EntraÊaÊformarÊ partÊdeÊlaÊhist˜riaÊ delÊLiceu
Anuncio
EntraÊaÊformarÊ partÊdeÊlaÊhist˜riaÊ delÊLiceu ElÊLiceuÊŽsÊpartÊdeÊtots.ÊColálabora «M’has arrossegat fins al fons, cruel poder de les aigües, i no obstant això saps molt bé que en el teu fred si, no puc morir!» Rusalka (Acte III) Fundació Gran Teatre del Liceu Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona societat del gran teatre del liceu consell de mecenatge www.liceubarcelona.cat Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Direcció del Teatre Artur Mas i Gavarró DIRECTOR GENERAL José María Lassalle Ruíz DIRECTOR ARTÍSTIC Xavier Trias i Vidal de Llobatera DIRECTORA ECONÒMICA I FINANCERA Ana Serrano Salvador Esteve i Figueras DIRECTOR DE MÀRQUETING, Martí Torres VOCALS REPRESENTANTS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Ferran Mascarell i Canalda Josep Maria Busquets i Galera DIRECTOR DE PRODUCCIÓ I GIRES DIRECTOR DE RECURSOS HUMANS DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE Miguel Ángel Recio Crespo Santiago Fisas Ayxelà Jaume Ciurana i Llevadot Marta Clari i Padrós DIRECTOR TÈCNIC CAP DE GABINET DE LA DIRECCIÓ Mònica Querol Querol GENERAL I RELACIONS INSTITUCIONALS PRESIDENT VICEPRESIDENTS VOCALS REPRESENTANTS DEL MINISTERIO VOCALS REPRESENTANTS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA VOCAL REPRESENTANT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA VOCALS REPRESENTANTS DEL CONSELL DE MECENATGE VOCALS REPRESENTANTS DE LA SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU DIRECTOR GENERAL SECRETARI INTERVENTOR Josep Vilarasau i Salat Pablo Cigüela Ibáñez Luis Abril Pérez Leopoldo Rodés i Castañé Manuel Bertrand i Vergés Javier Coll Olalla Josep Maria Coronas i Guinart Manuel Busquet Arrufat Joan Francesc Marco i Conchillo Jaume Solé i Janer Joan Guerrero i Luque PRESIDENT Miguel Ángel Recio Crespo DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Xavier Solà i Cabanas Vicenç Villatoro i Lamolla VOCALS REPRESENTANTS DEL MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE Miguel Ángel Recio Crespo Antonio Garde Herce L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Jaume Ciurana i Llevadot Marta Clari i Padrós VOCAL REPRESENTANT DE LA Salvador Esteve i Figueras VOCALS REPRESENTANTS DE LA VOCALS REPRESENTANTS VOCALS REPRESENTANTS DE Joan Matabosch COMUNICACIÓ I MECENATGE Eduard Garcia Jordi Tarragó I SERVEIS GENERALS Xavier Sagrera Rosa Bassedas CAP DEL SERVEI JURÍDIC Jaume Solé DIRECTOR MUSICAL Josep Pons DIRECTOR DEL COR José Luis Basso Consell d’Assessorament Artístic ASSESSORS MEMBRES DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Comissió Executiva Joan Francesc Marco Xavier Albertí Francesc Cortès Pilar Figueras Anna Maleras Ramon Pla Antoni Ros-Marbà Joan Francesc Marco Joan Matabosch Josep Pons José Luis Basso Jaume Solé DIPUTACIÓ DE BARCELONA SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU VOCALS REPRESENTANTS DEL CONSELL DE MECENATGE DIRECTOR GENERAL SECRETARI INTERVENTOR Manuel Bertrand i Vergés Javier Coll Olalla Josep Vilarasau i Salat Pablo Cigüela Ibáñez Joan Francesc Marco i Conchillo Jaume Solé i Janer Joan Guerrero i Luque La Fundació del Gran Teatre del Liceu és membre de: Plantilla del Liceu Direcció General Maria Subirana José Antonio Gómez Fulgencio Sandoval Jordi Figueras Emili Roses Joan Francesc Marco Roser Trepat Adam Glubinski Catalin Cristian Sandu Mariel Wlady Fontes Theodore Rulfs director general Jaume Tribó Rodica Monica Harda Birgit Renate Schmidt Isabel Fuentealba Miglena Savova M. Isabel Aguilar Maria Carme Ventura Detlef Hillbricht Oleg Shport Ignasi Gomar Spasova Rosa Bassedas Gueràssim Voronkov Piotr Janusz Jeczmyk Oksana Solovieva Olatz Gorrotxategi Maria Such Paloma Casa Véronique Werklé Christo Kasmetski Juan Manuel Stacey Ramón Grau Lorenzo P. Valero Aleksandar Krapovski Renata Tanollari Airam Hernández Ingrid Venter M. Àngels Casals Laura Cosme Orquestra Emilie Langlais N. Peter Thiemann Andrés Jara Elisabet Vilaplana Ariadna Pedrola Olga Aleshinski Jing Liu Franck Tollini M. Carme Jiménez Mariano Viñuales Laura Prat Cesar Altur Francesc Lozano Vessela Tomov Sung Min Kang Rita Wing Teresa Serra Maria Anca Andrei Kalina Macuta Yana V. Tsanova Hortensia Larrabeiti Helena Zaborowska Jaume Solé Sandra Luisa Batista Edith Maretzki M. Eulàlia Valero Yordanka León Guisela Zannerini Lluís Bellver Enric Xavier Martínez Marie Vanier Graham Lister Departament Francesc Benítez Joan Josep Mercadal Bernardo Verde M. Dolors Llonch Departament Artístic José Miguel Bernabeu Jordi Mestres Àngel Vidal Glòria López P. Econòmic i Joan Matabosch Dorothea Biehler Aleksandra Miletic Francisco Villaescusa Raquel Lucena Financer director Claire Marie Bobij Albert Mora Matias Weinmann Mònica Luezas Anna Serrano Anabel Alenda Kostadin Bogdanoski David Morales Ignacio Zamora Elizabeth Maldonado directora Lluís Alsius Margaret Bonham Liviu I. Morna Encarnació Martínez Jesús Arias Josep Maria Armengol Miquel Àngel Bosch Mihai Morna Cor Xavier Martínez Jordi Cabrero Sònia Cañas Bettina Brandkamp Arturo Nogués Alejandra Marie Aguilar Isabel Mas Cristina Esteve Damià Carbonell Esther Clara Braun Emili Pascual M. Isabel Arqué J. Antonio Medina Maria Jesús Fèlix Albert Castells Mercè Brotons Dolors Payà Min A. Baek Ivo Ivanov Mischev Maria Josep Garcia Luca Ceruti Josep Anton Casado Enric Pellicer Josep Maria Bosch Raquel Momblant Eva Grijalba Concepción García Elena Ceaucescu Raúl Pérez Margarita Buendia José Luis Moreno Esther Juli Vanessa García Andrea Ceruti Cristoforo Pestalozzi Ignasi Campà Daniel Muñoz Gemma Martínez Victòria Gómez Carles Chordà Ionut Podgoreanu Teresa Casadellà Anna Oliva Roser Pausas Mark Hastings Francesc Colomina Alexandre Polonski José Luis Casanova M. Àngels Padró Raquel Pérez Joaquim Iborra Carme Comeche Annick Puig Paul Chiarot Pierpaolo Palloni Gemma Rodríguez Eva Marín Savio de la Corte Ewa Pyrek Alexandra Codina Eun-Kyung Park Josep Valls Àngels Martínez Charles Courant Kornelia Racz F. Xavier Comorera Marta Polo Glòria Nogué Philip-Raymond Joan Josep Renart Núria Cors Joan Prados Departament de Juan Carlos Olivares Cunningham Francesc Rodríguez Rosa Maria Cristo Carles Prat Màrqueting, Núria Piquer Birgit Euler Lluís Rusiñol Miguel Ángel Curras Angèlica Prats Comunicació i Sebastian Popescu Vincent Fillatreau Artur Sala Georgiev Darlev Florenci Puig Mecenatge Susana Rodríguez Juan Pedro Fuentes Rafael Sala Gabriel Antonio Diap Joan Josep Ramos Martí Torres Elena Rosales Nicolae Giurgea Francesc Sánchez María José Escorsa Miquel Rosales director Carmen Aguilar Muntsa Inglada Albert Anguera Gemma Felius Aduino J. Martínez Josuè Sampere Emma Blancafort Elena Moral Ferran Anguera Cristina Fortuny Jaime Martínez Andrés Sánchez Sònia Blanquet Mercè Núñez Ricard Anguera Marta Frades Manuel Martínez Josep M. Sánchez Irene Calvís Meritxell Penas Joan Anton Antich José M. Franganillo Roger Martínez Juan M. Sánchez Montserrat Cardona Joan Rimbau Víctor Antich Ruth Galán Eduard Melich Margarita Sánchez Maite Guerra Josep Maria Sabench Stefano Armani Victòria Gallego Vicenç Miguel Mariano Sánchez Mireia Martínez Pilar Villanueva Jerónima Armas Jordi Gallués Enric Miquel Esther Sanclemente Mercè Arribas Antoni Garcia Bautista V. Molina Vicenç Santos Berna Navarro Josefa Padrós Departament de Antonio Arrufat Joan Carles Garriga Carlos Montosa Javier Sanz Lluís Palomar Recursos Humans i Natalia Barot Josep P. Gil Mercedes Muñoz Pedro Sastre Victòria Pardell Serveis Generals Xavier Bové Fiorella Giudicessi Blai Munuera Jordi Segarra Susanna Piquer Jordi Tarragó Albert Brignardelli María José Gómez Agustí Navarro Maria Serra Maria Teresa Pous director Manuel Cabello Alberto González Mònica Núñez Maria Teresa Sil Sònia Puig-Gros Jordi Aymar Raúl Cabello Carmen González Alfonso Ochoa Jordi Soler Gemma Pujol Cristina Ferraz Julián Candón José Jorge González Albert Ortiz Carles Lluís Suárez Isabel Ramon Pilar Foixench Carles Capdet Antonio Guardiola Amadeo Pabó Marc Teixidor Marta Ribas Mireia Gay Ferran Capella Miguel Guillén Natàlia Paradela Eduard Torrents Inés Riviere Raül López Xavier Carreras José Ángel Hidalgo Carles A. Pascua Antoni Ujeda Helena Roca Xavier Massotti Jordi Castro Adela del Hoyo Albert Peña Esperanza Valderrama Mercè Roig Juan Manuel Muñoz Gertrudis Cayuela Pablo Huerres Liliana Pereña Núria Valero Gemma Sánchez Ruben Ondoño Marc Comas Fernando Jiménez Ana Pérez Andrés Varela Isabel Santana Sandra Oliva Alexandre Curcó Anna Maria Junquera Robert Pinies Ana Sabina Vergara Sari Sanz Júlia Osorio Pietro d’Agostino Jamaine M. Kässler José C. Pita Jaume Vergés Paulina Soucheiron Joan Peyretó Laia Daniels Antonio Larios Salvador S. Pozo Alba Viader Deborah Tarridas Maria Rosa Pons Ricard Delgado Antoni Lebrón Ferran Pratdesaba Patricia Viguer Carme Urgell Sara Ramírez Antoni Díaz Esther Linuesa Esteban Quifer Eva Vílchez Mireia Ventura Mercè Siles José Luis Encinas Eduard López Carles Rabassa Judit Villalmanzo Cristina Viñas Albert Sust Sergi Escoda Francesc Xavier López Lluís Rabassa Ana Zurdo Ferran Torres Yolanda Escoda Jordi López Dolors Rodríguez Sebastià Escutia Xesca Llabrés Jaume Roig Producció i Departament Tècnic Rafael Espada Ramón Llinás Darío Rojas Gires Xavier Sagrera Guillermo Fabra Mònica Llorens Carlos A. Rojo Eduard Garcia director Antoni Falcó Joaquim Macià Marcos Romero director Rui Alves Josep R. Falcó Francesc Macip Pere Romero Yolanda Blaya Jordi Amate David Farré Antoni Magriñà Josep Rosés Sílvia Garcia Llorenç Ametller Immaculada Faura Begoña Marcos Glòria Royo Carles Gibert Javier Andrés Josefa Fèlix Isaac Martín Josep Sala Departament de Fundació Gran Teatre del Liceu Mecenes · Consell de Mecenatge Patrocinadors Protectors Col·laboradors BANCO MEDIOLANUM ILLY CAFFÈ BON PREU SAGA MOTOR GENERAL CABLE SOGEUR SUMARROCA Benefactors Macià Alavedra Antoni Esteve Josep Milian Salvador Alemany Magda Ferrer-Dalmau