La - Mundo Deportivo

*J
•ti -4
‘ri#
.i
- ;
•
do
STOKELINQ
El mejor inasítjc para los DEPO-R’
T1sTAS. — Contra las CONTU’
S 1 0 N E S, iNFLAMACIONES
C11thJllIQ
d1Or.1EllS
iostIu
La cataplasma aséptica del Dr. Uena,
is la ma indicada para la contuion
Forúnu1os, Picaduras ineccine, Eoter’
medades de 12 piel, eta.
btT1JO?Ut:Us
hIells,
S.II.
CONGESTIONES
y toda clase de
DOLOR. —‘ ‘Vigorizo los ncr’,ooo,
y da a los músculos
acero.
el temple
—. Vcnta en farmacias:
pesetas
frasco
de
25
3’O@
de
br.
.
,
Que
1’dat
de io1ts
deis ingrees prematura”
a
degrat
d’alx6.
són adimesos.
Primera falla 1 per ecrt ben sensibe
‘
par
inaugurada
1
1L5
EN
LA FROXIMA PAGINA
INTEBE5ANT
ARTICULO
DEL
Aragón. 136.
Pídase
en
— BARCELONA
todas
as farmacias
y A.mrica
la “Página
Médi-
el Dr, EMIrt
la
SBOÇ DliL PROBLEIfA
capacltaeió
funcional
indispensable
rendir
a
l’e;ftrc demanclat. 1 mal pot
,
Des de lany
la restaiiractó
1896, singularment
deIs Joca unOhmcop
acabada la conflagacló nundial
en i’any
1918 totes les nacions han iutenstficat
la
preparació
físIca de ilurs ciutadana.
oler que amb miras defensivee,
de
cara un nacionalisine
integral
posat a
presjó
por
‘imminncia
d’un poasible
retoru
a les llultes fratcldes,
ola Goyerno respectius,
han fomentat
la preparació de les joventuta
ardides, que en
el ciba de domé els pugutn garantir léxlt
en la lluita cruenta.
La finalitat
augusta del inilloraonent
de
la raça que lEducació
Física perseguelx
ha estat camuflada,
pel designi
secrc
de la utiliteació
efectiva do la raó dEstat que s’apoia en la Lorca.
pclarse
exemple, aa unpracticar
jove de un16 esport
anys, poso
com parel
futbol O al:1b similar, si encare ti manCa
al seu org&nisme completar
la formació
muscular,
puix també e cosa sabida que
aquesta
iormació
no esdevé acomplida
ele 18 anys.
Dele 16 al 18 anys, pat iniciar-se
el
jovent en los préctiques
esportlvu,
paré
una iniclacló, mal no iindr
el carácter
d’un servel actiu.
2.on. La ciaclaració «aptitud
del proasumpte
esportlsta
(feta pal club, entrnnacior o ménager)
no cha de prencire a
ulla duce coni a garantís.
Cal demostrar-la.
efecte, L’Esport es el grau serior
lEiducaclo
de
Física. Rhpresenta
en cultu-
deag Ierventcii que
colia.borar
lendegament
anima ala definitiu
patriotas dea
totes lea qüestions
que ala catalans
ene
afecten.
Mal com aje la pruija eFuna superacló
hauré fat hategar tant elo coro deis nos_
t”’s germana,
dalerosos
de bat r una
Catalunya
tova, que, en el coneert els
pobica capdevanters
de la nlçaga huma-
polsos
Deixat nóriucs,
de banda
oro la Anglaterra
cultura
física
1 ele
ea
radjó
popular,
la major
part de les
nacons
dEuropa
l’han imposada
coactivarnent
a ilurs pables, amb so de olarii.
