L`ICCC AL DIA - Centro de Investigación Cardiovascular CSIC-ICCC

Butlletí mensual intern...
L’ICCC AL DIA
Número 8. Butlletí intern sobre l’activitat de l’ICCC - juny 2008
TEMES DEL MES
TRIFLUSAL, UNA TERAPIA ANTITROMBÓTICA
ALTERNATIVA A LA ASPIRINA
El estudio llevado a cabo por
L'estudi dut a terme per
investigadors del Centre
investigadores del Centro de
d ' I n v e s t i g a c i ó
Investigación Cardiovascular
Cardiovascular (CSIC(CSIC-ICCC) de Barcelona
ICCC) de Barcelona
demuestra que el tratamiendemostra que el tractato con triflusal puede prevement amb triflusal por
nir la aparición de eventos
prevenir l'aparició d'esvasculares trombóticos gradeveniments vasculars
ves en personas de alto riestrombòtics greus en pergo, así como preservar la
sones d'alt risc, així com
actividad de la ciclooxigenadel edificio del Centro de
preservar l'activitat de la
sa endotelial (COX-2) a nivel Imagen
Investigación Cardiovascular.
cicloxigenasa endotelial
sistémico. La actividad de FUENTE: ICCC.
(COX-2) a nivell sistèmic.
COX-2 es importante por traL'activitat de COX-2 és
tarse de un enzima vascular
important per tractar-se d'un enzim vascular
que sintetiza prostaciclina, un importante
que sintetitza prostaciclina, un important
antiagregante y vasodilatador.
antiagregant i vasodilatador.
El trabajo pone de manifiesto el potencial
El treball posa de manifest el potencial teraterapéutico del triflusal como terapia antipèutic del triflusal com a teràpia antitrombòtrombótica y vasculoprotectora alternativa
tica i vasculoprotectora alternativa a l'aspiria la aspirina.
na.
Un equipo de investigadores del Centro de
Investigación Cardiovascular (CSIC-ICCC) de
Barcelona ha estudiado y comparado la eficacia
antitrombótica de la aspirina, el triflusal
(Laboratorios Uriach), y el HTB (principal metabolito del triflusal), tres fármacos capaces de inhibir de
forma irreversible la ciclooxigenasa (COX-1) plaquetar bloqueando así la biosíntesis del tromboxano (importante inductor de la trombosis). Además,
los investigadores han evaluado el grado de inhibición de cada uno de los fármacos sobre la COX-2
de la pared vascular.
El proyecto, dirigido por Lina Badimon se centró
especialmente en la diferente acción de los compuestos sobre la progresión y crecimiento de trombos sobre trombos ya pre-existentes, y sobre la
producción y actividad de la COX-2 endotelial,
enzima involucrada en la síntesis de prostaciclina,
un potente agente ateroprotector sistémico.
Un
equip
d'investigadors
del
Centre
d'Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC) de
Barcelona ha estudiat i comparat l'eficàcia atitrombòtica de l'aspirina, el triflusal (Laboratoris
Uriach), i el HTB (principal metabòlit del triflusal), tres fàrmacs amb la capacitat d'inhibir de
manera irreversible la ciclooxigenasa (COX-1)
plaquetar bloquejant així la biosíntesi del tromboxà (important inductor de la trombosi). A més,
els investigadors han avaluat el grau d'inhibició
de cada un dels fàrmacs sobre la COX-2 de la
paret vascular.
El projecte, dirigit per Lina Badimon es va centrar especialment a la diferent acció dels compostos sobre la progressió i creixement de trombes sobre trombes preexistents, i sobre la producció i activitat de la COX-2 endotelial, enzim
involucrat a la síntesi de prostaciclina, un potent
agent ateroprotector sistèmic.
Butlletí elaborat pel Departament de Comunicació de l’ICCC, Maquetació Mª José Bartolomé
Per a més informació i suggerències adreçar-se a: [email protected]/[email protected]
1
Butlletí mensual intern...
TEMES DEL MES
L’ICCC AL DIA
Teniendo en cuenta que el 25 % de los accidentes
cerebrovasculares tiene su origen en la embolización de trombos desencadenados en las arterias
carótidas, una terapia antitrombótica eficaz es
imprescindible para reducir el número de isquemias
cerebrales. La eficacia de la aspirina como terapia
antiplaquetar en estos pacientes con alto riesgo de
sufrir eventos cerebrales ha sido ampliamente
demostrada y apoyada por múltiples ensayos clínicos. Sin embargo, su utilidad puede encontrarse
restringida en diversos grupos de pacientes debido
a la aparición de problemas gástricos, un mayor
riesgo de sangrado, e incluso su falta de efectividad
("resistencia al tratamiento") limitando así la efectividad del fármaco. Por tanto, la introducción de
otros agentes antiplaquetares con una eficacia,
como mínimo similar a la de la aspirina y con
menos complicaciones secundarias, es un objetivo
a alcanzar.
