Silenci al cor; Jaume Cela i Ollé

Capítol 1
Comença amb una llegenda que l’oncle Bernat l’hi explica en el Joan (el protagonista).
Acte seguit el Joan se’n va a jugar amb el seus amics on, desgraciadament n’és
testimoni de com se’n porten al mossèn Miquel. Tots se’n adonen que ha començat
una guerra.
Capítol 3
La colla d’amics decideixen anar a passar l’estona al riu. Allà comencen a parlat sobre
les coses que han passat els últims dies (La “guerra”, la desaparició del mossèn
Miquel,... )
Capítol 4
El Jordi i el Joan van al bosc a veure els ossos d’una serp que el Joan havia enterrat
uns dies abans. Al arribar al poble es troben amb la resta de la seva colla on els
informen de que han tornat els tres homes que es vam emportar al mossèn Miquel i
que no hi haurà més missa.
Capítol 5
El Jordi i el Joan parlen sobre el seu “futur” que passaran com a arqueòlegs a Egipte,
ja que (entre altres coses) descobriran la piràmide més gran del món. També parlen
sobre una vida alternativa on els hagués agradat néixer a Egipte.
Capítol 6
Narra les històries que van passar el Joan i el seu pare (que és molt pelut) de petits.
Després arriba la mare i diu que el Mossèn Miquel és viu. El Joan queda amb el Jordi
per anar a pescar l’endemà però aquella mateixa nit, el Joan té un malson en el qual
està mort davant de l’església amb tota la família plorant.
Capítol 7
El Joan l’hi explica al Jordi sobre el seu malson i aquest se’n riu molta estona. Després
van a perseguir granotes i menters en segueixen a una que salta molt troben a un
home mort enmig d’unes branques i rodejat de mosques i l’hi diuen a l’alcalde i als
seus pares.
Capítol 8
El senyor Ramón va a visitar al Jordi i l’hi parla sobre la seva infància: De petit, el seu
pare era fuster i als sis anys l’hi va regalar un cavallet de fusta però degut a un incendi,
es va cremar i va
morir mig any després d’un atac de cor. La seva mare fa més de vint anys que és
morta.
Capítol 9
No hi passa res en concret; explica que l’oncle Bernat era republicà i que els
republicans corrien “perill” o estaven “malament”. En canvi, el senyor Ramon, és
demòcrata. A casa del Joan, no tenen ràdio i s’adonen de les notícies importants 3 o 4
dies més tard de que succeeixin.
Capítol 10
El Jordi confessa en el Joan que l’hi agrada la noia de Can Mercadal (la Roser) i això
ofèn al Joan per la seva amistat i comença na passar d’ell. Un dia el Jordi se’n pota el
Joan al riu perquè ha de parlar amb el Joan sobre la seva amistat i l’hi diu que perquè
mai va amb ell i hi posa excuses i el Joan l’hi diu que és per l’amor que ell sent per la
Roser però el Jordi el perdona. Després parlen sobre l’amor que sent per la Roser.
Aquell vespre el Joan parla amb la Maria (la seva germana) i l’hi diu que el que el Joan
sent per la Roser és amor, igual que el que ella sent per el Paco (el noi de can
Mercadal)
Capítol 11
La mort s’emporta a la senyora Enriqueta. Mentrestant, la mare d’el Joan l’hi explica
que no va tindre una vida molt fàcil, ja que de ben joveneta es va casar,...
Capítol 12
És estiu i fa calor. La colla queda en el riu on parlen però el Joan dedueix que el Jordi
vol estar sòl així que proposa caminar fins a Fullaraca, on hi acaben anant ells dos.
Allà el Jordi l’hi confessa que va anar amb la Roser i l’hi va demanar per sortir, però va
respondre que eren massa joves, sense aclarir si si o si no. Aquella nit el Joan va
somiar amb la Roser, la qual l’hi feia un petó.
