yetent - Biblioteca Virtual de Defensa

YETENT
r
Estahlitnent tipogrkfic de Marian Galve
::
Carrer del Caniie, r 6, Barcelona
::
LA VILA I EL SOMETENT
FALSET
Publicat per iniciativa de la ColOnia Falsetana
de Barcelona
Als fills de Falset
Quan fa poc, en la bandera del nostre Sometent virem descobrir una joia histdrica, els falsetants residents a Barcelona ens
proposarem homenatjar-la, fent-li ofrena d'un estoig i a I'ensems
publicant un opuscle monografic de Falset i el seu Sometent.
E1 proposit d'ahir és avui una realitat. L'estoig per I'invicta
bandera és acabat; el llibre aquí e1 teniu.
No hi mireu el seu preu editorial; fixeu-se solament en son
valor representatiu; és un jubileu d'amor a Falset, ofrena dels
fills que vivim lluny de la patria xica, pero que ens recordem
que ella 6s relicari de molt dolces afeccions nostres.
Llegiu-lo amb dalit, germans de patria, que si la historia 6s
I'acta dels temps pretGrits i I'exemple del pervindre, en aqueix
opuscle hi trobareu gestes heroiques i fets hermosos de nostres
avantpassats que confortaran nostre patriotisme.
En les Ilargues vetllades de I'hivern, quan el ventpluig a ~ o t i
les escletxes de les finestres i el fred obligui a arracerar-vos vora
la llar encesa on la familia reunida sembla santificada per la
presGncia dels avis patriarcals, Ilegiu aquest Ilibre, i les pedres
rdnegues del Portal del Bou i dels Ferrers us contaran coses de
I'Edat Antiga, i els murs del Castell us faran sentir el pas dels
temps Ilegendaris de I'Edat Mitjana, i la magnificGncia de les
Escoles us enorgullira de l'obra que heu fet els fills del segle XX.
Llegiu aquest llibre en les hores de Ileure i notareu que, des del
dia que Falset va definir la seva personalitat histdrica, forma la
seva heraldica amb la Fe i el Patriotisme emmaridant-los sempre
amb I'amor mutu dels habitants de la vila.
Que la Fe, la Patria i I'Amor, dones, siguin el vincle etern que
mantingui la pau i obri Gpoques de prosperitat a Falset. És el voi
que fa a I'oferir-vos aquel1 estoig i aquest Ilibre
'
La Colonia Falsetana de Barcelona
ANY MCMXXZZ
Passeig rle la Carretera
Feia temps que sentíem el desig de reunir en un opuscle quantes
dades ens fos possible trobar per a compondre una &pida monografia
de Palset i del seu honorable Sometent, i no s'ens presentava l'ocasió.
Mes ara, veient l'entusiame que ha despertat entre els falsetans, principalment els absents de la vila, el proposit de donar a la gloriosa
bandera del nostre Sometent un lloc i un estoig dignes de la seva
gloria, ens havem sentit agullonats per l'estímul, i havem posat mans
a l'obra, a l'empar d'aquells fills de Falset que moguts per l'amor a la
llar nadiua han volgut contribuir amb la seva protecció material
a la rcalització del nostre antic projecte, embellint-lo con calia, amb
una il.lustració forqa interessant.
Sortosament, ja altres persones erudites ens 1iav;en avenqat en
la taleia d'escriure la monografia de Falset, fent el nostre propbsit
planer i agradós, merces al gran nombre de dades per elles reunides
amb paciencia de benedictí ; tals son el Rvnt. Francesc Mestre,
il'lustrat rector que fou de la vila, el qual escorcollA 1'Arxiu parroquial,
reunint bon nombre d'antecedents forca interessants, i el culte Director de 1'Escola Normal d'Osca i fill de Falset, en Rossend Rull
i Trilla, als quals havem seguit pas a pas en la narració dels fets.
Aiximateix ens ha sigut possible reunir varis antecedents, ben
interessants per cert, relacionats amb el nostre Sometent i la seva
bandera, merces als estudis i a les gestions realitzades pel Notari
d'aquesta vila D. Ricard Asencio, quin senyor s'és portat en aquesta ocasió, com en tantes d'altres, mateix que un veritable fill de
Falset.
No podem menys de copiar en aquest prbleg les magnífiques
paraules amb que D. Ricard Asencio clogué el patriotic escrit que va
adrqar a I'Ajuntament, al fer-li entrega dels treballs d'investigació
que havia realitzat, i pregar-li d'obrir una informació entre el veinat,
referent a la intervenció de la nostra bandera en las lluites comarcals
de la guerra de la Independencia. Diu així el senyor Asencio :
Si en el combat fou la guia d'aquest Sometent la nostra bandera,
si sempre ha sigut portada per individus perteneixents a forqa armada,
si de Falset és el Sometent que l'ha passejada amb orgull per la Barcino romana, qui podrh dubtar del dret que el poble té d'entregar-la
al qui va honrar-se portant-la a la victoria, rendint-li els honors
a que és mereixedora ? El poble sencer així ho reconeix i en la
rebuda que li va fer a son retorn de la revista, va manifestar-ho amb
una afalagadora unanimitat. ))
En sa consequencia, va demanar-se a la Corporació Municipal
de Falset que obrís una informació per a que declaressin les persones
de major edat, respecte l'antiguitat de la bandera i la veracitat dels
fets narrats ; que una volta Practicada aquella per l'djuntament, s'acordés per a honra de Falset, fer entrega de la bandera nomenada al Sometent de la vila, encarregant-li la llur custodia i conservació; que per
aquest Institut. una volta en son poder, es sol-licités de S. M . el Rei, la
recompensa a que es feu mereixedora, segons son magndnim parer,
i una volta concedida, es celebri la festa de la bandera amb tota la solemnitat amb que un fet de tanta trascend2ncia es fa mereixedor, i que solament en les grans solemnitats es permeti a aquesta institució i joia histórica, el que pugui ésser presentada en pziblic, rendint-se-li en els casos
aquests els honors que segons les Ordenances l i corresponguin, tal com
havia indicat el senyor Asencio.
Es, doncs, d'una actualitat palpitant el donar a llum en els moments actuals el nostre treball, respecte a la Vila de Falset i el seu
Sometent, com una ofrena d'amor i de pietat a aquells de sos fills que
donaren la vida per la patria a l'ombra d'aquesta bandera immortal,
i als falsetans d'avui, que saben honrar-se ells mateixos, honrant
com es mereixen els seus avantpassats.
1. FALSET
La xamosa vila de Falset es troba situada en una petita eminencia
de la província de Tarragona i voltada d'un pla encisador, format
per terres de regadiu i de seca i rublert de pomposes oliveres, avellaners i arbres fruiters de tota mena.
De llevant a ponent volquen el pla bastants torrents, les aigües
dels quals donen vida a nombrosos pollancs, roures i freixes, així
com a tota mena de vegetals que cobreixen de verdor les suaus ondulacions del terreny.
El terme de la vila de Falset el dominen a llevant les muntanyes
dites de Porrera, Roca Hoja, Morral i Grau ; al Sur les conegudes
per serres de Llaberia i Serreta, darrera les quals s'aixeca la Mola,
tan benvolguda dels botinics per la seva abundor de plantes medicinal~,i les estribacions de les muntanyes de Tivisa; a ponent, i a unes
tres hores de Falset, hi passa el riu Ebre ; per últim, al nord s'alcen
les muntanyes del Priorat sobreixint en mig d'elles l'alterós Montsant amb son miler de metres d'altitud damunt el nivel1 del mar i que
té al peu el famós monestir de Scala Dei, de quals priors depenguíi
un temps tota la terra cultivable d'aquesta renomenada comarca.
La vila de Falset és avui cap del partit del seu nom, i en lo eclesiastic forma arxifirestat. E s troba dotada de nombroses carreteres
i vies de comunicació, creuant l'encontrada el camí de ferro directe
de Barcelona a Madrid. La carretera de Tarragona a Alcolea del
Pinar travessa la vila, la qual té ramals que porten a Bellmunt, Gratallops, Vilellas y Porrera ; esta dotada d'un bon servei de carteria,
giro postal, telegraf i telefon, i mostra amb orgull unes Escoles Nacional~qual edifici modern és dels més grans i dels millors de Catalunya.
Població eminentment agrícola, ha donat peu a la creació de
petites indústries relacionades amb el cultiu de la terra, com la de
rectificació d'alcohols i fabricació de vins.
La vila, en son nucli principal conserva tot el caient de l'antigor;
els seus carrers són costeruts i estan empedrats de cddols; les seves
cases són velles en sa majoria, especialment les que rodejen el Castell
i ocupen el Malanyet. La part nova de la vila, en canvi, presenta
carrers espaiosos, nets i ben arrenglerats, sobresortint el nomenat
carrer del Pont.
El cor de Falset pot dir-se que es troba a la placa de la Quartcra,
que enclou els més vells bastiments, i amb ells la Casa de la Vila,
que fou residencia dels ducs de Medinaceli, als quals va pertinyer
en l'antigor la població i el senyoriu Ilur. Al be11 mig de la Placa s'hi
pogué veure durant molts anys el corpulent Roure de la Vila.
L'any 1880 fou reformada la placa de la Constitució, dita
de la Quartera, deixant-la com es troba avui ; en 1887,)el senyor
rector D. Francesc Mestres va lograr reconstruir la vella església
parroquial, i, darrerament, is'ha bastit el superb edifici destinat al
Grop Escolar de la vila, ,que és palesa mostra del seu amor a la
cultura i ¡a la (veritable il.lustració.
