Romeo y Julieta; Willian Shakespeare

I
William Shakespeare
ROMEU I JULIETA
William shakespeare
ACTE I
• S'inicia l'escena amb dos personatges de la família del Capulets. Quin sentiment manifesten cap
als Montagú?
Manifesten un sentiment d'odi i menyspreu. Els insulten i els provoquen per a que comenci una lluita entre
aquests dos bàndols.
• Com participa el príncep en aquestes disputes?
Els hi dona un sermó critican aquestes inútils baralles. La postura del príncep és àlgida.
• La ciutat en què es desenvolupa la història és a verona: per què ocorren aquí els fets i no a
Anglaterra? Quin concepte de ciutat hi ha darrere?
Perquè la llegenda popular es de Verona.
• A l'escena II Romeu ja ens parla d'amor: enumera tots els trets que descriguin el sentiment,
perquè després seran importants.
Parla de l'amor com si fos una presó en la que hi viu aturmentat. Romeu està enamorat d'una noia la qual la
veu la més bonica de totes i que no hi haurà cap més bella que ella.
• L'escena III ens dóna a conèixer Julieta: edat, obligacions com a filla, imposicions del
matrimoni...
Julieta té catorze anys, que en aquesta edat ja és considerada com a una dona i com a dona que és la volen
veure casada. A la seva edat ja hi ha noies que són mares. A la julieta ja li han trobat un pretendent que serè
presentat a l'escena del ball de la casa del capulet.
• En l'escena IV es prepara el ball: Romeu i Mercutio parlen d'amor. És una visió renaixentista:
explica els personatges mitològics a què fan referència.
Parlen del personatge mitològic Cupido, que és un déu de l'amor. També parlen de la reina Mab, que la
representen com a una dona dolenta, com una mena de bruixa.
• Ja trobem una premonició del desenllaç tràgic al final de l'escena IV: quina? En quines
metàfores ho explica? Són prou conegudes en la tradició literària.
Romeu parla de que els astres l'amaguen una desgràcia i que aquesta desgràcia pot començar aquella mateixa
nit, quan comenci el ball. Aquesta desgràcia diu que li portarà a una mort prematura.
1
Metàfora que utilitza: Aquell que guia el rumb del meu vaixell, n'infli també les veles. (Aquell és refereix a
Déu que li té preparat el seu destí).
• L'escena V planteja el ball: quins elements participen del moment de l'enamorament?
Romeu veu a Julieta i s'enamora a primera vista per la seva bellesa. La compara amb la llum de les torxes, diu
que Julieta és més lluminosa que aquestes.
• Per què és possible la trobada dels enamorats si les famílies viuen enfrontades?
És possible perquè Romeu s'ha infiltrat a la festa disfrassat amb els seus companys. Com va disfressat ningú
els reconeix com a Montagú, però Tibald si que reconeix a Romeu.
• Qui impideix una lluita en plena festa i qui mostra un caràcter colèric?
La lluita l'impideix el senyor Capulet. Tibald és mostra colèric en veure al Montagú Romeu, però per
l'intervenció del senyor Capulet no és provaca cap lluita.
• De què es queixa Julieta en saber la indentitat de qui l'ha besada? Ho expresa amb antítesis.
Julieta sap que és Romeu , un Montagú, que l'ha besada, i llavors sap que el seu amor és el seu odi. Massa
aviat el veu, i massa tard l'ha conegut. L'amor li fa estimar el seu enemic.
• Resumint, observa com s'ha plantejat el conflicte: ja tenim totes les dades i els personatges
enfrontats.
S'han presentat les dues famílies enfrontades les quals cadascún dels seus primogenits s'han enamorat. Dues
famílies enfrontades i dos amants que són a la vegada enemics. Aquest és el plantejament principal.
ACTE II
• El cor explica el cas amorós en un sonet: què diu?
Explica que tots dos, encara sent de dues famílies que són enemigues, s'han enamorat i que no ho tindrán gens
fàcil a l'hora de predicar el seu amor.
• L'espai per a l'amor és el jardí: en quina escena es produeix la trobada secreta? En quines
circumstàncies?
Té lloc a l'escena II. Romeu es separa dels seus companys i torna cap a casa del Capulet, fins a arribar a sota
del balcó de Julieta. Ella es al balcó de la seva habitació i ell es troba a baix al jardí.
• Descriu com es desenvolupa l'escena: el llenguatge metafòric, acceptació sense resistència de
Julieta, canvi de noms, valor de Romeu.
Romeu té el valor de travessar els murs de la casa dels seus enemics per veure la seva enamorada, s'hi juga
que el descobreixin i el matinRomeu utilitza moltes metàfores per parlar de la bellesa de Julieta, que la
compara amb el sol, parla d'ella com si estigués envolcallada d'una llum. Julieta li demana que renunciï
solament al seu nom de Montagú i ella ho fará de Capulet i massa aviat Julieta li dóna amor abans que romeu
li demanés encara que ella s'estimava més esperar−se una mica .
• De què és queixa Julieta? Aquest tema el pots trobar en molts poemes.
