PROCEDIMENT ORDINARI núm

PROCEDIMENT ORDINARI núm.: 1 /000202/2013- T
NIG: 46250-33-3-2013-0005439
Ponent: D/SRA DESAMPARADOS IRUELA JIMÉNEZ
Procurador/Lletrat:
Demandat/Recorregut: CONSELLERIA D'INFRAESTRUCTURES, TERRITORI I MEDI AMBIENT
Procurador/Lletrat: /LLETRAT DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Demandant/Recurrent: FEDERACIÓ D'ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEL PV, PLATAFORMA
CIUTADANA NO A LA CONTAMINACIÓ, PLATAFORMA NO AL MACROABOCADOR DE
LLANERA, ASSOCIACIÓ AFECTATS ABOCADOR “LES CANYADES”, CENTRE EXCURSIONISTA
DE CASTELLÓ, ESQUERRA UNIDA DEL PV, PSOE-PSPV i COALICIÓ COMPROMÍS
A LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Secció Primera
Enrique Miñana Sendra, procurador en representació de LA FEDERACIÓ
D'ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEL PV, PLATAFORMA CIUTADANA NO A LA
CONTAMINACIÓ, PLATAFORMA NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA,
ASSOCIACIÓ
AFECTATS
ABOCADOR
“LES
CANYADES”,
CENTRE
EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ, ESQUERRA UNIDA DEL PV, PSOE-PSPV i
COALICIÓ COMPROMÍS, els poders de representació processal dels quals s'acompanyen
en uns casos, i en els que no aporten s'acreditarà apud acta la dita representació davant de la
Sala que per torn de repartiment corresponga, com millor procedisca en Dret comparec, i,
DIC:
Que notificada a aquesta part la diligència d'ordenació que acorda que formalitze la
demanda en el termini de 20 dies, s'hi presta mitjançant aquest escrit, en el qual, amb la
separació exigida per l'art. 56 de la LJ, interessa manifestar:
ANTECEDENTS DE FET INDISPENSABLES
Primer.- CAUSA DE LA DEMANDA
És el Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d'aprovació definitiva del Pla Integral de
Residus de la Comunitat Valenciana (en avant PIRCV), publicat en el DOCV de 26 de juny
de 2013. Els meus representats estimen que l'esmentat Decret no compleix les exigències
establides per la normativa aplicable, referida als plans integrals de residus, ni la
interpretació que n'ha fet la doctrina legal.
Segon.- CRITERIS D'UBICACIÓ
a) Els actors estimen, tal com s'argumenta en els fonaments de dret, que d'acord amb la
normativa aplicable, el PIRCV no estableix els criteris d'ubicació de les instal·lacions de
valorització energètica, tal com es disposa en la normativa d'aplicació.
En tot el PIRCV, l'única referència a criteris d'ubicació es diu en l'article 17.3 i 17.4 de la
normativa del Decret 81/2013. Concretament es diu:
“17.3. Es preveu la valorització energètica de la fracció de rebuig no valoritzable
materialment (operació de valorització R1 de l'annex II B de la Directiva 2008/98/CE, del
Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre residus) procedent de
les plantes de tractament. Cal implantar plantes de valorització energètica d'àmbit
suprazonal, estratègicament ubicades i que permeten afrontar de manera eficaç,
econòmicament i mediambientalment eficients este nou repte, en sintonia amb la tendència
dels països europeus més avançats en la gestió de residus.
17.4. La conselleria competent en matèria de residus elaborarà un pla de valorització
energètica per a la Comunitat Valenciana. El nombre de plantes de valorització energètica
i la seua ubicació geogràfica la formularà la Comissió de Coordinació de Consorcis.”.
Com pot apreciar-se, sobre els criteris de localització es limita a dir que hauran d'estar
“estratégicamente situadas.” És a dir, es tracta d'un criteri tan general que no permet fixar
concretament el lloc d'ubicació futura de cadascuna de les plantes.
b) En l'epígraf 2.5 Zones aptes per a la ubicació de les instal·lacions de valorització i
eliminació dels residus urbans, del document “Memoria Justificativa Residuos Urbanos”
del PIR finalment aprovat (pàgs. 148 i 149 del document 5) s'afirma que “Las zonas aptas
orientativas para la implantación de infraestructuras de valorización y eliminación son las
indicadas en cada uno de los planes zonales aprobados. En el presente Plan se incluye una
superposición de todas ellas que da como resultado una nueva cartografía de espacios
potencialmente impermeables y fuera de las zonas de exclusión por motivos de
clasificación urbanística y espacios naturales protegidos.”
La cartografia que es presenta en la figura 24 (pàg. 149) i en el Plànol 06 de la Cartografia
de Residus Urbans és “informativa y orientativa que facilita la selección de una ubicación
concreta” i en tot cas es reconeix que seran necessaris ulteriors estudis geològicsgeotècnics i hidrogeològics, “así como visitas de campo que confirmen su aptitud.”
Estimem que aqueixa cartografia no és vàlida per al cas de l'elecció de la ubicació de les
instal·lacions de valorització energètica, per les següents raons. Les zones aptes orientatives
indicades en els plans zonals no van tenir en compte específicament la ubicació de les
instal·lacions de valorització energètica, ja que el PIR de 1997 no en contemplava la
instal·lació. Per al cas d'una instal·lació de valorització energètica és irrellevant el caràcter
permeable o impermeable del terreny, ja que en aquestes instal·lacions no es produeixen
abocaments líquids ni existeixen lixiviats (qüestió molt important i decisiva a tenir en
compte en el cas d'instal·lació d'abocadors), i també la seua classificació urbanística, atés
que una incineradora de residus urbans és una instal·lació industrial que pot ubicar-se
perfectament en un sòl urbà industrial, o en sòl no urbanitzable, amb els instruments que
l'ordenació urbanística subministra, entre d'altres, la figura de la declaració d'interés
comunitari de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de sòl so urbanitzable, plans especials de
la Llei urbanística valenciana, o una actuació territorial estratègica, regulada per la Llei
1/2012, de 10 de maig, de la Generalitat, d'impuls a la implantació d'actuacions territorials
estratègiques. Sí que pareixeria rellevant la consideració d'altres criteris més lògics com la
distància a les plantes de tractament mecanicobiològic dels residus urbans, per a minimitzar
els costos del transport, atés que la matèria primera d'aquestes instal·lacions de valorització
energètica segons el PIR serien els rebutjos no valoritzables materialment generats en el
procés de tractament dels RSU, o fins i tot la distància als abocadors, si s'optara per
“desmuntar-los” en l'òptica de considerar-los com a “jaciments de recursos” i com a
possible matèria primera per a les incineradores, qüestió no plantejada pel PIR. Un altre
criteri podria ser l'existència d'una atmosfera no contaminada o amb nivells dels
contaminants de referència inferiors als límits legals.
Dins de l'apartat de Cartografia de Residus Urbans s'inclouen uns plànols (núm. 6, núm. 10)
on es delimiten unes zones aptes per a la instal·lació d'infraestructures de tractament i
eliminació de residus urbans. Hi ha tres categories: zones aptes, zones aptes orientatives i
zones aptes segons estudi.
Hi ha a més una sèrie de plànols (núms. 11 al 20) on es delimiten les zones aptes segons
uns criteris que atenen a l'existència d'espais protegits, corredors d'infraestructures, riscos
de lliscament, erosió, vulnerabilitat d'aqüífers, riscos d'inundació, etc. En la nostra opinió
aquesta cartografia no es pot considerar informació suficient que determine els criteris
d'ubicació per a la identificació de l'emplaçament de les incineradores previstes.
c) El PIRCV no diu res sobre el nombre i la capacitat d'aquestes incineradores. En les
versions inicials del PIRCV es parlava de 3 o 4 incineradores, però en la versió final ha
desaparegut aquesta referència.
Així, es pot llegir en la Memòria Justificativa de Residus Urbans del PIR10 (pàg. 152 del
document 2 Memoria Justificativa de Residuos Urbanos, de la carpeta Memòria
Justificativa, de la carpeta 00 PIR10, de la carpeta 04 Consultes i versió preliminar PIR10):
“La concreción sobre el número de plantas de valorización energética para atender las
necesidades de la Comunidad Valenciana, así como sus capacidades nominales, sus
mejores ubicaciones desde el punto de vista logístico y las soluciones tecnológicas elegidas
deberá esperar hasta después de la aprobación del PIR10.
No obstante, sí puede adelantarse en primera aproximación la conveniencia de optar como
mínimo por 3 ó 4 instalaciones de valorización energética (no necesariamente
circunscritas a los tres ámbitos provinciales), por razones de complementariedad en la
operativa de su funcionamiento, dado su carácter suprazonal y sin olvidar en ningún
momento su componente fundamental de servicio público.”
Se suposa que el futur Pla de Valorització Energètica que haurà d'aprovar la Conselleria de
Medi Ambient concretarà aquestos extrems (nombre i capacitat de les incineradores),
encara que la ubicació definitiva no recau en aqueix Pla sinó que és una decisió que
adoptarà la Comissió de Coordinació de Consorcis. Aquest nou òrgan que es crea en aquest
PIRCV no té cap empara legal i només té com a suport legal aquest Decret 81/2013, pel
qual s'aprova el PIRCV. Cal recordar que l'Entitat de Residus creada sobre el paper en la
Llei 10/2000, de 12 de desembre, valenciana de residus (articles 10 a 14) mai va ser
constituïda, convocada o reunida, ha sigut anul·lada després de la Llei 1/2013, de 21 de
maig, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i
fundacional.
Tercer.- SOBRE LA INEXISTÈNCIA DE PRESSUPOST ECONÒMIC
No existeixen en cap document del PIRCV referències als costos per a l'execució del pla ni
als mitjans de finançament per a la seua execució. No hi ha cap pressupost, memòria
econòmica o estimació dels costos de totes les instal·lacions que promou el PIRCV, com
ara les incineradores de RSU o altres instal·lacions previstes (depòsit de residus industrials,
plantes de transferència en polígons industrials, etc.) o l'impuls a la recollida selectiva de la
matèria orgànica, que incrementarà els costos de la recollida dels residus. Òbviament,
tampoc no es determina la forma de finançament d'aquestes infraestructures o de les noves
recollides selectives.
L'única vegada que en l'expedient administratiu apareixen les paraules “Memòria
Econòmica” és en l'informe del Director General de Qualitat Ambiental de 24 de gener de
2013 amb el títol de “Memoria económica sobre el proyecto de decreto del Consell, por el
que se aprueba la revisión y actualización del Plan Integral de Residuos de la Comunidad
Valenciana.” (Document 6 de la carpeta 11.04), on es diu textualment:
“Así el presente proyecto normativo no supone pues incremento alguno de coste
económico para la Generalitat, y no implica inversiones que comporten aumentar los
presupuestos aprobados, en la medida en que se trata de la revisión y actualización del
Plan Integral de Residuos que, tal y como establece el artículo 27 de la Ley 10/2000, de 12
de diciembre, de residuos de la Comunidad Valenciana, es un plan de acción territorial
sectorial.”
Tenint en compte que el PIRCV és un pla amb un horitzó sexennal seria lògic que les
inversions o pressupost tingueren un horitzó plurianual, i que la part d'aquestes inversions i
despeses que correspongueren a l'administració autonòmica es repartiren en diverses
anualitats i pressupostos, que òbviament sí que van a suposar un increment de la despesa
pública.
El tema és particularment sorprenent atés que en el PIRCV la Generalitat s'arroga la
competència d'actuar de forma subsidiària o coadjuvant a la iniciativa privada (art. 22
instal·lacions de gestió de residus industrials, art. 27 olis usats, del Decret 81/2013), en
determinats fluxos de residus (residus industrials, olis usats) que es reconeix que no tenen
suficients i adequades instal·lacions per al seu tractament en l'actualitat.
La Disposició Addicional única “No increment del gasto públic” del Decret 81/2013
impedeix que la despesa pública puga afrontar la implementació i desenvolupament del
PIRCV, qüestió totalment contradictòria amb el caràcter subsidiari o coadjuvant que la
Generalitat assumeix per a la creació de determinades instal·lacions per a tractar
determinats fluxos de residus, amb insuficients instal·lacions per al seu tractament.
Pareix que en algun moment de l'elaboració del PIRCV sí que va establir un pressupost i es
va avaluar el cost de les mesures i objectius que es pretenia aconseguir amb el PIR. Així, en
les pàgines del document “Memoria Justificativa Residuos Urbanos” del PIRCV finalment
aprovat es diu en el paràgraf 2.3 “Objetivos y Medidas para la Mejora de la Gestión de los
Residuos Urbanos” (pàg. 85):
“A continuación de cada medida se indica el presupuesto presentado y el modificado.”
No obstant això, contràriament al que afirma, aquest pressupost no apareix a continuació de
cadascuna de les mesures contemplades en cadascun dels objectius particulars. Sembla com
si els redactors inicials del PIRCV sí que hagueren avaluat el cost econòmic de cada una de
les mesures del Pla, però que en la redacció final hagueren sigut omeses, encara que
aquesta omissió va deixar una empremta perceptible.
La Memòria Ambiental (Document 30 de la carpeta 04 CD'2 Documentación
administrativa Final, en la carpeta 11 Aprovación definitiva, de 15 de novembre de 2011)
troba a faltar un informe de viabilitat econòmica del PIRCV (pàg. 9), “Informe de
viabilidad económica, no se incluye como tal”, encara que a continuació afirma de forma
contradictòria que hi ha un “análisis de viabilidad en este sentido”. Desconeixem on es
troba aquesta anàlisi de viabilitat econòmica en el PIRCV.
En les Recomanacions Finals d'aquesta Memòria Ambiental (pàg. 35) de totes maneres
s'inclou la següent determinació:
“Se incluirá la siguiente información en el documento definitivo de planeamiento:
...La viabilidad económica de la actuación relativa a la eliminación de residuos mediante
valorización energética se deberá analizar con carácter previo a la planificación que
desarrolle el plan o en su defecto en el proyecto de ejecución.”
Aquesta determinació no ha sigut arreplegada i incorporada en la versió finalment aprovada
pel Consell, la qual cosa contravé les determinacions de la Llei 9/2006, de 28 d'abril.
Quart.- INEXISTÈNCIA D'UN ESQUEMA GENERAL D'INFRAESTRUCTURES.
El PIRCV no defineix ni justifica l'esquema general d'infraestructures, obres i instal·lacions
que es preveuen, als efectes de donar compliment al principi d'autosuficiència. No conté
l'esquema general de les infraestructures, obres i instal·lacions que es preveu construir. S'hi
considera que les instal·lacions previstes en el PIR1997 i no construïdes continuen sent
vàlides. Ja ens hem referit a l'espai en blanc que existeix en el PIRCV pel que fa a les
instal·lacions d'incineració de la fracció de rebuig dels RSU. Encara que es preveu construir
altres instal·lacions (depòsit de seguretat per a residus industrials, plantes de transferència
en polígons industrials, etc.) no hi ha un esquema general d'aquestes infraestructures, obres
i instal·lacions.