El barri;&le
Malanyet
Avui Falset és una vila important i alegre que compta arnb
uns 4.000 habitants i més de 800 edificis, moderns bona part d'ells ;
t é dos bells teatres rodejats de jardins, pertanyents a les societats
La Artesana )> i (<La Il~lustracióObrera >>,
amb ses orquestres respective~i un bon Orfeó.
La extensió superficial del seu terme és de 3.811 hectireas, de
les quals són de conreu 2.888.
Les armes de Falset tots les tenim prou conegudes. Un castell
amb una fa19 a cada part.
Les dades rnés recents respecte a les principals collites, corresponents al terme de Falset, donen les xifres següents, ben importants per cert ; 30.000 carregues de verema ; ~o.ooosacs d'avellana
2.000 sacs d'ametlla i 15.000 arrobes de patates.
Co parla ben clar de la riquesa de la nostra vila, conquerida
a forqa de treball i d'intel.lig$ncia, en una de les tasques més nobles i
beneficioses per l'humanitat, com és el conreu de la terra, tota vegada
que és l'agricultura qui la nodreix i li dóna a mans plenes les primeres
rnateries indispensables per a la indústria.
Entre els edificis notables de Falset, cal esmentar també l'espaiosa
església parroquia1 que fou beneida l'any 1770, havent costat la seva
construcció iins dotze anys i 27.000 lliures catalanes, segons escriptura atorgada per Pere Olives a 29 de maig de 1763, a favor del mestre
d'obres de Cornudella.
L'any 1885, Falset tingué el seu primer peribdic, un setmanal
defensor dels interessos comarcals, nomenat Eco del Priorato.
En septembre de l'any 1890, la vila va inaugurar solemnialment
la seva estació en la via ferrea de Barcelona a Madnd : en novembre
de 1908, estrena la il-luminacit pública pel gas acetile ; i el 25 de desembre de 1912, la canvia per la electrica.
Amb el ferrocarril, la il~luminacióesplendida, i les superbes escoles piíbliques de les quals havem parlat, Falset s'és convertit en una
vila qiie segueix d'aprop la marxa del progres i la civilització.
11. ELS ORIGENS DE FALSET
Els origens de Falset són tan antics que es fonen amb els temps
de la faula, la llegenda i la tradició. El Rvnt. Mossen Josep Maria
Dalmau, rector de la vila, seguint les tasques del seu antecesor
Moss&iiMestre, ha acoblat el major nombre possible de dades histbriques, les quals unides a altres extretes dels vells arxius de Catalunya, han donat per resultat, que els antecedents de la vila que
poden donar-se com a certs, no es troben fins a l'any 1172, de quina
data existeix un document, pel qual es fa donació del territon de
Falset als seus pobladors, pels senyors d'Entenqa, perteneixent al
comtat de Cabra, i per tant, a la casa d'Aragó.
Co no vol pas dir que Falset no existís abans, doncs la seva fundació semhla ésser anterior a la invasió romana, segons donen a compendre diferents escriptors. L'histonaire romj Titus Livius, en son
llibre XIX, que parla dels Ausetans d'Ib2ria que s'acolliren a les
muntanyes de Parades i a la comarca de Anse fins aprop de l'Ebre,
ho corrohora, i el cronista catala Fe1i.u de la Penya, en sos Anals de
Catalunya, llibre V I , capítol 10, diu que aquests pobles prengueren
les armes arnb Indibil, i
que s'els coneixia amb
el nom d'ilergetes, afermant - ho rodonament
Cortés en son Diccionavi,
així com Bofarull, Broca
i altres, tots els quals
diuen que Scipid, volent
venjar les derrotes causades
pev Asdrúbal, qui capita~zejavaals cartaginesos, va
posar seti a la ciutat dels
ausetans, vencent - los per
complet, ded~lint-sed'aixo que els ausetans tenien
la seva ciutat nomenada
Ausetas pels romans, i que
sense cap mena de dubte
té d'ésser la nostra Falset. Refermen també la
nostra opinió E d u a r d
Chaven en son Diccionari
Universal, i l'espanyol Nicolau Mana Serrano.
Els dubtes que puguin
sorgir respecte a si
Portal del BOU
la actual Falset és Santiga ciutat de la qual ens parla Titus Livius, desapareixeii en
pensar només que els ausetans eren pobles nomades donats al pastoreig i a viure escampats en nombroses cabanes existents en les
frondoses muntanyes que rodejaven la capital llur, costum que encara
existeix a la comarca. 1 ho demostra el fet de que a l'antiga Porta
dels Ferrers es conservin encara vestigis de construccions romanes,
així com en l'antiga muralla, doncs prou coneguda és l'arquitectura
d'aquella epoca llunyana, amb ses fileres de carreus disposades les
unes damunt les altred de faisó que comenqant amb els més groixuts,
anaven disminuint el gruix progressivament i a proporció de l'alqiria
de la paret.
També reforsa la nostra opinió respecte a l'antigor de Falset,
el fet de que l'any 1821 fos trobat en una casa vella del carrer de
l'Escola un pergamí escrit en caricters hebraics, el qual traduit pel
savi arquebisbe de Tarragona Dr. Torres Amat, resulta ésser el capítol
VI i part del X I I del llibre del Deteronomi.
Conegut el costum dels jueus, de tindre sempre en lloc visible
els preceptes del Decáleg penjant-los a l'efecte al dinteli de portes
i finestres, lloc on fou trobat aquest, podem donar per sentada la
continuació de l'existencia de Falset fins als nostres dies.
Cosa sabuda és que el poble jueu es preocupava forsa per l'ensenyament de la religió llur i de les belles lletres als seus fills, essent
quasi segur que tingués l'Escola en el carrer de dit nom i en ella el
palimpcest del qual parlivem.
No admet cap mena de dubte que l'any 534 de J . C. estava ja
poblada aquesta regió de la qual en feu camp d'operacions, com
havem indicat, el salvador de Roma, Scipió l'africi, essent també
indiscutible que els llegionaris ausetans que Pons Pilat s'endugué
a Palestina, i dels quals en feu la seva guardia a Jerusalem, assistiren
a la crucifixió del Redemptor del món.
D'aixb deu arrencar, probablement, el costum comarca de
dir d'un home dolent i rebec, que fou un dels quins aqotaren al Crist.
111, FALSET E N TEMPS DELS ALARBS
Amb la invasió dels barbres del Nord es va interrompre l'historial
de Falset, no poguent-se reanusar fins a la irrupció dels alarbs, en
quin temps apareix la vila poblada de nou i la seva comarca torna
a ésser teatre d'importants operacions militars.
D'allavors data, sens dubte, l'origen del nom actual que duu la
vila ; doncs una volta aterrada l'antiga Ausetas, és cosa segura que
la nova població alqada pels romans es digué Felice, per contrastar
la bellesa del pla amb l'aspror de les muntanyes veines, i que en la
Pastriens els alarbs, adoptant el nom llati a la llengua Ilur, li digueren
False, prenent després de la reconquesta la t ; si bé altres autors
són de parer de que el nom de Falset serva memoria d'haver pertenescut a la família Falses, un dels cavallers que més sobressortiren
en la reconquesta de la comarca.
Els alarbs s'establiren aquí i s'hi feren forts. Un poc més amunt
de l'ermita de Sant Cristofol, es poden veure encara els enderrocs
del castell o atalaia que aquells invasors alqaren per a dominar la
comarca, el qual es comunicava amb el famós castell de Ciiirana.
Aquells enderrocs s'anomenen les Torres d'Altafulla, en remembranca
sens d u b t e de I'heroi
llegendari, aquel1 capdill
alarb que retut pels catalans, abans d'entregar-se,
va preferir tirar-se d'aqueIla alcaria abraqat a una
cristiana que l'estimava
bojament i que havent-lo
seguit en totes les batalles, volgué morir amb ell.
La fortalesa fou aterrada pels francesos durant la guerra dita de la
Independhcia.
De la durada de la
dominació mahometana a
Falset en resten senyals
imborrables en la casa de
Don Pere Rull, notari de
Reus, situada en el carrer
de Riba, on fou emplaqada l'antiga mesquita, poguent-se veure en la vella
Carrer de Vallet
tapia una finestra arquejada que ésEun!prodigi arquitectonic. La dita casa comunicava per mitji
d'un soterrani ambla Wotja o Duana arahiga, formosa construcció que
va pertanyer als comtes d'Asara, la qual demés d'un enteixinat forqa
notable i una escala molt atrevida, serva encara intacte I'aiitic safaretx,
amb el seu aparell per a l'extracció de l'aigua, !obra d'aquell temps.
La dada exacta de la construcció del castell de Falset no pot
fixar-se pas. Probablement recorda la dominació dels alarbs en les
muntanyes de Prades i Ciurana, essent germa dels de Mora i Miravel.
En els enderrocs s'hi descobreixen varis estils arquitectbnics, si bé
els arabescos són els més importants, pels arcs i l'alegoria que es troben a l'entrada de la Sala de Justicia i en els repeus on reposaven els
arcs de la mateixa, avui convertida en pati.
La primitiva església cristiana havia sigut alqada en el lloc on
els invasors hi bastiren el seu castell o ZI&, la qual aterraren. Posteriorment el castell fou objecte de transformacions i eixamplaments,
per a respondre a les necessitats dels temps, ja que Ilencats els alarbs
l'any 1153 de les serres de Prades i Ciurana pel comte de Barcelona
Ramon Berenguer IV, quin ejercit avenqava com una allati aplanadora, varen caure en ses mans els castells de Miravel i el de
Falset, donant aquest a un de sos cavallers de la casa d'Entenqa,
segons sembla despendre's d'un curiós document datat a l'any 1172,
que servava en son arxiu l'il-lustre advocat del col.legi de Barcelona
D. Guillem M.a de Broca, quina família procedia de Marsi, en el
qual ja es senyala nostra vila amb el nom de Falset.
