i. textos aprovats - Corts Valencianes

Anuncio
CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ
OFICIAL
Número 147
B O L E T ÍN
V Legislatura
SUMARI
OFICIAL
València, 22 d’abril de 2002
SUMARIO
I. TEXTOS APROVATS
I. TEXTOS APROBADOS
A. LLEIS I ALTRES NORMES
A. LEYES Y OTRAS NORMAS
— Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i
financera i d’organització de la Generalitat Valenciana. Correcció d’errades. ..................................... 20.550
— Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de organización de la Generalitat
Valenciana. Corrección de errores. .......................... 20.550
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ N
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
— Proposició de llei sobre publicitat institucional.
Esmena a la totalitat amb text alternatiu presentada
pel Grup Parlamentari Popular. ............................... 20.552
— Proposición de ley sobre publicidad institucional.
Enmienda a la totalidad con texto alternativo presentada por el Grupo Parlamentario Popular. .......... 20.552
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓ N
4. Proposicions no de llei i altres proposicions.
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones.
— Proposició no de llei sobre autorització de les investigacions amb cèl·lules mare embrionàries (CME)
en paral·lel amb les que es desenvolupen amb cèl·lules mare adultes (CMA) i cèl·lules mare fetals
(CMF), presentada per Joaquim Puig i Ferrer i set diputats més del Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE número 36.258). Correcció d’errades. ..... 20.559
— Proposición no de ley sobre autorización de las investigaciones con células madre embrionarias (CME)
en paralelo con las que se desarrollan con células madre
adultas (CMA) y células madre fetales (CMF), presentada por Joaquim Puig Ferrer y siete diputados más del
Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE número 36.258). Corrección de errores. ............................. 20.559
— Proposició no de llei sobre l’agilitació de l’estudi
per a impartir ensenyament d’idiomes a Villena,
presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
37.002). ................................................................... 20.560
— Proposición no de ley sobre la agilización del estudio para impartir enseñanza de idiomas en Villena, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE 37.002). ............................................................ 20.560
Pàg. 20.546
22.4.2002
Número 147
— Proposició no de llei sobre la construcció d’un
centre d’especialitats a Torrevella, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.004). ...................................................... 20.560
— Proposición no de ley sobre la construcción de un
centro de especialidades en la población de Torrevieja, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.004). .......... 20.560
— Proposició no de llei sobre la construcció d’un
segon hospital a la comarca de l’Alcoià, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.005). ................................................. 20.561
— Proposición no de ley sobre la construcción de un
segundo hospital en la comarca de L’Alcoià, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
del País Valencià (RE 37.005). ................................ 20.561
— Proposició no de llei sobre construcció a la ciutat
de Torrevella del segon hospital de la comarca del
Baix Segura, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.006). .......... 20.562
— Proposición no de ley sobre construcción en la
ciudad de Torrevieja del segundo hospital público
de la Comarca de la Vega Baja, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.006). ................................................. 20.562
— Proposició no de llei sobre declaració com a monument natural de la partida Racó dels Avencs i
Penya Roja dins del terme municipal de Llíber a la
Marina Alta, presentada pel Grup Mixt (RE
37.019). ................................................................... 20563
— Proposición no de ley sobre declaración como
monumento natural de la partida Racó dels Avencs
y Penya Roja dentro del término municipal de Llíber en La Marina Alta, presentada por el Grupo
Mixto (RE 37.019). ................................................. 20563
— Proposició no de llei sobre traspàs de la titularitat
i la gestió del port de Gandia, presentada pel Grup
Mixt (RE 37.136). ................................................... 20.565
— Proposición no de ley sobre traspaso de la titularidad y la gestión del puerto de Gandia, presentada
por el Grupo Mixto (RE 37.136). ............................ 20.565
— Proposició no de llei sobre la fixació d’un complement salarial per al professorat valencià del cos
de mestres que treballa en el primer cicle de l’ESO,
presentada pel Grup Mixt (RE 37.202). .................. 20.566
— Proposición no de ley sobre la fijación de un
complemento salarial para el profesorado valenciano del cuerpo de maestros que trabaja en el primer
ciclo de la ESO, presentada por el Grupo Mixto
(RE 37202). ............................................................. 20.566
— Proposició no de llei sobre la modificació del
projecte de via verda Alcoi-Alacant, presentada pel
Grup Mixt (RE 37.203). .......................................... 20.567
— Proposición no de ley sobre la modificación del
proyecto de vía verde Alcoy-Alicante, presentada
por el Grupo Mixto (RE 37.203). ............................ 20.567
— Proposició no de llei sobre establiment d’un complement mensual per al cos de mestres que imparteixen ESO, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.224). .......... 20.569
— Proposición no de ley sobre establecimiento de
un complemento mensual para el cuerpo de maestros que imparten ESO, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià
(RE 37.224). ............................................................ 20.569
— Proposició no de llei sobre dotació del servei del
parc mòbil a les poblacions que presten el servei especial d’urgències en atenció primària, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.225). ................................................. 20.570
— Proposición no de ley sobre dotación del servicio
del parque móvil a las poblaciones que prestan el
servicio especial de urgencias en atención primaria,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida del País Valencià (RE 37.225). ..................... 20.570
— Proposició no de llei sobre ampliació del LIC serra Escalona i devesa de Campoamor, parc natural
de les llacunes de la Mata i Torrevella i cap Roig,
presentada pel Grup Mixt (RE 37.241). .................. 20.571
— Proposición no de ley sobre ampliación del LlC
sierra Escalona y dehesa de Campoamor, parque natural de las Lagunas de la Mata y Torrevieja y cabo
Roig, presentada por el Grupo Mixto (RE 37.241). 20.571
— Proposició no de llei sobre la instal·lació d’energia
solar tèrmica i fotovoltaica als edificis dels centres
d’ensenyament públics, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.277). ..... 20.572
— Proposición no de ley sobre la instalación de energía
solar térmica y fotovoltaica en los edificios de los centros
de enseñanza públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.277). 20.572
— Proposició no de llei sobre desenvolupament
d’un pla de seguretat ciutadana específic per a la
comarca del Baix Segura, presentada per María
Moreno Ruiz i quatre diputats i diputades més del
Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE
37.458). ................................................................. 20.573
— Proposición no de ley sobre desarrollo de un
plan de seguridad ciudadana específico para la comarca de la Vega Baja, presentada por María Moreno Ruiz y cuatro diputadas y diputados más del
Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE
37.458). ................................................................. 20.573
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.547
— Proposició no de llei sobre l’aprovació d’ajudes
als afectats pel contagi massiu d’hepatitis C, presentada pel Grup Parlamentari SocialistaProgressistes (RE 37.459.) ...................................... 20.575
— Proposición no de ley sobre la aprobación de
ayudas a los afectados por el contagio masivo de
hepatitis C, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista-Progressistes (RE 37.459). ..................... 20.575
— Proposició no de llei sobre realització d’auditories energètiques per a fomentar les mesures d’estalvi i d’eficàcia energètica, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE
37.487). ................................................................... 20.576
— Proposición no de ley sobre realización de auditorías energéticas para fomentar las medidas de
ahorro y de eficacia energética, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.487). ................................................. 20.576
— Proposició no de llei sobre realització d’un pla
d’intervenció actualitzat de la cartoixa de Vall de
Crist a Altura, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.528). ...... 20.577
— Proposición no de ley sobre realización de un
plan de intervención actualizado de la Cartuja de
Vall de Crist, en Altura, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià
(RE 37.528). ............................................................ 20.577
— Proposició no de llei sobre l’elaboració del projecte de restauració de l’ermita de Sant Roc de Xèrica, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida del País Valencià (RE 37.529). ..................... 20.577
— Proposición no de ley sobre elaboración del proyecto de restauración de la ermita de San Roque de
Jérica, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.529). .......... 20.577
— Proposició no de llei sobre l’elaboració del projecte de restauració de l’ermita de Sant Roc de Xèrica, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida del País Valencià (RE 37.530). ..................... 20.578
— Proposición no de ley sobre elaboración del proyecto de restauración de la iglesia del Socós de Jérica, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida del País Valencià (RE 37.530). ..................... 20.578
— Proposició no de llei sobre protecció de l’actual
edifici de l’Ajuntament de Xilxes, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 35.556). ...................................................... 20.579
— Proposición no de ley sobre protección del actual
edificio del Ayuntamiento de Xilxes, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.556). ................................................ 20.579
— Proposició no de llei sobre construcció d’un edifici escolar destinat a l’alumnat d’infantil en el CP
Gregal de Castellón de la Plana, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 27.557). ...................................................... 20.580
— Proposición no de ley sobre construcción de un
edificio escolar destinado al alumnado de infantil
en el C.P. Gregal de Castellón de la Plana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del
País Valencià (RE 37.557). ...................................... 20.580
— Proposició no de llei sobre elaboració de l’inventari de sòls contaminats de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari SocialistaProgressistes (RE 37.670). ...................................... 20.581
— Proposición no de ley sobre elaboración del inventario de suelos contaminados de la Comunidad
Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista-Progressistes (RE 37.670). ..................... 20.581
— Proposició no de llei sobre realització d’una avaluació de les tecnologies disponibles per a l’eliminació i la valoració dels pneumàtics usats, presentada pel Grup Parlamentari Socialista-Progressistes
(RE 37.671). ........................................................... 20.582
— Proposición no de ley sobre realización de una
evaluación de las tecnologías disponibles para la
eliminación-valoración de los neumáticos usados,
presentada por el Grupo Parlamentario SocialistaProgressistes (RE 37.671). ...................................... 20.582
— Proposició no de llei sobre creació del jutjat social dins del partit judicial d’Alcoi, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE
37.672). ................................................................... 20.584
— Proposición no de ley sobre creación del juzgado
de lo social dentro del partido judicial de Alcoi,
presentada por el Grupo Parlamentario SocialistaProgressistes (RE 37.672). ...................................... 20.584
— Proposició no de llei sobre impediment de la requalificació de sòl d’especial protecció ecològica
forestal com a sòl industrial que pretén l’Ajuntament de Moixent a la partida del Cantalar, presentada pel Grup Mixt (RE 37.688). ............................... 20.585
— Proposición no de ley sobre impedimento de la
recalificación de suelo de especial protección ecológica forestal como suelo industrial que pretende el
Ayuntamiento de Moixent en la partida El Cantalar,
presentada por el Grupo Mixto (RE 37.688). .......... 20.585
— Proposició no de llei sobre presentació d’un informe que reculla la forma d’articular el reconeixement jurídic i professional de les dones i els homes
— Proposición no de ley sobre presentación de un
informe que recoja la forma de articular el reconocimiento jurídico y profesional de las mujeres y los
Pàg. 20.548
22.4.2002
Número 147
que es dediquen a la prostitució, presentada pel
Grup Mixt (RE 37.705). .......................................... 20.586
hombres que se dedican a la prostitución, presentada por el Grupo Mixto (RE 37.705). ....................... 20.586
5. Propostes de creació de comissions.
5. Propuestas de creación de comisiones.
— Proposta de creació d’una comissió no permanent
d’investigació sobre la totalitat d’actuacions institucionals realitzades per l’exconseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana, Luis Fernando Cartagena, en les seues
distintes responsabilitats públiques de gestió. ......... 20.589
— Propuesta de creación de una comisión no permanente de investigación sobre la totalidad de actuaciones institucionales desarrolladas por el exconseller
de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes de la
Generalitat Valenciana, Luis Fernando Cartagena, en
sus distintas responsabilidades públicas de gestión. .. 20.589
— Propuesta de creación de una comisión no permanente de investigación para analizar la gestión de Fernando
Cartagena como conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes durante el período 1995-1998. ........... 20.590
— Proposta de creació d’una comissió no permanent
d’investigació per analitzar la gestió de Fernando
Cartagena com a conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports durant el període 1995-1998. 20.590
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
1. Interpelaciones.
1. Interpel·lacions.
a) Interpelaciones que se anuncian:
a) Interpel·lacions que s’anuncien:
— Interpel·lació al conseller d’Innovació i Competitivitat sobre política general del Consell pel que fa a
les VFU amb motiu de la decisió 2001/119/CE,
aprovada per la Unió Europea i que ha entrat en vigor el passat 1 de gener de 2002, que formula el diputat José Pérez Grau del GP Socialista-Progressistes (RE 38.112). ...................................................... 20.591
— Interpelación al conseller de Innovación y Competitividad sobre política general del Consell con
referencia a las VFU a raíz de la decisión
2001/119/CE, aprobada por la Unión Europea y que
ha entrado en vigor el pasado 1 de enero de 2002,
que formula el diputado José Pérez Grau del GP Socialista-Progressistes (RE 38.112). .......................... 20.591
H. PREGUNTES
H. PREGUNTAS
1. Preguntes a respondre oralment davant el ple.
1. Preguntas a responder oralmente ante el pleno.
c) Conversió de preguntes.
c) Conversión de preguntas.
— Conversió de les preguntes números 4.550/01 y
4.551/01 a respondre oralment davant el ple en preguntes a respondre per escrit. .................................. 20.592
— Conversión de las preguntas números 4.550/01 y
4.551/01 a responder oralmente ante el pleno en
preguntas a responder por escrito. ........................... 20.592
— Conversió de la pregunta número 3.707/01 a respondre oralment davant el ple en pregunta a respondre per escrit. .......................................................... 20.592
— Conversión de la pregunta número 3.707/01 a
responder oralmente ante el pleno en pregunta a
responder por escrito. .............................................. 20.592
d) Retirada de preguntes.
d) Retirada de preguntas.
— Pregunta número 414/02, amb resposta oral en
ple, formulada per la diputada Consuelo Catalá Pérez. Retirada. ........................................................... 20.592
— Pregunta número 414/02, con respuesta oral en
pleno, formulada por la diputada Consuelo Catalá
Pérez. Retirada. ....................................................... 20.592
2. Preguntes a respondre oralment en comissió:
2. Preguntas a responder oralmente en comisión.
a) Preguntes que s’anuncien:
a) Preguntas que se anuncian:
— Preguntes números 995/02 a 958/02. .................. 20.593
— Preguntas números 995/02 a 958/02. ................... 20.593
3. Preguntes a respondre per escrit.
3. Preguntas a responder por escrito.
b) Respostes a preguntes formulades:
b) Respuestas a preguntas formuladas:
— Respostes a les preguntes números 3.557/01 a
3.564/01, 4.192/01, 4.565/01, 4.580/01 a 4.589/01,
4.591/01, 4.595/01 a 4.601/01, 4.616/01 a 4.618/01,
— Respuestas a las preguntas números 3.557/01 a
3.564/01, 4.192/01, 4.565/01, 4.580/01 a 4.589/01,
4.591/01, 4.595/01 a 4.601/01, 4.616/01 a 4.618/01,
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.549
4.643/01 a 4.653/01, 4.656/01 a 4.658/01, 1/02,
2/02, 5/02, 21/02, 22/02, 24/02 a 44/02 i 46/02. ..... 20.595
4.643/01 a 4.653/01, 4.656/01 a 4.658/01, 1/02,
2/02, 5/02, 21/02, 22/02, 24/02 a 44/02 y 46/02. ..... 20.595
— Respostes a les preguntes números 4.563/01, 4.570/01,
4.572/01 a 4.579/01, 4.602/01 a 4.605/01 i 4.655/01. ......... 20.621
— Respostes a les preguntes número 4.590/01,
4.592/01 a 4.594/01, 4.659/01 a 4.661/01, 4/02,
20/02, 45/02, 47/02 a 54/02, 159/02 i 310/02. ........ 20.626
— Respuestas a las preguntas números 4.563/01, 4.570/01,
4.572/01 a 4.579/01, 4.602/01 a 4.605/01 y 4.655/01. ........ 20.621
— Respuestas a las preguntas número 4.590/01,
4.592/01 a 4.594/01, 4.659/01 a 4.661/01, 4/02,
20/02, 45/02, 47/02 a 54/02, 159/02 y 310/02. ........ 20.626
— Respostes a las preguntes números 4.564/01 i
4.654/01. Correcció d’errades.................................. 20.633
— Respuestas a las preguntas números 4.564/01 y
4.654/01. Corrección de errores. ............................. 20.633
III. INFORMACIÓ
III. INFORMACIÓ N
d) Règim interior.
d) Régimen interior.
— Acord de la Mesa de les Corts Valencianes sobre
el nomenament d’una funcionària en pràctiques. .... 20.634
— Acuerdo de la Mesa de las Cortes Valencianas sobre
el nombramiento de una funcionaria en prácticas. ....... 20.634
— Acord de la Mesa de les Corts Valencianes sobre
nomenament de funcionaris en pràctiques. ............. 20.635
— Acuerdo de la Mesa de las Cortes Valencianas sobre nombramiento de funcionarios en prácticas. ..... 20.635
20.636
— Sustitución de miembros del Consell de Personal. 20.636
— Llista definitiva de persones admeses i excloses
al concurs-oposició per a la provisió d’1 plaça de
cap de majordomia de les Corts Valencianes i convocatòria per a la realització del primer exercici. .... 20.637
— Lista definitiva de personas admitidas y excluidas al
concurso-oposición para la provisión de 1 plaza de
jefe/a de mayordomía de las Cortes Valencianas y
convocatoria para la realización del primer ejercicio. . 20.637
— Substitució de membres del Consell de Personal.
Pàg. 20.550
22.4.2002
Número 147
I. TEXTOS APROVATS
I. TEXTOS APROBADOS
A. LLEIS I ALTRES NORMES
A. LEYES Y OTRAS NORMAS
Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana.
Correcció d’errades.
Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de organización de la Generalitat Valenciana. Corrección de errores.
Atès que s’han advertit errades en la publicació de la
Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana, es corregeixen tant en castellà com en valencià.
En el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes núm.
128, de 5 de desembre de 2001, en l’Informe de ponència,
l’esmena número 88 d’addició del Grup Parlamentari Popular, que apareix en la pàgina 16.352, ha d’aparèixer amb
el text següent:
Advertido error en la publicación de la Ley de medidas
fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de organización de la Generalitat Valenciana, se procede a su corrección tanto en castellano como en valenciano.
En el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas número
128, de 5 de diciembre de 2001, en el informe de la ponencia, la enmienda número 88 de adición del Grupo Parlamentario Popular ,que aparece en la página 16.352, debe
aparecer el siguiente texto:
“Capítol
De la modificació de la Llei 7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament
tecnològic de la Comunitat Valenciana.
“Capítulo
De la modificación de la Ley 7/1997, de fomento y coordinación de la investigación científica y del desarrollo
tecnológico de la Comunidad Valenciana
Article
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 9 de la Llei
7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament tecnològic de la Comunitat Valenciana, modificat per l’article 38 de la Llei 11/2000, de
28 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
Artículo
Se modifica el apartado 1 y 2 del artículo 9 de la Ley
7/1997, de fomento y coordinación de la investigación científica y del desarrollo tecnológico de la Comunidad Valenciana,
modificado por el artículo 38 de la Ley 11/2000, de 28 de diciembre, que queda redactada de la siguiente manera:
“Article 9
La Comissió Gestora Interdepartamental
“Artículo 9
La Comisión Gestora Interdepartamental
1. La Comissió Gestora Interdepartamental, òrgan de
planificació, coordinació i seguiment del PVID, estarà
integrada pel vicepresident segon del govern valencià,
el conseller d’Innovació i Competitivitat, el sotssecretari de l’Oficina de Ciència i Tecnologia que s’encarregarà de la Secretaria del PVID, per representants de totes les conselleries i la presidirà el president de la
Generalitat. El govern valencià nomenarà els membres
d’aquesta comissió.
2. Així mateix, el govern valencià nomenarà, entre els
membres de la Comissió Gestora Interdepartamental, una comissió permanent les funcions de la qual seran establertes per
la Comissió Gestora Interdepartamental i disposarà de l’estructura orgànica, personal i mitjans necessaris, que constituiran la
Secretaria de la PVID i estaran adscrits al departament de la
Generalitat Valenciana que tinga les competències en matèria
de foment i coordinació de la investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació.”
1. La Comisión Gestora Interdepartamental, órgano de
planificación, coordinación y seguimiento del PVID, estará integrada por el Vicepresidente Segundo del Gobierno
Valenciano, el Conseller de Innovación y Competitividad,
el Subsecretario de la Oficina de Ciencia y Tecnología que
ostentará la Secretaría del PVID, por representantes de tosas las Consellerias y la presidirá el Presidente de la Generalitat, el nombramiento de los miembros de esta comisión
se efectuará por el Gobierno Valenciano.
2. Asimismo, el Gobierno Valenciano nombrará, entre los
miembros de la Comisión Gestora Interdepartamental, una Comisión Permanente, cuyas funciones serán establecidas por la
Comisión Gestora Interdepartamental y dispondrá de la estructura orgánica, personal y medios necesarios, que constituirán la
Secretaría de la PVID, y estarán adscritos al Departamento de
la Generalitat Valenciana que ostente las competencias en materia de fomento y coordinación de la investigación científica,
desarrollo tecnológico e innovación.”
Article
Es modifica l’apartat 2 de l’article 10 de la Llei
7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament tecnològic de la Comunitat Valenciana, modificat per l’article 39 de la Llei 11/2000, de
28 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
“2. La Secretaria del Pla Valencià quedarà adscrita
orgànicament al departament de la Generalitat Valenciana
que tinga les competències en matèria de foment i coordinació de la investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació”.
Artículo
Se modifica el apartado 2 del artículo 10 de la Ley 7/1997,
de Fomento y Coordinación de la Investigación Científica y
del desarrollo Tecnológico de la Comunidad Valenciana, modificado por el artículo 39 de la Ley 11/2000, de 28 de diciembre, que queda redactado de la siguiente manera:
“2. La Secretaría del Plan Valenciano quedará adscrita
orgánicamente al Departamento de la Generalitat Valenciana que ostente las competencias en materia de fomento
y Coordinación de la Investigación Científica, Desarrollo
Tecnológico e Innovación.”
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.551
Article
Es modifica l’apartat 4 de l’article 15 de la Llei
7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament tecnològic de la Comunitat Valenciana, modificat per l’article 41 de la Llei 11/2000, de
28 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
“4. Aquest organisme estarà adscrit a la Conselleria
d’Innovació i Competitivitat.”
Artículo
Se modifica el apartado 4 del artículo 15 de la Ley 7/1997,
de fomento y Coordinación de la Investigación Científica y del
Desarrollo Tecnológico de la Comunidad Valenciana, modificado por el artículo 41 de la Ley 11/2000, de 28 de diciembre,
que queda redactado de la siguiente manera:
“4. Este organismo estará adscrito a la Conselleria de
Innovación y Competitividad”.
En el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes núm.
130, de 14 de desembre de 2001, en el qual apareix publicat el Dictamen de la comissió referent a la Llei de mesures fiscals, de gestió parlamentària i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana, en la pàgina 17.029, el
capítol XIX està integrat pels articles números 61, 62 i 63
amb el text següent:
En el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas número
130, de 14 de diciembre de 2001, en el que aparece publicado el Dictamen de la comisión referente a la Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de
organización de la Generalitat Valenciana, en la página
17.029 el capítulo XIX está integrado por los artículos número 61, 62 y 63 con el siguiente texto:
“Capítol XIX
De la modificació de la Llei 7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament
tecnològic de la Comunitat Valenciana.
“Capítulo XIX
De la modificación de la Ley 7/1997, de fomento y coordinación de la investigación científica y del desarrollo
tecnológico de la Comunidad Valenciana
Article 61
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 9 de la Llei
7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament tecnològic de la Comunitat Valenciana, modificat per l’article 38 de la Llei 11/2000, de
28 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
Artículo 61
Se modifica el apartado 1 y 2 del artículo 9 de la Ley
7/1997, de fomento y coordinación de la investigación científica y del desarrollo tecnológico de la Comunidad Valenciana,
modificado por el artículo 38 de la Ley 11/2000, de 28 de diciembre, que queda redactada de la siguiente manera:
“Article 9
La Comissió Gestora Interdepartamental
1. La Comissió Gestora Interdepartamental, òrgan de
planificació, coordinació i seguiment del PVID, estarà integrada pel vicepresident segon del govern valencià, el
conseller d’Innovació i Competitivitat, el sotssecretari de
l’Oficina de Ciència i Tecnologia que s’encarregarà de la
Secretaria del PVID, per representants de totes les conselleries i la presidirà el president de la Generalitat. El govern valencià nomenarà els membres d’aquesta comissió.
2. Així mateix, el govern valencià nomenarà, entre els
membres de la Comissió Gestora Interdepartamental, una
comissió permanent les funcions de la qual seran establertes per la Comissió Gestora Interdepartamental i disposarà
de l’estructura orgànica, personal i mitjans necessaris, que
constituiran la Secretaria de la PVID i estaran adscrits al
departament de la Generalitat Valenciana que tinga les
competències en matèria de foment i coordinació de la investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació.”
“Artículo 9
La Comisión Gestora Interdepartamental
1. La Comisión Gestora Interdepartamental, órgano de
planificación, coordinación y seguimiento del PVID, estará integrada por el Vicepresidente Segundo del Gobierno
Valenciano, el Conseller de Innovación y Competitividad,
el Subsecretario de la Oficina de Ciencia y Tecnología que
ostentará la Secretaría del PVID, por representantes de todas las Consellerias y la presidirá el Presidente de la Generalitat, el nombramiento de los miembros de esta comisión se efectuará por el Gobierno Valenciano.
2. Asimismo, el Gobierno Valenciano nombrará, entre
los miembros de la Comisión Gestora Interdepartamental,
una Comisión Permanente, cuyas funciones serán establecidas por la Comisión Gestora Interdepartamental y dispondrá de la estructura orgánica, personal y medios necesarios, que constituirán la Secretaría de la PVID, y estarán
adscritos al Departamento de la Generalitat Valenciana
que ostente las competencias en materia de fomento y coordinación de la investigación científica, desarrollo tecnológico e innovación.”
Article 62
Es modifica l’apartat 2 de l’article 10 de la Llei
7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament tecnològic de la Comunitat Valenciana, modificat per l’article 39 de la Llei 11/2000, de
28 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
“2. La Secretaria del Pla Valencià quedarà adscrita
orgànicament al departament de la Generalitat Valenciana
que tinga les competències en matèria de foment i coordinació de la investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació”.
Artículo 62
Se modifica el apartado 2 del artículo 10 de la Ley 7/1997,
de Fomento y Coordinación de la Investigación Científica y
del Desarrollo Tecnológico de la Comunidad Valenciana, modificado por el artículo 39 de la Ley 11/2000, de 28 de diciembre, que queda redactado de la siguiente manera:
“2. La Secretaría del Plan Valenciano quedará adscrita
orgánicamente al Departamento dela Generalitat Valenciana que ostente las competencias en materia de fomento y
Coordinación de la Investigación Científica, Desarrollo
Tecnológico e Innovación.”
Article 63
Artículo 63
Pàg. 20.552
22.4.2002
Número 147
Es modifica l’apartat 4 de l’article 15 de la Llei
7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament tecnològic de la Comunitat Valenciana, modificat per l’article 41 de la Llei 11/2000, de
28 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
“4. Aquest organisme estarà adscrit a la Conselleria
d’Innovació i Competitivitat.”
Se modifica el apartado 4 del artículo 15 de la Ley 7/1997,
de fomento y Coordinación de la Investigación Científica y del
Desarrollo Tecnológico de la Comunidad Valenciana, modificado por el artículo 41 de la Ley 11/2000, de 28 de diciembre,
que queda redactado de la siguiente manera:
“4. Este organismo estará adscrito a la Conselleria de
Innovación y Competitividad”.
Conseqüentment, l’article número 62 es converteix en
l’article número 64 d’aquest dictamen.
Como consecuencia de ello, el artículo número 62 se
convierte en el artículo número 64 de dicho Dictamen.
En el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes número
133, de 27 de desembre de 2001, en què apareix publicada
la Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana, en la
pàgina 17.977, després de l’article número 61, han
d’aparèixer els articles números 62 i 63 amb el text
següent:
En el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas número
133, de 27 de diciembre de 2001, en el que aparece publicada la Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa
y financiera, y de organización de la Generalitat Valenciana, en la página 17.977, después del artículo número 61
deben aparecer los artículos número 62 y 63 con el siguiente texto:
Article 62
Es modifica l’apartat 2 de l’article 10 de la Llei
7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament tecnològic de la Comunitat Valenciana, modificat per l’article 39 de la Llei 11/2000, de
28 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
“2. La Secretaria del Pla Valencià quedarà adscrita
orgànicament al departament de la Generalitat Valenciana
que tinga les competències en matèria de foment i coordinació de la investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació”.
Artículo 62
Se modifica el apartado 2 del artículo 10 de la Ley
7/1997, de Fomento y Coordinación de la Investigación
Científica y del Desarrollo Tecnológico de la Comunidad
Valenciana, modificado por el artículo 39 de la Ley
11/2000, de 28 de diciembre, que queda redactado de la siguiente manera:
“2. La Secretaría del Plan Valenciano quedará adscrita
orgánicamente al Departamento dela Generalitat Valenciana que ostente las competencias en materia de fomento y
Coordinación de la Investigación Científica, Desarrollo
Tecnológico e Innovación.”
Article 63
Es modifica l’apartat 4 de l’article 15 de la Llei
7/1997, de foment i coordinació de la investigació científica i del desenvolupament tecnològic de la Comunitat Valenciana, modificat per l’article 41 de la Llei 11/2000, de
28 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
“4. Aquest organisme estarà adscrit a la Conselleria
d’Innovació i Competitivitat.”
Artículo 63
Se modifica el apartado 4 del artículo 15 de la Ley 7/1997,
de fomento y Coordinación de la Investigación Científica y del
Desarrollo Tecnológico de la Comunidad Valenciana, modificado por el artículo 41 de la Ley 11/2000, de 28 de diciembre,
que queda redactado de la siguiente manera:
“4. Este organismo estará adscrito a la Conselleria de
Innovación y Competitividad”.
Conseqüentment, l’article número 63 passa a ser l’article número 64.
Como consecuencia de ello, el artículo número 63 pasa
a ser el artículo número 64.
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ N
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
Proposició de llei sobre publicitat institucional. Esmena a la totalitat amb text alternatiu presentada pel
Grup Parlamentari Popular.
Proposición de ley sobre publicidad institucional. Enmienda a la totalidad con texto alternativo presentada
por el Grupo Parlamentario Popular.
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
D’acord amb l’article 91.1 del RCV, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes de
De acuerdo con el artículo 91.1 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas la
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.553
l’esmena a la totalitat amb text alternatiu a la Proposició
de llei sobre publicitat institucional, presentada pel GP
Popular (RE número 38.256).
enmienda a la totalidad con texto alternativo a la Proposición de ley sobre publicidad institucional, presentada por
el GP Popular (RE número 38.256).
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002.
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ ,
ORGANITZACIÓ I RÈ GIM
DE LES INSTITUCIONS
A LA MESA DE LA COMISIÓ N DE COORDINACIÓ N,
ORGANIZACIÓ N Y RÉGIMEN
DE LAS INSTITUCIONES
Alejandro Font de Mora Turón, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara de l’article 119 del RCV, presenta la següent esmena a la totalitat amb proposta d’un
text complet alternatiu a la Proposició de llei sobre publicitat institucional presentada pel Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE número 30.386, publicada en el
BOCV número 120).
Alejandro Font de Mora Turón, síndic del Grupo Parlamentario Popular, al amparo del artículo 119 del RCV,
presenta la siguiente enmienda de totalidad, con propuesta
de un texto completo alternativo, a la Proposición de ley
sobre publicidad institucional, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista-Progressistes (RE número
30.386), publicada en el BOCV número 120).
TEXT ALTERNATIU
QUE ES PROPOSA MITJANÇANT
AQUESTA ESMENA
TEXTO ALTERNATIVO
QUE SE PROPONE MEDIANTE
LA PRESENTE ENMIENDA
LLEI DE PUBLICITAT INSTITUCIONAL
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
LEY DE PUBLICIDAD INSTITUCIONAL
DE LA COMUNIDAD VALENCIANA
Exposició de motius
Exposición de motivos
I
I
Les campanyes de publicitat institucional promogudes
per les administracions i les altres institucions públiques
s’han revelat com un instrument útil de sensibilització i de
foment dels valors democràtics entre els ciutadans. Igualment, tenen una específica utilitat per a la comunitat quan
es tracta de protegir o prevenir riscs per a la seua salut i
seguretat. Així mateix, constitueixen un valuós mitjà de
difusió de les activitats que realitzen les esmentades institucions i les administracions públiques. D’aquesta manera
potencien la informació i la participació democràtica dels
ciutadans.
Si bé en el nostre ordenament jurídic hi ha una norma
legal de l’estat en matèria de publicitat — Llei 34/1988,
d’11 de novembre, general de publicitat— , el seu àmbit es
limita a l’anomenada publicitat comercial, és a dir, la realitzada en l’exercici d’una activitat comercial, industrial,
professional o artesanal. La seua regulació no comprèn,
doncs, l’anomenada publicitat institucional que es realitza
fora d’una activitat empresarial. Per això resulta oportú
que la Generalitat, tal i com han plantejat els grups parlamentaris, establesca el règim jurídic d’aquest tipus específic de publicitat en l’àmbit territorial de la nostra comunitat.
Las campañas de publicidad institucional promovidas
por las administraciones y otras instituciones públicas se
han revelado como un útil instrumento de sensibilización
y de fomento de los valores democráticos entre los ciudadanos, teniendo igualmente una específica utilidad para la
comunidad cuando se trata de proteger o prevenir riesgos
para su salud o su seguridad. Constituyen, asimismo, un
valioso medio de difusión de las actividades que realizan
las citadas instituciones y administraciones públicas, potenciando de este modo la información y la participación
democrática de los ciudadanos.
Si bien en nuestro ordenamiento jurídico existe una
norma legal del Estado en materia de publicidad — Ley
34/1988, de 11 de noviembre, General de Publicidad— , su
ámbito se limita a la denominada publicidad comercial, es
decir, la realizada en el ejercicio de una actividad comercial, industrial, profesional o artesanal. Su regulación no
comprende, pues, la denominada publicidad institucional,
que se realiza fuera de una actividad empresarial. Resulta
por ello oportuno que se proceda, por la Generalitat, tal y
como han venido planteando los Grupos Parlamentarios, a
establecer el régimen jurídico de este tipo específico de
publicidad en el ámbito territorial de nuestra Comunidad.
II
II
Les relacions entre els poders públics i els mitjans de
comunicació social que s’estableixen amb motiu de la publicitat institucional han de caracteritzar-se, d’acord amb
Las relaciones entre los poderes públicos y los medios
de comunicación social que se establecen con motivo de la
publicidad institucional deben caracterizarse, de
Pàg. 20.554
22.4.2002
Número 147
els principis constitucionals, per la transparència i el respecte a la igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, poden
recordar-se — entre altres mandats constitucionals particularment rellevants— el principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics contingut en l’article 9 de la
Constitució, el principi d’igualtat proclamat per l’article
14, o la declaració de l’article 103, paràgraf primer, que
ordena a l’administració pública servir amb objectivitat
els interessos generals.
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha tingut ocasió
de desenvolupar, amb relació a la publicitat institucional,
els preceptes constitucionals esmentats. Se’n desprenen
els principis següents: en primer lloc, que la diferència de
tracte adquireix la categoria jurídica de discriminació
quan apareix desproveïda de base objectiva i en resulta
conculcat el principi d’igualtat davant els beneficis públics (STS de 8 de juliol de 1987); en segon lloc, que l’exclusió d’un mitjà singular en la contractació d’una campanya institucional quan aquest tinga una tirada superior i
les seues tarifes no siguen superiors a les del mercat suposa una infracció del principi d’igualtat (STS de 13 de març
de 1991) i dóna lloc a indemnització en produir un perjudici avaluable econòmicament que es fonamenta en el funcionament anormal del servei públic a què es refereix l’article 106.2 de la Constitució (STS de 7 i 10 de juliol de
1995); o, per últim, que la Constitució prohibeix qualsevol
actitud discriminatòria per raó d’opinió, llevat causes justificadores, raonables i imparcials (STS de 2 de juliol de
1994).
No és ociós recordar que, amb anterioritar a 1995, s’ha
produït a la nostra comunitat una discriminació d’alguns
mitjans informatius en l’accés a la publicitat institucional.
Fins i tot situacions com el finançament amb fons públics
de campanyes polítiques antidemocràtiques, a través de
tercers interposats, en favor del partit del govern, no han
estat desconegudes en el panorama polític d’aquesta comunitat en els anys precedents a aquesta data.
Des de 1995, l’actuació de la Generalitat s’ha caracteritzat, en canvi, per un repartiment equitatiu de la publicitat d’acord amb la legalitat vigent, i ha actuat en tot moment amb criteris de transparència i igualtat. Aquesta llei
es dirigeix a garantir aquesta actuació en el futur, que permetrà evitar la repetició de conductes discriminatòries i
contribuirà, per tant, a una garantia més eficaç de la llibertat d’expressió i de la independència dels mitjans de comunicació social.
conformidad con los principios constitucionales, por la
transparencia y el respeto a la igualdad de oportunidades.
Pueden recordarse a este propósito, entre otros mandatos
constitucionales particularmente relevantes, el principio de
interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos contenido en el artículo 9 de la Constitución, el principio de
igualdad proclamado por el artículo 14, o la declaración del
artículo 103, párrafo primero, que ordena a la Administración Pública servir con objetividad los intereses generales.
La jurisprudencia del Tribunal Supremo ha tenido ocasión de desarrollar, en relación con la publicidad institucional, los preceptos constitucionales referidos. Se desprenden
de ella los siguientes principios: en primer lugar, que la diferencia de trato adquiere la categoría jurídica de discriminación, cuando aquélla aparece desprovista de base objetiva, resultando conculcado el principio de igualdad ante los
beneficios públicos (STS de 8 de julio de 1987); en segundo lugar, que la exclusión de un medio singular en la contratación de una campaña institucional cuando éste tenga
una tirada superior y sus tarifas no sean superiores a las del
mercado, supone una infracción del principio de igualdad
(STS de 13 de marzo de 1991) y da lugar a indemnización
al producir un perjuicio, evaluable económicamente, que se
fundamenta en el funcionamiento anormal del servicio público al que se refiere el artículo 106.2 de la Constitución
(SSTS de 7 y 10 de julio de 1995); o, por último, que la
Constitución prohíbe cualquier actitud discriminatoria por
razón de opinión, salvo causas justificadoras, razonables e
imparciales (STS de 2 de julio de 1994).
No es ocioso recordar que, con anterioridad a 1995, se ha
producido en nuestra Comunidad una frecuente discriminación
de algunos medios informativos en el acceso a la publicidad
institucional. Incluso situaciones tales como la financiación
con fondos públicos de campañas políticas antidemocráticas, a
través de terceros interpuestos, en favor del Partido del Gobierno, no han sido desconocidas en el panorama político de esta
Comunidad en los años precedentes a esa fecha.
Desde 1995, la actuación de la Generalitat se ha venido
caracterizando, en cambio, por un reparto equitativo de la
publicidad conforme a la legalidad vigente, actuando en
todo momento con criterios de transparencia e igualdad. A
garantizar esa actuación en el futuro se dirige la presente
Ley, que permitirá evitar la repetición de conductas discriminatorias, y contribuirá, por tanto, a una más eficaz garantía de la libertad de expresión y de la independencia de
los medios de comunicación social.
III
III
La llei delimita el seu àmbit d’aplicació per la finalitat
de les campanyes publicitàries i exclou en tot cas la publicitat comercial i la que es produeix en el tràmit dels
procediments administratius, i també les comunicacions
puntuals de naturalesa estrictament informativa. Així se
segueix el criteri sentat per la sentència del Tribunal Suprem el 19 de febrer de 1998, que exclou del concepte de
publicitat institucional — la distribució desigual de la qual
genera violació del principi d’igualtat consagrat per l’article 14 de la Constitució espanyola— els anuncis que siguen “resultat de l’activitat quotidiana de les administracions públiques”. Pel que fa a l’àmbit subjectiu, l’article 3
relaciona les institucions, les administracions públiques i
altres ens públics subjectes a la llei.
La Ley delimita su ámbito objetivo de aplicación por la finalidad de las campañas publicitarias, excluyendo en todo
caso la publicidad comercial y la que se produce en el trámite
de los procedimientos administrativos, así como las comunicaciones puntuales de naturaleza estrictamente informativa.
Se sigue, así, el criterio sentado por la Sentencia del Tribunal
Supremo de 19 de febrero de 1998, que excluye del concepto
de publicidad institucional — cuya desigual distribución genera violación del principio de igualdad consagrado por el
artículo 14 de la Constitución española— los anuncios que
sean “resultado de la actividad cotidiana de las Administraciones públicas”. Por lo que se refiere al ámbito subjetivo, el
artículo 3 relaciona las instituciones, administraciones públicas y demás entes públicos sujetos a la Ley.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.555
S’assenyalen els principis informadors de la publicitat
institucional, veracitat, eficàcia i eficiència, i es prohibeix
l’emissió de missatges publicitaris que atempten contra la
dignitat de la persona, els valors democràtics o de convivència o siguen denigrants, i quedarà prohibida així mateix l’anomenada publicitat subliminal.
Si bé la llei deixa una llibertat àmplia de formats, suports i
mitjans de difusió, sobretot tenint en compte que les noves
tecnologies ampliaran el ventall de possibilitats actual, es
prohibeix fer ús de mitjans de difusió que estiguen vinculats
amb posicions que violen els valors constitucionals.
Els criteris objectius de caràcter tècnic, alguns dels
quals es relacionen expressament, hauran de determinar
l’elecció dels mitjans de difusió més adequats per a la finalitat de les diferents campanyes publicitàries, sempre en
conjunció amb els principis d’eficàcia i d’eficiència.
S’introdueixen també determinades limitacions en la publicitat mitjançant patrocini, amb l’objecte d’evitar que s’associe
o que puga associar-se a les institucions i les administracions
públiques amb activitats o persones en què concórreguen circumstàncies de violació dels valors constitucionals.
En compliment de l’Estatut d’Autonomia i de les disposicions legislatives vigents sobre aquesta matèria, s’inclou una disposició expressa sobre l’ús, en la publicitat
institucional, de les dues llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.
Com a qualsevol altra contractació de les administracions públiques, la de la publicitat institucional n’haurà de
subjectar-se a les normes i els principis previstos en la legislació reguladora dels contractes de les administracions
públiques, que garanteixen la igualtat de tracte i de no discriminació.
Amb la finalitat d’aconseguir l’eficiència major en
aquest tipus de publicitat, es preveu la coordinació de les
campanyes que realitzen o pretenguen realitzar les diferents administracions públiques, i es disposarà a més la
creació amb la finalitat expressada d’una comissió coordinadora, la composició i el funcionament de la qual es regularan reglamentàriament.
Així mateix la llei desitja fomentar la participació de la
iniciativa social en les campanyes de publicitat institucional en què per la seua naturalesa puga resultar aconsellable i que permeta economies de fons públics i una major
participació dels agents socials.
Les disposicions addicionals i final fan referència a la
publicitat institucional en període electoral per a subjectar-la a la regulació específica en aquesta matèria, a l’autorització al Consell per a desplegar la llei i a l’entrada en
vigor d’aquesta.
Finalment, aquesta llei es dicta amb empara en el títol
competencial contingut en l’article 31.29 de l’Estatut
d’autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix la
competència exclusiva de la Generalitat en matèria de publicitat, sense perjudici de les normes dictades per l’estat
per a sectors i mitjans específics.
Se señalan los principios informadores de la publicidad
institucional, — veracidad, eficacia y eficiencia— , y se
prohíbe la emisión de mensajes publicitarios que atenten
contra la dignidad de la persona, los valores democráticos
o de convivencia o sean denigrativos, quedando asimismo
prohibida la llamada publicidad subliminal.
Si bien la Ley deja una amplia libertad de formatos, soportes y medios de difusión, sobre todo teniendo en cuenta que las
nuevas tecnologías ampliarán el actual abanico de posibilidades, se prohíbe hacer uso de medios de difusión que estén vinculados con posiciones que violen los valores constitucionales.
Los criterios objetivos de carácter técnico, algunos de
los cuales se relacionan expresamente, deberán determinar
la elección de los medios de difusión más adecuados para la
finalidad de las distintas campañas publicitarias, siempre en
conjunción con los principios de eficacia y de eficiencia.
Se introducen también determinadas limitaciones en la publicidad mediante patrocinio, con objeto de evitar que se asocie o pueda asociarse a las instituciones y administraciones públicas con actividades o personas en las que concurran
circunstancias de violación de los valores constitucionales.
En cumplimiento del Estatuto de Autonomía y de las
disposiciones legislativas vigentes sobre esta materia, se
incluye una disposición expresa sobre el uso, en la publicidad institucional, de las dos lenguas cooficiales de la
Comunidad Valenciana.
Como cualquier otra contratación de las administraciones públicas, la de la publicidad institucional deberá sujetarse a las normas y principios previstos en la legislación
reguladora de los contratos de las administraciones públicas, que garantizan la igualdad de trato y la no-discriminación.
Con la finalidad de conseguir la mayor eficiencia en
este tipo de publicidad, se prevé la coordinación de las
campañas que realicen o pretendan realizar las distintas
administraciones públicas, disponiéndose además la creación con la expresada finalidad de una Comisión Coordinadora, cuya composición y funcionamiento se regularán
reglamentariamente.
Asimismo, la Ley desea fomentar la participación de la
iniciativa social en las campañas de publicidad institucional en que por su naturaleza pueda resultar aconsejable,
permitiendo economías de fondos públicos y una mayor
participación de los agentes sociales.
Las disposiciones adicionales y final hacen referencia a
la publicidad institucional en período electoral para sujetarla a la específica regulación en esta materia, a la autorización al Consell para desarrollar la presente Ley y a su
entrada en vigor.
Finalmente, esta Ley se dicta con amparo en el título
competencial contenido en el artículo 31.29 del Estatuto
de Autonomía de la Comunidad Valenciana, que establece
la competencia exclusiva de la Generalitat en materia de
publicidad, sin perjuicio de las normas dictadas por el Estado para sectores y medios específicos.
Article 1
Objecte de la llei.
Artículo 1
Objeto de la Ley.
És objecte d’aquesta llei la regulació de la publicitat
institucional, com es defineix en l’article 2, realitzada per
les institucions, les administracions públiques i la resta
dels ens públics de la Comunitat Valenciana a què es refereix l’article 3.
Es objeto de la presente ley la regulación de la publicidad institucional, tal como se define en su artículo 2, realizada por las instituciones, administraciones públicas y
demás entes públicos de la Comunidad Valenciana a que
se refiere el artículo 3 de la misma.
Pàg. 20.556
22.4.2002
Número 147
Article 2
Àmbit objectiu.
Artículo 2
Ámbito objetivo.
1. A l’efecte d’aquesta llei, s’entendrà per publicitat
institucional la que realitzen les institucions, les administracions públiques i la resta dels ens públics de la Comunitat Valenciana compresos en l’article 3, a través de campanyes destinades a alguna de les finalitats següents:
a) La difusió de les activitats, els projectes i els resultats de l’administració pública anunciadora.
b) La creació, la difusió o la millora de la notorietat i la
imatge de les institucions democràtiques i de les administracions públiques.
c) La promoció genèrica del consum de productes i ús
de serveis, o de sectors econòmics específics, propis de
l’àmbit territorial de l’administració anunciadora.
d) La prevenció i la protecció de la integritat física i
material dels ciutadans, i la promoció de la integració social.
e) La sensibilització dels ciutadans, mitjançant el foment de conductes o hàbits per a la convivència i el benestar social, el compromís amb determinades causes i els valors de la democràcia.
f) La promoció dels valors propis o les senyes d’identitat del territori o de la població de l’administració anunciadora.
g) La difusió dels processos electorals i el foment de
l’exercici del dret al vot.
2. En qualsevol cas, no es considera publicitat institucional la realitzada en l’exercici d’una activitat comercial,
industrial, artesana o professional o en el tràmit de qualsevol expedient administratiu, ni tampoc les comunicacions
puntuals de caràcter estrictament informatiu.
