L`OSCyL i NIeLSEN

O
—B
C
Orquestra simfònica de barcelona
i nacional de catalunya
Núm. 23
2012-2013
PABLO GONZÁLEZ, DIRECTOR TITULAR
L’OSCyL
i NIeLSEN
MIGUEL HARTH-BEDOYA
Director
11 i 12 DE MAIG
DE 2013
HERBERT SCHUCH
Piano
Sala 1 / PAU CASALS
www.obc.cat
Lepant 150
08013 Barcelona
www.auditori.cat
ORQUESTA SINFÓNICA
DE CASTILLA Y LEÓN
Considerada una de les millors agrupacions orquestrals d’Espanya, l’OSCyL va ser creada
l’any 1991 per la Junta de Castella i Lleó. Max Bragado-Darman, Alejandro Posada i Lionel
Bringuer han estat, fins a dia d’avui, els directors titulars de la formació. A més a més,
l’OSCyL ha comptat amb Vasily Petrenko o Jesús López Cobos com a principals directors
invitats. Semyon Bychkov, Rafael Frühbeck de Burgos, o Marc Minkowski també han estat
al front de l’Orquestra en les seves diferents gires nacionals i internacionals.
Solistes tan importants com Teresa Berganza, Juan Diego Flórez, Daniel Barenboim, Alicia de
Larrocha, Joaquín Achúcarro, Maria João Pires, Gidon Kremer o Misha Maisky, entre molts
altres, han treballat amb l’Orquestra en nombroses ocasions i, des de l’any 2007, té la
seva seu a l’Auditori Miguel Delibes de Valladolid. L’Orquesta Sinfónica de Castilla y León va
participar per darrera vegada en la temporada de l’OBC a L’Auditori el mes de març del 2003.
 PRIMERS VIOLINS: WIOLETTA ZABEK, concertino / TEIMURAZ JANIKASHVILI, assistent concertino
/ ELIZABETH MOORE, assistent solista / CRISTINA ALECU / IRENE FERRER / IRINA FILIMON / PAWEL
HUTNIK / VLADIMIR LJUBIMOV / EDUARD MARASHI / RENATA MICHALEK / DANIELA MORARU / DOREL
MURGU / MONIKA PISZCZELOK / PIOTR WITKOWSKI / CARLOS PARRA  SEGONS VIOLINS: JENNIFER
MOREAU, solista / MALGORZATA BACZEWSKA, assistent solista / Mª ROSARIO AGÜERA / CSILLA BIRO
/ ANNELEEN VAN DEN BROECK / IULIANA MURESAN / JOANNA ZAGRODZKA / TANIA ARMESTO / IVAN
GARCÍA / JONE DE LA FUENTE / CRISTINA CASTILLO / DANIEL BOMBÍN / ELISA MON VIOLES: /NESTOR
POU, solista / MARC CHARPENTIER, assistent solista / MICHAL FERENS, 1r tutti / CIPRIAN FILIMON /
HAROLD HILL / DORU JIJIAN / JULIEN SAMUEL / PAULA SANTOS / JOKIN URTASUN / ELENA BOJ / VICTOR
GIL  VIOLONCELS: MARIUS DIAZ, solista / JORDI CREUS, assistent solista / FREDERIK DRIESSEN,
1r tutti / MONTSERRAT ALDOMÁ / PILAR CERVERÓ / MARIE DELBOUSQUET / TOBIA REVOLTI / DIEGO
ALONSO / ELISA GONZÁLEZ-POL A / FERRAN BARDOLET  CONTRABAIXOS: MIROSL AW KASPEREK,
solista / JOAQUÍN CLEMENTE, assistent solista / NEBOJSA SLAVIC, 1r tutti / NIGEL BENSON / JUAN
CARLOS FERNÁNDEZ / EMAD KHAN / VICTOR GARCÍA ARPA: MARIANNE TEN VOORDE, solista  FLAUTES:
DIANNE WINSOR, solista / PABLO SAGREDO, assistent solista / JOSE LANUZA, 1r tutti-solista piccolo
 OBOÈS: SEBASTIÁN GIMENO, solista / EMILIO CASTELLÓ, assistent solista / JUAN M. URBÁN, 1r tutti
/solista-corn anglès  CL ARINETS: CARMELO MOLINA, solista / LAURA TÁRREGA, assistent solista /
JULIO PERPIÑÁ, 1r tutti-solista clarinet baix  FAGOTS: SALVADOR ALBEROLA, solista / FERNANDO
ORIOLA, assistent solista / FERNANDO ARMINIO, 1r tutti-solista contrafagot  TROMPES: JOSE M.
