Com garantir els drets socials en el context de crisi actual? DRET

Jornada
Nous camins de lluita contra la
pobresa. Experiencies per reduir les
desigualtats a Europa.
Com garantir els drets socials
en el context de crisi actual?
DRET A L´HABITATGE EN UN
CONTEXT DE CRISI
26 de setembre de 2013
Juli Ponce Solé
www.urcosos.net
•
FALTA ANÁLISIS INTEGRADO DEL PROBLEMA DE LA VIVIENDA
EN EL MARCO URBANO
– INFORME ONU 2008:
http://www.urcosos.net/articulos/000_onuvivienda/informe_final_onu_vivienda_es
p.pdf
•
Dret i política pública; drets i control judicial. El cost dels drets: “La realidad
entra en las aulas de Derecho”
– http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/24/andalucia/1369415985_564288.html
– http://www.cineandcine.tv/panoramas/en-corto/535-el-corto-la-navaja-aborda-eldrama-de-los-suicidios-por-la-crisi-economica.html#.UZ-pdaI2J5w
• HAY UNA VISIÓN ENFOCADA SÓLO A LA
VIVIENDA DE LAS PERSONAS QUE YA LA TIENEN
• ENTRE ÉSTAS, EL FOCO ESTÁ EN LOS DEUDORES
HIPOTECARIOS, CON OLVIDO DE LOS
ARRENDATARIOS
• LAS PERSONAS SIN HOGAR
• PERSPECTIVA PREDOMINANTE DE RELACIONES
ENTRE PRIVADOS SOMETIDAS AL MERCADO
CÁRITAS:
• “Que, en consecuencia, el problema que
hoy afecta a España no es sólo un problema
de solvencia de las familias sino un
verdadero problema de política de vivienda
y de oferta de vivienda de alquiler a precios
sociales.”
• http://www.caritas.es/noticias_tags_noticiaI
nfo.aspx?Id=5561
• EL DERECHO A LA VIVIENDA Y SU
EFICACIA: DESHACIENDO MITOS
JURÍDICOS
– Dret a l´habitatge: RESPECTAR, PROTEGIR,
GARANTIR I PROMOURE (NO
NECESSÀRIAMENT AMB DESPESA
PÚBLICA SEMPRE)
• Aquest dret “consagra un derecho social o de prestación
que exige, consiguientemente, una intervención del Estado
en la esfera social y económica y un hacer positivo de los
poderes públicos para la consecución de la igualdad
material que propugna el artículo 9.2 de la Constitución”,
segons la Sentència del Tribunal Suprem de 18 de febrer
de 2002, recurs de cassació 7665/1995.
• D´acord amb el Tribunal Constitucional, estem devant
d´un dret directament al.legable com a paràmetre de
constitucionalitat (per exemple, STC 7/2010).
• LAS NOVEDADES NORMATIVAS Y
JURISPRUDENCIALES MÁS
RELEVANTES EN MATERIA DE
VIVIENDA EN 2011, 2012 Y 2013
• 2011:
– DECRETO LEY 8/2011
– MODIFICACIÓN DE LA LEY CATALANA
DE VIVIENDA POR LEY 9/2011
¿DESMONTANDO A HARRY?
La modificació de 2011
de la llei del dret a l´habitatge
•
•
LLEI
9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica.
•
Preàmbul:
•
•
•
•
•
•
•
“Finalment, el capítol II suposa una important modificació de la Llei 18/2007,
del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la finalitat principal de la qual és
l’impuls del sector immobiliari, amb mesures com la facilitació de l’accés als
habitatges de protecció oficial, la flexibilització dels requisits en els edificis
de nova construcció, l’eliminació de determinades reserves urbanístiques i la
supressió de l’informe preceptiu sobre les determinacions del pla urbanístic,
entre altres mesures.”
•
Modificacions: arts. 148 a 179 (31 articles, més dos nous connectats de la llei 13/2002, més una
disposició transitòria: total, 34 novetats, sobre la llei del dret a l´habitatge que tenia 136 arts., més 32
disposicions entre addicionals, transitòries i finals).
•
•
•
34 novetats (2 en llei diferent), sobre 168 articles
20 % de modificacions
Tipus de modificacions :
–
–
–
Addicions : 6
Supresisons : 12
Diversos canvis en el texte normatiu
•
•
PTSH : ja no pot establir reserves de sòl més amplies per habitatge de protecció
oficial (derogació art. 12.4)
•
•
Desactivació de l'expropiació temporal de l´ús d´habitatges buits (modificació
art. 12.5 i derogació art. 12.6 sobre PTSH; derogació apartats 6 i 7 del art. 42); però
continua essent un incompliment de la funció social mantenir un habitatge buit de forma
permanent i injustificada (art. 5.2.b).
