QÜESTIONARI: ACTE I •

QÜESTIONARI:
• ACTE I
• S'inicia l'escena amb dos personatges de la família dels Capulets. Quin sentiment manifesten
cap als Montagú?
La família dels Capulet manifestava els seus sentiments cap als Montagú que eren d'odi, menyspreu, rivalitat
• Com participa el príncep en aquestes disputes?
El príncep Esaclus participa en la disputa entre els Montagú i els Capulets; els hi diu que vol una pau en tots
aquells carrers, amb un to solemne que li és correspost. El Príncep representa per la ciutat de Verona la pau i
la justícia.
• La ciutat en què es desenvolupa la història és Verona: per què ocorren aquí els fets i no a
Anglaterra? Quin concepte de ciutat hi ha darrere?
Tots els fets ocorren a Verona perquè és una ciutat formada per famílies de nobles enfrontats, i el príncep n'és
la màxima autoritat.
La ciutat de Verona, com a màxima autoritat té el príncep, les disputes als carrers són prohibides, la defensa
de l'honor i la justícia per les armes són amb l'esposa. La pena per incomplir la pau es l'exili o la mort.
També la novel·la és narrada a la ciutat de Verona perquè el seu autor, Shakespeare, va ser influït per alguns
autors italians.
• A l'escena II Romeu ja ens parla d'amor: enumera tots els trets que descriguin el sentiment,
perquè després seran importants.
Romeu amb les seves paraules ens descriu un amor, com: Boig no, però estic més lligat que un boig, estic
tancat a una presó sense aliment, fuetejat i turmentat
Una altra de més bonica! El sol, que tot ho veu, no n'ha vist mai cap altra d'ençà que el món és món.
• L'escena III ens dóna a conèixer Julieta: edat, obligacions com a filla, imposicions dels
matrimoni
A la Julieta li falta poc per complir els catorze anys, les seves obligacions són d'obeir als seus pares, casar−se i
ser mare. Per la seva família té una imposició en el seu casament que és casar−se amb el noble Paris, un
pretendent seu i contra la seva voluntat.
• En l'escena IV es prepara el ball; Romeu i Mercútio parlen d'amor. És una visió renaixentista:
explica els personatges mitològics a què fan referència.
En la novel·la de Romeu i Julieta trobem el personatge mitològic, Cupido.
Cupido: en llatí Cupido significa desig. Fill de Venus, deessa de l'amor. Cupido sempre es presenta com un
nen despullat, amb ales i normalment amb ales, que porta un arc i a l'esquena fletxes.
1
• Ja trobem una premonició del desenllaç tràgic al final de l'escena IV: quina? En quines
metàfores ho explica? Són prou conegudes en la tradició literària.
És una escena que trobem Mercutio i Romeu parlant d'un amor, un amor que es considera impossible, i per
això se li demana q Cupido que els ajudi amb aquest amor impossible.
MERCUTIO. És cert: parlo de somnis,
que són els fills d'un cervell desvagat,
nascuts de la més vana fantasia,
una substància més prima que l'aire,
més inconstant que el vent, el que festeja
el pit glaçat del nord, i que, enutjat,
se'n va d'allí bufant, i gira el rostre
i se'n va cap al sud, gotejant de rosada.
• L'escena V planteja el ball: quins elements participen del moment de l'enamorament?
En el ball els elements que influeixen són la música, el ball de màscares, les llums de les torxes, l'ambient de
festa, la manera de saludar−se
En el moment de l'enamorament, els elements que més participen són sobretot les paraules, les mans dels
protagonistes i els seus llavis.
• Per què és possible la trobada dels enamorats si les famílies viuen enfrontades?
Perquè Romeu es troba a un missatger, de la família Capulet, que no sap llegir. Li explica que en aquell
pergamí i té escrites unes certes persona que són convidades a la seva festa, però com que ell no sap de lletres
no sap quins són els convidats, per això li demana ajuda i canvi, com a recompensa, li diu que ell també està
convidat a la festa dels Capulet. Ell accepta i hi va amb els seus amics, així també creuen que així també serà
una forma d'oblidar−se una mica de la seva enamorada Rosalina.
• Qui impedeix una lluita en plena festa i qui mostra un caràcter colèric?
Tibald, a la festa reconeix Romeu i el vol treure de la festa, però el Capulet li impedeix perquè no vol espatllar
la festa, no vol disputes.
El personatge que trobem que impedeix una lluita en plena festa és el Capulet, pare de Julieta, i Tibald és qui
mostra un caràcter colèric.
• De què es queixa Julieta en saber la identitat de qui l'ha besada? Ho expressa amb antítesis.
Julieta en assabentar−se que Romeu és un dels Montagú s'adona que és un amor impossible, i ho manifesta
així:
JULIETA. El meu únic amor, nascut de l'únic odi.
