l`economia verda a la ciutat de terrassa 2008

L’ECONOMIA VERDA
A LA CIUTAT DE
TERRASSA 2008
Foment de Terrassa, SA
Observatori Econòmic i Social
i de la Sostenibilitat de Terrassa
Terrassa, desembre de 2009
Amb el suport i cofinançament de:
L’ECONOMIA VERDA A LA CIUTAT DE TERRASSA, 2008
Estudi realitzat en el marc del conveni signat entre l’Ajuntament de Terrassa i
Foment de Terrassa S.A. amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Realització de l’estudi:
Càtedra UNESCO de Sostenibilitat
Autors:
J. J. de Felipe, B. Sureda, B. Villanueva, A. Calleros, G. Salvi, J. L. Weisman, C.
Casanova, A. Rocuts, M. Pons, C. Peréz
Supervisió tècnica de l’estudi:
Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)
Xavier Muñoz i Torrent
Enric Sanllehí Bitrià
Marc Armengol i Rabal
Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa
Marc Cadevall Artigues
Amb el suport i cofinançament de:
Terrassa, desembre de 2009
L’economia verda a Terrassa 2008 / 3
ÍNDEX
1
INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 9
1.1 Definicions ......................................................................................................... 11
2
1.1.1
Economia verda ........................................................................................ 11
1.1.2
Empresa verda, activitat empresarial i àmbit ambiental............................ 12
OBJECTIUS DE L’ESTUDI I METODOLOGIA .................................................... 13
2.1 Objectius de l’estudi........................................................................................... 13
2.2 Metodologia ....................................................................................................... 13
3
FACTORS SOCIOECONÒMICS QUE INFLUEIXEN EN L’ECONOMIA VERDA 15
3.1 L’economia ambiental i els impactes ambientals............................................... 16
3.2 Anàlisi del marc legal actual i de les polítiques implementades per a la promoció
del sector econòmic verd .......................................................................................... 17
4
SECTOR ECONÒMIC DEL MEDI AMBIENT A TERRASSA............................... 21
4.1 Evolució ............................................................................................................. 21
4.2 Catàleg d’empreses verdes ............................................................................... 25
4.3 Estudi dels fluxos d’energia, materials i capitals................................................ 27
4.3.1
Facturació de les empreses del sector verd a Terrassa ........................... 27
4.3.2
Inversió de les empreses del sector verd a Terrassa ............................... 28
4.3.3
Resultats financers.................................................................................... 31
4.3.4
Anàlisi patrimonial ..................................................................................... 32
4.3.5
Anàlisi financer.......................................................................................... 33
4.3.6
Rendibilitat financera................................................................................. 34
4.3.7
Estudi financer de les petites empreses ................................................... 36
4.3.7.1 Facturació .............................................................................................. 37
4.3.7.2 Inversió .................................................................................................. 37
4.3.7.3 Resultats financers ................................................................................ 38
4.3.7.4 Fons de Maniobra.................................................................................. 39
4.3.7.5 Ràtio de liquiditat ................................................................................... 39
4.3.7.6 Rendibilitat financera ............................................................................. 40
4.3.7.7 Conclusions ........................................................................................... 41
4.4 Estructura de l’activitat econòmica verda a la ciutat de Terrassa...................... 42
4 / L’economia verda a Terrassa 2008
5
COMPARATIVA
DEL
SECTOR
ECONÒMIC
DEL
MEDI
AMBIENT
DE
TERRASSA RESPECTE EL SECTOR DEL MEDI AMBIENT DE CATALUNYA ....... 51
6
CONCLUSIONS I PROPOSTES OPERATIVES DE MESURES PER A LA
POTENCIACIÓ
D’AQUESTA
ECONOMIA
EMERGENT
A
LA
CIUTAT
DE
TERRASSA .................................................................................................................. 55
6.1 Conclusions ....................................................................................................... 55
6.2 Propostes operatives ......................................................................................... 56
7
ANNEXOS............................................................................................................. 57
7.1 Llistat d’empreses del sector del medi ambient a Terrassa............................... 57
7.2 Enquesta telefònica empreses........................................................................... 65
7.3 Legislació verda ................................................................................................. 66
8
7.3.1
Legislació comunitària............................................................................... 66
7.3.2
Legislació estatal i autonòmica ................................................................. 69
BIBLIOGRAFIA..................................................................................................... 75
8.1 Webs consultats................................................................................................. 75
8.2 Referències........................................................................................................ 75
L’economia verda a Terrassa 2008 / 5
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1-1 Activitats empresarials de les empreses del sector del medi ambient a
Terrassa........................................................................................................................ 12
Taula 1-2 Àmbits ambientals de les empreses del sector del medi ambient a Terrassa
...................................................................................................................................... 12
Taula 3-1 Legislació europea ....................................................................................... 19
Taula 4-1 Índex de facturació (base 2000 =100).......................................................... 28
Taula 4-2 Total Immobilitzat (milers d’euros) i índex de creixement ............................ 28
Taula 4-3 Actiu circulant (milers d’euros) i índex de creixement .................................. 30
Taula 4-4 Resultats financers (euros) i índex de creixement ....................................... 31
Taula 4-5 Fons de Maniobra (milers d’euros)............................................................... 32
Taula 4-6 Rati de liquiditat ............................................................................................ 33
Taula 4-7 Rendibilitat financera .................................................................................... 35
Taula 4-8 Facturació sector privat, (milers d’euros) ..................................................... 37
Taula 4-9 Immobilització materials sector privat (milers d’euros)................................. 38
Taula 4-10 Actiu circulant del sector privat................................................................... 38
Taula 4-11 Resultats financers del sector privat........................................................... 39
Taula 4-12 Fons de maniobra del sector privat ............................................................ 39
Taula 4-13 Ràtio de liquiditat del sector privat.............................................................. 40
Taula 4-14 Rendibilitat financera del sector privat........................................................ 40
Taula 7-1 Empreses del sector del medi ambient de Terrassa classificades en funció
de les seves activitats empresarials ............................................................................. 57
6 / L’economia verda a Terrassa 2008
ÍNDEX DE GRÀFICS
Gràfic 1-1 Evolució del nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya 19992007.............................................................................................................................. 10
Gràfic 1-2 Evolució del nombre de treballadors ocupats en
el sector ambiental a
Catalunya 1999-2007 ................................................................................................... 10
Gràfic 1-3 Evolució de la facturació del sector ambiental a Catalunya 1999-2006 ...... 11
Gràfic 4-1 Evolució del nombre d’empreses del sector verd i empreses totals a
Terrassa 1998-2008 ..................................................................................................... 21
Gràfic 4-2 Evolució comparativa del creixement d’empreses del sector verd i empreses
totals a Terrassa 1998-2008 (Índex = 100, valor any 1998) ......................................... 22
Gràfic 4-3 Evolució del nombre de treballadors del sector verd i totals a Terrassa 19872008.............................................................................................................................. 22
Gràfic 4-4 Evolució comparativa del creixement de treballadors dels sector verd i totals
a Terrassa 1987-2008 (Índex = 100, valor any 1987) .................................................. 23
Gràfic 4-5 Evolució comparativa de la dimensió empresarial del sector verd i total a
Terrassa 1998-2008 ..................................................................................................... 24
Gràfic 4-6 Evolució del PIB de Terrassa (Índex = 100, valor any 1998) i el pes del PIB
de l’economia verda dintre del PIB de Terrassa 1998-2008......................................... 25
Gràfic 4-7 Evolució del PIB de l’economia verda a Terrassa (Índex = 100, valor any
1998) 1998-2008 .......................................................................................................... 25
Gràfic 4-8 Evolució de la facturació de les empreses del sector verd en el període
2000-2007..................................................................................................................... 27
Gràfic 4-9 Evolució del total Immobilitzat (milers d’euros)............................................ 29
Gràfic 4-10 Evolució de l’actiu circulant (milers d’euros) .............................................. 30
Gràfic 4-11 Evolució dels resultats financers de les empreses del sector verd en el
període 2000-2007 ....................................................................................................... 31
Gràfic 4-12 Evolució del fons de maniobra de les empreses del sector verd en el
període 2000-2007 (milers d’euros).............................................................................. 33
Gràfic 4-13 Rati de liquiditat ......................................................................................... 34
Gràfic 4-14 Evolució de la rendibilitat financera ........................................................... 35
Gràfic 4-15 Estructura empresarial de l’economia verda a la ciutat de Terrassa, any
2009.............................................................................................................................. 42
Gràfic 4-16 Àmbits ambientals i empreses del sector verd a Terrassa 2009 ............... 43
Gràfic 4-17 Àmbits ambientals i empreses del sector verd a Terrassa 2006 ............... 43
L’economia verda a Terrassa 2008 / 7
Gràfic 4-18 Nombre d’ ocupats per àmbits ambientals 2007........................................ 44
Gràfic 4-19 Facturació per àmbits ambientals, any 2007 ............................................. 45
Gràfic 4-20 Total immobilitzat per àmbits ambientals, any 2007 .................................. 46
Gràfic 4-21 Actiu circulant per àmbit ambiental, any 2007 ........................................... 47
Gràfic 4-22 Resultats financers per àmbits ambientals, any 2007 ............................... 48
Gràfic 4-23 Activitats empresarials i capital subscrit en euros, any 2007..................... 49
Gràfic 5-1 Nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999 2008.............................................................................................................................. 51
Gràfic 5-2 Percentatge del nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya i
Terrassa, 1999 – 2008.................................................................................................. 52
Gràfic 5-3 Evolució del nombre de treballadors ocupats del sector ambiental a
Catalunya i Terrassa, 1999 – 2009............................................................................... 52
Gràfic 5-4 Evolució de la dimensió empresarial del sector ambiental a Catalunya i
Terrassa, 1999 – 2008.................................................................................................. 53
Gràfic 5-5 Facturació total del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 2004 – 2007 53
8 / L’economia verda a Terrassa 2008
L’economia verda a Terrassa 2008 / 9
1 INTRODUCCIÓ
El fort creixement que ha experimentat el món des de la revolució industrial, sobre tot
en els aspectes econòmics i demogràfics, ha permès, ja a finals del segle XX i principis
del XXI, la constatació de forts impactes mediambientals, de tal magnitud, que molts
autors assenyalen que durant aquest segle la humanitat es trobarà davant uns canvis
que fins ara mai s’havien donat. A més, l’actual crisi financera mundial ha portat a una
recessió econòmica mundial que ha provocat que tant la Unió Europea com alguns
dels seus estats membres hagin portat a terme accions d’estímul econòmic per a
revitalitzar les seves economies.
Amb la constatació dels impactes des de diferents sectors, ja siguin polítics,
econòmics o socials, mitjançant diverses mesures -com per exemple la reducció o
minimització dels impactes, la consideració del cost dels impactes, el reciclatge, etc.-, i
amb l’oportunitat d’utilitzar els estímuls econòmics per transformar l’economia en
economia verda s’ha anat desenvolupant un sector econòmic relacionat amb les
activitats de prevenció, mitigació i correcció d’aquests impactes ambientals, el qual ha
creat i desenvolupat diferents àmbits d’actuació relacionats amb el medi ambient, atès
que ha identificat noves necessitats de la societat. Aquest sector econòmic en plena
expansió és la denominada economia verda i/o l’economia del medi ambient. Segons
l’OCDE, la situació del sector del medi ambient és òptima i té unes perspectives de
creixement a nivell mundial del 30% fins a l’any 2010 (Departament d’Investigació i
Estratègies de Mercat, 2007). Parlant d’un exemple en un sector concret, segons
l’estudi “Advanced Renewable Strategy” de la UE sobre el potencial del sector de les
energies renovables, només aquest sector podria arribar a crear 1,7 milions de llocs de
treballs nets a tota la UE per el 2010 i 2,5 milions per el 2020 (Empleo verde en
Europa. Oportunidades y perspectivas futuras, 2009).
El sector econòmic del medi ambient és un sector que creix any rere any pel que fa al
nombre d’empreses i la facturació. L’any 1999, la Fundació Fòrum Ambiental
identificava 820 empreses en el sector ambiental de Catalunya que ocupaven de forma
directa a 40.345 persones i facturaven 2.221 milions d’euros (Fundació Fòrum
Ambiental, 2000). L’últim informe de la Fundació Fòrum Ambiental publicat l’any 2008
identifica per l’any 2008 un nombre de 1.313 empreses amb activitats ambientals a
Catalunya, les quals ocupen aproximadament a 42.490 treballadors (dades 2006) i
facturen 7.482 milions d’euros (dades 2006) (Fundació Fòrum Ambiental, 2008).
En el gràfic 1-1 es pot observar l’evolució del nombre d’empreses del sector econòmic
del medi ambient a Catalunya durant el període 1999-2007.
10 / L’economia verda a Terrassa 2008
Gràfic 1-1 Evolució del nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya 1999-2007
El nombre de treballadors ocupats en el sector ambiental durant el mateix període es
pot veure en el gràfic 1-2.