El comte de Barcelona deixa neta d'alarbs tota la terra enclosa
entre el Pireneu i l'Ebre, i comensi una nova etapa, la rnés feconda
en aconteixements, de la qual se'n tenen dades autentiques que han
pogut ésser recollides per mans pietoses, i que avui ens cap la joia
de reunir en aquest opuscle, per a goig i exemple dels falsetans.
IV.
FALSET, FEU CA1'AL.A
Que la nostra vila fou cedida a la casa nomenada, pel comte
Ramon Berenguer, ve a provar-ho un document, datat a 5 de maig
de l'any 1191, i conservat en l'arxiu parroquial, pel qual En Pere
de Deu, bar6 dJEntenqa, fa donació del territon de Falset a sos veins.
En dit document o Carta Pzl,ebla, s'lli troben fidelment traduits del
llatí a la llengua rominica d'aqtiell temps, els Privilegis, Cartes,
llibertats i franquícies que la vila de Falset té, segons molt més tard
fou seguit i especificat per Francesc Vebar, Notari i Regent de 1'Escrivania de Falset, al qual va &ser donat per a traduir-lo pels honrats
Pere Salvi, Ramon Codines i Pere Fible, jurats de Falset, l'any de
la N. del S. 1371 (1).
Aquest document fou presentat en un proces de residencia pels
oficials de la Baronia dJGntenqa, l'any 1595, resultant, com dejem
abans, que d'ella depén la casa i fonament de Falset, per haver
sigut donat amb el castell, lliure de alodi i laudemi i tot dret de
senyoriu a En Albert de Castellvell, l'any següent, o bé sia en 1192.
Don Pere de Deu, emprb, va retenir-se la jurisdicció civil i criminal, així com altres drets, segons un document que es troba a l'arxiu
de la Corona d'Aragó, a Barcelona, en el qual es conté una concordia
entre el rei E n Anfós i
lJAlbertde Castellvell, referent a la possessió i honors del castell de Falset,
el qual confirma a favor
d'aquell, lliure de tota
gavela (2).
També a l'arxiu dels
ducs de Medinaceli s'hi
troba altre document de
1218 (16 Calenda d'agost)
en el qual es diu que davant de D. Pere de Bages, Dona Alamanda de
Subirats empenyi a la
seva filla Blanca, la carlana del castell de Falset,
per 50 marcs de plata, i
qiie en la Caleiida d'abril
de 1240, va vendre a son
fill els castells de Falset i
Marsa, així com els seus
termes, segons els posseia
En Albert de Castellvell,
per 800 maravedisos.
Més tard passa el castell
a ésser propietat d'altre
Finestra gotica cie Can RUU
fill de Dona Alamanda,
de Don Ferrer de Sant
Martí, el qual cedí a sa germana Blanca el castell de Garcia.
En el segle següent pass3. la vila a mans d'En Guillem d'Entenqa,
el segon d'aquesta casa, el qual li va concedir, entre altres privilegis, el d'ésser cap de partit de la Baronia d'Entenca, amb tots els
honors inherents a la categoria, entre ells el dret de nomenar els
alcaides de tots els demés pobles de la jurisdicció.
Entre les cases d'Entenqa i de Moncada esclataren greus conllictes I'any 1290, que produiren Iluites sagnantes; mentre els
senyors dJEnteiqa seguien al Rei Anfds a la presa de Mallorca, els
Moncades, amb sos vassalls i sos templers, feien correries per aquests
termes, especialment pels de Mora i de Tivisa.
La importancia i l'esplendor que varen assolir la vila de Falset i
el seu castell feudal ho demostra el fet de que dintre sos murs hi sojornessin en diverses ocasions prínceps i infants de Catalunya i Aragó.
Avui encara es pot coneixer que el pati del castell havia sigut la
gran sala del palau tancat en son recinte. E n els Ilibres d'Escornalbou
hi consta que ací va neixer Dona Elionor, filla de Don Pere d'Aragó
i néta d'En Joan 11,i Dona Blanca i Don Joan de Foix, senyor llavors
de la Baronia d'Entenqa. Dita princesa, de cristianes virtuts, fou
amb el temps reina de Xipre i de Jerusalem, havent sigut la primera
confraressa de la Congregació de Sant Francesc a l'església que hi
havia en el castell. El seu cos es troba soterrat a l'església de Sant
Francesc de Barcelona i el seu pare, l'infant E n Pere, una volta morta
la seva esposa Na Joana, va pendre també l'habit francisca, essent
enterrat tamhé, pel dit motiu, al mateis monestir de la capital catalana.
També li va cabre a la vila de Falset, pels anys 1382 a1 1388, el
goig d'hostatjar al gran predicador Sant Vicens Ferrer, el qual feu
en l'església parroquia1 notables sermons que admiraren al veinat
per la seva saviesa i la forma brillantíssima del llenguatge, que dona
celebritat a tan gran predicador.
V. PERSONES SANTES A FALSET
Diferentes vegades ha rebut la rila de Falset proves evidents
de que la religiositat dels seus moradors era ben vista en el cel.
Durant l'estanqa en ella del nomenat Sant TTicens Ferrer, es cala
foc a la casa d'en Isidre Rull (calderer); allí corregue el Sant, extingint-se el foc a la seva sola presencia, quan comenta a escriure en el
dintel1 de la porta qualques pensaments religiosos que la ignorancia
dels temps ha deixat esborrar.
E n dos llibres diferents ha trobat el Rvnt. Mossen Josep Maria
Dalmau, rector de la vila, dades interessants respecte a la venerable
Isabel Ferrer, la qual va viure a Falset en el cegle xvm. E n el Libro
de Prodigios y Finezas de los Santos Angeles, realitzats a Catalunya,
es diu, textualment traduit:
Els angels serveixen de 9adrins en els Bateigs, I X - 158. << Trobant-se la senyora Isabel Ferrer Busquets de la tercera ordre de
Sant Francesc en l'auge de ses virtuts en la seva patria de Falset,
la muller d'En Gregori Bonet, parent seu, va donar a llum una
nena. El pare va convidar a la cervola del Senyor a ésser padrina,
deixant a son albir lJel.lecció del padrí. Havent acceptat la religiosa
el sant encirrec i arribats que foren el jorn i l'hora del bateig, preguntaren qui fóra el padrí, doncs estant a punt d'eixir de casa, encara
no es sabia. Va dir-los la santa que no deixessin d'anar a l'església,
Església Parroquial. - E n l'altaret del mig 1'Urna amb el
cos de Santa Candia exposat amb motiu de la Festa Major
doncs aquel1 hi assistiria puntualment. Una volta reunits en el temple
i al comenqar la funció, va presentar-se un jove formós i garrit, el
qual, prenent a la nena, oficia de padrí i li posa Tomasa per nom.
IJna volta acabada la cerimdnia i en mig dels compliments i enhor:ibones de consuetud, el padrí va desapareixer, resultant que ningú
l'havia conegut, inferint-se del misteriós succés, que bé podia ésser
1'Angel de la Guarda de la venerable padrina, el qui porta a la menuda
a les fonts baptismals (3).
En el llibre del Seminari d'Escornalbou s'hi troba amb referencia
a la venerable Isabel Ferrer Busquets, $0 que segueix :
((El cos d'aquesta Santa es conserva a l'antiga església de Sant
Francesc, de Falset. F'ou visitat el cos tres voltes ; la darrera pel
Dr. En Manuel Samaniego, Arquebisbe de Tarragona, l'any 1726,
i el Rvnt. Tomas Cortadelles, Pbre., beneficiat de l'església de I-alset,
amb altres dos sacerdots, com a testimonis ; varen trobar-lo sencer
i flexible, fent-li pujar els braqos fins a la testa, i veient rosats els
botons dels seus pits virginals, i aixd que al dur-se a cap aquella visita
darrera, feia ja 116 anys que havia mort )>.
El cos incorrupte fou exposat al públic en la dita església per
a satisfer la justa devoció de la vila. (4)
Tractant de les persones do Falset que s'han distingit per la
llur virtut i santetat, no deixarem de mentar al venerable Josep
Rull, nascut en aquesta vila l'any 1657, fill de Josep Rull i d'Isabel
Alaix, de l'ordre de Sant Francesc, el qual va pendre l'hibit a Escornalbou l'any 1695, i després d'una vida exemplar de més de quaranta
anys, va morir en olor de santetat el 17 d'abril de 1735.
En 15 de desembre de l'any 1774, sortiren de Falset el seu rector
En Nofre Rocamora i En Pere Rull, que havien rebut la comanda
d'anar al port de Salou per a rebre les relíquies que de Roma portava
En Josep Rull, germA del segon. Dites relíquies, que són les de Santa CAndia, patrona de la vila, es veneren per la Festa Major, que
s'escau els dies 7 i 8 del mes de septembre, i estan tancades en un
formós relican' de plata macisa, amb serafins dJor, d'estil plateresc,
propietat de l'acabalat veí En Pere Rull.
