52.CATALOGO.MEMORIA.PARTE 5

Anuncio
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ELEMENTOS CON INTERÉS ARQUEOLÓGICO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
3
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
AQ1
CLAVE
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
CRONOLOGÍA
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
CARRER MAJOR
Indeterminada
Benifaió (Ribera Alta)
Polígono
Parcela
PARTIDA O BARRIO
RÉGIMEN URBANÍSTICO
Urbano
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
JUSTIFICACIÓN
DIRECTRICES PARTICULARES
PI (Protección Integral)
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones
superficiales y subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio e
investigación de toda clase de restos históricos, así como de los
elementos geológicos con ellos relacionados. Caso de realizarse
movimientos de tierras o actuaciones arqueológicas, deberán ser
autorizadas por la Dirección General de Patrimonio Cultural
Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
Se establece un Área de Vigilancia Arqueológica englobada dentro
del perímetro de protección de la Declaración de Entorno del B.I.C
de la Torre de Benifaió-Casa Senyorial.
Uso urbano, en el centro de la población de Benifaió.
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721977
UTM Y
4351558
ALTITUD
27 m.s.n.m.
RÉGIMEN JURÍDICO Y OTROS DATOS DE INTERÉS
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
CRONOLOGÍA
PERÍODO
NOTICIAS HISTÓRICAS
FUENTES DOCUMENTALES
Urbano
Contemporánea
Indeterminada.
Indeterminado.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
1
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
Calle Mayor o Carrer Major de la población de Benifaió. Cuenta con edificios del s. XIX y anteriores. En
2011 se llevó a cabo un seguimiento arqueológico para las obras de desmonte del pavimento, según la
ficha actual de la DGPA. Muy próxima a la Torre de Benifaió y a la Casa Senyorial. No se documentaron
restos arqueológicos durante los trabajos arqueológicos. Solamente materiales adscritos a época
contemporánea.
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
ESTADO DE CONSERVACIÓN
PRESCRIPCIONES DE MEJORA
Óptimo. Urbanización.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
PAISAJE
UNIDAD DE PAISAJE
OBJETIVOS DE CALIDAD PAISAJÍSTICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
REFERENCIA
-
-
2
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
3
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
4
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
AQ2
CLAVE
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
CRONOLOGÍA
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
RÉGIMEN URBANÍSTICO
ELS PEDRENYALS
Indeterminada
Benifaió (Ribera Alta)
15
Polígono
Els Pedrenyals
Parcela
254
Rústico
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
JUSTIFICACIÓN
DIRECTRICES PARTICULARES
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
PI (Protección Integral)
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones
superficiales y subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio e
investigación de toda clase de restos históricos, así como de los
elementos geológicos con ellos relacionados. Caso de realizarse
movimientos de tierras o actuaciones arqueológicas, deberán ser
autorizadas por la Dirección General de Patrimonio Cultural
Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
Se establece un Área de Vigilancia Arqueológica adecuada al
entorno y a la dispersión de materiales arqueológicos alrededor del
perímetro del yacimiento.
Zona de monte bajo, muy próxima a urbanización y bancales.
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
717173
UTM Y
4352446
ALTITUD
112 m.s.n.m.
RÉGIMEN JURÍDICO Y OTROS DATOS DE INTERÉS
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
CRONOLOGÍA
PERÍODO
NOTICIAS HISTÓRICAS
FUENTES DOCUMENTALES
Cantera
Romana
Indeterminada
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
5
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
Afloramiento de piedra natural con marcas de extracción de sillares. Se encuentra al sur de la urbanización
Pla de les Clotxes, a escasos metros del término municipal de Alfarp.
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
ESTADO DE CONSERVACIÓN
PRESCRIPCIONES DE MEJORA
Indeterminado. Erosión.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
PAISAJE
UNIDAD DE PAISAJE
OBJETIVOS DE CALIDAD PAISAJÍSTICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
REFERENCIA
-
-
6
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
7
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
8
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
AQ3
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
FONT DE MUSSA
Romana
Benifaió (Ribera Alta)
Polígono
Partida de la Font de Mussa
Rústico
DENOMINACIÓN
CRONOLOGÍA
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
RÉGIMEN URBANÍSTICO
Parcela
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
JUSTIFICACIÓN
DIRECTRICES PARTICULARES
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
PI (Protección Integral)
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones
superficiales y subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio e
investigación de toda clase de restos históricos, así como de los
elementos geológicos con ellos relacionados. Caso de realizarse
movimientos de tierras o actuaciones arqueológicas, deberán ser
autorizadas por la Dirección General de Patrimonio Cultural
Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
Se establece un Área de Vigilancia Arqueológica adecuada al
entorno y a la dispersión de materiales arqueológicos alrededor del
perímetro del yacimiento.
Intersección entre carretera Benifaió-Alfarp con la Acequia Real
del Júcar.
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
717950
UTM Y
4351713
ALTITUD
22 m.s.n.m.
RÉGIMEN JURÍDICO Y OTROS DATOS DE INTERÉS
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
CRONOLOGÍA
PERÍODO
NOTICIAS HISTÓRICAS
FUENTES DOCUMENTALES
Fuente
Romana
Indeterminada
1922, aparición de una ara de piedra en las inmediaciones del
abrevadero de la Font de Mussa, ara que hace referencia al
culto a Mitra
GÓMEZ SERRANO, N.P. 1922. Estaciones arqueológicas. El
Mithreum de la Fuente de Muza, en Benifayó de Espioca.
Diario de Valencia, 6-8-1922.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
9
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
Justo debajo de lo que hoy ocupa el promontorio del puente de la carretera CV-520 en su cruce con la
Acequia Real del Júcar existía una fuente con una balsa que vertía por medio de un caño a un abrevadero
triangular, la Font de Mussa, todo hoy desaparecido. En las inmediaciones de esta fuente, justo enfrente
del abrevadero, se halló en 1922 un ara de piedra con la inscripción latina INVICTO MITHRAE LUCANUS
SER, cuyo hallazgo anuncia N.P. Gómez Serrano en una noticia el 6 de agosto de dicho año en el Diario
de Valencia. Muy cerca de este punto, Gómez Serrano, habla del hallazgo de unas estructuras
subterráneas y de un pozo con restos orgánico. Además habla de la aparición en superficie de mucha
cerámica romana, de tégulas, monedas y numerosas teselas, entre otros. Con todo esto, interpreta la
existencia de un lugar subterráneo de culto a Mitra (Mithreum), sito en las proximidades de la Font de
Mussa y de lo que por aquel entonces era el camino de Benifaió a Alfarp.
Gómez Serrano ya apunta la posibilidad de la existencia de una villa romana en la zona, lo que se constató
con las excavaciones motivadas por el trazado del gas a principios de este siglo varios centenares de
metros más al Este, que dieron a conocer lo que se conoce como la Villa Romana de la Font de Mussa.
Por su cercanía con este yacimiento, podría tratarse del mismo yacimiento.
En la actualidad, la zona donde estaba la Font de Mussa está totalmente transformada; la fuente está bajo
la terraza del puente de la carretera y las zonas adyacentes han sufrido fuertes transformaciones
agrícolas.
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
Ara de piedra con inscripción INVICTO MITHRAE LUCANUS SER
Museo de Bellas Artes San Pío V
ESTADO DE CONSERVACIÓN
PRESCRIPCIONES DE MEJORA
Pésimo, profunda trasformación.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
PAISAJE
UNIDAD DE PAISAJE
OBJETIVOS DE CALIDAD PAISAJÍSTICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
REFERENCIA
-
-
10
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/10.000
11
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
12
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
AQ4
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
CRONOLOGÍA
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
RÉGIMEN URBANÍSTICO
LA GAMASETA
Indeterminada
Benifaió (Ribera Alta)
Polígono
4
Xéxena
Rústico
Parcela
406-407
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
JUSTIFICACIÓN
DIRECTRICES PARTICULARES
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
PI (Protección Integral)
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones superficiales y
subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio e investigación de toda
clase de restos históricos, así como de los elementos geológicos con ellos
relacionados. Caso de realizarse movimientos de tierras o actuaciones
arqueológicas, deberán ser autorizadas por la Dirección General de
Patrimonio Cultural Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
Se establece un Área de Vigilancia Arqueológica adecuada al entorno y a la
dispersión de materiales arqueológicos alrededor del perímetro del
yacimiento.
Cultivo de naranjos.
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
720949
UTM Y
4352412
ALTITUD
13 m.s.n.m.
RÉGIMEN JURÍDICO Y OTROS DATOS DE INTERÉS
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
CRONOLOGÍA
PERÍODO
NOTICIAS HISTÓRICAS
FUENTES DOCUMENTALES
Dispersión de materiales.
Ibérico
Indeterminada
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
13
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
Se trata de un bancal de naranjos con cerámica en superficie pero sin estructuras conservadas. Se ubica en la partida
de Xéxena, muy próximo al camino de la Gamaseta, al NO del núcleo urbano de Benifaió, en la intersección entre el
trazado del AVE y el Camí del Passet. En 2006 se prospectó, hallándose cerámica ibérica. Se interpretó como un lugar
de habitación, pero no se llegaron a ver estructuras. Actualmente sigue apareciendo cerámica ibérica en superficie y
también algún fragmento de cerámica medieval.
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
Núcleo de sílex
Cerámica ibérica clase A
ESTADO DE CONSERVACIÓN
PRESCRIPCIONES DE MEJORA
Pésimo. Peligro de transformaciones agrícolas.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
PAISAJE
UNIDAD DE PAISAJE
OBJETIVOS DE CALIDAD PAISAJÍSTICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
REFERENCIA
-
-
14
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
15
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
16
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
AQ5
CLAVE
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
CRONOLOGÍA
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
RÉGIMEN URBANÍSTICO
TORRE DE BENIFAIÓ Y CASA SEÑORIAL
XII-XIII
Benifaíó
Polígono
Casco urbano
Parcela
Plaza Mayor
Urbano
20178
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
JUSTIFICACIÓN
PI (Protección Integral)
Bien de Interés Cultural (BIC). Declarado Monumento con entorno de
protección en ámbito urbano.
El Art. 2 de la Ley 4/1998, de 11 de junio del Patrimonio Cultural Valenciano,
establece que los BIC valenciano son aquellos que por sus características
singulares y relevancia para el patrimonio cultural son objeto de las
especiales medidas de protección, divulgación y fomento que se derivan de
su declaración como tales.
El Art. 26 de la Ley 4/1998, de 11 junio de Patrimonio Cultural Valenciano,
establece las clases de Bienes de Interés Cultural Valenciano, declarando
como Monumento, las realizaciones arquitectónicas o de ingeniería y las
obras de escultura colosal.
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones superficiales y
subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio e investigación de toda
clase de restos históricos, así como de los elementos geológicos con ellos
relacionados. Caso de realizarse movimientos de tierras o actuaciones
arqueológicas, deberán ser autorizadas por la Dirección General de
Patrimonio Cultural Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
DIRECTRICES PARTICULARES
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
Se establece el preceptivo Entorno de Protección Arqueológica coincidente
con la declaración de entorno, publicada el 20 de Abril de 2007 por el
Ministerio (BOE 20.04.2007). Se recoge, por tanto, el bien inmueble y su
entorno de actuación que se estarán a lo dispuesto en el Capítulo III,
secciones 1ª y 2ª de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural
Valenciano.