José M. Mohedano Maria Bagués Sergi Ferrer-Salat Josep Lluís Núñez Joaquim Barraquer Maria Font de Carulla Josep Oliu Núria Basi Mercedes Fuster Maria Reig Manuel Bertran José Gabeiras Francisco Reynés Manuel Bertrand José Luís Galí Miquel Roca Agustí Bou Francisco Gaudier Francisco Salamero Carmen Buqueras Lluís M. Ginjaume Maria Soldevila Joan Busó Jaume Graell Ernestina Torelló Joan Camprubí Manuel Grau Joan Uriach Guzmán Clavel Calamanda Grifoll Josep Vilarasau Josep Cusí José Manuel Mas Maria Vilardell † Índex 18 Presentació 24 Festival Bayreuth al Liceu 32 Òperes 60 Dansa 70 Concerts 80 El Petit Liceu 92 Abonaments i localitats 92 Informació 18 Presentació Presentació Presentació La temporada 2012-2013 té un brillant inici, els primers dies de setembre, amb la vinguda de l’orquestra i els cors dels Festivals de Bayreuth, la ciutat mítica del wagnerisme, on el compositor féu construir un teatre adaptat a la seva concepció de l’òpera i que cada estiu rep els seus devots procedents d’arreu del món. El Liceu de Barcelona, fidel a la seva secular tradició wagneriana, va rebre l’any 1955 la visita dels Festivals Wagner de Bayreuth, esdeveniment que commocionà el nostre públic i fou un gran impacte per a tota la ciutat. Ara, 57 anys després d’aquella fita, que els aficionats més grans encara recorden amb emoció, el Teatre torna a acollir l’orquestra i cor de Bayreuth, amb cantants de gran prestigi, que ens farà escoltar, en versió de concert, tres grans obres wagnerianes: Der fliegende Holländer (L’holandès errant), Lohengrin i Tristan und Isolde. És un orgull i una alegria per al Gran Teatre del Liceu renovar el contacte amb el món de Bayreuth, seguint la constant i mai desmentida devoció del seu públic per la figura i l’obra de Richard Wagner. Aquest esdeveniment constitueix el pòrtic d’altres actes culturals relacionats amb la commemoració del segon centenari, el 1913, del naixement de Wagner. Així, dins la temporada, trobem la representació de l’òpera Das Rheingold (L’or del Rin), el pròleg de la famosa «Tetralogia» de Wagner Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung), estrenada a Munic l’any 1869, i, en versió de concert, Rienzi, obra de joventut del compositor, estrenada a Dresden el 1842, sobre el personatge històric romà Cola di Rienzo, relativament poc coneguda perquè no forma part de l’estricte corpus dels drames considerats essencialment wagnerians. També té un gran interès la projecció del famós film clàssic en dues parts Els nibelungs de Fritz Lang, estrenat a Berlín el 1924, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, projecció acompanyada de la interpretació en directe de la partitura original de Gottfried Huppertz. Una exposició sobre Richard Wagner completa la celebració. El mateix any 2013 es commemora el bicentenari del naixement de Giuseppe Verdi i s’ha programat una nova producció de La forza del destino, òpera de maduresa estrenada el 1862 a Sant Petersburg, en coproducció amb l’Opéra de París, amb Renato Palumbo com a director musical. S’incorporen a la història del Liceu tres òperes de gran interès que mancaven en la seva brillant trajectòria. En ordre cronològic, la primera és Il turco in Italia, òpera de joventut de Gioachino Rossini, estrenada a Milà el 1814, un deliciós drama buffo segons la moda de les «turqueries» de l’època, que representa una mostra plena de gràcia i agilitat del gran compositor. La segona és Iolanta, de Piotr I. Txaikovski, refinada òpera, de gran lirisme, estrenada a Sant Petersburg el 1892, poc coneguda als teatres d’òpera occidentals, que té l’al·licient d’arribar en versió de concert però amb els cossos estables –orquestra i cor– del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, amb les grans figures de Valeri Gergiev, el director d’orquestra, i la soprano Anna Netrebko, que debuta així al Liceu. La tercera és Street Scene (Escena de carrer) de Kurt Weill, estrenada a Filadèlfia el 1946, la primera òpera de 19 20 Presentació l’etapa americana del compositor germànic, que denota la influència de la música dels EUA –musicals i jazz– en la seva obra de maduresa. Entre les òperes que completen la temporada, esmentem primer tres òperes italianes, Madama Butterfly, una de les més populars obres de Puccini, estrenada a Milà el 1904, en una refinada coproducció amb el Royal Opera House Covent Garden de Londres; Il pirata de Vincenzo Bellini amb Mariella Devia; i la també molt popular L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti (1832), en l’atractiva proposta de Mario Gas i protagonitzada per Rolando Villazón. L’òpera francesa estarà representada per Les contes d’Hoffmann de Jacques Offenbach, estrenada a París el 1881, magnífica mostra de l’aproximació del compositor a la grand opéra, que la gran i estimada soprano Natalie Dessay canta assumint els tres principals papers. La nova coproducció del Liceu amb l’Òpera de San Francisco serà dirigida per Laurent Pelly. Del refinat món de l’òpera txeca ens arriba una atractiva producció de Rusalka, d’Antonín Dvorˇák, estrenada a Praga el 1901, sota la direcció musical d’Andrew Davis i la direcció d’escena d’Stefan Herheim, figura reconeguda a Europa especialment des del seu èxit a Bayreuth amb Parsifal. Clou la temporada d’òpera una opera seria d’un Mozart joveníssim, Lucio Silla, estrenada a Milà el 1772, quan tenia setze anys, amb una sorprenent riquesa orquestral i de gran dificultat per als cantants. Presentació L’oferta complementària de l’òpera estarà formada per una sèrie de recitals i de concerts amb solistes rellevants, com Joyce DiDonato o Bejun Mehta. A més a més de celebrar aquesta temporada l’edició número 50 del Concurs Francesc Viñas, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu participarà en una sèrie de concerts al Palau de la Música Catalana i a l’Auditori de Barcelona, sota la batuta del nou director musical del Liceu, Josep Pons. El director del Cor és José Luis Basso i el concertino és Kai Gleusteen. Pel que fa a la dansa, esmentem primer la companyia novaiorquesa Alvin Ailey American Dance Theater, ja coneguda pels aficionats del Liceu, amb ballarins afroamericans que integren la seva personal concepció de l’experiència ètnica i de la dansa moderna americana, en un programa eclèctic i atractiu. En segon lloc, ens visita l’American Ballet Theatre, la prestigiosa companyia que manté la tradició del ballet clàssic als EUA, que ens porta una de les grans obres del ballet rus del segle xix, Don Quixot, amb música de Ludwig Minkus, obra mestra del coreògraf Marius Petipa, estrenada el 1869 al Teatre Bolshoi de Moscou. La tercera companyia és el Ballet del Teatre Nacional de Praga amb la seva cèlebra versió d'El trencanous de Piotr I. Txaikovski. La quarta companyia de dansa és el Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg, la companyia estable de l’Oper am Rhein, una de les grans institucions culturals alemanyes, que presenta L’art de la fuga de Johann Sebastian Bach amb la innovadora i esplèndida coreografia de Martin Schläpfer, estrenada el 2002, que ha estat qualificada del misteri de Bach fet moviment. 21 22 Presentació Presentació Relació d’artistes Sopranos Laura Aikin Eliana Bayón Nicole Cabell Micaela Carosi Annette Dasch Natalie Dessay Mariella Devia Norma Fantini Vanessa Goikoetxea Eglise Gutiérrez Hui He María Hinojosa Ermonela Jaho Inga Kalna Young Hee Kim Aleksandra Kurzak Nino Machaidze Emily Magee Elisabete Matos Ricarda Merbeth María José Moreno Anna Netrebko Amarilli Nizza Camilla Nylund Cristina Obregón Patricia Petibon Patricia Racette Ofèlia Sala Iano Tamar Iréne Theorin Violeta Urmana Erika Wueschner Mezzosopranos Anna Alàs Michelle Breedt Gemma Coma-Alabert Marina Comparato Marianne Cornetti Joyce DiDonato Mihoko Fujimura Salomé Haller Nona Javakhidze Katarina Karnéus Ildiko Komlosi Marie Nicole Lemieux Michèle Losier Susan Maclean Marisa Martins Christa Mayer Inés Moraleda Jossie Pérez Ewa Podlés Claudia Schneider Enkelejda Shkosa Anna Smirnova Silvia Tro Santafé Nadine Weissmann Tenors Roberto Alagna David Alegret Roberto Aronica Arnold Bezuyen Clemens Bieber Benjamin Bruns Javier Camarena Albert Casals Josep Fadó Christian Franz Marcello Giordani Vittorio Grigolo Stefan Heibach Willem van der Heyden Ismael Jordi Alfred Kim Michael König Gregory Kunde Jorge de León Alessandro Liberatore Antonio Lozano Vicenç Esteve Madrid Vicente Ombuena Marcel Reijans Stefano Secco Robert Dean Smith Kurt Streit Zoran Todorovich Francisco Vas Mikhaïl Vekua Rolando Villazón Klaus Florian Vogt Contratenors Bejun Mehta Barítons Roberto Accurso Carlos Bergasa Fabio Capitanucci Roberto de Candia Marc Canturri Albert Dohmen Manel Esteve Madrid Isaac Galán Renato Girolami Greer Grimsley Jason Howard Thomas Johannes Mayer Ralf Lukas Ambrogio Maestri Joan Martín-Royo Toni Marsol Werner van Mechelen Xavier Mendoza Giovanni Meoni Laurent Naouri Leo Nucci Àngel Òdena Jukka Rasilainen Àlex Sanmartí Andrew Shore Bruno de Simone Pietro Spagnoli Vladimir Stoyanov Ludovic Tezier Samuel Youn Solistes instrumentals Boris Berezovski Julian Rachlin Frank Peter Zimmermann Baixos Simone Alberghini Ain Anger Ildebrando d’Arcangelo Oleg Bryjak Carlos Chausson Carlo Colombara Günther Groissböck Robert Holl Ante Jerkunica Vitalij Kowaljow Ievgueni Nikitin Ievgueni Orlov Marc Pujol Diógenes Randes Friedemann Röhlig Abramo Rosalen Peter Rose Wilhelm Schwinghammer Franz-Josef Selig Martin Snell Bjarni Thor Kristinson Christian Tschelebiew Rainer Zaun Cantants i actors de musical Paul Curievici Geof Dolfon Paul Featherstone Elena Ferrari Joanna Foote James McOranCampbell John Moabi Kate Nelson Paul Reeves Simone Sauphanor Joseph Shovelton Harriet Williams Directors musicals Harry Bicket Daniele Callegari Dale Clevenger Alan Curtis Andrew Davis Stéphane Denève Antonino Fogliani Valeri Gergiev Gottfried von der Goltz Pablo González Tim Murray Renato Palumbo Víctor Pablo