ÿþM i c r o s o f t W o r d - D í a M u n d i a l d e A l Q u d s , P

Día Mundial de Al Quds
Por la defensa inquebrantable del pueblo palestino
Por Pablo Jofré Leal
Periodista y Analista Internacional
Artículo del Autor Cedido por Hispantv
El añò 1979, a e÷ca÷ò÷ me÷e÷ del øöiùnfò de la Revòlùción Iöaní, ÷ù lídeö, el fallecidò Imam
Jòmeini de÷ignó el úløimò vieöne÷ del öamadán còmò el Día Mùndial de Al Qùd÷ – nòmböe
de Jeöù÷alén, La ÷anøa, en áöabe - de÷øinadò a còlòcaö la caù÷a del ôùeblò ôale÷øinò ôòö ÷ù
aùøòdeøeöminación en el cenøöò de la÷ ôöeòcùôaciòne÷ de la còmùnidad mù÷ùlmana - la
Umma - del mùndò enøeöò.
El día 7 de agò÷øò del añò 1979 el Imam Jòmeini declaöó “A ko kaögo de øodo÷ e÷øo÷ ano÷, he
adveöøido a ko÷ lù÷ùklame÷ dek ôekigöo dek ocùôamøe i÷öaekí, õùe e÷øo÷ día÷ ha imøem÷ificado
÷ù÷ feöoce÷ aøaõùe÷ a ko÷ heölamo÷ y heölama÷ ôake÷øimo÷, y õùe e÷øá bolbaödeamdo
e÷ôeciaklemøe ka÷ ca÷a÷ de ko÷ colbaøiemøe÷ ôake÷øimo÷ em ek Sùö de Ek Libamo ôaöa
amiõùikaöko÷. Pido ak colúm de ko÷ lù÷ùklame÷ dek lùmdo y a ko÷ gobieömo÷ i÷kálico÷ õùe ÷e
ùmam ôaöa acoöøaöke ka lamo ak imva÷oö y a ÷ù÷ ôaöøidaöio÷, e imviøo ak comjùmøo de ko÷
lù÷ùklame÷ dek lùmdo a ekegiö colo «día de Ak-Qùd÷» ek úkøilo vieöme÷ dek le÷ bemdiøo de
öaladám, õùe e÷ ùmo de ko÷ día÷ dek de÷øimo y ôùede ÷eö deci÷ivo ôaöa ka ÷ùeöøe de ko÷
ôake÷øimo÷ y ôöockalaö em lamife÷øaciome÷ ka ÷okidaöidad imøeömaciomak de ko÷ lù÷ùklame÷
em aôoyo a ko÷ deöecho÷ kegake÷ dek ôùebko lù÷ùklám. A Dio÷ akøí÷ilo ke ôido ka vicøoöia de
ko÷ lù÷ùklame÷ ÷oböe õùieme÷ ko miegam. Sea com ù÷øede÷ ka ôaz, ka li÷eöicoödia de Dio÷ y
÷ù÷ bemdiciome÷. Rùhokkah ak-Mù÷awi ak-Joleimi”
36 añò÷ de÷ôùé÷ de e÷øa ôöòclamación, e÷øe Día Mùndial de Al Qùd÷ y la exôöe÷ión de
millòne÷ de mù÷ùlmane÷ a lò laögò de 770 ciùdade÷ en 80 ôaí÷e÷ del mùndò, ÷iöve de gùía
ôaöa exigiö la libeöación de lò÷ øeööiøòöiò÷ ôale÷øinò÷ òcùôadò÷ ôòö la enøidad ÷iòni÷øa y al
mi÷mò øiemôò denùnciaö lò÷ aøaõùe÷ õùe la ÷òciedad Pale÷øina ÷ùföe a manò÷ de I÷öael, en
viòlación a la÷ leye÷ inøeönaciònale÷, la÷ öe÷òlùciòne÷ emanada÷ de la òöganización de la÷
Naciòne÷ Unida÷ y de lò÷ deöechò÷ hùmanò÷ del ôùeblò ôale÷øinò. Deöechò÷ viòladò÷
ôöògöe÷ivamenøe de÷de el añò 1948 cùandò E÷øadò÷ Unidò÷ e Inglaøeööa, øöa÷ el fin de la
Segùnda Gùeööa Mùndial ôeömiøen el ÷ùögimienøò de la enøidad ÷iòni÷øa, geneöandò còn ellò
la Nakba – la caøá÷øöòfe cùyò öe÷ùløadò fùe la ÷alida del hògaö ôale÷øinò de göan ôaöøe de ÷ù
ôòblación, còn÷øiøùyéndò÷e en öefùgiadò÷.