•
•
Reserves d´habitatge protegit en sòl urbà consolidat: desapareix la possibilitat
d´obligatorietat per part del PTSH (derogació art. 17.4 i DA 6); es manté la possibilitat
municipal d´establir-les, art. 17.3
•
•
Reserves Habitatges Dotacionals Públics: es modifica l´art. 18 per limitar
l´obligatorietat als mateixos municipis que han de fer reserves de sòl per habitatges
protegits, d´acord amb la legislació urbanística
•
•
Solidaritat urbana: deixa de ser una obligació de resultat legal i només caldrà
complir-ho si ho diu el PTSH
•
•
Deslegalització del termini de qualificació dels habitatges protegits (modificació
art. 79 i DT 9, establint, de moment, 30 anys).
Podria ser inferior a 30 anys? Aquesta sembla la voluntat de la modificació…
•
•
Possibilitat que un propietari d´habitatge de protecció oficial pugui adquirir d´altres habitatges en el
mercat? La modificació de l´ art. 81 en els seus apartats 3 i 4 (molt confusa tècnicament) i la
derogació de la lletra g, apartat 3 (sanció) de l´art. 123 podrien fer pensar que sí (al menys a partir
del cinquè any de l´adquisició...abans no, però sense que cometin cap infracció si ho fan, ara)...però
creiem que la conclusió ha de ser una altra derivada d´una interpretació sistemàtica amb:
•
-Estatut d’autonomia: art. 26 “Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen
dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d'establir per llei un
sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.”
-Preàmbul de la llei del dret a l´habitatge i arts. 1 i 2 així com l´art. 5.2 d (hi ha incompliment
de la funció social de la propietat per no destinar l´habitatge de protecció oficial a residència habitual
i permanent).
-En tot cas, el propi article 81.3 que nega als beneficiaris d´habitatge de protecció oficial la
possibilitat de disposar d´altres habitatges en propietat (siguin o no residència habitual i permanent).
Malgrat el que digui l´art. 81.4, els propietaris són, mentre duri la qualificació, beneficiaris, pel que
aquesta defectuosa redacció, més els arguments exposats, ha de portar a la conclusió de la
impossibilitat d´adquisició d´un segon habitatge mentre es beneficiïn del de protecció oficial.
•
•
•
•
Adjudicació: eliminació dels contingents especials 10% (derogació apartats 3 i 4 art. 99); promocions
privades de protecció oficial, gestió de l´adjudicació per promotors i fi de l´opció anteriorment
existent. Poden els promotors prescindir del registre de sol·licitants en cas de vacants o renúncies?
Cal entendre que els “altres interessats” han de ser inscrits en tot cas en el registre: veure art. 92.2,
fins i tot modificat ara.
• 2012:
– DECRETO LEY 6/2012
» http://www.elmundo.es/elmundo/2012/grafic
os/mar/s2/dacion_bancos.html
– DECRETO LEY 27/2012
• 2013
– ENERO: TEDH DICTA MEDIDAS
CAUTELARES DESALOJO CAÑADA REAL
– MEDIDAS CAUTELARES
http://www.caesasociacion.org/actividades/m
ohamedraji%20c%20Espa%C3%B1a%20%20Resoluci%C3%B3n%20que%20suspen
de%20cautelarmente%20TEDH%20ene%2
013.pdf
DEMANDA ANTE TEDH:
THIRD SECTION
• Application no. 3537/13
Mohamed RAJI and others
against Spain
lodged on 15 January 2013
• http://hudoc.echr.coe.int/sites/eng/Pages/search.aspx#{"sor
t":["kpdate%20Descending"],"respondent":["ESP"],"docu
mentcollectionid2":["GRANDCHAMBER","CHAMBER"
,"DECISIONS","COMMUNICATEDCASES"],"itemid":["
001-121369"]}
– MARZO:
• Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013,
que resol la qüestió prejudicial presentada pel Jutjat Mercantil núm. 3 de
Barcelona en 2012: VULNERACIÓ DRET UE
–
Sentència TC Espanyol 41/1981 i aute TC espanyol Aute 113/2011, de 19 de juliol de 2011, en el
que també s’al·legava vulneració del dret a l´habitatge: NO VULNERACIÓ CONSTITUCIÓ
ESPANYOLA PER PART LEGISLACIÓ HIPOTECÀRIA
–
CARTA DE DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA
CAPÍTOL IV Solidaritat
Art. 34.3
Seguretat social i ajuda social
A fi de combatre l'exclusió social i la pobresa, la Unió reconeix i
respecta el dret a una ajuda social i a una ajuda d'habitatge per tal de
garantir una existència digna a tota aquells que no disposin de
recursos suficients, segons les modalitats establertes pel Dret
comunitari i les legislacions i pràctiques nacionals.