1. A efectos de la presente ley se entenderá por publicidad
institucional la que realicen las instituciones, administraciones públicas y demás entes públicos de la Comunidad Valenciana comprendidos en el artículo 3 de la misma, a través de
campañas destinadas a alguno de los siguientes fines:
a) La difusión de las actividades, proyectos y resultados de la administración pública anunciante.
b) La creación, difusión o mejora de la notoriedad e
imagen de las instituciones democráticas y de las administraciones públicas.
c) La promoción genérica del consumo de productos y
uso de servicios, o de específicos sectores económicos, propios del ámbito territorial de la administración anunciante.
d) La prevención y protección de la integridad física y
material de los ciudadanos, y la promoción de la integración social.
e) La sensibilización de los ciudadanos, fomentando
conductas o hábitos para la convivencia y el bienestar social, el compromiso con determinadas causas y los valores
de la democracia.
f) La promoción de los propios valores o señas de identidad del territorio o de la población de la administración
anunciante.
g) La difusión de los procesos electorales y el fomento
del ejercicio del derecho al voto.
2. En cualquier caso, no se considera publicidad institucional la realizada en el ejercicio de una actividad comercial, industrial, artesanal o profesional o en el trámite de
cualquier expediente administrativo, así como las comunicaciones puntuales de carácter estrictamente informativo.
Article 3
Àmbit subjectiu.
Artículo 3
Ámbito subjetivo.
Aquesta llei obliga:
a) Les institucions de l’article 9.2 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.
b) L’administració de la Generalitat.
c) Les entitats autònomes de la Generalitat de caràcter
administratiu.
d) Les entitats locals de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
e) Els organismes i les entitats autònomes de caràcter
administratiu, dotades de personalitat jurídica pròpia, que
actuen sotmesos al dret públic, dependents de les entitats
locals de la Comunitat Valenciana.
La presente ley obliga a:
a) Las instituciones del artículo 9.2 del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.
b) La Administración de la Generalitat.
c) Las entidades autónomas de la Generalitat de
carácter administrativo.
d) Las Entidades Locales del ámbito territorial de la
Comunidad Valenciana.
e) Los organismos y entidades autónomas de carácter
administrativo, dotadas de personalidad jurídica propia,
que actúen sometidos al Derecho Público, dependientes de
las Entidades Locales de la Comunidad Valenciana.
Article 4
Principis informadors.
Artículo 4
Principios informadores.
La publicitat institucional de les institucions i les administracions públiques ha de servir amb objectivitat els interessos generals i se sotmet als principis d’eficàcia, eficiència i veracitat.
La publicidad institucional de las instituciones y administraciones públicas debe servir con objetividad los intereses generales y se somete a los principios de eficacia,
eficiencia y veracidad.
Article 5
Missatges publicitaris.
Artículo 5
Mensajes publicitarios.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.557
1. Els missatges de la publicitat institucional seran veraços.
2. Es prohibeixen els missatges publicitaris que, pel
contingut, la forma de presentació o difusió:
a) atempten contra la dignitat de la persona o vulneren
els valors democràtics o els drets reconeguts en la Constitució.
b) provoquen el descrèdit, la denigració o el menyspreu
directe o indirecte d’una persona física o jurídica, privada
o pública.
c) tinguen caràcter sexista, discriminatori o racista i
atempten contra els drets de la infantesa.3.
3. Es prohibeix la publicitat subliminar, entesa com es
defineix en la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de
publicitat.
1. Los mensajes de la publicidad institucional serán veraces.
2. Se prohíben los mensajes publicitarios que por su
contenido, forma de presentación o difusión:
a) atenten contra la dignidad de la persona o vulneren
los valores democráticos o los derechos reconocidos en la
Constitución.
b) provoquen el descrédito, denigración o menosprecio
directo o indirecto de una persona física o jurídica, privada o pública.
c) tengan carácter sexista, discriminatorio o racista o
atenten a los derechos de la infancia.
3. Se prohíbe la publicidad subliminal, entendiendo por
tal la que se define en la Ley 34/1988, de 11 de noviembre, General de Publicidad.
Article 6
Suports, formats i mitjans de difusió.
Artículo 6
Soportes, formatos y medios de difusión.
1. La publicitat institucional podrà fer-se en qualsevol
tipus de format, suport o mitjà de difusió.
2. No obstant això, s’evitarà la utilització de mitjans de
difusió incompatibles amb la dignitat de la institució, l’administració o l’ens anunciador o que, per la titularitat,
l’ideari o el contingut, es vinculen amb posicions o activitats que violen o donen suport a la violació dels valors
constitucionals o els drets humans o promoguen o induesquen a la violència, el racisme o d’altres comportaments
contraris a la dignitat humana.
1. La publicidad institucional podrá realizarse en cualquier tipo de formato, soporte o medio de difusión.
2. No obstante lo anterior, se evitará la utilización de
medios de difusión incompatibles con la dignidad de la
institución, administración o ente anunciante o que por su
titularidad, ideario o contenido se vinculen con posiciones
o actividades que violen o apoyen la violación de los valores constitucionales o los derechos humanos o promuevan
o induzcan a la violencia, el racismo u otros comportamientos contrarios a la dignidad humana.
Article 7
Determinació dels mitjans de difusió.
Artículo 7
Determinación de los medios de difusión.
1. La distribució de la publicitat institucional respectarà els principis d’eficàcia, eficiència i objectivitat.
2. Pel que fa a la realització dels principis indicats en
l’apartat anterior, per a la determinació dels mitjans de difusió es tindran en compte, en particular, les característiques
dels destinataris de la publicitat; l’àmbit i la implantació territorial i social i el nivell de difusió o audiència dels diferents
mitjans; el cost de les insercions publicitàries, i d’altres criteris anàlegs que contribuesquen a la consecució òptima dels
fins prevists en l’article 2, apartat 1, d’aquesta llei.
3. Les institucions i les administracions públiques subjectes a aquesta llei no podran pagar en cap cas per les insercions de publicitat institucional preus abusius, que no
guarden proporció amb la regulació normal del mercat.
1. La distribución de la publicidad institucional respetará los principios de eficacia, eficiencia y objetividad.
2. En orden a la realización de los principios señalados
en el apartado anterior, para la determinación de los medios de difusión se tendrán en cuenta, en particular, las características de los destinatarios de la publicidad; el ámbito e implantación territorial y social y el nivel de difusión
o audiencia de los diversos medios; el coste de las inserciones publicitarias; y otros criterios análogos que contribuyan a la óptima consecución de los fines contemplados
en el artículo 2, apartado 1, de esta Ley.
3. Las instituciones y administraciones públicas sujetas
a esta Ley no podrán abonar en ningún caso por las inserciones de publicidad institucional precios abusivos, que no
guarden proporción con la regulación normal del mercado.
Article 8
Limitació de la publicitat mitjançant patrocini.
Artículo 8
Limitación de la publicidad mediante patrocinio.
No podrà fer-se publicitat institucional mitjançant la
modalitat de patrocini quan el patrocinat, l’activitat patrocinada o un altre patrocinador de la mateixa activitat incórreguen en alguna de les circumstàncies indicades en
l’apartat 2 de l’article 6.
No podrá realizarse publicidad institucional mediante
la modalidad de patrocinio cuando el patrocinado, la actividad patrocinada u otro patrocinador de la misma actividad incurran en alguna de las circunstancias indicadas en
el apartado 2 del artículo 6.
Article 9
Llengua.
Artículo 9
Lengua.
Pàg. 20.558
22.4.2002
Número 147
Les institucions, les administracions i els altres ens públics compresos en aquesta llei utilitzaran indistintament
en els missatges de la publicitat institucional les dues
llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
Las instituciones, administraciones y demás entes públicos comprendidos en esta Ley utilizarán indistintamente, en los mensajes de la publicidad institucional, las dos
lenguas oficiales de la Comunidad Valenciana.
Article 10
Contractació.
Artículo 10
Contratación.
La contractació de la publicitat institucional s’ajustarà
als principis de publicitat, concurrència i no-discriminació, de conformitat amb les normes del text refós de la
Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
La contratación de la publicidad institucional se ajustará a
los principios de publicidad, concurrencia y no-discriminación, de acuerdo con las normas del Texto Refundido de la
Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, aprobado
por Real Decreto Legislativo 2/2000, de 16 de junio.
Article 11
Coordinació.
Artículo 11
Coordinación.
Per a la coordinació de les campanyes de publicitat institucional desenvolupades per les institucions, les administracions públiques i altres ens públics a que fa referència
l’article 3 d’aquesta llei, i pel que fa a assolir la màxima
eficiència en la realització dels fins contemplats en l’article 2, apartat 1, d’aquesta, es crea la Comissió Coordinadora de Publicitat Institucional, la composició i el funcionament de la qual es determinaran reglamentàriament.
Para la coordinación de las campañas de publicidad institucional desarrolladas por las instituciones, administraciones
públicas y demás entes públicos a que se refiere el artículo 3
de esta Ley, y en orden a alcanzar la máxima eficiencia en la
realización de los fines contemplados en el artículo 2, apartado 1, de la misma, se crea la Comisión Coordinadora de Publicidad Institucional, cuya composición y funcionamiento se
determinarán reglamentariamente.
Article 12
Participació de la iniciativa privada.
Artículo 12
Participación de la iniciativa privada.
Les administracions públiques subjectes a aquesta llei
promouran la participació de la iniciativa privada en les
campanyes de publicitat institucional, en aquells casos que
per la seua naturalesa ho aconsellen. En tot cas, no podran
participar en les campanyes de publicitat institucional les
entitats que incórreguen en qualsevol de les circumstàncies indicades en l’apartat 2 de l’article 6.
Las Administraciones Públicas sujetas a esta Ley promoverán la participación de la iniciativa privada en las
campañas de publicidad institucional, en aquellos casos
que por su naturaleza lo aconsejen. En todo caso, no
podrán participar en las campañas de publicidad institucional las entidades que incurran en cualquiera de las circunstancias indicadas en el apartado 2 del artículo 6.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera
Primera
La realització de publicitat institucional en període electoral s’ajustarà al que hi ah disposat en la legislació electoral.
La realización de publicidad institucional en período electoral se ajustará a lo dispuesto por la legislación electoral.
Segona
Segunda
S’autoritza al Consell perquè dicte les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament d’aquesta llei.
Se autoriza al Consell a dictar las disposiciones reglamentarias necesarias para el desarrollo de la presente Ley.
Tercera
Tercera
La Comissió Coordinadora de Publicitat Institucional
es constituirà en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.
La Comisión Coordinadora de Publicidad Institucional
se constituirá en el plazo máximo de un año desde la entrada en vigor de esta Ley.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.559
DISPOSICIÓ FINAL
DISPOSICION FINAL
Aquesta llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació
en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Esta Ley entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Corts Valencianes, 12 d’abril de 2002
Corts Valencianes, 12 de abril de 2002
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓ N
4. Proposicions no de llei i altres proposicions.
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones.
Proposició no de llei sobre autorització de les investigacions amb cèl·lules mare embrionàries (CME) en paral·lel amb les que es desenvolupen amb cèl·lules mare
adultes (CMA) i cèl·lules mare fetals (CMF), presentada per Joaquim Puig i Ferrer i set diputats més del
Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE número 36.258). Correcció d’errades.
Proposición no de ley sobre autorización de las investigaciones con células madre embrionarias (CME) en
paralelo con las que se desarrollan con células madre
adultas (CMA) y células madre fetales (CMF), presentada por Joaquim Puig Ferrer y siete diputados más
del Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE
número 36.258). Corrección de errores.
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
10 d’abril de 2002, ha estat sabedora dels escrits RE números 37.897 i 38.184, presentats pel Grup Parlamentari
Socialista-Progressistes, mitjançant els quals comunica la
correcció de diverses errades en el text de la proposició no
de llei RE número 36.258, presentada per aquest mateix
grup parlamentari i publicada en el BOCV número 141,
pàgina 19.983.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 10 de abril de 2002, ha tenido conocimiento
de los escritos RE números 37.897 y 38.184, presentados
por el Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes, mediante los que comunica la corrección de diversos errores
en el texto de la Proposición no de ley RE número 36.258,
presentada por este mismo grupo parlamentario y publicada en el BOCV número 141, página 19.983:
En l’exposició de motius:
En la exposición de motivos:
Segon paràgraf:
On diu: “una estratègica investigació”,
Ha de dir: “una estratègia d’investigació”.
Segundo párrafo:
Donde dice: “una estratègica d’investigació”,
Debe decir: “una estratègia d’investigació”.
Setè paràgraf:
On diu: “amb cèl·lules mare embrionàries”,
Ha de dir: “amb cèl·lules mare adultes”.
Séptimo párrafo:
Donde dice: “amb cèl·lules mare embrionàries”,
Debe decir: “amb cèl·lules mare adultes”.
On diu: “l’ús de les cèl·lules mare fetals que”,
Ha de dir: “l’ús de les cèl·lules mare embrionàries que”.
Donde dice: “l’ús de les cèl·lules mare fetals que”,
Debe decir: “l’ús de les cèl·lules mare embrionàries que”.
En la proposta de resolució, punt 1
En la propuesta de resolución, punto 1
On diu: “cèl·lules mare embrionàries (CEM)”,
Ha de dir: “cèl·lules mare embrionàries (CME)”.
La secretària segona,
Carmen Ninet Peña
Donde dice: “cèl·lules mare embrionàries (CEM)”,
Debe decir: “cèl·lules mare embrionàries (CME)”.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La secretaria segunda,
Carmen Ninet Peña
Pàg. 20.560
22.4.2002
Número 147
Proposició no de llei sobre l’agilitació de l’estudi per a
impartir ensenyament d’idiomes a Villena, presentada
pel Grup Parlamentari Popular (RE 37.002).
Proposición no de ley sobre la agilización del estudio
para impartir enseñanza de idiomas en Villena, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE 37.002).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre l’agilitació de l’estudi per a impartir ensenyament d’idiomes a Villena, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE 37.002).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del
començament de la Comissió d’Educació i Cultura en què
haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha
acordado tramitar la Proposición no de ley sobre agilización
del estudio para impartir enseñanza de idiomas en Villena,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE 37.002).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Educación
y Cultura en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Rafael Maluenda Verdú, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Popular, a l’empara dels articles 154 i següents
del RCV, presenta la proposició no de llei següent.
Rafael Maluenda Verdú, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de los artículos 154 y siguientes del RCV, presenta la siguiente Proposición no de Ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
La Conselleria de Cultura i Educació està realitzant un
estudi encaminat que, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Villena, s’hi puga impartir tan aviat com siga possible ensenyament d’idiomes.
En aquest sentit, i com a suport i impuls a l’acció del
Consell, el Grup Parlamentari Popular considera convenient que les Corts Valencianes adopten l’acord oportú per
a donar suport a la Conselleria de Cultura i Educació en
aquesta actuació i instar-la que la posada en funcionament
siga tan aviat com siga possible.
Per tot això, presentem per a l’aprovació, la següent:
La Conselleria de Cultura y Educación está realizando
un estudio encaminado a que, con la colaboración del
Ayuntamiento de Villena, pueda impartirse cuanto antes,
en dicho municipio, enseñanza de idiomas.
En este sentido, y como apoyo e impulso a la acción
del Consell, el Grupo Parlamentario Popular considera
conveniente que les Corts Valencianes adopten el oportuno acuerdo para respaldar a la Conselleria de Cultura y
Educación en esta actuación e instarle a que su puesta en
funcionamiento sea lo más pronto posible.
Por todo ello, presentamos para su aprobación, la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura
i Educació que, amb la col·laboració de l’Ajuntament de
Villena, agilite l’estudi que està fent perquè abans que
acabe aquesta legislatura es puga impartir ensenyament
d’idiomes a Villena.
Les Corts Valencianes instan a la Conselleria de Cultura y
Educación, a que, con la colaboración del Excmo. Ayuntamiento de Villena, agilice el estudio que está realizando para
que antes de que finalice la presente Legislatura se pueda impartir enseñanza de idiomas en el municipio de Villena.
Corts Valencianes,
València, 14 de febrer de 2002
Corts Valencianes,
Valencia, 14 de febrero de 2002
Rafael Maluenda Verdú
Rafael Maluenda Verdú
Proposició no de llei sobre la construcció d’un centre
d’especialitats a Torrevella, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE
37.004).
Proposición no de ley sobre la construcción de un centro de especialidades en la población de Torrevieja,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.004).
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.561
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del
dia 16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat tramitar la Proposició no de llei sobre la construcció
d’un centre d’especialitats a Torrevella, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià
(RE 37.004).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del
començament de la Comissió de Sanitat i Consum en què
haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre construcción de un Centro de Especialidades en la población
de Torrevieja, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.004)
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Sanidad y
Consumo en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Àngela Llinares i Llorca i Joan Ribó i Canut, diputada i
síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra
Unida del País Valencià, d’acord amb el que hi ha disposat
en els articles 154 i següents del RCV, tenen l’honor de
presentar la següent:
Àngela LIinares Llorca y Joan Ribó i Canut, diputada
y portavoz del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del
País Valencià, al amparo de lo que dispone el artículo
154 y siguientes del RCV, tienen el honor de presentar la
siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓ N NO DE LEY
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat a incloure en les previsions per a l’any 2003 la construcció d’un centre d’especialitats a la població de Torrevella.
2. La Conselleria de Sanitat farà els tràmits necessaris
durant enguany perquè l’ajuntament cedesca els terrenys
adequats per a la construcció.
3. El Consell retrà compte del compliment d’aquesta
resolució en el termini de quatre mesos.
1. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Sanidad a incluir en sus previsiones para el año 2003 la construcción de un Centro de Especialidades en la población de Torrevieja.
2. La Conselleria de Sanidad realizará los trámites necesarios durante el presente año para que el ayuntamiento realice
la cesión de los terrenos oportunos para la construcción.
3. El Consell dará cuenta del cumplimiento de la presente resolución en el plazo de cuatro meses.
Corts Valencianes,
València, 13 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 13 de febrero de 2002
Àngela Llinares i Llorca
Joan Ribó i Canut
Àngela Llinares Llorca
Joan Ribó i Canut
Proposició no de llei sobre la construcció d’un segon
hospital a la comarca de l’Alcoià, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE
37.005).
Proposición no de ley sobre la construcción de un segundo hospital en la comarca de L’Alcoià, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País
Valencià (RE 37.005).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre la construcció d’un
segon hospital a la comarca de l’Alcoià, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE
37.005).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposi-
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre la
construcción de un segundo hospital en la comarca de
L’Alcoià, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida del País Valencià (RE 37.005).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposi-
Pàg. 20.562
22.4.2002
Número 147
ció no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del
començament de la Comissió de Sanitat i Consum en què
haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
ción no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Sanidad y
Consumo en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Àngela Llinares i Llorca i Joan Ribó i Canut, diputada i
síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra
Unida del País Valencià, d’acord amb el que hi ha disposat
en els articles 154 i següents del RCV, tenen l’honor de
presentar la següent:
Àngela Llinares i Llorca y Joan Ribó i Canut, diputada
y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencia, al amparo de lo dispuesto
en los artículos 154 y siguientes del RCV, tiene el honor
de presentar la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓ N NO DE LEY
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat a la realització d’un estudi de població, de recursos sanitaris i de distàncies entre pobles per tal de construir un
segon hospital a la comarca de l’Alcoià que cobresca les
necessitats de la població adscrita a l’Àrea 19.
2. El conseller de Sanitat retrà compte, davant el Ple de
les Corts, del compliment d’aquesta resolució en el termini de tres mesos.
1. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Sanidad a la realización de un estudio poblacional, de recursos sanitarios y de distancias entre pueblos a fin de construir un segundo hospital en la comarca de L’Alcoià que
cubra las necesidades de la población adscrita al Á rea 19.
2. El conseller de Sanidad dará cuenta, ante el Pleno de
las Cortes, del cumplimiento de esta resolución en el plazo
de tres meses.
Corts Valencianes,
València, 13 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 13 de febrero de 2002
Àngela Llinares i Llorca
Joan Ribó i Canut
Àngela Llinares i Llorca
Joan Ribó i Canut
Proposició no de llei sobre construcció a la ciutat de
Torrevella del segon hospital de la comarca del Baix
Segura, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida del País Valencià (RE 37.006).
Proposición no de ley sobre construcción en la ciudad de
Torrevieja del segundo hospital público de la Comarca
de la Vega Baja, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.006).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre construcció a la ciutat de Torrevella del segon hospital de la comarca del Baix
Segura, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
del País Valencià (RE 37.006).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans del començament de la Comissió de Sanitat i Consum en què
s’haurà de debatre, la data de la qual es comunicarà oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada
el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha acordado
tramitar la Proposición no de ley sobre construcción en la ciudad de Torrevieja del segundo hospital público de la Comarca
de la Vega Baja, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE núm. 37.006)
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Sanidad y
Consumo en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.563
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Àngela Llinares i Llorca i Joan Ribó i Canut, diputada i
portaveu, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra
Unida del País Valencià, de conformitat amb el que hi ha
disposat en l’article 154 i següents del RCV, tenen l’honor
de presentar la proposició no de llei següent:
Á ngela Llinares Llorca y Joan Ribó Canut, diputada y
portavoz, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con lo que dispone el artículo 154 y siguientes del RCV, tienen el honor
de presentar la siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
La comarca del Baix Segura, amb 27 pobles disseminats dintre seu, amb distàncies de 30 km fins i tot, i amb
una població total a la comarca censada de més de
160.000 habitants i amb una població flotant de més de
80.000 persones, fa necessària sense cap mena de dubte
l’existència d’un segon hospital públic a la comarca. Atès
que la iniciativa privada ofereix els seus serveis amb una
dotació tecnològica sembla que notable, la Conselleria de
Sanitat no pot fer desistiment de les seues responsabilitats
i, per tant, ha d’oferir als usuaris i usuàries del sistema públic sanitari unes instal·lacions que asseguren la millor
atenció i la major seguretat i això només és possible fer-ho
dins de la gestió pública, per tant presentem aquesta:
La comarca de la Vega Baja, con 27 pueblos diseminados entre sí, con distancias de hasta 30 Km. Y con una población total en la Comarca censada de más de 160.000
habitantes y con una población flotante de más de 80.000
personas, hace a todas luces necesaria la existencia de un
segundo hospital público en la comarca. Teniendo en
cuenta que la iniciativa privada está ofreciendo sus servicios con una dotación tecnológica parece ser que puntera,
la Conselleria de Sanidad no puede hacer dejación de sus
responsabilidades y por tanto debe ofrecer a los usuarios /
as del sistema público sanitario unas instalaciones que
aseguren la mejor atención y la mayor seguridad y ello
sólo es posible hacerlo dentro de la gestión pública y por
tanto es por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓ N NO DE LLEI
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat perquè incloga en els pressuposts de l’exercici 2003 la
construcció a la ciutat de Torrevella del segon hospital públic de la comarca del Baix Segura i el dote de la tecnologia més avançada del moment.
2. La Conselleria de Sanitat es dirigirà a l’Ajuntament
de Torrevella per a sol·licitar-li la cessió dels terrenys necessaris.
3. Durant el període de l’any 2002, la Conselleria de
Sanitat destinarà la partida necessària per a fer l’estudi
d’obra i el pla director d’aquesta.
4. La Conselleria de Sanitat dotarà l’hospital comarcal
ubicat a Oriola de la tecnologia i els serveis necessaris per
evitar desplaçaments dels usuaris a uns altres centres.
5. La Conselleria de Sanitat donarà compte, en el termini de tres mesos, al ple de les Corts, de l’acompliment
d’aquesta resolució.
1. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Sanidad a incluir en los presupuestos del ejercicio 2.003 la
construcción en la ciudad de Torrevieja del segundo hospital público de la Comarca de la vega Baja, dotándolo de
la tecnología más avanzada del momento.
2. La Conselleria de Sanidad se dirigirá al Ayuntamiento de Torrevieja para solicitarle la cesión de los terrenos necesarios.
3. Durante el período del año 2002 la Conselleria de
Sanidad destinará la partida necesaria para realizar el estudio de obra y el plan director de la misma.
4. La Conselleria de Sanidad dotará al hospital comarcal
ubicado en Orihuela de la tecnología y servicios necesarios
para evitar desplazamientos de los usuarios a otros centros.
5. La Conselleria de Sanidad dará cuenta, en el plazo
de tres meses, al pleno de las Cortes, del cumplimiento de
la presente resolución.
Cortes Valencianes,
València, 13 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 13 de febrero de 2002
Àngela Llinares i Llorca
Joan Ribó i Canut
Àngela Llinares Llorca
Joan Ribó i Canut
Proposició no de llei sobre declaració com a monument
natural de la partida Racó dels Avencs i Penya Roja
dins del terme municipal de Llíber a la Marina Alta,
presentada pel Grup Mixt (RE 37.019).
Proposición no de ley sobre declaración como monumento natural de la partida Racó dels Avencs y Penya
Roja dentro del término municipal de Llíber en La Marina Alta, presentada por el Grupo Mixto (RE 37.019).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre declaració com a
monument natural de la partida Racó dels Avencs i Penya
Roja dins del terme municipal de Llíber a la Marina Alta,
presentada pel Grup Mixt (RE 37.019).
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre declaración
como monumento natural de la partida Racó dels Avencs y
Penya Roja dentro del término municipal de Llíber en La Marina Alta, presentada por el Grupo Mixto (RE 37.019).
Pàg. 20.564
22.4.2002
Número 147
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans del començament de la Comissió de Medi Ambient en què
s’haurà de debatre, la data de la qual es comunicarà oportunament.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos
parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta 6 horas antes del comienzo de la Comisión de Medio Ambiente
en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Francesc Peris i García, diputat d’Esquerra Verda
i portaveu del Grup Mixt de les Corts Valencianes,
d’acord amb el que disposa l’article 154 i següent del
RCV, té I’honor de presentar aquesta proposició no de llei:
Joan Francesc Peris García, diputado de Esquerra Verda y
portavoz del Grupo Mixto de las Cortes Valencianas, de acuerdo con lo que dispone el artículo 154 y siguiente del RCV, tiene el honor de presentar la proposición no de ley siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
En el terme municipal de Llíber (la Marina Alta), en la
mateixa conca del riu Gorgos hi ha una zona característica
per la seua geomorfologia i els seus valors naturals, anomenada Racó dels Avencs i, prop d’aquesta, la Penya Roja
d’importants valors paisatgístics i ornitològics.
Dintre d’aquesta partida de Llíber, es troba ubicada una
cova, la Penya Rata, amb restes prehistòriques que el estudis fets pels arqueòlegs daten amb més de 15.000 anys
d’antiguitat.
Tot el paratge estaria dintre de la zona proposada el
mes de juliol de l’any passat com a lloc d’interès comunitari sota el nom de riu Gorgos amb el núm. 70.
La conjunció dels seus valors prehistòrics, geomorfològics i naturals mereix, sens dubte, l’aplicació a tot el paratge de la figura prevista en la Llei 11/94, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, en l’article 11,
monument natural, per assegurar una protecció especial
pels valors científics, culturals i paisatgístics que inclou
tota la zona del Racó dels Avencs.
Per totes aquestes raons, presentem aquesta
En el término municipal de Llíber (La Marina Alta), en
la misma cuenca del río Gorgos, hay una zona característica por su geomorfología y valores naturales, llamada Racó
dels Avencs y, junto a ella, la Penya Roja de importantes
valores paisajísticos y ornitológicos.
Dentro de esta partida de Llíber se encuentra ubicada
una cueva, la Penya Rota, con restos prehistóricos que los
estudios realizados por los arqueólogos los datan con más
de 15.000 años de antigüedad.
Todo el paraje estaría dentro de la zona propuesta el
mes de julio del pasado año como lugar de interés comunitario bajo el nombre de río Gorgos con el nº70.
La conjunción de sus valores prehistóricos, geomorfológicos y naturales merece, sin duda, la aplicación a todo el paraje
la figura prevista en la Ley 11/94, de espacios naturales protegidos de la Comunidad Valenciana, en su artículo 11, monumento natural, para asegurar una protección especial por los
valores científicos, culturales y paisajísticos que incluye toda la
zona del Racó dels Avencs.
Por todas estas razones, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Medi
Ambient a:
1. Iniciar el procediment per a la declaració de monument natural, segons estableix l’article 11 de la Llei 11/94
d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, de
la partida anomenada Racó dels Avencs i Penya Roja, on
s’ubica la cova prehistòrica Penya Rata dintre del terme
municipal de Llíber (la Marina Alta).
2. Establir la protecció preventiva perimetral de tota la
zona per assegurar l’aplicació de mesures cautelars actuacions públiques o provades que puguen deteriorar algun
dels importants valors del Racó dels Avencs.
Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Medio Ambiente a:
1. Establecer el procedimiento para la declaración de
monumento natural, según establece el artículo 11 de la Ley
11/94 de espacios naturales protegidos de la Comunidad
Valenciana, de la partida llamada Racó dels Avencs y Penya
Roja, donde se ubica la cueva prehistórica Penya Rota dentro del término municipal de Llíber (La Marina Alta).
2. Establecer la protección preventiva perimetral de toda
la zona para asegurar la aplicación de medidas cautelares
actuaciones públicas o probadas que puedan deteriorar alguno de los importantes valores del Racó dels Avencs.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.565
3. Del grau de compliment d’aquesta resolució, el govern valencià donarà compte a aquestes Corts en el termini màxim de tres mesos.
3. Del grado de cumplimiento de esta resolución, el gobierno valenciano dará cuenta a estas Cortes en el plazo
máximo de tres meses.
Corts Valencianes,
Vaència, 14 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 14 de febrero de 2002
Joan Francesc Peris i García
Joan Francesc Peris García
Proposició no de llei sobre traspàs de la titularitat i la
gestió del port de Gandia, presentada pel Grup Mixt
(RE 37.136).
Proposición no de ley sobre traspaso de la titularidad y
la gestión del puerto de Gandia, presentada por el
Grupo Mixto (RE 37.136).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre traspàs de la titularitat i la gestió del port de Gandia, presentada pel Grup
Mixt (RE 37.136).
Per tal d’acomplir el que disposen els art. 91.1 i 155
punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei
i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden
presentar esmenes fins a sis hores abans del començament
de la Comissió d’Obres Públiques i Transports en què haja
de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha
acordado tramitar la Proposición no de ley sobre traspaso de
la titularidad y la gestión del puerto de Gandia, presentada
por el Grupo Mixto (RE 37.136).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Obras Públicas y Transportes en que haya de debatirse, cuya fecha
será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Francesc Peris i García, diputat d’Esquerra Verda i
portaveu del Grup Mixt de les Corts Valencianes, d’acord
amb el que disposa l’article 154 i següent del RCV, té l’honor de presentar la proposició no de llei següent:
Joan Francesc Peris i García, diputado de Esquerra
Verda y portavoz del Grupo Mixto, de acuerdo con lo que
disponen los artículos 154 y siguientes del RCV, presenta
la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
El port de Gandia de més d’un segle d’història, inaugurat oficialment el 24 de gener de 1893, ha estat de capital
importància per al desenvolupament econòmic de les actuals comarques centrals valencianes.
Des del seu paper inicial d’aprovisionament de carbó
per a la indústria tèxtil i paperera de l’Alcoià per la companyia anglesa Alcoy & Gandia Railway & Harbour Company Limited — que també construiria l’antiga via ferroviària El Grau de Gandia-Alcoi— , ha estat una
infraestructura bàsica per tota una sèrie de productes de
les comarques de la Ribera Baixa, la Safor, la Marina,
l’Alcoià, la Vall d’Albaida, la Costera...
En 1947 va passar a l’Estat espanyol i fou classificat
port d’interès general mitjançant el Reial decret 989/1982,
de 14 de maig. Des de 1985 passà a integrar-se al port
autònom de València.
Avui, el port de Gandia té una important activitat comercial amb un augment sostingut tant del nombre de vaixells com del volum de tones (un 17,3% anual) per on
arriben sobretot paper i cartró, fusta, ferro, matèries primes per a la Ford i d’on surten productes valencians com
El puerto de Gandia de más de un siglo de historia,
inaugurado oficialmente el 24 de enero de 1893, ha sido
de capital importancia para el desarrollo económico de las
actuales comarcas centrales valencianas.
Desde su papel inicial de aprovisionamiento de carbón
para la industria textil y papelera del Alcoià por la compañía inglesa Alcoy & Gandia Railway & Harbour Company Limited — que también construiría la antigua vía ferroviaria El Grau de Gandia-Alcoi— , ha sido una
infraestructura básica para toda una serie de productos de
las comarcas de La Ribera Baixa, La Safor, La Marina,
L’Alcoià, La Vall d’Albaida, La Costera, ...
En 1947 pasó al Estado español y fue clasificado puerto de interés general mediante el Real decreto 989/1982,
de 14 de mayo. Desde 1985 pasó a integrarse en el puerto
autónomo de Valencia.
Hoy el puerto de Gandia tiene una importante actividad comercial con un aumento sostenido tanto del número de barcos
como del volumen de toneladas (un 17,3% anual), por donde
llegan sobretodo papel y cartón, madera, hierro, materias primas para la Ford y de donde salen productos valencianos como
Pàg. 20.566
22.4.2002
Número 147
arròs o taronges. Un centenar de camions diaris distribueixen els productes arribats al port comercial de Gandia.
Són més de 150 les persones ocupades en aquestes activitats portuàries.
No hem d’oblidar el bon nombre de barques de pesca,
tant d’arrossegament com d’arts menors que fan de Gandia una important llotja de peix del Mediterrani i un recurs
econòmic per a moltes famílies del Grau de Gandia, ni
tampoc a la recent granja marina de la Safor que també té
la seua instal·lació al recinte portuari.
El port de Gandia també incorpora un port nàutic per
embarcacions esportives i té amplies possibilitats de millores. En la seua zona nord existeixen diferents projectes
per a una nova marina comercial.
Per a l’exportació de la taronja, producte quasi monocultiu a les comarques de la Safor i la Ribera, seria molt
important la dotació al port de Gandia de les infraestructures frigorífiques necessàries per a captar el trànsit de taronges i altres productes del hinterland de Gandia i possibilitar la seua exportació marítima als grans mercats
comunitaris i extracomunitaris.
L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana preveu a l’article 33 que la Generalitat Valenciana podrà executar la legislació de l’estat en matèria de ports amb qualificació d’interès general quan l’estat no es reserve la
gestió directa.
Per totes aquestes raons, proposem al Ple de les Corts
Valencianes la següent:
arroz o naranjas. Un centenar de camiones diarios distribuyen los productos llegados al puerto comercial de Gandia.
Son más de 150 las personas empleadas en estas actividades
portuarias.
No tenemos que olvidar el gran número de barcas de
pesca, tanto de arrastre como de artes menores que hacen de
Gandia una importante lonja de pescado del Mediterráneo y
un recurso económico para muchas familias del Grau de
Gandia, ni tampoco la reciente granja marina de la Safor
que también tiene su instalación en el recinto portuario.
El puerto de Gandia también incorpora un puerto náutico para embarcaciones deportivas y tiene amplias posibilidades de mejoras. En su zona norte existen diferentes proyectos para una nueva marina comercial.
Para la exportación de la naranja, producto casi monocultivo en las comarcas de la Safor y la Ribera, sería muy
importante la dotación en el puerto de Gandia de las infraestructuras frigoríficas necesarias para captar el tráfico de
naranjas y otros productos del hinterland de Gandia y posibilitar su exportación marítima a los grandes mercados
comunitarios y extracomunitarios.
El Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana
prevé en su artículo 33 que la Generalitat Valenciana
podrá ejecutar la legislación del estado en materia de
puertos con calificación de interés general cuando el estado no se reserve la gestión directa.
Por todas estas razones, proponemos al Pleno de las
Cortes Valencianas la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
1. El Ple de les Corts Valencianes insta el Consell a demanar a l’estat el traspàs de la titularitat i la gestió del port
de Gandia.
2. El govern valencià donarà compte a aquestes Corts
del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini
màxim de tres mesos.
1. El Pleno de las Corts Valencianes insta al Consell a
pedir al estado el traspaso de la titularidad y la gestión del
puerto de Gandia.
2. El gobierno valenciano dará cuenta a estas Cortes
del grado de cumplimiento de esta resolución en el plazo
máximo de tres meses.
Corts Valencianes,
València, 19 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 19 de febrero de 2002
Joan Francec Peris i García
Joan Francesc Peris i García
Proposició no de llei sobre la fixació d’un complement
salarial per al professorat valencià del cos de mestres
que treballa en el primer cicle de l’ESO, presentada
pel Grup Mixt (RE 37.202).
Proposición no de ley sobre la fijación de un complemento salarial para el profesorado valenciano del cuerpo de maestros que trabaja en el primer ciclo de la
ESO, presentada por el Grupo Mixto (RE 37202).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre la fixació d’un complement salarial per al professorat valencià del cos de
mestres que treballa en el primer cicle de l’ESO, presentada pel Grup Mixt (RE 37.202).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del
començament de la Comissió d’Educació i Cultura en què
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha
acordado tramitar la Proposición no de ley sobre la fijación
de un complemento salarial para el profesorado valenciano
del Cuerpo de Maestros que trabaja en el 1er Ciclo de la
ESO, presentada por el Grupo Mixto (RE 37202).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Educación
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.567
haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
y Cultura en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Francesc Peris i García, diputat d’Esquerra Verda
i portaveu del Grup Mixt de les Corts Valencianes,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 154 i
següent del RCV, té l’honor de presentar la proposició no
de llei següent:
Joan Francesc Peris i Garcia, diputado de Esquerra
Verda-IPV y portavoz del Grupo Mixto de las Cortes Valencianas, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 154
y siguiente de RCV, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
En la LOGSE s’estableix que el cos de mestres podia
seguir treballant en el primer cicle de l’ESO. Açò ha comportat que en un procés lent que no s’acabarà fins més
enllà del 2005, segons dades oficials al setembre de 2002,
després de l’arranjament escolar, entre 3.600 i 4.000 persones són els mestres que hi ha treballant a la Comunitat
Valenciana en l’ESO. D’aquests un 65% treballen en IES i
un 35% en centres de primària/infantil.
Davant d’aquesta realitat, excepte Múrcia, Ceuta i Melilla, totes les comunitats autònomes paguen als seus treballadors i les seues treballadores del cos de mestres que desenvolupen les seues funcions en l’ESO un complement diferencial
entre el nivell 21 i el nivell 24, com un complement ESO
transitori o com a complement pel lloc que s’ocupa.
Açò significa que cada mes que passa, el professorat de
la nostra comunitat no ha cobrat 100 euros al mes i que
des de 1997, com seria el cas de Catalunya o Andalusia,
haurien deixar de percebre una quantitat total d’uns 6.000
euros.
Avui és molt àmplia la reivindicació i la mobilització
del sector del cos de mestres valencians que demanen el
seu dret a cobrar un complement salarial igual pel nou lloc
de treball que desenvolupen en el primer cicle de l’ESO a
la resta de comunitats autònomes de l’estat.
Per totes aquestes raons, presentem la següent:
La LOGSE establece que el cuerpo de maestros podía
seguir trabajando en el primer ciclo de la ESO. Eso ha supuesto que en un proceso lento que no terminará hasta
más allá del 2005, según datos oficiales en septiembre de
2002, después del arreglo escolar, entre 3.600 y 4.000 personas son los maestros que están trabajando en la Comunidad Valenciana en la ESO. De ellos un 65% trabajan en
IES y un 35% en centros de primaria/infantil.
Ante esta realidad, excepto Murcia, Ceuta y Melilla,
todas las comunidades autónomas abonan a sus trabajadores y trabajadoras del cuerpo de maestros que desarrollan
sus funciones en la ESO un complemento diferencial entre
el nivel 21 y el nivel 24, como un complemento ESO transitorio o como complemento por el puesto que se ocupa.
Eso significa que cada mes que pasa, el profesorado de
nuestra comunidad no ha cobrado 100 euros al mes y que
desde el 1997, como sería el caso de Cataluña o Andalucía, habrían dejado de percibir una cantidad total de
unos 6.000 euros.
Hoy es muy amplia la reivindicación y la movilización
del sector del cuerpo de maestros valencianos que piden su
derecho a cobrar un complemento salarial igual por el nuevo puesto de trabajo que desarrollan en el primer ciclo de la
ESO en el resto de comunidades autónomas del estado.
Por todas estar razones, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
El Ple de les Corts Valencianes insta el Consell de la
Generalitat a:
1. Acordar amb els sindicats del sector de l’ensenyament en la Mesa Sectorial d’Educació la fixació d’un
complement salarial que pague la diferència entre el nivell
21 i el nivell 24 al professorat valencià del cos de mestres
que treballa en el primer cicle de l’ESO.
2. Del grau de compliment d’aquesta resolució el govern valencià donarà compte a aquestes Corts en el termini màxim de tres mesos.
El Pleno de la Cortes Valencianas insta al Consell de la
Generalitat a:
1. Acordar con los sindicatos del sector de la enseñanza en la Mesa Sectorial de Educación la fijación de un
complemento salarial que pague la diferencia entre el nivel 21 y el nivel 24 al profesorado valenciano del cuerpo
de maestros que trabaja en el primer ciclo de la ESO.
2. Del grado de cumplimiento de la presente resolución, el gobierno valenciano dará cuenta a estas Cortes en
el plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 20 de febrer de 2002
Cortes Valencianas, 20 de febrero de 2002
Joan Francesc Peris i García
Joan Francesc Peris i Garcia
Proposició no de llei sobre la modificació del projecte
de via verda Alcoi-Alacant, presentada pel Grup Mixt
(RE 37.203).
Proposición no de ley sobre la modificación del proyecto de vía verde Alcoy-Alicante, presentada por el Grupo Mixto (RE 37.203).
Pàg. 20.568
22.4.2002
Número 147
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre la modificació del
projecte de via verda Alcoi-Alacant, presentada pel Grup
Mixt (RE 37.203).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del
començament de la Comissió d’Obres Públiques i Transports en què haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre modificación del proyecto de vía verde Alcoy-Alicante,
presentada por el Grupo Mixto (RE 37.203).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Obras Públicas y Transportes en que haya de debatirse, cuya fecha
será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Francesc Peris i García, diputat d’Esquerra Verda
i portaveu del Grup Mixt de les Corts Valencianes,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 154 i
següent del RCV, té l’honor de presentar la proposició no
de llei següent:
Joan Francesc Peris i Garcia, diputado de Esquerra
Verda-IPV y portavoz del Grupo Mixto de las Cortes Valencianas, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 154
y siguiente de RCV, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
Considerem positiva la recuperació per a l’ús no motoritzat de les infraestructures del tren de via estreta entre
Alcoi i Alacant, però és indiscutible que l’asfalt és un inconvenient per a l’ús que actualment fan els usuaris
d’aquesta via: senderisme i excursionisme, bicicleta de
muntanya, atletisme, passeig a cavall…
Tampoc no sembla gaire convenient utilitzar l’asfalt en
una via verda que discorrerà per l’interior i pels voltants
del parc natural del Carrascar de la Font Roja i per l’important corredor ambiental que forma la valI de la Canal,
amb un alt valor paisatgístic.
Hem de tenir en compte que una bona part de les vies
verdes de l’Estat espanyol utilitzen la terra compactada
com a capa de rodolament. Alguns exemples són els 54
quilòmetres del Carrilet d’Olot o de la via verda de Zadorra, al País Basc... Així, una de les conclusions del III
congrés internacional de vies verdes era que “cal reforçar
la qualitat dels projectes, tenint cura molt especialment en
les fases de factibilitat i disseny, que han de respondre a
processos de participació i involucració locals.”
Pensem que asfaltar aquesta via verda entre Alcoi y
Alacant comporta malgastar diners i recursos de manera
innecessària i contraproduent, i, el que és pitjor, sense
escoltar l’opinió dels usuaris, que han manifestat públicament el seu desig que siga de terra compactada mitjançant manifestos amb el suport de tota una sèrie d’entitats ecologistes, excursionistes, juvenils i esportives de
la comarca de l’Alcoià, que, al cap i a la fi, són els que
fan l’ús de la via verda.
Per totes aquestes raons presentem la següent:
Consideramos positiva la recuperación para el uso no
motorizado de las infraestructuras del tren de vía estrecha
entre Alcoy y Alicante, pero es indiscutible que el asfalto
es un inconveniente para el uso que actualmente hacen los
usuarios de esta vía: senderismo y excursionismo, bicicleta de montaña, atletismo, paseo a caballo…
Tampoco parece muy conveniente utilizar el asfalto en
una vía verde que discurra por el interior y los alrededores
del parque natural del Carrascar de la Font Roja y por el
importante corredor ambiental que forma el valle de la Canal, con un alto valor paisajístico.
Debemos tener en cuenta que una buena parte de las vías
verdes del Estado español utilizan la tierra compactada como
superficie de rodadura. Algunos ejemplos son los 54 kilómetros del Carrilet d’Olot o de la vía verde de Zadorra, en el
País Vasco… Así, una de las conclusiones del III congreso
internacional de vías verdes era que “es necesario reforzar la
calidad de los proyectos, prestando una atención muy especial a las fases de factibilidad y diseño, que deben responder
a procesos de participación y involucración locales.
Pensamos que asfaltar esta vía verde entre Alcoy y Alicante supone malgastar dinero y recursos de manera innecesaria y contraproducente y, lo que es peor, sin escuchar
la opinión de los usuarios, que han manifestado públicamente su deseo de que sea de tierra compactada mediante
manifiestos apoyados por toda una serie de entidades ecologistas, excursionistas, juveniles y deportivas de la comarca de L’Alcoià, que, al fin y al cabo, son los que hacen
un uso de la vía verde.
Por todas estas razones presentamos la siguiente:
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.569
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
El Ple de les Corts Valencianes insta el Consell de la
Generalitat a:
1. Modificar el projecte de via verda Alcoi-Alacant, especialment per suprimir-ne l’asfaltat, i l’establiment de
mecanismes que puguen garantir la participació dels usuaris en el projecte.
2. Prendre les mesures necessàries per a la millora i la
recuperació de la continuïtat física de la via de l’antic tren
Alcoi-el Grau de Gandia, entre Alcoi i Cocentaina, seccionada per les obres de circumval·lació de Cocentaina.
3. Del grau de compliment d’aquesta resolució, el govern valencià donarà compte a aquestes Corts en el termini màxim de tres mesos.
El Pleno de la Cortes Valencianas insta al Consell de la
Generalitat a:
1. Modificar el proyecto de vía verde Alcoy-Alicante,
especialmente para suprimir el asfalto, y el establecimiento de mecanismos que puedan garantizar la participación
de los usuarios en el proyecto.
2. Tomar las medidas necesarias para la mejora y la recuperación de la continuidad física de la vía del antiguo
tren Alcoy-el Grau de Gandia, entre Alcoy y Cocentaina,
seccionada por las obras de circunvalación, de Cocentaina.
3. Del grado de cumplimiento de la presente resolución, el gobierno valenciano dará cuenta a estas Cortes en
el plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 20 de febrer de 2002
Cortes Valencianas, 20 de febrero de 2002
Joan Francesc Peris i García
Joan Francesc Peris i Garcia
Proposició no de llei sobre establiment d’un complement mensual per al cos de mestres que imparteixen
ESO, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida del País Valencià (RE 37.224).
Proposición no de ley sobre establecimiento de un complemento mensual para el cuerpo de maestros que imparten ESO, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.224).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre establiment d’un
complement mensual per al cos de mestres que imparteixen ESO, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.224).
Per tal de donar compliment al que hi ha disposat en
els articles 91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta
proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins a 6 hores
abans del començament de la Comissió d’Educació i Cultura en que haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre establecimiento de un complemento mensual para el cuerpo de
maestros que imparten ESO, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.224).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 puntos 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas dicha proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comissió d’Educació i
Cultura en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAES
Ramon Cardona i Pla portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb el
que hi ha disposat en els articles 154 i següents del RCV,
té l’honor de presentar la Proposició no de llei següent
Ramon Cardona i Pla portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con
lo dispuesto en los artículos 154 y siguientes del RCV, tiene
el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
A causa de la manera com s’ha implantat la LOGSE,
moltes persones pertanyents al cos de mestres treballen
impartint l’ESO, bé siga en instituts o en centres de
primària.
Ara be, aquests mestres, al País Valencià, cobren menys
que els seus companys de treball que són professors de secundària o professors tècnics d’FP, generant una discriminació objectiva per la realització de les mateixes tasques.
A causa de la manera como se ha implantado la LOGSE, muchas personas pertenecientes al cuerpo de maestros
trabajan impartiendo la ESO, ya sea en institutos o en centros de primaria.
Ahora bien, estos maestros, en el País Valenciano, cobran
menos que sus compañeros de trabajo que son profesores de
secundaria o profesores técnicos de FP, generando una discriminación objetiva por la realización de las mismas tareas.