Núcleo Urbano
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721918
UTM Y
4351563
ALTITUD
25 m.s.n.m.
RÉGIMEN JURÍDICO Y OTROS DATOS DE INTERÉS
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
17
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
CRONOLOGÍA
PERÍODO
NOTICIAS HISTÓRICAS
FUENTES DOCUMENTALES
Núcleo urbano.
Medieval islámico
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
La Torre de la Plaça o de Benifaió, como normalmente se conoce, es una torre de vigilancia y defensa islámica,
edificada en época almohade (ss.XII-XIII). Originalmente estaba exenta; es de planta cuadrada, más ancha en su base
que en la terraza. Tiene cuatro plantas y una altura total de 22,8 m desde la base hasta las almenas. Fue fabricada con
tapial de piedra para los muros exteriores, utilizando cajones de encofrado de dos codos islámicos o ma'muni.
Probablemente formaba parte del sistema de defensa de la ciudad de Valencia y entorno a ella habría una alquería,
como solía ser frecuente, que podría ser la de Beniayhó que nombra Jaime I en el Llibre dels Fets.
En el s. XVII se edifica también a la plaza y adosado a la torre el Palau de els Falcó de Beloachaga, barones de
Benifaió, que se anexionan la torre para formar un palacio fortificado. Posteriormente, la torre fue utilizada como granero
y palomar. En el s. XIX el ayuntamiento compra la casa señorial y se instala allí la sede municipal. La torre estaba oculta
tras edificaciones posteriores y en 1978 se reforma el Ayuntamiento y se libera por todas sus caras excepto por la de la
casa señorial. En 1994 se presenta un proyecto de restauración del edifico, llevándose a cabo un excavación
arqueológica en la que aparecieron abundantes restos de época almohade, bajo medieval y moderna.
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
Cerámica almohade, medieval cristiana y moderna.
Clavos, agujas de pelo, dedales, anillo, hebilla,
Peine y cuenta de collar de madera almohade. Dirhem almohade, diners de Jaime I
S.I.P. y colección museográfica en la misma Torre (Museu de la Torre)
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Óptimo. Restaurada.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
PAISAJE
UNIDAD DE PAISAJE
OBJETIVOS DE CALIDAD PAISAJÍSTICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
REFERENCIA
-
-
18
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/2500
19
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
20
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
AQ6
CLAVE
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
CRONOLOGÍA
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
RÉGIMEN URBANÍSTICO
TORRE MUSSA
Medieval islámico
Benifaió
Polígono
4
Torre de Mussa
Rústico
Parcela
299
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
JUSTIFICACIÓN
PI (Protección Integral)
Bien de Interés Cultural (BIC). Declarado Monumento con entorno de
protección en ámbito no urbano.
El Art. 2 de la Ley 4/1998, de 11 de junio del Patrimonio Cultural Valenciano,
establece que los BIC valenciano son aquellos que por sus características
singulares y relevancia para el patrimonio cultural son objeto de las
especiales medidas de protección, divulgación y fomento que se derivan de
su declaración como tales.
El Art. 26 de la Ley 4/1998, de 11 junio de Patrimonio Cultural Valenciano,
establece las clases de Bienes de Interés Cultural Valenciano, declarando
como Monumento, las realizaciones arquitectónicas o de ingeniería y las
obras de escultura colosal.
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones superficiales y
subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio e investigación de toda
clase de restos históricos, así como de los elementos geológicos con ellos
relacionados. Caso de realizarse movimientos de tierras o actuaciones
arqueológicas, deberán ser autorizadas por la Dirección General de
Patrimonio Cultural Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
DIRECTRICES PARTICULARES
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
Se establece el preceptivo Entorno de Protección Arqueológica coincidente
con la declaración de entorno, publicada el 5 de Agosto de 2005 por el
Ministerio (BOE 5.08.2005). Se recoge, por tanto, el bien inmueble y su
entorno de actuación que se estarán a lo dispuesto en el Capítulo III,
secciones 1ª y 2ª de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural
Valenciano.
Cultivos.
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721486
UTM Y
4352037
ALTITUD
16 m.s.n.m.
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
CRONOLOGÍA
PERÍODO
NOTICIAS HISTÓRICAS
FUENTES DOCUMENTALES
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
21
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
A escasos metros al Oeste de la población de Benifaió, al lado de la CV-520, a la derecha si se va hacia Alfarp, entre los
caminos Passet y de la Gamaseta, se alza la Torre de Mussa. Se trata de una torre exenta de planta cuadrada, de unos
10,2 metros de lado. Consta de un basamento ataludado de unos 3 metros de altura de hormigón y sobre este se alzan
los muros realizados con tapial con piedras, de 1,20 metros de grosor. Sobre este basamento se encuentra la puerta de
entrada, que está protegida por una ventana situada en la primera planta. Tiene otras dos plantas con cuatro ventanas
cada una de ellas. Los forjados serían de madera, aunque no se conservan, todavía son visibles las huellas del apoyo
en los muros de las viguetas. En el remate se conservan algunas almenas. Se conserva al interior un muro con tres
arcos, uno por planta, que divide en dos la planta de la torre, que alcanzaría una altura total de 15,2 metros. Según
Beltrán y López, se trata de una torre de defensa construida en torno al s. XII que formaría de la red de defensa de la
ciudad de Balansiya (Valencia). En la actualidad se pueden observar multitud de pequeños agujeros picados en los
muros de tapial del interior, lo que da cuenta de un posterior uso como palomar.
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
ESTADO DE CONSERVACIÓN
PRESCRIPCIONES DE MEJORA
Bueno.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
22
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/1500
23
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
24
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
AQ7
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
CRONOLOGÍA
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
VILLA ROMANA DE MUSSA
Romana
Benifaió
REFERENCIAL CATASTRAL
Polígono
PARTIDA O BARRIO
RÉGIMEN URBANÍSTICO
Font de Mussa
016
Parcela
221-391-392-388002-003-390-389388-222-230-223219-1-18-19-20-21
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
PI (Protección Integral)
BRL (Bien de Relevancia Local) – Espacio de Protección Arqueológica.
JUSTIFICACIÓN
Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la
Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del
Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).
DIRECTRICES PARTICULARES
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones superficiales y
subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio e investigación de toda
clase de restos históricos, así como de los elementos geológicos con ellos
relacionados. Caso de realizarse movimientos de tierras o actuaciones
arqueológicas, deberán ser autorizadas por la Dirección General de
Patrimonio Cultural Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
Se establece un Entorno de Protección adecuado al entorno y a la dispersión
de materiales arqueológicos alrededor del perímetro del yacimiento.
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
Uso agrícola, ganadero e industrial.
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721353
UTM Y
4351244
ALTITUD
28 m.s.n.m.
RÉGIMEN JURÍDICO Y OTROS DATOS DE INTERÉS
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
CRONOLOGÍA
PERÍODO
NOTICIAS HISTÓRICAS
FUENTES DOCUMENTALES
Villa romana.
Romano.
s. II-III d.C.
Bajoimperial
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
25
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
Existen noticias de la aparición frecuente de elementos romanos por la zona, especialmente cuando se llevaron a cabo
transformaciones agrícolas, como la inscripción en una estela dedicada a Mitra, que apareció en el yacimiento de la Font
de Mussa, muy cercano al que nos ocupa. En 1989 se lleva a cabo una excavación de urgencia dirigida por C. Camps
que deja ver la planta de esta villa romana. Posteriormente, durante los procesos de canalización del Gas Natural
llevados a cabo en 2001, se llevó a cabo un seguimiento arqueológico de las obras, fruto del cual se halló uno de los
mosaicos romanos más importantes de nuestra geografía, no tanto por la factura, si no por la temática, los orígenes de
Roma, tema poco usual en Hispania. La excavación fue dirigida por M. Raga y finalizó en enero de 2002. El mosaico fue
extraído, consolidado y restaurado por T. Pasíes del S.I.P., lugar en el que se conserva y se expone actualmente.
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
Sílex
Común romana, de mesa y cocina, TS.
Sillares
Teselas, Mosaico (Conservado en SIP).
ESTADO DE CONSERVACIÓN
PRESCRIPCIONES DE MEJORA
Malo. Peligro transformaciones agrícolas.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
PAISAJE
UNIDAD DE PAISAJE
OBJETIVOS DE CALIDAD PAISAJÍSTICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
REFERENCIA
-
-
26
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
27
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
28
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
AQ8
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
CRONOLOGÍA
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
RÉGIMEN URBANÍSTICO
POSIBLE NECRÓPOLIS
Indeterminada.
Benifaió
Polígono
16
Font de Mussa
Rústico
Parcela
214, 274, 275
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
JUSTIFICACIÓN
DIRECTRICES PARTICULARES
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
PI (Protección Integral)
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones superficiales y
subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio e investigación de toda
clase de restos históricos, así como de los elementos geológicos con ellos
relacionados. Caso de realizarse movimientos de tierras o actuaciones
arqueológicas, deberán ser autorizadas por la Dirección General de
Patrimonio Cultural Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
Se establece un Área de Vigilancia Arqueológica adecuada al entorno y a la
dispersión de materiales arqueológicos alrededor del perímetro del
yacimiento.
Cultivos de frutales
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
720945
UTM Y
4351660
ALTITUD
23 m.s.n.m.
RÉGIMEN JURÍDICO Y OTROS DATOS DE INTERÉS
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
CRONOLOGÍA
PERÍODO
NOTICIAS HISTÓRICAS
Dispersión de materiales.
Romano
1933. en un campo de C. Clérigues, cercano a la Font de Mussa, al
roturar campos aparecen sepulturas con ajuar y tégulas.
1955. en un campo de M. Beltrán, casi lindante con la Font de Mussa,
restos de inhumaciones con tégulas. (BELTRÁN, 1983).
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
29
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
Parcela de cultivo de frutales bastante rebajada, muy cercana a la Font de Mussa, que por el Este limita con la Acequia
Real del Júcar. En la prospección apareció abundante material romano, cerámica común y TS, así como fragmentos de
sílex. También aparecieron elementos de construcción como sillares y ladrillos macizos que podrían tener una
cronología romana. Existen noticias históricas de hallazgos de posibles enterramientos romanos muy cercanos a la Font
de Mussa (BELTRÁN, 1983, 61), esta parcela podría ser una de estas en las que aparecieron dichos restos.
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
Sílex, sillares.
Común romana, TS, ladrillos.
ESTADO DE CONSERVACIÓN
PRESCRIPCIONES DE MEJORA
Deficiente. Labores agrícolas intensas.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
PAISAJE
UNIDAD DE PAISAJE
OBJETIVOS DE CALIDAD PAISAJÍSTICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
REFERENCIA
Protección
30
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
31
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
32
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
AQ9
CLAVE
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
CRONOLOGÍA
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
RÉGIMEN URBANÍSTICO
POSIBLES SILOS
Indeterminada.