A més, les plantes de valorització energètica no eliminen la fracció de rebuig dels RSU,
sinó que produeixen com a residus de l'operació de valorització R1 dos tipus de residus:
cendres volants i escòries. Segons les dades de TIRME, que opera la incineradora de Palma
de Mallorca, 1.000 kg de RSU generen 180 kg d'escòries i 40 kg de cendres volants, que cal
gestionar. Les cendres volants (codi LER 19 01 13*, Llista Europea de residus, Ordre
MAM 304/2002) tenen la consideració legal de residus perillosos i la seua destinació ha de
ser un depòsit de seguretat (Fitxa Tècnica 4.3, Escòries i cendres d'incineradora de residus
sòlids urbans, CEDEX, desembre 2007). A més, els residus líquids i sòlids obtinguts en el
tractament dels gasos (codis LER 19 01 06* i 19 01 07*) són també residus perillosos amb
la mateixa destinació que les cendres volants. La Comunitat Valenciana, tal com afirma el
PIRCV mateix, no disposa de cap depòsit de seguretat. El PIRCV no planteja per tant totes
les instal·lacions necessàries des del punt de vista del compliment del principi
d'autosuficiència.
Per als residus de construcció i demolició (RCD) no es planifiquen les necessitats de
construcció de noves plantes. En la Memòria Justificativa de RCD es constata l'absència
actual de suficients plantes de valorització, encara que no es planifiquen les necessitats
futures, amb l'excusa que es deixa en mans de la iniciativa privada:
“Así, en base a los análisis presentados a lo largo del presente capítulo y dado el déficit de
instalaciones para el correcto tratamiento de RCD se desprende la necesidad de crear
estaciones de transferencia, instalaciones de tratamiento de RCD industriales y vertederos
de RNP para depositar los RNP generados en las instalaciones de tratamiento,
responsabilidad que recae en la iniciativa privada.”
Cinqué.- EL PIRCV MANTÉ ELS SISTEMES DE RECOLLIDA DEL PIR1997.
El PIRCV manté els sistemes de recollida dels RSU establits en el PIR1997 (recollida en
contenidors de vorera, recollida selectiva en àrees d'aportació i ecoparcs), però no en
planteja cap avaluació, ni sobre la necessitat d'implantar nous sistemes de recollida.
Tampoc no avalua les inversions econòmiques necessàries per a portar endavant aquestos
nous sistemes de recollida.
El PIRCV, a diferència del PIR 1997, no analitza els avantatges i inconvenients dels
diferents sistemes de recollida de residus, ni es planteja la necessitat de modificar-ne
l'actual sistema (en la vorera i en àrea d'aportació). En el baix nivell de reciclatge i
recuperació de materials, la baixa qualitat del compost produït en les actuals plantes de
compostatge i l'alt percentatge de residus que es porten a abocador (el 68,8% dels residus
que entren en les plantes de tractament, en 2011) alguna cosa deu tenir a veure el sistema de
recollida dels residus.
El Pla Nacional Integrat de Residus, PNIR 2008-2015 així ho estableix, quan afirma,
després de detectar que el 68% dels RU es destinen a eliminació (abocador) que percep la
“necesidad de analizar los diferentes sistemas de recogida implantados y de explorar
sistemas alternativos con el fin de complementar, y si es preciso cambiar en determinados
casos, los sistemas existentes para aumentar la cantidad y la calidad del material
recogido” (pàg. 19.902 BOE 26 febrer 2009).
En el nostre cas, amb percentatges semblants de RU que es destinen a abocador (61,3% en
2008, segons les pròpies dades de la Conselleria de Medi Ambient), caldrà, com a mínim,
fer una avaluació de l'actual sistema de recollida de residus i de la necessitat de nous
sistemes de recollida.
En cap part de la Normativa del PIRCV es parla de nous sistemes de recollida dels residus,
ni se n'avalua la necessitat. Fins i tot quan es parla dels bioresidus s'estableix lacònicament
que “s'haurà de facilitar l'arreplega separada i el tractament adequat dels bioresidus” (art.21
del Decret 81/2013), però no es concreta cap fórmula de recollida de les possibles
plantejades en l'Annex 8 bioresidus (porta a porta, cinqué contenidor, etc.) i a més no
s'avalua el cost econòmic afegit que sens dubte suposarà aquesta nova recollida selectiva de
la matèria orgànica. Les conclusions mateixes de l'Annex 8 Bioresidus no estableixen amb
claredat quin en serà el sistema de recollida selectiva.
Quant a aquesta recollida (una altra obligació de la Directiva 2008/98/CE establida en
l'article 22.a) el PIR 2013 l'accepta formalment, però sense gran entusiasme. No fixa un
imprescindible calendari de la seua implantació, ni estableix percentatges de recollida
selectiva d'aquesta matèria orgànica, que uniformitzen els objectius quantitatius establits de
forma fallida a aqueix respecte en alguns Plans Zonals (taula 36, pàg. 70, Memòria
Justificativa de RU). Cal indicar que aquestos objectius establits en alguns Plans Zonals
s'han incomplit sistemàticament, i en realitat no s'ha iniciat la recollida selectiva de la
matèria orgànica en cap municipi de la Comunitat Valenciana.
Es preveu ara iniciar aquesta recollida als grans productors (mercats, hotels, restaurants,
etc.) i de forma prioritària en els mercats municipals dels municipis més pròxims a les
plantes de valorització i compostatge que tinguen una línia específica de tractament de la
fracció orgànica (només les plantes més modernes disposen d'aquesta línia específica), així
com la recollida domiciliària de la fracció orgànica dels residus domèstics.
A més s'imposa un criteri molt restrictiu d'impossible compliment, perquè s'ha d'assegurar
que “los costes sean asumibles en comparación con los beneficios medioambientales
logrados” (p. 104 de la Memòria Justificativa de RU). Com es pot comparar un cost
econòmic valorat en euros que no s'ha quantificat amb un benefici mediambiental mesurat
en altres termes (disminució de l'abocament de matèria orgànica, disminució en la
generació de gasos d'efecte hivernacle, qualitat del compost produït, etc.)?
La Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre del 2008, sobre residus estableix en el seu
article 11.2. que abans de 2020 s'haurà de reutilitzar o reciclar com a mínim el 50% en pes
dels següents materials presents en els RSU: paper, bioresidus, metalls, plàstic i vidre.
Aquesta obligació suposa que caldrà implantar un sistema de recollida selectiva d'aquestos
materials. El PNIR (2008-2015) per a complir aquestos objectius estableix que en 2015
haurà d'implantar-se una recollida selectiva d'almenys els següents materials: paper, metall,
plàstic i vidre.
Actualment en l'àrea d'aportació hi ha contenidors per a arreplegar paper i cartó, vidre i
envasos (contenidor groc). Per tant caldria implantar nous contenidors de recollida selectiva
de metall i de plàstic de forma separada, i desaparéixer el contenidor groc.
Tampoc es parla en cap lloc del tancament de les instal·lacions existents, si es té en compte
el grau de rebliment de molts abocadors. En 2012 s'ha escomés la clausura de l'abocador de
Reciplasa a Onda (Castelló). La Conselleria mateixa ha publicat que en 2018-2019 la
majoria dels abocadors actualment existents estaran colmatats. L'horitzó de vigència del
PIRCV és indefinida, però revisable cada sis anys (així ho estableix l'art. 14.5 de la Llei
22/2011) i per tant en aquest horitzó hi haurà diverses instal·lacions que haurien de tancarse. El PIRCV no contempla aquest aspecte.
Sisé.- EL PLA D'ACCIÓ TERRITORIAL SECTORIAL MANCA D'UN ESTUDI DE
PAISATGE.
La revisió del contingut de la documentació que es va sotmetre a informació pública
(carpetes 04 Consultas ISA i Versión Preliminar PIR10 i carpeta 07 ISA PIR10) demostra
que no hi ha cap document específic amb el títol "Estudi de Paisatge". L'únic document de
caràcter ambiental sotmés a informació pública va ser l'Informe de Sostenibilitat
Ambiental, el qual no va estudiar específicament el paisatge en cap dels seus paràgrafs. És
a dir, el PIRCV de 2013 com a Pla d'Acció Territorial Sectorial manca del preceptiu Estudi
de Paisatge, tal com assenyalarem en els fonaments de dret.
Seté.- EL PIRCV NO CONTÉ COM A OBJECTIU L'AUGMENT DE LES TAXES
DE RECICLATGE DEL 50% PER ALS RESIDUS URBANS I DEL 70% PER ALS
RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ PER A 2020.
Ni en la normativa del PIRCV ni en la Memòria Justificativa de Residus Urbans
s'estableixen com a objectiu unes taxes mínimes de reciclatge per a les diverses fraccions o
materials que componen els residus urbans. Òbviament, tampoc no s'avalua en quina
mesura el PIRCV contribuirà a assolir aquestos objectius de reciclatge establits per la
Directiva Marc i la Llei de residus espanyola.
En la Memòria Justificativa dels Residus Urbans, en l'epígraf 2.3.1, s'estableixen els
objectius particulars de gestió, valorització i eliminació dels residus urbans. Entre aquestos
trobem el següent, anomenat Objectiu 2: “Mejorar la gestión de los RU asegurando, por
este orden, la reducción, la reutilización, el reciclado y otras formas de valorización de los
RU.”
En la taula de la pàgina 83 de la Memòria s'estableixen 5 mesures, en cap de les quals
apareix ressenyat l'objectiu d'un mínim reciclatge comentat anteriorment.
En l'Annex 7 Incorporación Nueva Directiva al PIRCV, pàgina 14, es comenta aquest
objectiu que paradoxalment en cap part del PIRCV es proposa com a objectiu explícit que
cal assolir:
“El conjunto de elementos de planificación de la Comunitat Valenciana que conforman la
estrategia a seguir en materia de residuos siempre ha primado la máxima recuperación de
materiales y la minimización de las cantidades destinadas a eliminación, que se ha
reflejado en la adopción de medidas dirigidas a promover la separación en origen y la
optimización de los proceso de valorización material de los residuos. Todo ello denota una
tendencia creciente de la recuperación de esta tipología de materiales, alcanzando el 12 %
de recuperación de materiales sobre el residuo mezclado (sin considerar las cantidades
recuperadas por la recogida selectiva de residuos de envases) y el 22% de recuperación
incluyendo los datos correspondientes a la recogida selectiva.
Este punto de partida sitúa a nuestra comunidad en una posición avanzada en el camino
hacia la sociedad del reciclado, objetivo que se refuerza con las medidas específicas
contempladas en este Plan, que potencian la recogida separada de las fracciones de los
residuos urbanos, incluyendo las fracciones de papel y cartón, plástico, metal y vidrio.”
Aquest comentari, a més de ser pretensiós, indica el retard i el gran salt en matèria de
reciclatge que ha d'escometre la Comunitat Valenciana si d'un 22% de reciclatge (les dades
són de 2011) ha d'aconseguir un mínim del 50% en 2020.
A més, la Comissió Europea s'ha compromés a revisar aquestos objectius ambientals de
reciclatge, recuperació d'envasos i abocament màxim de residus biodegradables en
abocador per tal d'aconseguir un augment en l'eficiència en l'ús dels recursos. Presentarà
una proposta als estats membres en la primavera de 2014 i abans de la celebració de les
pròximes eleccions al Parlament Europeu de maig de 2014.
Quant als residus de construcció i demolició (RCD), el PIRCV no es planteja com a
objectiu fonamental la consecució d'unes taxes de reutilització, reciclatge o un altre tipus de
valorització del 70% en 2020 establit en l'article 22.1 de la Llei 22/2011 de residus. Entre
els objectius particulars de la Memòria Justificativa de RCD no figura aquest objectiu
central de tanta importància.
Huité.- EL PIRCV NO ES PLANTEJA COM A OBJECTIU CENTRAL LA
REDUCCIÓ DE L'ABOCAMENT DE RESIDUS BIODEGRADABLES.
En el PIRCV no hi ha cap estratègia per a reduir els residus biodegradables destinats a
abocadors. A banda de citar en diversos llocs del PIRCV aquesta estratègia comunitària, no
hi ha en el PIRCV un sol còmput dels residus biodegradables produïts en tot el País
Valencià ni una estimació de la fracció que es deriva a abocador. Per tant no s'analitza el
grau de compliment de l'article 5 de la Directiva 1999/31/CEE, transposada a la legislació
espanyola en el Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, mitjançant el qual es regula
l'eliminació de residus per mitjà de depòsit en abocador, en el període 2006-2016. Com a
objectiu pròxim i central està que en 16 de juliol de 2016, la quantitat total en pes de
residus urbans biodegradables destinats a abocador no superarà el 35% de la quantitat total
de residus urbans biodegradables generats en 1995. El 16 de juliol de 2009, eixa quantitat
no hauria d'haver superat el 50% dels residus biodegradables generats en 1995.
En el Pla Nacional Integrat de Residus 2008-2015 s'estima en 1.433.864 tones els residus
biodegradables generats en 1995, any de referència, al País Valencià. En 2009, per tant, no
s'hauria d'haver portat a abocador més de 716.932 t, el que suposa una reducció del 50%, i
en 2016 eixe límit s'hauria de reduir a 501.852 t.
El PIRCV estima el total de RU generats en 2009 i 2016 en 2.999.933 t i 3.332.139 t
respectivament. Suposant que es mantinga el percentatge de residus biodegradables
assenyalat en el PNIR en el 61,9% (41,3% matèria orgànica fermentable, 18,7% paper i
cartó, 1,9% fusta), el total de residus biodegradables generats seria de 1.856.958 t i
2.062.594 t en 2009 i 2016 respectivament. Quantes tones de residus biodegradables
s'enviaran a abocador en 2016? El PIRCV no resol aquesta pregunta fonamental, i el més
greu és que ni tan sols se la planteja.
Podem fer uns càlculs aproximats que demostren que no s'estaria complint amb eixa
normativa en 2011. Amb les dades de la pròpia Conselleria d'Infraestructures, Territori i
Medi Ambient, en 2011 (veure pàg. 684 de la Memòria del CES 2012, en
http://www.ces.gva.es) es van generar 2.675.000 t de residus urbans. Els residus
biodegradables serien, considerant el percentatge assenyalat pel PNIR 2008-2015 (61,9%)
de 1.655.825 t. En 2011 es van obtenir 137.000 t (5%) de compost, va haver-hi unes
pèrdues en el procés de 348.000 t (13%), i es van arreplegar 63.000 t de paper i cartó de
forma selectiva (es desconeix el paper i cartó, i fustes que es van arreplegar en els ecoparcs,
encara que el total de residus aportats als ecoparcs va ser de 125.000 t (5%), però anem a
suposar de forma conservadora que tot aquest flux era paper, cartó i fusta, per tant es van
abocar 982.825 t (41,4%) de residus biodegradables, que suposen 68,5% dels residus
biodegradables abocats en 1995, i superant el límit legal ressenyat anteriorment com a
objectiu en 2009 de 716.932 t (50%).
