Untitled - Ajuntament d`Olesa de Montserrat

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ SOCIAL I
FAMILIAR DEL CONJUNT
RESIDENCIAL DE FLORA FOU
D’OLESA DE MONTSERRAT.
Índex
1. Encàrrec
Pag. 2
2. Objectius
Pag. 3
3. Metodologia
Pag. 4
4. Anàlisi de dades
Pag. 7
5. Mapes
Pag. 19
6. Dinàmiques familiars
Pag. 35
7. Conclusions
Pag. 40
8. Línies de treball
Pag. 43
Annex
Pag. 51
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
1
1. ENCÀRREC
El conjunt residencial de Flora Fou està afectat pel Pla d’Ordenament
Urbanístic Municipal (POUM) que convertirà la zona de Flora Fou com a zona
industrial. En aquest espai hi viuen, segons el padró municipal, un conjunt de
29 unitats de convivència familiar situades en els antics habitatges dels
treballadors de la fàbrica SEDÓ, a les afores del nucli urbà d’Olesa de
Montserrat.
S’encarrega a VINCLE, ASSOCIACIÓ PER A LA RECERCA I L’ACCIÓ
SOCIAL
l’elaboració d’ un diagnòstic de la situació familiar i social dels
residents per a poder orientar la presa de decisions i les polítiques a seguir
amb aquest conjunt de població, des d’una perspectiva socialment inclusiva.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
2
2. OBJECTIUS
1. Aconseguir una radiografia social de les famílies residents a la zona
a. Actualitzar i comprovar les dades del padró.
b. Analitzar el procés de conformació veïnal actual
c. Valorar la situació social de les famílies en els diferents àmbits:
laboral, cultural, educatiu, econòmic, relacional i de la seva relació
amb l’entorn.
d. Explorar el nivell de satisfacció residencial i definir-ne les claus
d’interpretació.
2. Elaborar un pronòstic en la perspectiva d’incorporació al teixit urbà
d’Olesa.
a. Conèixer les perspectives de futur de les famílies (internes)
b. Explorar les mancances i potencialitats
c. Preveure possibilitats de canvi, transformació, manteniment o
involució.
3. Orientar la presa de decisions institucionals
a. Identificar diferents escenaris de futur.
b. Analitzar-ne els aspectes forts i febles de les diferents opcions.
c. Proposar línies i criteris de treball
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
3
3. METODOLOGIA
La Flora Fou és una barri de dimensions reduïdes, així una anàlisi sobre les
situacions socials i familiars de la zona es pot abordar des d’una vesant
qualitativa, que permet l’aprofundiment en el coneixement de les situacions
particulars de les unitats familiars i les persones. No obstant això el disseny de
la recerca no ha oblidat la visió descriptiva de conjunt que ens faciliten les
dades quantitatives.
Cal tenir en compte que un coneixement profund de les famílies només és
possible després d’un procés de treball i interacció de llarg recorregut, amb tot,
pensem que intensificant el treball de camp en un relatiu petit espai de temps
podem obtenir una aproximació suficient per a preveure línies de treball a
seguir, tot considerant que la intervenció que hipotèticament es pugui donar
després ja reajustarà la percepció d’aquest anàlisi inicial.
Des d’un punt de vista metodològic es buscarà una relació el més pròxima
possible a les famílies per entendre la situació, però amb la distància suficient
per a poder analitzar-ne els aspectes forts i febles.
Des d’aquesta premissa inicial, s’han definit una sèrie d’eines i tècniques
d’estudi que han de permetre assolir els objectius plantejats.
-
Recull documental i de dades quantitatives, per obtenir una visió de
context de la zona. Concretament s’han pogut analitzar:
-
Entrevistes amb les famílies en format semitancat; en base a un guió
estructurat per tal d’obtenir informació sobre la composició familiar, la
situació socioeconòmica, les relacions contractuals de l’habitatge, les
relacions familiars a la zona i a l’exterior, així com aspectes més
valoratius: la satisfacció residencial, el coneixement dels serveis del barri
i les expectatives.
-
Entrevistes amb serveis relacionats amb les famílies: per tal de tenir
un coneixement sobre els usos i costums de les famílies des del punt de
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
4
vista de tècnics referents al territori, així com per complementar la
informació d’expedients familiars.
-
Observacions: Una part de les mateixes han estat pautades, en base a
categories d’observacions de temes com: estat dels habitatges, estat
dels edificis, etc. Però una altra part seran observacions no planificades
que a part d’aportar informació valuosa per sí mateix, també poden
servir com a contrast d’informacions obtingudes per altres vies
(entrevistes o enquestes).
El treball de camp s’inicia amb la revisió de documentació aportada per
l’Ajuntament, concretament:
o Titular del contracte i consum d’aigua la Flora.
o Pla General d’Ordenació Urbana d’Olesa de Montserrat.
o Pla Ordenació Urbana Municipal d’Olesa de Montserrat.
o Registre de la propietat
o Padró d’habitants
Posteriorment es va mantenir una entrevista amb serveis socials on es va
recollir informació sobre les diferents actuacions dutes a terme tan a nivell de
les unitats familiars com des la perspectiva comunitària a nivell del barri. La
reunió també va servir per obtenir informació sobre les famílies de la Flora que
coneixen des de serveis socials. I finalment va servir per caracteritzar el barri
de la Flora.
El treball de camp pròpiament dit, es va compondre de 4 visites al barri, entre el
més de juny i juliol. L’equip de treball es compon de quatre professionals que
realitzen l’entrevista familiar als habitatges, aprofitant per realitzar les
observacions sobre les condicions generals d’habitatge i socials de les famílies.
Si no es localitzava una de les famílies es deixava una nota amb les persones
responsables del projecte i un telèfon de contacte, d’aquesta manera s’ha
pogut citar a algunes famílies per realitzar les entrevistes.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
5
Donades les dimensions del barri, l’objectiu inicial del treball de camp era poder
entrevistar al 100% de les famílies residents, finalment, es van poder
entrevistar a 22 famílies de les 24 residents a la Flora, el 91,7% del total,
obtenint informacions de 102 persones, i determinar que vuit pisos del barri
estan buits. Dels dos habitatges que queden per entrevistar, en un cas hem
comunicat amb el titular que actualment treballa a Madrid i pràcticament no viu
a Olesa, donada la impossibilitat de citar-lo a Olesa s’ha desestimat de realitzar
l’entrevista. Pel que fa a l’altra cas, tot i els avisos i les visites reiterades no ha
estat possible localitzar-ne cap resident per tant no podem confirmar si
l’habitatge està ocupat o buit.
Un cop recollides les informacions en un format d’entrevista semitancada s’han
sistematitzat les dades, cosa que permet obtenir diferents resultats: expedients
familiars per a cada unitat de convivència, explotació de les dades de manera
agregada per obtenir informacions de conjunt sobre el barri i finalment les
relacions i vincles familiars existents entre les diferents llars.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
6
4. ANÀLISI DE DADES
El total de persones de les que hem pogut obtenir dades ha estat, finalment,
102 persones, corresponents a 22 llars. No obstant això i segons les
informacions que tenim hi hauria una llar més –de la qual desconeixem el
nombre d’habitants- que no ha estat possible entrevistar.
Prenent doncs, les dades de que disposem, hem pogut anar dibuixant el perfil
de la població que resideix a la Flora. A continuació es mostra algunes dades
estadístiques que poden ajudar a donar una visió de conjunt de la població que
viu al barri, més endavant s’anirà aprofundint en el context i les característiques
de cadascuna de la llars que composen el barri, així com les relacions que
s’estableixen entre elles.
Règim de tinença
Desocupat
8
Lloguer
7
Propietat
14
Situació irregular
1
Desconegut
1
Total general
31
Tenint en compte els habitatges ocupats a la Flora la majoria són propietaris de
les llars, per bé que com veurem més endavant algun d’aquests propietaris es
troben en situació d’embargament de l’habitatge.
La segona situació més freqüent és la d’habitatges desocupats, a la Flora Fou,
fins a la finalització del treball de camp, es van comptabilitzar vuit habitatges
buits, el que constitueix el 21,9%. Com s’anirà veient en llarg de l’informe
aquesta situació marca una tendència d’aïllament i de marginació de la zona.