Benifaió
Polígono
16
Font de Mussa
Rústico
Parcela
428
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
JUSTIFICACIÓN
DIRECTRICES PARTICULARES
PI (Protección Integral)
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones superficiales y
subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio e investigación de toda
clase de restos históricos, así como de los elementos geológicos con ellos
relacionados. Caso de realizarse movimientos de tierras o actuaciones
arqueológicas, deberán ser autorizadas por la Dirección General de
Patrimonio Cultural Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
Se establece un Área de Vigilancia Arqueológica adecuada al entorno y a la
dispersión de materiales arqueológicos alrededor del perímetro del
yacimiento.
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
Agricultura regadío.
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
720865
UTM Y
4351604
ALTITUD
25 m.s.n.m.
RÉGIMEN JURÍDICO Y OTROS DATOS DE INTERÉS
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
CRONOLOGÍA
PERÍODO
NOTICIAS HISTÓRICAS
Indeterminada.
Indeterminada.
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
Según algunas noticias, en la zona próxima a la partida de la Paridera, aparecieron unos silos de supuesta adscripción
eneolítica. En nuestra prospección por la zona no hemos encontrado ningún resto arqueológico.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
33
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
ESTADO DE CONSERVACIÓN
PRESCRIPCIONES DE MEJORA
Deficiente. Labores agrícolas.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
PAISAJE
UNIDAD DE PAISAJE
OBJETIVOS DE CALIDAD PAISAJÍSTICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
REFERENCIA
Protección
34
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
35
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
36
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
AQ10
Elementos de Interés Arqueológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
VIA AUGUSTA
CRONOLOGÍA
Romana
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
Polígono
PARTIDA O BARRIO
CV-42
Parcela
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CATALOGACIÓN DEL YACIMIENTO
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral)
TIPO DE PROTECCIÓN DEL INMUEBLE
(BIC, BRL)
BRL (Bien de Relevancia Local) – Espacio de Protección
Arqueológica.
El art.46 de la Ley 4/1998, de 11 de Junio, del Patrimonio Cultural
Valenciano, establece que son Bienes de Relevancia Local todos
aquellos bienes inmuebles que, no reuniendo los valores
suficiente para justificar su declaración como bienes de interés
comunitario, destacan en el ámbito comarcal o local.
JUSTIFICACIÓN
DIRECTRICES PARTICULARES
Se permiten actuaciones arqueológicas, como prospecciones
superficiales y subterráneas, dirigidas al descubrimiento, estudio
e investigación de toda clase de restos históricos, así como de los
elementos geológicos con ellos relacionados. Caso de realizarse
movimientos de tierras o actuaciones arqueológicas, deberán ser
autorizadas por la Dirección General de Patrimonio Cultural
Valenciano de la Consellería de Cultura y Deportes.
Se establece un Entorno de Protección de 50 m a cada lado
alrededor del perímetro del yacimiento al tratarse de una
estructura lineal.
Actual CV-42
EDIFICACIÓN Y USO ACTUAL
USO PROPUESTO
LOCALIZACIÓN
UTM X
723003
722991
4351303
4348514
UTM Y
ALTITUD
038 m.s.n.m.
RÉGIMEN JURÍDICO Y OTROS DATOS DE INTERÉS
Bien de Relevancia Local (Genérico). Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de
la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano
(DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).
DATOS CULTURALES Y DOCUMENTALES
TIPO
Vía, calzada.
ADSCRIPCIÓN CULTURAL
Romana.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
37
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
CRONOLOGÍA
Indeterminada.
PERÍODO
Indeterminado.
NOTICIAS HISTÓRICAS
MOROTE BARBERÁ, J. G. 2002.: La Vía Augusta y otras calzadas en la
Comunidad Valenciana. Real Academia de Cultura Valenciana. Serie
arqueológica / Real Academia de Cultura Valenciana, nº 19, Valencia.
FUENTES DOCUMENTALES
“Plan director de recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat
Valenciana”. Consellería de Cultura, Educació i Ciència
DESCRIPCIÓN DEL YACIMIENTO
Se trataría de un tramo de la Vía Augusta que atraviesa el término municipal y que parece coincidir, según
el trazado propuesto por Morote (Morote, 2002), con la actual CV-42. El equipo técnico no encontró más
indicios sobre el trazado de la misma, al igual que la ausencia de noticias sobre la misma en la bibliografía
consultada. En este caso, las coordenadas UTM se corresponden con el inicio y fin del tramo de la Vía
Augusta desde su inicio cercano a la población de Almussafes hasta su fin, al SE del T.M. de Benifaió, en
la carretera de Benifaió-Algemesí, con un recorrido total de unos 2.850 metros de longitud.
DATOS DEL REGISTRO MATERIAL
LÍTICOS
CERÁMICOS
METÁLICOS
HUESOS
ESTRUCTURAS
OTROS
DEPOSITADOS EN
ESTADO DE CONSERVACIÓN
PRESCRIPCIONES DE MEJORA
Indeterminado. Alto riesgo por obras de pavimentación.
Vigilancia arqueológica y actuaciones controladas.
PAISAJE
UNIDAD DE PAISAJE
-
OBJETIVOS DE CALIDAD PAISAJÍSTICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
REFERENCIA
-
-
38
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
39
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
40
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ELEMENTOS CON INTERÉS ETNOLÓGICO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
4
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ET1
CLAVE
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
LLAVADOR MUNICIPAL
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1900
BENIFAIÓ
23194/03
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
Polígono
Parcela
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PA (Protección Ambiental)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Carrer de Vela
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
C/ Llavador
EDIFICIO E INSTALACIÓN
Parc Font de la Carrasca. Lavador
USO
Sense ús
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Bon estat
INTERVENCIONES RECIENTES
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca.1900
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
AIGUA - Fonts Públiques
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
722323
UTM Y
4351725
ALTITUD
15 m.s.n.m.
FUENTES DOCUMENTALES
- SELMA, S.: “Lavadero” a Enciclopedia Valenciana de Arqueologia Industrial. València, Diputació de València-AVAI,
1995
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
1
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN
El llavador és un espai públic que esdevingué en un lloc de sociabilitat femenina dins el marc d’una societat en procés
d’industrialització. L’aparició dels llavadors públics als municipis valencians pot centrar-se en el darrer terç del segle
XIX, generalitzant-se durant les primeres dècades del segle XX. Aquest conjunt es troba integrat dins una illa de cases,
motiu pel qual presenta dos accessos des de la via pública: el carrer de Vela i el carrer del Llavador. L’entrada des del
carrer de Vela es tanca amb un mur de rajola vista de fabricació industrial, damunt el qual es disposa una balustrada de
carreus. La porta d’accés està formada per un arc de carreus, la clau del qual presenta un escut heràldic, que
possiblement haja estat reaprofitat d’altra construcció existent. El conjunt del llavador presenta una tipologia prou
atípica pel que fa a aquest tipus de construccions, ja que la pila per a llavar es conforma per una gran basa circular
descoberta, partida al centre en dues meitats per un corredor cobert amb una estructura de pilars de rajola i coberta a
dues vessants, que és on estaven les dones que hi acodien a llavar la roba per estar a cobert i protegir-se de la pluja o
del sòl. Totes les lloses per a llavar la roba han estat substituïdes per plaques de pedra artificial. L’espai cobert se
sustenta amb vuit parells de pilars de rajola lluïts amb morter que sustenten una jàssera de fusta de secció
quadrangular. Damunt es disposen armadures de fusta atirantades amb una barra d’acer que s’uneixen en
perpendicular mitjançant uns cabirons que sustenten uns bardos ceràmics de fabricació industrial, que possiblement
substitueixen a antic entabacat de rajola com a conseqüència d’una intervenció prou recent. La coberta és de teula
àrab. El paviment d’aquest espai cobert està format per dos fileres de lloses de pedra que s’adossen a les piles de
llavar, mentre que l’espai central es de formigó
OTRAS DIRECTRICES
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
2
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
3
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
4
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ET2
CLAVE
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
ESTACIÓ DE RENFE, BENIFAIÓ-ALMUSSAFES. MOLL DE CÀRREGA
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1900
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
BENIFAIÓ
16151
PARTIDA O BARRIO
L'Estació
Polígono
Parcela
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PA (Protección Ambiental)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
Avda. Jaume I
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Bon estat
INTERVENCIONES RECIENTES
S'ha tancat un terç de la superfície que originàriament es trobava oberta
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca.1900
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
FERROCARRILS - Tallers, magatzems, etc
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721521
UTM Y
4351517
ALTITUD
23 m.s.n.m.
FUENTES DOCUMENTALES
- LLOP, J. L.: “Muelle de ferrocarril” a Enciclopedia Valenciana de Arqueologia Industrial. València, Diputació de
València, 1995
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
5
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN
Es tracta d’una explanada elevada que ocupa una superfície allargassada en paral•lel a les vies del ferrocarril que se
situa junt a les vies de càrrega i descàrrega de l’estació i que es troba a la mateixa alçada del piso o plataforma dels
bagons per a facilitar la manipulació de les mercaderies. La plataforma s’alça amb murs de maçoneria rejuntada, amb
les vores rematades per una filera de carreus. Tota la superfície es troba pavimentada amb rajols de ciment hidràulic.
En un dels costats podem apreciar que ha estat retallada la rampa que servia d’accés. Tot el moll es troba cobert amb
una coberta de dues vessants de planxes de fibrocement. Dos terços de l’espai es trobaven oberts, mentre que el terç
central es trobava tancat per un mur de rajola. Posteriorment es va tancar amb blocs de formigó un dels dos cosos
oberts, quedant actualment dos terços de la seua superfície tancats. Tota la coberta se sustenta amb 22 armadures
Polonceau construides amb perfils metal•lics units amb reblons. Més enllà dels punts de recolzament la coberta es
perllongava a ambdós costats servint de marquesina per a protegir els vehicles de càrrega que atracaven al moll.
Actualment la cara recaient a les vies del tren ha estat desmuntada. A l’espai obert se sustenta sobre pilars d’acer,
mentre que al magazem tancat ho fa sobre les parets de tancament que serveixen com a mur de càrrega. El magatzem
de mercaderies es troba tancat per murs de rajola vista aparellada al través, les façanes del qual disposen les
obertures de manera simètrica. Pel que fa als murs de càrrega s’obrin tres obertures d’accés a nivell del terra del moll
tancades amb fulles de fusta correderes, mentre que en la part superior, coincidint amb cadascun dels set trams de la
coberta, es disposen sengles finestres. Sobre les parets mitgeres únicament s’obri una porta centrada sobre l’eix,
damunt la qual hi ha un ampli finestral. Totes les obertures es troben allindades amb arcs rebaixats de rajola amb la
rosca ressaltada
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
6
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
7
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ET3
CLAVE
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
NAU INDUSTRIAL, PL. BLASCO IBÁNEZ 11
1932
BENIFAIÓ
19149/20
Polígono
PARTIDA O BARRIO
L'Estació
Parcela
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PA (Protección Ambiental)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Pl. Blasco Ibàñez
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Pl. Blasco Ibàñez
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
ESTADO DE CONSERVACIÓN
En ús
Regular
INTERVENCIONES RECIENTES
S'han alterat algunes obertures
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
.
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
. 1932
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
PATRIMONI INDUSTRIAL
CONJUNT I ELEMENTS ARQUITECTÒNICS VINCULATS AMB EL
SUBTIPO
PATROMONI INDUSTRIAL - Magatzems
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721875
UTM Y
4351197
ALTITUD
25 m.s.n.m.