VI. EL SOMETENT DE FALSET
Es de creure que el Sometent de Falset és tan antic com el dels
dernés llocs de Catalunya, apareixent en la guerra dita dels Segadors,
que va provocar, en el regne de Felip IV, els desacerts del ComteDuc dlOlivares i que feren aixecar també en armes contra son Rei
als homes de la nostra vila. El camp de Falset fou Ilavors teatre de
diferents episodis de la lluita, com es pot veure amb tota mena de
detalls en el llibre intitulat Documentos inéditos para la Historia
de España, del Marqués de Fuensanta del Valle (volum 74, impres
a Madrid per En Miquel Ginest, l'any 1885).
Els excessos comesos pels francesos amb sos aliats, als quals
expoliaven crudelment, foren causa de que amaines aquella guerra
dirigida pel gran Richelieu per a enfeblir el poderiu del monarca espanyol, més que per ajudar als catalans. Del descontent va passar-se
a l'enuig, i d'aquest a les hostilitats, ajudant els homes de Falset al
marques de Mortera, cap de les forces castellanes, a foragitar de la
vila i de la comarca als invasors, cosa que lograren tot seguit. Enterat
el baró de Barre, general de les tropes franceses, de que les tropes
de Felip IV, ajudades pels paisans, havien recobrat Falset, va reunir
un poderós exercit i corregué a assetjar la vila, qo que feu que el
marques de Mortara concentrés les forces llurs entre Mequinenqa
i Mora, alqant un pont entre aquesta darrera vila i llE',bre; mes els
seus esforqos per a conservar la vila resultaren infitils a causa de la
El r e d m& ve11 de Falset
petita guarnició de que disposaven aquesta i el seu castell. Després
d'una lluita heroica, tropes i Sometent tingueren que rendir-se al
frances, essent una bella mostra del seu valent comportament el fet
de que els hi fossin otorgats pel vencedor tots els honors de la guerra.
També prengué Falset part molt activa en la guerra de Successió,
posant-se com tots els catalans de part de 1'Arxidur dJAustria, i sof h t pel dit motiu dos nous setis en l'any 1768 i següents, en els quals
el Sometent hagué de traure no poques vegades esforqos de flaquesa.
Un cos d'exercit de 6,000 homes va apoderar-se per sorpresa,
i al comenqament de la guerra, de la vila de Falset, causant moltes
baixes en la seva guarnició i fent presoners a quants no tingueren
l'encert de salvar la vida travessant en una sortida heroica les línies
de les tropes de Felip V, que va rompre el coronel Farriol. Recobrat
més tard el castell de Falset per les tropes espanyoles i el Sometent
de Falset i d'altres pobles propers, no va rendir-se ja fins quaranta
dies després d'haver-se entregat Barcelona al duc de Berwich, que
comanava l'exercit castelli i frances, el qual assetjava feia més de
mig any la capital de Catalunya.
Vingué la invasió francesa de 1808. El rei Carles IV tingué la
feblesa d'obrir la frontera espanyola a les forces de Napoleón 1i esclati
aquella gloriosa epopeia coneguda per Guerra de la Independencia,
essent els Sometents armats de Igualada, Sampedor i Manresa les
primeres forces espanyoles que tingueren la gloria de tallar el pas
a aquelles tropes ensuperbides per cent victories, en la famosa batalla
del Bruch.
Al retró dels canons i al crit de Visca la Religió, la Pdiria i el R e i
els catalans, com tots els espanyols, es Ilenqaren a la defensa desesperada de son terrer benvolgut, engroixint-se a tot arreu els Sometents
que desplegaven al vent les seves banderes.
L'invasor era fort i era brau, i fiat en la superiontat de son exercit
i de l'armament que duia, anava vencent els obstacles que se li alqaven
en son camí que creia planer, amb el propdsit irreductible d'arribar
a Madrid, i una volta en la Cort, sotsmetredes d'alll a totes les regions
espanyoles.
Tants foren els entrebancs que les tropes napoledniques, endurides en les batalles, trobaren en son pas per Catalunya, que malgrat
posseir la ciutat de Barcelona que els hi havia sigut entregada sense
Iluita, tardaren prop de dos anys a arribar a les riberes de I'Ebre,
establint el seu quarter general a Mora.
VII.
UNA GRAN VICTORIA DEI, SOMETENT
Desitjosos els francesos de fer-se forts en aquel1 lloc, abans d'avenqar més, comengaren per enviar columnes exploradores a les comarques
limítrofes de Mora, arribant-se el dia 15 d'agost de 1810una columna
molt forta fins al peu mateix de la vila, menaqant apoderar-se'n.
Brand& la campana tocant a sometent per a reunir a tots els homes
aptes per a les armes, retirant-se el veinat als punts alts i estrategics
per a poguer-se defensar millor d'aquelles forces, tan superiors en
nombre i en tactica guerrera, fent-se fort en els masos dlEsplanes,
Col1 de Porrera i Roca'Roja, emportant-s'en tot alld que pogués ésser
utilitzat per l'invasor i fos susceptible d'ésser endut, i deixant a la
vila un petit nombre de veins per a tindre cura de la mateixa.
Tant amatents foren els habitants de Falset en retirar-se de la
vila, que quan els darrers eixien pel portal
dels Ferrers, les tropes
invasores hi entraven
per les portes de Sant
Blai i del Bou.
Aquesta sortida estrategica va desconcertar de tal faisó els plans
de l'enemic que, foll de
rabia, va entregar-se al
robo i al saqueig i a les
matances més iníqiies
de gents indefenses, cremant no pocs edificis, i
assassinant, entre altres
veins notables de la vila,
a Bonaventura Rull Pi,
el seu fill Isidre, Tomis
Rull, Juncosa, T o m i s
Sanahujes i altres que
havien sigut encarregats
de no moure's per a donar exemple de civisme.
L'església fou saquejada i convertida en
Cami ve11 de Reus
quadra, allotjant-s'hi la
I,a Roca Roja on es feren forts els Sometents l'any 1810
cavallena. Les formes
sagrades rodaren per
terra ; la patrona de la vila, Santa Cindia, fou arrebaqada de la
seva urna, cometent-se les profanacions més esgarrifoses en aquel1
recinte sagrat.
La indignació que aquells fets vandilics despertaren en el cor
dels falsetants fou tan forta, que juraren recobrar la vila estimada
a 'tota costa, arrebaqant-la de les mans dJaquelles xukmes selvatges.
Manava les forces locals del Priorat En Francesc Oliva, botinic
de Cornudella, a les ordres del qual estaven tots els Sometents del
partit. Aquel1 quefe es trobava d'expectació damunt la Roca Roja,
seguint amb tota atenció els moviments de les forces franceses, per a
caure en el moment oportú damunt d'elles i realitzar amb exit el
cobejat deslliurament de la vila, qual fet no pogué dur-se a cap fins
el ~g d'agost de 1810 en la forma següent :
Aprofitant l'ocasió de I'arribada d'algunes forces del regiment
de Savoia (el qual operava en els confins del regne de Valencia) acompanyades d'uns quants soldats de cavallena, els Sometents de I'Oliva
es sentiren enardits, i apoiats per aquelles tropes, caigueren damunt
de la vila inopinadament, batallant amb tan de braó, que les forces
franceses que la defensaven no pogueren resistir-los i sofriren la més
completa desfeta, vegent-se forqats a eixir de Falset a correcuita,
no parant en la seva carrera esverada fins a Mora d'Ebre, on cercaren
refugi darrera els murs del castdl, creient-se només segurs sota el foc
de la potenta artilleria que allí havien emplaqat.
Aquest fou el fet capdal d'armes del nostre Sometent que tants
en tingué en la guerra de 1'Independencia ; bé pot tenir-se doncs per
tan gloriós com el que més ho sia, amb tot i haver-n'hi de semblants
en la llarga historia dels Sometents armats de Catalunya.
La joia dels falsetants en veure's de nou amos i senyors de la
vila estimada, no tingué fi ni compte. Tot seguit procuraren posar-la
a l'abric de qualsevulga escomesa que per revenja poguessin intentar
les forces retudes que s'havien amagat al castell de Mora.
La presencia de les tropes espanyoles era, de moment al menys,
una garantia de seguretat pels valents habitants de la vila de Falset,
resolts a donar la vida abans de veure-la de nou sotsmesa a la domi.
nació de Napoleon.
Manava les tropes espanyoles que cooperaren a la gran victoria
del Sometent el baró de la Barre, el qual disposava de 1,000 homes
del regiment de Savoia i IOO cavalls, i afirma haver prés part en
l'acció, en escrit del mateix dia dirigit al capiti general de Catalunya.
Tan apressada fou la retirada dels francesos, que abandonaren en
poder de nostres forces tot el botí i bagatges que havien trobat a
Falset i deixaren els camps propers sembrats de cadivers ; a oosaltres ens va costar la presa de la vila més de cent baixes entre morts
i ferits (5).
L'aqorament amb que els invasors visqueren a la vila, molestats
sempre per les partides del Sometent que no els hi permetien allunyar-se sense que fossin víctimes d'alguna escomesa dels paisans,
Plana tacada de sang, de 1'Arxiu notarial
twnfiJ*ruhau
Y , L ~~ = W U Ie>n k
,
A E ~ U
LA'
di-
>.,*
J # / C
T',
Manuscrit inPdit de Comudella
ei paiesa ei fet que tan sols es conservin en els arxius pauoquials,
del temps compres entre el comenqament dels combats fins a l'acabament de I'any 1811, més que sis partides de defunció ; així com
dues escriptures públiques i escassos assumptes en el Registre d'Hipoteques, quins llibres foren malmesos per l'invasor, conservant-se
encara tacats de sang ; els invasors saquejaren també la caixa.