Per una banda, existeix una degradació dels habitatges buits i un increment de
les situacions d’ocupacions irregulars. Per altra banda, el barri va quedant buit i
per tant, especialment la gent gran, cada vegada se sent més aïllada. Per últim,
moltes de les famílies que s’han anat quedant al barri tenen fonamentalment
els vincles de relacions familiars a la Flora i poca vinculació amb Olesa, això
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
7
incrementa encara més l’aïllament i la sensació de marginació del barri
respecte el municipi.
Hi ha set famílies que es troben en règim de lloguer a la Flora, es tracta de
famílies amb poc temps de residència als habitatges actuals, fonamentalment
famílies joves o famílies immigrants.
Si bé la Flora és un barri que va quedant despoblat pel que fa a habitatges
buits, podem dir que la densitat dels habitatges ocupats és molt alta. Així en 10
dels habitatges entrevistats hi viuen més de cinc membres, d’aquests,
desataquen dos habitatges, un de 13 persones i l’altre de 16 persones, en
ambdós casos membres d’una família extensa.
Número de persones per llar
Unipersonal
2
Dos membres
6
De tres a cinc membres
5
Més de cinc membres
10
Per l’altra banda, de llars unipersonals només n’hi ha dues, corresponents a
homes de mitjana edat amb poca vinculació al barri.
Les llars de dos membres representen un volum important de llars, es tracta,
però, de llars amb situacions força diferents, hi ha des de persones grans fins a
parelles joves.
Per últim, les llars que tenen de tres a cinc membres estan formades,
majoritàriament per parelles amb fills, encara que en algun casos es tracta de
fills majors d’edat.
En definitiva, doncs, a la Flora hi ha una forta densitat en els habitatges, i tenint
en compte que són pisos de 72 m2, les condicions d’habitabilitat i salubritat es
poden considerar precàries.
No obstant això, tenint en compte la llei del dret a l’habitatge de
Catalunya (llei 18/2007 de 28 de desembre) aquests habitatges no es podrien
considerar sobreocupats, ja que els convivents estan units per llaços familiars.
El Decret 55/2009 del 7 d’abril, posterior a la Llei de l’Habitatge, especifica les
condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, i que
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
8
estableix aquests estàndards mínims, que resulten de l’aplicació dels
paràmetres següents:
M² Habitatge
Núm. de persones
20
2
30
3
40
4
48
5
56
6
64
7
72
8
De nou en aquest decret se n'exceptuen les unitats de convivència vinculades
per llaços de parentiu, per bé que si l'excés d'ocupació comporta incompliments
manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene o genera
problemes greus de convivència amb l'entorn es poden incloure en aquesta
categoria. Així doncs, els casos esmentats de la Flora podrien entrar en la
denominació legal d’habitatges sobreocupats, però en tot cas,
Tal i com s’indicava en parlar de la titularitat dels habitatges, un bon nombre
dels habitants de la Flora tenen vincles familiars al barri mateix. El fet que el
veïnat sigui, de fet, un espai de convivència de diferents famílies extenses,
configura unes relacions veïnals ben particulars. Així, les famílies sense
vinculacions familiars se situen en una posició perifèrica en les relacions al barri
i tendeixen a marxar del barri per totes les activitats del dia a dia. En canvi, les
famílies que tenen l’entorn familiar al mateix barri, coincideix amb aquelles que
prioritzen les relacions familiars per sobre d’altre tipus de relacions, i per tant
tenen tendència a aquedar-se al barri, apropiant-se, a més, dels espais públics
tal i com es podrà comprovar en el mapa d’influència familiar a l’espai públic.
Familiars a La Flora
Sense família
11
Amb família
12
Total general
23
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
9
Aquesta és una de les característiques més significatives del barri, ja que la
gran concentració de familiars al barri marca les relacions veïnals a la Flora,
també significa una tendència a l’aïllament respecte Olesa.
Per bé que existeixen molts vincles familiars a la Flora hi ha molta diversitat en
l’antiguitat de la residència, tal i com mostra la taula següent:
Any d'arribada a Flora fou
Fins a cinc anys
5
De 6 a 10 anys
5
De 11 a 15 anys
3
Més de 15 anys
6
Desconegut
5
Així gairebé hi ha el mateix nombre de llars en cadascun dels intervals
d’antiguitat a la Flora, cosa que indica un tret força característic del barri, la
convivència de diferents onades d’arribada de famílies. De fet, a grans trets
se’ns parla de cinc moments importants en la construcció del veïnat, el moment
en que el barri era l’habitatge dels treballadors de la indústria Sedó, d’aquesta
època tant sols resta una família. Un altre moment en que una part dels
treballadors de la SEAT desplaçats de la fàbrica de la Zona Franca de
Barcelona a Martorell compren habitatges a la Flora per anar-hi a viure.
D’aquesta etapa només resta, també, una família que utilitza l’habitatge com a
segona residencia. El moment de l’arribada d’una família gitana que durant els
primers anys va generar alguna conflictivitat a la zona i que actualment ha anat
progressant al barri i arrelant-se a Olesa. Un quarta etapa la protagonitzen
alguns joves d’Olesa que atrets pel preu dels habitatges i per l’aïllament del
barri pensen en construir un model de vida alternatiu en un entorn menys urbà
que el del centre del municipi. D’aquesta nova arribada de veïns al barri en
resten dos habitatges. Per últim, en una etapa més recent fa 5 o 7 anys arriben
a la Flora tres famílies extenses amb vincles entre elles, i amb moltes
problemàtiques socials que causen un impacte important al barri. Membres
d’aquestes famílies viuen en 7 habitatges de la Flora, constituint una part
important del veïnat actual.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
10
La taula següent mostra el municipi de procedència dels veïns/es.
Procedència de les famílies
Núm.
Primera corona de AMB*
7
-
Barcelona
2
-
El Prat de Llobregat
3
-
Hospitalet
2
Olesa i proximitats
8
-
Esparreguera
2
-
Flora Fou
3
-
Martorell
3
-
Olesa de Montserrat
3
Altres comarques de Catalunya
3
-
Lliçà de Vall
1
-
Lleida
1
-
Sabadell
1
Estranger
-
1
1
Marroc
Total
19
* Àrea Metropolitana de Barcelona.
Hi ha una gran varietat en la procedència dels veïns/es, però majoritàriament
provenen de la primera corona de Àrea Metropolitana de Barcelona o de les
proximitats del barri. Dins de Catalunya la família que prové de més lluny és de
Lleida per bé que el seu origen es troba al Prat del Llobregat. Només hi ha una
família que des del Marroc va arribar directament al barri de la Flora. Pel que fa
a les famílies que s’han format al mateix barri i que s’hi han quedat a viure en
són tres.
Tot plegat indica una gran heterogeneïtat dels orígens i segurament, per tant,
diferències en el coneixement del barri i en les raons que han dut a cada família
a instal·lar-se a la Flora.
La gràfica i la taula següents mostren l’estructura de la població de la Flora en
relació al total de la població d’Olesa de Montserrat.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
11
Estructura de la població per edats.
Flora Fou (2010) i Olesa de Montserrat (2009)
60
Percentatge
50
40
30
20
10
0
Menys de 20
De 20 a 39
De 40 a 59
Flora Fou
Estructura d'edats
De 60 a 70
Més de 70
Olesa de Montserrat
Flora Fou
Olesa de Montserrat
Total
Percentatge
Total
Percentatge
Menys de 20
53
52
5.252
22,5
De 20 a 39
32
31
8.069
34,6
De 40 a 59
8
8
5.780
24,8
De 60 a 70
5
5
1.766
7,6
Més de 70
4
4
2.434
10,4
102
100
23.301
100
Total general
Existeix una gran diferència entre l’estructura d’edats a la Flora i al total
d’Olesa, mentre que més de la meitat de la població de la Flora té fins a 20
anys, a Olesa aquesta franja d’edat no arriba a la quarta part de la població. A
la Flora el nombre de persones majors de 40 anys és molt petit, cap dels
intervals d’edat arriba a superar el 10%. A Olesa, en canvi, la majoria de la
població es troba entre els 20 i els 59 anys, amb un 10% de població major de
70 anys.
Per tant, la Flora Fou, es pot considerar un barri molt jove, amb un nombre
important de menors d’edat que configuren, com s’ha pogut observar, famílies
força nombroses. Per altra banda, hi ha molt poques persones grans, si bé
algunes d’elles en una situació força precària pel que fa a l’autonomia i la salut.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
12
Per reflectir amb un mesura demogràfica habitual aquesta idea, s’utilitza l’índex
d’envelliment1 i l’índex de dependència juvenil2.
