino-Trujillo. Como escribir documentos cientı́ficos (Parte 3). Artı́culo de revisión. Salud en Tabasco, vol. 17, núm. 1-2, enero-agosto, 2011, pp. 36-40, Secretarı́a de Salud del Estado de Tabasco. México. <http://www.redalyc.org/pdf/487/48721182006.pdf> (e) Andrés J. Roussos. Preparación de una revisión bibliográfica para su publicación. Cuando un solo artı́culo nos habla de muchs trabajos. Reportes de investigación, junio 2011, 1: 1-7, Universidad de Belgrano (Argentina), CONICET, FUNICS. <http://repositorio.ub.edu.ar:8080/xmlui/bitstream/ handle/12345 6789/2769/roussos26.pdf?sequence=1> 9. Preparació de documents cientı́fics (LATEX) (a) Nicola L. C. Talbot. Using LATEX to Write a PhD Thesis. (2013) Dickimaw Books. Dickimaw LATEX Series. Vol. 2. <http://www.dickimaw-books.com/latex> Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 335 TREBALL FI DE GRAU Apèndix A Relació de temes concrets per al TFG proposats per cada tutor o tutora acadèmic/a Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 336 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 125 Enfermería 125 Enfermería 10 14 225 Historia De La Ciencia Y Documentación 9 125 Enfermería 125 Enfermería 8 13 125 Enfermería 7 125 Enfermería 125 Enfermería 6 12 255 Enfermeria (Podologia) 125 Enfermería 5 125 Enfermería [email protected] 040 Biblioteconomia i Documentació 125 Enfermería 4 11 [email protected] 255 Enfermeria 125 Enfermería [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 255 Enfermeria [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria [email protected] 3 255 Enfermeria 125 Enfermería [email protected] c-e 2 255 Enfermeria (Podologia) ÀREA DE CONEIXEMENT 125 Enfermería DEPARTAMENT Brage Serrano Blasco García Benimeli Fenollar Benavent Garces Belenguer Lucas Bas Martín Ballester Díez Ballestar Tarín Balaguer López Aparici Navarro Anaya Cintas Almudever Campo Alcayde Masfarner Alcahuz Griñan COGNOMS Ricardo Carlos María Maria Amparo Hugo Nicolas Ferran M. Luisa Evelin Ma Angeles Francisca Laura Miguel Maria Montserrat NOM Pàgina 1 Incidències PROFESSORAT PER A TUTELA DELS TFG INFERMERIA amb temàtiques orientatives per a l'alumnat 1 Nbre prof 34390 TFG Infermeria Curs 2016-17 TFG_Professorat_assignacions 3 2 2 3 2 2 2 2 3 1 1 2 3 2 Nombre TFG Inf a tutelar 231 1.- Seguimiento farmacoterapéutico del paciente crónico. 2.- La seguridad de los fármacos y reducción de riesgos. 3.- Utilización de medicamentos en las personas mayores. 4.- Conocimientos del paciente, educación e información. 1.- Educació per a la salut 2.- Presència i tractament de la salut als mitjans de comunicació 1.2.- 1.- Utilització dels models d'infermeria en la pràctica assistencial. 2.- Utilització dels models d'infermeria en la pràctica assistencial. 3.- Aplicació de les taxonomies NANDA, NIC i NOC. 4.- Aplicació de les taxonomies NANDA, NIC i NOC. 5.- Responsabilitat ética professional: el codi deontològic de la professió infermera. 6.- Responsabilitat ética professional: el codi deontològic de la professió infermera. 1.2.- 1.- Historia de la Enfermería 2.- Análisis bibliométrico de las publicaciones de Enfermería 1.- Infermeria comunitària i medi ambient (a matisar amb l'estudiant/a). 2.- Salut comunitària (a matisar amb l'estudiant/a). 3.- Salut i medi ambient (a matisar amb la/l'estudiant). 1.- Los accidentes de tráfico como problema de salud. 2.- La percepción de riesgos en salud. 3.- A determinar por el/la estudiante 1.- Revisión sistemática en cuidados de enfermería en salud infantil y del adolescente. 2.- Evaluación de intervenciones educativas sobre cuidados de enfermería en salud infantil y del adolescente. 3.- Investigación epidemiológica en poblacion infantil. 1.- Ginecologia y Obstetricia 1.- Descanso y sueño en la infancia 2.- Habitos alimentarios en la infancia 1.- Análisis de la enfermería a través de la prensa. 2.- Medios de comunicación y salud. 1.- Simulación clínica 2.- Seguridad del paciente 1. 2.- Temàtica orientativa del TFG 337 TREBALL FI DE GRAU Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 24 25 26 125 Enfermería 20 23 125 Enfermería 19 125 Enfermería 125 Enfermería 18 22 125 Enfermería 17 125 Enfermería 125 Enfermería 16 21 125 Enfermería DEPARTAMENT 15 Nbre prof 255 Enfermeria 255 Enfermeria [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 255 Enfermeria [email protected] [email protected] 255 Enfermeria 255 Enfermeria [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 255 Enfermeria [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] c-e Corchon Arreche Colomer Pérez Chover Sierra Chiva Miralles Cauli Casanova Albero Casal Angulo Carbonell Jose Camús Jorques Camaño Puig Caballero Luna Buigues González COGNOMS Silvia Anna Natura Elena Ma José Omar Beatriz Carmen Lucía Desirée Ramon Eusebio Oscar Cristina NOM Pàgina 2 Baixa, substitueix Bosque Hernández, Joaquín 5+5 h Incidències PROFESSORAT PER A TUTELA DELS TFG INFERMERIA amb temàtiques orientatives per a l'alumnat 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria ÀREA DE CONEIXEMENT 34390 TFG Infermeria Curs 2016-17 TFG_Professorat_assignacions 3 2 3 2 1 2 3 2 3 3 3 3 Nombre TFG Inf a tutelar 231 1.- Cuidados al anciano. Envejecimiento activo. 2.- Cuidados a personas con procesos cronicos. 3.- Enfermeria basada en la evidencia. 1.- Atencions d'infermeria en unitats de Cirurgia Major Ambulatòria 1.- Cuidados de enfermería a personas con problemas cardiológicos y respiratorios. 2.- Enfermería y cuidados paliativos. 3.- Internet, redes sociales y e-salud. Implicaciones para enfermería 1.- Cuidados del pie en el anciano. 2.- Ayudas para la marcha. 1.- Fragilidad. 3.- Cuidados en el paciente neurológico. 5.- Deterioro cognitivo y alteraciones metabólicas. 1.2.- 1.- Urgencias y emergencias 2.- Simulación clínica avanzada 3.- Desastres y Catástrofes 1.- El pie en el deporte. 2.- El vendaje neuromuscular en podología. 3.- Soportes plantares específicos para el deporte. 1.- Atención a las urgencias, emergencias y catástrofes en extrahospitalaria 2.- Formación posgrado en urgencias, emergencias y catástrofes 3.- Gestión de servicios de emergencias 1.- A concretar con el/la estudiante. 2.- A concretar con el/la estudiante. 3.- A concretar con el/la estudiante. 4.- A concretar con el/la estudiante. 5.- A concretar con el/la estudiante. 6.- A concretar con el/la estudiante. 1.- Alteraciones bioquímicas en la ingesta de alcohol y control de enfermería. 2.- Alteraciones bioquímicas en mujeres de baja respuesta ovárica en Fecundación In Vitro. 3.- Marcadores bioquímicos y moleculares en la promoción de la salud. 1.- Atención al paciente en los procesos quirúrgicos. 2- Atención a los pacientes frágiles. 3.- Enfermería y rehabilitación cardíaca. 4.- Atención al paciente en los procesos quirúrgicos. 5.- Atención al paciente en los procesos quirúrgicos. 6.- Atención al paciente en los procesos quirúrgicos. Temàtica orientativa del TFG TREBALL FI DE GRAU 338 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 255 Enfermeria 040 Biblioteconomia i Documentació 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 225 Historia De La Ciencia Y Documentación 125 Enfermería 190 Fisiologia 125 Enfermería 125 Enfermería 29 30 31 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 32 33 34 35 36 37 38 39 [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] 255 Enfermeria COGNOMS García Molina García Gomáriz Gambini Buchón Gabaldon Coronado Fresquet Febrer Fons Martínez Fonfría Vivas Fernández Garrido Faus Gabande Estarlich Estarlich Esplugues Cebrián Esclapez Valero [email protected], sausor Donat Colomer c-e Pablo Carmen Juan María Jose José Luís Jaime Rosa Julio Jorge Francisco Ma Luisa Ana Jose Pedro Francisco NOM Pàgina 3 Baixa, pendent substitució Baixa, pendent substitució Baixa, substitueiz Saus Ortega, Carles 6+6 h Incidències PROFESSORAT PER A TUTELA DELS TFG INFERMERIA amb temàtiques orientatives per a l'alumnat 410 Fisiologia 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 125 Enfermería 28 255 Enfermeria ÀREA DE CONEIXEMENT 125 Enfermería DEPARTAMENT 27 Nbre prof 34390 TFG Infermeria Curs 2016-17 TFG_Professorat_assignacions 2 2 2 2 1 2 2 1 3 1 3 2 3 Nombre TFG Inf a tutelar 231 1.- Efectos adversos hospitalarios. 2.- Úlceras por presión en pediatría y neonatología. 3.- Infección nosocomial en el paciente crítico. 4.- Úlceras por presión en el paciente crítico. 5.- Cargas laborales hospitalarias en enfermería. 1.2.- 1.- Efecto sobre la longevidad de compuestos presentes en alimentos: nutracéuticos 2.- 1.- Alimentación y nutrición en las distintas etgapas del ciclo vital. 2.- Valoración del estado nutricional. 3.- Educación nutricional en pacientes crónicos (diabetes, HTA, obesidad, etc.). 4.- Alimentación y publicidad en los medios de comunicación. 1.- La Escuela de Matronas y la Unión Sanitaria Valenciana (1920-1936) 1.- Violencia de género. 1.- Alimentación cardiosaludable. 2.- Alimentación y patología crónica. 3.- Dieta mediterránea. 4.- Consejo nutricional en las consultas de Enfermería. 1.- Análisis de la calidad de vida en diferentes etapas y circunstancias del ciclo vital: cronicidad, envejecimiento, fragilidad y dependencia. 2.- Estudio del sindrome de fragilidad. 1.- Revisiones bibliográficas en temas de salud 2.- Historia de la Enfermería. 3.- Control de las infecciones hospitalarias. 4.- La salud en el mundo 5.- Enfermedades parasitarias en países en vía de desarrollo. 1.- 1.- Salut ambiental i infermeria 2.- Infermeria comunitaria 3.- Salut 2.0 1.- Estudios funcionales del suelo pélvico. 2.- A determinar con el/la estudiante. 3.- A determinar con el/la estudiante. 4.- A determinar con el/la estudiante. 1.- Salud sexual. 2.- Salud reproductiva. 3.- Género y salud. 4.- Problemas de salud específicos de la mujer. 5.