Nové.- EL PIRCV MANCA D'UN VERTADER PROGRAMA DE PREVENCIÓ
El Programa de Prevenció presentat com a Annex 5 en el PIRCV despatxa el tema en tres
fulls sense més miraments. Això no es pot considerar com un veritable programa de
prevenció que complisca les exigències legals aplicables, tal com argumentarem en els
fonaments de dret. Cal advertir en primer lloc que aquest programa de prevenció no té com
a referència el marc normatiu vigent en el moment d'aprovació definitiva del PIRCV (juny
de 2013) sinó la normativa aplicable uns anys abans. Així, les referències legals són encara
les derogades Llei 10/1998, de residus i la Directiva 2006/12/CE, substituïdes per la Llei
22/2011, de residus i la Directiva 2008/98/CEE.
Les mesures proposades no formen un vertader pla de prevenció preceptiu segons l'article
29 de la Directiva Marc de Residus, integrat en qualsevol Pla de Gestió de Residus (art. 28)
o l'art. 15 de la Llei 22/2011 de residus.
Segons l'article 29.2 de la Directiva Marc de Residus, els programes de prevenció
“establiran objectius de residus”. També s'establiran indicadors qualitatius o quantitatius
per a valorar l'efectivitat de les mesures de prevenció (art. 29.3). Aquestes determinacions
tenen la seua correspondència amb la seua transposició en la Llei 22/2011 (art.15).
En el Pla de Prevenció presentat com a Annex 5 no hi ha objectius a aconseguir, només un
conjunt de mesures. Per als residus urbans només hi ha una mesura: “Revisión del modelo
económico en pro de aplicar el principio de “quien contamina, paga a través de un sistema
impositivo específico.” Tampoc no es concreta com es reduiran els residus generats
(l'objectiu establit en la Llei 22/2011 és la reducció del 10% en 2020) ni s'avaluen la
implantació de les mesures proposades en l'Annex IV de la Llei.
Desé.- EL PIRCV MANCA DE DADES ACTUALITZADES
La mera observació de la documentació present en l'expedient del PIRCV (Memòria
Informativa, Documents d'Ordenació, Memòries Justificatives, etc.) demostra que la
majoria de les dades de la situació de la gestió dels residus a la Comunitat Valenciana són
en el millor dels casos les existents en 2007.
Un exemple queda acreditat en la pàgina 26 de la Memòria Informativa: es diu que la planta
i abocador de Cervera del Maestre, a Castelló, està en construcció, quan està en
funcionament des del 2 de gener de 2012. Pel que fa a la planta de Manises es diu que està
encara en obres, tot i que va entrar en funcionament a l'octubre del 2012. Es diu que la
prevista planta i abocador que s'ha de construir a la Vall d'Uixó té concedida l'Autorització
Ambiental Integrada i que no s'ha iniciat la seua construcció. Però no es diu res sobre
l'anul·lació d'aquest projecte, que el Consorci de Residus corresponent ha descartat la seua
construcció. Quant a l'abocador de rebutjos de Tous, es diu que el projecte constructiu està
en redacció, quan aquest projecte ha sigut descartat pel Consorci corresponent i està
tramitant-se l'AAI d'una nova planta de tractament i abocador a Guadassuar des de 2011. La
planta de tractament de residus de Llíria es diu que està en construcció, quan es va posar en
funcionament el 10 de desembre de 2012. L'abocador de Caudete de las Fuentes, que en el
document es diu que està en construcció, va començar a operar al gener de 2013. La major
part d'aquestes dades actualitzades estan en el document penjat en la pàgina web de la
Conselleria “Análisis de la situación y gestión de los residuos en la Comunitat
Valenciana”, Actualización del PIR
(http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=84319&idioma=C). Aquest document no
forma part del PIRCV aprovat pel Decret 81/2013.
Les ratios de generació de RSU que apareixen en la pàgina 31 corresponen als anys 20002004. Es fa una “estimació” de la generació de RSU en el “futur” 2008-2020, en un
document que s'aprova en 2013 (pàg. 32 de la Memòria Informativa).
Les dades de generació de residus industrials (pàg.45 de la Memòria Informativa) són de
2005.
Les dades del flux i tractament de residus perillosos (pàg. 46) són també de 2005. Les dades
dels Residus de Construcció i Demolició, i de Vehicles Fora d'Ús són una miqueta més
actuals, de 2007 (pàg. 54). Les dades de les instal·lacions de gestió de Pneumàtics Fora
d'Ús són de febrer de 2008 (pàg. 56).
En l'expedient hi ha un document (08. Documento explicativo actualización de datos 2011,
en la carpeta 04.1 CD'1 PIRCV i EAE), de dues pàgines on es justifica la “antiguitat”
d'aquestes dades de generació de residus, amb aquestos arguments:
“El cumplimiento de las garantías de información y consulta pública establecidas en
ambas normas, así como la adaptación a la nueva legislación aprobada durante la
tramitación del PIRCV, y en particular la Directiva 2008/98/CE, que no ha sido traspuesta
al ordenamiento jurídico español hasta el año 2011, han hecho que dicha tramitación se
haya dilatado temporalmente, con lo que a fecha de la aprobación definitiva del PIRCV,
los datos sobre la situación de la generación y la gestión de los residuos en la Comunitat
Valenciana así como sobre las instalaciones existentes, han cambiado respecto al año
tomado de referencia (2007).
En el documento PIRCV se han recogido las alegaciones aceptadas en el marco del
proceso de participación pública, pero no se han actualizado los datos de partida ya que
ello podría ser considerado como una modificación sustancial respecto al documento
expuesto a información pública.”
Eixos arguments no se sostenen, perquè el tràmit d'informació pública va tenir lloc al maig
de 2010, quan ja les dades que es presentaven (2004-2005, per al cas dels residus urbans)
eren en la seua majoria obsoletes. L'actualització de les dades era necessària amb
anterioritat a les aprovacions provisional i definitiva del PIRCV, tal com ho ordena la Llei
22/2011, i aquesta actualització mai pot ser considerada una modificació substancial del
Pla.
Aquesta qüestió és analitzada per l'advocada de la Generalitat, que en el seu informe de 15
d'abril de 2013 (pàg. 6-7) observa:
“En cuanto a los datos reales que se manejan y las previsiones de futuro en cuanto a los
flujos de residuos (que constituye parte del contenido mínimo), llama la atención que el
horizonte temporal contemplado en el Plan (Memoria justificativa, introductoria y de los
distintos tipos de residuos) comprende la mayor parte de las veces el periodo 2008-2013,
pues el inicio de elaboración del PIRCV se produjo en el año 2007 (aunque no en todas,
pues en ocasiones las previsiones alcanzan hasta el 2020). Dado que estamos ya en 2013,
es posible que en algunos casos las 'previsiones' de futuro sean un poco cortas.”
Recientemente s'ha penjat de la pàgina web de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i
Medi Ambient un document d'actualització del PIRCV de 2012 amb el títol “Análisis de la
situación y gestión de los residuos en la Comunitat Valenciana”, que en la introducció
afirma que:
“Así pues, se incorpora el presente documento al Plan Integral de Residuos de la
Comunidad Valenciana, sirviendo éste como última actualización de datos del mismo.” No
obstant això, aquest document no està contingut en l'expedient administratiu enviat al
TSJCV ni tampoc figura en la relació de documents del Decret 81/2013.
ONZÉ.- EL PIRCV IGNORA LES DETERMINACIONS LEGALS SOBRE EL
COMPOST I LA SEUA NOVA DEFINICIÓ DONADA PER LA LLEI 22/2011 DE
RESIDUS.
Totes les plantes de reciclatge i compostatge tenen una línia de tractament dels residus
barrejats, per a intentar separar per mitjans mecànics la fracció orgànica i el seu posterior
tractament aerobi (o anaerobi en algun cas) per a la producció de material bioestabilitzat.
Les més modernes tenen a més una línia separada de l'anterior preparada per a obtenir un
adob orgànic de qualitat a partir de la matèria orgànica fermentable arreplegada de forma
separada (podes de jardineria, residus de mercats, etc.). Cal mencionar que l'objectiu
establit en el PIR97 i en molts plans zonals de residus d'arreplegar de forma selectiva la
matèria orgànica fermentable no s'ha complit en aquests 16 anys, tal com es reconeix en
l'Annex 8 Bioresiduos (pàg.37). No obstant això, el PIRCV s'entossudeix a anomenar
compost al material obtingut per tractament aerobi de la matèria orgànica fermentable que
s'arreplega mesclada amb altres residus (la bossa i el contenidor gris). Així podem veure
aquesta denominació en la figura 3 Modelo de Gestión para los RU o municipales (pàg. 21
de la Memòria Justificativa RU) i en la figura 4 Flujo general de residuos urbanos (pàg.
22), dins del paràgraf 2.1 Análisis y diagnóstico de la situación de los residuos urbanos.
Aquest model de gestió no es qüestiona en el PIRCV. Així ho podem comprovar en
l'apartat 2.1.8. Conclusiones del análisis y diagnóstico de la situación de los residuos
urbanos d'aquest mateix document.
En aquest apartat podem trobar com es corrobora i no es qüestiona aquest model erroni:
“El modelo territorial y organizativo de los planes zonales no solamente no se cuestiona,
sino que se reafirma claramente en el PIRCV, como la forma más eficaz de involucrar a
los municipios en la gestión de “sus” residuos urbanos, respetando la autonomía
municipal en la materia conforme a lo establecido en la normativa de bases de régimen
local y posibilitando una toma de decisiones adecuada a las condiciones locales de cada
zona.”
Entre la llista d'objectius particulars del PIRCV per als residus urbans (pàg. 81 de la
Memòria Justificativa RU) no figura l'obtenció d'un compost de qualitat (Classe A) ni la
seua utilització en agricultura, jardineria o restauració de sòls degradats, tal com s'esmenta
en l'article 24 de la Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats, a pesar que en l'Annex 8
Bioresiduos sí que s'inclouen de forma contradictòria amb el que estableix anteriorment
aquestos objectius. Però fins i tot en aquest Annex 8 (pàg. 57) es contempla la utilització
puntual del material bioestabilitzat en agricultura:
“Los productos de calidad inferior también tienen salidas, sobre todo en el saneamiento de
suelos y paisajismo, o para algunas tierras agrícolas específicas. Sin embargo, si los
viñedos y los olivares no tienen a priori las mismas exigencias que las plantaciones
jóvenes en semilleros, conviene contemplar con prudencia la aplicación de productos de
calidad inferior en los suelos, particularmente en cuanto a los efectos a largo plazo de una
utilización recurrente. Parece por tanto preferible reservar los compost obtenidos a partir
de residuos municipales mixtos, a aplicaciones puntuales y limitadas.”
La Directiva 2008/98/CE sobre residus arreplega aquesta preocupació del legislador i en el
seu article 22 Bioresidus estableix que la Comissió realitzarà una avaluació sobre la gestió
de bioresidus per a presentar, si escau, una proposta. Aquesta avaluació examinarà la
pertinència d'establir criteris de qualitat per al compost, a fi de garantir un alt nivell de
protecció de la salut humana i el medi ambient.
L'Estratègia Temàtica per a la Protecció del Sòl (COM (2006) 231), estratègia no citada de
forma sorprenent ni una sola vegada en tota la documentació del PIRCV, insta a utilitzar el
compost com una de les millors fonts de matèria orgànica fermentable estable a partir de la
qual es pot formar nou humus en els sòls degradats. Més del 45% dels sòls europeus tenen
un escàs contingut en matèria orgànica fermentable, principalment en el sud d'Europa.
Una vegada estabilitzada la matèria orgànica fermentable per mitjà del compostatge, la
matèria resultant fixa el carboni de cicle curt durant un període limitat: en una perspectiva
de 100 anys, al voltant del 8% de la matèria orgànica fermentable present en el compost
s'integrarà com a humus en el sòl. Aquest retard és molt important, de cara a la lluita contra
el canvi climàtic, perquè tenint en compte que si la matèria orgànica fermentable es porta a
abocador (i es produeix metà, potent gas d'efecte hivernacle, GEH) o s'incinera, el carboni
torna ràpidament a l'atmosfera, en forma de GEH.
La utilització del compost com a esmena del sòl i adob proporciona avantatges agronòmics,
com ara la millora de l'estructura dels sòls, la infiltració de la humitat, la capacitat de
retenció de l'aigua, els microorganismes del sòl i el subministrament de nutrients.
L'augment de la capacitat de retenció de l'aigua millora la viabilitat dels sòls i redueix el
consum d'energia en el moment del cultiu. La importància del compost de qualitat per a la
creació de sòl fèrtil i per al seu manteniment i millora, de cara a una agricultura de major
qualitat, és crucial a la Comunitat Valenciana, on el contingut de matèria orgànica en els
sòls és baixa, i els riscos d'erosió i desertització són preocupants. Els residus
biodegradables són un valuosíssim recurs per a la conservació i millora dels sòls.
Segons el Llibre Verd dels bioresidus (3.12.2008, COM (2008) 811 Final) “Resulta
fonamental un control adequat del material d'entrada i de la qualitat del compost. Només
uns pocs Estats membres permeten la producció de compost a partir de residus barrejats.
La majoria exigeix una recollida selectiva dels bioresidus, sovint en forma d'una llista
positiva dels residus que poden compostar-se. Aquest enfocament limita el risc i redueix el
cost de les proves de conformitat, en permetre un control menys complet de la producció i
la utilització del compost.” (el subratllat és nostre).
Creiem que per a aconseguir un compost de qualitat s'hauria de renunciar a denominar
compost al material obtingut a partir dels residus barrejats, tal com ho fa el PIRCV, ja que
aquest material és matèria orgànica bioestabilitzada, que s'ha de portar a abocador i sense
cap tipus de valorització material. El PIRCV no planteja la destinació final del material
bioestabilitzat produït a partir de la matèria orgànica fermentable barrejada recollida en la
“bossa grisa” fins a la total implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica
fermentable.
El PIRCV hauria de presentar l'anàlisi del “compost” fabricat en les actuals plantes de
compostatge, especialment el seu contingut en metalls pesants i analitzar si es compleixen
els requisits establits pel Reial decret 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilitzants
(Annex V, Criteris aplicables als productes fertilitzants elaborats amb residus i altres
components orgànics).
Dotzé.-S'HA OMÉS LA CONSULTA ALS AJUNTAMENTS EN L'ELABORACIÓ I
APROVACIÓ DEL PIRCV.
En la fase de consultes prèvies del PIRCV celebrades en 2009 per a l'elaboració per part de
l'administració ambiental del Document de Referència, no es va realitzar la preceptiva
consulta a les entitats locals, amb excepció de l'Ajuntament d'Alacant.