Pérez Josep Pons Jordi Savall Peter Schneider Gueràssim Voronkov Sebastian Weigle Directors d’escena Jean-Claude Auvray Robert Carsen Patrice Caurier John Fulljames Mario Gas Claus Guth Stefan Herheim Moshe Leiser Christof Loy Laurent Pélly Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Director musical Josep Pons Director del Cor José Luis Basso 23 Festival Bayreuth al Liceu 26 L’holandès errant en versió concert 28 Lohengrin en versió concert 30 Tristan und Isolde en versió concert El millor Wagner interpretat pels millors wagnerians El Festival de Bayreuth és el festival wagnerià més prestigiós del món. Va ser creat pel propi Richard Wagner l’any 1874, qui escollí la ciutat de Bayreuth com a seu dels festivals dedicats a la seva obra i hi féu construir un teatre adaptat a les seves teories sobre el drama musical. Per això esdevingué la ciutat mítica del wagnerisme. Des d’aleshores i fins als nostres dies s’han mantingut els seus festivals d’estiu, per on passen les grans figures del cant, de la direcció d’orquestra i de la direcció d’escena de tot el món. I per tot això, s’ha convertit també en un dels festivals amb més dificultats per aconseguir localitats (amb anys de llista d’espera). A més, en rares ocasions surt de la seva seu. Ho va fer per primer cop l’any 1955 per visitar el Liceu, fet històric que va commocionar la ciutat de Barcelona. Al setembre, i desprès de més de 50 anys, torna a escollir el Liceu per repetir la seva visita fora de Bayreuth. Patrocinador principal Amb la col·laboració 26 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu L’holandès errant Der fliegende Holländer de Richard Wagner en versió concert BICENTENARI RICHARD WAGNER Romantische Oper en tres actes. Llibret i música de Richard Wagner basat en el text Aus den Memorien des Herren von Schnabelewopski de Heinrich Heine. Estrenada el 2 de gener de 1843 al Königliches Sächsisches Hoftheater de Dresden. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 12 de desembre de 1885. Direcció musical Intèrprets Sebastian Weigle Ievgueni Nikitin, Ricarda Merbeth, Michael König, Franz-Josef Selig, Benjamin Bruns i Christa Mayer. Orquestra i Cor del Festival de Bayreuth La primera redempció per l’amor de Wagner Els wagnerians més estrictes situen en aquesta òpera la frontera per reconèixer els primers indicis de l’autèntic geni de Richard Wagner. El cas és que en L’holandès errant ja existeixen gairebé tots els temes que esdevindran l’obsessió del mestre alemany, com ara la redempció per l’amor. SETEMBRE 2012 dISSABTE dIMARTS 1 4 Der fliegende Holländer (L’holandès errant; Dresden, 1843), es basa en una llegenda divulgada per Heine, en què un mariner holandès –condemnat a vagar sens fi pels mars amb el seu vaixell fantasma per haver desafiat els designis divins, fins que l’amor i la fidelitat d’una dona li portin el perdó– arriba a un petit port noruec. Per trobar aquesta dona es permet a l’holandès atansar-se a terra cada set anys. Wagner construeix l’òpera des de la perspectiva de Senta, la noia que lliurarà la seva vida al desconegut per redimir-lo de la maledicció, dins el tema de la redempció per l’amor, fonamental en l’obra wagneriana. Torn 20.00 h 20.00 h Espectacle sense entreacte Durada aproximada: 2 hores i 20 minuts *Funcions fora d’abonament * * Altres actes commemoratius del bicentenari de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58 27 28 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu Lohengrin de Richard Wagner en versió concert BICENTENARI RICHARD WAGNER Romantische Oper en tres actes. Llibret i música de Richard Wagner. Estrenada el 28 d’agost de 1850 al Teatre de la Cort de Weimar. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 6 de març de 1883. Direcció musical Intèrprets Sebastian Weigle Klaus Florian Vogt, Annette Dasch, Susan Maclean, Thomas J. Mayer, Wilhelm Schwinghammer, Samuel Youn, Stefan Heibach, Willem van der Heyden, Rainer Zaun i Christian Tschelebiew. Orquestra i Cor del Festival de Bayreuth El misteri del cavaller del cigne En l’obra Lohengrin apareix per primera vegada una referència al mite arturià. Lohengrin, fill de Parsifal, l’heroi que posarà fi gairebé quaranta anys després a la gran obra operística de Wagner. Lohengrin és un altre redemptor misteriós, un cavaller sense nom, que arribarà a una societat perduda conduït per un cigne per tal de salvar-la del seu ocàs. SETEMBRE 2012 Diumenge dIMecres 2 5 Torn 19.00 h 19.00 h Durada aproximada: 4 hores i 15 minuts *Funcions fora d’abonament * * Altres actes commemoratius del bicentenari de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58 Lohengrin (Weimar, 1850), s’inspira en poemes medievals del cicle artúric. Lohengrin, fill de Parsifal, ha estat enviat a Brabant per salvar Elsa de la falsa acusació de fratricidi i per regir el ducat amb justícia. Arriba dalt d’un cigne, desafia i venç Telramund en el judici de Déu convocat pel rei Enric I l’Ocellaire. Posa com a única condició per al seu matrimoni amb Elsa que ella no li preguntarà mai ni el nom ni la procedència. Però Ortrud, esposa de Telramund, posa en l’ànima d’Elsa el dubte. Després de les noces, Elsa fa la pregunta fatal i Lohengrin mata Telramund en defensa pròpia, fa saber la seva identitat i anuncia la seva partida mentre Elsa mor de tristesa. 29 30 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu Tristan und Isolde de Richard Wagner en versió concert BICENTENARI RICHARD WAGNER Drama musical en tres actes. Llibret del compositor, basat en una llegenda medieval bretona segons la versió de Gottfried von Strassburg (segle xiii). Música de Richard Wagner. Estrenat el 10 de juny de 1865 al Teatre de la Cort de Munic. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 8 de novembre de 1899. Direcció musical Intèrprets Peter Schneider Iréne Theorin, Robert Dean Smith, Michelle Breedt, Jukka Rasilainen, Robert Holl, Ralf Lukas, Clemens Bieber, Arnold Bezuyen i Martin Snell. Orquestra i Cor del Festival de Bayreuth Una obra eterna sobre l’amor i la mort Richard Wagner estableix un concepte nou sobre la passió: la mort per amor. La màgica història de Tristan i Isolde és l’excusa per sublimar l’amor romàntic i l’amor trobadoresc. Només en la mort es podrà culminar una passió que es projecta en l’eternitat. Tristan und Isolde (Munic, 1865), obra decisiva en la història de la música del nostre temps, es basa en un poema medieval de Gottfried von Strasburg que narra els tràgics amors de Tristany i Isolda. Wagner en féu l’expressió més poderosa de la passió amorosa que s’aferma, incontenible, a despit de la mateixa voluntat, de les normes morals i de les lleis divines, i que només troba en la mort el seu acompliment. Utilitzà una música nova, al límit de la tonalitat, d’un cromatisme exasperat. La passió dels protagonistes té l’origen en un filtre d’amor que Isolde beu i fa beure a Tristan pensant que és un filtre de mort. SETEMBRE 2012 dIjous 6 Torn 19.00 h Durada aproximada: 4 hores i 50 minuts *Funció fora d’abonament * Altres actes commemoratius del bicentenari de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58 31 Òperes 34 La forza del destino 36 L’elisir d’amore 38 Rusalka 40 Il pirata en versió concert 42 Iolanta en versió concert 44 Les contes d’Hoffmann 46 Street Scene 48 Madama Butterfly 50 L’or del Rin 52 Il turco in Italia 54 Lucio Silla 56 Rienzi en versió concert Cinema al Liceu 58 Els nibelungs en cinema 34 Òperes Òperes La forza del destino de Giuseppe Verdi BICENTENARI GIUSEPPE VERDI Òpera en quatre actes. Llibret de Francesco Maria Piave, basat en el drama castellà Don Álvaro o La fuerza del sino (1835) d’Ángel de Saavedra, duc de Rivas; amb una escena del Wallensteins Lager de Friedrich von Schiller. Música de Giuseppe Verdi. Estrenada el 10 de novembre de 1862 al Teatre Imperial de Sant Petersburg. Estrena de la versió revisada, el 27 de febrer de 1869 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada –en la segona versió de l’òpera– al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre de 1872. Direcció musical Renato Palumbo Intèrprets Violeta Urmana, Marianne Cornetti, Marcello Giordani, Ludovic Tézier, Vitalij Kowaljow, Bruno de Simone, Vicenç Esteve Madrid, Marc Pujol, Anna Alàs i altres. (2, 5, 8, 11, 14, 17 i 20 d’octubre de 2012) Direcció d’escena Jean-Claude Auvray Escenografia Alain Chambon Vestuari Maria Chiara Donato Il·luminació Laurent Castaingt Micaela Carosi, Enkelejda Shkosa, Zoran Todorovitch, Leo Nucci, Carlo Colombara, Roberto de Candia, Abramo Rosalen i altres. (9, 13, 16 i 19 d’octubre de 2012) Coreografia Terry John Bates Nova coproducció Gran Teatre del Liceu / Opéra National de Paris octubre 2012 Dimarts Dimecres Divendres Dissabte Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Dissabte Diumenge** Dimarts Dimecres Dijous Dissabte 2 3 5 6 8 9 10 11 13 14 16 17 18 20 Torn 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 17.00 20.00 20.00 20.00 18.00 h * h PA h e h pd h h h a h pc h b h c h t h g h d h pb h f Durada aproximada: 3 hores i 40 minuts *Funció fora d’abonament **Funció amb servei d’audiodescripció Norma Fantini, Anna Smirnova, Alfred Kim, Vladimir Stoyanov, Diógenes Randes, Renato Girolami i altres. (3, 6, 10 i 18 d’octubre de 2012, funcions populars) Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Cor Amics de l’Òpera de Girona Tres quarts d’hora abans de l’espectacle s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre l’òpera, de lliure accés per als assistents. Verdi fa que l’impossible esdevingui obra mestra Només el talent d’un mestre com Verdi pot transformar un argument enrevessat, farcit de tòpics de l’escola romàntica espanyola, en una òpera que és la quinta essència de l’òpera italiana del segle xix. Un miracle musical. La forza del destino és una òpera de maduresa de Verdi (estrenada a Sant Petersburg el 1862), basada en el drama homònim d’Ángel Pérez de Saavedra, duc de Rivas, aleshores el més famós dels dramaturgs romàntics espanyols, amb llibret de F. M. Piave (revisat per a la versió definitiva de 1869 per Ghislanzoni). La trama narra els dissortats amors de Leonora, filla del marquès de Calatrava, i Don Álvaro, descendent de la família reial inca. Escenes de gran lirisme i refinament alternen amb passatges còmics i satírics. 