- Lactància materna. (Carlos Saus) Temàtica orientativa del TFG 339 TREBALL FI DE GRAU Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 49 50 51 52 330 Sociología Y 755 Sociologia Antropología Social 46 125 Enfermería 125 Enfermería 45 48 125 Enfermería 44 125 Enfermería 125 Enfermería 43 47 125 Enfermería 42 [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) [email protected] [email protected] 255 Enfermeria 255 Enfermeria (Podologia) [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 255 Enfermeria [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] c-e Leyda Pineda Julian Rochina Julian Rochina Juliá Roca Izquierdo Renau Hinarejos Monleon Grau i Muñoz Gracia Perez Gonzalez Torrijos Gomez Verdeguer Ginel Ramirez Gimenez Campos Gascon I Palomares COGNOMS Rosa Ivan Mariano Marta Marta Ruben Arantxa Francisco Javier Jaime Xavier Raquel Ma Soledad Margarita NOM Pàgina 4 Incidències PROFESSORAT PER A TUTELA DELS TFG INFERMERIA amb temàtiques orientatives per a l'alumnat 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 125 Enfermería 41 255 Enfermeria (Podologia) ÀREA DE CONEIXEMENT 125 Enfermería DEPARTAMENT 40 Nbre prof 34390 TFG Infermeria Curs 2016-17 TFG_Professorat_assignacions 2 3 1 2 2 2 2 3 2 3 3 2 2 Nombre TFG Inf a tutelar 231 1.- A determinar por el/la estudiante 1.- Síndromes geriátricos en personas mayores institucionalizadas. 2.- Síndromes geriátricos en la comunidad. 3.- Valoración geriátrica integral en personas mayores. 4.- Valoración geriátrica integral en la comunidad. 5.- Lesiones cutáneas: investigación básica aplicada (a precisar con el/la estudiante). 6.- Prevención en la aparición de las lesiones cutáneas. 1.- 1.- Pie geriátrico 1.- Sistemas de descarga de presión en úlceras de pie diabético 1.- Valoración del grado de conocimiento de los pacientes y los profesionales sanitarios sobre la resonancia magnética. 2.- Claustrofobia en resonancia magnética.Revisión Sistemática. 3.- Valoración de enfermería en la resonancia magnética cardíaca con estrés farmacológico 1.- Masculinitats/feminitats i salut. La construcció social del gènere. 2.- Perspectiva sociològica/antropològica de la salut, la malaltia i l'emmalaltir. 1.- Cuidados de enfermería en Unidades de reanimación postquirúrgica: dominio seguridad/protección. 2.- Cuidados de enfermería en Unidades de reanimación postquirúrgica: manejo de la vía aérea. 3.- Cuidados de enfermería en Unidades de reanimación postquirúrgica: dominio actividad/reposo. 4.- Cuidados de enfermería en Unidades de reanimación postquirúrgica: dominio confort. 1.- La imagen de la enfermeria en medios de comunicación, audiovisuales, y publicidad 2.- Bioética y cuidados criticos 3.- Proyectos de reduccion y control de infecciones nosocomiales en unidades de críticos 1.- Activitat física i promoció de la salut. 2.- Activitat física i promoció de la salut. 1.- A elección del alumno/a. 1.- Atenció al final de la vida en persones majors 2.- Geriatria i infermeria: valoració geriàtrica, síndromes geriàtrics 1.- Dismetries i marxa. 2.- Primer radi i marxa. 3.- Fisioteràpia i osteopatia podològica. 4.- Marxa infantil. 5.- Lessions de membre inferior en carrera 6.- Lesisons de membre inferior en ciclisme Temàtica orientativa del TFG TREBALL FI DE GRAU 340 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 63 64 65 66 125 Enfermería 60 125 Enfermería 125 Enfermería 59 62 255 Enfermeria (Podologia) 125 Enfermería 58 125 Enfermería [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 125 Enfermería 57 61 [email protected] 813 Treball Social i Serveis Socials 350 Trabajo Social Y Servicios Sociales 56 [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria [email protected] 325 Filología Catalana 140 Filología Catalana 55 [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 125 Enfermería 54 c-e [email protected] ÀREA DE CONEIXEMENT Muñoz Crespo Moya Romero Mora Miguel Montal Navarro Molina Barceló Merelles Tormo Martinez Sabater Martinez Martinez Martínez Lledó Martinez Espinosa Martín López Martí Mestre Macián Romero Llorca Porcar COGNOMS Santiago Juan Ramón De Francisco Maria Angeles Ana Antoni Antonio Maria Isabel Hector Olivia Miguel Ángel Joaquim Balbi Cecili Alicia NOM Pàgina 5 Baixa, pendent substitució Incidències PROFESSORAT PER A TUTELA DELS TFG INFERMERIA amb temàtiques orientatives per a l'alumnat 255 Enfermeria 125 Enfermería DEPARTAMENT 53 Nbre prof 34390 TFG Infermeria Curs 2016-17 TFG_Professorat_assignacions 1 3 2 2 2 2 2 3 2 2 1 1 2 3 Nombre TFG Inf a tutelar 231 1.- 1.- Cuidados en paciente Anticoagulado. 2.- Cuidados en enfermedad inflamatoria intestinal. 3.- Cuidados paliativos. 1.- Enfermedad inflamatoria crónica intestinal. 2.- Transtornos funcionales digestivos. 3.- Enfermnedades hepáticas y pancreáticas. 4.- Enfermería y métodos diagnósticos de las enfermedades digestivas. 1.- Cuidados de enfermería en el recién nacido hospitalizado 2.- Problemas nutricionales en la infancia y la adolescencia 1.- Desigualdades en salud y género 2.- Prevención secundaria del cáncer 1.- Condicions de vida i salut en famílies monomarentals. 2.- Enquesta Nacional de Salut, estudi comparatiu d'algunes variables 3.- Salut laboral. / Atur i salut 4.- El soroll i la salut 5.- Gestió i administració dels serveis de salut (infermeria) 6.- Teràpies complementàries (acupuntura mà-peu -- su-jok) 1.- Seguridad del paciente 2.- Calidad de vida en Arnold-Chiari 3.- Simulación clínica avanzada 4.- Hábitos de salud 5.-Seguridad Del paciente 6.- Simulación Clínica avanzada 1.- Prevención de enfermedades relacionadas con la alimentación 2.- Promoción de la salud en diferentes ámbitos,(escolar, ancianos, grupos vulnerables, etc..) 3.- Prevención de enfermedades cardiovasculares 4.- Prevención de las enfermedades vacunables 1.- Abordaje del pie diabético 2.- Podología Infantil 1.2.- 1.- Política social y sanidad. 2.- Promoción de la autonomía personal y atención a personas en situación de dependencia. 3.- Servicios sociales y servicios sanitarios. 1.- La medicina en la fraseologia catalana. 2.- El català en els gèneres mèdics. 3.- La medicina en la literatura catalana. 4.- La terminologia de les ciències de la salut 1.- Podologia dermatológica 2.- Cirugía ambulatoria 1.- Recién nacido de alto riesgo. 2.- Alimentación en pediatría y/o adolescencia. 3.- Temática sobre patología o prevención en la edad pediátrica. Temàtica orientativa del TFG 341 TREBALL FI DE GRAU Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 255 Enfermeria 027 Anatomia i Embriologia Humana 383 Filosofia Moral [email protected] 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 017 Anatomía Y Embriología Humana Filosofia, Metafísica i Teoria del Coneixement, Lògica i Filosofia de la Ciència i Filosofia Moral 125 Enfermería Biologia Cel·lular, 052 Biologia Biologia Funcional i Funcional Antropologia Física 125 Enfermería 125 Enfermería 69 70 71 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 72 73 74 75 76 77 78 79 80 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 255 Enfermeria [email protected] [email protected] [email protected] 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria Puchau Peris Pla Piera Pertusa Grau Peris Pascual Pérez Zafrilla Pérez Moltó Pérez Dolz Orenga Orenga Nieto Gil Navarro Soriano Navarro Martinez Navarro García Navarro Flores [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 125 Enfermería 68 Muñoz Ferriol COGNOMS 383 Filosofia Moral [email protected] 67 c-e Filosofia, Metafísica i Teoria del Coneixement, Lògica i Filosofia de la Ciència i Filosofia Moral ÀREA DE CONEIXEMENT DEPARTAMENT Ines Antonio José Francisco Amparo Pedro Jesús Francisco José Francisco Blas Javier Maria Pilar Silvia Rut Inmaculada Emmanuel Mª Amparo NOM Pàgina 6 Incidències PROFESSORAT PER A TUTELA DELS TFG INFERMERIA amb temàtiques orientatives per a l'alumnat Nbre prof 34390 TFG Infermeria Curs 2016-17 TFG_Professorat_assignacions 1 3 1 1 1 3 3 3 2 3 2 2 2 1 Nombre TFG Inf a tutelar 231 1.- 1.- El lavado de manos en la prevención de las infecciones nosocomiales. 2.- La prevención de riesgos en la contaminación biológica profesional. 1.- Avances en investigación biomédica y su aplicación sanitaria . Más concretamente: 2.- Reproducción humana y Biología del Desarrollo. 3.- Patología celular y molecular y/o toxicología ambiental 1.- Terapias alternativas y complementarias en el cuidado de la salud 1.- Calidad de vida y bienestar subjetivo. 2.- Factores psicosociales en la salud y enfermedad. 3.- Los principios de la Bioética. 4.- Ética de la enfermería como ética del cuidado. 1.2.- 1.- Heridas crónicas del pie diabético 2.- Heridas crónicas del miembro inferior 3.- Abordaje de enfermería del paciente ostomizado 4.- Alteraciones del equilibrio en ancianos 1.-Salut de la dona 2.-Salut reproductiva 3.-Obstetrícia i ginecologia 1.2.- 1.- Seguridad del personal de enfermería en el área quirúrgica. 2.- A concretar con el/la estudiante. 1.2.- 1.2.- 1.2.- 5.- Bioética y Derechos Humanos. 6.- Educación para la salud y bioética en perspectiva de aprendizaje servicio. Temàtica orientativa del TFG TREBALL FI DE GRAU 342 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 90 91 92 125 Enfermería 87 89 125 Enfermería 86 125 Enfermería [email protected] 330 Sociología Y 755 Sociologia Antropología Social 85 88 [email protected] 255 Enfermeria 125 Enfermería 84 [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 255 Enfermeria [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria [email protected] [email protected] 255 Enfermeria (Podologia) 125 Enfermería 83 255 Enfermeria [email protected] 345 Filologia Anglesa 155 Filología Inglesa Y Alemana 82 COGNOMS Sanjuan I Nebot Sanchis Sales Sánchez Martínez Sanchez Garcia Sales Orts Ruiz Ros Ruiz García Rúbio i Jiménez Ruano Casado Ricós Viñes Ricart Vayà [email protected], conc Queralt Blasco c-e 255 Enfermeria ÀREA DE CONEIXEMENT 125 Enfermería DEPARTAMENT Lluís Francesc Enrique Vanessa Ana Maria Rafael Vicente Manuel Llorenç M. Luisa Beatriz Alícia Ana NOM Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] Pàgina 7 Sabàtic, primer semestre Baixa, substitueix Peiró Gimeno, xxxx a) 3+3h b) 3+3h Baixa, substitueix Simó Sanz, Conchin 4+4 h Incidències PROFESSORAT PER A TUTELA DELS TFG INFERMERIA amb temàtiques orientatives per a l'alumnat 81 Nbre prof 34390 TFG Infermeria Curs 2016-17 TFG_Professorat_assignacions 2 2 1 3 3 2 3 2 1 1 1 2 Nombre TFG Inf a tutelar 231 1.