El reoulta.t, paré, ha estat efectlu,
1
avul en día és ev’dent que, les joventute educados físbcamont
soto la férula
va
la física
cultura co Intellectual.
que les profesolona
1 aixi eom
liberals
l’accéa
oI
a les Univereitats
ve condlciOnat por graus
acomplerto
a’ensenyainent
elbmenta
1
d’ensenyameflt
secunclarl amb el titol de
suficiéncia
llltrat
por tribunais
competonta, tambt cal
convenir que, la declaració d’aptitud
en la foa
que s’exlgeix en ingiessar
a l’Esport a Catalunya
na,No ocupi
cal dir,
el lloc
dones, quequeIt elpertoca.
problema
do
l’Educacó
Física no goda restar enrera
1 l’eopectacle actual de l’intensa
preocupació qua en aquest ordre es mnif’sta,
grsnt
tza l’éxit de la Pág na Médica
que, smb positiu encert,
hs. lnaugurat
EL MTJNDO DEPOP”O
no l O
estatal, en
eoperen
ambles resignacó
naclons alludides,
que Marte
‘naentre
ele
crfd, van donant
dies de glórla ala pobies reopectius,
Ilutant
noblement.
en
competiciona
esportives.
Catalunya
mb tot 1 ésser el poble Ibé.ciestacat en materta esportiva no
pot parangonar-se
amb cap de les na-
dubte
a la
pondré, que
el no
ha cinca
corrspo3t m dica
ja, i acorrtetasca
princ pl,
quan
se :arOen
S rcLi
é’eridegar lEducació
Física 1 e3 Espcts
a Catalunya.
que marquen
el ritme.
espoxta
de terra,
m o, inuntanya
1
alre, tant en els que es basen en el cul—
tu de l’eoforç personal,
com ele que es
en rQclzen
la mecénca,
Catalunya
no
coniDta,
lnternacionalment,
Daixat sport el fütbol 1 potser la boxs
feta abatracció
de la plota
basca,
el balane eno fa desfavorable.
La reltat
és eontundent
1 cal acceptar-la.
El porqué de l’endarrerbment
que porteno és el que ces precisa indagar, 1 un
osp descobert,
reparar-lo.
Nosoltres,
la altuacló
actual,
la veleno
com segueta:
A CtaIunya
són logló ele practicanta
deis diversos
esport&
Le
Federacona
alioten
cada ony un gron nombre dele
monto en actiu
llur
°s, les Federedono,
el rnntol
u o
n controlar-lo.
de la s’Cuent fosé:
a) “Pr
l’edat de l’asprant”.
h)
‘P•
‘ecIaraciÓ
daptitud”
que
el pronsnt
(cloi
entren’ror
o menagr” se reus ele ceos) acrelta.
e) “Prr recone xernent inéd e” (que a
vn —s es prrctic ).
Fina çí tnt -niiia molt b o’ no fós
que cont nuanri
sáti burlats els pr u..
cipOs béscs
dadrnssó
que ns
arnunt
s’esmenten,
car lexperiénca
ene densos-
La “Academia d’Educació
Física de Catalunya” y
s1 labor
aquest
nque ensconsicieracia
cond1cons,
el Física
peno-a
rama
lntegralment
ofereix 1’Ec1ucació
a atés
Catalunya,
.
ni ciun
manera
qual, remota respon al
miliorament
qu
es
elstt1fi que de
s deurla
assolir ractal
per mltj
de
la ertecc1ó
fiaba.
Declarem,
pe concloure:
Que a Catalunya,
1.er el mag$ proble
ma de l’EducaiÓ Física esta par arranjar.
al funciona—
jfl
miento
par
ex-
ca” de constatar
pogut
EL M.rnDo
1 aportacló
DPOItTIVO
valuosa heni
que.
en l’ordre
centísic.
han reht
díatingita
companys
de 1organizació
fiédica
de Catalunya.