No pogueren tampoc viure amb tranquilitat els veins de la vila,
tota vegada que el 19 de novembre de 1810 tingueren de sostindre
altra acció de guerra a m b les tropes del general frances Souchet,
i el dia 3 de maig de 1811 resistir una forta escomesa de la brigada
Abbé i del general Buget, que cobria les espatlles a les forces que
atacaven a Tarragona, portant-se en dues accions ardidament el
Sometent de Falset.
D'aquests fets d'armes parla el document inedit de Cornudella
trobat pel Rector del poble, el Rvnt. Candid Llebaria (5).
VIII. LA BANDERA DE FALSET
La bandera que havia guiat al Sometent i demés forces a la
victoria, era la de Falset, la qual va rebre el seu bap'isme de sang en
aquel1 gloriós fet d'armes, motiu pel qual fou issada en un dels balcons
de l'immortal castell, on li va retre tot el veinat entusiastiques
manifestacions de respecte i d'amor patri.
Traduim amb goig el lluminós informe elevat a 1'Ajuntament
de Falset pel nostre estimat notan En Ricard Asencio, persona coneixedora de la Historia i amant de les glorioses tradicions del Sometent;
diu així :
<( Sempre
dificultosa la missió de l'historiador, ho resulta més
encara quan el seu camp es circumscriu a un fet determinat i concret.
))Les seguides i cruentes guerres que per dissort han regat de
sang generosa nostre terrer tantes vegades, i í'esperit de destrucció
que acompanya a í'home en aquestes ocasions, i més encara en les
guerres intestines, són causa de que la m& impia dels guerrers en
unió del temps hagi fet desapareixer el tresor dels arxius, i solament
sia la tradició la font que pot utilitzar l'investigador.
)) Feta aquesta aclaració entrem de ple en nostre treball de recopilar dades certes que demostrin fins a la sacietat la gloriosa tradició
de gu rrer del Sometent de Falset, i els fets histdrics que per trac-
tar-se de la independencia de la patria, mereixen ésser recordat~,
doncs en ells va servir-los de nord i guia aquesta bandera, ja consagrada pel vot unanim dels Sometents de Catalunya, en els dies gloriosos de la benedicció de ses banderes, el 24 d'abril de 1921.
))Si la tradició i la llegenda haguessin d'ésser nostra única font
d'investigació, aquest treball restaria acabat en poques ratlles.
1,a histdr;ca bandera del Sometent
)> Pregunteu als habitants més vells de Falset, i us diran unanimeinent que des de la seva infantesa han vist aquesta bandera onejar
al vent tremolada pels militars, i que al retorn dels voluntaris d'dfrica,
aquests la portaven el dia del Corpus, única diada en la qual es consentia la seva exhibició; i que han sentit contar als seus pares que la prin-
l
cesa Elionor, filla d'En Jaume 11 dJAragó, que nasqué a Falset,
essent educada en aquest castell, fou qui va brodar-la, entregant-la
al poble en memoria seva.
Res té d'estrany que aquest fet pugui ésser cert, doncs en
l'epoca en que les municipalitats es constituiren, tenien totes amb sos
furs el seu castell i la seva bandera, la qual els hi servia per a distingir-se i portar les mesnades llurs al camp de batalla.
>> Sens desmentir aital assert, que té el seu caire de verseíiiblanqa
per ésser certa la existencia de la dita princesa, nascuda entremig
dels almogivers, no ho és menys que tecnics de la indústria textil
Placa de la Constitució i Casa de la Vila (abans Palau dels ducs de Medinacelj
ens afirmen que el teixit i trama de la tela de dita senyera no correspon a tan remota antiguitat, per no haver sigut fabricada a mi,
com ho fora, de pertanyer a aquella data, sin6 en els telers de fusta
amb els quals va inaugurar-se la nova era del teixit a miquina, pocs
anys abans de la guerra de Successió de Catalunya, epoca a la qual
correspon també el tramat de la seda amb que esti brodada i la
forma i confecció del brodat de les armes del poble i l'engarqat
de pedreria.
Que en aqueixa guerra i en la que en temps de Felip 111 va
sostindre aquesta regió per la Independencia de Catalunya, fou la
utilitzada per sos guerrers, no admet cap mena de dubte, i els mateixos
fets d'armes que es succeiren en aquelles guerres ho comproven.
1 arribem al segle passat en que tingué lloc la invasió francesa,
en la qual, com es veura pels documents que copiarem (6) aquest
Sometent, en unió del regiment de Savoia, derrota als francesos el
dia 10 d'agost de 1810, en quina acció fou terminant la intervenció
d'En Francesc d'Oliva, apotecari de Cornudella, el qual manava les
forces irregulars i Sometents d'aquesta comarca, tal com s'en dedueix
de la memoria del beneficiat de Cornudella, D. Pau Font, inedita,
i conservada a 1'Arxiu parroquia1 de dita vila, de la qual tenim copia
merces a la bondat de l'il-liistrat i virtuós rector d'aquella vila, Mossen Cindid Llaveria Cortes, a qui se'n deu la conservació. Dit senyor Oliva era cunyat de Mossen Fort i emparentats ambdós amb
l'antiga casa de Pellicer, de gran prosapia, la qual va sacrificar a la
independencia de la patria el seu patrimoni i la vida dels seus fills,
casa que avui és i representa la família Rodes de Cornudella.
))En aquel1 combat va figurar-hi la dita bandera, essent traspassada per les bales, que és el segell de gloria del qual pot mostrar-se
més orgullosa.
o Que aquest Sometent va combatre en dit dia, podra veure's
clar per la carta del senyor coronel del regiment de Savoia, que aixi
mateix s'inserta (7), i de la transcripció que de la memoria citada
fem per facsímil, de la part referent a la lluita del 10 d'agost (5).
Una volta finida la guerra amb Franca, altres aconteixements
polítics trasbalsaren I'Espanya, donant lloc a noves lluitas intestines
com les que esclataren a l'epoca constitucional de Ferran VII, la
carlina de 1833 i per últim la dels Matinés, de 1847 al 1849, en la qual
el comte de Montemolin disputava la corona dJEspanya a la reina
Isabel 11.
D'aqueixa epoca deplorable podem citar només com a fets importants per a Falset, I'entrada a la vila del general Tell, partidari de
Don Carles ; el bombeig de la mateixa pel general carlí Cabrera i la
vinguda del cabecilla Basquetes, Sany 1848, fets tots ells que causaren
no pocs perjudicis al veinat.
1 havem arribat als nostres dies, en els quals cal senyalar Sentusiasme que la guerra d'Africa de l'any 1860 va despertar entre els
falsetans, fent-se molts d'ells voluntaris del batalló de catalans que
comanava el general Prim, mereixent per la seva valentia que al
tornar els espanyols triomfants de I'Africa, poguessin portar els voluntaris de Palset amb ells, la gloriosa bandera del Sometent que avui
es tracta d'honorar dignament.
La Font
Vella
IX. LES A I G ~ S
DE FALSET
Gs Palset, sens cap niena de dubte, una de les poblacions de Catalunya més rica en aigiies, no solament en yo que fa referencia a la quantitat, sinó també considerades des del ptint de vista de la seva qualitat.
Quants balnearis importants no les tenen tan escollides i abundoses !
Disposa la vila per a l'ús domestic de cinc fonts, emplacades en
distints barris de les quals, tot l'any, de dia i de nit vessen a dojo
divuit canelles d'aigua de la més excel-lent potabilitat.
Mereix remarcar-se entre dites fonts, l'anomenada s Font Vella )),
d'un do11 inestroncable, i molt indicada per la ciencia medica per a
les malalties de caracter consumptiu.
Demés, escampades pel t e m e de Falset, s'hi poden comptar per
centenars les fonts, mines i torrents que reguen innombrables hortes,
mereixent ésser especialment citades les nomenades d'en Pere Pi,
d'en Calderé, d'en Canut, la Font del Ferro i la Font Famolelzca, així
batejada per la forqa aperitiva de les seves aigües.
Bls doctors senyors Cuchí i Mirambell, de Tarragona, dictaminaren sobre la potabilitat de les aigües de la vila, després dels análisis
de consuetud. Heus aquí, traduit del castelli, el dictamen que emeteren els dos distingits facultatius :
a Doctors Cuchí i Mirambell, apotecaris, inspectors químic-farmac6utics d'aquesta Duana, Pents Químics de l'Excm. Ajuntament
d'aquesta capital, etc. - Certifiqzcem :
Haver rebut de don Francisco de Webaria, Alcalde de Falset
(Tarragona), una aigua per a averiguar la seva potabilitat. Practicat
l'analisi a que es refereix el Reial Decret de 22 de desembre de 1908,
publicat a la Gaceta del 4 de juny de 1914, resulta :
Transparent, incolora, inodora, insípida.
Residu fixe per evaporació seca a 1800 fins, pes constant. . . . z8o'ooo
Residu fixe per calcinació al roig ombra. .................. 240'000
Cloro expressat en clorur-sddic ......................... 19'890
Acid sulfíiric. ......................................... ~o'ooo
Cal$ ................................................ 62'700
MagnPsia............................................. 26'060
Materia organica total en líquid Acid, expressada en oxigen . .
