Si puges al Sagarmatha; Josep Francesc Delgado

Anuncio
Si puges al Sargharmanta
ÍNDEX
1− Índex 1
2− Fitxa del llibre 2
4− Tema i argument 5
5− Espai i temps 6
6− Personatges 7
7− Vocabulari 8
8− Transcripció d'un fragment 9
9− Valoració personal 10
10− Bibliografia 11
1
FITXA DEL LLIBRE
Títol: Si puges al Sagarmatha
Autor: Josep Francesc Delgado
Editorial: Columna Edicions, S.A.
1
Col·lecció: Columna Jove
Any: Gener del 2002
Pagines: 175
Tema i argument
Això es la reunió de uns excursionistes al Centre de Excursionistes de Catalunya perquè varen fer una
expedició a l'Everest y el germà de una dona que anava en l'expedició volia que li explicaren la historia per
carta.
Varen començar a pujar per l'aresta oest pel coll de Lhola. Varen arribar al monestir que hi havia als sis mil
metres de altura. El Gran Lama li va dir a la Mireia que hi era la deessa de las neus. Varen continuar
l'expedició i els va costar molt. Va veure molta de febre y altres malalties degudes al fred. A un se li va
congelar el nas i va tenir que fer−se banys de aigua calenta a 40 ºC i posar−se unes injeccions per
descongelarsela. La Mireia era la mes forta de tots, hi ho aguantava tot i el Gran Lama deia que era una
persona molt especial. Mentre pujaven en un camí es varen trobar amb una dona i els xerpes els hi varen dir
que era una bruixa. Quan va passar un temps el Gran Lama va informar que la varen trobar morta en un riu
perquè se havia suïcidat per fer algun conjur sobre els alpinistes que intentaven pujar al cim de l'Everest, es a
dir, a ells. Varen instal·lar 4 campaments dels quals pujaven i baixaven contínuament, el temps era
normalment dolent i costava molt. Un dia la Mireia estava caminant i algú li va tocar la esquena però al
girar−se no hi havia ningú. Després de tant de temps la Mireia va deixidir pujar al cim amb l'ajuda des dos
xerpes, en Nima i l'Ang. Varen començar molt be. Durant el camí es varen trobar una persona molta, era el fill
de la bruixa que lis va fer el conjur. Quan era quasi de nit va començar a arribar els niguls de la tormenta de
neu que va caure mes abaix, al final va començar a nevar molt fort, a fer molt de vent i no es veia res perquè
estaven dins un nigul. Tots tres varen buscar un lloc de la muntanya ha on la tempesta era menys forta però
l'Ang es va anar de repent. Quant estaven desesperats perquè l'Ang no tornava varen decidir anar a buscar−lo.
En Nima el va veure i va anar corrent a veure com es trobava però estava en una zona perillosa i va provocar
un allau que es va llevar al fill de la bruixa, en Nima y l'Ang. Desde un dels campament varen veure caure tres
persones i pensaven que la Mireia també hi era, el que no hi sabien era que la tercera persona era el fill de la
bruixa i no la Mireia.
Varen tornar de l'expedició amb molta desil·lusió per aquestes morts.
Avui han rep la visita d'en Josep el germà de na Mireia i lis va contar que la Mireia no era morta. Que la va
anar a buscar amb l'ajuda d'un alpinista molt famós que va trobar la seva motxilla i coses de ella que el varen
fer sospitar. La varen trobar al monestir de Thiangbotxè, era el monestir on es trobava al quidat del Gran
Lama. No va poder tornar a casa perquè tenia amnèsia preo amb l'arribada del seu germà va començar a
recordar−lo tot. Al final varen descobrir que na Mireia si que va arribar al cim i que segurament va se salvada
segon les coses que varen passar per el el home de les neus.
ESPAI I TEMPS
La historia es desenvolupa per la zona de l'Everest, el monestir de Thiangbotxè, el nepal i el Centre de
Excursionistes de Catalunya.
Passa a l'any 1986
personatges
Principals:
2
Mireia: Era molt forta perque hu aguantava tot. El Gran Lhama deia que ella era la deesa de les neus. Tenia
una pell molt blanca que fell lloc amb la neu de la muntanya. Al final va ser la única supervivent que va
arribar al cim del tres que hi eren.