L’índex d’envelliment relaciona els dos grups de població inactiva (els menors
de 15 anys i els majors de 64 anys), per tal de conèixer el valor de la
substitució de la població. Tal i com es pot observar tant en el cas d’Olesa com
en el de la Flora el valor és inferior a 100, això significa que hi ha més infants
que persones grans. Aquest índex per al total de Catalunya era el 2008 de 107,
és a dir estava molt pròxim al mateixa quantitat de persones grans que d’infants
i adolescents. La Flora, s’allunya molt tant de la mitjana de Catalunya com del
valor d’Olesa i per tant es pot destacar un molt bon nivell de substitució de la
població.
Flora
Comparativa d’índexs demogràfics
Flora Fou, Olesa de Montserrat i Catalunya
Índex d'envelliment
Índex de dependència
juvenil
14
78
Olesa de Montserrat
62
26
Catalunya
107
22
Pel que fa a l’índex de dependència juvenil, calcula la càrrega que suposa per a
la població en edat activa (dels 16 als 64 anys) els menors de 16 anys. Aquest
índex presenta força diferències entre el barri i Olesa, mentre que la càrrega
per a cada adult en edat de treballar és de gairebé 8 menors de 16 anys a la
Flora, al total de municipi aquest nivell arriba a gairebé 3 menors per cada
persona adulta. Olesa se situa, en aquest cas, força pròxim a la mitjana de
Catalunya que pel 2008 arribava a un índex de 22.
Un cop vistes les característiques generals de la població de la Flora a
continuació s’entra a analitzar aspectes més sectorials, com són la situació
laboral, el nivell de formació, etc. per tal de conèixer les condicions de vida
generals de la població.
1
Segons la definició de l’Idescat l’índex d’envelliment és el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i
el nombre de joves menors de 15 anys. S'expressa en tant per cent.
2
Segons la definició de l’Idescat l’índex de dependència juvenil és el quocient entre el nombre de joves menors de
15 anys i el nombre de persones de 15 a 64 anys. S'expressa en tant per cent.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
13
Situació laboral dels adults
Flora Fou (2010)
36,4%
20,5%
15,9%
15,9%
11,4%
Ocupat
Atur
Inactiu
Pensionista
Submergit
Situació laboral dels adults
Total
Percentatge
Ocupat
9
20,5
Atur
7
15,9
Inactiu
5
11,4
Pensionista
7
15,9
Submergit
16
36,4
Total
44
100,0
La major part dels adults realitzen activitats de l’economia submergida,
principalment vinculats a la ferralla i la venda ambulant. Cosa que indica una
gran precarietat laboral i la irregularitat dels ingressos.
En canvi només el 20% de les persones en edat de treballar es troben ocupats
al mercat de treball i gairebé el 16% estan a l’atur, sense cap ocupació en
l’economia submergida.
Pel que fa a la població pensionista representen el 16% del total, per altra
banda, aquelles persones en edat de treballar però que no tenen interès o
possibilitat de fer-ho representen l’11,4% del total, i es tracta sobretot de dones
amb fills petits al càrrec.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
14
Font principal dels ingressos per persona
La Flora Fou (2010)
34,1%
22,7%
22,7%
13,6%
6,8%
Salari
Pensions
Prestacions
Ingressos irregulars
Cap
Font d'ingressos per persona adulta
Total
Percentatge
Pensions
6
13,6
Prestacions
3
6,8
Salari
10
22,7
Cap
15
34,1
Ingressos
irregulars
Total
10
22,7
44
100,0
La major part de les persones manifesten que no tenen cap font directa i
personal d’ingressos, cosa que significa que depenen dels ingressos d’altres
persones. Tenint en compte que la majoria de llars estan compostes, com a
mínim, per dues persones adultes sembla que les economies familiars són
molt precàries i depenen en força casos dels ingressos d’un sol membre
de la llar.
Un altre valor que destaca és el de les persones amb ingressos irregulars,
aquesta és una part important de la població, que bàsicament reben ingressos
de l’economia submergida, i fonamentalment de la venda de ferralla o bé la
venda ambulant a mercats -sense parada pròpia. D’aquesta manera els
ingressos acostumen a ser irregulars i baixos.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
15
Sumant les persones que no tenen cap ingrés i les que reben ingressos
de l’economia submergida arriben a gairebé el 57% dels adults, cosa que
representa uns valors de precarietat i irregularitat en els ingressos
elevats.
Pel que fa a les persones que disposen d’un salari arriba tan sols al 23% de la
població i són poques les cases on es disposa de més d’un sou. Es tracta
doncs d’un barri amb ingressos baixos i amb algunes famílies obligades a
mantenir-se al barri per raons econòmiques.
Pel que fa a aquelles persones que reben algun ingrés a través de
transferències de l’estat, cal distingir entre les pensions de jubilació o
d’invalidesa i aquelles ajudes de caràcter social com ara les Rendes Mínimes
d’Inserció. El volum de persones que reben alguna ajuda social que representa
el principal ingrés de la llar és baix, en canvi el 14% reben una pensió de
l’estat.
La taula següent mostra la població de la Flora segons si està o no
escolaritzada per trams d’edat, distingint entre les etapes d’escolarització
obligatòria (dels quatre als 16 anys) i les etapes no obligatòries (dels 0 als 3
anys i els majors de 16 anys).
Situació d’escolarització per edats
No escolaritzats
Escolaritzats
De 0 a 3
anys
8
4 a 16
anys
6
Més de 16
anys
55
0
27
2
Tal i com es pot observar cap dels infants menors de 4 anys està escolaritzat,
aquesta dada es pot relacionar amb aquelles dones –principalment- inactives al
mercat de treball, que desenvolupen tasques de cria i cura dels fills, en
economies precàries com les que s’ha observat al barri, el cost de l’educació
infantil supera el cost d’oportunitat de treballar per a les dones, especialment
perquè poden accedir a feines amb sous baixos i poc qualificades.
Pel que fa a l’edat d’escolarització obligatòria, la majoria d’infants i joves es
troben escolaritzats. No obstant això, hi ha sis casos de menors no
escolaritzats. Cinc d’aquests casos corresponen a una mateixa família amb una
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
16
situació familiar complexa; amb la convivència de diferents nuclis familiars en
una mateixa llar i la continua mobilitat dels seus membres, cosa que dificulta
molt l’escolarització dels menors; aquesta és una situació coneguda i treballada
des dels serveis socials del municipi. Pel que fa a l’altra menor sense
escolaritzar es tracta d’una noia de 16 anys que ha decidit abandonar els
estudis.
Per últim, i pel que fa als majors de 16 anys escolaritzats representen una part
molt minsa dels adults, de fet només dos joves realitzen estudis no obligatoris a
l’actualitat. La majoria de joves, doncs, no superen els estudis mínims
obligatoris i per tant els nivells de formació futurs seguiran sent baixos, tal i com
succeeix en l’actualitat. Veient la gràfica i la taula següent es poden observar
els nivells de formació de la població majors de 16 anys.
Nivell de formació dels majors de 16 anys
La Flora Fou (2010)
40,3%
22,6%
24,2%
1,6%
Analfabet o neolector
Batxillerat
6,5%
Primària o ESO
Altres
4,8%
Formació ocupacional
Desconegut
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
17
Nivell de formació dels majors de 16 anys
Analfabet o neolector
Total
Percentatge
25
40,3
-
Analfabets
13
20,9
-
Neolectors
12
19.4
Primària o ESO
14
22,6
-
Certificat escolar
6
9.7
-
Graduat escolar
8
12,9
Formació ocupacional
3
4,8
Batxillerat
4
6,5
Altres
1
1,6
Desconegut
15
24,2
Total
62
100
Com es pot observar el 40% de la població adulta és analfabeta o neolectora,
és a dir, que gairebé no ha tingut cap contacte amb l’educació, per altra banda,
gairebé la quarta part de la població té els estudis mínims o el certificat escolar.
És a dir, que si bé han tingut una trajectòria escolar han obtingut una titulació
mínima. Per últim, el nombre de persones que han superat els estudis
obligatoris és molt baix, arriba a les 8 persones majors de 16 anys.
En definitiva, doncs, gairebé tota la població de la Flora té uns nivells d’estudis
molt baixos, cosa que marca les seves possibilitats d’inserció laboral així com
la manca de certes habilitats i capacitats per a desenvolupar-se en tots els
àmbits de la societat.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
18
5. MAPES
Fins ara s’ha aportat una visió de conjunt, agregant les dades de totes les llars i
les famílies, a través de taules i gràfiques estadístiques. Per tal d’anar
concretant les diverses situacions i característiques de les llars en particular, a
continuació es mostren una sèrie de mapes que situen sobre l’espai físic del
barri de la Flora Fou les característiques particulars de cadascuna de les llars.
