RESUM PER CAPÍTOLS 1−Un vol sobre l'aigua L'Akram, l'Abdallah, 10 persones més i el patró s'embarquen en una pasquera per passar l'estret de Gibraltar i arribar a Espanya, desprès d'un llarg viatge i múltiples discussions per diners; arriben a la costa Espanyala. Els policies, els descobreixen. Encara que l'Akram és pot escavolir entre els matolls tot tapat amb la caçadora del seu cosí, el qual es capturat, es pot quedar a terra Espanyola. 2− Quan es fa de dia L'Akram dormí tota la nit entre matolls, el dia següent, quan el sol s'elevà, l'Akram sortí de l'amagatall, a partir d'aquell moment, havia de prosseguir el seu viatge, aquesta vegada tot sol. Va decidir arribar a la carretera, allà segur que l'agafaria algú i l'aniria portant de poble en poble fins arribar a París. Ja a la carretera, després d'una curta estona fent dit, un policies s'aturaren davant d'ell, ell no sabia Espanyol, tan sols àrab i francés, un dels policies en savia una mica, ell respongué que era turista, d'un càmping dels voltants i que es dirigia al proper poble, allà hi havia una escola on estudiava espanyol. Els policies s'oferiren a portar−lo, i així ho feren. Aviat arribaren aquell proper poble , al deixaren a davant de l'escola, allí preguntà si algú sabia francès... 3− Vacances d'estiu ... Una noia contestà, es deia Nerea, aviat es feren amics, l'Akram va dir a la Nerea que es deia Karl, era parissenc, la seva mare estava malalta i havia de tornar a París, la Nera va convidar a l'Akram a passar la tarda amb ella i la seva iaia que tenia molts contactes, li diria algú que podria portar−lo un troç. Aquella tarda l'Akram va conèixer a l'àvia de la Nerea, era cega, però tenia un gran cor, la iaia de Nerea trucà en Tomàs, un amic seu transportista, que el podria portar l'endemà mateix fins a Almeria, l'Akram va accedir, però on passaria la nit?, l'àvia preparà un llit per l'Akram i el convidà a sopar, dormir i esmorçar. 4− Una conversa sense paraules en un balcó , una nit que no té lluna L'Akram no pot dormir, tan sols pot pensar en l'amor que sent per la Nerea i la procupació de poguer arribar a París. La Nerea tampoc no podia dormir, estava enamorada d'un noi que quasi bé no coneixia, l'Akram. La Nerea sap que potser no veurà més a l'Akram i decideix escriure−li una carta explicant tot el que sentia per ell,quan ja la va escriure va baixar fins el menjador i li posà en una de les butxaques. 5− A voltes els cecs hi poden veure més clar L'Akram no va menjar carn en tot els àpats que van fer plegats, la iaia s'hi va fixar i descubrí que l'Akram no era qui deia que era; l'àvia amb un gran cor no li va importar, Tomàs el transportista el va anar a buscar i sense poder dir adéu a la Nerea va haver de prosseguir el viatge. 6−Un billet, si us plau 1 Quatre hores més tard l'Akram arribà a l'estació de tren d'Almeria, allí va comprar un bitllet per València, ja que no tenia prou diners, perquè qui portava els diners era l'Abdallah. 7−Carta perduda al marge d'una carretera Després d'haver sortit del tren, l'Akram remena les butxaques sense donar−se compte li cau la carta. Ara es dirigeix cap a uns carrers de València. 8− Bar Àfrica En un dels carrers hi troba un bar, decideix entrar, allí troba 3 nois, enomenats, Xus, Marc i Joni, són caprapat, l'Akram es fa amic dels nois, aquella nit aniran a fer un atemptant i els nois decideixen que l'Akram anirà amb ells, una estona més tard, l'Akram puja al cotxe d'aquells caprapats, van a buscar el cap de l'operació, volen posar una bomba als immigrants legalitzats en aquella ciutat. Ningú vol arriscar−se a portar la bomba fins allí, l'Akram s'ofereix. 9− Trenta−cinc minuts que aquí es compten a l'inrrevés L'Akram explica que és immigrant, que porta una bomba que li han donat uns caprapats, Vicent, un Valenicà molt arrelat a les terres africanes acompanya a l'Akram a un lloc on deixa la bomba i buscar un transportista que el pugi portar un troç més enllà, mentres en Vicent i l'Akram s'emporten la bomba, l'Àngel truca a la policia, el tinent Alfaro serà qui portarà l' operació de captura dels caprapats. Vicent porta a l'Akram a veure un amic seu transportista que el podrà portar a Tortosa. La boma ja ha explotat i ningú ha quedat ferit. 10− L'inici d'una llarga amistat En Vicent i l'Alfaro van a comprovar si la bomba ja estallat, efectivament ja ho ha fet, comencen a parlar, Vicent tot parlant li diu que necessita un senyor que es pugui encarregar de la duana, ell que d'aquí un any s'ha de retirar de la policia s'ofereix, aquí comença una gran amistat. 11− De nou en ruta En Juli, el transportista, es dirigeix direcció tarragona, abans d'arribar a la ciutat, en una àrea de serveis es para a fer un cafè, allí Akram coneix a un noi, en Dani, que va acompanyat de dues noies, la Sara i la Natàlia, en Dani convida a l'Akram a portar−lo fins a Barcelona. 12−Encara no hi ha lluna i una nit així, tots els gats semblen negres El cotxe va massa depressa i en Dani i les 2 noies, la Sara i la Natàlia van contentes, la poli els atura i els demana els papers i els fa la prova de alcoholèmia. L'únic que va serè és l'Akram, els policies demanen a l'Akram que condueixi ell. Després d'haver−se'n anat els policies, l'Akram explica als nois, que té 17 anys i no sap conduir. 