Tàrraco

Tàrraco, el principi d'una gran ciutat
Entre els segles V i III a.C., en el territori ibèric (situat entre Italia i Àfrica), al costat de la desembocadura
del riu Francolí, estava ocupat per la tribu dels cessetans, que vivien al poblat de Cesse. Però Anníbal va
iniciar rumb cap a Roma travessant la Península Ibérica, per aquest motiu, el 218 a.C. Gneu Escipió i el seu
germà Publi van establir les tropes legionàries romanes a Cesse i van posar un praesidium (campament)
militar anomenat Tàrraco per poder−se enfrontar a Cartago pel control econòmic i polític de la
Mediterrània occidental.
Tàrraco posseïa un port natural, d'una badia arrecerada, protegida de vents i corrents. El turó en el qual
s'assenta la ciutat i l'abocamar del riu Francolí arriben a formar un petit ancoratge i un lloc per fer aiguada.
La bona situació d'aquest indret en relació a les rutes marítimes, la facilitat de comunicacions terrestres amb
l'interior de la Península i la proximitat al riu Ebre permeteren el desenvolupament i l'enriquiment de la
ciutat.
Tàrraco va rebre la categoría de colonia de Juli Cèsar i durant els hiverns dels anys 25−26 a.C., Octavi
august va estar vivint i li va atorgar el títol de capital de la provincia imperial Tarraconense i la va
anomenar oficilament Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.
Com es forma aquesta ciutat.
En el segle II a.C., Roma comença la seva conquesta, per aquest motiu, es construeixen les primeres grans
obres públiques, les muralles. Tàrraco segueix l'esquema del disseny hipodàmic que consisteix en una ciutat
mitjanament quadrada i envoltada de muralles. La gran ciutat estava dividida per dos carrers perpendiculars
i que es creuaven entre ells, el cardo i el decumanus, que servien de línies de referència.
L'any 45 a.C., Juli Cèsar dóna el títol de Colònia de Dret Romà a Tàrraco. Més tard, durant els anys 27−24
a.C., August s'instala a Tàrraco i es converteix en la província Tarraconense, la més gran de tota Hispània.
L'any 16 d.C., s'inicia el culte a l'emperador i és la primera ciutat de l'imperi en dedicar un altar a August.
Però el moment de máxima esplendor de la ciutat es durant els segles I i II d.C. Durant aquest període,
s'edifiquen el circ, l'amfiteatre, l'anomenat forum provincial, etc., moltes de les restes que es veuen en
l'actualitat són d'aquest temps.
A Tàrraco cal distinguir dues parts ben diferenciades: la part alta, dedicada a recinte de culte i a edificis per
a l'administració provincial i per a espectacles, i a la part baixa, de caire residencial i amb edificis per a
l'administració local. La terrassa superior de la part alta es va destinar a recinte de culte i hi fou bastit un
temple octàstil (1). L'espai de la segona terrassa es va destinar a edificis d'administració i de govern de tota
la província al voltant d'un gran forum porticat (2), del qual queden estructures ben visibles. Les nombroses
inscripcions trobades en aquest espai urbà palesen la funció d'organització politicoadministrativa de la
província Tarraconense. Als angles meridionals de la gran plaça del fòrum hi ha els pòrtics de la part
1
superior del circ (3). El circ (4), està al bell mig de la ciutat, i constitueix un cas excepcional en l'urbanisme
romà. Possiblement fou bastit en aquest lloc per indicar una separació ben definida entre la zona d'edificis
que allotjaven l'administració provincial de la Tarraconense i la zona residencial local de la ciutat de
Tàrraco.
Les muralles
Les muralles són un dels principals monuments que es poden trobar. Tot el perímetre de Tàrraco es va
encerclar amb una muralla, però només es conserven unes restes de la Part Alta de la ciutat que encara es
poden observar. En les restes actuals s'observa l'utilització de dos paraments diferents, que s'ha utilitzat com
a argument per definir dues fases de construcció.
♦ La primera està localitzada entre la porta medieval del Roser i la torre de l'Arque−bisbe, i
entre les torres del Cabistol i Minerva, ambdues incloses. És una muralla que es caracteritza
per tenir un parament megalític alt, de 6 a 8 filades (que representen un sis metres d'alçada) i
un seguit de torres, de les quals s'en conserven tres. D'aquestes cal destacar la de Minerva,
on hi havia un relleu monumental que representava a aquesta deessa, i un seguit de caps
escolpits en els blocs megalítics. El seu moment de construcció s'hauria de situar en els
primers moments de la ocupació romana.
♦ La segona fase de la muralla representa, segurament, una ampliació del perímetre defensat, i
està format per un sócol de dos filades de blocs megalítics, que es remuntaven amb un
parament de carreus, assolin una alçada d'uns 12 metres. Sembla que es van construir cap al
tercer quart del segle II a.C.
.L'amfiteatre
L'amfiteatre és, sens dubte, un dels edificis d'espectacles més genuinament romà. De planta ovalada servia
d'escenari a les lluites de gladiadors (numera) i a les simulacions de caça d'animals salvatges (venationes).
En determinats casos també es feien simulacions de combats navals (naumachiae) inundant l'arena de grans
quantitats d'aigua. Evidentment eren uns espectacles, o jocs, amb una forta càrrega de violència i es
considerava una de les principals atraccions de l'època.