UNA NAKBA QUE NO TERMINA
Hòmböe÷ y mùjeöe÷, õùe a øöavé÷ de la Agencia de Naciòne÷ Unida÷ Paöa lò÷ Refùgiadò÷ de
Pale÷øina en Oöienøe Mediò – UNRWA ôòö ÷ù÷ ÷igla÷ en inglé÷ cöeada medianøe la Re÷òlùción
N° 302 de diciemböe del añò 1948 – aøiende la÷ nece÷idade÷ elemenøale÷ de e÷øò÷ ÷eöe÷
hùmanò÷ õùe habiøan en camôamenøò÷ en Jòödania, El Líbanò, Siöia, Ci÷jòödania y la Föanja
de Gaza y còn÷ideöadò÷ còmò øale÷, en fùnción de habeö øenidò ÷ù lùgaö de öe÷idencia n
ôale÷øina enøöe jùniò del añò 1946 y mayò del añò 1948 y õùe ôeödieöòn ÷ù÷ hògaöe÷ y
mediò÷ de vida øöa÷ la cònfòömación de I÷öael y la gùeööa õùe ÷e geneöó øöa÷ e÷e acøò. Según
daøò÷ acøùalizadò÷ a diciemböe del añò 2015, ÷òn 4,8 millòne÷ la÷ ôeö÷òna÷ õùe e÷øán
öegi÷øöada÷ còmò öefùgiada÷ en Oöienøe Mediò. De e÷øa÷, 1,4 millòne÷ viven en 58 camôò÷
öecònòcidò÷ còmò øale÷. Allí e÷ dònde la UNRWA de÷aööòlla ÷ù labòö còn ùn ÷ecøòö còncöeøò
de la ôòblación.
En e÷øa öealidad de injù÷øicia, còn millòne÷ de ôale÷øinò÷ viviendò en còndiciòne÷ ôöecaöia÷,
÷in avizòöaö ÷ù aùøòdeøeöminación còmò ôùeblò y ÷òmeøidò÷ a la acción cöiminal de la
ôòøencia òcùôanøe, el in÷øaùöaö el Día Mùndial de Al Qùd÷ - el úløimò vieöne÷ de cada
öamadán – el nòvenò me÷ en el calendaöiò i÷lámicò de la Hégiöa Lùnaö – ha allanadò el
caminò ôaöa ùnificaö a la Umma en øòönò a aôòyaö la lùcha del ôùeblò ôale÷øinò, caminò del
cùal algùna÷ naciòne÷ còmò Aöabia Saùdiøa, Jòödania y la÷ Mònaöõùía÷ Ribeöeña÷ del Gòlfò
Péö÷icò ÷e han alejadò, en fùnción de ÷ù÷ inøeöe÷e÷ ôòlíøicò÷ y hegemónicò÷ en còncòödancia
còn E÷øadò÷ Unidò÷, I÷öael, Tùöõùía y algùna÷ ôòøencia÷ eùöòôea÷.
E÷øò÷ ôaí÷e÷ còn ÷ù acción de aôòyò a lò÷ göùôò÷ øakfiöí õùe acøúan en la agöe÷ión a Siöia e
Iöak, còmò øambién la õùe ejecùøa la Ca÷a al Saùd cònøöa el ôùeblò de Yemen y la ôòblación
Bahöeiní õùe ÷e òôòne al öégimen de lò÷ Jalifa, ÷òn cómôlice÷ acøivò÷ en la øaöea de
minimizaö el òbjeøivò ôale÷øinò de lògöaö ÷ù definiøiva libeöøad. Pòö ellò, el øeneö ôöe÷enøe el
Día Mùndial de Al Qùd÷, el cònmemòöaölò, difùndiölò – a ôe÷aö del ÷ilenciò de lò÷ mediò÷ de
còmùnicación òccidenøale÷ - ÷aliö la÷ calle÷, öeôùdiaö la ôòlíøica öaci÷øa de I÷öael, la ideòlògía
cöiminal del ÷iòni÷mò y daö a cònòceö õùe el ôùeblò ôale÷øinò e÷øá má÷ vivò õùe nùnca, e÷
ùna øaöea y ùn debeö fùndamenøal de øòdò÷ lò÷ ÷eöe÷ hùmanò÷ ÷in di÷øinción de öaza,
naciònalidad ò öeligión.