Fis iioctors Pérez Galdós, CarIes Comamela,
Iarrión Trinchet
i Josep Suriol,
anta
diversos
cairea,
han
començat
a
trctar
tOmes ci’Educació usina i Fíports
smb el prestgl
lndiscutble
que una sóIda preparació
en la materia
cts atorga.
lino abelliria
el propósit
de fer una
recenoló deis temes encetats,
peró no és
paa aquest el nostre
objeete,
ene bé,
lcr-nc una cita, per tal de remarcar
que
en el pregon
moviment
espiritual
que
en tota ele ordres a’obscrva a la nostra
Pétria,
no pocha mancar
l’expressió del
€ii els graus “elemental”
(esco
lar) 1 “seeundii”
o d’iniclació a1 esports,
el desmaxuncnt
seayaiar-to. que lii plana,
obvi
El entrenainienio
d eportivo con reIa
ccunptepersonal
que : “1’port
el
ulttu,sté deen1’eforc
que arriba ósfina
1 rise’, 1s x:i tant Colidlcic5 precisa que
‘ingrée
a l’esport que ha d’exposar l’Orn1sme
a un risc contlnuat,
tingvi, de
part
del !utur executat,
la garantia de
larortitud
orgnic
nedssaria
i alliora
MORAG1B
O &1ui
José
Dx. Larrasa
E 1 p robi ema d e 1E ducacio
Física a Catalunya
jiist
de
de
Eriaóa
D E COLLEORACIO
Tot
Abi’il
organico
u
gimnástico
y deportivo en Catalán” y e.
estudio
la organización de una “Escuela
ce E. F. para profesorado”, y finalmente
la obra cumbre el esfuerzo máximo el
“Primer
Congreso
de Educación física
tipo te’ de Cataluña
y de Espaóa” clac tendni
que di’ ligar
en la primera quincen. del me
coiisequéncja,
les proves de capacitació,
nules. Tercera falle.
Nosaitres
que dioposem d’un servel antropointri
an
justailat
en la ‘Mutual
Esportiva
de Catalunya”,
zota el control
de facultatina
especialitzato
i bon utillatge, bern pogut constatar
que, xnalgrat
. l’empeny
i lbs admonbcjons
cursades
de
part de íse FedlracIons
que tenim afillodes, l’immansa rnajorba d’esportl.stes
ama
tetrs 1 bona part de profesabonais deixea
de practicar
aquest
requlsit
de la fitxa
pósitos”
rapéutico
adequ&ia,
al problema
de lEducacló
Fiaiea del nostre poble.
4.a Que en lógica consequncia
pertoca
a la Generaliíst
de Catalunya
per mitjft
dil
Govern. creant
ela orgenisins
técnico
neceasaris,
l’arranjanient
de la
questló,
puix aol, nom arreu
del món,
l’Educació Física del poble és fundó
ea] tatal.
esboçat el problema de l’du
Física.
Des dp leo escoles primMies,
ala campe
(enfocar
de
cuestiones
e higiénico, conselero
rija a a juventud en el campo del ejer’ de julio prórimo.
cido
de la
corporal,
estudiar
las
raza, las condiciones
Al
características
Sensiblemente
cant-se
tionad
a’acootuma
a fer la
omplint
queeque assenyala
fitxa l médca
sublectar
a l’esportists
a les proque calcinen”. perq
si bé es veritat
q*e a ies fitaes antroponitques
hi cona«dad
dx.
anatómiqueo”
(mesures,
pee,
diémetres,
prrímetr);
“adea
fislológiqu”
(capacitat
vital, rendiment
1 ritmoe
resp’ratori
i circulatori,
precié
arterial,
força muscular
etc.); “reacciona
de cficiInts, indicio. fórmulea, examen cilnio,
antecedenta
patológics”
del revislonat,
etcétera, por al de tracar un resum bioióc respscte a la geva aptitud, por manee
d’utlllatge
a voltee, r
manca de tompe,
per impossibliltat
material
de mesurar
l’esforc en iloca adienta o la recuperacló
atraso en este
de la lucios
sostenida por esforzados paladines de la
causa desde los tiempos que se han dado
en llamar heroicos y entendemos que to’
dos tenemos un deber tanto físico, como
i,ioral e intelectual que cumplir en esta
cbr: de regeneración total,
Entendiéndolo
así un núcleo oe “ab’
negados” en número de cincuenta y usso
entre los que figuran la ‘dite” de lc.
