1.- Sowohl für AI wie für B. bitte folgende (der Wichtigkeit nach

Anuncio
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
SETEMBRE 2012
ALEMANY
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE 2012
ALEMÁN
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Korrektionskriterien:
1.- Sowohl für A.I. wie für B. bitte folgende (der Wichtigkeit nach geordnete) Kriterien nach bestem Wissen
und Gewissen anwenden:
a) Die Antworten sollen mehr als einen Satz umfassen und sich auf die Fragen beziehen; die Textproduktion
soll die geforderte Wortanzahl erreichen bzw. nicht übersteigen und das gestellte Thema weitgehend
direkt behandeln.
b) Die Aussagen sollen verständlich sein, d.h. die Sätze sollen korrekt konstruiert sein, die Semantik soll
stimmen.
c) Irrtümer in der Verb-, Nomen- oder Adjektivdesinenz sollten (voll) negativ bewertet werden; ein
Fehlgriff in der Wahl einer Präposition oder im Gebrauch eines Artikels ist eher verzeihbar.
d) Ein Satzende bzw. Fragen, Ausrufe oder Imperative sollten klar gekennzeichnet sein; zweitrangiger ist
dagegen die Kommasetzung im Allgemeinen.
2.- In A.II nach R oder F bewerten.
3.- In A.III. wird nach dem im Text stehenden Ausdruck gefragt.
4.- In A.IV darf nur eine Möglichkeit angekreuzt werden. Bei mehreren Antworten soll kein Punkt gegeben
werden.
5.- B. Soll nach obigen Kriterien mit der im ‘baremo’ angegebenen Punktzahl bewertet werden.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
ANÀLISI MUSICAL II
SEPTIEMBRE 2012
ANÁLISIS MUSICAL II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
1.
La puntuació màxima serà de 10 punts. Cascuna de
les tres parts serà avaluada de forma independent i es
qualificarà: fins a 4 punts per a la primera part, fins a
3 punts per a les preguntes curtes, i fins a 3 punts el
tema.
1.
La puntuación máxima será de 10 puntos. Cada una
de las tres partes será evaluada de forma
independiente y se calificará: hasta 4 puntos para la
primera parte, hasta 3 puntos para los conceptos
breves, y hasta 3 puntos el tema.
2.
En cap cas s’admetran respostes barrejades de
distintes opcions A/B.
2.
En ningún caso serán admitidas respuestas mezcladas
de distintas opciones A/B.
3.
A les audicions, l’estudiant deurà escriure
assenyalant sense ambigüitats la solució correcta. En
cas contrari, la resposta serà anul·lada.
3.
En las audiciones, el estudiante deberá escribir
señalando sin ambigüedades la solución correcta. En
caso contrario quedará invalidada la respuesta.
4.
En la definició de conceptes teòrics (2ª part), d’acord
amb el que s’indica al exercici, les respostes han de
ser clares i breus, no superant les cinc línies
cadascuna.
4.
En la definición de conceptos teóricos (2ª parte), de
acuerdo con lo indicado en el ejercicio, las respuestas
han de ser claras y breves, no superando las cinco
líneas por cada una.
5.
El contingut de les respostes, així com la forma
d’expresar-ho deurà ajustar-se estrictament al text
formulat. Per aquest motiu, es valorarà positivament
l’us correcte del llenguatge, la claredat i concreció en
les respostes, així com la presentació i netedat de
l’exercici.
5.
El contenido de las respuestas, así como la forma de
expresarlo deberá ajustarse estrictamente al texto
formulado. Por este motivo, se valorará
positivamente el uso correcto del lenguaje, la
claridad y concreción en las respuestas así como la
presentación y pulcritud del ejercicio.
6.
Es valorarà positivament la correcta expressió
sintàctica i ortogràfica dels continguts en general, i
dels conceptes musicals en particular.
6.
Se valorará positivamente la expresión correcta
sintáctica y ortográfica de los contenidos en general y
de los conceptos musicales en particular.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
BIOLOGÍA
BIOLOGIA
Criteris Generals de Correcció de l’Examen de Biologia
1. L’examen consta de dues opcions A i B, i l’estudiant haurà de triar-ne íntegrament una de les dues.
2. Cada opció conté entre 8 i 10 qüestions.
3. El plantejament d’estes qüestions pot basar-se en un text breu, un dibuix, esquemes i representacions
gràfiques.
4. Algunes d’estes qüestions requereixen el coneixement i comprensió dels conceptes, unes altres requereixen
la comprensió dels processos científics i unes altres la comprensió de l’aplicació dels coneixements
científics.
5. L’examen es valorarà sobre 10 punts. Els punts assignats a cada qüestió figuren en el text.
Criterios Generales de Corrección del Examen de Biología
1. El examen consta de dos opciones A y B, y el estudiante deberá elegir íntegramente una de las dos.
2. Cada opción contiene entre 8 y 10 cuestiones.
3. El planteamiento de estas cuestiones puede basarse en un texto corto, dibujo, esquemas y
representaciones gráficas.
4. Algunas de estas cuestiones requieren el conocimiento y comprensión de los conceptos, otras
requieren la comprensión de los procesos científicos y otras la comprensión de la aplicación de los
conocimientos científicos.
5. El examen se valorará sobre 10 puntos. Los puntos asignados a cada cuestión figuran en el texto.
1
2
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
BIOLOGÍA
BIOLOGIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
OPCIÓ A
BLOC I. Base molecular i fisicoquímica de la vida
1. Realitzeu un dibuix de l’estructura de la membrana plasmàtica segons el model de mosaic fluid i indiqueu-ne els
components (2 punts).
L’alumne realitzarà un dibuix en què es mostre la bicapa lipídica, amb les parts polars i apolars dels fosfolípids; les
proteïnes integrals i perifèriques; el colesterol i els carbohidrats units a lípids i/o proteïnes.
2. Expliqueu les principals funcions que exerceix cada component de la membrana (5 punts).
L’alumne haurà d’explicar que els fosfolípids són els components majoritaris, amb funció estructural, que el colesterol
regula la fluïdesa de la membrana impedint que es torne rígida amb el fred o molt fluida amb la calor, que les proteïnes
tenen funció de transportadors principalment i els oligosacàrids tenen la funció de reconeixement cel·lular.
3. Quines molècules de la membrana plasmàtica són amfipàtiques i quines característiques li confereixen? (3
punts).
L’alumne contestarà que les molècules amfipàtiques són els fosfolípids i que a causa d’això formen bicapes en medi
aquós, amb l’interior apolar i les cares exteriors polars. A més, també confereixen la propietat d’autoacoblament a les
membranes.
BLOC II. Estructura i fisiologia cel·lular
1. Definiu els conceptes de catabolisme i anabolisme, poseu un exemple de cadascun i justifiqueu-lo (5 punts).
L’alumne definirà catabolisme com el conjunt de rutes metabòliques en les quals s’allibera energia en forma d’ATP per la
ruptura d’enllaços químics de biomolècules. Exemple de catabolisme és la respiració cel·lular en què s’oxiden sucres i
s’obté CO2 i aigua. I anabolisme com el conjunt de rutes metabòliques en què es consumeix energia i se sintetitzen
biomolècules a partir de molècules més senzilles. Exemple d’anabolisme és la fotosíntesi, en què se sintetitzen sucres a
partir de CO2 i energia lumínica.
2. Expliqueu la influència del pH i de la temperatura en l'activitat enzimàtica i poseu algun exemple d'enzims
indicant en quin rang de pH o en quin rang de temperatura actuen de manera òptima (5 punts).
L’alumne haurà d’explicar que cada enzim té uns valors òptims de temperatura i pH per a actuar i que la seua activitat
disminueix o desapareix quan els valors d’ambdues variables s’allunyen de l’òptim. Les variacions de pH provoquen
canvis en les càrregues elèctriques superficials dels enzims i n’alteren l’estructura terciària. En augmentar la temperatura
els ponts d’hidrogen que mantenen estable l’estructura de la proteïna enzimàtica es trenquen i la molècula es
desnaturalitza. Exemples: tripsina o quimotripsina actuen a pH alcalí, les deshidrogenases tenen pH òptim de 7,5, la
pepsina actua a pH àcid. La majoria dels enzims actuen a la temperatura dels éssers vius, i s’inactiven a temperatures
superiors a 50-60ºC…
3
BLOC III. Herència biològica: genètica clàssica i molecular.
La següent imatge correspon a la meiosi d’una cèl·lula eucariota animal.
1. Identifiqueu cadascuna de les figures numerades (5 punts).
L’alumne ha d’identificar:
1 = Leptotè; 2 = Zigotè; 3 = Paquitè; 4 = Diplotè; 5 = Diacinesi
6 = Metafase I; 7 = Anafase I; 8 = Telofase I: 9 = Metafase II; 10 = Anafase II
2. Fent referència a la imatge, expliqueu la recombinació genètica i el seu significat biològic (5 punts).
L’alumne explicarà que la figura 3 representa l’etapa de paquitè, en què els cromosomes homòlegs estan estretament units
i alineats per mitjà del complex sinaptinemal. En aquest moment s’inicia l’encreuament cromosòmic mediat pels nòduls
de recombinació i es produeix l’intercanvi de fragments d’ADN de cromàtides homòlogues. El resultat d’aquest procés és
la recombinació genètica del material hereditari. Significat: promou la variabilitat genètica, ja que amb l’intercanvi de
segments d’ADN es produeixen cromosomes distints als parentals.
BLOC IV. Microbiologia i immunologia. Aplicacions
1. Definiu els següents conceptes: a) infecció i malaltia b) patogenicitat i resistència (4 punts).
L’alumne haurà de definir: a) infecció com qualsevol situació en què un microorganisme patogen s’instal·la i creix en
l’hoste independentment que aquest siga o no danyat, mentres que malaltia implica, necessàriament, que es produïsca un
perjuí a l’hoste. b) patogenicitat com la capacitat del microorganisme paràsit per a produir la malaltia i resistència com la
susceptibilitat de l’hoste a l’acció del paràsit que pot estar influïda per diversos factors.
2. Indiqueu, per a cada pregunta de les columnes 1 i 2, la resposta més correcta (a, b, c, d) (2 punts).
1. La producció d’anticossos
a. És específica
b. Requereix col·laboració de limfòcits T
c. És dependent del contacte amb els limfòcits T
d. Totes són correctes
L’alumne haurà de respondre: 1d, 2d.
2. La vacunació proporciona immunitat
a. Adquirida congènita
b. Específica natural activa
c. Innata artificial passiva
d. Adquirida artificial activa
3. Citeu quatre malalties infeccioses produïdes per agents patògens i indiqueu l’agent responsable, el grup a què
pertany i la via de contagi (4 punts).
L’alumne haurà de citar quatre malalties infeccioses indicant per a cadascuna l’agent responsable, el grup a què pertany i
la via de contagi. Exemple: còlera, causat per Vibrio cholerae, que és un bacteri i que es contagia per via digestiva.
4
OPCIÓ B
BLOC I. Base molecular i fisicoquímica de la vida
1. Citeu les quatre biomolècules constituents dels éssers vius i indiqueu-ne les principals funcions (6 punts).
L’alumne haurà de citar: hidrats de carboni o glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics i indicarà, almenys, 2 funcions de
cada una de les biomolècules: Hidrats de carboni: reserva energètica i estructural. Lípids: reserva energètica, estructural,
hormonal, protecció del fred o l’aigua, molècula senyal... Proteïnes: estructural, defensa, enzims, de transport,
hormones… Àcids nucleics: mantindre i expressar la informació genètica de cada espècie.
2. Citeu tres exemples, d’interès biològic, de cadascuna de les quatre biomolècules (4 punts).
L’alumne haurà de citar tres exemples de cada biomolècula. Hidrats de carboni: midó, glucogen, quitina, cel·lulosa, etc.
Lípids: greixos, fosfolípids, cera, retinol, colesterol, prostaglandines, etc. Proteïnes: insulina, hemoglobina, miosina,
col·lagen, etc. Àcids nucleics: ADN, ARNr, ARNt, etc.
BLOC II. Estructura i fisiologia cel·lular
1. Descriviu l’estructura de cilis, flagels i centríols. Quina funció realitza cadascun en la cèl·lula? (4 punts).
L’alumne haurà d’indicar que estan formats per microtúbuls, formant nou triplets en centríols i nou triplets (corpuscle
basal) o nou doblets més dos centrals (axonema) en cilis i flagels. Cilis i flagels participen en la mobilitat cel·lular i els
centríols en l’organització de microtúbuls.
2. Quin procés representa la imatge? Expliqueu la relació que té amb la digestió cel·lular detallant el procés (6
punts).
L’alumne contestarà que la imatge representa el procés d’endocitosi mediada per receptor. En l’interior cel·lular la
vesícula s’uneix a un lisosoma primari i es converteix en un lisosoma secundari. Després de la digestió, la vesícula es
converteix en un cos residual que aboca el seu contingut a l’exterior per exocitosi.
BLOC III. Herència biològica: genètica clàssica i molecular.
Les mutacions gèniques per substitució d’una base nitrogenada per una altra poden tindre, o no, efectes de canvi
en la lectura del missatge. Entre els diferents tipus de mutacions, les neutres no originen canvi en la lectura del
missatge, mentres que les mutacions amb sentit erroni originen canvis d’un aminoàcid per un altre. També hi ha
mutacions sense sentit, en què apareix un triplet mutant que implica la terminació anticipada de la proteïna.
Donada la seqüència original d’ADN: 3´ TAC TCA AAC ACG ATA… i fent ús de la taula de Codi Genètic
adjunta respon:
1. Quina és la seqüència de l’ARNm corresponent i la seqüència d’aminoàcids codificada? (3 punts).
5
L’alumne haurà de respondre:
ADN:
3´ TAC TCA AAC ACG ATA…
ARNm:
AUG AGU UUG UGC UAU…
aminoàcids
Met Ser Leu Cys Tyr…
2. S’ha produït una mutació per substitució de la primera adenina del 3r codó per guanina. Quina és la seqüència
de l’ARNm corresponent i la seqüència d’aminoàcids codificada? De quin tipus de mutació de les tres assenyalades
en l’enunciat es tracta? (3 punts).
L’alumne haurà de respondre:
ADN mutat:
3´ TAC TCA GAC ACG ATA…
ARNm:
AUG AGU CUG UGC UAU…
aminoàcids
Met Ser Leu Cys Tyr …
És una mutació neutra, no origina canvi en la lectura del missatge.
3. En una altra mutació de la cadena original d’ADN, la substitució s’ha produït en el mateix codó però ha afectat
la segona adenina, que ha canviat per timina. Quina és la seqüència de l’ARNm corresponent i la seqüència
d’aminoàcids codificada? De quin tipus de mutació de les tres assenyalades en l’enunciat es tracta? (4 punts).
L’alumne haurà de respondre:
ADN mutat:
3´ TAC TCA ATC ACG ATA…
ARNm:
AUG AGU UAG UGC UAU…
aminoàcids:
Met Ser FI
És una mutació sense sentit que implica la terminació anticipada de la proteïna.
BLOC IV. Microbiologia i immunologia. Aplicacions
1. Definiu quin tipus d’organisme són els bacteris i els llevats. Expliqueu breument el seu paper en la indústria
alimentària. Citeu, almenys, un exemple, en cada cas (4 punts).
L’alumne haurà de fer referència als llevats (eucariotes unicel·lulars) i als bacteris (procariotes) com els microorganismes
més utilitzats en la producció d’aliments. Haurà de citar, per exemple, la fabricació del pa en què participen els llevats i la
fabricació del vinagre com a exemple de la participació dels bacteris.
2. Feu un dibuix d’un bacteri i anomeneu-ne les estructures. Expliqueu la relació dels bacteris amb l’origen dels
mitocondris i dels cloroplasts (6 punts).
L’alumne haurà de dibuixar un bacteri i assenyalar la càpsula, la paret cel·lular, la membrana plasmàtica amb mesosomes,
el cromosoma bacterià, els ribosomes i els flagels i fer referència a la teoria de l’endosimbiosi (similitud estructural de
mitocondris i plasts amb bacteris, presència d’ADN circular, ribosomes 70S, etc).
6
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
BIOLOGÍA
BIOLOGIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
OPCIÓN A
BLOQUE I. Base molecular y físico-química de la vida
1. Realiza un dibujo de la estructura de la membrana plasmática según el modelo de “mosaico fluido” e indica en
él sus componentes (2 puntos).
El alumno realizará un dibujo en el que se muestre la bicapa lipídica, con las partes polares y apolares de los fosfolípidos;
las proteínas integrales y periféricas; el colesterol y los carbohidratos unidos a lípidos y/o proteínas.
2. Explica las principales funciones que desempeña cada componente de la membrana (5 puntos).
El alumno deberá explicar que los fosfolípidos son los componentes mayoritarios, con función estructural que el
colesterol regula la fluidez de la membrana impidiendo que se vuelva rígida con el frio o muy fluida con el calor, que las
proteínas tienen función de transportadores principalmente y los oligosacáridos tienen función de reconocimiento celular.
3. ¿Qué moléculas de la membrana plasmática son anfipáticas y qué características le confieren? (3 puntos).
El alumno contestará que las moléculas anfipáticas son los fosfolípidos y que debido a ello forman bicapas en medio
acuoso, con el interior apolar y las caras exteriores polares. Además, también confieren la propiedad de autoensamblaje a
las membranas.
BLOQUE II. Estructura y fisiología celular
1. Define los conceptos de catabolismo y anabolismo, pon un ejemplo de cada uno y justifícalo (5 puntos).
El alumno definirá catabolismo como el conjunto de rutas metabólicas en las que se libera energía en forma de ATP por la
rotura de enlaces químicos de biomoléculas. Ejemplo de catabolismo es la respiración celular en la que se oxidan azúcares
y se obtiene CO2 y agua. Y anabolismo como el conjunto de rutas metabólicas en las que se consume energía y se
sintetizan biomoléculas a partir de moléculas más sencillas. Ejemplo de anabolismo es la fotosíntesis en la que se
sintetizan azúcares a partir de CO2 y energía lumínica.
2. Explica la influencia del pH y de la temperatura en la actividad enzimática y pon algún ejemplo de enzimas
indicando en qué rango de pH o en qué rango de temperatura actúan de manera óptima (5 puntos).
El alumno deberá explicar que cada enzima tiene unos valores óptimos de temperatura y pH para actuar y que su actividad
disminuye o desaparece cuando los valores de ambas variables se alejan del óptimo. Las variaciones de pH provocan
cambios en las cargas eléctricas superficiales de las enzimas alterando la estructura terciaria. Al aumentar la temperatura
los puentes de hidrógeno que mantienen estable la estructura de la proteína enzimática se rompen y la molécula se
desnaturaliza. Ejemplos: tripsina o quimotripsina actúan a pH alcalino, las deshidrogenasas tienen pH óptimo neutro, la
pepsina actúa a pH ácido. La mayoría de las enzimas actúan a la temperatura de los seres vivos, inactivándose a
temperaturas superiores a 50-60ºC…
7
BLOQUE III. Herencia biológica: Genética clásica y molecular.
La siguiente imagen corresponde a la meiosis de una célula eucariota animal.
1. Identifica cada una de las figuras numeradas (5 puntos).
El alumno debe identificar:
1 = Leptoteno; 2 = Zigoteno; 3 = Paquiteno; 4 = Diploteno; 5 = Diacinesis
6 = Metafase I; 7 = Anafase I; 8 = Telofase I: 9 = Metafase II; 10 = Anafase II
2. Haciendo referencia a la imagen, explica la recombinación genética y su significado biológico (5 puntos).
El alumno explicará que la figura 3 representa la etapa de paquiteno en la que los cromosomas homólogos están
estrechamente unidos y alineados mediante el complejo sinaptonémico. En este momento se inicia el entrecruzamiento
cromosómico mediado por los nódulos de recombinación y se produce el intercambio de fragmentos de ADN de
cromátidas homólogas. El resultado de este proceso es la recombinación genética del material hereditario. Significado:
promueve la variabilidad genética ya que con el intercambio de segmentos de ADN se producen cromosomas distintos a
los parentales.
BLOQUE IV. Microbiología e Inmunología. Aplicaciones
1. Define los siguientes conceptos: a) infección y enfermedad b) patogenicidad y resistencia (4 puntos).
El alumno deberá definir: a) infección como cualquier situación en la que un microorganismo patógeno se instala y crece
en el huésped independientemente de que éste sea o no dañado, mientras que enfermedad implica, necesariamente, que se
produzca un perjuicio al huésped. b) patogenicidad como la capacidad del microorganismo parásito para producir la
enfermedad y resistencia como la susceptibilidad del huésped a la acción del parásito que puede estar influida por
diversos factores.
2. Indica, para cada pregunta de las columnas 1 y 2 la respuesta más correcta (a, b, c, d) (2 puntos).
1. La producción de anticuerpos
a. Es especifica
b. Requiere colaboración de linfocitos T
c. Es dependiente del contacto con los linfocitos T
d. Todas son correctas
2. La vacunación proporciona inmunidad
a. Adquirida congénita
b. Específica natural activa
c. Innata artificial pasiva
d. Adquirida artificial activa
El alumno deberá responder: 1d, 2d.
3. Cita cuatro enfermedades infecciosas producidas por agentes patógenos indicando el agente responsable, el
grupo al que pertenece y la vía de contagio (4 puntos).
El alumno deberá citar cuatro enfermedades infecciosas indicando para cada una de ellas el agente responsable, el grupo
al que pertenece y la vía de contagio. Ejemplo: cólera, causado por Vibrio cholerae, que es una bacteria y que se contagia
por vía digestiva.
8
OPCIÓN B
BLOQUE I. Base molecular y físico-química de la vida
1. Cita las cuatro biomoléculas constituyentes de los seres vivos e indica sus principales funciones (6 puntos).
El alumno deberá citar: hidratos de carbono o glúcidos, lípidos, proteínas y ácidos nucleicos e indicará, al menos, 2
funciones de cada una de las biomoléculas: Hidratos de carbono: reserva energética y estructural. Lípidos: reserva
energética, estructural, hormonal, protección frente al frío o el agua, molécula señal... Proteínas: estructurales, defensa,
enzimas, transportadoras, hormonas… Ácidos nucleicos: mantener y expresar la información genética de cada especie.
2. Cita tres ejemplos, de interés biológico, de cada una de las cuatro biomoléculas (4 puntos).
El alumno deberá citar tres ejemplos de cada biomolécula. Hidratos de carbono: almidón, glucógeno, quitina, celulosa,
etc. Lípidos: grasas, fosfolípidos, cera, retinol, colesterol, prostaglandinas, etc. Proteínas: insulina, hemoglobina, miosina,
colágeno, etc. Ácidos nucleicos: ADN, ARNr, ARNt, etc.
BLOQUE II. Estructura y fisiología celular
1. Describe la estructura de cilios, flagelos y centriolos. ¿Qué función realiza cada uno de ellos en la célula? (4
puntos).
El alumno deberá indicar que están formados por microtúbulos, formando nueve tripletes en centriolos y nueve tripletes
(corpúsculo basal) o nueve dobletes más dos centrales (axonema) en cilios y flagelos. Cilios y flagelos participan en la
movilidad celular y los centriolos en la organización de microtúbulos.