0'250
Amoníac per reacció directa. ...........................
o'ooo
Idem lliure per destil.lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
o'ooo
Idem albuminoide. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
0'000
Acid nitrós. .......................................... o'ooo
Acid nítric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
o'ooo
De les dades que antecedeixen se'n dedueix que l'aigua analitzada
reuneix químicament les condicions de potabilitat fixades en el citat
Reial decret. -Y per a que consti i a petició de l'interessat, lliurem
la present a Tarragona, a 9 d'octubre de 1914. -Doctors Cuchí i
Mirambell - Rubricats. -Es cdpia conforme amb son original,
al qual em remiteixo ; i per a que consti 10 certificat, a Falset, a setze
d'octubre de mil noucents catorze -V.o B . O I,'alcalde, Francisco
de Llebaria. -El secretas, Joan A. Camps. - Rubricats. -Hi ha
el segell de llAlcaldia.
D'un altre certificat tingut a la vista lliurat pel mateix secretari
senyor Camps i visat per 1'Alcalde don Francisco de Webaria, a la
mateixa data que I'anterior, i que fa referencia a I'anAlisi bacterioldgic de les mateixes aigües, fet per l'apotecari de Tarragona don Martí
Güell, apareix que va donar com a resultat total, que dita aigua analitzada no contenia bacil.10~(Col.li comune i Eberth) i que pel nombre de boldnies trobades procedeix classificarles en el grop de (( Molt
pures de I'escala de Miguel ))
Aquestes aigües riquíssimes de les quals esta dotada en abundor
la vila de Falset van conduides des de molt abans d'entrar a la població en canonades de ciment armat, que passen a bastanta profunditat
pel mig dels carrers de la part baixa de la població, doncs solament
ella pot estar dotada de les aigües esmentades pel baix nivel1 que
tenen. Se n'alimenten quatre fonts, de les quals brollen continuament disset brocs naturals ; una altra font amb broc intermitent a
1'Escorxador públic per a llur neteja, i un altre broc al local del (<Sindicat Agrícol )).
Resta demostrada l'abundor d'aigües excel.lents de que disposa la
nostra vila, a les quals havem d'afegir les de la famosa (<Font Vella
que t é un do11 abundós per ella sola mai estroncat, d'una frescor i
un paladar exquisits, que li han donat gran nomenada.
L'aigua és la feconditat de la terra i l'alegria del viure. Alli on
canta 1'aigzr.atarnbé canta I'home, diu un aforisme turc ;i és ben bé cert.
La vila de Falset deu tant a l'activitat i amor al treball dels seus
fills com a l'abundor d'aigua de que frueix el seu terme; la riquesa i
el benestar d'aqudls les veiem florir arreu, i els condueix pels nobles
camins de l'altruisme i de la sociabilitat.
Mes aixd mereix ésser tractat en un altre capítol.
))
X. LA VIDA SOCIAL 1 I,A CULTURA A FALSET
Els falsetants són gent honrada, franca, comunicativa, que posa
per damunt de tot l'interes i la pau de la seva vila benvolguda. Demés
estimen el progrés i la il.lustraci6 noblement, i el mateix s'acoblen
per a mancomunar els interessos Ilurs, que per a fer cultura, que per
a desenrotllar el mutualisme, que per a passar junts les hores d'esbarjo i de repds.
Co fa que la vida corporativa tingui a Falset una veritable intensitat.
El caire eminentment agrícol de la població dóna vida pletdrica
al Sindicat Agrdcol, a la Cambra Agrícola de Falset i sa comarca, a la
Unid Social i a la Societat de Treballadors del camp. Com a llocs d'esbarjo, a més de l'immillorable Café Universal, compta la vila amb
els de les societats L'Artesana i la Ilustracid Obrera, que varen ésser
fundades fa ja uns quants anys, tots ells ben aprofitats i dotats de tot
el confort i divertiments que poden exigir-se a entitats de la seva categoria i caricter. Ambdues tenen teatre, cinematdgraf, banda de miisica, sales de caf6 i billars, socors miitus i uns jardins entretinguts
amb molta cura.
La vida política ha sigut a Falset, fins ara, poc menys que inconeguda; solament en períodes electorals s'han dividit els falsetants
per uns minuts, segons les idees llurs, tornant a acoblar-se tot seguit
en els medis esmentats de relació social, per a seguir en pau la obra
meritoria de la seva cultura i de l'ennobliment de l'esperit.
Empero, si Falset no ha sentit mai fondament la política espanyola,
han arribat ja fins al jovent de la vila les alenades renovelladores
de la patria natural, donant vida a la primera
societat política de la
vila, b a t e j a d a a m b el
nom significatiu de Unió
Nacionalista; $0 és, una
comunitat d'homes que
no volen dividir els parers dels seus progenitors, sinó unir-los, qo és,
acoblar-los entorn d'una
idea nova que t é ses
arrels en l'inima mateis a del poble.
Dues associacions sobresurten especialment
a Falset per la prospera
vida que porten: LJArtesana ja esmentada
abans i el Celler Cooperatiu.
L'Artesana, que fou
constituida el primer de
gener de 1880, és una
forta societat recreativabenefica, que es troba en
Escoles Nacionals
la actualitat instal.lada
en un edificiformosíssim,
el qual esta dotat de bells salons en el primer pis, d'un bon teatremodern
en el qual hi caben mil doscents espectadors amb tota comoditat i quina
sala d'espectacles es composa de platea amb llotges espaioses i un pis
amb llotges i graderies ; t é un escenari magnífic en el que es poden
donar tots els espectacles. Al be11 costat del teatre s'hi troba un bonic
jardí amb aigües abundoses pel consum de la societat i per regar-lo.
Compta L'Artesana amb uns trescents socis, els quals en estar malalts tenen dret a cobrar un subsidi de deu rals diaris a carrec de la
caixa especial de beneficencia de la societat.
E n quant al Celler Cooperatizb, que no és altra cosa que una secció
del (<Sindicat agrícol i Caixa Rural de Falset )>, fundat l'any 1917, es
composa de 250 associats, essent 350 el nombre dels socis del (csindicat)).
La Caixa Rural ve funcionant des del dia de la seva fundació.
L'assaig de Celler Coo$eratiu, o bé sia la elaboració del vi en
~ - I donat
~ I ~ un
,
comú, s'és fet amb les collites de I ~ ~ ~ - I ~ Ihavent
resultat tan satisfactori que va acordar-se tot seguit la construcció del formós edifici amb que avui compta el Sindicat (1918-~g~g),
De la darrera Batalla de Elors. El ciskll de margarides volmt
bastit i disposat segons els darrers avenqos de la vinicultura. Per a
donar una idea bastant justa de la importancia d'aquest Cellcr
Cooperatiu model, n'hi hauri prou amb dir que les carregues de verema el-laborades l'any passat pujaren a 15.000, i que la venda de la
collita de l'any 1919, produí la crescuda suma de 540.481 pessetes,
segons l'estat de comptes presentat als socis el dia I de setembre
de l'any passat, les quals, una volta cobertes les despeses del Cdrrec,
deixaren una bonica ganancia als associats.
També deu tenir el seu paragraf apart en aquest capítol dedicat
a lloar l'esperit d'associació i l'amor a la il.lustració dels falsetans
lJentitat ((Unió Social de Falset la qual demés de complir els seus
)),
deures socials acohlant en un sol redós a patrons i obrers, segons les
orientacions de la famosa encíclica de Zleó XIII De rerum novarum,
sosté un bon Col.legi, on demés de les assignatures de l'ensenyanqa
elemental i superior i la llengua catalana, pot cursar-s'hi el BatxiIlerat, i el Comerq i preparar-se per als estudis dJArtsi Oficis, segons
l'ensenyament oficial de 1'Escola d'Indíistries de Vilanova i Geltrú.
Demés, l'amor que la
vila sent per la cultura
popular es palesa només
en veure el magnífic edifici, nou de trinca, on t é
instal.lades les seves escoles nacionals, d'un aspecte t a n senyorívol,
que bé podria envejar-li
més d'una Universitat.
Dit edifici es composa de planta baixa i un
pis, i es divideix en tres
cossos d'edificació : en
els laterals s'hi troben
instal-lades quatre escoles, dues per a cada sexe,
havent-hi en el central
les dependencies per
a Biblioteca, gimnasia,
museus i sala d'actes, estant ja acabats el pl2nol
i projecte per convertir
en graduades les actuals
escoles unitaries.
La superfície ocupada per la formosa consLlum elsctric, de la darrera Batalla de F'lors
trucció és de 1.044 metres quadrats; van ésser
inaugurades dites Escoles el dia 10 de setembre de 1916 pel Dr. don
Valentí Canilla, rector de la Universitat de Barcelona, i té al voltant
un bon espai destinat a jardí.
Els terrenys en els quals s'alqa l'edifici i sos accessoris foren cedits
graciosament pel benvolgut fill de la vila don Antoni Vilanova de
Canals, avui ja difunt, per qual motiu I'Ajuntament, desitjós de per-
petuar l'agraiment de la vila i la memoria del donant, va posar el nom
d ' d n t o n i Vilanova a la plaqa que hi ha enfront de I'edifici, la construcció del qual fou dirigida per l'arquitecte provincial de Tarragona, don
Ramon Salas Ricomi, baix el pressupost de 122.120 pessetes, de les
que 1'Estat va abonar a 1'Ajuntament el cinquanta per cent ; mes
degut al augment dels preus dels jornals, materials, ferro i demés,
que s'utilitzaren en la edificació, va invertir-se en l'obra la suma
de 169.000 pessetes, havent tingut de satisfer la població la meitat
que li corresponia i dernés I'excés del cost, tota vegada que I'Bstat no
va voler abonar més que la quantitat de 62.000 pessetes que li corresponia segons el primitiu pressupost.
Sala d'espectacles de L'Artesana
Fora iricompleta la relació de vida social i cultura de Falset cense
parlar de la Batalla de Flors, formosa festa que per la seva brillantor
pot competir amb les més lluides que es facin en les grans poblacions.