médicos especializados,
profesores
de Gim’
nasia tituares o no y deportistas esto’
diosos... constituyeron en febrero de 1934 sentido
de
flaica
,I a olto,
de- pedagogo
por
una 1comiosió
prolessors
deés eulbam
física
metgPa,
de
fecte preparació
datituds
orgnlques,
deurla porInterreconeguda
solvncla,integrada
al por
nostre
endir-’ls-hl
l-xercicl.
tendre una obra perfecta,
la qual solaEntre
ala niancata
d’aptltuds
orgéniespora ésser posada
en prct1ca
qs
n’hem
vlst
cos
vcrdaderament
noms
desarzivar-la
i infondre-li
vicolpldors prc.oddents
de dlversoe esports.
da A veure si tenim la sort que en retOsJoyos smb cardiopatibs,
amb tuberculoal
l’ustatut
do Catalunya,
el non
O pretuberculozi pulmonar, artritis tuber_ Goveru ea digni desempoiar-la,
pisndre
culoses itumora
blanes),
escolibtlcs,
barla en coasldcracló
1 instaurar-la.
Posat
nlats. am
peus equina, peus plano. etc., que l’eenta
es un- fet, bé val la pena
etcétera
que
practiquen
habltualment
provai-ne
la poténcia.
tna serie dLsports
que ele estan contraAqueata
ponéncla
fareni
ele posibles
indicats.
por publcariootegra a la Página MeDad
el estraila
que se’n deriven en dical un cop recabat
el consentlment
l’ordre Individual,
porqué l’esport que fu deis ponent
entre els quato modestamiont
font d’energies per a l’ldlvidu
preparat, 1 figura. aquest qul sotaigna,
a l’iniopte el fa caure victlma 1 al tarat
Aixl el lector
podré jutjer
pal eu
el La abaire,
agreujant-ll
el eeu estat,
compte,
fent-lo inguarbble. . . Alxi no es d’estranyar
“La
Ortopedista.
EspeciEsta
en e ‘ ,fermedades
y defoi
mdades
de los urdgicas.
huesos y articulaciones
Thcrcu1osis
(Tumores
blancos)
Sueruft -ra.a ‘ Luz soar dc
‘ Hpcremístr
1tura
pa ortopdic
Masaje
Cultura física. ‘ nsu1ta:
de
a 6 trde
Rambla del Pro:. 2, 1°. 1. (esquina
Salmerón). — Te1funo:
‘78.O
tra:
que la auma ci’estralls individuals
reper
cuteixi
a la colloetlvitat
esportiva dIo Catalunya
ossssitrlnt
una plaga que ase
bleix l’esport ce la nostra terra.
si aixó Altrament,
ponsa en l’esport, que
representa
l’catadi supirior
deis ensenya
mento de l’Eduee.rló
?1&ca, en .1
a recta,
-
s
nuestro
lamentable
Académia
a pesar
d’Educació
Física
de Ca’
taiunya” cuya misión es obvio repetir,
compuesta de académicos Numerarios y
adheridos. De la lobor concreta y fruc’
tífera realizada hasta ho es digno des’
tacar la siguiente:
1
Sesiones públicas dos; sesiones priv:’
[aros Cfflaa’a
1
exponer
das
catorce;
Estas
sesiones
por
_________
‘
dONE S)
er annas sus maiatiesaacbosaes: tRETRIT1,
PROSTATITIS,
ORQUITIS, CISTITIS, tO,
:e MILITAII, etc., en el bombre
JLVITIS,
VAGINITIS,
MJtTItITIS,
Ces.
TITas,
ANgxtTls,
FLUJOS, etc., en -i
mujer,
por erónicea ‘1 reheNes que sean,
se combaten
de una manera cómodos. rt%’
alda y eficaz cesa le
ia hLll.L3
CtCI-EfS
DEL
Dr SV
Gimnasia especial médi’
ca ‘ Tratamiento
con’
Ira
de
fríe
( mal
a ts’ui
c5’ja en las t,55Oi
palee
tarmacias
1e
Esqss’a.