2
L'he vist massa aviat, i massa tard l'he conegut.
Terrible naixement del meu amor,
que em fa estimar el pitjor dels enemics.
• Resumint, observa com s'ha plantejat el conflicte: ja tenim totes les dades i els personatges
enfrontats.
Fins aquest punt de la novel·la em pogut veure la rivalitat que es tenen les famílies Capulet i Montagú. En
principi Romeu, fill dels Montagú, està enamorat de Rosalina, però en poder assistir a la festa dels Capulet
s'enamora de Julieta, filla dels Capulet; en assabentar−se dels seus noms s'adonen que el seu amor és prohibit,
i Romeu demana ajuda a Cupido.
• ACTE II
• El cor explica el cas amorós en un sonet: què diu?
COR. Ara el desig antic jeu mort al llit
i un nou amor deleja ser−ne hereu.
La bella causa dels laments d'amor
davant de Julieta s'ha enfosquit.
Ara Romeo és estimat i estima;
tots dos són presa de l'encant dels ulls.
Ell és el pretendent d'una enemiga,
i ella roba l'esquer d'un ham hostil.
Essent rivals, ell no tindrà gen fàcil
Declarar−li a l'orella el seu amor.
I ella més grans dificultats encara
Tindrà per apropar−se al seu costat.
Però hi ha la passió que els dóna força
I mitiga els perills amb grans plaers.
Explica que l'amor de Romeu i Rosalina ja s'ha acabat, i ara ha vist a Julieta i se'n ha enamorat només en la
primera vegada de veure−la. L'amor que hi ha entre aquests dos joves, a causa de la seva família el seu un
amor és impossible; voldrien acostar−se però no poden.
• L'espai per a l'amor és el jardí: en quina escena es produeix la trobada secreta? En quines
circumstàncies?
3
En l'escena II, és quan es produeix la trobada secreta dels dos enamorats, que Julieta apareix a la finestra de la
seva habitació i Romeu avança fins a ella.
• Descriu com es desenvolupa l'escena: llenguatge metafòric, acceptació sense resistència de
Julieta, canvi de noms, valor de Romeu.
En el llarg de l'escena del retrobament entre Julieta i Romeu podem trobar un gran llenguatge metafòric, tant
utilitzat per a ell com per a ella, com per exemple: La claror del seu rostre faria avergonyir l'esclat de les
estrelles
Té uns ulls que, el cel, resplendirien tant que els ocells pensarien que és de dia
Oh, àngel radiant, torna a parlar, perquè, essent allí dalt, fas que la nit sigui tan gloriosa com ho és un
missatger alat del paradís damunt d'uns ulls mortals meravellats de veure'l cavalcant entre flocs blancs de
núvols peresosos, o bé lliscant damunt el pit de l'aire
Per rebutjar les seves famílies, i així el seu amor fos acceptat voldrien un canvi dels seus noms.
Romeu tot i l'enfrontament de les seves famílies manté un gran valor i es vol casar amb Julieta, d'amagat.
• De seguida Julieta es mostra valenta i pren la iniciativa: com?
Quan Romeu li proposa de casar−se, ella acceptant, fent−li enviar un missatger per saber−ne l'hora del seu
casament.
• En l'escena III apareix un ajudant dels protagonistes: per quin motiu s'ofereix al matrimoni
secret? Quina activitat sol dur a terme? És important que s'anunciï ara? Quins altres
personatges col·laboren en la felicitat dels amants?
En l'escena III trobem al Frare, que és qui els ajuda a que es puguin casar en secret i vol que les dos famílies
es reconciliïn.
Aquest casament es fa en secret perquè les seves famílies estan enfrontades i no es poden unir entre elles.
Aquest matrimoni és important que no s'anunciï perquè sinó els hi seria prohibit.
Amb la felicitat dels amants i col·laboren, Romeu i Julieta els dos amants, el Frare que és qui els casa, la Dida,
criada de Julieta, i el criat de Romeu. Tots aquests personatges fan possible la comunicació entre els dos
enamorats.
• L'escena IV serveix per veure un Romeu transformat: com s'excusa ell per la seva falta de
cortesia?
Ell s'excusa per la seva falta de cortesia, mostrant−se educat i demostrant que estima a Julieta.
• Qui actua com a missatger d'amor?
La criada de Julieta, la Dida.
• Busca un joc de paraules en aquesta escena.
DIDA. Doncs bé, senyor: la meva senyoreta és la més dolça de les dames. Senyor, senyor! Que xerraire quan
4
era petita! Ah, hi ha un noble a la ciutat que estaria disposat a l'abordatge; però ella, Déu la faci bona!
S'estimaria més veure un gripau, un gripau en persona, abans que ell. A vegades, la faig enrabiar: li dic que
Paris és l'home més apropiat; us ho asseguro: quan li dic això es torna més blanca que el llençol més blanc
de l'univers. No comencen amb la mateixa lletra Romeo i romaní?