Paöa el ôöe÷idenøe de la Còmi÷ión de Segùöidad Naciònal y Pòlíøica Exøeöiòö del Paölamenøò
de Iöán, Alaedin Bòöùyeödi el cònmemòöaö el Día Mùndial de Al Qùd÷ en la fòöma ma÷iva
õùe ÷e öealiza, öeôöe÷enøa ùn mòvimienøò a göan e÷cala õùe ÷e geneöa còn el fin de mòvilizaö
a øòda la còmùnidad i÷lámica cònøöa el öégimen de I÷öael y ÷ù avale÷ “EE.UU. y ek öégilem
de I÷öaek debem öe÷ôomdeö ôoö ÷ù÷ cöíleme÷ comøöa ek ôùebko oôöilido de Pake÷øima y øiemem
õùe ÷eö com÷ciemøe÷ de õùe ÷ù÷ acøiøùde÷ acabaöám danamdo ÷ù÷ imøeöe÷e÷” Paöa Boöùyeödi “
ak día de hoy, ek Día Mùmdiak de Ak-Qùd÷ e÷ ek úmico ôùmøo de e÷ôeöamza ôaöa ek ôùebko
oôöilido de Pake÷øima, ôaöa ÷akvaö a Ak-Qùd÷ y kibeöaö ko÷ øeööiøoöio÷ ocùôado÷ ôoö ko÷
i÷öaekíe÷ ù÷ùöôadoöe÷”
En el acøùal cònøexøò de agöe÷ión cònøöa Siöia e Iöak, còn lò÷ òbjeøivò÷ de Tel Aviv de
invi÷ibilizaö la caù÷a del ôùeblò ôale÷øinò öe÷ùløa fùndamenøal cònmemòöaö el Día Mùndial
de Al-Qùd÷. De e÷a maneöa ÷e manøiene vigenøe la ÷iøùación de òôöòbiò y viòlencia õùe vive
día a día el ôùeblò ôale÷øinò. Cùandò ÷e cònmemòöa el Día Mùndial de Al-Qùd÷ ÷e le dice al
mùndò- Pale÷øina y el ÷acöificiò de ÷ù÷ hòmböe÷ y mùjeöe÷, la mùeöøe de ÷ù÷ mile÷ de hijò÷
nò e÷ en vanò. Se le göiøa al mùndò õùe la òcùôación y lò÷ cöímene÷ de I÷öael deben ce÷aö y
øöabajaö ôòö aôòyaö a Pale÷øina còn øòdò÷ lò÷ mediò÷ õùe la mòöal y la jù÷øicia exige.
AL QUDS: NO HAY OLVIDO NI PERDON
El Día Mùndial de Al-Qùd÷ öeôöe÷enøa ùna bòfeøada a la dignidad del mùndò. Un llamadò
de aøención, ùna maneöa de deciö- ÷eñòöe÷ hay õùe acaøaö la legi÷lación inøeönaciònal, hay
õùe öe÷ôeøaö la vida de millòne÷ de ÷eöe÷ hùmanò÷ y devòlveö ÷ù÷ øeööiøòöiò÷ ù÷ùöôadò÷,
Sacaö a lò÷ còlònò÷ õùe en fòöma cöiminal òcùôan lò÷ øeööiøòöiò÷ de Pale÷øina, õùe
còn÷øöùyen a÷enøamienøò÷ y mùöò÷. El göiøaö y daö a cònòceö e÷øa öealidad, manife÷øaö÷e en
la÷ calle÷ del mùndò e÷ vi÷ibilizaö la dignidad del ôùeblò ôale÷øinò y manøeneö vigenøe la
memòöia de mile÷ y mile÷ de ÷ù÷ hijò÷ õùe han mùeöøò, ôöeci÷amenøe, ôaöa defendeö ÷ù÷
deöechò÷ dùöanøe la òcùôación de ÷ù øieööa. E÷e e÷ el mejòö hòmenaje ôaöa ùn ôùeblò
heöòicò.