Pcrtflgai
sol
y calfente
modernos
-
Baños
Hidrotera-o’lo
‘
-
‘
Sports
Esgrim
Boxeo -‘ Terrazas mdc’
pendientes prs. seóord
tasy hombres
Horas de clase: de 7 a 22
de pedra),
de
s’expén
en
ampolles
5
CARRER
de litre i mig i en garrafons de vint litres
generais: F-ui5
Distribuidors
resultiacoe
Venta
la obcsidd
del roón,
Si vosté pataix d’Aihumlr: a, Litiasi úrica
Bronquitis parenquluiatoses i Nsfciris
oca, es curaca
radicalment cmb
La deu más rica
‘a ‘esr”
y es Lomo
cc oomi’ en
la nr ni’. sus “arssvl1ooa
pro
leCsdes
onCisOtoas
y micretIeldas.
sus ecbmirats
restltadoa
s.s ezpermer,:a
tiasrr
:en’s tomas, la mejoría
prcsigue hasta ci completo y perfecto reste’
OlecioLaLto de todo el aparato genlto’Urinarlc,
curéndose
el pacient’s por t sola
_,o trlysccírl5.a, 1isvs.do, apucaclo;ies .5 Soodas, bujia-s, etc., tan CEll;l,’oso lempro
por la.’, -ooo . r-Scione,s a cus caponan y nadie se ectarS de su entrs’medad.
l3asta tem.
1:sia caja para convencerse
do eiio. Exigid elernprs los ;sgstlmoe
c
CiSETS
tlr. SOIVEh y no assrnLto’ uetituciones- interesadas
do escasos ‘a un-
a 38 metrOs altura’Barcslosia
instalado
de
Agu
e d(’puran
vs
realidades
BRI(ALL
bLENO-RRAB
A
(PUitGA
actuación
li1MNAIíJ
YO!A[Jlli
-acuerdo
de asamblea e interín la Academia
no
tenga local propio como fuer- de desear y para lo que no regateamos
esfuerzos
‘e influencios”, han tenido lugar en di’
“rentes
locales de “entidades adheridas”
o no cumpliendo así con uno de los
objetivos de la Academia: ‘el de la di. 1
vulgación de nuestras ensePanzas”.
Ha
sido creada una “Sección biblio.
gráfica de la Academia” para poner a
disposición de los señores Profesores, 1
además fué propuesta
la creación de una “Sección de E. F. en la Biblioteca de
Cataluña”.
La Confección de un “Diccionario
-
—
esta
del país y la y proyectos no me guía otro propósito
ectructura de nuestras condiciones cape’ que destacar los nue’os horizontes
qu
cales)... y todo ello y mucho más con’ se dilatan ante nosotros; que rotos vie’
ducente
a una Linalídad noble, altruista, jos moldes trabajaremos incansablemente
ondiscutiblemente
patriótica
y abnegada por un resurgir rrcial; Que nuestra Aca’
como compendio; el mejoramiento de la demía sin exclusivismos, abre los brazo
raza.
fraternales a todos aquellos que se in
Por entre la avalancha de pseudo’de’ teresen por estos problemas y que le
portistaa
sin control
y sin freno. de ju—yanta potente la vo para que llegue “a
ventud
malograda
y vejez prematura,
de las altas esferas desde donde se dirigen
delirio
exhibicionisís
fomentado
por el los destinos de la Patria y de donde do’
gran público insulicientemente
preparo’ r:-anan... las posibilidades”, para que se’
la labor de esta
do, destaca, como una antorcha luminosa cunden y aporten...
que tan modestamente
presido.
con la luz de la verdad única necesidad Academia
amédica,
obtenir oiigatoria
o renovar cada
la llicéncia
tLmporad,
esportiva,
per d’esport,
voluntat
no tasca
la
uLanos simposa.