2. ¿Qué proceso representa la imagen? Explica su relación con la digestión celular detallando el proceso (6 puntos).
El alumno contestará que la imagen representa el proceso de endocitosis mediada por receptor. En el interior celular la
vesícula se une a un lisosoma primario convirtiéndose en un lisosoma secundario. Tras la digestión la vesícula se
convierte en un cuerpo residual que vierte su contenido al exterior por exocitosis.
BLOQUE III. Herencia biológica: Genética clásica y molecular.
Las mutaciones génicas por sustitución de una base nitrogenada por otra pueden tener, o no, efectos de cambio en
la lectura del mensaje. Entre los diferentes tipos de mutaciones, las “neutras” no originan cambio en la lectura del
mensaje, mientras que las mutaciones “con sentido erróneo”, originan cambios de un aminoácido por otro.
También hay mutaciones “sin sentido”, en las que aparece un triplete mutante que implica la terminación
anticipada de la proteína.
Dada la secuencia original de ADN: 3´ TAC TCA AAC ACG ATA… y haciendo uso de la tabla de Código
Genético adjunta responde:
9
1. ¿Cuál es la secuencia del ARNm correspondiente y la secuencia de aminoácidos codificada? (3 puntos).
El alumno deberá responder:
ADN:
3´ TAC TCA AAC ACG ATA…
ARNm:
AUG AGU UUG UGC UAU..
aminoácidos
Met Ser Leu Cys Tyr
2. Se ha producido una mutación por sustitución de la primera adenina del 3er codón por guanina, ¿cuál es la
secuencia del ARNm correspondiente y la secuencia de aminoácidos codificada? ¿de qué tipo de mutación de las
tres señaladas en el enunciado se trata? (3 puntos).
El alumno deberá responder:
ADN mutado:
3´ TAC TCA GAC ACG ATA…
ARNm:
AUG AGU CUG UGC UAU…
aminoácidos
Met Ser Leu Cys Tyr
Es una mutación neutra no origina cambio en la lectura del mensaje.
3. En otra mutación de la cadena original de ADN, la sustitución se ha producido en el mismo codón pero ha
afectado a la segunda adenina que ha cambiado por timina. ¿Cuál es la secuencia del ARNm correspondiente y la
secuencia de aminoácidos codificada? ¿de qué tipo de mutación de las tres señaladas en el enunciado se trata? (4
puntos).
El alumno deberá responder:
ADN mutado:
3´ TAC TCA ATC ACG ATA…
ARNm:
AUG AGU UAG UGC UAU
aminoácidos:
Met Ser FIN
Es una mutación “sin sentido” que implica la terminación anticipada de la proteína.
BLOQUE IV. Microbiología e Inmunología. Aplicaciones
1. Define qué tipo de organismo son las bacterias y las levaduras. Explica brevemente su papel en la industria
alimentaria. Cita, al menos, un ejemplo, en cada caso (4 puntos).
El alumno deberá hacer referencia a las levaduras (eucariotas unicelulares) y las bacterias (procariotas) como los
microorganismos más utilizados en la producción de alimentos. Deberá citar, por ejemplo, la fabricación del pan en la que
participan las levaduras y la fabricación del vinagre como ejemplo de la participación de las bacterias.
2. Haz un dibujo de una bacteria y nombra sus estructuras. Explica la relación de las bacterias con el origen de las
mitocondrias y de los cloroplastos (6 puntos).
El alumno deberá dibujar una bacteria y señalar la cápsula, la pared celular, la membrana plasmática con mesosomas, el
cromosoma bacteriano, los ribosomas y los flagelos y hacer referencia a la teoría de la endosimbiosis (similitud
estructural de mitocondrias y plastos con bacterias, presencia de ADN circular, ribosomas 70S, etc).
10
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA II
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE 2012
CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
ESTRUCTURA DEL EXAMEN:
A partir de un único texto, de carácter divulgativo o informativo (y más específicamente, de naturaleza expositivoargumentativa), y con una extensión máxima aproximada de 25 a 30 líneas, el alumno deberá elegir una de las siguientes opciones:
Opción A:
Comentario de texto: 4 puntos
a.1.) Tema (0,5) , organización (1,5) y resumen (1): 3 puntos
a.2) Valoración del texto: 1 punto
Cuestiones: 6 puntos
a)
pregunta sobre el nivel sintáctico: 2 puntos
b)
pregunta sobre aspectos de cohesión – adecuación: 2 puntos
c)
pregunta sobre literatura: 2 puntos
Opción B:
Comentario de texto: 4 puntos
a.1.) Tema (0,5) , organización (1,5) y resumen (1): 3 puntos
a.2) Valoración del texto: 1 punto
Cuestiones: 6 puntos
a)
pregunta sobre morfología y léxico: 2 puntos
b)
pregunta sobre aspectos de cohesión – adecuación: 2 puntos
c)
pregunta sobre literatura: 2 puntos
I.
Comentario de texto
I.1. Establecimiento del tema del texto, breve resumen de su contenido y descripción y explicación del esquema
organizativo –partes temáticas constitutivas del texto y articulación de estas- (3 puntos):
a) Describir y explicar el esquema organizativo del texto (1,5 puntos).
Comprende: localizar y seleccionar las ideas principales y secundarias en los diferentes párrafos, así como los
diferentes tipos de argumentos y la tesis defendida por el autor; delimitar las secuencias textuales o partes constitutivas; y
determinar la estructura u organización de estas.
El alumno puede describir y explicar lo anterior mediante la redacción en diferentes párrafos o con un cuadro
sinóptico, donde queden explicitadas las tareas anteriores.
b) Elaboración del resumen del texto. Breve resumen de su contenido (1 punto).
El alumno demostrará su capacidad de síntesis produciendo un texto coherente y cohesionado, con la extensión
adecuada y respetando el contenido del texto. Se aconseja que dicho resumen no supere el 25% de la extensión del propio
texto, ya que, de lo contrario, se desvirtúa su función.
c) Establecimiento del tema o idea central del texto (0,5 puntos). El alumno identificará el tema del que trata el texto
o señalará la idea central de este (asimismo, es válido indicar la tesis pero no se acepta el título).
I.2. Explicación y valoración de las ideas expuestas a partir de la cultura del alumno y de su conocimiento del mundo (1
punto).
CRITERIOS DE CORRECCIÓN
II. Cuestiones
a)
Niveles morfológico y léxico-semántico.
En lo que respecta a la morfología, la pregunta versará sobre: 1) la identificación de la categoría léxica
(sustantivo, adjetivo, etc.) a la que pertenecen determinadas palabras (tres); 2) la segmentación en sus componentes
(señalando lexemas y morfemas, y con la indicación expresa de estos) y 3) la identificación de la clase a la que
pertenecen las palabras según el procedimiento de formación o estructura (simple, derivada, etc.).
•
NB. En esta pregunta, no se incluirán ni perífrasis verbales ni locuciones.
En lo que atañe al nivel léxico-semántico, la pregunta versará sobre el significado de palabras contextualizadas. El
significado de cada palabra se podrá delimitar mediante sinónimos o mediante paráfrasis.
b)
Nivel sintáctico.
Análisis sintáctico de una oración (extensión máxima, dos líneas); se habrá de indicar la segmentación en
proposiciones, la función de los constituyentes y la clasificación de la oración.
c)
Cohesión.
La cohesión comprende dos ámbitos de análisis: la cohesión gramatical (deixis, anáfora, catáfora, elipsis,
relaciones temporales, conectores, etc.) y la cohesión léxica (recurrencia, sustitución, relaciones semánticas, redes o
campos conceptuales, etc.).
d)
Adecuación.
La adecuación abarca, entre otros, los siguientes elementos de análisis: la intencionalidad o propósito
comunicativo relacionados con la función lingüística dominante, la modalidad oracional y/o la modalización; la
situación comunicativa, que se corresponde con un ámbito de uso concreto y que requiere de un determinado registro o
variedad lingüística, así como de otras peculiaridades de variación diatópica y funcional que pudieran aparecer en el
texto; el tipo de texto y el género discursivo, etc.
NB. En las preguntas sobre adecuación y cohesión el alumno deberá comenzar definiendo los conceptos por los
que se pregunta y establecerá a continuación una lista razonada de categorías (gramaticales, léxicas, tipográficas…)
relacionadas, con la consiguiente ejemplificación a partir de fragmentos del texto. En ningún caso valdrá con una mera
enumeración telegráfica de dichos elementos.
e)
Literatura: las preguntas de literatura versarán sobre alguna de las tres obras seleccionadas (temática,
rasgos de estilo, personajes, conexiones de estas obras con los autores, movimientos literarios y/o épocas en que se
inscriben).
Asimismo, la calificación global del ejercicio podrá incrementarse hasta un punto o bien disminuirse hasta dos puntos y medio:
1) incremento, cuando la producción escrita del alumno sea excelente o bien cuando valore la eficacia comunicativa
del texto (adecuación enunciado-enunciación), cuando comente la interdisciplinariedad del contenido (conexión del tema
tratado con otros campos), cuando descubra algunos rasgos muy peculiares y específicos del texto: intertextualidad, ironía,
importancia de determinadas estructuras oracionales, progresión temàtica, etc.;
2) disminución: se podrá restar hasta 2,5 puntos por cuestiones de corrección gramatical y ortográfica, o por
deficiencias en otras propiedades textuales (adecuación, coherencia, cohesión). En el caso concreto de la ortografía, se
descontará a razón de 0,25 por cada falta que afecte a las grafías y 0,15 por cada tilde. Este cómputo afectará a errores
nuevos y no a faltas ortográficas que pudieran repetirse en el examen. Se aplicará desde la primera falta.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
CIENCIAS DE LA TIERRA Y MEDIOAMBIENTALES
CIÈNCIES DE LA TERRA I MEDIAMBIENTALS
CRITERIS DE CORRECCIÓ* / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
* Les solucions que s'indiquen en aquests criteris de correcció són orientatives i expressen, en molts
casos, la profunditat de les respostes. És més que suficient amb aquesta profunditat per a obtenir la
qualificació màxima.
La nota final d’examen tindrà dues xifres decimals.
EXERCICI A
PREGUNTA A1. RELACIONS TRÒFIQUES EN ELS ECOSISTEMES
Qüestió a) (2,5 punts) Per explicar els diferents tipus d’organismes (1,5 punts): productors
(organismes autòtrofs, generalment fotosintètics, que aporten la matèria i l’energia que circula per les
cadenes tròfiques de l’ecosistema), consumidors (éssers vius que s’alimenten d’altres éssers vius; els
herbívors, els carnívors, etc.) i descomponedors (organismes que transformen la matèria orgànica
desaprofitada pels consumidors en matèria mineral, de manera que completen el cicle de la matèria en els
ecosistemes). Per classificar correctament cada organisme indicat (0,25 punts).
Qüestió b) (2,5 punts) Per anomenar els tipus de piràmides (1 punt): de biomassa, d’energia o
producció i de nombre d’individus. Per contestar que una piràmide invertida podria ser adequada per a
qualsevol cadena tròfica en què intervé el fitoplàncton (0,5 punts). Per justificar que és perquè aquests
productors són de mida reduïda, de vida curta i amb una taxa de renovació elevada (1 punt).
Qüestió c) (2,5 punts) Per cada cadena identificada correctament (1,25 punts); per exemple: (1)
fitoplàncton, zooplàncton, gambúsia i agró (cadena de quatre nivells), i (2) algues, cranc de riu i agró
(cadena de tres nivells).
Qüestió d) (2,5 punts ) Si en l’explicació s’indica que, com a conseqüència de l’expansió del peix exòtic
sense depredació, desapareix la gambúsia, ja que no pot competir amb aquest pel zooplàncton (1 punt).
A més, si es comenta que la disminució del zooplàncton provocaria la proliferació del fitoplàncton i, al seu
torn, l’augment de la població dels mol·luscos que minvaria la comunitat d’algues, i en conseqüència, la
de crancs de riu i d’agrons, aquests últims desafavorits també per la desaparició de la gambúsia (1,5
punts).
PREGUNTA A2. CONTAMINACIÓ D’AIGÜES
Qüestió a) (2,5 punts) Per una definició adequada, que incloga: alteració física, química, biològica o
radioactiva, provocada per l’activitat humana, que causa degradació de la qualitat (1,5 punts). Per
comentar amb claredat els aspectes importants (1 punt).
Qüestió b) (2,5 punts) Per definir que DQO és la quantitat d’oxigen requerida per a oxidar la matèria
orgànica i inorgànica continguda en l’aigua (1,5 punts). Per indicar dues fonts de contaminació: aigües
residuals urbanes, residus sòlids urbans, residus d’indústries alimentàries, indústries papereres, purins,
etc. (1 punt).
1
Qüestió c) (2,5 punts) Per explicar l’eutrofització d’aigües superficials deguda fonamentalment a
l’aportació de fòsfor (1,25 punts); i per explicar la contaminació per nitrats en les aigües subterrànies
(1,25 punts).
Qüestió d) (2,5 punts) Per indicar que son les aigües residuals d’origen industrial (1 punt). Per explicar
el tractament fisicoquímic (secundari) (1,5 punts).
PREGUNTA A3. ELS BOSCOS
Qüestió a) (2,5 punts) Per indicar que la fotografia 1 correspon a un bosc caducifoli, i la 2 a un
d’esclerofil·le (mediterrani perennifoli) (1 punt). Per comentar les característiques de cada tipus de bosc
(1 punt) i per cada exemple que s’esmente (0,25 punts).
Qüestió b) (2,5 punts) Per cada funció que s’explique (0,5 punts); per exemple: regulació de l’aigua,
influència en el clima, protecció del sòl enfront de l’erosió, reducció dels nivells de CO2 atmosfèric, acció
depuradora de contaminants, manteniment de biodiversitat elevada, etc.
Qüestió c) (2,5 punts) Per citar-ne les causes principals (1 punt): transformació de zones forestals en
agrícoles, sobreexplotació forestal, plagues i incendis. Per comentar els efectes ambientals dels incendis
sobre els boscos (1,5 punts): destrucció de la comunitat vegetal i, si és el cas, substitució per una altra de
més immadura, desprotecció del sòl i fins i tot pèrdua per erosió hídrica i pèrdua de biodiversitat.
Qüestió d) (2,5 punts) Per cada mesura proposada (0,5 punts); per exemple: establir ritmes i
freqüències de tales adequades a la recuperació del bosc, afavorir la regeneració natural del bosc en àrees
de tales, realitzar repoblacions forestals en zones de tala intensiva, promoure tales selectives, lluitar
contra plagues i malalties de forma natural, etc. Per l’explicació d’una d’elles (1 punt).
EXERCICI B
PREGUNTA B1. RESIDUS (ECOLOGIA URBANA)
Qüestió a) (2,5 punts) En funció de la qualitat de l’esquema i per cada entrada i/o eixida del sistema,
en què s’indique si és de matèria o d’energia (0,5 punts), per exemple, aigua (entrada de matèria);
aigües residuals, residus sòlids urbans (eixida de matèria), electricitat (entrada d’energia), calor que es
dissipa a l’atmosfera dels sistemes de calefacció (eixida d’energia), etc.
Qüestió b) (2,5 punts) Per una bona definició de RS (1,25 punts), per exemple: aquells materials en
estat sòlid resultants d’un procés de fabricació, transformació, utilització, consum o neteja, que el seu
posseïdor abandona o té intenció d’abandonar en el medi ambient, on poden produir contaminació. Per
activitat que mencione (0,25 punts), per exemple: extracció i tractament de minerals i roques,
tractaments silvícoles de tala i poda d’arbres, construcció i derrocament d’edificis, consum d’aliments
envasats en plàstic, cartó, etc., abandó de mobiliari, electrodomèstics, etc..
Qüestió c) (2,5 punts) Si relaciona el nivell de desenvolupament alt amb més quantitat de RSU i ho
justifica adequadament (1 punt). Per cada mesura comentada per a disminuir la quantitat de RSU en
aquests països (0,75 punts).
Qüestió d) (2,5 punts) Per indicar les fases de dipòsit, recollida, transport i tractament (1 punt). Per
explicar un mètode o un procés de tractament (1,5 punts), per exemple, compostatge (de residus
orgànics mitjançant fermentació aeròbia a altes temperatures, etc.); emmagatzematge en abocador
(compactació, dipòsit impermeable i cobriment amb terra); incineració (crema de substàncies
combustibles, reducció de volum i de massa, recuperació d’energia de la combustió, etc.).
2
PREGUNTA B2. BIODIVERSITAT
Qüestió a) (2,5 punts) Per explicar que la biodiversitat o diversitat biològica es refereix a la variabilitat
dels organismes vius que habiten un determinat sistema, i per comentar en què consisteixen els seus tres
components: diversitat genètica, diversitat taxonòmica o específica i diversitat ecològica (1,5 punts). Per
cada mesura que resulte útil per a la conservació de la biodiversitat (0,5 punts), com ara la protecció
d’ecosistemes, la recuperació d’espais degradats, etc.
Qüestió b) (2,5 punts) Per indicar que la biodiversitat presenta els valors següents: valor econòmic
(aliments, medicines, materials, etc.), valor científic (patrimoni genètic, riquesa d’espècies, estabilitat i
complexitat d’ecosistemes, etc.) i valor ètic.
Qüestió c) (2,5 punts) Per cada causa que es comente (0,5 punts); per exemple: destrucció,
degradació i fragmentació d’hàbitats; sobreexplotació d’espècies; introducció d’espècies exòtiques, caça
furtiva i comerç il·legal d’espècies; contaminació de sòls, aigües i atmosfera; desertificació; canvi climàtic,
etc.
Qüestió d) (2,5 punts) Per relacionar la biopirateria amb l’existència de major biodiversitat en països
tropicals (1 punt). Per comentar les característiques de la selva pluvial en relació al seu clima, vegetació i
fauna (1,5 punts), indicant, per exemple, que el clima és equatorial sense estacionalitat tèrmica i amb
abundants precipitacions que superen els 1000 mil·límetres la majoria de mesos; que la vegetació és molt
complexa i es caracteritza per la seua estratificació, amb un sotabosc pobre a causa de l’escassa
il·luminació en la superfície del sòl, i són en canvi abundants les plantes epífites i lianes; i que la fauna és
rica i variada, amb gran varietat d’insectes, i que és també destacable la varietat de vertebrats, i és el
bioma de major biodiversitat de la Terra.
PREGUNTA B3. DESERTIFICACIÓ
Qüestió a) (2,5 punts) Per explicar que la desertificació es refereix a la degradació de terres a les zones
àrides, semiàrides i subhumides seques, tant per variacions climàtiques com per activitats humanes, o per
explicar que la desertificació suposa la degradació física, química i biològica del sòl, que li fa perdre la
capacitat productiva (1 punt). Per comentar que els efectes o impactes de la desertificació consisteixen en
la pèrdua de productivitat, que es tradueix en importants pèrdues econòmiques, i de vegades fins i tot en
pèrdua de vides humanes per fam o desnutrició a causa de l’escassetat d’aliments (1,5 punts).
Qüestió b) (2,5 punts) Per comentar els factors del medi natural i especificar-ne les causes: clima
(pluges intenses o torrencials, sequeres, etc.), relleu (pendents abruptes o forts), litologia (fàcilment
erosionables), sòls (fàcilment erosionables) i escassetat de recursos hídrics (1,5 punts). Per comentar les
causes d’origen antròpic i especificar les tales de vegetació, el pasturatge excessiu, les pràctiques
agrícoles inadequades, la sobreexplotació de recursos, incendis i construccions inadequades (1 punt).
Qüestió c) (2,5 punts) Per cada mesura esmentada (0,5 punts); per exemple, prevenció i lluita contra
incendis, repoblacions forestals, tractaments silvícoles, amargenament o abancalament de terrenys
agrícoles en pendents abruptes, control en l’explotació de recursos hídrics, etc.
Qüestió d) (2,5 punts). Per comentar que Espanya és el país més afectat per desertificació entre els
països de la Unió Europea, i que el risc de desertificació més alt es troba a les illes Canàries i al territori
corresponent a l’àmbit mediterrani, sobretot a la Comunitat Valenciana, la regió de Múrcia i part
d’Andalusia i de Catalunya, mentre que al nord i nord-oest, corresponent a l’àmbit atlàntic, el risc és
pràcticament nul (1,5 punts). Per indicar que en algunes zones interiors de la Comunitat Valenciana el risc
de desertificació és alt a causa de l’existència d’un relleu més abrupte, que unit a pràctiques agrícoles
inadequades fa que l’erosió hídrica deguda a pluges torrencials puga provocar importants pèrdues de sòls,
que a més són en general fàcilment erosionables (1 punt).
3
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN*
* Las soluciones que se indican en estos criterios de corrección son orientativas y expresan, en muchos
casos, la profundidad de las respuestas. Es más que suficiente con esta profundidad para obtener la
calificación máxima.
La nota final de examen se entregará con dos cifras decimales.
EJERCICIO A
PREGUNTA A1. RELACIONES TRÓFICAS EN LOS ECOSISTEMAS
Cuestión a) (2,5 puntos) Por explicar los diferentes tipos de organismos (1,5 puntos): productores
(organismos autótrofos, generalmente fotosintéticos, que aportan la materia y la energía que circula por
las cadenas tróficas del ecosistema), consumidores (seres vivos que se alimentan de otros; los
herbívoros, los carnívoros, etc.), y descomponedores (organismos que transforman la materia orgánica
desaprovechada por los consumidores en materia mineral, completando el ciclo de la materia en los
ecosistemas). Por clasificar correctamente cada organismo indicado (0,25 puntos).
Cuestión b) (2,5 puntos) Por nombrar los distintos tipos de pirámides (1 punto): de biomasa, de
energía o producción y de número de individuos. Por contestar que una pirámide invertida podría ser
adecuada para cualquier cadena trófica en la que interviene el fitoplancton (0,5 puntos). Por justificar que
es debido a que estos productores son de pequeño tamaño, de vida corta y de elevada tasa de renovación
(1 punto).
Cuestión c) (2,5 puntos) Por cada cadena identificada correctamente (1,25 puntos), por ejemplo: (1)
fitoplancton, zooplancton, gambusia y garza (cadena de cuatro niveles), y (2) algas, cangrejo de río y
garza (cadena de tres niveles).
Cuestión d) (2,5 puntos) Si en la explicación se indica que, como consecuencia de la expansión del pez
exótico sin depredación, desaparecería la gambusia, al no poder competir con éste por el zooplancton (1
punto). Además, si comenta que la disminución del zooplancton provocaría la proliferación del
fitoplancton, y a su vez el aumento de la población de los moluscos que mermaría la comunidad de algas,
y en consecuencia, la de cangrejos de río y de garzas, éstas últimas desfavorecidas también por la
desaparición de la gambusia (1,5 puntos).
PREGUNTA A2. CONTAMINACIÓN DE AGUAS
Cuestión a) (2,5 puntos) Por una definición adecuada, que incluya: alteración física, química, biológica
o radiactiva, producida por la actividad humana, que causa degradación de la calidad (1,5 puntos). Por
comentar con claridad los aspectos importantes (1 punto).
Cuestión b) (2,5 puntos) Por definir que DQO es la cantidad de oxígeno requerida para oxidar la
materia orgánica e inorgánica contenida en el agua (1,5 puntos). Por indicar dos fuentes de
contaminación: aguas residuales urbanas, residuos sólidos urbanos, residuos de industrias alimentarias,
industrias papeleras, purines, etc. (1 punto).