A Tàrraco, l'amfiteatre es troba fora del recinte murallat, al peu del turó on s'alçava la ciutat i al costat del
mar. Aquesta situació permetia aprofitar el pendent natural per construir part de la graderia, que està
parcialment excavada a la roca, mentres que la resta es va fer mitjançant l'utilització de voltes superposades
fetes en opus caementicium, a més, estava prop del mar i, d'aquesta manera, facilitava que l'arena es pogués
innundar d'aigua i fer, com hem dit anteriorment, les naumàquies.
Va ser construït a inicis del segle II dC sota els auspicis d'un flamen provinciae Hispaniae citerioris, del qual
es desconeix el nom, en un indret on existia una petita necròpolis. Era un edifici de planta ovalada. La
graderia (cavea) estava dividida en tres parts, fet que possibilitava la distribució del públic segons el seu
estatus social. L'arena estava separada de la cavea per un podi per tal de protegir els espectadors. A sota hi
havien dues grans foses que les creuaven transversalment i longitudinal i que s'utilitzaven per encavir els
diferents elements escenogràfics. En un d'aquestes hi havia un petit santuari o capella dedicada a la deesa
Nèmesis, divinitat protectora dels gladiadors.
El fet més important pel futur d'aquest edifici va passar el 21 de gener de l'any 259, quan a l'arena van ser
cremats els primers martirs de Tarragona. Això va determinar que, un cop abandonat l'amfiteatre, a mitjan
del segle V dC, es construís una basílica paleocristiana, de tres naus, en l'arena, a la qual, ràpidament, se li
va associar un petit cementeri.
El circ
2
El circ és, juntament amb l'amfiteatre, un dels grans edificis d'espectacles més genuinament romans.
Bàsicament es tractava d'un espai acondicionat per a les curses de carros (bigues o quadrigues ), amb una
pista allargada, l'arena, dividida longitudinalment per una barrera, l'spina o eurypus. Al voltant de l'arena
s'estenien les graderies per al públic, destacant−se, en la part central, la tribuna d'autoritats, el pulvinar.
Aquest edifici es troba, actualment, dins el casc antic de la ciutat ipresenta un estat de conservació quasi
excel·lent, encara que nomès sigui visible la capçalera oriental, es poden reseguir les seves restes dins de
molts dels edificis actuals. Nomès cal entrar en alguns dels establiments públics de la zona per poder
observar diverses parts del circ. De fet, part de l'arena, com espai obert i sense edificar, s'ha conservat fins
als nostres dies en el que ara es coneix com la Plaça de la Font.
L'edifici va ser construït en època de Domicià i es va edificar sobre el solar de l'antic praesidium. Tenia unes
dimensions relativament reduïdes per un edifici d'aquesta mena, ja que es va haver d'encaixar dins de les
muralles. La graderia està construida sobre un sistema de voltes perpendiculars a l'arena fetes amb opus
caementicium i opus vitatum. Una atre sèrie de voltes facilitava el seu accès i la comunicació entre elles,
existint en determinats punts, diverses escales per tal d'accedir als nivells superiors. la façana septentrional
s'adossava al mur del fòrum provincial i d'aquesta manera fa la funció de mur.
Per tal de facilitar la comunicació entre el circ i el fòrum, a més d'una escala central, també hi havien, en els
dos extrems, sengles torres que contenien diverses escales que permitien salvar el fort desnivell existent.
El teatre
El teatre romà de Tarragona és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya. Estava
situat en la part baixa de la ciutat, molt aprop de l'àrea portuària i al peu d'un antic penyasegat. Malgrat ser
un monument perfectament visible està tancat al públic i presenta, actualment, un estat d'abandó total perquè
una sèrie de desafortunades actuacions urbanístiques van estar a punt de fer−lo desapareixer totalment.
El teatre es va construir en època d'August, sobre una sèrie de construccions anteriors, segurament
relacionades amb l'activitat portuària. Es va aprofitar el fort desnivell natural per tal de construir la cavea,
que estava encarada a mar. Aquesta estava dividida en quatre parts per tres escales radials que permetien
l'accès als diferents nivells de les graderies. Davant seu, i separat per l'orchestra, hi havia el pulpitum o
escena, que en el nostre cas s'elevava sobre un podi decorat amb exedres i plaques de marbre. Rera
l'escenari, i com a fons, hi havia un gran mur, el scaenae frons, del qual nomès es conserven els fonaments.
L'aqüeducte
El Pont del Diable o Aqüeducte de Les Ferreres es va construir durant el segle I d.C. i està situat a la marge
esquerra del riu Francolí, a uns 4 km. del nucli urbà, i és el més important dels existents en el llevant
peninsular. Constitueix una peça clau en la complexa xarxa de canalitzacions traçada per a conduir aigua a
la ciutat des dels rius Francolí i Gaià. Està bastit amb carreus de pedra local, amb un encoixinat pla, units en
sec. Presenta dos pisos d'arcades superposades.
El fòrum
Totes les ciutats romanes tenien una gran plaça (forum) que era el núcli de la vida política, social i
econòmica. El fòrum de Tàrrraco, era una gran plaça porticada entorn de la qual es situaven els diferents
edificis públics articulats en dos espais: el religiós i el civil.
L'àrea religiosa estava presidida per un temple dedicat a la triada capitolina o a l'emperador deïficat. El
temple podia estar acompanyat d'altres temples menors. L'àrea civil estava presidida per diversos edificis
entre els que destaca la basílica (jutjat i espai social de reunió) i la cúria o seu del Consell de notables de la
3
ciutat. Actualment es conserva únicament la basílica, un edifici de tres naus, separades per columnes
coríntiesx, construïda en època augústea.
4