De l’anàlisi d’aquests materials se’n poden extreure conclusions tant del global
de barri com informacions més puntuals i significatives de cada família en
particular.
El mapa que es pot observar a continuació correspon a la titularitat de les
llars per part dels residents. Així si bé tots els habitatges són de propietat
privada, no sempre és el propietari qui resideix a l’habitatge.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
19
Tinença de l’habitatge
9
13
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era *
10
14
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era **
11
15
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
12
16
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
Propietari-resident
Lloguer
Embargat-resident
Situació irregular
Buit
* No estan al corrent del pagament de la hipoteca
** Lloguer sense contracte d'un pis embargat
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
20
En el cas de la Flora, tal i com mostra al mapa, la majoria d’habitatges ocupats
hi viuen propietaris residents, especialment els edificis número 11, 12 i 13 són
els que presenten més propietaris vivint-hi. Això, no obstant, no es relaciona
amb un millor estat de conservació dels edificis, com potser caldria esperar, de
fet el número 13 és un dels edificis més degradats. Si bé el número 12 i
especialment el número 11 sí que coincideixen amb els edificis en millor estat
de conservació. De fet, el número 11 és l’únic edifici que té la porta d’accés
tancada permanentment.
Una situació particular d’algun dels propietaris dels habitatges és l’impagament
de les hipoteques cosa que fa preveure l’embargament dels habitatges per part
de l’entitat bancària. Segons les informacions recollides aquesta circumstància
només es dóna en dos casos, els baixos primera del número 13 i el baixos
segona del número 14, malgrat és previsible que aquest xifra s’ampliï atès el
comentaris dels mateixos propietaris morosos.
En dos casos els pisos ja han estat embargats, en un d’ells hi segueix residint
la família embargada i a l’altra hi viu una parella que paga un lloguer irregular a
la titular a qui se li va embargar l’habitatge. Aquesta és l’única situació
d’irregularitat en el lloguer que s’ha pogut detectar en el transcurs del treball de
camp, la resta de lloguers, en principi es troben en situació legal.
De fet a la Flora hi ha set lloguers més, la majoria de parelles joves que fa poc
temps que s’han establert a l’habitatge actual.
El següent mapa mostra el nombre de persones per llar, en base a quatre
intervals.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
21
Nombre de persones per llar
9
13
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
10
14
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
11
15
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
12
16
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
Llar unipersonal
De tres a cin membres
Dos membres
Més de cinc membres
Buit
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
22
Com es pot observar, un bon nombre dels pisos estan molt densament
poblats, amb més de cinc membres, en habitatges de 73 m2. Especialment
greus són les condicions de dos habitatges de 13 i 16 membres. Un bon
nombre de les llars formades per més de cinc membres tenen estructures de
família extensa, amb més d’un nucli familiar convivint a la llar. En les llars amb
més residents s’ha pogut observar una forta degradació dels habitatges,
sobretot pel que fa a l’estat de conservació. No obstant això, d’altres pisos,
especialment de lloguer, on hi viuen menys persones també presenten molta
degradació o mal estat de conservació.
En segon lloc hi ha els habitatges de fins a cinc membres, en general es tracta
de famílies nuclears amb fills/es a càrrec. Les llars de dos membres estan
formades, en general per parelles joves o per parelles grans. Per últim, només
hi ha dues llars unipersonals, corresponents a persones joves.
Per analitzar les vinculacions familiars en termes de família extensa s’ha
elaborat el mapa següent.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
23
Vincles familiars al barri
9
13
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
10
14
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era *
11
15
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona **
B 1 era
12
16
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
Nucli 1: Echepares Riera
Nucli 2: Pérez Salguero
Nucli 1: Serrano
Nucli 2: Jiménez Moreno
Famílies marroquines sense parentiu
Nucli 2: Giménez Giménez
Altres famílies
Buit
* Viu fam. Serrano, però la propietat és fam. Jimènez Moreno amb el pis embargat.
** Sogre de 15 1er 1era Fam. Echepares
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
24
Amb el treball de camp s’han pogut identificar dos grans nuclis de relacions
entre famílies extenses, que s’han representat amb dues games de color (verd i
blau). Aquests nuclis de relacions familiars estan formades per diferents
famílies extenses, representades, cadascuna per una tonalitat dins el verd o el
blau. Per últim, aquelles famílies que no tenen relacions familiars al barri s’han
identificat amb d’altres colors, segons si eren famílies autòctones o famílies
marroquines.
Si bé quan s’analitzin els genogrames familiars es podrà entrar més en el detall
del tipus de relacions existents entre les famílies extenses, de moment es
basarà l’anàlisi simplement en l’existència d’aquesta relació.
Com es pot observar al mapa hi ha un nucli format per la família Echepares
Riera i per la família Serrano, es tracta de famílies amb molts anys de
residència al barri, que a través de la coneixença veïnal s’han anat relacionant.
Aquestes famílies tenen dos habitatges centrals el número 12 baixos segona i
el número 9 baixos primera, i després d’altres habitatges on resideixen fills i
nets que s’han anat establint al barri amb les seves famílies. Aquest nucli de
famílies extenses està format per 18 membres, que viuen en sis habitatges.
L’identificat com a nucli 2 està format per tres famílies extenses arribades a
la Flora fa entre 5 i 7 anys, amb poc temps de diferència, segons les
informacions recollides. A diferència del que succeeix amb el nucli 1, les
famílies d’aquest segon nucli ja estaven emparentades amb anterioritat a
l’arribada a la Flora. Sembla que durant els anys han anat expandint la seva
influència al barri, i en la mesura que s’han anat creant noves famílies o que
s’han separat nuclis familiars han tingut tendència a instal·lar-se a habitatges
de lloguer al mateix barri. Aquest nucli de famílies extenses està format per
44 membres, més del 40% de la població del barri, que viuen en set
habitatges.
Per altra banda, hi ha tot un conjunt de famílies que no tenen lligams familiars
al barri, es tracta de 10 habitatges. Aquestes famílies són o bé famílies
marroquines que en general viuen a la Flora degut al preu dels habitatges, o bé
persones joves que van adquirir l’habitatge també a baix cost o bé persones
més grans que tenen una vinculació sentimental amb el barri i que per aquesta
raó no volen marxar-ne. Sembla que tot aquest conjunt de persones estan força
aïllats de la dinàmica de barri, no coneixen a massa dels veïns/es, això els fa
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
25
sentir una mica confinats a l’interior dels habitatges, sense poder fer ús de
l’espai públic.
Un cop vistes les relacions familiars existents a la Flora i tenint en compte les
observacions extretes del treball de camp, es poden identificar alguns aspectes
importants de l’ús de l’espai públic. En el mapa següent se sintetitza aquest
coneixement.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
26
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
27
Per una banda, s’identifiquen les zones de l’espai públic segons si el nivell de
degradació és elevat –trama de color vermell- o moderat –trama de color verd.
Cal dir, no obstant, que es tracta d’una zona molt degrada en general, tant pel
que fa a l’espai públic com a les parts comunes dels edificis. Així els carrers no
estan asfaltats, tenen forats causats per les pluges i als marges dels carrers hi
creixen males herbes. A algunes zones del barri hi ha acumulació
d’escombraries i deixalles, tot i que durant el Juliol del 2010 l’Ajuntament
d’Olesa de Montserrat va realitzar una acció de neteja de les parts més
degradades. Els focus principals de brutícia es trobaven a la zona de trasters i
a la part posterior del número 9. Pel que fa a l’estat dels edificis també es pot
observar una zona més degradada que l’altra, per bé que, en general, tots es
troben en força mal estat. Els principals problemes tenen a veure amb la falta
de manteniment, zones enrajolades que han perdut on no es reposen les
rajoles caiguda, escales de pedra escantonades o partides que no s’han
arreglat, bústies en molt mal estat o desaparegudes, escales sense llum
elèctrica, brutícia i objectes abandonat a l’entrada (cotxets, motos, etc.). En
definitiva es pot dir que els espais comuns no es cuiden. El bloc número 11
és l’únic edifici tancat i que per tant manté la neteja i l’ordre. L’edifici número 12
també està força ben conservat i la part del carrer que queda al davant de
l’edifici està cuidada i neta de males herbes.