El Día Mùndial de Al Qùd÷ øiene ùn enòöme ÷ignificadò, ôlenò de ÷imbòli÷mò ôùe÷ hablamò÷
de Al Qùd÷ – la ÷anøa – el ÷iøiò ÷agöadò øöe÷ öeligiòne÷ mònòøeí÷øa÷- cöi÷øianò÷, lò÷ aùøénøicò÷
jùdíò÷ y ÷òböe øòdò, ôaöa millòne÷ de mù÷ùlmane÷ õùe ven en ella la ôöimeöa Qibla y el
÷egùndò ÷anøùaöiò má÷ ÷agöadò. Pòö e÷øò, öe÷ùløa ùna exigencia ôaöa la Umma, õùe lò÷
enemigò÷ de e÷a fe nò ÷igan manøeniendò el dòminiò y la òcùôación de Al Qùd÷. Imôediö
còn la fùeöza de la öazón y de la÷ aöma÷ ÷i e÷ ôöeci÷ò, õùe el ÷iòni÷mò elimine øòdò öa÷øöò
del mùndò mù÷ùlmán y ÷iga manøeniendò la òcùôación de÷veögònzada e inmòöal de e÷øa
ciùdad. El De÷ôeöøaö i÷lámicò, e÷ øambién ÷acaö÷e la venda de lò÷ òjò÷ y demò÷øöaö õùe nò
ôùede habeö ôaz mienøöa÷ Pale÷øina ÷iga òcùôada. Nò haböá ôaz en Oöienøe Mediò mienøöa÷
la enøidad ÷iòni÷øa le÷ niegùe ÷ù÷ deöechò÷ a mù÷ùlmane÷ y cöi÷øianò÷, mienøöa÷ ÷iga
ùøilizandò la ÷egöegación, la øeögiveö÷ación de la hi÷øòöia y aôele a ÷ùôùe÷øò÷ deöechò÷
divinò÷, ôaöa aôöòôiaö÷e de ùna øieööa õùe nò le÷ ôeöøenece e imôediö el acce÷ò a lò÷ lùgaöe÷
õùe ÷òn ÷agöadò÷ ôaöa cienøò÷ de millòne÷ de ÷eöe÷ hùmanò÷.
La Jùdaización de Al Qùd÷ e÷ ùn cöimen, còmò lò e÷ el blòõùeò a Gaza, la ôòlíøica de
a÷enøamienøò÷, la còn÷øöùcción de ùn mùöò veögònzò÷ò, el aööa÷aö aldea÷ ôale÷øina÷, õùiøaö
la öe÷idencia a øòdò aõùel jeöò÷òlimiøanò õùe øöa÷göeda la÷ leye÷ del òcùôanøe, exôùl÷aö ÷ù÷
genøe y ejecùøaö òôeöaciòne÷ miliøaöe÷ de÷øinada÷ a exøeöminaö a ùn ôùeblò õùe le÷ imôide
còncöeøaö ùn öòbò y lò÷ cöímene÷ a÷òciadò÷. Tòdò ellò bajò la miöada cómôlice de la÷
ôòøencia÷ eùöòôea÷, el còmôöòmi÷ò financieöò miliøaö y diôlòmáøicò de E÷øadò÷ Unidò÷ y la
cònfòömación de ùna alianza còn Tùöõùía y Aöabia Saùdiøa, õùe dan vida a÷í al aùøénøicò Eje
del Mal.
Paöa el Pöe÷idenøe de Iöán, Ha÷an Ròhani el Día Mùndial de Al Qùd÷ de e÷øe añò øiene
caöacøeöí÷øica÷ e÷ôeciale÷ õùe la hacen õùe deba ÷eö má÷ ma÷iva y còn mayòöe÷ göadò÷ de
ùnidad “e÷øo, ôoöõùe I÷öaek ha cöeado øeööoö em ka öegióm y emøöe ko÷ lù÷ùklame÷ ôaöa cùböiö
÷ù÷ ôöoôio÷ cöíleme÷. Lo÷ ÷iomi÷øa÷ øiemem ka imøemcióm de haceö okvidaö ÷ù÷ cöíleme÷ y haceö
õùe ko÷ lù÷ùklame÷ y ka gemøe de ka öegióm y dek lùmdo ÷e okvidem dek agöavio coleøido
comøöa ek ôùebko ôake÷øimo y ka aøöocidad de ko÷ ÷iomi÷øa÷. Paöa e÷øe objeøivo, em ko÷ úkøilo÷
ano÷, ko÷ ÷iomi÷øa÷ com ÷ù÷ e÷fùeözo÷ ôoö deøöá÷ dek øekóm cöeam øeööoö y comfkicøo emøöe ko÷
ôaí÷e÷ de ka öegióm y ek lùmdo i÷kálico y ham fùmdado gùeööa÷ emøöe ko÷ lù÷ùklame÷ ù emøöe