35 36 Òperes Òperes L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani. Música de Gaetano Donizetti. Estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 12 de maig de 1832. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1848. Direcció musical Intèrprets Daniele Callegari Javier Camarena, Nicole Cabell, Simone Alberghini, Eliana Bayón i altres. Direcció d’escena Mario Gas (11, 14, 16 i 18 de novembre de 2012) Escenografia i vestuari Marcelo Grande Rolando Villazón, Aleksandra Kurzak, Joan Martín-Royo, Ambrogio Maestri, Cristina Obregón i altres. Il·luminació Joaquín Gutiérrez Producció Gran Teatre del Liceu (27, 30 de mai; 2 i 5 de juny de 2013) Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Villazón torna amb la seva gran creació Nemorino és un home enamorat, amb un amor innocent. Un personatge que es mou en el límit de la comèdia i el drama. Un paper que requereix un cantant especial per expressar aquest delicat equilibri. Novembre 2012 Diumenge Dimecres Divendres Diumenge Torn 11 14 16 18 17.00 20.00 20.00 17.00 h h h h 27 30 20.00 h 20.00 h mAIG 2013 DILLUNS DIJOUS dIUMENGE * * * Torn JUNY 2013 DIMECRES** L’elisir d’amore (Milà, 1832), una de les òperes més estimades de Gaetano Donizetti, significa un progrés en l’evolució de l’opera buffa en aconseguir que els personatges còmics siguin capaços de mostrar també emocions i sentiments. Al món idíl·lic d’un poblet rural, s’expliquen les desventures amoroses –amb final feliç– de Nemorino, un pagès pobre i tímid, enamorat d’Adina, propietària rica i capriciosa. L’arribada d’un regiment presidit pel fatxenda sergent Belcore i la de Dulcamara, xarlatà embolicador, desencadenen l’acció: Nemorino compra al xarlatà un elixir d’amor per recuperar l’amor d’Adina. * H E Torn 2 5 17.00 h 20.00 h Durada aproximada: 2 hores i 45 minuts **Funció amb servei d’audiodescripció T A Tres quarts d’hora abans de l’espectacle s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre l’òpera, de lliure accés per als assistents. 37 38 Òperes Òperes Rusalka d’Antonín Dvořák Versió de Stefan Herheim. Òpera en tres actes. Llibret de Jaroslav Kvapil. Música d’Antonín Dvořák. Estrenada al Teatre Nacional de Praga el 31 de març de 1901. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 21 de febrer de 1924. Direcció musical Intèrprets Andrew Davis Camilla Nylund, Klaus Florian Vogt, Ildiko Komlosi, Emily Magee, Günther Groissböck, Vanessa Goikoetxea, Young Hee Kim, Nona Javakhidze, Xavier Mendoza, Toni Marsol, Marc Canturri i altres. Direcció d’escena Stefan Herheim Escenografia Heike Scheele Vestuari Gesine Völlm Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Coproducció Théâtre de la Monnaie (Brussel·les) / Oper Graz Herheim rellegeix la Sireneta La posada en escena de Herheim és l’excepció que confirma la regla. Un concepte dramàtic tan personal i potent que reescriu l’univers simbolista creat per Dvořák per tal de construir un univers propi fascinant que s’ha convertit en un dels muntatges més perseguits pels teatres d’òpera d’arreu del món. desembre 2012 Dissabte dijous Diumenge 22 27 30 20.00 h c 20.00 h a 17.00 h t Gener 2013 2 dissabte 5 divendres** 11 Dilluns 14 Dimecres Rusalka (Praga, 1901) és l’òpera més coneguda i estimada –amb La novia venuda d’Smetana– del teatre líric txec. Es tracta d’una faula sentimental i simbòlica, centrada en una ondina que adopta la naturalesa humana per amor i en paga cruelment les conseqüències, antic motiu de les llegendes nòrdiques molt estimat pel romanticisme. Musicalment molt bella, amb una certa influència wagneriana, recull les melodies tradicionals txeques en les seves balades, cançons i danses. Torn Torn 20.00 18.00 20.00 20.00 h d h f h e h h Durada aproximada: 3 hores i 20 minuts **Funció amb servei d’audiodescripció Tres quarts d’hora abans de l’espectacle s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre l’òpera, de lliure accés per als assistents. 39 40 Òperes Òperes Il pirata en versió concert de Vincenzo Bellini Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani basat en la tragèdia Bertram, The Castle of St. Aldobrando del reverend R.C. Maturin. Música de Vincenzo Bellini. Estrenada el 27 d’octubre de 1827 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 21 de setembre de 1830. Estrenada al Gran Teatre del Liceu l’1 de gener de 1971. Direcció musical Intèrprets Antonino Fogliani Mariella Devia, Gregory Kunde, Vladimir Stoyanov i altres. Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Un repte romàntic Il pirata és una de les òperes menys representades de Bellini. Un autèntic repte per a sopranos i tenors per l’enorme dificultat de les seves àries. Una partitura que pocs gosen afrontar. Una obra només per a les millors veus. gener 2013 Divendres dilluns Torn 4 7 20.00 h * 20.00 h b Durada aproximada: 2 hores i 50 minuts *Funció fora d’abonament Una òpera romàntica, apassionada com la vida personal del seu autor. Una trama d’amors que es retroben en les situacions més adverses, amenaçats per un destí implacable que no tindrà compassió dels amants. Un argument que regala a la soprano una celebrada escena de follia, com totes les gran òperes de l’època. Amb Il pirata, un encàrrec de La Scala, Bellini va assolir el primer gran èxit de la seva carrera, a més a més de consolidar la seva relació amb el llibretista Felice Romani i d’avançar amb pas ferm envers un estil musical personal en què la melodia assumeix un seductor protagonisme. Il pirata només s’ha representat una sola vegada durant la temporada del Liceu (1970-71), amb Montserrat Caballé, Bernarbé Martí i Vicenç Sardinero en els papers protagonistes. 41 42 Òperes Òperes Iolanta en versió concert de Piotr I. Txaikovski Òpera en un acte. Llibret de Módest Ílitx Txaikovski basat en Kong Renés Datter de Henrik Hertz traduït del danès per Fiódor Miller. Música de Piotr Ílitx Txaikovski. Estrenada el 6 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Estrena al Gran Teatre del Liceu. Direcció musical Intèrprets Valeri Gergiev Anna Netrebko i altres. Orquestra Simfònica i Cor del Teatre Mariinski de Sant Petersburg Debut d’Anna Netrebko al Liceu La visita dels cossos estables del Teatre Mariinski, amb la participació estel·lar d’Anna Netrebko, constitueix una oportunitat excel·lent per descobrir l’exquisida partitura de Txaikovski, una raresa, tresor històric de la lírica eslava, que poques vegades és interpretada als teatres d’òpera occidentals. gener 2013 dijous diumenge Torn 10 13 20.00 h 17.00 h Durada aproximada: 2 hores *Funció fora d’abonament * * Iolanta (Sant Petersburg, 1892), obra de refinat lirisme, situa en època medieval una princesa cega de naixement, a la qual el pare ha envoltat de persones que li han ocultat l’existència del sentit de la vista per evitar-li el dolor de saber-se invident. Un metge oriental assegura tenir el remei per donar la vista a Iolanta, però només serà eficaç si ella pren consciència de la seva realitat, a la qual cosa s’oposa el pare protector. Arriba un cavaller que s’adona de la situació, s’enamora de la princesa, li explica el que és la llum i el color i diu que està disposat a casar-s’hi. La indignació del pare esdevé l’alegria de tots quan el remei proposat li dóna la visió. 43 44 Òperes Òperes Les contes d’Hoffmann de Jacques Offenbach Òpera en un pròleg, tres actes i un epíleg. Llibret de Jules Barbier basat en tres contes d’E. T. A. Hoffmann. Música de Jacques Offenbach. Estrenada el 10 de febrer de 1881 a l’Opéra Comique de París. Estrenada a Barcelona en versió castellana al Teatre Eldorado el 22 d’abril de 1905. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1924. Direcció musical Intèrprets Stéphane Denève Natalie Dessay, Vittorio Grigolo, Laurent Naouri, Michele Losier, Francisco Vas, Manel Esteve Madrid, Isaac Galán, Carlos Chausson, Salome Haller, Álex Sanmartí i altres. Direcció d’escena Laurent Pélly Escenografia Chantal Thomas Vestuari (4, 7, 11, 14, 17, 20 i 23 de febrer de 2013) Laurent Pelly Il·luminació Joël Adam Eglise Gutiérrez, Ismael Jordi, Greer Grimsley, Gemma Coma-Alabert i altres. Dramatúrgia Agathe Melinand Vídeo (5, 12, 16 i 19 de febrer de 2013, funcions populars) Charles Carcopino Nova coproducció Gran Teatre del Liceu / San Francisco Opera febrer 2013 Dilluns Dimarts Dijous Dilluns Dimarts Dijous Dissabte Diumenge dimarts dimecres** dissabte 4 5 7 11 12 14 16 17 19 20 23 Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Torn 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 17.00 20.00 20.00 20.00 ha hpa hb hh hpc he hpd ht hpe hd hc Durada aproximada: 3 hores i 45 minuts **Funció amb servei d’audiodescripció Natalie Dessay serà totes les amants d’Hoffmann Qui encara guardi el record de Natalie Dessay en el paper d’Ofelia o Manon, comprendrà el que significa veure-la i escoltar-la de nou assumint el repte vocal d’interpretar ella sola els tres papers femenins protagonistes d’aquesta exigent òpera d’Offenbach. Un autèntic tour de force. Les contes d’Hoffmann (París, 1881) és una òpera que respon a la voluntat del compositor de no restar limitat a les seves exitoses operetes i entrar al món de la gran òpera. Obra de gran inspiració, combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge d’Hoffmann, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica; la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos. Tres quarts d’hora abans de l’espectacle s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre l’òpera, de lliure accés per als assistents. 