El Col·legi d`Advocats alerta sobre la sentència contra l`esquerra

Política | | Actualitzat el 21/12/2007 a les 11:59
El Col·legi d'Advocats alerta sobre
la sentència contra l'esquerra
abertzale
La sentència emesa per l'Audiència Nacional contra un total de 46 membres de l'esquerra
independentista basca ha causat una forta inquietud en entitats com el Col·legi d'Advocats de
Barcelona i l'Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans.Aquest matÃ- han advertit que
la sentència del famós sumari 18/98 introdueix uns criteris de persecució ideològica
inadmissibles en un Estat de Dret, i que el cúmul d'irregularitats que s'hauria produït en la
instrucció i en la vista han posat de manifest una parcialitat del tribunal "incompatible amb la
seva funció jurisdiccional".
COMUNICAT La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de
Barcelona i l'Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans hem tingut coneixement de la
Sentència dictada per l'Audiència Nacional en el Sumari 18/98, comunicada el dia 19 de
desembre del 2007 en virtut de la qual han estat declarades il·legals i dissoltes diverses
empreses mercantils del PaÃ-s Basc, els mitjans de comunicació Egin i Egin Irratia, i les
organitzacions Ekin i Xaki, i condemnades 46 persones, per la seva condició de membres de les
esmentades empreses o associacions, a penes que sumen en total 500 anys de presó, com
integrants, dirigents o col·laboradors de la banda terrorista ETA. La Comissió de Defensa, que
ha seguit de prop el desenvolupament d'aquest procés judicial, mitjançant la presència
d'observadors acreditats en nombroses sessions del judici oral, vol manifestar respecte del
contingut de la Sentència, i a l'espera d'un posterior estudi més exhaustiu de la mateixa, la seva
profunda preocupació pel que considerem representa un abans i un després en la polÃ-tica
antiterrorista però també en la configuració de l'actual Estat de dret pels següents motius: ·Â
En primer lloc, es tracta, al nostre entendre, d'un dels exemples més greus dels efectes
extensius de l'aplicació del concepte de terrorisme sobre la dissidència polÃ-tica. Una figura
penal que a manera de "calaix de sastre", arriba a afectar a individus i organitzacions com la
Fundació Josemi Zumalabe amb un llarg recorregut històric pacifista, antimilitarista i per la noviolència. Considerem, en fi, que la Sentencia ratifica la qüestionada "tesi del complot"
confeccionada pel magistrat del Jutjat d'Instrucció Central número 5 de l'Audiència Nacional,
Baltasar Garzón. Per ser considerat membre o col·laborador d'ETA era necessari, fins a ara,
tenir relació directa amb l'organització armada, d'acord amb la doctrina constitucional
assentada a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional 199/87. No obstant això, després
de la recent Sentència del Tribunal Suprem sobre l'assumpte "Jarrai-Haika-Segi" i aquesta
darrera de l'Audència Nacional, pot resultar suficient que les accions polÃ-tiques o socials es
considerin "ajuda" als fins d'ETA (sobirania per al PaÃ-s Basc) perquè aquestes siguin definides
com a delictes terroristes. Per tant, des d'aquesta perspectiva judicial, ETA ja no és una
organització armada, sinó també el conjunt de les organitzacions abertzales. · En segon lloc,
perquè la Sentència evidencia una vegada més la inexistència d'una clara divisió de poders:
l'acció judicial està sobrecarregada de valors polÃ-tics més que dels valors jurisdiccionals que
han de regir-la. A l'Estat espanyol mai abans com ara la vida polÃ-tica havia quedat tan
plenament supeditada a l'à mbit judicial, en un context en el qual l'Audiència Nacional, un
Tribunal excepcional que des de la seva creació ha estat posat en qüestió des de diversos
à mbits jurÃ-dics, o el Tribunal Constitucional es transmuten en actors polÃ-tics més decisius que
els propis Parlaments. · En tercer lloc, perquè la Sentència significa la normalització d'una
cultura jurÃ-dica d'emergència o excepcionalitat, en la qual s'estableixen responsabilitats penals
difuses i col·lectives, absolutament incompatibles amb un sistema democrà tic. Quan els
objectius, i no els mitjans, són el que es penalitzen –el que significa convertir fatalment
