ASTRONOMIA QUÈ ÉS L'ASTRONOMIA?

ASTRONOMIA
QUÈ ÉS L'ASTRONOMIA?
L'astronomia és la ciència que investiga els planetes i els fenòmens de l'univers. Millor dit, estudia els astres,
perquè també investiga els estels, el sol, els satèl·lits, els asteroides, els meteorits i tot el que es troba més
enllà dels límits del planeta Terra.
L'ORIGEN DE L'UNIVERS
Tots els experiments dels astrònoms han demostrat una possible teoria, el Big Bang, l'origen de l'univers.
Aquesta teoria diu que, quan es va produir una gran explosió en el buit etern, es va formar l'univers. Quan es
dilatà i refredà, va arribar a l'estat actual. Però durant aquest període de refredament, les temperatures eren
encara tan altes que es produïen constantment explosions nuclears. També es produïen nebuloses, que
formaren les estrelles. Així s'anaren formant tots els cossos, incloses les galàxies i els sistemes solars. Però tot
organitzadament, l'univers estava ple de galàxies, les galàxies estaven formades per estrelles i per sistemes
solars, i els sistemes solars per un una estrella central i planetes que li donen voltes.
2
ELS PLANETES
DEL SISTEMA SOLAR
MERCURI
Aquest és el planeta més proper al Sol. La seva temperatura mitjana està entre els −170ºC fins als 430ºC. Està
a 57900000 Km del Sol. Massa: 0,055 vegades la massa terrestre. Volum: 0,056 vegades el volum terrestre.
Diàmetre: 4878 Km. Densitat mitjana: 5,42 g/cm3.
SATÈL·LITS: Mercuri no té satèl·lits.
VENUS
Aquest és el segon planeta més proper a Sol. La seva temperatura mitjana és de 464ºC. Està a 108200000 Km
del Sol. Massa: 0,81 vegades la massa terrestre. Volum: 0'86 vegades el volum terrestre. Diàmetre: 12103
Km. Densitat mitjana: 5,25.
SATÈL·LITS: Venus no té satèl·lits.
3
LA TERRA
Aquest és el tercer planeta més proper al Sol. La seva temperatura mitjana és de 15ºC. Està a 29790000 Km
del Sol. Massa: 1. Volum: 1. Diàmetre:12756 Km. Densitat mitjana: 5,52.
SATÈL·LITS: Lluna
MART
1
Aquest és el quart planeta més proper al Sol. La seva temperatura mitjana és de −40ºC. Està a 227900000 Km
del Sol. Massa:0,11 vegades la massa terrestre. Volum: 0,15 vegades el volum terrestre. Diàmetre: 6786 Km.
Densitat mitjana: 3,94 g/cm3.
SATÈL·LITS: Fobos i Deimos.
JÚPITER
Aquest és el cinquè planeta més proper al Sol. La seva temperatura mitjana és de −120ºC. Està a 778300000
Km del Sol. Massa:318 vegades la massa terrestre. Volum: 1323 vegades el volum terrestre. Diàmetre:142984
Km. Densitat mitjana:1,33 g/cm3. Nombre d'anells: 1
SATÈL·LITS: Metis, Adrastea, Amaltea, Tebes, Ió, Europa, Ganimedes, Cal·listo, Leda, Himàlia, Lisitea,
Elara, Ananke, Carme, Pasifae i Sínope.
4
SATURN
Aquest és el quart planeta més llunyà del Sol. La seva temperatura mitjana és de −180ºC. Està a 1427000000
Km del Sol. Massa: 95,18 vegades la massa terrestre. Volum: 744 vegades el volum terrestre.
Diàmetre:120536 Km. Densitat mitjana: 0,69 g/cm3. Nombre d'anells: 7.
SATÈL·LITS: Pan, Atles, Prometeu, Pandora, Espimeteu, Janus, Mimes, Encelade, Tetis, Telesto, Calipso,
Dione, Elena, Rea, Tità , Hiperió, Japet i Febe.
URÀ
Aquest és el tercer planeta més llunyà del Sol. La seva temperatura mitjana és de −210ºC. Està a 2869600000
Km del Sol. Massa: 14,5 vegades la massa terrestre. Volum: 67 vegades el volum terrestre. Diàmetre: 51118
Km. Densitat mitjana: 1,27 g/cm3. Nombre d'anells: 11.