lù÷ùklame÷ com cöi÷øiamo÷. No debelo÷ ôeöliøiö okvidaö ko÷ göamde÷ cöíleme÷ de I÷öaek o
ôeöliøiö õùe ek ôùebko ôake÷øimo ÷e ÷iemøa de÷e÷ôeöado. La voz de øodo÷ ko÷ lù÷ùklame÷ em
ek Día Mùmdiak de Ak Qùd÷ ÷eöá ek de ka ùmidad de ko÷ lù÷ùklame÷ y ka dek aôoyo ak ôùebko
de÷ôkazado de Pake÷øima”
El Día Mùndial de Al Qùd÷ öeba÷a lò÷ mùöò÷ de e÷øa milenaöia ciùdad y deviene en lùz de
e÷ôeöanza ôaöa la ôòblación de Bahöéin, õùe lùcha cònøöa el öégimen de al Jalifa. E÷ ùn faöò
ôaöa aõùellò÷ õùe en Yemen öe÷i÷øen la agöe÷ión de ùna Còalición cöiminal de ôaí÷e÷
lideöadò÷ ôòö Aöabia Saùdiøa. E÷ øambién ùn nòöøe ôaöa el ôùeblò ÷iöiò, õùe ha ÷idò agöedidò
de÷de maözò de 2011 ôòö göùôò÷ øeööòöi÷øa÷ øakfiöíe÷ y ÷ù÷ aliadò÷ de Wa÷hingøòn, Eùöòôa
y la øöiada de Ankaöa-øel Aviv y Riad, öe÷ôòn÷able÷ de la mùeöøe de 400 mil ÷iöiò÷, el
de÷ôlazamienøò de 8 millòne÷ y la còndición de öefùgiadò÷ de 4 millòne÷ en ùna caøá÷øöòfe
øöágica y cùyò÷ öe÷ôòn÷able÷ ÷òn lò÷ mi÷mò÷ õùe ôeömiøen õùe cònøinúe la òcùôación de
Pale÷øina.
Nò nò÷ e÷øá ôeömiøidò òlvidaö la lùcha del ôùeblò ôale÷øinò y ÷ù deöechò a la libeöøad, còmò
øamôòcò õùe lò÷ ôale÷øinò÷ han ÷idò vícøima÷ de la øöaición de gòbieönò÷ õùe han llegadò a
acùeödò÷ còn la enøidad ÷iòni÷øa õùe lò÷ ha invadidò y òcùôadò. E÷øò nò debe de÷aôaöeceö
del öecùeödò y de la denùncia ôeömanenøe. Al Qùd÷ debe manife÷øaö÷e día a día. Nò hay
òlvidò ni ôeödón öe÷ôecøò a lò÷ cöímene÷ còmeøidò÷ cònøöa el ôùeblò ôale÷øinò, exôöe÷adò÷
÷imbólicamenøe en la cònmemòöación del Día Mùndial de Al Qùd÷.
El øeneö ôöe÷enøe ÷iemôöe Al-Qùd÷ e÷ øeneö en nùe÷øöa menøe y en nùe÷øöò còöazón, õùe
hay ôùeblò÷ õùe lùchan ôòö ÷ù libeöøad, õùe hay ôùeblò÷ õùe øienen mùy ôöe÷enøe la
dignidad, la ÷òbeöanía, la nece÷idad de øeneö ÷iemôöe còmò nòöøe la jù÷øicia, el öe÷ôeøò a la
legalidad inøeönaciònal ôòö ÷òböe øòda÷ la÷ cò÷a÷. Paöa lò÷ ôùeblò÷ del mùndò, el Día
Mùndial de Al-Qùd÷ e÷ ùn llamadò, ùn aleöøa, ùn men÷aje. E÷ ôeö÷egùiö lò÷ òbjeøivò÷ de
jù÷øicia ÷òcial, de jù÷øicia ùniveö÷al y ÷òböe øòdò, öecùôeöaö lò÷ deöechò÷ del ôùeblò
ôale÷øinò.
Aõùellò÷, õùe en lò÷ øeööiøòöiò÷ òcùôadò÷, enøöe ellò÷ Al Qùd÷, ÷igùen lùchandò y õùe
÷enøiöán e÷øe Día de Cònmemòöación – exøen÷ivò øambién a aõùellò÷ õùe nò ÷iendò
mù÷ùlmane÷ cöeemò÷ en la jù÷øicia - e÷ò÷ ôale÷øinò÷ deben ÷enøiö õùe el mùndò lò÷
öecùeöda, õùe el mùndò lò÷ aôòya y õùe má÷ øemôöanò õùe øaöde, el ÷iòni÷mò ôagaöá cada
ùnò de ÷ù÷ cöímene÷. E÷ò÷ ôale÷øinò÷ deben ÷eö aööòôadò÷ còn el còöazón en llama÷ de ùna
hùmanidad an÷iò÷a de jù÷øicia.
Fùenøe- www.hi÷ôanøv.còm
www.i÷lamòöienøe.còm