Tampoc es va consultar específicament les entitats locals en la fase de Projecte Preliminar
del PIR i en l'Informe de Sostenibilitat Ambiental que va tenir lloc en 2010.
En la fase final d'aprovació provisional del PIRCV, que va tenir lloc al gener de 2013,
tampoc no es va procedir a cap tipus de consulta als ajuntaments.
De fet, només en l'expedient en la fase de consultes prèvies apareixen al·legacions i
suggeriments de la Diputació de Castelló, i cap procedent d'algun ajuntament de la
Comunitat Valenciana.
Reiterem que no es va consultar els ajuntaments. Només es va consultar l'Ajuntament
d'Alacant (com a responsable de l'execució del Pla Zonal de la zona XVI), a l'EMTRE (com
a responsable de les zones III i VIII) i als Consorcis Zonals en la fase d'Avaluació
Ambiental Estratègica, però no en la fase inicial (veure document 01. Actuaciones Fase
Previa de la Carpeta 01Fase Previa i Plan Participación Pública y Documento 10 NRI
listado entidades para consulta de la carpeta 02 Inicio procedimiento EAE-Documento
Inicial e Informes y Plan de Participación Pública de junio de 2009, apartat de públic
interessat). Aquesta omissió és molt greu perquè estem davant d'un pla estretament
relacionat amb els servicis municipals obligatoris de recollida de residus i neteja viària, per
a tots els municipis, de tractament de residus (+ de 5.000 habitants) i de protecció del medi
ambient (+ de 50.000 habitants), d'acord amb l'art. 26 de la Llei 7/1985 de bases del règim
local, i tots els municipis haurien d'haver sigut consultats en tràmit d'audiència per a tenir
l'oportunitat de fer aportacions i suggeriments al Pla.
Tretzé.- SOBRE LA CREACIÓ D'UN NOU ÒRGAN ADMINISTRATIU.
El Decret 81/2013 pel qual s'aprova definitivament el PIRCV crea un nou òrgan
administratiu, la Comissió Coordinadora dels Consorcis, i el dota de competències àmplies.
Es tracta d'un òrgan amb competències anàlogues a l'Entitat de Residus, creada en la Llei
10/2000 valenciana de residus i dissolta en la Llei 1/2013. Tal com argumentarem en els
fonaments de dret, aquest òrgan administratiu s'hauria de crear per una normativa d'igual
rang. Així les coses, la seua creació manca d'empara per alguna normativa amb rang de
Llei.
Catorzé.- EL PIRCV IGNORA ELS OBJECTIUS DEL PLA NACIONAL
INTEGRAT DE RESIDUS 2008-2015.
El Pla Nacional Integrat de Residus 2008-2015 (PNIR) va ser aprovat per Acord del
Consell de Ministres de 26 de desembre de 2008 (publicat en el BOE de 26 de febrer de
2009). El PNIR es tracta d'un pla nacional marc de gestió de residus que defineix
l'estratègia general de gestió de residus i també els objectius mínims. No obstant això, els
demandants estimen que:
a) El PIRCV no adopta els objectius quantitatius ni qualitatius establits en el PNIR en la
prevenció en la generació de residus. Per exemple, en el tema de prevenció el PNIR
estableix l'objectiu d' “estabilizar la generación de residuos urbanos de origen
domiciliario en una primera etapa y posteriormente tender a su reducción”.
Tampoc en el PIRCV s'estableix aquest objectiu en l'apartat de prevenció (Objectiu 1 de la
Memòria Justificativa de RU), i només apareix un vague compromís de “Firma de
acuerdos con agentes económicos para la realización de actuaciones tendentes a reducir
la producción de residuos” (Mesura 1.2).
També omet i ni tan sols arriba a cap compromís, sinó tan sols a nivell d'hipòtesi de
“mantenimiento de la tasa unitaria de generación de RU en el periodo 2005-2020”,
establit en 1,4 kg/persona i dia en el Document de Síntesi, quan es calcula el total de RU
generats (pàg. 51). Aquest manteniment de la taxa unitària, tenint en compte l'augment de
població, suposaria un augment en la generació de RU, que amb les pròpies dades del
PIRCV (pàg. 53 del Document de Síntesi) augmentaria des dels 3 milions de tones en 2010
a 3,274 milions de t en 2015 i 3,574 milions de t en 2020.
b) Pel que fa als objectius quantitatius del PNIR (reducció del 4% de residus d'envasos en
2012, i una disminució d'un 50% de les bosses de plàstic d'un sol ús a partir de 2010) cap
d'ells s'inclouen en el PIRCV. No sols això, sinó que pel que fa a les bosses de plàstic
s'estableix com a objectiu núm. 3 en la Memòria Justificativa de Residus d'Envasos i
envasos usats (pàg. 57) “Fomentar el uso responsable de las bolsas de un solo uso”, sense
cap referència a cap objectiu quantitatiu.
Quant a les bosses de plàstic no biodegradable, la Llei 22/2011 ha modificat aquestos
objectius i ha establit en la Disposició Addicional Segona uns objectius de reducció en l'ús
de les bosses de plàstic no biodegradables i la seua substitució per material biodegradable
(60% en 2013, 70% en 2015, 80% en 2016 i 100% en 2018 amb algunes excepcions), que
no es tenen en compte en aquest PIRCV.
El PNIR també estableix un calendari de substitució de plàstics no biodegradables i la seua
prohibició progressiva a partir de 2010. El PIRCV no estableix cap objectiu quant a l'ús del
plàstic no biodegradable i el seu ús com a material d'envasos. Únicament es fa referència en
el capítol de residus agrícoles a una mesura de “Apoyo a proyectos de investigación y
estudio para la utilización de plásticos biodegradables en el ámbito de la actividad
agrícola” (pàg. 161 del Document de Síntesi).
Podríem continuar amb els diferents objectius del PNIR (reutilització, reciclatge,
valorització energètica, abocament de residus biodegradables, pàg. 19.905-19.906 BOE 2602-2009) i podríem advertir que pràcticament cap dels objectius qualitatius i menys dels
quantitatius han sigut arreplegats en aquest PIRCV.
c) Res es diu en el PIRCV de l'Estratègia espanyola de reducció de residus biodegradables
destinats a abocadors, i per tant s'incompleixen els continguts mínims establits en el PNIR.
En l'ISA s'esmenta aquesta Estratègia però no es trasllada internament al PIRCV i les seues
determinacions són ignorades.
d) Les determinacions del PIRCV pel que fa a la gestió dels pneumàtics fora d'ús són
contràries a les determinacions del PNIR (2008-2015), que plantegen un increment de la
capacitat de coincineració i incompleixen el principi de la jerarquia de residus (art. 4 de la
Directiva 2008/98/CE i art. 8 de la Llei 22/2011).
Actualment s'està produint un abús de la incineració de NFU a la Comunitat Valenciana, i
més en concret la coincineració en cimenteres.
Segons el Document de Síntesi (Taula 20), en 2008 la capacitat d'incineració és de 33.000 t,
i la producció de NFU és en eixe mateix any de 81.666 t (Taula 19). Això suposa que la
capacitat autoritzada de coincineració (recollides en les Autoritzacions Ambientals
Integrades concedides a Cemex SA i a Lafarge Asland SA) és d'un 40,4% del total de NFU
generat. Aquest percentatge supera el percentatge assignat a la incineració en el II Pla
Nacional de Pneumàtics Fora d'Ús en 2008 (30%), que forma part del Pla Nacional Integrat
de Residus (2008- 2015) (PNIR) com a Annex 4 (BOE 26 de febrer de 2009). Segons el
PIRCV en 2006 se coincineraren 12.000 t (15,3%) en el País Valencià d'un total gestionat
de 78.500 t. A aquest valor caldria sumar el percentatge que se coincinerà en altres
comunitats autònomes, a on es van enviar 13.500 t, i que no s'especifica en el PIRCV. Per
al PIRCV no existeix aquest II Pla Nacional de NFU.
A més, l'objectiu de valorització energètica del PNIR per als NFU és decreixent (30% en
2008, 25% en 2012 i 20% en 2015), atés que hi ha un programa del Ministeri de Foment i
totes les licitacions d'obra pública hauran d'utilitzar cautxú triturat provinent dels NFU, per
a la preparació de mescles bituminoses. El compliment d'aquest objectiu del PNIR
suposaria redimensionar la capacitat màxima de coincineració en les fàbriques de ciment
(19.106 t en 2015 com a màxim). El PIRCV no incorpora com a objectius mínims els
objectius del II Pla Nacional de NFU. Ben al contrari, el PIRCV proposa un increment fins
i tot major de la coincineració de NFU, que eleva a 38.000 t en 2010 (pàg. 37 de la
Memòria Justificativa dels NFU), la qual cosa suposaria el 44,75% del total de NFU en
2010 i el 40,5% en 2015. Aquest percentatge dobla el proposat com a objectiu pel PNIR
(2008-2015).
El PNIR (pàgina 19.922 BOE 26 febrer 2009) estableix que les administracions públiques
fomentaran l'ús de la pols del cautxú procedent del reciclatge de NFU com a material
constituent de diversos productes, fonamentalment en obres públiques i en particular en les
mescles bituminoses per a la construcció de carreteres sempre que siga possible
tècnicament i econòmica; considera que l'obertura d'aquest mercat de carreteres al cautxú
pot donar eixida al 40% de NFU.
El PIRCV va en contra d'aquestes determinacions del PNIR, en no arreplegar l'esmentat
compromís de forma normativa; caldria fomentar el dit ús en les obres públiques
(autonòmiques i locals) i incentivar-lo en les obres privades. L'únic resultat de l'Objectiu 5
(Identificació dels possibles usos i aplicacions dels materials obtinguts en les operacions de
valorització dels NFU, atenent als criteris de viabilitat tècnica i econòmica) i la Mesura 5.1,
que comenta aquest possible ús, és l'obtenció d' “Estudios de aplicaciones de los
materiales obtenidos de procesos de tratamiento de NFU para su posterior investigación y
desarrollo” (pàg. 33 de la Memòria Justificativa NFU). És a dir, no se sobrepassa la fase
d'estudis i investigació. Aquestes determinacions incompleixen el principi de jerarquia en
la gestió dels residus, establida en l'art. 4 de la Directiva Marc de Residus i en l'art. 8 de la
Llei 22/2011 de residus, ja que la reutilització i el reciclatge estan per davant de la
valorització energètica.
El Ministeri de Foment (pàgina 19.923 BOE 26 febrer 2009) especifica en el plec de
prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts (P6-3) la utilització
prioritària de pols de cautxú en mescles bituminoses sempre que siga tècnicament possible.
El PIRCV es refereix a aquesta obligació (pàg. 33 de la Memòria Justificativa de NFU)
però no la converteix en una mesura exigible, normativa i real.
Quinzé.- EL PIRCV NO INCLOU UNA RELACIÓ COMPLETA DE LLOCS
HISTÒRICAMENT CONTAMINATS.
En el PIRCV no s'inclou una relació de llocs històricament contaminats per residus i les
mesures que s'han adoptat per a la seua rehabilitació. De la revisió del contingut del PIRCV
es desprén la conclusió que no hi ha aquesta exigència de la Llei 22/2011. No obstant això,
és evident que hi ha llocs històricament contaminats per abocament de residus. Per
exemple, a Alacant, a la partida de La Murada del terme d'Oriola, en terrenys agrícoles i
pròxims a l'abocador d'Abanilla-Oriola, de Proambiente SL, o a l'abocador de Fontcalent
d'INUSA, en les seues aigües subterrànies contaminades per metalls pesants a causa de
l'existència en anys passats d'un assecador de fangs d'EDAR en una parcel·la confrontant
amb l'abocador que gestionava EMARASA sense cap tipus de mesura correctora
(impermeabilització del sòl, reducció de la humitat dels fangs, etc.). A Castelló, tres
exemples més de llocs contaminats: El Garrut en la Vall d´Uixó, contaminant el riu
Belcaire de mercuri; els abocaments en el llit del Millars per l'empresa Intal; i el de
l'abocador de Reyval a l'Alcora, on s'ha detectat contaminació per plom i seleni aigües avall
de l'abocador de residus inerts i inertitzats que l'empresa gestiona al costat del barranc i
que, analitzades les aigües superficials, es constata que hi ha un diferencial de contaminació
per plom respecte de les analítiques aigües amunt de les mateixes aigües superficials.
Únicament en tot l'expedient apareix un document elaborat per la Direcció General per al
Canvi Climàtic en resposta a una petició d'ampliació de la documentació de data 10 de
març de 2009 del Servei d'Avaluació Ambiental Estratègica (Document 09. Documento
Consultivo, Anexo II Información complementaria solicitada en NRI de 10/03/2009, de la
carpeta 02 Inicio de Procedimiento EAE), en la qual es fa una llista d'actuacions en matèria
de clausura, restauració, segellat d'abocadors incontrolats de residus (1 pàgina) i
d'actuacions en matèria de sòls contaminats (4 pàgines). En total, en 5 pàgines es despatxa
aquesta consulta. Aquesta informació incompleta es trasllada textualment al PIRCV en el
document Memòria Justificativa de Sòls Contaminats. En aquest document es planteja com
a objectiu 2 la futura elaboració d'un “Inventari de Sòls Contaminats de la Comunitat
Valenciana”, objectiu que ja estava inclòs en l'article 64 de la Llei 10/2000, valenciana de
residus i que encara està per complir 13 anys després.
Setzé.- EL PIRCV OMET ELS EFECTES DE LES PLANTES DE VALORITZACIÓ
ENERGÈTICA SOBRE LA SITUACIÓ FUTURA DE L'ATMOSFERA.
El PIRCV admet que les instal·lacions de valorització energètica que s'hi preveuen tindran
una incidència en les emissions de gasos a l'atmosfera. En la Memòria Justificativa de RU
es diu (pàg. 136) que:
“Los impactos potenciales de las incineradoras de residuos pueden incluirse en las
siguientes categorías principales:
- Emisiones al aire y al agua (olores incluidos)”
Encara que es minimitza el risc de contaminació atmosfèrica (pàg. 137):
“La aplicación y el cumplimiento de modernas normas de emisión y el uso de avanzadas
tecnologías de control de la contaminación, han reducido las emisiones al aire a niveles en
los cuales los riesgos de contaminación por las incineradoras de residuos se consideran
hoy en día muy bajos. El uso constante y efectivo de esas técnicas de control de emisiones
al aire es una cuestión ambiental clave.”
De la mateixa manera es va despatxar el tema en l'Informe de Sostenibilitat Ambiental.
Tot i això, el PIRCV no avalua la situació de l'ambient atmosfèric a la Comunitat
Valenciana, l'existència de zones amb alt nivell de contaminació per damunt dels límits
legals que han obligat a l'Administració a redactar i aprovar diversos plans de millora de la
qualitat de l'aire en diverses zones de la Comunitat Valenciana (triangle del taulellet de
Castelló, comarca de l'Alacantí a Alacant, Horta i entorn metropolità de València) i com
podria influir la instal·lació d'incineradores de RSU en aquest ambient atmosfèric.