FUENTES DOCUMENTALES
DESCRIPCIÓN
Aquesta nau industrial ocupa una parcel•la cantonera entre la plaça de Blasco Ibañez i el carrer de Sant Marcel•lí, i va
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
8
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ser construida l’any 1932 segons una inscripció sobre la llinda del finestral de la façana principal. Els murs perimetrals
són de maçoneria lluits amb morter de ciment, sobre els quals es recolza la coberta a dues vessants estructurada sobre
armadures belges fetes amb perfils metal•lics units amb rebles. Sobre aquestes armadures s’asenten biguetes de fusta,
sobre les quals es claven les planxes de fibrocement que conformen la coberta. Segons es pot observar en alguns
punts on s’ha perdut el revestiment, les llindes de les obertures están formades per biguetes de formigó armat. La
façana principal es remata amb un hastial graonat, amb la porta centrada sobre l’eix de simetria, damunt la qual s’obri
un finestral tripartit. A ambdós costats hi trobem sengles finestres. Recentment s’ha ampliat el pas de la porta principal,
així com s’ha obert altra porta a un dels costats, trencant-se així l’equilibri compositiu de la façana. La façana lateral
està rematada per un àmpit massís que oculta la vessant de la coberta, i es troba ressaltat al centre en forma d’hastial
graonat, ressaltant així l’eix central. Sembla que en origen les obertures es van plantejar partint d’aquest eix, tal i com
ho podem observar en les finestres que encara no han estat modificades, però intervencions posteriors han alterat la
composició original, obrint portes i variant la morfologia d’algunes de les finestres
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
9
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
10
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ET4
CLAVE
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
BAIXADOR DE FONT ALMAGUER TRENET
Ca.1955
BENIFAIÓ
Polígono
015
La Font de l'Almaguer
Parcela
85203
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PA (Protección Ambiental)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Camino Vecinal de Sollana a Catadau
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Camino Vecinal de Sollana a Catadau
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
ESTADO DE CONSERVACIÓN
INTERVENCIONES RECIENTES
En uso
Buen estado
No
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
SUBTIPO
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
FERROCARRILS - Estacions i baixadors
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
718667
UTM Y
4351950
ALTITUD
60 m.s.n.m.
FUENTES DOCUMENTALES
- AGUILAR, I.: Estaciones y ferrocarriles valencianos. València, Consell Valencià de Cultura, 1995. p. 83
DESCRIPCIÓN
Ens trobem davant un baixador format per un pavelló disposat en paral•lel a les vies. Se situa al terme de Benifaió en la
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
11
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
línia de ferrocarril de via estreta València-Villanueva de Castellón. Aquesta línia va començar a construir-se l’any 1891,
entrant en servei el tram fins a Picasssent el 1893 En 1895 la línia arribava fins a Alberic, però fins l’any 1915 no es
completaria el seu traçat fins a Villanueva de Castellón. Aquest baixador se situa en el tram comprés entre Picassent i
Alberic, tot i que aquesta edifici és posterior, possiblement construit a la dècada dels anys cinquanta del segle XX. La
planta del conjunt està formada per tres cossos adossats: El primer d’ells ocupa una superfície rectangular i està format
per un pòrtic amb tres arcs que s’obrin sobre l’andana, un dels quals ha estat posteriorment cegat. El costat estret que
està exempt presenta un altre arc, que també es troba cegat. La cara posterior és massissa. Les dues façanes es
rematem amb una potent cornisa motllurada que serveix de ràfec de la coberta, que és de teula àrab a una vessant.
Sobre un dels cantons s’sdossa un contrafort. Aquest pòrtic obert es conceb amb la finalitat de servir de resguard als
viatgers mentre esperen l’arribada del tren. Sobre l’altre dels costats estrets s’adossa un altre cos en sentit
perpendicular, i el costat que recau sobre l’andana es tanca amb un mur semicircular amb uns finestrals que serveixen
per a il•luminar l’interior, sobreeixint el seu volum sobre la resta del conjunt, tant en planta com en alçada. Es remata
també amb un potent ràfec motllurat sobre el qual s’asoma la coberta de teula àrab a dues vessants. Aquest cos es
destina a despatx de bitllets. En la part posterior, junt al despatx de bitllets s’adossa un altre cos amb coberta de teula
àrab a dues vessants i ràfec motllurat que serveix com a vivenda de l’encarregat de l’estació. Tots els murs estan lluits
amb morter de ciment i pintats. Aquest baixador respon a un model de construcció de baixadors propi de l’època en
que es construeix i respon als mateixos plànols que l’antic baixador de Sant Isidre al terme municipal de València i el de
Fuente del Jarro a Paterna
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
12
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
13
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ET5
CLAVE
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
PONT DE HUIT ULLS
s.XVIII-XIX
BENIFAIÓ
Polígono
Parcela
Venta de Huit Ulls
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
ESTADO DE CONSERVACIÓN
INTERVENCIONES RECIENTES
Via de servicio paralela a la autovía A-7
Puente bajo autovía
En uso
Bueno
Al hacer la autovía lo respetaron, reforzándolo con hormigón.
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
s. XVIII-XIX
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
AIGUA - Altres
SUBTIPO
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
719783
UTM Y
43527
ALTITUD
34 m.s.n.m
FUENTES DOCUMENTALES
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
14
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN
El Pont dels Huit Ulls o de Huit Ulls es el puente que se creó para que la carretera que iba a Valencia pudiese salvar el
barranco de Motorro o de Huit Ulls. Actualmente se encuentra bajo la autovía A7, realizando el mismo trabajo que
antaño. Este puente, como su nombre indica, consta de ocho ojos, ocho bóvedas de cañón realizadas con ladrillo
macizo, con una luz conservada de cerca de 4m y una flecha de unos 2m. En la construcción de la autovía, las ocho
bóvedas se integraron en la obra reforzándolas con hormigón, ya que su longitud era menor a la anchura de la A7. Este
Pont de Huit Ulls da nombre al pequeño barranco que atraviesa la carretera y también a la partida en la que también se
encontraba la Venta de Huit Ulls.
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
15
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
16
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ET6
CLAVE
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FESA DUAR SOBRE LA SÈQUIA REIAL DEL XÚQUER
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1945
BENIFAIÓ
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
Polígono
003
Parcela
103
Duar
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Séquia Reial del Xúquer
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Séquia Reial del Xúquer
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
ESTADO DE CONSERVACIÓN
INTERVENCIONES RECIENTES
En ús
Bon estat
No s'observen
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca.1945
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
AIGUA - Altres
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
720643
UTM Y
4352551
ALTITUD
21 m.s.n.m.
FUENTES DOCUMENTALES
- GUAL CAMARENA, M.: Estudio histórico-geográfico sobre la Acequia Real del Júcar. Valencia, Institución Alfonso El
Magnánimo, 1979 - GUINOT, E. (dir.): La Acequia Real del Júcar. Camins d’Aigua. El patrimonio hidráulico valenciano.
València, Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, 2000
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
17
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN
La Séquia Reial del Xúquer discorre des del terme d'Antella fins al terme d'Albal. La sea presa se situa en el riu Xúquer
mitjançant l'assut d'Antella, que deriva les aigües pel marge esquerra del mateix. Després de 51 Km., desguasa en la
séquia de Favara. En la història de la séquia es distingueixen dos trams clarament diferenciats: el primer, construit
entre 1258 i 1269 arriva fins al cano de Guadamar que salva el caixer del riu magre en el terme d'Algemesí, i el segon
es va construir entre 1767 i el 1801 per iniciativa del Duc d'Híjar, que és el que passa pel terme de Benifaió La caseta
de fesa és una tipologia de construcció vinculada a les infrastructures de reg d'una séquia. Consisteix en una xicoteta
edificació a cavall sobre el naixement d'una derivació de la séquia amb la finalitat de mantindre el control de l'aigua que
discorre per la derivació en les mateixes mans que detenten el control de la porta de la fesa. Per tant ens trobem
davant una construcció realitzada en sèrie al llarg del recorregut de la sèquia responent a uns models bàsics. Aquest
element va ser construit a ran de les obres de reconstrucció del caixer efectuades a la dècada dels anys quaranta del
segle XX. La fesa, que es troba sobre el caixer principal de la séquia, és una construcció de planta quadrangular
assentada sobre un sòcol de maçoneria rejuntada, damunt el qual s’alcen les parets de rajola. Els murs estan lluits amb
morter de ciment. Sobre un ràfec format per tres fileres de rajola s’assenta la coberta formada per quatre faldons de
teula àrab, on a la cumbrera trobem les restes d’un florò ceràmic. La porta d’accés s’obri sobre el costat opost a la
presa d’aigua
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
18
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
19
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ET7
CLAVE
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
DIPÒSIT D'AIGUA POTABLE, CAMÍ DE LA PARIDERA 02
Ca.1950
BENIFAIÓ
Polígono
016
Parcela
La Paridera
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
395
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PP (Protección Parcial)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
ESTADO DE CONSERVACIÓN
INTERVENCIONES RECIENTES
Camí de la Paridera
Camí de la Paridera
En ús
Bon estat
No s'observen
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca.1950
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
AIGUA - Dipòsits
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
720679
UTM Y
4351339
ALTITUD
33 m.s.n.m
FUENTES DOCUMENTALES
Trabajo de campo - Fuente oral
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
20
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN
Esta fuente se emplaza en la zona Oeste de la jurisdicción de Beniatjar, junto al elemento conocido como “El Pont dels
Moros”. Se localiza en el margen izquierdo del Barranc de La Punta. Cercana a la fuente hay una zona que ha sido
habilitada como espacio de ocio. El elemento es una pequeña cava que permite el afloramiento de agua hacia el
exterior a través de dos caños. El primero es una horadación en los materiales de la montaña y el segundo es un canal
metálico. El agua manada es aprovechada por una balsa localizada a escasos 100 metros al Norte. Con el objetivo de
poder prevenir los posibles derrumbes de la vertiente de la montaña en la que se localiza la fuente, esta fue reforzada,
recientemente, con piedra y cemento. Su estado de conservación es adecuado debido a las recientes intervenciones
realizadas en la zona
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
21
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
22
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ET8
CLAVE
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FUMERAL DE L'HORT DE MIRALLES
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1910
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
BENIFAIÓ
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
Polígono
016
Parcela
107
La Paridera
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral) / BRL (Bien de relevancia local)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Camí de la Paridera
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Camí de la Paridera
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
Sense ús
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Mal estat
INTERVENCIONES RECIENTES
No s'observen
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
Espacio etnológico de interés local
INCOACIÓN
Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley
DECLARACIÓN
5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley
4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm.
5.449 / 13/02/2007)
BRL (Genérico). Inmuebles que gozan de la consideración de Bienes de
Relevancia Local en virtud de lo establecido en la disposición adicional
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación
de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano. Esta
circunstancia no exime a los Ayuntamientos de reflejarlos en su
correspondiente Catálogo Municipal de Bienes y Esapcios Protegidos.