– STJUE DE 8 DE MAYO DE 2013: VIVIENDA, SIG Y RESERVAS
DE PLANEAMIENTO
– ILP
– REAL DECRETO 235/2013, EFICIENCIA ENERGÉTICA
– PLAN ESTATAL VIVIENDA 2013-2016
– LEY 1/2013
– LEY 4/2013
– LEY DE LAS 3R (remisión)
– INICIATIVAS AUTONÓMICAS: ANDALUCÍA Y EXPROPIACIÓN,
CATALUNYA Y PROPOSICIÓN DE LEY ABRIL 2013
MODIFICACIÓN LEY DEL DERECHO A LA VIVIENDA
•
QUÉ PODRIA HACERSE JURÍDICAMENTE?
(Y QUÉ (NO) SE HA HECHO)
SERVICIO PÚBLICO, FUNCIÓN SOCIAL DE LA PROPIEDAD, OBRA
PÚBLICA, DOMINIO PÚBLICO
1. Vivienda como SIG y buena administración
2. Dación en pago y (ir) retroactividad
3. Trêve hivernal
4. Derecho a la vivienda directamente exigible en via judicial
5. Carta Social Europea
6. Derecho a la ciudad, urbanismo y derechos en la ciudad
7. Vivienda asequible, regulación y gasto público
8. Parques públicos de vivienda en alquiler
9. El papel de la SAREB
10. Colaboración público-privada
11. Las personas sin hogar
1. VIVIENDA COMO SERVICIO DE INTERÉS GENERAL:
ART. 4 LEY DEL DERECHO A LA VIVIENDA DE CATALUNYA
“Article 4
Servei d'interès general
1. El conjunt d'activitats vinculades amb el proveïment d'habitatges
destinats a polítiques socials es configura com un servei d'interès general
per a assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans.
2. Als efectes de l'homologació amb la normativa europea en matèria
d'habitatge, tenen la condició d'habitatges socials els habitatges que
aquesta llei defineix com a destinats a polítiques socials, tant si són
resultat de processos de nova construcció o de rehabilitació com si
s'obtenen en virtut de programes socials de mediació i cessió.”
– STJUE DE 8 DE MAYO DE 2013.
– APLICACIÓN DE TÉCNICAS DE BUENA ADMINISTRACIÓN
• Dret a l´habitatge i servei d´interès general (art. 4 Llei habitatge): Obligacions
de mitjans i obligacions de resultats: estàndards de qualitat i conseqüències
concretes
• ART. 30 EAC: dret a una bona administració ART. 23 LLEI 26/2010:
Cartes de Serveis
• TIEMPO DE ESPERA DE REGISTRO SOLICITANTES Y CARTAS DE
SERVICIO
– Exemple singular: LLEI HABITATGE CASTELLA LA MANXA: Ley
1/2011, de 10 de febrero, de Garantías en el Acceso a la Vivienda en
Castilla-La Mancha. (Vigent fins l´1 de març de 2012)
•
•
•
•
“Artículo 3. Régimen de garantías de acceso a la vivienda.
1. Las personas demandantes que, llevando al menos inscritas un año en el
Registro de Demandantes de Vivienda con protección pública de Castilla-La
Mancha, no hayan obtenido el acceso a una vivienda protegida en los términos
recogidos en esta Ley, podrán acceder, mediante el alquiler, a una vivienda no
sometida a algún régimen de protección pública que sea adecuada a sus
necesidades.
2. En el supuesto previsto en el apartado anterior, la Consejería competente en
materia de vivienda les reconocerá la garantía económica de acceso a la
vivienda en los términos determinados en esta Ley.
3. Dicha garantía económica se disfrutará por las personas beneficiarias en
tanto no hayan obtenido el acceso a una vivienda protegida. En todo caso,
estas personas estarán obligadas a participar en los procedimientos ordinarios
de adjudicación de viviendas en las condiciones previstas en el artículo 5 de
esta Ley.”
• RESPONSABILIDAD PATRIMONIAL
– 1: És possible i recomanable millorar els estàndards de
bona administració en relació al servei d’interès
general d´habitatge. En aquest sentit, la fixació
normativa de temps d´espera i obligacions específiques
i l´elaboració de Cartes de Serveis poden permetre
l´exigibilitat davant d´incompliments administratius
– 2: En tot cas, el funcionament derivat del servei públic
d´habitatge que causi danys ja és susceptible en
l´actualitat de reclamacions de responsabilitat
patrimonial de l´Administració (art. 106.1 Constitució i
arts. 139 i ss. Llei 30/1992).