i cia hornee
fil lade bona
goN’obtant
la lilcéncia
ele és lliurada
es- vero. smb clara visió del problema,
pres
traíexit
la reglarnentació
establerta,
segu- i clndint
de partidisnies
eixorcs,
s’empe
rarnent
par manca e mitjana
coercitius
nyen en arr?njar-io,
la sol-lució sré
un
que la impOcin a ultranea.
aconteemcnt
que vald
la peun de
Are imagineuvos
por un moment que
pena de marcar smb lletres d’or, porqué
el alxó o’esdevé entre eís éoportístea
tede l’Educació Pistes en depn lsdevenl
de “la Educación física” base no ya de
derata, que ¿a lo que s’eedevíndr
en el dor de la pétria.
Cate castillo de fuegos de artificio que
luce, causa admiración y se extingue, sino
mllorgratult,
deL aupósito
pu- no ... dir
Segona
etnptrlc
afla.... en el sí
a de
l’esport
la minó
acuse dlcontrol
joventutde que
cap es
classeL.
lll1a
una por
novaacabar
falaguera
eno plau
En donar
l’eny al
1932lector
por del edificio que anhelamos cimentar ¿e
3.er—El ieoneixernent
rnédlc (fitxa mEsgarrifa oc pensar el gran percentatge
encérrec ud primer Govern de la GenIo- un modo sólido, lenta pero progresiva’
dlca, que a volteo es practlea).
d’elemenís
que a Catalunya
s dediquen
ralitat,
el Slndicat
de Metges de Cata
;riente, sin alharacas. con base científica
Ho slgut, pbi dir-ho ben ciar.
“el re— a les PrUt1qUCS
esportives
acuse les ge- lunya entregé una ponncia
respecto leny que tiene una misión fundamental “de
conelxement
¡nlc
que bona part de les ranties
1 coudiclons
minimes
tndlspensadegament
ele l’Educació
Física del nosregenerar a los pueblos” y por ende loa’
vegadea no no practIca” per part d’algubIes. A un bou nombre por la precocltat
tre poble.
Aquesta
ponnc1a.
esttdiaea
cer del nuestro uno, sano. fuerte y bello.
pelons
t que, incós
practl.
excessva.
a ¡lrnmen.sa majoria por manca
Médico
Cirujano
el Dr. CARLOS COMAMALA
por
Bella idea la que guía la publicación
___________________________________
sultate
20n. Que
assolits
no afInad’estranyar
a la date que
respongubn
ele re- de esta página medie-al. Hermosos y bien
aquesta nhsénca a d’organltzacbó.
fundados conceptos se destacan de la
després da l’e&torç amh ele anMisis que
3er. Qie so’ament
liniperi
d’una yo- lectura del artículo de presentación
en
caldri;n,
resulta,
que lee fitxea en IbminfrangIble,
capaç d’imposar
una
el primer número titulado “Nuestros pro’
niensa majoria de casos, son ficticias i en
lntelligent,
pat trobar la sollucló
HOSPITAL,
32
i
SALMIIRON,
133
Y
1os11111
usos
llIic
dÍllrv!
1I
1’osorI
per JOSEP SURIOL 1 TORRA
(Conhinuació)
CLASSIFICAC1O
TOFOGRAFICA
DE
LES
LESIONS
Seguint
ini -criteri topogrtfic.
agrupern les leslons en 14 apart-ats o grups.
Primer: CRANI. —. Comprén totes. les lesiong de
part,s dures i tobes que tenen lloc en la part dI
cap, limitada per l’esquelet ossi -del -crani.
Segon: CARA. :— Está irni-tada per el contorri
deis ossos de la cara 1 complerta amb l’anterior el
p01 eef1.lic del cos,
Tercer: TORAX. — Limitat
per el diaf:agma
internament
de l’abdémen 1 comprén tot l’-es-quelet
costal, esternó 1 vertebral -en les seves regio-ns ocr—
vical 1 dorsal 1 parts sub-jac-ent,
Quart: ABDOMEN. - Que comprén per da-va-nt
les oarts toves -del ventreli i per -darrera 1-a regió
raquídea lumbar, i murcies correspon-ents.