Una part de l’explicació dels diferents usos i estats de conservació dels espais
s’explica per la influència sobre l’espai públic de les diferents famílies del barri.
Al mapa aquesta influència està representada per unes àrees de diferents
colors.
Concretament
hem
pogut
detectar
tres
zones
especialment
influenciades per una de les famílies del barri, tot i que probablement existeixin
d’altres usos dels espais menys evidents que no s’han pogut observar.
El primer que caldria assenyalar són les diferències en l’apropiació de l’espai
de les diferents famílies. Per una banda la família Echepares Riera ocupa un
espai ampli al voltant de l’edifici 12, aquesta família fa molts anys que viu a la
zona, i actualment entén aquest espai com a semi privat, així hi ha una zona
que fa servir per estendre la roba, un espai condicionat com a jardí particular
amb una piscina, jocs infantils, etc. Fins i tot han travessat un cotxe al carrer
per evitar que terceres persones del barri però que no resideixen al bloc facin
ús de l’espai que consideren seu. Aquesta apropiació d’un espai públic,
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
28
segurament respon a la necessitat de posicionar-se defensivament davant
l’arribada d’altres famílies al barri, amb tendència a colonitzar espais
públics. La família Echepares Riera privatitza espais però cuidant-los i
condicionant-los, tot millorant l’aspecte general del barri.
La família Giménez Giménez
fa un ús intensiu d’un espai
reduït del davant del seu
habitatge. En aquest cas el
tipus d’ús està centrat en la
presència
continuada
membres
de
la
dels
família,
especialment els infants i el
cap de família. Aquest espai
no
Edifici 16 espai ocupat per Giménez Giménez
està
condicionat
especialment
com
a
zona
particular, no es treuen les males herbes, ni es tapen els forats causats per la
pluja. Simplement s’han col·locat algunes cadires sota uns arbres. Així doncs,
hi ha una apropiació en la mesura que hi ha una presència continuada,
però l’entorn no s’ha modificat especialment, com succeïa en el cas dels
Echepares Riera.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
29
L’última zona amb una clara
influència familiar és la que
inclou els edificis 9 i 13, on
la família Jiménez Moreno
domina l’entorn. Es tracta
d’un
espai
probablement
extens
es
que
va
eixamplant en la mesura que
en tenen necessitat. El mode
d’apropiació de l’espai és
Edifici 9 zona d’influència Jiménez Moreno
corrosiu, en el sentit que
els espais s’utilitzen per abocar-hi deixalles, emmagatzemar materials o
deixar-hi aparcats vehicles en desús o en mal estat de conservació. Així
en el moment que un espai queda saturat de qualsevol d’aquests elements se’n
busca un altre, i d’aquesta manera es van colonitzant espais deixant degradats
els anteriors. La família Jiménez Moreno es dedica, fonamentalment, a la
ferralla cosa que implica que necessiten espais per emmagatzemar materials i
que produeixen moltes deixalles. Tot plegat explica que l’apropiació de l’espai
per part d’aquesta família tingui un major impacte pel benestar del barri, i que
afavoreixi la ràpida degradació de l’espai públic.
Un altre element que alguns veïns/es ens comenten que ajuda a la degradació
de l’entorn és el fet que els infants utilitzin l’espai públic i les zones comunes
dels edificis com a zona de jocs, que a més acostumen a ser destructius. El fet
que no hi hagi control per part dels adults responsables sobre els infants ajuda
a crear un clima d’impunitat que provoca un increment de la degradació.
En definitiva, doncs, queda prou clar que les diferències observades en el grau
de degradació de l’espai depenen en bona mesura de l’ús i el tipus
d’apropiació de l’espai que n’estan fent cadascuna de les famílies. També
queda prou palesa l’estratègia defensiva de la família Echepares Riera davant
de la tendència expansionista en l’ús de l’espai de la família Jiménez Moreno.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
30
Un dels elements que es preguntava a les famílies era sobre les seves
expectatives respecte al barri, la seva voluntat de permanència o de
marxa i les raons que ho motivaven. El mapa següent mostra una
simplificació d’aquestes respostes, cal tenir en compte que cada família
exposava a la seva manera les raons de les seves preferències i que nosaltres
les hem recollit sintèticament.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
31
Expectatives vers el barri
9
13
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
10
14
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
11
15
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
12
16
1 er 2 on
1 er 1 era
1 er 2 on
1 er 1 era
B 2 ona
B 1 era
B 2 ona
B 1 era
Quedar-se amb millores al barri
Marxar a Olesa
Quedar-se i que marxin algunes famílies
Marxar on sigui
Expectatives desconegudes
Buit
Un element important que hem de tenir en compte en analitzar aquest mapa és
que quan parlem d’expectatives o d’opinions i percepcions cal ser molt caut a
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
32
l’hora de treure’n conseqüències, ja que es tracta de manifestacions puntuals
fruit d’un moment i unes circumstàncies concretes. La manifestació
d’expectatives no ha de respondre necessàriament a un posicionament ferm i
reflexionat de la família, i per tant cal prendre-ho com a indicis de la seva opinió
general. Per altra banda, també cal tenir en compte que en el moment que es
consolidi un projecte pública sobre el territori aquestes opinions i expectatives
poden variar i acomodar-se a la situació.
Tenint, doncs, en compte tots aquests condicionants, cal dir que la majoria de
famílies manifesten que prefereixen quedar-se al barri. Totes elles, però,
creuen que el barri necessita millores o canvis, i per tant totes elles posen
condicions. Agrupant les opinions de les famílies troben dos posicionaments,
aquelles famílies que creuen que cal realitzar millores al barri i aquelles
que creuen que el problema fonamental del barri són una sèrie de famílies
que haurien de marxar. Pel que fa a les famílies que voldrien introduir
millores, parlen de l’asfaltat dels carrers, de l’enllumenat, així com de la neteja i
també de les comunicacions amb el municipi. La pèrdua de la línia d’autobús
que unia la Flora amb Olesa ha significat una pèrdua per a les persones grans
que resten al barri, la mobilitat dels quals s’ha vist molt afectada. Les famílies
que parlen de la necessitat que marxin d’altres famílies del barri, són molt més
radicals i assenyalen que des de l’arribada fa 5-7 anys de les famílies Jiménez
Moreno i Pérez Salguero la situació al barri ha empitjorat molt. En alguns casos
se senten intimidats per aquestes famílies i en d’altres casos es queixen del
vandalisme dels infants i de l’ús de l’espai públic de la resta de la família, així
com dels sorolls nocturns i la brutícia.
Una altra part del barri, en canvi, pren l’opció de marxar-ne, una part de les
famílies que manifesten que marxarien si poguessin, mostren més interès
a quedar-se a Olesa, en general perquè se senten més arrelats a l’entorn o
per tenir-hi la feina o els infants escolaritzats. Però hi ha fins a tres famílies
que estarien disposades a marxar allà on calgués, cosa que mostra una
forta displicència amb el barri.
Dins el grup de famílies que volen marxar hi figuren, precisament, les
famílies sobre les que recauen les queixes més importants. Aquestes
famílies consideren que l’entorn està massa degradat i s’acumula brutícia i que
els habitatges no presenten les condicions mínimes de salubritat. D’aquesta
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
33
manera fan demanda d’un habitatge proveït per l’ajuntament al mateix municipi
però fora de la Flora.
Així doncs amb aquestes opinions sembla prou clar que un nucli de famílies
concentra les queixes i les demandes d’una bona part dels veïns/es. No obstant
això, hi ha situacions d’abandonament i deixadesa de l’entorn que han estat
una constant del barri, tant per l’ús que se n’ha pogut fer per part dels veïns/es
com pel poc condicionament dels espais per part de l’administració. Tot plegat,
però, no desanima a una bona part dels veïns/es de voler seguir vivint a la
Flora.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
34
6. DINÀMIQUES FAMILIARS
A partir del treball de camp a la Flora i de les entrevistes a les famílies que hi
resideixen, s’ha elaborat un genograma dels nuclis vinculats familiarment dins
del barri. S’han tingut en compte també les dades del padró donat per
l’Ajuntament i les informacions facilitades en coordinació amb els serveis
socials municipals. Tenint en compte aquestes informacions exposem les
següents hipòtesis.
Ens trobem davant d’un grup de 23 famílies de les quals 11 no tenen cap
nucli familiar dins del barri. De les 12 restants que sí que tenen
vinculacions familiars a La Flora, es diferencien dos grans grups.