2. DACIÓN EN PAGO (Y NO
RETROACTIVIDAD)
• SEMPRE S´HAN DE MANTENIR ELS PACTES
ENTRE LES PARTS? MODIFICACIÓ DE
CONTRACTES I REBUS SIC STANTIBUS ( ex.
Interlocutoria | Juzgado de Primera Instancia e Instrucción
num. 3 de Arenys de Mar, Barcelona (2012)
http://www.observatoridesc.org/es/sentencias-dacionhipoteca/primera-instancia-arenys-de-mar-2012
• Art. 9.3 Constitució: hi hauria retroactivitat (impròpia) si
una llei aplica dació en pagament a contractes que encara
despleguen efectes i per tant seria possible
constitucionalment?
STC 112/2006, FJ 17 i 18 i 20
• “Partiendo de las cautelas sobre la prohibición de la irretroactividad
que se derivan de la doctrina citada en el fundamento jurídico anterior,
es preciso preguntarnos, en primer lugar (…) si estamos ante
relaciones consagradas, situaciones de hecho agotadas, producidas o
desarrolladas, o ante unas que pueden considerarse como situaciones
jurídicas actuales no concluidas.
• …bien puede decirse que nos hallamos ante relaciones jurídicas no
concluidas, cuya resistencia a la retroactividad de la ley ya
sabemos que es menor que en los supuestos de retroactividad
auténtica, debiendo reconocérsele al legislador un amplio margen
de libertad en la constatación de la concurrencia de circunstancias
concretas y razones que aconsejan la modificación del
ordenamiento jurídico, y en la ponderación de las exigencias de la
seguridad jurídica.
• …En el resto de la ley -fundamentalmente en su exposición de
motivos- se dan razones que pudieran ser discutibles en el debate
político, pero que, desde el punto de vista del constitucional,
aparecen como suficientes para justificar la retroactividad
impropia ante la que nos encontramos.
•
“…Al respecto hemos dicho (por todas, STC 227/1988, de 29 de
noviembre, FJ 11) que dichas medidas legales, aunque impliquen una
reforma restrictiva de aquellos derechos individuales o la limitación de
algunas de sus facultades, no están prohibidas por la Constitución ni dan
lugar por sí solas a una compensación indemnizatoria. Muy al contrario,
al establecer con carácter general una nueva configuración legal de los
derechos patrimoniales, el legislador no sólo puede, sino que debe tener en
cuenta la exigencias del interés general. Así resulta con toda evidencia por
lo que se refiere al régimen jurídico de la propiedad privada, pues por
imperativo constitucional, la ley debe delimitar el contenido de ese
derecho en atención a su función social (art. 33.2 de la Constitución).
•
A este último respecto, hay que comenzar por señalar que no nos hallamos
aquí ante un supuesto de los que se han llamado de expropiación
legislativa (por todas, STC 48/2005, de 3 de marzo, en especial FFJJ 4 y
ss), pues la norma legal no contiene ninguna disposición que suponga per
se la ablación del derecho de propiedad. Estamos ante un caso de las que
en el artículo 1.2 del Protocolo adicional al Convenio para la protección de
los derechos humanos y de las libertades fundamentales de 20 de marzo
de 1952 se han denominado "leyes ... necesarias para la reglamentación
del uso de los bienes de acuerdo con el interés general", que tienen
derecho a poner en vigor los Estados sin perjuicio de la vigencia de la
regla, expresada en el mismo artículo, de que "Toda persona física o
moral tiene derecho al respeto de sus bienes".
•
Pel cas de contractes de préstec o crèdit
vigents, cas d´aprovar-se una modificació
normativa en tal sentit es pot afirmar que
la seva aplicació als mateixos no suposa
una retroactivitat prohibida
constitucionalment.
3. TRÊVE HIVERNAL
4.DERECHO A LA VIVIENDA
JUDICIALMENTE EXIGIBLE:
FRANCIA, ESCOCIA,
INGLATERRA.
5. RATIFICACIÓN CARTA SOCIAL EUROPEA REVISADA:
Dret a l´habitatge i context internacional:
» Espanya i l´absència de ratificació de la Carta Social Europea
Revisada de 1996 i del protocol addicional de 1995
» El paper del control pel Comitè Europeu de Drets Socials
» Legitimació mitjançant reclamacions col·lectives
» Connexió amb jurisprudència interna via art. 10 CE.
–
3: Seria important la ratificació de la Carta Social Europea revisada de 1996 i del
seu Protocol addicional de 1995 per part de l´Estat espanyol. Això permetria una
interpretació renovada del dret a l´habitatge i un paper més rellevant del tercer
sector en l´impuls d´aquesta.