La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha demostrat ser incapaç de
controlar les emissions i immissions d'una manera segura en aquestes zones, situació
demostrada per les contínues denúncies de la Plataforma No a la Contaminació en el cas de
Castelló i d'altres col·lectius, durant aquests últims anys, per la qual cosa no hi ha garanties
del compliment del control de les emissions i que les immissions augmenten de forma
perillosa, en les possibles incineradores de residus urbans.
La instal·lació d'incineradores de residus urbans en alguna d'aquestes aglomeracions amb
alts nivells de contaminació, podria agreujar quasi amb seguretat aquesta situació. Aquestos
aspectes de protecció de l'atmosfera no s'han tingut en compte en el PIRCV i haurien de ser
qüestions clau en l'elaboració dels criteris de localització d'aquestes instal·lacions, criteris
que estan absents en el PIRCV. La gestió dels residus no pot posar en perill la salut humana
ni danyar el medi ambient, i en especial no ha de generar riscos per a l'atmosfera; així es
desprén de l'art. 7.1 de la Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats.
Desseté.- EL PIRCV OMET AVALUAR LA SEUA INCIDÈNCIA SOBRE LA
XÀRXA NATURA 2000
Les ubicacions aptes de les infraestructures necessàries per al tractament dels residus
urbans vénen donades en el Plànol 06-RU-Zonas Aptas-ED02.pdf de la carpeta Cartografía
de Residuos Urbanos de la carpeta 11. Aprovación Definitiva.
En l'epígraf 2.5 Zonas aptas para la ubicación de las instalaciones de valorización y
eliminación de los residuos urbanos, del document “Memoria Justificativa Residuos
Urbanos” del PIR finalment aprovat (pàgs. 148 i 149, del document 5) s'afirma que “Las
zonas aptas orientativas para la implantación de infraestructuras de valorización y
eliminación son las indicadas en cada uno de los planes zonales aprobados. En el presente
Plan se incluye una superposición de todas ellas que da como resultado una nueva
cartografía de espacios potencialmente impermeables y fuera de las zonas de exclusión por
motivos de clasificación urbanística y espacios naturales protegidos.”
Aquesta cartografia que es presenta en la figura 24 (pàg. 149) és “informativa y orientativa
que facilita la selección de una ubicación concreta” i en tot cas es reconeix que caldran
ulteriors estudis geològics-geotècnics i hidrogeològics, “así como visitas de campo que
confirmen su aptitud.”
Esas zones aptes inclouen espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000. Per exemple, i
sense ànim d'exhaustivitat, inclouen terrenys del terme d'Alacant inclosos en la ZEPA “Riu
Monnegre”, terrenys del terme de Benimantell inclosos en la ZEPA i LIC “Muntanyes de
La Marina”, i també terrenys d'Aranyuel, Cirat, Fanzara, Montanejos i Suera, inclosos en la
ZEPA i LIC “Serra d'Espadà”, terrenys de Calles, Domenyo, Xelva, Xestalgar i Tuéjar
inclosos en la ZEPA “L'Alt Túria i Serra del Negrete”, terrenys d'Enguera, Requena,
Macastre i Iàtova en la ZEPA “Serra de Martés-Mola de Cortes”, etc.
A aquest respecte és clarificador l'informe del cap del Servei d'Ordenació Sostenible del
Medi (responsable de la tutela dels espais naturals integrats en la Xarxa Natura 2000) de 3
de juny de 2010 (document 03 de la carpeta 04. Consultas ISA i Versión Preliminar
PIR10), que diu:
“En este sentido el ISA del PRI10 (PIR10 sic!) establece una serie de zonas aptas para
acoger posibles instalaciones de residuos urbanos. Dichas zonas aparecen definidas como
espacios potencialmente impermeables y fuera de las zonas de exclusión por motivos de
clasificación urbanística y espacios naturales protegidos. No obstante, atendiendo a la
cartografía presentada, existen zonas aptas en el ámbito territorial de los espacios
pertenecientes a la red natura 2000.”
La cartografia que es va presentar en l'ISA per a les zones aptes (Cartografia de Residus
Urbans, Plànol 06, Zonas aptas para la instalación de infraestructuras) és la mateixa que
es va incloure finalment en el PIRCV.
A més, aquest informe recomana que aquestos espais de la Xarxa Natura 2000 s'excloguen
de les zones aptes i que la Memòria Ambiental faça un apartat exclusiu a l'afecció a la
Xarxa Natura 2000, que es justifique l'absència d'alternatives d'ubicació fora de la Xarxa
Natura 2000 i que incloga una avaluació dels objectius del PIR en referència als objectius
de conservació dels LIC i ZEPA que componen la Xarxa Natura 2000.
Cal observar que el mateix Servei d'Ordenació Sostenible del Medi el 10 de juliol de 2009,
en la fase de consultes prèvies (Document 06.NRI Remisión Documento Consultivo e
Informes de la carpeta 02. Inicio de Procedimiento EAE-Documento Inicial e Informes)
advertia que:
“Se considera oportuno que la revisión del Plan Integral de Residuos establezca una serie
de directrices a fin de evitar que el posterior desarrollo de los Planes Zonales ubique
instalaciones de gestión, valorización o eliminación de residuos en dichos espacios
pertenecientes a la Red Natura 2000.”
Eixes recomanacions no van tenir cap efecte i van caure en sac foradat, ja que no van ser
arreplegades en la Memòria Ambiental i tampoc van ser integrades en el mateix PIRCV. A
més, en l'expedient no figura la preceptiva declaració de repercussions sobre la Xarxa
Natura 2000, exigida per la Llei 11/1994, d'espais naturals protegits de la Comunitat
Valenciana emesa per l'òrgan gestor d'aquesta Xarxa (la Direcció General del Medi
Natural), que pose fi al tràmit de l'avaluació ambiental sobre els espais de la Xarxa Natura
2000.
Cal tenir en compte que els diversos Plans Zonals aprovats en el període 2001-2005, origen
de l'elecció de zones aptes, no van avaluar la incidència específica en la Xarxa Natura 2000,
perquè a més de l'absència de normativa específica, alguns d'aquestos espais van ser
designats amb posterioritat a la seua aprovació (les últimes incorporacions es van produir
en 2009, Acord de 5 de juny del 2009 del Consell, d'ampliació de la xarxa de Zones
d'Especial Protecció per a les Aus).
Cal constatar que en el Plànol núm. 11 RU-Instalaciones Zonas Aptas-Espacios Protegidos
de la Cartografia de Residus Urbans apareixen grafiades les instal·lacions de tractament i
eliminació previstes en el PIRCV i els espais naturals protegits, incloent-hi la Xarxa Natura
2000, però no les zones aptes, contràriament al que diu la llegenda.
DIHUITÉ.- CONCLUSIONS.
El PIRCV té naturalesa reglamentària, per consegüent sotmés a la jerarquia normativa de
les normes amb rang de llei; a pesar d'això pareix que el PIRCV oblida la seua condició de
norma reglamentària que no pot ignorar els manaments legals aplicables als plans de la
naturalesa que ens ocupa i infringeix entre altres normes referides:
1. Als criteris d'ubicació.
2. Als mitjans de finançament.
3. Les que estableixen les necessitat d'un esquema general de les infraestructures.
4. Les que estableixen els requisits dels sistemes de recollida dels residus sòlids
urbans.
5. Les que estableixen la necessitat d'estudi del paisatge.
6. Les que disposen com a objectiu assolir una taxa de reciclatge del 50% per als
residus urbans i de valorització del 70% per als residus de construcció i demolició.
7. Les que estableixen com a objectiu central la reducció de l'abocament de residus
biodegradables.
8. Les que regulen els requisits mínims del programa de prevenció.
9. Les que exigeixen que el Pla ha de comptar amb dades actualitzades.
10. Les que defineixen la nova definició legal del compost i les exigències legals sobre
aquest.
11. Les que estableixen la preceptiva consulta als Ajuntaments.
12. Les que regulen la creació de nous òrgans administratius.
13. Per ignorar els objectius del PNIR 2008-2015.
14. Les que exigeixen incloure una relació de llocs històricament contaminats per
residus.
15. Les que regulen el deure d'avaluar els efectes de les plantes de valorització
energètica sobre la situació futura de l'atmosfera.
16. Les que exigeixen avaluar la incidència del PIRCV sobre la Xarxa Natura 2000.
Als fets exposats els són d'aplicació els següents
FONAMENTS DE DRET
I. JURISDICCIÓ.- De la qüestió que se suscita ha de conéixer la Jurisdicció contenciosa
administrativa, ja que d'acord amb el que estableix l'art. 1 de la Llei 29/1998 reguladora de
la jurisdicció contenciosa administrativa, s'hi han de sotmetre les pretensions que es
deduïsquen en relació amb l'actuació de les Administracions Públiques subjectes al Dret
Administratiu.
Sense que, d'altra banda quede compresa la repetida qüestió en les exclusions previstes en
els arts. 2 i 3 de la mateixa Llei.
II. COMPETÈNCIA FUNCIONAL.- La posseeix aquesta Sala, de conformitat amb el que
disposa l'art. 10. a) de l'al·ludida Llei, en recórrer-se contra un acte proferit per un òrgan de
l'Administració Pública.
III. COMPETÈNCIA TERRITORIAL.- Està atribuïda a aquesta mateixa Sala, per haver
dictat en la seua circumscripció els actes recorreguts, art. 14.-1. Primera, de la dita Llei.
IV. CAPACITAT PROCESSAL.- L'ostenten plenament els demandants, que estan en ple
exercici dels seus drets civils, emparats a l'efecte pel que preveu l'art. 2 de la LEC, a què
remet el 18 de la LJ98.
V. LEGITIMACIÓ.- 1. Activa.- Deriva la legitimació a favor del recurrent del que preveu
l'art. 19 a) de la Llei últimament invocada. Però a més resulta d'aplicació la Llei 27/2006
que estableix l'acció popular en matèria de medi ambient.
2. Passiva.- Correspon a l'Administració demandada, i a les persones que puguen quedar
compreses en les prescripcions de l'art. 21 de la LJ.
VI REPRESENTACIÓ I DIRECCIÓ.- Aquesta part actua representada per procurador i
assistida d'advocat, tal com ho disposa l'art. 23 de la mateixa llei.
VII. IMPUGNABILITAT DE L'ACTE RECORREGUT.- L'acte que es recorre va decidir
directament el fons de l'assumpte, va posar terme a la via administrativa i no era susceptible
de recurs en la mateixa via administrativa.
De tot això s'infereix que es tracta d'un acte impugnable, segons l'art. 25 de la LJ.
VIII. TERMINI D'INTERPOSICIÓ.- El recurs s'interposa dins del termini de dos mesos
assenyalat en l'art. 46 de la LJ.
IX. PRETENSIONS QUE S'EXERCITEN.- Són les que es concretaran en la súplica del
present escrit.
X. FONS DE LA QÜESTIÓ SOBRE LA QUAL VERSA EL RECURS.
A) Acord impugnat: Qüestió que s'ha de resoldre.
La qüestió que s'ha de resoldre és l'acord amb el dret del:
"Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d'aprovació definitiva del Pla Integral de
Residus de la Comunitat Valenciana (en avant PIRCV), publicat en el DOCV de 26 de juny
del 2013."
Per a això interessa realitzar les següents:
AL·LEGACIONS JURÍDIQUES
I. NORMATIVA D'APLICACIÓ.
1a) SOBRE LOCALITZACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES
Entre les normes referides als criteris que han de considerar-se per a la localització
d'infraestructures de gestió de residus, que no es compleixen en el PIRVC, cal assenyalar:
1.- L'Annex V de la Llei 22/2011 referit al contingut dels plans autonòmics de gestió
de residus estableix:
1. Contingut mínim dels plans:

“Informació
sobre els criteris d'ubicació per a la identificació de l'emplaçament
i sobre la capacitat de les futures instal·lacions d'eliminació o les principals
instal·lacions de valorització.”
2.- La Llei 10/2000 de residus de la Comunitat Valenciana estableix en el seu article 25 h)
la següent determinació que ha d'incloure el PIRCV:
“h) Criteris que han de considerar-se per a la localització d'infraestructures de gestió de
residus.”
3.-L'article 28.3 d) de la Directiva Marc de Residus, Directiva 2008/98/CEE, estableix el
contingut dels plans de residus quant a la ubicació de les infraestructures previstes.
Concretament estableix:
“3. Aquests plans inclouran, en la forma apropiada i tenint en compte el nivell geogràfic i
la cobertura de l'àrea de planificació, almenys els elements següents:
(…)
d) Informació suficient sobre els criteris d'ubicació per a la identificació de l'emplaçament
i sobre la capacitat de les futures instal·lacions d'eliminació o les principals instal·lacions
de valorització, si fóra necessari;”
4.- Quant a la normativa del Govern Central, en transposició de la Directiva Marc de
Residus, l'art. 14 de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, determina en l'apartat 2 a
l'Annex V, i disposa:
“Els plans autonòmics de gestió contindran una anàlisi actualitzada de la situació de la
gestió de residus en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, així com una exposició
de les mesures per a facilitar la reutilització, el reciclatge, la valorització i l'eliminació dels
residus, i establirà objectius de prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge,
valorització i eliminació, i l'estimació de la seua contribució a la consecució dels objectius
establits en esta llei, en les altres normes en matèria de residus i en altres normes
ambientals.
Els plans inclouran els elements que s'assenyalen en l'annex V.”
És a dir, l'article citat conté un manament referit a l'obligació dels plans d'incloure els
elements que s'assenyalen en l'annex V, entre els quals s'inclou la informació sobre els
criteris d'ubicació per a la identificació de l'emplaçament i sobre la capacitat de les futures
instal·lacions d'eliminació o les principals instal·lacions de valorització.
2a) NO HI HA UN ESTUDI DE VIABILITAT ECONÒMICA.
El PIRCV no conté cap pressupost econòmic de les plantes de valorització energètica (i
altres instal·lacions necessàries), de la implantació de la recollida selectiva de la matèria
orgànica i no hi ha cap previsió dels mitjans de finançament del propi PIRCV. Tampoc no
s'ha estudiat la viabilitat econòmica del Pla, tal com ho exigia la Memòria Ambiental del
Pla. Això suposa una clara infracció del que estableixen els art. 24 a 27 de la Llei 10/2000,
de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana referits al contingut i les
determinacions que ha d'incloure el PIRCV.
En l'article 25 lletra j es disposa:
“j) L'estimació dels costos per a l'execució del pla i els mitjans de finançament per a
executar-lo.”
D'altra banda, la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats
plans i programes en el medi ambient, estableix en el seu article 12, referit a la memòria
ambiental, l'obligació d'incloure en el Pla les determinacions de la memòria ambiental:
“La memòria ambiental contindrà les determinacions finals que hagen d'incorporar-se a la
proposta del pla o programa”
3a) OMISSIÓ D'UN ESQUEMA GENERAL DE LES INFRAESTRUCTURES.