45 46 Òperes Òperes Street Scene Escena de carrer de Kurt Weill American opera en dos actes. Llibret d’Elmer Rice sobre la seva pròpia obra. Lyrics de Langston Hughes i Elmer Rice. Música de Kurt Weill. Estrenada el 16 de desembre de 1946 al Schubert Theatre de Filadèlfia. Estrena al Gran Teatre del Liceu. Direcció musical Intèrprets Tim Murray Geof Dolton, Elena Ferrari, Paul Featherstone, Kate Nelson, Paul Curievici, Joseph Shovelton, Simone Sauphanor, Paul Reeves, Harriet Williams, James McOran-Campbell, John Moabi, Joanna Foote i altres. Direcció d’escena John Fulljames Escenografia i vestuari Dick Bird Il·luminació Jon Clark Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Coreografia Arthur Pita Coproducció Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya Young Vic / The Opera Group Entre l’òpera i el musical La breu però memorable carrera americana de Kurt Weill es va iniciar amb aquesta obra, la qual constitueix un pont entre la tradició de l’òpera europea del segle xx –amb missatges implícits al segle xix– i la cultura popular americana, amb gran influència de la música negra. Per això la sorpresa davant la convivència de la crítica social i el so de Broadway. Març 2013 Divendres Dissabte Dilluns Dimarts Torn 1 2 4 5 20.00 20.00 20.00 20.00 Durada aproximada: 3 hores h pb h pd h pa h pc Tres quarts d’hora abans de l’espectacle s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre l’òpera, de lliure accés per als assistents. Street Scene (Escena de carrer; Filadèlfia, 1946) és la primera òpera de Kurt Weill de la seva etapa americana (ell la defineix com una american opera), influïda per la comèdia musical de Broadway i el jazz, en la qual integra recitatius, diàlegs, àries, conjunts i cançons. El llibret és del dramaturg Elmer Rice, home políticament compromès, sobre una obra pròpia guanyadora del Premi Pulitzer (1929). La lletra de les cançons són del poeta negre Langston Hughes. L’acció transcorre en un barri molt pobre de Nova York, davant una casa de veïns que protagonitzen les diverses històries de la trama, totes d’un realisme cru, amb una càrrega important de denúncia social i un final tràgic. 47 48 Òperes Òperes Madama Butterfly de Giacomo Puccini Òpera en tres actes. Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en l’obra teatral homònima de David Belasco. Música de Gioacomo Puccini. Estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 17 de febrer de 1904. Estrenada en una nova versió al Gran Teatre de Brescia el 28 de maig de 1904. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 10 de desembre de 1909. Direcció musical Josep Pons (III/2013) Daniele Callegari (VII/2013) Direcció d’escena Moshe Leiser i Patrice Caurier Intèrprets Hui He, Roberto Alagna, Giovanni Meoni, Jossie Pérez, Vicente Ombuena, Roberto Accurso, Ievgueni Orlov, Claudia Schneider i altres. (21, 24 i 27 de març de 2013) Escenografia Ermonela Jaho, Jorge de Leon, Àngel Òdena, Gemma Coma-Alabert i altres. Christian Fenouillat Vestuari Agostino Cavalca (23 i 26 de març, i 25 de juliol de 2013) Il·luminació Christophe Forey Coproducció Gran Teatre del Liceu / Royal Opera House Covent Garden (Londres) març 2013 dijous dissabte diumenge dimarts dimecres Torn 21 23 24 26 27 20.00 20.00 17.00 20.00 20.00 h b h c h t h a h d juliol 2013 Dissabte diumenge dimarts dimecres dijous divendres dissabte** dilluns Torn 20 21 23 24 25 26 27 29 20.00 17.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 h * h * h g h * h * h e h * h * Durada aproximada: 2 hores i 45 minuts *Funcions fora d’abonament **Funció amb servei d’audiodescripció Patricia Racette, Stefano Secco, Fabio Capitanucci, Marie Nicole Lemieux, Francisco Vas i altres. (20, 23, 26 i 29 de juliol de 2013) Amarilli Nizza, Roberto Aronica, Carlos Bergasa, Gemma Coma-Alabert i altres. (21, 24 i 27 de juliol de 2013) Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Tres quarts d’hora abans de l’espectacle s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre l’òpera, de lliure accés per als assistents. L’òpera més popular de Puccini La història de l’òpera està farcida de finals tràgics, però molt pocs toquen tant la fibra sensible del públic com la mort de Cio-Cio-San. La música de Puccini és única per la seva capacitat de despertar emocions, de revelar-nos com a pròpia la felicitat o el dolor dels seus personatges. Madama Butterfly (Milà, 1904) explica la patètica història d’una geisha de Nagasaki, Butterfly (Cio-Cio-San), que confia cegament en l’amor d’un cínic oficial de la Marina americana, Pinkerton, que s’ha casat amb ella segons una llei japonesa que li permet el repudi i ha tornat al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri. L’obra se centra essencialment en Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables. La partitura –amb elements d’exotisme refinat– s’adequa perfectament a la figura de la fràgil i sensible protagonista. 49 50 Òperes Òperes Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung) L’or del Rin Das Rheingold de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER Pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). Llibret i música de Richard Wagner. Òpera estrenada al Teatre Reial de Munic el 22 de setembre de 1869. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 30 de març de 1910. Direcció musical Intèrprets Josep Pons Albert Dohmen, Kurt Streit, Andrew Shore, Mihoko Fujimura, Ewa Podleś, Ain Anger, Ante Jerkunica, Mikhaïl Vekua, Erika Wueschner, Marcel Reijans, Ralf Lukas, María Hinojosa, Nadine Weissmann i altres. Direcció d’escena Robert Carsen Escenografia i vestuari Patrick Kinmonth Il·luminació Manfred Voss (20, 23, 26 i 29 d’abril, i 2 de maig de 2013) Producció Bühnen der Stadt Köln Jason Howard, Francisco Vas, Oleg Bryjak, Katarina Karnéus, Nadine Weissmann, Friedemann Röhlig, Bjarni Thor Kristinsson, Inés Moraleda i altres. (22, 25 i 28 d’abril de 2013) abril 2013 dissabte dilluns dimarts dijous divendres diumenge dilluns Torn 20 22 23 25 26 28 29 20.00 20.00 20.00 20.00 20.00 17.00 20.00 h c h a h h h b h e h t h g maig 2013 dijous** Torn 2 20.00 h d Espectacle sense entreacte Durada aproximada: 2 hores i 40 minuts **Funció amb servei d’audiodescripció Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Altres actes commemoratius del bicentenari de Richard Wagner: pàgines 24, 56 i 58 Tres quarts d’hora abans de l’espectacle s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre l’òpera, de lliure accés per als assistents. El principi de la Tetralogia èpica «Ara estem patint la destrucció de la naturalesa per l’avarícia del poder. [...] Wagner ja va intuir que les lleis de la naturalesa i dels homes no estan harmonitzades». Així explica Robert Carsen una posada en escena intensa però conscientment allunyada de la grandiloqüència. Das Rheingold (L’or del Rin; Munic, 1869) constitueix el pròleg de Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). En un món harmònic, les ondines vetllen el seu tresor del fons del Rin. El nibelung Alberich, nan lleig i lasciu, els el roba perquè en sap el secret: qui pugui apoderar-se de l’or i forjar-ne un anell, serà amo del món, amb la condició de renunciar a l’amor. Wotan, el primer dels déus, guiat per l’astut semidéu Loge, pren l’or i l’anell a Alberich per pagar el palau del Walhalla, que uns gegants, Fasolt i Fafner, li han construït. El nan profereix llavors la terrible maledicció: l’anell significarà la dissort i la mort dels qui el posseeixin. La maledicció es compleix immediatament: un germà mata l’altre per ser-ne l’únic amo. Els déus entren al Walhalla. 51 52 Òperes Òperes Il turco in Italia de Gioachino Rossini Dramma buffo en dos actes. Llibret de Felice Romani sobre l’obra homònima de Caterino Mazzolà. Música de Gioachino Rossini. Estrenat el 14 d’agost de 1814 al Teatro alla Scala (Milà). Estrenat a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 9 de juny de 1820. Estrena al Gran Teatre del Liceu. Direcció musical Intèrprets Víctor Pablo Pérez Nino Machaidze, Ildebrando d’Arcangelo, Renato Girolami, Pietro Spagnoli, David Alegret, Marisa Martins, Albert Casals i altres. Direcció d’escena Christof Loy Escenografia i vestuari Herbert Murauer Il·luminació Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Reinhard Traub Coreografia Jacqueline Davenport Producció Bayerische Staatsoper (München) Una de les comèdies més famoses de Rossini Una comèdia d’intriga, àgil, frívola, de tempo endiablat. Aquest és l’esperit que reflecteix la brillant partitura de Rossini. Maig 2013 dissabte dijous dimarts Torn 18 23 28 20.00 h 20.00 h 20.00 h 1 4 6 18.00 h 20.00 h 20.00 h juny 2013 DISSABTE DIMARTS** dIJOUS Aquesta producció d’Il turco in Italia (Milà, 1814) en representa l’estrena al Liceu. Seguint la moda de les turqueries de la seva època, l’acció se situa a Nàpols, on el poeta Prosdocimo busca un tema literari (per això ha estat considerada «pirandelliana»), i narra els amors del príncep turc Selim i la seva concubina preferida, la gitana Zaida, i la frivolitat i passió per plaure que mostra la coqueta Fiorilla, casada amb Don Geronio i amb un devot chevalier servant, Narciso. El turc s’encapritxa de Fiorilla, però finalment, i amb molts equívocs afavorits pels transvestiments dels personatges, tot acaba bé: els enamorats es reconcilien i Fiorilla decideix intentar ser seriosa. C A B Torn Durada aproximada: 3 hores i 15 minuts **Funció amb servei d’audiodescripció F H D Tres quarts d’hora abans de l’espectacle s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre l’òpera, de lliure accés per als assistents. 53 54 Òperes Òperes Lucio Silla de Wolfgang Amadeus Mozart Opera seria en tres actes. Llibret de Giovanni de Gamerra, amb modificacions de Pietro Metastasio. Estrenada al Teatre Regio Ducal de Milà el 26 de desembre de 1772. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 30 d’abril de 1987. Direcció musical Intèrprets Harry Bicket Kurt Streit, Patricia Petibon, Silvia Tro Santafé, Inga Kalna, Ofèlia Sala, Antonio Lozano i altres. Direcció d’escena Claus Guth (21, 26 i 28 de juny; 1, 5 i 7 de juliol de 2013) Escenografia i vestuari Christian Schmidt Il·luminació Alessandro Liberatore, Laura Aikin, Marina Comparato, Iano Tamar, María José Moreno i altres. Manfred Voss Nova producció Gran Teatre del Liceu (22 de juny; 2, 4 i 6 de juliol de 2013, funcions populars) (en col·laboració amb el Theater an der Wien i la Wiener Festwochen) Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu L’esclat del talent de Mozart Amb només setze anys Mozart s’apodera de les formes de l’opera seria per compondre una obra sobre l’honor, la traïció i el perdó amb una maduresa artística precoç. JUNY 2013 divendres dissabte dimecres divendres 21 22 26 28 19.00? 19.00? 19.00? 19.00? h c h pb h d h e JULIOL 2013 Dilluns dimarts dijous divendres dissabte diumenge** Lucio Silla (Milà, 1772) és la segona opera seria de Wolfgang Amadeus Mozart, composta quan tenia setze anys. La partitura és excepcional en la seva poderosa escriptura orquestral i terrible en les exigències als cantants. L’acció se situa a la Roma del segle ii dC, protagonitzada pel dictador Lucio Silla, que vol casar-se amb Giunia, filla del seu enemic polític Mario i enamorada del senador Cecilio, que Silla ha proscrit. Intervenen en la intriga Celia, germana de Silla, enamorada al seu torn del patrici Lucio Cinna, amic i protector de Cecilio. La conspiració planejada contra el dictador fracassa, però Silla es mostra finalment magnànim, en una exaltació de la generositat i la clemència dins la línia del Cinna de Corneille. Torn Torn 1 2 4 5 6 7 19.00? h b 19.00? h pa 19.00? h pc 19.00? h h 19.00? h pd 17.00 h t Durada aproximada: 3 hores i 40 minuts **Funció amb servei d’audiodescripció Tres quarts d’hora abans de l’espectacle s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre l’òpera, de lliure accés per als assistents. 55 56 Òperes Òperes Rienzi en versió concert de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER Grosse tragische Oper en cinc actes. Llibret i música de Richard Wagner, basat en l’obra d’Edward G. Bulwer-Lytton. Estrenada al Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden el 20 d’octubre de 1842. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 20 de gener de 1951. Direcció musical Intèrprets Pablo González Christian Franz, Michelle Breedt, Elisabete Matos, Peter Rose, Friedemann Röhlig, Josep Fadó, Werner van Mechelen i Àlex Sanmartí. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Cor del Gran Teatre del Liceu Polifònica de Puig-reig Un explendorós Wagner primerenc L’OBC i el Liceu uneixen les seves forces artístiques per defensar aquesta obra de joventut de Wagner. Rienzi, der letzte der Tribunen (Rienzi, el darrer dels tribuns; Dresden, 1842) és una «gran òpera tràgica» de Richard Wagner. Obra de joventut, molt influïda per la grand opéra francesa, lluny encara del que serà el model del drama wagnerià, ha estat rebutjada pels wagnerians d’«estricta observança». El personatge històric –Cola di Rienzo, que aspirà a reconstruir l’Imperi romà i s’erigí en tribú del poble amb l’oposició de la noblesa i el suport intermitent dels papes, fins a ser assassinat en una revolta– fou convertit per Wagner en un heroi romàntic, generós i magnànim, que vol retornar el poder al poble i la grandesa a la pàtria, destruït per la intriga dels poderosos i la ignorància d’una multitud voluble i mesquina. juny 2013 Dijous diumenge Torn 27 30 20.00 h g 18.00 h f Durada aproximada: 3 hores Altres actes commemoratius del bicentenari de Richard Wagner: pàgines 24, 50 i 58 57 58 Òperes Òperes Cinema al Liceu Els nibelungs de Fritz Lang en cinema BICENTENARI RICHARD WAGNER El Liceu se suma a la celebració de l’obertura de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya amb la projecció, a la Sala del Gran Teatre del Liceu, de la superproducció dels Estudis UFA dirigida per Fritz Lang i la interpretació en directe de la partitura original de Gottfried Huppertz. Film de Fritz Lang. Recuperat per la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Música: Die Nibelungen, op. 25 de Gottfried Huppertz. JONC – Jove Orquestra Nacional de Catalunya Música Gottfried Huppertz Director d’orquestra Manel Valdivieso Una obra mestra de la història del cinema èpic recuperada ara per la Filmoteca de Catalunya El Liceu recorda l’esplendor de les grans estrenes del cinema mut i esdeveniments socials i artístics, com fou la presentació d’aquesta obra clau del cinema alemany a l’UFA-Palast de Berlín l’any 1924. abril 2013 Dissabte Els nibelungs és un film de Fritz Lang en dues parts –La mort de Siegfried i La venjança de Kriemhild–, mut, en blanc i negre, amb música de Gottfried Huppertz. Escrit amb la seva muller Thea von Harbou, van partir de les fonts utilitzades per Wagner en la seva Tetralogia, però sense seguir-ne la trama, i també de l’obra de Friedrich Hebbel Die Nibelungen (1862). La primera part fou utilitzada posteriorment per la propaganda nazi, però la segona, molt diferent estilísticament, fou prohibida. Torn 27 18.30 h * Durada aproximada: 5 hores i 30 minuts Primera part (Siegfried): 2 hores i 25 minuts Segona part (Kriemhilds Rache): 1 hora i 50 minuts *Funció fora d’abonament Altres actes commemoratius del bicentenari de Richard Wagner: pàgines 24, 50 i 56 59 Dansa 62 Alvin Ailey American Dance Theater 64 American Ballet Theatre 66 Ballet del Teatre Nacional de Praga 68 Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg Amb el suport de 62 Dansa Dansa Alvin Ailey American Dance Theater L’Alvin Ailey Dance Theater va néixer a Nova York l’any 1958. Una companyia formada per ballarins afroamericans que amb la seva aparició va canviar per sempre la percepció de la dansa moderna americana. Festa Barocca Música Georg Friedrich Händel Coreografia Mauro Bigonzetti Vestuari Marc Happel Il·luminació Carlo Cerri Robert Battle, director artístic Love Stories Música Stevie Wonder i Clarence Paul-Henry Cosby Coreografia Judith Jamison amb Robert Battle i Rennie Harris Vestuari Susan Hilferty Ambaixadors de la dansa afroamericana L’any 2008 el Congrés dels Estats Units va atorgar a aquesta companyia el títol oficial d’«ambaixador vital de la cultura americana al món». Un reconeixement avalat per 23 milions d’espectadors a 71 països dels cinc continents. Il·luminació i disseny de visuals Al Crawford Revelations Música Tradicional Coreografia setembre 2012 Dijous Divendres dissabte dissabte 13 14 15 15 Torn 20.00 20.00 17.00 21.30 h pe h * h * h PB Durada aproximada: 2 hores i 40 minuts *Funcions fora d’abonament Alvin Ailey Vestuari i decorat Ves Harper Il·luminació Nicola Cernovitch L’Alvin Ailey American Dance Theater torna al Liceu una dècada després del seu recordat debut amb un variat programa manifest del seu estil personal, una combinació de la singularitat de l’experiència cultural afroamericana i la dansa moderna desenvolupada al segle xx als Estats Units. D’aquell programa, el públic recupera Revelations, la coreografia que ha esdevingut la carta de presentació internacional de la companyia. A aquesta peça mestra se sumen Festa Barroca, la reinterpretació de la sensibilitat del segle xvii amb una dansa que constitueix tot un repte tècnic per als ballarins, i Love Stories, un homenatge a la vinculació històrica del ball amb la comunitat afroamericana. Una coreografia eclèctica que barreja el hip-hop amb la sensualitat caribenya, la dansa contemporània amb les arrels africanes. 63 64 Dansa Dansa American Ballet Theatre Des que va ser fundat l’any 1940, l’American Ballet Theatre és la companyia que ha preservat la tradició del ballet clàssic als Estats Units, sense oblidar el patrocini artístic a la creació de noves coreografies. Des del 2006 té el títol de Companyia Nacional de Ballet d’Amèrica. Don Quixot Música Ludwig Minkus, Amb arranjaments de Jack Everly Coreografia Marius Petipa i Aleksandr Gorski Escenografia i vestuari Santo Loquasto Kevin McKenzie, director artístic Il·luminació Natasha Katz Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Ormsby Wilkins La tradició americana del gran ballet clàssic Un matrimoni ideal: el sentit de l’espectacle anglosaxó i l’exquisida sensibilitat del ballet rus del segle xix units per Don Quichotte, una obra mestra de Marius Petipa. octubre 2012 dimecres dijous divendres dissabte dissabte diumenge 24 25 26 27 27 28 Torn 20.30 20.00 20.00 17.00 22.00 17.00 h h h d h e h * h c h t Durada aproximada: 2 hores i 20 minuts *Funcions fora d’abonament «Una autèntica celebració de la dansa clàssica». Així aplaudia la crítica del «Washington Post» l’última reposició de la versió de Don Quixot que l’American Ballet Theatre manté al seu repertori des del 1978. Una de les darreres actuacions de Mikhaïl Baryshnikov com a principal ballarí de la companyia. Un exemple de l’alt nivell que s’autoexigeix l’American Ballet Theatre a l’hora de preservar el llegat dels grans títols del ballet tradicional europeu. Un rigor especialment necessari en aquesta peça estrenada l’any 1869 al Teatre Bolshoi de Moscou. Una fantasia espanyola inspirada en la novel·la de cavalleries de Miguel de Cervantes que s’ha convertit en un clàssic que posa a prova l’estil, la tècnica i l’elegància dels millors solistes i les millors companyies. 