Recomanació núm. 97 de l´informe sobre Espanya del Relator
d´habitatge de Nacions Unides, ja esmentat, assenyala que:
«el Estado debería garantizar la posibilidad de invocar ante los tribunales
el derecho a una vivienda adecuada, consagrado en la Constitución de
España y en los correspondientes instrumentos internacionales, mediante
mecanismos de denuncia accesibles a todos»
6. DRET A LA CIUTAT, URBANISME, HABITATGE
– 4: Cal reafirmar i treballar per a la connexió entre el dret a
l´habitatge i el dret a la ciutat, insistint en que per fer
realitat el dret a la ciutat caldrà fer efectiu el dret a
l´habitatge, així com d´altres drets vinculats als dos anteriors
(igualtat i no discriminació, educació i no segregació escolar,
llibertat religiosa i no segregació de llocs de culte…). No s´ha
de perdre de vista mai la connexió entre habitatge
(assequible) i ciutat i entre dret a l´habitatge i altres valors i
drets constitucionals (dignitat, intimitat, no discriminació…),
el que té efectes en relació amb el tipus de protecció jurídica
del dret a l´habitatge (possible recurs d’empara) i els límits
de les “retallades” en l´àmbit del servei públic d´habitatge.
• 7. REGULACIÓ, HABITATGE ASSEQUIBLE
I DESPESA PÚBLICA
– 5. Cal aprofitar les potencialitats de la regulació
administrativa que no implica despesa pública per
promoure l´efectivitat del dret a l´habitatge,
mitjançant:
– el planejament urbanístic i les reserves per habitatges
protegits en sòl urbà consolidat i
– per habitatges dotacionals en sòl urbà no consolidat, és
a dir, en la ciutat construïda.
• DESPESA I HABITATGE:
– REALITAT EN QUANTITAT I QUALITAT
– LÍMITS JURÍDICS RETALLADES
PRESSUPOSTÀRIES
LIMITS JURÍDICS A LES RETALLADES
PRESSUPOSTÀRIES: FINS A QUIN PUNT ÉS
POSSIBLE LA REVERSIBILITAT DE LES
CONQUESTES SOCIALS?
• Les “retallades” pressupostàries poden
suposar una vulneració del dret a l´habitatge
(i d´altres drets) si afecten el nucli vital o
essencial del dret, vinculat a la dignitat de
la persona
•
Les “retallades” pressupostàries poden suposar una
vulneració del dret a l´habitatge (i d´altres drets) si
vulneren els principis jurídics
–
D´arbitrarietat, igualtat, seguretat jurídica i confiança legítima,
proporcionalitat,
–
així com el dret de bona administració,
–
que impliquen una ponderació curosa, amb presa en
consideració de la participació ciutadana, dels riscos socials que
la reversibilitat en prestacions pot comportar, amb una adient
justificació de les raons que donen suport a la mateixa.
• ANÀLISI DE PRESSUPOSTOS PÚBLICS
AMB PERSPECTIVA DE DRETS
HUMANS: FUTURS ESTÀNDARDS
LEGALS MÍNIMS?
–UNA TENSIÓ A
RESOLDRE: VOLEM
HABITATGE
ASSEQUIBLE, SENSE
POSAR DINERS PÚBLICS I
AMB DESREGULACIÓ?
8. PARQUES PÚBLICOS DE VIVIENDA DE ALQUILER
–
PLA DE GOVERN 2011-2014, EIX 6.7 PÀG. 60
“Col·laborar amb la iniciativa privada per facilitar la construcció d’un parc d’habitatges de
lloguer a preu reduït.”
-LEY 1/2003: DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA
“
Se encomienda al Gobierno que promueva con el sector financiero la constitución de un fondo
social de viviendas propiedad de las entidades de crédito, destinadas a ofrecer cobertura a
aquéllas personas que hayan sido desalojadas de su vivienda habitual por el impago de un
préstamo hipotecario. Este fondo social de viviendas tendrá por objetivo facilitarel acceso a estas
personas a contratos de arrendamiento con rentas asumibles en función de los ingresos que
perciban.
En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley se podrá valorar la ampliación del
ámbito de cobertura del fondo social de viviendas a personas que se encuentren en circunstancias
de vulnerabilidad social distintas a las previstas en el artículo 1 de esta Ley. Antes de dicho
período, únicamente podrán efectuarse adjudicaciones a dichas personas cuando las
circunstancias excepcionales del caso lo justificasen y así se pusiese de manifiesto”
-LOS PROBLEMAS: PATH DEPENDENCY y PROPIEDAD
(http://elpais.com/elpais/2013/06/04/opinion/1370349404_493779.html )
9. SAREB
• No cal oblidar el paper que el parc de sòls i habitatges en poder de la
SAREB hi podria tenir en la provisió d´habitatge assequible (es tracta
com és sabut de la societat de gestió d’actius procedents de la
reestructuració bancària, vegis el Reial decret llei 24/2012, de 31
d’agost, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit).