- Anys potencials de vida perduts. 2.- Mortalitat. 3.- Estudi sociodemogràfic de la població. 1.2.- 1.- Cuidados enfermeros a las personas con transtorno mental grave. 2.- Estandarización de cuidados en salud mental. 1.- Estudio comunitario de salud. 2.- Género y salud. 3.- Salud laboral. 1.- Cuidados en psiquiatría y salud mental. 2.- Hospitalización psiquiátrica domiciliaria. 3.- Dispositivos psicosociales de salud mental. 4.- Hospitalización psiquiátrica de corta estancia 5.- Asistencia de enfermería psiquiátrica asertiva-comunitaria 1.- Atención de enfermería a pacientes hospitalizados con problemas médico 1.- Salud laboral (vacunas, accidentes de trabajo, higiene postural). 2.- Accidentes biológicos. Sistemas de bioseguridad. Medidas de prevención. 3.- Competencias enfermeras (cirugía menor, inmovilizaciones, administración de medicamentos). 1.- Les cures pal·liatives. 2.- La multiculturalitat en l'àmbit sanitari. 1.- Promoción de la salud. 2.- Educación para la salud. 3.- Programas de salud. 4.- Salud escolar. 5.- Programas de salud escolar. 6.- Educación para la salud. 1.- 1.- Estudio de los tiempos verbales en la sección de Discusión de los artículos de investigación escritos en inglés en el campo de las ciencias de la salud. 2.- Estudio de clases de palabras y vocabulario recurrente a través de la lingüística computacional en los artículos de investigación escritos en inglés en el área de ciencias de la salud. 1.- Activitat física i promoció de la salut (Ana Queralt) 2a.- Tecnologias de la información aplicadas a la salud. (Conchin Simó) 2b.- Adicciones comportamentales. 2c.- Educación para la salud. Temàtica orientativa del TFG 343 TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 383 Filosofia Moral 027 Anatomia i Embriologia Humana Filosofia, Metafísica i Teoria del Coneixement, Lògica i Filosofia de la Ciència i Filosofia Moral 017 Anatomía Y Embriología Humana 125 Enfermería 125 Enfermería 95 96 97 98 99 Biologia Cel·lular, 052 Biologia Biologia Funcional i Funcional Antropologia Física 125 Enfermería 125 Enfermería 101 102 103 255 Enfermeria 255 Enfermeria 125 Enfermería 100 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 383 Filosofia Moral [email protected] Filosofia, Metafísica i Teoria del Coneixement, Lògica i Filosofia de la Ciència i Filosofia Moral Torreblanca Tamarit Tormo Maicas Soler Blasco Sola Martín Smith Ferres Siurana Aparisi Siurana Aparisi Sevilla Espí Santainés Borredá COGNOMS [email protected] Valera Lloris [email protected], ademam Trapero Gimeno [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] 255 Enfermeria 125 Enfermería [email protected] c-e 94 255 Enfermeria ÀREA DE CONEIXEMENT 125 Enfermería DEPARTAMENT Raquel Isabel Amparo Vicente Raquel Ana María Elvira Juan Carlos Juan Carlos Fernando Javier Elena NOM Pàgina 8 Baixa, substitueix De Maya Martínez, Ana, 4+4 h García xxxx, Paula, 4+4 h Incidències PROFESSORAT PER A TUTELA DELS TFG INFERMERIA amb temàtiques orientatives per a l'alumnat 93 Nbre prof 34390 TFG Infermeria Curs 2016-17 TFG_Professorat_assignacions 3 3 1 4 1 3 3 1 1 1 2 Nombre TFG Inf a tutelar 231 1.2.3.- 1.- Aspectos farmacológicos (errores de administración, interacciones, falta de cumplimiento, etc.) en diferentes patologías. 2.- Terapéutica de las enfermedades cardiovasculares. 3.- Tema libre a elegir por el alumno o alumna. 1.- La Epigenética y la promoción de buenos hábitos durante la infancia. 1.- Cura fisiológica en el tratamiento de heridas de cualquier etiología. 2.- Medición de presiones en los sistemas de compresión. Importancia y transcendencia clínica. 3.- Detección precoz de alteraciones del aparato locomotor en la población infantil. 4.- Cura fisiológica en el tratamiento de heridas de cualquier etiología. 1.- Salud pública. 2.- Epidemiología/Epidemiología social. 3.- Desigualdades sociales en salud. 1.- Cures crítiques quirúrgiques 1.2.3.- 1.- Ética del humor y enfermería.2.- Ética y legislación actual en el final de la vida. 3.- Los principios de la Bioética.4.- Ética de la enfermería como ética del cuidado. 5.- Bioética y Derechos Humanos.6.- Educación para la salud y bioética en perspectiva de aprendizaje servicio. 1.- Ética del humor y enfermería. 2.- Ética y legislación actual en el final de la vida. 1.- Acuerdos de gestión en AP. 2.- Sistemas de información en AP. Abucasis II. 3.- Prevención y cuidados de las UPP. 1.- Tècniques de reproducció assistida. 2.- Abordatge de les donants d'òvuls en reproducció assistida. 3.- Infertilitat femenina: problemes de caràcter immunològic. 4.- Història de la Infermeria en l'època contemporània a Espanya: Escola de Rubio y Galí. Temàtica orientativa del TFG TREBALL FI DE GRAU 344 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 125 Enfermería 105 106 107 108 109 110 DEPARTAMENT 104 Nbre prof Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria 255 Enfermeria ÀREA DE CONEIXEMENT 34390 TFG Infermeria Curs 2016-17 [email protected] [email protected] c-e 3 z Titular (pendent oposició) Pàgina 9 2 1 1 3 3 Nombre TFG Inf a tutelar z Assodiat 3+3 h (pendent contractació) Incidències 1 José Vicente Gabriel NOM 231 z Ajudant/a Doctor/a 3 z Ajudant/a Doctor/a 2 z Ajudant/a Doctor/a 1 Visconti Gijón Vidal Blanco COGNOMS PROFESSORAT PER A TUTELA DELS TFG INFERMERIA amb temàtiques orientatives per a l'alumnat TFG_Professorat_assignacions 1.2.3.- 1.2.- 1.- 1.- 1.- 1.- Uso de las TIC en las ciencias de la salud. 2.- Avances en la seguridad del paciente. 3.- Modelos en la gestión sanitaria. Paradigmas de los nuevos sistemas de gestión. 1.- Salud y enfermedad en el entorno familiar. 2.- Salud y enfermedad: aspectos psicosociales. 3.- Educación y salud. 4.- Género y salud. Temàtica orientativa del TFG 345 TREBALL FI DE GRAU Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 346 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 347 TREBALL FI DE GRAU Apèndix B Competències generals i especı́fiques del tı́tol de Grau Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 348 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 349 TREBALL FI DE GRAU Objectius/competències generals a) Valors professionals, actituds i comportaments ètics G-1 Ser capaç, en l’àmbit de la infermeria, de prestar una atenció sanitària integral i professional adequada a les necessitats de salut de la persona, la famı́lia i la comunitat a les quals atenen, des del reconeixement al dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements cientı́fics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontológicas aplicables. G-2 Reconèixer el dret a la salut, aplicar el principi d’equitat social a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-3 Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social i multicultural. G-4 Reflexionar sobre la importància de l’anàlisi de gènere en salut, i comprendre com en funció d’aquell els estils de vida, l’ús del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones. G-5 Conèixer i interpretar el marc conceptual de gènere, aixı́ com el marc normatiu i institucional relatiu a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. G-6 Analitzar i reflexionar sobre les conseqüències del ser dona i home en el procés d’emmalaltir, l’atenció diferencial que es rep i la manera especı́fica d’afrontar el dolor i la malaltia. G-7 Comprendre a les persones, considerant-les des d’una perspectiva holı́stica, com éssers autònoms i independents, actuant sense prejudicis, assegurant el respecte a les seues opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional. G-8 Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-9 Conèixer i aplicar el codi ètic i deontológico de la infermeria espanyola, comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació. G-10 Treballar en equip, entenent aquest com unitat bàsica en la qual s’integren, estructuren i organitzen, de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar, els i les professionals i altre personal de les organitzacions assistencials, com forma d’assegurar la qualitat de l’atenció sanitària. G-11 Mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat en l’atenció a la salut. G-12 Proposar i desenvolupar actuacions d’atenció a la salut que privilegien la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, i que propendisquen a la millora de les condicions de vida de la població. b) Fonaments cientı́fics de la professió G-13 Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria, per a la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció integral de les persones, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població. G-14 Reconèixer els elements essencials de la pràctica professional en els àmbits de la persona, la famı́lia i la comunitat. G-15 Basar les intervencions de la infermeria en l’evidència cientı́fica i en els mitjans disponibles. c) Habilitats professionals G-16 Planificar i prestar cures d’infermeria dirigits a les persones, famı́lia o grups, orientats als resultats en salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clı́nica i assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut. G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, famı́lia, grups i comunitat, orientats als resultats en salut, avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 