Gràfic 1-2 Evolució del nombre de treballadors ocupats en el sector ambiental a Catalunya 1999-2007
La facturació de les empreses del sector es pot observar en el gràfic 1-3.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 11
Gràfic 1-3 Evolució de la facturació del sector ambiental a Catalunya 1999-2006
La pretensió d’aquest estudi, tal com ara comentarem, és conèixer i analitzar la
situació del sector econòmic del medi ambient a Terrassa.
1.1
DEFINICIONS
Per a la realització d’aquest estudi és necessari, en primer lloc, definir què s’entén per
sector del medi ambient, és a dir, què podríem denominar sector de l’economia verda.
I, a continuació, clarificar quin tipus d’empreses integren aquest sector -les
anomenades “empreses de l’economia verda”- classificant-les en funció de la seva
activitat empresarial i del seu àmbit ambiental d’actuació.
1.1.1
Economia verda
Actualment no hi ha un acord a l’hora de definir què s’entén per economia verda. Una
de les institucions més reconegudes a nivell de Catalunya per la seva ajuda en
l’estructuració i la promoció del sector econòmic del medi ambient és la Fundació
Fòrum Ambiental, i aquesta fundació defineix el sector econòmic del medi ambient
com el conjunt d’empreses i d’activitats econòmiques dedicades a la prevenció
(ante), a la mitigació (durant) i/o la correcció (post) dels problemes creats als
sistemes naturals per les activitats humanes (Fundació Fòrum Ambiental, 2006).
Aquesta definició també ha estat adoptada en l’informe El medi ambient a Catalunya i
Espanya elaborat pel Departament d’Investigació i Estratègies de Mercat de Fira de
Barcelona amb motiu de la celebració del saló Ecocity (Departament d’Investigació i
Estratègies de Mercat, 2007).
12 / L’economia verda a Terrassa 2008
1.1.2
Empresa verda, activitat empresarial i àmbit ambiental
Les empreses verdes són aquelles empreses que integren el sector de
l’economia verda, les quals podem definir com el conjunt d’empreses que
desenvolupen activitats econòmiques dedicades a la prevenció, mitigació i/o
correcció dels problemes creats als sistemes naturals per les activitats
humanes.
Les empreses verdes s’han classificat seguint dos criteris. Un primer criteri les
diferencia a partir de la seva activitat empresarial, i un segon criteri les separa per
àmbits ambientals. Anem a especificar cada un d’ells.
Les activitats empresarials de les empreses verdes les hem diferenciat a partir
de la seva oferta de productes i serveis. Aquestes activitats les podem veure a la
taula 1-1.
Taula 1-1 Activitats empresarials de les empreses del sector del medi ambient a Terrassa
Activitats empresarials
Serveis
Producció
Comercial
Val a dir que aquestes activitats empresarials coincideixen exactament amb les
activitats empresarials definides per la Fundació Fòrum Ambiental en el seu últim
informe (2008).
Un segon criteri de classificació seguit, que en aquest cas també coincideix amb el
criteri de classificació de la Fundació Fòrum Ambiental, és la divisió per àmbits
ambientals, que correspondria als problemes ambientals que les empreses pretenen
resoldre. A la taula 1-2 podem observar els àmbits ambientals de les anomenades
empreses verdes.
Taula 1-2 Àmbits ambientals de les empreses del sector del medi ambient a Terrassa
Àmbits ambientals
Residus industrials
Residus municipals
Consultoria
Aigua
Energia
Aire
Sòl
Espais naturals
Soroll
Olors
Altres
L’economia verda a Terrassa 2008 / 13
2 OBJECTIUS DE L’ESTUDI I METODOLOGIA
Aquest estudi és fruit del conveni signat el 2 de març de 2009 entre l’Ajuntament de
Terrassa i Foment de Terrassa SA amb la Universitat Politècnica de Catalunya, per a
la col·laboració de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat en diverses accions d’anàlisi
d’aspectes de medi ambient i sostenibilitat a Terrassa. L’acció 2 d’aquest conveni
correspon a l’estudi L’economia verda a Terrassa. 2008.
2.1
OBJECTIUS DE L’ESTUDI
L’objectiu principal d’aquest treball és dur a terme un estudi sobre l’economia verda a
la ciutat de Terrassa..
Per poder assolir aquest objectiu principal, s’han establert tres objectius específics:
•
Objectiu específic 1.- Estudi en profunditat de l’estructura econòmica verda al
municipi de Terrassa i la seva comparació amb la de Catalunya, sobre la base de
l'estudi amb el mateix títol que es va desenvolupar durant el 2007.
•
Objectiu específic 2.- Realització d’un catàleg d’empreses verdes al municipi de
Terrassa.
•
Objectiu específic 3.- Determinar l’evolució dels diferents subsectors de
l’economia verda a Terrassa amb l’objecte de identificar els emergents.
2.2
METODOLOGIA
Per assolir els objectius específics, i per tant l’objectiu principal, s’ha procedit a
l’execució de les següents fases:
•
Introducció. Determinació dels objectius de l’estudi. Definició d'“empresa verda” i
“economia verda” dins el marc dels principis de la sostenibilitat.
•
Recull i anàlisi dels factors socioeconòmics fonamentals que influeixen en
l’economia verda. Anàlisi, si s’escau, del marc legal actual i de les polítiques
implementades per a la promoció d’aquest tipus de sector econòmic.
•
Determinació de l’estructura econòmica verda de Terrassa. Anàlisi de la seva
evolució i determinació de l’evolució dels diferents subsectors de l’economia
verda a Terrassa amb l’objecte de identificar els emergents. Anàlisi comparativa
entre aquest sector a Terrassa i a la resta de Catalunya.
•
Realització d’un catàleg d’empreses verdes al municipi de Terrassa.
•
Conclusions i propostes operatives de mesures per la potenciació d’aquesta
economia emergent a la ciutat de Terrassa. Les propostes hauran de ser
possibilistes, concretes en els problemes a respondre i les solucions a donar, i
14 / L’economia verda a Terrassa 2008
quantificades, pel que fa al cost d’aplicació, si es possible, i hauran d’identificar
les administracions i els actors econòmics i socials implicats.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 15
3 FACTORS SOCIOECONÒMICS QUE INFLUEIXEN EN
L’ECONOMIA VERDA
L'evolució tecnològica dels països desenvolupats i les seves àmplies possibilitats per
transformar l'entorn, que s'han anat incrementant de manera accelerada en les últimes
dècades, han fet evident la necessitat d'adoptar punts de vista a nivell planetari que
contemplin l'anàlisi de la situació mediambiental.
Amb l'objectiu de trobar una solució global per als problemes ambientals i assegurar la
sostenibilitat dels recursos naturals per a les futures generacions, un ampli nombre
d'organismes internacionals i agències governamentals han estat treballant junts per a
la promoció de polítiques de protecció ambiental i conscienciació.
És al començament de la dècada dels 70 quan per primera vegada es manifesta la
preocupació per la problemàtica ambiental global. El Club de Roma va reunir a un grup
de 105 científics i polítics provinents de 30 països per a discutir sobre els canvis que
s'estaven produint en el planeta com a conseqüència de les accions humanes. Com a
resultat es va publicar el llibre “Els límits del creixement” (Meadows et al., 1972) la
conclusió del qual és que els límits bàsics de creixement de la humanitat son de
naturalesa física i per tant inflexibles. D'aquesta forma, predeia conseqüències
extremes si es continuava incrementant la petjada ecològica de la població sobre la
terra. Aquest informe va despertar la preocupació mundial per les conseqüències del
creixement il·limitat del consum de recursos naturals, l'expansió d'ocupació del sòl i la
contaminació ambiental, entre altres aspectes.
Per la seva banda, Nacions Unides va signar al 1972 la Declaració d'Estocolm sobre el
Medi Humà. En ella s'insta als pobles del món a adoptar normes i mesures apropiades
per a preservar i millorar el medi humà en benefici de les generacions presents i
futures. Per primera vegada es va introduir en l'agenda política internacional la
dimensió ambiental com a condicionant i limitant en el model tradicional de creixement
econòmic i en l'ús dels recursos naturals.
Amb el pas del temps, es pot dir que es va avançant en la progressiva implantació de
mesures correctores; no obstant, es requereix que això sigui un desig urgent dels
pobles de tot el món i un compromís adquirit per tots els governs.
Al 1992 es va celebrar a Río de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides sobre el
Medi ambient i el Desenvolupament, més coneguda com a "Cimera de la Terra". En
aquesta, 178 governs participants van aprovar diversos documents en els quals es va
establir l’adopció d’un enfocament en el desenvolupament que protegís el medi
ambient, mentre s'assegura el desenvolupament econòmic i social.
Un criteri important introduït a Río amb la finalitat de protegir el medi ambient és el
principi de precaució. El mateix estableix que la falta de certesa científica absoluta d'un
perill de dany greu o irreversible no s’ha d'utilitzar com a raó per a postergar l'adopció
de mesures eficaces per impedir la degradació del medi ambient. Com a repte “per a
arribar al desenvolupament sostenible i a una millor qualitat de vida per a totes les
persones, els Estats haurien de reduir i eliminar les modalitats de producció i consum
insostenibles i fomentar polítiques demogràfiques apropiades”. D'igual manera,
16 / L’economia verda a Terrassa 2008
s'assoleix un acord per a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi
Climàtic, que més tard en el Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic (2008 - 2012)
obligarà a dur a terme moltes accions pendents per a poder assolir la disminució de les
emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Aspectes com la construcció sostenible, l'eficiència energètica dels edificis i dels
processos industrials, la millora en la gestió dels residus, l'aprofitament de
combustibles alternatius en el transport o les accions de reducció d'emissions en
l'agricultura i la ramaderia, són temes que s’han de començar a plantejar i que seran
obligatòriament protagonistes en els pròxims anys per poder complir els objectius de
Kyoto.
La preocupació per la càrrega que exerceixen les activitats humanes segueix en
augment. La Declaració de Johannesburg (2002) entorn al tema planteja que,
actualment, “l'economia humana està utilitzant molts recursos crítics i produint residus
a un ritme que no és sostenible. S'esgoten les fonts. Els albellons s'omplen i en alguns
casos es desborden”. Les elevades taxes de producció no són necessàries i podrien
reduir-se mitjançant canvis tècnics, distributius i institucionals, fins i tot millorant la
qualitat de vida mitjana de la població mundial.
La situació descrita ens indica que el model econòmic de producció i consum implica
elevats impactes mediambientals. La teoria econòmica sap que té una “fallada de
mercat” i intenta solucionar-la; a tal efecte, el sector públic determina que el sector
privat ha de compensar aquesta deficiència tenint en compte les externalitats que el
sector privat obvia.
El discurs de l'economia neoliberal encara predominant, és basa essencialment en que
el creixement de l'economia comporta el desenvolupament del país i per tant, millora el
benestar social. No obstant això, el creixement econòmic té costos socials i
ambientals, en ocasions molt marcats, que també s'han de considerar. Per tant, per
arribar a la sostenibilitat global, s'ha de deixar de pensar que els objectius ambientals i
econòmics estan en conflicte
3.1
L’ECONOMIA AMBIENTAL I ELS IMPACTES AMBIENTALS
El desenvolupament de l'economia verda ve condicionat per la conjunció de
determinats factors socials, econòmics i institucionals.
En quant als factors socials, diversos estudis han comprovat que existeix una estreta
correlació entre certes actituds i creences ambientals amb comportaments pro
ambientals. El sorgiment d'aquesta preocupació es pot entendre a partir de quatre
perspectives (Stern, 1992):
•
La perspectiva ecològica;
•
La perspectiva altruista;
•
La perspectiva egoista, guiada per la preocupació pel propi benestar;
•
La perspectiva ideològica, fonamentada en valors socials i culturals.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 17
Per la seva banda, Jaime Berenguer identifica set factors que expliquen les conductes
ambientals. El primer factor s’anomena alarma i es relaciona amb el coneixement de la
gravetat dels problemes ambientals; el segon és el confort, associat a la molèstia de
portar a terme actituds pro ambientals tant pels costos materials com no materials en
els quals s'incorre. En aquest sentit Gray (1985) identifica aquesta relació cost/benefici
com un dels factors més determinants del comportament ambiental en el seu conjunt.
El tercer s’anomena control domèstic i s'associa al consum energètic. El quart és la
preocupació social pel medi ambient. El cinquè és l'economia percebuda i capacitat
adquisitiva del nucli familiar. El sisè és la informació que posseeixi el grup. Aquest
factor és assenyalat com un dels que més incideixen en la conducta ambiental. El setè
i últim és el focus de control, que és el rol individual sobre el deteriorament del medi
ambient
No obstant això, és molt difícil identificar a quin d'aquests aspectes respon la conducta
ambiental d'un grup social particular. Tampoc s'ha pogut dilucidar una relació directa
entre certes característiques sociològiques, com poden ser el nivell educatiu, l'edat i el
gènere i la preocupació ambiental (Dietz et al., 1998). Per tant, si bé és evident que es
ve generant un canvi global en la concepció de la relació de l'home amb la naturalesa,
per a poder establir variables que intentin predir la conducta ambiental és necessari
analitzar molt acuradament la interacció de les variables socials i personals amb les
situacionals que clarifiquin els contextos particulars de cada grup d'estudi.