• 6. El Síndic de Greuges de Catalunya ha recomanat, en aquest
sentit, “Destinar a lloguer social el 30% dels immobles obtinguts
a baix cost i, per tant, subvencionats per l’Estat, susceptibles de
ser destinats a primera residència” i “Cedir aquests immobles
destinats a lloguer social a administracions públiques i a entitats
socials sense ànim de lucre, en condicions econòmiques que els
permetin assumir-ne la gestió i la destinació a lloguer de baix cost
a llarg termini” (Actuació d´ofici 07426/2012).
10. COLABORACIÓN PÚBLICO-PRIVADA
– LA PERSPECTIVA EUROPEA
• La postura del Comité de les Regions
–
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2012:009:0004:0007:ES:PDF
– LA INICIATIVA POLÍTICA
• PROPOSICIÓ NO DE LLEI AL CONGRÉS DEL GRUP PARLAMENTARI CATALÀ
en 2009
–
http://www.congreso.es/public_oficiales/L9/CONG/BOCG/D/D_260.PDF
• PACTE NACIONAL DE L´HABITATGE ACTUAL
• PLA DE GOVERN 2011-2014, EIX 6.7 PÀG. 60
• “Col·laborar amb la iniciativa privada per facilitar la construcció d’un parc
d’habitatges de lloguer a preu reduït.”
• 7. Cal potenciar la col·laboració publico privada en
l´àmbit del servei d´interès general de l´habitatge,
mitjançant figures com la propietat compartida i la
construcció i gestió de parcs d´habitatges assequibles...
• ...utilitzant contractes administratius entre
Administracions i privats que permetin a aquelles
realitzar inversions sense que computin com a dèficit
públic, atreure capital i know how privat i rellançar el
sector immobiliari, especialment en operacions de
renovació interior i que possibilitin als privats obtenir
rendibilitat de l´operació mitjançant finançament del
projecte
ELS MECANISMES TÈCNICS: REGULACIÓ MITJANÇANT PLANEJAMENT
TERRITORIAL I URBANÍSTIC I CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA
–
HABITATGE PROTEGIT:
• EN ESPECIAL, EN SOL URBÀ CONSOLIDAT (QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NO
INDEMNITZABLE) I NO CONSOLIDAT
• LA RELLEVÀNCIA
– DELS TERMINIS DE QUALIFICACIÓ
– DEL RÈGIM DE TINENÇA
–
HABITATGE DOTACIONAL, EN ESPECIAL EN SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT: L´ART.
18 DE LA LLEI DEL DRET A L´HABITATGE
–
RENOVACIÓ I REHABILITACIÓ: LA LLEI 2/2011 D'ECONOMIA SOSTENIBLE I EL
DECRET LLEI 8/2011 (ARTS. 17 i ss).
• EL PROJECTE DE LLEI DE LES 3 R.
http://cincodias.com/cincodias/2013/06/11/economia/1370965482_609773.html
– EL MECANISME DEL CONTRACTE ADMINISTRATIU:
CONTRACTE DE CONCESIÓ D´OBRA PÚBLICA I DRET DE
SUPERFÍCIE
• EL NO COMPUT A EFECTES DE DÈFICIT PÚBLIC I LA
DISTRIBUCIÓ DEL RISC ENTRE ADMINISTRACIÓ I
COL·LABORADOR
• PROJECT FINANCE: RENTABILITAT DE L´OPERACIÓ
PEL COL.LABORADOR PRIVAT (REGULACIÓ
URBANÍSTICA I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES:
USOS COMERCIALS I ÚS DEL SUBSÒL).
•
11. LAS PERSONAS SIN HOGAR
–
De la asistencia social al derecho a la vivienda
«81. El Relator Especial cree que el problema de las personas sin hogar es un fenómeno complejo
y, como tal, debe abordarse adoptando una perspectiva amplia basada en los derechos humanos
y coordinando los distintos niveles administrativos, las áreas políticas, las organizaciones sin
fines de lucro y el sector privado. Además, considera que no sólo deberían ocuparse de esta
cuestión los servicios sociales, sino que los departamentos de vivienda también deberían
intervenir en la solución de estos problemas. Por tanto, la asignación de viviendas a las
personas sin hogar debería recogerse en el Plan Estatal de Vivienda, al igual que los pisos para
trabajadoresjóvenes.
82. Como primera medida hacia la elaboración de una política de vivienda que satisfaga las
necesidades de las personas sin hogar, el Estado español debería investigar este
fenómeno en mayor detalle, prestando atención a las características cuantitativas y cualitativas
de este grupo, a los factores que producen esta situación.