Es tracta d'una exigència legal, establida en l'article 25, lletra g) de la Llei 10/2000, de 12
de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, que disposa:
“g) Justificació i definició de l'esquema general de les infraestructures, obres i
instal·lacions que es prevegen, d'acord amb el principi d'autosuficiència en la gestió dels
recursos generats a la Comunitat Valenciana.”
A pesar d'això, el PIRCV no conté aquest esquema general de les infraestructures, obres i
instal·lacions que es preveu construir. S'hi considera que les instal·lacions previstes en el
PIR1997 i no construïdes segueixen sent vàlides. Encara que es preveu construir altres
instal·lacions (depòsit de seguretat per a residus industrials, plantes de transferència, etc.)
no hi ha un esquema general d'aquestes infraestructures, obres i instal·lacions.
En una altra part ja ens hem referit a l'espai en blanc que existeix en el PIRCV pel que fa a
les instal·lacions d'incineració de la fracció rebuig dels RSU.
4a) SOBRE ELS SISTEMES DE RECOLLIDA DELS RSU
El PIRCV manté els sistemes de recollida dels residus sòlids urbans (d'ara endavant, RSU)
establits en el PIR1997 (recollida en contenidors de vorera, àrea d'aportació i ecoparcs),
però no en planteja cap avaluació ni sobre la necessitat de nous sistemes de recollida.
Tampoc no avalua les inversions necessàries per a portar endavant aquestos nous sistemes
de recollida.
No obstant això, la Directiva Marc de Residus estableix en l'article 28 el contingut dels
plans de residus. Entre aquestos continguts hi ha l'avaluació de la necessitat de nous
sistemes de recollida dels residus.
En concret, en la lletra c de l'esmentat article exigeix:
“c) una avaluació de la necessitat de nous sistemes de recollida, el tancament de les
instal·lacions existents de residus, infraestructures addicionals d'instal·lació de residus,
d'acord amb l'article 16, i, si fóra necessari, les inversions corresponents;”
D'altra banda, la Llei 22/2011, de residus, exigeix, en la mateixa línia que l'esmentada
directiva, que el contingut dels plans autonòmics incloguen exactament el mateix que diu la
Directiva Marc de Residus (Annex V de la Llei 22/2011).
A pesar d'això, en cap part del PIRCV es parla de nous sistemes de recollida dels residus, ni
se n'avalua la necessitat. Fins i tot quan parla dels bioresidus estableix que “se deberá
facilitar la recogida separada y el tratamiento adecuado de los biorresiduos”, però no
s'avalua el cost econòmic que suposarà aquesta nova recollida selectiva de la matèria
orgànica.
Tampoc no contempla el PIRCV el tancament de les instal·lacions existents, tenint en
compte el grau de colmatació de molts abocadors. Tot i això, es tracta d'un problema que
cal contemplar, atés que la Conselleria mateixa ha publicat que en 2018-2019 la majoria
dels abocadors actualment existents estaran colmatats. Atés que l'horitzó de vigència del
PIR2013 és de sis anys (així ho estableix l'art. 14.5 de la Llei 22/2011), per consegüent en
eixes dates hi haurà diverses instal·lacions que hauran de tancar-se.
5a) FALTA L'ESTUDI DEL PAISATGE.
El PIRCV, com a Pla d'Acció Territorial Sectorial, manca d'un Estudi de Paisatge,
preceptiu segons estableix la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació del
territori i protecció del paisatge.
La Llei 4/2004, d'ordenació del territori i protecció del paisatge (LOTPP), contempla en la
secció tercera del capítol II (Plans d'Acció Territorial) el contingut dels diferents Plans
d'Acció Territorial. En el cas dels Plans d'Acció Territorial integrats, en l'article 53 en
descriu el contingut. En el punt 4 d'aquest article es diu que els Plans “Inclouran estudis de
paisatge i catàlegs conforme al que estableix el títol II d'aquesta llei.”
El contingut dels Plans d'Acció Territorial sectorials, com és el cas del PIRCV, han de
contenir els mateixos continguts que els integrats, “amb les particularitats que calguen en
funció dels objectius específics i del sector d'acció pública a què es referisquen.” (Art. 56
de la LOTPP).
El títol II de la Llei estableix les accions que s'han de desenvolupar per a promoure la
protecció, gestió i ordenació del paisatge. En l'art. 30.2 es diu que “...els plans d'acció
territorial i els plans generals hauran de contindre un estudi de paisatge on s'establisquen els
principis, estratègies i directrius que permeten adoptar mesures específiques destinades a la
catalogació, valoració i protecció del paisatge en els respectius àmbits d'aplicació.”
Els articles 31 i 32 estableixen l'objecte i continguts dels estudis de paisatge. L'art. 32.2
estableix que: “Els instruments d'ordenació i gestió de caràcter sectorial amb incidència en
el paisatge hauran d'incorporar estudis de paisatge amb l'objecte i abast previstos en els
números anteriors. La seua tramitació s'haurà d'adaptar al procediment establit per a
l'avaluació estratègica ambiental.”
6a) EL PIRCV NO INCLOU L'OBJECTIU D'ACONSEGUIR UNA TAXA DE
RECICLATGE DEL 50% PER ALS RESIDUS URBANS I DEL 70% DE
VALORITZACIÓ PER ALS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ (RCD).
El PIRCV finalment aprovat no conté com a objectiu un dels objectius més importants pel
que fa al reciclatge de residus establits per la Llei 22/2011 i la Directiva Marc de Residus
2008/98/CEE, açò és, aconseguir en 2020 unes taxes de reciclatge del 50% per a tota una
sèrie de materials components dels residus urbans (paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus
i altres fraccions reciclables). Els plans de residus han d'avaluar en quina mesura
contribueixen a assolir els objectius establits per la Directiva Marc de Residus.
La Directiva Marc de Residus estableix en l'article 28 el contingut dels plans de residus que
hauran d'elaborar els estats de la Unió Europea. En el nostre cas, atesa la distribució
competencial en l'àrea de medi ambient entre l'estat i les autonomies, tots dos estan obligats
a elaborar aquestos plans de residus.
L'article 28.2 de la Directiva Marc de Residus disposa:
“Els plans de gestió de residus presentaran una anàlisi actualitzada de la situació de la
gestió de residus en l'entitat geogràfica corresponent, i també una exposició de les mesures
que calga prendre per a millorar la preparació per a la reutilització, el reciclatge, la
valorització i l'eliminació dels residus de forma respectuosa amb el medi ambient, i
avaluaran en quina mesura el pla contribueix a la consecució dels objectius establits
per la present Directiva.”
D'altra banda, la mateixa Directiva en l'article 11.2 estableix com a objectiu unes
determinades taxes de reciclatge de diverses fraccions components dels residus urbans.
Així, estableix:
“abans de 2020, haurà d'augmentar-se com a mínim fins a un 50 % global del seu pes la
preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus de materials com ara, almenys, el
paper, els metalls, el plàstic i el vidre dels residus domèstics i possiblement d'altres orígens
en la mesura en què aquests fluxos de residus siguen semblants als residus domèstics”
També la Llei 22/2011, estableix igualment com a objectiu aquestes mínimes taxes de
reciclatge en l'article 22.1.a), que s'han d'assolir mitjançant els plans de residus:
“Article 22. Objectius específics de preparació per a la reutilització, reciclatge i
valorització.
1. A fi de complir els objectius d’esta llei i d’avançar cap a una societat del reciclatge
amb un alt nivell d’eficiència dels recursos, el Govern i les autoritats competents hauran
d’adoptar les mesures necessàries a través dels plans i programes de gestió de residus per a
garantir que s’aconseguixen els objectius següents i, si és el cas, els que s’establisquen:
a) Abans de 2020, la quantitat de residus domèstics i comercials destinats a la
preparació per a la reutilització i el reciclatge per a les fraccions de paper, metalls, vidre,
plàstic, bioresidus o altres fraccions reciclables haurà d’arribar, en conjunt, com a mínim, al
50% en pes.”
La Llei 22/2001 estableix per als RCD l'objectiu de valorització del 70% en 2020 en el
seu article 22.1.b):
“b) Abans de 2020, la quantitat de residus no perillosos de construcció i demolició destinats
a la preparació per a la reutilització, el reciclatge i una altra valorització de materials,
excloent-ne els materials en estat natural definits en la categoria 17 05 04 de la llista de
residus, haurà d’arribar, com a mínim, al 70% en pes dels produïts.”
És evident, que el PIRCV incompleix el manament esmentat.
7a) S'OMET L'OBJECTIU CENTRAL DE LA REDUCCIÓ DE L'ABOCAMENT
DE RESIDUS BIODEGRADABLES.
El PIRCV no es planteja com a objectiu central en la Normativa la reducció de l'abocament
de residus biodegradables. S'ignora que l'article 28.5 de la Directiva Marc de Residus
estableix que els Plans de Gestió s'ajustaran a l'estratègia per a reduir els residus
biodegradables destinats a abocadors, esmentada en l'article 5 de la Directiva 1999/31/CEE.
Literalment diu:
“5. Els plans de gestió de residus s'ajustaran als requisits establits en l'article 14 de la
Directiva 94/62/CE i en l'estratègia per a reduir els residus biodegradables destinats a
abocadors, esmentada en l'article 5 de la Directiva 1999/31/CE.”
8a) INSUFICIÈNCIA DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓ
El preceptiu Programa de Prevenció que es presenta com a Annex V en aquest PIRCV, en
compliment de l'article 29 de la Directiva 2008/98/CE és clarament insuficient.
L'article 29.1 de la Directiva Marc de Residus estableix l'obligació de redactar un programa
de prevenció de residus abans del 12 de desembre de 2013. Aquest programa ha d'incloure's
en el pla de gestió de residus o en altres programes de política mediambiental.
Concretament es disposa:
“Els Estats membres elaboraran, d'acord amb els articles 1 i 4, programes de prevenció de
residus a més tardar el 12 de desembre de 2013.
Aquests programes estaran integrats en els plans de gestió de residus previstos en l'article
28 o en altres programes de política mediambiental, segons procedisca, o funcionaran com
a programes separats. Si qualsevol dels programes esmentats es troba integrat en els plans
de gestió de residus o en altres programes, les mesures de prevenció de residus hauran de
distingir-se clarament.”
També la Llei 22/2011 disposa en el seu article 14 l'obligació d'establir objectius de
prevenció en la generació de residus:
“2. Les comunitats autònomes elaboraran els plans autonòmics de gestió de residus, prèvia
consulta a les entitats locals si és el cas, de conformitat amb esta llei.
Els plans autonòmics de gestió contindran una anàlisi actualitzada de la situació de la gestió
de residus en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma, així com una exposició de les
mesures per a facilitar la reutilització, el reciclatge, la valorització i l’eliminació dels
residus, i establirà objectius de prevenci ó, preparació per a la reutilització, reciclatge,
valorització i eliminació, i l’estimació de la seua contribució a la consecució dels objectius
establits en esta llei, en les altres normes en matèria de residus i en altres normes
ambientals.
Els plans inclouran els elements que s'assenyalen en l'annex V.”
En l'article 15, dedicat als programes de prevenció, estableix:
“Article 15. Programes de prevenció de residus.
1. Les administracions públiques, en els seus respectius àmbits competencials, aprovaran,
abans del 12 de desembre de 2013, programes de prevenció de residus en els quals
s’establiran els objectius de prevenció, de reducció de la quantitat de residus generats i de
reducció de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants, es descriuran les mesures
de prevenció existents i s’avaluarà la utilitat dels exemples de mesures que s’indiquen en
l’annex IV o d’altres mesures adequades. Estes mesures s’encaminaran a aconseguir la
reducció del pes dels residus produïts en 2020 en un 10% respecte als generats en 2010. La
finalitat d’estos objectius i mesures serà trencar el vincle entre el creixement econòmic i els
impactes sobre la salut humana i el medi ambient associats a la generació de residus.
2. Els programes de prevenció de residus es podran aprovar de forma independent o
integrar-se en els plans i programes sobre gestió de residus o altres plans i programes
ambientals. Quan els programes de prevenció s’integren en altres plans i programes, les
mesures de prevenció i el seu calendari d’aplicació s’hauran de distingir clarament.”
9a) EL PIRCV MANCA DE DADES ACTUALITZADES.
Les dades sobre generació de residus que utilitza el PIRCV en els seus diferents documents
no són dades actualitzades; com ja hem avançat, els més moderns són en la seua majoria
dels anys 2007 o 2008. Això representa un clar incompliment de la Llei 22/2011 que en
l'article 14.2 estableix que els plans autonòmics de residus han de contenir una anàlisi
actualitzada de la situació de gestió de residus en l'àmbit territorial de la Comunitat
Autònoma. Concretament disposa:
“2. Les comunitats autònomes elaboraran els plans autonòmics de gestió de residus, prèvia
consulta a les entitats locals si és el cas, de conformitat amb esta llei.
Els plans autonòmics de gestió contindran una anàlisi actualitzada de la situació de la
gestió de residus en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, així com una
exposició de les mesures per a facilitar la reutilització, el reciclatge, la valorització i
l’eliminació dels residus, i establirà objectius de prevenció, preparació per a la reutilització,
reciclatge, valorització i eliminació, i l’estimació de la seua contribució a la consecució dels
objectius establits en esta llei, en les altres normes en matèria de residus i en altres normes
ambientals.”
Això suma un nou incompliment legal.
10a) EL PIRCV IGNORA LA NOVA DEFINICIÓ DEL COMPOST I LES
EXIGÈNCIES LEGALS SOBRE AQUEST.
El PIRCV no té en compte les determinacions que la Llei 22/2011 de residus estableix
sobre el compost i la nova definició d'aquest.
L'article 3 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, defineix el
terme compost de la forma següent:
“y) «Compost»: adob orgànic obtingut a partir del tractament biològic aerobi i termòfil de
residus biodegradables arreplegats separadament. No es considerarà compost el material
orgànic obtingut de les plantes de tractament mecànic biològic de residus mesclats, que es
denominarà material bioestabilitzat. “
És a dir, només el producte final del compostatge de la fracció orgànica dels residus urbans
arreplegats selectivament pot considerar-se compost, un adob orgànic que pot utilitzar-se en
agricultura com a fertilitzant, sempre que es complisquen els requisits establits pel Reial
Decret 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilitzants (Annex V, Criteris aplicables
als productes fertilitzants elaborats amb residus i altres components orgànics). El
compostatge dels residus urbans mesclats dóna lloc a un material bioestabilitzat, que no es
pot utilitzar en agricultura o restauració de sòls degradats, i la destinació final del qual és
l'abocador o la incineradora.
Així mateix, l'article 24 tracta sobre la matèria orgànica fermentable continguda en els
residus urbans, ara denominada bioresidus, i textualment diu:
“Article 24. Bioresidus.