La diversificació econòmica és el marc propici per al desenvolupament de l'economia
verda. En la majoria dels casos, aquest incipient sector és el resultat de la proliferació
de petites i mitjanes empreses d’abast local i regional. L'oportunitat d'aquestes és
actuar allà a on es manifesten impactes ambientals de caràcter local o a on existeix
una marcada conscienciació dels impactes a nivell global (com per exemple el canvi
climàtic). En aquest sentit, una condició necessària perquè pugui consolidar-se
l'economia verda és que els habitants de la regió on es pretengui establir posseeixin
clares conductes pro ambientals. Això últim es fomenta des d'una estructura social
consolidada i amb esperit crític acostumada a ser part dels seus propis processos
decisoris. Per tant, el factor institucional ve lligat a l'existència d'un marc que respecti
la democràcia i que potenciï aquesta participació social. Així mateix i en línia amb el
que s’ha comentant, el possibilitar el desenvolupament de l'economia verda és també
funció de les institucions: integrar els riscos climàtics en les seves polítiques;
promoure, dissenyar i implementar programes i projectes vinculats a la planificació
ambiental; potenciar la diversificació econòmica i brindar suport a la petita i mitjana
empresa; plantejar profunds canvis fiscals i legislatius encaminats a crear incentius i
estimular la inversió verda; dissenyar eines per avaluar i comprendre els impactes
potencials de les polítiques i mesures ambientals: fiscalitzar el consum de productes
contaminants;estipular reglamentacions sobre nivells d'emissions de carboni, eficiència
energètica, reciclatge, etc.
3.2
ANÀLISI DEL MARC LEGAL ACTUAL I DE LES POLÍTIQUES
IMPLEMENTADES PER A LA PROMOCIÓ DEL SECTOR ECONÒMIC VERD
L’Administració juga un paper fonamental en la promoció i dinamització del sector
econòmic verd amb les seves exigències d’actuació mediambientals. Aquesta ha de
cobrir les necessitats d’una població creixent -que en el cas de Catalunya ha
augmentat en els últims anys de 6.356.889 habitants l’any 2001 a 7.242.458 l’any 2008
(Idescat, 2009) i, en el cas de Terrassa, de 175.649 habitants a 1 de gener de 2001 a
18 / L’economia verda a Terrassa 2008
207.663 a 1 de gener de 2007 (Foment de Terrassa, 2008)- que comporta un
creixement en la demanda de recursos i en la generació de residus, provocant
diversos impactes mediambientals d’àmbit local i global. En aquest últim aspecte,
l’Administració actua regulant a través de normatives les accions de prevenció,
mitigació i correcció necessàries per minimitzar els impactes mediambientals.
Aquestes normes cobreixen un ampli espectre que va des de temes de recollida de
residus, reciclatge i depuració d’aigües a normes de promoció de la utilització
d’energies renovables i limitacions d’immissions, entre d’altres.
Aquestes normes de l’Administració força vegades generen en les empreses la
necessitat d’oferir nous serveis o productes; si més no, ofereixen la possibilitat
d’ampliar el segment o la quota de mercat de les empreses, per tant, ajuden a la
dinamització del sector econòmic del medi ambient.
A continuació presentem l’anàlisi fet de la legislació europea, estatal i de Catalunya en
els diferents àmbits ambientals.
La normativa europea de la dimensió ambiental es va consultar a:
http://europa.eu/documentation/legislation/index_es.htm
Les normatives han estat recopilades a partir de la seva entrada en vigor, entre els
anys 2006 i 2009, per els àmbits de:
•
Residus
•
Gestió de residus
•
Gestió d'aigües
•
Política energètica
•
Directiva REACH (per la seva aplicació en tots els àmbits).
Per a cadascun d'aquests àmbits esmentats, s’ha buscat la següent legislació:
•
Reglaments
•
Decisions
•
Altres
El següent quadre mostra la distribució de la legislació en els anys 2006-2009 per a
cadascun dels àmbits.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 19
POLITIQUES
ENERGÈTIQUES
GESTIÓ
D'AIGUA
GESTIÓ DE
RESIDUS
RESIDUS
Taula 3-1 Legislació europea
ACTE
Directiva
Reglaments
Decisions
Altres Actes
Total
Directiva
Reglaments
Decisions
Altres Actes
Total
Directiva
Reglaments
Decisions
Altres Actes
Total
Directiva
Reglaments
Decisions
Altres Actes
Total
2006
1
6
3
1
11
3
8
5
0
16
3
0
0
0
3
5
13
13
2
33
2007
0
3
3
0
6
1
8
3
0
12
0
0
0
0
0
0
6
5
1
12
2008
2
4
5
0
11
6
3
1
0
10
0
0
0
0
0
3
5
2
0
10
2009
2
4
2
3
11
1
5
2
2
10
3
0
1
0
4
8
12
6
1
27
Total
5
17
13
4
39
11
24
11
2
48
6
0
1
0
7
16
36
26
4
82
Total per anys
63
30
31
52
176
Total Directives
Total Reglaments
Total Decisions
Total Altres
12
27
21
3
1
17
11
1
11
12
8
0
14
21
11
6
38
77
51
10
S'observa que:
•
L'any 2006 va ser l’any en el qual van entrar en vigor més normatives, i el que
menys l'any 2007.
•
Els anys 2006 i 2007 són similars en quant a la quantitat de normatives.
•
Els reglaments són les normatives majoritàries i el grup altres les que menys.
•
Les polítiques energètiques és l'àmbit amb major nombre de normatives, seguit
de l'àmbit de gestió de residus, residus i gestió d'aigües.
•
Crida l'atenció el baix percentatge de normatives que entren en vigor per a l'àmbit
de gestió d'aigües.
•
Els àmbits residus i gestió de residus es mantenen al llarg d'aquest període
considerat relativament constants pel que fa a l'entrada en vigor de normatives.
L'àmbit que presenta una major fluctuació és el de polítiques energètiques.
20 / L’economia verda a Terrassa 2008
•
L'any 2009 es veu com un any de repunt (increment) en la generació de
normatives per a tots els àmbits.
S'ha analitzat el marc legislatiu a nivell estatal, i també a nivell comunitari i local, en
aquest últim cas, de Terrassa. L'anàlisi s’ha realitzat per els següents sectors: residus,
energia, aigua i control de sorolls, que són els àmbits ambientals que més han
evolucionat econòmicament a Terrassa, tal com s'observa en aquest estudi.
A nivell estatal s'han consultat només les lleis decretades en aquests àmbits durant el
període 2006 a 2009. A nivell comunitari i local, s'han consultat tots els rangs
establerts per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Terrassa, en aquest mateix
període considerat.
S'ha pogut identificar que en el sector residus, en els anys 2008 i 2009, a més de lleis i
normatives decretades, hi va haver finançaments i convocatòries importants per al
desenvolupament del sector. Amb relació a l'energia, s'han observat més aviat
directives relacionades al foment de l'ús d'energies renovables i bases reguladores per
a renovació d'electrodomèstics a Catalunya. En el 2008 la Generalitat de Catalunya va
aprovar una concessió de subvencions en el marc del Programa Estalvi i Eficiència
Energètica. En el sector de l’aigua, destaquen: el impost sobre el dany mediambiental
causat per determinats usos i aprofitaments de l'aigua embassada, creat en el 2008
per l'estat espanyol, i les subvencions a associacions, fundacions i cooperatives sense
ànim de lucre per al finançament d'actuacions d'educació i sensibilització ambiental,
d'estalvi d'aigua i de mitigació del canvi climàtic, aprovat també en el 2008 per la
Generalitat de Catalunya. Finalment, parlant de control de sorolls, no s'han detectat
legislacions importants en aquests últims anys.
Tenint en compte que el marc legislatiu és fonamental per al creixement i el
desenvolupament de l'economia verda, es pot ressaltar que el dia 27 de novembre del
2009 va ser aprovat l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible per al Consell de
Ministres del Govern Espanyol, el qual pretén contribuir a la renovació del model
productiu de l'economia espanyola, cap a un model més sostenible des del punt de
vista econòmic, social i mediambiental. D'aquesta manera, s'entén que aquest sector
tendeix a evolucionar, contemplant incentius i normes públiques.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 21
4 SECTOR ECONÒMIC DEL MEDI AMBIENT A TERRASSA
4.1
EVOLUCIÓ
L’evolució del sector econòmic verd mesurat pel nombre d’empreses ha estat positiu
en el període 1998-2008, ha estat un sector molt dinàmic quant a la creació de noves
empreses en el conjunt de l’economia a Terrassa. Aquestes evolucions es poden
contemplar en els gràfics 6-1 i 6-2.
Cal destacar aquest dinamisme de creació d’empreses durant tres períodes, els dos
primers corresponents al 1999-2000 i al 2003-2005, que coincideixen amb l’aprovació
de la Llei de la Intervenció Integral de l'Administració Ambiental (IIAA) (1999), i
l’aprovació de l’ordenança municipal per a l’aprofitament d’energia solar (2004)
respectivament, i un tercer període en el qual es produeix un fort creixement del
nombre d’empreses durant els anys 2007-2008, en els quals es comencen a notar els
efectes de la crisi econòmica internacional en el conjunt de l’economia de Terrassa i
com a resposta es presenta un fort dinamisme en la creació d’empreses en el sector
verd.
Gràfic 4-1 Evolució del nombre d’empreses del sector verd i empreses totals a Terrassa 1998-2008
22 / L’economia verda a Terrassa 2008
Gràfic 4-2 Evolució comparativa del creixement d’empreses del sector verd i empreses totals a Terrassa
1998-2008 (Índex = 100, valor any 1998)
L’evolució de l’ocupació del sector de l’economia verda a Terrassa ha estat positiva
durant tot el període 1987-2006 i no s’ha vist afectada pels períodes cíclics de deflació
de l’ocupació a la ciutat, com ara el període 1991-1993, en el qual el sector econòmic
verd ha augmentat la seva ocupació. Hi ha un estancament en la generació d’ocupació
en el període 2007-2008, a on es comencen a notar els efectes de la crisi econòmica
global.
Aquestes evolucions es poden contemplar en els gràfics 4-3 i 4-4.
Gràfic 4-3 Evolució del nombre de treballadors del sector verd i totals a Terrassa 1987-2008
L’economia verda a Terrassa 2008 / 23
Gràfic 4-4 Evolució comparativa del creixement de treballadors dels sector verd i totals a Terrassa 19872008 (Índex = 100, valor any 1987)
El creixement global del nombre de treballadors del sector verd en el període 19872004, ha estat molt semblant al creixement dels ocupats totals a Terrassa.
Pràcticament en aquest període s’ha duplicat el nombre de treballadors. A partir
d’aquesta data hi ha un comportament diferent, els ocupats a Terrassa comencen a
disminuir i els ocupats del sector verd continuen a menys ritme el seu creixement, amb
una estabilització al final del període.
La dimensió empresarial, és a dir, el nombre de treballadors per empresa, té una
evolució marcadament diferent en el sector de l’economia verda i en l’economia de la
ciutat. Aquesta diferència es pot veure en el gràfic 4-5.
24 / L’economia verda a Terrassa 2008
Gràfic 4-5 Evolució comparativa de la dimensió empresarial del sector verd i total a Terrassa 1998-2008
La dimensió empresarial del sector de l’economia verda és molt superior a la dimensió
empresarial de l’economia de la ciutat, amb uns valors que tripliquen (concretament en
un 277%) la dimensió empresarial de l’economia de la ciutat per l’any 1998, i són
superiors en un 287% per l’any 2007. Les evolucions de les dimensions empresarials
són força diferents, mentre que la dimensió empresarial global de la ciutat augmenta
durant el període d’estudi, excepte en els anys 2006-2007, d’una manera molt suau; la
dimensió econòmica del sector verd també augmenta però amb petites caigudes
cícliques durant el període considerat. Si tenim en compte l’augment d’empreses del
sector verd durant el període de temps 2006-2007 (gràfic 4-1), significa que aquest
increment es deu a empreses amb dimensió empresarial molt reduïda; de fet, la
majoria d’empreses creades en aquest període estan formades per un o varis
treballadors autònoms.
El pes del sector de l’economia verda dins l’economia global de Terrassa es pot veure
en el gràfic 4-6.