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca.1910
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
PATRIMONI INDUSTRIAL
CONJUNT I ELEMENTS ARQUITECTÒNICS VINCULATS AMB EL
SUBTIPO
PATRIMONI INDUSTRIAL – Xemenies
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
23
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
719970
UTM Y
4351072
ALTITUD
32 m.s.n.m.
FUENTES DOCUMENTALES
- BERROCAL RUIZ, P.: “Pozo a motor” a Enciclopedia Valenciana de Arqueologia Industrial. València, Institució Alfons
el Magnànim-AVAI, 1995 - MOLINA, R.: “Chimenea” a Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. València,
Institució Alfons el Magnànim-AVAI, 1995
DESCRIPCIÓN
Ens trobem davant un motor de reg pertanyent a una explotació citrícola privada que a més presenta un xalet per
residència temporal dels seus propietaris, dins el qual es troba integrat el fumeral. La presència d’un fumeral de rajola
ens indica que el vapor ha estat l’energia emprada per a moure la seua bomba i per aixó el fumeral servia per a
expulsar els fums i els gasos del procés de combustió. Seguint el model habitual de l’època, s’assenta sobre una base
quadrada, mentre que el canó, de forma tronco-cònica, per impedir per la part superior l’entrada d’aire fred i facilitar així
un corrent d’aire per inversió tèrmica, presenta secció octogonal. Els escasos repertoris ornamentals es concentren,
com és habitual al punt de transició entre la base quadrada i el tronc octogonal i al remat superior. Com a remat del cos
inferior es construeix una cornisa amb fileres de rajola A la part superior trobem una corona formada per diverses
motllures on s’eixampla la boca del fumeral. A més els angles del canó octogonal es remarquen amb peces de rajola
d'un color més rogenc, tal i com és habitual en alguns fumerals de la mateixa època. Segons informació oral dels seus
propietaris, aquest fumeral va ser construit cap a l’any 1910 per a traure aigua d’un pou que s’havia excavat. Com que
el pou disposava d’un cabal molt limitat, cap a 1920 es va fer un altra perforació que va traure més aigua, motiu pel
qual aquest fumeral es va reutilizar en el procés de destilació per a la producció d’aigua de roses, deixant d’emprar-se
unes dècades després
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
24
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
25
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
26
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ET9
CLAVE
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
MOTOR DE L'HORT DEL PREFACI
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1920
BENIFAIÓ
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
Polígono
PARTIDA O BARRIO
016
Parcela
102
La Paridera
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Camí de la Paridera
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Camí de la Paridera
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
En ús
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Bon estat
INTERVENCIONES RECIENTES
No s'observen
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca.1920
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
AIGUA - Altres
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
720015
UTM Y
4351065
ALTITUD
32 m.s.n.m.
FUENTES DOCUMENTALES
- BERROCAL RUIZ, P.: “Pozo a motor” a Enciclopedia Valenciana de Arqueologia Industrial. València, Institució Alfons
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
27
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
el Magnànim-AVAI, 1995
DESCRIPCIÓN
Ens trobem davant un motor de reg pertanyent a un hort de tarongers conegut com a Hort del Prefaci, que a més del
conjunt d’instal•lacions destinades a l’explotació agrícola, presenta un xalet per residència temporal dels seus
propietaris. El motor està format per una construcció de planta basilical formada per tres crugies perpendiculars a
façana, essent la central més ampla que les laterals. Els murs són de rajola arrebosada amb morter, amb sòcol,
motllures, embocadures de les obertures i cadenes cantoneres de rajola vista. El cos principal es ressalta lleugerament
sobre els laterals sobre la façana, presentant dos finestres i la porta d’entrada centrada. Es remata amb un frontó de
rajola aplantillada amb denticles, al timpan del qual s’obri un òcul rodò. Les embocadures de les obertures recaients a
la façana principal, de rajola vista, s’acompanyen amb els seus corresponents alfissos del mateix material. En aquesta
construcció, tot i que predominen elements del llenguatge clàssic, es barregen amb altres de menor importancia en el
conjunt de procedència medieval, com ara els alfissos que acompanyen les obertures. La façana lateral que queda
exempta, tot i presentar una composició ordenada amb tres finestres simètricament disposades, simplica el seu
repertori decoratiu, emprant únicament les cadenes cantoneres de rajola vista per emmarcar els llenços murals lluits
amb morter, i un àmpit de rajola que oculta el canaló de desguàs de la coberta. La coberta del cos principal és a dues
vessants, sostinguda per armadures de fusta angleses amb les bleles de perfils metàl•lics. Sobre aquesta estructura
s’asenten en perpendicular una sèrie de cabirons de fusta que suporten la teula alacantina. Per l’exterior els seus
faldons es perllonguen sobre la línia del mur sostinguts per tornapuntes de fusta, conformant un voladís o ràfec. La
coberta dels cossos laterals es recolza sobre una estructura de biguetes de fusta disposades en perpendicular sobre
els murs de càrrega, sobre les quals es disposen uns cabirons que reben la teula alacantina. Al seu interior els llenços
murals estan lluits i pintats de blanc i es revesteixen amb un sòcol de taulellets ceràmics blancs amb una lleugera
cenefa. Com sol ser habitual, al seu interior es troba el pou artesá i la maquinària per bombejar l’aigua del subsòl Al seu
exterior vegem la torreta per a la comesa elèctrica, prou remodelada. En la part posterior del motor hi ha una gran
bassa per a emmagatzemar l’aigua que treia el motor, amb la finalitat de distribuir-la convenientment per al reg de
l’explotació. Els pous a motor es van generalitzar ràpidament a partir de finals del segle XIX i primeries del XX, sobretot
en les àrees localitzades als voltants dels grans regadius històrics, com és el cas de l’Horta de València, o la Ribera del
Xúquer, influint entre altres factors, per la propaganda feta a exposicions realitzades en terres valencianes, l’objectiu de
les quals era donar a conèixer les noves tècniques que, en el camp agrícola, estaven ja sent utilitzades en altres zones
d’Espanya i de l’estranger
OTRAS DIRECTRICES
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
28
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
ESCALA 1/1000
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
29
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
ET10
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
DIPÒSIT D’AIGUA POTABLE, CAMÍ DE LA PARIDERA 1
Ca. 1945
BENIFAIÓ
Polígono
016
Parcela
La Paridera
202
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PP (Protección Parcial)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
Camí de la Paridera
Camí de la Paridera
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Bon estat
Sense ús
INTERVENCIONES RECIENTES
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca. 1945
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
AIGUA – Dipòsits
SUBTIPO
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
720679
UTM Y
4351339
ALTITUD
33 m.s.n.m
FUENTES DOCUMENTALES
Trabajo de campo - Fuente oral
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
30
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN
Ens trobem davant un dipòsit d’aigua potable que abasteix la localitat de Benifaió. El dipòsit és un recipient tancat que
regularitza les variacions de cabal que es produeixen entre l’arribada de les aigües captades i la xarxa de distribució. A
més, mitjançant el dipòsit es pot donar pressió a l’aigua distribuïda per a permetre que arribe als llocs més alts. Si la
geografia ho permet s’escull per al seu emplaçament un punt alt, que en aquest cas, atenent la geografia del terreny ha
estat possible. Quan no és possible, sobretot a les localitats que estan situades en terres planes, es construeix un
dipòsit aeri sustentat sobre pilars. L’entrada de l’aigua al dipòsit des del pou es produeix per bombeig i l’aigua ix cap a
la seua destinació per gravetat. Es tracta d’un dipòsit semisoterrat construït amb formigó armat. El dipòsit presenta
planta quadrangular i les parets fins els tres quarts de la seua alçada són atalusades per a contrarestar millor les
empentes del cabal. La coberta és també de formigó armat i, considerant les seues dimensions, possiblement se
sustente sobre pilars del mateix material. Sobre un costat trobem adossada una caseta tancada que conté els
mecanismes d’omplir i buidar el dipòsit amb porta metàl·lica i l’escut de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre
la llinda. A nivell del fons es troba una canonada de buidat. Les canonades d’entrada i d’eixida se situen de manera que
la massa d’aigua puga renovar-se regularment, sense estancar-se. A més presenten una canonada de rebosament i un
indicador de nivell
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
31
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
32
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
ET11
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
PONT SOBRE LA SÈQUIA REIAL DEL XÚQUER
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1800
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
BENIFAIÓ
REFERENCIAL CATASTRAL
Polígono
PARTIDA O BARRIO
Parcela
La Paridera
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Camí d'Alginet
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Camí d'Alginet
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
ESTADO DE CONSERVACIÓN
En ús
Regular
INTERVENCIONES RECIENTES
S'ha ampliat el pont per un dels costats
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca.1800
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
AIGUA - Altres
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721530
UTM Y
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
4351158
ALTITUD
26 m.s.n.m.
33
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
FUENTES DOCUMENTALES
- GUAL CAMARENA, M.: Estudio histórico-geográfico sobre la Acequia Real del Júcar. Valencia, Institución Alfonso El
Magnánimo, 1979 - GUINOT, E. (dir.): La Acequia Real del Júcar. Camins d’Aigua. El patrimonio hidráulico valenciano.
València, Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, 2000
DESCRIPCIÓN
La Séquia Reial del Xúquer discorre des del terme d'Antella fins al terme d'Albal. La sea presa se situa en el riu Xúquer
mitjançant l'assut d'Antella, que deriva les aigües pel marge esquerra del mateix. Després de 51 Km., desguasa en la
séquia de Favara. En la història de la séquia es distingueixen dos trams clarament diferenciats: el primer, construit
entre 1258 i 1269 arriva fins al cano de Guadamar que salva el caixer del riu magre en el terme d'Algemesí, i el segon
es va construir entre 1767 i el 1801 per iniciativa del Duc d'Híjar, que és el que passa pel terme de Benifaió Per a
creuar d’una banda a un altra de la sèquia es van construir alguns ponts, dels quals actualment en queden pocs
originals, ja que molts s’han anat reconstruint posteriorment. Tots els ponts construits a finals del segle XVIII amb les
obres de perllongació de la Séquia Reial responen a un mateix plànol. Estan formats per una volta rebaixada amb
rajola aparellada a sardinell. Les llunetes es tanquen amb paraments de rajola aparellada a pam i mig fins assolir la
línia d’imposta de l’arc, des de la qual, s’alcen els ampits de protecció fets amb rajola arrebossada de morter. Per evitar
el seu enderrocament, sobre la base de cada extrem es disposa una gran pedra de carreu que fa el paper de
guardarrodes per a evitar que els carruatges i altres vehicles s’acostaren en excés. Actualment el pas ha estat ampliat
per un dels costats amb una llosa de formigó armat, podent-se observar en el seu aspecte original únicament per una
banda
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
34
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
35
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
CLAVE
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ET12
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
CEMENTERI MUNICIPAL
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1900
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
BENIFAIÓ
11101
PARTIDA O BARRIO
Cementeri
Polígono
Parcela
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PP (Protección Parcial)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Assagador de Benifaió al Poble Nou
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Assagador de Benifaió al Poble Nou
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Cementeri
En uso
Buen estado
INTERVENCIONES RECIENTES
Ampliació amb la construcció d'un nou recinte
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
PATRIMONI RITUAL
SUBTIPO
CEMENTERIS
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
720992
UTM Y
4350803
ALTITUD
30 m.s.n.m
FUENTES DOCUMENTALES
- CATALÀ GORGUES, M. A.: “La otra cara de la ciudad: noticias documentales y valores arquitectónicos y artísticos del
cementerio general de Valencia. 1807-1900” a I Congrés d’Història de la Ciutat de València. València. Ajuntament,
1988. Vol. II. Ponència 3.2
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
36
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN
Ens trobem davant un cementeri de dos recintes, que va ser construït a les primeries del segle XX. El segon recinte es
va afegir sobre el mur posterior a les primeries de la dècada del 1980. El recinte original ocupa una superfície
rectangular. El seu perímetre està tancat per un mur de maçoneria amb verdugades de rajola. El llenç que recau a la
façana es troba articulat en tres cosos, disposats de maners simètrica. Al centre es troba la porta d’accés disposada
sobre un lleç mural lleugerament ressaltat, flanquejada per una finestra a cada costat. L’accés s’emmarca amb una
estructura de pilastres de rajola i es remata amb un frontó triangular de rajola aplantillada. Sobre el fris s’ha col•locat un
plafó ceràmic amb la inscripció “Cementerio Municipal”. A cadascun dels costats hi trobem sengles cossos ressaltats
uns vuit metres sobre la línia del mur perimetral. En un d’ells es troba la vivenda del soterrador, amb dues crugies
paral•leles a façana i coberta de teula àrab a dues vessants, on trobem una disposició simètrica de les obertures,
ressaltant-se la porta d’accés centrada amb un hastial graonat. A l’altre costat, tot i presentar una idèntica disposició de
les obertures, aquestes es troben cegades i el seu espai interior es troba ocupat per fileres de nínxols. Sobre el cos de
façana on se situa la porta principal d’accés s’adossa un cos de dues crugies paral•leles a façana amb coberta de teula
àrab a dues vessants, on a ambdós costats se situen dependències del cementeri, com ara la sala d’autòpsies i el
dipòsit de cadàvers. En el seu perímetre –exceptuant bona part del costat de la façana- s’adossa un cos de tres pisos
de nínxols, construïts amb mur de rajola i revoltons i coberts amb un faldó de teula àrab que vessa les aigües cap a
l’interior del recinte. Sobre el mur del fons, i centrada sobre l’eix definit per la porta d’accés s’alça una capella amb
coberta a dues vessants, amb façana d’estil neorromànic. Sembla que en un primer moment únicament es van
construir els ninxos perimetrals, però més endavant, ja possiblement a partir de la dècada dels quaranta el seu espai
interior es va anar omplint amb la construcció de blocs de cinc pisos de nínxols, ocupant més o menys la meitat de la
superfície del cementeri. En aquest cementeri trobem poques sepultures monumentals, d’escàs valor patrimonial.
Durant l’època preindustrial els cementeris se situaven dins els nuclis habitats al costat de l’església parroquial. Tot
atenent els problemes de caràcter sanitari que podia presentar aquesta situació, la Real Cédula de 3 d’abril de 1787Título III de la Novísima Recopilación, que disposava l’obligació de construir els cementeris a determinada distància
dels nuclis habitats i la prohibició de soterrar dins les esglésies llevat d’excepcions molt assenyalades. Aquestes
normes no es compliren tan prompte com era d’esperar, sinó que començaren a fer-se realitat a partir dels greus
episodis de mortandat ocorreguts al llarg del segle XIX
OTRAS DIRECTRICES
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
37
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
38
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
39
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ET13
CLAVE
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FUMERAL DE L'HORT DE BÈRNIA
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1900
BENIFAIÓ
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
Polígono
012
Parcela
36/10
La Peira
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral) / BRL (Bien de relevancia local)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Camí de l'Hort d’Aguilar
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Camí de l'Hort d’Aguilar
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
En ús
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Regular
INTERVENCIONES RECIENTES
No s'observen
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
Espacio etnológico de interés local
INCOACIÓN
Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley
DECLARACIÓN
5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley
4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm.
5.449 / 13/02/2007)
BRL (Genérico). Inmuebles que gozan de la consideración de Bienes de
Relevancia Local en virtud de lo establecido en la disposición adicional
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación
de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano. Esta
circunstancia no exime a los Ayuntamientos de reflejarlos en su
correspondiente Catálogo Municipal de Bienes y Esapcios Protegidos.
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca.1900
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
PATRIMONI INDUSTRIAL
CONJUNT I ELEMENTS ARQUITECTÒNICS VINCULATS AMB EL
SUBTIPO
PATRIMONI INDUSTRIAL – Xemeneies
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
40
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
720040
UTM Y
4350090
ALTITUD
28 m.s.n.m.
FUENTES DOCUMENTALES
- BERROCAL, P.: “Pozo a motor” a Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. València, Diputació de ValènciaAVAI, 1995 - MOLINA, R.: “Chimenea” a Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. València, Diputació de
València-AVAI, 1995
DESCRIPCIÓN
Ens trobem davant el fumeral d’un motor de reg pertanyent a una explotació citrícola privada, formada per un conjunt
de terres dins les quals es localitza un xalet per residència temporal dels seus propietaris, en el qual s’integra el motor.
La presència d’un fumeral de rajola ens indica que el vapor ha estat l’energia emprada per a moure la seua bomba i per
això el fumeral servia per a expulsar els fums i els gasos del procés de combustió. Seguint el model habitual de l’època,
s’assenta sobre una base quadrada, mentre que el canó, de forma tronco-cònica, per impedir per la part superior
l’entrada d’aire fred i facilitar així un corrent d’aire per inversió tèrmica, presenta secció octogonal. El cos quadrangular
que serveix com a base es remata amb una cornisa amb denticles. La caseta que s’hi adossa serviria per a tancar una
màquina a vapor. La presència junt al fumeral d’una torreta per a la comesa elèctrica, ens indica que posteriorment
aquest motor va ser electrificat, com va ser la tònica general cap a la dècada dels anys trenta del segle XX. Aquesta
energia és la que continua emprant-se actualment. Les màquines a vapor estaven formades per un motor tèrmic amb
pistó fix horitzontal i condensació i una roda de paletes que funcionava amb transmissió reductora de corretges. Es van
difondre molt ràpidament en les zones d’expansió del regadiu, sovint localitzades als voltants dels grans regadius
històrics, com és el cas de l’Horta de València o la Ribera del Xúquer, entre altres factors, per la propaganda feta a
exposicions realitzades en terres valencianes, l’objectiu de les quals era donar a conèixer les noves tècniques que, en
el camp agrícola, estaven ja sent utilitzades en altres zones d’Espanya i de l’estranger. Entre d’altres cal ressaltar pels
seus excel•lents resultats difusors l’Exposició de Motors i Màquines Elevadores d’Aigua, celebrada a València l’any
1880, i l’Exposició Mixta de Gandia l’any 1881
OTRAS DIRECTRICES
En el Inventario General de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano (DGPCV) aparece como “Fumeral
de l'Hort d'Aguilar”, según indicaciones de los técnicos municipales se considera más apropiado llamarla “Fumeral de
l’Hort de Bèrnia”.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
41
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
ESCALA 1/1000
FUMERAL DE L’HORT DE BÈRNIA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
42
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
43
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
ET14
CLAVE
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FESA NOVA SOBRE LA SÈQUIA REIAL DEL XÚQUER
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
S.XIX
BENIFAIÓ
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
Polígono
PARTIDA O BARRIO
010
Parcela
3
La Mocarra
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Séquia Reial del Xúquer
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Séquia Reial del Xúquer
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
En ús
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Bon estat
INTERVENCIONES RECIENTES
Es tracta d'una fesa antiga que ha estat renovada en dates no molt
llunyanes
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
S.XIX
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
AIGUA - Altres
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721671
UTM Y
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
4349977
ALTITUD
26 m.s.n.m.
44
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
FUENTES DOCUMENTALES
- GUAL CAMARENA, M.: Estudio histórico-geográfico sobre la Acequia Real del Júcar. Valencia, Institución Alfonso El
Magnánimo, 1979 - GUINOT, E. (dir.): La Acequia Real del Júcar. Camins d’Aigua. El patrimonio hidráulico valenciano.
València, Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, 2000
DESCRIPCIÓN
La Séquia Reial del Xúquer discorre des del terme d'Antella fins al terme d'Albal. La sea presa se situa en el riu Xúquer
mitjançant l'assut d'Antella, que deriva les aigües pel marge esquerra del mateix. Després de 51 Km., desguasa en la
séquia de Favara. En la història de la séquia es distingueixen dos trams clarament diferenciats: el primer, construit
entre 1258 i 1269 arriva fins al cano de Guadamar que salva el caixer del riu magre en el terme d'Algemesí, i el segon
es va construir entre 1767 i el 1801 per iniciativa del Duc d'Híjar, que és el que passa pel terme de Benifaió La caseta
de fesa és una tipologia de construcció vinculada a les infrastructures de reg d'una séquia. Consisteix en una xicoteta
edificació a cavall sobre el naixement d'una derivació de la séquia amb la finalitat de mantindre el control de l'aigua que
discorre per la derivació en les mateixes mans que detenten el control de la porta de la fesa. Per tant ens trobem
davant una construcció realitzada en sèrie al llarg del recorregut de la sèquia responent a uns models bàsics. Aquest
exemple, que es troba sobre el caixer principal de la séquia, és una construcció de planta quadrangular de murs de
rajola aparellada a pam i mig lluits amb morter de ciment. En la paret mitgera oposada al caixer de la séquia s’obri la
porta, que actualment és metàl•lica. La coberta està formada per una volta de rajola tabicada de dues rosques
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
45
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
46
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
ET15
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
COMPORTA SOBRE EL CAIXER DE LA SÈQUIA REIAL DEL XÚQUER
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1945
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
BENIFAIÓ
REFERENCIAL CATASTRAL
Polígono
PARTIDA O BARRIO
Parcela
La Peira
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Séquia Reial del Xúquer
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Séquia Reial del Xúquer
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
ESTADO DE CONSERVACIÓN
INTERVENCIONES RECIENTES
En ús
Bon estat
No s’observen
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
SUBTIPO
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES.
AIGUA - altres
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721971
UTM Y
4350315
ALTITUD
27 m.s.n.m
FUENTES DOCUMENTALES
- GUAL CAMARENA, M.: Estudio histórico-geográfico sobre la Acequia Real del Júcar. Valencia, Institución Alfonso El
Magnánimo, 1979 - GUINOT, E. (dir.): La Acequia Real del Júcar. Camins d’Aigua. El patrimonio hidráulico valenciano.
València, Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, 2000
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
47
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN
La Séquia Reial del Xúquer discorre des del terme d'Antella fins al terme d'Albal. La sea presa se situa en el riu Xúquer
mitjançant l'assut d'Antella, que deriva les aigües pel marge esquerra del mateix. Després de 51 Km., desguasa en la
séquia de Favara. En la història de la séquia es distingueixen dos trams clarament diferenciats: el primer, construit
entre 1258 i 1269 arriva fins al cano de Guadamar que salva el caixer del riu magre en el terme d'Algemesí, i el segon
es va construir entre 1767 i el 1801 per iniciativa del Duc d'Híjar, que és el que passa pel terme de Benifaió En la
dècada de 1940 es van realitzar obres, formigonant tot el caixer, que encara era de terra, amb la finalitat d’evitar les
pèrdues d’aigua, que eren prou frequents. Dins aquest context cal situar la construcció d’aquesta comporta. La
comporta metàl•lica s’assenta sobre dos pilars de formigó armat sobre els quals s’anclen les guies per al seu
moviment. En un dels costats s’adossa una caseta, que respón al mateix model tipològic de les feses construides en la
mateixa època, on es tanquen els mecanismes de control de la comporta. Es tracta d’una construcció de planta
quadrangular alçada amb parets de rajola lluides amb morter de ciment. Sobre un ràfec format per tres fileres de rajola
s’assenta la coberta formada per quatre faldons de teula àrab rematats amb un floró ceràmic. La porta d’accés s’obri
sobre el costat opost al caixer de la séquia
OTRAS DIRECTRICES
En el Inventario General de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano (DGPCV) aparece como “Comporta
sobre el Caixer de la Sequia”, según indicaciones de los técnicos municipales se considera más apropiado llamarla
“Comporta sobre el Caixer de la Sequia Reial del Xuquer”.
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
48
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
49
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
ET16
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FESA SOBRE LA SÈQUIA REIAL DEL XÚQUER
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
Ca.1945
BENIFAIÓ
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
Polígono
010
Parcela
98
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Séquia Reial del Xúquer
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Séquia Reial del Xúquer
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
En ús
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Bon estat
INTERVENCIONES RECIENTES
No s'observen
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
Ca.1945
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
AIGUA - Altres
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721960
UTM Y
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
4350187
ALTITUD
26 m.s.n.m.
50
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
FUENTES DOCUMENTALES
- GUAL CAMARENA, M.: Estudio histórico-geográfico sobre la Acequia Real del Júcar. Valencia, Institución Alfonso El
Magnánimo, 1979 - GUINOT, E. (dir.): La Acequia Real del Júcar. Camins d’Aigua. El patrimonio hidráulico valenciano.
València, Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, 2000
DESCRIPCIÓN
La Séquia Reial del Xúquer discorre des del terme d'Antella fins al terme d'Albal. La sea presa se situa en el riu Xúquer
mitjançant l'assut d'Antella, que deriva les aigües pel marge esquerra del mateix. Després de 51 Km., desguasa en la
séquia de Favara. En la història de la séquia es distingueixen dos trams clarament diferenciats: el primer, construit
entre 1258 i 1269 arriva fins al cano de Guadamar que salva el caixer del riu magre en el terme d'Algemesí, i el segon
es va construir entre 1767 i el 1801 per iniciativa del Duc d'Híjar, que és el que passa pel terme de Benifaió La caseta
de fesa és una tipologia de construcció vinculada a les infrastructures de reg d'una séquia. Consisteix en una xicoteta
edificació a cavall sobre el naixement d'una derivació de la séquia amb la finalitat de mantindre el control de l'aigua que
discorre per la derivació en les mateixes mans que detenten el control de la porta de la fesa. Per tant ens trobem
davant una construcció realitzada en sèrie al llarg del recorregut de la sèquia responent a uns models bàsics. Aquest
element va ser construit a ran de les obres de reconstrucció del caixer efectuades a la dècada dels anys quaranta del
segle XX. La fesa, que es troba sobre el caixer principal de la séquia, és una construcció de planta quadrangular
assentada sobre un sòcol, damunt el qual s’alcen les parets de rajola. Els murs estan lluits amb morter de ciment.
Sobre un ràfec format per tres fileres de rajola s’assenta la coberta formada per quatre faldons de teula àrab amb les
cumbreres de teula vidrada en blau, rematades amb un floró ceràmic. La porta d’accés s’obri sobre el costat opost a la
presa d’aigua
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
51
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
52
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
ET17
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
FESA SOBRE LA SÈQUIA DE L'ASSARB
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
S.XIX
BENIFAIÓ
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
Polígono
PARTIDA O BARRIO
008
Parcela
201
La Mocarra
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PI (Protección Integral)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Camí del Molí Vell
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Camí del Molí Vell
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
En ús
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Bon estat
INTERVENCIONES RECIENTES
No s'observen
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
S.XIX
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
AIGUA - Altres
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
722546
UTM Y
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
4350272
ALTITUD
15 m.s.n.m.
53
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
FUENTES DOCUMENTALES
- GUAL CAMARENA, M.: Estudio histórico-geográfico sobre la Acequia Real del Júcar. Valencia, Institución Alfonso El
Magnánimo, 1979 - GUINOT, E. (dir.): La Acequia Real del Júcar. Camins d’Aigua. El patrimonio hidráulico valenciano.
València, Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, 2000
DESCRIPCIÓN
La Séquia Reial del Xúquer discorre des del terme d'Antella fins al terme d'Albal. La sea presa se situa en el riu Xúquer
mitjançant l'assut d'Antella, que deriva les aigües pel marge esquerra del mateix. Després de 51 Km., desguasa en la
séquia de Favara. En la història de la séquia es distingueixen dos trams clarament diferenciats: el primer, construit
entre 1258 i 1269 arriva fins al cano de Guadamar que salva el caixer del riu magre en el terme d'Algemesí, i el segon
es va construir entre 1767 i el 1801 per iniciativa del Duc d'Híjar, que és el que passa pel terme de Benifaió La séquia
de l’assarb és un dels braços que ixen de la séquia mare i condueix les aigües cap al molí Vell, situat cents metres
aigües avall. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular alçada sobre el mateix caixer de la séquia. S’assenta
sobre una volta rebaixada amb rajola aparellada a sardinell, tancant-se les llunetes amb murs de rajola aparellada a
pam i mig. Sobre aquesta base s’alcen els murs de maçoneria amb les cadenes cantoneres de rajola i els llenços
arrebossats amb morter. La cobera és de teula àrab a dues vessants sobre el caixer de la sèquia. Sobre la paret
mitgera recaient al camí s’obri la porta d’accés al seu interior. Presenta algunes xicotetes finestres per a facilitar la
ventilació
OTRAS DIRECTRICES
En el Inventario General de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano (DGPCV) aparece como “Fesa
sobre la Sequia de I'Assarb (Sequia Reial del Xuquer)”, según indicaciones de los técnicos municipales se considera
más apropiado llamarla “. Fesa sobre la Sequia de I'Assarb”.
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
54
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
55
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
CLAVE
ET18
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
SÈQUIA REIAL DEL XÚQUER
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
S.XII
BENIFAIÓ
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
REFERENCIAL CATASTRAL
Polígono
PARTIDA O BARRIO
Parcela
La Paridera - La Xètena
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PA (Protección Ambiental)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Carretera Catadu - Benifaió
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
CV-520
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
Acequia
Riego
ESTADO DE CONSERVACIÓN
Muy modernizada
INTERVENCIONES RECIENTES
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
S.XII
EQUIPAMENTS TÈCNICS COL.LECTIUS, COMUNICACIONS I OBRES
PÚBLIQUES
SUBTIPO
AIGUA - Sèquies
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
UTM Y
ALTITUD
FUENTES DOCUMENTALES
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
56
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
DESCRIPCIÓN
El "riego a manta" es el típico realizado con las aguas de esta acequia y en función de las condiciones climatológicas
(necesidad o no de agua) y disponibilidad de ésta, se producen los riegos por encharcamiento.
Además de los mencionados en otras fichas del presente catálogo, existen varios puetnes que atraviesan la Sèquia
Reial del Xúquer a su paso por Benifaió, entre los que destacan:
- Pont de Camí Gamasseta.
- Pont del Camí Passet.
- Pont de Font de Muza.
- Pont Camí Bonavista ó d’Alginet.
- Pont d’Ausina.
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
ESCALA 1/1000
57
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
Sèquia Reial del Xúquer
Pont de Camí Gamasseta
Pont del Camí Passet
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
58
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
Pont Camí Bonavista ó d’Alginet
Pont d’Ausina
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
59
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
Pont d’Ausina
Séquia Reial del Xúquer
Pont de Camí Gamasseta
Pont del Camí Passet
Pont de Font de Muza
Pont Camí Bonavista o d’Algintet
Pont d’Ausina
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
60
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ET19
CLAVE
PLAN GENERAL DE BENIFAIÓ
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS
Ítems de Carácter Etnológico
Ficha con normativa escrita
IDENTIFICACIÓN
DENOMINACIÓN
BANC DE VALÈNCIA
FECHA DE CONSTRUCCIÓN
1945-1955
LOCALIZACIÓN GEOGRÁFICA
BENIFAIÓ
20185/27
REFERENCIAL CATASTRAL
PARTIDA O BARRIO
Polígono
Parcela
CATALOGACIÓN DEL ÍTEM
NIVEL PROTECCIÓN
PA (Protección Ambiental)
VIAS DE ACCESO Y DESCRIPCIÓN DEL ESTADO ACTUAL
ACCESO TRADICIONAL
Carrer Nou
ACCESO DE NUEVA CONSTRUCCIÓN
Carrer Nou
EDIFICIO E INSTALACIÓN
USO
ESTADO DE CONSERVACIÓN
En uso
Buen estado
INTERVENCIONES RECIENTES
Reforma i rehabilitació de l'interior i exterior de la planta baixa
DATOS ADMINISTRATIVOS
EXPEDIENTE
INCOACIÓN
DECLARACIÓN
JUSTIFICACIÓN DEL BRL
RÉGIMEN URBANÍSTICO
CRONOLOGÍA Y TIPOLOGÍA
CRONOLOGÍA
TIPOLOGÍA FUNCIONAL
ARQUITECTURA CIVIL
SUBTIPO
EDIFICIS SOCIOCULTURALS - Altres
SITUACIÓN JURÍDICA
PROPIETARIO
USUARIO
LOCALIZACIÓN
UTM X
721943
UTM Y
4351621
ALTITUD
20 m.s.n.m
FUENTES DOCUMENTALES
DESCRIPCIÓN
Edifici de tres plantes construit entre mitgeres, destinat a allotjar les instal•lacions de l’oficina local del Banc de
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
61
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
València. Per tant, la seua façana ens ofereix una mostra d’arquitectura d’empresa que tracta de difondre una mateixa
imatge corporativa en les sucursals de la mateixa firma. La seua façana presenta l’eix de simetria de la composició
desplaçat a un lateral. Aquest apareix clarament definit per la porta principal d’accés a la sucursal bancària, situada en
planta baixa, i pel llenç de la façana ressaltat formant un carrer on, a més, es concentren els elements decoratius més
significatius, com ara la finestra de la primera planta que es decora amb una embocadura de pedra i amb un frontó
partit, damunt la qual es disposa amb lletres ceràmiques de reflex metàl•lic el nom de l’entitat (BANCO DE VALENCIA).
Damunt la cornisa que serveix de remat a la façana, que es ressalta també sobre aquest eix, es disposa un remat
mitxtilini que sobreix de la resta de l’àmpit que discorre en horitzontal, i que allotja l’escut en pedra de l’entitat bancària.