65 66 Dansa Dansa Ballet del Teatre Nacional de Praga El Ballet del Teatre Nacional de Praga, fundat l’any 1883, és la companyia txeca de dansa més antiga i amb un prestigi més gran. Ara fa set anys que Petr Zusca n’ocupa la direcció artística, amb l’obertura a nous estils i la consolidació del seu renom internacional. El trencanous un conte de Nadal Música Piotr I. Txaikovski Coreografia Youri Vámos Escenografia i vestuari Michael Scott Petr Zuska, director artístic Il·luminació Klaus Gärditz Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu L’esperit del Nadal al Liceu El coreògraf hongarès Youri Vámos desperta l’esperit del Nadal tot fusionant en un sol ballet dues de les històries que representen la quinta essència del conte nadalenc. Un regal brillant convertit en dansa. Novembre 2012 Dijous Divendres dissabte dissabte diumenge 22 23 24 24 25 Torn 20.00 20.00 17.00 21.30 17.00 Durada aproximada: 2 hores h h h h h * * * * * Al mateix carrer del Londres del segle xix trobem els negocis del prestamista Mr. Scrogge i del joguinaire Herr Drosselmeier. Només als contes poden compartir aventures els protagonistes d’Un conte de Nadal de Charles Dickens i d’El trencanous d’E. T. A. Hoffmann. I al ballet. L’any 2004 el coreògraf Youri Vámos, conegut com "el millor narrador de la dansa", va voler reinterpretar la dramatúrgia de l’obra de Txaikovski -un clàssic de la cartellera nadalenca- i inserir-la en el conegut relat de Dickens. El resultat és una celebració de l’esperit nadalenc. El Nadal elevat al quadrat. Imaginar el teatre com un regal, amb el seu paper i el seu llaç resplendent de setí vermell, obrir-lo i submergir-se en la màgia de la tradició. 67 68 Dansa Dansa Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg El Ballett am Rhein és la companyia estable de l’Oper am Rhein, una de les institucions culturals més importants d’Alemanya des que l’any 1955 es van unificar els teatres de Düsseldorf i Duisburg. L’art de la fuga Música Johann Sebastian Bach Coreografia Martin Schläpfer Escenografia Thomas Ziegler Vestuari Martin Schläpfer, director artístic Catherine Voeffray Il·luminació Franz-Xaver Schaffer El misteri de Bach convertit en moviment L'art de la fuga de Martin Schläpfer és, des que es va estrenar l’any 2002, un clàssic contemporani, el primer gran ballet del coreògraf Martin Schläpfer. febrer 2013 dissabte diumenge 9 10 Torn 20.30 h g 18.00 h f Durada aproximada: 2 hores i 15 minuts Des del punt de vista del coreògraf Martin Schläpfer, cadascun dels dinou contrapunts de Bach obre la porta a una experiència completament nova. Fragments de mons diferents, quadres contemporanis de la vida que es combinen com en un calidoscopi per crear una peça teatral amb un exigent llenguatge de moviment, divers i imaginatiu, que és una selecció intencionada de l’extravagància barroca. Tot hi cap, en aquesta coreografia, des del vocabulari clàssic al de la dansa contemporània, des del ballet pur a la dansa-teatre, des de les sabatilles de punta a les sabates de taló. Un monument a la dansa sense perdre el nord: el misteri que envolta la incomparable obra de Bach. Una dècada lliurat a l’autoconfessió musical que el mestre alemany va deixar finalment inacabada. 69 Concerts 72 Concert Bejun Mehta 73 Concert Final Concurs «Francesc Viñas» 74 75 Concert Jordi Savall 76 78 Cicle Liceu al Palau Concert Joyce DiDonato Concerts a L’Auditori 72 Concerts Concerts Concert Bejun Mehta Concert Final Concurs «Francesc Viñas» Georg Friedrich Händel: Àries d’Amadigi; Riccardo Primo, re d’Inghilterra; Agrippina; Orlando; Radamisto; Admeto, re di Tessaglia i altres. Solistes guanyadors dels principals premis de la L edició del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas». Bejun Mehta contratenor Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Orquestra Barroca de Friburg Director d’orquestra Gueràssim Voronkov Director d’orquestra Gottfried von der Goltz Bejun Mehta Francesc Viñas Després del triomf a Tamerlano, Bejun Mehta torna amb una altra dosi de Händel El concert del 50è aniversari del Concurs Viñas Al segle xviii, quan Haendel revoluciona l’òpera com un espectacle obert als gustos del públic, tot girava al voltant de les sopranos i, sobretot, dels castrati, un tipus de veu que provocava veritables deliris i entusiasmes equiparables al fenomen fan contemporani. La recuperació gradual del repertori operístic de la primera meitat del segle xviii ha permès rescatar un tipus de veu que semblava perduda per al públic del segle xxi: la veu dels castrati. Quan l’obra de compositors com Händel va començar a ser habitual en les temporades d’òpera, es va confiar aquesta tessitura a sopranos i mezzosopranos. Passada l’etapa del descobriment, ara l’exigència del públic s’ha sofisticat i demana veus que siguin tan fidels com sigui possible a les tessitures originals. És el gran moment de sopranistes i contratenors, com Bejun Mehta, un cantant amb autèntic estatus d’estrella. Quan Maria Vilardell, néta del tenor Francesc Viñas, decideix l’any 1963 fixar per sempre la memòria del seu avi amb un concurs de cant amb seu a Barcelona, potser no podia imaginar que cinquanta anys després aquest certamen presumiria d’un sòlid prestigi internacional, amb el suport dels teatres d’òpera més importants del món. Prestigi que convoca més de mig centenar d’aspirants de seixanta països. El concert de la L edició del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas» permetrà conèi­xer els guanyadors dels principals premis d’aquesta convocatòria. El concurs porta el nom del mític te­nor Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863-Barcelona, 1933), de veu flexible i delicada i alhora poderosa, que posà sobretot al servei del repertori wagnerià. Debutà al Liceu amb Lohengrin (1888), obra que el féu famós. Cantà sovint al Liceu, on estrenà Parsifal el darrer dia de 1913. Finalitzada la prova es farà públic el veredicte del jurat internacional. DESEMBRE 2012 Dilluns 3 Torn 20.00 hb PROVA FINAL gener 2013 Divendres 18 Exposició commemorativa del 50è aniversari del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas». Torn 15.00 h *Funcions fora d’abonament * CONCERT FINAL gener 2013 diumenge 20 Torn 18.00 h * 73 74 Concerts Concerts Concert Jordi Savall Concert Joyce DiDonato La tragèdia lírica a França en temps de Lluís XIV i Lluís XV Drama Queens Fragments d’Alceste de Jean-Baptiste Lully, Alcione de Marin Marais i Les Boréades de Jean-Philippe Rameau. Obres de Georg Friedrich Händel, Giuseppe Maria Orlandini, Antonio Cesti, Claudio Monteverdi, Reinhard Keiser, Johann Adolph Hasse, Giovanni Porta, Geminiano Giacomelli, Josep Haydn i Leonardo Vinci. Solistes per determinar Joyce DiDonato mezzosoprano Le Concert des Nations Il Complesso Barocco Director d’orquestra Jordi Savall Director d’orquestra Alan Curtis Jordi Savall Joyce DiDonato Versalles al Liceu Torna una de les grans mezzosopranos dels nostres temps Jordi Savall proposa un recorregut per la música de tres compositors que durant un segle van marcar els gustos operístics de la cort de Versalles. Lully fou el creador de la tragédie lyrique, Marais un brillant continuador i Rameau el compositor que revolucionà el llenguatge i l’estil de la primera òpera genuïnament francesa. Jordi Savall és una de les personalitats musicals més interessants i més reconegudes i guardonades del nostre món cultural. Intèrpret de viola de gamba, director d’orquestra, investigador de la música antiga, amb el conjunt Le Concert des Nations, fundat per ell i per Montserrat Figueras, ens ofereix un programa titulat «La tragèdia lírica a França al temps de Lluís XIV i Lluís XV», amb fragments d’Alceste de Jean-Baptiste Lully, Alcione de Marin Marais, i Les Boréades de Jean-Philippe Rameau, fruit del seu profund coneixement de la música barroca francesa, que forma part important del seu vast repertori i que ha donat mostres tan refinades com el famós film Tous les matins du monde (1991). febrer 2013 Divendres 15 Torn 20.00 h PE Joyce DiDonato es lliura a l’exuberant personalitat múltiple de les reines del drama líric. L’òpera és un gènere procliu a l’histrionisme, la gosadia, el gest tràgic, el desmai. Joyce DiDonato recull aquesta personalitat desmesurada i confecciona una vetllada temàtica única: un concert dedicat a les drama queens, aquestes protagonistes que converteixen les seves vides en un intens fulletó que faria empal·lidir qualsevol diva de la sobretaula televisiva. Berenice, Orontea, Semiramide, Ifigènia, Armida, Cleòpatra. Dones fatals, verges sacrificades. Les unes es mostren altives, immunes a l’amor, les altres són víctimes de les seves passions sense control. Totes més reals que la vida, com en un melodrama de Douglas Sirk. Una desfilada de noms impressionant per a un concert i una mezzosoprano diferents. Març 2013 Dimecres Torn 6 20.00 h A 75 76 Concerts Cicle Concerts Liceu al Palau Concert «Liceu al Palau» 01 Robert Gerhard: Alborada interludi i dansa; Alban Berg: Concert per a violí «a la memòria d’un Àngel»; Johannes Brahms: Simfonia núm. 4 Frank Peter Zimmermann, violí Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Josep Pons GENER 2013 Dijous 10, a les 20.30 h Concert «Liceu al Palau» 02 Jaume Pahissa: Nit de somnis; Johannes Brahms: Concert per a violí, Simfonia núm. 1 Julian Rachlin, violí Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Josep Pons Josep Pons L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, que és part essencial de la història i del prestigi de la institució, ha estat convidada al Palau de la Música Catalana la temporada 2012-2013, i hi celebarà –dirigida pel seu nou titular, Josep Pons, en tres ocasions i, en un quart concert, pel director i virtuós de la trompa, l’americà Dale Clevenger– una sèrie de concerts que tenen com a protagonista Johannes Brahms, precedits per diverses obres de compositors catalans. L’Orquestra ¡nterpretarà també el famós Concert per a violí i orquestra (a la memòria d’un àngel) d’Alban Berg que precisament s’estrenà al Palau de la Música l’any 1936, mesos després de la mort del compositor. Prestigiosos solistes instrumentals participaran en aquest cicle. GENER 2013 Diumenge 27, a les 18.00 h Concert «Liceu al Palau» 03 Joan Lamote de Grignon: Scherzo sobre un tema popular; Johannes Brahms: Concert per a piano núm. 2, Simfonia núm. 2 Boris Berezovski, piano Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Josep Pons FEBRER 2013 Dilluns 25, a les 20.30 h Concert «Liceu al Palau» 04 Obres de Giovanni Gabrieli, Paul Dukas, Henry Purcell, Richard Strauss, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i altres. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Dale Clevenger En col·laboració amb INFORMACIÓ I VENDA DE LOCALITATS www.palaumusica.org JUNY 2013 Dimarts 18, a les 20.30 h 77 78 Concerts Concerts a Concerts L’Auditori Concert a L’Auditori 01 Arnold Schönberg: Friede auf Erden, op. 13 Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 9, op. 125 Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Josep Pons MARÇ 2013 Divendres 8, a les 21.00 h Dissabte 9, a les 19.00 h Diumenge 10, a les 11.00 h Concert a L’Auditori 02 Giuseppe Verdi: Requiem BICENTENARI GIUSEPPE VERDI Maria Luigia Borsi, Ildiko Komlosi, Russell Thomas, Riccardo Zanellato Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu L’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, que són part essencial de la història i del prestigi de la institució, han estat convidats també a l’Auditori de Barcelona, al llarg de la temporada 2012-2013, on celebraran –dirigits, respectivament, pel seu nou titular, Josep Pons, i pel director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Pablo González– dos grans concerts. L’Orquestra i el Cor del Liceu interpretaran la Novena Simfonia de Beethoven i l’OBC interpretarà, amb el Cor del Liceu i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Requiem de Giuseppe Verdi, commemorant el bicentenari del naixement del compositor. En col·laboració amb INFORMACIÓ I VENDA DE LOCALITATS www.auditori.cat Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Cor del Gran Teatre del Liceu i Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana Director d’orquestra Pablo González ABRIL 2013 Divendres 12, a les 21.00 h Dissabte 13, a les 19.00 h Diumenge 14, a les 18.00 h 79 El Petit Liceu 83 Così FUN tutte 84 Guillem Tell 85 El Superbarber de Sevilla 86 Petruixka amb IT Dansa 87 Allegro Vivace 88 Els músics de Bremen 89 Amb els peus a la Lluna 90 La casa flotant 91 La Ventafocs 82 El Petit Liceu El Petit Liceu El Petit Liceu Così FUN tutte Programació familiar Al Gran Teatre del Liceu Gaudir i créixer amb la música La música i l’art en general són el mitja d’expressió universal, l’estímul apropiat per desenvolupar la sensibilitat, els valors i actituds constructives. A més a més de l’entreteniment, formen part dels objectius fonamentals del Petit Liceu apropar l’art de l’òpera als més joves d’una manera eficaç i agradable, a través de títols adaptats musicalment i dramàticament al públic infantil i familiar presentats amb un alt nivell artístic, i desvetllar el gust d’escoltar música i veure teatre en directe. La programació del Petit Liceu té lloc al Gran Teatre del Liceu i en altres sales, com L’Auditori de Cornellà i el Teatre-Auditori de Sant Cugat. A més, alguns d’aquests espectacles es poden veure també en altres ciutats, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol. Aquesta temporada presentem tres noves propostes a la Sala Gran del Teatre: Così FUN tutte, Amb el peus a la lluna i La casa flotant, produccions que juntament amb els ja «clàssics» del Petit Liceu, La petita Flauta Màgica, Els músics de Bremen, El Superbarber de Sevilla, Allegro Vivace, entre d’altres, donen forma a una temporada de la qual esperem que gaudeixin grans i petits. A més de la temporada, dins de l’àmbit escolar, el Petit Liceu ofereix també altres activitats educatives complementàries, visites guiades i sessions formatives per a escoles. Consulteu el programa escolar al web o contacteu al Servei Educatiu tel. 93 485 99 23 o [email protected] De l’amor i els seus embolics L’alegria i la profunditat dels canvis de parella més famosos del repertori operístic en una versió de Carol López. Una adaptació en format reduït i en català de Così fan tutte, que trasllada la música de Mozart i el llibret de Da Ponte als nostres dies. Música Wolfgang Amadeus Mozart Dramatúrgia i direcció d’escena Carol López Arranjaments i direcció musical Lluís Vidal Nova producció Gran Teatre del Liceu Amb la col·laboració de Amb el suport de octubre 2012 Dissabte Diumenge 6 7 12.45 h 12.45 h Espectacle cantat en català Durada aproximada: 70 minuts A partir de 14 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat 83 84 El Petit Liceu El Petit Liceu 85 Guillem Tell El Superbarber de Sevilla Al Gran Teatre del Liceu A L’Auditori de Cornellà Vet aquí una fletxa i una poma El barber entremaliat de Sevilla Una adaptació trepidant de La Baldufa per al públic familiar de l’òpera de Rossini, que ens explica la llegenda del patriota suís que va guiar el seu poble contra els dominadors austríacs i que va ser obligat a disparar una fletxa a una poma col·locada sobre el cap del seu fill. Il barbiere di Siviglia és la més famosa de les òperes de Rossini, amb les seves cèlebres melodies, ritme incessant i un humor extravertit. És una obra fonamental del repertori. Tricicle en proposa una adaptació àgil i plena d’enginy per a tots els públics. Música Gioachino Rossini Música Gioachino Rossini Adaptació, dramatúrgia i direcció La Baldufa Direcció d’escena Tricicle Direcció d’escena Ramon Molins Coproducció Gran Teatre del Liceu Escenografia Carles Pijuan Institut Valencià de la Música Producció Gran Teatre del Liceu octubre 2012 Diumenge 14 Dissabte 20 11.00 h 11.00 h Espectacle cantat en català Durada aproximada: 65 minuts A partir de 6 anys desembre 2012 Dissabte 15 Diumenge 16 12.00 h 12.00 h Espectacle cantat en català Durada aproximada: 75 minuts A partir de 8 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat 86 El Petit Liceu El Petit Liceu Petruixka amb IT Dansa Allegro Vivace Al Teatre-Auditori de Sant Cugat A L’Auditori de Cornellà La màgia del titella enamorat Un divertit viatge de descoberta de l’òpera Petruixka és un espectacle de dansa i titelles creat a partir de la música d’Igor Stravinsky. Explica la història del titella Petruixka que un dia es converteix en una persona de carn i ossos i s’enamora. Stravinsky va crear el ballet fa cent anys. La màgia continua intacta. Què tenen en comú un amant de l’òpera i una entusiasta del hip-hop? Comediants apropa, d’una manera original i divertida, el món de l’òpera als més joves amb un espectacle en què Vivace guia una noia en un viatge de descoberta de l’òpera, amb fragments d’òperes del repertori. Música Igor Stravinsky Direcció d’escena Marc Hervàs (Cia. Príncep Tortilau) Música Fragments d’òperes de Monteverdi, Purcell, Mozart, Rossini, Donizetti, Berlioz, Verdi, Bizet i Puccini. Coreografia Catherine Allard Direcció d’escena Joan Font (Comediants) Producció Gran Teatre del Liceu Producció Gran Teatre del Liceu gener 2013 26 Diumenge 27 Dissabte 12.00 h 12.00 h Febrer 2013 Dissabte 2 12.00 h Durada aproximada: 60 minuts A partir de 4 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat març 2013 DIUMENGE 3 Diumenge 10 12.00 h 12.00 h Espectacle cantat en català Durada aproximada: 75 minuts A partir de 8 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat 87 88 El Petit Liceu El Petit Liceu Els músics de Bremen Amb els peus a la Lluna A L’Auditori de Cornellà Al Gran Teatre del Liceu Rebel·lió a la granja Vols viatgar a la Lluna? Espectacle de dansa que reelabora el conte infantil Els músics de Bremen, la història d’uns animals maltractats pel seus amos que es rebel·len contra aquest situació i que amb el seu enginy i la seva unió hi troben una sortida. Aquesta obra narra l’arribada de l’home a la Lluna el 1969 per mitjà dels tres homes que la van trepitjar per primera vegada. L’altre protagonista és en Leo, un nen de deu anys que també somnia a arribar a la Lluna i que, a la seva manera, també hi arribarà. Música Poire Vallvé Música Antoni Parera i Fons Direcció d’escena Joan-Andreu Vallvé Direcció musical Virgína Martínez Direcció d’escena i escenografia Paco Azorín (Centre de Titelles de Lleida) Producció Gran Teatre del Liceu Coproducció Gran Teatre del Liceu, Grec 2012 Festival de març 2013 Diumenge 17 Diumenge 24 12.00 h 12.00 h Espectacle cantat en català Durada aproximada: 55 minuts A partir de 3 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat Barcelona, Teatro La Maestranza, Asociación Bílbaina de Amigos de la Ópera (ABAO-OLBE), Teatro Real Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu març 2013 Dissabte 23 Diumenge 24 12.00 h 11.00 h Durada aproximada: 70 minuts A partir de 8 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat 89 90 El Petit Liceu El Petit Liceu La casa flotant La Ventafocs Al Gran Teatre del Liceu Al Teatre-Auditori de Sant Cugat L’arca de la saviesa Una noia, una sabatilla i un príncep Un conte musical escenificat en què la música i la imatge es complementen i emocionen. La casa flotant és una interpretació actual d’un mite universal, L’arca de Noè, per transmetre els coneixements musicals i artístics necessaris per a la formació cultural. Comediants ens ofereix una adaptació familiar, a partir de l’òpera La Cenerentola, del famós conte de Perrault. La Ventafocs és una història universal que ve de molt lluny, un somni col·lectiu que ha generat moltes maneres diverses d’explicar-ho. Aquesta segur que us agradarà. Música Xavier Montsalvatge Música Gioachino Rossini Creació i dramatúrgia Joaquín Casanova i Elisa Ramos Direcció d’escena Joan Font (Comediants) Direcció d’escena Joaquín Casanova Producció Gran Teatre del Liceu Nova coproducció Gran Teatre del Liceu, Festival Internacional de Música y Danza de Granada, Kreart-La Maquiné DVD de l’espectacle a la venda a LaieLiceu. abril 2013 27 Diumenge 28 Dissabte 10.45 h 11.00 h Durada aproximada: 50 minuts A partir de 5 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat maig 2013 Dissabte 11 Diumenge 12 12.00 h 12.00 h Espectacle cantat en català Durada aproximada: 60 minuts A partir de 8 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat 91