Pàg. 20.570
22.4.2002
Per tot això presentem la següent:
Número 147
Por eso presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
– Establir un complement mensual que iguale les percepcions de les persones del cos de mestres que imparteixen ESO amb les que reben els professors de secundària o
els professors tècnics d’FP (corresponents al nivell 24).
– Que aquest complement s’abone amb efectes retroactius des de l’1 de setembre de 2001.
Las Cortes Valencianas instan al Consell a:
– Establecer un complemento mensual que iguale las percepciones de las personas del cuerpo de maestros que imparten
ESO con aquellas que reciben los profesores de secundaria o
los profesores técnicos de FP (correspondientes al nivel 24).
– Que este complemento se abone con efectos retroactivos desde el 1 de septiembre de 2001.
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2002
Ramon Cardona i Pla
Ramon Cardona i Pla
Proposició no de llei sobre dotació del servei del parc
mòbil a les poblacions que presten el servei especial
d’urgències en atenció primària, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE
37.225).
Proposición no de ley sobre dotación del servicio del
parque móvil a las poblaciones que prestan el servicio
especial de urgencias en atención primaria, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País
Valencià (RE 37.225).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del
dia 16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat tramitar la Proposició no de llei sobre dotació del
servei del parc mòbil a les poblacions que presten el servei especial d’urgències en atenció primària, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià
(RE 37.225).
Per tal de donar compliment al que hi ha disposat en
els articles 91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta
proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins a 6 hores
abans del començament de la Comissió de Sanitat i Consum en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre dotación del servicio del parque móvil a las poblaciones que
prestan el servicio especial de urgencias en atención primaria, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida del País Valencià (RE 37.225).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 puntos 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas dicha proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Sanidad y
Consumo en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Àngela Llinares i Llorca i Joan Ribó i Canut, diputada i
síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra
Unida del País Valencià, d’acord amb el que disposa l’article 154 i següents del RCV, tenen l’honor de presentar la
següent:
Àngela Llinares i Llorca y Joan Ribó i Canut, diputada
y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 154 y siguientes del RCV, tienen el honor
de presentar la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓ N NO DE LEY
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat a arbitrar les mesures necessàries per garantir, una vegada integrat el servei especial d’urgències (SEU) en atenció primària, el servei del parc mòbil públic d’urgències a
les poblacions que presten aquest servei, per tal d’assegurar l’atenció mèdica adequada a l’usuari de la sanitat pública.
1. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Sanidad a arbitrar las medidas necesarias para garantizar,
una vez integrado el servicio especial de urgencias (SEU)
en atención primaria, el servicio del parque móvil público
de urgencias en las poblaciones que prestan este servicio,
para asegurar la atención médica adecuada al usuario de la
sanidad pública.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.571
2. El Conseller retrà compte del compliment d’aquesta
resolució, davant d’aquestes Corts, en el termini de tres
mesos des de l’aprovació.
2. El conseller dará cuenta del cumplimiento de la presente resolución, ante estas Cortes, en el plazo de tres meses desde su aprobación.
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2002
Àngela Llinares i Llorca
Joan Ribó i Canut
Àngela Llinares i Llorca
Joan Ribó i Canut
Proposició no de llei sobre ampliació del LIC serra Escalona i devesa de Campoamor, parc natural de les llacunes de la Mata i Torrevella i cap Roig, presentada
pel Grup Mixt (RE 37.241).
Proposición no de ley sobre ampliación del LlC sierra
Escalona y dehesa de Campoamor, parque natural de
las Lagunas de la Mata y Torrevieja y cabo Roig, presentada por el Grupo Mixto (RE 37.241).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió realitzada el dia 16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha
acordat tramitar la Proposició no de llei sobre ampliació
del LIC serra Escalona i devesa de Campoamor, parc natural de les llacunes de la Mata i Torrevella i cap Roig, presentada pel Grup Mixt (RE 37.241).
Per tal de donar compliment al que hi ha disposat en
els articles 91.1 i 155 punt 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, aquesta
proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans
del començament de la Comissió de Medi Ambient en què
haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre ampliación del LlC sierra Escalona y dehesa de Campoamor,
parque natural de las Lagunas de la Mata y Torrevieja y
cabo Roig, presentada por el Grupo Mixto (RE 37.241).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Medio Ambiente en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Francesc Peris i García, diputat d’Esquerra VerdaIPV i portaveu del Grup Mixt de les Corts Valencianes,
d’acord amb el que hi ha disposat en l’article 154 i
següents del RCV, té l’honor de presentar la proposició no
de llei següent:
Joan Francesc Peris García, diputado de Esquerra Verda-IPV y portavoz del Grupo Mixto de las Cortes Valencianas, de acuerdo con lo que dispone el artículo 154 y siguiente del RCV, tiene el honor de presentar la siguiente
proposición no de ley
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
La proposta de llocs d’interès comunitari (LIC) que el
govern valencià va aprovar per juliol de 2001 suposa per a
la comarca de la Vega Baixa la protecció de 13.300 hectàrees, un 14% del territori de la comarca. Això està molt lluny
del 26% que la Conselleria de Medi Ambient assenyala
com a espai protegit en el conjunt del territori valencià.
En canvi, els valors naturals de la comarca permeten
assolir perfectament el percentatge de protecció global de
la Comunitat Valenciana. En primer lloc hauria d’ampliarse el LIC serra d’Escalona i devesa de Campoamor de les
4.800 hectàrees actuals a 10.000 hectàrees com demanen
diferents col·lectius socials i ecologistes de la comarca.
Amb aquesta ampliació ja s’arribaria al 20% del territori
protegit.
També podria ampliar-se el LIC del parc natural de les
llacunes de la Mata i Torrevella incloent algunes zones del
seu mateix perímetre que compleixen sobradament els cri-
La propuesta de lugares de interés comunitario (LIC) que
el gobierno valenciano aprobó en julio de 2001 supone para
la comarca de la Vega Baja la protección de 13.300 hectáreas, un 14% del territorio de la comarca. Esto es, muy lejos
del 26% que la Conselleria de Medio Ambiente señala como
espacio protegido en el conjunto del territorio valenciano.
En cambio, los valores naturales de la comarca permiten alcanzar perfectamente el porcentaje de protección
global de la Comunidad Valenciana. En primer lugar, debería ampliarse el LIC sierra de Escalona y dehesa de
Campoamor de las 4.800 hectáreas actuales a 10.000
hectáreas, como piden diferentes colectivos sociales y
ecologistas de la comarca. Con esta ampliación ya se llegaría al 20% de territorio protegido.
También podría ampliarse el LIC del parque natural de
las lagunas de la Mata y Torrevieja incluyendo algunas zonas de su propio perímetro que cumplen sobradamente los
Pàg. 20.572
22.4.2002
Número 147
teris que exigeix la UE. Es tracta de zones que acullen hàbitats de gran interès, entre els quals destaquen enclaus
com les tolles del Acequión de Torrevella, el llit del barranc de la Fayona abans d’arribar a la seua desembocadura a la llacuna de Torrevella o extensions de saladar algunes d’elles en procés d’urbanització com ocorre en el
sector del Raso, a Guardamar.
Per últim, un altre LIC que cabria ampliar seria cap
Roig en la part terrestre, que únicament protegeix 1 hectàrea (la resta, 4.686 hectàrees, és superfície marina) en funció de la presència d’una planta molt escassa a Europa,
l’Helianthemmum caput-felis Boiss. i la conservació de la
qual és prioritària per a la Unió Europea. També es podria
ampliar la part marina del Cap Roig, incorporant la zona
situada des del sud del port de Torrevella i Punta Prima,
rica en presència de posidònia oceànica.
Per totes aquestes raons presentem la següent:
criterios que exige la UE. Se trata de zonas que acogen hábitats de gran interés, entre los que destacan enclaves
como las charcas del Acequión de Torrevieja, el cauce del
barranco de la Fayona antes de llegar a su desembocadura
en la laguna de Torrevieja o extensiones de saladar algunas de ellas, en proceso de urbanización como ocurre en el
sector de El Raso, en Guardamar del Segura.
Por último, otro LIC que cabría ampliar sería cabo
Roig en su parte terrestre, que únicamente protege 1
hectárea (el resto, 4.686 hectáreas, es superficie marina)
en función de la presencia de una planta muy escasa en
Europa, la jarilla cabeza de gato, y cuya conservación es
prioritaria para la Unión Europea. Así como se podría ampliar la parte marina del cabo Roig, incorporando la zona
situada desde el sur del puerto de Torrevieja y Punta Prima, rica en presencia de posidonia oceánica.
Por todas estas razones presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
El Ple de les Corts Valencianes insta la Conselleria de
Medi Ambient a ampliar l’extensió de les zones de la
Vega Baixa propostes a la UE en la llista de LIC de la Comunitat Valenciana:
1. Ampliar el LIC serra Escalona i devesa de Campoamor fins a 10.000 hectàrees.
2. Ampliar el LIC del parc natural de les llacunes de la
Mata i Torrevella incloent zones humides al perímetre
com a tolles del Acequión de Torrevella, el llit del barranc
de la Fayona i extensions de saladar pròximes, com les
existents a Guardamar.
3. Ampliar el LIC del cap Roig, en la part terrestre incorporant trams del litoral de Torrevella, Oriola i el Pilar
de la Foradada que encara conserven exemplars d’Helianthemmum caput-felis Boiss. (Les Cales, Cala Ferris...) i les
250 hectàrees marines entre el sud del port de Torrevella i
Punta Prima.
4. Del grau de compliment d’aquesta resolució, el govern valencià retrà compte a aquestes Corts Valencianes
en el termini màxim de tres mesos.
El Pleno de las Cortes Valencianas insta a la Conselleria de Medio Ambiente a ampliar la extensión de las zonas
de la Vega Baja propuestas a la UE en la lista de LIC de la
Comunidad Valenciana:
1. Ampliar el LIC sierra Escalona y dehesa de Campoamor hasta 10.000 hectáreas.
2. Ampliar el LIC del parque natural de las lagunas de
la Mata y Torrevieja incluyendo zonas húmedas en su
perímetro como las charcas del Acequión de Torrevieja, el
cauce del barranco de la Fayona y extensiones de saladar
cercanas, como los existentes en Guardamar del Segura.
3. Ampliar el LIC del cabo Roig, en la parte terrestre
incorporando tramos del litoral de Torrevieja, Orihuela y
Pilar de la Horadada que aún conservan ejemplares de jarilla cabeza de gato (Las Calas, Cala Ferris...) y las 250
Ha. marinas entre el sur del puerto de Torrevieja y Punta
Prima.
4. Del grado de cumplimiento de esta resolución, el gobierno valenciano dará cuentas a estas Cortes Valencianas
en el plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes,
València, 25 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 25 de febrero de 2002
Joan Francesc Peris i García
Joan Francesc Peris i García
Proposició no de llei sobre la instal·lació d’energia solar tèrmica i fotovoltaica als edificis dels centres d’ensenyament públics, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.277).
Proposición no de ley sobre la instalación de energía solar
térmica y fotovoltaica en los edificios de los centros de enseñanza públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.277).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre la instal·lació
d’energia solar tèrmica i fotovoltaica als edificis dels centres d’ensenyament públics, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.277).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha
acordado tramitar la Proposición no de ley sobre instalación
de energía solar térmica y fotovoltaica en los edificios de los
centros de enseñanza públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.277).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.573
començament de la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme en què haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Industria,
Comercio y Turismo en que haya de debatirse, cuya fecha
será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Dolors Pérez i Martí i Joan Ribó i Canut, diputada i
síndic del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles
154 i següents del RCV, tenen l’honor de presentar la proposició no de llei següent.
Dolors Pérez i Martí i Joan Ribó i Canut, diputada y
síndico del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País
Valencia, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 154
y siguientes del RCV, tienen el honor de presentar la proposición no de ley siguiente.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
Al mes de novembre de 2001 es va crear per llei
l’Agència Valenciana de l’Energia amb la finalitat de fomentar les energies alternatives no contaminants.
En aquests moments són moltes les unitats educatives
de primària i secundària que hi ha previstes de construir, a
més de les que s’estan construint, motiu pel qual presentem la següent:
En el mes de noviembre de 2001 se creó por ley la
Agencia Valenciana de la Energía con la finalidad de fomentar las energías alternativas no contaminantes.
En estos momentos son muchas las unidades educativas de primaria y secundaria que está previsto construir,
además de las que se están construyendo, motivo por el
que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
Les Corts Valencianes insten la Conselleria d’Innovació i Competitivitat que cree, mitjançant l’Agència Valenciana de l’Energia, una partida pressupostària específica
perquè els centres d’ensenyament públics puguen instal·lar
energia solar tèrmica i fotovoltaica a les edificacions.
Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Innovación y Competitividad a que cree, mediante la Agencia Valenciana de la Energía, una partida presupuestaria específica
para que los centros de enseñanza públicos puedan instalar
energía solar térmica y fotovoltaica en sus edificaciones.
Corts Valencianes, 25 de febrer de 2002
Cortes Valencianas, 25 de febrero de 2002
Dolors Pérez i Martí
Joan Ribó i Canut
Dolors Pérez i Martí
Joan Ribó i Canut
Proposició no de llei sobre desenvolupament d’un pla
de seguretat ciutadana específic per a la comarca del
Baix Segura, presentada per María Moreno Ruiz i
quatre diputats i diputades més del Grup Parlamentari
Socialista-Progressistes (RE 37.458).
Proposición no de ley sobre desarrollo de un plan de
seguridad ciudadana específico para la comarca de la
Vega Baja, presentada por María Moreno Ruiz y cuatro diputadas y diputados más del Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE 37.458).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió realitzada el dia 16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha
acordat tramitar la Proposició no de llei sobre desenvolupament d’un pla de seguretat ciutadana específic per a la
comarca del Baix Segura, presentada per María Moreno
Ruiz i quatre diputats i diputades més del Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE 37.458).
Per tal de donar compliment al que hi ha disposat en
els articles 91.1 i 155 punt 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, aquesta
proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre desarrollo de un plan de seguridad ciudadana específico para
la comarca de la Vega Baja, presentada por María Moreno
Ruiz y cuatro diputadas y diputados más del Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE 37.458).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
Pàg. 20.574
22.4.2002
Número 147
del començament de la Comissió de Governació i Administració Local en què haja de debatre’s, la data de la qual
serà comunicada oportunament.
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Gobernación y Administración Local en que haya de debatirse,
cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
María Moreno Ruiz, Josefa Andrés Barea, Begoña Gómez–Marco Pérez, Gemma Torres Zaragoza i Jesús Ros
Piles, diputades i diputat respectivament del Grup Parlamentari Socialista-Progressistes, d’acord amb l’article 154
i següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
María Moreno Ruiz, Josefa Andrés Barea, Begoña Gómez-Marco Pérez, Gemma Torres Zaragoza y Jesús Ros
Piles, diputadas y diputado, respectivamente, del Grup
Parlamentari Socialista-Progressistes, de acuerdo con el
artículo 154 y siguientes del RCV, presentan la siguiente
proposicion no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
La preocupació dels ciutadans transeünts sobre el greu
problema de la inseguretat ciutadana a la comarca del
Baix Segura, de la qual es fan ressò constantment els mitjans de comunicació, ve corroborada per les dades pròpies
del Ministeri de l’Interior, recentment donats a conèixer.
Davant aquesta situació, els ajuntaments de la comarca,
alhora que han pres mesures complementàries per augmentar la seguretat i evitar l’escalada en el nombre de delictes que es produeixen, han sol·licitat al Ministeri la dotació de noves comissaries i l’augment del nombre
d’agents de les forces de seguretat de l’estat.
Per aquestes raons el Grup Parlamentari Socialista-Progressistes presenta la següent:
La preocupación de los ciudadanos transeúntes sobre el
grave problema de la inseguridad ciudadana en la comarca de
la Vega Baja, de la que se hacen eco constantemente los medios de comunicación, viene corroborada por los datos propios
del Ministerio del Interior, recientemente dados a conocer.
Ante esta situación, los ayuntamientos de la comarca, a
la vez que han tomado medidas complementarias para aumentar la seguridad y evitar la escalada en el número de
delitos que se producen, han solicitado al Ministerio la dotación de nuevas comisarías y el aumento del número de
agentes de las fuerzas de seguridad del Estado.
Es por estas razones que el Grup Parlamentari Socialista-Progressistes, presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a dirigir-se al govern central perquè:
a) Desenvolupe un Pla de seguretat ciutadana específic
per a la comarca del Baix Segura.
b) Constituesca la Junta de Seguretat Comarcal del
Baix Segura i les juntes locals de seguretat ciutadanes en
cadascuna de les poblacions de la comarca.
c) Construesca la nova comissaria de policia a la ciutat
de Torrevella.
d) Incremente el nombre d’agents de policia a la comissaria d’Oriola.
e) Dote les actuals forces de seguretat de l’estat que
presten el seu servei a la comarca del Baix Segura, dels
suficients recursos materials per desenvolupar la tasca
amb major eficàcia.
2. Del grau de compliment d’aquesta resolució, el govern valencià retrà compte a aquestes Corts en el termini
màxim de sis mesos.
1. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a dirigirse al Gobierno central para que:
a) Desarrolle un Plan de seguridad ciudadana específico para la comarca de la Vega Baja.
b) Constituya la Junta de Seguridad comarcal de la
Vega Baja y las Juntas Locales de Seguridad Ciudadanas
en cada una de las poblaciones de la comarca.
c) Construya la nueva comisaría de policía en la ciudad
de Torrevieja.
d) Incremente el número de agentes de policía en la comisaría de Orihuela.
e) Dote a las actuales fuerzas de seguridad del Estado
que prestan su servicio en la comarca de la Vega Baja, de
los suficientes recursos materiales para desarrollar su labor con mayor eficacia.
2. Del grado de cumplimiento de la presente Resolución, el Gobierno valenciano dará cuenta a estas Cortes en
el plazo máximo de seis meses.
Corts Valencianes, 21 de febrer de 2002
Cortes Valencianas, 21 de febrero de 2002.
María Moreno Ruiz
Josefa Andrés Barea
Begoña Gómez-Marco Pérez
Gemma Torres Zaragoza
Jesús Ros Piles
María Moreno Ruiz
Josefa Andrés Barea
Begoña Gómez-Marco Pérez
Gemma Torres Zaragoza
Jesús Ros Piles
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.575
Proposició no de llei sobre l’aprovació d’ajudes als
afectats pel contagi massiu d’hepatitis C, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE
37.459.)
Proposición no de ley sobre la aprobación de ayudas a
los afectados por el contagio masivo de hepatitis C,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE 37.459).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre l’aprovació d’ajudes
als afectats pel contagi massiu d’hepatitis C, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE
37.459), i també la tramesa, per tres vots a favor i dos en
contra, a la Comissió de Sanitat i Consum.
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del
començament de la Comissió de Sanitat i Consum en què
haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha
acordado tramitar la Proposición no de ley sobre aprobación
de ayudas a los afectados por el contagio masivo de hepatitis
C, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE 37.459), así como su remisión, por tres votos a favor y dos en contra, a la Comisión de Sanidad y Consumo.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Sanidad y
Consumo en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Andrés Perelló Rodríguez, María José Mendoza García
i Jesús Ros Piles, portaveu adjunt, diputada i diputat, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista-Progressistes, d’acord amb els articles 154 i següents del RCV, presenta la proposició no de llei següent.
Andrés Perelló Rodríguez María Jose Mendoza García
y Jesús Ros Piles, portavoz adjunto, diputada y diputado,
respectivamente, del Grup Parlamentari Socialista-Progressistes de acuerdo con los artículos 154 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente Proposición no de ley.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat
a:
a:
1. Aprovar una ordre d’ajudes destinades als afectats
per hepatitis C el contagi de la qual, segons la Comissió
Epidemiològica de la Conselleria de Sanitat, es troba relacionada amb l’actuació professional d’un anestesista que
prestava els seus serveis per a la Generalitat Valenciana i
en diferents hospitals privats, causa sobre la qual s’ha
obert el sumari 7/2001, que instrueix el Jutjat d’Instrucció
número 5 de València.
2. La quantia de les ajudes tindrà en compte les conseqüències esdevingudes en cadascun dels afectats, en
l’ordre psicològic, físic i laboral, entre d’altres; tindrà un
caràcter individual, no periòdic, i comportarà una bestreta
que es liquidarà quan s’establesquen les indemnitzacions
definitives corresponents a aquesta causa.
3. Del grau de compliment d’aquesta resolució, el govern valencià donarà compte a aquestes Corts en el termini màxim de tres mesos.
1. Aprobar una Orden de ayudas destinadas a los afectados por Hepatitis C cuyo contagio, según la Comisión
epidemiológica de la Conselleria de Sanidad, está relacionada con la actuación profesional de un anestesista que
prestaba sus servicios para la Generalitat Valenciana y en
diversos hospitales privados, y sobre cuya causa se ha
abierto el sumario 7/2001 que instruye el Juzgado de Instrucción núm. 5 de Valencia.
2. La cuantía de las ayudas tendrá en cuenta las consecuencias producidas en cada uno de los afectados, en el
orden psicológico, físico y laboral, entre otros, y tendrá un
carácter individual, no periódico y supondrá un anticipo a
liquidar cuando se establezcan las indemnizaciones definitivas correspondientes a esta causa.
3. Del grado de cumplimiento de la presente Resolución, el Gobierno valenciano dará cuenta a estas Cortes en
el plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2002.
Andrés Perelló Rodríguez
María José Mendoza García
Jesús Ros Piles
Andrés Perelló Rodríguez
María José Mendoza García
Jesús Ros Piles
Pàg. 20.576
22.4.2002
Número 147
Proposició no de llei sobre realització d’auditories
energètiques per a fomentar les mesures d’estalvi i
d’eficàcia energètica, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.487).
Proposición no de ley sobre realización de auditorías
energéticas para fomentar las medidas de ahorro y de
eficacia energética, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.487).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre realització d’auditories energètiques per a fomentar les mesures d’estalvi i
d’eficàcia energètica, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.487).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans del començament de la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
en què s’haurà de debatre, la data de la qual es comunicarà
oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha
acordado tramitar la Proposición no de ley sobre realización
de auditorías energéticas para fomentar las medidas de ahorro y de eficacia energética, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.487).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comissió d’Indústria,
Comerç i Turisme en que haya de debatirse, cuya fecha
será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Dolors Pérez i Martí i Joan Ribó Canut, diputada i síndic del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb allò que s’ha disposat en l’article 154 i
següents del RCV, tenen l’honor de presentar la proposició
no de llei següent:
Dolors Pérez i Martí y Joan Ribó i Canut, diputada y
síndico del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País
Valencia, de acuerdo con lo que se ha dispuesto en los
artículos 154 y siguientes del RCV, tienen el honor de presentar la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
Les elèctriques exposen, novament, la necessitat
d’aplicar un augment en les tarifes de consum energètic
per evitar, mitjançant inversions en producció i distribució, nous talls de llum.
Fins el moment actual les actuacions en matèria d’estalvi energètic han estat molt escasses al nostre país. Des
de molts aspectes es pot millorar l’eficàcia energètica de
les empreses de forma que, mantenint la qualitat del servei, es pot disminuir de forma notable els consums
energètics.
Per aquests motius es presenta aquesta:
Las eléctrica exponen, nuevamente, la necesidad de
aplicar un aumento en las tarifas de consumo energético
para evitar, mediante inversiones en producción y distribución, nuevos cortes de luz.
Hasta el momento actual, las actuaciones en materia de
ahorro energético han sido muy escasas en nuestro país. Desde muchos aspectos se puede mejorar la eficacia energética de
las empresas de forma que, manteniendo la calidad del servicio, se puede disminuir de forma notable los consumos
energéticos.
Por estos motivos se presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
Les Corts Valencianes insten la Conselleria d’Innovació i Competitivitat perquè es facen auditories energètiques en la indústria per a saber el consum energètic actual
per tal de fomentar les mesures d’estalvi i d’eficàcia
energètica.
Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Innovación y Competitividad para que realicen auditorías
energéticas en la industria para saber el consumo energético
actual para fomentar las medidas de ahorro y de eficacia
energética.
Corts Valencianes,
València, 2 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 2 de febrero de 2002
Dolors Pérez i Martí
Joan Ribó i Canut
Dolors Pérez i Martí
Joan Ribó i Canut
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.577
Proposició no de llei sobre realització d’un pla d’intervenció actualitzat de la cartoixa de Vall de Crist a Altura, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.528).
Proposición no de ley sobre realización de un plan de
intervención actualizado de la Cartuja de Vall de Crist,
en Altura, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.528).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VA2LENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre realització d’un pla
d’intervenció actualitzat de la cartoixa de Vall de Crist a
Altura, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
del País Valencià (RE 37.528).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans del començament de la Comissió d’Educació i Cultura en què
s’haurà de debatre, la data de la qual es comunicarà oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre realización de un plan de intervención actualizado de la Cartuja de Vall de Crist, en Altura, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.528).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 91.1
y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el Boletín
Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposición no de
ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta 6 horas antes del
comienzo de la Comisión de Educación y Cultura en que
haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Ramón Cardona i Pla, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del
que hi ha disposat en l’article 154 i següents del RCV, té
l’honor de presentar la Proposició no de llei següent:
Ramón Cardona i Pla, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, al amparo de
lo que dispone el artículo 154 y siguientes del RCV, tiene
el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
Davant la situació en què es torba la cartoixa de Vall de
Crist, a Altura, i la necessitat d’actuacions urgents per a
salvaguardar aquest patrimoni artístic i cultural presentem
aquesta:
Ante la situación en que se encuentra la Cartuja de Vall
de Crist, en Altura, y la necesidad de actuaciones urgentes
para salvaguardar este patrimonio artístico y cultural, presentamos la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓ N NO DE LEY
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura i Educació perquè faça un pla d’intervenció actualitzat sobre la cartoixa de Vall de Crist, a Altura, amb la finalitat primera de frenar la seua deterioració i per a
continuar amb la recuperació d’aquesta obra valuosa.
2. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura i Educació perquè consigne els recursos econòmics
per a la realització efectiva de les accions previstes en
aquest pla.
3. La Conselleria de Cultura i Educació donarà compte de
l’acompliment d’aquesta resolució en el termini de 3 mesos.
1. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de
Cultura i Educació a realizar un plan de intervención actualizado sobre la Cartuja de Vall de Crist, en Altura, con
la finalidad primera de frenar su deterioro y para continuar
con la recuperación de esta valiosa obra.
2. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de
Cultura i Educació a consignar recursos económicos para
la realización efectiva de las acciones previstas en dicho
Plan.
3. La Conselleria de Cultura i Educació dará cuenta de
cumplimiento de esta resolución en el plazo de 3 meses.
Corts Valencianes,
València, 27 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 27 de febrero de 2002
Ramón Cardona i Pla
Ramón Cardona i Pla
Proposició no de llei sobre l’elaboració del projecte de
restauració de l’ermita de Sant Roc de Xèrica, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País
Valencià (RE 37.529).
Proposición no de ley sobre elaboración del proyecto
de restauración de la ermita de San Roque de Jérica,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.529).
Pàg. 20.578
22.4.2002
Número 147
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre l’elaboració del projecte de restauració de l’ermita de Sant Roc de Xèrica,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País
Valencià (RE 37.529).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans
del començament de la Comissió d’Educació i Cultura
en què s’haurà de debatre, la data de la qual es comunicarà oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre elaboración del proyecto de restauración de la ermita de San
Roque de Jérica, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.529).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Educación
y Cultura en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Ramón Cardona i Pla, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del
que hi ha disposat en l’article 154 i següents del RCV, té
l’honor de presentar aquesta proposició no de llei:
Ramón Cardona i Pla, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, al amparo de lo
que dispone el artículo 154 y siguientes del RCV, tiene el
honor de presentar la siguiente Proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
Davant la situació delicada de l’ermita de Sant Roc de
Xèrica (Alt Palància) aquest diputat presenta aquesta:
Ante la delicada situación de la Ermita de San Roque de
Jérica (Alto Palancia) este Diputado presenta la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓ N NO DE LEY
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura i Educació perquè elabore el projecte de restauració
de l’ermita de Sant Roc de Xèrica.
2. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura i Educació perquè consigne recursos econòmics per a
l’execució del projecte de restauració.
3. La Conselleria de Cultura i Educació donarà compte de
l’acompliment d’aquesta resolució en el termini de tres mesos.
1. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de
Cultura i Educació a elaborar el proyecto de restauración
de la Ermita de San Roque de Jérica.
2. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de
Cultura i Educació a consignar recursos económicos para
la ejecución del proyecto de restauración.
3. La Conselleria de Cultura i Educació dará cuenta del
cumplimiento de esta resolución en el plazo de 3 meses.
Corts Valencianes,
València, 27 de febrer de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 27 de febrero de 2002
Ramon Cardona i Pla
Ramón Cardona i Pla
Proposició no de llei sobre l’elaboració del projecte de
restauració de l’ermita de Sant Roc de Xèrica, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País
Valencià (RE 37.530).
Proposición no de ley sobre elaboración del proyecto
de restauración de la iglesia del Socós de Jérica, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
del País Valencià (RE 37.530).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre l’elaboració del projecte de restauració de l’ermita de Sant Roc de Xèrica,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País
Valencià (RE 37.530).
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre elaboración del proyecto de restauración de la iglesia del Socós
de Jérica, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida del País Valencià (RE 37.530).
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.579
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans del començament de la Comissió d’Educació i Cultura en què
s’haurà de debatre, la data de la qual es comunicarà
oportunament.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Educación
y Cultura en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Ramon Cardona Pla, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, a l’empara del
que hi ha disposat en l’article 154 i següents del RCV, té
l’honor de presentar aquesta proposició no de llei:
Ramon Cardona i Pla, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, al amparo de lo
que dispone el artículo 154 y siguientes del RCV, tiene el
honor de presentar la siguiente Proposición no de Ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
Davant la situació delicada de l’ermita de Sant Roc de
Xèrica (Alt Palància) aquest diputat presenta aquesta:
Ante la delicada situación de la Iglesia del Socós de Jérica (Alto Palancia) este Diputado presenta la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓ N NO DE LEY
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura i Educació perquè elabore el projecte de restauració
de l’ermita de Sant Roc de Xèrica.
2. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura i Educació perquè consigne recursos econòmics per a
l’execució del projecte de restauració.
3. La Conselleria de Cultura i Educació donarà compte de
l’acompliment d’aquesta resolució en el termini de tres mesos.
1. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de
Cultura i Educació a elaborar el proyecto de restauración
de la Iglesia del Socós de Jérica.
2. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de
Cultura i Educació a consignar recursos económicos para
la ejecución del proyecto de restauración.
3. La Conselleria de Cultura i Educació dará cuenta del
cumplimiento de esta resolución en el plazo de 3 meses.
Corts Valencianes,
València, 27 de febrer de 2002
Corts Valencianes,
Valencia, 27 de febrero de 2002
Ramón Cardona i Pla
Ramón Cardona i Pla
Proposició no de llei sobre protecció de l’actual edifici
de l’Ajuntament de Xilxes, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.556).
Proposición no de ley sobre protección del actual edificio
del Ayuntamiento de Xilxes, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE
37.556).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió realitzada el dia 16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha
acordat tramitar la Proposició no de llei sobre protecció de
l’actual edifici de l’Ajuntament de Xilxes, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE
35.556).
Per tal de donar compliment al que hi ha disposat en
els articles 91.1 i 155 punt 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, aquesta
proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha
acordado tramitar la Proposición no de ley sobre protección
del actual edificio del Ayuntamiento de Xilxes, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià
(RE 37.556).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 91.1 y
155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposición no de ley y, al
mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pue-
Pàg. 20.580
22.4.2002
Número 147
del començament de la Comissió d’Educació i Cultura en
què haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada
oportunament.
den presentar enmiendas hasta 6 horas antes del comienzo de la
Comisión de Educación y Cultura en que haya de debatirse,
cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Ramon Cardona Pla portaveu adjunt del Grup parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb
alIò que s’ha disposat en els articles 154 i següents del
RCV, té l’honor de presentar la següent proposició no de
llei.
Ramón Cardona Pla, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con
lo que se ha dispuesto en los artículos 154 y siguientes del
RCV, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no
de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
El poble de Xilxes, a la Plana Baixa, va veure completament destruïdes totes les seues construccions emblemàtiques, tan civils com religioses, en els bombardejos de la
guerra civil. En aquest context un edifici, com el de
l’ajuntament, que prové del segle XVIII, reconstruït al
1.946, té un alt valor social, sentimental i cultural.
Davant la intenció d’enderrocament d’aquest edifici, és
perquè presentem la següent:
El pueblo de Chilches, en la Plana Baja, vio completamente destruidas todas sus construcciones emblemáticas,
tanto civiles como religiosas, en los bombardeos de la
guerra civil. En ese contexto un edificio, como el del
ayuntamiento, que proviene del siglo XVIII, reconstruido
en 1946, tiene un alto valor social, sentimental y cultural.
Ante la intención de derribo de este edificio, es por lo
que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura i Educació per què protegesca l’actual edifici de
l’Ajuntament de Xilxes.
2. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a oferir la seua ajuda al consistori de Xilxes per tal
d’aconseguir unes instal·lacions municipals adients sense
afectar l’edifici actual.
1. Las Cortes Valencianas insten a la Conselleria de
Cultura y Educación para que proteja el actual edificio del
Ayuntamiento de Chilches.
2. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a ofrecer su ayuda al consistorio de Chilches para
conseguir unas instalaciones municipales pertinentes sin
afectar al edificio actual.
Corts Valencianes, 28 de febrer de 2002
Cortes Valencianas, 28 de febrero de 2002
Ramon Cardona Pla
Ramón Cardona Pla
Proposició no de llei sobre construcció d’un edifici escolar destinat a l’alumnat d’infantil en el CP Gregal de
Castellón de la Plana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.557).
Proposición no de ley sobre construcción de un edificio escolar destinado al alumnado de infantil en el C.P. Gregal
de Castellón de la Plana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.557).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió realitzada el dia 16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha
acordat tramitar la Proposició no de llei sobre construcció
d’un edifici escolar destinat a l’alumnat d’infantil en el CP
Gregal de Castellón de la Plana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE 27.557).
Per tal de donar compliment al que hi ha disposat en
els articles 91.1 i 155 punt 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, aquesta
proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans
del començament de la Comissió d’Educació i Cultura en
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada
el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre construcción de un
edificio escolar destinado al alumnado de infantil en el C.P.
Gregal de Castellón de la Plana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE 37.557)
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo dela Comisión de Educación y
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.581
què haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada
oportunament.
Cultura en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Ramon Cardona Pla portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb allò que
s’ha disposat en els articles 154 i següents del RCV, té l’honor de presentar la següent proposició no de llei.
Ramón Cardona Pla, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià, de acuerdo con lo
que se ha dispuesto en los artículos 154 y siguientes del RCV,
tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
El CP Gregal, a Castelló de la Plana, té una demanda
escolar molt per sobre de l’oferta. Actualment sembla que
es transformarà en un centre de dues línies. Però l’actual
edifici té manca física d’espai.
I és per tot això que presentem la següent:
El CP Gregal, en Castellón de la Plana, tiene una demanda escolar muy por encima de la oferta. Actualmente
parece que se transformará en un centro de dos líneas.
Pero el actual edificio tiene falta física de espacio.
Por todo esto presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura i Educació a construir un edifici escolar destinat a
l’alumnat d’infantil al CP Gregal de Castelló de la Plana.
2. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura i Educació perquè negocie amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana la cessió d’un solar per la construcció de
l’esmentat edifici escolar.
1. Las Cortes Valencianas insten a la Conselleria de Cultura y Educación a construir un edificio escolar destinado al
alumnado de infantil al CP Gregal de Castellón de la Plana.
2. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de
Cultura y Educación para que negocie con el Ayuntamiento de Castellón de la Plana la cesión de un solar para la
construcción de dicho edificio escolar.
Corts Valencianes, 28 de febrer de 2002
Cortes Valencianas, 28 de febrero de 2002
Ramon Cardona Pla
Ramón Cardona Pla
Proposició no de llei sobre elaboració de l’inventari de
sòls contaminats de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista-Progressistes
(RE 37.670).
Proposición no de ley sobre elaboración del inventario
de suelos contaminados de la Comunidad Valenciana,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE 37.670).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre elaboració de l’inventari de sòls contaminats de la Comunitat Valenciana,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista-Progressistes
(RE 37.670).
Per tal d’acomplir el que disposen els articles 91.1 i
155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de
llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del començament del Ple en què haja de debatre’s, la data del qual serà
comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre elaboración del inventario de suelos contaminados de la Comunidad Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista-Progressistes (RE 37.670).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo del Pleno en que haya de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
Pàg. 20.582
22.4.2002
Número 147
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joaquim Puig i Ferrer, Francisco Pérez Baldó i Begoña
Gómez-Marco Pérez, diputats i diputades, respectivament,
del Grup Parlamentari Socialista-Progressistes, d’acord
amb l’article 154 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei següent:
Joaquim Puig Ferrer, Francisco Pérez Baldó y Begoña
Gómez-Marco Pérez, diputado y diputada, respectivamente, del Crup Parlamentari Socialista-Progressistes, de
acuerdo con el artículo 154 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
Entre els objectius de la presidència espanyola de la
Unió Europea en matèria mediambiental figura la política
integral sobre sòls, la qual coincideix amb un altre dels
objectius i prioritats del VI Programa comunitari d’acció
en matèria de medi ambient 2001-2010 quan declara que
el sòl és un recurs finit que està sotmès a pressions i
agressions de tota mena.
Entre les iniciatives que en l’àmbit estatal s’han produït sobre la matèria està el Pla nacional de recuperació de
sòls contaminats 1995-2005, que conté actuacions per a la
descontaminació i accions preventives en matèria de sòls.
En l’àmbit de les comunitats autònomes s’han produït
iniciatives, com a Catalunya, en matèria de responsabilitat
i preservació o, com a la Comunitat de Madrid, mitjançant
la confecció d’un inventari regional com a base per a actuacions futures.
A la Comunitat Valenciana les actuacions hi hagudes
en aquest sentit han estat de caràcter puntual, com les realitzades al Jardí del Túria amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València.
Per la seua banda, a la Unió Europea — i com a resultat
del Llibre Blanc sobre responsabilitat ambiental— es
pretén establir una regularització d’homogeneïtzació de
les legislacions dels països membres, d’acord amb l’article
174 del Tractat de la CE i amb el principi que qui contamina paga.
Per totes aquestes raons, el Grup Parlamentari Socialista-Progressistes presenta la següent:
Entre los objetivos de la presidencia española de la
Unión Europea en materia medioambiental, figura la política integral sobre suelos, coincidente con otro de los objetivos y prioridades del VI Programa Comunitario de Acción en materia de Medio Ambiente 2001-2010, cuando
declara que el suelo, es un recurso finito que está sometido a presiones y agresiones de todo tipo.
Entre las iniciativas que a nivel estatal se han producido sobre la materia, está el Plan Nacional de Recuperación de Suelos Contaminados 1995-2005, que contiene actuaciones para la
descontaminación y acciones preventivas en materia de suelos.
A nivel de las comunidades autónomas, se han producido iniciativas, como en Cataluña, en materia de responsabilidad y preservación o, como en la Comunidad de Madrid, mediante la confección de un inventario regional
como base para actuaciones futuras.
En la Comunidad Valenciana, las actuaciones habidas
en este sentido, han sido de carácter puntual como las llevadas a cabo en el Jardín del Turia con la colaboración de
la Generalitat Valenciana y el Ayuntamiento de Valencia.
Por su parte, en la Unión Europea, y como resultado
del Libro Blanco sobre responsabilidad ambiental, se pretende establecer una regularización de homogenización de
las legislaciones de los países miembros, de acuerdo con
el artículo 174 deI Tratado de la CE y con el principio de
quien contamina, paga.
Es por todas estas razones que el Grup Parlamentari
Socialista-Progressistes, presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
1. Elaborar l’inventari de sòls contaminats de la Comunitat Valenciana.
2. Elaborar un pla d’actuació en matèria de recuperació, descontaminació i actuacions preventives, en col·laboració amb els ajuntaments afectats de la nostra Comunitat i en atenció a les previsions del Pla nacional de
recuperació de sòls contaminats 1995-2005.
3. Retre compte a aquestes Corts del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini màxim de tres mesos.
Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a:
1. Elaborar el inventario de suelos contaminados de la
Comunidad Valenciana.
2. Elaborar un plan de actuación en materia de recuperación, descontaminación y actuaciones preventivas, en colaboración con los ayuntamiento afectados de nuestra Comunidad y en atención a las previsiones del Plan Nacional de
Recuperación de Suelos Contaminados 1995-2005.
3. Del grado de cumplimiento de la presenta Resolución, el Gobierno valenciano dará cuenta a estas Cortes en
el plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 27 de febrer de 2002
Cortes Valencianas, 27 de febrero de 2002.
Joaquim Puig i Ferrer
Francisco Pérez Baldó
Begoña Gómez-Marco Pérez
Joaquim Puig Ferrer
Francisco Pérez Baldó
Begoña Gómez-Marco Pérez
Proposició no de llei sobre realització d’una avaluació
de les tecnologies disponibles per a l’eliminació i la valoració dels pneumàtics usats, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista-Progressistes (RE 37.671).
Proposición no de ley sobre realización de una evaluación
de las tecnologías disponibles para la eliminación-valoración de los neumáticos usados, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista-Progressistes (RE 37.671).
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.583
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre realització d’una
avaluació de les tecnologies disponibles per a l’eliminació
i la valoració dels pneumàtics usats, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista-Progressistes (RE 37.671).
Per tal d’acomplir el que disposen els articles 91.1 i
155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de
llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del començament de la Comissió de Medi Ambient en què haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada
el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre realización de una
evaluación de las tecnologías disponibles para la eliminaciónvaloración de los neumáticos usados, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista-Progressistes (RE 37.671).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 91.1
y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el Boletín
Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de
ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta 6 horas antes del
comienzo de la Comisión de Medio Ambiente en que haya
de debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joaquim Puig i Ferrer, Francisco Pérez Baldó i Daniel
Gozalbo Bellés, síndic i diputats, respectivament, del
Grup Parlamentari Socialista-Progressistes, d’acord amb
l’article 154 i següents del RCV, presenten la proposició
no de llei següent:
Joaquim Puig Ferrer, Francisco Pérez Baldó y Daniel
Gozalbo Bellés, síndic y diputados, respectivamente, del
Grup Parlamentari Socialista-Progressistes, de acuerdo
con el artículo 154 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
El dipòsit, l’eliminació i la valoració dels pneumàtics
usats es planteja, actualment, com un problema de primer
ordre. A Espanya es generen anualment més de 250.000
tones de pneumàtics, de les quals aproximadament un
45% es diposita en abocadors controlats, un 15% es diposita després de triturar-lo i el 40% que resta no és controlat de cap manera.
La Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la
Comunitat Valenciana, en l’article 56.d, marca un termini
de dos anys a partir de la seua entrada en vigor perquè els
pneumàtics usats enters no siguen admesos en abocadors,
llevat d’alguna excepció puntual.
D’altra banda, són coneguts els problemes que porta
aparellada la combustió o la crema directa dels pneumàtics usats per la complexitat del procés, la dificultat de la
implantació en condicions òptimes i, sobretot, els riscos
de contaminació ambiental per l’emissió de monòxids de
carbó, diòxids de carbó, fenols, diòxids de sofre i toluens.
En aquest sentit, el Grup Parlamentari Socialista-Progressistes presenta la següent:
El depósito, eliminación y valorización de los neumáticos usados se plantea, actualmente, como un problema de
primer orden. En España, se generan anualmente más de
250.000 toneladas de neumáticos de las que, aproximadamente un 45%, se deposita en vertederos controlados, un
15% se deposita después de su trituración y el 40% restante, no están en modo alguno controlados.
La Ley 10/2000, de 12 de diciembre, de residuos de la
Comunidad Valenciana, en su artículo 56.d, determina un
plazo de dos años a partir de su entrada en vigor, para que
los neumáticos usados enteros, no sean admitidos en vertederos, salvo alguna puntual excepción.
Por otra parte, son conocidos los problemas que lleva aparejada la combustión o quema directa de los neumáticos usados
debido a la complejidad del proceso, la dificultad de su implantación en condiciones óptimas y, sobre todo, los riesgos de contaminación ambiental por la emisión de monóxidos de carbono,
dióxidos de carbono, fenoles, dióxidos de azufre y toluenos.
En este sentido, el Grup Parlamentari Socialista-Progressistes, presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a, mitjançant les conselleries competents, realitzar una avaluació de les tecnologies disponibles per a
l‘eliminació i la valoració dels pneumàtics usats a fi
d’implantar a la Comunitat Valenciana els mètodes que
en resulten més convenients des de criteris mediambientals.
1. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a que a través de las consellerias competentes, se lleve a cabo una evaluación de las tecnologías disponibles
para la eliminación-valorización de los neumáticos usados,
en orden a la implantación en la Comunidad Valenciana, de
aquellos métodos que resulten más convenientes desde criterios medioambientales.
Pàg. 20.584
22.4.2002
Número 147
2. El govern valencià retrà compte a aquestes Corts del
grau de compliment d’aquesta resolució en el termini màxim de sis mesos.
2. Del grado de cumplimiento de la presente Resolución, el Gobierno valenciano dará cuenta a estas Cortes en
el plazo máximo de seis meses.
Corts Valencianes, 27 de febrer de 2002
Cortes Valencianas, 27 de febrero de 2002.
Joaquim Puig i Ferrer
Francisco Pérez Baldó
Daniel Gozalbo Bellés
Joaquim Puig Ferrer
Francisco Pérez Baldó
Daniel Gozalbo Bellés
Proposició no de llei sobre creació del jutjat social dins
del partit judicial d’Alcoi, presentada pel Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE 37.672).
Proposición no de ley sobre creación del juzgado de lo social dentro del partido judicial de Alcoi, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE 37.672).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre creació del jutjat social dins del partit judicial d’Alcoi, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista-Progressistes (RE 37.672).
Per tal d’acomplir el que disposen els articles 91.1 i
155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de
llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins a sis hores abans del començament de la Comissió de Governació i Administració Local
en què haja de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada
el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre creación del juzgado
de lo social dentro del partido judicial de Alcoi, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes (RE 37.672).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Gobernación y Administración Local en que haya de debatirse,
cuya fecha será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joaquim Puig i Ferrer i Josep Albert Mestre i Moltó, síndic i diputat, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista-Progressistes, d’acord amb l’article 154 i següents del
RCV, presenten la següent proposició no de llei.
Joaquim Puig i Ferrer y Josep Albert Mestre i Moltó, síndico y diputado, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes, de acuerdo con el artículo 154 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
Els partits judicials d’Alcoi i Ibi comprenen poblacions
com Alcoi, Cocentaina, Muro, Banyeres i Ibi, amb una
gran activitat industrial i, en conseqüència, s’hi genera un
elevat nombre de processos de tipus laboral. Tanmateix, i
paradoxalment, cap dels dos disposen d’un jutjat social.
Per això, els treballadors implicats en procediments judicials han de traslladar-se forçosament a Alacant.
Aquesta situació podria resoldre’s perfectament si a Alcoi hi hagués un jutjat social que atengués els afers socials, empresarials i laborals dels pobles de la comarca.
Aquest jutjat, a més, ja es contempla com de futura creació en el document de treball per a l’elaboració de l’avantprojecte de la llei de demarcació i planta judicial a la Comunitat Valenciana.
Tenint en compte aquestos fets, el Grup Parlamentari
Socialista-Progressistes presenta la següent:
Los partidos judiciales de Alcoi e Ibi comprenden poblaciones como Alcoi, Cocentaina, Muro, Banyeres e Ibi, con una
gran actividad industrial y, en consecuencia, se genera un elevado número de procesos de tipo laboral. Sin embargo, y paradójicamente, ninguno de los dos dispone de un juzgado de lo
social. Por ello los trabajadores implicados en procedimientos
judiciales tienen que trasladarse forzosamente a Alicante.
Esta situación podría resolverse perfectamente si en
Alcoi existiera un juzgado de lo social que atendiera los
asuntos sociales, empresariales y laborales de los pueblos
de la comarca. Este juzgado, además, ya se contempla
como de futura creación en el documento de trabajo para
la elaboración del anteproyecto de la ley de demarcación y
planta judicial en la Comunidad Valenciana.
Teniendo en cuenta estos hechos, el Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes presenta la siguiente:
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.585
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a, mitjançant la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, crear el jutjat social dins el partit judicial d’Alcoi.