l'independentisme basc en terrorista- es consolida un dret penal d'autor que persegueix
ideologies en comptes de fets. ·  En quart, i darrer lloc, constatem que la Sentència no
http://www.naciodigital.cat/noticia/7720/collegi/advocats/alerta/sobre/sentencia/contra/esquerra/abertzale
Pàgina 1 de 5
constitueix cap episodi aïllat sinó que s'emmarca en una estratègia, més global i de llarga
durada, de criminalització de l' exercici del dret d'opinió, reunió, manifestació, entre d'altres,
d'un sector important de la societat basca. Aquesta situació d'exclusió polÃ-tica resulta més greu
quan aquests ciutadans també són expulsats del joc institucional mitjançant l'aplicació de la llei
de partits. Per tant, a hores d'ara, i en nom de la lluita antiterrorista, molts ciutadans bascos no
poden expressar la seva opinió polÃ-tica ni al carrer ni a les urnes. Per això, volem denunciar la
profunda mutació que està patint el nucli central de les garanties democrà tiques pròpies d'un
Estat de Dret. Volem deixar palès finalment que la Sentència que s'acaba de fer pública no és
res més que la culminació de les diverses irregularitats que ja varem poder constatar en la
nostra condició d'observadors del procés judicial derivat del Sumari 18/98: 1.- Considerem que la
proposició i la prà ctica de les proves en el judici oral, tal com han pogut constatar els nostres
observadors, ha estat caòtica i viciada per nombroses irregularitats processals, en perjudici del
dret de defensa dels imputats. Pel que fa a la prova testifical practicada en el judici- 230
persones – cal destacar que, entre altres anomalies, es van produir nombrosos errors en la
identificació dels testimonis, compareixences de persones que no tenien res a veure amb la
causa, o impossibilitat de localitzar i exhibir els documents sobre els quals havien de ser
interrogats. Pel que fa a la prova documental proposada per les acusacions, en la gran majoria
dels casos ha estat impossible sotmetre-la a un debat contradictori amb garanties per part de la
defensa, tal com prescriu la llei. Les peces de convicció, consistents en més de 200.000 folis,Â
van arribar a la seu del Tribunal sis dies abans de començar la vista oral, sense que fins aquell
moment haguessin estat a disposició de la Sala ni de les defenses, i sÃ- en canvi de les
acusacions. Aquesta immensa documentació, que al llarg de la vista s'anava incrementant amb
caixes i caixes de noves peces, es trobava en estat de total desorganització, la majoria sense
foliar i sense un Ã-ndex o llistat que permetés ubicar cada document. Les defenses es van veure
obligades a afrontar la tasca impossible d'examinar sobre la marxa una confusa i heterogènia
massa de documents , obtinguts indiscriminadament en els registres ordenats pel jutge
d'instrucció Garzon en més de cent cinquanta domicilis i locals, aixÃ- com centenars
d'intervencions telefòniques. De fet, ni la Sala ni les parts van arribar mai a saber quines eren i
on es trobaven la majoria de les peces de convicció que sustentaven les acusacions. En
repetides ocasions, i malgrat les constants interrupcions i suspensions de la vista a fi de cercarlos, els documents al.legats per les parts acusadores, aixÃ- com els de carà cter exculpatori
interessats per les defenses, no van poder ser localitzats ni exhibits als acusats o als testimonis i
pèrits, ni per descomptat van ser objecte de debat contradictori. En aquestes condicions no és
d'estranyar que per part de les defenses es reiteressin les protestes i les sol.licituts de nul.litat
d'actuacions, que sistemà ticament van ser rebutjades pel Tribunal. 2.- Considerem, igualment,
que respecte a la prà ctica de la prova pericial s'ha produït una gravÃ-ssima vulneració dels
principis processals que regeixen aquest medi de prova. El Tribunal va acceptar, en qualitat de
pretesos "peritatges", uns informes elaborats pels mateixos membres dels cossos de seguretat
que havien practicat registres, interrogatoris i tota classe de diligències en la pròpia causa, i que
consistien en la versió policial dels fets incriminats i la seva valoració polÃ-tica. El Tribunal va
impedir que les defenses qüestionessin la imparcialitat de tals pèrits, per més que es tractava
d'agents policials que havien participat directament en la investigació i persecució dels fets, i