Cal fer constar que a Falset no hi ha artistes per a projectar carroces, ni obrers aptes, ni elements apropiats per a muntar-les, i malgrat aquests inconvenients, l'enginy s'esmola i la bona voluntat suyleix
totes les deficiencies. Homes i dones trehallen arnb igual entusiasme
per a la Batalla de flors : de la seva traqa i del seu gust exquisit parlen
prou clar les dues fotografies que publiquem representant un L l u m
electric i un Cistell de margarides tombat, quines flors son altres tantes xamoses jovenetes, joia i orgull de la vila de Falset.
XI. - FALSETANS DIGNBS D E MENCIÓ
Deixant de banda els fills de Falset que per les seves virtuts semblen mereixedors dels honors dels altars i aquelles personalitats histdriques de qui hem fet menció en el procés d'aquesta monografia,
s'han distingit, entre els contemporanis, els següents falsetans :
En ROSSENDRULLTRILLA,doctor en Filosofia i Wetres, Director
de 1'Escola Normal d'Osca, figura prestigiosíssima entre el magisteri
espanyol, qui deixi escntes algunes obres pedagdgiques, així com
un ben documentat Diccionari de tots els pobles de Catalunya, amb
una lluminosa monografia i dades de geografia política de tots ells.
En JOAN ALAM, prevere, Canonge de la Metropolitana de Tarragona, doctor en ciencies teoldgiques, en les quals era conceptuat com
una eminencia de l'ilrquebisbat tarragoní.
RISPA, polític militant en el camp republici. De
En FRANCISCO
familia humil i traginer d'ofici, era home de gran talent natural. Per
esforc propi va conquerir ventable influencia entre els seus ; va ésser
diverses vegades diputat a Corts i en el Congrés, baix son punt de vista,
pesava la seva paraula. '
En JOSEPMAS, alcalde de Falset, de cor magninim i bon administrador dels béns del poble. Al seu pas per 1'Alcaldia es deuen l'urbanització i embelliment de la Placa de la Constitució, lainstal-lacióde
la Font d'Amades i la millora de tots els carrers de la vila.
En FRANCESC
MESTRE,prevere, benemerit arxiprest durant més
de trenta anys de la Parroquia de Santa Maria, i de quina gestió meritíssima guarda el poble de Falset record imborrable.
Tot un caricter i d'un gran zel per la gloria de Déu no va plinyer
sacrificis, ni treballs, ni disgustos, ni salut, ni diners per a embellir la
Casa de Déu, fent de 1'Església de Falset quasi una Catedral.
Entre altres obres seves de menys importancia figuren l'hermosa
orga, l'estucament de les tres naus de la parroquia, l'enllosament del
paviment, els mosaics dels altars, la compra de riquíssims ornaments
i objectes d'ús sagrat, el bastiment del palau-rectoral que és la millor
abadia de I'arquebisbat i, sobre tot, la seva obra magna, la Capella del
Sagrament, estoig artístic en el qual el Parroco mestre va conquerir
son anhel, que era la gldria de Déu, i l'admiració i agraiment de tots
els fills de Falset.
Passen de dues centes mil pessetes les despeses que el nostre biografiat va invertir en la seva obra colossal.
Celler Cooperatiu del
nsindicat Agricolc de la vila
XII. ACABAMENT
Creiem haver reunit prous dades fidedignes per a demostrar
l'antigor i la valor historica de Falset i el seu Sometent. Malgrat
no haver pogut trobar una relació oficial detallada del fet culminant
d'arrnes ocorregut l'any 1810, les notes escampades en els documents
examinats pels senyors Rull, Asencio i Mossen Dalmau, als quals
havem al.ludit, són indicis segurs de la certesa i de la importancia
del fet que es tracta de commemorar i dels honors merescuts
que es demanen al Cap suprem de 1'Estat espanyol, el Rei Don Anfós XIII per la nostra estimada bandera, a quines notes bé s'hi poden
afegir per a donar-los-hi més pes, la demostració d'haver estat de
guarnició a Falset, l'any 1810, tropes del brigadier espanyol Baró de
la Barre, un de quins soldats va otorgar poders per a casar-se a Múrcia,
al qui'n li havia d'ésser sogre (8),i la interrupció a la vila des del dia 10
de maig de 1810 a darrers d'octubre del mateix any de la vida contractual, provada per la copia d'una escriptura que consta en els
arxius de la Notaria (9).
El mateix notari senyor Asencio dóna fe d'haver vist els llibres
del Registre de l'antiga comptaduria dJHipoteques, esbocinats
pels francesos en les dades esmentades, així com de l'autenticitat
de tots els documents als quals fa referencia en el lluminós escrit
que va presentar a I'Ajuntament, no per vanagloria, sinó guiat únicament per l'amor que porta a Falset, segons el1 mateix exposa noblement en el mateix, a causa d'haver trobat a la vila la salut i el benestar
que creia perduts per sempre.
El senyor Asencio, per descarrec de la seva consciencia, fa constar
aiximateix que no és natural d'aquest poble, ni de Catalunya, ni
d'Espanya tan sols, en el sentit rigorós de la paraula, sinó de Cuba,
petita patria seva perduda per sempre més als seus amors. Per tant, diu en un paragraf formós que traduim - al esforcar-me per a enaJtir
la bandera d'aquest poble, i a m b ella conseguir u n a Pagina de glbria
per aquesta invicta V i l a , l i provo la meva gratitud, el m e u constant
amor, doncs sens gratitud, sens am& i sense fe, en el lloc d'on tinc
rebut el bt?, m'avergonyiria d'haver intentat una empresa molt superior
a la meva vdlua, a m o n cardcter i a la meva ineptitud.
Si així parla un noble fill adoptiu de la vila, que diran per a expressar-li el seu natural afecte els fills naturals, aquells que en ella tenen
la llar pairal i quins avantpassats domen el somni etern en el recinte
sagrat dels morts ?
Ha sonat l'hora de que tots els falsetants sentin batre son cor,
ences de noble orgull i de sant patriotisme, aix's aquells que viuen
encara a l'ombra protectora del nostre castell, palau malmes pels
homes i pel temps, com aquells altres que, escampats per tots els
indrets de Catalunya, senten reviure en sa pensa la memoria lluminosa de la seva infantesa i reuen sorgir l'imatge falaguera de la Vila,
arredossada a l'ombra del castell i de l'església com una blanca ramada
al voltant dels seus vells pastors.
Ara més que mai cal que alcem ben alta la bandera de Falset,
que els homes de cor es fan forts i es purifiquen amb els exemples
altruistes i patriotics del passat.
Honorem la nostra historica bandera, que és una senyera de
la patria, servem-la en un estoig digne de ses glorioses gestes, i rendim-li vassallatge, com és de llei, per a tribut dels nostres pares i edificació dels nostres fills.
APENDIX
DOCUMENTS CITATS
( r ) Lletra de com el lloc de Falset fou donat amb tots els seus terrenys,
franquícies i llibertats al iis de la muntanya de Ciurana:
6 En nom de Nostre Senyor Jesucrist sia conegut com jo, Pere de Deu,
donc el lloc de Falset amb el seu teme, ainí com millor sia costum del lloc
a tots els pobladors aquí presents, i als seus successors, franquícia i llibertat
a l'íis de la muntanya de Ciurana que tinguin i posseeixin en totes les coses
que en dit terme sien i als seus dons perteneixin a totes les voluntats fahedores
per tots els segles. - Fou fet 111 nones de Maig de l'any de l'encamació de
N. S. (1191).H
i ha una creu-signe. Jo Pere de Deu que aquesta donació firmo
i en testimoni signen i firmen -Asbert de Castellvell.-Hi ha la de Pere,
fill de Pere de Deu, el de la muller del dit Pere de Deu. Hi ha també el de Guillem de Freixen, de Bra de Calcaide, i de Pere Brusca. Signat de que jo el dit
tresllat s'és fet el dia i any abans dit. ))
(2) 14 Nona Septembre de 1192 - Feudes de or. Foli 264. - Arxiu
de la corona d'Aragó.
(3) Crónica de los Frailes Menores de Cataluña. 4.%part, plana 101, llibre IV. - 1726. Barcelona.
(4) Libre IV, plana 404 de Joan Papiol, predicador Apostblic de Sant
Francesc, imprés a Barcelona l'any 1765, el qual tracta de les dones Franciscanes tercianes.
( 5 ) Document inddit de Cornudella. Quan en 18ro els francesos ocuparen
la vila de Falset, estant Francisco Oliva d'expectació amb els Sometentsii'esta
comarca, els moviments dels francesos del dia 29 d'Agost de dit any per la
tarde, s'els reuní el regiment de Saboia i altres tropes amb una partida de cavalleria i atacaren aquelles fropes a Falset, entraren allí, desallotjaren als francesas i reunits Oliva i Sometents mataren molts francesos i els perseguiren fins
a Mora amb una fuga molt precipitada, sens tenir temps de recollir el que
tenien pels campaments ; pero la església de Falset i vila queda saquejada
i quasi del tot deserta que horroritzava l'habitar-la per la p6rdua de molta
gent que els francesos mataren i l'horrorós saqueig. Els francesos tingueren
molts atacs per la província i per totes parts deixaren els camps sembrats de
caddvers a.