2. El govern valencià retrà compte del grau de compliment d’aquesta resolució a aquestes Corts en el termini de
tres mesos.
1. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat para que, a través de la Conselleria de Justicia y
Administraciones Públicas, se cree el juzgado de lo social
dentro del partido judicial de Alcoi.
2. El gobierno valenciano dará cuenta a estas Cortes
del grado de cumplimiento de la presente resolución en el
plazo de tres meses.
Corts Valencianes, 28 de febrer de 2002
Cortes Valencianas, 28 de febrero de 2002
Joaquim Puig i Ferrer
Josep Albert Mestre i Moltó
Joaquim Puig i Ferrer
Josep Albert Mestre i Moltó
Proposició no de llei sobre impediment de la requalificació de sòl d’especial protecció ecològica forestal com
a sòl industrial que pretén l’Ajuntament de Moixent a
la partida del Cantalar, presentada pel Grup Mixt (RE
37.688).
Proposición no de ley sobre impedimento de la recalificación de suelo de especial protección ecológica forestal como suelo industrial que pretende el Ayuntamiento
de Moixent en la partida El Cantalar, presentada por
el Grupo Mixto (RE 37.688).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre impediment de la
requalificació de sòl d’especial protecció ecològica forestal com a sòl industrial que pretén l’Ajuntament de Moixent a la partida del Cantalar, presentada pel Grup Mixt
(RE 37.688).
Per tal d’acomplir el que disposen els art. 91.1 i 155
punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei
i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden
presentar esmenes fins a sis hores abans del començament
de la Comissió d’Obres Públiques i Transports en què haja
de debatre’s, la data de la qual serà comunicada oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics,
ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre impedimento de la recalificación de suelo de especial protección ecológica forestal como suelo industrial que pretende
el Ayuntamiento de Moixent en la partida El Cantalar, presentada por el Grupo Mixto (RE 37.688).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Obras Públicas y Transportes en que haya de debatirse, cuya fecha
será comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Francesc Peris i García, diputat i portaveu del
Grup Mixt de les Corts Valencianes, pertanyent a Esquerra
Verda, d’acord amb l’article 154 i següents del RCV, presenta la proposició no de llei següent:
Joan Francesc Peris i García, diputado y portavoz del
Grupo Mixto de las Cortes Valencianas, perteneciente a
Esquerra Verda, de acuerdo con el artículo 154 y siguientes del RCV, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
L’Ajuntament de Moixent ha encetat els tràmits per a la
requalificació de més d’11.000 metres quadrats de sòl
d’especial protecció ecològica forestal com a sòl urbanitzable industrial.
La qualitat de sòl forestal de la zona que es pretén urbanitzar és inqüestionable. La legislació vigent — des de
1992 amb la Llei 4/1992 sobre el sòl no urbanitzable i des
del 1993 amb la Llei 3/1993 forestal de la Comunitat Valenciana— assenyala molt clarament que el sòl forestal ha
de ser declarat sòl protegit i, per tant, no es pot urbanitzar.
El Ayuntamiento de Moixent ha empezado los trámites
para la recalificación de más de 11.000 metros cuadrados
de suelo de especial protección ecológica forestal como
suelo urbanizable industrial.
La calidad de suelo forestal de la zona que se pretende urbanizar es incuestionable. La legislación vigente — desde
1992 con la Ley 4/1992 sobre el suelo no urbanizable y desde
1993 con la Ley 3/1993 forestal de la Comunidad Valenciana— indica muy claramente que el suelo forestal tiene que ser
declarado suelo protegido y, por lo tanto, no se puede urbanizar.
Pàg. 20.586
22.4.2002
Número 147
La COPUT és la responsable subsidiària del compliment de la legalitat urbanística i ha de vetllar pel compliment de la norma, així com de l’esperit de la legislació.
En matèria d’urbanització de la serra és evident que la voluntat dels legisladors fins a l’actualitat ha estat preservar
les serres de noves urbanitzacions. És cert que la Generalitat està en procés de modificar la Llei 6/1 989 d’ordenació
del territori de la Comunitat Valenciana i junt a ella la de
l’esmentada llei sobre el sòl no urbanitzable; però seria
difícilment justificable la sostenibilitat de la política del
Consell si assistim a un procés d’aprovació de noves urbanitzacions de sòls forestals amb un innecessari, important
¡ irrecuperable impacte ambiental. En aquest sentit,
l’Ajuntament de Moixent no és la primera vegada en
aquesta legislatura que requalifica sòl forestal per a convertir-lo en urbanitzable.
Per això proposem al Ple de les Corts Valencianes
l’aprovació de la següent:
La COPUT es la responsable subsidiaria del cumplimiento
de la legalidad urbanística y tiene que velar por el cumplimiento de la norma así como del espíritu de la legislación. En
materia de urbanización de la sierra es más evidente que la
voluntad de los legisladores hasta la actualidad ha sido preservar las sierras de nuevas urbanizaciones. Es cierto que la Generalitat está en proceso de modificar la Ley 6/1989, de ordenación del territorio de la Comunidad Valenciana, y junto a
ella la de la mencionada ley sobre el suelo no urbanizable;
pero sería difícilmente justificable la sostenibilidad de la política del Consell si asistimos a un proceso de aprobación de
nuevas urbanizaciones de suelos forestales con un innecesario, importante e irrecuperable impacto ambiental. En este
sentido, el Ayuntamiento de Moixent no es la primera vez en
esta legislatura que recalifica suelo forestal para convertirlo en
urbanizable.
Por ello proponemos al Pleno de las Cortes Valencianas
la aprobación de la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat perquè:
1. La Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports no autoritze la requalificació de sòl d’especial protecció ecològica forestal com a sòl industrial que pretén
l’Ajuntament de Moixent a la partida del Cantalar.
2 . Informe les Corts Valencianes, en el termini d’un
mes, sobre les actuacions realitzades.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
1. Que la Conselleria de Obras Públicas, Urbanismo y
Transportes no autorice la recalificación de suelo de especial
protección ecológica forestal como suelo industrial que pretende el Ayuntamiento de Moixent en la partida El Cantalar.
2. Que informe, en el plazo de un mes, a las Cortes Valencianas sobre las actuaciones realizadas.
Corts Valencianes,
València, 5 de març de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 5 de marzo de 2002
Joan Francesc Peris i García
Joan Francesc Peris i García
Proposició no de llei sobre presentació d’un informe que
reculla la forma d’articular el reconeixement jurídic i
professional de les dones i els homes que es dediquen a
la prostitució, presentada pel Grup Mixt (RE 37.705).
Proposición no de ley sobre presentación de un informe que
recoja la forma de articular el reconocimiento jurídico y
profesional de las mujeres y los hombres que se dedican a la
prostitución, presentada por el Grupo Mixto (RE 37.705).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
16 d’abril de 2002, oïda la Junta de Síndics, ha acordat
tramitar la Proposició no de llei sobre presentació d’un informe que reculla la forma d’articular el reconeixement
jurídic i professional de les dones i els homes que es dediquen a la prostitució, presentada pel Grup Mixt (RE
37.705).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en els articles
91.1 i 155 punts 1 i 3 del RCV, s’ordena publicar en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes aquesta proposició no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris
que poden presentar esmenes fins a 6 hores abans del començament de la Comissió de Política Social i Ocupació
en què s’haurà de debatre, la data de la qual es comunicarà
oportunament.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, oída la Junta de Síndics, ha acordado tramitar la Proposición no de ley sobre presentación de
un informe que recoja la forma de articular el reconocimiento
jurídico y profesional de las mujeres y los hombres que se dedican a la prostitución, presentada por el Grupo Mixto (RE
37.705).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos
91.1 y 155 punto 1 y 3 del RCV, se ordena publicar en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, dicha Proposición no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta
6 horas antes del comienzo de la Comisión de Política Social y Empleo en que haya de debatirse, cuya fecha será
comunicada oportunamente.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
a:
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.587
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Francesc Peris i García, diputat, portaveu del
Grup Mixt de les Corts Valencianes i que pertany a Esquerra Verda, d’acord amb el que disposa l’article 154 i
següent del RCV, té l’honor de presentar la proposició no
de llei següent:
Joan Francesc Peris García, diputado, portavoz del
Grupo Mixto de las Cortes Valencianas y perteneciente a
Ezquerra Verda, de acuerdo con lo que dispone el artículo
154 y siguiente del RCV, tiene el honor de presentar la
proposición no de ley siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ N DE MOTIVOS
Hem estat molts anys sense tenir en compte el
problema de la prostitució, una realitat que teníem entre
nosaltres, i ha estat justament la incorporació de dones i
homes immigrants al mercat del sexe el que l’ha posat en
el centre del debat social. Som conscients que és un tema
complex, amb molts i diferents enfocaments, però també
que s’han fet discursos demagògics, que s’han fet enfocaments victimistes, sancionadors i moralistes entorn del
món de la prostitució, o bé simplement s’ha donat resposta
des del punt de vista de la seguretat. Nosaltres creiem que
cal tallar amb aquest tipus de discursos i actuar de forma
responsable.
Creiem que cal posar en marxa des de la Generalitat
Valenciana mecanismes pel respecte, per respectar la dignitat que tenen les treballadores i els treballadors sexuals
per sí mateixes, tenir en consideració les seues necessitats
i desigs, i acabar amb l’estigmatització social consegüent
a la victimització i a la moralina.
De fet, la prostitució és un símptoma visible de la situació de les dones dintre la societat, de la violència
exercida de forma real i simbòlica contra les dones, perquè si bé el nombre d’homes que es dediquen a la prostitució ha augmentat, i bastant en els darrers anys, és indeslligable sexualitat i gènere, i per tant l’exercici de la
sexualitat a canvi de diners.
En les accions al voltant de la prostitució s’ha fet invisibles les treballadores i els treballadors sexuals i se’ls ha
fet més vulnerables simplement perquè se’ls han negat els
drets.
Considerem que és la doble moral social i la legislació
el que s’ha de corregir i adaptar respecte al seu treball i no
pas a l’inrevés. Cal donar-los la paraula, reconèixer-les
com a interlocutores vàlides per a reclamar els seus drets i
no actuar d’esquena al que ens estan reclamant.
El 1978 va ser abolit el Decret llei del 3 de març del
1956. A partir d’aquest moment la prostitució va deixar de
ser un delicte. Així, ara l’oferiment de serveis sexuals deixa
de ser una infracció i només alguns comportaments exhibicionistes i el proxenetisme són contemplats en el Codi Penal. Encara que la prostitució no constitueix un delicte, en
el seu exercici no està lligat a cap règim laboral. Els treballadors i les treballadores sexuals no gaudeixen de cap dels
drets que gaudeixen els treballadors i les treballadores actius en el mercat laboral. Tampoc es paguen impostos.
L’exercici de la prostitució és considerat part de l’economia
submergida i els establiments que ofereixen serveis sexuals
estan subjectes al règim fiscal corresponent al seu estat jurídic, tot i que en aquest aspecte hi ha una certa disbauxa reguladora. Així, les lleis i les actituds prenen a les treballadores i als treballadors sexuals els seus drets i la seva
participació social i econòmica, les fan vulnerables socialment i s’accentua l’estigma i la marginalització.
Pensem que és hora d’actuar perquè les treballadores i
els treballadors sexuals desenvolupen el seu treball com
qualsevol altre, de forma digna i amb els drets que els per-
Hemos estado muchos años sin tener en cuenta en problema de la prostitución, una realidad que teníamos entre
nosotros, y ha sido precisamente la incorporación de mujeres y hombre inmigrantes al mercado del sexo lo que la ha
puesto en el centro del debate social. Somos conscientes de
que es un tema complejo, con muchos y diferentes enfoques, pero también que se han hecho discursos demagógicos, que se han hecho enfoques victimistas, sancionadores y
moralistas, en torno al mundo de la prostitución, o bien
simplemente se ha dado respuesta desde el punto de vista
de la seguridad. Nosotros creemos que hay que cortar con
este tipo de discursos y actuar de forma responsable.
Creemos que hay que poner en marcha desde la Generalitat Valenciana mecanismos por el respeto, para respetar
la dignidad que tienen las trabajadoras y trabajadores sexuales por sí mismas, tener en consideración sus necesidades y deseos, y acabar con la estigmatización social consiguiente a la victimización y a la moralina.
De hecho, la prostitución es un síntoma visible de la situación de las mujeres dentro de la sociedad, de la violencia ejercida de forma real y simbólica contra las mujeres,
porque si bien el número de hombres que se dedican a la
prostitución ha aumentado, y bastante en los últimos años,
es indesligable sexualidad y género, y por tanto el ejercicio de la sexualidad a cambio de dinero.
En las acciones alrededor de la prostitución se ha invisivilizado a las trabajadoras y trabajadores sexuales y se
les ha hecho más vulnerables simplemente porque se les
han negado los derechos.
Consideramos que es la doble moral social y la legislación lo que se ha de corregir y adaptar respecto a su trabajo y no al revés. Hay que darles la palabra, reconocerlas
como interlocutoras válidas para reclamar sus derechos y
no actuar de espalda a lo que nos están reclamando.
En 1978 se abolió el Decreto ley del 3 de marzo de 1956.
A partir de este momento la prostitución dejó de ser un delito. Así, ahora el ofrecimiento de servicios sexuales deja de
ser una infracción y sólo algunos comportamientos exhibicionistas y el proxenetismo son contemplados en el Código
Penal. Aunque la prostitución no constituye un delito, en su
ejercicio no está ligada a ningún régimen laboral. Los trabajadores y trabajadoras sexuales no gozan de ninguno de los
derechos de los que gozan los trabajadores y trabajadoras activos en el mercado laboral. Tampoco se pagan impuestos. El
ejercicio de la prostitución es considerado parte de la economía sumergida y los establecimientos que ofrecen servicios sexuales están sujetos al régimen fiscal correspondiente
a su estado jurídico, a pesar de que en este aspecto hay un
cierto desorden regulador. Así, las leyes y actitudes toman a
las trabajadoras y trabajadores sexuales sus derechos y su
participación social y económica, las hacen vulnerables socialmente y se acentúa el estigma y la marginalización.
Pensamos que es hora de actuar porque las trabajadoras
y trabajadores sexuales desarrollen su trabajo como cualquier otro, de forma digna y con los derechos que les co-
Pàg. 20.588
22.4.2002
Número 147
toquen. No podem continuar negant l’existència de la
prostitució o, si més no, del seu exercici.
A Bèlgica, per exemple, les treballadores sexuals poden optar per l’estatut de treballadora autònoma i han de
declarar els seus ingressos professionals igual que la resta.
L’administració a més admet com a deducció fiscal deIs
lloguers, dels locals on l’exerceixen. A Dinamarca també
se’n permet l’exercici a títol individual i les treballadores
sexuals tenen dret a pensió de jubilació. A més es poden
inscriure al registre de professions liberals.
És possible que, que es faça evident que he utilitzat els
exemples més positius o alguns dels exemples més positius però només ho faig per tal de facilitar o de proposar
un debat entorn d’un model valencià que siga capdavanter,
que s’acosta a Europa i regula, no sobre la base exclusivament del sentit empresarial, sinó sobre la base també de
les necessitats socials del col·lectiu de treballadores i treballadors sexuals.
D’altra banda, a més del necessari reconeixement laboral de l’exercici de la prostitució que a més a més l’OIT ja
comptava amb un informe el 1998 que era una necessitat,
hi ha una sèrie de mesures que podrien ajudar al suport social, no es tracta exclusivament d’un tema que afecta els
Iocals, sinó l’exercici del treball sexual en si mateix.
Per totes aquestes raons, presentem aquesta
rrespondan. No podemos seguir negando la existencia de
la prostitución o, por lo menos, su ejercicio.
En Bélgica, por ejemplo, los trabajadores sexuales pueden
optar por el estatuto de trabajadora autónoma y han de declarar sus ingresos profesionales igual que el resto. La administración además admite como deducción fiscal los alquileres
de los locales donde la ejercen. En Dinamarca también se
permite el ejercicio a título individual y las trabajadoras sexuales tienen derecho a pensión de jubilación. Además se
pueden inscribir en el registro de profesiones liberales.
Es posible que, que se haga evidente que he utilizado
los ejemplos más positivos o algunos de los ejemplos más
positivos pero sólo lo hago para facilitar o proponer un debate en torno a un modelo valenciano que sea vanguardia,
que se acerca a Europa y regula, no en función exclusivamente del sentido empresarial, sino en función también de
las necesidades sociales del colectivo de trabajadoras y
trabajadores sexuales.
Por otra parte, además del necesario reconocimiento laboral del ejercicio de la prostitución que además la OIT ya
contaba con un informe en 1998 que era una necesidad, hay
una serie de medidas que podrían ayudar al apoyo social, no
se trata exclusivamente de un tema que afecta a los locales,
sino al ejercicio del trabajo sexual en sí mismo.
Por todas estas razones, presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓ N
Les Corts Valencianes insten al Consell de la de la Generalitat a:
1. En el termini de tres mesos, fer les gestions oportunes davant el govern de l’Estat per tal de:
a) Presentar un informe sobre com s’hauria d’articular el
reconeixement jurídic i professional de les dones i els homes que es dediquen a la prostitució per tal que puguen disposar d’una cobertura social adient, ja siga com a treballador/a per compte d’altri o com a treballador/a autònom/a.
b) Crear un nou epígraf, no estigmatitzant, per la cotització a la Seguretat Social per tal que les treballadores i
treballadors sexuals s’hi puguen donar d’alta, ja siga en
règim d’autònomes o bé com a treballadores per compte
d’altri.
c) Reforçar les mesures de vigilància i seguretat i
també la coordinació policial i institucional entre la Delegació de Govern i la Generalitat per tal de combatre eficientment el tràfic de persones, endurir el tractament penal
de l’explotació sexual de persones i garantir la protecció
als menors d’edat.
2. Implementar en un termini no superior d’un any, mesures de suport integral orientades a aquelles persones que
decideixen abandonar l’exercici de la prostitució que consisteixen en
• Cases d’acollida.
• Accés a habitatge de protecció oficial.
• Organització de tallers d’habilitats personals.
• Cursos de formació ocupacional que contemplen la
possibilitat de rebre un subsidi mentre es faça el curs i que
tinguen especial cura que els horaris s’adapten a les necessitats de les persones que decideixen participar-hi.
•Programes d’orientació professional personalitzats.
• Seguiment i suport a la inserció laboral.
3. Crear en el termini d’un any, programes de suport a
les persones que exerceixen la prostitució consistents en:
• Creació de serveis nocturns de mainadera per als seus
fills i filles.
Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a:
1. En el plazo de tres meses, hacer las gestiones oportunas antes el gobierno del Estado para:
a) Presentar un informe sobre como se debería articular el
reconocimiento jurídico y profesional de las mujeres y los
hombres que se dedican a la prostitución para que puedan
disponer de una cobertura social adecuada, ya sea como trabajador/a por cuenta ajena o como trabajador/a autónomo/a.
b) Crear un nuevo epígrafe no estigmatizante para la
cotización a la Seguridad Social para que las trabajadoras
y trabajadores sexuales se puedan dar de alta ya sea en régimen de autónomas o bien como trabajadoras por cuenta
ajena.
c) Reforzar las medidas de vigilancia y seguridad así
como la coordinación policial e institucional entre la Delegación del Gobierno y la Generalitat para combatir eficientemente el tráfico de personas, endurecer el tratamiento penal de la explotación sexual de personas y garantizar
la protección a los menores de edad.
2. Implementar en un plazo no superior a un año, medidas de apoyo integral orientadas a aquellas personas que
deciden abandonar el ejercicio de la prostitución que consisten en:
• Casas de acogida.
• Acceso a vivienda de protección oficial.
•Organización de talleres de habilidades personales.
•Cursos de formación ocupacional que contemplen la posibilidad de recibir un subsidio mientras se realiza el curso y
que tengan especial atención en que los horarios se adapten a
las necesidades de las personas que deciden participar.
•Programas de orientación profesional personalizados.
• Seguimiento y apoyo a la inserción laboral.
3. Crear en el plazo de un año programas de apoyo a
las personas que ejercen la prostitución consistentes en:
• Creación de servicios nocturnos de niñera para sus hijos e hijas.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.589
• Adequació dels serveis sanitaris oferint a les persones
que es dediquen a la prostitució revisions mèdiques adaptades als riscos que comporta la seva activitat, especialment pel que fa a malalties de transmissió sexual.
• Dignificació dels espais on s’exerceix la prostitució
dotant-los d’infrastructures adequades i un nivell de seguretat adient.
• Impulsar programes on les persones que han exercit
la prostitució siguen contractades per tal d’oferir assessorament adequat als treballadors i treballadores sexuals en
actiu.
• Endegar campanyes de sensibilització sobre el fet de
la prostitució.
• Articular mecanismes per tal de canalitzar de forma
adient les possibles denúncies d’aquests col·lectius pel que
fa a maltractaments, agressions, abusos per part del clients
o robatoris.
4. Creació, en el termini de sis mesos, d’un Consell Assessor sobre prostitució on participen entitats dedicades a
donar suport a treballadors i treballadores sexuals (Associació de Dones, federacions de veïns i veïnes, departaments de Benestar Social, Ocupació i Sanitat, sindicats
etc.), com també representants de les treballadores i els
treballadors sexuals i les seues associacions.
5. Impulsar campanyes específiques per a potenciar l’associacionisme de les treballadores i els treballadors sexuals.
6. Fer efectives les reformes legislatives necessàries
per tal de regular els usos deIs locals de consum sexual
com també dels establiments que ofereixen serveis a l’activitat dels treballadors i les treballadores sexuals.”
7. Del grau de compliment d’aquesta resolució, el govern valencià donarà compte a aquestes Corts en el termini màxim de tres mesos.
•Adecuación de los servicios sanitarios ofreciendo a las personas que se dediquen a la prostitución revisiones médicas adaptadas a los riesgos que comporta su actividad, especialmente en
lo que se refiere a las enfermedades de transmisión sexual.
• Dignificación de los espacios donde se ejerce la prostitución dotándolos de infraestructuras adecuadas y un nivel de seguridad adecuado.
• Impulsar programas donde las personas que han ejercido la prostitución sean contratadas para ofrecer asesoramiento adecuado a los trabajadores y trabajadoras sexuales en activo.
• Hacer campañas de sensibilización sobre el hecho de
la prostitución.
• Articular mecanismos para canalizar de forma adecuada las posibles denuncias de estos colectivos en lo que
se refiere a maltratos, agresiones, abusos por parte de los
clientes o robos.
4. Creación, en el plazo de seis meses, de un consejo
asesor sobre prostitución donde participen entidades dedicadas a dar apoyo a trabajadores y trabajadoras sexuales
(Asociación de Mujeres, federación de vecinos y vecinas,
departamentos de Bienestar Social, Empleo y Sanidad,
sindicatos, etc.), así como representantes de las trabajadoras y trabajadores sexuales y sus asociaciones.
5. Impulsar campañas específicas para potenciar el asociacionismo de las trabajadoras y trabajadores sexuales.
6. Hacer efectivas las reformas legislativas necesarias
para regular los usos de los locales de consumo sexual así
como de los establecimientos que ofrecen servicios a la
actividad de los trabajadores y trabajadoras sexuales.
7. Del grado de cumplimiento de esta resolución, el gobierno valenciano dará cuenta en estas Cortes en el plazo
máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 6 de març de 2002
Cortes Valencianas, 6 de marzo de 2002
Joan Francesc Peris i García
Joan Francesc Peris i Garcia
5. Propostes de creació de comissions.
5. Propuestas de creación de comisiones.
Proposta de creació d’una comissió no permanent d’investigació sobre la totalitat d’actuacions institucionals
realitzades per l’exconseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana, Luis
Fernando Cartagena, en les seues distintes responsabilitats públiques de gestió.
Propuesta de creación de una comisión no permanente
de investigación sobre la totalidad de actuaciones institucionales desarrolladas por el exconseller de Obras
Públicas, Urbanismo y Transportes de la Generalitat
Valenciana, Luis Fernando Cartagena, en sus distintas
responsabilidades públicas de gestión.
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
10 d’abril de 2002, ha acordat proposar al Ple de les Corts
Valencianes, d’acord amb l’article 50 del RCV i a iniciativa del Grup Parlamentari Socialista-Progressistes (RE número 37.928), la creació d’una comissió no permanent
d’investigació sobre la totalitat d’actuacions institucionals
realitzades per l’exconseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana, Luis Fernan-
La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día
10 de abril de 2002, ha acordado proponer al Pleno de las
Cortes Valencianas, de conformidad con lo establecido en el
artículo 50 del RCV, y a iniciativa del Grupo Parlamentario
Socialista-Progressistes (RE número 37.928), la creación de
una comisión no permanente de investigación sobre la totalidad de actuaciones institucionales desarrolladas por el exconseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes de la
Pàg. 20.590
22.4.2002
Número 147
do Cartagena, en les seues distintes responsabilitats públiques de gestió.
Generalitat Valenciana, Luis Fernando Cartagena, en sus
distintas responsabilidades públicas de gestión.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La secretària segona,
Carmen Ninet Peña
La secretaria segunda,
Carmen Ninet Peña
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joaquim Puig i Ferrer, síndic del Grup Parlamentari
Socialista-Progressistes, d’acord amb l’article 50 del RCV,
proposa al Ple de les Corts Valencianes la constitució urgent d’una comissió no permanent d’investigació sobre la
totalitat d’actuacions institucionals realitzades per l’exconseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la
Generalitat Valenciana, Luis Fernando Cartagena, en les
seues distintes responsabilitats públiques de gestió.
La comissió d’investigació acabarà els seus treballs en
el termini màxim de tres mesos.
Joaquim Puig i Ferrer, síndico del Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes, de acuerdo con el artículo 50 del RCV,
propone al Pleno de las Cortes Valencianas la constitución urgente de una comisión no permanente de investigación sobre
la totalidad de actuaciones institucionales desarrolladas por el
exconseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes de la
Generalitat Valenciana, Luis Fernando Cartagena, en sus distintas responsabilidades públicas de gestión.
La comisión de investigación acabará sus trabajos en el
plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 21 de març de 2002
Cortes Valencianas, 21 de marzo de 2002
Joaquim Puig i Ferrer
Joaquim Puig i Ferrer
Proposta de creació d’una comissió no permanent d’investigació per analitzar la gestió de Fernando Cartagena com a conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i
Transports durant el període 1995-1998.
Propuesta de creación de una Comisión no permanente
de investigación para analizar la gestión de Fernando
Cartagena como conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes durante el período 1995-1998.
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
10 d’abril de 2002, ha acordat proposar al Ple de les Corts
Valencianes, d’acord amb l’article 50 del RCV i a iniciativa del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià (RE número 37.932), la creació d’una comissió no permanent d’investigació per analitzar la gestió de Fernando
Cartagena com a conseller d’Obres Públiques, Urbanisme
i Transports durant el període 1995-1998.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del
día 10 de abril de 2002, ha acordado proponer al Pleno de
las Cortes Valencianas, de conformidad con lo establecido
en el artículo 50 del RCV, y a iniciativa del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del País Valencià (RE número
37.932), la creación de una Comisión no permanente de
investigación para analizar la gestión de Fernando Cartagena como conseller de Obras Públicas, Urbanismo y
Transportes durante el período 1995-1998.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La secretària segona,
Carmen Ninet Peña
La secretaria segunda,
Carmen Ninet Peña
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Ribó i Canut i Joan Antoni Oltra i Soler, síndic i
diputat del Grup parlamentari Esquerra Unida del País Valencià, d’acord amb l’article 50 del RCV, proposen al Ple
de les Corts la creació d’una comissió no permanent d’investigació per analitzar la gestió de Fernando Cartagena
Joan Ribó i Canut y Joan Antoni Oltra i Soler, síndico
y diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida del
País Valencià, de acuerdo con el artículo 50 del RCV, proponen al Pleno de las Cortes la creación de una comisión
no permanente de investigación para analizar la gestión de
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.591
como a conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports durant el període 1995-1998.
Fernando Cartagena como conseller de Obras Públicas,
Urbanismo y Transportes durante el período 1995-1998.
Corts Valencianes, 22 de març de 2002
Cortes Valencianas, 22 de marzo de 2002
Joan Ribó i Canut
Joan Antoni Oltra i Soler
Joan Ribó i Canut
Joan Antoni Oltra i Soler
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
1. Interpel·lacions.
1. Interpelaciones.
a) Interpel·lacions que s’anuncien:
a) Interpelaciones que se anuncian:
Interpel·lació al conseller d’Innovació i Competitivitat
sobre política general del Consell pel que fa a les VFU
amb motiu de la decisió 2001/119/CE, aprovada per la
Unió Europea i que ha entrat en vigor el passat 1 de
gener de 2002, que formula el diputat José Pérez Grau
del GP Socialista-Progressistes (RE 38.112).
Interpelación al conseller de Innovación y Competitividad sobre política general del Consell con referencia a
las VFU a raíz de la decisión 2001/119/CE, aprobada por
la Unión Europea y que ha entrado en vigor el pasado 1
de enero de 2002, que formula el diputado José Pérez
Grau del GP Socialista-Progressistes (RE 38.112).
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió realitzada el dia 16 d’abril de 2002, d’acord amb l’article 142.2
del RCV, ha admès a tràmit la Interpel·lació al conseller
d’Innovació i Competitivitat sobre política general del
Consell pel que fa a les VFU amb motiu de la decisió
2001/119/CE, aprovada per la Unió Europea i que ha entrat en vigor el passat 1 de gener de 2002, que formula el
diputat José Pérez Grau, del GP Socialista-Progressistes
(RE número 38.112).
D’acord amb el que hi ha establert en l’article 91.1 del
RCV, s’ordena la publicació d’aquesta interpel·lació en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en su reunión celebrada el día 16 de abril de 2002, de acuerdo con el artículo
142.2 del RCV, ha admitido a trámite la Interpelación al
conseller de Innovación y Competitividad sobre política
general del Consell con referencia a las VFU a raíz de la
decisión 2001/119/CE, aprobada por la Unión Europea y
que ha entrado en vigor el pasado 1 de enero de 2002, que
formula el diputado José Pérez Grau, del GP SocialistaProgressistes (RE número 38.112)
En cumplimiento de lo establecido en el artículo 91.1
del RCV, se ordena publicar esta Interpelación en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 16 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 16 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
José Pérez Grau, diputat del Grup Parlamentari Socialista-Progressistes, d’acord amb l’article 141 del RCV, formula la interpel·lació següent dirigida al conseller d’Innovació i Competitivitat.
José Pérez Grau, diputado del Grupo Parlamentario Socialista-Progressistes, de acuerdo con el artículo 141 y siguientes del RCV, presenta la siguiente interpelación al
conseller de Innovación y Competitividad.
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓ N
Quina és la política general del Consell amb referència
als VFU arran de la decisió 2001/119/CE aprovada per la
Unió Europea i que ha entrat en vigor el passat 1 de gener
de 2002?
¿Cuál es la política general del Consell en referencia a
los VFU a raíz de la decisión 2001/119/CE aprobada por
la Unión Europea y que ha entrado en vigor el pasado
01.01.02?
Corts Valencianes,
València, 3 d’abril 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 3 de abril de 2002
José Pérez Grau
José Pérez Grau
Pàg. 20.592
22.4.2002
Número 147
H. PREGUNTES
H. PREGUNTAS
1. Preguntes a respondre oralment davant el ple.
1. Preguntas a responder oralmente ante el pleno.
c) Conversió de preguntes.
c) Conversión de preguntas.
Conversió de les preguntes números 4.550/01 y 4.551/01 a
respondre oralment davant el ple en preguntes a respondre
per escrit.
Conversión de las preguntas números 4.550/01 y 4.551/01 a
responder oralmente ante el pleno en preguntas a responder por escrito.
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
10 d’abril de 2002, ha admès a tràmit l’escrit presentat per
la diputada María José Mendoza García (RE número
38.090), en el qual manifesta el desig que les preguntes
formulades, números 4.550/01 i 4.551/01, perquè siguen
contestades oralment davant el ple, ho siguen per escrit.
El termini establert en l’article 151.1 del RCV, per a la
contestació pel Consell es comptarà a partir de la notificació d’aquest acord.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión el día 10
de abril de 2002, ha admitido a trámite el escrito presentado
por la diputada María José Mendoza García (RE número
38.090), en el que manifiesta su deseo de que las preguntas
formuladas, números 4.550/01 y 4.551/01, para que sean
contestadas oralmente ante el pleno, lo sean por escrito.
El plazo establecido en el artículo 151.1 del RCV, para
su contestación por el Consell se contará a partir de la notificación del presente acuerdo.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La secretària segona,
Carmen Ninet Peña
La secretaria segunda,
Carmen Ninet Peña
Conversió de la pregunta número 3.707/01 a respondre
oralment davant el ple en pregunta a respondre per escrit.
Conversión de la pregunta número 3.707/01 a responder
oralmente ante el pleno en pregunta a responder por escrito.
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia
10 d’abril de 2002, ha admès a tràmit l’escrit presentat per
la diputada Àngela Llinares i Llorca (RE número 37.807),
en el qual manifesta el desig que la pregunta formulada,
número 3.707/01, perquè siga contestada oralment davant
el ple, ho siga per escrit.
El termini establert en l’article 151.1 del RCV, per a la
contestació pel Consell es comptarà a partir de la notificació d’aquest acord.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión el día
10 de abril de 2002, ha admitido a trámite el escrito presentado por la diputada Àngela Llinares i Llorca (RE número 37.807), en el que manifiesta su deseo de que la pregunta formulada, número 3.707/01, para que sea
contestada oralmente ante el pleno, lo sea por escrito.
El plazo establecido en el artículo 151.1 del RCV, para
su contestación por el Consell se contará a partir de la notificación del presente acuerdo.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La secretària segona,
Carmen Ninet Peña
La secretaria segunda,
Carmen Ninet Peña
d) Retirada de preguntes.
d) Retirada de preguntas.
Pregunta número 414/02, amb resposta oral en ple, formulada per la diputada Consuelo Catalá Pérez. Retirada.
Pregunta número 414/02, con respuesta oral en pleno, formulada por la diputada Consuelo Catalá Pérez. Retirada.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.593
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió realitzada el dia 10 d’abril de 2002, ha admés a tràmit l’escrit RE
número 37.791, presentat per la diputada Consuelo Catalá
Pérez, en el qual sol·licita la retirada de la pregunta número 414/01 (RE número 36.320).
La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del
día 10 de abril de 2002, ha admitido a trámite el escrito
RE número 37.791, presentado por la diputada Consuelo
Catalá Pérez, en el que solicita la retirada de la pregunta
número 414/02 (RE número 36.320).
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La secretària segona,
Carmen Ninet Peña
La secretaria segunda,
Carmen Ninet Peña
2. Preguntes a respondre oralment en comissió:
2. Preguntas a responder oralmente en comisión.
a) Preguntes que s’anuncien:
a) Preguntas que se anuncian:
PRESIDENCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió realitzada el dia 10 d’abril de 2002, d’acord amb allò establert a
l’article 150 del RCV, ha admès a tràmit les preguntes que a
continuació s’especifiquen, per tal que siguen formulades i
respostes oralment davant la Comissió de Medi Ambient.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el
día 10 de abril de 2002, de acuerdo con lo establecido en el
artículo 150 del RCV, ha admitido a trámite las preguntas que
a continuación se especifican, para que sean formuladas y
respondidas oralmente ante la Comisión de Medio Ambiente.
— Preguntes números 995/02 a 958/02.
— Preguntas números 995/02 a 958/02.
Per tal de donar compliment a allò establert a l’article
91.1 del RCV, s’ordena publicar aquestes preguntes en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
91.1, del RCV, se ordena publicar estas preguntas en el
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
Pregunta número 955/02 al conseller de Medi Ambient
sobre el Pla forestal espanyol, que formula el diputat
Francisco Pérez Baldó del GP Socialista-Progressistes
(RE 37.984).
Pregunta número 955/02 al conseller de Medio Ambiente sobre el Plan Forestal Español, que formula el
diputado Francisco Pérez Baldó del GP Socialista-Progressistes (RE 37.984).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francisco Pérez Baldó, diputat del GP Socialista-Progressistes, de conformitat amb l’article 146 i següents del
Reglament de les Corts Valencianes, formula la pregunta
següent al conseller de Medi Ambient de la qual desitja obtenir resposta oral davant la Comissió de Medi Ambient.
El Pla forestal espanyol (PFE) desenvolupa l’estratègia
forestal espanyola de l’any 2000 sense que s’haja actualitzat el marc legal general previst en la Llei de 1975. El
PFE esmentat, que planteja un horitzó temporal
d’actuacions entre els anys 2002 i 2008, es pretén desenvolupar mitjançant convenis entre el Ministeri de Medi
Ambient i les comunitats autònomes.
Per aquests fets, el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Francisco Pérez Baldó, diputado del GP Socialista-Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Medio
Ambiente, de la cual desea obtener respuesta oral ante la
Comisión de Medio Ambiente.
El Plan Forestal Español (PFE) viene a desarrollar la
Estrategia Forestal Española del año 2000 sin que se haya
actualizado el marco legal general previsto en la Ley de
1975. El citado PFE, que plantea un horizonte temporal de
actuaciones entre los años 2002 y 2008, se pretende desarrollar mediante convenios entre el Ministerio de Medio
Ambiente y las comunidades autónomas.
Por estos hechos, el diputado que suscribe formula la
siguiente pregunta:
Pàg. 20.594
22.4.2002
Número 147
Ha signat el govern valencià el conveni preceptiu amb
el Ministeri de Medi Ambient per a desenvolupar a la Comunitat Valenciana les actuacions que preveu per a aquesta el Pla forestal espanyol? En cas afirmatiu, en quina data
es va firmar?
¿Ha firmado el Gobierno valenciano el preceptivo convenio con el Ministerio de Medio Ambiente para desarrollar en la Comunidad Valenciana las actuaciones que para
ella prevé el Plan Forestal Español? En caso afirmativo,
¿en qué fecha se firmó?
Corts Valencianes,
València, 25 de març de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 25 de marzo de 2002
Francisco Pérez Baldó
Francisco Pérez Baldó
Pregunta número 956/02 al conseller de Medi Ambient
sobre el Pla forestal espanyol, que formula el diputat
Francisco Pérez Baldó, del GP Socialista-Progressistes
(RE 37.985).
Pregunta número 956/02 al conseller de Medio Ambiente sobre el Plan Forestal Español, que formula el
diputado Francisco Pérez Baldó del GP Socialista-Progressistes (RE 37.985)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francisco Pérez Baldó, diputat del GP Socialista-Progressistes, de conformitat amb l’article 146 i següents del
Reglament de les Corts Valencianes, formula la pregunta
següent al conseller de Medi Ambient de la qual desitja obtenir resposta oral davant la Comissió de Medi Ambient.
El Pla forestal espanyol (PFE) desenvolupa l’estratègia
forestal espanyola de l’any 2000 sense que s’haja actualitzat el marc legal general previst en la Llei de 1975. El
PFE esmentat, que planteja un horitzó temporal d’actuacions entre els anys 2002 i 2008, es pretén desenvolupar
mitjançant convenis entre el Ministeri de Medi Ambient i
les comunitats autònomes.
Per aquests fets, el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Quines inversions contempla fer el Pla forestal espanyol a la Comunitat Valenciana i quines seran les aportacions de les diferents administracions que hi intervindran?
Francisco Pérez Baldó, diputado del GP Socialista-Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Medio
Ambiente, de la cual desea obtener respuesta oral ante la
Comisión de Medio Ambiente.
El Plan Forestal Español (PFE) viene a desarrollar la
Estrategia Forestal Española del año 2000 sin que se haya
actualizado el marco legal general previsto en la Ley de
1975. El citado PFE, que plantea un horizonte temporal de
actuaciones entre los años 2002 y 2008, se pretende desarrollar mediante convenios entre el Ministerio de Medio
Ambiente y las comunidades autónomas.
Por estos hechos, el diputado que suscribe formula la
siguiente pregunta:
¿Qué inversiones contempla realizar el Plan Forestal Español en la Comunidad Valenciana y cuáles van a ser las aportaciones de las distintas administraciones que en ellas van a intervenir?
Corts Valencianes,
València, 25 de març de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 25 de marzo de 2002
Francisco Pérez Baldó
Francisco Pérez Baldó
Pregunta número 957/02 al conseller de Medi Ambient
sobre el Pla forestal espanyol, que formula el diputat
Francisco Pérez Baldó, del GP Socialista-Progressistes
(RE 37.986).
Pregunta número 957/02 al conseller de Medio Ambiente sobre el Plan Forestal Español, que formula el
diputado Francisco Pérez Baldó del GP Socialista-Progressistes (RE 37.986).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francisco Pérez Baldó, diputat del GP Socialista-Progressistes, de conformitat amb l’article 146 i següents del
Reglament de les Corts Valencianes, formula la pregunta
següent al conseller de Medi Ambient de la qual desitja obtenir resposta oral davant la Comissió de Medi Ambient.
El Pla forestal espanyol (PFE) desenvolupa l’estratègia
forestal espanyola de l’any 2000 sense que s’haja actualitzat el marc legal general previst en la Llei de 1975. El
PFE esmentat, que planteja un horitzó temporal d’actuacions entre els anys 2002 i 2008, es pretén desenvolupar
mitjançant convenis entre el Ministeri de Medi Ambient i
les comunitats autònomes.
Per aquests fets, el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Francisco Pérez Baldó, diputado del GP Socialista-Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Medio
Ambiente, de la cual desea obtener respuesta oral ante la
Comisión de Medio Ambiente.
El Plan Forestal Español (PFE) viene a desarrollar la
Estrategia Forestal Española del año 2000 sin que se haya
actualizado el marco legal general previsto en la Ley de
1975. El citado PFE, que plantea un horizonte temporal de
actuaciones entre los años 2002 y 2008, se pretende desarrollar mediante convenios entre el Ministerio de Medio
Ambiente y las comunidades autónomas.
Por estos hechos, el diputado que suscribe formula la
siguiente pregunta:
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.595
Quines superfícies de la Comunitat Valenciana seran
repoblades segons el Pla forestal espanyol quina en serà la
distribució per províncies?
¿Qué superficies de la Comunidad Valenciana van a ser
forestadas según el Plan Forestal Español y cuál va a ser
su distribución por provincias?
Corts Valencianes,
València, 25 de març de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 25 de marzo de 2002
Francisco Pérez Baldó
Francisco Pérez Baldó
Pregunta número 958/02 al conseller de Medi Ambient
sobre el Pla forestal espanyol, que formula el diputat
Francisco Pérez Baldó, del GP Socialista-Progressistes
(RE 37.987).
Pregunta número 958/02 al conseller de Medio Ambiente sobre el Plan Forestal Español, que formula el
diputado Francisco Pérez Baldó del GP Socialista-Progressistes (RE 37.987).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francisco Pérez Baldó, diputat del GP Socialista-Progressistes, de conformitat amb l’article 146 i següents del
Reglament de les Corts Valencianes, formula la pregunta
següent al conseller de Medi Ambient de la qual desitja obtenir resposta oral davant la Comissió de Medi Ambient.
El Pla forestal espanyol (PFE) desenvolupa l’estratègia
forestal espanyola de l’any 2000 sense que s’haja actualitzat el marc legal general previst en la Llei de 1975. El
PFE esmentat, que planteja un horitzó temporal d’actuacions entre els anys 2002 i 2008, es pretén desenvolupar
mitjançant convenis entre el Ministeri de Medi Ambient i
les comunitats autònomes.
Per aquests fets, el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Mitjançant quina entitat de dret públic o privat s’executaran les actuacions que el Pla forestal espanyol preveu
per a la Comunitat Valenciana?
Francisco Pérez Baldó, diputado del GP Socialista-Progressistes, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Medio
Ambiente, de la cual desea obtener respuesta oral ante la
Comisión de Medio Ambiente.
El Plan Forestal Español (PFE) viene a desarrollar la
Estrategia Forestal Española del año 2000 sin que se haya
actualizado el marco legal general previsto en la Ley de
1975. El citado PFE, que plantea un horizonte temporal de
actuaciones entre los años 2002 y 2008, se pretende desarrollar mediante convenios entre el Ministerio de Medio
Ambiente y las comunidades autónomas.
Por estos hechos, el diputado que suscribe formula la
siguiente pregunta:
¿A través de qué entidad de derecho público o privado
se van a ejecutar las actuaciones que el Plan Forestal Español prevé para la Comunidad Valenciana?
Corts Valencianes,
València, 25 de març de 2002
Cortes Valencianas,
Valencia, 25 de marzo de 2002
Francisco Pérez Baldó
Francisco Pérez Baldó
3. Preguntes a respondre per escrit.
3. Preguntas a responder por escrito.
b) Respostes a preguntes formulades:
b) Respuestas a preguntas formuladas:
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Per tal de donar compliment al que estableixen els articles 91.1 i 151 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes les respostes trameses pel
Consell a les preguntes corresponents, per a les quals s’ha
sol·licitat resposta per escrit.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
91.1 y 151 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, las respuestas remitidas
por el Consell a las preguntas correspondientes, para las
que se ha solicitado respuesta por escrito.
— Respostes a les preguntes números 3.557/01 a
3.564/01, 4.192/01, 4.565/01, 4.580/01 a 4.589/01,
4.591/01, 4.595/01 a 4.601/01, 4.616/01 a 4.618/01,
4.643/01 a 4.653/01, 4.656/01 a 4.658/01, 1/02, 2/02,
5/02, 21/02, 22/02, 24/02 a 44/02 i 46/02.
— Respuestas a las preguntas números 3.557/01 a
3.564/01, 4.192/01, 4.565/01, 4.580/01 a 4.589/01,
4.591/01, 4.595/01 a 4.601/01, 4.616/01 a 4.618/01,
4.643/01 a 4.653/01, 4.656/01 a 4.658/01, 1/02, 2/02,
5/02, 21/02, 22/02, 24/02 a 44/02 y 46/02.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 21 de març de 2002
Palau de les Corts Valencianes
Valencia, 21 de marzo de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
Pàg. 20.596
22.4.2002
Número 147
Pregunta número 3.557/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre deduccions autonòmiques en
la declaració de la renda de les persones físiques, que
formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
pàgina 14.904). Resposta del conseller RE 37.818.
Pregunta número 3.557/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre deducciones autonómicas en
la declaración de la renta de las personas físicas, que
formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
página 14.904). Respuesta del conseller RE 37.818.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Respecte a la pregunta formulada, i abans de contestar
la qüestió plantejada, cal apuntar la reflexió següent:
Amb la Llei 18/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre la
renda de les persones físiques, no hi havia en la base imposable cap reducció per circumstàncies personals o familiars, i aquestes quedaven destinades a minorar, mitjançant
el sistema de deducció, la quota de l’impost. D’aquesta
manera, mentre la quota líquida estatal, la conformava la
quota íntegra estatal menys el 85% de les deduccions estatals, la quota líquida autonòmica es conformava mitjançant la diferència entre la quota íntegra autonòmica i la
suma del 15% de les deduccions estatals i el 100% de les
deduccions autonòmiques.
Amb la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (amb aplicació a partir
de l’1 de gener de 1999) es va modificar sensiblement l’esquema anterior. En aquest sentit, en aquesta llei s’estableix
que l’impost gravarà la renda disponible del contribuent
com a expressió de la seua capacitat econòmica, i en minorarà, a aquests efectes, la renda en el mínim personal i familiar (aquella part de renda que el contribuent ha de destinar
a la cobertura o l’atenció de les seues necessitats essencials
i les dels membres de la seua família que econòmicament
en depenen). D’aquesta manera, la nova llei va passar d’un
sistema basat en deduccions de la quota a un altre amb minoracions de la base, amb la qual cosa s’incorporaven o
s’aglutinaven, en certa mesura, en el concepte de mínim
personal i familiar determinades partides objectivades que
abans es recollien com a deduccions de la quota.
D’altra banda, segons les dades facilitades pel Ministeri
d’Hisenda, la reforma de l’impost va comportar per al conjunt de les persones declarants una rebaixa mitjana de
l’11,1%, que va ser del 29,7% per a les persones contribuents amb nivell de renda inferior a 2 milions de pessetes.
Així mateix, la modificació de l’impost ha determinat
que alguns contribuents que en la normativa anterior
s’haurien beneficiat de les deduccions autonòmiques de
manera directa, ho facen ara de manera indirecta, ja que, a
més que 1.176.000 ja no tributen en el IRPF pel seu habitatge, s’ha traslladat la capacitat d’absorció del benefici
autonòmic de la quota a la base.