El PIB de Terrassa ha tingut un creixement espectacular durant el període 1998-2005;
i una lleugera caiguda des de l’any 2005 fins a l’any 2008. En canvi, el pes del PIB de
l’economia verda en el PIB de Terrassa s’ha mantingut pràcticament constant, amb
una lleugera caiguda en el període 1998-2004, amb un repunt molt important en el
període 2004-2006 i una estabilització al final del període. És a dir, el creixement del
PIB generat per l’economia verda del municipi ha estat més moderat que el PIB de la
ciutat, en els moments de creixement econòmic de la ciutat i s’ha incrementat en el
període de crisi econòmica, tal com mostra el gràfic 4-7.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 25
Gràfic 4-6 Evolució del PIB de Terrassa (Índex = 100, valor any 1998) i el pes del PIB de l’economia
verda dintre del PIB de Terrassa 1998-2008
Gràfic 4-7 Evolució del PIB de l’economia verda a Terrassa (Índex = 100, valor any 1998) 1998-2008
4.2
CATÀLEG D’EMPRESES VERDES
Per estudiar en profunditat l’estructura econòmica verda al municipi de Terrassa s’ha
procedit a la realització del catàleg d’empreses verdes del municipi 2008, a partir de
l’actualització del catàleg d’empreses verdes del municipi elaborat l’any 2006, el qual
havia identificat 140 empreses. Per lo qual s’han executat les següents fases:
26 / L’economia verda a Terrassa 2008
•
Selecció de les empreses dels sectors d’activitats del CNAE relacionades amb
activitats del sector del medi ambient del municipi de Terrassa no presents en el
catàleg del 2006.
•
Selecció de les empreses dels sectors d’activitats del IAE relacionades amb
activitats del sector del medi ambient del municipi de Terrassa no presents en el
catàleg del 2006.
•
Recerca de les empreses via web: si les empreses tenien pàgina web, ja es
podia classificar l’empresa com a verda o no, analitzant els seus productes o
serveis. Si no tenien web, es va deixar pendent per una propera cerca.
•
Aquest llistat provisional es va completar amb altres fonts d’informació, a fi de
confeccionar el catàleg d’empreses verdes del municipi de Terrassa. Les
diferents fonts d’informació consultades per confeccionar el llistat definitiu
d’empreses verdes van ser:
-
Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
-
Agència de Residus de Catalunya
-
Centre de Documentació i Educació Ambiental (CDEA)
-
Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT)
-
Cambra de comerç de Terrassa
-
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)
-
Fundació Fòrum Ambiental
-
Pàgines Grogues i Blanques de Telefònica
-
Pàgines web específiques (bàsicament corresponen a directoris d’empreses
relacionades amb el sector del medi ambient), entre elles podem destacar:
http://www.idae.es/index.php/mod.empresas/mem.busquedaEmpresas/relme
nu.85
http://www.iberindex.com/
http://urbis.amec.es/02_empresas_lista.html
http://www.ambientum.com/lstproductos.asp?NIVELDIRECTORIO=2&clas1=
16
http://www.portalenergia.es/empresas-de-energias-renovables.htm?at=14
Es van poder identificar 186 empreses de Terrassa relacionades amb el sector del
medi ambient, les quals es poden observar a l’annex 7.1.
•
Anàlisi de dades de les empreses seleccionades, a partir de la informació
obtinguda del Registre Mercantil.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 27
•
Obtenció de dades econòmiques, mercantils i comercials de les empreses via
web i/o telefònica: es va dissenyar un qüestionari en el cas que la recerca es fes
via telefònica, el qual podem veure a l’annex 7.2.
Aquestes dades ens van permetre realitzar l’anàlisi del sector de l’economia
mediambiental de Terrassa.
4.3
ESTUDI DELS FLUXOS D’ENERGIA, MATERIALS I CAPITALS
Sota aquest epígraf es presenten les dades econòmiques obtingudes, així com
l‘estructura de l’economia verda per activitat empresarial i àmbit ambiental. Les dades
que es presenten són: facturació, el total actiu, inversió, el resultat financer, anàlisi
patrimonial, anàlisi financer i rendibilitat financera de les empreses del sector econòmic
verd. Aquestes dades tenen una fiabilitat del 90%.
4.3.1
Facturació de les empreses del sector verd a Terrassa
Aquesta variable resulta interessant per a determinar el creixement de l'economia
verda i la seva representativitat en l'activitat econòmica de la ciutat. La facturació es
refereix a la suma de les vendes totals de cada empresa (abans de restar impostos)
per any.
L'evolució del total de facturació de les empreses analitzades en el període 2000-2007
es mostra a continuació:
Gràfic 4-8 Evolució de la facturació de les empreses del sector verd en el període 2000-2007
28 / L’economia verda a Terrassa 2008
Taula 4-1 Índex de facturació (base 2000 =100)
Any 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 Total 536.506 537.430 541.732 546.707 566.831 621.997 753.704 908.936 Percentatge (base 2000 = 100) 100 100,17 100,97 101,90 105,65 115,93 140,48 169,42 La taula ens indica que el sector de l'economia verda a Terrassa ha crescut de manera
constant. Així mateix, es pot observar que aquest sector ha crescut durant aquest
període en un 69,42%, xifra que resulta significativa ja que en un període de vuit anys
gairebé ha arribat a duplicar-se. Per tant, amb les dades obtingudes es conclou que
existeix un fort al·licient per a invertir en aquest sector.
4.3.2
Inversió de les empreses del sector verd a Terrassa
Estan constituïdes per l'actiu fix (immobilitzat), o per l'actiu circulant quan es preveu
recuperar la inversió en menys d'un any (inversió a curt termini). Es pot mesurar
mitjançant el creixement de l'immobilitzat i també amb les inversions en el circulant que
guardin estreta relació amb el nivell d'activitat. La següent taula mostra l'evolució de
l'immobilitzat en el període 2000-2007 per al sector d'economia verda a Terrassa.
Taula 4-2 Total Immobilitzat (milers d’euros) i índex de creixement
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Total Immobilitzat (milers d'euros)
58.140,54 58.487,00 58.653,14 59.088,60 68.620,88 71.983,74 97.293,28 100.497,50 Índex de creixement (base 2000 = 100) 100 100,60 100,88 101,63 118,03 123,81 167,34 172,85 L’economia verda a Terrassa 2008 / 29
Gràfic 4-9 Evolució del total Immobilitzat (milers d’euros)
En el gràfic 4-9, es pot apreciar que l'immobilitzat de les empreses dedicades al sector
verd a Terrassa ha tingut un increment anual constant. Durant el període 2000-2003
aquest increment va ser moderat, ja que únicament van créixer les immobilitzacions
materials en un 1,63%. No obstant això a partir de l'any 2004, l'augment d'aquesta
variable pren proporcions majors. En el període 2004-2007 hi va haver un creixement
del 71,22% de les inversions destinades al increment de l'immobilitzat.
Per tant, es pot concloure que el sector verd a Terrassa té una recuperació de la
inversió a mitjà i llarg termini, la qual cosa és un indicador de la confiança i l'estabilitat
del sector, ja que les empreses tenen un grau acceptable de certesa en l'amortització
de les seves inversions.
A la següent taula es presenten les dades de l’actiu circulant.
30 / L’economia verda a Terrassa 2008
Taula 4-3 Actiu circulant (milers d’euros) i índex de creixement
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Actiu circulant (milers d'euros) 352.421 354.664 357.310 358.655 356.802 402.448 512.749 1.179.917 Índex de creixement (base 2000 = 100) 100 100,64 101,39 101,77 101,24 114,20 145,49 334,80 Les inversions en circulant (aquells béns que es converteixen ràpidament en diners,
tals com; caixa, banc, mercaderies, magatzem, comptes per cobrar, etc.), mostren un
increment molt significatiu en les empreses. Per tant, significa que el sector verd s'ha
anat consolidant, ja que les empreses inverteixen contínuament en augmentar i
mantenir els seus estocs de mercaderies, indicant que tenen un alt grau de confiança
en que les vendes es mantindran. A més, els consumidors cada vegada han demandat
majors quantitats dels béns i serveis que el sector ofereix. Els actius han crescut un
334,8% en el període 2000-2007 la qual cosa reflecteix l'evolució i la importància
d'aquesta economia emergent.
Gràfic 4-10 Evolució de l’actiu circulant (milers d’euros)
L’economia verda a Terrassa 2008 / 31
4.3.3
Resultats financers
Els beneficis finals de cada empresa es representen en el compte de pèrdues i
guanys, és a dir, en els resultats financers.
La taula 4-4 ens mostra que les empreses dedicades al sector verd a Terrassa, en
general, presenten resultats positius, per tant, podem deduir que aquelles empreses
que pertanyen al sector, normalment obtenen beneficis (guanys majors que pèrdues o
despeses).
Taula 4-4 Resultats financers (euros) i índex de creixement
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Resultats financers 9.497.213 9.428.992 9.506.400 9.556.833 9.733.568 9.935.100 39.999.166 10.821.169 Índex de creixement (base 2000 = 100) 100 99,28 100,10 100,63 102,49 104,61 421,17 113,94 Gràfic 4-11 Evolució dels resultats financers de les empreses del sector verd en el període 2000-2007
32 / L’economia verda a Terrassa 2008
Tal com es mostra en el gràfic, els resultats financers han tingut increments moderats
en el període 2000-2005 (4,61%). No obstant això, a partir de l'any 2005 els guanys
van augmentar en un 316,56% la qual cosa en primer terme reflecteix la incorporació
d'empreses grans amb importants quantitats de capital, i en segon lloc ressalta la
importància de l'evolució del sector en la ciutat, el qual cada vegada atreu més
inversions i promou la creació de noves empreses que es dediquin al sector verd.
D'igual manera es comprova l'activitat econòmica i la importància del sector en el PIB,
on es demostra que a pesar dels grans beneficis obtinguts l'any 2006, per al 2007
també hi va haver un increment en els beneficis del 13,94 %.
4.3.4
Anàlisi patrimonial
L’anàlisi patrimonial té com a finalitat estudiar el balanç de l'empresa. L'indicador més
usat és el Fons de Maniobra (FM), que mesura la capacitat que posseeix una empresa
per portar a terme les seves activitats a curt termini. El Fons de Maniobra és l’actiu
circulant menys el valor monetari dels debitors.
Taula 4-5 Fons de Maniobra (milers d’euros)
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 FM 84.822 86.431 86.809 87.201 90.654 85.417 96.779 110.582 L’economia verda a Terrassa 2008 / 33
Gràfic 4-12 Evolució del fons de maniobra de les empreses del sector verd en el període 2000-2007
(milers d’euros)
La taula ens mostra que el conjunt d'empreses dedicades al sector verd a Terrassa
presenten un fons de maniobra (FM) positiu, és a dir, un actiu circulant major al passiu
circulant. Per tant, podem concloure que les empreses dedicades a aquest sector
tenen una estabilitat financera satisfactòria, i demostren una situació bona al anar en
augment cada any.
4.3.5
Anàlisi financer
Estudiar la solvència i liquiditat de les inversions, és a dir, la capacitat de l'empresa de
complir amb les seves obligacions de pagament a curt i llarg termini, es mesura amb el
rati de liquiditat. El rati de liquiditat és la relació entre l’actiu circulant i el passiu. La
taula següent mostra la seva evolució en el període d’estudi.
Taula 4-6 Rati de liquiditat
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Rati de liquiditat 1,317 1,322 1,321 1,321 1,341 1,269 1,233 1,103 34 / L’economia verda a Terrassa 2008
Gràfic 4-13 Rati de liquiditat
La importància de determinar la liquiditat de les empreses resideix en que aquesta ens
permet determinar la seva solvència financera a curt termini. Les dades obtingudes
demostren que el rati de liquiditat se situa, encara que inferior, prop de l'estat òptim
(1,5), per tant, es pot assumir que les empreses disposen de la liquiditat suficient per a
solucionar els seus deutes a curt i mitjà termini, i per tant, les fa rendibles al no requerir
finançaments addicionals per a cobrir les seves despeses.
Així mateix, es pot apreciar que en els últims tres anys el rati ha anat decreixent en
algunes desenes, la qual cosa molt possiblement es degui a la situació econòmica
(diner molt barat) que va provocar el endeutament de les empreses.
4.3.6
Rendibilitat financera
És la relació entre els beneficis nets i els recursos propis de l'empresa. Mostra el
benefici generat per l'empresa en relació al capital aportat pels socis. La següent taula
mostra la seva evolució.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 35
Taula 4-7 Rendibilitat financera
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Rendibilitat financera
11,9 11,8 11,7 11,7 11,7 12,9 32,6 8,7 Gràfic 4-14 Evolució de la rendibilitat financera
Els resultats de la rendibilitat financera ens indiquen que els socis van obtenir una
rendibilitat en el període 2000-2004 de 12 € per cada 100 € invertits. El següent any
(2005) es va tenir un lleuger increment (13€), i en el 2006 es va experimentar un
creixement molt significatiu dels beneficis (33€). Finalment, a l'any 2007 el sector verd
marca un descens important (9€). Amb la dinàmica que mostren les dades, es pot
concloure que el sector continua sent rendible a pesar de que hagi disminuït la
rendibilitat durant l’últim any.
L'anàlisi financer ens permet afirmar que el sector de l’economia verda a Terrassa és
rendible, ja que les dades revisades confirmen que les empreses pertanyents a aquest
sector són estables i mantenen un bon balanç entre les seves entrades i sortides. Així
36 / L’economia verda a Terrassa 2008
mateix, el sector ha crescut de manera constant en el període analitzat, igual que els
beneficis obtinguts per les activitats que es porten a terme dintre del mateix.