2
Julieta es quiexa de s'ha enamorat del seu enemic, i que lhi a donat massa d'hora el seu amor cosa que li pot
portar al dolor.
• De seguida julieta es mostra valenta i pren la iniciativa: com?
Dient−li a Romeu de que tots dos es casin.
• En l'escena III apareix un ajudant dels protagonistes: per quin motiu s'ofereix al matrimoni
secret? Quina activitat sol dur a terme? És important que s'anunciï ara? Quins altres
personatges col·laboren enla felicitat dels amants?
El Fra Llorenç és qui els ajuda a tots dos i ho fa pensant en que així les dues famílies enfrontades podrien fer
les paus.
Una activitat que fa Fra Llorenç es la fitoterapia, fa medicamens amb les plantes i les flors. Si que és
important que s'anunciï perquè una d'aquestes preparacions que fa serà el verí de Julieta cap al final d l'obra.
Un altre personatge que els ayuda és la Dida, criada del Capulet.
• L'escena IV serveix per veure un Romeu transformat: com s'excusa ell per la seva falta de
cortesia?
S'excusa dient que tenia una cosa molt important per fer i la seva actitud canvia quan té un debat amb el seu
amic Mercutio, tenen una baralla amistosa.
• Qui actua com a missatger d'amor?
La Dida, la qual l'acompaña un criat anomenat Pere.
• Busca un joc de paraules en aquesta escena.
MERCUTIO: És clar, perquè jo sóc la flor de la cartesia.
ROMEU: La flor de la flor.
MERCUTIO. Exacte.
ROMEU. Ara entec per què estàs tan florit.
• Com queda expressada la impaciència de Julieta per saber res de Romeu i com la fa gruar de
desig la dida?
Julieta s'explica a ella mateixa la tardança de la Dida, que aquesta la fa esperar molt. Parla de la dida com a
una dona vella que és lenta, feixuga i pesant, que va coixa i per això tarda tant. A Julieta les hores se li fan
eternes.
• En l'escena VI Fra Llorenç ens parla dels sentiments i de la mesura: correspon al seu consell al
dels amants? Què serveix per donar el vistiplau a aquesta relació? Pensa que en La Celestina no
cal res més que un jurament d'amor.
No correspon a la forma en que han actuat els amants, ja que ells han anat massa depresa i el consell del Fra
llorenç és el d'anar lentament.
3
Alló que fa falta per donar i vistiplau a la relació del amants es l'església: que el cel somrigui a aquest acte
sagrat
ACTE III
• En l'escena I tornem a la realitat de les dues famílies: en conseqüència Tibald provoca Romeu.
Quina actitud tindrà aquest?
Romeu mostra una actitud ben tranquila davant de Tibald, és una actitud passiva i pacifista ja que Romeu no
vol barallar−se amb Tibald perquè ara és com el seu familiar encara que ningú sàpiga la relació entre Romeu i
Julieta.
• Què es deriva de la seva voluntat d'harmonia?
Tibald es mostra encara més furiós i violent, llavors acaba matant a Mercutio i després acabarà enfrontat i
mort per Romeu.
• La fatalitat és inevitable: com queda Romeu després de la mort de Tibald?
Romeu es sent com una joguina del destí i fuig.
• L'escena II crea una situació ambigua: per quina raó? Et sembla significativa?
Julieta pensa que Romeu és mort, però no ho és, sinó que a sigut el seu cosí qui a mort a mans de Romeu. Si
que és signficativa, perquè Juliea pensa al principi que tot era al revés, que Romeu era mort quan en realitat
era ell qui ha matat a Tibald.
• Analitza els recursos retórics amb que s'expresa Julieta.
Utilitza metàfores i personificacions en major part.
Metàfores: Romeu, dia en la nit; acosta't, perquè jauràs a sobre les ales de la nit, blanc com la neu damunt el
corb més negre Julieta parla de Romeu com la seva llum que ilumina la foscor.
Personificacions: l'amor és cec, nit gentil
Comparació: blanc com la neu
• Què significa a l'escena III el món no és món a fora de Verona?
Romeu no està amb Julieta, és com si estigués mort i res l'importa si no està amb ella.
• Fra Llorenç proposa un consol a Romeu: quin? L'amant accepta el consol?
Li aconsella que s'en vagi a Màntua ( Romeu és desterrat pero haber mort a Tibald). Fra Llorenç enviarà al seu
criat perquè li doni notícies de Verorna. Roemu acepta per la situació en que es troba, perquè si fos per ell no
s'en aniria.
• La solitud en què es veu inmers Romeu és descrita en un parlament que fa el protagonista. Les
comparacions que usa entre ell i el món animal són comunes enla lírica −pensa en Petrarca−,
però també les trobarem en altres personatges com el Segismundo de La vida es sueño. Com les
fan servir els uns i els altres? Amb quina intenció?
4
Romeu les fa servir per comparar−se amb uns animals indignes.
Segismundo és compara amb animals que són lliures a diferència d'ell que no té cap llibertat.
• Romeu no és prou valent per matar−se: respon això a algun fet posterior?