En definitiva, la resposta a la qüestió plantejada pel diputat no pot ni ha de ser tinguda en compte de forma aïllada i independent de la resta de circumstàncies i condicionants que concorren en la reforma introduïda en el IRPF.
Per això, les dades relatives al nombre de persones declarants que es van beneficiar de les deduccions autonòmiques i els imports deduïts, corresponents als períodes 1998
i 1999, no són comparables ni contrastables, atès que es
tracta de magnituds no homogènies, ja que la modificació
legislativa introduïda per l’estat n’ha variat de forma notable els paràmetres de partida. Per aquesta raó, l’anàlisi
comparativa d’ambdós exercicis, des del punt de vista dels
beneficis fiscals que el contribuent valencià hi ha obtingut, ha de tenir en compte, preceptivament, l’efecte agregat de les magnituds següents:
Respecto a la pregunta formulada, y antes de contestar a la
cuestión planteada, es preciso apuntar la siguiente reflexión:
Con la ley 18/1991 de 6 de junio, del Impuesto sobre la
Renta de las Personas Físicas, no existía en la base imponible reducción alguna por circunstancias personales o familiares, quedando éstas destinadas a minorar, mediante el
sistema de deducción, la cuota del impuesto. De este
modo, mientras la cuota líquida estatal estaba conformada
por la cuota íntegra estatal menos el 85% de las deducciones estatales, la cuota líquida autonómica se conformaba
mediante la diferencia entre la cuota íntegra autonómica y
la suma del 15% de las deducciones estatales y el 100% de
las deducciones autonómicas.
La ley 40/1998 de 9 de diciembre, del Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas (con aplicación a partir de
1 de enero de 1999) modificó sensiblemente el esquema
anterior. En este sentido, la ley establece que el impuesto
gravará la renta disponible del contribuyente como expresión de su capacidad económica, minorando, a estos efectos, la renta en el mínimo personal y familiar (aquella parte de renta que el contribuyente ha de destinar a la
cobertura o atención de sus necesidades esenciales y las
de los miembros de su familia económicamente dependientes de él). De este modo, la nueva ley pasó de un sistema basado en deducciones de la cuota a otro con minoraciones de la base, incorporando o aglutinando, en cierta
medida, en el concepto de mínimo personal y familiar determinadas partidas objetivadas que antes se recogían a
modo de deducciones de la cuota.
Por otro lado, según datos facilitados por el Ministerio
de Hacienda, la reforma del Impuesto supuso para el conjunto de los declarantes una rebaja media del 11,1%, siendo el 29,7% para los contribuyentes con nivel de renta inferior a 2 millones de pesetas.
Asimismo, la modificación operada en el impuesto ha determinado que algunos contribuyentes que con la anterior
normativa se hubieran beneficiado de las deducciones autonómicas de manera directa, lo sean ahora de forma indirecta, pues además de que 1.176.000 ya no tributan en IRPF por
su vivienda familiar, se ha trasladado la capacidad de absorción del beneficio autonómico de la cuota a la base.
En definitiva, la respuesta a la cuestión planteada por
el diputado no puede ni debe ser tenida en cuenta de forma
aislada e independiente del resto de circunstancias y condicionantes que concurren en la reforma introducida en el
IRPF. Por ello, los datos relativos a número de declarantes
que se beneficiaron de las deducciones autonómicas e importes deducidos, correspondientes a los períodos 1998 y
1999, no son comparables ni contrastables, pues se trata
de magnitudes no homogéneas, ya que la modificación legislativa introducida por el Estado ha variado de forma
notable los parámetros de partida. Por esta razón, el análisis comparativo de ambos ejercicios, desde el punto de
vista de los beneficios fiscales que el contribuyente valenciano ha obtenido, debe atender, preceptivamente, al efecto agregado de las siguientes magnitudes:
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.597
• La rebaixa general que l’impost ocasiona per a la comunitat (11,1 per cent de mitjana), que reverteix en benefici del contribuent valencià.
• L’import total de les deduccions autonòmiques.
• La part del mínim familiar i personal, que, per minorar la base imposable, fan menor la quota íntegra autonòmica.
Fetes les observacions anteriors i cenyint-nos a les
dades sol·licitades en la pregunta parlamentària, el
nombre de contribuents que es van beneficiar de la deducció del 5% per quantitats destinades pels titulars a
conservar, reparar o restaurar béns del patrimoni cultural valencià, i els imports totals deduïts són els que exposem tot seguit:
• La rebaja general que el impuesto ocasiona para la
Comunidad (11,1 por ciento de media), que revierte en beneficio del contribuyente valenciano.
• El importe total de las deducciones autonómicas.
• La parte del mínimo familiar y personal, que por minorar la base imponible, hace menor la cuota integra autonómica.
Realizadas las anteriores observaciones y ciñéndonos a
los datos solicitados en la pregunta parlamentaria, el número de contribuyentes valencianos que se beneficiaron de la
deducción del 5% por cantidades destinadas por sus titulares a conservar, reparar o restaurar bienes del patrimonio
cultural valenciano, así como los importes totales deducidos
son los que se exponen a continuación:
n. de pers. declarants
123
nºde declarantes
123
import deducció (PTA)
1.445.884
import deducció (¤)
8.689’7
importe deducción (PTA)
1.445.884
importe deducción (¤)
8.689’7
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 3.558/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre deduccions autonòmiques en
la declaració de la renda de les persones físiques, que
formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
pàgina 14.905). Resposta del conseller RE 37.818.
Pregunta número 3.558/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre deducciones autonómicas en
la declaración de la renta de las personas físicas, que
formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
página 14.905). Respuesta del conseller RE 37.818.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Respecte a la pregunta formulada, i abans de contestar
la qüestió plantejada, cal apuntar la reflexió següent:
Amb la Llei 18/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre la
renda de les persones físiques, no hi havia en la base imposable cap reducció per circumstàncies personals o familiars, i aquestes quedaven destinades a minorar, mitjançant
el sistema de deducció, la quota de l’impost. D’aquesta
manera, mentre la quota líquida estatal, la conformava la
quota íntegra estatal menys el 85% de les deduccions estatals, la quota líquida autonòmica es conformava mitjançant la diferència entre la quota íntegra autonòmica i la
suma del 15% de les deduccions estatals i el 100% de les
deduccions autonòmiques.
Amb la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (amb aplicació a partir
de l’1 de gener de 1999) es va modificar sensiblement l’esquema anterior. En aquest sentit, en aquesta llei s’estableix
que l’impost gravarà la renda disponible del contribuent
com a expressió de la seua capacitat econòmica, i en minorarà, a aquests efectes, la renda en el mínim personal i familiar (aquella part de renda que el contribuent ha de destinar
a la cobertura o l’atenció de les seues necessitats essencials
i les dels membres de la seua família que econòmicament
en depenen). D’aquesta manera, la nova llei va passar d’un
sistema basat en deduccions de la quota a un altre amb minoracions de la base, amb la qual cosa s’incorporaven o
s’aglutinaven, en certa mesura, en el concepte de mínim
personal i familiar determinades partides objectivades que
abans es recollien com a deduccions de la quota.
D’altra banda, segons les dades facilitades pel Ministeri d’Hisenda, la reforma de l’impost va comportar per al
conjunt de les persones declarants una rebaixa mitjana de
Respecto a la pregunta formulada, y antes de contestar a la
cuestión planteada, es preciso apuntar la siguiente reflexión:
Con la ley 18/1991 de 6 de junio, del Impuesto sobre la
Renta de las Personas Físicas, no existía en la base imponible reducción alguna por circunstancias personales o familiares, quedando éstas destinadas a minorar, mediante el
sistema de deducción, la cuota del impuesto. De este
modo, mientras la cuota líquida estatal estaba conformada
por la cuota íntegra estatal menos el 85% de las deducciones estatales, la cuota líquida autonómica se conformaba
mediante la diferencia entre la cuota íntegra autonómica y
la suma del 15% de las deducciones estatales y el 100% de
las deducciones autonómicas.
La ley 40/1998 de 9 de diciembre, del Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas (con aplicación a partir de
1 de enero de 1999) modificó sensiblemente el esquema
anterior. En este sentido, la ley establece que el impuesto
gravará la renta disponible del contribuyente como expresión de su capacidad económica, minorando, a estos efectos, la renta en el mínimo personal y familiar (aquella parte de renta que el contribuyente ha de destinar a la
cobertura o atención de sus necesidades esenciales y las
de los miembros de su familia económicamente dependientes de él). De este modo, la nueva ley pasó de un sistema basado en deducciones de la cuota a otro con minoraciones de la base, incorporando o aglutinando, en cierta
medida, en el concepto de mínimo personal y familiar determinadas partidas objetivadas que antes se recogían a
modo de deducciones de la cuota.
Por otro lado, según datos facilitados por el Ministerio
de Hacienda, la reforma del Impuesto supuso para el conjunto de los declarantes una rebaja media del 11,1%, sien-
Pàg. 20.598
22.4.2002
Número 147
l’11,1%, que va ser del 29,7% per a les persones contribuents amb nivell de renda inferior a 2 milions de pessetes.
Així mateix, la modificació de l’impost ha determinat
que alguns contribuents que en la normativa anterior
s’haurien beneficiat de les deduccions autonòmiques de
manera directa, ho facen ara de manera indirecta, ja que, a
més que 1.176.000 ja no tributen en el IRPF pel seu habitatge, s’ha traslladat la capacitat d’absorció del benefici
autonòmic de la quota a la base.
En definitiva, la resposta a la qüestió plantejada pel diputat no pot ni ha de ser tinguda en compte de forma aïllada i independent de la resta de circumstàncies i condicionants que concorren en la reforma introduïda en el IRPF.
Per això, les dades relatives al nombre de persones declarants que es van beneficiar de les deduccions autonòmiques i els imports deduïts, corresponents als períodes 1998
i 1999, no són comparables ni contrastables, atès que es
tracta de magnituds no homogènies, ja que la modificació
legislativa introduïda per l’estat n’ha variat de forma notable els paràmetres de partida. Per aquesta raó, l’anàlisi
comparativa d’ambdós exercicis, des del punt de vista dels
beneficis fiscals que el contribuent valencià hi ha obtingut, ha de tenir en compte, preceptivament, l’efecte agregat de les magnituds següents:
• La rebaixa general que l’impost ocasiona per a la comunitat (11,1 per cent de mitjana), que reverteix en benefici del contribuent valencià.
• L’import total de les deduccions autonòmiques.
• La part del mínim familiar i personal, que, per minorar la base imposable, fan menor la quota íntegra autonòmica.
Fetes les observacions anteriors i cenyint-nos a les dades sol·licitades en la pregunta parlamentària, el nombre
de contribuents que es van beneficiar de la deducció del
5% per quantitats donades per a reparar o restaurar béns
del patrimoni cultural valencià, i els imports totals deduïts
són els que exposem tot seguit:
do el 29,7% para los contribuyentes con nivel de renta inferior a 2 millones de pesetas.
Asimismo, la modificación operada en el impuesto ha determinado que algunos contribuyentes que con la anterior
normativa se hubieran beneficiado de las deducciones autonómicas de manera directa, lo sean ahora de forma indirecta, pues además de que 1.176.000 ya no tributan en IRPF por
su vivienda familiar, se ha trasladado la capacidad de absorción del beneficio autonómico de la cuota a la base.
En definitiva, la respuesta a la cuestión planteada por
el diputado no puede ni debe ser tenida en cuenta de forma
aislada e independiente del resto de circunstancias y condicionantes que concurren en la reforma introducida en el
IRPF. Por ello, los datos relativos a número de declarantes
que se beneficiaron de las deducciones autonómicas e importes deducidos, correspondientes a los períodos 1998 y
1999, no son comparables ni contrastables, pues se trata
de magnitudes no homogéneas, ya que la modificación legislativa introducida por el Estado ha variado de forma
notable los parámetros de partida. Por esta razón, el análisis comparativo de ambos ejercicios, desde el punto de
vista de los beneficios fiscales que el contribuyente valenciano ha obtenido, debe atender, preceptivamente, al efecto agregado de las siguientes magnitudes:
• La rebaja general que el impuesto ocasiona para la
Comunidad (11,1 por ciento de media), que revierte en beneficio del contribuyente valenciano.
• El importe total de las deducciones autonómicas.
• La parte del mínimo familiar y personal, que por minorar la base imponible, hace menor la cuota integra autonómica.
Realizadas las anteriores observaciones y ciñéndonos a los
datos solicitados en la pregunta, el número de contribuyentes
valencianos que se beneficiaron de la deducción del 5% por
cantidades donadas con destino reparar o restaurar bienes del
patrimonio cultural valenciano, así como los importes totales
deducidos son los que se exponen a continuación:
n. de pers. declarants
141
nºde declarantes
141
import deducció (PTA)
290.654
import deducció (¤)
1.746,86
importe deducción (PTA)
290.654
importe deducción (¤)
1.746,86
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 3.559/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre deduccions autonòmiques en
la declaració de la renda de les persones físiques, que
formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
pàgina 14.905). Resposta del conseller RE 37.818.
Pregunta número 3.559/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre deducciones autonómicas en
la declaración de la renta de las personas físicas, que
formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
página 14.905). Respuesta del conseller RE 37.818.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Respecte a la pregunta formulada, i abans de contestar
la qüestió plantejada, cal apuntar la reflexió següent:
Amb la Llei 18/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre la
renda de les persones físiques, no hi havia en la base imposable cap reducció per circumstàncies personals o familiars, i aquestes quedaven destinades a minorar, mitjançant
el sistema de deducció, la quota de l’impost. D’aquesta
Respecto a la pregunta formulada, y antes de contestar a la
cuestión planteada, es preciso apuntar la siguiente reflexión:
Con la ley 18/1991 de 6 de junio, del Impuesto sobre la
Renta de las Personas Físicas, no existía en la base imponible reducción alguna por circunstancias personales o familiares, quedando éstas destinadas a minorar, mediante el
sistema de deducción, la cuota del impuesto. De este
Número 147
22.4.2002
manera, mentre la quota líquida estatal, la conformava la
quota íntegra estatal menys el 85% de les deduccions estatals, la quota líquida autonòmica es conformava mitjançant la diferència entre la quota íntegra autonòmica i la
suma del 15% de les deduccions estatals i el 100% de les
deduccions autonòmiques.
Amb la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (amb aplicació a partir
de l’1 de gener de 1999) es va modificar sensiblement l’esquema anterior. En aquest sentit, en aquesta llei s’estableix
que l’impost gravarà la renda disponible del contribuent
com a expressió de la seua capacitat econòmica, i en minorarà, a aquests efectes, la renda en el mínim personal i familiar (aquella part de renda que el contribuent ha de destinar
a la cobertura o l’atenció de les seues necessitats essencials
i les dels membres de la seua família que econòmicament
en depenen). D’aquesta manera, la nova llei va passar d’un
sistema basat en deduccions de la quota a un altre amb minoracions de la base, amb la qual cosa s’incorporaven o
s’aglutinaven, en certa mesura, en el concepte de mínim
personal i familiar determinades partides objectivades que
abans es recollien com a deduccions de la quota.
D’altra banda, segons les dades facilitades pel Ministeri
d’Hisenda, la reforma de l’impost va comportar per al conjunt de les persones declarants una rebaixa mitjana de
l’11,1%, que va ser del 29,7% per a les persones contribuents amb nivell de renda inferior a 2 milions de pessetes.
Així mateix, la modificació de l’impost ha determinat
que alguns contribuents que en la normativa anterior
s’haurien beneficiat de les deduccions autonòmiques de
manera directa, ho facen ara de manera indirecta, ja que, a
més que 1.176.000 ja no tributen en el IRPF pel seu habitatge, s’ha traslladat la capacitat d’absorció del benefici
autonòmic de la quota a la base.
En definitiva, la resposta a la qüestió plantejada pel diputat no pot ni ha de ser tinguda en compte de forma aïllada i independent de la resta de circumstàncies i condicionants que concorren en la reforma introduïda en el IRPF.
Per això, les dades relatives al nombre de persones declarants que es van beneficiar de les deduccions autonòmiques i els imports deduïts, corresponents als períodes 1998
i 1999, no són comparables ni contrastables, atès que es
tracta de magnituds no homogènies, ja que la modificació
legislativa introduïda per l’estat n’ha variat de forma notable els paràmetres de partida. Per aquesta raó, l’anàlisi
comparativa d’ambdós exercicis, des del punt de vista dels
beneficis fiscals que el contribuent valencià hi ha obtingut, ha de tenir en compte, preceptivament, l’efecte agregat de les magnituds següents:
• La rebaixa general que l’impost ocasiona per a la comunitat (11,1 per cent de mitjana), que reverteix en benefici del contribuent valencià.
• L’import total de les deduccions autonòmiques.
•La part del mínim familiar i personal, que, per minorar la
base imposable, fan menor la quota íntegra autonòmica.
Fetes les observacions anteriors i cenyint-nos a les dades sol·licitades en la pregunta parlamentària, el nombre
de contribuents que es van beneficiar de la deducció del
10% per donacions de béns que formen part del patrimoni
cultural valencià, i els imports totals deduïts són els que
exposem tot seguit:
Pàg. 20.599
modo, mientras la cuota líquida estatal estaba conformada
por la cuota íntegra estatal menos el 85% de las deducciones estatales, la cuota líquida autonómica se conformaba
mediante la diferencia entre la cuota íntegra autonómica y
la suma del 15% de las deducciones estatales y el 100% de
las deducciones autonómicas.
La ley 40/1998 de 9 de diciembre, del Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas (con aplicación a partir de
1 de enero de 1999) modificó sensiblemente el esquema
anterior. En este sentido, la ley establece que el impuesto
gravará la renta disponible del contribuyente como expresión de su capacidad económica, minorando, a estos efectos, la renta en el mínimo personal y familiar (aquella parte de renta que el contribuyente ha de destinar a la
cobertura o atención de sus necesidades esenciales y las
de los miembros de su familia económicamente dependientes de él). De este modo, la nueva ley pasó de un sistema basado en deducciones de la cuota a otro con minoraciones de la base, incorporando o aglutinando, en cierta
medida, en el concepto de mínimo personal y familiar determinadas partidas objetivadas que antes se recogían a
modo de deducciones de la cuota.
Por otro lado, según datos facilitados por el Ministerio
de Hacienda, la reforma del Impuesto supuso para el conjunto de los declarantes una rebaja media del 11,1%, siendo el 29,7% para los contribuyentes con nivel de renta inferior a 2 millones de pesetas.
Asimismo, la modificación operada en el impuesto ha determinado que algunos contribuyentes que con la anterior
normativa se hubieran beneficiado de las deducciones autonómicas de manera directa, lo sean ahora de forma indirecta, pues además de que 1.176.000 ya no tributan en IRPF por
su vivienda familiar, se ha trasladado la capacidad de absorción del beneficio autonómico de la cuota a la base.
En definitiva, la respuesta a la cuestión planteada por
el diputado no puede ni debe ser tenida en cuenta de forma
aislada e independiente del resto de circunstancias y condicionantes que concurren en la reforma introducida en el
IRPF. Por ello, los datos relativos a número de declarantes
que se beneficiaron de las deducciones autonómicas e importes deducidos, correspondientes a los períodos 1998 y
1999, no son comparables ni contrastables, pues se trata
de magnitudes no homogéneas, ya que la modificación legislativa introducida por el Estado ha variado de forma
notable los parámetros de partida. Por esta razón, el análisis comparativo de ambos ejercicios, desde el punto de
vista de los beneficios fiscales que el contribuyente valenciano ha obtenido, debe atender, preceptivamente, al efecto agregado de las siguientes magnitudes:
• La rebaja general que el impuesto ocasiona para la
Comunidad (11,1 por ciento de media), que revierte en beneficio del contribuyente valenciano.
• El importe total de las deducciones autonómicas.
•La parte del mínimo familiar y personal, que por minorar la
base imponible, hace menor la cuota integra autonómica.
Realizadas las anteriores observaciones y ciñéndonos a
los datos solicitados en la pregunta, el número de contribuyentes valencianos que se beneficiaron de la deducción
del 10% por donaciones de bienes que forman parte del
patrimonio cultural valenciano, así como los importes totales deducidos son los que se exponen a continuación:
Pàg. 20.600
22.4.2002
n. de pers. declarants
217
import deducció (PTA)
1.053.044
import deducció (¤)
6.328,92
Número 147
nºde declarantes
217
importe deducción (PTA)
1.053.044
importe deducción (¤)
6.328,92
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 3.560/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre deduccions autonòmiques en
la declaració de la renda de les persones físiques, que
formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
pàgina 14.905). Resposta del conseller RE 37.818.
Pregunta número 3.560/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre deducciones autonómicas en
la declaración de la renta de las personas físicas, que
formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
página 14.905). Respuesta del conseller RE 37.818.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Respecte a la pregunta formulada, i abans de contestar
la qüestió plantejada, cal apuntar la reflexió següent:
Amb la Llei 18/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre la
renda de les persones físiques, no hi havia en la base imposable cap reducció per circumstàncies personals o familiars, i aquestes quedaven destinades a minorar, mitjançant
el sistema de deducció, la quota de l’impost. D’aquesta
manera, mentre la quota líquida estatal, la conformava la
quota íntegra estatal menys el 85% de les deduccions estatals, la quota líquida autonòmica es conformava mitjançant la diferència entre la quota íntegra autonòmica i la
suma del 15% de les deduccions estatals i el 100% de les
deduccions autonòmiques.
Amb la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (amb aplicació a partir
de l’1 de gener de 1999) es va modificar sensiblement l’esquema anterior. En aquest sentit, en aquesta llei s’estableix
que l’impost gravarà la renda disponible del contribuent
com a expressió de la seua capacitat econòmica, i en minorarà, a aquests efectes, la renda en el mínim personal i familiar (aquella part de renda que el contribuent ha de destinar
a la cobertura o l’atenció de les seues necessitats essencials
i les dels membres de la seua família que econòmicament
en depenen). D’aquesta manera, la nova llei va passar d’un
sistema basat en deduccions de la quota a un altre amb minoracions de la base, amb la qual cosa s’incorporaven o
s’aglutinaven, en certa mesura, en el concepte de mínim
personal i familiar determinades partides objectivades que
abans es recollien com a deduccions de la quota.
D’altra banda, segons les dades facilitades pel Ministeri
d’Hisenda, la reforma de l’impost va comportar per al conjunt de les persones declarants una rebaixa mitjana de
l’11,1%, que va ser del 29,7% per a les persones contribuents amb nivell de renda inferior a 2 milions de pessetes.
Així mateix, la modificació de l’impost ha determinat
que alguns contribuents que en la normativa anterior
s’haurien beneficiat de les deduccions autonòmiques de
manera directa, ho facen ara de manera indirecta, ja que, a
més que 1.176.000 ja no tributen en el IRPF pel seu habitatge, s’ha traslladat la capacitat d’absorció del benefici
autonòmic de la quota a la base.
En definitiva, la resposta a la qüestió plantejada pel diputat no pot ni ha de ser tinguda en compte de forma aïllada i independent de la resta de circumstàncies i condicionants que concorren en la reforma introduïda en el IRPF.
Per això, les dades relatives al nombre de persones declarants que es van beneficiar de les deduccions autonòmiques i els imports deduïts, corresponents als períodes 1998
Respecto a la pregunta formulada, y antes de contestar a la
cuestión planteada, es preciso apuntar la siguiente reflexión:
Con la ley 18/1991 de 6 de junio, del Impuesto sobre la
Renta de las Personas Físicas, no existía en la base imponible reducción alguna por circunstancias personales o familiares, quedando éstas destinadas a minorar, mediante el
sistema de deducción, la cuota del impuesto. De este
modo, mientras la cuota líquida estatal estaba conformada
por la cuota íntegra estatal menos el 85% de las deducciones estatales, la cuota líquida autonómica se conformaba
mediante la diferencia entre la cuota íntegra autonómica y
la suma del 15% de las deducciones estatales y el 100% de
las deducciones autonómicas.
La ley 40/1998 de 9 de diciembre, del Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas (con aplicación a partir de
1 de enero de 1999) modificó sensiblemente el esquema
anterior. En este sentido, la ley establece que el impuesto
gravará la renta disponible del contribuyente como expresión de su capacidad económica, minorando, a estos efectos, la renta en el mínimo personal y familiar (aquella parte de renta que el contribuyente ha de destinar a la
cobertura o atención de sus necesidades esenciales y las
de los miembros de su familia económicamente dependientes de él). De este modo, la nueva ley pasó de un sistema basado en deducciones de la cuota a otro con minoraciones de la base, incorporando o aglutinando, en cierta
medida, en el concepto de mínimo personal y familiar determinadas partidas objetivadas que antes se recogían a
modo de deducciones de la cuota.
Por otro lado, según datos facilitados por el Ministerio
de Hacienda, la reforma del Impuesto supuso para el conjunto de los declarantes una rebaja media del 11,1%, siendo el 29,7% para los contribuyentes con nivel de renta inferior a 2 millones de pesetas.
Asimismo, la modificación operada en el impuesto ha determinado que algunos contribuyentes que con la anterior
normativa se hubieran beneficiado de las deducciones autonómicas de manera directa, lo sean ahora de forma indirecta, pues además de que 1.176.000 ya no tributan en IRPF por
su vivienda familiar, se ha trasladado la capacidad de absorción del beneficio autonómico de la cuota a la base.
En definitiva, la respuesta a la cuestión planteada por
el diputado no puede ni debe ser tenida en cuenta de forma
aislada e independiente del resto de circunstancias y condicionantes que concurren en la reforma introducida en el
IRPF. Por ello, los datos relativos a número de declarantes
que se beneficiaron de las deducciones autonómicas e importes deducidos, correspondientes a los períodos 1998 y
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.601
i 1999, no són comparables ni contrastables, atès que es
tracta de magnituds no homogènies, ja que la modificació
legislativa introduïda per l’estat n’ha variat de forma notable els paràmetres de partida. Per aquesta raó, l’anàlisi
comparativa d’ambdós exercicis, des del punt de vista dels
beneficis fiscals que el contribuent valencià hi ha obtingut, ha de tenir en compte, preceptivament, l’efecte agregat de les magnituds següents:
• La rebaixa general que l’impost ocasiona per a la comunitat (11,1 per cent de mitjana), que reverteix en benefici del contribuent valencià.
• L’import total de les deduccions autonòmiques.
• La part del mínim familiar i personal, que, per minorar la base imposable, fan menor la quota íntegra autonòmica.
Fetes les observacions anteriors i cenyint-nos a les dades sol·licitades en la pregunta parlamentària, el nombre
de contribuents que es van beneficiar de la deducció del
20% per donacions amb finalitat ecològica, i els imports
totals deduïts són els que exposem tot seguit:
1999, no son comparables ni contrastables, pues se trata
de magnitudes no homogéneas, ya que la modificación legislativa introducida por el Estado ha variado de forma
notable los parámetros de partida. Por esta razón, el análisis comparativo de ambos ejercicios, desde el punto de
vista de los beneficios fiscales que el contribuyente valenciano ha obtenido, debe atender, preceptivamente, al efecto agregado de las siguientes magnitudes:
• La rebaja general que el impuesto ocasiona para la
Comunidad (11,1 por ciento de media), que revierte en beneficio del contribuyente valenciano.
• El importe total de las deducciones autonómicas.
• La parte del mínimo familiar y personal, que por minorar la base imponible, hace menor la cuota integra autonómica.
Realizadas las anteriores observaciones y ciñéndonos a los
datos solicitados en la pregunta, el número de contribuyentes
valencianos que se beneficiaron de la deducción del 20% por
donaciones con finalidad ecológica, así como los importes totales deducidos son los que se exponen a continuación:
n. de pers. declarants
926
nºde declarantes
926
import deducció (PTA)
5.899.418
import deducció (¤)
35.456,22
importe deducción (PTA)
5.899.418
importe deducción (¤)
35.456,22
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 3.561/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre deduccions autonòmiques en
la declaració de la renda de les persones físiques, que
formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
pàgina 14.906). Resposta del conseller RE 37.818.
Pregunta número 3.561/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre deducciones autonómicas en
la declaración de la renta de las personas físicas, que
formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
página 14.906). Respuesta del conseller RE 37.818.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Respecte a la pregunta formulada, i abans de contestar
la qüestió plantejada, cal apuntar la reflexió següent:
Amb la Llei 18/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre la
renda de les persones físiques, no hi havia en la base imposable cap reducció per circumstàncies personals o familiars, i aquestes quedaven destinades a minorar, mitjançant
el sistema de deducció, la quota de l’impost. D’aquesta
manera, mentre la quota líquida estatal, la conformava la
quota íntegra estatal menys el 85% de les deduccions estatals, la quota líquida autonòmica es conformava mitjançant la diferència entre la quota íntegra autonòmica i la
suma del 15% de les deduccions estatals i el 100% de les
deduccions autonòmiques.
Amb la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost
sobre la renda de les persones físiques (amb aplicació a
partir de l’1 de gener de 1999) es va modificar sensiblement l’esquema anterior. En aquest sentit, en aquesta llei
s’estableix que l’impost gravarà la renda disponible del
contribuent com a expressió de la seua capacitat econòmica, i en minorarà, a aquests efectes, la renda en el mínim
personal i familiar (aquella part de renda que el contribuent ha de destinar a la cobertura o l’atenció de les seues
necessitats essencials i les dels membres de la seua família
que econòmicament en depenen). D’aquesta manera, la
nova llei va passar d’un sistema basat en deduccions de la
quota a un altre amb minoracions de la base, amb la qual
cosa s’incorporaven o s’aglutinaven, en certa mesura, en
Respecto a la pregunta formulada, y antes de contestar a la
cuestión planteada, es preciso apuntar la siguiente reflexión:
Con la ley 18/1991 de 6 de junio, del Impuesto sobre la
Renta de las Personas Físicas, no existía en la base imponible reducción alguna por circunstancias personales o familiares, quedando éstas destinadas a minorar, mediante el
sistema de deducción, la cuota del impuesto. De este
modo, mientras la cuota líquida estatal estaba conformada
por la cuota íntegra estatal menos el 85% de las deducciones estatales, la cuota líquida autonómica se conformaba
mediante la diferencia entre la cuota íntegra autonómica y
la suma del 15% de las deducciones estatales y el 100% de
las deducciones autonómicas.
La ley 40/1998 de 9 de diciembre, del Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas (con aplicación a partir de
1 de enero de 1999) modificó sensiblemente el esquema
anterior. En este sentido, la ley establece que el impuesto
gravará la renta disponible del contribuyente como expresión de su capacidad económica, minorando, a estos efectos, la renta en el mínimo personal y familiar (aquella parte de renta que el contribuyente ha de destinar a la
cobertura o atención de sus necesidades esenciales y las
de los miembros de su familia económicamente dependientes de él). De este modo, la nueva ley pasó de un sistema basado en deducciones de la cuota a otro con minoraciones de la base, incorporando o aglutinando, en cierta
medida, en el concepto de mínimo personal y familiar de-
Pàg. 20.602
22.4.2002
Número 147
el concepte de mínim personal i familiar determinades
partides objectivades que abans es recollien com a deduccions de la quota.
D’altra banda, segons les dades facilitades pel Ministeri
d’Hisenda, la reforma de l’impost va comportar per al conjunt de les persones declarants una rebaixa mitjana de
l’11,1%, que va ser del 29,7% per a les persones contribuents amb nivell de renda inferior a 2 milions de pessetes.
Així mateix, la modificació de l’impost ha determinat
que alguns contribuents que en la normativa anterior
s’haurien beneficiat de les deduccions autonòmiques de
manera directa, ho facen ara de manera indirecta, ja que, a
més que 1.176.000 ja no tributen en el IRPF pel seu habitatge, s’ha traslladat la capacitat d’absorció del benefici
autonòmic de la quota a la base.
En definitiva, la resposta a la qüestió plantejada pel diputat no pot ni ha de ser tinguda en compte de forma aïllada i independent de la resta de circumstàncies i condicionants que concorren en la reforma introduïda en el IRPF.
Per això, les dades relatives al nombre de persones declarants que es van beneficiar de les deduccions autonòmiques i els imports deduïts, corresponents als períodes 1998
i 1999, no són comparables ni contrastables, atès que es
tracta de magnituds no homogènies, ja que la modificació
legislativa introduïda per l’estat n’ha variat de forma notable els paràmetres de partida. Per aquesta raó, l’anàlisi
comparativa d’ambdós exercicis, des del punt de vista dels
beneficis fiscals que el contribuent valencià hi ha obtingut, ha de tenir en compte, preceptivament, l’efecte agregat de les magnituds següents:
• La rebaixa general que l’impost ocasiona per a la comunitat (11,1 per cent de mitjana), que reverteix en benefici del contribuent valencià.
• L’import total de les deduccions autonòmiques.
• La part del mínim familiar i personal, que, per minorar la base imposable, fan menor la quota íntegra autonòmica.
Fetes les observacions anteriors i cenyint-nos a les dades sol·licitades en la pregunta parlamentària, el nombre
de contribuents que es van beneficiar de la deducció de
15.000 pessetes per contribuent per destinar ajudes públiques a l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge habitual, i
els imports totals deduïts són els que exposem tot seguit:
Por otro lado, según datos facilitados por el Ministerio
de Hacienda, la reforma del Impuesto supuso para el conjunto de los declarantes una rebaja media del 11,1%, siendo el 29,7% para los contribuyentes con nivel de renta inferior a 2 millones de pesetas.
Asimismo, la modificación operada en el impuesto ha determinado que algunos contribuyentes que con la anterior
normativa se hubieran beneficiado de las deducciones autonómicas de manera directa, lo sean ahora de forma indirecta, pues además de que 1.176.000 ya no tributan en IRPF por
su vivienda familiar, se ha trasladado la capacidad de absorción del beneficio autonómico de la cuota a la base.
En definitiva, la respuesta a la cuestión planteada por
el diputado no puede ni debe ser tenida en cuenta de forma
aislada e independiente del resto de circunstancias y condicionantes que concurren en la reforma introducida en el
IRPF. Por ello, los datos relativos a número de declarantes
que se beneficiaron de las deducciones autonómicas e importes deducidos, correspondientes a los períodos 1998 y
1999, no son comparables ni contrastables, pues se trata
de magnitudes no homogéneas, ya que la modificación legislativa introducida por el Estado ha variado de forma
notable los parámetros de partida. Por esta razón, el análisis comparativo de ambos ejercicios, desde el punto de
vista de los beneficios fiscales que el contribuyente valenciano ha obtenido, debe atender, preceptivamente, al efecto agregado de las siguientes magnitudes:
• La rebaja general que el impuesto ocasiona para la
Comunidad (11,1 por ciento de media), que revierte en beneficio del contribuyente valenciano.
• El importe total de las deducciones autonómicas.
• La parte del mínimo familiar y personal, que por minorar la base imponible, hace menor la cuota integra autonómica.
Realizadas las anteriores observaciones y ciñéndonos a los
datos solicitados en la pregunta, el número de contribuyentes valencianos que se beneficiaron de la deducción de 15.000 pesetas
por contribuyente, por destinar ayudas públicas a la adquisición
o rehabilitación de la vivienda habitual, así como los importes
totales deducidos son los que se exponen a continuación:
n. de pers. declarants
9.359
nºde declarantes
9.359
import deducció (PTA)
153.989.249
import deducció (¤)
925.494,02
terminadas partidas objetivadas que antes se recogían a
modo de deducciones de la cuota.
importe deducción (PTA)
153.989.249
importe deducción (¤)
925.494,02
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 3.562/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre deduccions autonòmiques en
la declaració de la renda de les persones físiques, que
formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
pàgina 14.906). Resposta del conseller RE 37.818.
Pregunta número 3.562/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre deducciones autonómicas en
la declaración de la renta de las personas físicas, que
formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
página 14.906). Respuesta del conseller RE 37.818.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Respecte a la pregunta formulada, i abans de contestar
la qüestió plantejada, cal apuntar la reflexió següent:
Amb la Llei 18/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre la
renda de les persones físiques, no hi havia en la base im-
Respecto a la pregunta formulada, y antes de contestar a la
cuestión planteada, es preciso apuntar la siguiente reflexión:
Con la ley 18/1991 de 6 de junio, del Impuesto sobre la
Renta de las Personas Físicas, no existía en la base impo-
Número 147
22.4.2002
posable cap reducció per circumstàncies personals o familiars, i aquestes quedaven destinades a minorar, mitjançant
el sistema de deducció, la quota de l’impost. D’aquesta
manera, mentre la quota líquida estatal, la conformava la
quota íntegra estatal menys el 85% de les deduccions estatals, la quota líquida autonòmica es conformava mitjançant la diferència entre la quota íntegra autonòmica i la
suma del 15% de les deduccions estatals i el 100% de les
deduccions autonòmiques.
Amb la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (amb aplicació a partir
de l’1 de gener de 1999) es va modificar sensiblement l’esquema anterior. En aquest sentit, en aquesta llei s’estableix
que l’impost gravarà la renda disponible del contribuent
com a expressió de la seua capacitat econòmica, i en minorarà, a aquests efectes, la renda en el mínim personal i familiar (aquella part de renda que el contribuent ha de destinar
a la cobertura o l’atenció de les seues necessitats essencials
i les dels membres de la seua família que econòmicament
en depenen). D’aquesta manera, la nova llei va passar d’un
sistema basat en deduccions de la quota a un altre amb minoracions de la base, amb la qual cosa s’incorporaven o
s’aglutinaven, en certa mesura, en el concepte de mínim
personal i familiar determinades partides objectivades que
abans es recollien com a deduccions de la quota.
D’altra banda, segons les dades facilitades pel Ministeri
d’Hisenda, la reforma de l’impost va comportar per al conjunt de les persones declarants una rebaixa mitjana de
l’11,1%, que va ser del 29,7% per a les persones contribuents amb nivell de renda inferior a 2 milions de pessetes.
Així mateix, la modificació de l’impost ha determinat
que alguns contribuents que en la normativa anterior
s’haurien beneficiat de les deduccions autonòmiques de
manera directa, ho facen ara de manera indirecta, ja que, a
més que 1.176.000 ja no tributen en el IRPF pel seu habitatge, s’ha traslladat la capacitat d’absorció del benefici
autonòmic de la quota a la base.
En definitiva, la resposta a la qüestió plantejada pel diputat no pot ni ha de ser tinguda en compte de forma aïllada i independent de la resta de circumstàncies i condicionants que concorren en la reforma introduïda en el IRPF.
Per això, les dades relatives al nombre de persones declarants que es van beneficiar de les deduccions autonòmiques i els imports deduïts, corresponents als períodes 1998
i 1999, no són comparables ni contrastables, atès que es
tracta de magnituds no homogènies, ja que la modificació
legislativa introduïda per l’estat n’ha variat de forma notable els paràmetres de partida. Per aquesta raó, l’anàlisi
comparativa d’ambdós exercicis, des del punt de vista dels
beneficis fiscals que el contribuent valencià hi ha obtingut, ha de tenir en compte, preceptivament, l’efecte agregat de les magnituds següents:
• La rebaixa general que l’impost ocasiona per a la comunitat (11,1 per cent de mitjana), que reverteix en benefici del contribuent valencià.
• L’import total de les deduccions autonòmiques.
• La part del mínim familiar i personal, que, per minorar la base imposable, fan menor la quota íntegra autonòmica.
Fetes les observacions anteriors i cenyint-nos a les
dades sol·licitades en la pregunta parlamentària, el
nombre de contribuents que es van beneficiar de la deducció del 3% per adquisició del primer habitatge habitual, i els imports totals deduïts són els que exposem tot
seguit:
Pàg. 20.603
nible reducción alguna por circunstancias personales o familiares, quedando éstas destinadas a minorar, mediante el
sistema de deducción, la cuota del impuesto. De este
modo, mientras la cuota líquida estatal estaba conformada
por la cuota íntegra estatal menos el 85% de las deducciones estatales, la cuota líquida autonómica se conformaba
mediante la diferencia entre la cuota íntegra autonómica y
la suma del 15% de las deducciones estatales y el 100% de
las deducciones autonómicas.
La ley 40/1998 de 9 de diciembre, del Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas (con aplicación a partir de
1 de enero de 1999) modificó sensiblemente el esquema
anterior. En este sentido, la ley establece que el impuesto
gravará la renta disponible del contribuyente como expresión de su capacidad económica, minorando, a estos efectos, la renta en el mínimo personal y familiar (aquella parte de renta que el contribuyente ha de destinar a la
cobertura o atención de sus necesidades esenciales y las
de los miembros de su familia económicamente dependientes de él). De este modo, la nueva ley pasó de un sistema basado en deducciones de la cuota a otro con minoraciones de la base, incorporando o aglutinando, en cierta
medida, en el concepto de mínimo personal y familiar determinadas partidas objetivadas que antes se recogían a
modo de deducciones de la cuota.
Por otro lado, según datos facilitados por el Ministerio
de Hacienda, la reforma del Impuesto supuso para el conjunto de los declarantes una rebaja media del 11’1%, siendo el 29’7% para los contribuyentes con nivel de renta inferior a 2 millones de pesetas.
Asimismo, la modificación operada en el impuesto ha determinado que algunos contribuyentes que con la anterior
normativa se hubieran beneficiado de las deducciones autonómicas de manera directa, lo sean ahora de forma indirecta, pues además de que 1.176.000 ya no tributan en IRPF por
su vivienda familiar, se ha trasladado la capacidad de absorción del beneficio autonómico de la cuota a la base.
En definitiva, la respuesta a la cuestión planteada por
el diputado no puede ni debe ser tenida en cuenta de forma
aislada e independiente del resto de circunstancias y condicionantes que concurren en la reforma introducida en el
IRPF. Por ello, los datos relativos a número de declarantes
que se beneficiaron de las deducciones autonómicas e importes deducidos, correspondientes a los períodos 1998 y
1999, no son comparables ni contrastables, pues se trata
de magnitudes no homogéneas, ya que la modificación legislativa introducida por el Estado ha variado de forma
notable los parámetros de partida. Por esta razón, el análisis comparativo de ambos ejercicios, desde el punto de
vista de los beneficios fiscales que el contribuyente valenciano ha obtenido, debe atender, preceptivamente, al efecto agregado de las siguientes magnitudes:
• La rebaja general que el impuesto ocasiona para la
Comunidad (11’1 por ciento de media), que revierte en beneficio del contribuyente valenciano.
• El importe total de las deducciones autonómicas.
• La parte del mínimo familiar y personal, que por minorar la base imponible, hace menor la cuota integra autonómica.
Realizadas las anteriores observaciones y ciñéndonos a los
datos solicitados en la pregunta, el número de contribuyentes
valencianos que se beneficiaron de la deducción del 3%, por
adquisición de la primera vivienda habitual, así como los importes totales deducidos son los que se exponen a continuación:
Pàg. 20.604
22.4.2002
n. de pers. declarants
32.813
import deducció (PTA)
282.477.784
import deducció (¤)
1.697.725,67
Número 147
nºde declarantes
32.813
importe deducción (PTA)
282.477.784
importe deducción (¤)
1.697.725,67
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 3.563/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre deduccions autonòmiques en
la declaració de la renda de les persones físiques, que
formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
pàgina 14.907). Resposta del conseller RE 37.818.
Pregunta número 3.563/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre deducciones autonómicas en
la declaración de la renta de las personas físicas, que
formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
página 14.907). Respuesta del conseller RE 37.818.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Respecte a la pregunta formulada, i abans de contestar
la qüestió plantejada, cal apuntar la reflexió següent:
Amb la Llei 18/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre la
renda de les persones físiques, no hi havia en la base imposable cap reducció per circumstàncies personals o familiars, i aquestes quedaven destinades a minorar, mitjançant
el sistema de deducció, la quota de l’impost. D’aquesta
manera, mentre la quota líquida estatal, la conformava la
quota íntegra estatal menys el 85% de les deduccions estatals, la quota líquida autonòmica es conformava mitjançant la diferència entre la quota íntegra autonòmica i la
suma del 15% de les deduccions estatals i el 100% de les
deduccions autonòmiques.
Amb la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (amb aplicació a partir
de l’1 de gener de 1999) es va modificar sensiblement l’esquema anterior. En aquest sentit, en aquesta llei s’estableix
que l’impost gravarà la renda disponible del contribuent
com a expressió de la seua capacitat econòmica, i en minorarà, a aquests efectes, la renda en el mínim personal i familiar (aquella part de renda que el contribuent ha de destinar
a la cobertura o l’atenció de les seues necessitats essencials
i les dels membres de la seua família que econòmicament
en depenen). D’aquesta manera, la nova llei va passar d’un
sistema basat en deduccions de la quota a un altre amb minoracions de la base, amb la qual cosa s’incorporaven o
s’aglutinaven, en certa mesura, en el concepte de mínim
personal i familiar determinades partides objectivades que
abans es recollien com a deduccions de la quota.
D’altra banda, segons les dades facilitades pel Ministeri
d’Hisenda, la reforma de l’impost va comportar per al conjunt de les persones declarants una rebaixa mitjana de
l’11,1%, que va ser del 29,7% per a les persones contribuents amb nivell de renda inferior a 2 milions de pessetes.
Així mateix, la modificació de l’impost ha determinat
que alguns contribuents que en la normativa anterior
s’haurien beneficiat de les deduccions autonòmiques de
manera directa, ho facen ara de manera indirecta, ja que, a
més que 1.176.000 ja no tributen en el IRPF pel seu habitatge, s’ha traslladat la capacitat d’absorció del benefici
autonòmic de la quota a la base.
En definitiva, la resposta a la qüestió plantejada pel diputat no pot ni ha de ser tinguda en compte de forma aïllada i independent de la resta de circumstàncies i condicionants que concorren en la reforma introduïda en el IRPF.
Per això, les dades relatives al nombre de persones declarants que es van beneficiar de les deduccions autonòmiques i els imports deduïts, corresponents als períodes 1998
Respecto a la pregunta formulada, y antes de contestar a la
cuestión planteada, es preciso apuntar la siguiente reflexión:
Con la ley 18/1991 de 6 de junio, del Impuesto sobre la
Renta de las Personas Físicas, no existía en la base imponible reducción alguna por circunstancias personales o familiares, quedando éstas destinadas a minorar, mediante el
sistema de deducción, la cuota del impuesto. De este
modo, mientras la cuota líquida estatal estaba conformada
por la cuota íntegra estatal menos el 85% de las deducciones estatales, la cuota líquida autonómica se conformaba
mediante la diferencia entre la cuota íntegra autonómica y
la suma del 15% de las deducciones estatales y el 100% de
las deducciones autonómicas.
La ley 40/1998 de 9 de diciembre, del Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas (con aplicación a partir de
1 de enero de 1999) modificó sensiblemente el esquema
anterior. En este sentido, la ley establece que el impuesto
gravará la renta disponible del contribuyente como expresión de su capacidad económica, minorando, a estos efectos, la renta en el mínimo personal y familiar (aquella parte de renta que el contribuyente ha de destinar a la
cobertura o atención de sus necesidades esenciales y las
de los miembros de su familia económicamente dependientes de él). De este modo, la nueva ley pasó de un sistema basado en deducciones de la cuota a otro con minoraciones de la base, incorporando o aglutinando, en cierta
medida, en el concepto de mínimo personal y familiar determinadas partidas objetivadas que antes se recogían a
modo de deducciones de la cuota.
Por otro lado, según datos facilitados por el Ministerio
de Hacienda, la reforma del Impuesto supuso para el conjunto de los declarantes una rebaja media del 11’1%, siendo el 29’7% para los contribuyentes con nivel de renta inferior a 2 millones de pesetas.
Asimismo, la modificación operada en el impuesto ha determinado que algunos contribuyentes que con la anterior
normativa se hubieran beneficiado de las deducciones autonómicas de manera directa, lo sean ahora de forma indirecta, pues además de que 1.176.000 ya no tributan en IRPF por
su vivienda familiar, se ha trasladado la capacidad de absorción del beneficio autonómico de la cuota a la base.
En definitiva, la respuesta a la cuestión planteada por
el diputado no puede ni debe ser tenida en cuenta de forma
aislada e independiente del resto de circunstancias y condicionantes que concurren en la reforma introducida en el
IRPF. Por ello, los datos relativos a número de declarantes
que se beneficiaron de las deducciones autonómicas e importes deducidos, correspondientes a los períodos 1998 y
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.605
i 1999, no són comparables ni contrastables, atès que es
tracta de magnituds no homogènies, ja que la modificació
legislativa introduïda per l’estat n’ha variat de forma notable els paràmetres de partida. Per aquesta raó, l’anàlisi
comparativa d’ambdós exercicis, des del punt de vista dels
beneficis fiscals que el contribuent valencià hi ha obtingut, ha de tenir en compte, preceptivament, l’efecte agregat de les magnituds següents:
La rebaixa general que l’impost ocasiona per a la comunitat (11,1 per cent de mitjana), que reverteix en benefici del contribuent valencià.