Gràcies a això, és posa de manifest que en general les empreses que pertanyen al
sector de l'economia verda, posseeixen un major grau de solidesa econòmica que
aquelles empreses que realitzen activitats similars i que no pertanyen a aquest sector.
Lo qual ressalta la potencialitat que posseeix aquest sector com a eina per a
augmentar la productivitat i l'estabilitat financera en temps de crisi. També s'observa
que resulta molt atractiu adherir-se al sector verd, ja sigui com a empresari o com a
accionista, ja que es tracta d'una inversió amb un grau de seguretat bastant
acceptable.
4.3.7
Estudi financer de les petites empreses
A continuació es farà una anàlisi de les empreses que anomenarem sector privat,
dedicades al sector verd a Terrassa.
El procediment és el mateix que es va portar a terme per a l'anàlisi d'agregats, amb la
diferència que es van ometre de l'estudi les següents empreses:
1 . Eco-equip, SAM.
2 . Laboratori Municipal de Terrassa.
3 . Construccions i Obres Públiques i Civils, S.A (COPCISA S.A.)
El motiu principal per a excloure de l'anàlisi a les primeres dues empreses, és la seva
constitució pública, ja que això les diferència de la resta d'empreses que estan
constituïdes per persones alienes al sector públic i per tant, posseeixen capital privat.
La tercera empresa (COPCISA S.A.), s'ha descartat degut al fet que, a pesar de
pertànyer al sector privat, els seus ingressos, el seu capital i el total dels seus actius
són molt més alts que els de les altres empreses. Per tant, vam considerar que una
empresa tan important dintre de l'anàlisi podria sobreestimar els resultats, ja que la
resta de la mostra d'empreses (les quals són motiu del nostre estudi), es troba dins
d'un mateix rang i es constitueixen amb capitals similars.
Amb l'anterior consideració, de les 186 empreses que conformen el sector d'economia
verda a Terrassa per a l'any 2009, utilitzarem per a l'anàlisi les 183 empreses que
pertanyen al que hem anomenat sector privat i que posseeixen un comportament més
homogeni. Els resultats i les comparances més importants es mostren a continuació.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 37
4.3.7.1 Facturació
Taula 4-8 Facturació sector privat, (milers d’euros)
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Facturació Percentatge Base 2000=100 332.162 100 333.086 100,28 337.387 101,57 342.362 103,07 351.678 105,88 365.057 109,90 423.480 127,49 441.974 133,06 En la taula anterior, es pot apreciar que el sector privat dedicat a l'economia verda a
Terrassa ha tingut un creixement constant i moderat en quant a la seva facturació
durant el període 2000-2005. Per a l'any 2006, s'observa un creixement molt
considerable (27,49% respecte a l’any base) i en el 2007, encara que en menor
mesura, continua amb un creixement notable.
A nivell general, el sector privat durant el període 2000-2007, ha tingut un creixement
del 33,06%, és a dir, en tan sols vuit anys el sector privat ha augmentat en un terç la
seva facturació, la qual cosa resulta molt interessant i constata la hipòtesi inicial de la
importància i rendibilitat que posseeix aquest sector, així com de la conveniència de
fomentar les seves activitats.
4.3.7.2 Inversió
Les immobilitzacions materials per al sector privat (igual que en l'anàlisi d'agregats),
mostra per als primers anys d'estudi un creixement moderat (7,8% per al període
2000-2005), experimentant un creixement important a partir del període 2005-2007
(52,12%). Aquest increment en les immobilitzacions materials constata l'enfortiment del
sector verd a la ciutat en els últims anys i per tant, mostra que és un sector que s'està
enfortint amb el pas del temps.
38 / L’economia verda a Terrassa 2008
La seva evolució es mostra en la següent taula.
Taula 4-9 Immobilització materials sector privat (milers d’euros)
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Immobilització materials 53.462 53.809 53.975 54.410 57.251 57.636 81.294 85.501 Índex de creixement (base 2000 = 100) 100 100,65 100,96 101,77 107,09 107,81 152,06 159,93 Les inversions en l'actiu circulant són fonamentals per mesurar la solidesa de
l'empresa a curt termini, i en el cas del sector verd a Terrassa, mostren que el sector
privat a la ciutat està cada vegada més consolidat. Es pot apreciar que en tan sols vuit
anys, l'actiu circulant ha crescut en un 469,29%, mostrant un increment superior al que
s'observa en l'anàlisi d'agregats.
Taula 4-10 Actiu circulant del sector privat
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Actiu circulant (milers d'euros) 170.839 173.082 175.728 177.073 175.220 174.990 215.038 801.725 Índex de creixement (base 2000 = 100) 100 101,31 102,86 103,65 102,56 102,43 125,87 469,29 4.3.7.3 Resultats financers
Igual que en l'anàlisi d'agregats, el sector privat a Terrassa mostra resultats positius, ja
que en tots els anys s'han tingut guanys, els quals es podrien situar en un rang entre
dos i tres milions d'euros, a excepció de l'any 2006 en el qual es va experimentar un
creixement molt significatiu, generat molt probablement, per la incorporació de noves
empreses amb un capital major.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 39
Taula 4-11 Resultats financers del sector privat
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Resultats financers (€) 2.743.687 2.675.466 2.752.874 2.803.307 2.980.042 2.062.272 31.823.293 2.732.665 Percentatge Base 2000=100 100 97,51 100,33 102,17 108,61 75,16 1159,87 99,60 Els resultats financers són un altre indicador d'importància per a considerar el sector
verd com una potència a fomentar, ja que a pesar que en l'últim any va tenir un lleuger
descens pel que fa a la suma d'ingressos, tot i així es tenen dades suficients per a
demostrar la seva solidesa i per afirmar que segueix oferint noves fonts d'ingrés i
d'ocupació.
4.3.7.4 Fons de Maniobra
Les empreses privades mostren un fons de maniobra positiu, indicador que ens
serveix per a demostrar que aquestes empreses es troben en una situació ideal per a
seguir produint sense necessitat d'endeutar-se en el curt termini, la qual cosa ens
mostra novament la solidesa que posseeix el sector verd.
Taula 4-12 Fons de maniobra del sector privat
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Actiu circulant 170.839 173.082 175.728 177.073 175.220 174.990 215.038 801.725 FM 62.975 64.585 64.963 65.354 68.807 62.867 77.345 90.368 4.3.7.5 Ràtio de liquiditat
Per al període 2000-2006 el ràtio de liquiditat de les empreses privades dedicades al
sector verd a Terrassa es troba per dalt de l'òptim. Amb un 1,6 podem afirmar que les
40 / L’economia verda a Terrassa 2008
empreses tenen la solvència per a afrontar situacions a curt i llarg termini sense
necessitats de dependre de l'exterior.
Taula 4-13 Ràtio de liquiditat del sector privat
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Ràtio de liquiditat
1,6 1,6 1,6 1,6 1,6 1,6 1,6 1,1 Per a l'any 2007 el ràtio ha disminuït a un 1,1 reflectint la situació i les especulacions
que es vivien a nivell mundial.
4.3.7.6 Rendibilitat financera
La rendibilitat financera per als socis en general ha estat positiva. Durant el període
2000-2004 van obtenir guanys de 7€ per cada 100€ que van invertir. Per a l'any 2005
van guanyar 6€ i per al 2006 van experimentar guanys molt alts, al obtenir rendiments
de 40€. Finalment per a l'any 2007 únicament van guanyar 3€.
Les xifres anteriors ens indiquen que, a pesar de les fluctuacions que s'observen en
aquesta variable, el sector segueix sent rendible degut al fet que no s'han registrat
pèrdues en el període analitzat. Per tant, seria molt recomanable que es continuï
fomentant la creació de noves empreses que facin més competitiva l'economia del
municipi i que al mateix temps respectin i conservin el medi ambient.
Taula 4-14 Rendibilitat financera del sector privat
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Rendibilitat financera 7 7 7 7 7 6 40 3 L’economia verda a Terrassa 2008 / 41
4.3.7.7 Conclusions
•
En quant a la facturació, l'anàlisi d'agregats mostra un creixement en el sector
verd del 69,42%, i en l'estudi del sector privat d'un 33,06%. Per tant, més de la
meitat de la facturació de les empreses del sector verd a Terrassa es concentra
en les tres empreses que van ser excloses en una part d’aquest estudi (Ecoequip, Laboratori Municipal de Terrassa i COPCISA S.A.). Cal esmentar que a
pesar d'aquesta concentració, el creixement del sector privat que s'ha analitzat
és contundent i denota que existeix un gran potencial en aquest sector, ja que
encara no s'ha diversificat tant com podria.
•
Les immobilitzacions materials han tingut un creixement important per a ambdós
estudis. Per al cas d'agregats d'un 72,85% i per al sector privat d'un 59,92%, de
manera que el sector en general ha incrementat les seves immobilitzacions
materials denotant la solidesa de les seves activitats i inversions.
•
Al analitzar el circulant, es mostra que per al sector privat és important mantenir i
incrementar els actius a curt termini, ja que han demostrat un creixement del
469,29%, percentatge que és encara major que l’observa’t en l'anàlisi d'agregats,
que també reflecteix un creixement considerable (334,8%). Això ens indica que el
sector privat té una major circulació dels diners degut al fet que la grandària de
les empreses que el conformen és menor.
•
Quant als resultats financers, en l'anàlisi del sector privat s'observa un índex de
creixement del 99,60% en l'últim any, 2007 (que és el valor més actual i proper a
la crisi econòmica), en referència a l'any base (2000), la qual cosa ens reflecteix
que va haver-hi una pèrdua de 4 desenes. Per la seva banda, en l'anàlisi
d'agregats s'aprecia un 13,94% de guany. L'anterior indica que el guany observat
en l'índex de creixement dels resultats financers dintre de l'anàlisi d'agregats, es
deu principalment al creixement de les 3 empreses més importants del sector,
dintre de les quals tenim 2 empreses públiques i una privada amb un gran cabal,
el que ens explica un percentatge tan alt de guanys en l'últim any.
•
El fons de maniobra per a ambdós anàlisis resulta positiu, mostrant la capacitat
del sector per a afrontar qualsevol situació a curt, mitjà i llarg termini. D'aquesta
manera, es conclou que el sector d'economia verda en conjunt posseeix la
capacitat de plantar cara a les fluctuacions que puguin donar-se en el mercat al
que pertanyen les seves activitats econòmiques.
•
El ràtio de liquiditat per a les empreses privades es troba per dalt de l'òptim,
mentre que per a l'anàlisi d'agregats es troba per sota. Tot i així, en ambdós
casos resulta un indicador que reflecteix estabilitat i facilitat per a recuperar les
inversions realitzades en aquest sector.
•
La rendibilitat financera
una mitjana de 12,75€
10,50€ anual. L'anterior
excloses de l'anàlisi del
molt més gran.
és més gran per a l'anàlisi de resultats, ja que mostra
anual, mentre que el sector privat té una mitjana de
és reflex de la grandària de les empreses que van ser
sector privat, sobretot degut al fet que el seu capital és
42 / L’economia verda a Terrassa 2008
4.4
ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA VERDA A LA CIUTAT DE
TERRASSA
Les empreses de l’economia verda a Terrassa tenen una activitat empresarial
predominantment de serveis. Així per l’any 2009 l’estructura empresarial era la
següent.
Gràfic 4-15 Estructura empresarial de l’economia verda a la ciutat de Terrassa, any 2009
Així, un 62 % son empreses de serveis (inclosos instal·ladors), un 31 % son
exclusivament comercials i un 7 % es dediquen a la producció.
Els àmbits ambientals en que treballen les empreses del sector verd es mostra en el
següent gràfic.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 43
Gràfic 4-16 Àmbits ambientals i empreses del sector verd a Terrassa 2009
Si es compara amb la distribució que existia i es va detectar a l’any 2006 (gràfic 4-17)
Gràfic 4-17 Àmbits ambientals i empreses del sector verd a Terrassa 2006
44 / L’economia verda a Terrassa 2008
Existeixen dos àmbits ambientals en que el nombre d’empreses han baixat: residus
municipals i aire. Els sectors més dinàmics han estat: energia, consultories, altres,
sorolls i espais naturals.
L’anàlisi de les variables econòmiques per activitats empresarials es mostra en les
següents gràfiques.
Gràfic 4-18 Nombre d’ ocupats per àmbits ambientals 2007
Destaquem en quant a l’ocupació quatre àmbits, l’energètic, el de residus, tant
industrials com municipals, i el de l’aigua.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 45
Gràfic 4-19 Facturació per àmbits ambientals, any 2007
De l’anàlisi de la gràfica 4-19 es dedueix que els sectors més dinàmics son l’energia,
els residus industrials, l’aigua i altres.
46 / L’economia verda a Terrassa 2008
Gràfic 4-20 Total immobilitzat per àmbits ambientals, any 2007
Els sectors amb més capital immobilitzat son l’aigua i els residus industrials que
denoten la seva relació amb les activitats productives, en canvi l’energia què es el
sector més dinàmic, proporcionalment té menys capital immobilitzat, per tant pertany
més al sector serveis i comercial.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 47
Gràfic 4-21 Actiu circulant per àmbit ambiental, any 2007
Destaca la forta liquiditat del sector de l’energia, molt per sobre dels altres àmbits
ambientals.