83. Por último, el Relator considera que, siguiendo elejemplo de Escocia, el Estado español debería
considerar urgentemente la posibilidad de garantizar los derechos a la vivienda
de las personas sin hogar, teniendo en cuenta su diversidad»
-
Ley catalana del derecho a la vivienda
-
Decreto Legislativo 17/1994: incumplimiento en la práctica (Síndic de Greuges)
Ley catalana 17/2007, de 11 de octubre, de servicios sociales y Cartera de Servicios Sociales
-
Regulación siempre temporal: posible ilegalidad
Prestación económica de urgencia en vez de prestación de servicio: posible ilegalidad
•
8. Inclusión en legislación servicios mínimos obligatorios de alojamiento y
derecho de los vecinos a instar su establecimiento (art. 18 LBRL)
•
9.De acuerdo con ONU, las autoridades correspondientes deberían
•
(a) adoptar una definición oficial de Persona Sin Hogar ampliando el caso
particular de encontrarse en la calle,
•
(b) reunir estadísticas y datos fiables sobre la problemática en España,
como ya pidió el Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales,
•
(c) elaborar un programa global de reintegración social para todas las
personas sin hogar, en coordinación con los departamentos de vivienda y
asuntos sociales de las distintas administraciones públicas y las ONG,
•
(d) aumentar el número de plazas en los albergues de emergencia y de
transición, y
•
•
(e) incorporar a su política de vivienda el problema de las personas sin
hogar
• Sentència Tribunal Suprem argentí de 24 d´abril de 2012
– Mare i fill discapacitats sense llar
– Acció judicial contra govern local de Buenos Aires
– Estimació demanda: drets no són declaracions
retòriques, hi ha obligacions jurídiques públiques,
controlables jurídicament
– Ciutat condemnada: no hi ha programa persones sense
llar; allotjaments col·lectius; o prestacions dineràries
insuficients
– Ciutat ha de oferir allotjament i prestacions d´inclusió
social (es rebutja oferta pagament 1700 dolars per
habitació d´hotel)
• J.K. GALBRAITH:
• “ no hay ningún país económico avanzado – y
es un hecho que lamentablemente se pasa por
alto- en que el sistema de mercado produzca
casas que puedan permitirse los pobres”[1]
• [1] GALBRAITH, J.K., La cultura de la
satisfacción, Ariel, 8 ª ed.,2000
RESUM PROPOSTES
•
•
•
•
•
•
És possible i recomanable millorar els estàndards de bona administració en relació al servei d’interès general
d´habitatge. En aquest sentit, la fixació normativa de temps d´espera i obligacions específiques i l´elaboració de
Cartes de Serveis poden permetre l´exigibilitat davant d´incompliments administratius. En tot cas, el funcionament
derivat del servei públic d´habitatge que causi danys ja és susceptible en l´actualitat de reclamacions de
responsabilitat patrimonial de l´Administració.
Seria important la ratificació de la Carta Social Europea revisada de 1996 i del seu Protocol addicional de 1995 per
part de l´Estat espanyol. Això permetria una interpretació renovada del dret a l´habitatge i un paper més rellevant del
tercer sector en l´impuls d´aquesta.
La llei del dret a l´habitatge encara no ha estat objecte de complet desenvolupament i ha estat modificada en un 20%
per la llei 9/2011. Malgrat això, continua lluny d´establir paràmetres clar de bona administració i conseqüències
concretes en cas de no proveir d´allotjament assequible a persones amb necessitats dins d´un període de temps
determinat. Caldria avançar en aquest camí ja recorregut per altres normatives europees.
La situació difícil d´una part dels deutors hipotecaris ha comportat diverses modificacions normatives així com
iniciatives legislatives relatives a l´establiment normatiu de la dació en pagament com a manera de pagar el deute i el
lloguer forçós del deutor en el habitatge. En el primer cas, pel cas de contractes de préstec o crèdit vigents, cas
d´aprovar-se una modificació normativa en tal sentit es pot afirmar que la seva aplicació als mateixos no suposa una
retroactivitat prohibida constitucionalment. En el segon cas, la funció social de la propietat constitucionalment
establerta donaria cobertura a l´establiment d´obligacions pels propietaris de l´habitatge, que no donarien lloc a
compensacions al suposar una delimitació del dret de propietat.