• L’import total de les deduccions autonòmiques.
• La part del mínim familiar i personal, que, per minorar la base imposable, fan menor la quota íntegra autonòmica.
Fetes les observacions anteriors i cenyint-nos a les dades sol·licitades en la pregunta parlamentària, el nombre
de contribuents que es van beneficiar de la deducció de
25.000 pessetes per persones contribuents minusvàlides
d’edat igual o superior a 65 anys, i els imports totals deduïts són els que exposem tot seguit:
1999, no son comparables ni contrastables, pues se trata
de magnitudes no homogéneas, ya que la modificación legislativa introducida por el Estado ha variado de forma
notable los parámetros de partida. Por esta razón, el análisis comparativo de ambos ejercicios, desde el punto de
vista de los beneficios fiscales que el contribuyente valenciano ha obtenido, debe atender, preceptivamente, al efecto agregado de las siguientes magnitudes:
• La rebaja general que el impuesto ocasiona para la
Comunidad (11,1 por ciento de media), que revierte en beneficio del contribuyente valenciano.
• El importe total de las deducciones autonómicas.
• La parte del mínimo familiar y personal, que por minorar la base imponible, hace menor la cuota integra autonómica.
Realizadas las anteriores observaciones y ciñéndonos a
los datos solicitados en la pregunta, el número de contribuyentes valencianos que se beneficiaron de la deducción
de 25.000 pesetas por contribuyentes minusválidos de
edad igual o superior a 65 años, así como los importes totales deducidos son los que se exponen a continuación:
n. de pers. declarants
9.730
nºde declarantes
9.730
import deducció (PTA)
255.155.956
import deducció (¤)
1.533.518,18
importe deducción (PTA)
255.155.956
importe deducción (¤)
1.533.518,18
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 3.564/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre deduccions autonòmiques en
la declaració de la renda de les persones físiques, que
formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
pàgina 14.907). Resposta del conseller RE 37.818.
Pregunta número 3.564/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre deducciones autonómicas en
la declaración de la renta de las personas físicas, que
formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 117,
página 14.907). Respuesta del conseller RE 37.818.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Respecte a la pregunta formulada, i abans de contestar
la qüestió plantejada, cal apuntar la reflexió següent:
Amb la Llei 18/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre la
renda de les persones físiques, no hi havia en la base imposable cap reducció per circumstàncies personals o familiars, i aquestes quedaven destinades a minorar, mitjançant
el sistema de deducció, la quota de l’impost. D’aquesta
manera, mentre la quota líquida estatal, la conformava la
quota íntegra estatal menys el 85% de les deduccions estatals, la quota líquida autonòmica es conformava mitjançant la diferència entre la quota íntegra autonòmica i la
suma del 15% de les deduccions estatals i el 100% de les
deduccions autonòmiques.
Amb la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost
sobre la renda de les persones físiques (amb aplicació a
partir de l’1 de gener de 1999) es va modificar sensiblement l’esquema anterior. En aquest sentit, en aquesta llei
s’estableix que l’impost gravarà la renda disponible del
contribuent com a expressió de la seua capacitat econòmica, i en minorarà, a aquests efectes, la renda en el mínim
personal i familiar (aquella part de renda que el contribuent ha de destinar a la cobertura o l’atenció de les seues
necessitats essencials i les dels membres de la seua família
que econòmicament en depenen). D’aquesta manera, la
nova llei va passar d’un sistema basat en deduccions de la
quota a un altre amb minoracions de la base, amb la qual
Respecto a la pregunta formulada, y antes de contestar a la
cuestión planteada, es preciso apuntar la siguiente reflexión:
Con la ley 18/1991 de 6 de junio, del Impuesto sobre la
Renta de las Personas Físicas, no existía en la base imponible reducción alguna por circunstancias personales o familiares, quedando éstas destinadas a minorar, mediante el
sistema de deducción, la cuota del impuesto. De este
modo, mientras la cuota líquida estatal estaba conformada
por la cuota íntegra estatal menos el 85% de las deducciones estatales, la cuota líquida autonómica se conformaba
mediante la diferencia entre la cuota íntegra autonómica y
la suma del 15% de las deducciones estatales y el 100% de
las deducciones autonómicas.
La ley 40/1998 de 9 de diciembre, del Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas (con aplicación a partir de
1 de enero de 1999) modificó sensiblemente el esquema
anterior. En este sentido, la ley establece que el impuesto
gravará la renta disponible del contribuyente como expresión de su capacidad económica, minorando, a estos efectos, la renta en el mínimo personal y familiar (aquella parte de renta que el contribuyente ha de destinar a la
cobertura o atención de sus necesidades esenciales y las
de los miembros de su familia económicamente dependientes de él). De este modo, la nueva ley pasó de un sistema basado en deducciones de la cuota a otro con minoraciones de la base, incorporando o aglutinando, en cierta
Pàg. 20.606
22.4.2002
Número 147
cosa s’incorporaven o s’aglutinaven, en certa mesura, en el concepte de mínim personal i familiar determinades partides objectivades que abans es recollien com a deduccions de la quota.
D’altra banda, segons les dades facilitades pel Ministeri
d’Hisenda, la reforma de l’impost va comportar per al conjunt de les persones declarants una rebaixa mitjana de
l’11,1%, que va ser del 29,7% per a les persones contribuents amb nivell de renda inferior a 2 milions de pessetes.
Així mateix, la modificació de l’impost ha determinat
que alguns contribuents que en la normativa anterior
s’haurien beneficiat de les deduccions autonòmiques de
manera directa, ho facen ara de manera indirecta, ja que, a
més que 1.176.000 ja no tributen en el IRPF pel seu habitatge, s’ha traslladat la capacitat d’absorció del benefici
autonòmic de la quota a la base.
En definitiva, la resposta a la qüestió plantejada pel diputat no pot ni ha de ser tinguda en compte de forma aïllada i independent de la resta de circumstàncies i condicionants que concorren en la reforma introduïda en el IRPF.
Per això, les dades relatives al nombre de persones declarants que es van beneficiar de les deduccions autonòmiques i els imports deduïts, corresponents als períodes 1998
i 1999, no són comparables ni contrastables, atès que es
tracta de magnituds no homogènies, ja que la modificació
legislativa introduïda per l’estat n’ha variat de forma notable els paràmetres de partida. Per aquesta raó, l’anàlisi
comparativa d’ambdós exercicis, des del punt de vista dels
beneficis fiscals que el contribuent valencià hi ha obtingut, ha de tenir en compte, preceptivament, l’efecte agregat de les magnituds següents:
• La rebaixa general que l’impost ocasiona per a la comunitat (11,1 per cent de mitjana), que reverteix en benefici del contribuent valencià.
• L’import total de les deduccions autonòmiques.
• La part del mínim familiar i personal, que, per minorar la base imposable, fan menor la quota íntegra autonòmica.
Fetes les observacions anteriors i cenyint-nos a les
dades sol·licitades en la pregunta parlamentària, el nombre de contribuents que es van beneficiar de la deducció
de 25.000 pessetes per cadascun dels pares i per cada
fill, per naixement o adopció de fills que siguen el tercer
o successius, i els imports totals deduïts són els que exposem tot seguit:
medida, en el concepto de mínimo personal y familiar determinadas partidas objetivadas que antes se recogían a
modo de deducciones de la cuota.
Por otro lado, según datos facilitados por el Ministerio
de Hacienda, la reforma del Impuesto supuso para el conjunto de los declarantes una rebaja media del 11’1%, siendo el 29’7% para los contribuyentes con nivel de renta inferior a 2 millones de pesetas.
Asimismo, la modificación operada en el impuesto ha determinado que algunos contribuyentes que con la anterior
normativa se hubieran beneficiado de las deducciones autonómicas de manera directa, lo sean ahora de forma indirecta, pues además de que 1.176.000 ya no tributan en IRPF por
su vivienda familiar, se ha trasladado la capacidad de absorción del beneficio autonómico de la cuota a la base.
En definitiva, la respuesta a la cuestión planteada por
el diputado no puede ni debe ser tenida en cuenta de forma
aislada e independiente del resto de circunstancias y condicionantes que concurren en la reforma introducida en el
IRPF. Por ello, los datos relativos a número de declarantes
que se beneficiaron de las deducciones autonómicas e importes deducidos, correspondientes a los períodos 1998 y
1999, no son comparables ni contrastables, pues se trata
de magnitudes no homogéneas, ya que la modificación legislativa introducida por el Estado ha variado de forma
notable los parámetros de partida. Por esta razón, el análisis comparativo de ambos ejercicios, desde el punto de
vista de los beneficios fiscales que el contribuyente valenciano ha obtenido, debe atender, preceptivamente, al efecto agregado de las siguientes magnitudes:
• La rebaja general que el impuesto ocasiona para la
Comunidad (11’1 por ciento de media), que revierte en beneficio del contribuyente valenciano.
• El importe total de las deducciones autonómicas.
• La parte del mínimo familiar y personal, que por minorar la base imponible, hace menor la cuota integra autonómica.
Realizadas las anteriores observaciones y ciñéndonos a
los datos solicitados en la pregunta, el número de contribuyentes valencianos que se beneficiaron de la deducción de
25.000 pesetas por cada uno de los padres y por cada hijo,
por el nacimiento o adopción de hijos que sean el tercero o
sucesivos, así como los importes totales deducidos son los
que se exponen a continuación:
n. de pers. declarants
2.543
nºde declarantes
2.543
import deducció (PTA)
90.396.489
import deducció (¤)
543.293,84
importe deducción (PTA)
90.396.489
importe deducción (¤)
543.293,84
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 4.192/01 al Consell sobre el deute actual de la Generalitat amb Iberdrola, que formula el
diputat José Pérez Grau, del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 124, pàgina 15.624). Resposta del
conseller RE 37.818.
Pregunta número 4.192/01 al Consell sobre la deuda
actual de la Generalitat con Iberdrola, que formula el
diputado José Pérez Grau del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 124, página 15.624). Respuesta del
conseller de Economía, Hacienda y Empleo RE 37.818.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.607
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
En la data que sol·licita el diputat, constaven en comptabilitat documents en fase K a favor d’Iberdrola, SA, per
un import total de 681.118.773 pessetes.
En la fecha que solicita el diputado, constaban en contabilidad documentos en fase K, a favor de lberdrola, SA,
por un importe total de 681.118.773 pesetas.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 4.565/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre actuacions de la COPUT pel que fa al PGOU de Sant Miquel de les Salines,
que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP
Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 140,
pàgina 19.850). Resposta del conseller RE 37.882.
Pregunta número 4.565/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre actuaciones de la
COPUT en relación al PGOU de San Miguel de Salinas,
que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del
GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número
140, página 19.850). Respuesta del conseller RE 37.822.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
El nou Pla general d’ordenació urbana de Sant Miquel
de les Salines encara no ha estat presentat a la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports per a
l’aprovació definitiva. Per això, i fins que no es presente
i se n’estudie el contingut, no és procedent fixar-hi la posició de la conselleria. Si de cas, cal indicar que en la redacció del pla general esmentat l’ajuntament ha sol·licitat el concert previ amb la conselleria dues vegades: el
primer informe, amb data de 16 de setembre de 1997, va
ser desfavorable, mentre que en el segon, de 22 de novembre de 1999, es van plantejar una sèrie d’observacions, centrades fonamentalment en les importants variacions en el model de creixement previst i en l’excessiva
magnitud de sòl urbanitzable classificat, tant d’ús industrial terciari com d’ús residencial.
El nuevo Plan general de ordenación urbana de San Miguel de Salinas todavía no ha sido presentado a la Conselleria
de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes para su aprobación definitiva. Por ello, y en tanto no se produzca dicha presentación y se estudie su contenido, no procede fijar la postura de la conselleria respecto al mismo. En todo caso, cabe
señalar que en la redacción de dicho plan general el ayuntamiento ha solicitado el concierto previo con la conselleria en
dos ocasiones, siendo el primer informe, con fecha de 16 de
septiembre de 1997, desfavorable, mientras que en el segundo, de 22 de noviembre de 1999, se plantearon una serie de
observaciones, centradas fundamentalmente en las importantes variaciones en el modelo de crecimiento previsto, así
como la excesiva magnitud de suelo urbanizable clasificado,
tanto de uso industrial-terciario como de uso residencial.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
José Ramón García Antón
El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes,
José Ramón García Antón
Preguntes número 4.580/01 a 4.588/01 al conseller de
Medi Ambient sobre una piscifactoria que hi ha en
funcionament al marge esquerre de la desembocadura
del riu Segura, que formula el diputat Francisco Pérez
Baldó, del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, pàgines 19.856 a 19.860). Resposta del conseller
RE 37.819.
Preguntas número 4.580/01 a 4.588/01 al conseller de
Medio Ambiente sobre una piscifactoría que se encuentra en funcionamiento en el margen izquierdo de la desembocadura del río Segura, que formula el diputado
Francisco Pérez Baldó del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, página 19.856 a 19.860). Respuesta del conseller RE 37.819.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
A més a més de les comprovacions i les inspeccions
que en l’ús de les competències que hi corresponen tenen
atribuïdes d’altres administracions locals o autonòmiques,
aquesta conselleria fa un seguiment de la instal·lació per la
qual s’interessa el diputat.
Així, informem que aquesta instal·lació es troba fora de
forest pública i afecta terrenys de domini públic portuari o
hidràulic.
A més a més, els productes antibiòtics es troben incorporats al pinso de preengreix, per la qual cosa a les
instal·lacions de l’empresa no hi ha restes o embalatges de
les substàncies antibiòtiques.
Además de las comprobaciones e inspecciones que en
el uso de sus competencias tienen atribuidas otras administraciones locales o autonómicas, esta conselleria viene
realizando un seguimiento de la instalación por la que se
interesa el diputado.
Así, se informa que esta instalación está fuera de monte público y afecta a terrenos de dominio público portuario
o hidráulico.
Además los productos antibióticos están incorporados
en el pienso de preengorde, por lo que en las instalaciones
de la empresa no existen restos o embalajes de las substancias antibióticas.
Pàg. 20.608
22.4.2002
Número 147
Finalment, cal indicar que el programa de vigilància
ambiental es compleix amb periodicitat quinzenal.
Finalmente indicar que el programa de vigilancia ambiental se viene cumpliendo con periodicidad quincenal.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Medi Ambient,
Fernando Modrego Caballero
El conseller de Medio Ambiente,
Fernando Modrego Caballero
Pregunta número 4.589/01 a la consellera d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre la construcció d’una bassa de
reg a Relleu, que formula el diputat José Pérez Grau del
GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina
19.860). Resposta de la consellera RE 37.820.
Pregunta número 4.589/01 a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la construcción de una
balsa de riego en Relleu, que formula el diputado José
Pérez Grau, del GP (BOCV número 140, página
19.860). Respuesta de la consellera RE 37.820.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
L’obra referida forma part del projecte denominat
Projecte de condicionament de la xarxa de reg major, marge esquerra a Relleu (Alacant), que té com a objecte el
condicionament i la millora dels regs tradicionals del marge esquerre del riu Amadòrio.
Aquestes obres afectaran una superfície de 300 hectàrees, que pertanyen a la Comunitat de Regants del Reg
Major.
Atesa la gran importància que aquest tipus d’obres té
per als regants, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació té el màxim interès a executar-les tan ràpid com
siga possible i, com és lògic, des de l’estricte compliment
de les disposicions vigents en aquesta matèria.
L’obra en qüestió es considera gran presa i per tant es
troba subjecta al compliment de la instrucció espanyola per
al projecte, la construcció i l’explotació de grans preses, circumstància que comporta la modificació del projecte i el
tràmit corresponent davant l’organisme competent.
Per tant, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació estarà en disposició de licitar, adjudicar i fixar les
dates d’inici i acabament de l’obra una vegada complerts
els tràmits administratius corresponents.
La obra referida forma parte del proyecto denominado
Proyecto de acondicionamiento de la Red de riego mayor,
margen izquierda en Relleu (Alicante), que tiene como objetivo el acondicionamiento y la mejora de los riegos tradicionales de la margen izquierda del río Amadorio.
Dichas obras afectarán a una superficie de 300 hectáreas, pertenecientes a la Comunidad de Regantes del Riego
Mayor.
Dada la gran importancia que este tipo de obras tiene
para los regantes, la Conselleria de Agricultura, Pesca y
Alimentación tiene el máximo interés en ejecutarlas lo más
rápidamente posible y, como es lógico, desde el estricto
cumplimiento de las disposiciones vigentes en esta materia.
La obra en cuestión se considera gran presa y, por lo tanto, está sujeta al cumplimiento de la instrucción española
para el proyecto, la construcción y la explotación de grandes
presas, circunstancia que supone la modificación del proyecto y el correspondiente trámite ante el organismo competente.
Por tanto, la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación estará en disposición de licitar, adjudicar y fijar
las fechas de inicio y fin de la obra una vez cumplidos los
trámites administrativos correspondientes.
València, 8 de març de 2002
Valencia, 8 de marzo de 2002
La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació,
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez
La consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación,
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez
Pregunta número 4.591/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre la construcció
d’un dipòsit per a regular el proveïment d’aigua potable a Sella, que formula el diputat José Pérez Grau del
GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.861). Resposta del conseller RE 37.822.
Pregunta número 4.591/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre la construcción de
un depósito para regular el abastecimiento de agua potable a Sella, que formula el diputado José Pérez Grau
del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140,
página 19.861). Respuesta del conseller RE 37.822.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Les obres del projecte Estació de bombeig, conducció i
dipòsit de proveïment a Sella han sigut recentment adjudicades. Les obres començaran en breu i el seu termini
d’execució és de 6 mesos.
Las obras del proyecto Estación de bombeo, conducción y depósito de suministro a Sella han sido
recientemente adjudicadas. Las obras comenzarán en breve y su plazo de ejecución es de 6 meses.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
José Ramón García Antón
El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes,
José Ramón García Antón
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.609
Pregunta número 4.595/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre sancions a empreses per incompliments en matèria d’ordre social, que formula el
diputat Antonio Torres Salvador del GP SocialistaProgressistes (BOCV número 140, pàgina 19.863). Resposta del conseller RE 37.797.
Pregunta número 4.595/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre sanciones a empresas por incumplimientos en materia de orden social, que formula
el diputado Antonio Torres Salvador del GP SocialistaProgressistes (BOCV número 140, página 19.863). Respuesta del conseller RE 37.797.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Des de el 31 de desembre de 2000 s’han recaptat
162.237,7 euros (27.000.079 pessetes) en concepte de sancions per incompliment en matèria d’ordre social. Aquesta
quantitat solament computa la recaptació en període voluntari i no els expedients que es troben en diverses fases
processals de la via executiva.
En compliment de la normativa general i específica sobre protecció de dades de caràcter personal, no pot facilitar-se la identificació sol·licitada sobre expedients sancionadors.
Desde el 31 de diciembre de 2000 se ha recaudado
162.273,7 euros (27.000.079 pesetas) en concepto de sanciones por incumplimientos en materia de orden social.
Esta cantidad sólo computa la recaudación en período voluntario, y no los expedientes que se encuentran en diversas fases procesales de la vía ejecutiva.
En cumplimiento de la normativa general y específica
sobre protección de datos de carácter personal, no puede
facilitarse la identificación solicitada sobre expedientes
sancionadores.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 4.596/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre sancions a empreses per incompliment de la Llei de prevenció de riscs laborals,
que formula el diputat Antonio Torres Salvador del GP
Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina
19.863). Resposta del conseller RE 37.797.
Pregunta número 4.596/01 al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo sobre sanciones a empresas por incumplimiento de la Ley de prevención de riesgos laborales, que formula el diputado Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, página 19.863). Respuesta del conseller RE 37.797.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Des de el 31 de desembre de 2000 s’han recaptat
3.287.536 euros (546.999.964 pessetes) en concepte de
sancions per incompliment de la Llei de prevenció de riscs
laborals. Aquesta quantitat solament computa la recaptació en període voluntari i no els expedients que es troben
en diverses fases processals de la via executiva.
En compliment de la normativa general i específica sobre protecció de dades de caràcter personal, no pot facilitar-se la identificació sol·licitada sobre expedients sancionadors.
Desde el 31 de diciembre de 2000 se ha recaudado
3.287.536 euros (546.999.964 pesetas) en concepto de sanciones por incumplimiento de la Ley de prevención de riesgos laborales. Esta cantidad sólo computa la recaudación en
período voluntario, y no los expedientes que se encuentran
en diversas fases procesales de la vía ejecutiva.
En cumplimiento de la normativa general y específica
sobre protección de datos de carácter personal, no puede
facilitarse la identificación solicitada sobre expedientes
sancionadores.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 4.597/01 al conseller d’Economia,
Hisenda i Ocupació sobre ajudes rebudes per l’entitat
Tyrius, que formula el diputat Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, pàgina 19.864). Resposta del conseller RE 37.797.
Pregunta número 4.597/01 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre ayudas recibidas por la entidad
Tyrius, que formula el diputado Antonio Torres Salvador
del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.864). Respuesta del conseller RE 37.797.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
L’entitat Tyrius ha rebut ajudes durant l’exercici 2001,
acollint-se al programa d’ocupació pública d’interès social
i foment del desenvolupament local, les accions de la qual
es van realitzar al municipi de València i al programa de
La entidad Tyrius ha recibido ayudas durante el ejercicio 2001, acogiéndose al programa de empleo público de
interés social y fomento del desarrollo local, cuyas acciones se realizaron en el municipio de Valencia, y al progra-
Pàg. 20.610
22.4.2002
Número 147
formació professional ocupacional i d’inserció al treball,
que es va desenvolupar al municipi de Requena.
ma de formación profesional ocupacional y de inserción al
trabajo, que se desarrolló en el municipio de Requena.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Pregunta número 4.598/01 i 4.599/01 al conseller d’Innovació i Competitivitat sobre ajudes en matèria de
modernització del comerç interior, que formula la diputada Cristina Lozano Salvador del GP SocialistaProgressistes (BOCV número 140, pàgina 19.864). Resposta del conseller RE 37.823.
Preguntas número 4.598/01 y 4.599/01 al conseller de
Innovación y Competitividad sobre ayudas en materia
de modernización del comercio interior, que formula la
diputada Cristina Lozano Salvador del GP SocialistaProgressistes (BOCV número 140, página 19.864). Respuesta del conseller RE 37.823.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Les ajudes concedides per aquesta conselleria a l’empara de la convocatòria regulada per l’ordre de 21 de desembre de 2000, per a modernització del comerç interior
van sumar 5.657.622,40 euros, i per a modernització de
les pime comercials 2.842.902,41 euros.
Las ayudas concedidas por esta conselleria al amparo
de la convocatoria regulada por la orden de 21 de diciembre de 2000, para modernización del comercio interior sumaron 5.657.622,40 euros, y para modernización de las
pyme comerciales 2.842.902,41 euros.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Innovació i Competitivitat,
Fernando V. Castelló Boronat
El conseller de Innovación y Competitividad,
Fernando V. Castelló Boronat
Pregunta número 4.600/01 al conseller d’Innovació i
Competitivitat sobre Euroinfomarket, que formula la
diputada Cristina Lozano Salvador del GP SocialistaProgressistes (BOCV número 140, pàgina 19.865). Resposta del conseller RE 37.823.
Pregunta número 4.600/01 al conseller de Innovación y
Competitividad sobre Euroinfomarket, que formula la
diputada Cristina Lozano Salvador del GP SocialistaProgressistes (BOCV número 140, página 19.865). Respuesta del conseller RE 37.823.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Euroinfomarket és una empresa privada, el funcionament de la qual està regulat per les normes pròpies
d’aquest tipus de societats en l’ordenament jurídic espanyol. En el seu accionariat participen les cambres de comerç i indústria valencianes, les tres caixes d’estalvi radicades a la comunitat, junt amb Telefònica i altres
empreses dedicades a les tecnologies de la informació.
Té per finalitat proporcionar a l’empresa i molt en particular a la petita i mitjana, una plataforma informàtica
mitjançant la qual puguen realitzar transaccions comercials en el suport conegut com a comerç electrònic entre
empreses B2B. L’objecte n’és facilitar a l’entramat empresarial valencià una plataforma d’accés a noves formes i
oportunitats de fer negoci, a través de la xarxa.
Per la naturalesa jurídica pròpia d’Euroinfomarket SA,
l’activitat de la qual recau completament en l’esfera de
l’empresa privada i per tant els seus actes no tenen transcendència pública, aquesta conselleria no disposa de la informació que sa senyoria demana.
Els plans d’acció comercial es desenvolupen a llarg de
dos exercicis.
• Els municipis on s’ha realitzat un pla d’acció comercial PAC, entre els exercicis 2000/2001, han estat: Cullera,
Xàbia, Benicarló, Mancomunitat de la Ribera Alta, El
Campello, Calp i Vila-real.
• Els municipis on s’ha iniciat un pla d’acció comercial
PAC, a desenvolupar entre els exercicis 2001/2002, són:
Alcoi, Elda, Sogorb, Silla i Villena.
Euroinfomarket SA es una empresa privada, cuyo funcionamiento está regulado por las normas propias de este
tipo de sociedades en el ordenamiento jurídico español. En
su accionariado participan las cámaras de comercio e industria valencianas, las tres cajas de ahorro radicadas en la
comunidad, junto con Telefónica y otras empresas dedicadas a las tecnologías de la información.
Tiene por finalidad proporcionar a la empresa, y muy en
particular a la pequeña y mediana, una plataforma informática por medio de la cual puedan realizar transacciones comerciales en el soporte conocido como comercio electrónico entre empresas, B2B. Su objeto es facilitar al entramado
empresarial valenciano una plataforma de acceso a nuevas
formas y oportunidades de hacer negocio, a través de la red.
Por la propia naturaleza jurídica de Euroinfomarket SA
cuya actividad recae completamente en la esfera de la empresa privada, y por tanto sus actos no tienen trascendencia pública, esta conselleria no dispone de la información
que su señoría pide.
Los planes de acción comercial se desarrollan a lo largo de dos ejercicios.
• Los municipios donde se ha realizado un plan de acción comercial PAC, entre los ejercicios 2000/2001, han
sido: Cullera, Xàbia, Benicarló, Mancomunidad de la Ribera Alta, El Campello, Calpe y Villarreal.
• Los municipios donde se ha iniciado un plan de acción comercial PAC, a desarrollar entre los ejercicios
2001/2002, son: Alcoy, Elda, Segorbe, Silla y Villena.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.611
• Els PAC a realitzar entre els exercicis 2002/2003 seran resultat de la convocatòria d’ajudes per a aquest exercici, el termini dels quals per a la presentació de sol·licituds pels ajuntaments acabava el 28 de febrer.
S’hi adjunta relació d’entitats locals adscrites a la xarxa Afic.
• Los PAC a realizar entre los ejercicios 2002/2003
serán resultado de la convocatoria de ayudas para el presente ejercicio, cuyo plazo para la presentación de solicitudes por los ayuntamientos finalizaba el 28 de febrero.
Se adjunta relación de entidades locales adscritas a la
red Afic.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Innovació i Competitivitat,
Fernando V. Castelló Boronat
El conseller de Innovación y Competitividad,
Fernando V. Castelló Boronat
AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX
QUE ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA
DISPOSICIÓ EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA I PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA.
ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO, QUE
LOS DIPUTADOS/AS TIENEN A SU DISPOSICIÓ N EN EL
ÁREA ADMINISTRATIVO-PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA
Pregunta número 4.601/01 a la consellera Portaveu del
Govern sobre un reportatge en el periòdic La Razón,
que formula la diputada María Antonia de Armengol
Criado del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, pàgina 19.865). Resposta de la consellera RE
37.817.
Pregunta número 4.601/01 a la consellera Portavoz del
Gobierno sobre un reportaje publicado en el periódico
La Razón, que formula la diputada María Antonia de
Armengol Criado del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, página 19.865). Respuesta de la
consellera RE 37.817.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Amb motiu de la celebració a València el mes de novembre de l’any passat del XII Congrés Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i la I Fira Integral de la Prevenció, Protecció, Seguretat i Salut Laboral “Laboralia”,
nombrosos mitjans de comunicació van recollir informacions àmplies i reportatges sobre aquests importants esdeveniments en el camp de la sinistralitat laboral i es van interessar, igual que el diari a què es refereix en la seua
pregunta, en les actuacions dutes a terme per la Generalitat Valenciana per combatre aquest greu problema social i
laboral i també l’evolució, recaptant-ne a l’efecte la informació oportuna dels organismes competents.
Con motivo de la celebración en Valencia en el mes de
noviembre del pasado año del XII Congreso Nacional de
Seguridad y Salud en el Trabajo y la I Feria Integral de la
Prevención, Protección, Seguridad y Salud Laboral “Laboralia”, numerosos medios de comunicación recogieron amplias informaciones y reportajes sobre estos importantes
eventos en el campo de la siniestralidad laboral y se interesaron, al igual que el diario al que se refiere en su pregunta,
en las actuaciones llevadas a cabo por la Generalitat Valenciana para combatir este grave problema social y laboral,
así como su evolución, recabando al efecto la información
oportuna de los organismos competentes.
València, 13 de març de 2002
Valencia, 13 de marzo de 2002
La consellera Portaveu del Govern,
Alicia de Miguel García
La consellera Portavoz del Gobierno,
Alicia de Miguel García
Pregunta número 4.616/01 al conseller de Benestar Social sobre el servei d’atenció domiciliària en la Federació de Jubilats de la Comunitat Valenciana Sant Vicent, que formula el diputat Antonio Torres Salvador
del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140,
pàgina 19.870). Resposta del conseller RE 37.816.
Pregunta número 4.616/01 al conseller de Bienestar Social sobre el servicio de atención domiciliaria en la Federación de Jubilados de la Comunidad Valenciana San
Vicente, que formula el diputado Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140,
página 19.870). Respuesta del conseller RE 37.816.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Amb contestació a la pregunta, us informe que en les
dependències de la Direcció General de Serveis Socials no
consta cap sol·licitud d’autorització per al funcionament
del servei d’atenció domiciliària, formulada per l’entitat
denominada Federació de Jubilats de la Comunitat Valenciana Sant Vicent, per la qual cosa aquesta no realitza cap
prestació amb aquest caràcter.
Contestando a su pregunta, le informo que en las dependencias de la Dirección General de Servicios Sociales
no consta solicitud alguna de autorización para el funcionamiento del servicio de atención domiciliaria, formulada
por la entidad denominada Federación de Jubilados de la
Comunidad Valenciana San Vicente, por lo que la misma
no realiza ninguna prestación de tal carácter.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Pàg. 20.612
22.4.2002
Número 147
Pregunta número 4.617/01 a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre el tancament de la presa
de Tous, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí
del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 140, pàgina 19.871). Resposta de la consellera RE
37.820.
Pregunta número 4.617/01 a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el cierre de la presa de
Tous, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí del
GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número
140, página 19.871). Respuesta de la consellera RE
37.820.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La llei 29/1985 de 2 d’agost, d’aigües, modificada per
la llei 29/1999 de 13 de desembre, estableix en el seu article 31 les competències de la Comissió de Desembassament, indicant que la seua composició i funcionament es
regulen reglamentàriament atenent al criteri de representació dels interessos afectats.
En aquest ordre de coses la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer té constituïda la seua corresponent Comissió
de Desembassament, en la qual hi ha una representació
dels usuaris podent deliberar i formular propostes al president de l’organisme sobre el règim d’ompliment i buidatge
dels embassaments i aqüífers de la conca, atesos els drets
de concessió dels distints usuaris.
La Ley 29/1985 de 2 de agosto de aguas, modificada
por la Ley 29/1999 de 13 de diciembre, establece en su
artículo 31 las competencias de la Comisión de Desembalse, indicando que su composición y funcionamiento se regulen reglamentariamente atendiendo al criterio de representación de los intereses afectados.
En este orden de cosas la Confederación Hidrográfica
del Júcar tiene constituida su correspondiente Comisión de
Desembalse, en la que hay una representación de sus
usuarios pudiendo deliberar y formular propuestas al presidente del organismo sobre el régimen de llenado y vaciado de los embalses y acuíferos de la cuenca, atendidos los
derechos de concesión de los diferentes usuarios.
València, 8 de març de 2002
Valencia, 8 de marzo de 2002
La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació,
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez
La consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación
Maria Àngels Ramón-Llin Martínez
Pregunta número 4.618/01 al conseller de Medi Ambient sobre el tancament de la presa de Tous, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 140,
pàgina 19.871). Resposta del conseller RE 37.819.
Pregunta número 4.618/01 al conseller de Medio Ambiente sobre el cierre de la presa de Tous, que formula
la diputada Dolors Pérez i Martí del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 140, página
19.871). Respuesta del conseller RE 37.819.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Les actuacions per les quals s’interessa la diputada,
d’acord amb el reial decret legislatiu 1/2001 de 20 de juliol pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, són
competencia de l’administració de l’estat, organisme de
conca i en aquest cas de la Confederació Hidrogràfica del
Xúquer.
Las actuaciones por las que se interesa la diputada, de
acuerdo con el real decreto legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de
aguas, son competencia de la administración del estado,
organismo de cuenca, y en este caso de la Confederación
Hidrográfica del Júcar.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Medi Ambient,
Fernando Modrego Caballero
El conseller de Medio Ambiente,
Fernando Modrego Caballero
Preguntes números 4.643/01 a 4.650/01 al conseller de
Benestar Social sobre la línia pressupostària de serveis
especialitzats sector dona, que formula la diputada
Consuelo Catalá Pérez, del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgines 19.883 a 19.887). Resposta del conseller RE 37.816
Preguntas número 4.643/01 a 4.650/01 al conseller de
Bienestar Social sobre la línea presupuestaria de servicios especializados sector mujer, que formula la diputada Consuelo Catalá Pérez del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.883 a 19.887).
Respuesta del conseller RE 37.816
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Les línies pressupostàries destinades a la promoció de
la igualtat de la dona des de la Conselleria de Benestar Social durant l’exercici 2001 mostren unes dades altament
positives quant a l’execució econòmica i a la forta resposta de col·laboració per part de les entitats locals i les institucions sense ànim de lucre.
Las líneas presupuestarias destinadas a la promoción
de la igualdad de la mujer desde la Conselleria de Bienestar Social, durante el ejercicio 2001, muestran unos datos
altamente positivos en cuanto a su ejecución económica y
a la fuerte respuesta de colaboración por parte de las entidades locales y las instituciones sin ánimo de lucro.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.613
D’aquesta manera, podem xifrar una execució pressupostària global que supera el 96 per cent, una vegada acabat el procediment comptable anual. Cal indicar que les línies que s’han consolidat en aquest elevat grau d’execució
són les destinades a finançar programes d’inserció per a
dones que han sofert mals tractes, les que potencien l’associacionisme, els fins específics del Pla d’igualtat
d’oportunitats i la línia destinada a prestar assessorament
jurídic a través dels centres Infodona.
Una altra de les actuacions que destina més d’un 92 per
cent del pressupost és la partida de serveis especialitzats, a
través de la qual es dóna suport a la xarxa de centres per a
les dones que sol·liciten atenció residencial.
Les línies per les quals s’interessa sa senyoria, destinades a potenciar l’accés de la dona la mercat de treball
assoliren fins al 88 per cent de l’execució, atenent tots els
projectes que complien els objectius i els requisits de les
convocatòries respectives.
La relació d’entitats sol·licitants i beneficiàries de cadascun dels programes configuren un elevat volum de documentació que, per raons d’operativitat, es posa a disposició de sa senyoria en les dependències de la Secretaria
General d’aquesta conselleria, per si li interessa consultarla.
De tal manera, podemos cifrar una ejecución presupuestaria global que supera el 96 por ciento, una vez finalizado
el procedimiento contable anual. Reseñar, que las líneas que
se han consolidado en este elevado grado de ejecución son
las destinadas a financiar programas de inserción para mujeres que han sufrido malos tratos, las que potencian el asociacionismo, los fines específicos del Plan de Igualdad de
Oportunidades, y la línea destinada a prestar asesoramiento
jurídico a través de los centros Indofodona.
Otra de las actuaciones que destina más de un 92 por
ciento de lo presupuestado, es la partida de servicios especializados, a través de la que se da soporte a la red de centros para las mujeres que solicitan atención residencial.
Las líneas por las que se interesa su señoría, destinadas
a potenciar el acceso de la mujer al mercado de trabajo alcanzaron hasta el 88 por ciento de la ejecución, atendiendo a todas los proyectos que cumplían los objetivos y requisitos de las convocatorias respectivas.
La relación de entidades solicitantes y beneficiarias de
cada uno de los programas configuran un elevado volumen de documentación, que por razones de operatividad,
se pone a disposición de su señoría en las dependencias de
la Secretaría General de esta conselleria, por si es de su
interés consultarla.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Pregunta número 4.651/01 al conseller de Benestar Social sobre la línia pressupostària de premis promoció
dona, que formula la diputada Consuelo Catalá Pérez,
del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140,
pàgina 19.887). Resposta del conseller RE 37.816.
Pregunta número 4.651/01 al conseller de Bienestar Social sobre la línea presupuestaria de Premios promoción mujer, que formula la diputada Consuelo Catalá
Pérez del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, página 19.887). Respuesta del conseller RE 37.816.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Els premis Isabel Ferrer, creats mitjançant Decret
28/1999 del govern valencià, s’instauren amb la finalitat
de reconèixer públicament les dones que -des dels àmbits
personal, laboral, social, institucional o cultural- es destaquen per rompre prejudicis o per la seua tasca a favor de
la igualtat entre dones i homes.
El premi, consistent en una escultura acreditativa, fou
concedit per unanimitat del jurat en la passada edició de
l’any 2001 a: Sra. Oreza Ashraf, Sra. Carmen Sarmineto i
Sra. Guillermina Medrano.
Los premios Isabel Ferrer, creados mediante decreto
28/1999 del Gobierno Valenciano, se instauran con la finalidad de reconocer públicamente a aquellas mujeres que
desde los ámbitos personal, laboral, social institucional o
cultural se destaquen por romper prejuicios o por su labor
a favor de la igualdad entre hombres y mujeres.
El premio, consistente en una escultura acreditativa,
fue concedido por unanimidad del jurado en la pasada edición del año 2001 a: Dª Oreza Ashraf. Dª Carmen Sarmiento y DªGuillermina Medrano.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Pregunta número 4.652/01 al conseller de Benestar Social sobre la línia pressupostària d’assessorament jurídic a les tres seus de la Direcció General de la Dona,
que formula la diputada Consuelo Catalá Pérez, del
GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.888). Resposta del conseller RE 37.816.
Pregunta número 4.652/01 al conseller de Bienestar Social sobre la línea presupuestaria de asesoramiento
jurídico en las tres sedes de la Dirección General de la
Mujer, que formula la diputada Consuelo Catalá Pérez
del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140,
página 19.888). Respuesta del conseller RE 37.816.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Generalitat Valenciana, en exercici de les seues
competències, ha establert la possibilitat de prestar as-
La Generalitat Valenciana, en ejercicio de sus competencias, ha establecido la posibilidad de prestar asistencia jurídi-
Pàg. 20.614
22.4.2002
Número 147
sistència jurídica gratuïta a les dones que ho sol·liciten en
els casos en què es tramiten procediments judicials per delictes o per faltes conseqüència de mals tractes. Per a fer
efectiu aquest dret reconegut en la Constitució Espanyola i
desplegat en la Llei 1/1996, d’assistència jurídica gratuïta,
es presta la cobertura corresponent als serveis d’advocat i
procurador, tot i que no són obligatoris en aquest tipus de
judicis.
Mitjançant la col·laboració amb els distints col·legis
professionals de la Comunitat Valenciana, s’ha articulat un
sistema d’atenció al qual es destinà un pressupost superior
a 1.400.000 pessetes durant l’exercici 2001. A més, les
oficines d’ajuda a les víctimes del delicte, els centres dona
24 hores i els centres Infodona reforcen el sistema d’assessorament jurídic general que es presta a les dones de la
nostra comunitat.
ca gratuita a las mujeres que lo soliciten en aquellos casos
que se tramiten procedimientos judiciales por delitos o faltas
consecuencia de malos tratos. Para hacer efectivo este derecho reconocido en la Constitución Española y desarrollado
en la ley 1/1996 de Asistencia Jurídica Gratuita, se presta la
cobertura correspondiente a los servicios de abogado y procurador, aún cuando no son obligatorios en este tipo de juicios.
Mediante la colaboración con los distintos colegios
profesionales de la Comunidad Valenciana se ha articulado un sistema de atención al que durante el ejercicio 2001
se destinó un presupuesto superior a 1.400.000 pesetas.
Además, refuerzan el sistema de asesoramiento jurídico
general que se presta a las mujeres de nuestra comunidad,
las oficinas de ayuda a las víctimas del delito, los centros
mujer 24 horas y los centros Infodona.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Pregunta número 4.653/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre la fallada al sistema de calefacció del tren Alcoi-Xàtiva, que formula el
diputat Joan Antoni Oltra Soler del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 140, pàgina
19.888). Resposta del conseller RE 37.822.
Pregunta número 4.653/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre el fallo en el sistema de calefacción del tren Alcoi-Xàtiva, que formula el
diputado Joan Antoni Oltra i Soler, del GP Esquerra
Unida del País Valencià (BOCV número 140, página
19.888). Respuesta del conseller RE 37.822.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
En primer lloc cal aclarir que el fet pel qual s’interessa sa
senyoria es va produir el dia 19 de novembre i no el 18, com
assenyala en la exposició de motius de la seua pregunta.
Segons ens informa RENFE, dins de la política de millora dels serveis que du a terme, els trens estan sotmesos
a contínues operacions de manteniment i no inicien viatge
si no estan en condicions.
En aquest cas, l’avaria es va produir durant el viatge,
prop ja de Montaverner; per la qual cosa, en arribar a Xàtiva, es va proposar als viatgers fer transbord a un altre
tren. Aquesta proposta fou rebutjada pels passatgers, que
varen optar per continuar fins València en el mateix tren.
En primer lugar hay que aclarar que el hecho por el que se
interesa su señoría se produjo el día 19 de noviembre y no el
18, como indica en la exposición de motivos de su pregunta.
Según nos informa RENFE, dentro de la política de
mejora de servicios que lleva a cabo, los trenes están sometidos a continuas operaciones de mantenimiento y no
inician viaje si no están en condiciones.
En este caso la avería se produjo durante el viaje, cerca
ya de Montaverner; por lo que al llegar a Xàtiva se propuso a los viajeros hacer transbordo a otro tren. Dicha propuesta fue rechazada por los pasajeros, que optaron por
continuar hasta Valencia en el mismo tren.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
José Ramón García Antón
El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes,
José Ramón García Antón
Pregunta número 4.656/01 al Consell sobre el pla per a
combatre la violència domèstica, que formula el diputat Joan Francesc Peris García, del Grup Mixt (BOCV
número 140, pàgina 19.890). Resposta del conseller de
Benestar Social RE 37.815.
Pregunta número 4.656/01 al Consell sobre el plan
para combatir la violencia doméstica, que formula el
diputado Joan Francesc Peris i García, del Grupo Mixto (BOCV número 140, página 19.890). Respuesta del
conseller de Bienestar Social RE 37.815.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
El pla d’acció urgent per a lluitar contra la violència,
que va aprovar el Govern Valencià, pretenia ser un instrument eficaç d’eradicació del gravíssim problema de la
violència de gènere, atallant des del seu origen les causes
que la motiven.
Des de febrer de 1998, en què entra en vigor, va prenent forma una vertadera política coordinada entre les diverses administracions i departaments implicats, que avui
El plan de acción urgente para luchar contra la violencia que aprobó el gobierno valenciano pretendía ser un
instrumento eficaz de erradicación del gravísimo problema de la violencia de género, atajando desde su origen las
causas que la motivan.
Desde febrero de 1998, en el que entra en vigor, va tomando cuerpo una verdadera política coordinada entre las diversas administraciones y departamentos implicados, que
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.615
podem declarar com una via de protecció basada en els
eixos fonamentals de sensibilització, prevenció i as sistència.
La incidència en els mitjans de comunicació realitzada
a través de campanyes divulgatives dirigides a la població
en general, han despertat una alta sensibilització i han
aconseguit trencar el cercle de la por en què moltes dones
víctimes de maltractaments es trobaven immerses. Al mateix temps, el seu entorn social més proper els ha ofert una
resposta positiva i un suport cap a la solució del problema,
principalment a través de la denúncia policial del maltractament. En aquest sentit, el logotip “No estàs sola” pot
ressenyar-se com una d’aquestes actuacions més emblemàtiques i de major incidència social.
En l’àmbit de la prevenció, el pla ha incidit especialment en la faceta educativa dels escolars amb el disseny
del taller “Educant en la concòrdia”, en què es reforcen els
valors d’igualtat i respecte. El resultat ens ofereix la participació de 1.809 alumnes en un total de 82 tallers realitzats.
Un altre resultat de gran valor el trobem en la resposta
directa oferta pels centres Dona 24 hores. Les estadístiques recollides per aquest recurs des de l’entrada en vigor
del pla ens ofereixen unes dades quantitativament significatives: un total de 8.242 dones ateses presencialment,
més de 89.000 cridades telefòniques, elaboració de 800 informes psicosocials i 945 acompanyaments indirectes.
Convé també destacar l’especial incidència que el pla
ha exercit en la formació especialitzada cap als professionals més directament implicats en aquest tema. Un total de
1.934 persones de l’àmbit sanitari, policial, judicial i de
serveis socials han pogut reciclar-se i aprofundir en aspectes específics d’aquest tipus de violència.
En definitiva, el pla ha suposat un pas immens en l’articulació de mesures per a combatre la violència domèstica i una via principal de lluita per a atallar-la i es fa imprescindible mantenir els seus èxits i mamprendre majors
objectius. Per a això, seguint aquesta via, el govern valencià va aprovar al gener d’enguany el nou pla de mesures
per a combatre la violència que articula noves estratègies
des dels resultats obtinguts.
hoy podemos declarar como una vía de protección basada en
los ejes fundamentales de sensibilización, prevención y asistencia.
La incidencia en los medios de comunicación realizada
a través de campañas divulgativas dirigidas a la población
en general han despertado una alta sensibilización, consiguiendo romper el círculo del miedo en el que muchas
mujeres víctimas de maltratos se encontraban inmersas. Al
mismo tiempo, su entorno social más próximo les ha ofrecido una respuesta positiva y un apoyo hacia la solución
del problema, principalmente a través de la denuncia policial del maltrato. En este sentido, el logotipo “No estás
sola” puede reseñarse como una de estas actuaciones más
emblemáticas y de mayor incidencia social.
En el ámbito de la prevención, el plan ha incidido especialmente en la faceta educativa de los escolares con el diseño del
taller “Educando en la concordia”, en el que se refuerzan los
valores de igualdad y respeto. El resultado nos ofrece la participación de 1.809 alumnos en un total de 82 talleres realizados.
Otro resultado de gran valor lo encontramos en la respuesta directa ofrecida por los centros Dona 24 hores. Las estadísticas recogidas por este recurso desde la entrada en vigor
del plan nos ofrecen unos datos cuantitativamente significativos: un total de 8.242 mujeres atendidas presencialmente,
más de 89.000 llamadas telefónicas, elaboración de 800 informes psicosociales y 945 acompañamientos indirectos.
Conviene también destacar la especial incidencia que el
plan ha ejercido en la formación especializada hacia los
profesionales más directamente implicados en este tema.
Un total de 1.934 personas del ámbito sanitario, policial, judicial y de servicios sociales han podido reciclarse y profundizar en aspectos específicos de este tipo de violencia.
En definitiva, el plan ha supuesto un paso inmenso en
la articulación de medidas para combatir la violencia
doméstica y una vía principal de lucha para atajarla y se
hace imprescindible mantener sus éxitos y emprender mayores objetivos. Por ello, siguiendo esta vía, el gobierno
valenciano aprobó en enero de este año el nuevo plan de
medidas para combatir la violencia que articula nuevas estrategias de los resultados obtenidos.
València, 12 de març de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Pregunta número 4.657/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre les declaracions
d’interès comunitari fetes en els últims anys a les comarques castellonenques, que formula el diputat Daniel Gozalbo Bellés del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.890). Resposta del conseller RE 37.822.