ROMEO. Sí, dida, i què? Amb R totes dues.
DIDA. A bromista! És la lletra del gos. La lletra R és de
No, no, ja sé que això comença amb una altra lletra ella ha fet una frase molt més bonica amb vós i el
romaní. Segur que us agradaria de sentir−la.
Una llebre bona,
i una llebre bona
per quaresma és bona.
Però sé d'una barjaula
que en comptes de llebre, a taula,
va servir una gata maula.
• Com queda expressada la impaciència de Julieta per saber res de Romeu i com la fa gruar de
desig la dida?
La Dida la vol fer esperar uns moment per fer−li saber que li ha dit en Romeu, però Julieta no para d'insistir i
la Dida, li fa esperar una bona estona, fent−se suplicar, abans de fer−li−ho saber.
• En l'escena VI Fra Llorenç ens parla dels sentiments i de la mesura: correspon el seu consell al
dels amants? Què serveix per donar el vistiplau a aquesta relació? Pensa que en La Celestina no
cal res més que un jurament d'amor.
No trobem cap tipus de mesura en cap sentit. Tot es fa amb massa rapidesa sense conèixer−se, ja diuen que
estan enamorats, tot i les seves famílies estan enfrontades.
En la Celestina ens trobem en el mateix motiu.
El argumento
En La Celestina se muestran los trágicos amores de Calisto y Melibea y las malas artes que emplea la
alcahueta Celestina para que se enamoren.
Calisto, un mozo inteligente y de clase alta, ha conocido en una huerta, algo alejada de la cuidad, a la
bellísima Melibea, y se ha enamorado de ella. Vuelve a encontrársela en la ciudad, cerca de la iglesia, y le
comunica sus sentimientos; ella lo despide irritada. Vuelve Calisto a su casa y confiesa su amor y su pesar a
su criado Sempronio. Éste le propone que utilice a la vieja Celestina como intermediaria, para que suavice la
aspereza de Melibea.
Celestina logra entrar en la mansión de Melibea e intercede en favor del enamorado; consigue vencer su
esquivez y la joven corresponde a Calisto. Sempronio y Pármeno, criados de Calisto, de acuerdo con
Celestina, desean explotar la pasión de su amo, que había ofrecido a la vieja una cadena de oro si lograba sus
5
propósitos. Los criados reclaman su parte a la vieja, que se niega; la matan y huyen. Pero son apresados y
muertos por la justicia.
Calisto suele visitar a Melibea trepando a su jardín por una escalera de cuerda; estando en él, se produce en la
calle una pelea. El joven, pensando que uno de sus nuevos criados tiene problemas, desea intervenir en ella y
al bajar por la escalera cae al vacío. Calisto muere, y Melibea, al saberlo, sube a una torre y se arroja desde lo
alto.
La obra termina con el llanto de Pleberio, padre de Melibea.
• ACTE III
• En l'escena I tornem a la realitat de les dues famílies: en conseqüència Tibald provoca Romeu.
Quina actitud tindrà aquest?
Romeu en ser provocat per Tibald lluiten, i Tibald cau a terra mort.
• Què es deriva de la seva voluntat d'harmonia?
Benvolio no volia que Romeu i Tibald lluitessin i per això ell si imposa.
Benvolio, fa marxar a Romeu per el que ha fet, perquè si el Príncep l'hagués agafat hauria estat condemnat a
mort.
• La fatalitat és inevitable: com queda Romeu després de la mort de Tibald?
A causa de la mort de Tibald, Romeu queda desterrat de la ciutat de Verona.
• L'escena II crea una situació ambigua: per quina raó? Et sembla significativa?
Julieta plora per la mort de Tibald, el seu cosí, però més pel desterrament de Romeu, perquè el seu amor era
molt fort, tot i que el seu cosí fos assassinat pel seu amor.
• Què significa a l'escena III <<el món no és món a fora de Verona>>?
Que la vida fora de Verona, ja no és vida, perquè en aquesta ciutat és on ho té tot, tant la família com el seu
amor.
La vida de Romeu ja no tindrà sentit si no està al costat de Julieta.
• Fra Llorenç proposa un consol a Romeu: quin? L'amant accepta el consol?
Fra Llorenç proposa a Romeu que es quedi a Màntua, i ell faria que el seu criat l'anés a visitar de tant en tant
per posar−lo al corrent de les coses que passessin a Verona, però Romeu el principi no el convenç però acaba
acceptant perquè veu que serà millor, i marxa.
• La solitud en què es veu immers Romeu és descrita en un parlament que fa el protagonista. Les
comparacions que usa entre ell i el món animal són comunes en la lírica −pensa en Petrarca−,
però també les trobarem en altres personatges com el Segismundo de la vida es sueño. Com les
fan servir els uns i els altres? Amb quina intenció?