En el gràfic 4-22 es mostren els resultats financers per àmbits ambientals per l’any
2007.
48 / L’economia verda a Terrassa 2008
Gràfic 4-22 Resultats financers per àmbits ambientals, any 2007
En el gràfic 4-23 es mostra el fons de maniobra, en euros, per l’any 2007.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 49
Gràfic 4-23 Activitats empresarials i capital subscrit en euros, any 2007
.
50 / L’economia verda a Terrassa 2008
L’economia verda a Terrassa 2008 / 51
5 COMPARATIVA DEL SECTOR ECONÒMIC DEL MEDI
AMBIENT DE TERRASSA RESPECTE EL SECTOR DEL
MEDI AMBIENT DE CATALUNYA
L’evolució del nombre d’empreses a Terrassa i Catalunya ha estat molt semblant,
encara que s’ha realitzat a diferents velocitats durant el període 1999-2005. El nombre
d’empreses a Catalunya ha crescut un 60,13 % en el període d’estudi (passant de 820
empreses l’any 1999, a 1.313 l’any 2008), i el nombre d’empreses a Terrassa ha
crescut un 77,08 % (passant de 96 a 170 empreses en el mateix període, 185 a l’any
2009). Aquesta evolució es pot observar en el gràfic 5-1. Això ha comportat que el
percentatge d’empreses de Terrassa del sector ambiental hagi augmentat en el
conjunt de Catalunya, tal com mostra el gràfic 5-2, passant d’un pes del 11,7% per
l’any 1999 a un pes del 12,9% l’any 2008.
Gràfic 5-1 Nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999 - 2008
52 / L’economia verda a Terrassa 2008
Gràfic 5-2 Percentatge del nombre d’empreses del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999 – 2008
L’evolució del nombre de treballadors ocupats en el sector de l’economia ambiental a
Terrassa i a Catalunya es mostra en el gràfic 5-3.
Gràfic 5-3 Evolució del nombre de treballadors ocupats del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999
– 2009
El nombre de treballadors ocupats a Terrassa en el sector econòmic mediambiental ha
crescut un 60,02% en el període 1999-2008, i un – 12,13 % a Catalunya, amb una
important deflació a Catalunya durant el període 2004-2008 que, de moment, no ha
afectat a Terrassa.
Això ha provocat un important descens en la dimensió empresarial del sector de
l’economia verda a Catalunya, que podem valorar en un -45,12 % durant el període
d’estudi (1999-2008). En el cas de Terrassa, aquest descens és molt més moderat,
amb un -9,63 %.
L’evolució d’aquest indicador econòmic es mostra en el gràfic 5-4.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 53
Gràfic 5-4 Evolució de la dimensió empresarial del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 1999 – 2008
El percentatge de la facturació total del sector de l’economia ambiental de Terrassa
respecte el sector de l’economia ambiental de Catalunya ha augmentat, passant d’un
8,56 % l’any 2004, a un 11,12% l’any 2007.
Aquestes dades es mostren en el gràfic 5-5.
Gràfic 5-5 Facturació total del sector ambiental a Catalunya i Terrassa, 2004 – 2007
54 / L’economia verda a Terrassa 2008
L’economia verda a Terrassa 2008 / 55
6 CONCLUSIONS I PROPOSTES OPERATIVES DE
MESURES PER A LA POTENCIACIÓ D’AQUESTA
ECONOMIA EMERGENT A LA CIUTAT DE TERRASSA
6.1
CONCLUSIONS
ƒ
L’economia del sector ambiental o economia verda al municipi de Terrassa té
aproximadament un pes del 5,6 % dintre del PIB total del municipi. Aquesta
proporció ha anat creixent durant el període 1998-2008, a pesar que les últimes
dades presenten un dinamisme menor respecte a la ciutat, que ha fet que s’hagi
estabilitzat el seu percentatge en el PIB del municipi.
ƒ
Un altra característica econòmica important del sector ambiental és l’estabilitat en
la creació d’ocupació; així, en el període d’estudi d’aquesta variable (1987-2008)
solament presenta un descens relatiu la última dada; no hi ha cap altre any amb un
descens relatiu de l’ocupació, al contrari que en el cas dels treballadors ocupats de
la ciutat, que sí s’ha donat aquesta situació (període 1991-1993).
ƒ
La creació de noves empreses del sector ambiental ha tingut un creixement
sostingut en el període d’estudi 1998-2008, i presenta un dinamisme (taxes de
creixement) superior al creixement de noves empreses de la ciutat. Aquestes
noves empreses, en general, tenen una dimensió empresarial petita que ha fet que
la dimensió empresarial del sector econòmic ambiental s’hagi mantingut estable
durant el període d’estudi, en contraposició amb l’evolució de la dimensió
empresarial de l’economia de la ciutat, que ha anat creixent durant el període
analitzat.
ƒ
Respecte a Catalunya, tant el percentatge de participació del valor de la facturació
com el nombre de treballadors ocupats del sector ambiental de Terrassa, a més
del nombre d’empreses han augmentat. Això ens indica un fort dinamisme de
l’activitat ambiental a Terrassa.
ƒ
Les activitats empresarials de l’economia ambiental a Terrassa es centren, en
quant a l’ocupació, en quatre àmbits: l’energètic, el de residus, tant industrials com
municipals, i el de l’aigua.
ƒ
Les dades econòmiques estudiades mostren una desacceleració en el creixement
del sector econòmic ambiental en l’últim any estudiat, 2007-2008.
ƒ
Existeix una gran necessitat de reforçar la influència que les empreses verdes
poden tenir sobre la resta d'empreses pertanyents a la seva branca econòmica.
ƒ
Senzillesa per a ingressar al sector de l'economia verda, ja que no es requereix
invertir grans quantitats de diners, temps o de formació.
ƒ
Ressalta l'estabilitat i rendibilitat financera del sector de l’economia verda en
comparació amb altres sectors.
56 / L’economia verda a Terrassa 2008
ƒ
6.2
El sector té el potencial per a actuar com un mecanisme de reactivació i
estabilització de l'economia en temps de recessió, depressió i crisi.
PROPOSTES OPERATIVES
ƒ
Incentius fiscals que permetin fomentar i afavorir el sector (impostos verds,
reduccions segons el impacte de les activitats econòmiques, retribucions, etc…).
ƒ
Promoure la diversificació d'empreses d'economia verda i fomentar la creació de
noves empreses, per exemple mitjançant una millora en els tràmits necessaris per
a obrir una empresa, lo qual pot ajudar a que els empresaris optin per dirigir les
seves activitats cap al sector verd.
ƒ
Destacar la importància de donar-li seguiment a la dinàmica del sector amb la
finalitat de ressaltar els efectes positius de les activitats que es porten a terme
dintre del mateix, així com la gran potencialitat que té l'economia verda en un
municipi amb les característiques de Terrassa (tradició industrial, població
emprenedora, gran quantitat d'autònoms, etc.).
ƒ
Enfortir el sector com a mesura de control de l'augment de l'atur, ja que el sector
mostra un augment en el nombre de treballadors ocupats, fins i tot en períodes de
crisi.
ƒ
En general, es proposa augmentar les inversions tant públiques com privades en el
sector de l'economia verda, ja que al fer-ho s'estan mitigant gran part dels costos
ambientals i socials que es donarien a mitjà i llarg termini en proporcions més
grans. Tot el que es faci en aquest sentit ajuda a augmentar la protecció dels
recursos necessaris per a portar a terme les nostres activitats productives i a
utilitzar-los de manera més eficient.
L’economia verda a Terrassa 2008 / 57
7 ANNEXOS
7.1
LLISTAT D’EMPRESES DEL SECTOR DEL MEDI AMBIENT A TERRASSA
Taula 7-1 Empreses del sector del medi ambient de Terrassa classificades en funció de les seves
activitats empresarials
EMPRESA
Activitat empresarial
14000 DSO
Consultoria i enginyeria
AECA ENERGIA SOLAR S.L.
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
AET ALBASOLAR SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
AGUA AGUA
Tractament d’aigües
AIGUES DE TERRASSA S.A.
Tractament d’aigües
ALBEA TRANSENERGY SL.
Consultoria i enginyeria
ALEGRE & GIRONES CONSULTORIA D'ENERGIA Consultoria i enginyeria
I MEDIAMBIENT SL
ALIART ENGINEERING SL (BLUEDISPLAYS)
Tractament d’aigües
ALPE
Tractament d’aigües
ALTA TECNOLOGIA QUIMICA SA
Empreses fabricants
ALTERNATIVA 3 S.C.C.L.
Comerç
AMBICAT CONSULTING SLL
Consultoria i enginyeria
AMBIENTIS GRECSA
Gestió ambiental
ANDRES GARCIA VERA
Transport i gestió de residus
ANDRES MORENO FERNANDEZ
Tractament d'aigües
ANTICAL TEAC
multinacional)
(CWT
España,
filial
d'una Tractament d'aigües
ANTONIO CUADRA DIAZ
Transport i gestió de residus
ANTONIO MARTINEZ PALOMARES
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
APLICACIONES ELÉCTRICAS EGARENSES SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
58 / L’economia verda a Terrassa 2008
AQUA SYSTEMS EGARA
Tractament d'aigües
AQUA10
Tractament d’aigües
AQUANEA
Empreses fabricants
ASINCRON SISTEMES S.L.
Consultoria i enginyeria
ASOLTER SCP
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ASSESSORIA ENERGETICA CATALANA S.L.
Consultoria i enginyeria
ATICH
Tractament d'aigües
ATM ARQUITECTES
Consultoria i enginyeria
AUTODESGUACES DEL VALLES S.C.P.
Transport i gestió de residus
AZIMUT SOLAR
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
B - INGENIEROS CONSULTORES DE CALIDAD Consultoria i enginyeria
MEDIOAMBIENTE E INSTALACIONES S.L.
BB SALUD
Tractament d'aigües
BLAUVERD ASSESSORS
Consultoria i enginyeria
C.C. CARREFOUR S.A. TERRASSA
Comerç
CAFES BOREAL S.L.
Comerç
CARLOS ALCUTEN BECERRO
Transport i gestió de residus
CATALONIA ENGINEERING SOLUTIONS
Consultoria i enginyeria
CATSOLAR
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
CECILIO SALMERON RODRIGUEZ
Transport i gestió de residus
CEFO LAS DEVAS 2001 S.L.
Consultoria i enginyeria
CENTRE DE JARDINERIA L'HEURA SLL
Gestió ambiental
CENTRO TECNOLÓGICO LEITAT
I+D i Educació Ambiental
CEPICMA SA
Tractament d'aigües
CHEMIPOL SA
Tractament d'aigües
L’economia verda a Terrassa 2008 / 59
CIMAPROJECTES
Consultoria i enginyeria
COMPARTIR S.L.
Gestió ambiental
CONSTRUCCIONES Y OBRAS PUBLICAS Y Empreses fabricants
CIVILES, SA (COPCISA, SA)
CONTAINER DYNAMIC S.L.
Transport i gestió de residus
CONTAINERS MAYPE, SL.
Transport i gestió de residus
CONTAINERS TERRASSA, S.L.
Transport i gestió de residus
CONTAINERS VILADECAVALLS SL
Transport i gestió de residus
CONTENIDORS VILA-VILA S.L.
Transport i gestió de residus
CORPORACIO
RESIDUALIA S.L
AMBIENTAL
CATALANA Consultoria i enginyeria
COVISLAN SL
Empreses fabricants
CRISTOBAL RIBODIGO FERNANDEZ
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
DERIVADOS DEL POLIURETANO SA
Reciclatge
DESBALLESTAMENT VILA
Transport i gestió de residus
DESCONTAMINACIONES
MEDIOAMBIENTALES S.L.
E
INFORMES Consultoria i enginyeria
DETERGENCIA INDUSTRIAL SA
Tractament d’aigües
DISPROQUIMA S.A.
Comerç
DISTRIBUCIONES Y AISLAMIENTOS ESTEVE Comerç
S.L.
DSLPRO 1995 S.L.
Consultoria i enginyeria
E10 INSTAL·LACIONS SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ECO-EQUIP, S.A.M
Transport i gestió de residus
ECOGEST
Consultoria i enginyeria
ECOLUDIC ECOLOGIA LUDICA
I+D i Educació ambiental
ECOTWIST, S.L.
Transport i gestió de residus
EDARMA SL
Tractament d’aigües
60 / L’economia verda a Terrassa 2008
EGARA AQUANET, SL
Transport i gestió de residus
EGARAIGUA
Tractament d’aigües
EIMA
Consultoria i enginyeria
EIXNIM SL
Transport i gestió de residus
ELECTRICA FASE DEL VALLÉS SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ELECTRICITAT SAGUM SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ELENSOL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ELINTE
Consultoria i enginyeria
ELINTESOLAR
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ELYMET SALAS SL.
Reciclatge
EMFLON D S.A.