Pregunta número 4.657/01 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre las declaraciones
de interés comunitario hechas en los últimos años en
las comarcas castellonenses, que formula el diputado
Daniel Gozalbo Bellés del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, página 19.890). Respuesta del
conseller RE 37.822.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La informació sol·licitada sobre declaracions d’interès
comunitari a la província de Castelló, de les quals hi ha
141 des de 1995 fins a l’any 2001, es troba publicada en
ell Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
La información solicitada sobre declaraciones de interés comunitario en la provincia de Castellón, de las que
hay 141 desde 1995 hasta el año 2001, se encuentra publicada en el Diario Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
José Ramón García Antón
El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes,
José Ramón García Antón
Pàg. 20.616
22.4.2002
Número 147
Pregunta número 4.658/01 al conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports sobre les actuacions per
a doblar la via fèrria del tram Castelló- abaixador de
les Palmeres, que formula el diputat Daniel Gozalbo
Bellés del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, pàgina 19.891). Resposta del conseller RE 37.822.
Pregunta número 4.658/01 al conseller de Obras Públicas,
Urbanismo y Transportes sobre las actuaciones para doblar la vía férrea del tramo Castellón-apeadero de les Palmeres, que formula el diputado Daniel Gozalbo Bellés del
GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página
19.891). Respuesta del conseller RE 37.822.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La comissió de seguiment del conveni al qual fa referència
sa senyoria es va crear després de la firma del conveni i s’ha
reunit periòdicament des de la seua constitució.
Les funcions de la comissió són les especificades en la
clàusula desena del conveni, i per tant, no ha tingut participació en la designació de l’adjudicatari de l’actuació
artística que s’assenyala en la pregunta.
La comisión de seguimiento del convenio al que hace referencia su señoría se creó después de la firma del convenio y se
ha reunido periódicamente desde su constitución.
Las funciones de la comisión son las especificadas en
la cláusula décima del convenio, y por lo tanto, no ha tenido participación en la designación del adjudicatario de la
actuación artística que se señala en la pregunta.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
José Ramón García Antón
El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes,
José Ramón García Antón
Pregunta número 1/02 al conseller d’Obres Públiques,
Urbanisme i Transports sobre la millora de la línia ferroviària Xàtiva-Alcoi, que formula el diputat Joan
Francesc Peris García, del Grup Mixt (BOCV número
140, pàgina 19.894). Resposta del conseller RE 37.822.
Pregunta número 1/02 al conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes sobre la mejora de la línea ferroviaria Xàtiva-Alcoy, que formula el diputado Joan Francesc Peris i García del Grupo Mixto (BOCV número 140,
página 19.894). Respuesta del conseller RE 37.822.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Cal destacar com actuacions de millora de la infraestructura de la línia XàtivaAlcoi, la renovació integral de
via que s’ha realitzat en el tram entre Ontinyent i Agres.
La Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports també ha realitzat un estudi per a determinar les
millors solucions per a fer viable aquesta línia, per a
l’execució conjunta amb el Ministeri de Foment. Així, la
conselleria està redactant el projecte de variant de Benigànim, i que té una dotació pressupostària durant el
2002 de 486.820 ¤. Quant al Ministeri de Foment, els
seus pressupostos per al 2002 arrepleguen una assignació
pressupostària de tres milions d’euros per a actuacions
de modernització en la dita línia.
Finalment, i respecte a la possibilitat d’electrificar la línia, de moment no es considera necessària aquesta actuació, perquè els estudis realitzats per la conselleria sobre el
material mòbil mostren que el material de tracció dièsel
pot oferir unes excel·lents condicions de servei.
Hay que destacar como actuaciones de mejora de la infraestructura de la línea Xàtiva-Alcoy, la renovación integral de vía que se ha realizado en el tramo entre Onteniente y Agres. La Conselleria de Obras Públicas, Urbanismo
y Transportes también ha realizado un estudio para determinar las mejores soluciones para hacer viable esta línea,
para la ejecución conjunta con el Ministerio de Fomento.
Así, la conselleria está redactando el proyecto de variante
de Benigànim y que tiene una dotación presupuestaria durante el 2002 de 486.820 ¤. En cuanto al Ministerio de Fomento, sus presupuestos para el 2002 recogen una asignación presupuestaria de tres millones de euros para
actuaciones de modernización en dicha línea.
Finalmente y respecto a la posibilidad de electrificar la
línea, de momento no se considera necesaria esta actuación
porque los estudios realizados por la conselleria sobre el
material móvil muestran que el material de tracción diésel
puede ofrecer unas excelentes condiciones de servicio.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
José Ramón García Antón
El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes,
José Ramón García Antón
Pregunta número 2/02 al Consell sobre l’increment del
peatge de les autopistes, que formula el diputat Joan
Francesc Peris García, del Grup Mixt (BOCV número
140, pàgina 19.894). Resposta del conseller d’Obres
Públiques, Urbanisme i Transports RE 37.821.
Pregunta número 2/02 al conseller d’Obres Públiques,
Urbanisme i Transports sobre el incremento del peaje
de las autopistas, que formula el diputado Joan Francesc Peris i García del Grupo Mixto (BOCV número
140, página 19.894). Respuesta del conseller RE 37.821.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
En els darrers anys s’ha efectuat una política de rebaixar el peatge de les autopistes que ha beneficiats els usuaris i que ha suposat un fort increment del seu us.
En los últimos años se ha efectuado una política de rebajar el peaje de las autopistas que ha beneficiado a los
usuarios y que ha supuesto un fuerte incremento de su uso.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.617
Així, de l’any 1996 a l’any 2000, el trànsit total de la
autopista A-7 va créixer un 57% en el tram TarragonaValència, un 71% en el tram València-Alacant.
A pesar de l’augment de l’IVA imposat per la Unió Europea (en 9 punts, no del 13% con diu sa senyoria), les tarifes de la A-7 són ara en termes reals, un 37% més barates per a vehicles lleugers i un 48% per a pesants, que en
l’any 1996.
Así, del año 1996 al año 2000, el tráfico total de la autopista A-7 creció un 57% en el tramo Tarragona-Valencia, un 71% en el tramo Valencia-Alicante.
A pesar del aumento del IVA impuesto por la Unión
Europea (en 9 puntos, no del 13% como dice su señoría),
las tarifas de la A-7 son ahora en términos reales un 37%
más baratas para vehículos ligeros y un 48% para pesados,
que en el año 1996.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
José Ramón García Antón
El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes,
José Ramón García Antón
Pregunta número 5/02 al conseller de Medi Ambient
sobre uns abocaments de residus de marbre al marjal
de Tavernes de la Valldigna, que formula el diputat
Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida del
País Valencià (BOCV número 140, pàgina 19.895). Resposta del conseller RE 37.819.
Pregunta número 5/02 al conseller de Medio Ambiente
sobre unos vertidos de residuos de mármol en el marjal
de Tavernes de la Valldigna, que formula el diputado
Joan Antoni Oltra Soler del GP Esquerra Unida del
País Valencià (BOCV número 140, página 19.895). Respuesta del conseller RE 37.819.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Aquesta conselleria ha estat en tot moment informada,
a través dels seus serveis territorials, dels abocaments al
marjal de Tavernes de la Valldigna.
Tots els informes i les denúncies s’han anat lliurant a la
Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana i també als coneixedors competents dels assumptes en qüestió.
Esta conselleria ha estado en todo momento informada,
a través de sus servicios territoriales, de los vertidos en el
marjal de Tavernes de la Valldigna.
Todos los informes y denuncias se han ido entregando
a la Fiscalía del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, así como a los competentes conocedores de los asuntos en cuestión.
València, 13 de març de 2002
El conseller de Medi Ambient,
Fernando Modrego Caballero
Valencia, 13 de marzo de 2002
El conseller de Medio Ambiente,
Fernando Modrego Caballero
Pregunta 21/02 i 22/02 al conseller d’Innovació i Competitivitat sobre la remodelació de la zona comercial de
l’avinguda Jaume I a Altea, que formula el diputat
José Pérez Grau del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.896). Resposta del conseller RE 37.823.
Preguntas número 21/02 y 22/02 al conseller de Innovación y Competitividad sobre la remodelación de la
zona comercial de la avenida Jaume I en Altea, que
formula el diputado José Pérez Grau del GP SocialistaProgressistes (BOCV número 140, página 19.896). Respuesta del conseller RE 37.823.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La contribució de la Conselleria d’Innovació i Competitivitat al finançament parcial de les obres de remodelació
de dues zones comercials a Altea i la Vila Joiosa és el resultat de la concessió d’ambdues ajudes a la modernització del comerç interior per a l’any 2001, regulades per ordre de 21 de desembre de 2000 de l’aleshores Conselleria
d’Indústria i Comerç.
Ambdós ajuntaments van presentar les respectives
sol·licituds a l’empara de les condicions fixades en l’article 23, apartat f, de l’esmentada ordre. Com que ambdues
hi complien els requisits fixats, les subvencions es van
aprovar d’ofici.
La diferència entre allò concedit i el cost final de les
obres corre a compte de l’ajuntament que proposa.
Les obres haurien de finalitzar i estar justificades dins
d’aquest mateix any 2002.
La contribución de la Conselleria de Innovación y
Competitividad a la financiación parcial de las obras de
remodelación de dos zonas comerciales en Altea y Villajoyosa es el resultado de la concesión de sendas ayudas a la
modernización del comercio interior para el año 2001, reguladas por orden de 21 de diciembre de 2000 de la entonces Conselleria de Industria y Comercio.
Ambos ayuntamientos presentaron sus respectivas solicitudes al amparo de las condiciones fijadas en el artículo
23, apartado f, de la citada orden. Como ambas cumplían
los requisitos allí fijados, las subvenciones se aprobaron
de oficio.
La diferencia entre lo concedido y el coste final de las
obras corre de cuenta del ayuntamiento proponente.
Las obras deberían finalizar y estar justificadas dentro
de este mismo año 2002.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller d’Innovació i Competitivitat,
Fernando Castelló Boronat
El conseller de Innovación y Competitividad,
Fernando V. Castelló Boronat
Pàg. 20.618
22.4.2002
Número 147
Pregunta número 24/02 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre demandants inscrits en la clau
43, que formula el diputat Antonio Torres Salvador del
GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.897). Resposta del conseller RE 37.797.
Pregunta número 24/02 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre demandantes inscritos en la clave 43, que formula el diputado Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, página 19.897). Respuesta del conseller RE 37.797.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
El procés d’implantació del nou sistema d’informació
del SERVOF, denominat Sistema d’Intercanvi dels Serveis
Públics d’Ocupació (SISPO), en fase d’implantació coordinada amb l’estat i les comunitats autònomes, dificulta
que la base de dades de demandants del SERVOF funcione de manera autònoma pel que fa a la base de dades de
l’INEM. D’aquesta base de dades de l’INEM procedeixen
les dades corresponents a l’actualització de la informació
dels demandants, i especialment la informació de situacions administratives però amb un lleuger desfasament
temporal pel que fa a la base de dades del SERVOF.
El proceso de implantación del nuevo sistema de información del SERVEF, denominado Sistema de Intercambio de
los Servicios Públicos de Empleo (SISPE), en fase de implantación coordinada con el estado y las comunidades autónomas, dificulta que la base de datos de demandantes del
SERVEF funcione de manera autónoma con respecto a la
base de datos del INEM. De esta base de datos del INEM
proceden los datos correspondientes a la actualización de la
información de los demandantes, y especialmente la información de situaciones administrativas, pero con un ligero desfase temporal en relación con la base de datos del SERVEF.
València, 11 de març de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Preguntes número 25/02 a 27/02 al conseller de Benestar Social sobre actuacions de l’Observatori Valencià
sobre Drogodependències, que formula el diputat Antonio Torres Salvador, del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgines 19.897 i 19.898). Resposta
del conseller RE 37.816.
Preguntas número 25/02 a 27/02 al conseller de Bienestar Social sobre actuaciones del Observatorio Valenciano sobre Drogodependencias, que formula el diputado
Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, páginas 19.897 y 19.898). Respuesta del conseller RE 37.816.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Actualment, des de la Conselleria de Benestar Social
s’està recopilant la informació necessària sobre l’evolució
del Pla autonòmic sobre drogodependències i altres trastorns addictius (1999-2002), per tal que els membres de
l’Observatori Valencià sobre Drogodependències n’inicien
l’avaluació.
Pel que fa a les actuacions per a millorar l’assistència de
les persones drogodependents a la ciutat de València, durant
el primer trimestre de l’any 2001 es va establir un ampli paquet d’actuacions en què col·laboraven estretament les conselleries de Benestar Social i de Sanitat, la Delegació del Govern i l’ajuntament. L’observatori es va crear amb
posterioritat, mitjançant el Decret del govern valencià
110/2001, de 12 de juny, per la qual cosa no va ser possible
sol·licitar-ne l’assistència tècnica, atès que les mesures adoptades es van iniciar abans de la constitució de l’observatori.
En resposta a les qüestions referents a les sessions de
les comissions interdepartamental i executiva sobre drogodependències, des de la modificació de la dependència
orgànica i funcional corresponent, no han fet cap reunió.
En la actualidad, desde la Conselleria de Bienestar Social se está recopilando la información precisa sobre la
evolución del Plan autonómico sobre drogodependencias y
otros trastornos adictivos (1999-2002), al objeto de que
los miembros del observatorio valenciano sobre drogodependencias inicien la evaluación del mismo.
En relación con las actuaciones para mejorar la asistencia
de las personas drogodependientes en la ciudad de Valencia,
se estableció en el primer trimestre del año 2001 un amplio
paquete de actuaciones en las que colaboraban estrechamente
las consellerias de Bienestar Social, Sanidad, la Delegación
de Gobierno y el ayuntamiento. El observatorio fue creado
con posterioridad, mediante decreto del Gobierno Valenciano
110/2001 de 12 de junio, por lo que no fue posible solicitar
su asistencia técnica, dado que las medidas adoptadas fueron
iniciadas antes de su constitución.
Contestando a las cuestiones referentes a las sesiones de
las comisiones interdepartamental y ejecutiva sobre drogodependencias, desde la modificación de su dependencia
orgánica y funcional no han celebrado reunión alguna.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Pregunta número 28/02 al conseller de Benestar Social
sobre el conveni de col·laboració amb l’Associació del
Secretariat General Gitano, que formula el diputat Antonio Torres Salvador, del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.899). Resposta del conseller RE 37.816.
Pregunta número 28/02 al conseller de Bienestar Social
sobre el convenio de colaboración con la Asociación del
Secretariado General Gitano, que formula el diputado
Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.899). Respuesta del
conseller RE 37.816.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.619
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
El govern valencià va aprovar en la reunió del 30 d’octubre de 2001 un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació, mitjançant el Servei Valencià d’Ocupació i Formació (SERVOF) i l’entitat
Associació del Secretariat General Gitano. Si bé a la Conselleria de Benestar Social competeixen actuacions d’integració social de determinats col·lectius amb majors problemes d’inserció, en aquest cas, s’ha optat per articular
un mecanisme que facilite la igualtat d’oportunitats de la
comunitat gitana, per a la qual cosa s’ha incidit en els aspectes de qualificació laboral i accés a l’ocupació establerts de manera usual per a la població en general.
Per això, la col·laboració prevista incideix sobretot en
matèries de formació professional ocupacional, orientació
laboral, acompanyament en l’accés a l’ocupació i accions
de sensibilització dirigides a empresaris; la Conselleria de
Benestar Social no és el departament del govern valencià
que té assignades aquestes competències.
El Gobierno Valenciano aprobó en su reunión de 30 de
octubre de 2001 un convenio de colaboración entre la
Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo, a través del
Servicio Valenciano de Empleo y Formación (SERVEF) y
la entidad Asociación del Secretariado General Gitano. Si
bien, a la Conselleria de Bienestar Social competen actuaciones de integración social de determinados colectivos
con mayores problemas de inserción, en este caso, se ha
optado por articular un mecanismo que facilite la igualdad
de oportunidades de la comunidad gitana, incidiendo en
los aspectos de cualificación laboral y acceso al empleo
establecidos de manera usual para la población en general.
Por ello, la colaboración prevista incide sobre todo en materias de formación profesional ocupacional, orientación laboral, acompañamiento en el acceso al empleo y acciones de
sensibilización dirigidas a empresarios, en las que la Conselleria de Bienestar Social no es el departamento del Gobierno
Valenciano que tiene asignadas estas competencias.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Pregunta número 29/02 al conseller de Benestar Social
sobre la subvenció concedida a l’Associació de Jubilats
i Pensionistes de la Comunitat Valenciana Sant Vicent,
que formula el diputat Antonio Torres Salvador, del
GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.899). Resposta del conseller RE 37.816.
Pregunta número 29/02 al conseller de Bienestar Social
sobre la subvención concedida a la Asociación de Jubilados y Pensionistas de la Comunidad Valenciana San
Vicente, que formula el diputado Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, página 19.899). Respuesta del conseller RE 37.816.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
L’entitat denominada Associació de Jubilats i Pensionistes de la Comunitat Valenciana Sant Vicent ha rebut
una subvenció, per un total de 4.343.127 pessetes, per a
realitzar un programa de convivència intergeneracional
destinat a la tercera edat, acollint-se a l’ordre de 18 de desembre de 2000, per a la qual es regulen i es convoquen
ajudes en matèria de serveis socials per a l’exercici 2001.
La entidad denominada Asociación de Jubilados y Pensionistas de la Comunidad Valenciana San Vicente ha recibido una subvención, por un total de 4.343.127 pesetas,
para realizar un programa de convivencia intergeneracional
destinado a la tercera edad, acogiéndose a la orden de 18 de
diciembre de 2000, por la que se regulan y convocan ayudas en materia de servicios sociales para el ejercicio 2001.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Preguntes número 30/02 a 40/02 al conseller de Benestar Social sobre línies pressupostàries de la Direcció
General de la Família, Menor i Adopcions, que formula el diputat Antonio Torres Salvador, del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgines 19.900 a
19.904). Resposta del conseller RE 37.816.
Preguntas número 30/02 a 42/02 al conseller de Bienestar Social sobre líneas presupuestarias de la Dirección
General de la Familia, Menor y Adopciones, que formula el diputado Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, páginas
19.900 a 19.904). Respuesta del conseller RE 37.816.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
L’execució de les diferents línies pressupostàries sol·licitades ha contribuït a iniciar la política general que des
de la Generalitat Valenciana que s’articularà a partir d’ara,
mitjançant el recentment aprovat Pla integral de la família
i la infantesa.
Pel que fa a la informació sol·licitada referida al nombre d’entitats que han rebut algun tipus de subvenció a càrrec de les dotacions pressupostàries de cada línia, queda a
La ejecución de las distintas líneas presupuestarias solicitadas ha contribuido a iniciar la política general que
desde la Generalitat Valenciana se articulara a partir de
ahora, mediante el recientemente aprobado Plan integral
de la familia y la infancia.
Con respecto a la información solicitada referida al número de entidades que han recibido algún tipo de subvención
con cargo a las dotaciones presupuestarias de cada línea, que-
Pàg. 20.620
22.4.2002
Número 147
la vostra disposició la documentació corresponent en les
dependències de la Secretaria General d’aquesta conselleria a causa de l’extens detall d’aquesta informació.
Quant a les actuacions que es duen a terme a favor de
garantir l’adaptació dels infants adoptats, s’han fet durant
l’any 2001 un total de 891 informes de seguiment per part
de 10 entitats de mediació internacional acreditades. Tots
aquests informes, els fan per escric treballadors socials o
psicòlegs, o tots dos, i s’incorporen a l’expedient d’adopció, sense que en cap no s’haja detectat falta d’idoneïtat
entre el menor i els pares adoptius.
da a su disposición la documentación correspondiente en las
dependencias de la Secretaría General de esta conselleria debido al extenso detalle de la misma.
En cuanto a las actuaciones que se llevan a cabo a favor de
garantizar la adaptación de los niños y niñas adoptados, se han
realizado durante el pasado año 2001 un total de 891 informes
de seguimiento por 10 entidades de mediación internacional
acreditadas. Todos estos informes se realizan por escrito de trabajador social y/o psicólogo y se incorporan al expediente de
adopción, sin que en ninguno de ellos se haya detectado falta
de idoneidad entre el menor y sus padres adoptivos.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Preguntes número 43/02 i 44/02 al conseller de Benestar Social sobre les ajudes rebudes per l’entitat Tyrius,
que formula el diputat Antonio Torres Salvador, del
GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgines 19.904 i 19.905). Resposta del conseller RE 37.816.
Preguntas número 43/02 y 44/02 al conseller de Bienestar Social sobre ayudas recibidas por la entidad Tyrius,
que formula el diputado Antonio Torres Salvador del
GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, páginas 19.904 y 19.905). Respuesta del conseller RE 37.816.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
L’entitat Tyrius, inscrita en el Registre d’Entitats i Centres de Serveis Socials amb el número 1.052 des de gener
de 1995, col·labora habitualment amb la Conselleria de
Benestar Social en l’impuls d’actuacions de caràcter social, destinades principalment a la dona i a la família.
Pel que fa a l’exercici 2001, aqueixa entitat ha sol·licitat ajuda de subvenció econòmica per a la realització de
diferents programes en el marc de les diferents ordres de
convocatòria. Els projectes aprovats desenvolupen actuacions d’atenció als col·lectius protegits per la conselleria
com ara la dona, les persones grans o la família en conjunt
i els supervisen diferents direccions generals d’aquesta
conselleria.
Concretament, durant l’exercici pressupostari requerit,
es van concedir un total de 7.481.000 pessetes per a fer
activitats que promouen directament la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Aquesta és una de les finalitats
bàsiques de l’entitat esmentada, que es caracteritza per
impulsar la col·laboració amb les diferents administracions públiques per a millorar la qualitat de vida de les dones de la nostra comunitat.
Des de la Direcció General de la Família, Menor i
Adopcions s’hi han concedit 8.694.360 pessetes per a fer
un programa d’atenció i formació familiar, mentre que des
de la de Serveis Socials s’hi han concedit 6.027.503 pessetes.
La entidad Tyrius, inscrita en el registro de entidades y
centros de servicios sociales con el nº 1.052 desde enero
de 1995, colabora habitualmente con la Conselleria de
Bienestar Social en el impulso de actuaciones de carácter
social, destinadas principalmente a la mujer y a la familia.
Por lo que respecta al ejercicio 2001, dicha entidad ha
solicitado ayuda de subvención económica para la realización de distintos programas en el marco de las distintas órdenes de convocatoria. Los proyectos aprobados desarrollan actuaciones de atención a los colectivos protegidos
por la conselleria como son la mujer, los mayores o la familia en su conjunto y son supervisados por distintas direcciones generales de esta conselleria.
Concretamente, durante el ejercicio presupuestario requerido, se concedieron un total de 7.481.000 pesetas para
realizar actividades que promueven directamente la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres. Esta es
una de las finalidades básicas de la entidad mencionada,
que se caracteriza por impulsar la colaboración con las
distintas administraciones públicas para mejorar la calidad
de vida de las mujeres de nuestra comunidad.
Desde la Dirección General de la Familia, Menor y
Adopciones se han concedido 8.694.360 pesetas para realizar un programa de atención y formación familiar, mientras que desde la de servicios sociales se han concedido
otros 6.027.503 pesetas.
València, 12 de març de 2002
Valencia, 12 de marzo de 2002
El conseller de Benestar Social,
Rafael Blasco Castany
El conseller de Bienestar Social,
Rafael Blasco Castany
Pregunta número 46/02 al conseller de Medi Ambient
sobre els albergs Zamorano i Garrido construïts al terme municipal d’Agres, que formula el diputat Josep
Albert Mestre Moltó, del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.906). Resposta del conseller RE 37.819.
Pregunta número 46/02 al conseller de Medio Ambiente sobre los albergues Zamorano y Garrido construidos
en el término municipal de Agres, que formula el diputado Josep Albert Mestre Moltó del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.906). Respuesta del conseller RE 37.819.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.621
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
En aquests moments s’estan ultimant les adaptacions
per a l’accessibilitat de minusvàlids als refugis per què
s’interessa el diputat.
Una vegada acaben aquestes obres, els refugis s’obriran immediatament al públic, cosa prevista per al final
d’aquest mes.
En estos momentos se están ultimando las adaptaciones
para la accesibilidad de minusválidos a los refugios por
los que se interesa el diputado.
Una vez terminen estas obras se producirá de inmediato su apertura al público, que está previsto sea a finales
del presente mes.
València, 13 de març de 2002
Valencia, 13 de marzo de 2002
El conseller de Medi Ambient,
Fernando Modrego Caballero
El conseller de Medio Ambiente,
Fernando Modrego Caballero
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Per tal de donar compliment al que estableixen els articles 91.1 i 151 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes les respostes trameses pel
Consell a les preguntes corresponents, per a les quals s’ha
sol·licitat resposta per escrit.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
91.1 y 151 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, las respuestas remitidas
por el Consell a las preguntas correspondientes, para las
que se ha solicitado respuesta por escrito.
— Respostes a les preguntes números 4.563/01,
4.570/01, 4.572/01 a 4.579/01, 4.602/01 a 4.605/01 i
4.655/01.
— Respuestas a las preguntas números 4.563/01,
4.570/01, 4.572/01 a 4.579/01, 4.602/01 a 4.605/01 y
4.655/01.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 25 de març de 2002
Palau de les Corts Valencianes
Valencia, 25 de marzo de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
Pregunta número 4.563/01 al Consell sobre els convenis
de col·laboració signats amb ajuntaments a l’empara
de la Llei 3/98 de turisme, que formula el diputat Francesc Colomer i Sánchez, del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.848). Resposta del vicepresident primer RE 37.963.
Pregunta número 4.563/01 al Consell sobre los convenios de colaboración firmados con ayuntamientos al
amparo de la ley 3/98 de Turismo, que formula el diputado Francesc Colomer i Sánchez del GP SocialistaProgressistes (BOCV número 140, página 19.848). Respuesta del vicepresidente primero RE 37.963.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La relació detallada dels convenis de col·laboració
subscrits amb els municipis de la Comunitat Valenciana,
d’acord amb la Llei 3/98, de turisme, durant l’any 2001 és
la següent:
• Convenis per a la competitivitat i comunicació: municipis d’Alacant i Dénia.
• Convenis per a l’adaptació dels municipis turístics –
pla millor.
La relación detallada de los convenios de colaboración
suscritos con los municipios de la Comunidad Valenciana,
de acuerdo con la ley 3/98, de Turismo, durante el año
2001, es la siguiente:
Pla detalls
municipis
Anna
Bellreguard
Cheste
Elche
Guardamar del Segura
Montán
Sant Mateu
Tavernes de la Valldigna
Toga (2 proyectos)
Xeraco
Plan detalles
municipios
Anna
Bellreguard
Cheste
Elche
Guardamar del Segura
Montán
Sant Mateu
Tavernes de la Valldigna
Toga (2 proyectos)
Xeraco
Pla imatge
municipis
Chilches
Gandia (2001-2002)
Teulada
Moncofa
• Convenios para la competitividad y comunicación: municipios
Alicante y Dénia.
• Convenios para la adaptación de los municipios turísticos-plan
mejor.
Plan imagen
municipios
Chilches
Gandia (2001-2002)
Teulada
Moncofa
Pàg. 20.622
22.4.2002
Número 147
• Convenis per a la compensació financera.
• Convenios para la compensación financiera.
Municipios
Aigües
Albaida
Alcalá de Xivert
Alicante
Altea
Anna
Bellreguard
Benicasim
Benidorm
Benisanó
Benissa
Bicorp
Bocairent
Calpe
Callosa d’En Sarrià
Canet d’En Berenguer
Caudiel
Cheste
Chilches
Cocentaina
Cullera
Dénia
El Campello
Elche
Enguera
Finestrat
Gandia
Guardamar del Segura
L’Eliana
Municipios
Aigües
Albaida
Alcalá de Xivert
Alicante
Altea
Anna
Bellreguard
Benicasim
Benidorm
Benisanó
Benissa
Bicorp
Bocairent
Calpe
Callosa d’En Sarrià
Canet d’En Berenguer
Caudiel
Cheste
Chilches
Cocentaina
Cullera
Dénia
El Campello
Elche
Enguera
Finestrat
Gandia
Guardamar del Segura
L’Eliana
Villajoyosa
Manises
Miramar
Moncofa
Montán
Morella
Oliva
Ontinyent
Orihuela
Oropesa del Mar
Peñíscola
Pilar de la Horadada
Piles
Polop de la Marina
Sagunto
Sant Mateu
Santa Pola
Segorbe
Sot de Ferrer
Sueca
Tavernes de la Valldigna
Teulada
Titaguas
Torreblanca
Torrevieja
Valencia
Villahermosa del Río
Jávea
Xàtiva
Villajoyosa
Manises
Miramar
Moncofa
Montán
Morella
Oliva
Ontinyent
Orihuela
Oropesa del Mar
Peñíscola
Pilar de la Horadada
Piles
Polop de la Marina
Sagunto
Sant Mateu
Santa Pola
Segorbe
Sot de Ferrer
Sueca
Tavernes de la Valldigna
Teulada
Titaguas
Torreblanca
Torrevieja
Valencia
Villahermosa del Río
Jávea
Xàtiva
D’altra banda, la quantia econòmica assignada per a
l’any 2002 derivada de la subscripció de convenis és de
4.869.319,26 ¤ (810.186.554 PTA).
Por otra parte, la cantidad económica asignada para el
año 2002 derivada de la suscripción de convenios es de
4.869.319’26 EUR (810.186.554 PTA).
Els municipis que fins a la data compten amb la declaració definitiva com a municipi turístic de la Comunitat
Valenciana són els relacionats en els decrets del govern
valencià 72/2000, de 22 de maig, i 184/2000, de 22 de desembre, respectivament.
Resulta materialment impossible detallar-li per municipis en una resposta totes les inversions que ha realitzat la
Generalitat Valenciana als municipis de la nostra comunitat durant els passats anys 2000 i 2001. Pregue a sa senyoria que especifique o identifique la conselleria o el departament encarregat de realitzar directament les inversions
per les quals s’interessa.
Los municipios que hasta la fecha cuentan con la declaración definitiva como “Municipio Turístico” de la Comunidad Valenciana, son los relacionados en los decretos
del Gobierno Valenciano 72/2000 de 22 de mayo y
184/2000 de 22 de diciembre, respectivamente.
Resulta materialmente imposible detallarle por municipios en una respuesta todas las inversiones que ha realizado la Generalitat Valenciana en los municipios de nuestra
comunidad durante los pasados años 2000 y 2001. Ruego
que su señoría especifique o identifique la conselleria o
departamento encargado de realizar directamente aquellas
inversiones por las que está interesado.
València, 5 de març de 2002
Valencia, 5 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pregunta número 4.570/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte Vila València a la localitat nicaragüenca de Jinotega, que formula el diputat Eduardo Vicente Navarro, del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.853). Resposta del vicepresident primer RE 37.962.
Pregunta número 4.570/01 al vicepresidente primero
del Consell sobre el proyecto Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega, que formula el diputado
Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.853). Respuesta del
vicepresidente primero RE 37.962.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.623
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Generalitat Valenciana no ha finançant la realització
del projecte Vila València a Nicaragua.
La Generalitat Valenciana no ha financiado la realización del proyecto “Villa Valencia” en Nicaragua.
València, 6 de març de 2002
Valencia, 6 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pregunta número 4.572/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte Vila València a la localitat nicaragüenca de Jinotega, que formula el diputat Eduardo Vicente Navarro, del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.853). Resposta del vicepresident primer RE 37.962.
Pregunta número 4.572/01 al vicepresidente primero
del Consell sobre el proyecto Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega, que formula el diputado
Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.853). Respuesta del
vicepresidente primero RE 37.962.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
A través de la Generalitat Valenciana, cap entitat, institució o contrapart ha rebut cap quantitat per a la realització del projecte Vila València a la localitat nicaragüenca
de Jinotega.
A través de la Generalitat Valenciana, ninguna entidad,
institución o contraparte ha percibido cantidad alguna para
la realización del proyecto “Villa Valencia” en la localidad
nicaragüense de Jinotega.
València, 6 de març de 2002
Valencia, 6 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pregunta número 4.573/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte Vila València a la localitat nicaragüenca de Jinotega, que formula el diputat Eduardo Vicente Navarro, del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.853). Resposta del vicepresident primer RE 37.962.
Pregunta número 4.573/01 al vicepresidente primero
del Consell sobre el proyecto Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega, que formula el diputado
Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.853). Respuesta del
vicepresidente primero RE 37.962.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Atès que la Generalitat Valenciana no finançà la realització del projecte Vila València, no adquirí cap mitjà material o tècnic per a construir-lo.
Dado que por parte de la Generalitat Valenciana no se financió la realización del proyecto “Villa Valencia”, no se adquirió
medio material o técnico alguno para la construcción del mismo.
València, 6 de març de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Valencia, 6 de marzo de 2002
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pregunta número 4.574/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte Vila València a la localitat nicaragüenca de Jinotega, que formula el diputat Eduardo Vicente Navarro, del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.854). Resposta del vicepresident primer RE 37.962.
Pregunta número 4.574/01 al vicepresidente primero
del Consell sobre el proyecto Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega, que formula el diputado
Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.854). Respuesta del
vicepresidente primero RE 37.962.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, que depèn orgànicament de Presidència de la Generalitat Valenciana, no ha aportat cap quantia a l’esmentat
projecte Vila València. Per tant, no n’és de la seua competència l’avaluació i el resultat.
La Dirección General de Cooperación al Desarrollo dependiente orgánicamente de Presidencia de la Generalitat
Valenciana, no ha aportado cuantía alguna al citado proyecto “Villa Valencia”, no siendo, por lo tanto, de su competencia, la evaluación del mismo y su resultado.
València, 6 de març de 2002
Valencia, 6 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pàg. 20.624
22.4.2002
Número 147
Pregunta número 4.575/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte de Villa València a la localitat
nicaragüenca de Jinotega, que formula el diputat
Eduardo Vicente Navarro, del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.854). Resposta
del vicepresident primer RE 37.962.
Pregunta número 4.575/01 al vicepresidente primero
del Consell sobre el proyecto Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega, que formula el diputado
Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.854). Respuesta del
vicepresidente primero RE 37.962.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Al Consell de la Generalitat Valenciana no se li va comunicar quan era el moment, el procés d’assignació dels
habitatges de Villa València, atès que no havia intervingut
en el finançament d’aquest projecte, a la localitat nicaragüenca de Jinotega.
Al Consell de la Generalitat Valenciana, no se le comunicó, en su momento, el proceso de asignación de las viviendas de Villa Valencia, dado que no había intervenido
en la financiación de dicho proyecto, en la localidad nicaragüense de Jinotega.
València, 6 de març de 2002
Valencia, 6 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pregunta número 4.576/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte de Villa València a la localitat
nicaragüenca de Jinotega, que formula el diputat
Eduardo Vicente Navarro, del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.855). Resposta
del vicepresident primer RE 37.962.
Pregunta número 4.576/01 al vicepresidente primero
del Consell sobre el proyecto Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega, que formula el diputado
Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.855). Respuesta del
vicepresidente primero RE 37.962.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
El Consell de la Generalitat Valenciana desconeixia
tant l’emplaçament com els altres detalls relatius al projecte Villa València, a la localitat nicaragüenca de Jinotega, atès que no hi va participar.
El Consell de la Generalitat Valenciana, desconocía
tanto el emplazamiento como los demás pormenores relativos al proyecto Villa Valencia, en la localidad nicaragüense de Jinotega, dado que no participó en el mismo.
València, 6 de març de 2002
Valencia, 6 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pregunta número 4.577/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte de Villa València a la localitat
nicaragüenca de Jinotega, que formula el diputat
Eduardo Vicente Navarro, del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.855). Resposta
del vicepresident primer RE 37.962.
Pregunta número 4.577/01 al vicepresidente primero
del Consell sobre el proyecto Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega, que formula el diputado
Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.855). Respuesta del
vicepresidente primero RE 37.962.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
El Consell de la Generalitat Valenciana desconeix els
detalls relatius al projecte Villa València, a la localitat nicaragüenca de Jinotega, atès que no hi ha participat.
El Consell de la Generalitat Valenciana, desconoce los pormenores relativos al proyecto Villa Valencia, en la localidad nicaragüense de Jinotega, dado que no ha participado en el mismo.
València, 6 de març de 2002
Valencia, 6 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pregunta número 4.578/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte de Villa València a la localitat
nicaragüenca de Jinotega, que formula el diputat
Eduardo Vicente Navarro, del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.855). Resposta
del vicepresident primer RE 37.962.
Pregunta número 4.578/01 al vicepresidente primero
del Consell sobre el proyecto Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega, que formula el diputado
Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.855). Respuesta del
vicepresidente primero RE 37.962.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.625
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
El Consell de la Generalitat Valenciana desconeix
aquesta qüestió atès que no va finançar el projecte esmentat i aquesta informació només estaria en el seu poder si
n’haguera cofinançat tot o una part.
El Consell de la Generalitat Valenciana, desconoce esta
cuestión puesto que no financió el citado proyecto y dicha
información únicamente estaría en su poder si hubiera cofinanciado todo o parte del mismo.
València, 6 de març de 2002
Valencia, 6 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pregunta número 4.579/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte de Villa València a la localitat
nicaragüenca de Jinotega, que formula el diputat
Eduardo Vicente Navarro, del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.856). Resposta
del vicepresident primer RE 37.962.
Pregunta número 4.579/01 al vicepresidente primero
del Consell sobre el proyecto Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega, que formula el diputado
Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.856). Respuesta del
vicepresidente primero RE 37.962.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
El Consell de la Generalitat Valenciana no ha participat
ni en el desenvolupament ni en el seguiment del projecte
Villa València, a la localitat nicaragüenca de Jinotega; per
tant, desconeix els detalls de l’adjudicació dels habitatges
que l’integren.
El Consell de la Generalitat Valenciana, no ha participado ni en el desarrollo ni en el seguimiento del proyecto
Villa Valencia en la localidad nicaragüense de Jinotega,
desconociendo, por tanto, los detalles de la adjudicación
de las viviendas que integran el mismo.
València, 6 de març de 2002
Valencia, 6 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Preguntes números 4.602/01 a 4.605/01 al vicepresident
primer del Consell sobre retribució econòmica de
l’equip directiu de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, que formula la diputada María Antonia de Armengol Criado, del GP Socialista-Progressistes (BOCV
número 140, pàgines 19.866 i 19.867). Resposta del vicepresident primer RE 37.962.
Preguntas número 4.602/01 a 4.605/01 al vicepresidente
primero del Consell sobre retribución económica del
equipo directivo de la Ciudad de las Artes y de las
Ciencias, que formula la diputada María Antonia de
Armengol Criado del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, página 19.866 y 19.867). Respuesta del vicepresidente primero RE 37.962.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
L’equip directiu encarregat de la gestió de la Ciutat de
les Arts i de les Ciències com també de les diferents unitats està format per l’estructura de llocs i remuneracions
següents:
a) Direcció General de Ciutat de les Arts i de les Ciències, SA. Retribució per import de 9.661 milers de pessetes brutes anuals.
b) Direcció de Gestió de Ciutat de les Arts i de les
Ciències, SA. Retribució per import de 7.650 milers de
pessetes brutes anuals.
El equipo directivo encargado de la gestión de la Ciudad de las Artes y de las Ciencias así como de sus diferentes unidades está formado por la siguiente estructura de
puestos y remuneraciones:
a) Dirección General de Ciudad de las Artes y de las
Ciencias SA. Retribución por importe de 9.661 miles de
pesetas brutos anuales.
b) Dirección de Gestión de Ciudad de las Artes y de las
Ciencias SA. Retribución por importe de 7.650 miles de
pesetas brutos anuales.
València, 5 de març de 2002
Valencia, 5 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
Pregunta número 4.655/01 al vicepresident primer del
Consell sobre el projecte de la Ciutat de la Llum d’Alacant, que formula el diputat Joan Francesc Peris i Garcia, del Grup Mixt (BOCV número 140, pàgina
19.889). Resposta del vicepresident primer RE 37.963.
Pregunta número 4.655/01 al Consell sobre el proyecto
de la Ciudad de la Luz de Alicante, que formula el diputado Joan Francesc Peris García, del Grupo Mixto
(BOCV número 140, página 19.889). Respuesta del vicepresidente primero RE 37.963.
Pàg. 20.626
22.4.2002
Número 147
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
L’eix central del projecte de la Ciutat de la Llum
d’Alacant, se situa al voltant d’uns grans estudis de cine,
televisió i publicitat, que estaran dotats dels serveis més
innovadors i dissenyats per a satisfer les necessitats de
producció del mercat nacional i internacional. Com a complement d’aquests, el projecte contempla una extensió àmplia de terreny per al rodatge en exteriors, que aportarà
l’espai necessari per a la construcció de grans decorats,
com també una àrea per a rodatges aquàtics, que donada la
seua ubicació al costat de la mar Mediterrània, ofereix una
àmplia gamma de possibilitats.
El projecte Ciutat de la Comunicació i de la Imatge de
Valladolid, promogut al 50% per la Junta de Castella i
Lleó i Fasa-Renault, consisteix en la futura construcció de
900 habitatges, 33.000 metres quadrats per a un centre comercial, 55.000 metres quadrats per a oficines privades i
públiques i 8.000 metres quadrats per a un hotel. Igualment, el projecte contempla la creació d’una plaça central
amb una gran geoda, a l’interior de la qual s’instal.larà un
centre de projecció en 3D. Aquest centre estarà integrat en
l’estructura d’un Palau de la Imatge que albergarà un futur
Museu del Cine. Així mateix, la Ciutat de la Comunicació
i de la Imatge de Valladolid, també acollirà la Direcció
Regional de Telecomunicacions, la seu de l’ens públic
RTVE i un aparcament subterrani amb capacitat per a
1.500 vehicles.
Atès tot això, es pot percebre que els objectius que persegueixen ambdós projectes són substancialment diferenciats i es pot concloure que cap dels dos ha de condicionar
l’evolució de l’altre.
El eje central del proyecto de la Ciudad de la Luz de
Alicante, se sitúa en torno a unos grandes estudios de cine,
televisión y publicidad, que estarán dotados de los servicios más innovadores y diseñados para satisfacer las necesidades de producción del mercado nacional e internacional. Como complemento de los mismos el proyecto
contempla una amplia extensión de terreno para el rodaje
en exteriores, que aportará el espacio necesario para la
construcción de grandes decorados, así como un área para
rodajes acuáticos, que dada su ubicación junto al mar Mediterráneo, ofrece una amplia gama de posibilidades.
El proyecto Ciudad de la Comunicación y de la Imagen
de Valladolid, promovido al 50% por la Junta de Castilla y
León y Fasa-Renault, consiste en la futura construcción de
900 viviendas, 33.000 metros cuadrados para un centro comercial, 55.000 metros cuadrados para oficinas privadas y
públicas, y 8.000 metros cuadrados para un hotel. Igualmente
el proyecto contempla la creación de una plaza central con
una gran Geoda, en cuyo interior se instalará un centro de
proyección en 3D. Este centro irá integrado en la estructura
de un Palacio de la Imagen que albergará un futuro Museo
del Cine. Asimismo, la Ciudad de la Comunicación y de la
Imagen de Valladolid, también acogerá la Dirección Regional
de Telecomunicaciones, la sede del ente público Rtve y un
aparcamiento subterráneo con capacidad para 1.500 vehículos.
Considerando lo anteriormente expuesto, se puede
apreciar que los objetivos que persiguen ambos proyectos
son sustancialmente diferenciados, pudiendo concluir que
ninguno de ellos debe condicionar la evolución del otro.
València, 5 de març de 2002
Valencia, 5 de marzo de 2002
El vicepresident primer del Consell,
José Luis Olivas Martínez
El vicepresidente primero del Consell,
José Luis Olivas Martínez
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANE
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Per tal de donar compliment al que hi ha establert en
l’article 91.1 i 151 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, les respostes trameses pel Consell a les preguntes corresponents, per a les
quals s’ha sol·licitat resposta per escrit.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
91.1 y 151 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, las respuestas remitidas
por el Consell a las preguntas correspondientes, para las
que se ha solicitado respuesta por escrito.
— Respostes a les preguntes número 4.590/01,
4.592/01 a 4.594/01, 4.659/01 a 4.661/01, 4/02, 20/02,
45/02, 47/02 a 54/02, 159/02 i 310/02.
— Respuestas a las preguntas número 4.590/01,
4.592/01 a 4.594/01, 4.659/01 a 4.661/01, 4/02, 20/02,
45/02, 47/02 a 54/02, 159/02 y 310/02.
Palau de les Corts Valencianes
València, 2 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes
Valencia, 2 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
Pregunta número 4.590/01 al conseller de Cultura i
Educació sobre la construcció d’un nou institut d’ensenyament secundari a Altea, que formula el diputat
José Pérez Grau del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.861). Resposta del conseller RE número 38.042.
Pregunta número 4.590/01 al conseller de Cultura y
Educación sobre la construcción de un nuevo instituto
de enseñanza secundaria en Altea, que formula el diputado José Pérez Grau del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, página 19.861). Respuesta del
conseller RE 38.042.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.627
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
A la localitat d’Altea estava prevista la construcció
d’un lES nou amb un perfil de 16 unitats d’ESO + 6 unitats de batxiller + menjador + habitatge, però, estudiada i
planificada la construcció d’un institut nou, s’ha optat per
l’adequació de l’IES Bellaguarda a un perfil de 20 unitats
d’ESO + 8 unitats de batxiller + 2 cicles formatius + cafeteria + habitatge.
En aquests moments l’adequació de l’IES Bellaguada
es troba en fase de redacció del projecte bàsic.
En la localidad de Altea estaba prevista la construcción
de un IES nuevo con un perfil de 16 unidades de ESO + 6
unidades de bachiller + comedor + vivienda, pero, estudiada y planificada la construcción de un instituto nuevo, se
ha optado por la adecuación del IES Bellaguarda a un perfil de 20 unidades de ESO + 8 unidades de bachiller + 2
ciclos formativos + cafetería + vivienda.
En estos momentos la adecuación del IES Bellaguarda
está en fase de redacción del proyecto básico.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón i Fandos
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón i Fandos
Preguntes número 4.592/01 a 4.594/01 al vicepresident
segon del Consell sobre un assessor de la Vicepresidència Segona del Consell, que formula el diputat Antonio
Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes
(BOCV número 140, pàgina 19.862). Resposta del vicepresident segon RE 38.087.
Preguntas número 4.592/01 a 4.594/01 al vicepresidente
segundo del Consell sobre un asesor de la Vicepresidencia Segunda del Consell, que formula el diputado
Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.862). Respuesta del
vicepresidente segundo RE 38.087.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Per Resolució de 26 de juliol de 2001, del vicepresident segon del govern valencià, es va nomenar el senyor
Eduardo Ovejero Adelantado com a personal eventual per
a exercir les funcions d’assessor del vicepresident segon
del govern valencià, en exercici de la competència atribuïda per l’article 4 del Decret 13/1999, de 30 de juliol, del
president de la Generalitat Valenciana.
Les funcions que li han estat encomanades són les previstes en l’article 6 del Decret legislatiu, de 24 d’octubre
de 1995, del govern valencià, pel qual es va aprovar el
text refós de la Llei de la funció pública valenciana i en
l’article 3 del Decret 349/1995, de 28 de novembre, del
govern valencià, sobre regulació de personal eventual al
servei de l’administració del govern valencià.
Com disposen aquestes normes, el personal eventual
estarà subjecte al mateix règim d’incompatibilitats que el
personal funcionari de l’administració de la Generalitat
Valenciana, previst en la Llei 53/1984, de 26 de desembre,
d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
En compliment d’aquestes previsions legislatives, el
senyor Eduardo Ovejero ha renunciat a tots els càrrecs incompatibles amb l’exercici del seu lloc de treball, inclosos
els que eventualment hagués pogut seguir exercint, amb la
declaració prèvia de compatibilitat.
Por Resolución de 26 de julio de 2001, del vicepresidente segundo del gobierno valenciano, se nombró al señor
Eduardo Ovejero Adelantado como personal eventual para
desempeñar las funciones de asesor del vicepresidente segundo del gobierno valenciano, en ejercicio de la competencia atribuida por el artículo 4 del Decreto 13/1999, de 30
de julio, del presidente de la Generalitat Valenciana.
Las funciones que le han sido encomendadas son las
previstas en el artículo 6 del Decreto legislativo, de 24 de
octubre de 1995, del gobierno valenciano, por el que se
aprobó el texto refundido de la Ley de la función pública
valenciana y en el artículo 3 del Decreto 349/1995, de 28
de noviembre, del gobierno valenciano, sobre regulación
de personal eventual al servicio de la administración del
gobierno valenciano.
