REVISTADEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. MARCDE 1998.NÚhER0 42 Sol i Ortega i el desastre .O C -4 -4 a, O LLU~SMIQUEL P ~ R E ZI SEGURA DIPUTAT A CORTS, HISTORIADOR e 1 20 d'abril, amb ocasió de la sessió rtgia d'obertura de la legislatura de 1898, la reina regent Maria Cristina pronunciava al Congrés dels Diputats el preceptiu "Mensaje de la Corona". Tal era 1'omniprestncia del conflicte colonial que monopolitzd el discurs deixant de banda qualsevol altre assumpte d'interts general. Aixi s'exposava la gravetat de la situació: "Señores Senadores y Diputados: Las graves acusaciones que embargaban mi ánimo y el de la Nación, la última vez que os dirigí la palabra han aumentado su pesadumbre y avivado la inquietud pública con el presentimiento de nuevas y mayores complicaciones. Mohíalas el giro que á 10s asuntos de Cuba da la actitud de una parte del pueblo de 10s Estados Unidos..." El modus operandi parlamentari de l'tpoca comportava que una comissió especial havia de redactar un projecte de contestació al missatge reial que era debatut per la cambru legislativa i que,finalment aprovat, conf o m v a el programa polític ministerial. Heus aquí que, en el transcurs del susdit debat, i d 'una manera prou destacada, emprant el primer tom en contra del redactat dels cornissionaris, intervingué en Joan Sol i Ortega En Sol i Ortega, nascut a Reus l'any 1849, advocat, president de lYAcad2miade Jurisprudtncia i de 1'Ateneu Barcelonts, fou regidor de Barcelona en temps de l'alcalde Rius i Taulet, en l'tpoca de I'ExposiciÓ Universal de 1888. Diputat a Corts en els rengles republicans d'esquerra, d'obeditncia a Ruiz Zorrilla, ocupd un escó pel districte de Barcelona durant les legislatures de 189394, 1894-95, 1898-1900, 1900-01, es va veure derrotat per la Lliga Regionalista. Oposat a la Solidaritat Catalana, va assajar les prdctiques cuneras essent elegit senador per Guadalajara el 1907, sota els auspicis de Romanones. Finalment amb l'ajut lerrouxista recuperd l'escó de diputat per Barcelonu l'any 1908, cdrrec que exercí fins al 191O. La seva biografia oficial el defineix com a: "Eminente Abogado del foro catalán d e n - de su fama a España entera [...I orador de poderosa dialéctica, de razonarniento lógico, [...I viejo republicano zorrillista, [...I pronunció discursos con motivo del desastre de España en Cuba, [...I en defensa de 10s gremios y de 10s fabricantes de Barcelona, que se habían negado al pago de la contribución [Tancament de caixes, 18991. Este Últim discurso le proporciono' en Barcelona un recibimiento cariiiosísimo, entusiástico. Poco después Sol y Ortega present6 su candidatura [...I, y obtuvo una votación escasísima, casi ridícula." Aixi s'expressava des de la tribuna en la seva destacada intervenció amb motiu del desastre espanyol a Cuba: "...Yo vengo en el dia de hoy resuelto, en primer término, á dar muestras de mi absoluta abnegación, Yo me olvido en este instante de mi filiacwn política y de mis ideas republicanas [...I, y yo inscribo en mi bandera el siguiente mote: 'La Patria pesa ma's que el partido republicano y que todos 10s partidos juntos' (muy bien, muy bien)", afimva en un rampell de patriotisme que els republicans no federals esgrimien per tal d'ultrapassar en aquest aspecte els arguments del govern. Més endavant iniciava la seva dcida crítica a la debilitat demostradapels diferents gabinets ministerials de la Restauració: 'bero ahora he de decir por qué razón ese Gobierno, 10 mismo que 10s de& Gobiemos de la Restauración, no merecen mi confianza ni merecen la del país con relación al hecho concreto que nos ocupa, ó seu con relación al conflicto internacional que pesa sobre nosotros [...I está ocasionado por la debilidad de todos 10s gobiemos de la Restauración y por la pequeñez de su política." En aquesta mateixa línia afegia: " h s Estados Unidos han creído conocer á España, fijándose ante todo en el concepto que España merecía á Europa, han creído, adema's, que Europa tenia en poca cosa á Espa ña, por virtud de su política internacional [...I ,jQué ha ocurrido aquí en materia de política intemacional? Pues ha ocurrido que este país que allá por el año 1870 todavía pesaba en 10s destinos de Europa, que por el año 1870 todavía por una cuestión de nombramiento de Monarca daba ocasión á la guerra Panco-prusiana, desde la Restauración acá ha sido poc0 menos que borrado del concierto de las Potencias europea [...I y ese es el primer dato que ha servido de base a 10s Estados Unidos para suponer que podia atreverse á 10 que se ha utrevido." Aquesta intervenció es va veure complementada per unes altres pronunciacions dies després en relació a la declaració de l'estat de guerra a la ciutat i província de Barcelona i, més endavant, sobre la sol-licitud d'autorització per aconseguir recursos extraordinaris per a subvenir les obligacions dimanants de la guerra. En ambdós casos s'hi oposd aferrissadament: "I: seiiores, esto constituye una verdadera dictadura económica, y esta dictadura yo no puedo otorgarla, porque vendria á incorporarse á esa otra dictadura política que se está tomando el gobiemo al declarar el estado de guerra en toda Esparia." Per tal d'intentar jkar les responsabilitats polítiques de la guerra, passat l'estiu, el 7 de setembre, present6 conjuntament amb Nicolús Salmerón i Gumersindo de Azcárate la següent proposició: "Los diputados que suscriben el honor de proponer al Congreso se sirva declarar: que el Gobiemo pudo evitar la guerra con 10s Estados Unidos y no acerto' á evitarla; que no ha sabido preparar 10s medios de defensa, de modo que hubiera respondido á 10s enormes sacrificios del país, y que ha violaah la Constiiución al firmar el protocolo de Washington sin la previa autorización de las Cortes". En lloc d'aquesta proposició, el 13 del mateix mes s'aprovd la llei següent: "Articulo Único: Se autoriza al Gobiemo para renunciar a 10s derechos de soberanía y para ceder tem'torios en las provincias y territorios de Ultramal; conforme a 10 estipulado en 10s preliminares de paz convenidos con el Gobiemo de 10s Estados Unidos del Norte de Ame'rica. Publíquese como ley: Maná Cristina." I així va transcórrer l'actuació parlamentdria d'en Sol i Ortega, qui, en relació a la desfeta colonial espanyola, va ésser portaveu de la facció me's cn'tica amb el govem Sagasta i per extensió amb tot el rtgim de la Restauració, a la feblesa del qual en el conceri intemacional imputa la responsabilitat política d'aquells fets succeits ara fa tot just un segle.