ASENSI, solista / CARLOS BALAGUER, assistent solista / EMILIO CLIMENT, 1r tutti / JOSÉ M. GONZÁLEZ,
1r tutti  TROMPETES: ROBERTO PASCUAL BODÍ, solista / EMILIO RAMADA, assistent solista / ROBERTO
MORCILLO, 1r tutti  TROMBONS: PHILIPPE STEFANI, solista / ROBERT BLOSSOM, assistent solista /
SEAN P. ENGEL, trombó baix solista  TUBA: JOSÉ M. REDONDO, solista  TIMBALS/PERCUSSIÓ: JUAN
A. MARTÍN, solista / TOMÁS MARTÍN assistent solista / RICARDO LÓPEZ, 1r tutti solista / RICARDO
MORENO, 1r tutti  PIANOS: CATALINA CORMENZANA / IRENE ALFAGEME
2
CONCERT 23
MAIG 2013
DISSABTE 11
19h
DIUMENGE 12
11h
ORQUESTA SINFÓNICA DE CASTILLA Y LEÓN
MIGUEL HARTH-BEDOYA director
HERBERT SCHUCH piano
1/
BERNAT
VIVANCOS
Blau (2006)
15 min.
LUDWIG VAN
BEETHOVEN
Concert per a piano i orquestra núm. 4 en
Sol major, op. 58 (1805-1806)
34 min.
Bonn 1770 Viena 1827
Barcelona 1973
2/
Allegro moderato
Andante con moto
Rondo. Vivace
Herbert Schuch piano
PAUSA
3/
20 min.
CARL
NIELSEN
Simfonia núm. 2, op. 16 “The Four
Temperaments” (1901-1902)
Norre-Lyndelse 1865 Copenhagen 1931
Agrairíem que apaguéssiu els
mòbils, desactivéssiu les alarmes
sonores i continguéssiu els
estossecs. Un mocador redueix
notablement el soroll.
35 min.
Allegro collerico
Allegro comodo e flemmatico
Andante malincolico
Allegro sanguineo
Els temps i la durada del concert
són aproximats.
Programa presentat per
3
COMENTARI
ALBERT TORRENS
El programa de concert d’avui agermana tres obres que comparteixen la
voluntat d’expressar un rang emocional amplíssim.
La sinestèsia, és a dir, l’associació de les
percepcions d’un dels cinc sentits a un altre,
és a la base de l’obra de Bernat Vivancos,
que assegura que veu colors en la música.
Estrenada per l’OBC l’any 2006 en aquest
mateix auditori i dedicada al noruec Lasse
Thoresen, professor del compositor, Blau descriu d’una manera estimulant l’angoixa d’un
pintor prèvia a la creació artística. Gràcies a
una àmplia plantilla orquestral, el compositor
explota al màxim les sonoritats espesses, els
reguladors dinàmics i l’ambigüitat rítmica.
Influïda, com tota la producció de Vivancos,
pel corrent espectral francès i per certa
música escandinava, l’obra desplega un ampli
ventall dramàtic.
El piano, que ocupa un lloc central a la producció de Beethoven, va experimentar molts
avenços tècnics al seu temps, i el compositor
de Bonn en va explotar al màxim la força i la
brillantor. Els seus cinc concerts són dels més
importants del gènere, a banda de constituir
mitjans per al seu propi lluïment: ell mateix els
va estrenar tots –excepte el cinquè, a causa
de la sordesa avançada– i en va endarrerir
prou la publicació perquè no caiguessin a les
mans de competidors.
4
Al llarg dels catorze anys en què els va escriure, el seu estil es va desenvolupar d’una
manera més ràpida que en cap altre compositor de la història. Després del tercer
concert –l’últim que respecta l’estructura
dels de Mozart–, el Concert per a piano i
orquestra número 4 ocupa un lloc especial:
no és solístic i juganer com els dos primers,
ferotge i desafiant com el tercer, ni heroic
com el cinquè, sinó profundament líric.