De les onze famílies que no presenten vincles familiars al barri no aportarem
cap informació destacada pel que fa les dinàmiques familiars. La manca de
vinculació i/o suport familiar en el propi barri les exclou de qualsevol relació
comunitària i aquest àmbit familiar el desenvolupen a altres espais més
acollidors del mateix Olesa o altes municipis de la zona o de la seva família
extensa.
Les onze famílies sense relació familiar a La Flora són llars unipersonals,
parelles i famílies nuclears.
El primer dels grups amb vincles familiars està format per les famílies
Echepares-Riera, Serrano-Castaño i Chahbouni. Totes tres famílies són
arribades de fa més de quinze anys al barri de la Flora i entenem que s’han
vinculat a partir de matrimonis entre ells i de la convivència en un barri encara
connectat amb la xarxa normalitzada d’Olesa.
Aquest grup tot i estar relacionat per vincles familiars no són una unitat, cada
família (Echepares, Serrano i Chahbouni) és autònoma, i no hem trobat cap
indicador que apunti conflictivitat ni greus dificultats per a la inserció en
un entorn més normalitzat en tant que serveis i relacions veïnals.
L’altre gran grup familiar que destaquem està format per tres famílies extenses
vinculades a partir de matrimoni: Pérez-Salguero, Jiménez-Moreno i
Giménez Giménez.
Sobre aquest gran grup familiar cal fer esment que parlem en relació a set
habitatges amb vinculacions familiars (30% del total d’habitatges ocupats). Són
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
35
majoritàriament, matrimonis d’ètnia gitana amb diferents graus d’exclusió
social.
A partir de les informacions recollides hem sabut que un dels membres de la
família Jiménez-Moreno va conèixer als Echepares al mercadillo de Martorell.
Després d’aquest contacte va arribar el primer nucli dels Jiménez-Moreno al
barri, que considerem l’inici de l’arribada progressiva de la resta de nuclis
d’aquest grup familiar a la zona. Segons les mateixes famílies provenen de
diferents punts de Catalunya, concretament: de Sabadell, del Prat (St Cosme) i
de Lleida (La Mariola) majoritàriament.
Per les observacions realitzades i coneixements que hem pogut aconseguir
pensem que tots els nuclis d’aquest gran grup familiar han fugit de
situacions de crisi en els seus municipis d’origen. Han volgut resoldre
conflictes veïnals, dinàmiques internes problemàtiques, intervencions de
serveis municipals....
Les situacions d’exclusió en l’origen de les famílies i els conflictes que han
originat la mobilitat en aquestes s’han “resolt” també a partir de criteris
d’exclusió: expulsions, desterrament, pactes de no agressió...
Les dinàmiques familiars descrites anteriorment tenen una gran relació amb l’ús
de l’espai en el barri –que hem exposat amb més detall en el mapa d’influència
en l’espai públic (pg:24).
En les dinàmiques que s’estan generant en els darrers cinc o set anys al barri
de La Flora cal ressaltar l’atracció que exerceix el propi barri en famílies
amb perfil d’exclusió sobretot per les condicions d’habitabilitat dels
espais comuns, l’aïllament en relació a altres barris d’Olesa i el poc
control social entès com a facilitador de la convivència i el respecte per
l’entorn.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
36
DINÀMIQUES FAMILIARS 1934 9.B.1 1938
Pedro Serrano Soler ¿? 12.B.2 1957
Margarita Castaño Torres ¿? Isabel Riera Moreno
¿? 1981
14.B.2 1980 Agustina Echepares Riera Alejandro Serrano Bravo 14.B.1 1986 1985
1987
1989
1979 Isabel E R
Francisca E R
Ángela E R
Juan E R
1980 2010 Arantza Serrano Bravo Paco Soto Angela ¿? ¿? 16.B.2 1987 1983 1950
Verónica Serrano 15.B.2 1965
José Echepares Riera
2005 Amador Ahmed Chahbouni
2007 Fadma oualhaj
José
1980
1989
1985
Mohamed Zaaj
Hakima C
Najim C
Said C
Samira C
15.1.1 1977
1993
1991
¿?
Antonia Echepares Riera
2000
Antonio
2002
Ana
2002
Rachid
2005
Jesús Homar
1998 Horeia C 2001
Rachida C
DINÀMIQUES FAMILIARS 13.1.1 1970 9.1.1 1979 1980 José Miguel Salguero Salguero 1996 José S J 1998 Fernando SJ 2002 José Miguel SJ 1996
1994
1993
Jose Miguel PS Mª de los Milagros PS
David PS
Antonio PS
1998
Carlos PS
2002 Antonio SJ 1955 Fco Pérez Quintana
Dolores Salguero Salguero 1992
Mercedes Jiménez Moreno 10.1.2 1989 14.1.1 1988
Fco Pérez Salguero
Concepción Hernández Rodríguez
2007
Kevin PH
2009
Nayara PH
2000 Kevin PS 2003 Sonia PS 2006 Juan PS 1991 Juan Jesús PS
DINÀMIQUES FAMILIARS 1980 13.B.1 1983 1985 Félix Jiménez Pubill 13.B.1 Mª Mar Cayero Jordán Jordi Cayero Jordán 1987
1978
Dolores Jiménez Moreno Nieves Jiménez Moreno
(no hi viu) 2003 María JC 2005 Antonio JC 2007 Isidro JC 16.B.1 1956 1946
Pilar Giménez Amaya Juan Giménez Arenas
1992 Mercedes GG 2008 1995
1976 Pedro Antonio GG José GG Fco GG 1995
Fco GF
1997
Juan GF
1984
Sra. Fernández
1999 Pilar GG
2008
Basilio GF
Fátima GG
Juan Ramón GG 1980
1989 9.1.2 1991
Sr. Barquero Dolores GG
Antonio GG Manuela Jiménez Moreno
1997
1998
2009 Dolores BG
Antonio GJ
Gabriel BG
Elena GG
1994
Jesús GG
7. CONCLUSIONS
Com s’ha pogut observar, la Flora Fou és un barri conformat per famílies amb
molt baixos nivells de formació, ingressos molt irregulars i poca inserció al
mercat de treball. Tot i això aquestes mancances econòmiques i educatives no
són la principal dificultat del barri, sinó que el procés de degradació tant pel
que fa a les relacions socials, com a les condicions de vida de la població
i a l’espai físic del barri és el que marca les principals dificultats actuals
de la zona.
Des d’un punt de vista relacional, hi ha una pèrdua de les normes socials de
convivència, substituïdes per acords i pactes tàcits entre famílies
influents al barri –pel que fa, per exemple, a usos dels espais. Es tracta de
pactes que per una banda, marginen i aïllen aquells veïns/es sense influència i
poder al barri, i per l’altra emmascaren un conflicte latent entre famílies
influents que pot esclatar en qualsevol moment. Existeix, doncs, al barri un
cert desgovern i falta de control social, que com exemple es pot veure en
l’actitud vandàlica dels infants que no és penalitzada o controlada per ningú, ni
pels seus pares ni per la resta de veïns/es per por a les conseqüències de
l’enfrontament amb tota la família extensa. En definitiva, a la Flora les relacions
familiars i els acords tàcits entre famílies extenses han substituït i ofegat les
relacions veïnals, ja que els veïns/es sense llaços familiars s’inhibeixen de
crear un teixit de relacions veïnals, i o bé utilitzen el barri com a zona dormitori
o bé, en els casos de les persones grans, queden recloses als seus domicilis,
amb les situacions d’angoixa i depressió que sovint comporta.
També s’han pogut identificar una sèrie de situacions personals preocupants
des d’un punt de vista social. Destaca especialment la poca gent gran que
encara viu al barri, mancats de vinculacions positives amb la resta de
veïns/es del barri i amb falta d’autonomia, tant per les condicions de salut
com per l’aïllament del barri. Per altra banda, també s’han detectat
situacions familiars preocupants, des d’un punt de vista de condicions
d’habitabilitat i de sobreocupació de l’habitatge, que poden comportar
problemes de salut i higiene així com d’altres problemàtiques vinculades al
desenvolupament dels infants o les relacions familiars. Una part de la
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
40
població infantil també presenta riscos socials (de diferents intensitat)
relacionats sobretot a la falta de control i límits així com a la difícil inserció
escolar o fins hi tot la manca d’escolarització. Totes aquestes situacions
requereixen d’una intervenció immediata i especialitzada que ajudi a evitar
riscos socials i la degradació de les situacions actuals.