(Jnqué: MUSCLE. — Comprén la regió dita deltoidca. l’axilar, 1 l’-escapular arnb els óssos omo-plat
1 cdavicula i l’articuia-ció escapulo--humeral
i les de
Si:
BRAÇ. — Compr&n l’esquelet ossi del braç o
sigui l’hulner empró soiament
pot dir-s-e que la
part del cos o sigui la diafisis, puig Pep-ifisis superior correspo-n al muscl-e 1 l’inferior a la següent
o iui -el colze.
Sit:
COLZE. — Limitada externament
per un
palell de pians paralel-s dos dits per sobre l’un 1
dos por sota l’altre del pie-o o flexura del c-olze.
Vuité: AVANT-BRAÇ. — Des el límit Interior del
Coize tins al supe-l’ior del munyó.
‘[o’:
lIUNYO o a’adi--oarpiana que s’xten
de$
de la base del cubit 1 radi ñus a l Segona filer$
dei carp -que externanient
correspon al plec superior dt 7-apeli -de la ma, mololent, naturallnent
Yar—
ticuiaci
Desé CARP-METACARP. .— Des -de la -segona filera d’oss-os -dei- carp fins a les arti-cu1acion m-eta
ea:pofa1tngiques.
Onzé:
DITS DE LA MA. — O sigui totes les falnnges carpianes.
Dotzé:
MALIJO. — Que compren les region-s glu
tees, inguino-crural.
articulació
cos-eo-femoral 1 la
pal’t lat-eral de la pelvis,
Tretzé:
CTJIXA. — Eh fémur, muscles vasos 1
nervis amb relació amb cii.
-Catorzé:
GENOLL. — Compren -des de quatre
travessos de dit sobre i’articuiació del genoil fins
a tres per sota -de la m:ateixa, en ella es compren-en
des de els -con-dils femorais fins a la laterositat
anterior de la tí-bia i -cap del peroné.
Quinzé:
CAMA. — La dtafisis de la tíbla 1 el por-oné i parts tobes ve’fnes.
Setzé:
TIJRMELL o tibio-tarsiana.
—
Que cernprén des -de la base deis niaieols (2 ó 3 -dits por daznimt de la junta deis mateixos) fins a tres ditS
por sota de l’articulació t-ibio-tarsiana
per davant,
un -centímetr-e -de la punta de1 turmells pels cestats 1 per darrera comprén el calcani fins a la part
més baixa de l’in.s-erció -del tendó d’Aquiies.
Diseté:
TARS-I-iETATARS. -.— Comprn
el reste
deis tars fin-s a les articulacions
metarso-fa.lngl
Ques.
Divuit:
DITS DEL PEU. — Comprén les faian
ges -de l’extrernitat
inferior.
TOPOGRAFIC DE LES
PERCENTATGE
LESION
Crani
Cara
,
.
.
.
(45)
2.58
1.76
(2)
,,..
Cos:
Tórax ,
Abdómen
Extremitat
.
.
,
,
.
.
.
(65)
(24)
.,,..,,.-..,.
por cent
“
4.08
“
1.02
“
“
“
superior:
Muscle , , ,
Bras
Colse
Avant-braa
.
Mu.nyó . . . .
Carp metaearp
Dits rnk , . .
.
(47)
(17)
(69)
2.70
1.02
4.25
.
(17)
L02
.
(43)
2.36
3.00
,
(48)
(41)
,
2.30
‘
“
“
C
*
“
‘
‘
2.10 °
11.36 “
29.07 “
7.70 “
17.80 “
Total.
“
“
“
“
“
3.40
“
“
3.00
“
“
100.00 por ccitt
ESTUDI DE LA DISTRIBUCIO TOPOGRAFICA
DE LES LESIONS EN CADA UN DELS LL-OCS
DE L’EQUIP
PORTERS
,
u
‘o 07j
Ce
t:
1
sea—’
g
s
‘e
aiE
Crani...,.