Seguint l’hàbit de compondre més d’una obra
alhora, Beethoven el va esbossar entre el
1802 i el 1803, durant la composició de la
Simfonia número 3, “Heroica”, i el va enllestir
el 1806 o el 1807, ja durant el període del
Concert per a violí, la quarta i la cinquena
simfonies, els quartets Rassumovski i la primera versió de Fidelio. Aquest és, també, el
moment de màxima maduresa com a artista:
aparentment, el compositor estava sa, i tot i
que la sordesa començava a donar pistes que
el sumien en profundes depressions, encara
podia tocar en públic i era famós a Viena i
més enllà.
El concert, doncs, trenca esquemes i planteja
noves solucions formals: al primer moviment,
presenta el tema a càrrec del piano abans del
tutti orquestral i mescla en un flux ininterromput les exposicions separades d’orquestra
i solista. El segon, breu però intens i molt
tràgic, presenta forma de fantasia lliure i
oposa un tema rítmic enunciat amb acords per
l’orquestra a una melodia tendra i dolorosa
del solista –alguns, com Liszt i Schumann, hi
van veure un diàleg entre Orfeu i les fúries
de l’infern. Sense transició, s’encadena un
rondó final brillant i alegre que incorpora
dues novetats a la forma: un segon tema i
una llarga coda.
Beethoven va estrenar l’obra al març del
1807 en un concert de subscripció al palau
del príncep Lobkowitz a Viena, i el 22 de desembre de 1808, davant el públic del Theater
an der Wien, en una cèlebre audició benèfica
que va durar quatre hores. Va ser la seva
última aparició com a solista amb orquestra.
La partitura, de la qual no sobreviu cap còpia
autògrafa, es va publicar a l’agost del 1808
amb dedicatòria a l’arxiduc Rudolf d’Àustria,
que era alumne del compositor.
Malgrat que va caldre un cert temps perquè
el seu llenguatge fos apreciat, ja que no
encaixava gaire amb la imatge del Beethoven
més romàntic i desafiant, aquest concert és
avui dels més estimats i continua mereixent el
respecte tant dels pianistes com del públic.
També li va costar d’establir-se a la Simfonia
número 2 del danès Carl Nielsen. Composta
entre el 1901 i el 1902, simultàniament a
l’òpera Saül i David, va ser la seva primera
obra famosa en el gènere. Malgrat que encara
pertany a la tradició de Brahms i Dvorák, gira
l’esquena als clàssics i posa en pràctica la
noció de tonalitat evolutiva que passa insensiblement d’una idea melòdica a una altra. I és
que, fill del segle XX, Nielsen va sotmetre la
seva tècnica a les tendències més modernes,
com ara l’atonalisme i la politonalitat.
Compacta i concentrada, aquesta va ser
també la primera obra del compositor associada a un contingut extramusical, en aquest
cas un conjunt de gravats populars i ingenus titulat Els quatre temperaments. No és,
però, música programàtica: el títol només
dóna una indicació general, i cada moviment
fa una simple al·lusió al model pictòric. Així,
el primer evoca un home arravatat i colèric;
el segon –amb forma de vals lent i funció de
scherzo– descriu un personatge flegmàtic,
sense capacitat per emocionar-se; el tercer
correspon a un home melancòlic, i el quart,
en forma de marxa, suggereix un temperament sanguini.
Nielsen va dirigir l’estrena de l’obra l’1 de
desembre de 1902, tot just una setmana
després d’enllestir-la, en un concert al Dansk
Koncertforening de Copenhaguen, on va ser
rebuda d’una manera discreta. El compositor
la va dedicar a Ferruccio Busoni en agraïment
per haver-la inclòs en la temporada de la
Filharmònica de Berlín.
SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS
Javier Pérez Senz periodista i crític musical
 LUDWIG VAN BEETHOVEN
→ Concert per a piano i orquestra núm. 4
ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE BERLÍN
Wilhelm Kempff piano
Ferdinand Leitner director
DEUTSCHE GRAMMOPHON (1961)
 CARL NIELSEN
→ Simfonia núm. 2
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE SAN FRANCISCO
Herbert Blomsted director
DECCA (1989)
L’FNAC RECOMANA
ORQUESTA SINFÓNICA DE CASTILLA Y LEÓN
→ Nazareno de Golijov i Grau
Miguel Harth-Bedoya director
DEUTSCHE GRAMMOPHON (2012)
5
MIGUEL
HARTH-BEDOYA
director
Miguel Harth-Bedoya és director de
l’Orquestra Simfònica de Fort Worth als
EUA des del 2000 i la temporada 2013-14
ho serà de l’Orquestra de la Ràdio Noruega. Ha enregistrat un CD amb la Simfònica
de Chicago i el pianista YoYo Ma, un altre
l’any 2011 per a Deutsche Grammophon amb
la OSCyL i les germanes Labèque i fa poc
ha presentat el seu barrer CD, Sur. També cal esmentar el seu enregistrament per
a Decca amb Juan Diego Flórez i un DVD per
a Kultur dirigint La Bohème de Puccini amb
l’Orquestra de l’English National Opera el
2009.
Darrerament ha dirigit les simfòniques
d’Atlanta, Boston i Filadèlfia, les filharmòniques de Los Angeles, Hèlsinki, Estocolm,
Dresden, Castella i Lleó, Nacional de España, ORTVE, Suisse Romande i Sydney. A més
és director artístic i fundador del projecte
musical Caminos del Inca, que amb la finalitat de descobrir, preservar i difondre el
llegat musical dels pobles de les Amèriques,
ha estat presentat per les simfòniques de
Chicago, Seattle, Boston, Xile i Ràdio Leipzig, l’Orquestra de Filadèlfia i els festivals
Tanglewod i Bach d’Oregón.
Miguel Harth-Bedoya dirigeix
l’OSCyL en la Temporada de l’OBC
a L’Auditori per primera vegada en
aquest concert.
Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC.
També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per
Catalunya Música i Radio Clásica de RNE.
6
HERBERT
SCHUCH
piano
Herbert Schuch va néixer a Temesvar (Romania) el 1979, però es va formar musicalment a Alemanya amb Kurt Hantsch i KarlHeinz Kämmerling. L’any 2005 va donar un
fort impuls a la seva carrera artística en
guanyar tres importants concursos de piano, a més del segon premi del Concurs de
piano de Santander. Schuch treballa habitualment com a solista amb importants orquestres i ofereix recitals en els festivals
internacionals i cicles de concerts més destacats.
OehmsClassics ha publicat cinc enregistraments de Herbert Schuch, i en el més recent
interpreta el Concert per a piano núm. 3 de
Beethoven i el Concert per a piano de Viktor
Ullmann amb la WDR Sinfonieorchester sota
la batuta d’Olari Elts. Molt interessat en
la música de cambra, Schuch ha compartit
escenari amb artistes de l’alçada d’Adrian
Brendel, Julia Fischer, Veronika Eberle i Alina Pogostkina.
Fotografia → Felix Broede
Herbert Schuch participa en la
Temporada de l’OBC a L’Auditori per
primera vegada en aquest concert.
7
SI US AGRADA AQUEST CONCERT,
SEGUIU ELS CIRCUITS…
Circuit: Tecla / Segles XX i XXI / Cambra i Recitals /
Clàssic
MOONWINDS & JAVIER PERIANES
JUNY 2013
Dll 17 → 20.30h
# Sala 2 Oriol Martorell
Moonwinds (Formació resident)
Javier Perianes piano
Circuit: Tecla
YUJA WANG
MAIG 2013
Dt 21 → 21h
# Sala 1 Pau Casals
 Obres de: Bal y Gay, Beethoven,
Brotons i Poulenc
Preu: 28€
Yuja Wang piano
 Obres de: Debussy, Skriabin, Ravel,
Rakhmàninov, Mendelssohn i Liebermann
Preu: 23 a 73€
PROPERS CONCERTS A L’AUDITORI
ET TOCA A TU
l’OBC amb les entitats socials
Orquestra Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya
Veus i música per a la integració
(Ass. Músics per la Pau i la Integració)
Projecte 4cordes
(Barri Rocafonda de Mataró)
Circuit: Retrats d’artista / Tecla / Cambra i Recitals
MAIG 2013
Dv 17 → 20h
ALEXANDRE THARAUD
# Sala 1 Pau Casals
MAIG 2013
Dc 15 → 20.30h
 Obres de: A. Guinovart, Offenbach i Grieg
# Sala 2 Oriol Martorell
Alexandre Tharaud piano
 Obres de: Grieg, Schumann, Mahler i
Beethoven
Preu: 28€
Preu: 3€