fins i tot en un cas concret un d'ells havia estat denunciat per tortures en l'interrogatori de dos
dels imputats. En la vista, els pèrits , que es presentaven com experts en la lluita contra ETA, en
comptes d'aportar a la Sala els seus coneixements tècnics o cientÃ-fics, es van limitar a la
lectura i interpretació de proves documentals, i a llargues especulacions subjectives sense cap
relació amb els fets. Els pèrits van declarar en grup, anònimament, i es va poder comprovar
que sovint els qui declaraven no havien participat en la confecció de l'informe que ratificaven. La
prova pericial, pedra angular de l'acusació, està farcida en tot cas d'incoherències i de
contradiccions, tant pel que fa a l'origen d'alguns documents incriminatoris, com a la identificació
de persones , o referents a la vinculació d'Egin o la fundació Zumalabe amb ETA. Tots els
intents de recusació dels pèrits formulats per les defenses van ser rebutjats o ignorats per la
Sala. 3.- Considerem, d'altra banda, que s'han produït nombroses altres irregularitats
processals, que podrien ser també motiu de nul·litat del judici. Entre d'altres, s'han incorporat
documents a la causa amb posterioritat a l'inici del judici oral (Diligències 75/89 del Jutjat Central
nº 5, consistents en 104 caixes de documents). S'han practicat interrogatoris a acusats referits a
http://www.naciodigital.cat/noticia/7720/collegi/advocats/alerta/sobre/sentencia/contra/esquerra/abertzale
Pàgina 2 de 5
aquests documents quan encara no estaven incorporats a la causa. Contrà riament, totes les
proves anticipades proposades per les defenses i acceptades per la Sala o bé no van ser
practicades o no van arribar mai a ser incorporades a la causa. Es va acceptar com a prova la
totalitat dels enregistraments de les converses telefòniques intervingudes durant la instrucció
del sumari, malgrat les al·legacions d'inconstitucionalitat en relació a moltes de les
intervencions, per haver estat realitzades sense autorització judicial o per haver estat acordades
sense motivació suficient. Van ser declarats en rebel·lia dos acusats no compareguts, sense
haver-los mai citat ni requerit en forma. Per altra banda, el Ministeri Fiscal havia sol·licitat la
dissolució de diverses empreses mercantils que no havien estat mai citades ni eren part en el
procediment. Aquestes empreses, sense disposar de l'oportunitat de defensar-se, finalment han
estat dissoltes per la present Sentència. 4.- Considerem que el tracte infligit als acusats durant
els 16 mesos que ha durat el judici oral – des del novembre 2005 fins al març del 2007 – ha estat
desconsiderat i ha constituït una veritable pena anticipada a la condemna. Obligats a assistir a
la totalitat de les sessions del judici oral – malgrat que la causa estava formada per peces
separades totalment independents-, els imputats han hagut de desplaçar-se setmanalment des
dels seus domicilis al PaÃ-s Basc a Madrid i romandre-hi de dilluns a dimecres per estar presents
en desenes de sessions que no els afectaven en absolut. Això ha significat una completa
distorsió de la vida laboral i familiar, amb un elevat cost econòmic i anÃ-mic, i greus afectacions
a la salut per als encausats. En repetides ocasions el Tribunal es va manifestar de forma hostil
envers els acusats, tallant-los la paraula i impedint-los fins i tot contestar a preguntes dels seus
lletrats no declarades impertinents, aixÃ- com donar explicacions sobre les raons per les quals es
negaven a contestar a les preguntes de l'acusació. Tanmateix, i en relació a aquest tracte del
Tribunal amb els acusats, considerem que no resulta suficientment motivada la decisió de
modificar la seva anterior situació de llibertat per la de presó, atès que en cap moment es
valora la situació personal de cadascun d'ells i que la Sentència és recurrible davant del
Tribunal Suprem i, per tant, encara no és ferma. En conclusió, i en la nostra condició
d'observadors jurÃ-dics de les sessions del judici, considerem que el conjunt d'irregularitats
assenyalades anteriorment han contaminat el debat processal d'una forma inadmissible en un
Estat de Dret i han posat de manifest una falta d'equilibri, imparcialitat i equidistà ncia del Tribunal,