Diversos estudios pre-clínicos y clínicos habían ya
demostrado la posible utilidad terapéutica del trifusal i del HTB en la prevención de la trombosis. Sin
embargo, se desconocía la capacidad de ambos
fármacos de detener el crecimiento del trombo
sobre trombos ya pre-existentes (superficies altamente trombogénicas) así como su capacidad de
inhibir de forma selectiva las distintas isoformas de
la COX (COX-1 y COX-2).
El estudio del Centro de Investigación
Cardiovascular de Barcelona ha demostrado que
con el mismo nivel de eficacia de inhibición de trombosis secundaria (inhibición de la COX-1 plaquetar), el triflusal es capaz de mantener los niveles de
expresión de la COX-2 endotelial. Es más, su principal metabolito, el HTB, preserva la actividad del
enzima permitiendo así la síntesis de prostaciclina,
molécula clave en la prevención de la enfermedad
aterotrombótica.
Gemma Vilahur y Xevi Duran, como miembros del
equipo responsable de este estudio, ven en el triflusal una terapia antiplaquetar útil en la prevención
secundaria de accidentes cardio y cerebrovasculares, fundamentalmente como una alternativa a la
aspirina en pacientes que no la toleran.
REFERENCIA DEL ARTÍCULO:
Duran X, Sánchez S, Vilahur G, Badimon L.
Protective effects of triflusal on secondary thrombus
growth and vascular cyclooxygenase-2. J Thromb
Haemost. 2008 May 23. [Epub ahead of print]
Tenint present que el 25% dels accidents cerebrovasculars tenen el seu origen a l'embolització de
trombes desencadenats a les artèries caròtides,
una teràpia antitrombòtica eficaç és imprescindible
per reduir el número d'isquèmies cerebrals.
L'eficàcia de l'aspirina com a teràpia antiplaquetar
en aquests pacients amb alt risc de patir esdeveniments cerebrals ha estat àmpliament demostrada i
recolzada per múltiple assaigs clínics. En canvi, la
seva utilitat es pot trobar restringida a diversos
grups de pacients degut a l'aparició de problemes
gàstrics, un major risc de sagnat, i inclús la seva
manca d'efectivitat ("resistència al tractament") limitant així la l'efectivitat del fàrmac. Per tant, la introducció d'altres agents antiplaquetars amb una eficàcia, com a mínim similar a la de l'aspirina i amb
menys complicacions secundàries, és un objectiu a
assolir.
Diversos estudis preclínics i clínics havien demostrat ja la possible utilitat terapèutica del triflusal i del
HTB a la prevenció de la trombosi. En canvi, es
desconeixia la capacitat d'ambdós fàrmacs d'aturar
el creixement del trombe sobre trombes preexistents (superfícies altament trombogèniques), així
com la seva capacitat d'inhibir de manera selectiva
les diferents isoformes de la COX (COX-1 i COX-2).
L'estudi del Centre d'Investigació Cardiovascular de
Barcelona ha demostrat que amb el mateix nivell
d'eficàcia d'inhibició de trombosi secundària (inhibició de la COX-1 plaquetar), el triflusal és capaç de
mantenir els nivells d'expressió de la COX-2 endotelial. És més, el seu principal metabolit, el HTB,
preserva l'activitat de l'enzim permetent d'aquesta
manera la síntesi de prostaciclina, molècula clau a
la prevenció de la malaltia aterotrombòtica.
Gemma Vilahur i Xevi Duran, com a membres de
l'equip responsable d'aquest estudi, veuen en el triflusal una teràpia antiplaquetar útil a la prevenció
secundària d'accidents cardio i cerebrovasculars,
fonamentalment com alternativa a l'aspirina a
pacients que no la toleren.
REFERÈNCIA DE L'ARTICLE:
Duran X, Sánchez S, Vilahur G, Badimon L.
Protective effects of triflusal on secondary thrombus
growth and vascular cyclooxygenase-2. J Thromb
Haemost. 2008 May 23. [Epub ahead of print]
Butlletí elaborat pel Departament de Comunicació de l’ICCC, Maquetació Mª José Bartolomé
Per a més informació i suggerències adreçar-se a: [email protected]/[email protected]
2
Butlletí mensual intern...