Les autoritats ambientals, sense perjuí de les mesures que es deriven de les actuacions que a
nivell comunitari s’emprenguen en compliment de l’últim paràgraf de l’article 22 de la
Directiva 2008/98/CE, promouran mesures que podran incloure en els plans i programes de
gestió de residus previstos en l’article 14, per a impulsar:
a) L’arreplega separada de bioresidus per a destinar-los al compostatge o a la digestió
anaeròbia en particular de la fracció vegetal, els bioresidus de grans generadors i els
bioresidus generats en les vivendes.
b) El compostatge domèstic i comunitari.
c) El tractament de bioresidus arreplegats separadament, de manera que s’aconseguisca un
alt grau de protecció del medi ambient, dut a terme en instal·lacions específiques sense que
es produïsca la mescla amb residus mesclats al llarg del procés. Si és el cas, l’autorització
d’este tipus d’instal·lacions haurà d’incloure les prescripcions tècniques per al correcte
tractament dels bioresidus i la qualitat dels materials obtinguts.
d) L’ús del compost produït a partir de bioresidus i ambientalment segur en el sector
agrícola, la jardineria o la regeneració d’àrees degradades, en substitució d’altres adobs
orgànics i fertilitzants minerals.”
11a) NO S'HA CONSULTAT ELS AJUNTAMENTS.
Els 542 ajuntaments existents a la Comunitat Valenciana no han sigut consultats en el
procés d'elaboració i aprovació del PIRCV.
La Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, estableix en l'article 14.2 que els plans
autonòmics seran elaborats per les Comunitats Autònomes prèvia consulta als Ajuntaments.
Així es dedueix del seu text literal:
“2. Les comunitats autònomes elaboraran els plans autonòmics de gestió de residus, prèvia
consulta a les entitats locals si és el cas, de conformitat amb esta llei.”
La Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, en l'article 14.2, de caràcter bàsic segons la
DF 1a, diu que les comunitats autònomes elaboraran els plans autonòmics de gestió de
residus, prèvia consulta a les entitats locals, en les quals s'inclouen els ajuntaments.
L'aplicació d'aquesta llei al PIRCV és indubtable, tant pel seu caràcter bàsic, com per ser
anterior, i s'ha vist directament vulnerada en un aspecte essencial com ho és el de
participació i informe preceptiu dels ajuntaments, atés que les seues competències i serveis
estan afectats directament i alhora són la via democràtico formal més immediata dels
ciutadans.
D'altra banda, la Llei valenciana 4/2004 d'ordenació del territori i protecció del paisatge
determina en l'art. 94 que “Les diputacions, els ajuntaments i els òrgans de govern i
administració de les altres entitats locals participaran en la política territorial de la
Comunitat Valenciana per mitjà de la intervenció en els processos de presa de decisions del
Consell de la Generalitat sobre l'ordenació del territori”. Aquest és un cas més que evident
de necessitat de participació dels municipis per tractar-se d'un Pla d'Acció Territorial de
caràcter sectorial que afecta directament les seues competències i obligacions. Aquesta
mateixa Llei, en l'art. 60.2 e), obliga a demanar dictamen dels municipis el planejament
urbanístic dels quals poguera veure's afectat per les determinacions del Pla d'Acció
Territorial Sectorial, i és evident que hi ha ajuntaments el planejament dels quals es veu
afectat (per les infraestructures previstes) i no han emés el seu dictamen.
Resulta evident que si no s'han concretat els criteris de localització, fins a conéixer amb
exactitud les poblacions on s'ubicaran les plantes de valorització de residus, en cap cas
podran emetre dictamen les poblacions que en resulten afectades.
12a) LA CREACIÓ D'UN NOU ÒRGAN ADMINISTRATIU.
El Decret 81/2013, mitjançant el qual s'aprova definitivament el PIRCV, crea un nou òrgan
administratiu, la Comissió Coordinadora dels Consorcis, i el dota d'àmplies
competències. Aquest òrgan amb competències anàlogues a l'Entitat de Residus, creat en la
Llei 10/2000 valenciana de residus i dissolt per la Llei 1/2013, estimem que s'hauria de
crear per una normativa d'igual rang, i per tant la seua creació manca d'empara per una
normativa amb rang de llei.
La Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, en els articles
10 a 14 crea i regula les competències d'un nou òrgan, l'Entitat de Residus. Aquest òrgan
creat sobre el paper mai es va arribar a convocar i les seues competències van ser assumides
“interinament” durant 13 anys per la Direcció General del Canvi Climàtic (ara anomenada
Direcció General de Qualitat Ambiental), en aplicació de la Disposició Transitòria Quarta
de la Llei 10/2000.
La Llei 1/2013, de 21 de maig, de mesures de reestructuració i racionalització del sector
públic empresarial i fundacional (DOCV 23-05-2013) va derogar aquestos articles 10 a 14
de la Llei 10/2000.
L'article 18 de la normativa del Decret 81/2013 estableix les competències d'aquest nou
òrgan.
L'article 103.2 de la Constitució disposa que els òrgans de l'Administració de l'Estat són
creats, regits i coordinats d'acord amb la llei. Hi ha una regulació mínima comuna aplicable
a totes les administracions públiques, que es troba arreplegada en els articles 11 i següents
de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment
administratiu comú (LRJPAC). L'article 11 de la Llei 30/1992 diu que correspon a cada
administració pública delimitar, en el seu propi àmbit competencial, les unitats
administratives que configuren els òrgans administratius propis de les especialitats
derivades de la seua organització. En aquest aspecte, les Comunitats Autònomes tenen
competències per a establir la seua pròpia estructura organitzativa (article 148.1. 1a).
L'article 11.2 afig que la creació de qualsevol òrgan administratiu exigirà el compliment
dels següents requisits:
a) determinació de la seua forma d'integració en l'administració pública que es tracte i la
seua dependència jeràrquica; b) delimitació de les seues funcions i competències; c) dotació
dels crèdits necessaris per a la seua posada en marxa i funcionament. Alhora, es prohibeix
expressament que puguen crear-se nous òrgans que suposen la duplicació d'altres ja
existents si al mateix temps no se suprimeixen o restringeixen degudament les
competències d'aquestos.
13a) S'IGNOREN ELS OBJECTIUS DEL PNIR 2008-2015.
El PIRCV no té en compte els objectius del Pla Nacional Integrat de Residus 2008-2015.
Segons la Llei 22/2011, els plans de residus elaborats per les Comunitats Autònomes han
d'assumir els objectius del Pla Nacional de Residus, que en tot cas són objectius mínims.
Així es pot llegir en l'exposició de motius de la Llei:
“La planificació de la gestió dels residus és un altre instrument essencial de la política de
residus. Per això, esta llei desenrotlla estos plans en l’àmbit nacional, autonòmic i local: el
Pla Nacional Marc de Gestió de Residus definix l'estratègia general de gestió de
residus, així com els objectius mínims; les comunitats autònomes elaboraran els seus
respectius plans autonòmics de gestió de residus, i es possibilita a les entitats locals que
realitzen, per separat o de forma conjunta, programes de gestió de residus.”
Segons la citada Llei, els plans autonòmics han d'ajustar-se al Pla Nacional de Residus.
Així s'estableix en l'article 14, referit als plans i programes de gestió de residus, que
estableix:
“1. El ministeri competent en matèria de medi ambient, prèvia consulta a les comunitats
autònomes, a les entitats locals, a altres ministeris afectats, i quan siga procedent en
col·laboració amb altres estats membres, elaborarà, de conformitat amb esta llei, el pla
estatal marc de gestió de residus que contindrà l’estratègia general de la política de
residus, les orientacions i l’estructura a què s’hauran d’ajustar els plans autonòmics,
així com els objectius mínims a complir de prevenció, preparació per a la reutilitzaci ó,
reciclatge, valorització i eliminació. La determinació dels dits objectius serà coherent amb
l’estratègia de reducció de gasos d’efecte hivernacle i els compromisos internacionals
assumits en matèria de canvi climàtic”.
14a) EL PIRCV NO INCLOU UNA RELACIÓ COMPLETA DE LLOCS
HISTÒRICAMENT CONTAMINATS PER RESIDUS.
En el PIRCV no s'inclou una relació de llocs històricament contaminats per residus i les
mesures que s'han adoptat per a rehabilitar-los. La Llei 22/2011, de residus i sòls
contaminats, determina el contingut dels plans autonòmics de residus en l'art. 14. Aquestos
plans inclouran entre els seus elements els continguts que s'assenyalen en l'Annex V.
L'annex conté aquest element en l'apartat 2.c):
“2. Altres elements:
a) Els aspectes organitzatius relacionats amb la gestió de residus, inclosa una descripció del
repartiment de responsabilitats entre els operadors públics i privats que s'ocupen de la
gestió de residus.
b) Campanyes de sensibilització i informació dirigides al públic en general o a un grup
concret de consumidors.
c) Els llocs històricament contaminats per eliminació de residus i les mesures per a la
seua rehabilitació.”
Com ja hem avançat en el fet tretzé, en el PIRCV s'omet una relació completa de llocs
històricament contaminats per residus i les mesures que s'han adoptat per a la seua
rehabilitació, contràriament al manament legal esmentat. La llista que apareix en la
Memòria Justificativa de Sòls Contaminats és parcial.
15a) S'OMETEN ELS EFECTES DE LES PLANTES DE VALORITZACIÓ
ENERGÈTICA SOBRE LA SITUACIÓ FUTURA DE L'ATMOSFERA
El PIRCV no contempla els efectes que les plantes de valorització energètica sobre la
situació futura de l'atmosfera.
La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera estableix
en l'article 18 l'obligació d'integrar les consideracions relatives a la protecció de l'atmosfera
en els plans sectorials:
"Article 18. Integració de la protecció de l'atmosfera en polítiques sectorials.
1. Les Administracions públiques, en l'àmbit de les seues competències, hauran d'integrar
les consideracions relatives a la protecció de l'atmosfera en la planificació, desplegament i
execució de les distintes polítiques sectorials.
2. En els supòsits en què les actuacions sectorials puguen tindre efectes significatius en la
conservació de l’atmosfera, i sense perjuí del que establixen altres disposicions, les
administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, vetlaran perquè les dites
actuacions no sobrepassen els objectius de qualitat de l'aire establits i perquè, en tot cas, els
seus possibles impactes siguen degudament minimitzats en les fases de disseny i
planificació de l'actuació, havent de figurar la dita valorització en la memòria corresponent
de l'actuació de què es tracte.”
Com pot apreciar-se l'omissió per part del PIRCV dels efectes que les plantes de
valorització energètica tindran sobre la situació futura de l'atmosfera resulta una clara
infracció de la norma esmentada atés que aquesta conté un manament imperatiu.
16a) EL PIRCV OMET AVALUAR LA SEUA INCIDÈNCIA SOBRE LA XARXA
NATURA 2000.
L'omissió d'avaluar la incidència del Pla de Residus sobre la Xarxa Natura 2000 resulta una
clara infracció del que disposa l'article 47.4 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de
biodiversitat i patrimoni natural. L'article esmentat estableix l'obligació de realitzar una
avaluació adequada de les repercussions d'un pla o programa sobre els espais de la Xarxa
Natura 2000. Concretament disposa:
“Qualsevol pla, programa o projecte que, sense tindre relació directa amb la gestió del lloc
o sense ser necessari per a esta, puga afectar de manera apreciable els esmentats llocs, ja
siga individualment o en combinació amb altres plans o projectes, se sotmetrà a una
adequada avaluació de les seues repercussions en el lloc, que es realitzarà d'acord amb les
normes que s'apliquen, d'acord amb el que establix la legislació bàsica estatal i en les
normes addicionals de protecció dictades per les comunitats autònomes, tenint en compte
els objectius de conservació del dit lloc.”
La normativa addicional dictada per la Generalitat Valenciana és la Llei 11/1994, d'espais
naturals protegits de la Comunitat Valenciana, en la versió donada per la Llei 16/2010, de
27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de
la Generalitat:
Article 14 quinquies. Règim d'avaluació i autorització de plans, programes i projectes
1. De conformitat amb el que establix l'article 45, apartat 4 de la Llei 42/2007, de 13 de
desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, qualsevol pla, programa o projecte
que, sense tindre relació directa amb la gestió de les ZEPA, els LIC o les ZEC o sense ser
necessari per a esta, puga afectar de forma apreciable els espais mencionats, ja siga
individualment o en combinació amb altres plans i projectes, se sotmetrà a una adequada
avaluació de les seues repercussions en estos espais, tenint en compte els objectius de
conservació d'estos.
2. A fi de concretar si és necessària l'avaluació, l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000, a la
vista de la informació proporcionada pel promotor i tenint en compte la informació
disponible en el seu poder realitzarà una «valoració preliminar de repercussions», en la qual
concretarà com a mínim si el pla, programa o projecte està relacionat amb la gestió de
l'espai Xarxa Natura 2000 i, en cas negatiu, si presenta probabilitat de produir efectes
apreciables sobre l'espai o espais en qüestió, els hàbitats i les espècies que van motivar la
seua declaració i els seus objectius de conservació. Esta valoració preliminar de
repercussions serà preceptiva i vinculant i haurà de ser motivada.
3. En cas de ser necessària l'avaluació de repercussions, per haver-se establit així en la
valoració preliminar, el promotor d'un pla, programa o projecte haurà de confeccionar un
Estudi d'Afeccions sobre la Xarxa Natura 2000, amb el contingut que es fixe
reglamentàriament i, si no n'hi ha, amb el que li indique la valoració preliminar.
4. A la vista de l'estudi d'afeccions i de la informació que es trobe en el seu poder o demane
a altres òrgans, l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000 emetrà una Declaració de
Repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 en la qual constarà el seu pronunciament exprés
sobre l'existència o no d'afeccions a la integritat de l'espai o espais Xarxa Natura 2000 i
totes aquelles qüestions que es fixen reglamentàriament. Esta declaració de repercussions
serà preceptiva i vinculant i haurà de ser motivada.
5. L'emissió de les valoracions preliminars i de les declaracions de repercussions, així com
la confecció dels estudis d'afeccions es durà a terme en el marc dels procediments
legalment establits per a l'avaluació o estimació d'impacte ambiental de projectes i per a
avaluació ambiental de plans i programes, sense que esta incardinació puga suposar una
dilació dels terminis establits en estos, o de conformitat amb el procediment que s'establisca
reglamentàriament si no són aplicables, en tot o en part dels seus tràmits, els anteriors.
6. D'acord amb el que establix l'article 45, apartat 4 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre,
del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, a la vista de les conclusions de l'avaluació,
plasmades en la Declaració de Repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, i sense perjuí del
que disposa l'apartat següent, els òrgans competents per a aprovar o autoritzar els plans,
programes o projectes o per a controlar una activitat a través de la recepció d'una declaració
responsable o una comunicació, només podran manifestar la seua conformitat amb estos
després d'haver-se assegurat que no causaran perjuí a la integritat de l'espai en qüestió i, si
és procedent, després d'haver-los sotmés a informació pública."