incompatible amb la seva funció jurisdiccional. Barcelona, 20 de desembre del 2007.................................................. COMUNICADO La Comisión de Defensa de los Derechos de la
Persona del Colegio de Abogados de Barcelona y la Asociación Catalana en Defensa de los
Derechos Humanos hemos tenido conocimiento de la Sentencia dictada por la Audiencia
Nacional en el Sumario 18/98, comunicada el dÃ-a 19 de diciembre del 2007 en virtud de la cual
han sido declaradas ilegales y disueltas varias empresas mercantiles del PaÃ-s Vasco, los
medios de comunicación Egin y Egin Irratia, y las organizaciones Ekin y Xaki, y condenadas 46
personas, por su condición de miembros de las mencionadas empresas o asociaciones, a penas
que suman en total 500 años de prisión, como integrantes, dirigentes o colaboradores de la
banda terrorista ETA. La Comisión de Defensa, que ha seguido de cerca el desarrollo de este
proceso judicial junto a los miembros de la mencionada asociación, mediante la presencia de
observadores acreditados en numerosas sesiones del juicio oral, quiere manifestar respecto del
contenido de la Sentencia, y a la espera de un posterior estudio más exhaustivo de la misma, su
profunda preocupación por el que consideramos representa un antes y un desprendido en la
polÃ-tica antiterrorista pero también en la configuración del actual Estado de derecho por los
siguientes motivos: • En primer lugar, se trata, a nuestro entender, de uno de los ejemplos más
graves de los efectos extensivos de la aplicación del concepto de terrorismo sobre la disidencia
polÃ-tica. Una figura penal que a manera de cajón "de sastre", llega a afectar a individuos y
organizaciones como la Fundación Josemi Zumalabe con un largo recorrido histórico pacifista,
antimilitarista y por la no-violencia. Consideramos, en fin, que la Sentencia ratifica la cuestionada
"tesis del complot" confeccionada por el magistrado del Juzgado de Instrucción Central número
5 de la Audiencia Nacional, Baltasar Garzón. Por ser considerado miembro o colaborador de
ETA era necesario, hasta ahora, tener relación directa con la organización armada, de acuerdo
con la doctrina constitucional asentada en la Sentencia del Tribunal Constitucional 199/87. Sin
embargo, tras la reciente Sentencia del Tribunal Supremo sobre el asunto "Jarrai-Haika-Segi" y
esta última de la Audiencia Nacional, puede resultar suficiente que las acciones polÃ-ticas o
sociales se consideren "ayuda" a los finos de ETA (soberanÃ-a para el PaÃ-s Vasco) porque estas
http://www.naciodigital.cat/noticia/7720/collegi/advocats/alerta/sobre/sentencia/contra/esquerra/abertzale
Pàgina 3 de 5
sean definidas como delitos terroristas. Por lo tanto, desde esta perspectiva judicial, ETA ya no
es una organización armada, sino también el conjunto de las organizaciones abertzales. • En
segundo lugar, porque la Sentencia evidencia una vez más la inexistencia de una clara división
de poderes: la acción judicial está sobrecargada de valores polÃ-ticos más que de los valores
jurisdiccionales que deben regirla. En el Estado español nunca antes como por ejemplo la vida
polÃ-tica habÃ-a quedado tan plenamente supeditada al ámbito judicial, en un contexto en el cual
la Audiencia Nacional, un Tribunal excepcional que desde su creación ha sido puesto en
cuestión desde varios ámbitos jurÃ-dicos, o el Tribunal Constitucional se transmutan en actores
polÃ-ticos más decisivos que los propios Parlamentos. • En tercer lugar, porque la Sentencia
significa la normalización de una cultura jurÃ-dica de emergencia o excepcionalidad, en la cual
se establecen responsabilidades penales difusas y colectivas, absolutamente incompatibles con
un sistema democrático. Cuando los objetivos, y no los medios, son el que se penalizan –el que
significa convertir fatalmente el independentismo vasco en terrorista- se consolida un derecho
penal de autor que persigue ideologÃ-as en vez de hechos. • En cuarto, y último lugar,
constatamos que la Sentencia no constituye ningún episodio aislado sino que se enmarca en
una estrategia, más global y de larga duración, de criminalización del ejercicio del derecho de
opinión, reunión, manifestación, entre de otras, de un sector importante de la sociedad vasca.