13−Confidències abans que no es faci de dia En Dani que ja li a passat la ressaca, decideix continuar el viatge, la Sara i la Natalia estan adormides, ara arriba l'hora de les confessions, aquí comença una amistat, el Dani explica que estima bojament la Sara, però que vol canviar de vida, l'Akram explica que no es diu Karl, sinó Akram i que no és parissenc, sinò que és 2 marroquí. En Dani deixa les noies a casa seva i convida a l'Akram a passar la nit a casa seva. 14−París, Bien sûr L'Akram ja s'havia llevat, es dirigia al labavo, allí es dutxaria. Va tornar a mirar les butxaques de la caçadora del seu cosí, allí entre roba i roba va trobar un paquetet tot ple de diners i tots els tres que havien d'agafar. En Dani es va despertar, l'Akram es va anar a despedin del Dani, el Dani no va voler que marxés, volia acompanyar−lo fins després de la frontera, en Dani agafà el D.N.I del seu germa un ros , alt i prim, semblant a l'Akram. L'Akram poc abans d'arribar a la frontera es va adormir, en Dani va entrar a la frontera, no hi havia ningú, de sobte va aparèixer un guàrdia, ensenyà el carnet d'identitat seu i del seu germà Porqui, i el deixaren passar com si res, al despertar l'Akram, faltava poc per arribar a París, en Dani demanà a l'Akram si li deixaria quedar−se un temps a París amb ell, Akram va acceptar. 15−Nerea, amiga Nerea L'Akram escriu a la Nerea una carta explicant−li tota la veritat i li confessa el seu amor. L'Akram ja està legalitzat a França, treballa com a joier i comparteix habitació amb el seu cosí Ahmed. Resum L'Akram, el seu cosí i altres persones arriben a les costes Espanyoles després d'un llarg viatge creuant l'estret. Nomès arribar la policia els exampa, l'Akram aconsegueix amagar−se, allí começa el viatge que el durà a París, on viu i treballa el seu oncle. Durant el seu viatge tobarà tot tipus de persones, que l'ajudaran a arribar a París, però tot no li serà fàcil, ja que la por, l'enyorança, gana ia altres factors, li faran difícil arribar a París; durant el seu viatge coneixerà a molta gent però els més significatius, serà la Nerea, la seva estimada i en Dani, un amic, que canviarà la seva vida gràcies a l'Akram. Vocabulari Bescanvien: Donar i rebre una opinió. Esma:Facilitat per fer maquinalment, per instint, alguna cosa. Tentines:Passes vacil.lants. A voltes: A vegades. Acòlit:Grup de persones. Facècia:Allò que es diu o es fa per divertir fent riure. Canguèli: por. Veres: de debó. 3 Tarambana: cap buit. Vocabulari àrab Shalam eli kum: que la pau sigui amb tu. Personatges Akram: protagonista, és ros , alt, els ulls castanys Abdallah: cosí de Akram, cabells foscos, baixet, ulls foscos. Altres immigrants Patró de la barca: mal educat, era molt gras. Policies Nerea: S'enamora de l'Akram, té un gran cor com la seva àvia. És morena i els ulls castanys, molt brillants. Avia: Molt bona dona, és cega. Transportistes Caprepats: Persones amb molt males intencions. Vicent: és Valencià, estima l'Àfrica, és generós. Alfaro: és sargent, es fa amic i soci de Vicent. Dani: Estima bojament a la Sara, vol canviar la seva vida, es fa molt bon amic de l'Akram. Sara i Nàtalia Autor Xavier Vernella és professor de literatura a l'IES de Moncada. És autor de novel.les infantils i juvenils, com ara, Ara sí que l'he feta bona!. Juntament amb Francesc Vernet és autor d'un treball sobre didàctica de la literatura, que serà publicat a La Magrana, i en aquesta mateixa editorial són en preparació L'home del jayar blanc i 108.3 FM Jocs de lluna. Com ho diu? (pàg.90−92) Recusos morfològics: En aquest útil capítol hi trobem moltes el.lipsis i connectors. Ex. de el.lipsis i conectors: Estic avergonyit per haver−te mentit i no sé si tinc cap excusa. Recursos sintàctics: Oracions compostes. Ex: No sóc Francès, Nerea, mai no havia vist París i, fins fa poc, no havia trepitjat terra francèsa. Recursos estilístics: Exageracions i comparacions. 4 Marroc El Marroc està situat al nord de l'Àfrica. Clima: El seu clima és mediterrani, l'época de pluges va de març a maig i l'època seca va de juny a agost. Vegetació: Hi ha poca vegetació, però la més destacada és: els boscos d'alzines i la prada. Els boscos d'Alzines es situen a la part muntanyosa, la prada es situa a les planes litorals. Economia: Està basada funamentalment en la mineria i la agricultura. En l'economía existeix un número reduït de modernes explotacions i instalacions, juntament amb un ampli sector d'economia tradicional en retrocés. Les exportacions són poc dieversificades. Comentari del text Tipus de text Llengua literària: narratiu Llengua aplicada: col.loquial Contextualització L'autor: Xavier Verneta Cronologia del text:Actualitat Moviment literari: post−modernisme Època històrica: contemporània Corrent artístic: post−modernisme Destinatari Aquest llibre va dirigit a totes aquelles persones que vulguin conèixer tots els problemes que es pot trobar un immigrant il.legal en un lloc com Espanya. Bibliografia VERNETA, Xavier. Somni de Tànger. Editorial Magrana, 2ª edició. ENCICLOPÈDIA SALVAT, vol.11. 5