• Fitxa del llibre Títol: Solcs en l'aigua Autor: Josep Mª Pla Editorial: 3− Qüestions Breu resum: Este llibre te tres histories; la primera comença amb l'història d'una xica que es diu Mir i que vivia al seu poble amb la seua mare, ella anteriorment no havia eixit amb cap xic del seu poble i a més a més per que la seua família era adinerada la cridaven La pobra, finalment totes les xiques del seu poble es van casar i ella es va quedar tota sola, ella es va resignar per que això era per la culla de la seua mare, que no volia que la seua filla coneguera ningú xic perquè deia que solo estaven per a llevar−te els diners. I volia que la seua mare es morira però quan anava a l' podia perdó a la cura per aquell pensament. Un dia li seua mare es va morir i ella agafà uns diners i s'en va anar cap a Amsterdam per que havia fet un de ciutats i li va agradar esta. Ja a Amsterdam va veure tots els monuments i els museus, l'art underground , ella anava sempre vestida de dol per la seua mare i ella creia que tota la gent la mirava a ella per això, es va posar a plorar i s'en va anar cap a l'hotel que una vegada allí es va recuperar i va decidir que ja aniria com ella voldria que no es tornaria a posar un vestit de dol. Clan va anar a un vaixell va veure un xicot molt guapo que era el guia i l'agradava. Els següents dies va tornar a passar per on era el vaixell i un dia quan estava assentada en una cadira un jove li va robar el seu bossa de mà, i el guia, anomenat Vicent intenta agafar el lladre però este li dona un puny a l'estomac. Vicent i es fan amics i van pels barris, i , on prenguen unes cerveses; una vesprada el xic li diu a si vol eixir esta nit, ella no s'atreu però al final acapta, més tard, per la nit, a més a més de Vicent hi ha un altre xicot, que el presenta Vicent i diu que es el seu nuvi, aleshores ix corrent i els deixa plantats s tots dos. Pel matí Julieta ja se anava al seu poble en un avió quan Vicent va eixir correguent i li va donar unes flors i es va acomiadar de ella. La segona història comença quan en un vaixell s'escolta un cruixit impenetrable que provoca mirades porugues als turistes, però fan gens de cas; Pepa (una xica que ha estat menjant amb els altres joves del vaisell, Pau, Neus, Gregori, i una altra xica que es diu Anna M.) No tenia cap amic i volia acostar−se a ells quan es va sentir un soroll d'alguna cosa que va caure a l'aigua, i es van concentrar tots els turistes amb el capità, al menjador, on van discutir sobre que fer per ha saber que hi era el soroll que havien sentit, i com que al cap d'unes hores van decidir que anaven a fer un rastreig per a veure si era una persona, però va haver−hi una revolta i van acusar d'uns robatoris als joves, Pepa i Anna M. que no volien ajudar a rastrejar; de repent es va sentir un soroll molt fort i ell vaixell va començar a afonar molt lentament. Els més majors van poder ficar−se a les barques de salvament, però el grup dels joves, no van poder ficar−se. Al dia següent es van despertar tots a un hospital on els havien llevat, la policia del riu, van acomiadar−se (a l'aeroport) cadascú quan es van recuperar, i s'en van anar cadascú al seu país. La tercera història comença quan un xic que es diu Carles després d'un dia de treball a la mar torna a la seua casa i es va posar a recordar que avanç no hi havia tots els edificis que envoltaven la seua casa ara; va començar a recordar quan hi era a l'Universitat de Matemàtiques de València, on el seu pare hi havia estat de catedràtic, ell ara sacava moltes bones notes totes d'exce·lent, però uns dies darrere va pensar que no li agradava la carrera de matemàtic, se lo va explicar a la seua companya l'Adela, i primer pensava que Carles bromejava però quan es va adonar que era veritat, va intentar convençe'l que hi era una botjeria, (cosa que Carles no creia), no va poder convençe'l i a l'estiu sen van anar uns dies al seu poble, però com que a Carles no li agradava molt, este, es va anar a una casa que tenia la seua mare (el seu pare havia mort, fa uns anys) prop de la platja i va arreglar la casa perque amb tots els anys sense anar hi estava molt descuidada. Quan la va arreglar, com que ja no tenia res a fer, es va anar a pescar, va fer alguna excursió i de baixada d'un penya−cegat es va recordar dels seus amics que tenia quan hi 1 era més petit. Va anar a buscar−los i pels molls un jove d'un vaixell li va cridar que si volia pujar i veure la posta del sol, ho va fer i es va adonar que hi era el seu amic Andreu. Van passar molt temps junts, prenent cerveses, anant a pescar, passejant, parlant del temps transcorregut, Quan van arribar les festes del Carme Carles va invitar Adela, i aquesta va anar. Un dia per la nit, Andreu, Carles i Adela, van jugar a un joc amb uns jóvens i Andreu va conéixer una jove rossa i es van possar de nuvis. Van anar els quatre a la platja, a agafar l'ànec que solten al port, a prendre paella d'ànec, i moltes més coses. Quan van acavar les festes Adela s'en va anar i li va escriure una postal a Carles dient−li que se n'anava de viatge, cap a França amb una xica de L'Universitat, per que ell no volia anar. Andreu li va dir a Carles que no li agradava massa el treball de pescador i després d'una bona conversa va decidir anars'en ja que hi era el millor per−a ell. Carles, una mica disgustat, pensant en lo que havia fet amb el seu amic va buscar−le per tot arreu, però Andreu s'havia anat. Va rebre una altra postal però esta hi era de Niça, l'havia escrit l'Andreu, que havia passat pel club nàutic i necessitaven un mariner, i s'en va anar amb ells cap a Niça. Carles s'en va anar a passejar pel port i va veure l'embarcació del pare d'Andreu i el pare de l'Andreu li va preguntar si volia treballar de pescador, ell va estar una estona pensant i va dir−li que sí. 2