L’ICCC AL DIA
Dinamina y Perforina, dos proteínas de membrana
implicadas en la aterosclerosis
FEM RECERCA!
El trabajo llevado a cabo por un equipo internacional con participación del Centro de Investigación
Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona ha relacionado la expresión de Dinamina y Perforina con la
angiogénesis, o formación de nuevos vasos, que tiene lugar en la aterosclerosis. Los resultados muestran
que la expresión de estas dos proteínas de membrana podría favorecer la inestabilidad de la placa aterosclerótica mediante procesos de muerte celular programada. Por tanto, la Dinamina y la Perforina se presentan como dos nuevas dianas a estudiar en el control de la aterosclerosis.
El treball dut a terme per un equip internacional amb participació del Centre d'Investigació Cardiovascular
(CSIC-ICCC) de Barcelona ha relacionat l'expressió de Dinamina i Perforina amb l'angiogènesi, o formació
de nous vasos, que tenen lloc a l'aterosclerosi. Els resultats mostren que l'expressió d'aquestes dues proteïnes de membrana podria afavorir la inestabilitat de la placa ateroscleròtica mitjançant processos de mort
cel·lular programada. Per tant, la Dinamina i la Perforina es presenten com a dues noves dianes a estudiar
en el control de l'aterosclerosi.
Un equipo internacional con participación del Centro de Investigación Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona
ha estudiado por primera vez el papel de las proteínas de membrana en la progresión de la aterosclerosis. El
Profesor Mark Slevin, investigador del CSIC-ICCC gracias a la Cátedra de Biomedicina de la Fundación BBVA,
explicó como estudios previos con microarrays de proteínas habían indicado un incremento en la expresión de
Perforina y Dinamina 2 en muestras de pacientes con placas ateroscleróticas inestables. Por este motivo los investigadores decidieron analizar en más profundidad la expresión y localización estas proteínas en la lesión.
Los resultados del trabajo demostraron que tanto la expresión de Dinamina como de Perforina estaba localizada
en las regiones de formación de nuevos vasos (angiogénicas) de las placas ateroscleróticas. La angiogénesis en
este caso es un proceso que favorece la inestabilidad de la placa, y por tanto es un proceso negativo. Por otro lado,
la Perforina es una proteína soluble secretada por los linfocitos T y las células NK. Tiene la capacidad de estimular la formación de poros en las membranas de las células diana, provocando así su inestabilidad, rotura, y muerte final. Por su parte, la Dinamina 2 es una proteína que promueve la endocitosis de células con modificaciones
postranscripcionales tales como fosforilaciones de residuos Tirosina, y por tanto, también se trata de una molécula apoptótica, es decir, estimuladora de la muerte celular programada.
El estudio immunohistoquímico puso de manifiesto la expresión simultánea de ambas proteínas en las regiones
angiogénicas de las placas ateroscleróticas. Estos resultados indicaban en primer lugar su relación con la inestabilidad de la placa asociada a la creación de nuevos vasos. Además, eran indicativos de una muerte celular programada en esta zona relacionada con el tráfico de membranas.
El Profesor Slevin afirma que este trabajo demuestra que las proteínas de membrana tienen un papel importante
en la progresión de las placas ateroscleróticas. En concreto, a partir de los resultados presentados en este estudio, cree que se debería estudiar en vivo el papel de la Dinamina 2 y la Perforina en la enfermedad aterosclerótica.
REFERENCIA DEL ARTÍCULO:
Slevin M, Ethirajan P, Molki M, Gaffney J, Kumar S, Kumar P, Krupinski J. Dynamin and perforin are associated with
neovascularisation in advanced carotid plaques. Front Biosci. 2008 May 1;13:6515-9
Butlletí elaborat pel Departament de Comunicació de l’ICCC, Maquetació Mª José Bartolomé
Per a més informació i suggerències adreçar-se a: [email protected]/[email protected]
3
Butlletí mensual intern...
FEM RECERCA!
L’ICCC AL DIA
Un equip internacional amb participació del Centre d'Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona ha
estudiat per primera vegada el paper de les proteïnes de membrana a la progressió de l'aterosclerosi. El Professor
Mark Slevin, investigador del CSIC-ICCC gràcies a la Càtedra de Biomedicina de la Fundació BBVA, va explicar
com estudis previs amb microarrays de proteïnes havien indicat un increment a l'expressió de Perforina i Dinamina
2 a mostres de pacients amb plaques ateroscleròtiques inestables. Per aquest motiu els investigadors van decidir
analitzar en més profunditat l'expressió i localització d'aquestes proteïnes a la lesió.