Cuestión c) (2,5 puntos) Por explicar la eutrofización de aguas superficiales debido fundamentalmente
al aporte de fósforo (1,25 puntos); y por explicar la contaminación por nitratos en las aguas subterráneas
(1,25 puntos).
Cuestión d) (2,5 puntos) Por indicar que es en las aguas residuales de origen industrial (1 punto). Por
explicar el tratamiento físico-químico (secundario) (1,5 puntos).
4
PREGUNTA A3. LOS BOSQUES
Cuestión a) (2,5 puntos) Por indicar que la fotografía 1 corresponde a un bosque caducifolio, y la 2 a
uno esclerófilo (mediterráneo perennifolio) (1 punto). Por comentar las características de cada tipo de
bosque (1 punto), y por cada ejemplo que cite (0,25 puntos).
Cuestión b) (2,5 puntos) Por cada función que se explique (0,5 puntos), por ejemplo: regulación del
agua, influencia en el clima, protección del suelo frente a la erosión, reducción de los niveles de CO2
atmosférico, acción depuradora de contaminantes, mantenimiento de elevada biodiversidad, etc.
Cuestión c) (2,5 puntos) Por citar las principales causas (1 punto): transformación de zonas forestales
en agrícolas, sobreexplotación forestal, plagas e incendios. Por comentar los efectos ambientales de los
incendios sobre los bosques (1,5 puntos): destrucción de la comunidad vegetal y, en su caso, sustitución
por otra más inmadura, desprotección del suelo e incluso pérdida por erosión hídrica y pérdida de
biodiversidad.
Cuestión d) (2,5 puntos) Por cada medida propuesta (0,5 puntos), por ejemplo: establecer ritmos y
frecuencias de talas adecuadas a la recuperación del bosque, favorecer la regeneración natural del bosque
en áreas de talas, realizar repoblaciones forestales en zonas de tala intensiva, promover talas selectivas,
luchar contra plagas y enfermedades de forma natural, etc. Por la explicación de una de ellas (1 punto).
EJERCICIO B
PREGUNTA B1. RESIDUOS (ECOLOGÍA URBANA)
Cuestión a) (2,5 puntos) En función de la calidad del esquema y por cada entrada y/o salida del
sistema, indicando si es de materia o de energía (0,5 puntos), por ejemplo, agua (entrada de materia);
aguas residuales, residuos sólidos urbanos (salida de materia), electricidad (entrada de energía), calor
que se disipa a la atmósfera de los sistemas de calefacción (salida de energía), etc.
Cuestión b) (2,5 puntos) Por una buena definición de RS (1,25 puntos), por ejemplo: aquellos
materiales en estado sólido resultantes de un proceso de fabricación, transformación, utilización, consumo
o limpieza, que su poseedor abandona o tiene intención de abandonar en el medio ambiente, donde
pueden producir contaminación. Por actividad que mencione (0,25 puntos), por ejemplo: extracción y
tratamiento de minerales y rocas, tratamientos silvícolas de corta y poda de árboles, construcción y
derribo de edificios, consumo de alimentos envasados en plástico, cartón, etc., abandono de mobiliario,
electrodomésticos, etc..
Cuestión c) (2,5 puntos) Si relaciona el nivel de desarrollo alto con mayor cantidad de RSU y lo justifica
adecuadamente (1 punto). Por cada medida comentada para disminuir la cantidad de RSU en estos países
(0,75 puntos).
Cuestión d) (2,5 puntos) Por indicar las fases de depósito, recogida, transporte y tratamiento (1
punto). Por explicar un método o proceso de tratamiento (1,5 puntos), por ejemplo, compostaje (de
residuos orgánicos mediante fermentación aerobia a altas temperaturas, etc.); almacenamiento en
vertedero (compactación, depósito impermeable y cubrimiento con tierra); incineración (quema de
sustancias combustibles, reducción de volumen y de masa, recuperación de energía de la combustión,
etc.).
PREGUNTA B2. BIODIVERSIDAD
Cuestión a) (2,5 puntos) Por explicar que la biodiversidad o diversidad biológica se refiere a la
variabilidad de los organismos vivos que habitan un determinado sistema, y por comentar en qué
consisten sus tres componentes: diversidad genética, diversidad taxonómica o específica y diversidad
ecológica (1,5 puntos). Por cada medida comentada que resulte útil para la conservación de la
5
biodiversidad (0,5 puntos), por ejemplo, protección de ecosistemas, recuperación de espacios
degradados, etc.
Cuestión b) (2,5 puntos) Por indicar que la biodiversidad presenta los siguientes valores: valor
económico (alimentos, medicinas, materiales, etc.), valor científico (patrimonio genético, riqueza de
especies, estabilidad y complejidad de ecosistemas, etc.) y valor ético.
Cuestión c) (2,5 puntos) Por cada causa que comente (0,5 puntos), por ejemplo: destrucción,
degradación y fragmentación de hábitats; sobreexplotación de especies; introducción de especies
exóticas, caza furtiva y comercio ilegal de especies; contaminación de suelos, aguas y atmósfera;
desertificación; cambio climático, etc.
Cuestión d) (2,5 puntos) Por relacionar la biopiratería con la existencia de mayor biodiversidad en
países tropicales (1 punto). Por comentar las características de la pluvisilva en relación a su clima,
vegetación y fauna (1,5 puntos), indicado, por ejemplo, que el clima es ecuatorial sin estacionalidad
térmica y con abundantes precipitaciones que superan los 1000 milímetros la mayoría de meses; que la
vegetación es muy compleja y se caracteriza por su estratificación, con un sotobosque pobre debido a la
escasa iluminación en la superficie del suelo, siendo en cambio abundantes las plantas epífitas y lianas; y
que la fauna es rica y variada, con gran variedad de insectos, siendo también destacable la variedad de
vertebrados, siendo el bioma de mayor biodiversidad de la Tierra.
PREGUNTA B3. DESERTIFICACIÓN
Cuestión a) (2,5 puntos) Por explicar que la desertificación se refiere a la degradación de tierras en las
zonas áridas, semiáridas y subhúmedas secas, tanto por variaciones climáticas como por actividades
humanas, o por explicar que la desertificación supone la degradación física, química y biológica del suelo
que hace que pierda su capacidad productiva (1 punto). Por comentar que los efectos o impactos de la
desertificación consisten en la pérdida de productividad que se traduce en importantes pérdidas
económicas, y en ocasiones incluso en pérdida de vidas humanas por hambre o desnutrición debido a
escasez de alimentos (1,5 puntos).
Cuestión b) (2,5 puntos) Por comentar los factores del medio natural especificando las causas: clima
(lluvias intensas o torrenciales, sequías, etc.), relieve (pendientes abruptas o fuertes), litología
(fácilmente erosionables), suelos (fácilmente erosionables) y escasez de recursos hídricos (1,5 puntos).
Por comentar las causas de origen antrópico especificando: talas de vegetación, sobrepastoreo, prácticas
agrícolas inadecuadas, sobreexplotación de recursos, incendios y construcciones inadecuadas (1 punto).
Cuestión c) (2,5 puntos) Por cada medida citada (0,5 puntos), por ejemplo, prevención y lucha contra
incendios, repoblaciones forestales, tratamientos silvícolas, aterrazamiento o abancalamiento de terrenos
agrícolas en pendientes abruptas, control en la explotación de recursos hídricos, etc.
Cuestión d) (2,5 puntos). Por comentar que España es el país más afectado por desertificación entre
los países de la Unión Europea, y que el mayor riesgo de desertificación se produce en las Islas Canarias y
en el territorio correspondiente al ámbito mediterráneo, principalmente en la Comunidad Valenciana, la
Región de Murcia y parte de Andalucía y de Cataluña, mientras que en el norte y noroeste
correspondiente al ámbito atlántico el riesgo es prácticamente nulo (1,5 puntos). Por indicar que en
algunas zonas interiores de la Comunidad Valenciana, el riesgo de desertificación es alto debido a la
existencia de un relieve más abrupto que, unido a prácticas agrícolas inadecuadas, hace que la erosión
hídrica debida a lluvias torrenciales pueda provocar importantes pérdidas de suelos, que además son
generalmente fácilmente erosionables (1 punto).
6
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
SETEMBRE 2012
CONVOCATORIA:
DIBUIX ARTÍSTIC II
SEPTIEMBRE 2012
DIBUJO ARTÍSTICO II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
CRITERIS DE CORRECCIÓ:
1r Relació dels objectes representats amb la mida del paper.
2n al 7è Captació i expressió de:
- les formes
- el volum
- els llums i les ombres
- les proporcions
- l’espai
- les textures.
8è Grau d’expressivitat del dibuix.
9è Ús correcte dels materials i les tècniques.
PUNTUACIÓ DE L’EXERCICI
La puntuació de cada exercici està fixada, en els valors percentuals, en el plantejament de l’exercici per tal
que l’alumne en siga coneixedor. Amb un repartiment que, pel fet de contenir tots els criteris de correcció,
reforça els que són més rellevants en cada una de les opcions. Els criteris de correcció estan agrupats en els
tres ítems que s'expressen a continuació.
Els ítems que resumeixen els criteris de correcció més amunt indicats, i que apareixen en el plantejament de
l’exercici d’examen, són:
1- Encaix, composició i proporcions......................%
2- Espacialitat i volum; textures i clarobscur.........%
3- Expressivitat i tècnica........................................%
(1+2+3)= 100% =10
CRITERIOS DE CORRECCIÓN:
1º.- Relación de los objetos representados con el tamaño del papel.
2º al 7º - Captación y expresión de:
- las formas
- el volumen
- las luces y las sombras
- las proporciones
- el espacio
- las texturas.
8º- Grado de expresividad del dibujo.
9º- Correcto empleo de los materiales y las técnicas.
PUNTUACIÓN DEL EJERCICIO
- La puntuación de cada ejercicio está fijada, en sus valores porcentuales, en el planteamiento de aquel, para
el conocimiento del alumno. Con un reparto, que conteniendo todos los criterios de corrección, refuerce
aquellos que son más relevantes en cada una de las opciones. Los criterios de corrección estarán
agrupados en los tres “ítem” que se expresan a continuación.
Los “ítem” que resumen los criterios de corrección más arriba indicados, y que aparecen en el planteamiento del
ejercicio de examen, son:
1 Encaje, composición y proporciones…………… ….%
2 Espacialidad y volumen; texturas y claroscuro…….....%
3 Expresividad y técnica………………………………...%
(1+2+3)= 100% =10
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
SETEMBRE 2012
DISSENY
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE 2012
DISEÑO
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
AVALUACIÓ. CRITERIS GENERALS DE CORRECCIÓ
−
−
−
−
−
−
−
Nivell d’anàlisi, capacitat de raonament i síntesi de les qüestions plantejades en l’apartat teòric.
Definició dels elements característics i determinants dels dissenys proposats.
El grau d’originalitat de la prova pràctica.
L’ús correcte de materials i tècniques en la prova pràctica.
L’adequació del disseny fet amb el plantejament de la proposta de la prova pràctica.
L’encertada selecció de criteris i principis de configuració formal en funció del disseny que es realitze de la prova pràctica.
El procés d’elaboració del disseny de la prova pràctica.
EVALUACIÓN. CRITERIOS GENERALES DE CORRECCIÓN
−
−
−
−
−
−
−
El nivel de análisis, capacidad de razonamiento y síntesis de las cuestiones planteadas en el apartado teórico.
Definición de los elementos característicos y determinantes de los diseños que se proponen.
El grado de originalidad de la prueba practica.
El uso correcto de materiales y técnicas en la prueba practica.
La adecuación del diseño hecho con el planteamiento de la propuesta de la prueba practica.
La acertada selección de criterios y principios de configuración formal en función del diseño que se realice de la prueba
practica.
El proceso de elaboración del diseño de la prueba práctica.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
DIBUJO TÉCNICO II
DIBUIX TÈCNIC II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
EJERCICIO / EXERCICI: A
1.- (2 PUNTOS)
Arco capaz de 90º o recta tangente a la
circunferencia de la altura en B
Construcción de una solución
Segunda solución
2.- (2 PUNTOS)
Escala correcta
Uso de la escala gráfica
Construcciones iniciales
Circunferencia R100
Circunferencia dado T (derecha)
Circunferencia dado T (arriba)
3.- (3 PUNTOS)
Proyección vertical A, B y C
Proyección vertical D, E y F
Verdadera magnitud de la sección
4.- (3 PUNTOS)
Visualización correcta
Perspectiva correcta: líneas vistas
Perspectiva correcta: líneas ocultas
PUNTOS
/PUNTS
1
0,8
0.2
PUNTOS
/PUNTS
0.2
0.2
0.1
0.5
0.5
0.5
PUNTOS
/PUNTS
0.3
1.5
1.2
PUNTOS
/PUNTS
0.7
2
0.3
1.- (2 PUNTS)
Arc capaç de 90º o recta tangent a la
circumferència de l’altura en B
Construcció de una solució
Segona solució
2.- (2 PUNTS)
Escala correcta
Ús de l’escala gràfica
Construccions inicials
Circumferència R100
Circumferència donat T (dreta)
Circumferència donat T (dalt)
3.- (3 PUNTS)
Projecció vertical A, B i C
Projecció vertical D, E i F
Veritable magnitud de la secció
4.- (3 PUNTS)
Visualització correcta
Perspectiva correcta: línies vistes
Perspectiva correcta: línies ocultes
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
DIBUJO TÉCNICO II
DIBUIX TÈCNIC II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
EJERCICIO / EXERCICI: B
1.- (2 PUNTOS)
Determinación del eje
Determinación del centro
Puntos homólogos
2.- (2 PUNTOS)
Escala correcta
Uso de la escala gráfica
Construcciones iniciales
Recta tangente
Circunferencia dado T (derecha)
Circunferencia dado T (arriba)
3.- (3 PUNTOS)
Escala correcta
Visualización correcta
Perspectiva correcta: líneas vistas
Perspectiva correcta: líneas ocultas
4.- (3 PUNTOS)
Proyecciones A, B y C
Circuncentro abatido
Proyecciones circuncentro
PUNTOS
/PUNTS
0.6
0.6
0.8
PUNTOS
/PUNTS
0.2
0.2
0.1
0.5
0.5
0.5
PUNTOS
/PUNTS
0.4
0.6
1.2
0.8
PUNTOS
/PUNTS
0.9
1.5
0.6
1.- (2 PUNTS)
Determinació de l'eix
Determinació del centre
Punts homòlegs
2.- (2 PUNTS)
Escala correcta
Ús de l’escala gràfica
Construccions inicials
Recta tangent
Circumferència donat T (dreta)
Circumferència donat T (dalt)
3.- (3 PUNTS)
Escala correcta
Visualització correcta
Perspectiva correcta: línies vistes
Perspectiva correcta: línies ocultes
4.- (3 PUNTS)
Projeccions A, B i C
Circumcentre abatut
Projeccions circumcentre
COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
ECONOMÍA DE LA EMPRESA
ECONOMIA DE L’EMPRESA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
OPCIÓ A
PREGUNTES CURTES
Cada pregunta es valora amb un punt com a màxim. Si es demana que, a més de contestar a la pregunta, es pose una
fórmula o se cite un exemple, s’assignarà 0,5 punts a la resposta correcta i 0,5 punts a la fórmula o a l’exemple correcte.
EXERCICI 1.
Màxim 2 punts.
a) (Fins a 0,75 punts)
1500
3000
+
1 + 0,15 (1 + 0,15)2
VAN = −3000 + 1304,35 + 2268,43 = 572,78
VAN = −3000 +
En resultar un valor positiu per al VAN, la inversió s’hauria d’emprendre.
b) (Fins a 0,75 punts)
Per a calcular la TIR:
VAN = −3000 +
1500 3000
+
=0
1 + r (1 + r )2
− 3000 r 2 − 4500 r + 1500 = 0
− 30r 2 − 45r + 15 = 0
−b± b2 − 4ac 45 ± 2025 − 4 * ( −30)*15) 45 ± 2025 +1800
r=
=
=
2a
2 * ( −30))
−60
⎧ 45 + 61,85
45 ± 61,85 ⎪ − 60 = −1,78
r=
=⎨
45 − 61,85
− 60
⎪
= 0,28
⎩ − 60
Descartant el valor negatiu, la TIR serà un 28%.
c) (Fins a 0,5 punts)
Per a qualsevol taxa de descompte per sota de la TIR, la inversió presentarà un valor positiu i, en conseqüència,
serà recomanable realitzar-la.
1
EXERCICI 2.
Màxim 2 punts.
a) (Fins a 1,5 punts)
COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS
1. INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ
Venda de mercaderies
2. DESPESES D’EXPLOTACIÓ
Aprovisionaments
Compres de mercaderies
Despeses de personal
Salaris i Seguretat Social
Altres despeses d’explotació
Aigua
Lloguer
Amortització de l’immobilitzat
A. RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1-2)
3. INGRESSOS FINANCERS
4. DESPESES FINANCERES
B. RESULTAT FINANCER
C. RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS
(A+B)
5. Impost sobre el benefici
RESULTAT DE L’EXERCICI (C-5)
Import (€)
320.000
-180.000
-180.000
-78.000
-78.000
-36.850
-850
-36.000
-2.500
22.650
1.300
-1.800
-500
22.150
6.645
15.505
Detalls de correcció recomanats:
• Confondre ingrés amb despesa o viceversa: -0,5 punts.
• Ometre o confondre un apartat: -0,4 punts.
• Ometre o confondre un subapartat (de les despeses d’explotació): -0,2 punts.
• Error de càlcul: -0,1 punts.
b) Càlcul (fins a 0,25 punts)
Interpretació (fins a 0,25 punts)
La rendibilitat financera relaciona els beneficis nets obtinguts amb els recursos propis utilitzats. En aquest
cas, l’empresa obté 22,15 € per cada 100 € de recursos propis de què disposa.
2
OPCIÓ B
PREGUNTES CURTES
Cada pregunta es valora amb un punt com a màxim. Si es demana que, a més de contestar a la pregunta, es pose una
fórmula o se cite un exemple, s’assignarà 0,5 punts a la resposta correcta i 0,5 punts a la fórmula o a l’exemple correcte.
EXERCICI 1.
Màxim 2 punts.
a) (Fins a 0,6 punts)
12*nre=9460+5,9*nre /// nre=9460/6,1=1550,81, és a dir, 1551 pizzes.
b) (Fins a 0,6 punts)
€
Ingressos
Costos totals
18.609,72
Costos variables
9.460
Costos fixos
1550,81
q (unitats)
c) (Fins a 0,8 punts)
10,5*nre=(9460+800)+5,9*nre /// nre= (9460+800)/(10,5-5,9)=2230,4, és a dir, 2231 pizzes.
EXERCICI 2.
Màxim 2 punts.
a) (Fins a 1,5 punts)
ACTIU
A) ACTIU NO
CORRENT
Immobilitzat
Intangible
Aplicacions
Informàtiques
Amort. ac. immob.
intangible
Immobilitzat material
Terrenys i
construccions
Equips processos inf.
Amort. ac. immob.
material
PATRIMONI NET I PASSIU
73.800
4.800
A) PATRIMONI NET
Fons propis
6.000
-1.200
Capital social / Capital
60.000
Resultats de l’exercici
3.800
69.000
100.000
24.000
-55.000
B) PASSIU NO CORRENT
14.000
9.500
9.500
4.500
5.000
Deutes a llarg termini
Deutes entitats de crèdit
a l/t
B) ACTIU CORRENT
Deutors comercials i
altres comptes a cobrar
Clients, ef. com. a
cobrar
Efectiu i altres actius
líquids equivalents
63.800
C) PASSIU CORRENT
Deutes a curt termini
Deutes entitats de crèdit
a c/t
Creditors com. i altres
comptes a pagar
3
5.000
19.000
15.000
15.000
4.000
Bancs
TOTAL ACTIU (A+B)
4.500
87.800
Proveïdors, ef. com. a
pagar
TOTAL PATRIMONI NET I
PASSIU (A+B+C)
4.000
87.800
b) (Fins a 0,5 punts)
Els actius corrents no són suficients per a fer front als deutes a curt termini. L’empresa es troba en una situació de
suspensió de pagaments tècnica.
4
COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
ECONOMÍA DE LA EMPRESA
ECONOMIA DE L’EMPRESA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
OPCIÓN A
PREGUNTAS CORTAS
Cada pregunta se valora con un punto como máximo. Si se pide que, además de contestar a la pregunta, se ponga una
fórmula o se cite un ejemplo, se asignará 0,5 puntos a la respuesta correcta y 0,5 puntos a la fórmula o al ejemplo
correcto.
EJERCICIO 1.
Máximo 2 puntos.
a) (Hasta 0,75 puntos)
1500
3000
+
1 + 0,15 (1 + 0,15)2
VAN = −3000 + 1304,35 + 2268,43 = 572,78
VAN = −3000 +
Al resultar un valor positivo para el VAN, la inversión debería ser acometida
b) (Hasta 0,75 puntos)
Para calcular la TIR:
VAN = −3000 +
1500 3000
+
=0
1 + r (1 + r )2
− 3000 r 2 − 4500 r + 1500 = 0
− 30r 2 − 45r + 15 = 0
−b± b2 − 4ac 45 ± 2025 − 4 * ( −30)*15) 45 ± 2025 +1800
r=
=
=
2a
2 * ( −30))
−60
⎧ 45 + 61,85
45 ± 61,85 ⎪ − 60 = −1,78
r=
=⎨
45 − 61,85
− 60
⎪
= 0,28
⎩ − 60
Descartando el valor negativo, la TIR será un 28%
c) (Hasta 0,5 puntos)
Para cualquier tasa de descuento por debajo de la TIR, la inversión presentará un valor positivo y, en
consecuencia, será recomendable su realización.
5
EJERCICIO 2.
Máximo 2 puntos.
a) (Hasta 1,5 puntos)
CUENTA DE PÉRDIDAS Y
GANANCIAS
1. INGRESOS DE EXPLOTACIÓN
Venta de mercaderías
2. GASTOS DE EXPLOTACIÓN
Aprovisionamientos
Compras de mercaderías
Gastos de personal
Salarios y Seguridad Social
Otros Gastos de Explotación
Agua
Alquiler
Amortización del inmovilizado
A. RESULTADO DE EXPLOTACIÓN
(1-2)
3. INGRESOS FINANCIEROS
4. GASTOS FINANCIEROS
B. RESULTADO FINANCIERO
C. RESULTADO ANTES DE
IMPUESTOS (A+B)
5. Impuesto sobre el beneficio
RESULTADO DEL EJERCICIO (C-5)
Importe (€)
320.000
-180.000
-180.000
-78.000
-78.000
-36.850
-850
-36.000
-2.500
22.650
1.300
-1.800
-500
22.150
6.645
15.505
Detalles de corrección recomendados:
• Confundir ingreso con gasto o viceversa: -0,5 puntos.
• Omitir o confundir un apartado: -0,4 puntos.
• Omitir o confundir un subapartado (de los gastos de explotación): -0,2 puntos.