Esta situación de exclusión polÃ-tica resulta más grave cuando estos ciudadanos también son
expulsos del juego institucional mediante la aplicación de la ley de partidos. Por lo tanto, a horas
de ahora, y en nombre de la lucha antiterrorista, muchos ciudadanos vascos no pueden expresar
su opinión polÃ-tica ni a la calle ni a las urnas. Por esto, queremos denunciar la profunda
mutación que está sufriendo el núcleo central de las garantÃ-as democráticas propias de un
Estado de Derecho.La Comisión de Defensa, junto a la Asociación catalana por la defensa de
los derechos humanos, quiere dejar patente finalmente que la Sentencia que se acaba de hacer
pública no es nada más que la culminación de las diversas irregularidades que ya se pudieron
constatar en nuestra condición de observadores del proceso judicial derivado del Sumario
18/98:1.- Consideramos que la proposición y la práctica de las pruebas en el juicio oral, tal y
como han podido constatar nuestros observadores, ha sido caótica y viciada por numerosas
irregularidades procesales, en perjuicio del derecho de defensa de los imputados. Con respecto
a la prueba testifical practicada en el juicio- 230 personas – hace falta destacar que, entre otras
anomalÃ-as, se produjeron numerosos errores en la identificación de los testigos,
comparecencias de personas que no tenÃ-an nada a ver con la causa, o imposibilidad de localizar
y exhibir los documentos sobre los cuales debÃ-an ser interrogados. Con respecto a la prueba
documental propuesta por las acusaciones, en la gran mayorÃ-a de los casos ha sido imposible
someterla a un debate contradictorio con garantÃ-as por parte de la defensa, tal y como prescribe
la ley. Las piezas de convicción, consistentes en más de 200.000 folios, llegaron a la sede del
Tribunal seis dÃ-as antes de empezar la vista oral, sin que hasta aquel momento hubieran sido a
disposición de la Sala ni de las defensas, y sÃ- a cambio de las acusaciones. Esta inmensa
documentación, que a lo largo de la vista se iba incrementando con cajas y cajas de nuevas
piezas, se encontraba en estado de total desorganización, la mayorÃ-a sin foliar y sin un Ã-ndice
o listado que permitiera ubicar cada documento. Las defensas se vieron obligadas a afrontar la
tarea imposible de examinar sobre la marcha una confusa y heterogénea demasiada de
documentos, obtenidos indiscriminadamente en los registros ordenados por el juzgado de
instrucción Garzón en más de cien cincuenta domicilios y locales, asÃ- como cientos de
intervenciones telefónicas. De hecho, ni la Sala ni las partes llegaron nunca a saber qué eran y
dónde se encontraban la mayorÃ-a de las piezas de convicción que sustentaban las
acusaciones. En repetidas ocasiones, y pese a las constantes interrupciones y suspensiones de
la vista con objeto de buscarlos, los documentos alegados por las partes acusadoras, asÃ- como
los de carácter exculpatorio interesados por las defensas, no pudieron ser localizados ni
exhibidos a los acusados o a los testigos y peritos, ni desde luego fueron objeto de debate
contradictorio. En estas condiciones no es de extrañar que por parte de las defensas se
reiteraran las protestas y las solicitudes de nulidad de actuaciones, que sistemáticamente fueron
rechazadas por el Tribunal.2.- Consideramos, igualmente, que respeto a la práctica de la prueba
pericial se ha producido una gravÃ-sima vulneración de los principios procesales que rigen este
medio de prueba. El Tribunal aceptó, en calidad de pretendidos peritajes, unos informes
elaborados por los mismos miembros de los cuerpos de seguridad que habÃ-an practicado
http://www.naciodigital.cat/noticia/7720/collegi/advocats/alerta/sobre/sentencia/contra/esquerra/abertzale
Pàgina 4 de 5
registros, interrogatorios y toda clase de diligencias en la propia causa, y que consistÃ-an en la
versión policial de los hechos incriminados y su valoración polÃ-tica. El Tribunal impidió que las
defensas cuestionaran la imparcialidad de tales peritos, por más que se trataba de agentes
policiales que habÃ-an participado directamente en la investigación y persecución de los
hechos, e incluso en un caso concreto un de ellos habÃ-a sido denunciado por torturas en el
interrogatorio de dos de los imputados. En la vista, los peritos, que se presentaban como