(6) <í Segovia, 10 de Junio de 1921. Sr. D. Ricardo Asencio Ferrer. Muy
Sr. mío : Examinada detenidamente la escasa documentación que existe en
esta dependencia, relativa a los hechos de armas que contra la División del
General Suchet en la guerra de la Independencia, sostuvo por el mes de agosto
el Regimiento de Saboya con los Somatenes de Falset y Priorato, mandados
por D. Francisco de Oliva, tengo el gusto de manifestarle que dichas fuerzas
aparecen operando juntas tal como queda expresado. Como algunos antecedentes de estos hechos de armas, y salvados del incendio habido en el Ministerio de la Guerra por el año 1846, fueron remitidos al Archivo General del
Estado establecido en Simancas, al jefe de éste puede V. dirigir su petición
en demanda de los antecedentes que interesa. -De V. affmo. q. e. s. m. Julio
Candelares a. Hi ha un membret que diu: (í Archivo General Militar. - I .er jefe.Segovia. ,)
(7) (i Sr. D. Ricardo Asencio Ferrer. -Mi distinguido amigo : Fué en
mi poder su muy grata de 25 del pasado, en unión del periódico El Correo
Catalán, que tuvo la amabilidad de enviarme ; y al asociarme al justo homenaje rendido a esos Somatenes, me es muy grato expresarle el orgullo que
siente este Regimiento, al contar entre sus antiguos camaradas, a los del Somatén de Falset. - Siento muchísimo que no aparezca en el historial del Regimiento de Saboya, con la necesaria amplitud, narrados los hechos de armas
en que tan heroicamente combatieron juntos los Somatenes de Falset con los
soldados de este Regimiento de Saboya en defensa de la independencia de la
Patria ; pero el lapso de tiempo transcurrido, así como la movilidad constante
a que ha estado sometido este Cuerpo, han motivado que desaparezcan muchas
fuentes históricas, aunque por fortuna se conservan algunas reliquias en los
archivos de Segovia y Simancas. - Por lo que se refiere al hecho de armas
qu- V. me indica, debo manifestarle que, efectivamente, consta en el historial
qu? este Regimiento dividido en dos bajo las denominaciones de 1.0 y 2.0, estaba
mandado por los coroneles D. José Cruells y D. José González de Castro, los cuales
indistintamente operaron durante los años I 810 y I 8 I I por Valencia y Cataluña,
perteneciendo a la división Campoverde. Esta División debió ser la que acudió
a la defensa de la villa de Falset, en agosto de 1810, toda vez que, aunque no
se especifica, aparece peleando el Regimiento en dicha época, para oponerse
a los designios del general francés Suchet, en los límites de Valencia y Cataluíia,
hasta 1811, que arrolló al ejército sitiador en Tarragona, en donde entró victorioso. 1Mucho lamento que los materiales históricos de que dispongo no me
den ocasión de reconstituir aquella memorable jornada, con el detalle que
todos desearíamos, ya que redunda en holocausto de la Patria, a la que todos
amamos, aunque muchas veces la veamos tan desgraciada ; pero por lo mismo
que ha sabido defenderse de tantos sinsabores, sabrá en lo sucesivo extirpar
la mala semilla que germina en derredor, conservando el nombre glorioso de
Grande y Hermosa. -Con esta oportunidad me ofrezco de V. afectísimo s. s.,
q. e. s. m. - Rafael Villegas. -Madrid, 20 de mayo de 192I D. Hi ha un membret que diu : (í SABOYA. - Corone1o.
(8) « EN LA VILLA DE FALSET del Corregimiento de Tarragona,
en el Principado de Cataluña, a los veinte y cuatro dias del mes de Octubre
del año mil ocho cientos y diez, ante mí el Esn.0 y testigos, compareció JOPÉ:
MUÑOZ Granadero de la Cuarta Compañía del Segundo Batallón de Granaderos Provinciales de Castilla la Nueva, división de este canton al mando del
Brigadier Barón de la Barre, hijo de Salvador y Juana Ximenez, natural del
pueblo de Totana del corregimiento de Murcia y dixo : Que hallándose con la
correspondiente licencia por escrito qe ha manifestado al infr.0 Esn.0 por qe
doy) fé) de su Coronel Don Benigno Osorio para efectuar el matrimonio qe tenia
hablado y convenido con Catalina Lorca, soltera, hija de Giner y de Catalina
Gallego, vecina del misino pueblo de Totana, y no pudiendo pasar personalmente allá para el desposorio, qe deseaba se efectuase de su buen grado y voluntad, otorgaba y otorgó todo su poder cumplido libre general y bastante, cual
de derecho se requiere y es menester al dhco Ginés Lorca, a este acto ausente,
para qe. p, el y en su nombre y representando su propia persona, voz, accion
y dr.0 pueda desposarse y contraer matrimonio segun ritu, forma de Nuestra
Santa Madre Iglesia Catol.8 Apostólica Romana y mediante las solemnidades
y ceremonias que en tal acto se requieran y estilan con la dicha Catalina Lorca
su hija, a quien recibiéndola por esposa legítima del otorgante, le otorgue por
verdadero y legítimo esposo de la misma, practicando al efecto las diligencias
que convengan, y si fuere menester acudir al Previsor y demas autoridades
Eklas. pueda hacerlo y presentar los recursos, suplicas y memoriales que al
invento convengan, del mismo modo qe el otorgante lo haría y hacer podría
presente siendo: prometo que cuanto en virtud de este poder será hecho y practicado lo tendrá por firme, válido y estable, lo ratificará y no lo revocará en
tiempo ni bajo pretexto alguno bajo la obligación de todos sus bienes habidos
y por haber con renuncia de leyes y deros. necesaria. E n cuyo testimonio asi
lo otorga y jura siendo presentes pr testigos, Ginés Sanchez y Cristóbal Valenzuela, Granaderos del misino Cuerpo y Compañía y naturales del mismo pueblo
de Totana. Y el otorgante, a quien los testigos afirmaron conocer y ser el propio
qe. se nombra, de que doy fe, el Esn.0 lo firmo - José Muñoz. - Ante nií Juan
Pasco Esn.0 Rubricado. Ex. d. d. c. s. 2 n.
PONS Y SOLÉ,vecino labrador
( 9 ) &PASE como yo BUENAVENTURA
de la villa de Alforja, campo y arzobispado de Tarragona como a heredero
universal que soy de mi defunto padre Gabriel Pons, vecino, labrador que fué
de la misma villa como de mi nombramiento consta en su Último y válido testamento que otorgo en poder de Valentin Enriquez, Esn.0 público de dicha villa
de Alforja a los catorce dias del mes de abril de mil ochocientos y uno, bajo
cuya disposición falleció, de grado VENDOa favor de Pedro Olives y Marques,
escribano real y píiblico de la villa de Falset, Baronia de Entenza y Arzobispado de Tarragona, presente y aceptante, para si y los suyos, los derechos
que tengo y me pertenecen en dho. nonlbre para percibir, haber y cobrar de
Carlos Moreno, albeytar de esta villa de Falset la cuantia de setecientos y cincuenta libras Brnas. que dho Moreno recibio de dho mi padre por los mismos
que este prometió en dote por dhos de legítima paterna y materna y demas
espectante a su hija Isabel, consorte de dho Moreno, conforme de dha promesa
consta en las cartas nupciales de dichos Carlos e Isabel, autorizados por don Tolilas Divorra Esn.0 publico de dha villa de Falset a los quatro de Julio de mil
setecientos noventidos, ií otro mas cierto dia mes y año. Y de la carta de dha
cantidad firmada por dicho Carlos a favor de dho. Gabriel su suegro, consta
en poder de dho. Enriquez, Esn.o a los siete de Febrero de mil setecientos noventa y seis. La qual venta firmo por el justo precio de setecientos y cincuenta
libras Earnas. que confieso haber recibido del comprador con dinero de contado,
físico y real y a mis libres voluntades. Y renunciando a la excepción de dinero
no contado, prueba de su recibo y demas de la solución otorgó a su favor apoca
en forma. Y en razon de lo susodicho constituyo al dho Olives en mi lugar representación y voces, cediendo todas las acciones y por dha. causa puedan pertenecerme, queriendo que esta escritura sea hecha al dho Carlos para que la cumpla
y pague en la propia justificacion que a mi persona misma. Y me obligo a la
eviccion y saneamiento de esta venta, con sujeción y renuncia de todos daños
y costas. Y a la firmeza obligo todos mis bienes presentes y futuros, renuncia
de leyes y derechos necesarios y con juramento targamente. Asi lo otorgo en
la referida villa de Falset a los cinco dias del mes de Marzo del año mil ochocientos diez, siendo presentes por testigos Francisco Voltes y Llebaria, herrero
de esta villa y Juan Tomás soldado del Primer Tercio de Voluntarios de Tarragona, en Falset hallado. Y el vendedor conocido de mí el infrascrito escribano,
de que y de haberle advertido, y tambien al comprador la real pragmática de
las hipotecas, doy fe, lo firmó de su propia mano en presencia de dichos testigos,
y haber de salir p.&la guerra. Buenaventura Pons y Solé. - Ante mi Juan
Pascó esno. - Rubricado. - E. d. d. c. p. S. 2.
INDEX
Als fills de Falset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
P R ~ L E..........................................................
G
1. - Falset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. 11. - Els orígens de Falset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
111. - Falset en temps dels alarbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
IV . - Falset, feu catala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
V. - Persones santes a Falset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
VI . - El Sometent de Falset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
VI1. - Una gran victbria del Sometent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
VI11. - La bandera de Falset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
IX . - Les aigües de Falset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
X . -La
vida social i la cultura a Falset .
...................
X I . - Falsetants dignes de menció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XII .- Acabament ...............................................
AP&ND
nr . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .