Solubilitat # Solubilidad

• SOLUBILITAT
AGUA
AGUA
ETER
C. SÓDICO
YODO
SOLUTOS
SAL
SULFATO DE
COBRE
GRAFITO
Pb, F, Cu, Zn
I
MÁRMOL
CUARZO
ETER
SI
NO
SI
NO
NO
SI
NO
SI
SOLUBLE EN
AGUA
SI
SOLUBLE EN
ÉTER
NO
CONDUCE EN
CONDUCE
ESTADO SÓLIDO DISUELTO
NO
NO
SI
NO
NO
SI
NO
NO
NO
NO
NO
NO
SI
SI
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
• MATERIAL
♦ Tub d'assaig
♦ Sal
♦ Sulfat de coure
♦ Grafit
♦ Plom
♦ Ferro
♦ Coure
♦ Zinc
♦ Iode
♦ Trossets de mármol
♦ Cuars
♦ Aigua
♦ Éter
♦ gradilla
• PROCEDIMENT
3.1 Primera practíca
Primer omplim un quart del tub d'assaig amb els disolvents i els soluts i observem la solució:
• En el cas de l'aigua, sí es disol en ella mateixa però podem observar que no es disol sobre l'éter.
• En el cas de l'eter passa totalment el contrari, l'éter es disol sobre ell mateix però no sobre l'aigua.
• Anem a veure la sal normal (NaCl), aquesta sols es disol sobre l'aigua, no sobre l'eter.
1
• I am el iode (I) passa igual com l'eter sols es disol amb l'eter no amb l'aigua, sent així al contrari que
la sal.
3.2 Segona pràctica
• La segona pràctica consistix a comprobar si els següents elements fan les funcions de que esparla.
• Es posa la sal dins d'un tub d'assaig amb un pot d'aigua i es meneja tot ben menejat, podem comprobar
que la sal s'ha disolt en l'aigua. En canvi, també es pot comprobar que la sal no conduïx en estat sólid
ni disolta.
• Posem un poc de sulfat de coure en un tub d'assaig amb aigua i ho menejem. Podem observar que es
disol però que no es disol en éter i que tampoc condueix l'electricitat en estat sólid però sí en estat
líquid. (aquests dos primers compostos son enllaços iónics on es formen ions positius i negatius i
reaccionen formant l'electrolisi)
• Posem una punta de llàpis en un tub d'assaig o en un got de precipitats on hi haja aigua i hi observem
que no es disol en aigua i tampoc en éter. També ho podem observar que aquest sí que hi condueix
l'electricitat en estat sòlid i no en condueixen en estat disolt, ja que no es disolen.
• Hi posem diversos metalls(Pb, F, Cu, Zn) en un cristall de rellotge, probem a disoldre'ls en éter i hi
observem que no podem disoldrels en éter ni, per suposat, en aigua probem a posar−los dos cables, un
per cada extrem, d'un cirqüit amb una bombeta i una pil.la. podem observar que la bombeta s'encén,
cosa que vol dir que condueixen la electricitat i no probem la conducció en estat disolt perque no es
poden disoldre. (aquests dos darrers, son enllaços covalents)
• Hi posem iode ( I ) en éter per a veure si es disol i, al igual que els anteriors, no es disol ni en aigua ni
en éter. També hi probem la conductivitat d'aquest element i es pot observar que, al ser metal.loide no
hi conduïx la electricitat en ningún estat.
• Hi posem a un got de precipitats, o un tub d'assaig, ple d'aigua i un altre de éter, unes pedretes de
marbre i veiem que no es pot disoldre en cap dels dos. Tampoc pot conduïr la electricitat en cap estat.
• Hi posem un poc de quars en un got de precipitats o en un tub d'assaig i hi provem si és soluble en
aigua i en éter. Observem que no és soluble en ningun dels dos compostos. Hi fem la mateixa
operació que en els metalls i observem que no hi condueix l'electricitat en cap dels estats.
ESTUDI EXPERIMENTAL D'ALGUNES REACCIONS QUÍMIQUES
És molt difícil deduir,mitjançant una observació directa, allò que succeeix en una reacció química. Però
sempre existixen indicis (canvis de color, aparició de precipitats, despreniment de gasos, ) que ens permeten
emetre hipòtesis al respecte i en alguns casos, podriem fins i tot arribar a formular amb relativ seguretat el
procés que hi ha tingut lloc.
Objectiu:
El nostre objectiu serà observar el desenvolupament de diverses reaccions químiques, anotant els dealls
observats, per tal d'intentar formular desprès dels procesos químics esdevinguts.
Material:
• Gradeta amb tubs d'assaig
2
• Centrífuga
• Comptagotes
• Un clau de ferro
• Granalla de cinc
• Un tros de marbre
• Paper indicador universal
• Dissolucions de: àcid clorhídric i clorur d'amoni
• Hidròxid sòdic
• Clorur sòdic
• Nitrat de plata
• Iodur potàssic
• Nitrat de plom ( II )
• Cromat potàssic
• Sulfat de coure ( II )
• Amoniac
• Fenoftaleïna
Mètode de treball:
• Introduïr 2ml de dissolució aquosa de sulfat de coure (II) (blau) i deixar−lo com a referència. Repetir
l'operació en altre tub d'assaig on a més de sulfat de coure (II) (blau) introduirem un clau de ferro. El
deixarem 10'. Extraurem el clau i l'observarem. Compartirem els colors de les dues solucions.
• Preparem una dissolució de clorur amònic i posem 2ml en un tub d'assaig. Afegim una o dues llentilles
d'hidròxid sòdic, observem si hi ha o no despreniment de gas. El professor posarà en la boca del tub un tros
de paper indicador observarem el canvi de color.
• En un got de precipitats introduir un trosset de marbre i de 10ml de dissolució de HCL 6M. Es desprendrà
un gas
• A 2ml d'una dissolució de NaCl 0,2 afegim 2ml de nitrat de plata i afegir unes gotes de dissolució
concentrada de NH3 i canvia de color.
• En un tub d'assaig introduïr 4ml de dissolució d'àcid clorhídric i a continuació un trosset de granalla de
cinc. A continuació es desprendrà algún gas. Después posa un misto encés dins del tub d'assaig.
• A 2ml d'una dissolució aquosa de cromat potàssic afegir 2ml de nitrat de plata i s'hi pot observar un canvi
de color.
• A 4ml de dissolució aquosa d'acid clorhídric 0,1 afegir dues gotes de fenoftaleïna, i afegir poc a poc uns
5ml de dissolució acuosa d'hidròxid sòdic. Quin canvi has observat? El de color.
FORMACIÓ
FORMULACIÓ I
DESP. CANVI DESP/
ABSORCIÓ DE
REDISOLUCIÓ AJUST DE LA
REACTIUS DE
DE
GASOS COLOR DE CALOR PRECIPITAT
REACCIÓ
1
2
3
4
5
6
7
8
3
MEMÒRIA DE LABORATORI
4