Tal y como disponen estas normas, el personal eventual
estará sujeto al mismo régimen de incompatibilidades que
el personal funcionario de la administración de la Generalitat Valenciana, previsto en la Ley 53/1984, de 26 de diciembre, de incompatibilidades del personal al servicio de
las administraciones públicas.
En cumplimiento de estas previsiones legislativas, el
señor Eduardo Ovejero ha renunciado a todos los cargos
incompatibles con el desempeño de su puesto de trabajo,
incluidos aquellos que eventualmente hubiera podido seguir desempeñando, previa declaración de compatibilidad.
València, 27 de març de 2002
Valencia, 27 de marzo de 2002
El vicepresident segon del Consell,
José Joaquín Ripoll Serrano
El vicepresidente segundo del Consell,
José Joaquín Ripoll Serrano
Pregunta número 4.659/01 al conseller de Cultura i
Educació sobre ajudes per a l’ensenyament compensatori a alumnes amb necessitats especials educatives,
que formula el diputat Daniel Gozalbo Bellés del GP
Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina
19.891). Resposta del conseller RE 38.042.
Pregunta número 4.659/01 al conseller de Cultura y
Educación sobre ayudas para la enseñanza compensatoria a alumnos con necesidades especiales educativas,
que formula el diputado Daniel Gozalbo Bellés del GP
Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página
19.891). Respuesta del conseller RE 38.042.
Pàg. 20.628
22.4.2002
Número 147
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
En desplegament de la disposició transitòria primera de
l’Ordre de 4 de juliol de 2001 (DOGV 17-7-2001), d’atenció a la compensació educativa, s’han autoritzat els centres, els programes i les actuacions que figuren en els annexos de les resolucions de 24 d’octubre i de 14 de
novembre de 2001. En particular, i corresponents a instituts de secundària o centres que imparteixen el primer cicle d’ESO, s’han autoritzat els programes i els recursos
que figuren en la Resolució de 14 de novembre de 2001
(DOGV 21-11-2001) que s’hi adjunta.
No s’ha denegat cap proposta.
En desarrollo de la disposición transitoria primera de la
Orden de 4 de julio de 2001 (DOGV 17.07.2001), de atención a la compensación educativa, se han autorizado los
centros, programas y actuaciones que figuran en los anexos de las resoluciones de 24 de octubre y de 14 de noviembre de 2001. En particular, y correspondientes a institutos de secundaria o centros que imparten el primer ciclo
de ESO, se han autorizado los programas y los recursos
que figuran en la Resolución de 14 de noviembre de 2001
(DOGV 21.11.2001) que se adjunta.
No se ha denegado ninguna propuesta.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón i Fandos
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón i Fandos
AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX
QUE ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA
DISPOSICIÓ EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA I PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA.
ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO QUE
LOS DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓ N EN EL ÁREA ADMINISTRATIVA-PARLAMENTARIA
DE ESTA CÁMARA.
Pregunta número 4.660/01 al conseller de Cultura i
Educació sobre la integració escolar d’alumnes immigrants, que formula el diputat Daniel Gozalbo Bellés
del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140,
pàgina 19.892). Resposta del conseller RE 38.042.
Pregunta número 4.660/01 al conseller de Cultura y
Educación sobre la integración escolar de alumnos inmigrantes, que formula el diputado Daniel Gozalbo
Bellés del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, página 19.892). Respuesta del conseller RE 38.042.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
1. L’atenció als alumnes immigrants a les comarques
castellonenques s’articula sobre la base de dos aspectes:
a. En l’àmbit del centre educatiu amb els projectes de
compensació educativa aprovats per les resolucions de 24
d’octubre de 2001 i de 14 de novembre de 2001, com estableix l’Ordre de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de
Cultura i Educació.
b. En l’àmbit de les primeres atencions amb les activitats de l’oficina d’atenció a l’alumne immigrant. Oficina
constituïda amb aquesta finalitat i que ha iniciat l’activitat
a la ciutat de Castelló per a després passar a oferir els seus
serveis a la resta de les comarques.
2. Els recursos addicionals per tal d’ajudar a la integració dels escolar immigrants de les comarques castellonenques han estat els següents:
I. Recursos de centres d’educació infantil i primària
1. La atención a los alumnos inmigrantes en las comarcas castellonenses se articula sobre la base de dos aspectos:
a. En el ámbito del centro educativo con los proyectos
de compensación educativa aprobados por las resoluciones de 24 de octubre de 2001 y de 14 de noviembre de
2001, tal y como establece la Orden de 4 de julio de 2001,
de la Conselleria de Cultura y Educación.
b. En el ámbito de las primeras atenciones con las actividades de la oficina de atención al alumno inmigrante.
Oficina constituida con esta finalidad y que ha iniciado la
actividad en la ciudad de Castellón para después pasar a
ofrecer sus servicios a las demás comarcas.
2. Los recursos adicionales para ayudar a la integración
de los escolares inmigrantes de las comarcas castellonenses han sido los siguientes:
I. Recursos de centros de educación infantil y primaria
Tipus de projecte
Tipos de proyetos
A.- Caes
B.- Projectes
Total
Materials
públics
concertats
4.902.000
13
Humans
públics
concertats
= curs anterior
10.885.000 1.395.000
3
2
(+3) curs anterior (+1) curs
anterior
15.787.000 1.395.000
16
2
L’especificació dels recursos concedits al projecte de
cada centre es troba en la Resolució de 24 d’octubre de
2001 (DOGV de 9.11.2001).
A.- Caes
B.- Proyectos
Total
Materiales
públicos concertados
4.902.000
13
Humanos
públicos concertados
= curos anterior
3
2
(+3) curso anterior(+1) curso
anterior
15.787.000 1.395.000
16
2
10.885.000 1.395.000
La especificación de los recursos concedidos al proyecto de cada centro está en la Resolución de 24 de octubre
de 2001 (DOGV de 09.11.2001).
Número 147
22.4.2002
II. Recursos de centres d’educació secundària
Tipus de projecte
A.- Caes
B.- Projectes
B.- EI/EP
Total
Materials
públics concertats
1.975.000
3.450.000
150.000
5.575.000
Pàg. 20.629
II. Recursos de centros de educación secundaria
Humans
públics
concertats
465.000
2
3
1
465.000
5
1
Tipo de proyecto
Materiales
públicso concertados
A.- Caes
B.- Proyectoes
B.- EI/EP
Total
1.975.000
3.450.000
150.000
5.575.000
Humanos
públicos concertados
465.000
2
3
1
465.000
5
1
L’especificació dels recursos concedits al projecte de
cada centre es troba en la Resolució de 14 de novembre de
2001 (DOGV de 21.11.2001).
3. Recursos addicionals de l’oficina d’atenció a l’alumne immigrant: l’oficina de Castelló compta amb un ampli
espai per a l’atenció general i un despatx per a atencions
personalitzades. En el moment actual a l’oficina es compta
amb: un funcionari de l’antic cos de directors escolars,
una assistenta social, una administrativa i dos professors,
un de secundària i un de primària, amb experiència en
compensació educativa.
4. Quant als materials educatius, a banda dels que puguen ser elaborats en els Cefire, són els mateixos centres,
sobre la base dels recursos extraordinaris de funcionament
concedits i en concordança amb el seu programa i amb les
necessitats del seu alumnat els que adquireixen els materials d’aula i els utilitzen.
5. Respecte del seguiment dels programes, s’anirà realitzant al llarg del curs acadèmic ja que hi ha programes de
curta durada, altres les actuacions dels quals es produiran
al llarg d’un o de diversos cursos (centres considerats com
a Ceaes pel percentatge d’alumnat i les seues característiques).
La especificación de los recursos concedidos al proyecto de cada centro está en la Resolución de 14 de noviembre de 2001 (DOGV de 21.11.2001).
3. Recursos adicionales de la oficina de atención al
alumno inmigrante: la oficina de Castellón cuenta con un
amplio espacio para la atención general y un despacho
para atenciones personalizadas. En el momento actual en
la oficina se cuenta con: un funcionario del antiguo cuerpo
de directores escolares, una asistenta social, una administrativa y dos profesores, uno de secundaria y uno de primaria, con experiencia en compensación educativa.
4. En cuanto a los materiales educativos, a parte de los
que puedan ser elaborados en los Cefire, son los propios
centros, sobre la base de los recursos extraordinarios de
funcionamiento concedidos y en concordancia con su programa y con las necesidades de su alumnado, los que adquieren los materiales de aula y los utilizan.
5. Respecto al seguimiento de los programas, se irá realizando a lo largo del curso académico ya que hay programas de corta duración, otros cuyas actuaciones se producirán a lo largo de uno o de diversos cursos (centros
considerados como Ceaes por el porcentaje de alumnado y
sus características).
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón i Fandos
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón i Fandos
Pregunta número 4.661/01 al conseller de Cultura y
Educació sobre l’organització de l’activitat docent en
els centres d’educació Secundària, que formula la diputada María Dolores Mollá Soler del GP SocialistaProgressistes (BOCV número 140, pàgina 19.892). Resposta del conseller RE 38.042.
Pregunta número 4.661/01 al conseller de Cultura y
Educación sobre la organización de la actividad docente en los centros de Educación Secundaria, que formula la diputada María Dolores Mollá Soler del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.892).
Respuesta del conseller RE 38.042.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
De conformitat amb el punt 2 de l’article 49 de la Resolució de 15 de juny de 2001, de les direccions generals
de centres docents, d’ordenació educativa y política
lingüística i de personal, per la qual es dicten instruccions
en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent als centres d’educació secundària per al curs
2001-2002, que estableix que “la reunió per a l’assignació
d’horaris s’efectuarà amb el professorat definitiu que forma part del centre i amb el professorat que ha obtingut
destinació definitiva en el curs de trasllat”, resulta que el
professorat en comissió de serveis i el professorat de secundària amb la condició de catedràtic desplaçat a un altre
centre educatiu, no pot exigir una nova reunió de departament per a realitzar un nou repartiment de grups i hores
lectives en el nou centre de destinació.
De conformidad con el punto 2 del artículo 49 de la Resolución de 15 de junio de 2001, de las direcciones generales de
Centros Docentes, de Ordenación Educativa y Política
Lingüística y de Personal, por la que se dictan instrucciones en
materia de ordenación académica y de organización de la actividad docente a los centros de educación secundaria para el
curso 2001/2002, que establece que “la reunión para la asignación de horarios se efectuará con el profesorado definitivo que
forma parte del centro y con el profesorado que ha obtenido
destino definitivo en el curso de traslado”, resulta que el profesorado en comisión de servicios y el profesorado de secundaria
con la condición de catedrático desplazado a otro centro educativo, no puede exigir una nueva reunión de departamento
para realizar un nuevo reparto de grupos y de horas lectivas en
su nuevo centro de destino.
Pàg. 20.630
22.4.2002
Número 147
En les consideracions finals de la mateixa resolució,
s’estableix que:
1r. La direcció de cada centre complirà i farà complir el
que hi ha establert en aquesta resolució i adoptarà les mesures pertinents perquè el seu contingut siga conegut per
tots els membres de la comunitat educativa;
2. La inspecció educativa vetllarà pel compliment del
que hi ha establert en aquesta resolució, i
3. Els directors territorials de Cultura y Educació resoldran, en l’àmbit de les competències que tenen, els problemes que sorgeixen de l’aplicació d’aquesta resolució.
En conseqüència, les instruccions que d’aquesta conselleria ha de seguir la inspecció, són les contingudes en la
mateixa resolució: vetllar-ne pel compliment.
Pel que fa l’actuació de la Conselleria de Cultura i
Educació per al proper curs escolar, es realitzarà ateses les
qüestions més significatives i amb l’arbitri de solucions
que ponderen la totalitat dels interessos implicats.
En las consideraciones finales de la propia resolución
se establece que:
1º. La dirección de cada centro cumplirá y hará cumplir
lo establecido en esta resolución y adoptará las medidas
necesarias para que su contenido sea conocido por todos
los miembros de la comunidad educativa;
2º. La inspección educativa velará por el cumplimiento
de lo establecido en esta resolución, y
3º. Los directores territoriales de Cultura y Educación
resolverán, en el ámbito de sus competencias los problemas que surjan de la aplicación de la presente resolución.
En consecuencia, las instrucciones que de esta conselleria debe seguir la inspección, son las contenidas en la
propia resolución: velar por su cumplimiento.
En cuanto a la actuación de la Conselleria de Cultura y
Educación para el próximo curso escolar, se realizará tomando en consideración las cuestiones más significativas
y arbitrando soluciones que ponderen la totalidad de los
intereses implicados.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón i Fandos
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón i Fandos
Pregunta número 4/02 al Consell sobre la protecció
dels valors històrics de l’Hort de Morand de Dénia,
que formula el diputat Joan Francesc Peris i García,
del Grup Mixt (BOCV número 140, pàgina 19.894).
Resposta del conseller de Cultura i Educació RE
38.041.
Pregunta número 4/02 al Consell sobre la protección de
los valores históricos del Hort de Morand de Denia,
que formula el diputado Joan Francesc Peris i García,
del Grupo Mixto (BOCV número 140, página 19.894).
Respuesta del conseller de Cultura y Educación RE
38.041.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANES
Des que els terrenys de l’Hort de Morand van ser classificats com a àrea d’especial protecció arqueològica en el
PGOU de Dénia, la Conselleria de Cultura i Educació des
de l’any 1982 ha vingut autoritzant diferents excavacions
arqueològiques en l’Hort de Morand, estan dipositats els
materials fruit d’estes intervencions en el Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia. A fi de contribuir al desplegament dels treballs arqueològics urbans, en els pressupostos de la Generalitat Valenciana, hi ha una línia
nominal per al desenvolupament d’intervencions arqueològiques que té com a beneficiari el municipi de Dénia.
Les últimes intervencions en l’Hort de Morand han posat de manifest l’existència d’una àmplia xarxa d’àmbits
d’estructures arquitectòniques associades a activitats industrials i comercials de caràcter periurbà, permetent identificar un dels principals eixos viaris de la ciutat. Totes estes intervencions arqueològiques han anat encaminades a
proporcionar una seqüència estratigràfica il·lustrativa de
l’evolució de la ciutat romana des de l’època republicana
fins a la baixa romanitat.
A inicis del mes de febrer de 2002, amb motiu de la
sol·licitud de llicència d’obres que afecta l’esmentada
zona, es va autoritzar una excavació arqueològica en el
sector meridional. Per això, ajuntament i conselleria han
iniciat un procés de col·laboració donada la importància
que l’Hort de Morand té respecte a l’emplaçament de l’antiga ciutat romana de Dianium, i perquè una vegada finalitzades les excavacions que s’estan realitzant i les projectades en la zona, es verifique l’entitat i estat de
conservació de les estructures trobades. La Conselleria de
Desde que los terrenos del Hort de Morand fueron clasificados como área de especial protección arqueológica en el
PGOU de Denia, la Conselleria de Cultura y Educación
desde el año 1982 ha venido autorizando diferentes excavaciones arqueológicas en el Hort de Morand, están depositados los materiales fruto de estas intervenciones en el Museo
Arqueológico de la ciudad de Denia. Con el fin de contribuir al desarrollo de los trabajos arqueológicos urbanos, en
los presupuestos de la Generalitat Valenciana hay una línea
nominal para el desarrollo de intervenciones arqueológicas
que tiene como beneficiario el municipio de Denia.
Las últimas intervenciones en el Hort de Morand han
puesto de manifiesto la existencia de una amplia red de
ámbitos de estructuras arquitectónicas asociadas a actividades industriales y comerciales de carácter periurbano,
permitiendo identificar uno de los principales ejes viarios
de la ciudad. Todas estas intervenciones arqueológicas han
ido encamindas a proporcionar una secuencia estratigráfica ilustrativa de la evolución de la ciudad romana desde la
época republicana hasta la baja romanidad.
A inicios del mes de febrero de 2002, con motivo de la
solicitud de licencia de obras que afecta dicha zona, se autorizó una excavación arqueológica en el sector meridional. Por eso, ayuntamiento y conselleria han iniciado un
proceso de colaboración dada la importancia que el Hort
de Morand tiene respecto al emplazamiento de la antigua
ciudad romana de Dianium, y porque una vez acabadas las
excavaciones que se están realizando y las proyectadas en
la zona, se verifique la entidad y el estado de conservación
de las estructuras encontradas. La Conselleria de Cultura y
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.631
Cultura i Educació estudiarà junt amb l’Ajuntament de
Dénia la possibilitat d’elaborar un pla d’actuació conjunt
que tinga per objectiu la conservació de les restes arqueològiques a fi d’adequar la intervenció que es considere
idònia per a la posada en valor dels mateixos.
Educación estudiará junto con el Ayuntamiento de Denia
la posibilidad de elaborar un plan de actuación conjunto
que tenga por objetivo la conservación de los restos arqueológicos con el fin de adecuar la intervención que se considere idónea para la puesta en valor de los mismos.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón i Fandos
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón Fandos
Pregunta número 20/02 al conseller de Cultura i Educació sobre la restauració del conjunt històric i artístic
de Montesa, que formula el diputat Joan Francesc Peris i García, del Grup Mixt (BOCV número 140, pàgina 19.895). Resposta del conseller RE 38.042.
Pregunta número 20/02 al conseller de Cultura y Educación sobre la restauración del conjunto histórico y
artístico de Montesa, que formula el diputado Joan
Francesc Peris i García, del Grupo Mixto (BOCV número 140, página 19.895). Respuesta del conseller de
Cultura y Educación RE 38.042.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANES
La Conselleria de Cultura i Educació ha realitzat diverses actuacions de restauració del monument: en el període
1997/98 es va realitzar, conjuntament amb l’Ajuntament
de Montesa, la restauració de l’accés al castell, amb una
participació de la Direcció General de Patrimoni Artístic
de 5 milions de pessetes. En el període 1998/99 es van
subvencionar unes excavacions arqueològiques d’urgència
per import de 817.000 pessetes.
Actualment hi ha un projecte de restauració del perímetre exterior del castell, amb una inversió prevista de 42
milions de pessetes, estant el projecte en fase de supervisió tècnica.
Este Pla de Castells, en paral·lel amb el Pla de castells
del Ministeri de Cultura, que està realitzant inversions en
els castells de titularitat estatal com a Morella, Peníscola o
Sagunt, arreplega totes les actuacions, tant de tutela i protecció com d’intervenció i difusió, en els elements d’arquitectura defensiva o militar, com a castells, muralles, torres de costa o edificis fortificats de la Comunitat
Valenciana.
La Conselleria de Cultura y Educación ha realizado diferentes actuaciones de restauración del monumento: en el
período 1997/98 se realizó, conjuntamente con el Ayuntamiento de Montesa, la restauración del acceso al castillo,
con una participación de la Dirección General de Patrimonio Artístico de 5 millones de pesetas. En el periodo
1998/99 se subvencionaron unas excavaciones arqueológicas de urgencia por importe de 817/000 pesetas.
Actualmente hay un proyecto de restauración del perímetro exterior del castillo, con una inversión prevista de
42 millones de pesetas, estando el proyecto en fase de supervisión técnica.
Este plan de castillos, en paralelo con el Plan de castillos del Ministerio de Cultura, que está realizando
inversiones en los castillos de titularidad estatal como Morella, Peñíscola o Sagunto, recoge todas las actuaciones
tanto de tutela y protección como de intervención y difusión, en los elementos de arquitectura defensiva o militar,
como castillos, murallas, torres de costa o edificios fortificados de la Comunidad Valenciana.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón i Fandos
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón Fandos
Pregunta número 45/02 al conseller de Cultura i Educació sobre la creació d’una escola oficial d’idiomes a
Villena, que formula el diputat Eduardo Vicente Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, pàgina 19.905). Resposta del conseller RE 38.042.
Pregunta número 45/02 al conseller de Cultura y Educación sobre la creación de una escuela oficial de idiomas
en Villena, que formula el diputado Eduardo Vicente
Navarro del GP Socialista-Progressistes (BOCV número
140, página 19.905). Respuesta del conseller RE 38.042.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La normativa que determinarà l’estructura de les futures seccions d’escoles oficials d’idiomes i que en possibilitarà la creació està en fase d’esborrany, pendent de negociació amb les organitzacions sindicals, en la mesa
sectorial corresponent. A la localitat de Villena està prevista la creació d’una secció d’idiomes dependent de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alacant, aquesta secció oferirà i
La normativa que determinará la estructura de las futuras secciones de escuelas oficiales de idiomas y que posibilitará su creación está en fase de borrador, pendiente de
negociación con las organizaciones sindicales, en la correspondiente mesa sectorial. En la localidad de Villena
está prevista la creación de una sección de idiomas dependiente de la Escuela Oficial de Idiomas de Alicante, dicha
Pàg. 20.632
22.4.2002
Número 147
atendrà l’ensenyament reglat d’idiomes de l’esmentada localitat i el seu entorn.
sección ofertará y atenderá la enseñanza reglada de idiomas de la citada localidad y su entorno.
València, 11 de març de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón Fandos
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón i Fandos
Pregunta número 47/02 al conseller de Cultura i Educació sobre projectes per a la millora de la infrastructura esportiva de la ciutat d’Alcoi, que formula el diputat Josep Albert Mestre Moltó del GP
Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina
19.906). Resposta del conseller RE 38.042.
Pregunta número 47/02 al conseller de Cultura y Educación sobre proyectos para la mejora de la infraestructura deportiva de la ciudad de Alcoy, que formula
el diputado Josep Albert Mestre i Moltó del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página 19.906).
Respuesta del conseller RE 38.042.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Finalitzat el termini de sol·licituds, l’Ajuntament d’Alcoi va presentar una proposta de construcció de piscina
coberta. Reunida la Comissió Mixta del Pla d’Instal·lacions Esportives a la província d’Alacant 2001 va adoptar
en data 5 març 2002 concedir a l’Ajuntament d’Alcoi una
subvenció per a la construcció de la instal·lació esportiva.
Acabado el plazo de solicitudes, el Ayuntamiento de Alcoy presentó una propuesta de construcción de piscina cubierta. Reunida la Comisión Mixta del Plan de Instalaciones
Deportivas en la provincia de Alicante 2001 adoptó en fecha 5 de marzo conceder al Ayuntamiento de Alcoy una
subvención para la construcción de la instalación deportiva.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón i Fandos
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón Fandos
Preguntes número 48/02 a 54/02 al conseller de Cultura i Educació sobre l’ampliació i l’adequació a la
LOGSE de centres d’ensenyança secundària d’Alcoi,
que formula el diputat Josep Albert Mestre Moltó del
GP Socialista-Progressistes (BOCV número 140, pàgina 19.906 a 19.909). Resposta del conseller RE 38.042.
Pregunta número 48/02 a 54/02 al conseller de Cultura y
Educación sobre la ampliación y adecuación a la LOGSE de centros de enseñanza secundaria de Alcoy, que
formula el diputado Josep Albert Mestre i Moltó del GP
Socialista-Progressistes (BOCV número 140, página
19.906 a 19.909). Respuesta del conseller RE 38.042.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Conselleria de Cultura i Educació té previstes les
actuacions en el CP El Bracal de Muro d’Alcoi, CF Sant
Joan Bosco de Cocentaina, CF Real Blanco de Cocentaina, CP Á lvarez Pons d’Alfafara, en els ES Pare Vitòria,
lES Batoi i IES Andrés Sempere d’Alcoi en pròximes programacions d’obres.
En l’Escola d’Arts Plàstiques d’Alcoi, s’està pendent
que l’ajuntament de la localitat definEsca la parcel·la per a
poder iniciar la redacció del projecte bàsic.
En el CEE Tomás Llàcer d’Alcoi, el projecte bàsic està
pendent de redacció i a l’espera que l’ajuntament definEsca la parcel·la.
En el CF El Romeral (Alcoi) el projecte bàsic està en
fase de supervisió.
En el GP Miguel Hernández (Alcoi) el projecte bàsic
està en redacció, pendent que l’ajuntament de la localitat
aporte la documentació de la totalitat de la parcel·la.
La Conselleria de Cultura y Educación tiene previstas
las actuaciones en el CP El Bracal de Muro de Alcoy, CF
Sant Joan Bosco de Cocentaina, CF Real Blanco de Cocentaina, CP Á lvarez Pons de Alfafara, en los ES Pare
Vitòria, lES Batoi i IES Andrés Sempere de Alcoy en próximas programaciones de obras.
En la Escuela de Artes Plásticas de Alcoy se está pendiente de que el ayuntamiento de la localidad defina la parcela para poder iniciar la redacción del proyecto básico.
En el CEE Tomás Llácer de Alcoy, el proyecto básico
está pendiente de redacción y a la espera de que el ayuntamiento defina la parcela.
En el CF El Romeral (Alcoy) el proyecto básico está en
fase de supervisión.
En el GP Miguel Hernández (Alcoy) el proyecto básico
está en redacción, pendiente de que el ayuntamiento de la localidad aporte la documentación de la totalidad de la parcela.
València, 11 de març de 2002
Valencia, 11 de marzo de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón i Fandos
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón Fandos
Pregunta número 159/02 al conseller de Cultura i Educació sobre el sistema de calefacció de l’institut d’ensenyança secundària María Enríquez de Gandia, que
formula el diputat Joan Francesc Peris García, del
Grup Mixt (BOCV número 142, pàgina 20.099). Resposta del conseller RE 38.040.
Pregunta número 159/02 al conseller de Cultura y Educación sobre el sistema de calefacción del instituto de
enseñanza secundaria María Enríquez de Gandía, que
formula el diputado Joan Francesc Peris i García del
Grupo Mixto (BOCV número 142, página 20.999). Respuesta del conseller RE 38.040.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.633
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
A l’institut d’ensenyament secundari María Enríquez
de Gandia, la Conselleria de Cultura i Educació realitzarà
una actuació per a la substitució dels actuals finestrals de
fusteria de ferro per altres d’alumini. L’obra ja ha sigut adjudicada per un import de 23.512 euros i està prevista la
seua execució a principis del mes d’abril. Respecte del sistema de calefacció, la direcció territorial té previst encarregar a un enginyer tècnic la redacció d’un projecte de les
obres d’instal·lació de calefacció per al centre educatiu.
En el instituto de enseñanza secundaria María Enríquez
de Gandia, la Conselleria de Cultura y Educación realizará
una actuación para la sustitución de los actuales ventanales de carpintería de hierro por otros de aluminio. La obra
ya ha sido adjudicada por un importe de 23.512 euros y
está prevista su ejecución a principios del mes de abril.
Respecto del sistema de calefacción, la dirección territorial tiene previsto encargar a un ingeniero técnico la redacción de un proyecto de las obras de instalación de calefacción para el centro educativo.
València, 26 de març de 2002
Valencia, 26 de marzo de 2002
El conseller de Cultura i Educació,
Manuel Tarancón i Fandos
El conseller de Cultura y Educación,
Manuel Tarancón Fandos
Pregunta número 310/02 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el conveni de col·laboració amb
l’Associació del Secretariat General Gitano, que formula el diputat Antonio Torres Salvador del GP Socialista-Progressistes (BOCV número 143, pàgina 20.217).
Resposta del conseller RE 38.088.
Pregunta número 310/02 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre el convenio de colaboración con
la Asociación del Secretariado General Gitano, que
formula el diputado Antonio Torres Salvador del GP
Socialista-Progressistes (BOCV número 143, página
20.217). Respuesta del conseller RE 38.088.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
L’aportació de la Conselleria d’Economia, Hisenda i
Ocupació a l’execució del conveni aprovat pel Consell en
data 30 d’octubre de 2001 ha estat de 36.060,73 euros (6
milions de pessetes). L’expedient administratiu, en contestació de data 12 de febrer de 2002, a la sol·licitud de documentació requerida pel diputat, va ser posat a disposició
per al seu examen en el moment que considerara oportú
anunciar-ne la visita, i no s’ha sol·licitat l’exercici del seu
dret fins la data. En l’esmentat expedient obra tot el detall
de la informació interessada pel que fa a l’execució del
susdit conveni.
La aportación del la Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo a la ejecución del convenio aprobado por el
Consell en fecha 30 de octubre de 2001 ha sido 36.060’73
EUR (6 millones de pesetas). El expediente administrativo, en contestación de fecha 12 de febrero de 2002, a la
solicitud de documentación requerida por el diputado, fue
puesto a disposición para su examen en el momento estimase oportuno anunciar su visita, no habiendo solicitado
el ejercicio de su derecho hasta la fecha. En el mencionado expediente obra todo el detalle de la información interesada en relación con la ejecución del meritado convenio.
València, 26 de març de 2002
Valencia, 26 de marzo de 2002
El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
Vicente Rambla Momplet
El conseller de Economía, Hacienda y Empleo,
Vicente Rambla Momplet
Respostes a las preguntes números 4.564/01 i 4.654/01.
Correcció d’errades.
Respuestas a las preguntas números 4.564/01 y
4.654/01. Corrección de errores.
Advertides errades en les respostes a les preguntes números 4.564/01 i 4.654/01, publicades en el BOCV número 146, pàgines 20.538 i 20.539, es procedeix a publicarles de nou, amb les rectificacions escaients.
Advertidos errores en las respuestas a las preguntas números 4.564/01 y 4.654/01, publicadas en el BOCV número 146, páginas 20.538 y 20.539, se procede a publicarlas
de nuevo, con las rectificaciones oportunas.
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Per tal de donar compliment al que estableixen els articles 91.1 i 151 del RCV, s’ordena publicar en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes les respostes trameses pel
Consell a les preguntes corresponents, per a les quals s’ha
sol·licitat resposta per escrit.
Para dar cumplimiento a lo establecido en los artículos
91.1 y 151 del RCV, se ordena publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas las respuestas remitidas por
el Consell a las preguntas correspondientes, para las que
se ha solicitado respuesta por escrito.
Pàg. 20.634
22.4.2002
Número 147
— Respostes a les preguntes números 4.564/01 i
4.654/01.
— Respuestas a las preguntas números 4.564/01 y
4.654/01.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 11 de març de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 11 de marzo de de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
Pregunta número 4.564/01 al conseller de Justícia i Administracions Públiques sobre uns fets esdevinguts a
les dependències municipals de l’Ajuntament de Torrevella el 26 de novembre passat, que formula el diputat
Joan Antoni Oltra i Soler, del GP Esquerra Unida del
País Valencià (BOCV número 140, pàgina 19.849). Resposta del conseller RE 37.654.
Pregunta número 4.564/01 al conseller de Justicia y
Administraciones Públicas sobre unos hechos ocurridos en dependencias municipales del Ayuntamiento de
Torrevieja el pasado 26 de noviembre, que formula el
diputado Joan Antoni Oltra Soler del GP Esquerra
Unida del País Valencià (BOCV número 140, página
19.849). Respuesta del conseller RE 37.654.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
no ha rebut informació dels fets a què fa referència, ja que
els ajuntaments no tenen obligació de donar-hi compte
d’aquest tipus d’actuacions.
La direcció del govern i l’administració municipal,
l’exerceix l’alcalde president de l’Ajuntament de Torrevella, segons el que hi ha disposat en els articles 2 i 21 de la
Llei de bases de règim local.
La Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas
no ha recibido información de los hechos a que se hace referencia, ya que los ayuntamientos no tienen obligación de
darle cuenta de este tipo de actuaciones.
La dirección del gobierno y administración municipal
la ejerce el alcalde presidente del Ayuntamiento de Torrevieja, según lo dispuesto en los artículos 2 y 21 de la Ley
de Bases de Régimen Local.
València, 26 de febrer de 2002
Valencia, 26 de febrero de 2002
El conseller de Justícia i Administracions Públiques,
Carlos González Cepeda
El conseller de Justicia y Administraciones Públicas,
Carlos González Cepeda
Pregunta número 4.654/01 al conseller de Justícia i Administracions Públiques sobre els atacs al Casal Jaume
I de Catarroja, que formula la diputada Dolors Pérez i
Martí, del GP Esquerra Unida del País Valencià
(BOCV número 140, pàgina 19.889). Resposta del conseller RE 37.654.
Pregunta número 4.654/01 al conseller de Justicia y Administraciones Públicas sobre ataques al Casal Jaume I
de Catarroja, que formula la diputada Dolors Pérez i
Martí del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV
número 140, página 19.889). Respuesta del conseller RE
37.654.
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La competència en matèria de seguretat ciutadana no
ha estat transferida a la Generalitat Valenciana.
Així es desprèn de l’article 38.1 de la Llei orgànica
2/1986, de forces i cossos de seguretat, i del Reial decret
221/1991, de 22 de febrer, mitjançant la qual es regula
l’organització d’unitats del Cos Nacional de Policia adscrites a les comunitats autònomes.
La competencia en materia de seguridad ciudadana no
ha sido transferida a la Generalitat Valenciana.
Así se desprende del artículo 38.1 de la ley orgánica
2/1986 de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y del real decreto 221/1991 de 22 de febrero, por el que se regula la
organización de Unidades del Cuerpo Nacional de Policía
adscritas a las comunidades autónomas.
València, 26 de febrer de 2002
Valencia, 26 de febrero de 2002
El conseller de Justícia i Administracions Públiques,
Carlos González Cepeda
El conseller de Justicia y Administraciones Públicas,
Carlos González Cepeda
III. INFORMACIÓ
III. INFORMACIÓ N
d) Règim interior.
d) Régimen interior.
Acord de la Mesa de les Corts Valencianes sobre el nomenament d’una funcionària en pràctiques.
Acuerdo de la Mesa de las Cortes Valencianas sobre el
nombramiento de una funcionaria en prácticas.
Número 147
22.4.2002
Pàg. 20.635
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la sessió del dia
10 d’abril de 2002, vista la proposta elevada pel tribunal
de la convocatòria de 30 de novembre de 1998, per a la
provisió d’una plaça d’analista de sistemes de les Corts
Valencianes i acomplert el que hi ha disposat en la base
setena de la convocatòria de conformitat amb el que hi ha
establert en l’article 33 dels Estatuts de Govern i Règim
Interior de les Corts Valencianes, ha resolt:
La Mesa de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada
el día 10 de abril de 2002, vista la propuesta elevada por
el tribunal de la convocatoria de 30 de noviembre de 1998,
para la provisión de una plaza de analista de sistemas de
las Cortes Valencianas, y cumplido lo dispuesto en la base
séptima de la convocatoria de conformidad con lo establecido en el artículo 33 de los Estatutos de Gobierno y Régimen Interior de las Cortes Valencianas, ha resuelto:
Primer. Nomenar funcionària en pràctiques per un termini de sis mesos la senyora Nuria Baiget Orts.
Primero. Nombrar funcionaria en prácticas por un plazo de seis meses a la Sra. Nuria Baiget Orts.
Segon. De conformitat amb el que hi ha disposat en la
base vuitena de la convocatòria esmentada, la persona nomenada haurà d’incorporar-se al servei de les Corts Valencianes en el termini de vint dies hàbils comptadors a partir
de la notificació d’aquest acord.
Segundo. De acuerdo con lo dispuesto en la base octava de la citada convocatoria, la persona nombrada deberá
incorporarse al servicio de las Cortes Valencianas en el
plazo de veinte días hábiles contados a partir de la notificación de este acuerdo.
Tercer. Contra aquest acord, que no esgota la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs davant la Mes de les Corts Valencianes, en el termini
d’un mes comptador l’endemà de la publicació d’aquest
acord en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, de
conformitat amb el que hi ha establert en l’article 66 dels
Estatuts de Govern i Règim Interior de les Corts Valencianes.
Tercero. Contra el presente acuerdo, que no agota la
vía administrativa, las personas interesadas podrán interponer recurso ante la Mesa de las Cortes Valencianas en el
plazo de un mes contador a partir del día siguiente de la
publicación de este acuerdo en el Boletín Oficial de las
Cortes Valencianas, de conformidad con lo establecido en
el artículo 66 de los Estatutos de Gobierno y Régimen Interior de las Cortes Valencianas.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La secretària segona,
Carmen Ninet Peña
La secretaria segunda,
Carmen Ninet Peña
Acord de la Mesa de les Corts Valencianes sobre nomenament de funcionaris en pràctiques.
Acuerdo de la Mesa de las Cortes Valencianas sobre
nombramiento de funcionarios en prácticas.
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la sessió del dia
10 d’abril de 2002, vista la proposta elevada pel tribunal
de la convocatòria de 16 de novembre de 1998, per a la
provisió de dues places d’analista d’aplicacions de les
Corts Valencianes, i acomplert el que hi ha disposat en la
base setena de la convocatòria, de conformitat amb l’article 33 dels Estatuts de govern i règim interior de les Corts
Valencianes, ha resolt:
La Mesa de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada
el día 10 de abril de 2002, vista la propuesta elevada por
el tribunal de la convocatoria de 16 de noviembre de 1998,
para la provisión de dos plazas de analista de aplicaciones
de las Cortes Valencianas, y cumplido lo dispuesto en la
base séptima de la convocatoria de conformidad con lo establecido en el artículo 33 de los Estatutos de Gobierno y
Régimen Interior de las Cortes Valencianas, ha resuelto:
Primer. Nomenar funcionaris en pràctiques per un termini de sis mesos el Sr. Rafael Alejandro Greses Espejo i
la Sra. Inmaculada Ferrándiz Rodríguez.
Primero. Nombrar funcionarios en prácticas por un
plazo de seis meses al Sr. Rafael Alejandro Greses Espejo
y a la Sra. Inmaculada Ferrándiz Rodríguez.
Segon. De conformitat amb la base vuitena de la convocatòria esmentada, les persones nomenades hauran d’incorporar-se al servei de les Corts Valencianes en el termini
de vint dies hàbils comptadors a partir de la notificació
d’aquest acord.
Segundo. De acuerdo con lo dispuesto en la base octava de la citada convocatoria, las personas nombradas deberán incorporarse al servicio de las Cortes Valencianas en
el plazo de veinte días hábiles contados a partir de la notificación de este acuerdo.
Tercer. Contra aquest acord, que no esgota la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs davant la Mesa de les Corts Valencianes, en el termi-
Tercero. Contra el presente acuerdo, que no agota la
vía administrativa, las personas interesadas podrán interponer recurso ante la Mesa de las Cortes Valencianas, en
Pàg. 20.636
22.4.2002
Número 147
ni d’un mes comptador a partir del dia següent que es publique en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, de
conformitat amb el que hi ha establert en l’article 66 dels
Estatuts de govern i règim interior de les Corts Valencianes.
el plazo de un mes contador a partir del día siguiente de la
publicación de este acuerdo en el Boletín Oficial de las
Cortes Valencianas, de conformidad con lo establecido en
el artículo 66 de los Estatutos de Gobierno y Régimen Interior de las Cortes Valencianas.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La secretària segona,
Carmen Ninet Peña
La secretaria segunda,
Carmen Ninet Peña
Substitució de membres del Consell de Personal.
Sustitución de miembros del Consell de Personal.
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Amb data 13 de març de 2002, el Sr. Joan Antoni Martín
Vaya va presentar en el registre d’entrada de les Corts Valencianes un escrit mitjançant el qual comunicava al lletrat major
la renúncia a formar part del Consell de Personal. Així mateix
van presentar la renúncia a cobrir la vacant produïda el Sr. Antoni Blázquez Herrero, el Sr. Alfons Josep Vila Barberá i la
Sra. Regina Alonso Chinesta els quals, i en aquest ordre, formaven part de la llista d’UGT com a candidats no electes en
les últimes eleccions al Consell de Personal.
La norma segona, punt 4, de les Normes per a les eleccions
al Consell de Personal de les Corts Valencianes estableix:
“En cas de produir-se una vacant en el Consell de Personal, serà coberta automàticament per qui figure com a
primer candidat o candidata no electe o electa, en la llista
a la qual pertanga el membre del Consell de Personal, el
cessament del qual produeix la vacant. El mandat del nou
membre s’iniciarà en el moment en què es produeix la vacant que determina la substitució i acabarà quan s’extingesca el mandat dels membres que van resultar elegits en
les últimes eleccions generals que s’hagueren realitzat”.
Vistos els escrits presentats pel Sr. Joan Antoni Martí
Vaya, el Sr. Antoni Blázques Herrero, el Sr. Alfons Josep
Vila Barberá i la Sra. Regina Alfonso Chinesta, i també la
candidatura presentada a les eleccions al Consell de Personal de 1999 per la Unió General de Treballadors (UGT),
es procedeix a cobrir de manera automàtica la vacant en el
Consell de Personal pel candidat no electe corresponent de
la candidatura susdita, el Sr. Ramon Puchades Bort.
Con fecha 13 de marzo de 2002, el Sr. Joan Antoni
Martín Vaya presentó en el registro de entrada de las Cortes
Valencianas un escrito comunicando al letrado mayor la renuncia a formar parte del Consell de Personal. Así mismo,
presentaron su renuncia a cubrir la vacante producida el Sr.
Antoni Blázquez Herrero, el Sr. Alfons Josep Vila Barberá
y la Sra. Regina Alonso Chinesta, los cuales y por este orden formaban parte de la lista de UGT como candidatos no
electos en las últimas elecciones al Consell de Personal.
La norma segunda, punto 4, de las Normas para las elecciones al Consell de Personal de las Cortes Valencianas, establece:
“En caso de producirse una vacante en el Consell de
Personal, será cubierta automáticamente por quien figure
como primer candidato o candidata no electo en la lista a la
que pertenezca el miembro del Consell de Personal, cuyo
cese produce la vacante. El mandato del nuevo miembro se
iniciará en el momento en que se produce la vacante que
determina la sustitución y terminará cuando se extinga el
mandato de los miembros que resultaron elegidos en las últimas elecciones generales que se hubieren celebrado”.
Vistos los escritos presentados por el Sr. Joan Antoni
Martín Vaya, el Sr. Antoni Blázquez Herrero, el Sr. Alfons Josep Vila Barberá y la Sra. Regina Alonso Chinesta, así como la
candidatura presentada a las elecciones al Consell de Personal
de 1999 por la “Unión General de Trabajadores” (UGT) en las
elecciones al Consell de Personal de 1999, se procede a cubrir
de manera automática la vacante en el Consell de Personal por
el correspondiente candidato no electo de la candidatura referenciada, Sr. Ramón Puchades Bort.
Teniendo en cuenta los escritos referidos, así como las actuaciones practicadas, de conformidad con lo dispuesto en las Normas para las elecciones al Consell de Personal de las Cortes Valencianas, la Mesa de las Cortes Valencianas en su reunión
celebrada el día 10 de abril de 2002, ha adoptado el siguiente
acuerdo:
Atesos els escrits esmentats i les actuacions practicades, d’acord amb les Normes per a les eleccions al Consell
de Personal de les Corts Valencianes, la Mesa de les Corts
Valencianes, en la reunió del dia 10 d’abril de 2002, ha
adoptat l’acord següent:
Primer. Assabentar-se de la substitució produïda en el
Consell de Personal de les Corts Valencianes, segons la
qual el Sr. Ramon Puchades Bort passa a ser membre
d’aquest.
Primero. Tener conocimiento de la sustitución producida en el Consell de Personal de las Cortes Valencianas,
en virtud de la cual pasa a ser miembro del mismo el Sr.
Ramón Puchades Bort.
Número 147
22.4.2002
Segon. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de
les Corts Valencianes.
Pàg. 20.637
Segundo. Publicar el presente acuerdo en el Boletín
Oficial de las Cortes Valencianas.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 10 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 10 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La secretària segona,
Carmen Ninet Peña
La secretaria segunda,
Carmen Ninet Peña
Llista definitiva de persones admeses i excloses al concurs-oposició per a la provisió d’1 plaça de cap de majordomia de les Corts Valencianes i convocatòria per a
la realització del primer exercici.
Lista definitiva de personas admitidas y excluidas al
concurso-oposición para la provisión de 1 plaza de
jefe/a de mayordomía de las Cortes Valencianas y convocatoria para la realización del primer ejercicio.
PRESIDÈ NCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Aquesta presidència, de conformitat amb el que hi ha
establert en les bases quarta i sisena de la convocatòria de
12 de juny de 2001, sobre el concurs-oposició per a la provisió d’una plaça vacant de cap de majordomia de les
Corts Valencianes (BOCV número 104, de 25.06.2001, i
DOGV número 4.031, de 28.06.2001, correcció d’errades
BOCV número 105, de 02.07.2001, i DOGV número
4.035, de 04.07.2001), resol:
Esta presidencia, de conformidad con lo establecido en
las bases cuarta y sexta de la convocatoria de 12 de junio
de 2001, sobre el concurso-oposición para la provisión de
una plaza vacante de jefe/a de mayordomía de las Cortes
Valencianas (BOCV número 104, de 25.06.2001 y DOGV
número 4.031, de 28.06.2001, corrección de errores
BOCV número 105, de 02.07.2001 y DOGV número
4.035, de 04.07.2001), resuelve:
Primer. Elevar a definitiva la llista provisional de persones admeses i excloses (annex I) publicada en el BOCV
número 110, de 28 d’agost de 2001.
Primero. Elevar a definitiva la lista provisional de personas admitidas y excluidas (anexo I) publicada en el
BOCV número 110, de 28 de agosto de 2001.
Segon. La realització del primer exercici de la fase
d’oposició tindrà lloc el pròxim dia 21 de maig de 2002, a
les 10:30 hores, a la seu de les Corts Valencianes, carrer
de la Llibertat, número 5, de València.
L’ordre de crida de les persones aspirants serà, de conformitat amb la Resolució de la Conselleria de Justícia i
Administracions Públiques de 27 d’abril de 2001, per ordre alfabètic de cognoms començant per la lletra C.
Les persones aspirants hi hauran d’acudir amb el document nacional d’identitat.
Segundo. La realización del primer ejercicio de la fase
de oposición tendrá lugar el próximo día 21 de mayo de
2002, a las 10:30 horas, en la sede de las Cortes Valencianas, calle Libertad, número 5, de Valencia.
El orden de llamamiento de las personas aspirantes será, de
conformidad con la Resolución de la Conselleria de Justicia y
Administraciones Públicas de 27 de abril de 2001, por orden
alfabético de apellidos comenzando por la letra C.
Las personas aspirantes deberán acudir provistas del
Documento Nacional de Identidad.
Tercer. Contra aquesta resolució, que no esgota la via administrativa, es podrà interposar recurs davant la Mesa de les
Corts Valencianes, dins el termini d’un mes comptador a partir
de l’endemà de la publicació d’aquesta resolució en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes, de conformitat amb el que hi
ha establert en l’article 66 dels Estatuts de govern i règim interior de les Corts Valencianes.
Tercero. Contra esta resolución, que no agota la vía administrativa, se podrá interponer recurso ante la Mesa de las Cortes Valencianas, dentro del plazo de un mes a contar a partir
del día siguiente de la publicación de esta resolución en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, de conformidad con lo
establecido en el artículo 66 de los Estatutos de Gobierno y
Régimen Interior de las Cortes Valencianas.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 17 d’abril de 2002
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 17 de abril de 2002
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
La presidenta,
Marcela Miró Pérez
ANNEX I
ANEXO I
LLISTA DE PERSONES ADMESES
LISTA DE PERSONAS ADMITIDAS
Cognoms, nom
Cerdá Navarro, Pablo
Cid Antón, María del Mar
DNI
22.560.751
19.852.977
Apellidos, nombre
Cerdá Navarro, Pablo
Cid Antón, María del Mar
DNI
22.560.751
19.852.977
Pàg. 20.638
García-Robledo Rafecas, Enrique
Gijón Argüello, Manuel Vicente
Hernándiz Sebastián, Julio Miguel
Nácher Monzó, Juan Miguel
Pardo Barreda, Joan Carles
Puchades Bort, Ramon
Royo Pérez, Manuela
Soler Vila, Leonardo Enrique
Ú beda Barberá, Rafael
Valiente Rumin, José María
22.4.2002
22.667.844
19.883.000
22.679.489
73.544.565
19.897.656
24.332.800
20.416.414
24.327.570
73.943.436
24.345.952
LLISTA DE PERSONES EXCLOSES
Cap.
Número 147
García-Robledo Rafecas, Enrique
Gijón Argüello, Manuel Vicente
Hernándiz Sebastián, Julio Miguel
Nácher Monzó, Juan Miguel
Pardo Barreda, Joan Carles
Puchades Bort, Ramon
Royo Pérez, Manuela
Soler Vila, Leonardo Enrique
Ú beda Barberá, Rafael
Valiente Rumin, José María
22.667.844
19.883.000
22.679.489
73.544.565
19.897.656
24.332.800
20.416.414
24.327.570
73.943.436
24.345.952
LISTA DE PERSONAS EXCLUIDAS
Ninguno/a.
Descargar