Cara,...,
2
—
13
Abdomen..
Muscle
.
,
.
1
—
1
3
Bras.,.,
———
Colze..,.
6
Av.-bras,————
Munyó....————
Carp-met.
.
2
Ditsm...
2
Maluc....
7
Cuixa....
5
Genol!....
6
Cama.,..
Turmeli . . . —
Tars-met.
•
2
D1tspeu..
2
Total.....
53
3
—
—
—
—
—
—
1—
—
1—
—
1
1
5
—
3,——
—
2
10
2
5—
—
2
1 ‘1—
2
1
3—
—3
2—
—
17
2—
—
—
—
1
2
2-.-3 —
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
1
—
1
3
1 1
2
8
7
3——
2
1—
10 — —
5—
2—
1
.—
10
—
—
1
—4
4—
gran manera ilur producció.
Els dernés grupo no tenen res de particular digne
—
d’esrn nta,r-se.
—
1 —
20 19
1——
49
6
gioris del musel-e (10 casos), colze (1 cas), carp-me
tacarp
(2 casos), de la m (10 casos), o sigul que
en total l’extremitat
superior presenta 31 casos 1
l’extremitat
inferior en presenta so]arnent 16, cosa
natural
en els port-ers i que no veurem repetit en
cap altre Iloc de l’equip. explicable -degut a ésser
les extremitats
superiors les que entren més en
‘oc.
El grup de les fractures
segueix en importítncia
(21
casos) , essent de remarcar
una fractura
de
frontal
amb enfonsament,
una de cara, cinc de
tórax (tres de clavícula, dos de costelies) , dos de
bras, dos d’avant-bras
(tot des de cubit dret, terç
inferior),
cinc de carp-metacarp
(tots cus d’esca
foides, tres del cantó dret i dos de i’esquerre), das
de dits de la má (els dos de segon-a falange dre-ta
del dit mitg l’un 1 -de l’anular l’altre), dos de canta
(una del rnai.eol peroneal dret 1 un altre complerta
de la ca-ma), i una deis dits del peu.
En el capítol de varig, tenim un nombre consi
derable de bursitis (21 casos) de les quais 16 són
retrodrecranianes
(7 esquerres 1 9 dretes), 4 pierotuliane-s
(des dretes i dos esquerreE), i una dell
lijar (espina haca
anterior superior dreta), lesió
prfpia
deis porters i que en prou femes veiem en
calp altre jugador, si bé creie-m que al desaparéixer
cis camps durs, deixaria d’ésser tant freqüent, puig
el eamp d’herba al esmortuir
la caiguda evitarla
en
2.—
3
Sobre un total de 1.711, correspoii-en 208 a lesions
de port-ers, -o sigui un 12.15 per cent del total de
Iesionats, molt per sobre del tant per ccitt del riso
teóric per individu que nosaltres fixem en 9.09.
La lesió predominant
en OiS porters és la contusló
(53 -casos), es comprén fócilment puig les causes
de procluc-ció sán més freqüenta t.ambé que en els
dernés juga-dors, l’ag-ent contun-dent,
ultra el ju
gador contrari,és també -molt-es vegades el sol del
camp 1 eis pais del mare.
-Segueix en impsrtncia
les lesions intra-articu
lara
(49 casos) l-ocalitzades principalment
en les re-
Farem, en primer terme, un estudi de cada 1100
de l’equip aten-cnt a les lesions i llur distribuTiÓ
topogr.fi-ca
i finirem amb un estudi de con,junt
sobre la freqüén-ci.a -de rl-se en cada un d’aq’uests
Iloes.
Tórax.,..
Cap:
PORTERS
Extremitat
inferior:
Maluc
(33)
Cuixa . . ; , , , (188)
G-enoll , . . , , (79)
Cama .
(129)
Turmeli
(302)
Tars metatars .
(n9)
Dits peu , , . ,
(48)
1—
0 21
30
(Seguirá).