Publicacions cat. - 44 - 0310

Publicacions
44 Educació Social
Educador social i infància en situació de
risc. L’atenció residencial a infants i
adolescents a Catalunya
Autora: Maite Marzo Arpón
Títol: Educador social i infància en situació de risc. L’atenció residencial a infants i adolescents a Catalunya (Col·lecció “Infància i adolescència” n. 1)
Edita: Secretaria d’Infància i Adolescència. Barcelona, 2009
Aquest llibre és el resultat de la tesi doctoral Características de los educadores
sociales de los recursos residenciales de
atención a la infancia y a la adolescencia
en Barcelona y provincia, presentada per
la Maite Marzo a la Facultat de Pedagogia
de la Universitat de Barcelona (2007). Es
tracta d’un llibre que l’autora ha transformat en una lectura recomanable i suggerent
per als professionals que treballen al voltant de l’atenció residencial infantil.
En llegir-lo (i molt probablement condicionada pel meu procés professional d’educadora de centres des de començaments
dels anys 80) vaig sentir dues sensacions
complementàries i, alhora, diferenciades:
la d’estar realitzant un viatge a l’esdevenidor de la professió en el marc de les
institucions residencials, i la confirmació
del vell desig i necessitat de promoure un
debat socioeducatiu sobre els models
professionals vigents als centres residencials de Catalunya.
Quan al 1971 Ferrand Deligni definia en
Los vagabundos eficaces els educadors,
no en tenia cap dubte del necessari pes
vocacional i personal de l’esmentat ofici.
“ Los educadores son, un poco poetas, un
poco canturreadores de buena música,
138 ❙
un poco comediantes , exhibidores de sí
mismos y de marionetas, honrados con el
instante, chupadores de certidumbres y
escupidores de preguntas, piel viva a flor
de sociedad, indiscutiblemente
inadaptados, preocupados de su
vagabundeo y pacientes como pescadores de caña, de ahí los compañeros que
los niños necesitan.
Explotadores ingenuos y pobres, no
abrumarán a la tribu infantil con el peso
de su bagaje pseudocientífico,
psicohistórico, pseudomoral, baratija injuriosa, habitual regalo de quienes vienen
del mundo de los adultos.
Però de mica en mica, la professió inclou
a la definició “les eines necessàries per al
seu exercici...”
“ El educador especializado es un agente
social y profesional de la educación de
atención directa.
Dispone para su trabajo de unos
instrumentos específicos fundamentalmente pedagógicos ( no psicológicos ni
terapéuticos) y prioriza los que potencian
los recursos de relación.
Trabaja en el marco no escolar con sujetos
que por diversas causas: físicas,
psíquicas y sociales, se encuentran en
situaciones de marginación o
inadaptación.
El trabajo del Educador es el de ayudar
a desarrollar recursos en el sujeto que
faciliten su inserción social activa,
Publicacions
Educació Social 44
facilitando su circulación en un entorno
cada vez más amplio.” (Primer Congreso
Estatal del Educador Especializado.
Pamplona 1987)
Avui, després de l’ampli procés de reconeixement social amb el suport de la
Diplomatura, i dels materials tècnics i definicions generats des del món professional, no tenim cap dubte de la necessària
complementació entre una motivació de
base (motiu pel qual s’arriba a la identitat d’educador i els seus projectes), la
definició contrastada de les funcions professionals, una formació adequada que
ho possibiliti i una regulació laboral coherent amb la demanda i l’encàrrec social.
Això sí, sense perdre de vista, que el
protagonista no és el professional sinó la
persona amb la qual es relaciona
educativament.
Però això que creien ja aconseguit, i a la
llum de les dades recollides al llibre, sembla no ser tan clar ni ser tan evident.
Potser no és casual la definició d’educador en clau d’humor (recollida i difosa per
internet per Pat Meheney. 2006):
“Especie en vías de evolución,
proveniente del cruce de otras especies
del tipo “buenus personus”, “religiosus
con proyectus” y “ayudemus raudus”. Es
de las pocas especies que llega a
solaparse en el tiempo y el espacio con
sus antecesores creando una lucha por
la supervivencia en el entorno, que
todavía está en su pleno apogeo.
Su plena evolución como especie única
se ve debilitada a veces por la aparición,
en algunos momentos, de especímenes
del género “qué coñus estudiamos” y
otros más conocidos como los “dónde me
he metiu” y agravada por la aparición de
otros depredadores cercanos que se
disputan la escala evolutiva, véase
celadores, marujas voluntariosas, integradores sociales y otros especímenes.
Muchos científicos (creemos que al menos
2 de ellos) aseguran que el eslabón
perdido proviene del conocido “homus
habilitadus”. Es una especie que se junta
para su supervivencia en lugares
conocidos como CEESC siglas de Con
Esperanza Esperamos Seguir Cobrando,
donde algunos despistados se reúnen
para poder ser criticados por los que no
lo hacen. Cree la sabiduría popular que
es una forma de prepararse para
fortalecerse ante las duras pruebas que
les esperan…”
Qualsevol semblança amb la realitat és
pura coincidència?
Allò que de debò és real és que qualsevol
viatge històric exigeix una actitud de molta
i rigorosa observació i d’escolta, com la
que ens planteja Maite Marzo en la seva
recerca, en la que ha combinat com a
disseny de la investigació una exhaustiva
exploració de fonts bibliogràfiques i un
estudi quantitatiu avalat per un qüestionari administrat a 600 educadores i educadors socials dels recursos residencials de
Barcelona i província, obtenint com a resultat final una descripció del procés de
❙ 139
Publicacions
44 Educació Social
professionalització dels educadors socials als centres residencials així com una
anàlisi detallada de les funcions que els
són encomanades.
Com a conseqüència, el nostre compromís
professional haurà de ser el d’aproparnos a les variables que configuren el perquè, el què i el com educar als centres i
continuar aprofundint en la definició dels
millors models tècnics i de les bones pràctiques.
Tot recollint les propostes plantejades
per l’autora, refermo que l’educador social exerceix la seva professió en la mesura
que possibilita el dret d’educació a la
ciutadania. I en els centres ho fa, a més,
substituint i/o complementant funcions
assistencials i afectives de les famílies
amb les que les nenes, nens i joves atesos
als centres no hi poden viure.
Un encàrrec difícil al qual administracions, contractants, formadors i Col·legi
Professional i els mateixos educadors i
educadores hem de dedicar majors esforços. Un compromís explícit de present i de
futur que no podem defugir: La necessària implementació dels drets de protecció definits a la Convenció dels drets de
l’Infant de la qual ja hem celebrat el 20è
Aniversari.
Araceli Lázaro
140 ❙