• Fallo de cálculo: -0,1 puntos.
c) Cálculo (hasta 0,25 puntos)
Interpretación (hasta 0,25 puntos)
La rentabilidad financiera relaciona los beneficios netos obtenidos con los recursos propios utilizados. En este
caso, la empresa obtiene 22,15 € por cada 100 € de recursos propios de que dispone.
6
OPCIÓN B
PREGUNTAS CORTAS
Cada pregunta se valora con un punto como máximo. Si se pide que, además de contestar a la pregunta, se ponga una
fórmula o se cite un ejemplo, se asignará 0,5 puntos a la respuesta correcta y 0,5 puntos a la fórmula o al ejemplo
correcto.
EJERCICIO 1.
Máximo 2 puntos.
d) (Hasta 0,6 puntos)
12*nº=9460+5,9*nº /// nº=9460/6,1=1550,81, esto es 1551 pizzas.
e) (Hasta 0,6 puntos)
€
Ingresos
Costes totales
18.609,72
Costes variables
9.460
Costes fijos
1550,81
f)
q (unidades)
(Hasta 0,8 puntos)
10,5*nº=(9460+800)+5,9*nº /// nº= (9460+800)/(10,5-5,9)=2230,4, esto es 2231 pizzas.
EJERCICIO 2.
Máximo 2 puntos.
a) (Hasta 1,5 puntos)
PATRIMONIO NETO Y
PASIVO
ACTIVO
A) ACTIVO NO
CORRIENTE
Inmovilizado
Intangible
Aplicaciones
Informáticas
Amort. Ac. inmov.
Intangible
Inmovilizado material
Terrenos y
construcciones
Equipos procesos inf.
Amort. Ac. inmov.
Material
73.800
4.800
A) PATRIMONIO NETO
Fondos propios
6.000
Capital social / Capital
60.000
Resultados del ejercicio
3.800
B) PASIVO NO CORRIENTE
5.000
-1.200
69.000
100.000
24.000
-55.000
Deudas a largo plazo
Deudas entidades de
crédito a l/p
B) ACTIVO
CORRIENTE
Deudores comerciales
y otras cuentas a
cobrar
Clientes, ef. com. a
cobrar
63.800
14.000
5.000
C) PASIVO CORRIENTE
19.000
Deudas a corto plazo
15.000
9.500
Deudas entidades de
crédito a c/p
9.500
7
15.000
Efectivo y otros activos
líquidos equivalentes
Bancos
TOTAL ACTIVO (A+B)
4.500
4.500
87.800
Acreedores comer. y otras
cuentas a pagar
Proveedores, ef. com. a
pagar
TOTAL PATRIMONIO NETO
Y PASIVO (A+B+C)
4.000
4.000
87.800
b) (Hasta 0,5 puntos)
Los activos corrientes no son suficientes para hacer frente a las deudas a corto plazo. La empresa se encuentra en
una situación de suspensión de pagos técnica.
8
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
ELECTROTÈCNIA
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE 2012
ELECTROTECNIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
CRITERIOS DE CORRECCIÓN / CRITERIS DE CORRECCIÓ
Además de lo indicado en cada ejercicio, en su “baremo” correspondiente, se considerarán los siguientes
criterios:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Penalizar con un máximo del 10% la ausencia o inadecuada utilización de las unidades.
Penalizar con un máximo del 10% la utilización de diagramas y esquemas erróneos, aunque no influya
en el resultado final.
Puntuar positivamente los razonamientos escuetos y precisos, en caso de ser solicitados éstos, en las
cuestiones.
Puntuar positivamente la correcta propuesta de razonamiento y proceso de cálculo seguido en la
respuesta a los apartados de los problemas.
Penalizar con un máximo del 10% los errores de cálculo (sobre el valor del apartado correspondiente).
Valorar positivamente el orden, limpieza y coherencia en la presentación del ejercicio, incluida la
expresión escrita (máximo de +5%). Penalizar en caso de no cumplirse lo anterior con un máximo del
5%.
En los problemas y cuestiones con varios apartados, cada uno de ellos tendrá el mismo peso relativo.
A més del que s’indica en cada exercici, al barem corresponent, es consideraran els criteris següents:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Penalitzar amb un màxim del 10% l’absència o la utilització inadequada de les unitats.
Penalitzar amb un màxim del 10% la utilització de diagrames i esquemes erronis, encara que no
influïsca en el resultat final.
Puntuar positivament els raonaments concisos i precisos, en cas de ser sol·licitats aquests, en les
qüestions.
Puntuar positivament la proposta correcta de raonament i el procés de càlcul seguit en la resposta als
apartats dels problemes.
Penalitzar amb un màxim del 10% els errors de càlcul (sobre el valor de l’apartat corresponent).
Valorar positivament l’ordre, la netedat i la coherència en la presentació de l’exercici, inclosa
l’expressió escrita (màxim de +5%). Penalitzar en cas de no complir-se el fet anterior amb un màxim
del 5%.
En els problemes i qüestions amb més de un apartat, cadascú d’ells tindrà el mateix pes relatiu el valor de
l’apartat corresponent).
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2012
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
FÍSICA
FÍSICA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Generales:
Respecto a la resolución de los problemas:
• Se valorará prioritariamente el planteamiento, el desarrollo y la discusión de los resultados.
• Los errores numéricos tendrán una importancia secundaria.
• La puntuación máxima de cada problema será de 2 puntos.
Respecto a la resolución de las cuestiones:
• Se valorará la aplicación razonada de los principios y leyes de la Física.
• La puntuación máxima de cada cuestión será de 1,5 puntos.
OPCIÓN A
BLOQUE I – PROBLEMA: Hasta 2 puntos. Hasta 1,2 puntos el apartado a) 0,6 puntos para el cálculo de la velocidad,
considerando 0,3 el calculó teórico razonado y 0,3 el cálculo numérico, y 0,6 puntos para el cálculo del número de órbitas
considerando 0,3 el cálculo teórico razonado y 0,3 cálculo numérico. El apartado b) 0,8 puntos considerando 0,5 el
cálculo teórico razonado y 0,3 puntos el cálculo numérico.
BLOQUE II – PROBLEMA: Hasta 2 puntos. Apartado a) hasta 1 punto considerando 0,6 puntos el cálculo teórico
razonado y 0,4 puntos el cálculo numérico. Apartado b) hasta 1 punto.
BLOQUE III – CUESTIÓN: Hasta 1,5 puntos (0,7 la respuesta justificada y 0,8 el esquema de rayos).
BLOQUE IV – CUESTIÓN: Hasta 1,5 puntos (0,5 puntos fuerza eléctrica, 0,5 puntos fuerza magnética y 0,5 puntos
representación. Si sólo calcula el módulo de la fuerza, 0,2 puntos).
BLOQUE V – CUESTIÓN: Hasta 1,5 puntos (1 punto planteamiento y razonamiento correctos y 0,5 puntos el cálculo
numérico)
BLOQUE VI – CUESTIÓN: Hasta 1,5 puntos (1 punto planteamiento y razonamiento correctos y 0,5 puntos el valor
numérico)
OPCIÓN B
BLOQUE I – CUESTIÓN: Hasta 1,5 puntos (hasta 1 punto planteamiento y razonamiento correctos, 0,5 puntos cálculo
numérico)
BLOQUE II – CUESTIÓN: Hasta 1,5 puntos (explicación de onda estacionaria hasta 0,5 puntos, explicación de la
formación de la onda hasta 0,5 puntos, ejemplo hasta 0,5 puntos)
BLOQUE III – PROBLEMA: Hasta 2 puntos (1 punto el cálculo del ángulo de refracción considerando 0,7 puntos el
planteamiento y 0,3 la resolución numérica, 1 punto el cálculo de la trayectoria del rayo, 0,7 planteamiento y 0,3
resolución numérica)
BLOQUE IV – CUESTIÓN: Hasta 1,5 puntos (0,7 puntos el planteamiento, 0,3 puntos el cálculo numérico y 0,5 puntos
la representación de los vectores)
BLOQUE V – PROBLEMA: (a) hasta 1 punto (0,6 puntos el planteamiento y 0,4 la resolución numérica) (b) hasta 1
punto (0,7 puntos el planteamiento y 0,3 puntos la resolución numérica)
BLOQUE VI – CUESTIÓN: Hasta 1,5 puntos (hasta 1 punto planteamiento correcto, 0,5 puntos cálculo numérico)
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2012
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
FÍSICA
FÍSICA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIS DE CORRECCIÓ
Generals:
Respecte a la resolució dels problemes:
• Es valorarà prioritàriament el plantejament, el desenvolupament i la discussió dels resultats.
• Els errors numèrics tindran una importància secundària.
• La puntuació màxima de cada problema és de 2 punts.
Respecte a la resolució de les qüestions:
• Es valorarà l’aplicació raonada dels principis i lleis de la Física.
• La puntuació màxima de cada qüestió és d’1,5 punts.
OPCIÓ A
BLOC I – PROBLEMA: Fins a 2 punts. Fins a 1,2 punts l’apartat a) 0,6 punts per al càlcul de la velocitat, considerant 0,3
el càlcul teòric raonat i 0,3 el càlcul numèric, i 0,6 punts per al càlcul del nombre d’òrbites considerant 0,3 el càlcul teòric
raonat i 0,3 càlcul numèric. L’apartat b) 0,8 punts considerant 0,5 el càlcul teòric raonat i 0,3 punts el càlcul numèric.
BLOC II – PROBLEMA: Fins a 2 punts. Apartat a) fins a 1 punt considerant 0,6 punts el càlcul teòric raonat i 0,4 punts
el càlcul numèric. Apartat b) fins a 1 punt.
BLOC III – QÜESTIÓ: Fins a 1,5 punts (0,7 la resposta justificada i 0,8 l’esquema de rajos).
BLOC IV – QÜESTIÓ: Fins a 1,5 punts (0,5 punts força elèctrica, 0,5 punts força magnètica i 0,5 punts representació. Si
només calcula el mòdul de la força, 0,2 punts).
BLOC V – QÜESTIÓ: Fins a 1,5 punts (1 punt plantejament i raonament correctes i 0,5 punts el càlcul numèric)
BLOC VI – QÜESTIÓ: Fins a 1,5 punts (1 punt plantejament i raonament correctes i 0,5 punts el valor numèric)
OPCIÓ B
BLOC I – QÜESTIÓ: Fins a 1,5 punts (fins a 1 punt plantejament i raonament correctes, 0,5 punts càlcul numèric)
BLOC II – QÜESTIÓ: Fins a 1,5 punts (explicació d’ona estacionària fins a 0,5 punts, explicació de la formació de l’ona
fins a 0,5 punts, exemple fins a 0,5 punts)
BLOC III – PROBLEMA: Fins a 2 punts (1 punt el càlcul de l’angle de refracció considerant 0,7 punts el plantejament i
0,3 la resolució numèrica, 1 punt el càlcul de la trajectòria del raig, 0,7 plantejament i 0,3 resolució numèrica)
BLOC IV – QÜESTIÓ: Fins a 1,5 punts (0,7 punts el plantejament, 0,3 punts el càlcul numèric i 0,5 punts la
representació dels vectors)
BLOC V – PROBLEMA: (a) fins a 1 punt (0,6 punts el plantejament i 0,4 la resolució numèrica) (b) fins a 1 punt (0,7
punts el plantejament i 0,3 punts la resolució numèrica)
BLOC VI – QÜESTIÓ: Fins a 1,5 punts (fins a 1 punt plantejament correcte, 0,5 punts càlcul numèric)
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2012
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
FRANCÈS
FRANCÉS
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
CRITERIS DE CORRECCIÓ PER A LA PROVA DE FRANCÈS
PREGUNTES DE COMPRENSIÓ DEL TEXT = 7 punts
Les preguntes de comprensió tenen com a objectiu valorar la capacitat de comprensió escrita.
I. Les dues preguntes de comprensió general sobre el text s’hauran de respondre en francès sense reprendre
literalment el text
(2 punts = 1 punt màxim cada pregunta)
II. Les dues preguntes de comprensió de veritable/fals es valoraran amb 1 punt = 0,5 cada pregunta.
S'haurà de justificar l'elecció copiant la frase corresponent del text.
III. Les dues preguntes d'elecció múltiple es valoraran amb 1 punt = 0,5 cada pregunta
i s'ofereixen 3 opcions per a cada pregunta.
IV. Les dues preguntes de lèxic tenen com a objectiu triar les paraules o expressions que corresponguen a les
següents del text; s'ofereixen tres opcions per a cadascuna.
La puntuació és d'1 punt = 0,5 cada pregunta
V. Les dues preguntes de coneixements gramaticals tenen com a objectiu completar les frases amb la paraula
adequada triant-la entre tres opcions.
La puntuació és d'1 punt = 0,5 cada pregunta
VI. Les dues preguntes de coneixements lèxics tenen com a objectiu completar les frases amb la paraula adequada
triant-la entre tres opcions. La puntuació és d'1 punt = 0,5 cada pregunta.
Les respostes incorrectes es qualifiquen amb 0 punts i mai es puntuen negativament.
Si hi ha algun dubte o ambigüitat en algun dels apartats de la prova, el corrector ho ha de tenir en compte a
l'hora de qualificar l'exercici.
PREGUNTA D'EXPRESSIÓ ESCRITA = 3 punts
Elaboració d'una producció escrita de 100-125 paraules aproximadament. S'oferiran dues possibilitats per a
triar-ne una.
L'objectiu de la pregunta és valorar el grau d'adequació textual i correcció lingüística del text escrit produït.
La distribució dels 3 punts es farà de la manera següent:
a) adequació textual = 1,5 punts
Es valorarà positivament l'adequació del text produït al tipus textual triat i a la situació de comunicació i
intencionalitat del text, així com la seua organització estructurada.
b) correcció lingüística = 1.5 punt
Es valorarà positivament l'ús de connectors, la selecció lèxica, la correcció gramatical i l'ús adequat de la
puntuació i distribució dels paràgrafs.
En les faltes corresponents a aquest apartat es tindrà en compte si aquestes entrebanquen la comprensió del
text.
CRITERIOS DE CORRECCIÓN PARA PRUEBA DE FRANCÉS
PREGUNTAS DE COMPRENSIÓN DEL TEXTO = 7 puntos
Las preguntas de comprensión tienen como objetivo valorar la capacidad de comprensión escrita.
I. Las dos preguntas de comprensión general sobre el texto deberán responderse en francés sin retomar literalmente
el texto.
(2 puntos = 1 punto máximo cada pregunta)
II. Las dos preguntas de comprensión de verdadero/falso se valorarán con 1 punto = 0,5 cada pregunta.
Se deberá justificar la elección copiando la frase correspondiente del texto.
III. Las dos preguntas de elección múltiple se valorarán con 1 punto = 0,5 cada pregunta
y se ofrecen 3 opciones para cada pregunta.
IV. Las dos preguntas de léxico tienen como objetivo elegir las palabras o expresiones que correspondan a las
siguientes del texto; se ofrecen tres opciones para cada una.
La puntuación es de 1 punto = 0,5 cada pregunta
V. Las dos preguntas de conocimientos gramaticales tienen como objetivo completar las frases con la palabra
adecuada eligiéndola entre tres opciones.
La puntuación es de 1 punto = 0,5 cada pregunta
VI. Las dos preguntas de conocimientos léxicos tienen como objetivo completar las frases con la palabra adecuada
eligiéndola entre tres opciones. La puntuación es de 1 punto = 0,5 cada pregunta.
Las respuestas incorrectas se calificarán con 0 puntos y nunca se puntuarán negativamente.
Si existiera alguna duda o ambigüedad en alguno de los apartados de la prueba, el corrector lo debería de
tener en cuenta a la hora de calificar el ejercicio.
PREGUNTA DE EXPRESIÓN ESCRITA = 3 puntos
Elaboración de una producción escrita de unas 100-125 palabras aproximadamente. Se ofrecerán dos
posibilidades para elegir una de ellas.
El objetivo de la pregunta es valorar el grado de adecuación textual y corrección lingüística del texto
escrito producido.
La distribución de los 3 puntos se realizará de la siguiente forma:
a) adecuación textual = 1,5 puntos
Se valorará positivamente la adecuación del texto producido el tipo textual elegido y a la situación de
comunicación e intencionalidad del texto así como la organización estructurada del mismo.
b) corrección lingüística = 1,5 puntos
Se valorará positivamente el uso de conectores, la selección léxica, la corrección gramatical y el uso adecuado
de la puntuación y distribución de los párrafos.
En las faltas correspondientes a este apartado se tendrá en cuenta si éstas entorpecen la comprensión del
texto.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
GEOGRAFÍA
GEOGRAFIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Qüestió 1ª (2,5 punts).
L’alumne ha de localitzar sobre el mapa annex les serralades exteriors a la Meseta, Pirineus,
Serralades Bètiques i Serralada
Costera Catalana; i les dues depressions, de l’Ebre i del
Guadalquivir, i rebrà 0,5 punts per cada encert. Atesa la senzillesa de la pregunta, l’error de
localització es penalitzarà amb 0,5 punts.
Qüestió 2ª (2,5 punts).
En la primera part de la pregunta, l’alumne ha d’assenyalar les tres característiques del relleu
peninsular: l’elevada altitud mitjana, la forma massissa de la Península i la disposició perifèrica dels
relleus. S’adjudicara 0,4 punts per cada una de les característiques enumerades.
En la segona part, es descriuran les dues formacions muntanyoses de l’interior de la Meseta,
el Sistema Central i els monts de Toledo. Si només s’anomenen, l’alumne rebrà 0,15 punts per cada
una. Si s’afig informació sobre la seua estructura, modelat, període de formació, altura, serres
principals o incidència del glacialisme fins a completar els 2,5 punts de la pregunta.
Qüestió 3ª (2,5 punts).
L’alumne ha de diferenciar els vessants cantàbrics, atlàntic i mediterrani. En el vessant
cantàbric, rius curts per la proximitat al mar de les muntanyes en què es troba la seua capçalera, la
qual cosa unit al seu cabal, els dóna una gran potència erosiva (0,7 punts). En l’atlàntic, rius
extensos en tenir les seues capçaleres en serres pròximes al Mediterrani; els grans rius de la Meseta
(0,9 punts). Finalment, els rius del vessant mediterrani. Rius curts amb les seues capçaleres en
muntanyes pròximes al mar i de poc cabal (0,9 punts).
Qüestió 4ª (2,5 punts).
Es pretén que l’alumne reconega que les precipitacions augmenten de forma significativa en
les àrees muntanyoses però que ho fan de forma diferents segons la seua posició geogràfica (0,5
punts). Les majors pluges que s’adverteixen en la zona nord i nord-occidental es relacionen amb les
1
entrades de vents humits procedents de l’oest i nord-oest enfrontats contra els relleus gallecs i
cantàbrics (0,5 punts). En la zona sud només les àrees més elevades (com ara algunes àrees de la
Bètiques) provoquen precipitacions molt altes (0,5 punts). El corrector valorarà com a tret positiu
que s’advertisca la relació entre altitud i volum precipitat, matisat per la situació a sobrevent o
sotavent dels fluxos dominants: pot cridar l’atenció l’escassa significació que provoquen bona part
de les alineacions ibèriques, o la Cadena Costanera Catalana o Sierra Morena enfront de la Bètica
(0,5 punts). Un altre aspecte a valorar positivament és la localització dels espais amb pluges
inferiors als 300 m situats —sobretot els de la conca del Duero i de l’Ebre— en depressions
tancades per espais muntanyosos, mostrant un efecte d’ombra orogràfica (0,5 punts).
2
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
GEOGRAFÍA
GEOGRAFIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Cuestión 1ª (2,5 puntos).
El alumno deberá localizar sobre el mapa anexo las cordilleras exteriores a la meseta,
Pirineos, Cordilleras Béticas y Cordillera Costero-Catalana; y las dos depresiones, del Ebro y del
Guadalquivir, recibiendo 0,5 puntos por cada acierto. Dada la sencillez de la pregunta, el error de
localización se penalizará con 0,5 puntos.
Cuestión 2ª (2,5 puntos).
En la primera parte de la pregunta, el alumno señalara las tres características del relieve
peninsular: la elevada altitud media, la forma maciza de la Península y la disposición periférica de
los relieves. Se adjudicara 0,4 puntos por cada una de las características enumeradas.
En la segunda parte, se describirán las dos formaciones montañosas del interior de la Meseta,
el Sistema Central y los montes de Toledo. Si sólo se nombran, el alumno recibirá 0,15 puntos por
cada una. Si se añade información sobre su estructura, modelado, periodo de formación, altura,
sierras principales o incidencia del glaciarismo hasta completar los 2,5 puntos de la pregunta.
Cuestión 3ª (2,5 puntos).
El alumno diferenciará las vertientes cantábrica, atlántica y mediterránea. En la vertiente
cantábrica, ríos cortos por la proximidad al mar de las montañas en las que se encuentra su
cabecera, lo que unido a su caudal, les da una gran potencia erosiva (0,7 puntos). En la atlántica,
ríos extensos al tener sus cabeceras en sierras próximas al Mediterráneo; los grandes ríos de la
Meseta (0,9 puntos). Finalmente, los ríos de la vertiente mediterránea. Ríos cortos con sus
cabeceras en montañas cercanas al mar y de poco caudal (0,9 puntos).
Cuestión 4ª (2,5 puntos).
Se pretende que el alumno reconozca que las precipitaciones aumentan de forma significativa
en las áreas montañosas pero que lo hacen de forma diferentes según su posición geográfica (0,5
3
puntos). Las mayores lluvias que se advierten en la zona norte y noroccidental se relacionan con las
entradas de vientos húmedos procedentes del oeste y noroeste enfrentados contra los relieves
gallegos y cantábricos (0,5 puntos). En la zona sur sólo las áreas más elevadas (como algunas áreas
de la Béticas) provocan precipitaciones muy altas (0,5 puntos). El corrector valorará como rasgo
positivo el que advierta la relación entre altitud y volumen precipitado, matizado por la situación a
barlovento o sotavento de los flujos dominantes: puede llamar la atención la escasa significación
que provocan buena parte de las alineaciones ibéricas, o la Cadena Costero Catalana o Sierra
Morena frente a las Bética (0,5 puntos). Otro aspecto a valorar positivamente es la localización de
los espacios con lluvias inferiores a los 300 m situados -sobre todo los de la cuenca del Duero y del
Ebro- en depresiones cerradas por espacios montañosos, mostrando un efecto de sombra orográfica
(0,5 puntos).
4
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
GEOGRAFÍA
GEOGRAFIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Qüestió 1ª (2,5 punts).
L’estudiant ha de construir un gràfic lineal, posant en ordenades els percentatges i en
abscisses els anys. Ha de dissenyar quatre línies, una per a cada sector, diferenciant-les mitjançant
colors o canvis en les forma de la línia (1,25 punts). Ha d’indicar-se un títol i una llegenda (0,75
punts). Es valorarà la destresa, neteja i claredat del gràfic (0,5 punts).
Qüestió 2ª (2,5 punts).
L’alumne ha de valorar el pes essencial i creixent dels serveis (fins a 1 punt). També l’escàs
pes laboral de l’agricultura i la tendència al descens del sector secundari (1 punt). Si també és capaç
d’analitzar la forta fluctuació conjuntural de la construcció o d’aportar dades lligades a l’actual
situació econòmica es valorarà amb 0,5 punts. La valoració podrà millorar-se davant d’una ben
estructurada i clara resposta.
Qüestió 3ª (2,5 punts).
L’estudiant ha d’indicar la forta desigualtat territorial de la indústria a Espanya, amb un clar
predomini en la perifèria, l’eix de l’Ebre, Madrid i alguns altres punts aïllats (1 punt) Concretant
més, ha de ser capaç de caracteritzar el fort pes industrial de Barcelona i la seua àrea d’influència,
el potent nucli industrial diversificat de Madrid —emparat en la seua posició central i la seua funció
de capitalitat— i les seues àrees d’influència com Toledo, l’avui en declivi indústria pesant
tradicional de la costa cantàbrica i el fort pes que encara presenta l’ocupació industrial en l’àrea
basconavarresa i de la Rioja i l’eix mediterrani. Si és capaç de valorar algun altre cas particular o
posar exemples de tipus d’indústria concrets, haurà de compensar-se qualsevol possible deficiència
en els aspectes anteriors (0,75 punts).
Ha de valorar-se molt positivament aquell alumne que capte que en el mapa de la proporció
de població ocupada en la indústria enfront del total ocupat en la província que s’observe que en
àrees adjuntes als principals eixos industrials s’ha desenvolupat una ocupació industrial (bons
5
exemples són Terol o Albacete) o com es perceben noves àrees industrials com les de Pontevedra i
Orense. És també interessant que l’alumne aprecie que hi ha àrees on el paper de la indústria és nul
pel predomini d’altres sectors, cas d’Almeria i de Màlaga (0,75 punts).
Els correctors valoraran aquestes aproximacions a les potencialitats interpretatives d’ambdós
mapes, si bé no cal que l’alumne identifique totes aquestes realitats per a donar-li la màxima
puntuació.
Qüestió 4ª (2,5 punts).
Entre els nombrosos problemes industrials, l’alumne pot citar des de la reduïda dimensió de
moltes empreses, a la baixa productivitat en comparació amb la mitjana de la UE o la insuficient
inversió en R+D, que implica un cert desavantatge tecnològic (1,25 punts). Junt amb això pot citar
els problemes derivats de la globalització, com ara la competència dels països emergents o la
deslocalització d’empreses (0,75 punts). Si a això afigen qüestions com ara la crisi de determinats
espais industrials tradicionals (relacionats amb indústries com la siderúrgia o les drassanes), algun
exemple concret o problemes lligats a una indústria en particular, conflictes mediambientals o
socials i fins i tot problemes lligats a l’actualitat es podrà valorar fins amb 0,5 punts. La claredat en
l’exposició o l’organització sistemàtica de la resposta poden compensar carències en els aspectes
anteriors.
6
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
GEOGRAFÍA
GEOGRAFIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Cuestión 1ª (2,5 puntos).
El estudiante construirá un gráfico lineal, poniendo en ordenadas los porcentajes y en abscisas
los años. Diseñará cuatro líneas, una para cada sector, diferenciándolas mediante colores o cambios
en las forma de la línea (1,25 puntos). Deberá indicarse un título y una leyenda (0,75 puntos). Se
valorará la destreza, limpieza y claridad del gráfico (0,5 puntos).
Cuestión 2ª (2,5 puntos).
El alumno deberá valorar el peso esencial y creciente de los servicios (hasta 1 punto).
También el escaso peso laboral de la agricultura y la tendencia al descenso del sector secundario (1
punto). Si también es capaz de analizar la fuerte fluctuación coyuntural de la construcción o de
aportar datos ligados a la actual situación económica se valorará con 0,5 puntos. La valoración
podrá mejorarse ante una bien estructurada y clara respuesta.
Cuestión 3ª (2,5 puntos).
El estudiante deberá indicar la fuerte desigualdad territorial de la industria en España, con un
claro predominio en la periferia, el eje del Ebro, Madrid y algunos otros puntos aislados (1 punto)
Concretando más, debe ser capaz de caracterizar el fuerte peso industrial de Barcelona y su área de
influencia, el potente núcleo industrial diversificado de Madrid -amparado en su posición central y
su función de capitalidad- y sus áreas de influencia como Toledo, la hoy en declive industria pesada
tradicional de la costa cantábrica y el fuerte peso que todavía presenta el empleo industrial en el
área vasconavarra y riojana y el eje mediterráneo. Si es capaz de valorar algún otro caso particular o
poner ejemplos de tipos de industria concretos, deberá compensarse cualquier posible deficiencia en
los aspectos anteriores (0,75 puntos).
Debe valorarse muy positivamente aquel alumno que capte que en el mapa de la proporción
de población ocupada en la industria frente al total ocupado en la provincia que se observe que en
7
áreas adjuntas a los principales ejes industriales se ha desarrollado una ocupación industrial (buenos
ejemplos son Teruel o Albacete) o como se perciben nuevas áreas industriales como las de
Pontevedra y Ourense. Es también interesante que el alumno aprecie que hay áreas donde el papel
de la industria es nulo por el predominio de otros sectores, caso de Almería y de Málaga (0,75
puntos).
Los correctores valorarán estas aproximaciones a las potencialidades interpretativas de ambos
mapas, si bien no es necesario que el alumno identifique todas estas realidades para darle la máxima
puntuación.
Cuestión 4 ª (2,5 puntos).
Entre los numerosos problemas industriales, el alumno podrá citar desde el reducido tamaño
de muchas empresas, a la baja productividad en comparación con la media de la UE o la
insuficiente inversión en I+D, que implica una cierta desventaja tecnológica (1,25 puntos). Junto a
ello podrá citar los problemas derivados de la globalización, como la competencia de los países
emergentes o la deslocalización de empresas (0,75 puntos). Si a ello añaden cuestiones como la
crisis de determinados espacios industriales tradicionales (relacionados con industrias como la
siderurgia o los astilleros), algún ejemplo concreto o problemas ligados a una industria en
particular, conflictos medioambientales o sociales e incluso problemas ligados a la actualidad se
podrá valorar hasta con 0,5 puntos. La claridad en la exposición o la organización sistemática de la
respuesta podrán compensar carencias en los aspectos anteriores.
8
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
GREC II
SEPTIEMBRE
2012
GRIEGO II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
6 puntos como máximo para la traducción; 1 punto para las dos preguntas de Morfosintaxis; 1 punto
para la cuestión de etimología (dos étimos griegos del texto elegido, de los que habrá que responder con
dos derivados, como mínimo, de cada uno de ellos); 2 puntos para la pregunta de cultura.
6 punts, com a màxim, per a la traducció; 1 punt per a les dues preguntes de morfosintaxi; 1 punt per a
la qüestió d’etimologia (dos ètims grecs del text elegit, dels qual cal respondre amb dos derivats, com a
mínim, de cadascun d’aquests); 2 punts per a la pregunta de cultura.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE 2012
HISTORIA DEL ARTE
HISTÒRIA DE L’ART
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
EXERCICI A / EJERCICIO A
CRITERIS DE CORRECCIÓ
Pregunta 1.- Fins a 2 punts si realitza una anàlisi arquitectònica adequada. Fins a 2 punts si explica correctament la
Mesquita de Còrdova.
Pregunta 2.- Fins a 3 punts si explica les característiques formals, tècniques, etcètera, de l'arquitectura hispanoàrab.
Fins a 1 punt si menciona els principals edificis.
Pregunta 3.- Fins a 1 punt si contextualitza adequadament. Fins a 1 punt si és capaç de relacionar el dit context amb l'art
d'eixe període.
CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Pregunta 1.- Hasta 2 puntos si realiza un análisis arquitectónico adecuado. Hasta 2 puntos si explica correctamente la
Mezquita de Córdoba.
Pregunta 2.- Hasta 3 puntos si explica las características formales, técnicas, etcétera, de la arquitectura hispanoárabe.
Hasta 1 punto si menciona los principales edificios.
Pregunta 3.- Hasta 1 punto si contextualiza adecuadamente. Hasta 1 punto si es capaz de relacionar dicho contexto con
el arte de ese período.
EXERCICI B / EJERCICIO B
CRITERIS DE CORRECCIÓ
Pregunta 1. Fins a 2 punts si realitza una anàlisi formal correcta. Fins a 2 punts si realitza una anàlisi iconogràfica
correcta. Qualsevol ampliació a este marc de comentari, sempre que siga pertinent i no ho repetisca en les altres
preguntes, (per exemple situar l'obra en la trajectòria de l'artista) es valorarà positivament.
Pregunta 2. Fins a 4 punts si explica les característiques formals, evolutives, temàtiques etc. de l'obra del Greco.
Pregunta 3. La tercera pregunta es valorarà amb un màxim de 2 punts. Es referirà al marc historicosocial en el que
s'inscriu l'estil i l'autor sobre els quals versa el tema.
CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Pregunta 1. Hasta 2 puntos si realiza un análisis formal correcto. Hasta 2 puntos si realiza un análisis iconográfico
correcto. Cualquier ampliación a este marco de comentario, siempre que sea pertinente y no lo repita en las otras
preguntas, (por ejemplo situar la obra en la trayectoria del artista) se valorará positivamente.
Pregunta 2. Hasta 4 puntos si explica las características formales, evolutivas, temáticas etc. de la obra del Greco.
Pregunta 3. La tercera pregunta se valorará con un máximo de 2 puntos. Se referirá al marco histórico-social en el que
se inscribe el estilo y el autor sobre los que versa el tema.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
HISTÒRIA D’ESPANYA
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
HISTORIA DE ESPAÑA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
PRIMERA OPCIÓ
Primer: Obtindrà 1 punt l’alumnat que descriga convenientment les seues característiques. En aquest cas, la
primera és una font secundària que presenta un quadre que recopila la informació sobre els distints censos de
població entre 1857 i 1900; la segona és una font primària que arreplega part d’un informe oficial sobre
l’evolució de la població espanyola entre 1858 i 1861.
Segon: Obtindrà 2,5 punts l’alumnat que sàpiga extraure les idees principals dels textos i les situe en el nucli
temàtic o en el procés històric corresponent. És a dir, que sàpiga situar les dues fonts en la conjuntura del
creixement demogràfic viscut en l’Espanya de la segona meitat del vuit-cents, que podria emmarcar-se al seu
torn en el context de les transformacions socials i econòmiques del període.
Tercer: Obtindrà 2 punts l’alumnat que definisca els conceptes plantejats de forma clara i sàpiga situar-los
històricament. El primer, “cens”, és a dir, el padró o llista de la població o riquesa d’una nació o poble. D’altra
banda, el concepte de “transició demogràfica”, que consisteix sobretot en la baixada de les taxes de natalitat
i de mortalitat. En alguns països, aquest procés s’inicia ja a finals del XVIII. Inicialment, descendeix la
mortalitat, marcant el començament d’aqueixa transició; més tard cau la natalitat.
Quart: D’una banda, obtindrà 2,5 punts l’alumnat que desenvolupe un aspecte del nucli temàtic utilitzant les
fonts com a punt de partida. En aquest cas, que expliquen l’evolució de les variables demogràfiques en la
segona mitat del vuit-cents. En primer lloc, això suposa parlar del descens de les taxes de mortalitat, primer, i
de natalitat, més tard, així com de les seues causes (dieta, higiene); del procés d’urbanització de determinats
centres industrials; de l’emigració interior i de l’exterior; etcètera. En segon lloc, obtindrà 2 punts, l’alumnat que
sàpiga relacionar aquests aspectes amb els canvis econòmics (agricultura, comerç, indústria), que configuren
una perifèria amb major pes demogràfic a què acudeixen persones del medi rural en busca de millors
oportunitats. Encara així, la majoria de la població continuarà sent rural.
En aquesta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diversos raonaments correctes. Amb
això es valorarà si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i els
que procedeixen de l’anàlisi de les fonts facilitades. La qualificació final sobre 10 s’obtindrà després de sumar
les quatre qualificacions esmentades. El corrector només pot exigir els coneixements previstos en els nuclis
temàtics de la programació i els que proporcionen les fonts d’informació. No obstant això, si l’alumnat aporta
coneixements no contemplats i estan ben utilitzats en el context, es valoraran positivament per a augmentar la
qualificació obtinguda.
Convé recordar que, encara que l’alumnat ha d’integrar en la composició del text els seus coneixements i
la informació facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoren només els coneixements, per la qual cosa per
a establir la qualificació definitiva s’ha de valorar el conjunt de la composició.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
HISTÒRIA D’ESPANYA
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
HISTORIA DE ESPAÑA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
SEGONA OPCIÓ
Primer: Obtindran 1 punt els alumnes que descriguen convenientment les seues característiques. En aquest cas,
les dues fonts –el Fur del Treball i la Llei d’unitat sindical– són textos de tipus primari, de naturalesa legislativa i
caràcter públic.
Segon: Obtindran 2,5 punts els alumnes que sàpiguen extraure les idees principals dels textos i les situen en el
nucli temàtic corresponent. És a dir, que sàpiguen situar les dues fonts en el bloc de franquisme i democràcia, i
més pròpiament en l’etapa de la construcció de la dictadura entre 1939 i 1959, descrivint breument la
consolidació del règim després de la Guerra Civil espanyola i en el context de la Segona Guerra Mundial, i la
divisió del franquisme en dos grans etapes, abans i després de 1959.
Tercer: Obtindran 2 punts els alumnes que definisquen els conceptes plantejats de forma clara i sàpiguen situarlos històricament, a més d’acabar relacionant-los. Es coneix com a totalitarisme les ideologies, els moviments i
els règims polítics on l’Estat exerceix tot el poder sense divisions ni restriccions jurídiques enfront de la llibertat
individual. Els règims totalitaris articulen la vida política entorn d’un partit únic, que s’integra en les institucions de
l’Estat, la figura d’un dirigent carismàtic, i l’organització jeràrquica de tots els àmbits de la societat. Els
totalitarismes mobilitzen les masses enquadrant tota la societat per a formar un home nou en un nou ordre, i fan
un ús intens de la propaganda i de distints mecanismes de control social i de repressió. El nacionalsindicalisme
espanyol, que es va desenvolupar plenament en el partit Falange Espanyola de les JONS de José Antonio Primo
de Rivera a través dels seus 27 punts programàtics, és ideologia de d’inspiració feixista. De caràcter
antidemocràtic, defensava el corporativisme basat en un Estat totalitari a través d’un sindicat únic i vertical en
què s’aglutinarien empresaris i productors al servei de la nació. Es definia anticapitalista i anticomunista com
a tercera via i destacava pel seu nacionalisme extrem i la seua defensa del catolicisme, contemplant la via
revolucionària i violenta per a assolir els seus objectius polítics.
Quart: D’una banda, obtindran 2,5 punts els alumnes que desenvolupen un aspecte del nucli temàtic utilitzant les
fonts com a punt de partida. És a dir, que expliquen les principals forces que van donar suport a la sublevació
militar i la imposició del «nou Estat», els principals moments, fites legislatives i el sentit polític de la
institucionalització del règim dictatorial franquista fins el 1959, incidint com a elements expositius en els Principis
Fonamentals del Règim. En l’última part d’aquesta pregunta, que es valorarà fins a 2 punts, els alumnes han
d’establir la connexió de la dictadura del general Franco amb la de Primo de Rivera, com a antecedent en la crisi
del liberalisme parlamentari restauracionista, i exposar mitjançant una adequada contextualització l’esclat de la
Guerra Civil espanyola i la imposició institucional del «nou Estat» coincidint amb l’auge i el triomf dels moviments
feixistes europeus, també de Falange Espanyola, i l’esclat de la Segona Guerra Mundial i la sort de la Guerra
Freda.
La qualificació final sobre 10 s’obtindrà després de sumar les quatre qualificacions esmentades. El
corrector només pot exigir els coneixements previstos en els nuclis temàtics de la programació i els que
proporcionen les fonts d’informació. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no contemplats i estan
ben utilitzats en el context, se li valoraran positivament per a augmentar la qualificació obtinguda. Convé
recordar que, encara que l’alumnat ha d’integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació
facilitada per les fonts, en aquesta prova no es valoraran només els coneixements, per la qual cosa per a
establir la qualificació definitiva s’ha de valorar el conjunt de la composició.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
HISTÒRIA D’ESPANYA
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
HISTORIA DE ESPAÑA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
PRIMERA OPCIÓN
Primero: Obtendrán 1 punto todos los alumnos y alumnas que describan convenientemente sus características.
En este caso, la primera es una fuente secundaria que presenta un cuadro que recopila la información sobre los
distintos censos de población entre 1857 y 1900; la segunda es una fuente primaria que recoge parte de un
informe oficial sobre la evolución de la población española entre 1858 y 1861.
Segundo: Conseguirán 2,5 puntos todos los alumnos y alumnas que sepan extraer las ideas principales de los
textos y las sitúen en el núcleo temático o en el proceso histórico correspondiente. Es decir, que sepan situar
ambas fuentes en la coyuntura del crecimiento demográfico vivido en la España de la segunda mitad del
Ochocientos, que podría enmarcarse a su vez en el contexto de las transformaciones sociales y económicas
del período.
Tercero: Obtendrán 2 puntos todos los alumnos y alumnas que definan los conceptos planteados de forma
clara y sepan situarlos históricamente. El primero, “censo”, es decir, el padrón o lista de la población o riqueza
de una nación o pueblo. Por otra parte, el concepto de “transición demográfica”, que consiste sobre todo en la
bajada de las tasas de natalidad y de mortalidad. En algunos países, este proceso se inicia ya a finales del
XVIII. Inicialmente, desciende la mortalidad, marcando el comienzo de esa transición; más tarde cae la
natalidad.
Cuarto: Por un lado, obtendrán 2,5 puntos todos los alumnos y alumnas que desarrollen un aspecto del núcleo
temático utilizando las fuentes como punto de partida. En este caso, que expliquen la evolución de las variables
demográficas en la segunda mitad del Ochocientos. En primer lugar, eso supone hablar del descenso de las
tasas de mortalidad, primero, y de natalidad, más tarde, así como de sus causas (dieta, higiene); del proceso
de urbanización de determinados centros industriales; de la emigración interior y de la exterior; etcétera. En
segundo lugar, obtendrán 2 puntos, quienes sepan relacionar estos aspectos con los cambios económicos
(agricultura, comercio, industria), que configuran una periferia con mayor peso demográfico a la que acuden
personas del medio rural en busca de mejores oportunidades. Aún así, la mayoría de la población continuará
siendo rural.
En esta última pregunta la respuesta es muy abierta y permite diversos razonamientos correctos. Con
ello se valorará si el alumnado sabe refundir datos e ideas procedentes del proceso de aprendizaje de la
materia y los que proceden del análisis de las fuentes facilitadas. La calificación final sobre 10 se obtendrá
después de sumar las cuatro calificaciones citadas. El corrector sólo podrá exigir los conocimientos
contemplados en los núcleos temáticos de la programación y los que proporcionen las fuentes de información.
No obstante, si el alumnado aporta conocimientos no contemplados y están bien utilizados en el contexto, se le
valorarán positivamente para aumentar la calificación obtenida.
Conviene recordar que, aunque el alumnado deberá integrar en la composición del texto sus
conocimientos y la información facilitada por las fuentes, en esta prueba no se valorarán solamente los
conocimientos, por lo que para establecer la calificación definitiva se valorará el conjunto de la composición.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
HISTÒRIA D’ESPANYA
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
HISTORIA DE ESPAÑA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
SEGUNDA OPCIÓN
Primero: Obtendrán 1 punto todos los alumnos y alumnas que describan convenientemente sus características.
En este caso, las dos fuentes –el Fuero del Trabajo y la Ley de Unidad sindical– son textos de tipo primario, de
naturaleza legislativa y carácter público.
Segundo: Conseguirán 2,5 puntos todos los alumnos y alumnas que sepan extraer las ideas principales de los
textos y las sitúen en el núcleo temático correspondiente. Es decir, que sepan situar ambas fuentes en el bloque
de franquismo y democracia, y más propiamente en la etapa de la construcción de la dictadura entre 1939 y
1959, describiendo brevemente la consolidación del régimen después de la guerra civil española y en el contexto
de la Segunda Guerra Mundial, y la división del franquismo en dos grandes etapas, antes y después de 1959.
Tercero: Obtendrán 2 puntos todos los alumnos y alumnas que definan los conceptos planteados de forma clara
y sepan situarlos históricamente, además de acabar relacionando ambos. Se conoce como totalitarismo a las
ideologías, los movimientos y los regímenes políticos donde el Estado ejerce todo el poder sin divisiones ni
restricciones jurídicas frente a la libertad individual. Los regímenes totalitarismos articulan la vida política en torno
a un partido único, que se integra en las instituciones del Estado, la figura de un dirigente carismático, y la
organización jerárquica de todos los ámbitos de la sociedad. Los totalitarismos movilizan a las masas
encuadrando a toda la sociedad para formar un hombre nuevo en un nuevo orden, y hacen un uso intenso de la
propaganda y de distintos mecanismos de control social y de represión. El nacionalsindicalismo español, que se
desarrolló plenamente en el partido Falange Española de las JONS de José Antonio Primo de Rivera a través de
sus 27 puntos programáticos, es ideología de de inspiración fascista. De carácter antidemocrático, defendía el
corporativismo basado en un Estado totalitario a través de un sindicato único y vertical en el que se aglutinarían
empresarios y productores al servicio de la nación. Se definía anticapitalista y anticomunista como tercera vía y
destacaba por su nacionalismo extremo y su defensa del catolicismo, contemplando la vía revolucionaria y
violenta para alcanzar sus objetivos políticos.
Cuarto: Por un lado, obtendrán 2,5 puntos todos los alumnos y alumnas que desarrollen un aspecto del núcleo
temático utilizando las fuentes como punto de partida. Es decir, que expliquen las principales fuerzas que
apoyaron la sublevación militar y la imposición del «nuevo Estado», los principales momentos, hitos legislativos y
el sentido político de la institucionalización del régimen dictatorial franquista hasta 1959, incidiendo como
elementos expositivos en los Principios Fundamentales del Régimen. En la última parte de esta pregunta, que se
valorará hasta 2 puntos, los alumnos y alumnas habrán de establecer la conexión de la dictadura del general
Franco con la de primo de Rivera, como antecedente en la crisis del liberalismo parlamentario restauracionista, y
exponer mediante una adecuada contextualización el estallido de la guerra civil española y la imposición
institucional del «nuevo Estado» coincidiendo con el auge y el triunfo de los movimientos fascistas europeos,
también de Falange Española, y el estallido de la Segunda Guerra Mundial y la suerte de la Guerra Fría.
La calificación final sobre 10 se obtendrá después de sumar las cuatro calificaciones citadas. El
corrector sólo podrá exigir los conocimientos contemplados en los núcleos temáticos de la programación y los
que proporcionen las fuentes de información. No obstante, si el alumnado aporta conocimientos no contemplados
y están bien utilizados en el contexto, se le valorarán positivamente para aumentar la calificación obtenida.
Conviene recordar que, aunque el alumnado deberá integrar en la composición del texto sus conocimientos y la
información facilitada por las fuentes, en esta prueba no se valorarán solamente los conocimientos, por lo que
para establecer la calificación definitiva se valorará el conjunto de la composición.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2012
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
HISTORIA DE LA FILOSOFÍA
CRITERIS DE CORRECCIÓ
PRIMERA QÜESTIÓ (Fins a 2 Punts)
Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un argument a
partir d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en
aquests termes:
«Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura
argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor».
En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir d’un enunciat concret
del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o
expositiva del text.
D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de
mostrar que s’ha comprès:
1. Quines són les idees o els arguments principals del text.
2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a
arribar a la tesi o conclusió general.
Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.
SEGONA QÜESTIÓ (Fins a 2 Punts)
«Definix el(s) terme(s relacionats) ......, partint de la informació oferta
pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia
de l’autor».
S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a
partir de l’ús que se’n fa en el text.
1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas,
dels dos proposats, aclarint la seua relació).
2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent
referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.
3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement
general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.
Valoració: Els tres criteris valen igual, fins un terç dels dos punts cadascú..
1
TERCERA QÜESTIÓ (Fins a 5 Punts)
«Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text».
S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua
formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que
s’han tractats a classe.
1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense
digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les
idees exposades.
2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada.
Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
QUARTA QÜESTIÓ (Fins a 1 Punt)
«Comenta breuement qualsevol aspecte del pensament de l’autor del
text que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació
amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si
són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets
significatius del món contemporani».
S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de l’autor amb
qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.
1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.
2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i justificada
en què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.
Valoració: Fins a 1 punt.
2
CRITERIOS DE CORRECCIÓN
1ª CUESTIÓN (Hasta 2 Puntos)
Salvo que la pregunta solicite, excepcionalmente, la reconstrucción de un argumento
a partir de un enunciado concreto del texto, su formulación invariable se expresará
en estos términos:
«Sintetiza las ideas del texto mostrando en tu resumen la estructura
argumentativa o expositiva desarrollada por el autor».
En cualquiera de sus dos posibles formulaciones –invariable o a partir de un enunciado
concreto del texto– se debe valorar la capacidad para mostrar con claridad la estructura
argumentativa o expositiva del texto.
De acuerdo con el criterio general precedente, la síntesis que se pide como respuesta debe
mostrar que se ha comprendido:
1. Cuáles son las ideas o los argumentos principales del texto.
2. Cómo se relacionan entre sí dentro de su estructura expositiva o argumentativa para
llegar a la tesis o conclusión general.
Valoración: Los dos criterios valen por igual, hasta 1 punto cada uno.
2ª CUESTIÓN (Hasta 2 Puntos)
«Define el (los) término(s relacionados) ..…, partiendo de la información
ofrecida por el texto y completándola con el conocimiento que tengas
de la filosofía del autor».
Se debe valorar la capacidad para definir términos filosóficos, o expresiones,
analizándolos a partir de su uso en el texto del examen.
1. La respuesta debe incluir expresamente una definición del término propuesto (o, en su
caso, de los dos propuestos, aclarando su relación).
2. La definición debe ser elaborada a partir de la información ofrecida por el texto,
haciendo referencias explícitas al uso del término o los términos en el mismo.
3. La explicación del término o de los términos se debe complementar con el conocimiento
general sobre ellos derivado del estudio de la filosofía del autor.
Valoración: Los tres criterios valen por igual, hasta 1/3 de los 2 puntos cada uno.
3
3ª CUESTIÓN (Hasta 5 Puntos)
«Redacción sobre un tema de la filosofía del autor del texto».
Se debe valorar la capacidad para desarrollar el tema propuesto centrándose en su
formulación concreta y aplicando su conocimiento general del texto completo y del autor
trabajados en clase.
1. Los contenidos de la Redacción deben centrarse en responder a la formulación
concreta del enunciado, sin digresiones innecesarias e incluyendo en su desarrollo la explicación y
justificación de las ideas expuestas.
2. La exposición de la Redacción debe ser, a su vez, clara y ordenada.
Valoración: El primer criterio se valorará hasta 3,5 puntos y el segundo hasta 1,5 puntos.
4ª CUESTIÓN (Hasta 1 Punto)
«Comenta brevemente cualquier aspecto del pensamiento del autor del
texto que juzgues importante en alguno de estos sentidos: por su
relación con el de otros filósofos, con hechos históricos relevantes
(especialmente si son coetáneos del autor o tienen relación con su
vida) o con rasgos significativos del mundo contemporáneo».
Se debe valorar la capacidad para aplicar o relacionar el pensamiento del autor con
cualquiera de los aspectos sugeridos en la cuestión.
1. Se valorarán los contenidos de interés filosófico expuestos.
2. Se valorará la originalidad de la propuesta del alumno o la alumna y su exposición
reflexiva y justificada, evitando respuestas memorísticas o estereotipadas.
Valoración: Hasta 1 punto.
4
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2012
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
HISTÒRIA DE LA MÚSICA I LA DANSA
HISTORIA DE LA MÚSICA Y LA DANZA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
La puntuació màxima serà de 10 punts.
Cadascuna de les tres parts serà avaluada de forma independent i cada part es qualificarà de la següent manera:
• Primera part (2 AUDICIONS) (aquesta part és comuna a les opcions A i B): fins a 4 punts, corresponent un màxim de 0,5 a
cada resposta de relació de l'obra amb els termes proposats i de 1,5 al comentari de cadascuna de les audicions.
• Segona part: fins a 3 punts, corresponent un màxim de 0,5 a cada resposta.
• Tercera part: fins a 3 punts.
No seran admeses respostes pertanyents a diferents opcions.
En les audicions i conceptes, l'alumne haurà d'escriure solament el nombre d'opcions sol·licitades.
En cas contrari quedarà invalidada la resposta. En la definició de termes o noms, d'acord amb l'indicat en l'exercici, les respostes han
de ser clares i breus, no superant les cinc línies per a cadascuna.
En la redacció del tema a desenvolupar es valorarà la integració de coneixements històrics, com per exemple, la breu i puntual
contextualització del fenomen musical tractat amb altres fenòmens artístics de l'època.
El contingut de les respostes, així com la forma d'expressar-lo haurà d'ajustar-se estrictament al text formulat.
Per aquest motiu, es valorarà positivament l'ús correcte del llenguatge, la claredat i concreció en les respostes així com la presentació i
netedat de l'exercici.
Es valorarà positivament l'expressió correcta sintàctica i ortogràfica dels continguts en general i dels conceptes musicals en particular.
La puntuación máxima será de 10 puntos.
Cada una de las tres partes será evaluada de forma independiente y cada parte se calificará de la siguiente manera:
• Primera parte (2 AUDICIONES) (esta parte es común a las opciones A y B): hasta 4 puntos, correspondiendo un
máximo de 0,5 a cada respuesta de relación de la obra con los términos propuestos y de 1,5 al comentario de cada
una de las audiciones.
• Segunda parte: hasta 3 puntos, correspondiendo un máximo de 0,5 a cada respuesta.
• Tercera parte: hasta 3 puntos.
No serán admitidas respuestas pertenecientes a distintas opciones.
En las audiciones y conceptos, el alumno deberá escribir solamente el número de opciones solicitadas. En caso contrario
quedará invalidada la respuesta.
En la definición de términos o nombres, de acuerdo con lo indicado en el ejercicio, las respuestas han de ser claras y breves, no
superando las cinco líneas para cada una.
En la redacción del tema a desarrollar se valorará la integración de conocimientos históricos, como por ejemplo, la breve y
puntual contextualización del fenómeno musical tratado con otros fenómenos artísticos de la época.
El contenido de las respuestas, así como la forma de expresarlo deberá ajustarse estrictamente al texto formulado. Por este
motivo, se valorará positivamente el uso correcto del lenguaje, la claridad y concreción en las respuestas así como la
presentación y pulcritud del ejercicio.
Se valorará positivamente la expresión correcta sintáctica y ortográfica de los contenidos en general y de los conceptos musicales en
particular.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
ANGLÈS
SEPTIEMBRE 2012
INGLÉS
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
OPCIÓ A/OPCIÓN A
Part A. Reading Comprehension.
YOUNG TURN TO PIRACY TO WATCH PAY TV FOR FREE
I.
Answer the following questions using your own words but taking into account the information in the text. (2
points: 1 point each)
a. Why do young people prefer to access their favourite TV series from pirate sites? PAR. 3
b. Why will broadcasters avoid undertaking legal action against law transgressors? PAR. 5
II.
Are the following statements true (T) or false (F)? Identify the part of the text that supports your answer by
copying the exact passage on the answer sheet. (1.5 point: 0.5 each)
a. The launch of Sky Atlantic will probably increase television piracy. T
Broadcasting analysts are predicting a fresh tide of television piracy with the launch of Sky Atlantic.
b. Young people do not distinguish a legal site from an illegal one. F
And, broadly speaking, they know a legal site from an illegal one.
c. People who download illegally will definitely be fined. F
Yet the truth is that few who transgress will ever be fined, or even reprimanded.
III.
Find a synonym for each of the four words below from these six options: (1 point: 0.25 each)
sets
bits
a.
b.
c.
d.
IV.
screens
linked
chances
downloaded
monitors → screens
pieces → bits
connected → linked
opportunities → chances
Choose a, b, or c, in each question below. Only one choice is correct. (1.5 points: 0.5 each)
1. To subscribe to Sky Atlantic...
a. people have to pay £ 20 a month or more. √
b. people have to pay less than £ 20 a month.
c. people need to pay up to £ 20 a month.
2. Many non-subscription viewers...
a. can get a DVD box set of their favourite series at the same time the episodes are broadcast.
b. can get a DVD box set of their favourite series after the episodes have been broadcast. √
c. can get a DVD box set of their favourite series before the episodes are broadcast.
3. Watching programs on a traditional TV set...
a. is getting more and more common among young people.
b. is getting less and less common among young people. √
c. makes young people impatient.
1
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
OPCIÓ B/OPCIÓN B
Part A. Reading Comprehension.
ALERT PIZZA DELIVERY DRIVER SAVES CUSTOMER'S LIFE
I.
Answer the following questions using your own words but taking into account the information in the text. (2
points: 1 point each)
a.
b.
II.
Are the following statements true (T) or false (F)? Identify the part of the text that supports your answer by
copying the exact passage on the answer sheet. (1.5 point: 0.5 each)
a.
Jean Wilson’s pizza was usually ready by the time she ordered it. T
We make her pizza every day before she even calls, because we know she's going to call,
Guy’s boss went to check on Jean Wilson. F
Guy insisted to her boss that she be allowed to check on Wilson.
Guy called the police because Jean Wilson had left the house. F
'How many times have you seen her leave?' And he said, 'Never.' Guy quickly called 911.
b.
c.
III.
Find a synonym for each of the four words below from these six options: (1 point: 0.25 each)
alert
likely
elderly
noticed
break
banged
a.
b.
c.
d.
IV.
What had been unusual about Jean Wilson behavior? PAR. 2
What actions did the delivery driver take when he arrived at Jean Wilson’s house? PAR. 3
old → elderly
probably → likely
variation → break
knocked → banged
Choose a, b, or c, in each question below. Only one choice is correct. (1.5 points: 0.5 each)
1. Jean Wilson’s neighbors …
a. knew she was not home.
b. did not know much about the old lady. √
c. knew she followed a pizza-free diet.
2. When Susan Guy arrived at Wilson’s home, she…
a. went over to the neighbor’s house for help. √
b. broke Jean Wilson’s window and called the police.
c. broke into Jean Wilson’s house.
3. Jean Wilson…
a.
b.
c.
rarely left the house. √
could not call for help because she did not have a phone.
drove to the pizza place to get a large pepperoni pizza every day.
2
Part B. Producció escrita. Valor total d'aquesta part 4 punts. En aquesta part es demana que els alumnes produesquen un text de 130150 paraules En aquest apartat s'ha de valorar la capacitat de comunicació de l'alumne en un anglès acceptable en expressar la seua
opinió i idees sobre aspectes relacionats amb el text proposat. Caldrà valorar quant de positiu haja pogut portar a terme l'alumne
i no fixar-se únicament en els errors gramaticals. Seria fonamental considerar els següents aspectes:
1. Aspectes de caràcter estratègic: amb un màxim de 0,5 punts.
2. Correcció gramatical: amb un màxim de 1,5 punts.
3. Claredat d'expressió i organització textual: amb un màxim d'1 punt.
4. Varietat, riquesa i precisió lèxica: amb un màxim d'1 punt.
ORIENTACIONS PER A CORRECCIÓ DELS ASPECTES ANTERIORS
1.
Aspectes de caràcter estratègic:
- Presentació clara i ordenada (marges, sagnats, etc.).
- Ortografia correcta.
- Text distribuït en paràgrafs.
- Ús correcte de signes de puntuació.
- Lletra clara i comprensible.
- Escrit en tinta.
-…
2.
Correcció gramatical:
- Ordre correcte dels elements fràstics (SVO…).
- Concordances correctes (S-V, pronoms referents…).
- Formes pronominals correctes.
- Quantificadors correctes.
- Estructuració negativa correcta.
- Temps i seqüències verbals adequats i correctes.
- Partícules temporals adequades (FOR, SINCE, AGO, ALREADY).
- Ús adequat d'articles (genèrics, específics…).
- Ús correcte del possessiu.
- Coneixement dels plurals irregulars.
- Ús correcte de modals i defectius.
- Invariabilitat dels adjectius (gènere i nombre).
- Ús correcte de les preposicions.
-…
3.
Claredat d'expressió i organització textual:
- Seqüenciació i organització del text clara i lògica.
- No hi ha excessives repeticions.
- No és un text confús i fosc.
- Ús adequat de connectors per a les diferents idees.
- Aproximació al tema coherent i original.
- Estructuració de les idees en paràgrafs.
-…
4. Varietat, riquesa i precisió lèxica:
- No s'usen paraules en espanyol ni inexistents.
- Elecció de termes específics i concrets per a aqueix text.
- No existeix confusió entre elements lèxics bàsics.
- No hi ha confusió entre categories gramaticals.
- No existeix un abús desmesurat d'expressions idiomàtiques.
3
Parte B. Producción escrita. Valor total de este apartado 4 puntos.
En esta parte se pide que los alumnos produzcan un texto de 130-150 palabras.
En este apartado se ha de valorar la capacidad de comunicación del alumno en un inglés aceptable al expresar su opinión e ideas sobre
aspectos relacionados con el texto propuesto. Habrá que valorar cuanto de positivo haya podido llevar a cabo el alumno y no
fijarse únicamente en los errores gramaticales. Sería fundamental considerar los siguientes aspectos:
1.- Aspectos de carácter estratégico: con un máximo de 0,5 puntos.
2.- Corrección gramatical: con un máximo de 1,5 puntos.
3.- Claridad de expresión y organización textual: con un máximo de 1 punto.
4.- Variedad, riqueza y precisión léxica: con un máximo de 1 punto.
- ORIENTACIONES PARA CORRECCIÓN DE LOS ASPECTOS ANTERIORES
1.- Aspectos de carácter estratégico:
- Presentación clara y ordenada (márgenes, sangrados etc.)
- Ortografía correcta.
- Texto distribuido en párrafos.
- Uso correcto de signos de puntuación.
- Letra clara y comprensible.
- Escrito en tinta.
-…
2.- Corrección gramatical:
- Orden correcto de los elementos frásticos (SVO…)
- Concordancias correctas (S-V, Pronombres referentes…)
- Formas pronominales correctas
- Cuantificadores correctos
- Estructuración negativa correcta
- Tiempos y secuencias verbales adecuados y correctos
- Partículas temporales adecuadas (FOR, SINCE, AGO, ALREADY)
- Uso adecuado de artículos (genéricos, específicos…)
- Uso correcto del posesivo
- Conocimiento de los plurales irregulares
- Uso correcto de modales y defectivos
- Invariabilidad de los adjetivos (género y número)
- Uso correcto de las preposiciones
-…
3.- Claridad de expresión y organización textual:
- Secuenciación y organización del texto clara y lógica
- No hay excesivas repeticiones
- No es un texto confuso y oscuro
- Uso adecuado de conectores para las diferentes ideas
- Aproximación al tema coherente y original.
- Estructuración de las ideas en párrafos.
-…
4.- Variedad, riqueza y precisión léxica:
- No se usan palabras en español ni inexistentes
- Elección de términos específicos y concretos para ese texto
- No existe confusión entre elementos léxicos básicos
- No hay confusión entre categorías gramaticales.
- No existe un abuso desmesurado de expresiones idiomáticas.
4
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
ITALIANO
ITALIÀ
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Il social network dei cervelli in fuga
Part A: Comprensió del text. Valor total d'aquesta part 6 punts.
Parte A: Comprensión del texto. Valor total de este apartado 6 puntos.
Parte A. Comprensione scritta
I. Dues preguntes de comprensió global. Per a cada pregunta es valorarà en primer lloc la comprensió amb un màxim de 0.5. A
continuació es valorarà la correcció gramatical amb un màxim de 0.5. Valor: 2 punts.
I. Dos preguntas de comprensión global. En cada pregunta se valorará en primer lugar la comprensión con un máximo de 0.5. A
continuación se valorará la corrección gramatical con un máximo de 0.5. Valor: 2 puntos
I. Rispondete alle seguenti domande, con le vostre parole e senza ricopiare le espressioni presenti nell’articolo. (2 x 1= 2
punti)
II. Tres preguntes de verdader o fals. No es restarà puntuació si la resposta no és correcta. El/la estudiant haurà d'identificar el
fragment del text que justifica la resposta. La puntuació de 0.5 per ítem englobarà tant la resposta (Vero/Falso) com la justificació de
la mateixa. Valor: 1.5 punts, 0.5 per ítem.
II. Tres preguntas de verdadero o falso. No se restará puntuación si la respuesta no es correcta. El/la estudiante habrá de identificar
el fragmento del texto que justifica la respuesta. La puntuación de 0.5 por ítem englobará tanto la respuesta (Vero/Falso) como la
justificación de la misma. Valor: 1.5 puntos, 0.5 por ítem.
II. Indicate se le seguenti affermazioni sono Vere (V) o False (F). Copiate l’espressione esatta del testo su cui si basa la
vostra scelta. (3 x 0,5 = 1,5 punti)
1. Vero (con il crowdsourcing le grandi aziende nel mondo gestiscono il servizio clienti, il marketing e anche la vendita di beni e
servizi. […]Ma mai nessuno finora aveva pensato di ricorrervi per non perdere il valore dei talenti in giro per il mondo.)
2. Vero ("La conoscenza che gli scienziati italiani producono lontano da qui può avere lo stesso apporto vitale che ebbero le
rimesse degli emigranti del secolo scorso", sostiene Terzi. .)
3. Falso (da oggi l'Italia proverà a guardare a un problema annoso ribaltando lo schema classico: gli scienziati, i ricercatori, gli
innovatori che stanno in giro per il mondo non dobbiamo considerarli perduti. Probabilmente non torneranno in patria, ma in
fondo non ce n'è bisogno.)
III. Pregunta de vocabulari. El/la estudiant haurà d'identificar al text –a partir del context- les sis paraules que es corresponen amb
els sinònims o definicions donats a la llista. Valor: 1.5 punts, 0.25 per ítem.
III. Pregunta de vocabulario. El/la estudiante tendrá que identificar en el texto –a partir del contexto- las seis palabras que se
corresponden con los sinónimos o definiciones dados de la lista. Valor: 1.5 puntos, 0.25 por ítem.
III. Trovate, nel testo, un sinonimo alle seguenti espressioni (6 x 0,25 = 1,5 punti)
1. oltre
2. apporto
3. le rimesse
4. coinvolge
5. il termine
6. cavalcarlo
IV. Exercici d’elecció múltiple amb quatre ítems, amb tres opcions (a,b,c) cadascun. Es demanarà comprensió general, qüestions
gramaticals i aspectes que hagin d’inferir o interpretar a partir del text. Valor: 1 punt, 0.25 per ítem.
IV. Ejercicio de opción múltiple con tres ítems, con tres opciones (a, b, c) cada uno. Se pedirá comprensión general y aspectos que
tengan que inferir o interpretar a partir del texto. Valor: 1 punto, 0.25 por ítem.
IV. Scegliete l’espressione equivalente tra le opzioni date (a, b, c). (4 x 0,25 = 1 punto)
1
1. c)
2. c)
3. b)
4. b)
Part B. Producció escrita. Valor total d'aquesta part 4 punts. En aquesta part es podrà demanar que els alumnes produesquen un text
de 130-150 paraules. En aquest apartat s'ha de valorar la capacitat de comunicació de l'alumne en un italià acceptable en expressar la
seua opinió i idees sobre aspectos relacionats amb el text proposat. Caldrà valorar quant de positiu haja pogut portar a terme l'alumne
i no fixar-se únicament en els errors gramaticals. Seria fonamental considerar els següents aspectes:
1. Aspectes de caràcter estratègic. Claredat d'expressió i organització textual. Varietat, riquesa i precisió lèxica amb un màxim de 2
punts.
2. Correcció gramatical: amb un màxim de 2 punts.
Parte B. Producción escrita. Valor total de este apartado 4 puntos. En esta parte se podrá pedir que los alumnos produzcan un texto
de 130-150 palabras. En este apartado se ha de valorar la capacidad de comunicación del alumno en un italiano aceptable al expresar
su opinión e ideas sobre aspectos relacionados con el texto propuesto. Habrá que valorar cuanto de positivo haya podido llevar a cabo
el alumno y no fijarse únicamente en los errores gramaticales. Sería fundamental considerar los siguientes aspectos:
1.- Aspectos de carácter estratégico. Claridad de expresión y organización textual. Variedad, riqueza y precisión léxica: con un
máximo de 2 puntos.
2.- Corrección gramatical: con un máximo de 2 puntos.
Parte B. Espressione scritta.
Componimento scritto in 130-150 parole. (4 punti)
2
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
ITALIANO
ITALIÀ
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Il doppio dramma dei padri separati migliaia di euro tra avvocati e psicologi
Part A: Comprensió del text. Valor total d'aquesta part 6 punts.
Parte A: Comprensión del texto. Valor total de este apartado 6 puntos.
Parte A. Comprensione scritta
I. Dues preguntes de comprensió global. Per a cada pregunta es valorarà en primer lloc la comprensió amb un màxim de 0.5. A
continuació es valorarà la correcció gramatical amb un màxim de 0.5. Valor: 2 punts.
I. Dos preguntas de comprensión global. En cada pregunta se valorará en primer lugar la comprensión con un máximo de 0.5. A
continuación se valorará la corrección gramatical con un máximo de 0.5. Valor: 2 puntos
I. Rispondete alle seguenti domande, con le vostre parole e senza ricopiare le espressioni presenti nell’articolo. (2 x 1= 2
punti)
II. Tres preguntes de verdader o fals. No es restarà puntuació si la resposta no és correcta. El/la estudiant haurà d'identificar el
fragment del text que justifica la resposta. La puntuació de 0.5 per ítem englobarà tant la resposta (Vero/Falso) com la justificació de
la mateixa. Valor: 1.5 punts, 0.5 per ítem.
II. Tres preguntas de verdadero o falso. No se restará puntuación si la respuesta no es correcta. El/la estudiante habrá de identificar
el fragmento del texto que justifica la respuesta. La puntuación de 0.5 por ítem englobará tanto la respuesta (Vero/Falso) como la
justificación de la misma. Valor: 1.5 puntos, 0.5 por ítem.