Secundaris:
Octavi Falcó Marsenyac: Era el cap de l'expedició.
Joan Puiganglada Navarro: Era el responsable tecnic.
Antoni Puig Leveroni: Era el metge. Va tenir molt de treball durant l'expedició i varis casos de congelació.
Romà d'Areny i Espill: Responsable de comunicacions.
Òscar Casacoberta von Arx: Responsable de dietètica.
August Camprubí Vall−Llosera: Fotografia.
Alfred Muntanyà Vidal: Era el responsable de material.
Enric Casamada Iriarte: Col·laborador en material equip.
Jordi Fernàndez Gil: Col·laborador d'alimentació.
Roger Piqué Bellvís: Responsable d'organització.
Eliseu Mas Clara: Responsable de cinema.
7
vocabulari
3
Esbarzer: Planta arbustiva perenne de la família de les rosàcies (Rubus ulmifolius), de tiges llargues,
arquejades o procumbents, proveïdes de forts agullons falciformes, i fruits bacciformes que formen una
pluridrupa, la móra.
Ostensible: Que es pot mostrar.
Capficada: Acció de capficar (una nau), capficall.
Garric: Arbust perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus coccifera), de fulles coriàcies, verdes i
lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla.
Buguenvíl·lea: Gènere de plantes llenyoses de la família de les nictaginàcies (Bougainvillea sp), de fulles
sempre verdes, ovades, i de flors petites, llargament tubuloses.
Brossat: Mató
Intranscendent: No transcendent
Taleca: Bossa ampla i curta, de roba basta, per a portar−hi el pa i altres coses.
Ponderat: Ben equilibrat; amesurat.
Adesiara: De tant en tant.
Solc: Cavitat longitudinal que fa en el sòl l'arada o un altre instrument semblant.
Canterano: Calaixera amb la part superior proveïda d'una tapa inclinada que, oberta, serveix de pupitre, i que
conté a l'interior petits calaixos i apartats.
Empopada: Acció del vent sobre una nau bufant en la direcció de popa a proa.
Trapella: Persona que, amb habilitat, falsedat, arteria, procura enganyar els altres.
Saltironejar: Fer saltirons, especialment ballant.
Esvoranc: Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d'haver−se'n desprès un tros.
Fonoll: Planta herbàcia perenne de la família de les umbellíferes (Foeniculum vulgare), amb fulles dividides
en lacínies, flors asèpales de pètals grocs, reunides en umbelles, i fruits que són aquenis ovoides i costats.
Canalla: Gent dolenta menyspreable.
Graella: Conjunt de barres de ferro que formen l'armadura del fonament d'un pilar.
Agònic: Relatiu o pertanyent a l'agonia.
TRANSCRIPCIÓ D'UN FRAGMENT
Fragment:
El rellotge marcava les sis del dia 25. Jo amb la pota ranca. Per què no pugen? Ara em sento força recuperada.
Podria encendre la tenda. Però... i si no em veuen? Em moriria sense cobert... Si no arriben aquesta nit, demà
4
aniré cap a baix fins que rebenti. Podria encendre la tenda abans de marxar. És clar que a ple dia... ¿Aquest
solc tan gran, el vam obrir nosaltres?
¿Què és aquesta ombra tan grossa que passa per la tela de la tenda?
Opinió:
M'ha agradat aquest tros perquè indicava que la Mireia no havia mort, a més hi ficava misteri quan deia ¿Què
és aquesta ombra tan grossa que passa per la tela de la tenda? Tot seguida podíem suposar que era el Ieti i que
en realitat en la historia existia. A més això també fia sospitar la seva mort a les persones que llegeixin aquest
tros del seu diari.
VALORACIÓ PERSONAL
A mi la veritat no m'ha agradat gens perquè no he entès res. De lo que si me enterat m'ha agradat molt. Si se
entenguis tot pues segur que seria molt interessant llegir una aventura per l'Everest, però a segut un rotllo
perquè sempre estaven contant el mateix.
BIBLIOGRAFIA
Diccionari: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm
5
Descargar