SATÈL·LITS: Cordèlia, Ofèlia, Blanca, Cressida, Desdèmona, Julieta, Pertia, Rosalinda, Belinda, Puck,
Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó.
NEPTÚ
Aquest és el segon planeta més llunyà del Sol. La seva temperatura mitjana és de −220ºC. Està a 4496600000
Km del Sol. Massa: 17,4 vegades la massa terrestre. Volum: 57
Vegades el volum terrestre. Diàmetre: 49528 Km. Densitat mitjana: 1,71 g/cm3. Nombre D'anells: 4.
SATÈL·LITS: Naiad, Thalassa, Despina, Galatea, Làrissa, Proteu, Tritó i Nereida.
5
PLUTÓ
Aquest és el planeta més llunyà del Sol. La seva temperatura mitjana és de −220ºC. Està a 5900000000 Km
del Sol. Massa: 0,0022 vegades la massa terrestre. Volum: Desconegut. Diàmetre: 23000 Km. Densitat
mitjana: 2,03 g/cm3.
2
SATÈL·LITS: Caront.
OBSERVACIONS: MOLTS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR TENEN NOMS D'ANTICS DEUS.
PLANETES INTERIORS E EXTERIORS
PLANETES INTERIORS
Són aquells rocosos que es troben més prop del Sol. Els planetes interiors són: Mercuri, Venus, la Terra i
Mart.
PLANETES EXTERIORS
Són aquells gegants de gas que es troben a més distància del Sol. Els planetes exteriors són: Júpiter, Saturn,
Urà i Neptú. Plutó no pertany a aquests, ja que és sòlid i petit.
6
EL SOL
QUE ÉS EL SOL?
El Sol és l'estrella que hi ha al centre del Sistema Solar. La seva edat és d'uns 5000 milions d'anys i continuarà
brillant com fins ara durant uns 5000 milions d'anys més. Té un diàmetre d'1'4 milions de km. És format quasi
per hidrogen i heli. En el nucli del Sol, l'hidrogen es converteix en heli per fusió nuclear, un procés en el qual
es desprèn molta energia. Des del nucli, l'energia viatja a través de les zones convectives i radioactives, arriba
a la fotosfera i abandona el Sol en forma de llum i calor. Molt sovint, sobre la fotosfera hi ha taques fosques,
àrees relativament fredes que s'anomenen taques solars; generalment apareixen en parells o grups, i es pensa
que són causades per camps magnètics.
TAULA DE PROPIETATS
Edat aproximada (Milers de milions d'anys)
Tipus d'estrella
Massa (Terra=1)
Diàmetre equatorial (Km)
Densitat mitjana (g/cm3)
Magnitud aparent
Magnitud absoluta
Lluminositat (Milions de milers de milions de megavats)
Temperatura mitjana de la superfície (ºC)
Temperatura mitjana del nucli (ºC)
Distància mitjana a la Terra (Km)
Període de rotació polar (Dies terrestres)
Període de rotació equatorial (Dies terrestres)
4'6
Groga de la seqüència principal
332946
1392000
1,41
−26,7
4,83
390
5500
15000000
149600000
35
25
7
ESTRELLES
3
QUÈ ÉS UNA ÉSTRELLA?
Les estrelles són cossos de gas calent i lluminós que es formen en les nebuloses. Varien molt quant a
dimensions, massa i temperatura. El color d'una estrella ve determinat per la seva temperatura: Les més
calentes són blaves i les més fredes, vermelles. L'energia emesa per una estrella brillant es produeix per fusió
nuclear en el centre de l'estrella. La brillantor d'una estrella es mesura en magnituds: Com més brillant és una
estrella, més baixa és la seva magnitud. La llum emesa per una estrella es pot descompondre, donant lloc a un
espectre que conté una sèrie de línies obscures (Línies d'absorció).
TIPUS D'ESTRELLES
Existeixen dos tipus d'estrelles, les petites i les pesants. La vida d'una estrella petita és la següent:
−Nebulosa
−Protoestrella (Durada: Centenars d'anys)
−Estrella de la seqüència principal (Durada: 10 milions d'anys)
−Gegant vermella (Durada: 100 milions d'anys)
−Nebuloses (Durada: 35000 anys)
−Nana blanca
−Nana blanca refredant−se
−Nana negra
8
La vida d'una estrella pesant és la mateixa fins a la seqüència principal, on es determina el futur de l'estrella:
−Nebulosa
−Protoestrella (Durada: Centenars de milers d'anys)
−Estrella de la seqüència principal (Durada: 10 milions d'anys)
−Supergegant vermella (Durada: 4 milions d'anys)
−Supernova (Durada visible: 1−2 anys)
−Estrella de neutrons
−Forat negre
ALTRES COSSOS DEL SISTEMA SOLAR
ASTEROIDES, COMETES I METEOROIDES
Els asteroides, els cometes i els meteoroides són els residus que queden de la nebulosa a partir de la qual es va
4
formar el Sistema Solar fa 4000 milions d'anys. Els asteroides són cossos rocosos de quasi 1000 Km de
diàmetre, encara que la majoria són molt més petits.
Els cometes es componen d'una mescla de gasos congelats i pols, i tenen pocs Km de diàmetre. Es formen del
núvol d'Oort, que es creu que envolta el Sistema Solar.
9
Ocasionalment, un cometa se separa del núvol d'Oort i comença una òrbita al voltant del Sol en una trajectòria
llarga i el·líptica. A mesura que el cometa s'aproxima al Sol, la seva superfície es va evaporant a causa de les
altes temperatures i produeix una cabellera o coma brillant, una cua de gas i una cua de pols.
Els meteoroides són petits trossos de pedra, o ferro i pedra, normalment restes d'asteroides o cometes. Si un
meteoroide entra en l'escorça de la Terra es produeix una fricció que l'escalfa i apareix com una traça brillant
de llum anomenada meteor o estel fugaç. Els pocs meteoroides que són prou grans per arribar a la superfície
de la Terra s'anomenen meteorits.
ESTRELLES DE NEUTRONS I FORATS NEGRES
Les estrelles de neutrons i els forats negres es formen a partir dels nuclis estel·lars que queden després que una
estrella hagi explotat com a supernova. Si la resta del nucli té una massa entre una vegada i mitja i tres
vegades la del Sol, es contrau i forma un forat negre. Les estrelles de neutrons tenen un diàmetre típic de 10
Km, i són constituïdes gairebé íntegrament per unes partícules subatòmiques que s'anomenen neutrons. Els
forats negres es caracteritzen per la seva força gravitatòria extremadament forta, tant potent que ni tan sols la
llum no pot escapar−se'n.
10
INDEX
ASTRONOMIA
QUE ÉS L'ASTRONOMIA?−−−−−−−−−−2
L'ORIGEN DE L'UNIVERS−−−−−−−−−−−2
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
MERCURI−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−3
VENUS−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−3
LA TERRA−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−4
MART−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−4
JÚPITER−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−4
SATURN−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−5
URÀ−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−5
5
NEPTÚ−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−5
PLUTÓ−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−6
PLANETES INTERIORS I EXTERIORS
PLANETES INTERIORS−−−−−−−−−−−6
PLANETES EXTERIORS−−−−−−−−−−6
EL SOL
QUE ÉS EL SOL?−−−−−−−−−−−−−−−−−−−7
TAULA DE PROPIETATS−−−−−−−−−7
1
ESTRELLES
QUE ÉS UNA ESTRELLA?−−−−−−8
TIPUS D'ESTRELLES−−−−−−−−−−−−8
ALTRES COSSOS DEL SISTEMA SOLAR
ASTEROIDES, COMETES
I METEOROIDES−−−−−−−−−−−−−−−−9
ESTRELLES DE
NEUTRONS I
FORATS NEGRES−−−−−−−−−−−−−−10
1 BIS
BIBLIOGRAFIA
LLIBRES−−DICCIONARI VISUAL ALTEA DE L'UNIVERS
−GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA
CD−−ENCICLOPEDIA DEL UNIVERSO
ANAYA INTERACTIVA.
11
6