Empreses fabricants
ENERCON HISPANIA SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ENGÍNIUM
SOLUCIONES
INGENIERÍA
TÉCNICAS
DE Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ENRIQUE CASTRO ROVIRA
Gestió ambiental
ENVIROTECNICA S.L.
Consultoria i enginyeria
EPROAMB
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
EPROM SA
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
EQUIPO GESTION Y DIRECCION EMPRESARIAL Consultoria i enginyeria
S.L.
ERECO AMBIENTAL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
FACTOR 4 INSTAL·LACIONS SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
FCC ÁMBITO (MERCA OCASION LES FONTS Transport i gestió de residus
S.L.)
FILTROS INDUSTRIALES SL
Empreses fabricants
FONT GRAU SL
Transport i gestió de residus
FRANCISCO JAVIER AGUILERA CABELLO
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
L’economia verda a Terrassa 2008 / 61
GE POWER CONTROLS IBERICA S.L.
Empreses fabricants
GRUPO PROSOLAR BARCELONA
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
INFINITYSUN S.L.
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
INGENIERIA EMILIO PEREZ S.L.
Consultoria i enginyeria
INGENIERIA TORRELLA S.A.
Consultoria i enginyeria
INGENIERIA URBANA MARGAR S.L.
Transport i gestió de residus
INGENIEROS CONSULTORES INTOR S.L.
Consultoria i enginyeria
INSOFRED 93 SA
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
INSOL
Tractament d’aigües
INSTAL·LACIONS JIMESA SCP
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
INSTALACIONES BIOSCA SCP
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
INSTALACIONES INDO S.L.
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
INSTALACIONES TÉCNICAS JUCAS SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
INSTALACIONS
SALGADO
I
MANTENIMENTS
OSCAR Tractament d’aigües
INSTALACIONS SP ECOSOL S.L.
INSTITUT
D’INVESTIGACIÓ
TÈXTIL
COOPERACIÓ INDUSTRIAL-INTEXTER
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
I I+D i Educació ambiental
INTEGRA WATER
Tractament d’aigües
INVERSIONES BALDO COROMINAS S.L.
Consultoria i enginyeria
INVERSIONES Y PROMOCIONES BENQUIN S.L.
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ITOWA SERVICIOS TECNICOS S.L.
Empreses fabricants
JARDINATURA
gestió ambiental
JAUME COLOMER CONSULTING D'ENGINYERIA Consultoria i enginyeria
S.L.
JAVIER JUSTO AZNAREZ
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
JERONIMO MORATA GUERRERO
Transport i gestió de residus
62 / L’economia verda a Terrassa 2008
JOAN OLLER S.L.
Transport i gestió de residus
JOAQUÍN ALONSO GARCÍA
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
JOIA SOLAR INVESTMEMETS S.L.
Consultoria i enginyeria
JORDI PUIG SUCARRATS
Transport i gestió de residus
JORGE REQUENA CASTILLO
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
JOSÉ ANTONIO CEREZO SEGURA
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
JOSE ANTONIO GONZALEZ MARTINEZ
Transport i gestió de residus
JOSÉ LÓPEZ LÓPEZ
Transport i gestió de residus
JOSÉ MARÍA ALCÁNTARA GARCÍA
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
JUAN CARLOS ALCARAZ GARCÍA
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
JUAN CASTAÑE SUBIÑAS
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
JUAN PEREZ GARCIA
Transport i gestió de residus
KLIMA FILTER S.L.
Empreses fabricants
KUBICAT SLL
Consultoria i enginyeria
LABORATORI MUNICIPAL DE TERRASSA
Tractament aigües
LAMIRSA - LABORATORIOS MIRTET, S.A.
Empreses fabricants
LAMPISTERIA ARTÉS
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
LEITAT
I+D i Educació ambiental
LIMPIEZA Y DESATASCO DE TUBERIAS S.L.
Transport i gestió de residus
LITOCLEAN S.L.
Consultoria i enginyeria
LOGITEX SCP
Comerç
LOS MAÑOS, S.C.
Transport i gestió de residus
MAFER TERRASENSE S.L.
Transport i gestió de residus
MANIPULADOS Y ACCESORIOS SL
Reciclatge
L’economia verda a Terrassa 2008 / 63
MCSA CLIMA, SCCL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
MONOMEROS DEL VALLES S.L.
Transport i gestió de residus
MONSOLAR
SOLAR S.L.
INSTALACIONES
DE
ENERGIA Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
MONWATERSL
Tractament d'aigües
NATURALEA CONSERVACIO S.L.
Agricultura
silvicultura
NETEGES J. GUIRADO, S.L.
Transport i gestió de residus
NOPCO
Empreses fabricants
OSMOAGUA
Tractament d'aigües
PALOMAR I FILLS S.L.
Reciclatge
PAPELES SALMERON SL
Reciclatge
PEDRO VILALTELLA SERRET
Transport i gestió de residus
PLÁCIDO MORENO HERRERIAS
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
POLY-KLYN, SL
Transport i gestió de residus
i
ramaderia
ecològica,
PRODUCTOS ESTRATIFICADOS DE VIDRIO SA Tractament d'aigües
(PEVASA)
PRODUCTOS Y BASES ALIMENTARIAS S.L.
Comerç
QUEROL- COLOMER CONSULTORS ACUSTICS Consultoria i enginyeria
SL
QUIMICA EGARA SL
Tractament d'aigües
RAFAEL ANTONIO PEÑA MUÑOZ
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
RECICLAJES MONBLAU SL.
Transport i gestió de residus
RECUPERACION DE METALES ALAGON SL
Transport i gestió de residus
RNOVA SISTEMES ENERGETICS SLL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
SAICA NATUR NORESTE
Transport i gestió de residus
SARAU I MES
Comerç
SEBASTIÁN PRIETO MELÚS
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
64 / L’economia verda a Terrassa 2008
SERVAIGUA
Tractament d'aigües
SERVICIOS FORESTALES REDU
Gestió ambiental
SIMON TECH
Empreses fabricants
SOCIOENGINYERIA SL
Consultoria i enginyeria
SOL3G
Empreses fabricants
SOLATUBE BENQUIN S.L.
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
SUNENERGY (SOLTEC EGARA SL)
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
TALLERES LOAM E HIJOS, SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
TD TRANSPORTES DAVI
Transport i gestió de residus
TECHNICAL TWATER SL
Tractament d'aigües
TERRASSA NETA S.A.
Transport i gestió de residus
TOMAS FONT SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
TOT ARQUITECTURA S.L.
Consultoria i enginyeria
TP- MULTIAQUA (O TRANSPARK S.L.)
Empreses fabricants
TRA-RES S.A.
Transport i gestió de residus
TRATAMIENTO ECOLOGICO DEL AGUA
ECOH2O)
TREPA
ARBORICULTURA
FORESTALS
I
(o Tractament d’aigües
SERVEIS Gestió ambiental
TRIDEFUS SL
Reciclatge
TRILECSA SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
TRISAL SA
Agricultura
silvicultura
ULTRAFILTER SL
Empreses fabricants
VALLE GAS CLIMA SL
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
VICTOR MANUEL GARCÍA LOPEZ
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
XAVI BOLTO I ROCA
Gestió ambiental
i
ramaderia
ecològica,
L’economia verda a Terrassa 2008 / 65
XAVIER GONZALEZ GONZALEZ
7.2
Instal·ladors, constructors i altres activitats
industrials
ENQUESTA TELEFÒNICA EMPRESES
Les preguntes que es van incloure en l’enquesta realitzada a les empreses per a la
seva inclusió o no en el catàleg d’empreses verdes del municipi de Terrassa, van ser
les que es presenten en el document 7-1.
Document 7-1 Enquesta empreses per incloure-les o no en el catàleg d’empreses verdes
1.-La seva empresa realitza alguna activitat relacionada amb el sector del medi
ambient? (per exemple, tractament o depuració d’aigües, consultoria mediambiental,
tractament o gestió de residus, cursos relacionats amb el medi ambient, fabricació
de productes relacionats amb el medi ambient, instal·lacions solars tèrmiques o
fotovoltaiques, productes ecològics, gestió d’espais naturals, etc.).
o
o
Si
No
2.-Si respon no: l’empresa queda descartada del catàleg d’empreses verdes
_______________________
Si respon sí: Quina activitat fa?
La descripció ens permet determinar l’activitat empresarial i l’àmbit ambiental de
l’empresa
Taula 5-6 Enquesta forns maig 2006
3.-Dades de l’empresa:
Nom:
CIF:
Adreça completa:
Tipus de via:
Nom de la via:
Altres dades:
Codi:
Telèfon:
Fax:
CNAE:
Persona de contacte:
Càrrec persona de contacte:
Data de constitució de l’empresa:
Forma jurídica de l’empresa:
Nombre d’incidències significatives de l’empresa:
4.-Històric de:
Import net de la xifra de vendes/any:
Nombre de treballadors/any:
Total actiu/any:
Capital subscrit/any:
Resultat/any:
Fons propis/any:
Endeutament/any:
Creixement valor afegit/any:
5.-Vincles amb altres empreses:
Número:
66 / L’economia verda a Terrassa 2008
7.3
LEGISLACIÓ VERDA
7.3.1
Legislació comunitària
La font d'informació de les dades, correspon al portal oficial de la Unió EuropeaLegislació
http://europa.eu/documentation/legislation/index_es.htm
Les normatives han estat buscades a partir de la seva entrada en vigor, durant el
període 2006-01-01 i 2009-12-01, per els àmbits de:
o Residus
o Gestió de residus
o Gestió d’aigua
o Política energètica
o Normativa REACH (d’aplicació en tots els àmbits)
Per a cadascun d'aquests àmbits esmentats, han estat buscats els seus actes, els
quals són:
o Directiva
o Reglaments
o Decisions
o Altres
Per a veure el detall de cadascuna de les normatives, s'ha d'accedir al següent link, en
el qual es pot portar a terme una recerca pel codi CELEX respectiu:
http://eur-lex.europa.eu/RECH_celex.do
EUROVOC: RESIDUS
DIRECTIVES
32009L0071
32009L0001
32008L0103
32008L0033
32006L0117
Codis CELEX
REGLAMENT
DECISIONS
32009D0800
32009R0967
32009D0335
32009R0478
32008D0772
32009R0308
32008D0350
32009R0221
32008D0312
32008R0740
32008D0222
32008R0669
32008D0105
32008R0203
32007D0530
32008R0061
32007D0362
32007R1418
32007D0115
32007R1379
32006D0977
32007R0801
32006D0890
32006R1805
32006D0129
32006R1451
32006R1192
32006R1013
32006R0592
32006R0426
ALTRES ACTES
32009A1021(01)
32009A0903(01)
32009A0610(01)
32006H0851
L’economia verda a Terrassa 2008 / 67
EUROVOC: GESTIÓ DE RESIDUS
DIRECTIVES
32009L0001
32008L0103
32008L0098
32008L0035
32008L0034
32008L0033
32008L0012
32007L0071
32006L0066
32006L0012
32006L0021
Codis CELEX
REGLAMENTS
DECISIONS
32009D0335
32009R0967
32009D0292
32009R0642
32008D0350
32009R0641
32007D0530
32009R0308
32007D0156
32009R0129
32007D0151
32008R0777
32006D0977
32008R0740
32006D0340
32008R0669
32006D0329
32007R1576
32006D0129
32007R1418
32006D0126
32007R1379
32007R0832
32007R0801
32007R0323
32007R0185
32007R0172
32006R1678
32006R1195
32006R1192
32006R1013
32006R0209
32006R0208
32006R0166
32006R0197
ALTRES ACTES
32009A0903(01)
32009A0610(01)
EUROVOC: GESTIÓ D’AIGUA
DIRECTIVES
32009L0096
32009L0090
32009L0054
32006L0113
32006L0118
32006L0007
Codis CELEX
REGLAMENTS
DECISIONS
NO EXISTEIXEN
32009D0064
ALTRES ACTES
NO EXISTEIXEN
68 / L’economia verda a Terrassa 2008
EUROVOC: POLITICA ENERGÈTICA
DIRECTIVES
32009L0126
32009L0125
32009L0119
32009L0108
32009L0073
32009L0072
32009L0031
32009L0033
32008L0092
32008L0028
32008L0003
32006L0108
32006L0080
32006L0067
32006L0031
32005L0089
Codis CELEX
REGLAMENTS
DECISIONS
32009D0806
32009R0715
32009D0789
32009R0714
32009D0489
32009R0713
32009D0407
32009R0643
32009D0347
32009R0642
32009D0025
32009R0641
32008D0952
32009R0640
32008D0591
32009R0443
32007D0706
32009R0278
32007D0614
32009R0245
32007D0446
32009R0244
32007D0394
32009R0107
32007D0372
32008R1275
32007D0074
32008R1099
32007D0058
32008R0334
32006D1005
32008R0106
32006D0859
32008R0065
32006D0770
32007R1433
32006D1364
32007R0992
32006D0635
32007R0680
32006D0516
32007R0707
32006D0500
32007R0549
32006D0422
32007R0293
32006D0375
32006R1990
32006D0301
32006R1791
32006D0211
32006R1858
32006R1798
32006R1484
32006R1015
32006R0593
32006R0260
32006R0117
32006R0066
32005R2029
32005R1820
32005R1775
ALTRES ACTES
32009A0610(01)
32007B0299
32006B0993
32006H0851
EUROVOC: AGÈNCIA EUROPEA DE SUBSTANCIES I PREPARATS QUÍMICS
DIRECTIVES
32006L0121
Codis CELEX
REGLAMENTS
DECISIONS
ALTRES ACTES
L’economia verda a Terrassa 2008 / 69
7.3.2
Legislació estatal i autonòmica
RESIDUS – Legislació estatal
TÍTOL: Llei 9/2008, de 10 de juliol, modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,
reguladora dels residus
URL:
http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2008/13532&txtlen
=1000
TÍTOL: Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió
dels residus i dels cànons sobre la disposició del desaprofitament dels residus
URL:
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2008/1
3350
TÍTOL: Resolució de 20 de gener de 2009, de la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic,
per la qual es publica l’Acord del Consell de Ministres en el que s’aprova el “Plan
Nacional Integrado de Residuos” per al període 2008-2015
URL:
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2009/0
3243
RESIDUS – CATALUNYA
TÍTOL: Decret 32/2009, de 24 de febrer, sobre la valorització d’escòries siderúrgiques
URL: https://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5328/09049063.pdf
TÍTOL: Resolució MAH/3589/2008, de 29 d’octubre, por el que s’aprova i es fa pública
la convocatòria per a l’execució de projectes de minimització de residus
URL:
http://www.arccat.net/es/publicacions/pdf/agencia/subvencions/convocatories_09/mah_3589_08_dog
c.pdf
TÍTOL: Ordre MAH/36/2008 de 24 de gener, per la que es dona publicitat a les taxes
vigents que gestiona l’Agència de Residus de Catalunya
URL: https://www.gencat.net/eadop/imagenes/5066/08023121.pdf
TÍTOL: Resolució MAH/1899/2007, de 27 d’abril, pel que s’estableix els criteris
ambientals per donar el distintiu de garantia de qualitat ambiental als productes aïllants
acústics i tèrmics amb material reciclat
URL: https://www.gencat.net/eadop/imagenes/4912/07144091.pdf
70 / L’economia verda a Terrassa 2008
TÍTOL: Ordre MAH/419/2007, de 29 d’octubre, per la que es dona publicitat a les taxes
vigents que gestiona l’Agència de Residus de Catalunya
URL: https://www.gencat.net/eadop/imagenes/5014/07302097.pdf
RESIDUS – TERRASSA
Ordenança fiscal 3.37 - taxa sobre la gestió de residus municipals
https://aoberta.terrassa.cat/documents/normativa214108.pdf?iddoc=214108
Decret sobre la gestió de residus comercials
https://aoberta.terrassa.cat/documents/normativa227113.pdf?iddoc=227113
Ordenança reguladora de la Neteja Pública i de la Gestió dels Residus de Terrassa
https://aoberta.terrassa.cat/documents/normativa439.pdf?iddoc=439
Reglament d'ús del servei municipal de deixalleria de Terrassa
https://aoberta.terrassa.cat/documents/normativa144648.pdf?iddoc=144648
ENERGIA – Legislació estatal
TÍTOL: Directiva 2009/33/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’abril de
2009, relativa a la promoció de vehicles de transport per carretera nets i
energèticament eficients
URL:
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2009/8
0844
TÍTOL: Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’abril de
2009, relativa al foment en l’ús d’energia procedent de fonts renovables i por la que es
modifiquen i es deroguen les Directives 2001/77/CE i 2003/30/CE
URL:
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2009/8
1013
TÍTOL: Decisió 2008/889/CE de la Comissió, de 18 de novembre de 2008, por la que
es modifiquen les Decisions 2002/747/CE, 2003/31/CE, 2005/342/CE, 2005/344/CE i
2005/360/CE amb l’objectiu de prorrogar la vigència dels criteris ecològics per a la
concessió de l’etiqueta ecològica comunitària a determinats productes
URL:
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2008/8
2337
L’economia verda a Terrassa 2008 / 71
ENERGIA – CATALUNYA
TÍTOL: Ordre ECF/466/2008, de 21 de octubre, sobre les bases reguladores del Pla de
renovació d’electrodomèstics, de calderes i aparells d’aire condicionat a Catalunya
URL: http://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5255/08291074.pdf
URL: http://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5079/08032047.pdf
URL: https://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5288/08339075.pdf
TÍTOL: Ordre ECF/367/2008, de 2 de juliol, pel que s’aproven les bases reguladores
per a la concessió de les subvencions d’estalvi i eficiència energètica en règim reglat
en el marc del Programa d’Estalvi i Eficiència Energètica.
URL: https://www.gencat.net/eadop/imagenes/5184/08182136.pdf
URL: https://www.gencat.net/eadop/imagenes/4909/07149146.pdf
TÍTOL: Decret 19/2008, de 29 de gener, pel que es regula la competència
sancionadora en matèria d’energia i mines
URL: https://www.gencat.net/eadop/imagenes/5060/08016048.pdf
ENERGIA – TERRASSA
Bases reguladores d’ajuts per a la realització d’actuacions d’estalvi energètic de
particulars, dirigides a la implantació d’instal·lacions d’energia solar tèrmica i
convocatòria per a l’exercici del 2009.
https://aoberta.terrassa.cat/documents/normativa222610.pdf?iddoc=222610
Ordenança Municipal per a l'aprofitament d'energia solar
https://aoberta.terrassa.cat/documents/normativa228819.pdf?iddoc=228819
AIGUA – Legislació estatal
TÍTOL: Llei 15/2008, de 19 de desembre, del impost sobre el dany medioambiental
causat per determinats usos i aprofitaments de l’aigua embassada
URL:
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2009/0
4368
72 / L’economia verda a Terrassa 2008
AIGUA – CATALUNYA
TÍTOL: Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel que es delimita l'àmbit territorial del
Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament de la
planificació hidrològica, aprovat per el Decret 380/2006, de 10 d'octubre
URL: https://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5328/09049066.pdf
URL: https://www.gencat.net/eadop/imagenes/4740/06282094.pdf
TÍTOL: Acord GOV/229/2008, de 16 de desembre, pel qual es declara la sortida de la
situació d'excepcionalitat de determinades conques o sistemes hídrics
URL: http://www.gencat.cat/diari_c/5295/08350080.htm
TÍTOL: Ordre MAH/429/2008, de 30 de setembre, per la qual s'aproven les bases
reguladores de les subvencions a associacions, fundacions i cooperatives sense ànim
de lucre per a l’ iniciació d'actuacions d'educació i sensibilització ambiental, d'estalvi
d'aigua i de mitigació del canvi climàtic
URL: https://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5230/08267122.pdf
URL: http://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5250/08284054.pdf
TÍTOL: Decret 254/2008, de 16 de desembre, pel qual es prorroga la vigència del
Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en
relació amb la utilització dels recursos hídrics
URL: https://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5282/08345046.pdf
URL: http://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5282/08345046.pdf
TÍTOL: Acord GOV/128/2008, de 3 de juny, pel qual s'aprova el Programa de
seguiment i control del Districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya
URL: https://www.gencat.net/eadop/imagenes/5180/08135077.pdf
TÍTOL: Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la
planificació hidrològica
URL: https://www.gencat.net/eadop/imagenes/4740/06282094.pdf
URL: https://www.gencat.cat/eadop/imagenes/5328/09049066.pdf
AIGUA – TERRASSA
Ordenança Municipal del servei públic de proveïment i sanejament d'aigües
https://aoberta.terrassa.cat/normativa/detallNormativa.jsp?id=01268
L’economia verda a Terrassa 2008 / 73
CONTROL DE SOROLLS – TERRASSA
Ordenança Municipal per a la Regulació dels sorolls i les vibracions
https://aoberta.terrassa.cat/documents/normativa140128.pdf?iddoc=140128
74 / L’economia verda a Terrassa 2008
L’economia verda a Terrassa 2008 / 75
8 BIBLIOGRAFIA
8.1
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
8.2
WEBS CONSULTATS
http://www.idescat.cat
http://www.arc-cat.net/ca/home.asp
http://www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/energia/pla_energia/index.h
tml
http://gmut.terrassa.org/
http://www.idae.es/index.php/mod.empresas/mem.busquedaEmpresas/relmenu.85
http://www.iberindex.com/
http://urbis.amec.es/02_empresas_lista.html
http://www.ambientum.com/lstproductos.asp?NIVELDIRECTORIO=2&clas1=16
http://www.portalenergia.es/empresas-de-energias-renovables.htm?at=14
http://www.iso.org/
http://portalsostenibilidad.upc.edu/
http://mediambient.gencat.net
http://www.un.org/depts/dhl/spanish/resguids/itpsp.htm
REFERÈNCIES
1. Administración de los Recursos Humanos (9º edición). Wayne, R. Mondy, Noe,
Robert M. Prentice Hall México.2005. México.
2. Apollo Alliance i Urban Habitat. Community Jobs in the Green Economy. USA.
2007.
3. Banco Interamericano de Desarrollo – BID. Fundamentos de Evaluación de
Impacto Ambiental. Banco Interamericano de Desarrollo – BID. Santiago de Chile.
2001.
4. Baron, Valérie. Práctica de la gestión medioambiental ISO 14001. AEONOR.
Madrid. 1998.
5. Càtedra Unesco en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi
Global. Actes congrés internacional Tecnologia, desenvolupament sostenible i
desequilibris. Editorial Icaria. Barcelona. ISBN: 84-393-4255-1. 1997.
6. CC.OO. Evolución de las emisiones de gases de efecto invernadero en España
(1990-2006). Confederación Sindical de Comisiones Obreras. Departamento de
Medio Ambiente. 2007.
7. Departament d’Investigació i Estratègies de Mercat. El sector del medio ambiente
en Cataluña y España. Colección Informes Sectoriales. Nº 1. Departament
d’Investigació i Estratègies de Mercat. Fira de Barcelona. Barcelona. 2007.
8. Desarrollo Sostenible. Xercavins, Josep. Universitat Politècnica de Catalunya.
2005. Barcelona.
9. Estudi i directori del sector econòmic del medi ambient a Catalunya 2006. Fundació
Fòrum Ambiental.
76 / L’economia verda a Terrassa 2008
10. Ética en los negocios: conceptos y casos (6º edición). Velásquez, Manuel G.
Prentice Hall México. 2006. México.
11. Foment de Terrassa S.A. Anàlisi i detecció de les necessitats per a la sostenibilitat
territorial a Terrassa. Observatori Econòmic i Social de Terrassa. Terrassa. 2005.
12. Foment de Terrassa. Informe de Conjuntura de Terrassa 2006. Foment de
Terrassa S.A. Terrassa. 2007.
13. Fundació Fòrum Ambiental. Directori i estudi del sector econòmic del medi ambient
a Catalunya 2000. Fundació Fòrum Ambiental. Fira de Barcelona. Barcelona. 2000.
14. Fundació Fòrum Ambiental. Directori i estudi del sector econòmic del medi ambient
a Catalunya 2006. Fundació Fòrum Ambiental. Fira de Barcelona. Barcelona. 2006.
15. Fundamentos de la Responsabilidad social corporativa y su aplicación ambiental.
16. Cimera de Johannesburg. Informe final de la Cimera Mundial sobre
Desenvolupament Sostenible. [en línea] (2002: Johannesburgo) en Resolucions
aprovades per la Cimera < http://daccessdds.un.org/doc/ UNDOC/GEN/N02/636/96/
PDF/N0263696.pdf? OpenElement>
17. Informe de la Cumbre Mundial sobre el Desarrollo Sostenible Johannesburgo
(Sudáfrica). 2002.
18. La responsabilidad social corporativa interna - La "Nueva Frontera" de los recursos
humanos. Carneiro, Manuel C. (Escuela Superior de Gestion Comercial y
Marketing (Esic)). 2004.
19. Los Límites del crecimiento: Informe al Club de Roma sobre el Predicamento de la
Humanidad. Donella H. Meadows [et al]. México: Fondo de Cultura Económica,
cop. 1972.
20. Mckeown, Rosalyn. Manual de Educación para el Desarrollo Sostenible. Centro de
Energía, Medio Ambiente y Recursos. Universidad de Tennessee. Knoxville, TN,
USA. 2002.
21. Nuestro futuro común. Comisión mundial del medio ambiente y del desarrollo.
Alianza editorial. 1988. Madrid.
22. Puig, R. Análisis del ciclo de vida. Rubes editorial. ISBN: 84-497-0070-1. 1997.
23. Velasco Osma, José (Dykinson, S.L.). 2006.
24. VI Conferencias sobre el Medio Ambiente: Acciones para la preservación del medio
ambiente. Responsabilidad Medioambiental y social corporativa en las empresas.
Martínez P., Amparo. Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.
Castellón, 17 al 20 de Noviembre de 2003.
25. WWF. Empleo verde en Europa. Oportunidades y perspectivas futuras.
http://www.scribd.com/doc/16927524/Empleo-Verde-en-Europa. 2009