expertos en la lucha contra ETA, cuentas de aportar a la Sala sus conocimientos técnicos o
cientÃ-ficos, se limitaron a la lectura e interpretación de pruebas documentales, y a largas
especulaciones subjetivas sin ninguna relación con los hechos. Los peritos declararon en grupo,
anónimamente, y se pudo comprobar que a menudo quienes declaraban no habÃ-an participado
en la confección del informe que ratificaban. La prueba pericial, piedra angular de la acusación,
está rellenada en todo caso de incoherencias y de contradicciones, tanto con respecto al origen
de algunos documentos incriminatorios, como la identificación de personas, o referentes a la
vinculación de Ekin o la fundación Zumalabe con ETA. Todos los intentos de recusación de los
peritos formulados por las defensas fueron rechazados o ignorados por la Sala.3.Consideramos, de otro lado, que se han producido otras numerosas irregularidades procesales,
que podrÃ-an ser también motivo de nulidad del juicio. Entre otras, se han incorporado
documentos a la causa con posterioridad al inicio del juicio oral (Diligencias 75/89 del Juzgado
Central núm. 5, consistentes en 104 cajas de documentos). Se han practicado interrogatorios a
acusados referidos a estos documentos cuando todavÃ-a no estaban incorporados a la causa.
Contrariamente, todas las pruebas anticipadas propuestas por las defensas y aceptadas por la
Sala o bien no fueron practicadas o no llegaron nunca a ser incorporadas a la causa. Se aceptó
como prueba la totalidad de las grabaciones de las conversaciones telefónicas intervenidas
durante la instrucción del sumario, pese a las alegaciones de inconstitucionalidad en relación a
muchas de las intervenciones, por haber sido realizadas sin autorización judicial o por haber
sido acordadas sin motivación suficiente. fueron declarados en rebeldÃ-a dos acusados no
comparecidos, sin haberlos nunca citado ni requerido en forma. Por otra parte, el Ministerio
Fiscal habÃ-a solicitado la disolución de varias empresas mercantiles que no habÃ-an estado
nunca citadas ni eran parte en el procedimiento. Estas empresas, sin disponer de la oportunidad
de defenderse, finalmente han sido disueltas por la presente Sentencia. 4.- Consideramos que el
trato infligido a los acusados durante los 16 meses que ha durado el juicio oral – desde el
noviembre 2005 hasta el marzo del 2007 – ha sido desconsiderado y ha constituido una
verdadera pena anticipada a la condena. Obligados a asistir a la totalidad de las sesiones del
juicio oral – pese a que la causa estaba formada por piezas separadas totalmente independientes, los imputados han debido desplazarse semanalmente desde los suyos domicilios al PaÃ-s
Vasco en Madrid y permanecer de lunes a miércoles por estar presentes en decenas de
sesiones que no los afectaban en absoluto. Esto ha significado una completa distorsión de la
vida laboral y familiar, con un elevado coste económico y anÃ-mico, y graves afectaciones a la
salud para los encausados. En repetidas ocasiones el Tribunal se manifestó de forma hostil
hacia los acusados, cortándolos la palabra e impidiéndolos incluso contestar a preguntas de sus
letrados no declaradas impertinentes, asÃ- como dar explicaciones sobre las razones por las
cuales se negaban a contestar a las preguntas de la acusación. Aun asÃ-, y en relación a este
trato del Tribunal con los acusados, consideramos que no resulta suficientemente motivada la
decisión de modificar su anterior situación de libertad por la de prisión, dado que en ningún
momento se valora la situación personal de cada uno de ellos y que la Sentencia es recurrible
ante del Tribunal Supremo y, por lo tanto, todavÃ-a no es firme. En conclusión, y en nuestra
condición de observadores jurÃ-dicos de las sesiones del juicio, consideramos que el conjunto de
irregularidades señaladas anteriormente han contaminado el debate procesal de una forma
inadmisible en un Estado de Derecho y han puesto de manifiesto una falta de equilibrio,
imparcialidad y equidistancia del Tribunal, incompatible con su función jurisdiccional. Barcelona,
20 de diciembre del 2007.-
http://www.naciodigital.cat/noticia/7720/collegi/advocats/alerta/sobre/sentencia/contra/esquerra/abertzale
Pàgina 5 de 5