Els resultats del treball van demostrar que tant l'expressió de Dinamina com de Perforina estava localitzada a les
regions de formació de nous vasos (angiogèniques) de les plaques ateroscleròtiques. L'angiogènesi en aquest cas
és un procés que afavoreix la inestabilitat de la placa, i per tant és un procés negatiu. Per altra banda, la Perforina
és una proteïna soluble secretada pels limfòcits T i les cèl·lules NK. Té la capacitat d'estimular la formació de porus
a les membranes de les cèl·lules diana, provocant així la seva inestabilitat, trencament, i mort final. Per la seva
banda, la Dinamina 2 és una proteïna que promou l'endocitosi de cèl·lules amb modificacions postranscripcionals
com fosforilacions de residus Tirosina, i per tant, també es tracta d'una molècula apoptòtica, és a dir, estimuladora
de la mort cel·lular programada.
L'estudi immunohistoquímic va posar de manifest l'expressió simultània d'ambdues proteïnes a les regions angiogèniques de les plaques ateroscleròtiques. Aquests resultats indicaven en primer lloc la seva relació amb la inestabilitat de la placa associada a la creació de nous vasos. A més, eren indicatius d'una mort cel·lular programada
en aquesta zona relacionada amb el tràfic de membranes.
El Professor Slevin afirma que aquest treball demostra que les proteïnes de membrana tenen un paper important
a la progressió de les plaques ateroscleròtiques. En concret, a partir dels resultats presentats en aquest estudi, creu
que s'hauria d'estudiar en viu el paper de la Dinamina 2 i la Perforina a la malaltia ateroscleròtica.
FELICITATS A...
REFERÈNCIA DE L'ARTICLE:
Slevin M, Ethirajan P, Molki M, Gaffney J, Kumar S, Kumar P, Krupinski J. Dynamin and perforin are associated with
neovascularisation in advanced carotid plaques. Front Biosci. 2008 May 1;13:6515-9
Sandra Camino: defensa de su tesis doctoral
El 20 de junio Sandra Camino leyó su tesis
doctoral titulada "Efecto de la captación
de LDL agregada sobre la activación del
Factor Tisular. Mecanismos de señalización en célula muscular de coronaria
humana". La tesis ha sido dirigida por la
Profesora Lina Badimon y la Doctora
Vicenta Llorente.
El 20 de juny la Sandra Camino va llegir la
seva tesi doctoral titulada "Efecte de la
captació de LDL agregada sobre l'activació del Factor Tissular. Mecanismes
de senyalització a la cèl·lula muscular
de coronària humana". La tesi ha estat
dirigida per la Professora Lina Badimon i
la Doctora Vicenta Llorente.
Una vez superado este periodo de formación, Sandra continuará trabajando en
nuestro centro como responsable de la
Plataforma de Genómica.
U n cop superat aquest període de formació, la Sandra continuarà treballant al
nostre centre com a responsable de la
Plataforma de Genòmica.
Felicidades Sandra, tanto por la lectura
de la tesis, como por esta nueva etapa
profesional que acabas de empezar.
Sandra Camino el día de la
lectura de su tesis doctoral.
FUENTE: Sandra Camino
Felicitats Sandra, tant per la lectura de
la tesi, com per aquesta nova etapa
professional que acabes de començar.
Butlletí elaborat pel Departament de Comunicació de l’ICCC, Maquetació Mª José Bartolomé
Per a més informació i suggerències adreçar-se a: [email protected]/[email protected]
4
Butlletí mensual intern...
CALAIX DE SASTRE
L’ICCC AL DIA
ALTES I BAIXES DE
PERSONAL A L’ICCC
Volem donar la benviguda a totes aquelles persones que s’han incorporat aquest mes al nostre centre
BENVINGUTS!
Valentina Barbarigo - investigadora en formació
A més, volem acomiadar-nos i enviar una forta abraçada a:
Angy Navarro
US RECOMANEM...
OS RECOMENDAMOS
Activitats d'estiu / Actividades de
verano del Cosmocaixa
Nits d’estiu / Noches de verano en
el Museo de Ciencias Naturales de
Barcelona
Butlletí elaborat pel Departament de Comunicació de l’ICCC, Maquetació Mª José Bartolomé
Per a més informació i suggerències adreçar-se a: [email protected]/[email protected]
5