Les condicions en que es troba l’entorn on vivim condiciona tant les relacions
que es donen en aquest espai com les condicions de vida. En el cas de la Flora
Fou, l’estat del barri esdevé un element central per explicar les circumstàncies
en que es troben les persones i famílies que hi viuen. Entenent l’espai físic com
un continu de dins cap a fora, és a dir, dels pisos a les escales de veïns, i
d’aquí a l’espai públic, s’ha pogut detectar una forta homogeneïtat en l’estat de
conservació i els usos. D’aquesta manera s’ha diferenciat una zona més
degrada de barri tant a l’interior dels habitatges com a les escales i a
l’espai públic, i una zona més ben conservada i cuidada. Aquests dos
espais diferenciats parteixen dels usos també diferents, més o menys
degradadors de l’entorn. No obstant això, el fet que l’espai públic mai no hagi
estat urbanitzat i que no existeixi una comunicació fàcil i còmode amb Olesa ha
marcat en gran mesura els usos que actualment es donen al barri, i per tant el
seu estat de degradació.
Els trets actuals del barri que marquen el procés de degradació parteixen,
a més, d’una trajectòria històrica decreixent. D’un moment inicial de certa
esplendor, per l’origen comú dels veïns/es de la Flora i la influència de la
fàbrica Sedó, caracteritzat per unes relacions veïnals i comunitàries fortes i
cohesionadores, a una continuada pèrdua de referents amb la desvinculació
del barri de la fàbrica i la marxa de molts veïns/es. En etapes posteriors al barri
hi ha arribat diferents onades de perfils de veïns/es diversos, però tots ells amb
expectatives concretes respecte al barri. Així dels treballadors de la SEAT de la
Zona Franca traslladats a Martorell que adquireixen les cases per la proximitat i
l’ambient de “poble” que s’hi pot donar, fins a l’iniciativa d’un grup de joves
d’Olesa amb ideari més o menys alternatiu que buscaven un entorn reduït per
establir un model de convivència diferent al establert en entorns més urbans,
tots ells han partit d’un projecte futur per al barri. Aquests projectes, però no
s’han arribat a desenvolupar donades d’altres onades de vinguda de població,
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
41
amb perfils de certa marginació o exclusió social, i amb evidents mancances
relacionals i socials, que han acabat fent-se forts al barri, inhibint qualsevol
revitalització del barri. D’aquesta manera, només queden al barri algun
exemples d’aquests veïns/es amb projectes concrets per la Flora. Cal destacar
també la presència de població d’origen marroquí que es mantenen al barri per
impossibilitat d’optar a una altra zona d’Olesa.
Les famílies que recentment s’han anat instal·lant al barri i que el dominen
s’han vist atrets per un espai físic poc atractiu per a la majoria de població (poc
urbanitzat, allunyat, en un polígon industrial, etc.), que facilita un espai de poc
control social i manca de normes de convivència, cosa que els permet imposar
certes normes i pautes de conducte que no els serien permesos en altres
entorns. Desactivar aquests elements atractius per aquesta població pot
estar al darrera de la solució per la millora general del barri i pel
restabliment de dinàmiques comunitàries i socials positives a la Flora
Fou.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
42
8. LÍNIES DE TREBALL
Analitzada la situació, pensem que existeixen tres opcions a prendre,
cadascuna de les quals ofereix un escenari específic de possibilitats i
limitacions que exposem a continuació. Aquestes tres opcions són:
A) Mantenir la zona tal com es troba en l’actualitat,
amb petits
arranjaments.
B) Rehabilitació de la zona, entenent-la com a zona residencial, amb
intervenció pública orientada a la transformació i millora de la situació
urbana, social i convivencial.
C) Anul·lació de la zona com a zona residencial i reallotjament de les
famílies amb drets reconeguts.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
43
OPCIÓ A. MANTENIR LA ZONA TAL COM ES TROBA EN L’ACTUALITAT,
AMB PETITS ARRANJAMENTS.
Aquesta és una opció continuista a la realitat social actual, tot i els canvis a
l’entorn. Consisteix en mantenir la poca intervenció actual de la majoria de
departaments municipals respecte de la problemàtica global de la zona,
destinar-hi intervencions
i
puntuals o sectorials de baixa envergadura:
seguiment social dels casos més rellevants, intervenció policial quan es
demani, recollida de brossa voluminosa quan s’hagi acumulat.
FORTALESES
9 Mínim cost econòmic a curt
termini.
9 Comoditat municipal. Els canvis
socials resten en exclusiva en
mans de les entitats financeres
que son les que estan recuperant
els habitatges amb hipoteques
impagades. Tot i que per
l’experiència que en tenim,
aquestes no controlen les
irregularitats que s’esdevenen en
posterioritat als llançaments.
9 Manteniment de la “pau social”
actual fonamentada en el domini
d’uns quants i la resignació dels
altres.
9 Preservació d’edificis amb
memòria històrica per a la ciutat.
Per bé que amb risc que es
degradin paulatinament.
AMENACES
9 Desenvolupament del conflicte
social. Aprofundiment de l’aïllament i
la depressió de la gent gran de la
Flora.
9 Pot fer inviable l’operació urbanística
d’aportar un parc i un passeig
d’accés al riu per al conjunt del
poble, ja que les dinàmiques que es
donen a l’espai públic de la Flora es
poden projectar al parc i al passeig.
A la llarga podria haver-hi problemes
amb les industries que s’instal·lin al
polígon.
9 Progressar en la projecció, per part
d’alguna família, d’activitats
irregulars al centre d’Olesa.
9 Ampliació de l’estigmatització de tots
els residents de la zona, malgrat
existir una forta diversitat.
9 Accentuació de la degradació.
Augment de pisos buits, augment
del vandalisme, augment de la
irregularitat. Tendència al desgovern
de la zona. (?)
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
44
9 Desatenció de la infància en risc.
Absència de límits, augment de
l’absentisme, ja que tot i els esforços
que s’hi fan, els serveis socials per
si sols no poden provocar canvis
substancials més enllà de la
contenció.
9 Degradació social i ambiental
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
45
OPCIÓ B. REHABILITACIÓ DE LA ZONA , ENTENENT-LA COM A ZONA
RESIDENCIAL, AMB INTERVENCIÓ PÚBLICA ORIENTADA A LA
TRANSFORMACIÓ I MILLORA DE LA SITUACIÓ URBANA, SOCIAL I
CONVIVENCIAL
Aquesta opció implicaria adoptar una sèrie de mesures combinades, amb visió
integral, la qual cosa implicaria un treball municipal transversal, i una autoritat
que ho lideri, amb capacitat executiva. Ens referim a:
Activar una línia d’ajuts per a la Rehabilitació dels edificis
Rehabilitació dels pisos vandalitzats
Control de la irregularitat i efectivitat dels embargaments
Urbanització de la zona residencial
Transport públic al centre d’Olesa
Neteja i manteniment dels espais públics
Preveure sortida per a la gent gran: Pisos amb serveis?
Presència habitual de la guàrdia urbana
Intervenció intensiva amb els infants i adolescents
Acompanyament familiar
Aplicació d’un pla comunitari que contempli la generació d’acords per a
la convivència i l’apropiació democràtica i constructiva dels espais
comuns
Treball sobre l’opinió pública d’Olesa. Superar prejudicis
Requeriment a les entitats financeres per a que es comprometin a
exercir de propietaris actius si s’escau.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
46
FORTALESES
9 Preservació d’edificis amb
memòria històrica per a la ciutat.
9 Despesa continguda. Combinació
de capital públic i privat.
AMENACES
9 Tots els elements en joc estan
interrelacionats, això fa que sigui
complexa i lenta la seva execució.
Requereix d’un pacte econòmic i
polític estable del consistori, així
com també amb el conjunt de les
famílies residents.
9 Viabilitza el parc, el passeig i les
transformacions globals de la zona. 9 S’hauria de valorar la possibilitat o
capacitat d’impactar al veïnat de la
9 Acontenta els que es volen quedar
Flora amb unes quantes mesures
vivint a la zona de la Flora.
clares, intensives i immediates a
l’inici de manera que visibilitzi amb
9 Alliberament dels “confinats” a
claredat la voluntat dels diferents
casa per por, tendència a la
departaments municipals.
normalització de l’espai públic.
9 Revitalització del mercat
d’habitatge de lloguer.
9 Si es posa ordre i s’exerceixen
límits raonables, molt
probablement les famílies
distorsionadores s’incomodin i
marxin.