Capítol 13
Com que una truja pareix, el Joan va buscar al seu oncle i escolta com amb els seus
amics parlen sobre la guerra. Després parlen amb el Jordi sobre si volen créixer i ferse grans inclús discuteixen i debaten fins que un avió que deixava bombes va passar a
prop i tots els del poble van fugir corrents.
Capítol 14
L’oncle Bernat decideix fer-se soldat i marxa en 3 dies. Ho comunica a taula, encara
que no tothom hi està d’acord. El Joan ho sent tot des del seu llit i plora fins que l’oncle
Bernat entre a la seva habitació i l’hi explica que no es preocupi, que ell l’hi promet que
no morirà. Una estona després, quan l’oncle Bernat està sol a la seva habitació veu el
Jordi, que el vol abraçar però de l’emoció no pot. Aleshores ell l’abraça.
Capítol 15
Ja feia 3 mesos que l’oncle Bernat s’havia anat.
L’ultima cosa que va fer abans d’anar-se’n va ser agafar al Joan amb braços (encara
que ell no volia) al final del poble, on s’anava amb cotxe. La seva mare no va vindre, ja
que deia que “plovia però no es volia mullar”. De tornada el Jordi i el Joan es troben el
Ramón, que se’ls emporta a casa seva i els regala un dibuix d’una posta de sol amb
piràmides.
Capítol 16
El Joan i la seva mare sovint reben cartes de l’oncle Bernat, però les llegeix el Joan, ja
que a la seva mare l’hi costa, però no ho vol dir. L’oncle Bernat, parlava de moltes
coses. Aleshores, la mare del Joan l’hi dictava perquè ell l’hi respongués. Casi tot era
“digues-li que”.
Capítol 17
El Jordi ja ha superat el rebuig de la Roser. Mentrestant, la Maria explica al Joan els
seus sentiments pel Paco, de manera que convenç als seus pares perquè la deixin
anar a Granollers (aprofitant que el Paco també hi va) amb l’excusa de que va a casa
de la seva amiga Caterina.
Capítol 18
Al tornar de l’escola el Joan veu com la seva germana gran María, està morta, amb tot
de mosques pel damunt. Va morir quan va sortir al mercat i van bombardejar el poble.
Tres dies després la van enterrar.
Capítol 19
El senyor Ramón els convida a casa seva. Ells no perden l’esperança de perdre
l’amistat ni el somni de fer-se arqueòlegs. Saben que seran temps difícils. Ell i el Jordi
se’n van a la roca del riu i contemplen el paisatge.
PERSONATGES
Joan: El protagonista
Jordi: El millor amic del Joan. Forma part de la colla
“La colla”: Els amics d’el Joan. Formada per
•
Julià: Fill de la carnissera. Diu bestieses com ara que els fills els
porten unes cigonyes des de París i els altres es fan un tip de riure.
•
Potatendra: Està en contra del govern, sempre té la boca oberta i
no és gaire espavilat. L’hi diuen així perquè és poca cosa: baix,
prim,...
•
Cintet: és de ca la Xata. La seva mare no té nas, encara que ella
diu que si, però l’hi creix cam a dins.
•
Cendrera: De gran vol ser alcalde i obrir una carretera.
•
Piula: Té una expressió de molt mala llet quan s’enfada. L’hi
agrada enfilar-se als arbres i un cop a dalt hi pixa.
Fina: Mare d’el Joan
L’oncle Bernat: Germà petit de la Fina i l’hi cau molt bé al Joan.
Pare d’el Joan: Bueno, doncs això... El seu pare xD
Senyor Ramon: Bon mestre de l’escola
El mossèn Miquel: Mossèn de l’església
La senyora Enriqueta: Sempre està per l’església. La pobre la palma a mig llibre. Vieja!
El de can Mercadal (Paco): Fill dels de can Mercadal. La María està enamorada d’ell
La de can Mercadal (Roser): Filla dels de can Mercadal. El Jordi està enamorat d’ella
María: La que volia cagar i no podia hahaha. No, en serio la germana del Joan.
Perinyan i Banyeta: Dos dimonis que “viuen a les golfes de casa del Joan”.