Romeu no pot veure a Julieta, mentre altres la poden contemplar enlloc d'ell.
6
• Romeu no és prou valent per matar−se: respon això a algun fet posterior?
El final de la història trobem que Romeu es mata, perquè el seu amor per Julieta és més fort que la seva mort.
• L'escena IV inclou un motiu més de separació entre els amants. Té a veure amb alguna escena
anterior?
El Capulet vol casar la seva filla Julieta amb en Paris.
D'aquest tema ja se'n havia parlat anteriorment, i que Paris era un bon home; això n'havien parlat la dida, la
Julieta i la seva mare.
• L'escena V és la de l'amor: descriu com passa, quins malsons hi planen, quin llenguatge. Pensa
també què representa l'arribada del dia (recordes si algun gènere poètic el té com a motiu?) i
quins són els pressentiments de Julieta.
Romeu va anar a visitar per última vegada a Julieta, perquè ell havia de marxar perquè era desterrat de
Verona, però Julieta no vol que marxi. En el moment que s'adonen per això que ja es fa de dia, Julieta és el
moment que li diu que marxi, perquè si el troben allà el mataran.
Com a gènere poètic podem trobar el mot albada, que significa l'arribada del dia.
• L'encís es trenca aviat: per què?
Quan Julieta es despedeix de Romeu, entra ràpidament la dida dient−li que la seva mare va direcció a la seva
habitació.
Perquè li comuniquen a Julieta que el proper dijous es casarà amb Paris, però ella no vol.
• Com es comporta el pare de Julieta? Quin model del món medieval representa?
El pare de Julieta, representa la autoritat amb una classe alta, la obliga a casar−s'hi, o si no la fa fora de casa,
en aquest fet demostra una certa agressivitat, tot i que ella no se l'estimi; tot només perquè ell és el noble
comte Paris.
• ACTE IV
• Julieta es mostra ardida: quina cosa causa alegria a la família Capulet?
La família Capulet es mostra alegre quan la Julieta es mostra ardida, perquè no es vol casar i enganya el seu
pare, demanant−li perdó i accepta a casar−se amb en Paris.
En l'arribada del dia del casament de Julieta i Paris.
• Com expressa Julieta els seus dubtes davant el verí?
Julieta té molta por davant el verí i de veure−se'l, es planteja moltes preguntes amb el verí els dits, però
finalment es decideix i se'l veu per Romeu.
• Fixa't com contrasta la seva situació amb les vanes preocupacions de la mare. Observa que la
seva conducta és únicament social.
7
En adonar−se que és morta, ella només pensa en què dirà la gent i en les preparacions de la boda.
• Quin contrast brutal tanca l'acte?
Tot el que s'havia preparat per la boda ara servirà per un banquet per l'enterrament.
• ACTE V
• Romeu viu aïllat en una altra ciutat: quina?
A Màntua.
• La causa de la mala nova que rep és un impediment que resulta fatal. Explica'l.
Romeu s'assabenta per Baltasar, que Julieta és morta, i ell així s'ho creu; però el què s'hauria d'haver
assabentat i no li han fet saber és que només està en un son profund, que no està realment morta.
• L'escena III és la darrera i la més llarga: descriu l'ambient, els sentiments dels personatges i el
desenllaç que sorgeix del sacrifici dels amants.
En aquesta escena trobem un ambient de pena i molta tristesa, a més a més els nervis de Romeu per la
suposada mort de Julieta, i això el fa lluitar amb Paris que se'l troba en el cementiri, i Paris mor.
Romeu per la pena de la mort de Julieta, ell també li vol fer companyia en aquell altre món i per això pren el
verí i ell cau mort al seu costat.
Arriba el Frare al Panteó i troba a Paris mort, Julieta en aquells moments es desperta i el Frare la vol fer
marxar perquè no els trobin, però Julieta s'adona que Romeu és mort per culpa del verí que sa begut, ella li
besa els seus llavis per si li'n queda alguna gota però res de res, llavors ella decideix agafar el punyal que
portava Romeu i se'l clava, i cau morta sobre el cos de Romeu.
Quan tothom ja és davant del Panteó el Frare confessa tot el què sap i així les famílies Montagú i Capulet es
reconcilien.
• Qui pren la paraula al final? És important?
El final Montagú i Capulet fan les paus entre ells , tot gràcies a la mort dels seus fills; finalment el Príncep diu
unes paraules que són molt significatives:
PRÍNCEP. Aquest matí ens aboca una pau tenebrosa; de pena, el sol no ens vol ensenyar el rostre. Anem,
doncs, a parlar de les nostres desgràcies. Uns seran perdonats i d'altres castigats, perquè mai cap història no
ha estat més dolorosa que aquesta , de Romeo i Julieta.
8