Pel que fa a la promoció i efectivitat del dret a l´habitatge de persones que en tenen necessitat d´allotjament
assequible, les “retallades” pressupostàries poden suposar una vulneració del dret a l´habitatge (i d´altres drets) si
afecten el nucli vital o essencial del dret, vinculat a la dignitat de la persona (en la determinació del qual el tercer
sector hi pot tenir un destacat paper contributiu); si vulneren els principis jurídics d´arbitrarietat, igualtat, seguretat
jurídica i confiança legítima, proporcionalitat, així com el dret de bona administració, que impliquen una ponderació
curosa, amb presa en consideració de la participació ciutadana, dels riscos socials que la reversibilitat en prestacions
pot comportar, amb una adient justificació de les raons que donen suport a la mateixa.
La participació social i ciutadana pot ajudar a que les normes jurídiques administratives siguin de qualitat, respectant
principis de bona regulació, contribuint-ne durant el seu procediment d’elaboració. En tot cas, es possible, cas de
detectar la vulneració dels esmentats límits materials i referits a la manera de prendre la decisió discutir jurídicament
les “retallades”. D´altre banda, pel que fa a la despesa pública en matèria d´habitatge, la perspectiva dels pressupostos
públics des dels drets socials pot ser interessant en el futur.
Cal aprofitar les potencialitats de la regulació administrativa que no implica despesa pública per promoure
l´efectivitat del dret a l´habitatge, mitjançant el planejament urbanístic i les reserves per habitatges protegits en sòl
urbà consolidat i per habitatges dotacionals en sòl urbà no consolidat, és a dir, en la ciutat construïda.
•
Cal reafirmar i treballar per a la connexió entre el dret a l´habitatge i el dret a la ciutat, insistint en que per fer realitat
el dret a la ciutat caldrà fer efectiu el dret a l´habitatge, així com d´altres drets vinculats als dos anteriors (igualtat i no
discriminació, educació i no segregació escolar, llibertat religiosa i no segregació de llocs de culte…). No s´ha de
perdre de vista mai la connexió entre habitatge (assequible) i ciutat i entre dret a l´habitatge i altres valors i drets
constitucionals (dignitat, intimitat, no discriminació…), el que té efectes en relació amb el tipus de protecció jurídica
del dret a l´habitatge (possible recurs d’empara) i els límits de les “retallades” en l´àmbit del servei públic d´habitatge.
•
Cal potenciar la col·laboració publico privada en l´àmbit del servei d´interès general de l´habitatge, mitjançant figures
com la propietat compartida i la construcció i gestió de parcs d´habitatges assequibles mitjançant contractes
administratius celebrats entre Administracions i privats que permetin a aquelles realitzar inversions sense que
computin com a dèficit públic, atreure capital i know how privat i rellançar el sector immobiliari, especialment en
operacions de renovació interior i que possibilitin als privats obtenir rendibilitat de l´operació mitjançant finançament
del projecte.
•
S´hauria d´aprofitar l´oportunitat històrica de l´existència de la SAREB per a destinar a lloguer social el (com a
mínim) “30% dels immobles obtinguts a baix cost i, per tant, subvencionats per l’Estat, susceptibles de ser destinats a
primera residència” i “Cedir aquests immobles destinats a lloguer social a administracions públiques i a entitats
socials sense ànim de lucre, en condicions econòmiques que els permetin assumir-ne la gestió i la destinació a lloguer
de baix cost a llarg termini” tal i com a recomanat el Síndic de Greuges de Catalunya en la seva actuació d´ofici
07426/2012.
•
S´hauria d´incloure en la legislació serveis mínims obligatoris locals d´allotjament, el que permetria als veïns exigir
jurídicament el seu establiment.
•
D´acord amb l´ONU, les autoritats haurien de:
“(a) adoptar una definición oficial de Persona Sin Hogar ampliando el caso particular de encontrarse en la calle,
(b) reunir estadísticas y datos fiables sobre la problemática en España, como ya pidió el Comité de Derechos Económicos,
Sociales y Culturales,
(c) elaborar un programa global de reintegración social para todas las personas sin hogar, en coordinación con los
departamentos de vivienda y asuntos sociales de las distintas administraciones públicas y las ONG,
(d) aumentar el número de plazas en los albergues de emergencia y de transición, y
(e) incorporar a su política de vivienda el problema de las personas sin hogar”
Per al desenvolupament del que s´ha exposat,
es pot veure:
• www.urcosos.net
• “Habitatge, dret i crisi econòmica. La modificació de la Llei del dret a
l’habi-tatge operada per la Llei 9/2011 i la suspensió dels llançaments
en els processos hipotecaris del Reial Decret 27/2012, de 15 de
novembre”, a Revista Jurídica de Catalunya, 2013, núm.1.
• L´efectivitat del dret a l´habitatge a Catalunya i el paper del Dret
urbanístic: esperances en mig del drama?, Revista Catalana de Dret
Públic, 46, juny, 2013 (consultable a:
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp )
• GRÀCIES PER LA SEVA
ATENCIÓ!!