Hi ha una evolució del personatge. Després de que Julieta és morta ell és capaç de matar−se pero la seva
própia voluntat.
• L'escena IV inclou un motiu més de separació entre els amants. Té a veure amb alguna escena
anterior?
Si, en el ball. Capulet li diu a Paris que és guanyi la seva filla Julieta, però en aquesta escena obliga a Julieta a
casar−se amb ell, donant−li igual el que ella pensi.
• L'escena V és la de l'amor: descriu com passa, quins malsons hi planen, quin llenguatge. Pensa
també què representa l'arribada del dia (recordes si algun gènere poètic el té com a motiu?) i
quins són els pressentiments de Julieta.
Julieta i Romeu és troben abans de la partida a Màntua d'aquest i tot dos no volen pas separar−se, però Romeu
ha de marchar perquè no el descobreixin i l'acabin matant.
El llenguatge que s'utilitza és molt retóric. Aquesta escena recorda a un gènere poètic anomenat alba.
Julieta esmenta la següent frase que es clarament una predicció: veure't així de lluny és com si et veiés mort
en una tomba.
• L'encís es trenca aviat: per què?
Perquè arriba la Dida.
• Com es comporta el pare de Julieta? Quin model del món medieval representa?
El pare de Julieta és mostra com a un dictador, l'imposa per obligació casar−se amb Paris i fins i tot a causa de
la negació d'aquesta el pare és capaç de ferla fóra de casa i l'insulta.
El pare es porta com feien les famílies a l'edat medieval, imposant uns marit a les seves
filles sense el consentiment d'aquestes,
ACTE IV
• Julieta es mostra ardida: quina cosa causa alegria a la família Capulet?
És mostra valenta a l'hora de ser capaç de matar−se.
L'alegria del Capulet és gràcies a la decisió de Julieta a casa−se amb el pretendent que l'ha buscat el seu
pare.(Ho decideix després de parlar amb el frare perquè aquest lo dóna una opció pero poder viure finalment
feliç amb el seu estimat Romeu).
• Com expresa Julieta el seus dubtes davant el verí?
5
Ella pensa que el verí no li farà efecte i per això es guarda un punyal al costat seu. També arriba a pensar que
l'efecte del verí es terminarà massa aviat, quan encara ella sigui a dins de la seva tomba. Un altre temor és que
le verí que l'ha donat el frare sigui de veritat i acabi mantant−la de debó.
• Fixa't com contrasta la seva situació amb les vanes preocupacion de la mare. Observa que la
seva conducta és únicament social.
La mare solament es preocupa del preparatius del casament i no sembla que li preocupi per res el fet de que
Julieta abans no aceptés a casar−se i ara en canvi si.
• Quin contrast brutal tanca l'acte?
De l'alegria dels preparatius pasen a la tristor de la mort de Julieta.
ACTE V
• Romeu viu aïllat en una altra ciutat: quina?
És troba aïllat a Màntua.
• La causa de la mala nova que rep és un impediment que resulta fatal. Explica'l.
A Romeu li arriva la notícia de que Julieta és morta, però no sap que solament està dormida i tampoc ho
arribarà a saber, perquè la carta que Fra Llorenç l'habia de fer arribar no arriba a causa de que al seu criat no li
deixen sortir de Verona a causa de la pesta.
• L'escena III és la darrera i més llarga: descriu l'ambient, els sentiments dels personatges i el
desenllaç que sorgeix del sacrifici dels amants.
L'ambient que hi ha és totalment tétric perquè l'escena es desenvolupa en un cementiri.
Cada personatge comporta un distint diferent a causa de la seva situació: el sentiment de Romeu és de ràbia i
de tristor en vers la mort de Julieta; Paris també comporta dues menes de sentiment, primer de pena per la
mort de la seva promesa Julieta i després al veure Romeu sent odi en vers aquest; Julieta al veure al seu
estimat mort sent una gran desesperació, s'acaba matant amb el punyal de Romeu i al seu mateix costat, tots
dos moren l'un al costat del altre.
• Qui pren la paraula al final? És important?
La paraula final la pren el príncep. Els fa veure a les famílies del Capulet i els Montagú que la mort dels seus
dos fills a sigut a causa del odis de família, per aquest odi les famílies han perdut alló que més volien.
Opinió personal:
La tragédia de Romeu i Julieta és una obra molt coneguda i això és deu ha sigut ben aceptada pel públic. Una
história d'amor que acaba en tragédia és una bona manera d'atraure als lectors que a aquests poden arribar a un
sentiment de tristesa i dolor pero la mort del protagonostes, en aquests cas joves i inexperts en l'amor que per
la seva rivalitat de famílies arriven a ser obligats a separar−se en contra de la seva voluntad. La lectura en
alguns casos es pot tornar complicada pero no entenir algunes paraules o trobar un llenguatge retóric
complicat, però s'entén la gran part de la lectura. En aquesta obra he trobat una gran passió entre els dos
amants i una bellesa entre les seves descripcion que es fan entre ells, és a dir, Romeu en vers Julieta i
viceversa.
6