II. Indicate se le seguenti affermazioni sono Vere (V) o False (F). Copiate l’espressione esatta del testo su cui si basa la
vostra scelta. (3 x 0,5 = 1,5 punti)
1. Falso ("Oggi in Italia sono oltre settanta le associazioni che vogliono dare dignità alla genitorialità e si battono per fare in modo
che i bambini possano frequentare sia la madre che il padre - aggiunge Persico -. Nel nostro paese, in realtà la legge già esiste ma
viene applicata molto raramente, visto che in oltre il 90 per cento dei casi il minore viene affidato alla madre.)
2. Vero (delle (ex) famiglie, costrette a sobbarcarsi spese non alla loro portata, solo per vedersi riconoscere il diritto a vedere i propri
figli per poche ore alla settimana. È questa la tesi che sostengono sempre più padri separati, alle prese con cause in tribunale per
decidere dell'affidamento dei loro bambini. )
3. Vero (È facile allora capire perché nelle categorie a rischio è sempre più facile trovare padri separati: "E' un fenomeno strano che
porta una persona, fino a che vive in famiglia, ad avere una vita e un reddito normale, mentre una volta che si è passati per la
separazione, si diventa immediatamente indigenti", racconta Enrico Croci, responsabile della casa di Rho.
III. Pregunta de vocabulari. El/la estudiant haurà d'identificar al text –a partir del context- les sis paraules que es corresponen amb
els sinònims o definicions donats a la llista. Valor: 1.5 punts, 0.25 per ítem.
III. Pregunta de vocabulario. El/la estudiante tendrá que identificar en el texto –a partir del contexto- las seis palabras que se
corresponden con los sinónimos o definiciones dados de la lista. Valor: 1.5 puntos, 0.25 por ítem.
III. Trovate, nel testo, un sinonimo alle seguenti espressioni (6 x 0,25 = 1,5 punti)
1. mette in moto
2. a rischio
3. coppia
4. soglia
5. costo
6. purtroppo
3
IV. Exercici d’elecció múltiple amb quatre ítems, amb tres opcions (a,b,c) cadascun. Es demanarà comprensió general, qüestions
gramaticals i aspectes que hagin d’inferir o interpretar a partir del text. Valor: 1 punt, 0.25 per ítem.
IV. Ejercicio de opción múltiple con tres ítems, con tres opciones (a, b, c) cada uno. Se pedirá comprensión general y aspectos que
tengan que inferir o interpretar a partir del texto. Valor: 1 punto, 0.25 por ítem.
IV. Scegliete l’espressione equivalente tra le opzioni date (a, b, c). (4 x 0,25 = 1 punto)
1. c)
2. c)
3. b)
4. b)
Part B. Producció escrita. Valor total d'aquesta part 4 punts. En aquesta part es podrà demanar que els alumnes produesquen un text
de 130-150 paraules. En aquest apartat s'ha de valorar la capacitat de comunicació de l'alumne en un italià acceptable en expressar la
seua opinió i idees sobre aspectos relacionats amb el text proposat. Caldrà valorar quant de positiu haja pogut portar a terme l'alumne
i no fixar-se únicament en els errors gramaticals. Seria fonamental considerar els següents aspectes:
1. Aspectes de caràcter estratègic. Claredat d'expressió i organització textual. Varietat, riquesa i precisió lèxica amb un màxim de 2
punts.
2. Correcció gramatical: amb un màxim de 2 punts.
Parte B. Producción escrita. Valor total de este apartado 4 puntos. En esta parte se podrá pedir que los alumnos produzcan un texto
de 130-150 palabras. En este apartado se ha de valorar la capacidad de comunicación del alumno en un italiano aceptable al expresar
su opinión e ideas sobre aspectos relacionados con el texto propuesto. Habrá que valorar cuanto de positivo haya podido llevar a cabo
el alumno y no fijarse únicamente en los errores gramaticales. Sería fundamental considerar los siguientes aspectos:
1.- Aspectos de carácter estratégico. Claridad de expresión y organización textual. Variedad, riqueza y precisión léxica: con un
máximo de 2 puntos.
2.- Corrección gramatical: con un máximo de 2 puntos.
Parte B. Espressione scritta.
Componimento scritto in 130-150 parole. (4 punti)
4
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
LATÍN II
LLATÍ II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
1.
De la traducción:
• Identificación del argumento del texto.
• Corrección gramatical y léxica de la traducción.
• Comprensión, en su conjunto, del texto latino y coherencia entre la traducción y el análisis sintáctico del texto.
• Se atenderá especialmente a la correcta delimitación de los periodos oracionales y a la acertada solución de las
estructuras más complejas.
2.
De las cuestiones:
• En general, debe atender a la congruencia de la respuesta con la pregunta planteada, así como comprobar la completa
exposición o descripción del hecho lingüístico o literario que ha sido objeto de la cuestión.
• Sintaxis: El análisis sintáctico ha de ser completo. Deberán analizarse las funciones de todos los elementos oracionales,
así como las proposiciones que aparezcan; se deberá indicar de qué tipo de proposición se trata y su función en el texto.
La cuestión del análisis sintáctico no incluye morfología, si bien serán penalizados los errores de carácter morfológico en
el caso de que fueran detectados.
• Morfología: El análisis de las cuatro formas ha de contener las siguientes especificaciones morfológicas: Para los
sustantivos, clase de palabra, enunciado y declinación; género, número y caso o casos posibles, así como la realización
concreta de la forma propuesta en el texto. Para los adjetivos, clase de palabra, tipo, enunciado del grado positivo; grado,
género, número y caso o casos posibles, así como la realización concreta de la forma propuesta en el texto. Para los
pronombres, clase de palabra, tipo, enunciado; género, número y caso o casos posibles, así como la realización concreta
de la forma propuesta en el texto. Para los verbos, si está en forma personal, persona, número, tiempo, modo, voz,
enunciado y conjugación; si está en forma no personal, clase y, en virtud de ésta, voz, tiempo, modo, género, número y
caso (lo que corresponda).
• Lexicología: Las evoluciones formadas a partir de una misma base léxica deben pertenecer a clases de palabra diferentes
y no se aceptarán dobletes valenciano / castellano.
• Literatura: se ha de responder a: características, autores más representativos y condicionantes históricos, políticos y
sociales del género indicado en la pregunta con una extensión aproximada de un folio.
1
1.
De la traducció:
• Identificació de l’argument del text.
• Correcció gramatical i lèxica de la traducció.
• Comprensió, en el seu conjunt, del text llatí i coherència entre la traducció i l’anàlisi sintàctica del text.
• Caldrà ajustar-se especialment a la correcta delimitació dels períodes oracionals i a l’encertada solució de les estructures
més complexes.
2.
De les qüestions:
• En general, cal atendre a la congruència de la resposta a la pregunta plantejada i comprovar la completa exposició o
descripció del fet lingüístic o literari objecte de qüestió.
• Sintaxi: L’anàlisi sintàctica ha de ser completa. Cal analitzar les funcions de tots els elements oracionals, així com les
diferents proposicions, amb la indicació del tipus de proposició i la seua funció en el text. La qüestió de l’anàlisi
sintàctica no inclou morfologia. Si es detecten errors de caràcter morfològic seran penalitzats.
• Morfologia: L’anàlisi de les quatre formes ha de contindre les següents especificacions morfològiques: Per als
substantius, classe de paraula, enunciat i declinació; gènere, nombre i cas o casos possibles, així com la realització
concreta de la forma proposada en el text. Per als adjectius, classe de paraula, tipus, enunciat del grau positiu; grau,
gènere, nombre i cas o casos possibles, així com la realització concreta de la forma proposada en el text. Per als pronoms,
classe de paraula, tipus, enunciat; gènere, nombre i cas o casos possibles, així com la realització concreta de la forma
proposada en el text. Per als verbs, si està en forma personal, persona, nombre, temps, mode, veu, enunciat i conjugació;
si està en forma no personal, classe i, en virtut d’aquesta, veu, temps, mode, gènere, nombre i cas (el que corresponga).
• Lexicologia: Les evolucions formades a partir d’una mateixa base lèxica han de pertànyer a classes de paraula diferents i
no s’acceptaran doblets valencià / castellà.
• Literatura: s’ha de respondre a: característiques, autors més representatius i condicionants històrics, polítics i socials del
gènere indicat en la pregunta amb una extensió aproximada d’un foli.
2
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2012
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
LITERATURA UNIVERSAL
LITERATURA UNIVERSAL
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
En la valoració de l’exercici, es tindrà en compte:
a) la comprensió lectora aplicada a l’anàlisi del text;
b) la informació aportada i la seua personalització;
c) la captació de les relacions amb temes contigus i de la importància de l’obra en la història
literària i cultural;
d) l’estructuració de la resposta;
e) la capacitat de síntesi;
f) la precisió terminològica;
g) la qualitat expositiva (coherència, cohesió, correcció gramatical i ortogràfica).
Els errors en la redacció de l’examen, d’acord amb els aspectes anteriors, suposaran una disminució
gradual en la qualificació de l’exercici fins a un màxim de 2 punts.
En la valoración del ejercicio se tendrá en cuenta:
a) la comprensión lectora en su aplicación al análisis del texto;
b) la información aportada y su personalización;
c) la captación de las relaciones con temas contiguos y de la importancia de la obra en la historia
literaria y cultural;
d) la estructuración de la respuesta;
e) la capacidad de síntesis;
f) la precisión terminológica;
g) la calidad expositiva (coherencia, cohesión, corrección gramatical y ortográfica).
Los errores en la redacción del examen, atendiendo a los anteriores aspectos, supondrán una
disminución gradual en la calificación del ejercicio hasta un máximo de 2 puntos.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE 2012
LENGUAJE Y PRÁCTICA MUSICAL
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
1. La puntuació màxima serà de 10 punts.
Casdascuna de les tres parts serà avaluada de
forma independent i es qualificarà: fins a 4 punts
per a la primera part, fins a 3 punts per a les
proves objectives, i fins a 3 punts el tema de
desenvolupament.
1. La puntuación máxima será de 10 puntos. Cada
una de las tres partes será evaluada de forma
independiente y se calificará: hasta 4 puntos
para la primera parte, hasta 3 puntos para las
pruebas objetivas, y hasta 3 puntos el tema de
desarrollo.
2. En cap cas s’admetran respostes barrejades de
distintes opcions A/B per al tema de
desenvolupament.
2. En ningún caso serán admitidas respuestas
mezcladas de distintas opciones A/B.
3. A les audicions, l’estudiant deurà escriure sense
ambigüitats la solució correcta. En cas contrari,
la resposta serà anul·lada.
4. En la segona part, preguntes objectives, d’acord
amb el que s’indica al exercici, les respostes han
de ser clares, escrivint el número de pregunta i
una de les 4 opcions A B C ó D, o deixant en
blanc la resposta. Cada encert s’avaluarà amb
0’3 punts; cada error descomptarà 0’1 punts.
5. El contingut, així com la forma d’expresar-ho
deurà ajustar-se estrictament al text formulat.
Per aquest motiu, es valorarà positivament l’us
correcte del llenguatge, la claredat i concreció en
les respostes, així com la presentació i netedat
de l’exercici.
6. Es valorarà positivament la correcta expressió
sintàctica i ortogràfica dels continguts en
general, i dels conceptes musicals en particular.
3. En las audiciones, el estudiante deberá escribir
sin ambigüedades la solución correcta. En caso
contrario quedará invalidada la respuesta.
4. En la segunda parte, de acuerdo con lo indicado
en el ejercicio, las respuestas han de ser claras,
escribiendo el número de pregunta y una de las 4
opciones A B C ó D, o dejando en blanco la
respuesta. Cada acierto se evaluará con 0’3
puntos; cada error descontará 0’1 puntos.
5. El contenido de las respuestas, así como la
forma de expresarlo deberá ajustarse
estrictamente al texto formulado. Por este
motivo, se valorará positivamente el uso
correcto del lenguaje, la claridad y concreción
en las respuestas así como la presentación y
pulcritud del ejercicio.
6. Se valorará positivamente la expresión correcta
sintáctica y ortográfica de los contenidos en
general y de los conceptos musicales en
particular.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
MATEMÁTICAS II
MATEMÀTIQUES II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
BAREM DE L’EXAMEN: Cal triar només UNA dels dues OPCIONS, A o B, i s’han de fer els tres problemes d’aquesta opció.
Cada problema puntua fins a 10 punts.
La qualificació de l’exercici és la suma dels qualificacions de cada problema dividida entre 3, i aproximada a les centèsimes.
Cada estudiant pot disposar d’una calculadora científica o gràfica. Es prohibeix la utilització indeguda (guardar fórmules o text en memòria).
S’use o no la calculadora, els resultats analítics i gràfics han d’estar sempre degudament justificats.
BAREMO DEL EXAMEN: Se elegirá solo UNA de las dos OPCIONES, A o B, y se han de hacer los tres problemas de esa opción.
Cada problema se puntuará hasta 10 puntos.
La calificación del ejercicio será la suma de las calificaciones de cada problema dividida entre 3 y aproximada a las centésimas.
Cada estudiante podrá disponer de una calculadora científica o gráfica. Se prohíbe su utilización indebida (guardar fórmulas o texto en
memoria). Se utilice o no la calculadora, los resultados analíticos y gráficos deberán estar siempre debidamente justificados.
Problema A.1.
OPCIÓ A
⎧ x − 2 y − 3z = 0
⎪
Siga el sistema d’equacions S : ⎨ 3 x + 10 y − z = 0, on α és un paràmetre real. Obteniu
⎪ x + 14 y + α z = 0
⎩
raonadament: a) La solució del sistema S quan α = 0. (4 punts).
b) El valor de α per al qual el sistema S té infinites solucions. (4 punts).
c) Totes les solucions del sistema S quan es dóna a α el valor obtingut en l’apartat b). (2 punts).
Solució: a) (0,0,0) és solució i com que el determinant de la matriu de coeficients de les incògnites és (16α –
80)α=0 = –80 ≠ 0 la solució és única. b) Quan 16α–80 = 0, α=5, el sistema té infinites solucions, perquè el rang
de la matriu dels coeficients (i de l’ampliada) és 2. c) Substituint α = 5 les dues primeres equacions ens donen x
= –4y, z = –2y; en substituir en la tercera equació s’obté 0 = 0, per tant, totes les solucions demanades són (4λ, λ, – 2λ), amb λ un nombre real qualsevol.
⎧x + y − z =1
π : x + mz = 0 .
Problema A.2. En l’espai es té la recta r i el pla π d’equacions r : ⎨
i
⎩x − y − z = 0
on m és un paràmetre real. Obteniu raonadament: a) Un vector director de la recta r. (2 punts).
b) El valor de m per al qual la recta r i el pla π són perpendiculars. (2 punts).
c) El valor de m per al qual la recta r i el pla π són paral·lels. (3 punts).
d) La distància entre r i π quan es dóna a m el valor obtingut en l’apartat c). (3 punts).
Solució:
a) Val qualsevol solució de x + y – z = 0; x – y – z = 0. Per exemple (1, 0, 1). b) Els vectors (1, 0, 1) i (1, 0, m)
han de ser linealment dependents (components proporcionals), per tant m = 1. c) Ha de ser 0 el producte
escalar dels vectors (1, 0, 1) i (1, 0, m), per la qual cosa m = –1. d) Un punt de r és P = (1/2, 1/2, 0). La
distància de P al pla x – z = 0 és (1/2)/21/2 = 0,353553390…
2
2
Problema A.3. Es defineixen les funcions f i g per f ( x) = − x + 2 x i g ( x) = x . Obteniu raonadament:
a) Els intervals de creixement i decreixement de cada una d’aquestes dues funcions. (2 punts).
2
2
b) El màxim relatiu de la funció f ( x) = − x + 2 x i el mínim relatiu de g ( x) = x . (2 punts).
2
2
c) Els punts d’intersecció de les corbes y = − x + 2 x i y = x . (2 punts).
d) L’àrea tancada entre les corbes y = − x 2 + 2 x i
y = x 2 , en la qual en els dos casos la x varia entre 0 i
1. (4 punts).
1
Solució: a) f ´(x) = – 2 x+ 2 és positiva si x<1 i és negativa si x>1, la qual cosa ens diu quan f decreix i quan
creix. Atès que g ´(x) = 2x tenim que g creix si x > 0 i decreix si x < 0. b) f(x) arriba al màxim relatiu quan x = 1
i g(x) té el mínim relatiu quan x = 0. c) En resoldre el sistema s’obté 2x(x – 1)=0, per tant x = 0 i x = 1 ens
permeten obtenir els punts d’intersecció substituint en qualsevol de les corbes, resultant: (0, 0) i (1, 1).
d) f(x) – g(x) = – 2x2 +2x és la distància entre els punts (x, f(x)) i (x, g(x)), per la qual cosa l’àrea és la integral
de – 2x2 +2x entre 0 i 1, que ens dóna – (2/3) + 1=1/3.
OPCIÓ B
⎛1 − 1⎞
⎛1 0⎞
⎟⎟ , U = ⎜⎜
⎟⎟ i B, on B és una matriu de dues files i dues
Problema B.1. Es donen les matrius A = ⎜⎜
⎝1 1 ⎠
⎝0 1⎠
columnes que no té cap element nul i que verifica la relació B 2 = −7 B + U . Obteniu raonadament:
a) Els nombres reals a i b tals que A2 = aA + bU . (4 punts).
b) Els nombres reals p i q tals que B −1 = pB + qU (2 punts), i justifiqueu que la matriu B té inversa
(2 punts).
c) Obteniu els valors x i y per als quals es verifica que B 3 = xB + yU . (2 punts).
Solució: Atès que B no és diagonal no cal trobar les infinites solucions dels dos últims apartats quan B és una
⎛ 1 1 ⎞
matriu diagonal. No cal que indiquen ni l’existència de la matriu B, per exemple B = ⎜ − 7 − 8 ⎟ , ni que diguen
⎠
⎝
res sobre la independència lineal de B i U (propietat que utilitzaran en els dos últims apartats). a) En igualar la
components de les matrius d’ambdós membres s’obté un sistema, la solució del qual és a = 2 i b = –2.
b) De B ( B + 7U ) = U es dedueix que la matriu B admet matriu inversa i que B-1 = B + 7U , per la qual cosa p = 1
i q = 7. c) B 3 = B ( −7 B + U ) = −7 B 2 + B = 49 B − 7U + B = 50 B − 7U , per tant, x = 50 i y = – 7.
Problema B.2. En l’espai es donen els plans π , σ i τ d’equacions
π : 2 x − y + z = 3 ; σ : x − y + z = 2 ; τ : 3 x − y − az = b
sent a i b paràmetres reals, i la recta r intersecció dels plans π i σ . Obteniu raonadament:
a) Un punt, el vector director i les equacions de la recta r . (3 punts).
b) L’equació del pla que conté la recta r i passa pel punt (2, 1, 3) . (4 punts).
c) Els valors de a i de b perquè el pla τ continga la recta r , intersecció dels plans π i σ . (3 punts).
Solució:
a) Les equacions de la recta r són el sistema format per les equacions de π i σ. Una solució d’aquest sistema és
(1,0,1), que és un punt de r. Un vector director és una solució del sistema 2x-y+z=0, x-y+z=0, per exemple
(0,1,1), (o bé el vector determinat per la diferència de components corresponents de dos punts de r. També és el
producte vectorial de dos vectors normals a π i σ). b) És suficient trobar l’equació del pla que passa pels
punts(1,0,1), (1+0, 0+1, 1+1) i (2, 1, 3), o bé del feix α(2x – y + z – 3) + β(x – y+z – 2) = 0 seleccionar el pla
que passa per (2, 1, 3), és a dir α(4 – 1+3 – 3) + β(2 – 1+3 – 2)=0, que ens dóna 3α + 2β =0. El pla demanat és
2(2x – y + z – 3) – 3(x – y+z – 2) = 0, és a dir: x + y – z = 0. c) Substituint dos punts de r, per exemple (1,0,1) i
(1,1,2) en l’equació de τ s’obté el sistema 3 – a = b i 3 – 1 – 2a = b, la solució del qual és a = –1 i b = 4.
Problema B.3. Es vol construir un depòsit cilíndric de 100 m3 de capacitat, obert per la part superior. La base
és un cercle en posició horitzontal de radi x i la paret vertical del depòsit és una superfície cilíndrica
perpendicular a la base. El preu del material de la base del depòsit és 4 euros/m2. El preu del material de la
paret vertical és 2 euros/m2. Obteniu raonadament:
a) L’àrea de la base en funció del seu radi x . (1 punt).
b) L’àrea de la paret vertical del cilindre en funció de x . (2 punts).
c) La funció f ( x) que dóna el cost del depòsit. (2 punts).
d) El valor x del radi de la base per al qual el cost del depòsit és mínim i el valor del dit cost mínim.
(5 punts).
Solució:
a) És suficient indicar que l’àrea d’un cercle és πx2.
b) 2πxh és l’àrea de la paret vertical, on h és l’altura del cilindre. En ser el volum 100 m3 ha d’ocórrer que
πx2h=100, per la qual cosa aïllant h i substituint en l’expressió de l’àrea s’obté 2πxh=200πx/(πx2)=200/x.
2
c) Dels dos resultats anteriors s’obté f(x) = 4πx2 + 400/x.
d) De la derivada f ´(x) = (8πx3-400)/x2 es dedueix que la funció decreix si x varia entre 0 i (50/π)1/3 i creix quan
x és major que (50/π)1/3 (pel signe de la derivada). Per tant, el cost mínim s’obté quan el radi de la base és
(50/π)1/3 = 2,51539... El cost mínim és 60(20π)1/3=238,53 €.
OPCIÓN A
⎧ x − 2 y − 3z = 0
⎪
Problema A.1. Sea el sistema de ecuaciones S : ⎨ 3 x + 10 y − z = 0 , donde α es un parámetro real. Obtener
⎪ x + 14 y + α z = 0
⎩
razonadamente:
a) La solución del sistema S cuando α = 0. (4 puntos).
b) El valor de α para el que el sistema S tiene infinitas soluciones. (4 puntos).
c) Todas las soluciones del sistema S cuando se da a α el valor obtenido en el apartado b). (2 puntos).
Solución:
a) (0, 0, 0) es solución y como el determinante de la matriz de coeficientes de las incógnitas es (16α – 80)α=0 = –
80 ≠ 0 la solución es única.
b) Cuando 16α – 80 = 0, es decir si α = 5 el sistema tiene infinitas soluciones, pues el rango de la matriz de los
coeficientes (y de la ampliada) es 2.
c) Sustituyendo α = 5 las dos primeras ecuaciones nos dan x = –4y, z = –2y; al sustituir en la tercera ecuación
se obtiene 0 = 0, luego todas las soluciones pedidas son (-4λ, λ, – 2λ), con λ un número real cualquiera.
Problema A.2. En el espacio se tiene la recta r y el plano π de ecuaciones
π : x + mz = 0 ,
⎧x + y − z =1
r: ⎨
⎩x − y − z = 0
y
donde m es un parámetro real. Obtener razonadamente:
a) Un vector director de la recta r. (2 puntos).
b) El valor de m para el que la recta r y el plano π son perpendiculares. (2 puntos).
c) El valor de m para el que la recta r y el plano π son paralelos. (3 puntos).
d) La distancia entre r y π cuando se da a m el valor obtenido en el apartado c). (3 puntos).
Solución:
a) Vale cualquier solución de x + y – z = 0; x – y – z = 0. Por ejemplo (1, 0, 1).
b) Los vectores (1, 0, 1) y (1, 0, m) deben ser linealmente dependientes (componentes proporcionales), luego m
= 1.
c) Debe ser 0 el producto escalar de los vectores (1, 0, 1) y (1, 0, m), por lo que m = –1.
d) Un punto de r es P = (1/2, 1/2, 0). La distancia de P al plano x – z = 0 es (1/2)/21/2 = 0,353553390…
Problema A.3. Se definen las funciones f y g por f ( x) = − x 2 + 2 x y g ( x) = x 2 . Obtener
razonadamente:
a) Los intervalos de crecimiento y decrecimiento de cada una de esas dos funciones. (2 puntos).
b) El máximo relativo de la función f ( x) = − x 2 + 2 x y el mínimo relativo de g ( x) = x 2 . (2 puntos).
c) Los puntos de intersección de las curvas y = − x 2 + 2 x e y = x 2 . (2 puntos).
d) El área encerrada entre las curvas y = − x 2 + 2 x e
y = x 2 , donde en ambas curvas la x varía entre 0 y
1. (4 puntos).
Solución:
a) f ´(x) = – 2 x+ 2 es positiva si x<1 y es negativa si x>1, lo que nos dice cuando f decrece y cuando crece.
Dado que g ´(x) = 2x se tiene que g crece si x > 0 y decrece si x < 0.
b) f(x) alcanza el máximo relativo cuando x = 1 y g(x) tiene el mínimo relativo cuando x = 0.
c) Al resolver el sistema se obtiene 2x(x – 1)=0, por lo que x = 0 y x = 1 nos permiten obtener los puntos de
intersección sustituyendo en cualquiera de las curvas, resultando: (0, 0) y (1, 1).
d) f(x) – g(x) = – 2x2 +2x es la distancia entre los puntos (x, f(x)) y (x, g(x)), por lo que el área es la integral de
– 2x2 +2x entre 0 y 1, que nos da – (2/3) + 1=1/3.
3
OPCIÓN B
⎛1 0⎞
⎟⎟
U = ⎜⎜
⎝0 1⎠
⎛1 − 1⎞
⎟⎟ ,
Problema B.1. Se dan las matrices A = ⎜⎜
y B, donde B es una matriz de dos filas y
⎝1 1 ⎠
dos columnas que no tiene ningún elemento nulo y que verifica la relación B 2 = −7 B + U . Obtener
razonadamente: a) Los números reales a y b tales que A2 = aA + bU . (4 puntos).
b) Los números reales p y q tales que B −1 = pB + qU (2 puntos), justificando que la matriz B tiene
inversa (2 puntos).
c) Obtener los valores x e y para los que se verifica que B 3 = xB + yU . (2 puntos).
Solución:
Al no ser B diagonal no hay que hallar las infinitas soluciones de los dos últimos apartados cuando B es una
⎛ 1 1 ⎞
matriz diagonal. No hace falta que indiquen ni la existencia de la matriz B, por ejemplo B = ⎜
⎟ , ni que
⎝ − 7 − 8⎠
digan nada sobre la independencia lineal de B y U (propiedad que utilizarán en los dos últimos apartados).
a) Al igualar las componentes de las matrices de ambos miembros se obtiene un sistema cuya solución es a = 2
y b = –2. b) De B ( B + 7U ) = U se deduce que la matriz B admite matriz inversa y que B-1 = B + 7U , por lo que p
= 1 y q = 7. c) B 3 = B ( −7 B + U ) = −7 B 2 + B = 49 B − 7U + B = 50 B − 7U , luego x = 50 e y = – 7.
Problema B.2. En el espacio se dan los planos π , σ y τ de ecuaciones
π : 2 x − y + z = 3 ; σ : x − y + z = 2 ; τ : 3x − y − az = b,
siendo a y b parámetros reales, y la recta r intersección de los planos π y σ . Obtener razonadamente:
a) Un punto, el vector director y las ecuaciones de la recta r . (3 puntos).
b) La ecuación del plano que contiene a la recta r y pasa por el punto (2, 1, 3) . (4 puntos).
c) Los valores de a y de b para que el plano τ contenga a la recta r , intersección de los planos π y σ .
(3 puntos).
Solución:
a) Las ecuaciones de la recta r son el sistema formado por las ecuaciones de π y σ. Una solución de ese sistema
es (1,0,1), que es un punto de r. Un vector director es una solución del sistema 2x-y+z=0, x-y+z=0, por ejemplo
(0,1,1), (o bien el vector determinado por la diferencia de componentes correspondientes de dos puntos de r.
También es el producto vectorial de dos vectores normales a π y σ). b) Es suficiente con hallar la ecuación del
plano que pasa por los puntos (1,0,1), (1+0, 0+1, 1+1) y (2, 1, 3), o bien del haz
α(2x – y + z – 3) + β(x – y+z – 2) = 0
seleccionar el plano que pasa por (2, 1, 3), es decir α(4 – 1+3 – 3) + β(2 – 1+3 – 2)=0, que nos da 3α + 2β =0.
El plano pedido es 2(2x – y + z – 3) – 3(x – y+z – 2) = 0, es decir: x + y – z = 0.
c) Sustituyendo dos puntos de r, por ejemplo (1,0,1) y (1,1,2) en la ecuación de τ se obtiene el sistema 3 – a = b
y 3 – 1 – 2a = b, cuya solución es a = –1 y b = 4.
Problema B.3. Se desea construir un depósito cilíndrico de 100 m3 de capacidad, abierto por la parte superior.
Su base es un círculo en posición horizontal de radio x y la pared vertical del depósito es una superficie
cilíndrica perpendicular a su base. El precio del material de la base del depósito es 4 euros/m2. El precio del
material de la pared vertical es 2 euros/m2. Obtener razonadamente:
a) El área de la base en función de su radio x . (1 punto).
b) El área de la pared vertical del cilindro en función de x . (2 puntos).
c) La función f (x) que da el coste del depósito. (2 puntos).
d) El valor x del radio de la base para el que el coste del depósito es mínimo y el valor de dicho coste
mínimo. (5 puntos).
Solución: a) Es suficiente con indicar que el área de un círculo es πx2.
b) 2πxh es el área de la pared vertical, donde h es la altura del cilindro. Al ser el volumen 100 m3 debe suceder
que πx2h=100, por lo que despejando h y sustituyendo en la expresión del área se obtiene
2πxh=200πx/(πx2)=200/x. c) De los dos resultados anteriores se obtiene f(x) = 4πx2 + 400/x.
d) De la derivada f ´(x) = (8πx3-400)/x2 se deduce que la función decrece si x varía entre 0 y (50/π)1/3 y crece
cuando x es mayor que (50/π)1/3 (por el signo de la derivada). Por tanto, el coste mínimo se obtiene cuando el
radio de la base es (50/π)1/3 = 2,51539... . El coste mínimo es 60(20π)1/3 = 238,53 €.
4
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SETEMBRE 2012
SEPTIEMBRE 2012
MATEMÀTIQUES APLICADES
MATEMÁTICAS APLICADAS
A LES CIÈNCIES SOCIALS II
A LAS CIENCIAS SOCIALES II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Cada estudiant ha de triar l’exercici A o l’exercici B, del qual cal fer els tres problemes proposats.
Cada problema es valorarà de 0 a 10 punts i la nota final serà la mitjana aritmètica de les tres.
Totes les respostes han de ser degudament raonades.
OPCIÓ A
PROBLEMA 1. Es puntua de 0 a 2 punts el plantejament del sistema:
El càlcul de la solució (
,
i
) es puntua de 0 a 8.
PROBLEMA 2. Per la resposta correcta a l’apartat a) (el benefici creix des del moment inicial fins als 18
mesos i després decreix), es puntua de 0 a 4. La resposta a l’apartat b) (benefici màxim del 2% al cap dels 18
mesos) es puntua de 0 a 3 punts. A la resposta a l’apartat c) (benefici 1% si es manté de forma indefinida), cal
assignar de 0 a 3.
PROBLEMA 3. L’obtenció de la probabilitat demanada en l’apartat a) (
) es puntua de 0 a 3
), de 0 a 4 punts, i la demanada en l’apartat c)
punts; la sol·licitada en l’apartat b) (
(
) es puntua de 0 a 3 punts.
OPCIÓ B
PROBLEMA 1. Per la determinació de la regió de vèrtexs
amb valor 1 i màxim en
de 0 a 7 punts. Per l’obtenció del mínim i màxim (mínim en el punt
amb valor
), de 0 a 3 punts.
PROBLEMA 2. a) L’estudi del domini ( ) i els punts de tall (
i
) es puntua de 0 a 2. L’apartat b)
(no hi ha asímptotes ni horitzontals ni verticals) es qualifica de 0 a 1. c) El creixement i decreixement (creix en
i decreix en
), de 0 a 2. d) El càlcul dels màxims i mínims (té dos
mínims en
i en
, i un màxim en
, es puntua de 0 a 3. e) Per la representació de la
gràfica, de 0 a 2 punts.
PROBLEMA 3. L’obtenció de la probabilitat demanada en l’apartat a) (157/252 = 0,62301) es puntua de 0 a 3
punts; la sol·licitada en l’apartat b) (41/126 = 0,32539), de 0 a 4 punts, i la demanada en l’apartat c)
(
) es qualifica de 0 a 3 punts.
1
Cada estudiante elegirá el ejercicio A o el ejercicio B del que se harán los tres problemas propuestos.
Cada problema se valorará de 0 a 10 puntos y la nota final será la media aritmética de las tres.
Todas las respuestas deben ser debidamente razonadas.
OPCIÓN A
PROBLEMA 1. Se puntuará de 0 a 2 puntos el planteamiento del sistema:
El cálculo de la solución (
,
y
) se puntuará de 0 a 8.
PROBLEMA 2. Por la contestación correcta al apartado a) (el beneficio crece desde el momento inicial hasta
los 18 meses y luego decrece) se puntuará de 0 a 4. A la respuesta al apartado b) (beneficio máximo del 2% al
cabo de 18 meses) se puntuará de 0 a 3 puntos. A la respuesta al apartado c) (beneficio 1% si se mantiene de
forma indefinida) se asignará de 0 a 3.
PROBLEMA 3. La obtención de la probabilidad pedida en el apartado a) (
) de 0 a 4 puntos y la pedida en el apartado c)
puntos; la solicitada en el apartado b) (
(
) se puntuará de 0 a 3
) se puntuará de 0 a 3 puntos.
OPCIÓN B
PROBLEMA 1. Por la determinación de la región de vértices
de 0 a 7 puntos. Por la obtención del mínimo y máximo (mínimo en el punto
con valor
con valor 1 y máximo en
) de 0 a 3 puntos.
PROBLEMA 2. a) El estudio del dominio ( ) y los puntos de corte (
y
) se puntuará de 0 a 2. El
apartado b) (no hay asíntotas ni horizontales ni verticales) se calificará de 0 a 1. c) El crecimiento y
decrecimiento (crece en
y decrece en
) de 0 a 2. d) El cálculo de
los máximos y mínimos (tiene dos mínimos en
y en
y un máximo en
se puntuará
de 0 a 3. e) Por la representación de la gráfica, de 0 a 2 puntos.
PROBLEMA 3. La obtención de la probabilidad pedida en el apartado a) (
de 0 a 3 puntos; la solicitada en el apartado b) (
c) (
) se puntuará
) de 0 a 4 puntos y la pedida en el apartado
) se calificará de 0 a 3 puntos.
2
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2012
CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2012
PORTUGUÉS
PORTUGUÉS
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
CRITERIS DE CORRECCIÓ PER A LA PROVA DE PORTUGUÉS
PREGUNTES DE COMPRENSIÓ DEL TEXT = 7 punts
Les preguntes de comprensió tenen com a objectiu valorar la capacitat de comprensió escrita.
I. Les dues preguntes de comprensió general sobre el text s’han de respondre en portugués sense repetir literalment
el text. (2 punts = 1 punt màxim cada pregunta)
II. Les dues preguntes de comprensió de vertader / fals es valoraran amb 1 punt = 0.5 cada pregunta.
Cal justificar l’elecció copiant la frase corresponent del text.
III. Les dues preguntes d’elecció múltiple es valoraran amb 1 punt = 0.5 cada pregunta
S’ofereixen tres opcions per a cada pregunta.
IV. Les dues preguntes de lèxic tenen com a objectiu elegir les paraules o expressions que corresponguen més
exactament al significat de les expressions del text. Es valoraran amb 1 punt = 0.5 cada pregunta
S’ofereixen tres opcions per a cada pregunta.
V. Les dues preguntes de coneixements gramaticals tenen com a objectiu completar les frases amb la paraula o
paraules adequades al significat del text. Es valoraran amb 1 punt = 0.5 cada pregunta
S’ofereixen tres opcions per a cada pregunta.
VI. Les dues preguntes de coneixements lèxics tenen com a objectiu completar les frases amb la paraula o paraules
adequades al significat del text. Es valoraran amb 1 punt = 0.5 cada pregunta
S’ofereixen tres opcions per a cada pregunta.
PREGUNTA D’EXPRESSIÓ ESCRITA = 3 punts
S’ha d’elaborar un text d’unes 100-125 paraules aproximadament.
S’ofereixen dues possibilitats i se n’ha de triar una.
L’objectiu de la pregunta és valorar el grau d’adequació textual i de correcció lingüística del text escrit
produït.
La distribució dels 3 punts es farà de la manera següent:
a) Adequació textual = 1.5 punts
Es valorarà positivament la adequació del text produït al tipus textual elegit i a la situació de comunicació i
intencionalitat del text, i també la seua organització i estructura.
b) Correcció lingüística = 1.5 punts
Es valorarà positivament la utilització de conectors, la selecció lèxica, la correcció gramatical i l’ús adequat de
la puntuació i distribució dels paràgrafs.
En les faltes corresponents a aquest apartat es tindrà en compte si aquestes entorpeixen la comprensió del
text.
CRITERIOS DE CORRECCIÓN PARA LA PRUEBA DE PORTUGUÉS
PREGUNTAS DE COMPRENSIÓN DEL TEXTO = 7 puntos
Las preguntas de comprensión tienen como objetivo valorar la capacidad de comprensión escrita.
I. Las dos preguntas de comprensión general sobre el texto deberán responderse en portugués sin retomar
literalmente el texto. (2 puntos = 1 punto máximo cada pregunta)
II. Las dos preguntas de comprensión de verdadero / falso se valorarán con 1 punto = 0.5 cada pregunta.
Se deberá justificar la elección copiando la frase correspondiente del texto.
III. Las dos preguntas de elección múltiple se valorarán con 1 punto = 0.5 cada pregunta
Se ofrecen tres opciones en cada pregunta.
IV. Las dos preguntas de léxico tienen como objetivo elegir las palabras o expresiones que correspondan más
exactamente al significado de las expresiones del texto. Se valorarán con 1 punto = 0.5 cada pregunta
Se ofrecen tres opciones en cada pregunta.
V. Las dos preguntas de conocimientos gramaticales tienen como objetivo completar las frases con la palabra o
palabras adecuadas al significado del texto. Se valorarán con 1 punto = 0.5 cada pregunta
Se ofrecen tres opciones en cada pregunta.
VI. Las dos preguntas de conocimientos léxicos tienen como objetivo completar las frases con la palabra o palabras
adecuadas al significado del texto. Se valorarán con 1 punto = 0.5 cada pregunta
Se ofrecen tres opciones en cada pregunta
PREGUNTA DE EXPRESIÓN ESCRITA = 3 puntos
Elaboración de una producción escrita de unas 100-125 palabras aproximadamente.
Se ofrecerán dos posibilidades para elegir una de ellas.
El objetivo de la pregunta es valorar el grado de adecuación textual y corrección lingüística del texto
escrito producido.
La distribución de los 3 puntos se realizará de la siguiente forma:
a) Adecuación textual = 1.5 puntos
Se valorará positivamente la adecuación del texto producido al tipo textual elegido y a la situación de
comunicación e intencionalidad del texto, así como la organización y estructura del mismo.
b) Corrección lingüística = 1.5 puntos
Se valorará positivamente el uso de conectores, la selección léxica, la corrección gramatical y el uso adecuado
de la puntuación y distribución de los párrafos.
En las faltas correspondientes a este apartado se tendrá en cuenta si éstas entorpecen la comprensión del
texto.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE 2012
QUÍMICA
QUÍMICA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
Criterios de Corrección
1.- El examen se estructura en dos opciones cerradas A y B. Cada una de las opciones contiene una cuestión o
problema de cada uno de los 5 bloques temáticos en los que se estructura el temario actual. El alumno deberá elegir
y contestar una opción (A o B) y resolver todas las cuestiones y problemas propuestos en dicha opción.
2.- En ningún caso se considerarán para la nota final aquellas respuestas que modifiquen la estructura del examen
(tales como responder las cuestiones o problemas de diferente opción).
3.- Se valorará prioritariamente el planteamiento, desarrollo y discusión de los resultados. Todas las respuestas
deberán ser debidamente razonadas. Aquellos apartados que se respondan sin el adecuado razonamiento no podrán
ser puntuados con más del 30 % de la puntuación total de dicho apartado (en caso de ser correcta la respuesta).
4.- Los errores numéricos o de redondeo tendrán una importancia secundaria, salvo en los casos en los que dichos
errores lleven aparejados errores conceptuales importantes (grados de disociación mayores de 1, temperaturas
absolutas o concentraciones negativas, etc.). En estos casos, el apartado correspondiente debe ser valorado con cero
puntos, salvo que se justifique la inconsistencia del resultado.
5.- Cuando sea necesario hacer el ajuste de una reacción química se considerará igualmente válido cualquier método
de ajuste, salvo que se indique explícitamente lo contrario.
6.- La puntuación de cada subapartado está indicada en negrita en el enunciado correspondiente.
Criteris de correcció
1.- L'examen s'estructura en dues opcions tancades A i B. Cada una de les opcions conté una qüestió o problema de cada
un dels 5 blocs temàtics en els quals s'estructura el temari actual. L'alumne haurà de triar i contestar una opció (A o
B) i resoldre totes les qüestions i problemes proposats en aquesta opció.
2.- En cap cas es consideraran per a la nota final aquelles respostes que modifiquen l’estructura de l’examen (com ara
respondre qüestions o problemes de diferent opció).
3.- Es valorarà prioritàriament el plantejament, desenvolupament i discussió dels resultats. Totes les respostes hauran de
ser degudament raonades. Aquells apartats que es responguen sense l’adequat raonament no podran ser puntuats amb
més del 30% de la puntuació total del dit apartat (en cas de ser correcta la resposta).
4.- Els errors numèrics o d’arredoniment tindran una importància secundària, excepte en els casos en què els dits errors
comporten errors conceptuals importants (graus de dissociació majors de 1, temperatures absolutes o concentracions
negatives, etc.). En aquests casos, l’apartat corresponent ha de ser valorat amb zero punts, llevat que es justifique la
inconsistència del resultat.
5.- Quan siga necessari fer l’ajust d’una reacció química es considerarà igualment vàlid qualsevol mètode d’ajust, llevat
que s’indique explícitament una altra cosa
6.- La puntuació de cada subapartat està indicada en negreta en l’enunciat corresponent.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRAFICOPLÀSTICA
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE 2012
TÉCNICAS DE EXPRESIÓN GRAFICO-PLÁSTICA
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
CRITERIS DE CORRECCIÓ - El coneixement sobre els materials, procediments, suports i les diferents tècniques d’expressió graficoplàstica.
- L’ús correcte de materials i tècniques.
- El grau d’originalitat i esforç creatiu en la interpretació/recreació.
- L’adequació de la interpretació/recreació realitzada amb el plantejament de la proposta donada.
- La qualitat de l’acabat.
CRITERIOS DE CORRECCIÓN - El conocimiento sobre los materiales, procedimientos, soportes y las diferentes técnicas de expresión gráficoplástica. - El correcto empleo de materiales y técnicas. - El grado de originalidad y esfuerzo creativo en la interpretación/recreación. - La adecuación de la interpretación/recreación realizada con el planteamiento de la propuesta dada. - La calidad del acabado. COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
TECNOLOGIA INDUSTRIAL II
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE 2012
TECNOLOGÍA INDUSTRIAL II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
En els exercicis pràctics d’aplicació es valora fonamentalment que:
• Els alumnes sàpien aplicar els recursos gràfics i verbals apropiats a la descripció de la composició i del
funcionament d’una màquina, un circuit o un sistema tecnològic concret.
• Els alumnes sàpien obtenir alternatives de disseny, que han de ser comparades amb els criteris tècnics
adequats. La valoració té en compte tant el nombre d’alternatives plantejades com les raons
justificatives de l’avaluació.
En les qüestions, els alumnes han de respondre amb precisió al tipus de qüestió plantejat:
• En el cas de sol·licitar estudi d’alternatives, es valora el seu nombre i els criteris d’avaluació.
• En el cas de sol·licitar tipus de solució a un problema (assajos, transductors, etc.), es valora el nombre
de solucions i la seua adequada descripció.
• En el cas d’un sistema de control, l’alumne ha de fer els passos adequats sol·licitats fins a arribar a la
descripció de la solució correcta. Es valora tant el plantejament de la solució com la seua validesa.
En los Ejercicios Prácticos de Aplicación se valorará fundamentalmente que:
• Los alumnos sepan aplicar los recursos gráficos y verbales apropiados a la descripción de la
composición y funcionamiento de una máquina, circuito o sistema tecnológico concreto.
• Los alumnos sepan obtener alternativas de diseño, que deben ser comparadas con los adecuados
criterios técnicos. La valoración tendrá en cuenta tanto el número de alternativas planteadas en su
caso, como las razones justificativas de la elección.
En las Cuestiones los alumnos deben responder con precisión al tipo de cuestión planteado:
• En el caso de solicitar estudio de alternativas, se valorará el número y los criterios de evaluación.
• En el caso de solicitar tipos de solución a un problema (ensayos, transductores, etc...) se valorará el
número de soluciones y la adecuada descripción de las mismas.
• En el caso de un sistema de control, el alumno deberá dar los pasos adecuados solicitados hasta llegar
a la descripción de la solución correcta. Se valorará tanto el planteamiento de la solución como la
validez de la misma.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CONVOCATÒRIA:
SETEMBRE 2012
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA:
SEPTIEMBRE
2012
VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA II
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
OPCIONS A I B
1) Comprensió del text
Puntuació: 3 punts
a) 1 punt
b) 1 punt
c) 0’5 punts
d) 0’5 punts
2) Anàlisi lingüística del text
Puntuació: 3 punts
a) 1 punt: 0’25 per ítem. Cada resposta errònia descompta 0’25. La puntuació mínima serà 0.
b) 1 punt: en l’opció A, 15 encerts o més, 1 punt, i menys de 15 encerts, a 0'07 punts l'encert;
en l’opció B, 0’25 per ítem.
c) 1 punt: 0’25 per ítem.
3) Expressió i reflexió crítica
Puntuació: 4 punts
a) 2 punts
b) 2 punts
Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran
més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i
els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors
discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error.
Les faltes repetides no es comptaran. El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el
descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.
Descargar