En aquest procediment no hi ha un Declaració de Repercussions sobre la Xarxa Natura
2000 dictada per l'òrgan gestor de la mateixa.
II.- APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE JERARQUIA NORMATIVA
Atesa la naturalesa reglamentària del PIRCV i la infracció que comet de normes amb rang
de llei, citada en l'al·legació I, estimem que es produeix una infracció del principi de
jerarquia normativa que ha de donar lloc a una sentència que declare la nul·litat del PIRCV.
Així les coses, convé assenyalar el que diu la doctrina legal: que els plans referits a l'ús del
sòl, encara que s'aproven per un acte administratiu, una vegada aprovats tenen caràcter
normatiu, integrat en l'ordenament jurídic, i, com a veritables normes, queden subjectes al
principi de jerarquia normativa. Això suposa la impossibilitat que cap pla puga vulnerar les
determinacions de les lleis ni d'altres instruments de rang superior que han de desenrotllar.
El principi de jerarquia normativa estableix que la norma superior preval sobre la inferior.
És a dir, la norma de rang superior preval sobre la de rang inferior.
El principi de jerarquia normativa es troba actualment regulat en els article 9.3 de la
Constitució Espanyola i en l'art. 51 de la LRJAP i PAC (Llei 30/1992). Literalment diuen:
“Article 9.
1. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de
l'ordenament jurídic.
(…)
3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat
de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o
restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de
l'arbitrarietat dels poders públics."
“Art. 51. Jerarquia i competència.
1. Les disposicions administratives no podran vulnerar la Constitució o les lleis ni
regular aquelles matèries que la Constitució o els estatuts d'autonomia reconeixen
de la competència de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les
comunitats autònomes..
2. Cap disposició administrativa no podrà vulnerar els preceptes d'una altra de rang
superior.
3. Les disposicions administratives s'ajustaran a l'ordre de jerarquia que
establisquen les lleis”.
D'altra banda, des de la Sentència del Tribunal Suprem d'1 de desembre de 1986, la
jurisprudència reitera que els plans tenen caràcter reglamentari (dit d'una altra manera, el
que l'art. 51 de la citada Llei 30 anomena disposicions administratives).
Així, quant a les conseqüències del principi de jerarquia normativa, podem traure les
següents conclusions:
1. La superioritat de la llei i de les normes amb rang de llei sobre les normes
administratives.
2. Atesa la naturalesa reglamentària del PIRCV, es tracta d'una norma amb rang
administratiu sotmesa jeràrquicament a la Llei.
D'altra banda, la Llei 30/1992, en l'article 62, referit a la nul·litat de ple dret, disposa:
“1. Els actes de les Administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:
(…)
2. També seran nul·les de ple dret les disposicions administratives que
vulneren la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang
superior, les que regulen matèries reservades a la Llei, i les que establisquen la
retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets
individuals”.
Sent així, la demanda ha d'estimar-se en aplicació del principi de jerarquia normativa atés
que el PIRCV (amb rang reglamentari) infringeix les normes amb rang de llei citades en
l'al·legació jurídica I.
III.- DOCTRINA LEGAL APLICABLE
És cert que la Llei 10/1998 de residus ha sigut derogada per la vigent Llei 22/2011 de
residus, però estimem que la doctrina legal assentada en aplicació de l'anterior legislació ha
de servir de criteri interpretatiu de la nova norma als efectes de donar prevalència a la
protecció del medi ambient i la salut de les persones. Aquesta doctrina legal pot consultarse, entre d'altres sentències en:
-Sentència del Tribunal Suprem de 18 d'octubre del 2011, recurs número 4908/2007,
en el paràgraf quint del FJ2 diu, entre altres coses:
“De acuerdo con el Tribunal de Justicia, los planes de gestión deben prever criterios de
localización espacial o geográfica de los lugares de eliminación de residuos (STJUE, cit.,
§ 31) y por ello han de incluir un mapa que señale el emplazamiento concreto que se dará
a los lugares de eliminación de residuos o unos criterios de localización suficientemente
precisos para que la autoridad competente para expedir una autorización con arreglo al
artículo 9 de la Directiva 91/156/CEE pueda determinar si el lugar o la instalación de que
se trata está incluido en el marc de la gestión prevista por el plan (STJUE §32).
Esos requisitos no se cumplen en el mapa ni en las determinaciones referidas a este
extremo anuladas por la sentencia de la Sala de Valladolid. Aunque el mapa P3 recoge
una serie de áreas de localización preferente "a tener en cuenta" la determinación que
contiene es sólo aparente ya que indica tres zonas de una amplitud desmesurada en las
que se pueden autorizar las instalaciones y admite, incluso, que se puedan autorizar
instalaciones fuera de ellas, "siempre que cumplan la reglamentación vigente" que no se
especifica, lo que enerva su concreción espacial o geográfica. El valor orientativo
resultante no es complementado o sustituido por otros criterios de localización
suficientemente precisos a efectos del artículo 9 de la Directiva 91/156/CEE, por lo que es
acertada la decisión de la sentencia recurrida. Es cierto, sin duda, que, como alega la
parte recurrente en su motivo, no resulta necesario que los planes de gestión deban
necesariamente incluir una localización exacta de los lugares de eliminación de residuos
(STJCE citada §28) pero la sentencia recurrida en casación no funda su razón de decidir
en una exigencia estricta o rígida de esa precisión, sino en una valoración de conjunto del
apartado 9.2.1 del Plan, del Anejo V y del examen del mapa P 3. De ella resulta el
cumplimiento meramente aparente -y por ello incumplimiento- del mandato dirigido a los
planes autonómicos de residuos para que especifiquen los lugares y las instalaciones
apropiadas para la eliminación de los residuos, que establece el artículo 5.4 de la Ley
10/1998 aplicable al caso y esencial para la protección de la salud pública y del medio
ambiente a que se orienta toda la normativa de la Unión e interna referente a residuos."
- Sentència de 9 de juliol de 2011 de la Sala contenciosa administrativa del TSJ de
Castella-Lleó que, en referència a la ubicació de les plantes, assenyalava el següent:
"...sin que en modo alguno pueda quedar la ubicación de esas instalaciones a expensas de
la iniciativa privada dada la extraordinaria importancia de los aspectos ambientales,
sociales y económicos que confluyen en esta materia".
"Por tanto, los planes se han dictado, y también se ha transpuesto la anterior Directiva a
nuestro ordenamiento jurídico, a través de la Ley 10/98, que a estos efectos no ha sido
derogado su contenido por la Ley 16/2002, de 1 de julio. Lo que ocurre es que estos planes
no cumplen con las determinaciones establecidas tanto en la legislación interna (en la Ley
10/98) como en la legislación comunitaria, y en este sentido esta misma Sentencia del
Tribunal de Justicia declara, en su punto 1), que "el art. 7 de la Directiva 75/442/CEE del
Consejo, de 15 de junio de 1975 , relativa a los residuos, en su versión modificada por la
Directiva 91/156/ CEE del Consejo, de 1 de marzo de 1999, debe interpretarse en el
sentido de que el plan o los planes de gestión que las autoridades competentes de los
Estados miembros tienen la obligación de establecer en virtud de esta disposición han de
incluir un mapa que señale el emplazamiento concreto que se dará a los lugares de
eliminación de residuos o unos criterios de localización suficientemente precisos para que
la autoridad competente para expedir una autorización con arreglo al artículo 9 de la
Directiva pueda determinar si el lugar o la instalación de que se trate está incluido en el
marc de la gestión prevista por el plan. Añadiendo, en su apartado 2) que"el art. 7,
apartado 1, de la Directiva 75/442, en su versión modificada por la Directiva 91/156, debe
interpretarse en el sentido de que los Estados miembros han de elaborar los planes de
gestión de residuos en un plazo razonable, que puede superar el plazo de adaptación del
Derecho interno a la Directiva 91/156, previsto en su art. 2, apartado 1, párrafo primero”.
-Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, de 10 de gener de 2013 (Sala
Contenciosa Administrativa, Secció 1a, ponent: María Jesús Azcona Labiano)
L'eix central de la sentència descansa en el fonament jurídic tretzé en el qual s'analitza la
pretesa vulneració dels apartats 4 i 5 de l'article 5 de la derogada Llei 10/1998, de
residus, l'article 8 de la Llei 9/2006 i la jurisprudència del TSJ de Castella i Lleó (Burgos),
en sentència de 9 de juliol de 2011 i la STS que va confirmar la STSJ de Castella-La Manxa
de 22 de juny de 2007, en ordre a la previsió de criteris de localització espacial o geogràfica
dels llocs d'eliminació de residus i la inclusió d'un mapa que assenyale el seu emplaçament
concret o uns criteris de localització suficients. La sala entén que el contingut del PIRCN en
aquest aspecte resulta insuficient als efectes legals i jurisprudencials, i per això mateix
estime en el substancial el recurs. No en té prou amb que conste un mapa de potencials
ubicacions de les instal·lacions, ni tampoc amb que s'haja previst que les infraestructures de
gestió de residus hagen de dur-se a terme evitant tota influència negativa per al sòl,
vegetació i fauna, paisatge, qualitat atmosfèrica, qualitat de l'aigua i, en general, a tot el que
puga atemptar contra les persones o el medi ambient.
Pel que fa a l'estimació del recurs paga la pena destacar que la sentència diu: “(…) Para la
elaboración del Plan Integrado de Gestión de Residuos de Navarra, se han confeccionado
Mapas se dice, aunque sólo conste un mapa de potenciales ubicaciones de las
instalaciones de valorización, compostaje y eliminación previstas en este Plan de
Residuos. Sí que se dice que la implantación de infraestructuras de gestión de residuos
debe llevarse a cabo evitando toda influencia negativa para el suelo, vegetación y fauna, el
paisaje, la calidad atmosférica, calidad del agua, y en general a todo lo que pueda atentar
contra las personas o el medio ambiente que rodea. Asimismo es un aspecto a considerar
la interacción del propio entorno sobre las infraestructuras a implantar y asimismo se han
definido criterios de ubicación y a partir de información georreferenciada disponible y
mediante el empleo de un GIS se han elaborado los correspondientes mapas, lo que viene
refrendado en el informe obrante en las actuaciones, firmado por Jose Pablo. Pero, ¿es
esto suficiente a los efectos de la exigencia legal y a la jurisprudencia comentada?, lo
cierto es que no. Por tanto, vulnerados por el PIGRN los actos 5.4 Ley 10/1998 y 34.5 Ley
Foral 4/2005, procede estimar en lo sustancial el presente (…)”
IV.- LA DEMANDA HA DE SER ESTIMADA.
El principi de legalitat obliga totes les administracions públiques –articles 9.1 i 3, 103 i 106
de la CE i 3 de la Llei 30/92, del règim jurídic general de les administracions públiques i
del procediment administratiu comú— i per això totes elles estan obligades a aplicar les
normes amb independència del seu origen o naturalesa sectorial. Concretament l'acte
impugnat és nul de ple dret per disposició de l'art. 62.2de la Llei 30/92, de 26 de novembre
referit a la nul·litat de ple dret. El text diu literalment:
“També seran nul·les de ple dret les disposicions administratives que vulneren la
Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que regulen
matèries reservades a la llei, i les que establisquen la retroactivitat de disposicions
sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.»
L'art. 70 de la LJCA estableix:
“2. La sentència ha d’estimar el recurs contenciós administratiu quan la disposició,
l’actuació o l’acte incórreguen en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la
desviació de poder.
S’entén per desviació de poder l’exercici de potestats administratives per a finalitats
diferents de les que fixa l’ordenament jurídic”.
V.- COSTES PROCESSALS.- Les costes processals d'acord amb l'article 139 de la
LJCA hauran d'aplicar-se d'acord amb el principi de venciment.
En virtut de tot el que s'ha exposat,
SUPLIQUE A LA SALA: que tenint per presentat aquest escrit amb les seues
respectives còpies i per tornat l'expedient administratiu, es digne a admetre'l, i per
formulada DEMANDA, en nom dels meus representats, i en el seu dia, després dels tràmits
legalment preceptius, es dicte sentència, en la qual es declare la nul·litat del:
“DECRET 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d'aprovació definitiva del Pla Integral de
Residus de la Comunitat Valenciana, publicat en el DOCV de 26 de juny de 2013”.
Amb condemna en costes als demandats.
PRIMER ALTRESSÍ DIC que, d'acord amb el que estableixen els arts. 40 i 42 de la LJCA,
la quantia del recurs haurà de declarar-se indeterminada.
SUPLIQUE A LA SALA que fixe la quantia en indeterminada.
SEGON ALTRESSÍ DIC.- Que, als efectes assenyalats en l'article 60 de la LJCA, tinga per
sol·licitada: la recepció a prova que versarà sobre els següents punts de fets expressats del
fets segon al desseté. Concretament sobre els següents extrems de fet:
1. Als criteris d'ubicació.
2. Als mitjans de finançament.
3. Les que estableixen la necessitat d'un esquema general de les infraestructures.
4. Les que estableixen els requisits del sistemes de recollida dels residus sòlids urbans.
5. Les que estableixen la necessitat d'estudi del paisatge.
6. Les que disposen com a objectiu assolir una taxa de reciclatge del 50% per als
residus urbans i de valorització del 70% per als residus de construcció i demolició.
7. Les que estableixen com a objectiu central la reducció de l'abocament de residus
biodegradables.
8. Les que regulen els requisits mínims del programa de prevenció
9. Les que exigeixen que el Pla ha de comptar amb dades actualitzades.
10. Les que defineixen la nova definició legal del compost i les exigències legals sobre
aquest.
11. Les que estableixen la preceptiva consulta als ajuntaments.
12. Les que regulen la creació de nous òrgans administratius.
13. Per ignorar els objectius del PNIR 2008-2015.
14. Les que exigeixen incloure una relació de llocs històricament contaminats per
residus.
15. Les que regulen el deure d'avaluar els efectes de les plantes de valorització
energètica sobre la situació futura de l'atmosfera.
16. Les que exigeixen avaluar la incidència del PIRCV sobre la Xarxa Natura 2000.
A l'efecte i, des d'ara, es proposen els següents mitjans de prova:
I.-DOCUMENTAL PÚBLICA I PRIVADA:
1r) Dels documents aportats com a documents adjunts dels escrits dels demandants i de
contestació a la demanda.
2n) De tot l'expedient administratiu.
SUPLIQUE A LA SALA que s'acorde obrir període provatori accedint als mitjans de prova
proposats per la demandant.
TERCER ALTRESSÍ DIC que, d'acord amb el que estableix l'art. 62 de la LJCA, aquesta
part sol·licita la formulació de conclusions escrites en substitució de vista oral.
SUPLIQUE A LA SALA que s'acorde la presentació de conclusions.