9 Significa posar en crisi l’estabilitat
actual i els pactes tàcits entre
conjunts familiars, per la qual cosa
podria generar, a l’inici i
conjunturalment, més conflictivitat.
9 Els efectes positius són lents,
subtils i de llarg termini.
9 Té un cost econòmic significatiu
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
47
OPCIÓ C. ANUL·LACIÓ DE LA ZONA COM A ZONA RESIDENCIAL I
REALLOTJAMENT DE LES FAMÍLIES AMB DRETS RECONEGUTS.
Aquesta opció significa reconèixer la inviabilitat de la zona com a zona
residencial atès la seva història recent de marginació i degradació socials.
Pressuposa girar pàgina a un procés residencial propi d’un desenvolupament
industrial ja superat.
Es tractaria de:
Establir criteris per a la definició de bens i drets dels titulars d’habitatge:
Antiguitat de padró, acreditacions, segons data planejament que
s’estableixi.
Valorar l’aplicació del decret HAUS (80/2009, de 19 de maig).
Concretar la relació de bens i drets.
Definir l’oferta a fer segons tipologia de situacions i tinences: propietaris
residents, propietaris no residents, llogaters, ocupants irregulars.
Preveure indemnitzacions, alternatives d’habitatge en lloguer o compra a
Olesa o a fora d’Olesa, amb criteris de dispersió geogràfica.
Acompanyament social i educatiu als nous habitatges
Intervenció intensiva de caràcter socioeducatiu durant el procés
Intervenció
combinada
dels
diferents
departaments
municipals
concernits per evitar una degradació superior durant el procés.
Col·laboració interinstitucional entre l’Ajuntament i la Generalitat (IncasolReursa-Adigsa).
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
48
Enderroc dels edificis d’habitatges o reutilització per a usos cívics i
culturals (centres de interpretació, parc temàtic, espais musicals per
joves,...)
FORTALESES
AMENACES
9 Talla amb claredat i contundència el
procés de degradació. El missatge
és clar i impactant.
9 Dóna una alternativa viable i
raonable al confinament de la gent
gran.
9 Viabilitza l’ordenació de l’entorn, i
facilita el gaudi del parc i del
passeig per part de la població.
9 Allibera un espai urbà a definir en
el futur.
9 Cobertura legal de l’operació.
9 Els efectes són clars, visibles i
inqüestionables.
9 Té un cost econòmic significatiu.
9 Requereix de gestió política i
administrativa. Cal visió i convicció
del consistori per a liderar
l’operació i implicar la Generalitat.
9 Resistències d’algunes famílies
que no volen marxar i alguna que
segurament, amb el que se’ls
pugui oferir, hi perdin de manera
significa atès el seu grau
d’apropiació de l’espai de l’entorn.
9 Les famílies que quedarien situades
9 Existiran dificultats (superables)
a Olesa, en un context urbà
per estructurar el reallotjament en
normalitzat estarien molt més
dispersió atès les estructures
contingudes, amb efectes veïnals
relacionals internes i els
mínims si es fa un acompanyament
interessos familiars.
socioeducatiu adequat.
9 La gent gran podria viure en
condicions dignes.
9 Acontentament de les famílies que
volen marxar.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
49
Queda pendent realitzar una sessió final de treball que permeti valorar de forma
interdisciplinar i global la situació dels habitatges i de les famílies residents a La
Flora, a partir del contingut d’aquest informe, en continuïtat a la que es va fer a
l’inici del nostre treball. La finalitat d’aquesta sessió final es debatre els
elements aportats, valorar les opcions més convenients en el conjunt de
polítiques municipals previstes per a aquesta zona d’Olesa, i per tant facilitar la
presa de decisions polítiques.
Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
50
Sílvia Pérez Cerdán Ana maria moreno bravo Banco Guipuzcoano SA Enrique Rodríguez Martín Dolores Sastre Robles C. Flora Fou 9 1er 2a C. Flora Fou 10 bxs 1a C. Flora Fou 10 bxs 2a C. Flora Fou 10 1er 1a C. Flora Fou 10 1er 2a Juan José Santiago Cortés Antonio Corral Nieto C. Flora Fou 11 bxs 2a C. Flora Fou 11 1er 1a Antonio Corral Nieto No contracte David Renau Calpe Margarita Caballé Alavedra Enrique Rodríguez Martín No contracte Ana Maria Moreno Bravo Sílvia Pérez Cerdán Mercedes Jiménez Moreno Guadalupe Casa Riera Pedro Serrano Soler Servei aigua Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
Fca Felip Guillamont David Renau Calpe C. Flora Fou 11 bxs 1a Jaime Saumell Caballé Margarita Caballé Alavedra Caixa d’estalvis laietana Guadalupe Casa Riera Matilde Riera Moreno Margarita Castaño Torres Pedro Serrano Soler Registre Propietat C. Flora Fou 9 1er 1a C. Flora Fou 9 bxs 2 C. Flora Fou 9 bxs 1 Adreça ANNEX: GRAELLA COMPARATIVA TITULARITATS
Antonio Corral Nieto No consta David Renau Calpe Dolores Sastre Robles Enrique Rodríguez Martín No consta Ana Maria Moreno Bravo José Echepares Riera Mercedes Jiménez Moreno No consta Pedro Serrano Soler Padró Feta No feta Feta Feta No feta No feta No feta feta Feta No feta Feta Entrevista 51
Isabel Riera Moreno Balbino López González C. Flora Fou 12 bxs 2a C. Flora Fou 12 1er 1a Pilar Palomar Villanueva C. Flora Fou 13 bxs 2a Gregorio Lafuente López C. Flora Fou 13 1er 2a Ana Mazas Fernández C. Flora Fou 14 bxs 2a Jose Vílchez Jiménez C. Flora Fou 15 bxs 1a Ahmed Chabouni Ahmed Chabouni Jose Vílchez Jiménez Maria Olga Martínez Blas García García Ana Mazas Fernández Nieves Jiménez Moreno Gregorio Lafuente (inoperant) Dolores Salguero Salguero Aniceto Peiro Redon Eusebio Martínez Carballo Larbi Darghal Balbino López González Isabel Riera Moreno Carmen Moreno Reyes Juan José Hurtado Barredo Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
C. Flora Fou 15 bxs 2a Maria Olga Martínez García C. Flora Fou 14 1er 2a Amalia Domínguez Peña Blas García García C. Flora Fou 14 1er 1a Antonio‐Fco Ortega Iglesias Caixa monte de Piedad C. Flora Fou 14 bxs 1a Dolores Rodríguez Fernández Dolores Salguero Salguero C. Flora Fou 13 1er 1a Aniceto Peiró Redon Jose Jiménez Moreno Ymna Chatar Ep Darghal Larbi Darghal C. Flora Fou 13 bxs 1a C. Flora Fou 12 1er 2a Alejandro López Abad C. Flora Fou 12 bxs 1a Concepción López López Juan José Hurtado Barrero C. Flora Fou 11 1er 2a Ahmed Chabouni Jose Vílchez Jiménez No consta Fco Pérez Salguero Ana Mazas Fernández Nieves Jiménez Moreno No consta Dolores Salguero Salguero Pilar Palomar Villanueva Mª del Mar Cayero Jordan Larbi Darghal No consta Isabel Riera Moreno Alejandro lopez abad Juan José Hurtado Barredo Feta No feta No feta No feta Feta Feta No feta Feta Feta Feta Feta No feta Feta Feta No feta 52
Albert Preses Puig C. Flora Fou 16 1er 2a Albert Preses Puig Francisca Molina Rodríguez Mariano Rodríguez Saez Antonia Martínez Franco Ana Esteban Sánchez Antonia Echepares Riera Anàlisi de la situació social i familiar del conjunt residencial de Flora Fou
Clare‐Mary Cullen Francisca Molina Rodríguez José‐Maria Gimeno Baques Ester López Morales C. Flora Fou 16 1er 1a C. Flora Fou 16 bxs 2a Fco Giménez Giménez C. Flora Fou 16 bxs 1a Pilar Giménez Giménez Ana Esteban Sánchez Rachid Chahbouni Antonia Echepares Riera C. Flora Fou 15 1er 2a C. Flora Fou 15 1er 1a Fadma Oualhaj Ep Chahbouni Zoufla Zahoum No consta Boussamma Azahoum Pilar Giménez Amaya Abderrahim Ferraa Antonia Echepares Riera Feta No feta Feta Feta Feta Feta 53