Horitzontalment la façana està dividida en tres pisos que corresponen a cadascuna de les plantes de l’edifici La planta
baixa, que ha estat totalment remodelada tant en el seu interior com a l’exterior, ha conservat la composició original de
les obertures, tot i que els elements decoratius han desaparegut, éssent substituits per un aplacat de pedra que
recobreix tot el llenç fins la cornisa que marca la divisòria de plantes. Les plantes segona i tercera no presenten cap
divisió. Els llenços murals estan arrebossats amb morter i presenten les embocadures de les obertures decorades amb
pedra, apreciant-se dos eixos de simetria clars: el de la façana que l’abasta tota en sentit vertical i que ja hem analitzat,
i el que presenten les altres obertures de la segona i tercera planta que s’alineen forman un eix secundari. Una gran
cornisa marca la línia de coberta, damunt la qual es disposa un àmpit massis compartimentat amb pilastres que es
rematen amb florons de pedra. Pels seus trets podem indicar que aquesta façana, possiblement construida en la
dècada dels quaranta o primeries dels anys cinquanta del segle XX, respon a un estil eclèctic, propi d’aquests edificis
que volen tindre un caràcter representatiu o d’imatge, on trobem elements del llenguatge clàssic, com ara els frontons
partits, i del barroc, com el remat mixtilini, pinacles, florons de remat de la façana, però que estan tractats d’una manera
prou estilitzada d’acord amb l’estètica Decó
OTRAS DIRECTRICES
PLANO DE EMPLAZAMIENTO
ESCALA 1/1000
IDENTIFICACIÓN FOTOGRÁFICA
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
62
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS
63
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ANEXO II: REFERENTES DE LA EDIFICACIÓN EN LAS
ZONAS DE NÚCLEO HISTÓRICO TRADICIONAL Y CASCO
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
5
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ANEXO II: REFERENTES DE LA EDIFICACIÓN EN LAS ZONAS DE
NÚCLEO HISTÓRICO TRADICIONAL Y CASCO
1. DISPOSICIÓN VOLUMETRICA (Alineación parcelaria, edificabilidad y escala)
Si se observan detenidamente en planta los edificios existentes en el interior
del Núcleo Histórico Tradicional y la zona de Casco de Benifaió, se deduce con toda
claridad que la tipología predominante es la vivienda unifamiliar entre medianeras,
con patio en la parte posterior y construcción en fondo de patio. Con esta tipología
conviven también edificios de viviendas plurifamiliares contemporáneos, que han
ido sustituyendo en los últimos años a algunas de las originarias “cases de poble”.
Generalmente, las alineaciones de las viviendas dan lugar a líneas rectas
conformando manzanas de geometría irregular. Sin embargo, en algunas zonas
céntricas cercanas al Núcleo Histórico Tradicional, la disposición de los edificios
genera entrantes y salientes en las fachadas.
La altura máxima de las “cases de poble”, es de tres plantas o dos plantas y
una cambra, si bien la altura modal en esta tipología es de dos plantas. Pero en los
edificios plurifamiliares construidos en los últimos años, se encuentran alturas de
hasta once plantas. Debido a la variedad tipológica, las alturas de los edificios son
muy dispares entre sí, creándose un fuerte escalonamiento en alzado.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
(Anexo II: 1)
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
2. FORMA ENVOLVENTE
La forma envolvente originaria del Núcleo Histórico Tradicional y la zona de
Casco de Benifaió, es la cubierta inclinada a dos aguas cubriendo la totalidad del
volumen principal, y la cubierta inclinada a un agua como cubrición del elemento
auxiliar construido en fondo de patio. Pero en la segunda mitad del siglo XX se
fueron sustituyendo estas cubiertas inclinadas por cubiertas planas, tanto en
viviendas unifamiliares como en plurifamiliares. La cubierta plana se considera un
elemento impropio de la zona.
3. ENCUENTROS DE FORJADOS Y CUBIERTAS RESPECTO A FACHADAS
La mayoría de las “cases de poble” del Núcleo Histórico Tradicional y la zona
de Casco de Benifaió, consta de dos plantas.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
(Anexo II: 2)
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
Vivienda de dos plantas. Calle de Espioca 39.
La cambra es un elemento propio de esta tipología. Existen viviendas
unifamiliares de una planta más cambra, o de dos plantas más cambra.
Vivienda de una planta más cambra.
Calle de Valencia 11.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
Vivienda de dos plantas más cambra.
Calle Caballeros 34.
(Anexo II: 3)
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
4. COMPOSICIÓN DE FACHADAS
Como criterio básico de la composición de fachada de las viviendas
tradicionales de Benifaió, se puede concluir que existen tres tipos principales:
1- Viviendas a una mano. Son viviendas con dos vanos en planta baja
(puerta y ventana) y dos vanos en planta superior (dos ventanas o
puertas balconeras). Dentro de esta tipología también encontramos la
variante con otra puerta en planta baja para el acceso independiente al
piso superior.
Vivienda a una mano.
Calle de Espioca 20.
Vivienda a una mano con acceso
independiente al piso superior.
Calle San Vicente 1-3.
2- Viviendas a dos manos. Son viviendas con tres vanos en planta baja
(puerta central y dos ventanas, una a cada lado) y tres vanos en planta
superior (tres ventanas o puertas balconeras). Dentro de esta tipología
se distinguen dos variantes: con otra puerta en planta baja para el
acceso independiente al piso superior, y con diferente disposición de los
tres huecos de planta baja (ventana central y dos puertas, una a cada
lado).
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
(Anexo II: 4)
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
Vivienda a dos manos. Calle Alginet 7.
Vivienda a dos manos con acceso
independiente al piso superior.
Calle Alginet 56.
Vivienda a dos manos con dos
puertas y una ventana en planta
baja. Calle Papa León XIII 19.
3- Viviendas a dos manos ampliadas. Son viviendas con cuatro vanos en
planta baja (dos puertas y dos ventanas) y cuatro vanos en planta
superior (cuatro ventanas o puertas balconeras). Dentro de esta tipología
cabe mencionar la variante con otra puerta en planta baja para el acceso
independiente al piso superior.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
(Anexo II: 5)
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
Vivienda a dos manos ampliada.
Calle Caballeros 10.
Vivienda a dos manos ampliada, con
acceso
independiente
al
piso
superior. Calle Trullas 8-10-10Acc.
También existen algunos ejemplos de edificios de viviendas plurifamiliares
tradicionales, en los que a través de las plantas bajas y de una escalera común, se
accede a las distintas viviendas.
Vivienda plurifamiliar. Calle José Morote 11-13-15.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
(Anexo II: 6)
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
5. TIPOLOGÍAS DE HUECOS
Los distintos tipos de huecos que se disponen en las “cases de poble” de la
zona y que nos servirán de referentes son:
-
Puerta de acceso a la vivienda: Compuesta por dos hojas de madera. Su
altura suele ser la misma que la del primer forjado. Estas puertas son de
gran dimensión porque por ellas entraban los carros.
-
Ventanas en planta baja: Predomina la altura sobre la anchura (suelen ser el
doble de altas que de anchas). La carpintería de estas ventanas es de
madera, y como elemento de oscurecimiento se utilizan contraventanas
también de madera. Estas ventanas van provistas de rejas.
-
Ventanas de las plantas altas: Al igual que en las ventanas de planta baja
predomina la altura frente a la anchura, aunque la proporción es menor. La
carpintería es de madera y como elemento de oscurecimiento se utilizan
contraventanas o persianas enrollables de madera. Las rejas de estas
ventanas pueden cubrir todo el vano o parte de él a modo de barandilla.
-
Puertas en las plantas altas (puertas balconeras). Estos vanos dan acceso a
los balcones. Sus proporciones son similares a las ventanas de las plantas
bajas. La carpintería es de madera, con dos hojas. Para oscurecer la
estancia se utilizan contraventanas o persianas enrollables de madera. Se
sitúan generalmente sobre la puerta de acceso de la planta baja. Algunas
viviendas, sobre todo de grandes dimensiones poseen balconadas corridas.
-
Ventanas de las cambras: en estos vanos ya no predomina tanto la altura
frente a la anchura del hueco. Las carpinterías son de madera y pueden
tener rejas en todo el vano o simplemente una barandilla.
6. VUELOS
Los balcones tienen un vuelo inferior a 60 cm y están limitados con barandillas
metálicas. Son impropios los balcones de obra y los balcones totalmente cerrados,
al no corresponderse con la tipología del lugar.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
(Anexo II: 7)
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
7. MATERIALES DE FACHADA Y CUBIERTA
Los materiales propios de la fachada son muros de mampostería con
argamasa, enfoscados con mortero y pintados. Las cubiertas son de teja árabe y las
aguas se recogen en canalones metálicos con bajantes también metálicas,
generalmente de cinc.
8. ACABADOS, ORNAMENTACIÓN Y CROMATISMO DE LAS FACHADAS
Se consideran acabados tradicionales los enmarcados de puertas y ventanas,
así como los zócalos. Se consideran propios aquellos enmarcados realizados con
pinturas con otros tonos ligeramente distintos a la fachada, como aquellos
realizados mediante resaltes de mortero. Los zócalos se consideran propios cuando
el material utilizado es pintura o piedra natural, siendo impropios aquellos que se
realicen con azulejos o pétreos artificiales.
Respecto al cromatismo de las viviendas, se considera propio el color blanco
y los colores terrosos.
9. ELEMENTOS IMPROPIOS GRAVES
Se han detectado elementos impropios graves en el ámbito del Núcleo
Histórico Tradicional y Casco de Benifaió. Existe un número elevado de edificaciones
con mayor altura de la media y edificios tipológicamente descontextualizados.
10. ELEMENTOS IMPROPIOS LEVES
En cuanto a elementos impropios leves se pueden detectar:
-
Modificación de las dimensiones de los huecos por el cambio de uso de la
estancia.
-
Modificación de las carpinterías.
Sustitución de las ventanas y contraventanas originarias de madera por
otras
carpinterías
contemporáneas:
metálicas,
de
pvc,
correderas,
mallorquinas…
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
(Anexo II: 8)
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
Sustitución de las puertas de acceso a las viviendas de madera por puertas
metálicas, persianas enrollables…
Sustitución de las persianas enrollables de madera por otras enrollables
plásticas incluso integradas en la carpintería.
-
Revestimiento del zócalo con materiales cerámicos o pétreos artificiales.
-
Molduras de fachada, recercados de puertas y ventanas con materiales
pétreos artificiales.
-
Sustitución de la cerrajería tradicional por otros modelos contemporáneos.
En Valencia, a 1 de Julio de 2013:
Fdo.: Guillermo Tortajada Comeche,
Fdo: Enrique Estevens Marco.
Director del proyecto
Equipo técnico arqueológico.
Fdo.: Joaquín Monfort Salvador
Fdo. Óscar Terrasa Sales
Arquitecto
Arquitecto Director.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
(Anexo II: 9)
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
ANEXO III: PLANOS
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
6
AYUNTAMIENTO DE BENIFAIÓ
Versión Preliminar del Plan General
Planos:
Plano de información:
H1.
Conjuntos e inmuebles protegidos en las Normas Subsidiarias.
Plano de ordenación:
H2.
Bienes protegidos de interés arquitectónico y etnológico en el
medio urbano.
H3.
Bienes protegidos de interés arquitectónico y etnológico en el
medio rústico.
H4.
Bienes arqueológicos.
CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIO PROTEGIDOS –
7
Descargar