350 G-18 Promoure i respectar el dret de participació, informació i autonomia en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de salut-malaltia i mort. G-19 Protegir la salut i el benestar de les persones, famı́lia i grups atesos, garantint una atenció integral. G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona, la famı́lia i la comunitat, que fomenten el autocuidado en el maneig de la salut. G-21 Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de la salut, la cooperació multidisciplinar, la integració dels processos i la continuı̈tat assistencial, en coordinació amb tots els nivells de l’atenció sanitària i d’altres recursos i serveis sociosanitarios. G-22 Conèixer les estratègies per a adoptar mesures de confortabilidad i atenció de sı́mptomes, dirigides al pacient i famı́lia, en l’aplicació de cures pal.liatives que contribuı̈squen a alleujar la situació de malalts avançats i terminals. G-23 Desenvolupar accions d’educació per a la salut utilitzant les estratègies adequades a les persones, famı́lies i comunitats, posant al alzance de la població i en un llenguatge comprensible la informació cientı́fica i les recomanacions que es deriven. G-24 Planificar, organitzar i avaluar activitats formatives dirigides al personal d’infermeria i altres professionals de la salut. d) Habilitats de comunicació G-25 Establir una comunicació veraça, eficaç i respectuosa amb pacients, famı́lia, grups socials, altres professionals i mitjans de comunicació, tant de forma oral com escrita, i fomentar l’educació per a la salut. G-26 Conèixer i aplicar tècniques i instruments de comunicació des d’una perspectiva no sexista, tant en la relació interpersonal com en les dinàmiques de grup. e) Salut pública i sistemes de salut G-27 Conèixer l’estructura, funcionament i finançament dels sistemes sanitari i sociosanitario, amb la finalitat d’utilitzar de forma òptima els recursos disponibles. G-28 Establir procediments d’avaluació, utilitzant principis cientificotècnics i de qualitat. G-29 Conèixer i utilitzar els diferents sistemes d’informació sanitària. G-30 Identificar els determinants de la salut, tant biològics com demogràfics, ambientals, socials, econòmics, culturals, psicològics i de gènere, analitzar la seua influència en les condicions de vida i treball de la població i la seua repercussió en el procés de salut-malaltia. G-31 Identificar la participació comunitària com un element imprescindible per al desenvolupament de la promoció de la salut, aixı́ com participar en la formulació, execució i avaluació de polı́tiques públiques saludables i projectes intersectoriales que enfortisquen el desenvolupament local. f) Maneig de la informació G-32 Conèixer, valorar crı́ticament i saber utilitzar les fonts d’informació clı́nica, biomèdica i sanitària, per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientı́fica i epidemiológica. G-33 Aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les activitats clı́niques, terapèutiques, preventives, de promoció de la salut i d’investigació. g) Anàlisi crı́tic i investigació G-34 Tenir en l’activitat professional un punt de vista crı́tic, creatiu, constructiu i orientat a la investigació en salut. G-35 Comprendre la importància i les limitacions del pensament cientı́fic en l’estudi, la prevenció i el maneig de l’estat de salut de les persones. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 351 TREBALL FI DE GRAU G-36 Adquirir la formació bàsica per a l’activitat investigadora, identificant els elements i fases que intervenen en el procés d’investigació. G-37 Ser capaç de formular hipòtesi, recol.lectar i valorar de forma crı́tica la informació per a la resolució de problemes aplicant, entre uns altres, l’enfocament de gènere. Objectius/competències especı́fiques E-1 Conèixer i identificar l’estructura i funció del cos humà. Comprendre les bases moleculars i fisiològiques de les cèl.lules i els teixits. Conèixer les caracterı́stiques biològiques especı́fiques (cromosómicas, gonadales, hormonales, de dimorfismo cerebral i genital). E-2 Conèixer l’ús i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures d’infermeria, posant especial atenció a la diferència segons edat i sexe. E-3 Conèixer els diferents grups de fàrmacs, els principis de la seua autorització, ús i indicació i els mecanismes d’acció dels mateixos. Utilització dels medicaments, avaluant els beneficis esperats i els riscos associat i/o efectes secundaris derivats de la seua administració i consum en funció de la diferència sexual. E-4 Conèixer i valorar les necessitats nutricionals de les persones sanes i amb problemes de salut al llarg del cicle vital i segons l’activitat fı́sica, per a promoure i reforçar pautes de conducta alimentària saludable. Identificar els nutrientes i els aliments que es troben. Identificar els problemes nutricionals de major prevalença en dones i homes i seleccionar les recomanacions dietètiques adequades. E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes d’informació i comunicació de les cures de salut. E-6 Conèixer els processos fisiopatológicos i les seues manifestacions i els factors de risc que determinen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital en funció del gènere. E-7 Identificar les respostes psicosociales de les persones davant les diferents situacions de salut (en particular, la malaltia i el sofriment), seleccionant les accions adequades per a proporcionar ajuda en les mateixes. Establir una relació empática i respectuosa amb el pacient i famı́lia, d’acord amb la situació de la persona, problema de salut i etapa de desenvolupament. Utilitzar estratègies i habilitats que permeten una comunicació efectiva amb pacients, famı́lies i grups socials aixı́ com l’expressió de les seues preocupacions i interessos des de la perspectiva de gènere. E-8 Reconèixer les situacions de risc vital i saber executar maniobres de suport vital bàsic i avançat. E-9 Conèixer i identificar els problemes psicològics i fı́sics derivats de la violència de genere per a capacitar a l’estudiant en la prevenció la detecció precoç, l’assistència i la rehabilitació de les mates d’aquesta forma de violència. E-10 Identificar, integrar i relacionar el concepte de salut i les cures, des d’una perspectiva històrica, per a comprendre l’evolució de la cura infermer. E-11 Comprendre des d’una perspectiva ontològica i epistemológica l’evolució dels conceptes centrals que configuren la disciplina infermera, aixı́ com els models teòrics més rellevants, aplicant la metodologia cientı́fica en el procés de cuidar i desenvolupant els plans de cures corresponents. E-12 Aplicar el procés d’infermeria per a proporcionar i garantir el benestar, la qualitat i seguretat a les persones ateses. E-13 Conèixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria. E-14 Dirigir, avaluar i prestar les cures integrals d’infermeria a l’individu a la famı́lia i a la comunitat. E-15 Capacitat per a descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar per a proporcionar una cura integral d’infermeria a l’individu, la famı́lia i la comunitat. Comprendre la funció i activitats i actitud cooperativa que el professional ha de desenvolupar en un equip d’Atenció Primària de Salut. Promoure la participació de les persones i grups en el seu procés de salut-malaltia. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per a atendre a les persones en situacions de salut i malaltia com integrants d’una comunitat. Identificar i analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus, grups i comunitat. Aplicar els mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per a identificar els problemes de salut més rellevants en una comunitat. Analitzar les dades estadı́stiques referits a estudis poblacionals des de la perspectiva de gènere, identificant les possibles causes de problemes de salut. Educar, facilitar i donar suport la salut i el benestar dels membres de la comunitat, les vides de la qual estan afectades per problemes de salut, risc, sofriment, malaltia, incapacitat o mort. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 352 E-16 Conèixer les alteracions de salut de l’adult, identificant les manifestacions que apareixen en les seues diferents fases. Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut. Analitzar les dades arreplegades en la valoració, prioritzar els problemes del pacient adult, establir i executar el pla de cures i realitzar la seua avaluació. Realitzar les tècniques i procediments de cures, establint una relació terapèutica amb els malalts i familiars. Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desviacions de salut. Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de l’equip. E-17 Identificar les caracterı́stiques de les dones en les diferents etapes del cicle reproductiu i en el climaterio i en les alteracions que es poden presentar proporcionant les cures necessàries en cada etapa. Aplicar cures generals durant el procés de maternitat per a facilitar l’adaptació de les dones i els neonatos a les noves demandes i prevenir complicacions. E-18 Conèixer els aspectes especı́fics i les cures del neonato. Identificar les caracterı́stiques de les diferents etapes de la infància i adolescència i els factors que condicionen el patró normal de creixement i desenvolupament. Conèixer els problemes de salut més freqüents en la infància i identificar les seues manifestacions. Analitzar les dades de valoració del xiquet, identificant els problemes d’infermeria i les complicacions que poden presentar-se. Aplicar les tècniques que integren la cura d’infermeria, establint una relació terapèutica amb els xiquets i els seus cuidadores. Seleccionar les intervencions dirigides al xiquet sa i al malalt, aixı́ com les derivades dels mètodes de diagnòstic i tractament. Ser capaç de proporcionar educació per a la salut als pares o cuidadores primaris. E-19 Comprendre els canvis associats al procés d’envellir i la seua repercussió en la salut. Identificar les modificacions estructurals, funcionals, psicològiques i de formes de vida associades al procés d’envellir. Conèixer els problemes de salut més freqüents en les persones majors. Seleccionar-les intervencions cuidadoras dirigides a tractar o a prevenir els problemes de salut i la seua adaptació a la vida diària mitjançant recursos de proximitat i suport a la persona anciana. E-20 Conèixer el Sistema Sanitari Espanyol. Identificar les caracterı́stiques de la funció directiva dels serveis d’infermeria i la gestió de cures. Conèixer i ser capaç d’aplicar les tècniques d’adreça de grups. E-21 Conèixer la legislació aplicable i el codi ètic i deontológico de la infermeria espanyola, inspirat en el codi europeu d’ètica i deontologia infermera. Prestar cures, garantint el dret a la dignitat, privadesa, intimitat, confidencialitat i capacitat de decisió del pacient i famı́lia. Individualitzar la cura considerant l’edat, el gènere, les diferències culturals, el grup ètnic, les creences i valors. E-22 Conèixer els problemes de salut mental més rellevants en les diferents etapes del cicle vital, proporcionant cures integrals i eficaces,en l’àmbit de la infermeria aplicant l’anàlisi de gènere. E-23 Conèixer les cures pal.liatives i control del dolor per a prestar cures que alleugen la situació dels malalts avançats terminals. E-24 Pràctiques preprofesionales. En forma de rotatori clı́nic independent i amb una avaluació final de competències, en els centres de salut hospitals i altres centres assistencials que permeten incorporar els: valors professionals, competències de comunicació, assistència, raonament clı́nic, gestió clı́nica, judici crı́tic, integrant en la pràctica professional els coneixements, habilitats i actituds de la infermeria, basats en principis i valors, associats a competències descrites en els objectius generals i en les matèries que conformen el titule. E-25 matèries. Treball fi de grau. Matèria Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 353 TREBALL FI DE GRAU Apèndix C Documents d’acceptació de cotutela del TFG (professorat de la Universitat e València) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 354 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 355 TREBALL FI DE GRAU GRAU D’INFERMERIA DOCUMENT D’ACCEPTACIÓ DE COTUTELA DEL TREBALL FI DE GRAU Sr/a. president/a de la Comissió Acadèmica de Treball Fi de Grau d’Infermeria, , com , a professor/a del Departament d’/de de la Universitat de València i , professor/a del Departament d’/de , de la Universitat de València ACCEPTEM LA COTUTELA del Treball Fi de Grau que duu per tı́tol a realitzar per l’estudiant/a , amb DNI/passaport en el grup En València, a , matriculat/da de la titulació de Grau d’Infermeria, de el curs de Signat: (Professor/a 1) (Professor/a 2) A/A DEL SR/A. PRESIDENT/A DE LA COMISSIÓ DE TREBALL DE FI DE GRAU D’INFERMERIA Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 356 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 357 TREBALL FI DE GRAU Apèndix D Document de cotutela del TFG per una persona que pertany a institució, organisme o empresa diferent a la Universitat de València Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 358 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 359 TREBALL FI DE GRAU GRAU D’INFERMERIA DOCUMENT DE COTUTELA TFG PER PERSONA D’ENTITAT DIFERENT A LA UNIV. VALÈNCIA Sr/a. president/a de la Comissió Acadèmica de Treball Fi de Grau d’Infermeria, , com , a professor/a del Departament d’/de de la Universitat de València i la següent persona: (indicar nom i cognoms complets, DNI, entitat a la qual pertany, categoria professional, relació contractual) [Ajuntar el vist-i-plau lliurat per la Direcció de l’entitat] ACCEPTEM LA COTUTELA del Treball Fi de Grau que duu per tı́tol a realitzar per l’estudiant/a , amb DNI/passaport en el grup En València, a , matriculat/da de la titulació de Grau d’Infermeria, de el curs de Signat: (Professor/a Dep. Univ.) (Persona d’altra institució) A/A DEL SR/A. PRESIDENT/A DE LA COMISSIÓ DE TREBALL DE FI DE GRAU D’INFERMERIA Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 360 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 361 TREBALL FI DE GRAU Apèndix E Sol.licitud de canvi de tutor o tutora del TFG Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 362 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 363 TREBALL FI DE GRAU GRAU D’INFERMERIA SOL.LICITUD DE CANVI DE TUTOR/A O DE TEMA DEL TREBALL FI DE GRAU Canvi de tutor/a Canvi de tema Sr/a. president/a de la Comissió Acadèmica de Treball Fi de Grau d’Infermeria, l’alumne/a , amb DNI/passaport grup , matriculat/da en el de la titulació de Grau d’Infermeria, el curs EXPOSA SOL.LICITA En València, a de Signatura del nou tutor/a de Signatura de l’alumne/a A/A DEL SR/A. PRESIDENT/A DE LA COMISSIÓ DE TREBALL DE FI DE GRAU D’INFERMERIA Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 364 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 365 TREBALL FI DE GRAU Apèndix F Document de proposta inicial de TFG i justificació del tema d’estudi elegit (a entregar al tutor o tutora en la primera cita) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 366 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 367 TREBALL FI DE GRAU GRAU D’INFERMERIA PROPOSTA INICIAL DE TFG I JUSTIFICACIÓ DEL TEMA D’ESTUDI (a entregar al tutor o tutora en la primera cita) 1. Tutor/Tutora 2. Alumne/Alumna Telèfon: Correu electrònic: DNI: 3. Tipus de treball 1 2 3 4 5 Treball de revisió i investigació bibliogràfica relacionat amb la titulació. Treball de caràcter o d’aplicació professional relacionat amb la titulació. Treball experimental o teòric relacionat amb la titulació. Treball coordinat amb les pràctiques externes de la titulació. Altre treball no inclòs en les modalitats anteriors. 4. Àrea o lı́nia temàtica Aclariments sobre la lı́nia temàtica (si es considera pertinent) 5. Proposta inicial de tı́tol del TFG ENTREGAR AL TUTOR O TUTORA EN LA PRIMERA CITA ENTRE PROFESSOR/A I ALUMNE/A Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 368 6. Interès i motivació de l’estudiant/a pel tema elegit 7. Rellevància cientı́fica del tema d’estudi a desenvolupar en el TFG 8. Preguntes clau sobre el tema d’estudi que es vol desenvolupar en el TFG 9. Proposta inicial d’objectiu general (i obj. especı́fics) sobre l’estudi a desenvolupar ENTREGAR AL TUTOR O TUTORA EN LA PRIMERA CITA ENTRE PROFESSOR/A I ALUMNE/A Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 369 TREBALL FI DE GRAU 10. Viabilitat per al desenvolupament del treball (accés a dades, a persones, a llocs, disponibilitat de temps, recursos materials necessaris, etc.) 11. Proposta de cronograma per al desenvolupament del treball (per mesos, per setmanes, per perı́odes laborals entre festivitats, etc.) 12. Destresa en l’ús de programari programari quin/s/es grau de destresa Sistema operatiu 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Edició de text 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Full de càlcul 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Bases de dades documentals 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Paquet estadı́stic 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Data: / / Signatura: ENTREGAR AL TUTOR O TUTORA EN LA PRIMERA CITA ENTRE PROFESSOR/A I ALUMNE/A Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 370 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 371 TREBALL FI DE GRAU Apèndix G Justificant d’assistència a una sessió de tutela de TFG per circumstància extraordinària o sobrevinguda Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 372 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 373 TREBALL FI DE GRAU GRAU D’INFERMERIA JUSTIFICANT D’ASSISTÈNCIA A SESSIÓ DE TUTELA DE TREBALL FI DE GRAU PER CIRCUMSTÀNCIA EXTRAORDINÀRIA O SOBREVINGUDA El professor/La professora , del Departament d’/de , de la Universitat de València i tutor/a de TFG de l’estudiant/a , FAIG CONSTAR QUE l’esmentat/da alumne/a ha acudit a una sessió de tutela de TFG en la data, el lloc i el termini d’hores indicat a continuació: Data: Lloc: Hora inici i final: En València, a de de Signat: (El professor / La professora) A/A DEL PROFESSOR/A RESPONSABLE DE L’ASSIGNATURA A LA QUAL JUSTIFICAR L’ABSÈNCIA Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 374 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 375 TREBALL FI DE GRAU Apèndix H Components d’un Treball Fi de Grau Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 376 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 377 TREBALL FI DE GRAU TREBALL BASAT EN UN PROJECTE D’INVESTIGACIÓ DE CARÀCTER PRIMARI, EMPÍRIC (DE CAIRE QUANTITATIU) part inicial o preliminar del document Coberta Portada Declaració jurada de la originalitat del document Indicació dels drets d’autoria Resum i paraules clau Índex de continguts Índex de il.lustracions/Índex de figures (si escau) Índex de quadres/Índex de taules (si escau) text principal o cos del document 0. Introducció (amb la justificació cientı́fica del propòsit de la investigació i la utilitat i aplicabilitat dels resultats) 1. Marco teòric El marc teòric consisteix en l’exposició i anàlisi de la teoria o teories que serveixen com a fonament per explicar els antecedents i interpretar els resultats de la investigació que es va a efectuar. S’intenta, aixı́, relacionar un fenomen amb les seues causes per contestar les preguntes de la investigació com i per què. El marc teòric ho conformen els conceptes, les relacions i els enunciats; d’aquesta forma s’utilitza per a la formulació d’hipòtesi de l’efecte resultant d’una intervenció concreta. La fi última d’aquest marc és situar el problema dins del conjunt de coneixements existents que permeta orientar la investigació. Les funcions principals del marc teòric són: —Establir els lı́mits del camp d’investigació. —Actualitzar, agrupar i integrar els coneixements. —Constituir rutes d’investigació. —Precisar escenaris que conduı̈squen a la formulació d’hipòtesi. —Oferir un marc de referència per interpretar els resultats. L’elaboració d’un marc teòric passa pel desenvolupament de dues etapes fonamentals: —La recerca bibliogràfica. —L’adopció o el desenvolupament d’una teoria. En resum, el marc teòric analitza els antecedents i ofereix una visió de conjunt i conclou amb l’existència d’un problema, el problema cientı́fic que es pretén abordar. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 378 2. Objectius d’investigació (general i especı́fics)/Hipòtesis (si escau) 3. Metodologia/Disseny metodològic —Tipus i disseny general de l’estudi. —Revisió bibliogràfica. Procediment de la recerca bibliogràfica, bases de dades utilitzades, documents inicials obtinguts en primera instància (resultats de la recerca), documents finals d’interès (després d’aplicar els criteris de rebuig). —Definicions operacionals de les variables. Tabulació de les dades. —Univers d’estudi (població completa). Població diana. Criteris d’inclusió i exclusió. Població elegible, mostra. Selecció i grandària de la mostra. Unitat d’anàlisi i observació. —Intervenció proposada. —Recursos humans i materials. —Procediment per a la recol·lecció d’informació. Instruments a utilitzar. Mètodes per al control de la qualitat de les dades. —Procediments per garantir aspectes ètics en les investigacions amb subjectes humans. —Presentació dels resultats (quins i com van a ser presentats posteriorment). —Anàlisi dels resultats. —Mètodes i models d’anàlisis de les dades segons tipus de variables. —Programes a utilitzar per a l’anàlisi de les dades. —Cronograma. 4. Resultats/Anàlisis i resultats —Anàlisi exploratòria de les dades (univariable) —Relació entre variables (bivariable, multivariable) 5. Discussió 6. Conclusions (si escau) part final del document Referències bibliogràfiques Annexos Annex A Tı́tol de l’annex Annex B Tı́tol de l’annex (· · · ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 379 TREBALL FI DE GRAU TREBALL BASAT EN UN PROJECTE D’INVESTIGACIÓ (TEÒRIC) part inicial o preliminar del document Cubierta Portada Declaració jurada de la originalitat del document Indicació dels drets d’autoria Resum y palabras clave Índex de continguts Índex de il.lustracions/Índex de figures (si escau) Índex de quadres/Índex de taules (si escau) text principal o cos del document 0. Introducció 1. Revisió bibliogràfica 2. Plantejament del problema (justificació cientı́fica) 3. Justificació i ús dels resultats (objectius últims, aplicabilitat) 4. Marc teòric/Fonamentació teòrica El marc teòric consisteix en l’exposició i anàlisi de la teoria o teories que serveixen com a fonament per explicar els antecedents i interpretar els resultats de la investigació que es va a efectuar. S’intenta, aixı́, relacionar un fenomen amb les seves causes per contestar les preguntes de la investigació com i per què. El marc teòric ho conformen els conceptes, les relacions i els enunciats; d’aquesta forma s’utilitza per a la formulació d’hipòtesi de l’efecte resultant d’una intervenció concreta. La fi última d’aquest marc és situar el problema dins del conjunt de coneixements existents que permeti orientar la investigació. Les funcions principals del marc teòric són: —Establir els lı́mits del camp d’investigació. —Actualitzar, agrupar i integrar els coneixements. —Constituir rutes d’investigació. —Precisar escenaris que condueixen a la formulació d’hipòtesi. —Oferir un marc de referència per interpretar els resultats. L’elaboració d’un marc teòric passa pel desenvolupament de dues etapes fonamentals: —La recerca bibliogràfica. —L’adopció o el desenvolupament d’una teoria. En resum, el marc teòric analitza els antecedents i ofereix una visió de conjunt i conclou amb l’existència d’un problema, el problema cientı́fic que es pretén abordar. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 380 5. Objectius d’investigació (general i especı́fics) 6. Metodologia/Disseny metodològic —Tipus i disseny general de l’estudi. —Definicions operacionals de les variables. Tabulació de les dades. —Univers d’estudi (població completa). Població diana. Criteris d’inclusió i exclusió. Població elegible, mostra. Selecció i grandària de la mostra. Unitat d’anàlisi i observació. —Intervenció proposada. —Procediment per a la recol.lecció d’informació. Instruments a utilitzar. Mètodes per al control de la qualitat de les dades. —Procediments per garantir aspectes ètics en les investigacions amb subjectes humans. —Estimació de recursos humans i materials. 7. Pla d’anàlisi dels resultats —Mètodes i models d’anàlisis de les dades segons tipus de variables. —Programes a utilitzar per a l’anàlisi de les dades. 8. Cronograma part final del document Referències bibliogràfiques Annexos Annex A Tı́tol de l’annex Annex B Tı́tol de l’annex (· · · ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 381 TREBALL FI DE GRAU TREBALL BASAT EN UNA REVISIÓ CRÍTICA DE LA LITERATURA CIENTÍFICA part inicial o preliminar del document Coberta Portada Declaració jurada de l’originalitat del documento Indicació dels drets d’autoria Resum i paraules clau Índex de continguts Índex d’il.lustracions/Índex de figures (si escau) Índex de quadres/Índex de taules (si escau) text principal o cos del document 0. Introducció 1. Justificació i rellevància del treball de revisió. Establiment del problema d’investigació. 2. Objectius de la investigació (propòsit de la revisió, objectiu general, objectius especı́fics). 3. Metodologia/Disseny metodològic (etapes d’una revisió sistemàtica) —Formulació de la pregunta que es desitja respondre. Definició de la pregunta o preguntes de recerca. —Enumeració i descripció de les fonts de consulta (quins, per què s’han triat, per què es caracteritzen). —Descripció del procediment de recerca i localització dels documents. Definició dels criteris d’inclusió i exclusió. —Descripció dels resultats de la recerca. Quadre o figura resum amb els documents inicialment obtinguts segons fonts de consulta. —Procediment per a la creació de la base de dades pròpia amb un gestor de referències bibliogràfiques. —Criteris de revisió i de selecció dels estudis inicialment identificats. Documents finals després d’aplicar aquests criteris. —Explicació sobre quina informació procedent dels documents finalment inclosos en l’estudi va a ser recollida i tractada. —Explicació de l’estratègia mitjançant la qual es va a procedir a la comparació i a l’anàlisi de la informació (homogeneı̈tat i heterogeneı̈tat en les troballes). Indicació de les eines utilitzades per a aquesta comparació (taules, esquemes, etc.). —Indicació sobre la manera en què van a ser presentats els resultats (quins i com). —Cronograma. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU 382 4. Resultats/Anàlisis i resultats —Informació relativa a les caracterı́stiques dels estudis finalment seleccionats. —Informació relativa a aquest efecte o resultat objecte de l’estudi dels documents. 5. Discussió 6. Conclusions (si escau) part final del document Referències bibliogràfiques Annexos Annex A Tı́tol de l’annex Annex B Tı́tol de l’annex (· · · ) Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] 383 TREBALL FI DE GRAU Apèndix I Recomanacions per a l’elaboració de l’informe TFG Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] TREBALL FI DE GRAU Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. 384 Tel.: 963 864 182 (conserjerı́a) – Fax: 963 983 035 c-e: [email protected] Recomendaciones para la escritura del Informe TFG (Apéndice «I») 1 RECOMENDACIONES PARA LA ESCRITURA DEL INFORME DE TRABAJO FINAL DE GRADO Índice 1. Introducción 3 2. Aspectos generales 3 2.1. Papel y encuadernación . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 2.2. Tamaño . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 2.3. Tipo y tamaño de letra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 2.4. Márgenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 2.5. Paginación . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 2.6. Lengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 3. Estructura del informe 5 3.1. Parte inicial o preliminar del informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 3.1.1. Título . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 3.1.2. Cubierta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 3.1.3. Lomo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 3.1.4. Portada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 3.1.5. Declaración jurada de originalidad del trabajo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3.1.6. Indicación de los derechos de autoría del trabajo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3.1.7. Dedicatoria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3.1.8. Agradecimientos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3.1.9. Página de erratas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 3.1.10. Resumen y palabras clave . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 3.1.11. Prefacio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 3.1.12. Índice general o de contenido, y numeración de las divisiones y subdivisiones . . . . . 11 3.1.13. Lista de ilustraciones y de cuadros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 3.1.14. Lista de signos, símbolos, unidades, abreviaturas, acrónimos o términos . . . . . . . . 12 3.1.15. Glosario . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 3.2. Texto principal o cuerpo del informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 3.2.1. Introducción . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 3.2.2. Cuerpo o núcleo del informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 3.2.2.1. Párrafos e interlineado . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 3.2.2.2. Citas en el texto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 3.2.2.3. Citas textuales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 3.2.2.4. Notas a pie de página . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 3.2.2.5. Ilustraciones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 3.2.2.6. Cuadros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 3.2.2.7. Fórmulas matemáticas, físicas y químicas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjería - centralita) c-e: [email protected] — Fax: 963 983 035 2 (Apéndice «I») Recomendaciones para la escritura del Informe TFG 3.2.2.8. Magnitudes, unidades y sus símbolos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 3.2.3. Conclusiones y recomendaciones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 3.3. Lista de referencias bibliográficas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 3.3.1. Documentos impresos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 3.3.1.1. Presentación de las referencias bibliográficas . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 3.3.1.1.1. Monografías . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 3.3.1.1.2. Partes de monografías . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 3.3.1.1.3. Publicaciones en serie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 3.3.1.1.4. Artículos de publicaciones en serie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 3.3.1.1.5. Congresos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 3.3.1.1.6. Ponencias de congresos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 3.3.1.1.7. Tesis no publicadas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 3.3.1.1.8. Informes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 3.3.1.1.9. Legislación . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 3.3.1.1.10. Normas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 3.3.1.1.11. Documentos audiovisuales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 3.3.1.1.12. Patentes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 3.3.1.2. Pautas o especificaciones para la elaboración de referencias bibliográficas . . 25 3.3.1.2.1. Detalles formales o de estilo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 3.3.1.2.2. Algunas consideraciones sobre las especificaciones de los elementos en los esquemas de las referencias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 3.3.2. Documentos electrónicos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 3.3.2.1. Textos electrónicos, bases de datos y programas informáticos . . . . . . . . . 33 3.3.2.2. Partes de textos electrónicos, bases de datosy programas informáticos . . . . 33 3.3.2.3. Contribuciones en textos electrónicos, bases de datos y programas informáticos 33 3.3.2.4. Publicaciones electrónicas seriadas completas . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 3.3.2.5. Artículos y contribuciones en publicaciones electrónicas seriadas . . . . . . . 34 3.3.2.6. Boletines de noticias, listas de discusión . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 3.3.2.7. Mensajes electrónicos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 3.3.3. Correspondencia entre referencia bibliográfica y cita en el texto . . . . . . . . . . . . . 35 3.3.4. Aspectos a tener en cuenta al elaborar la lista con las referencias . . . . . . . . . . . . 38 3.3.5. Programas informáticos para la gestión de la bibliografía . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 3.4. Anexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 3.4.1. Tipos de de anexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 3.4.2. Numeración de los anexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 3.4.3. Referencias en los anexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 3.5. Partes finales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 3.5.1. Índice(s) especial(es) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 3.5.2. Cubierta posterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 4. Soporte electrónico 42 4.1. Depósito del trabajo mediante archivo electrónico, a través de página web (sede electrónica) . 42 4.2. Depósito del trabajo en papel y como soporte electrónico el CD, lápiz de memoria o similar . 43 Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjería - centralita) c-e: [email protected] — Fax: 963 983 035 Recomendaciones para la escritura del Informe TFG 1. (Apéndice «I») 3 Introducción Los informes constituyen actualmente una de las fuentes más importantes de información científica y técnica, por lo que la uniformidad en el procedimiento para su elaboración ayuda al intercambio de información, bien facilitando la comprensión a los lectores o el tratamiento del texto en un sistema de información. El presente manual se ha confeccionado con el propósito de orientar al alumnado de Grado y facilitarle el proceso de elaboración del informe de TFG. La información para su elaboración se ha obtenido de diversas normas UNE (Una Norma Española), equivalentes a sus respectivas Normas Internacionales ISO (Organización Internacional de Normalización), tales como las que se mencionan en el cuadro siguiente. Código de la norma UNE UNE UNE UNE 50-103-90 50-104-94 50-111-89 50-132-94 ISO 214-1976 ISO 690-1987 ISO 999-1975 ISO 2145-1978 UNE 50-135-96 ISO 5966-1982 UNE 50-136-97 ISO 7144-1986 Descripción del contenido Documentación. Preparación de resúmenes. Referencias bibliográficas. Contenido, forma y estructura. Documentación. Índice de una publicación. Documentación. Numeración de las divisiones y subdivisiones en los documentos escritos. Documentación. Presentación de informes científicos y técnicos. Documentación. Presentación de tesis y documentos similares. El informe debe presentarse en forma legible, bien en formato DIN A4 o en formato DIN B5, atendiendo a las recomendaciones para la presentación de informes científicos y técnicos que se contemplan en este manual. Las posibilidades que ofrecen hoy en día los medios informáticos permiten conseguir una calidad muy próxima a la de la imprenta, por lo que pueden considerarse de uso obligado para la elaboración del TFG. Existen diversos programas informáticos que a modo de «suite ofimática» facilitan las tareas para la elaboración de documentos. Entre los denominados WYSIWYG —What You See Is What You Get, lo que se ve es lo que se obtiene— los hay privativos (Office de Microsoft, Pages para MacIntosh) o de código libre (LibreOffice de The Document Foundation) El alumnado de Grado también dispone de LATEX (http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX; http://www. latex-project.org), un sistema de composición de textos en código libre, especialmente orientado a la creación de libros y de documentos científicos y técnicos Es muy utilizado para la composición de artículos académicos, tesis y libros técnicos, dado que la calidad tipográfica de los documentos con él obtenidos es comparable a la de una editorial científica de primera línea. 2. Aspectos generales 2.1. Papel y encuadernación El papel debe ser blanco y tener una opacidad y una calidad que permitan la impresión, lectura y microreproducción. Se utilizará preferiblemente papel reciclado de 80–100 g/m2 y obligatoriamente a doble cara. Para la portada consultar el apartado correspondiente. La encuadernación habitual suele ser encolada «a la americana». Sin embargo, para un trabajo fin de grado conviene que sea en rústica y encolada. 2.2. Tamaño El documento debe presentarse bien en un papel de tamaño DIN A4 (210 mm × 297) o en tamaño normalizado de libro, usualmente formato cuarto también conocido como DIN B5 (176 mm × 250 mm).1 Para imprimir en papel tamaño DIN B5 se puede utilizar papel tamaño DIN A4 y luego guillotinarlo a tamaño B5. En este caso, prestar atención a los márgenes en el recto (lado frontal) y en el verso (lado 1 DIN es el acrónimo de Deutsches Institut für Normung o Instituto Alemán de Normalización. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjería - centralita) c-e: [email protected] — Fax: 963 983 035 4 (Apéndice «I») Recomendaciones para la escritura del Informe TFG posterior de la hoja de papel). 2.3. Tipo y tamaño de letra Se puede utilizar cualquier tipo de letra que resulte clara y legible. No obstante, se recomienda la utilización de alguno de los tipos de letras expuestos en el cuadro siguiente. Tipo de letra Ejemplo Times New Roman (con serifa) ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789 Arial o Helvética (sin serifa) ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789 Computer Modern Roman (por defecto en LATEX) ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789 Computer Modern SansSerif ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789 Garamond ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789 Bookman ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789 New Century Schoolbook ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789 Palatino ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 0123456789 En cuanto al tamaño, se recomienda seguir las siguientes directrices: Formato de papel DIN A4 DIN B5 Epígrafes, títulos de capítulos o secciones Letra de cuerpo del informe Pies de cuadros, gráficos y notas Notas a pie de página 2.4. 16 puntos 14 puntos 11 o 12 puntos 10 puntos 7 u 8 puntos Márgenes Los márgenes deben ser suficientes para facilitar la encuadernación y la reproducción. El margen inferior jamás debe emplearse para escribir las notas al pie de página. DIN A4 DIN B5 Los márgenes, tanto superior como inferior como los laterales, han de ser de 3 cm. En este caso, los márgenes superior e inferior miden 2,5 cm y los laterales (izquierdo y derecho) 3 cm. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjería - centralita) c-e: [email protected] — Fax: 963 983 035 Recomendaciones para la escritura del Informe TFG 2.5. (Apéndice «I») 5 Paginación La numeración de las páginas, incluyendo las página en blanco, debe ser correlativa incluso si el informe consta de varios volúmenes. Se emplearán cifras arábigas, comenzando la numeración en el recto de la primera página impresa correspondiente a la primera parte o primer capítulo del informe. Para numerar las páginas pertenecientes a la parte inicial o preliminar del informe se puede utilizar la numeración romana, preferiblemente utilizando letras minúsculas. 2.6. Lengua El TFG puede presentarse en cualquiera de las dos lenguas oficiales de la Comunidad autónoma: en valenciano o castellano. Si el o la estudiante quisiera presentar el trabajo en alguna otra lengua distinta de las anteriores (por ejemplo inglés, por tratarse de un estudiante de intercambio), deberá solicitarlo previa y expresamente a la Comisión de TFG, con el aval del tutor o tutora del trabajo. 3. Estructura del informe 3.1. 3.1.1. Parte inicial o preliminar del informe Título El título debe indicar claramente el contenido del informe. Cada palabra debería proporcionar información específica para su utilización en listas de títulos, en la indización y en la recuperación de la información. El subtítulo, si hubiera, debería estar claramente subordinado al título. El título de la portada debe ser el mismo en todas las partes del informe, sin embargo puede estar abreviado en el caso de que se repita con frecuencia y en el lomo del volumen, si existe. 3.1.2. Cubierta La cubierta exterior sirve para dar la presentación inicial del informe a los miembros del tribunal que lo van a evaluar. Por ello debe se clara, distintiva e informativa, debiendo contener los elementos esenciales de la portada: — El título completo del informe y subtítulo, si existe (título y subtítulo deben coincidir con el de la portada, sin elementos nuevos ni cambios en su redacción). — El nombre y apellidos completo del estudiante. — Indicar que se trata del Trabajo Final de Grado. — El logotipo de la institución donde se presenta el TFG. — El nombre de la institución donde se presenta el TFG. — El curso académico en el que se realiza el TFG. — El lugar y la fecha (o al menos el año) en el que se sustenta la defensa del TFG. La cubierta, además, debe proporcionar en parte protección física al documento, por lo que se recomienda utilizar cartulina de 300 g/m2 aproximadamente y laminada en brillo. 3.1.3. Lomo Si el informe es suficientemente grueso para permitir una impresión legible en el lomo, en él puede figurar el nombre del autor o autora del informe y el título del informe (en forma abreviada, si es necesario). Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjería - centralita) c-e: [email protected] — Fax: 963 983 035 6 (Apéndice «I») Recomendaciones para la escritura del Informe TFG CUBIERTA TÍTULO COMPLETO Y SUBTÍTULO DEL TRABAJO DE FIN DE GRADO Nombre y Apellidos completos del alumno/a que presenta el TFG TRABAJO FINAL DE GRADO FACULTAT D’INFERMERIA I PODOLOGIA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA VALENCIA Fecha en que se sustenta la defensa Estos elementos deben imprimirse verticalmente en el lomo en el orden citado, de arriba a abajo, de manera que sean legibles cuando el informe esté situado con la cubierta delantera hacia arriba sobre una mesa. En la parte inferior del lomo debe dejarse un espacio de al menos 30 mm, utilizable para la identificación en bibliotecas. 3.1.4. Portada La portada es la primera página del recto de un informe y representa la fuente de información bibliográfica preferente. En la portada de cada volumen deben figurar los siguientes elementos y en el orden que se citan: — — — — — — — — — El título completo del informe y el subtítulo, si existe. El número total de volúmenes, si está formado por más de uno, y número del volumen en cuestión. El nombre y apellidos completo del estudiante. Indicar que se trata del Trabajo Final de Grado. El nombre y apellidos completo del tutor o tutora del TFG. El nombre del presidente/a y de los miembros del tribunal. El nombre de la institución donde se presenta el TFG. El curso académico en el que se realiza el TFG. El lugar y la fecha (o al menos el año) en el que se sustenta la defensa del TFG. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjería - centralita) c-e: [email protected] — Fax: 963 983 035 Recomendaciones para la escritura del Informe TFG (Apéndice «I») 7 PORTADA TÍTULO COMPLETO Y SUBTÍTULO DEL TRABAJO DE FIN DE GRADO TRABAJO FINAL DE GRADO PRESENTADO POR: Nombre y Apellidos completos del alumno/a que presenta el TFG TUTOR/A DEL TRABAJO: Nombre y Apellidos completos del tutor/a MIEMBROS DEL TRIBUNAL PRESIDENTE/A: Nombre y Apellidos completos MIEMBRO 1: MIEMBRO 2: Nombre y Apellidos completos Nombre y Apellidos completos FACULTAT D’INFERMERIA I PODOLOGIA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA VALENCIA Fecha en que se sustenta la defensa 3.1.5. Declaración jurada de originalidad del trabajo Inmediatamente después de la portada se incluirá una declaración jurada por parte del estudiante en la que se manifieste que el trabajo presentado se trata de un trabajo original y que no ha sido presentado previamente con otras finalidades. 3.1.6. Indicación de los derechos de autoría del trabajo Se hará constar que el trabajo elaborado se presenta bajo licencia Creative Commons 3.0 de uso abierto, con reconocimiento de autoría, reconocimiento no comercial y sin obra derivada. El símbolo que representa este tipo de licencia es el siguiente: 3.1.7. Dedicatoria Es opcional. En un TFG mejor evitar la dedicatoria, pero si se incluye, entonces debe colocarse en el recto de la página. 3.1.8. Agradecimientos Es opcional. En un TFG mejor evitar los agradecimientos, pero si se incluyen, entonces deben colocarse en el recto de la página. Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjería - centralita) c-e: [email protected] — Fax: 963 983 035 8 (Apéndice «I») Recomendaciones para la escritura del Informe TFG DEDICATORIA AGRADECIMIENTOS AGRADECIMIENTOS El autor/La autora expresa sus agradecimientos a: Dedicado a. . . 3.1.9. Página de erratas Las erratas, si existen, deben indicarse y corregirse en una de las caras de una hoja insertada después de la portada (o de la dedicatoria y agradecimientos, si se incluyen), bajo el epígrafe de «erratum» o «errata». En la parte superior de la hoja debe aparecer la siguiente información: — El título y el subtítulo, si existe. — El número del volumen. — El nombre y apellidos completo del autor. — El lugar y la fecha en el que se sustenta la defensa del TFG. En la página de erratas la disposición del texto debe similar a la que se indica en el ejemplo siguiente: Página 12 15 43 75 104 ... 3.1.10. Línea 4 20 21 14 7 ... Dice publicación les articulo sigueinte ODCE ... Debe decir presentación los artículo siguiente OCDE ... Resumen y palabras clave El término resumen significa una representación abreviada y precisa del contenido de un documento, sin interpretación ni crítica y sin mención expresa del autor del resumen. Cabe distinguir entre: Facultat d’Infermeria i Podologia. Universitat de València. C/ Jaume Roig, s/n. 46010 - València. Tel.: 963 864 182 (conserjería - centralita) c-e: [email protected] — Fax: 963 983 035 Recomendaciones para la escritura del Informe TFG (Apéndice «I») 9 a) Resumen informativo. Un resumen debe ser tan informativo como lo permita el tipo y el estilo del documento, es decir, tiene que representar, tanto como sea posible, la información cuantitativa, cualitativa, o ambas, contenida en el documento, capacitando a quien lo lee para identificar, de forma rápida y precisa, el contenido del mismo, y captar su interés de manera que le incentive a leer el documento en su totalidad. Los resúmenes informativos están especialmente indicados para los textos que describen un trabajo experimental y para los documentos dedicados a un sólo tema. b) Resumen indicativo. Algunos textos digresivos o amplios tales como estudios generales, revisiones, y monografías completas pueden permitir sólo la preparación de un resumen que sea una guía indicativa o descriptiva del tipo de documento, de los temas principales y de la forma en que son tratados. c) Resumen informativo-indicativo. Un resumen informativo-indicativo combinado se preparará a menudo cuando las limitaciones sobre la extensión del resumen o el tipo y estilo del documento hagan necesario limitar los elementos informativos a los fragmentos principales de los documentos primarios utilizando elementos puramente indicativos para los otros fragmentos. Contenido del resumen En numerosas disciplinas los lectores y lectoras están acostumbrados a resúmenes que exponen el objetivo, la metodología, los resultados y las conclusiones presentadas en el documento original. La mayoría de los documentos que describen un trabajo experimental pueden analizarse de acuerdo con estos elementos, pero la secuencia óptima de estos dependerá de la audiencia a la que se dirige principalmente el resumen. Los lectores interesados en la aplicación de un conocimiento nuevo obtendrán una información más rápida a partir de un resumen con una disposición orientada hacia los resultados, en el que éstos y las conc

Grau en Infermeria - Universitat de València

Documentos relacionados

Productos

Apoyo

Grau en Infermeria - Universitat de València

Documentos relacionados

Añadir este documento a la recogida (s)

Añadir a este documento guardado

Sugiéranos cómo mejorar StudyLib